AVUI EN DIA, QUASI TOT ES POT VEURE O LLEGIR EN LES XARXES

SOCIALS, EIXA VARIETAT DE PLATAFORMES, APLICACIONS I TECNOLOGIES

QUE PERMETEN A LES PERSONES INTERACTUAR SOCIALMENT AMB ALTRES A TRAVÉS DE LA WEB.

Els mitjans socials s’han convertit en una part integral de la vida en línia, segons els llocs web i les aplicacions socials han anat proliferant. La majoria dels mitjans de comunicació tradicionals en línia inclouen components socials.

Ací és on ens preguntem: han superat els mitjans digitals els mitjans tradicionals? Amb mitjans tradicionals ens referim a la ràdio, televisió i mitjans impresos. Recordem que els mitjans digitals van enfocats a totes aquelles eines que fan ús de les noves tecnologies per a realitzar la labor informativa.

En la nostra comissió, Doctor Palos, era l’any 2000 quan per primera vegada dedicàvem la setmana cultural a l’evolució dels mitjans de comunicació, escrits, a la comarca.

Vint-i-dos anys després, hem tornat a exposar una xicoteta mostra, però aquesta vegada per preguntar: continuarà més temps la premsa escrita o sols tindrem premsa digital?

Ara amb les xarxes socials, qualsevol cosa que volem mostrar, anunciar o fins i tot criticar o satiritzar, ho podem fer des d’aquestes xarxes socials, és igual el color de la notícia, groc, rosa, blanc o negra.

És així com, sense eixir de casa, ni comprar la premsa, ens podem assabentar de les coses i interactuar.

Les falles continuarem sent notícia en eixa premsa escrita?

L’IMPACTE DE LES FALLES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN LA NOVA ERA: PREMSA

GENERALISTA, ESPECIALITZADA I XARXES SOCIALS

LA INFORMACIÓ

FALLERA HA TRANSITAT DES DELS SEUS INICIS

ENTRE LA PRO-

FESSIONALITAT I PERÒL’AMATEURISME, SEMPRE FIDEL A PROPOR-

CIONAR AL PÚBLIC INTERN (FALLER) I EXTERN (LA RESTA DE LA SOCIETAT)

LA REALITAT D’UNA FESTA

QUE GENERA

MILERS D’IMPUTS

L’impacte de les falles als mitjans de comunicació en la nova era

INFORMATIUS A L’ANY, QUE MARCA LA SEUA

Pr Pia Agenda

INFORMATIVA, DESENVOLUPA ELS SEUS

GATEKEEPERS (TRIEN QUIN

TEMA ÉS SUSCEP-

TIBLE DE SER NOTÍCIA I QUIN NO)

I CREA ELS SEUS LÍDERS D’OPINIÓ.

Després de la pandèmia de la Covid-19 la festa es troba en un punt d’inflexió delicat: crisi d’identitat, massificació de la setmana fallera, pèrdua d’interés per la joventut en un context de societat de consum i d’oci amb infinitat d’oferta i quotes baixes de responsabilitat i compromís altruista per treballar al casal. Aquests problemes se sumen als tradicionals com ara: crisi de convivència veïnal, burocratització de la festa, externalització dels serveis que abans feien els fallers i crisi dels sectors tradicionals: artista fallers i pirotècnica, etc. En paral·lel, els mitjans de comunicació es troben en crisi permanent per la precarietat laboral, la inestabilitat dels contractes de treball i la difícil adaptació a l’era digital en un context multiplataforma de canvis constants.

Aquest brou de cultiu serà la tempesta perfecta on es desenvolupe la premsa fallera, dividida entre periodisme especialitzat (publicacions, webs o programes dedicats exclusivament a l’àmbit faller) i periodisme generalista local (grans mitjans) i comunicadors interns (gabinets, webs i, sobretot, xarxes socials de les falles i juntes locals).

Naixement De La Premsa Fallera

Parlar de la història de la premsa fallera és parlar de la història del naixement i evolució de la festa, ja que pràcticament des dels seus inicis les falles han interessat les empreses periodístiques com a reclam per a atraure lectors, fins al punt de crear-se una explosió de capçaleres especialitzades al primer quart del segle XX on es recomanaven rutes per visitar falles, les explicacions i algunes auques, tires còmiques i breus articles d’opinió sobre la festa i el veïnat.

