Beniopa baja by Patricia Fuster Fort

IOP

E n

©KAZADOS PHOTO

llibret de la falla 2016

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Les Falles del Futur

©KAZADOS PHOTO

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

PORTADA 2016

IOP

Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’esta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigisca’s a la delegació del llibret si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’esta obra. Els comentaris i opinions de cada col.laborador són propietat d’ell mateix, i l’Associació Falla Beniopa no se’n fa responsable. Els textos presentats als diferents premis han estat triats per la Comissió del Llibret de la Falla Beniopa.

Les Falles del Futur

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

E n

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

Edita: Associació Cultural Falla Beniopa Coordina: Patrícia Fuster Fort Explicació de la Falla Major: Jesús García Cànoves Explicació de la Falla Infantil: Pep Morant Seguí Disseny + Maquetació + Arts Finals: Mister Lessmore Impressió + Encuadernació: Impressa.es Dipòsit Legal: V-516-2011 (publicació periòdica)

Aquest llibret participa en els premis “Ortifus” i “Climent Mata” de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info)

I N DE X 0

LLIBRET

15 Editorial 16 Saluda de la Tinenta d’Alcalde 22 Falleres Majors de Gandia 24 Saluda del President de la Falla 26 Les nostres Reines Majors 32 Saluda del Mantenidor 34 Explicació de la Falla Major 52 Comissió 54 Cens Faller 55 Recompenses

LLIBRET

Saluda del President de la Falla Infantil

Les nostres Reines Infantils

Fillolets de la Falla

Explicació de la Falla Infantil

Cens Faller Infantil

Col·laboracions Literàries

133

Programa de Festes

138

Recull Fotogràfic Exercici 2015/2016

144

40 anys fent falla

147

Col·laboracions / Publicitat

TIL

Les Falles del Futur

IOP

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

E n

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

d i o r

IOP

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

E n

ial

“I quan la nit ens ve a buscar som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar. “ Som, Obrint Pas

Com cada any teniu a les mans una nova edició del llibret de la Falla Beniopa. La delegació de llibret ens hem posat mans a la feina per oferir-vos un material amb la màxima qualitat possible, tractant de deixar a l’arxiu històric una peça més, única i exclusiva, del que representa una falla. Una falla com la nostra, que aquest any suma ja 40 anys, però que cada cop es sent més jove i més viva i alhora lluita per ferse gran entre les grans. Alguns dels nostres fallers han nascut amb la falla i han crescut amb ella, formant part de la seua història i aquesta de la d’ells. A tots els nascuts l’any 1976, moltes felicitats i a celebrar-ho com cal, doncs els 40 no es fan tots els dies! Però aquest llibret, més que fer un viatge al passat, aquest any ha decidit viatjar al futur, un futur pensat pels nostres col·laboradors i que han reflectit als seus escrits amb molta gràcia i bon fer. De la seua mà, imaginarem monuments virtuals, falleres i fallers robotitzats, instruments que sonen sense músics i qui sap si també no apareixeran bunyols deshidratats i convertits en píndoles acompanyats d’alguna nova cassalla psicodèlica.

©KAZADOS PHOTO

Caldrà llegir ben atents tots els continguts literaris per esbrinar què ens pot oferir el futur al món de les falles. La falla Beniopa seguirà treballant, lluitant i construint un futur on les festes Josefines siguen les grans protagonistes. Pugeu a la nau, que açò comença a enlairar. La delegació de llibret vos desitja un bon viatge al 3016! Les Falles del Futur

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

d a

IOP

a l

E n

Benvolguts fallers i benvolgudes falleres, És per a mi un orgull poder participar una vegada més en aquest llibret, tot i que ara siga com a Tinenta d’alcalde de Beniopa, la qual cosa és un plaer, i vos done les gràcies per deixar-me compartir aquestes línies. Un any més estic convençuda que el vostre esforç de tot un any i més, es vorà recompensat. I és que tot i estar ací a la perifèria d’aquesta ciutat, la falla de Beniopa ha sabut transmetre tot el seu potencial i cada any ha estat capaç de fer un monument i una festa molt especials. A Gandia també es parla de la falla de Beniopa com tot un referent del bon fer. I és que ja aplega la nostra festa, la de tots i totes, aquella que ens distingeix arreu del món com a valencians i valencianes. Gràcies a l’esforç i el compromís dels fallers i les falleres, Beniopa esclata en color, en música i en alegria, amb ganes d’eixir al carrer i gaudir de la festa.

Laura Morant Peiró Tinenta d’Alcalde i Presidenta de la Junta de Districte de Beniopa

Ja aplega l’olor de pólvora, la música, els passacarrers, l’ofrena i l’art dels monuments… són dies per somriure i passar-ho bé! Tot i la situació econòmica actual que patim, estic convençuda que la imaginació i l’entusiasme que dipositeu en tot allò que realitzeu tindrà els seus fruits. Els fallers i les falleres de Beniopa sou gent valenta i treballadora que ha aconseguit l’estima dels veïns beniopers. I teniu també la meua estima i la meua admiració per treball incansable que sabeu fer i per l’amor que dipositeu en la vostra comissió fallera. Tot i haver participat de la festa en altres ocasions encara que no vestida de fallera, aquest any tampoc em perdré les nits a la carpa de la falla més especial que tenim al nostre estimat poble de Beniopa! Per acomiadar-me vos desitge que passeu unes bones festes josefines!

Les Falles del Futur

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

©KAZADOS PHOTO

LLIBRET

M A J O R

©KAZADOS PHOTO

maj

O e r r

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

a l

IOP

E n

es s

Raquel Díaz Camarena F

a g

a d

Lluna García Fernández

j d

l I

n a

r f

a a

n i

Les Falles del Futur

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

©SALVA GREGORI

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

d a

IOP

a l

E n

Estimades falleres i estimats fallers: Em complau saludar-vos de nou, amb tot l’afecte i estima en el llibret de la nostra falla. Quan em vaig presentar per primera vegada com a president, ho feia amb la voluntat d’estar un any al capdavant de la nostra benvolguda Comissió. És cert que passa volant i, quan te n’adones, ja estem cremant els monuments. Gràcies al treball de l’Executiva, dels delegats, dels amics i de molts de vosaltres que ens heu ajudat vam fer possible, entre altres coses, que el nom de Beniopa estiguera més representat per tot arreu. També vull donar les gràcies als festers de la Magdalena, Sant Lluís, Cor de Jesús, Crist i Mare de Déu, així com la Germandat de l’Entrada de Jesús a Jerusalem, i a tots els que vau participar en una cavalcada històrica, representant al poble de Beniopa. 50 anys no són (ni seran) prou perquè s’oblide el que som: un poble. Aquest 2016 (ara sí) celebrem els 40 anys del naixement de la Falla Beniopa. Com no podria ser d’una altra manera, hem preparat tot un seguit d’actes per a recordar-ho, entre ells, el que va tindre lloc el passat 18 de desembre, amb la inauguració de la Galeria Presidencial al nostre Casal, de la qual formen (i formaran) part totes aquelles persones que han tingut l’honor de presidir la nostra Comissió, igual que en el llibret que teniu a les vostres mans. Per tant, permeteu-me que els recorde: Vicent Peiró, Josep Ramírez, Joan Antoni Aparisi, Pere Miñana, Vicent Romaguera, Tomàs Femenia, Vicent Ferrandis, Manolo Martín, Miquel Sabater, Emili Selfa, Josep Benavent, Paco Bou, Pep Bravo, Jesús Garcia, Francisco Martínez, la nostra primera presidenta (i única, de moment) Tere Morant, Santiago Tarrasó i Vicent Martínez. Al mateix temps, m’agradaria fer menció a un grup de falleres i fallers que van nàixer l’any 1976 al cau de Visquem les falles! Visca la Falla Beniopa! Joanjo Reig Fuster President de l’A.C. Falla de Beniopa

la falla, i que continuen actius sent destacats membres de la Comissió: Pepito Bañuls, Estela Castellá, Lourdes Femenía, Vicent Ferrandis (júnior), Tere Morant o Santi Tarrasó; i, per descomptat, un especial record a un dels presidents i primer secretari, Vicent Romaguera, així com a un gran faller, Paco Pellicer, dos estels més que de segur estan fent una falla “espacial”. Per tal de presidir una associació cal il·lusionar-se. I, amb eixa il·lusió, les altres accions vénen més fàcilment. Pense que els col·lectius socials són aficions que necessitem els éssers humans per tal de relacionar-nos, per a sentir-nos útils a la societat, una forma de vida per alguns i un llarg etcètera. Però hui les associacions culturals també requereixen una gestió impecable, transversal i transparent. Per això, seguim treballant de forma seriosa, responsable, tolerant, desinteressada, en equip i per a totes i tots. Aquesta mescla d’accions són les que donen els seus fruits. La setmana gran fallera ja està ací. Gaudim de la festa, del treball de tot un any i oblidem els possibles mals moments. Per això, vull donar les gràcies a tot l’equip que esteu al meu costat, a tots els que també d’una manera o altra ens heu ajudat: fallers i falleres, veïns, Comissió de Festes, empreses col·laboradores, fallers d’honor, amics i a la Junta del Districte de Beniopa que ens ajuda en tot el que pot. Les portes de la nostra Falla estan obertes, de nou, perquè vos sentiu com en casa. Per acabar, no podia oblidar-me dels grans protagonistes d’aquest meravellós any: la filloleta Marta i el fillolet Erick; les reines infantils Paula, Laura i Ariadna; la padrina Lidia; la reina del foc Priscila; les nostres grans estreles Ruth i Ana; i, naturalment, el presi infantil Hugo, vertaders protagonistes d’aquesta gran història... la Falla de Beniopa!

Les Falles del Futur

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

©KAZADOS PHOTO

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

REINA DE LA FALLA

FERRER

n a

MARTI

©KAZADOS PHOTO

Les Falles del Futur

IOP

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

E n

IOP

©KAZADOS PHOTO

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

REINA DEL FOC

R I

Sc il

RODRIGUEZ

MIRET

Les Falles del Futur

IOP

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

E n

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

PADRINA

Miret

i d

Martinez

©ANTONIA MONTOYA

Les Falles del Futur

IOP

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

a n

e n

IOP

E n

idor

El nostre mantenidor va nàixer a Gandia el 27 de febrer de 1979. Forma part de la falla de Crist Rei des de ben menut. Ha ostentat diversos càrrecs a la seua comissió com delegat de joventut, delegat artístic, delegat de falla infantil, delegat de cavalcades, delegat de festes... sent el seu mantenidor les falles de 2015. A la actualitat forma part de l’àrea de festes de la Federació de Falles, Junta Local Fallera, lloc que ocupa des de l’any 2012. Està en possessió de l’escut d’or de la falla Crist Rei des de l’any 2003 i va rebre el Gesmil d’argent de la Junta Local Fallera l’any 2010. Participa en tot allò que la seua feina li permet, destacant entre d’altres la seua passió per l’escena. És una persona molt disposada sempre per al que li demanes i és gran amic de tots.

Dani Barrera Móndejar Mantenidor de la Falla

Les Falles del Futur

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA MAJOR

©KAZADOS PHOTO

E n

IOP

0 10 10 10 10 00 10 10 10 EXPLICACIÓ DE LA FALLA

0 0 0 1

0 10 00 1 0 0 0 0

0 0 0 1

0 00 10 0 0 1 0 1

0 1 0 0

0 10 10 1 0 1 0 1

0 1 0 1

0 00 0 0 Amb el què érem i 0on0 0 1 hem vingut a parar 0 1 0 0 0 0 00 10 0 0 0 1 0 00 0 0 00 0 0 0 1 0 00 10 1 0 0 0 10 0 1 0 1 0 00 1 0 0 0 0 0 0 00 0 1 0 10 10 1 0 1 0 0 00 0 0 0 0 0 0 0 1 0 10 10 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 10 10 00 10 0 0

0 0 0 0

0 00 00 00 00 00 0

0 00

Explicacio de la falla

Autor: Jesús García Cànoves Lema: Amb el què érem i on hem vingut a parar Artista de la Falla: Palacio i Serra

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Amb el què nosaltres érem i on hem vingut a parar, en un forat fosc caiguérem per en caldo gelat voler bufar.

