EL PERIODISME FALLER: MODA O TENDÈNCIA?

Jaume Lita Albert Periodista

DES DE FA ANYS SORGEIXEN PROJECTES PERSO-

Nalistes Amb Vocaci De Contar El Que Passa Per Sense Formaci

PROFESSIONAL, IMITANT MODELS DE FIGURES HISTÒRIQUES EN COMUNICACIÓLA DE LA FESTA.

Una part essencial del que són les Falles hui dia li ho deuen al periodisme, a aqueixa informació que busquem en les hemeroteques per a veure des de quan hi ha informació fallera i que ens serveix actualment per a recuperar actes, fer estadístiques o recordar algun moment històric. La relació entre les Falles i el Periodisme van lligades quasi des de l’inici. O més ben dit: les Falles i la Comunicació. El que feien aquells joves per a “l’estoreta” era comunicar-se amb el seu entorn, anunciar que buscaven “trastos” per a fer la falla de Sant Josep. Aqueixa comunicació directa, parlada, xisclada en ple carrer, només la podien rebre aquells que la presenciaren, per la qual cosa algú imagina desenes de missatgers fent-la arribar a la resta de la població. D’aquelles persones, aquests periodistes.Durant anys l’única informació fallera era la premsa. Ací tenim l’exemple de Las Provincias. Un periòdic que durant quasi 160 anys ha relatat, quasi des dels inicis, les aventures falleres per València i municipis pròxims. Fa uns quants anys vaig tindre l’oportunitat de bussejar en l’hemeroteca fallera del periòdic i és un luxe. M’imagine els valencians de fa 90 anys comprant el periòdic per a consultar qui havia guanyat, perquè fins i tot llegir-lo alguns ho sabien, però uns altres no. En cròniques de tota mena trobem detalls, anècdotes i informació important, però no amb el repòs al qual estem acostumats actualment. La informació fallera de llavors era molt simple, però més extensa del que podem imaginar. En un paràgraf ens trobem diferents i diversos fets ocorreguts en diverses falles. Això ara no passa.

El periodisme faller: moda o tendència?

Tal vegada la major novetat que trobem en la informació fallera des de fa mig segle és veure com s’ha guanyat amplitud informativa, espai durant tot l’any. Antigament només s’informava de forma molt puntual. De la Gran Setmana Fallera dels anys 40, informar des de principis de març o finals de febrer només un any després, a deixar-nos unes dècades després amb notícies durant tot l’exercici. Així s’ha anat guanyant un calendari que no té inici ni fi, que enganxa un exercici amb un altre. Es manté durant tot el curs.

Per a cobrir aqueixa informació anual van anar apareixent fa dècades una sèrie de figures que són el germen de l’actual situació periodística. Cert és que aquest moviment es va implantar amb major velocitat que les facultats periodístiques, per la qual cosa inicialment estàvem davant d’aprenents o persones amb vocació informativa. D’aquells anys sorgeixen noms il·lustres dins de la informació fallera com Manuel Andrés Ferreira, referent a Las Provincias, entre altres.

A poc a poc es van anar sumant altres noms, però sempre des de capçaleres periodístiques de prestigi a València, eixint de la premsa escrita i arribant a la ràdio i també arribant anys després a la televisió. El desembarcament tecnològic ha provocat un autèntic terratrémol i el que s’ensenya en la carrera de Periodisme com a “periodisme de carrer” ha suposat un boom dins de la pròpia manera d’informar sobre les Falles.

Tenint en compte la particularitats del periodisme faller, que no es caracteritza per aprofundir en la crítica i l’anàlisi puntual, sinó per promocionar de manera positiva tots els col·lectius de la festa, les comissions falleres han sabut guanyar-se el col·lectiu periodístic. Durant tot l’exercici es repeteixen les invitacions a esdeveniments i actes especials. Això abans no passava. Ara des de les falles es busca aqueix efecte crida per a ser notícia, sense que en determinats casos hi haja una excusa o “perxa d’actualitat” que permeta al periodista o comunicador saber diferenciar entre notícia i esdeveniment.

Vivim una època de multitud periodística en la festa fallera. Està de moda. Des de fa anys sorgeixen projectes personalistes, que busquen repetir èxits d’aquelles figures de fa dècades, amb vocació de contar el que passa però sense formació professional. O molt amateur. El Periodisme de hui dia no és únicament replicar el que passa, fer arribar a la gent el missatge com si fora una simple nota. En el Periodisme entra l’anàlisi, l’ordre de la informació i la depuració de dades que deixen una comunicació el més directa possible amb l’audiència. A tot això faltaria per afegir l’efecte de les xarxes socials. Ara les pròpies comissions són les que anuncien els seus actes per a dirigir-se a la seua particular audiència, deixant oberta la porta al fet que la informació siga completament replicada pels comunicadors. Ací hauria de sorgir el paper del periodista faller, intentant ampliar o concretar l’apunt indicat per la comissió, sumant valor personal. Sense oblidar que hi ha grups que exerceixen una tasca comunicativa únicament a través de xarxes socials: pàgines de Facebook o Instagram que busquen ser un contenidor d’informació fallera.

El periodisme faller: moda o tendència?

Agrupant tot l’anteriorment descrit ens trobem amb la part més positiva de la revolució tecnològica, que és la quantitat de suports en els quals trobem hui dia la informació fallera. Òbviament parlar de Falles ha canviat molt des de fa quasi un segle. Tot ha canviat, tot s’ha anat adaptant a les possibilitats del moment i als avanços de cada societat. Es manté aqueix personalisme en uns certs projectes però el gran beneficiat és el col·lectiu, el que veu la possibilitat d’assabentar-se de tot el que passa en cada comissió fallera. El periodisme faller ja no serà el que era, però tinguem clar que tampoc és ara el que serà en un futur. Tot ha de canviar i ha d’anar adaptant-se, però sempre parlant de Falles.