Així trobem en els diaris generalistes de finals del XIX breus i notícies relacionades amb la preparació de la festa, la part burocràtica de permisos i taxes, fins la part còmica i crítica d’allò que el veïnat ficava en la palestra. Aquesta premsa del cap i casal es va convertir en altres “premses falleres” allà on es plantaven cadafals arreu del territori: Xàtiva, Sueca, Alzira, Gandia, Torrent, etc. La premsa fallera especialitzada naix a València ciutat fa més de 130 anys. Les primeres publicacions que van veure el filó comercial de la incipient festa

L’impacte de les falles als mitjans de comunicació en la nova era van ser “L’Aranya Negra” entre 1888 i 1890, “Les Falles de San Chusep” entre 1906 i 1913, i “Les Falles” en 1907. El 1912 va veure la llum el “Pensat y Fet”. No va ser la primera, però sí la que va tenir major continuïtat –de 1912 a 1972–amb l’excepció dels tres anys de la Guerra Civil i l’especial de l’any 1946 per pressions polítiques tendents a la incorporació del castellà en les seues pàgines. En total, 57 números explicant en valencià, plenes d’enginy i gràcia amb moltes col·laboracions d’escriptors i intel·lectuals, i sempre vorejant la censura. Revista fallera i també literària, que a partir de 1945 va optar per publicar només en vers per a obviar les prohibicions lingüístiques i amagar millor les seues satíriques denúncies sobre la despersonalització valenciana. La Federació de Falles Benicalap-Campanar va celebrar una exposició sobre dit centenari.

Posteriorment van aparéixer revistes falleres com “El Cohet”, “El Faller Major”, “Carcassa Fallera”, “Concurs Faller”, “La Despertà”, “El fallero”. Totes elles van seguir el seu estel fins caure en l’oblit per l’avanç d’altres publicacions com “El Turista Fallero” (anual). Les últimes a incorporar-se al quiosc van ser “Festivitat fallera”, “Mundo fallas” (mensual) i la seua germana “Actualidad Fallera” (mensual), que segueix en actiu. Un altre estil de publicacions van ser la revista d’investigació “ArtFa” (primer número a la tardor de 1991), centrada en els artistes fallers, amb clara voluntat d’aprofundir en la part històrica de la festa i la reflexió per millorar. En el seu tercer any (1996) es presentava com a “ASSOCIACIÓ CULTURAL

D’ART INVESTIGACIÓ SOBRE LA FESTA EN COL·LABORACIÓ AMB EL GREMI D’ARTISTES FALLERS”. Sanchis i Mir al capdavant van donar a llum la seua filla “Cendra” (trimestralment, aprox. i encara en actiu) amb una voluntat millorada i expansiva que compta amb una gran nòmina de col·laboradors de tota la Comunitat Valenciana. Per últim, la “Revista d’Estudis Fallers. Quaderns d’Investigació Social de la Festa” (de l’ADEF), nascuda al setem- bre de 1994, també és de caràcter anual i amb voluntat científica per dur a terme els objectius de promoció i difusió de la investigació, amb treballs originals relacionats amb les Falles i altres festes valencianes o del foc, elaborats des de qualsevol perspectiva de les ciències socials o humanes. Caldria prestar atenció a les publicacions falleres anuals de cada població.

En paral·lel hem de diferenciar la premsa generalista que dedica seccions dedicades a falles o bé els grans suplements monogràfics com Levante-EMV, coordinat per Moisés Domínguez, o Las Provincias, coordinat per Ada Dasí, amb el resum d’allò destacat de l’any, els esbossos i l’agenda i armari de les falleres majors i corts. Ací també cal destacar els suplements de les comarques en matèria fallera, així com les edicions especials dels diaris locals de cada població fallera. Per exemple a Torrent la primera notícia de falles es publica al diari local “El Torrentino” (març de 1900), però després es publicaria al setmanari “Torre”, al “BIM”, al diari gratuït “La Opinión de Torrent”, “Nou Horta”, “El Meridiano”, així com els 51 números de la revista oficial de les falles de la capital de l’Horta Sud, “El Granerer”.