L’actual societat gandiana no pot mantenir la casta, diu l’alcaldessa Diana què ens fa falta la pasta. L’ajuntament està net sense un euro a la cartera, això ja no és cap secret ho saben fins a Cullera. Després d’anys de vaques amb les mamelles plenes, venen els d’escurabutxaques on penedirem nostres penes. Fora les sucoses subvencions a les associacions gandianes, els projectes d’Arturo als caixons deixant-nos amb les ganes. Perilla el famós museu faller pel rescat de Madrid d’hisenda, a la corda fluixa està el fester cavil·lant com omplir l’agenda

Parlem d’això què està a la part central anomenada també pels fallers el cadafal

Quan gires el carrer cap a l’esquerra et trobaràs amb dos caps gegants, el d’una dona i el d’un home. Porten un pentinat molt car i estrambòtic què indica la seua alta posició social i econòmica. Dalt del monyo de la dona hi ha un ninot portant un martell i una estaca de fusta a la ma, vol clavar-li-la a una gavina què vola pel seu voltant. Dalt del monyo de l’home un lacai amb un manoll de claus a la mà (Ciri, el lacai, és en realitat l’amo de les claus del castell). A l’esquerra una torre amb un geperut damunt. En temps passats al castell vivia un acomodat llinatge, la seua vida era un desgavell tirant de braç sense arbitratge, igual gastava ella què ell sent coneguts pel paisanatge, es xuclaren la clara i el rovell segons un segur testimoniatge. Enlluernada per l’abundància acudi al castell una gavina, olorant la suau fragància també mossegà fort la tonyina, de projectes amb constància ompli una espectacular vitrina, agradant en primera instància pel bonic què eren a la retina. Entre tots gastaren de l’hisenda deixant la cartera del castell neta, s’emportaren gran reprimenda en una votació del poble secreta, uns volien la gavina posar en venda després de deixar-la ben sequeta, altres als antics amos en arrenda posar en una ruïnosa i vella caseta. AMB EL QUE EREN,I ON HEM VINGUT A PARAR

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Demanaren al majordom principal posar en venda les possessions, i Ciri mostrà de forma temporal a Diana, Lorena i els seus xicons, el què quedava com testimonial de l’esmunyit d’antics mugrons, si feien en el temps un ús racional ocuparien les seues habitacions. Agafat com el famós geperut de Notre Dame de París, estava el deute molt bossut en el castell ben aferradís, per això feren passar pel canut a un poble què es mostrà sumís, què ja estava per la crisi fotut i ara li posarien un nus corredís. Per llevar, llevarien subvencions a les associacions civic-culturals, a l’urbanet reduirien estacions baixant sous al seus personals, els impostos sense concessions pujarien per ordres ministerials, però mantindrien sense reduccions els sous dels endollats i provisionals.

Diana i Lorena a la torre d’un castell i Arturo, de pelegrí, pega a fugir d’ell

Si li pegues la volta a la falla per l’esquerra veuràs la torre d’un castell amb l’escut de Gandia amb modificacions, “sic (tatxat) quatre (els partits eixits eleccions) lucean (tatxat) lluiten per culpa teua” Al castell, han aplegat nous inquilins. Els anteriors, amb les votacions municipals han tingut que anar-se’n - per això tenim a l’anterior alcalde vestit de peregrí pegant a fugir - tenint que vendre la mansió a uns individus amb expansió. A la torre del castell, observant la partida d’Arturo, estan Lorena i Diana. A les parets del castell hi ha uns taulells amb frases cèlebres i davant la porta un fossat en 3D

El castell de la ciutat ducal té nous inquilins ocupant-lo des de l’elecció municipal, l’amo de la clau consistorial ha decidit a ells llogar-lo. Gràcies a un “ciudatà” què porta per nom Ciri l’esquerra ací s’aposentà, Arturo de peregrí se n’anà a passar el dolorós martiri. Des de la finestra del castell Diana i Lorena l’acomiaden o vigilen què no torne, redell!, encara què es quedarà rondell per si els vents “cirials” canvien.

AMB EL QUE EREN,I ON HEM VINGUT A PARAR

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Per si de cas un gran fossat han construït ple d’animals perillosos i de molta ferocitat, d’alguns peperos ja he escoltat que els han arrancat els camals. Com a les noves senyores no els agradava la decoració què deixaren les penyores, han agafat les podadores fent una particular renovació Les parets del castell llogat han decorat amb taulell de ceràmica escripturat, una mostra ací t’hem posat dibuixats amb un fi pinzell. No s’han quedat els canvis sols en la façana del castell i els culturals intercanvis, d’endollats s’han fet recanvis no quedant ni un de l’equip vell. També parlen de banderetes, d’himnes en actes oficials, de proveïdors i altres cosetes, de tantes i tantes bogerietes com d’anar pels tribunals. D’un castell d’anomenada per festes, cultura, participació i comerç per la contornada, tenim una ciutat arruïnada sense mires de salvació

El castell, en una altra època de descapitalització, optà per fer de les alqueries del voltant una annexió

Darrere mateix del castell, eixint per la porta de cavalleries, trobem una tartana de correus on estan els decrets d’annexió de les tres alqueries musulmanes què l’envolten, les tres Beni’s. Com s’havien quedat sense un clau volien els amos del castell augmentar el seu patrimoni quedant-se amb el terme i ingressos de les alqueries del seu entorn. Fins el cavall es nega a portar dit encàrrec, però tots sabem com va quedar la cosa, i si no és així llegiu el manuscrit trobat a la biblioteca central.

AMB EL QUE EREN,I ON HEM VINGUT A PARAR

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Corria l’any mil nou-cents i un pico no molt llarguet quan el castell es quedà sense, aleshores, un duret, tot era fer reunions dels caps que manaven al consistori i l’única solució que trobaven era anar a missa i passar rosari, fins què una ment desperta pensà, és un dir clar està, què per omplir les arques havien de pegar una “gorrà”, com tenien tres alqueries manades per esclafaterrossos les annexionarien al castell xuclant-los fins els ossos, es paregué tan bona la idea escoltada per les orelles què per celebrar-ho es torraren tres ovelles, posaren mans a l’obra escrivint decrets experts què al llegir-los els alcaldes es quedaren grocs i erts, una caloreta recorregué el cos de tots els homenots què formaven la població al vores tractats com borinots, uns volien tirar mà a eines tan usades com la corbella i altres pensaren en anar a pegar-los colp a la costella, però com estaven en un país on la justícia donava la raó prengueren la ploma i feren una reclamació, l’assumpte aplegà a la capital d’Espanya què ràpid els contestà en una llengua estranya: “Como el pez grande se come siempre al pequeño, quedaran anexionadas

aunque pongan empeño, una alqueria se salvarà por tener las casas lejanas i porquè a mi, el jefe, no me viene en ganas, contra esta resolución no cabe recurso alguno y si alguien osa contradecirme cobrarà más que un tuno”. Al moment el castell es va fer càrrec absolut de les tasques socials i cobrar tota mena de rebut, es va annexionar els terrenys de les dues alqueries però els deixà per sempre gaudir de les seues alegries, tota la contribució i renta aniria a parar al castell però les festes i falla que cadascú fera les d’ell, els deixaria tenir algun representant municipal què aniria al consistori com a alcalde concejal, passejaria de tant en tant un policia pel barri sense ningun dret de revisar-li l’horari, cada quatre anys s’arreglarien carrers escollits pels ciutadans què foren punters. El què havien sigut i com han acabat és un fet conegut i ara ací mig explicat, podria ampliar contingut i fer el text més detallat però si sóc reconegut quedaré desqualificat.

A la platja de la ciutat ducal trobem una història mig real

Continuant la volta trobaràs a la part de darrere de la falla un xiringuito, el xiringuito del PP Just, on veuràs a l’ex-concejal en una hamaca venent a preu de ganga els projectes què no s’han pogut portar a terme. Al seu costat una gavina estrellada a terra. Un poc més a la dreta tenim la platja “can”. Mirant cap al Grau veurem una barrera de la plaça de bous amb dos primeres espases, Vicent Gregori i Victor Soler, què estan esperant a tornar a manar per torejar de nou. Per la part de darrere hi ha quatre monumentals banderes, la del parc aquàtic, la del vaixell afonat per fer submarinisme, la del càmping de la platja de l’Auir i la del camp de golf de la marjal (Ja què les teníem fetes les posem, qui sap si més avant faran falta?) A l’aigua un terrible tauró, què de tant de veure’l pareix ja de la família i què porta per nom Desestacionalització És una de les platges millors de l’Espanya, mou els engranatges d’eleccions de castanya. En totes les eleccions municipals acapara les propostes principals Què si farem els xiringuitos amb temàtica caribenya, els omplirem de periquitos i regalarem típica espardenya. Quatre anys hem passat esperant-los i encara no hem pogut provar-los. Als gossos una platja farem per poder nedar i refrescar-se, totes les vesprades la netejarem perquè la gent puga passejar-se. Del costat de Xeraco la llevaren per la invasió d’unes ensaïmades què entraven de polissó AMB EL QUE EREN,I ON HEM VINGUT A PARAR

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Un camp de golf construirem a la falda costera de la marjal, d’ànecs, aus i polles rodejarem regant-lo amb aigua mineral. S’han guardat els pals i pilotes els comerciants igual què s’han parat les reformes dels restaurants Un gran vaixell de luxe afonarem formant una espectacular escullera, a tothom a bussejar convidarem des de Benidorm fins a Cullera. Encara estan buscant vaixell per afonar o millor dit no l’han pogut comprar. Per revaluar la platja de l’Auir construirem un càmping modern, tots els europeus voldran repetir fent cua per l’estiu i per l’hivern. Els millors arquitectes presentaren un disseny però a hores d’ara s’ha quedat igual el terreny El projecte estrella va ser fer el millor parc aquàtic, d’Estats Units vindria l’obrer portant parc emblemàtic. A Amèrica va anar alcalde i família més ací el poble es quedà en vigília.

La legislatura s’ha acabat i res s’ha pogut realitzar, per això a PP veus espatarrat venent el què li va sobrar. Fa la competència al mercat xinés venent a euro el què té per excés. A la mateixa platja però en zona urbana, una tanca homenatja a una parella ufana. Són una parella de primeres espases què encara volen jugar les seues bases Vicentin i Victor de toreros estan ara darrere la barrera, al govern no agraden boleros ni aquesta correguda festera . Si volen cantar i torejar una altra vegada hauran d’esperar al canvi de fornada. A platja tan espectacular l´aterroritza un tauró, a ell no el pot pescar el govern ni l’oposició. El tauró de la desestacionalització platgera aterroritza al comerciant d’aquesta zona costera. Passaran moltíssims anys i les estacions del temps, a eleccions mateixos enganys tindrem com a passatemps. Si no són polítics i projectes coneguts seran uns altres diferents o pareguts

AMB EL QUE EREN,I ON HEM VINGUT A PARAR

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Les falles ballen al so del cornetí perdent el cap per un trist banderí

De cara, no més entres a la plaça, trobaràs un ball de figures sense caps, que estan dansant “el ball dels banderins”. Darrere veuràs una fila de banderins per a premiar la seua llavor (Alguns del cercats banderins: Premi al monument més xicotet. Premi ingeni i gràcia falsificant pressupostos. Premi al llibret més gros. Premi a la millor paella amb alls tendres) Les falles de Gandia sempre en camaraderia vivien en sana germanor, feien festa tot l’any sencer alegrant a casolà i foraster des de l’hivern a la tardor. Per premiar els esforços s’inventaren com reforços els famosos banderins, es reunia un buscat jurat què amb barem enrevessat marcava els fallers destins. Primer es premià als monuments construïts en els emplaçaments de cada barri o comissió fallera, després els actes més importants què continuaven perseverants al llarg de tota la vida festera. Premi d’emissió, de llibret, d’enginy i gràcia, teatret, cavalcades i de falla, en una ràpida horeta es despatxava la barreta on estava tota la ferralla.

A l’hora de l’entrega de guardons les falles volien ser les millors arreplegant un muntó de palets, la premsa es feia també ressò pujant la nota més d’un semitò cabrejant als buits de bastonets.

Es demanaven al millor entrepà, a cada tipus de paella feta a mà, a la sabata del festival musical, a la falsificació del pressupost, a l’esbós més vell tret del rebost, la parida d’assemblea més original.

Degut a la “sana” competència s’obrí una guerra sense clemència demanant es crearen més premis, de portada, d’article, de contingut, d’informatius, de fer cine curt, d’un rosari per no quedar abstemi.

Les falles han perdut el sentit d’una festa què sempre hem dit era diversió, història i cultura, hem perdut el cap pel banderí agafant un perillosíssim camí què ens porta a una tortura.

Tres hores llargues durava l’entrega repartint-ne per no tenir cap brega més de dos-cents escapularis, encara hi havia alguna petició per augmentar l’exposició de premis què ja eren estrafolaris.

AMB EL QUE EREN,I ON HEM VINGUT A PARAR

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

L’executiva de la FdF començà molt alegre i al cap d’un any ho veu tot un poc més negre

Arropadets per les mans de la dona del cadafal, trobem el què ha sigut el seu orgull mentre tenia les arques plenes, la FdF i els seus actes principals, què ara estan pagant les conseqüències d’una crisi internacional. Dos negres, un al piano amb una semblança al president de la FdF, Telmo, altre a la trompeta, què pareix semblar al vicepresident primer,Ximo Barber; darrere representa la mitja circumferència del museu faller amb el nom i la escultura del 19 dibuixada, i dalt de la mitja circumferència del museu va assegut un arlequí que porta a la ma dues titelles, aquest em recorda al vicepresident de festes, Santi Gomar, fent comboi o manipulant, ara no me’n recorde be. Baix del piano del negre hi ha una parella de gatets molt enamorats de les festes falleres, al menys això diuen, i mira quina casualitat als gats els diuen Diana i JM Prieto. Al mur del museu hi ha colgats uns cartells que diuen: “Es lloga” “Es ven” “Es regala” Aquest grup, què serà el de l’exposició, va rodejat per quatre míssils, què igual què les bombes dedicades a destruir poblacions, van dedicats als Premis fallers, subvenció ajuntament, museu faller, gerent A la dreta del grup un coeter està a punt d’explotar unes carcasses; les carcasses dels nous canvis (Això pareix el ball de Parra, un pas avant, un pas arrere). Cada carcassa un canvi: acompanyants cort FFMM, punts gesmil diamant, seccions falleres,imposició banda FFMM, vestits FF MM...) Amb tot el què hem sigut els fallers de Gandia, coneguts per tothom com a tafarrers amb demesia, hem acabat com els nostres tarongers d’hegemonia, que no els volen per fer sucs llaminers

ni sangria. Fa un any es feren noves eleccions d’executiva, es gastaren moltes hores en reunions i saliva, contents estaven els elegits xicons plens d’energia, ara els veus negres com els carbons de mineria. Els ixen problemes per tot arreu de la festa, treballen cada dia traient el lleu sense protesta, però cada vegada augmenta la creu molt molesta, i la nova executiva molt prop veu la tempesta. Telmo toca el piano amb harmonia en l’assemblea, Ximo la trompeta afina de l’economia buscant idea, Santi fa comboi torbant la confraria de la platea, entre tots composen la simfonia de l’odissea. Des del nou govern municipal reben promeses, dels gats del castell esperen què apleguen sorpreses, i així què d’una volta per totes s’acaben

IOP

les pobreses, per a què les falles alcen el cap i continuen les seues empreses. Ja no sabem què fer del museu faller, cada dia un cartell a la paret es veu cridaner, es lloga, es ven, es regala si no és Deu miracler, si no apareix la subvenció en breu o un financer. Altres problemes els posen a la gola les boletes, l’ajuntament té buida la vidriola de castanyetes, i diuen que es tornen en una fumarola promeses fetes, a més el gerent els toca la barjola de les pessetetes. Per si faltava poc ara no els agrada el fet anteriorment, als canvis els amollen una puntada ràpidament, a la cort els xics venen de tornada com acompanyament, la banda de les FF MM altra vegada posa la d’acabament. Els vestits oficials se’ls tornen a pagar les falleres majors, el ser faller de peu tornarà a puntejar en recompenses i honors, el ball de Parra en la FdF es veu ballar recuperant valors, torna el què fa uns anys es va aprovar als vestidors.

AMB EL QUE EREN,I ON HEM VINGUT A PARAR

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Amb tot el què hem sigut per a Gandia i ara pintem menys què una xirivia

La falla ja s’ha acabat li hem donat la volta, i un cartell hem trobat arrimat en una revolta. D’aquests no ens recordàvem i quasi fora ens el deixàvem Aprofitarà per tancar l’explicació fallera, en ell vas a trobar els canvis de vorera. Com a l’ajuntament no mana el mateix alguns han canviat la carn per el peix Tu ara que fas? serà el seu títol, i què trobaràs en aquest capítol? Alguns mitjans de comunicació i quina és la seua nova direcció Parlarem de la Cope i de la cadena Ser, la premsa a “tope” amb algun volantiner. Espere què l’explicació us haja agradat i amb això em donaré per ben pagat

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

E n

COMISSIÓ + CENS FALLER 2015 / 2016

IOP

o m

E n

s io

015

016

Àrea de Presidència

Àrea de Secretaria i Comunicació

PRESIDENT Joanjo Reig Fuster

SECRETARI Pep Morant Sequí

VICEPRESIDENTS Paco Bou Ortolá (Àrea de Festes) Vicent Martínez Alemany (Àrea Econòmica) Santiago Tarrasó Morant (Àrea Artística)

VICESECRETÀRIES Mª Dolores Camarena Martínez Masun Peiró Bataller

RELACIONS PÚBLIQUES Lourdes Femenía Martí Ainhoa Malonda García Aida Perelló Ramírez RELACIONS AMB LES FALLES Francisco Martínez Chover DELEGACIÓ DE LA DONA Estela Castellá Serrano DELEGACIÓ DE JOVENTUT Sonia Bañuls Puig Alberto Belda Borrell DELEGACIÓ DE MONUMENTS FALLERS Jesús García Cànoves Pep Morant Sequí

DELEGACIÓ DE DISSENY GRÀFIC Saoro Carbonell Gomar DELEGACIÓ DE XARXES SOCIALS Santiago Tarrasó Morant José Vicens Faus DELEGACIÓ DE FOTOGRAFIA Susana Martí Estruch Mª José Martínez Fayos

Àrea Econòmica TRESORER Jesús García Cànoves COMPTADOR Carlos Fornés Bordàs ADMINISTRADOR D’ESDEVENIMENTS Eduardo de los Santos Juanes Arlandis LOTERES Susana Martí Estruch Ana Martí Estruch DELEGACIÓ DE QUOTES Jacqueline Miret Díaz Javier Ferrairó Soldevila

IOP

COMISSIÓ + CENS FALLER 2015 / 2016

E n

Àrea de Festes i Activitats

Àrea de Cultura

Àrea de Jocs

DELEGAT DE FESTES Francisco Aparisi Romero

DELEGADA DE CULTURA Laura Romaguera Miñana

DELEGAT DE JOCS Tomàs Castellá Ramírez

VICEDELEGATS DE FESTES Salvador Bañuls Pardo José Manuel Bañuls Piris Paco Melo Llopis Santiago Tarrasó Morant

DELEGACIÓ D’ARXIU Pep Morant Sequí

DELEGACIÓ DE TRUC ABSOLUT MASCULÍ Tomàs Castellá Ramírez

DELEGACIÓ DE LLIBRET Patrícia Fuster Fort

DELEGACIÓ DE TRUC ABSOLUT FEMENÍ Lourdes Femenía Martí

DELEGAT D’ACTIVITATS Jordi Creix Albors

DELEGACIÓ DE TEATRE Juan Creix Martí Almudena Perelló Ramírez

DELEGACIÓ DE TRUC SÈNIOR MIXT Ana Ferrer Martí

VICEDELEGATS D’ACTIVITATS Arturo Fernández López Félix David Fernández Valladolid

DELEGACIÓ D’EMISSIÓ José Vicens Faus

DELEGACIÓ DE PROTOCOL Mª José Chover Mira Amparo Martí Timoner Jacqueline Miret Díaz

DELEGACIÓ D’INFORMATIU Abel Palau Ordiñana

DELEGACIÓ D’OFRENA Tere Morant Puig

Àrea Artística

DELEGACIÓ D’INFANTILS José Manuel Bañuls Piris Vicent Romaguera Bañuls DELEGACIÓ D’ALBADES Vicent Ferrandis Àngel

DELEGADA ARTÍSTICA Lourdes Femenía Martí DELEGACIÓ DE FESTIVAL MUSICAL INFANTIL Ana Ferrer Martí Fernando Ferrer Martí

DELEGACIÓ D’ESTENDARD MAJOR Vicent Llopis Martínez

DELEGACIÓ DE CAVALCADA MAJOR Ana Martí Estruch Susana Martí Estruch

DELEGACIÓ D’ESTENDARD INFANTIL Samuel Llopis Mayans

DELEGACIÓ DE CAVALCADA INFANTIL Juanma Gilabert Ruiz de Gordejuela

DELEGACIÓ DE BANDERES Pilar Mayans Fresneda

DELEGACIÓ D’ENGALANAMENT DE CARRER Fernando Ferrer Martí

DELEGACIÓ DE BAC Amparo Martí Timoner DELEGACIÓ DE TRUC JUVENIL Claudia Miret Morant

COMISSIÓ + CENS FALLER 2015 / 2016

IOP

E n

015

Francisco Aparisi Romero Vicent Aragó Cotanda Isabel Arcos Nieto Jessica Argento Ramos Jesús Bañuls Almarza Juana Bañuls Climent Minaya Bañuls Climent José Bañuls Fuster Inma Bañuls Gomar Iván Bañuls Miret Salvador Bañuls Pardo José Manuel Bañuls Piris Marc Bolo Donet Carlos Bou Chover Marcela Bou Chover Paco Bou Ortola Laura Bravo Alemany Sergio Bravo Alemany MªDolores Camarena Martínez Pablo Cano Alcaide Pablo Cano Romero Rocio Cano Romero Nuria Carbó Lloret Tomas Castellá Ramírez Juan Castellá Serrano Estela Castellá Serrano Raquel Castellá Serrano MªJose Chover Mira Rosa Císcar Millet Maite Creix Martí Jordi Creix Martí Euardo de los Santos Juanes Arlandis Inmaculada Díaz Vila Juan Vicente Esparza Navarro Ariadna Esparza Díaz Marta Esparza Díaz Cecilia Estremera Martínez Lurdes Femenia Martí Amparo Femenia Martí Arturo Fernández López Felix David Fernández Valladolid Adrian Ferrairó Bañuls Javier Ferrairó Soldevila

016

Vicent Ferrandis Ángel Mª Jesús Ferrandis Ángel Vicente J. Ferrandis Martínez Ana Ferrer Martí Fernando Ferrer Martí Arantxa Ferri Bañuls Carlos Fornés Bordàs Dani Fuster Izquierdo Alejandro Fuster Fort Patrícia Fuster Fort José Gadea García Jesús García Cànoves Xelo García Fort Toni García Lliso Blanca García Lorente Alba García Lorente Luis García Lorente Jesús García Martínez Suni García Martínez Francisco García Rodríguez Esther Gilabert Miñana Juan Marino Gilabert Ruiz de Gordejuela Lorena Gómez Gómez Jesús González Pellicer José Granero Almendro Victor Gregori Lloret Carla Gregori Martínez Lucas Huesca Bañon José Francisco Ibiza Fuster Guillermo Ibiza Romero Lola Jiménez Jaime Agustin Juan Rosa Bogdana Ivanova Koeva Laura Martínez Burguera Tatiana Lázaro Pascual Vicente Llopis Martínez Esteban Llopis Mayans Samuel Llopis Mayans Marlen López Martín Fina Lorente Puig Ainhoa Malonda García Roberto Marco Checa Carlos Marcos Martí