PUNT D’INFLEXIÓ: LA PANDÈMIA I LA CRISI DE LA PREMSA

En març de 2020 la crisi sanitària de la Covid-19 va paralitzar el món. La festa també, a cinc dies del començament. La premsa havia d’informar (Sánchez, 2021)1. El 78,6% dels periodistes i informadors enquestats va dir que no havia parat la tasca comunicativa, ni tan sols durant el confinament, enfront del 21,4%

1. Sánchez Collado, Aitor (2021): En moviment: informació fallera en temps de pandèmia. Llibret falla Luis Cendoya. Port de Sagunt.

L’impacte de les falles als mitjans de comunicació en la nova era que només van parar durant el temps de confinament i després van continuar el treball informatiu. En aquest sentit, el programa de ràdio «Gente de Fallas», d’Onda Cero, conduït per Boro Peiró, no va fallar a la seua cita setmanal a les vesprades (dilluns i dimecres a les 20 hores i inserit com a secció en el magazín de matins) i ha sigut el que ha mantingut la seua audiència fidel en les seues retransmissions, en menor mesura, la revista especialitzada Actualidad Fallera també va mantindre el tipus i ha tret números al carrer i la seua web online, o el programa de ràdio «Ser falleros» (en la Cadena Ser) on cada divendres dedicaven el programa a palpar els sectors afectats, així com “Tot és festa”, amb Jaume Bronchud, de Levante TV. Ell ho té clar en afirmar que “En el cas de Levante TV, la importància dels caps de secció cap a les falles era absoluta. Arribàrem a fer una programació de setmana sencera durant març tot i que no hi havia falles.” Laura Sena, periodista de la secció de l’Horta, de Levante-EMV comentava que “En el cas del diari Levante-EMV, sí, absolutament. Ha estat una prioritat.” Per la seua banda, Julio Tormo, un clàssic en la informació fallera al capdavant de Tele 8 (Mediterrani) ha considerat que la informació fallera “Ha estat molt condicionada per la situació sanitària.” Roberto, del mitjà especialitzat “Hablemos de Fallas” considera que “Sí, donada la incertesa sobretot de dates possibles per a celebrar la festa i les contínues reunions de la Mesa de Seguiment es donava la necessitat d’informar sobre tot això.”

D’igual manera Antonio J. Fresno destacava el punt contraproduent de tanta informació fallera: “Massa, en ocasions provocaven una major inseguretat al sector faller amb molta informació que, en ocasions, eren elucubracions”. És el que en termes periodístics es coneix com “infoxicació”, és a dir, la impossibilitat de la societat a processar una gran quantitat d’informació. Manuel Andrés Zarapico, responsable de la revista Actualidad

Fallera, aportava el punt més crític, en considerar que els cap de premsa no els ha interessat tant la informació per fer de servei públic, sinó que “de fet l’han utilitzada com a element de clickbait”. En aquesta línia, Quique Collado, periodista al front del portal especialitzat «Som Patrimoni» considerava que “No. La cultura popular ha sigut una de les grans perjudicades. Molta gent oblida que la cultura és part de la salut”. En eixa línia negativa estava Amadeo Sanchez, de la plataforma online Univers Faller, i Andreu Fernández, del portal veterà en informació fallera Distrito Fallas.

Sánchez, d’Univers Faller, també opinava que “La “informació fallera” s’havia bolcat, en molts casos, per a ajudar els sectors productius de la festa. La premsa general, com és costum, a part d’algun titular sensacionalista poca informació i bastant desinformada.” Roberto, de Hablemos de Fallas, comentava que la impressió era “Totalment positiva. Existia una gran preocupació per aquests sectors greument afectats i es donava veu a aquests perquè tots conegueren les seues necessitats i inquietuds.” Mentre que Fernando Manjón donava un gir més en afirmar que “ha sigut més que correcte, moltes vegades per damunt del propi sector de falles i fallers”.

El periodisme es troba en crisi cíclica i ara amb el nou panorama multiplatorma més encara. Les empreses de comunicació veuen disminuïda la partida de publicitat per la crisi mundial i la inestabilitat laboral continua sent una constant. A la comunicació fallera molts programes de ràdio i perfils i pàgines estan desenvolupades per gent aficionada i altruista.

Manuel Andrés Zarapico era clar i apostava per un exercici de renovació: “Aprenguem d’aquesta situació i mirem al futur. No tornem a les zones de confort ni al “de tota la vida”. Vegem en aquesta situació tan inusitada, atípica i tremenda una oportunitat

L’impacte de les falles als mitjans de comunicació en la nova era d’evolució.” Com a la resta d’esferes socials, la humanitat ha tornat a la rutina, sense posar en pràctica allò reflexionat en pandèmia.