Juan Martí Camarena Lola Martí Canet Ana Martí Estruch Susana Martí Estruch Gema Martí Higueros Amparo Martí Timoner Vicent Martínez Alemany Francisco Martínez Chover Sara Martínez Chover MªJose Martínez Fayos Suni Martínez Marzal Isabel Martínez Miret Pilar Mayans Fresneda Rafa Meliá Ferrandis Francisco Melo Llopis Paula Melo Pardo Amparo Miñana Aleixit José Miguel Miñana Benavent Miguel Miñana Mínguez Amparo Miñana Moragues Pura Miret Bañuls Jacqueline Miret Díaz Salvador Miret Fort Vicente Javier Miret Fort Lidia Miret Martínez Mª Carmen Miret Mascarell Inma Moll Moratal Gonzalo Moll Soler Agustín Morales Capuchino Izan Morales Miñana Juan Morant Palomares Rosario Morant Pellicer Tere Morant Puig Cristina Morant Puig Pep Morant Sequi Juan Antonio Morante Jiménez Juan Morante Román Inma Moratal Sanz Jaime Moreno Lainez Nuria Moreno Lainez Rafael Palacios Marquina Abel Palau Ordiñana Marian Pardo Miret

p e

Re om Juan Paris Aleixit Masun Peiró Bataller Stel·la Pellicer Cloquell Paco Pellicer Miret Paco Pellicer Suarez Fernando Perello Puig Aida Perelló Ramírez Almudena Perelló Ramírez Mª Vicenta Piris Hermoso Vicente Pons Bernal Mª Milagros Puig Navarro Cristina Ramírez Lloret Xaro Ramírez Pinzón Lolin Ramírez Pinzón Mª Carmen Ramos García Joanjo Reig Fuster Mª Carmen Rodrigo Márquez Priscila Rodríguez Miret Vicent Romaguera Bañuls Laura Romaguera Miñana Alex Romaguera Miñana Mónica Romero Asensio Estefania Romero Ausina Sonia Romero Bañuls Sandra Sabater Císcar Silvia Sabater Gómez Vicky Sánchez Castro Pablo Selfa Calabuig Petra Serrano Quiles Jordi Signes Pedro Natalia Solbes Gavila José Soria Ferre Nuria Esther Suarez García Carlos Subiela Moncho José Tarrasó García Daniel Tarrasó Morant Santiago Tarrasó Morant Carlos Tarrazona Benavent Paco Tomás Tarrazona Sonia Vicens Faus José Vicens Faus

IOP

COMISSIÓ + CENS FALLER 2015 / 2016

E n

015

ns e s

Insígnia d’Or Vicent Martínez Alemany

Insígnia d’Argent Sonia Benavent Subiela Núria Carbó Lloret Susana Martí Estruch Abel Palau Ordiñana

Premis Exercici 2014 - 2015 2n Monument major Secció Primera 2n Monument infantil Secció Primera Enginy i gràcia Monument major Secció Primera Ninot indultat Major Millor ninot Major Secció Primera Millor ninot Infantil Secció Primera 2n Cavalcada major 2n Comparsa major 3r Cavalcada infantil 3r Comparsa infantil 2n Festival Musical Infantil 2n Emissions falleres 4t Informatius fallers 3r Engalanament de carrers 26é Premi a la promoció de l’ús del valencià (Generalitat Valenciana)

©KAZADOS PHOTO

LLIBRET I N FA N TIL

©KAZADOS PHOTO

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

d a

IOP

a l

E n

Hola sóc Hugo Pons Gómez, president infantil de la Falla Beniopa. Enguany tinc el plaer de poder gaudir de les falles com a president al costat de Ruth que és una gran reineta. Per a mi és una il-lusió molt gran que he d’agrair a la meua familia, ja que sense ells açò no hauria sigut possible, i sobretot a mon pare, que encara sort que va dir que sí. Vull convidar a tots els fallerets i falleretes a gaudir amb mi i amb tots els càrrecs d’estes falles, que segur que amb esta gran comissió com és la de la Falla Beniopa tot será molt més sencill. Us espere a tots els que vulgueu vindre a gaudir d’estes falles tant com jo. Una salutació enorme VISQUEN LES FALLES!

Hugo Pons Gómez President de la Falla Infantil

Les Falles del Futur

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

©KAZADOS PHOTO

IOP

©KAZADOS PHOTO

E n

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

REINA De la FALLA iNFANtiL

MORENO

u T

BAnULS

Les Falles del Futur

IOP

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

E n

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

REINA Del FOC INFANtiL

marco

solves

©KAZADOS PHOTO

a u

Les Falles del Futur

IOP

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

E n

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

REINA De la festa iNFANtiL

a u

suarez

©KAZADOS PHOTO

Pellicer

Les Falles del Futur

IOP

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

E n

IOP

©KAZADOS PHOTO

E n

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

REINA De la poesia iNFANtiL

granero

r i

moreno

Les Falles del Futur

IOP

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

E n

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

©KAZADOS PHOTO

IOP

E n

Marta Gilabert Martínez F

i I

l n

l f

o a

l n

e t

t i

Érick Fernández Sánchez F

o n

l t

Les Falles del Futur

IOP

E n

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

©KAZADOS PHOTO

0 10 10 10 10 00 10 10 10 0 0

0 00 0 Gandia, falles any 3016

0 1

0 10 00 10 1 0 0 0 0

0 00 00

0 1

0 00 10 00 0 0

0 1 0 1 0 0

0 10 10

0 10 10 10 1 0 10 1 0 1

0 0

0 1 0 1

0 00 0 0 0 1 0 1 0 0 0 00 10 0 0 00 0 0 00 0 0 0 1 10 1 0 0 0 10 0 1 1 0 00 1 0 0 0 00 0 1 10 1 0 1 0 0 00 0 0 0 0 0 0 10 10 1 1 0 0 1 0 1 10 10 00 10 0 0

0 0

0 00 00 00 00 00 0

0 00

Explicacio falla infantil

Autor: Pep Morant SequĂ Lema: Gandia, falles any 3016 Artista de la Falla: Palacio i Serra

INTRO

Des d’ací vos convidem a imaginar què li espera a tota l’estructura fallera, i això és el que intentarem. Si disposeu de pocs minuts sabreu com serà la mascletà, quin monument es plantarà o si els del jurat són cabuts. Podreu conéixer a la vegada els coets que es dispararan, i si les falleretes es vestiran amb un espolí o una llaçada. No serà menester consultar una bola de cristall vulgar que podria dur desenganys. I, per a estar amb el fet cert, ens parlarà més d’un expert de les falles d’ací a mil anys.

GANDIA

FALLES ANY 3016

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

LA FALLA (O EL MONUMENT) SERÀ PER A EIXIR CORRENT

L’expert que hem buscat pronostica que els monuments fallers del futur cartó i suro no portaran gens ni mica i s’apostarà per material ben segur, omplint-ho tot de ferro i de llanda per tal de guanyar temps i eficàcia, però l’enginy es deixarà de banda i les falles tindran molt poca gràcia. La plantà serà massa estrambòtica: l’artista es vestirà com un astronauta, la grua serà substituïda per robòtica amb un OVNI que marcarà la pauta, així el cadafal s’alçarà en un moment per tant els fallers no patiran de suor i no tindran maldecap ni cansament amb l’ajuda d’un patinet volador. El transport es farà amb un coet espacial sense tirar mà de furgonetes ni camions, desapareixent eixe característic ritual de portar tots els ninots a muntons; el risc es canviarà per la matemàtica i més d’un falleret podrà fer el gos, gràcies a esta plantà una mica llunàtica i una cremà on el remat no caurà de tos.

AMB LA PIROTÈCNIA (O ELS COETS) ENS QUEDAREM TOTS EN CALÇOTETS Hem hagut d’anar a consultar a un pirotècnic de Rafelcofer, per a vore si ens pot avançar si l’era sideral s’ha de carregar la típica pólvora del món faller. Després de prohibir l’ús del tro de bac l’art pirotècnic prompte el faran tabac. Sabem que on primer van tirar mà fent decrets i més d’una prohibició va ser amb la tradicional despertà, passant del seu caràcter tan casolà a una més que probable decapitació. Amb la mania de ser molt reglamentaris la despertà es farà amb coets planetaris. La mascletà també té la seua normativa no podent disparar propet dels edificis, i per culpa d’alguna europea directiva s’acabarà muntant a la marjal d’Oliva per tal d’evitar en el veïnat perjudicis. S’utilitzaran coets espacials amb fum que els faran moure amb… pixum!

GANDIA

FALLES ANY 3016

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

A migdia és tradició tirar una traca un poc abans de fer-se la ‘dinaora’, i per evitar si algú fa massa l’haca cremant sense adonar-se la barraca, es quedarà com el rosari de l’Aurora. En lloc de la traqueta i, per nassos, posaran planetes cúbics amb Picassos. Al castell es trencaran els esquemes sense els coets borratxos i les femelles, i com l’autoritat no voldrà problemes aplicarà al cel el conegut pla de cremes canviant les carcasses per unes estrelles. Açò ja ha arribat fins a les festes benioperes, on han desaparegut els castells amb palmeres.

LA MÚSICA (O LA BANDA) ENS DONARÀ LA LLANDA

Què serien les falles, Pepito, si no sonara mai més ‘Paquito, el Xocolater’? Doncs no tindrien carn ni peix ni la festa seria el mateix per a ser-te sincer. És clar que la música dóna vida fins a la fallereta més avorrida de la comissió. Sobretot quan un músic xoto toca el ‘Tírate de la moto…’ amb el trombó. Però com serà la banda musical que existirà en l’era espacial raonant realment? Per a esclarir este desconcert hem consultat a tot un expert: el nostre president.

GANDIA

FALLES ANY 3016

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

Joanjo considera que l’essència, així com el pasdoble ‘València’, no desapareixeran. Tot i que els músics tal vegada donaran una diferent tonada i de segur, canviaran. Les bandes d’un futur ben llunyà tindran músics amb més d’una mà com els polpets. En lloc d’una vintena, seran tres, i la falla s’estalviarà a més a més uns quants gallets. Al tresorer se li farà un ‘pont de plata’, ja que llogarà una banda ben barata d’homes-orquestra. Els ‘músics-polp’ oferiran molt de brio i comptant tan sols amb un senzill trio faran la festa.

EL ‘JURAT-METRE’ (O MÀQUINA DEL JURAT) PER A PODER SABER SI TE L’HAN PEGAT Fonts ben informades han confessat que la Federació de Falles té un pla i el problema del jurat es resoldrà contractant a un científic reputat. Tots els jurats d’ací uns quants anys no els formaran cap persona humana, així no faran allò que els vinga en gana i entre els fallers s’evitaran els enganys. Este savi està calfant-se molt el cap per tal de patentar una maquineta, perquè el jurat no canvie de jaqueta i tinga temptació de dur-se-ho al pap. L’artefacte podrà prendre la iniciativa i en futur el jurat ja no farà cap maldat, ja que esta andròmina no cometrà pecat al ser una màquina imparcial i objectiva. Amb la puntuació ningú serà responsable i quan alguna falla mostre desacord, al ‘jurat-metre’ podran tirar-li el mort doncs este aparell serà l’únic culpable.

GANDIA

FALLES ANY 3016

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

LA INDUMENTÀRIA (O LA VESTIMENTA) ON LA FALLERETA ANIRÀ BEN COENTA

Els seguidors de la moda fallera es pregunten quina indumentària serà la que s’estilarà en una altra era. Sabem que a causa de la maquinària no es portaran les tradicionals teles amb un vol de falda sense amplària. Estes seran les principals seqüeles que ens ocasionarà la modernitat per voler estalviar-se quatre peles. Una reconeguda modista ha avançat que als tratges s’implantarà la robòtica sense respectar el que marca l’antiguitat. Els homes vestiran de manera caòtica amb una mescla de torrentí tipus robot i uns jupetins amb una estètica gòtica.

Per la seua banda la dona no tindrà escot i portarà unes extravagants manteletes que en lloc d’afavorir-la, seran un pegot. A més, el monyo que duran les xiquetes estarà ple de cables i una grandiosa antena estacant-li als costats un parell de croquetes. La fallereta estarà més afavorida d’esquena, ja que si arribes a contemplar-la pel davant la pobreta, tota feta un drap, donarà pena. És clar que la vestimenta ha d’anar avançant amb vestits ‘prêt-à-porter’ que no siguen cars, però no podem permetre que es done el cant. Si es pretén innovar no menester anar als telars i més fàcil seria que als fallers els prestaren el vestuari complet de la pel·lícula ‘Star Wars’.

GANDIA

FALLES ANY 3016

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

E n

IOP

E n

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

ELS XIQUETS (O ELS INFANTILS) PER BERENAR VOLDRAN PERNILS La continuïtat de la falla estarà en el futur garantida, si li inculquem a la xicalla que no ha d’estar adormida. Tot i estar en un temps massa advers la festa fallera perdurarà a l’Univers. Un simpàtic platet volador comandat per un marcianet, mostra a una fallereta major la qual enlluerna a tot xiquet. Encara que estem en plena globalització la figura de fallera major té admiració. La fallera major és una garantia perquè s’implique el menut, així el dia de demà a Gandia la festa gaudirà de bona salut. Ací somnia una imaginativa xiqueta que hi haurà falles en un altre planeta. A mesura que avança la ciència no seria una cosa massa utòpica, que les falles tingueren presència fora del món de forma telescòpica. No és de bojos advertir que, per fortuna, arribaran a plantar-se falles fins a la lluna!

PREFERIM LES FALLES DE LA TARTANA QUE LES QUÈ N’HI HAURÀ A L’ERA MARCIANA Després de llegir l’explicació i saber allò que s’ha exposat, pensareu que no tenim trellat o que ens falta més d’un regó. Això de la imaginació al poder hem aplicat ací sense cap rigor, i hem buscat un poquet d’humor al ser tan sofrit com és el paper. Tan sols es tractava d’especular sense demanar-vos cap donatiu, i aquell qui al segle XXXI estiga viu el que s’ha dit ho podrà comprovar. Tenim clar que l’actual festa fallera en un futur ja no serà allò que era, quedant-se fora de joc i en bajoqueta. Estos canvis, de falles no tindran res, i ens quedem amb les que hi havia adés: les del tio Pep i de l’estoreta velleta!

GANDIA

FALLES ANY 3016

IOP

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

E n

INFANTIL 015

Karla Almarza Moragues Mar Andres Moratal Carlos Aragó Bou Sofía Aragó Bou Alba Arroyo Salas Elsa Bolo García Marc Bolo García Paco Bravo Ferri Pepe Bravo Ferri Eva Catalá Bañuls Paula Císcar Sabater Arianne Coll Vizcaino Claudio de los Santos Juanes Sabater Mario de los Santos Juanes Sabater José Fernández Camarena Lola Fernández Camarena Erick Fernández Sánchez Lola Ferrairó Bañuls Valeria Ferrandis Koeva Ausiàs Fornés Perelló Sofia Fuster Bolo Martín Gadea Bravo Candela Gaitán Vicens Sara Gaitán Vicens Izan Gandia Castellá Laura García Carbó Jesús García Gilabert Irene Gaspar Fuster Marta Gilabert Martínez Alba González Martínez Sergi González Martínez Alex Granero Moreno Ariadna Granero Moreno Iván Ibiza Romero Daniel Juan Morant David Juan Morant Laura Llorens Moll Eva Mª Llorens Moll

016

Eva Mañó Moragues Paula Marco Solbes Álvaro Marco Solbes Ausias Marcos Martínez Irene Marcos Martínez Hugo Martínez Peiró Martí Miñana Castelló Joan Miñana Castelló Sonia Miret Martínez Vera Miret Morant Claudia Miret Morant Brian Miret Rodríguez Selenia Miret Rodríguez Arantxa Miret Rodríguez Nekane Miret Rodríguez Nuria Moll Moratal Lluna Moncho Subiela Sara Morales Miñana Ruth Moreno Bañuls Hugo Moreno Bañuls Diana Orengo Moragues Ester Orengo Moragues Mª Carmen Palacios Miret Mireia Pascual Galera Laura Pellicer Suarez Hugo Pons Gómez Marc Pons Gómez Gerard Reig Malonda Rebeca Reig Malonda Aína Solbes Bañuls Pablo Soria Rodrigo Martina Soria Rodrigo Ainara Tarrasó Castellá Celia Vélez Castelló Les Falles del Futur

IOP

LLIBRET DE LA FALLA INFANTIL

E n

©KAZADOS PHOTO

3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01

COL labo racions lite raries : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load:

3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01

I N DE X : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01

: // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load:

092

Jesús Peris Llorca. UN FUTUR PER COMENÇAR.

094

Francesc Palop Jonqueres. 3016. LA FALLA DE BENIOPA.

097

Isabel Canet Ferrer. UN FUTUR D’IL·LUSIONS ENCESES.

098

Sico Fons. FALLES 2050.

101

Maria Rosa Sabater Soliva. SAN JOSEP 3016.

102

Vicent Lloret. PUNT LLUNYÀ, PERÒ A PROP.

106

Enric Lluch Girbés. UNA FALLA DESFICACIADA?

110

José-Luis Bonet Gamborino. FALLES DEL FUTUR.

112

Salvador Bolufer. EL DIA DEL JUDICI FINAL.

114

Frederic Aparici Romero. 40 ANYS, ELS SIGNIFICATS D’UNA XIFRA.

116

Josep Basset. SOLFAINA I TABALAINA.

116

Frederic Oriola Velló. LA MÚSICA FALLERA.

120

Pepe Mas de Sanfélix. LES FALLES DE SEMPRE.

122

Anna Blanco. PARLEM EN FUTUR.

124

Santiago Agulló Rovira. IMAGINEU, IMAGINEU.

126

Vicen Corcoles. COLORS SOBRE GRIS.

131

Salvador Isnardo Fayos. DIES DE FALLES.

IOP

E n

91 COL·LABORADORS

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

Un futur per començar Jesús Peris Llorca President de l’Associaió d’Estudis Fallers

" Som l’espurna que encén la flama […] som una història per guanyar, tot un futur per començar" Obrint Pas: "Som"

Les festes, com les falles, tan importants per a la identitat dels pobles, ens agraden perquè semblen eternes, com l’aigua, com l’aire i les muntanyes. Semblen haver estat ahí des de sempre, com Gandia, con València. I quan les celebrem, quan cada nit de Sant Josep les flames s’alcen als nostres carrers i fan tombar els monuments que han presidit l’encreuament entranyable, sentim que formem part d’una cadena que ve de molt lluny i que va molt lluny. Per un moment màgic ens sentim contemporanis dels nostres avantpassats, membres de la mateixa comunitat. Malgrat això, sabem que les falles tenen un començament històric, una data d’inici. És estrany ni tan sols imaginar-ho però hi hagué un temps que les falles eren molt diferents, i un altre temps, més lluny encara, quasi inconcebible, al qual no hi havia falles. Existí una Gandia sense falles. Existí Beniopa abans de les falles. El meu Barri del Carme també va nàixer abans que les falles. Però decidim oblidar-ho. Perquè és tan estrany pensar en els nostres barris sense falles, com en un món en el qual no existiren Gandia o València. I si això és gairebé impensable, més encara ho és el fet que, donat que començaren, potser algun dia acaben

les falles. Perquè es transformen en una altra cosa, o simplement perquè la gent es canse, perda l’afició i es dedique a altra festa, a altres passatemps, virtuals potser. I el món deixe de ser el món. I Gandia, Gandia. I no quede ni tan sols record de nosaltres, i, el que és pitjor, de les nostres emocions. Fa molta pena i molta por pensar que potser una generació del futur ja no podrà compartir les nostres emocions, relligar imaginàriament amb nosaltres, sentir-se part del mateix poble entre els altres pobles del món. Les falles varen nàixer de processos històrics. No són filles de la natura, sinó una creació cultural dels homes i les dones del nostre País. Podrien llanguir i morir també a conseqüència de fets històrics. I això precisament perquè les estimem és important no oblidar-ho. Tenen futur les falles? Jo crec que molt. I crec que moltes generacions compartiran amb nosaltres el ritual del foc, la pólvora i la música per rebre la primavera amb l’alegria de ser valencians, que deia Estellés. Molts més valencians i valencianes després de nosaltres celebraran amb la seua indumentària l’origen rural del país, les profundes arrels que ens uneixen a la terra. Les falles tenen tot un futur per començar. Però que això s’esdevinga depen

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2016”

en bona mesura de nosaltres, com a individus i com a poble. Les falles nasqueren i esdevingueren festa major i popular precisament perquè el poble valencià les sentí com a pròpies: representaven el goig de trobar alguna cosa estable en mig de les mudance de la modernitat. Any rere any les falles semblen repetir-se. Malgrat això, el nostre poble és savi. Semblen repetir-se perquè el foc sempre és igual, i en certa mesura sempre és el mateix, com volia Julio Cortázar. Tots els focs són el foc: totes les falles la festa de les falles. Però cada any, són diferents. Cada any cremem monuments diferents. Podem reconèixer exactament de quin any és una fotografia en veure el monument que es plantà precisament eixe any a eixa demarcació. Les falles són noves cada any per poder tornar. I si mirem a la història de la nostra festa amb un poquet més de perspectiva podem comprovar com no només els monuments han canviat cada any, han sigut diferents i cada època ha deixar la seua empremta en estils i temàtiques: la pròpia festa ha anat canviant al ritme de la societat que la celebrava. En eixe sentit crec que és important que les falles puguen persistir en aquesta condició d’expressió viva de la identitat d’un poble, del goig de ser comunitat. Per això és molt important que la il.lusió de permanència que és tan important en les tradicions, d’identitat amb elles mateixes, no vaja massa lluny i acabe per fosilitzar-les. Perquè fossilitzar-se vol dir quedar arrere. I eixe és el primer pas per a decaure i desaparèixer. M’explicaré: si les falles s’obstinaren per exemple a mantindre absolutament fixes determidades divisions de rols genèriques, determinades ritualitzacions objec-

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

tualitzadores de la dona, determinats elements fills del sexisme de èpoques pretèrites; si els fallers convertim la seua repetició en peça fonamental de la nostra identitat, aleshores les falles podrien quedar arrere, podrien acabar per ser més retrògrades que la seua societat. Si les falles donen del tot l’esquena a l’estètica del seu temps, o són rutinàries en la seua crítica, o la fan basant-se només en valors reaccionaris, també corren el risc de quedar desfasades i no dir res a les generacions més joves, i desenganxar-les. I ells són els que han de sentir la festa quan nosaltres ja no estem perquè alguna part de nosaltres i de les nostres identificacions continue vivint. Perquè hi ha coses sense les quals les falles no serien falles: per exemple, cremar un monument artístic i satíric el 19 de març; per exemple, la vida comunitària en el casal, que ens fa sentir part d’un col.lectiu, que fa que el barri siga molt més que una paraula o un grup de carrers. I eixes són les coses que cal conservar, com la sensació de final i principi que ens omple la matinada del 20 de març i ens empeny a seguir endavant amb els nostres somnis, amb els individuals i amb els col.lectius. Moltes altres coses poden canviar, i poden ser diferents en cada poble, en cada ciutat, en cada falla. Així persistiran les falles. Es renovaran siguent elles, celebrant l’existència mateixa de la comunitat que les celebra. I continuaran així en la seua pluralitat unint als valencians més enllà de les generacions i de les èpoques. En resum, crec que les falles del futur seran valencianes, populars i tan plurals com la societat valenciana o no seran. Però en eixe cas el futur serà llarg. I apenes està per començar.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

3016. la Falla de BEniopa Francesc Palop Jonqueres Associació d’Estudis Fallers

Si l’any 3016 es planta una falla a Beniopa, aleshores és que la humanitat ha sobreviscut el sègle XXI i a les amenaces que la nostra forma de vida suposa per a el manteniment de una terra productiva i acollidora per a els éssers humans. Significa que la terra ha pogut continuar sent proveïdora de recursos imprescindibles i ha estat alliberada de l’enverinament de l’aire, de la terra i de l’aigua que actualment es produeix acumulativament per les nostres pràctiques de transport, de producció industrial i agrària i d’acumulació de capital en les mans de molt pocs. La falla de Beniopa del 3016 parla d’una humanitat que utilitza bàsicament energia provinent del sol, del vent o de qualsevol altra font renovable per cobrir les necessitats de producció, de transport i de llum i calor per a les persones. Llavors la historia contarà que al sègle XXI es va assolir aturar e l’escalfament global que havia convertit els estius en un infern i revolucionat el clima de forma que ciclons, huracans, gotes fredes i inundacions es succeïen amb hiverns càlids però travessats per poderoses ones de fred polar i pluges de pedra que ar-

ruïnaven les collites i trencaven els cristalls dels cotxes. Els polítics per fi afrontaren els autèntics problemes de la gent i recolzats per massius moviments ciutadans impulsaren una quarta revolució industrial. Els fabricants d’equips que captaven les energies netes de la natura guanyaren la baralla industrial als productors de petroli i gas natural fòssil. No fou una victòria fàcil, el bunker de les energies fòssils i les elèctriques, els banquers dels dictadors, gàngsters i traficants, els especuladors de les Borses i dels mercats de matèries primeres dominaven el món del fi del S.XX. i als inicis del XXI havien convertit als politics importants en marionetes que promulgaven les lleis que ells mateixos ordenaven votar als parlaments abans democràtics. Eren lleis que havien produït els seus empleats de luxe en les seves pròpies consultories i que defensaven els seus propis beneficis monopolístics. Els diferents lobbies presents a Washington, a Bruselas o a Madrid passaven les propostes legals als polítics i els convidaven a viatges a les illes paradisíaques en els seus avions privats i en iots de luxe aprofitant els caps de setmana i