XARXES SOCIALS: IMPACTE A TEMPS REAL, TENDÈNCIES, STREAMING… SABEM COMUNICAR?

Aquesta nova etapa de les falles ha arrencant com abans de març de 2020, sense grans aportacions d’allò aprés en pandèmia. Les reflexions teòriques que feien fallers de com havia de ser la festa ha quedat desdibuixada per la marabunta de la rutina… i en aquest punt com comuniquem la festa?

En desembre de 2022 es van celebrar els col·loquis de les XVIII Converses “Els Falles al Peset”, organitzat per l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) per reflexionar sobre aquests temes. María José Aledón moderà els ponents: Maria Tomás (vicepresidenta de Mitjans de Comunicació de la Junta Central Fallera), Sandra Ferrandis (màrqueting digital de Les Naus), Paloma Mas (responsable d’esdeveniments i cultura en Plug and Play), Iván Esbrí (gestor de comunitats virtuals del Gremi d’Artistes Fallers) i José Olmos (coordinador de projectes de Granissat Estudi Creatiu).

Com arreplega Carles Andreu al portal especialitzat Distrito Fallas: La influència de la pandèmia en la virtualitat de les Falles va ser un dels primers punts que es van tocar. Es va admetre que entre els fallers i falleres va haver-hi moltes iniciatives per a celebrar actes virtuals, dels quals poc queda actualment en poder celebrar-se en persona. Va ser una època en què les xarxes socials es van convertir en mitjans de comunicació i el casal es va traslladar al món virtual amb reunions a través de programes com Meet o Zoom. Tanmateix, una ve- gada passat el confinament, tot això va descendir considerablement, encara que hi ha comissions falleres que continuen informant a través de les xarxes socials, cosa que la taula va considerar que és necessari. De tota manera es va alertar que no és bo el seu abús, perquè pot arribar al punt que les xarxes socials ens incomuniquen i ens separen del món real, que és l’important.2

En la nova era del streaming, on les falles són consumidores i a la vegada generadores d’informació és vital guardar una bona imatge de la comissió, ja que moltes de les publicacions o directes que es fan reforcen eixa idea negativa que la societat té de la festa: sorollosa, talls de carrer, etc.

María Tomás aposta per focalitzar la notícia, adaptant el missatge a la xarxa social corresponent i intentant enganxar les persones que no són consumidores habituals de notícies falleres, cuidant el llenguatge i la imatge corporativa, publicant notícies sobre tots els temes encara que molta gent busca el “peineteo”. L’agenda de les falleres majors de les comissions i representants arrossega l’agenda informativa i de vegades es deixa de comunicar aspectes importants de la festa i el seu impacte cultural, que queda eclipsada per la part més social.

Els ponents van valorar el treball que fan els community manager de les comissions, encara que van reconéixer que molts necessiten formació i destacar els punts forts de cada comissió (la falla, el teatre, els playbacks, etc.) per diferenciar-se i ser conscient d’allò important, ja que algunes comissions no publiquen cap

2. https://www.distritofallas.com/2022/12/22/la-imagende-las-fallas-en-internet-es-la-adecuada/

L’impacte de les falles als mitjans de comunicació en la nova era foto de la falla plantada, ni l’enllaç digital del llibret, ni tan sols de la cremà. Per revertir aquesta imatge negativa de la festa alguns proposen actualitzar les xarxes amb fotos de fallers reciclant o netejant els carrers, o donant una visió més solidària.

El futur de la festa i la manera amb la qual la comuniquem seran vitals per garantir la viabilitat de la festa en un context de competència extrema en una societat d’oci i individualista on la falta de temps, la dificultat de conciliar vida laboral i familiar i l’estrès condicionen el poc temps dels valencians. La majoria prefereixen dedicar el seu temps lliure a viatjar, a fer escapades de cap de setmana, o practicar esport o turisme gastronòmic i no invertir-lo en falla. Les noves generacions, que seran el futur de la festa, tenen cada vegada menys interés en la part cultural de la festa i perdem atractiu a marxes forçades que hem de recuperar encara que siga convencent-los a les xarxes socials.