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

: // download

E n

3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01

les vacances parlamentàries ¿Qui haguera pogut dubtar de que aquelles normes eren les millors per a tots? El sistema tornava a ser un cercle viciós, més rics encara, la plaga de delinqüents que dominava el món disposaven de més diners i més poder per comprar diaris, televisions, editorials i fins universitats que imposaven entre tots la seva forma “políticament correcta” de veure les coses. La realitat, però, demostrava en moltes dimensions la futilitat de tal pensament únic. Si l’any 3016 es planta una falla a Beniopa, aleshores és que la humanitat ha superat la guerra i les relacions entre dones i homes de diferents pobles i cultures es desenvolupen en un entorn de tolerància universal. Llavors la historia contarà que el sègle XXI els pobles del món deixaren de fer cas als demagogs xenòfobs que proclamaven la superioritat d’uns codis genètics, generalment els dels rics, sobre altres, naturalment els dels pobres, i predicaven nacionalismes necessaris i enfrontaments imprescindibles. La humanitat per fi havia descobert la falsedat de totes les posicions anti i la importància

del diàleg per resoldre les controvèrsies. Aleshores les diferents cultures es desenvolupaven en un entorn de respecte i estima pels altres. Tampoc aquestes noves victòries foren fàcils. Les guerres eren necessàries i es predicaven al sègle XXI des les instàncies més morals dels diaris, les ràdios i les televisions. Com es pot aguantar que països com Irak, Líbia o Síria estiguen dominats per dictadors terribles? Era precís bombardejar, armar als rebels. Una guerra civil alliberaria d’una vegada per totes a eixes poblacions convertint als seus membres en refugiats. Pensat i fet, per a la destrucció de la guerra sempre hi ha finançament i tots tan contents. Tots menys els pobres refugiats, això és també veritat. Per altra banda tot allò incrementa el PIB, per tant és bo. La gent es va adonar que no és bo, que és dolent que els xiquets s’ofeguin a la mar fugint dels benintencionats bombardeigs finançats per alliberar-los. Que és dolent que la industria de la guerra incrementi el PIB. Que no podem dependre d’eixos predicadors de l’odi pagats pels mitjans de comunicació propietat dels banquers i dels

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

lobbies econòmics. Que els éssers humans tenim capacitat per pensar les coses sense que ningú ens taladre el cervell. Si en el 3016 Beniopa planta una falla és per que aprofita la seva riquesa agrícola i ramadera, la mar sostenible i la seva cultura de pau i de diàleg , de treball productiu i de suport dels uns pels altres a tots els nivells. L’economia havia aleshores renunciat a ser un camp de batalla amb vencedors i perdedors i es posà a disposició de tots. Aquesta falla l’any 3016 vol dir que va aplegar un temps en que cada regió produïa béns per cobrir les seves necessitats i comerciava amb els excedents per obtindre els productes que no es feien en les proximitats. Els estalvis en el transport innecessari es produïren al sègle XXI quan es va incloure en el preu del petroli i del gas les despeses de descontaminar l’atmosfera, les aigües embrutades en la producció i el transport i les terres perdudes per enverinament. Llavors es va fer caríssim importar les taronges de Sud-àfrica, els conills de la Xina o els vins d’Austràlia. Allò va estimular la producció local i el transport utilitzant energies netes. El resultat fou un estímul a les produccions de tothom, a les economies de proximitat i a la industria, el comerç i el transport

de la nova era de la sostenibilitat. Això fou suficient per fer desaparèixer l’atur en el món i particularment en les castigades regions del sud d’Europa que en altre temps havien estat el bressol de la nostra civilització occidental. Aquesta fou la victòria més difícil de totes. Els banquers dels gàngsters, els traficants i els dictadors i defraudadors, localitzats en els paradisos fiscals, alimentaven als altres. Amb diners fàcils ells donaven als bancs dels altres països els crèdits que necessitaven per finançar les activitats productives. Com prestamistes globals se n’havien convertit en els amos de l’univers, del comerç i de la industria globals, de l’alimentació, la salut i la procreació, de la indústria nuclear, de les fàbriques de tot tipus d’armament, dels avions sofisticats, els drons, els robots i les armes atòmiques. Un enfrontament directe haguera acabat amb la humanitat perquè ells no estaven disposats a perdre el seu poder. Va ser una guerra pacifica, imposant la raó, l’honestedat, la paciència i la solidaritat. Amb cada desfeta les dones i els homes del sègle XXI es feien més forts. I guanyaren, la prova de que guanyaren és aquesta falla de Beniopa plantada en el 3016.

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

Un futur d’il·lisions enceses Isabel Canet Ferrer

El futur pot ser una barca blanca bressolada per les ones enmig de la mar.

festa tant genuïnament nostra. Beniopa, ja fa camí cap un futur d’il·lusions enceses, rutilants, màgiques.

També, una cambra buida on la llum arriba més tard que prompte per pintar la paret.

El passat tampoc no sé què va ser. Ho he oblidat. Em sembla que el vaig viure a mossos i empentes unes vegades, a besos i acrobàcies d’altres. M’arriben rialles, somnis, crits i rauxes. M’arriben olors de llet de pit, d’alls tendres, de terra, de pedra, de mare.

Podria ser una llarga sendera d’herba punxosa que va deixant ací i allà clars rodons on ficar els peus. O una lenta llàgrima que regalima d’una font el naixement de la qual ja ningú no recorda on és. Tantes coses o cap ni una. El futur és una quimera. Un reguitzell de bambolines. Una comèdia a punt d’assaig. No sé què és el futur, encara menys el de les falles. Posats a imaginar un futur faller reclamaria menys sorolls, menys ostentació, més amistat, més respecte, més cultura, i més dones al davant dels càrrecs. M’encantaria vore xicots ben plantats de reis del foc i la flama vestits de randes. I que un esperit autèntic valencià (escrit i pensat en valencià) impregnara per tot arreu el cor d’aquesta

És com un gran sac que duc al muscle, tan ple de tot que ni una agulla pot cabre. Si pense el passat de les falles, diria que per a mi comença a Tavernes, una vesprada tan llunyana que només n’he conservat colors i fred, i l’esclat del foc i dels coets. Però, sobretot, per a mi les falles prenen cos a Beniopa, la festa en la plaça, la música al carrer, el llibret on sempre he trobat una pàgina per expressar-me. Posats a valorar el temps, em quede amb el present. Aquest que regale fet paraules que parlen d’açò i d’allò, de la vida, del que volem tu i jo, del ara mateix que compartim, del que som i gaudim junts quan fem del dia a dia una gran festa.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

falles 2050 Sico Fons

-Ací aeronau terrestre PV-2224-BP a Casal base. Sol·licitem permís per aterrar en 4 minuts i 24 segons. Tresxxxk... Trisssxxxkk... prrrrppperr... -Ací aeronau terrestre PV-2224-BP a Casal base. Sol·licitem permís per aterrar en 4 minuts i 24 segons. Tresxxxk... Trisssxxxkk... prrrrppperr... -Caguenlafiga! Que hi ha algú? Si vaig ahí vos ho diré ben dit! Tresxxxk... Trisssxxxkk... prrrrppperr... -Repetisc. -Ací aeronau terrestre PV-2224-G a Casal base. Sol·licitem permís per aterrar en 4 minuts i 24 segons. Tresxxxk... Trisssxxxkk... prrrrppperr... -Caguenlou! Si vaig ahí vos afaite el llom i tot. -Sí, ehem, ehem... Perdó. Vos sentim. Ací casal base Benniopa City. Permís concedit. Podeu aterrar ja. L’aeronau matriculada al País Valencià-república independent, va fer la maniobra corresponent i va aterrar a

l’aeroport internacional de Santanna amb total normalitat... Bé, quasi amb total normalitat. Va entropessar amb tres cudols i una roda abandonada i, després d’arrancar un esbarzer i un pinet tot marcit, va pegar dos salts i mig per a dipositar-se suaument damunt de la carrosseria d’un camió abandonat de la III Guerra del Golf. Les falleres i els fallers, visiblement afectats, es van alçar dels seus seients i es van dirigir cap a la porta de desembarcament. Elles anaven precioses i esplendoroses amb els seus pentinats, els seus monyos i els seus vestits ornamentadíssims i barroquíssims; ells anaven virils, guapíssims i masclíssims amb els seus tratges més negres que un tió o que el riu Serpis quan s’acosta a Gandia City. Per fi, es posaren les seues màscares antigàs per a no ser afectats per la radiació i la contaminació de l’exterior i obriren la porta de seguretat. Fora els esperava un vehicle-bus conduït per un androide que també anava vestit de llaurador valencià. Tota la comitiva valencianíssima pujà al bus per a ser traslladats al metro gandià. En qüestió d’uns minuts

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2016”

arribà tot el seguici a la falla que aquell any del 2050 es feia –com d’habitud– vora Benniopa River. El fallers, falleres, fallerets i falleretes no paraven de reballar trons de bac contra el terra per a fer-los petar. POMPOM-POM... POTOPOM. I els gossos i altres espècies mutants, amagats sota les aeronaus o darrere dels androides protectors ploraven desconsolats de por. Iiii-iiiii, que feien els animalets. Més tard es congregaren tots al voltant del monument faller. Bé, en realitat ho feren en la paradeta on servien les cassalles i les cerveses. “VISCA EL PA, VISCA EL VI, VISCA LA MARE QUE MOS HA PARIT!” Cridaven tots amb emotius i etílics sentiments. El motiu principal d’aquell any de la falla estava encapçalat per un partit de l’oposició i un dels seus líders més antics i venerables. El Partit Monàrquic-conservador-neoborbònic i la seua carismàtica Margareth Barber. Maggie Gin-Tonic per als amics. El president de la Falla s’acostà a la fallera major. Era fàcilment identificable, no per la cara, que com tothom

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

duia coberta per la carassa antigàs, sinó per la panxa voluminosa de bon bevedor i millor menjador. Va intentar tocar-li el cul a la fallera, però no va calcular bé les distàncies i va acabar tocant les parts nobles d’un ninot que prompte seria cremat. “Caguendénia!”. Aleshores comprovaren l’hora del rellotge atòmic del campanar de l’església Sainte Marie Magdelaine –que misteriosament mostrava el números doblats i torçuts– i acordaren que ja havia arribat l’hora. Feren un senyal a un faller vestit amb un jupetí tot acolorit, una faixa i la seua corresponent màscara i aquest, deixant damunt una taula la seua també corresponent cassalleta –que es bevia amb una palleta–, es torcà els morros de la carassa amb la mànega i començà a prémer els botons d’un petit aparell paregut a un mòbil. La gent el mirà amb expectació. Després de quatre “caguenlous”, dos “caguenlesfigues” i un “putamisèria”, respirà amb satisfacció i, de sobte, s’obriren dos portes de terra al costat de la falla d’on isqueren tot rabent dos míssils amb un cap nuclear cadascun en direcció al cel.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

100

Tots van mirar cap amunt. Els míssils deixaren una cua lluminosa al seu darrere.

sencereta. Good bye, farewell, my dear Maggie Gin-Tonic.

Al cap d’uns minuts els dos míssils impactaren contra sengles satèl·lits artificials en desús del segle XX i començà el castell de focs artificials.

Iieeee!! Crits i aplaudiments acabaren d’alegrar la festa.

Oooooohh!!!... exclamà la gernació. Aaaaaaaaahh!!! Va tornar a alenar. Llumetes i espurnetes de tots els colors van omplir la mesosfera, l’estratosfera i la troposfera; tot l’univers sencer s’omplí de meteorits. La gent no parava de mirar amb cara de badoc. I els oohhs i els aahhs semblaven voler competir per la supremacia de l’espai sideral amb els meteorits. Llavors, mil·limètricament calculat, un dels meteorits va començar a caure cap a Benniopa City fins que va arribar justet, justet dins de la falla. PLOOOOFF, va fer la deixalla espacial. Després seguí una flama fins que tota la falla començà a cremar-se tota

El foc s’apoderà de la falla en qüestió d’uns pocs minuts. I els fallers, entre cassalles, cerveses i coets, començaren a cantar amb tota la germanor del món (i part de la galàxia): “Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, del tio Pep... turururú-turururú... txa-txa-txan... txa-txa-txan...”. “Visca València!”, “Viscaaaa!”. Nota de l’autor: L’exèrcit d’androides, màquines i robots de tota mena encara no havien acabat d’enllestir i fer habitables Mart i els seus dos satèl·lits Deimos i Fobos per a la vida humana, però aviat les falles benioperes i valencianes serien unes falles marcianes com cal amb bona cosa de bunyols, cassalletes, cervesetes, coets i mascletades. Tothom s’hi traslladaria abandonant per a sempre el moribund planeta Terra. Per a ofrenaaaaarrr, noves glòries a Maaaaarrrt, germans vingau amb una aeronau. Visca Mart, visca, visca, viscaaaaaa...!

SANT JOSEP María Rosa Sabater Soliva

Sant Josep obri els ulls i tot és un disgust. Amb nostàlgia recorda el passat. Aquells anys quan tot era tan natural. Ell, que allà Natzaret, fou un cast i honest fuster, quan arribava la primavera viatjava cap a Beniopa carregat de fusta inútil i de trastos vells. Això sí, en mirar-lo semblava tot un clavell D’aquesta manera gaudia de les falles que li dedicaven. L’artista faller millorava l’art: hi havia figures decoratives plenes de llum i de color. Estructura de fusta i, al damunt, monuments de cartró. Molta borumballa i ninots.

Han passat molt anys i, ara, l’artista faller ja no hi té un gran paper. A sa casa es queda I mentrestant menja una aritificial hamburguesa. Ës el robot qui crea la falla-mòbil en tres dimensions. El material dominant és ecològic i poc contaminant. Tan lleuger que, fins i tot, sobren els bombers. Els fallers i les falleres, meitat robòtics I meitat humans, es distrauen amb el seu skipe. Finalment, el que mai no canviarà és aquell foc que purifica la nit de Sant Josep.

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2016”

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

101

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

102

Punt llunyà, però a prop Vicent Lloret

Puncto et in Puncto; així és la nostra existència en aquesta plana muntanyenca i aigualida de forma arrodonida anomenada terra. Un punt dintre una península. Un punt dintre un continent. Un punt dintre la terra. Un punt dintre l’univers. Un punt dintre la història de la Humanitat al llarg del temps... El temps passa i se’ns fon entre les mans sense a penes palpar-lo. I així és com poc a poc ens apropem a eixe present immediat que solem anomenar “futur”. La vida quotidiana camina indeleble cap a eixe estat pròxim però llunyà a la vegada, i amb ella les nostres manifestacions més genuïnes: art, literatura, música i un llarg etcètera, incloent-hi les falles, naturalment. Els avenços tecnològics son presents a la nostra vida en qualsevol de les seves vessants, i aquestes millores van en augment a passos gegants incrementant els seus progressos en qüestió de minuts al si de països com el Japó, Estats Units, Alemanya o Corea per nombrar-ne, d’alguns. Tots aquestos avenços faran un canvi prou substancial a les falles del futur. Per començar, l’escalfament global haurà incrementat tant el seu efecte que les falles que coneixem avui en dia no existiran, seran totalment ecològiques. Fabricades amb materials renovables que desprès puguin ser utilitzats per a usos d’altri. Seran autèntiques obres d’art urbanes realitzades pel Reial Col· legi Major d’Artistes Fallers, amb departament propi a les facultats de belles arts de tot el món. El faller necessita cremar el monument ja que va associat amb l’essència

de la festa; així, unes ulleres domòtiques dotades d’un sistema d’il·lusions òptiques, podrà permetre visualitzar el monument la nit de Sant Josep i escollir la cremà més adient per a cada cas en concret, i gustos personals, naturalment: cremà ràpida, lenta, combustionada, amb problemes per a prendre foc... Mentre els fallers visualitzen la cremà, els tècnics de la fdf s’encarregaran de transportar el monument ecològic per als seus pròxims usos. Els focs d’artifici- i açò no és cap novetat ja que ho hem viscut el darrer any- no estaran permesos, i seran substituïts per un conjunt de llums leds de tots els colors que il·luminaran els nostres cels durant les festes josefines. L’ofrena de flors a la verge dels Desemparats es realitzarà mitjançant flors artificials, escollint tota la població l’estampat que lliurà la imatge a través de votacions a les xarxes socials de moda al moment, i les albades de desprès seran interpretades per un dispositiu d’última generació amb les veus immortalitzades de tots els nostres cantaors d’estil anomenat “50 anys d’albades a la Safor”. Els regnats hauran acabat. Les falles, al llarg del futur, hauran lluitat per una república fallera i abolit tots els privilegis com les bandes distintives o els fallers d’honor. Casalité, Cassallité i Falleriteé seran els lemes d’una revolució en defensa dels drets propis de tot faller: Tenir un sostre on aixoplugar-se; el casal. Una vitamina amb la que suportar les celebracions josefines: la casalla. I el motiu de fer festa: les falles. No obstant, amb el transcurs d’aquesta revolució, els homes demanarien el seu

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2016”

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

dret al regnat essent, durant una petit lapsus de temps transicional, el càrrec de Faller Major de Gandia únicament i exclusiu per als homes. La gran demanda al càrrec i la nombrosa quantitat de candidats feu d’aquesta una època obscura on colps d’estat fallerils i les intrigues fallermajoristiques estaven al ple del dia. Llavors ençà, una facció reduïda però poderosa encara desitgen que torni l’època monàrquica dels cinc regnats i les corts d’honor. Respecte a la indumentària; la gran quantitat d’avenços informàtics faran dels espolins mecanitzats tota una realitat. Mitjançant un programa informàtic es podran realitzar tot tipus de ramatges florits estampats a una mena de paper totalment impermeable que a través d’una impressora especial anomenada “Espoli 3000” hom podrà adquirir per preus molt més mòdics que els actuals. La conquesta de l’espai farà que els tradicionals teixits “Valencia, Carpio o Reina” tomben en desús per uns de més nous com l’espolí Lluna, Mart, Plutó, Andròmeda, E.T, o Big Bang. Les falles ja seran Patrimoni de la Humanitat, i la UE li donarà tots els anys quantioses subvencions. No parlo de la Unió Europea, sinó de la Unió Estatal: òrgan

104

de govern supranacional i globalitzador que vindria a substituir a la Unió Europea composat per tots els països del món. El mapa, naturalment, no serà el mateix que ara. Molts països s’unirien, altres es disgregarien fins formar un trencaclosques mundial anomenat “Països Continentals”. Aquestes subvencions vindrien per estar nomenada una coneguda falla de Gandia octava meravella del món i ser exposada al prestigiós Museu Britànic. La fdf serà l’òrgan administrador de tota la festa. Al capdavant; una presidenta de la República fallera que vindria a delegar amb una Primera Presidenta. Abans de continuar un xicotet detall: -tots els membres de la fdf seran dones. Cansades de ser gerros de flors amb bandes i joies de la ciutat decidiren utilitzar ses ments privilegiades i portar endavant la festa-. Desprès dels càrrecs directrius vindrien les delegacions i les ambaixadores que representarien les falles als carnavals de Brasil, l’Oktoberfest d’Alemanya o la festa de Dwali a la India. Les votacions serien mitjançant un usuari i contrasenya que a través del programa informàtic “Fdf ràtings” et donaria les llistes electorals per a donar suport a la teva candidata. Un prestigiós servidor de videoconferèn-

cies donaria la possibilitat de visualitzar mítings on-line. Desprès de les votacions, la llista guanyadora començaria la legislatura a la casa consistorial (la casa de tots) ja que el museu, des de l’època de les revolucions, seria abolit i utilitzat per a tasques culturals únicament. Fins la consumició de cacaus i tramussos serà sotmesa a referèndum faller demostrant així una vertadera democràcia republicana falleril. Les seccions hauran acabat, gràcies a les subvencions totes seran d’especial, no hi haurà classes monumentalístiques deixant així al darrere una època feudal de mentides pressupostaries. Al capdavant de cada falla hi haurà un Faller amb majúscula, que només es distingirà de la resta per açò mateix; la majúscula. Serà un delegat de la Presidenta de la República que s’encarregarà d’administrar l’associació venint a substituir allò que anomenem avui en dia el president. Segons el color de la Fdf serà el Faller, així que els disturbis en nits com la plantà seran constant tots els anys. Mai plou a gust de tots. Les falles se centraran amb els monuments i els llibrets. Per preus prou econòmics es podran adquirir els llibrets

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

105

a plataformes informàtiques abonant només la voluntat. Amb explicacions menys extenses, el lector podrà decidir amb quin accent vol llegir l’explicació: pixaví, de l’horta, de Sueca... i també si la prefereix cantada en forma d’albada. Els col·laboradors s’hauran cansat d’escriure pel poc reconeixement que tenen i els monogràfics literaris hauran desaparegut; essent l’últim premi a millor article de falla el de l’any 2015. Al foc i flama ja no hi haurà fotos, sinó vídeos de presentació de la Fdf i els Fallers amb majúscula de cada comissió, i les típiques poesies seran substituïdes per cançons de rock electrònic de qualsevol grup conegut de l’època. Grans dispositius musicals aniran adreçats als cotxes levitatius que portaran els fallers de cercavila als passacarrers amb “Paquito el chocolatero i lo cant del valencià” recordant allò de “tiempos pasados”. Finalment, el canvi més substancial de la festa serà que, tal vegada, res d’ açò no ocorrerà. Vivim a un món massa volàtil on els canvis estan palesos al llarg dels dies i contínuament s’atempta contra la Humanitat. La pregunta no és com seran les falles del futur, sino quin futur tindrem?

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

106

una falla desficaciada? Enric Lluch Girbés

El president va prémer el botó i, immediatament, les dotze mil peces van eixir dels contenidors i s’organitzaren aleatòriament enmig del magatzem faller. Les planxes d’alumini, els tirants de titani, els visos d’aliatge, els ancoratges de titanol, és a dir, de titani i alumini, i els pilars d’acer cristal·litzat adoptaren una forma que, vista des dels quatre costats, va resultar difícil d’interpretar.

– Té forma de rentadora, però sense boca d’entrada--va comentar un altre.

El president va convocar els membres de la junta.

Els sis membres de la junta coincidiren a dir que no veien ni una sola figura reconeguda en el conjunt.

– Caldrà definir el conjunt de la falla –va anunciar–. I, a més, interpretar cadascuna de les figures.

– Em recorda una aspiradora, sense mànec, però aspiradora. Els altres tres no badaren boca. – I què em dieu de les figures?

– Aleshores?– va tornar a preguntar el president.

Els sis membres de la junta – elegits mitjançant un sistema de sorteig– van observar el conjunt i, qui més qui menys, va manifestar els seus dubtes.

Un dels membres de la junta premé un botó del seu rellotge i, de sobte, aparegué un robot per la porta d’accés al magatzem.

– Sembla una nau espacial, però cap per avall-va apuntar un.

– Confiem en la potència i resolució del meu QR21-G – va anunciar el del rellotge.

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2016”

3016 F B 01 01 00 01 00

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

IOP

107

E n

: // download intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01

El robot féu tres voltes a l’estranya falla i s’aturà en sec al costat del propietari. A continuació, emeté el seu diagnòstic amb una veu metal·litzada que semblava eixir del fons d’una cova: – Forma general no identificable; figures irreconeixibles. Composició desastrosa. Pit-pit-pit. El president remenà el cap i es rascà el bescoll. – Haurem de parlar amb el Guardià de la Memòria – murmurà. Els membres de la junta engoliren el cap. Segurament, era l’única solució si volien explicar aquella estrafolària composició als nombrosos fallers i falleres que esperaven superar la competència. Però, haurien d’estar a l’aguait. Els aspectes que intentava recuperar el Guardià de la Memòria atemptaven les

disposicions, les ordres i les resolucions emanades per l’autoritat en les darrers anys: res de fusta, res de coets, res d’emanacions de fum, res de música per damunt dels 40 decibels, ni una rosa en les desfilades, res de bunyols fabricats amb farina i carabassa... – Que consulte els arxius i que ens diga si el nostre monument li recorda algun altre del passat – va comentar el president. – I res més – afegiren els sis membres de la junta. El president es va comunicar via telepàtica amb el Guardià de la Memòria i aquest es va presentar al magatzem en tres nanosegons, acompanyat pel seu nét Martí, un xiquet que no alçava un pam de terra. El guardià va observar la composició i sentencià: – Açò és un desficaci.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

108

– I no li recorda cap monument del passat? – va preguntar quasi a cau d’orella el president.

Representa ara aquest monument el món quan estava content.

– Monument, diu? És un disbarat amb totes les lletres.

El Guardià de la Memòria engegà el mp234. Un microsegon després, la música de Paquito el Chocolatero, a 120 decibelis, omplí els quatre racons del magatzem.

Les paraules del Guardià de la Memòria deixà el president i la junta més entristits que una col al ple de l’estiu. I més encara quan l’avi –l’última esperança– i el nét, giraren cua i desaparegueren més enllà de les portes del magatzem. Però, és clar!, les històries, encara que siguen futuristes, han de tenir un final feliç. O, almenys, això va pensar el Guardià de la Memòria. Aquella mateixa vesprada, quan el president i la junta decidiren abandonar el magatzem, avi i nét tornarem proveïts de dotze pots de pintura, sis pinzells, un cartró d’estraperlo –l’autoritat havia prohibit la venda per si de cas algun pertorbat preparava cartells de protesta–, un aparell de reproducció mp234, tres roses de plàstic i un parell de piuletes de fabricació casolana. La primera cosa que van fer va ser pintar ulls, nassos i boques de persona a les peces d’alumini; després, amb pintura marró i verda, transformaren els pilars d’acer cristal·litzats en arbres com els que l’avi havia vist al Llibre dels Grans Records del Passat; a continuació, de blau, pintaren els ancoratges de titanol per donar-los aspecte de ones del mar; per a rematar, amb el groc, el lila, el negre i el roig feren, dels tirants de titani, una mena de parc d’atraccions amb mones, micos, serps i mitja dotzena de granotes. Les tres roses van coronar el conjunt. Martí agafà un cartró i, amb la millor lletra que sabia fer, va escriure:

I quan el president, la junta i els fallers i falleres, alertats per la intensitat de la música guaitaren el morro per la porta del magatzem, el Guardià de la Memòria botà foc a les piuletes. La visió de la falla –ara pintada i amb formes definides–, l’audició de Paquito el Chocolatero i el soroll i l’aroma a pólvora de les piuletes feren plorar a més d’una vintena de fallers i de falleres. Fins i tot, alguns d’ells, els més grans, seguiren amb els braços i amb els peus, els compassos de la marxa musical. Diuen i conten que l’autoritat volgué tallar de soca-rel aquell festival prohibit; però, com que la resta de les falles s’apuntaren a la moguda, no hi hagué força suficient que poguera controlar tanta gent, tanta falla, tanta música, tantes piuletes (fins i tot se sentiren més de cent masclets que la gent tenia amagats dins de les golfes de les cases) i tantes botiguetes de bunyols. I és que les falles, encara que passen mil anys, encara que les modes i els poders intenten desnaturalitzar-les, sempre trobaran algun Guardià de la Memòria perquè faça reviscolar l’esperit autèntic faller. – Però, les cremaren o no? – Sí, sí. Aquell any amb l’ajut de bufadors oxiacetilènic, que és una paraulota que indica una barreja d’acetilé i oxigen. Però, pel que conten, mil anys després– amb paciència i una canya–, les falles tornaren a ser com sempre havien estat.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

110

FALLES del futur José Luis Bonet Gamborino Professor jubilat de la Escoles d’Artesans, Fundació de la Comunitat Valenciana

Com que és un tema tan abstracte, ja que cada persona pot opinar i elucubrar segons la seva mentalitat més o menys oberta sobre aquest assumpte faller, que podem fer volar la imaginació més febrosa i segurament no encertarem, però poc importa perquè aleshores qui ho va a comprovar? Comencem una mica cap enrere i veurem com des del moment que es tenen notícies, les falles estan en constant renovació i evolució, de ser el clàssic “parot”, passen de ser carcassa de fusta amb algun “ninot” representant satíricament a algú, amb el gràcia típic del valencià, més endavant van prenent forma amb arguments crítics representats en escenes que envolten a una rematada més o menys artístic amb materials formats per cartró, fusta, teles i les cares i mans modelades en cera, per donar-los més realisme. Finalment aquest breu repàs de l’evolució de les falles arribem a l’època en què es construeixen aquestes, per veritables professionals de l’art de fer falles, els “Artistes Fallers” que realitzen veritables monuments, dignes d’estar en els millors

museus (si això fos possible), són les anomenades falles barroques, per la seva precisió en l’escultura i pintura, sense deixar mai el seu esperit crític-satíric. No podem oblidar ja en la nostra època les trucades falles experimentals i els nous elements emprats per construir-les com el poliestirè expandit o similars (l’anomenat suro blanc) i els propis ordinadors que faciliten tant la tasca del disseny i construcció fallera. La primera falla de tipus renovador, o modernista, que jo recordi és la que es va plantar a la Plaça del Caudillo (avui Ajuntament) el 1954, idea del famosíssim pintor Salvador Dalí, i plasmada per l’escultor Octavio Vicent, que va provocar l’admiració i també algun rebuig. Dins d’aquesta mateixa plaça podem també esmentar les que plantà l’Artista Ricardo Rubert amb el seu cavall de Troia i la del coet “Pese a tantos” 1964 i en altres places com la del Mercat Central el 1961 “Gepes acabades d’eixir de l’ou” 1961, “Arbre genealògic de la por” 1962, i “Huevos y margaritas” 1963 de l’Av. de l’Oest. Aquest artista va ser un dels primers a simbolitzar la renovació del monument faller amb vista al futur a mitjan segle XX.

3016 F B 01 01 00 01 00

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

IOP

111

E n

: // download intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00

I a hores d’ara conviuen les falles experimentals, innovadores o futuristes i la clàssica falla barroca que segueix tenint el favor dels valencians. Però fins quan? És clar, que envoltats amb la tecnologia que no para d’avançar i de les noves idees dels nostres fallers actuals, és pràcticament inimaginable esbrinar fins on arribarem, però segur que el canvi no serà de cop sinó que anirà a poc a poc evolucionant, així veiem que ja es parla de matèries primeres menys contaminants com palla d’arròs o serradures i altres elements ecològics i també les impressores 3D per construir peces. Però anem a imaginar com poden ser les falles en una època més llunyana, segons el meu punt de vista: De forma col·lectiva pot ser que diversos valencians veïns entre si, o no, s’uneixin en grups a l’estil com existeix avui al WhatsApp o programes semblants i de forma online s’uneixin en una mena de comissió fallera, on amb gran economia, establiran normes per configurar una “falla” a través d’un programa informàtic en el qual tots puguin aportar idees, peces, escenes etc. amb el resultat

final d’un monument a gust de tothom fins i tot de les activitats festives en voltant d’aquesta comissió o grup. Imaginem a un valencià faller dels segles venidors, que en època josefina seu a la seva butaca favorit i es prepari a gaudir de les festes tradicionals. Aquest obre la pantalla d’última generació del seu temps i visualitza aquestes festes que prèviament han estat confeccionades mitjançant el programari informàtic corresponent i conforme va veient la seva programació, ell mateix podrà anar canviant tot allò que no li agradi, afegint o suprimint i gaudint de la seva festa com ell voldria sense interrupcions ni inconvenients. Així, si la rematada no li agrada, ja que el canvia per un altre, si un ninot no li sembla encertat, ja que el fabrica al seu gust i això amb qualsevol element de la festa. Això si amb la crítica i sàtira que a ell més li satisfaci.Per tant ens faríem unes falles a la carta i a gust del consumidor. Aquesta és la meva visió de les falles del futur basant-me en l’avanç de la tecnologia, però no l’única, ja que cada persona que opini sobre el tema tindrà una visió diferent. Gaudim del que tenim avui en dia i demà serà un altre dia.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

112

EL dia del judici final Salvador Bolufer servidor de ningú

...i, ...tornaran les obscures oronelles a reviure vells fantasmes del passat, ressorgint entre enganyoses meravelles les consignes que amenacen les ovelles que s’entesten a eixir-se’n del ramat.

L’estrofa que suposadament acaben de llegir forma part de La Bíblia en vers; una histèria gramatical de caràcter semiapocalíptic que vaig escriure l’any 2008 per al llibre de la Falla de Corea. Amb la idea pretenia exposar a base de mètrica salvatge tot allò que es volia criticar, però fent paral· lelisme amb les històries que conta la Bíblia. No solament vaig aconseguir el meu propòsit amb contundència i rigor silvestre, sinó que, damunt, vaig descobrir que determinades pràctiques falleres possiblement ja existiren des del principi dels temps. El fet, per exemple, que Adam fóra modelat amb un pilot de fang, significa que, aleshores, el Nostre Senyor va utilitzar la mateixa tècnica que utilitzarien molts anys després els artistes fallers per a fabricar els ninots. L’aparició continuada de sigles afallerades són també indicis clars que corroboren les meues conclusions (hi ha inicials molt repetides, com ara JCF, que els historiadors més puritans interpreten com Jesus Christi Filius, però a mi eixa referència em sembla una clara al·lusió a la Junta Central Fallera (JCF)). El nomenament del patriarca Sant Josep —fuster de professió— com a patró de les falles, o la similitud dels estendards de guerra dels romans amb els banderins de donar premis, són igualment algunes de les moltes evidències sobre les quals es basen les meues teories.

Però la Bíblia no es limita solament a contar la història del passat, sinó que, a través de les veus dels profetes, anuncia també tot allò que encara ha de venir. Un exemple significatiu el tenim en els ja referits versos que encapçalen aquest assaig poètic, extrets d’un passatge bíblic que preveia amb antelació prehistòrica la llei mordassa implantada l’any 2015 pel govern de l’Espanya canyí. Per cert, el primer vers de l’estrofa, el que diu que “tornaran les obscures oronelles”, va ser traduït al castellà per Gustavo A. Bécquer en l’equador del segle XIX (“volverán las oscuras golondrinas”). Per tant, el poeta andalús em va plagiar la parida en diferit i amb caràcter retroactiu (con si fos la indemnització de Bárcenas que comentava la Cospedal, però diferint cap arrere en lloc de diferir cap avant). Per això, quan l’amiga Patrícia em va demanar alguna aportació en favor de l’estudi sobre les falles del futur que estaven elaborant per al llibret de la Falla de Beniopa, vaig pensar que aquella tasca inacabada que havia iniciat quan els duros encara botaven podria resultar molt útil a la causa investigadora. Jo no sé si les falles del futur seran digitals o analògiques, ni si arribaran a existir monuments portàtils o ninots interactius amb clau d’ac-

cés, ja que en l’època que s’estilava escriure profecies encara no havien inventat la tecnologia moderna, i els profetes del moment no entenien de virtualitats electròniques (no m’explique com podien profetitzar sense Twitter, sense Facebook... i sense les bravates apocalíptiques d’Eduardo Inda); però les Sagrades Escriptures deixen ben clar que, almenys els elements més importants de la festa fallera (banderins, presidents, senyors pirotècnics, paladins, patriaferits, ofrenívols i ridiculaires... ), superaran la fi del món i arribaran al dia del Judici Final en les seues versions més clàssiques i més tradicionals (sembla que l’arca de Noé comptava amb un compartiment per a salvaguardar del diluvi els ninots indultats, els bunyols d’or amb fulles de llorer i un parell de banderins de cada espècie). Els versos que podran llegir tot seguit pertanyen a la versificació del passatge on el profeta Malaquies profetitza l’esmentat Judici Universal. Miren, miren: Quan, a Déu, se li entravesse entre les celles, serà el dia del judici terminal. Aleshores, les obscures oronelles1 sentiran unes amargues cosconelles en la fonda cavitat estomacal. I sant Pere, revestit de concejal, en veu alta llegirà cada sentència; uns seuran entre la glòria celestial, altres tants sota l’infern més infernal, i uns poquets invocaran a la indulgència.

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

113

Els que s’hagen redimit en penitència restaran en bambolines separats... i els que s’hagen pervertit en la indecència puniran en la més trista indiferència la penosa condició dels seus pecats. Els fallers arribaran mig espantats demanant la protecció dels serafins, i amb vistoses arracades aprestats sorgiran de bonicària, ben mudats, amb un carro carregat de banderins.2 ...I una colla de selectes paladins lluiran la seua estampa més festera, enlairant-se com si foren llagostins, i agitant entre ridículs volantins el garrot enarborat d’una senyera...3 ...I llavors, aquesta glossa collonera serà morta entre els rigors de la cremà... i el sonar del crit pelat de la fallera farà fer que un pirotècnic de solera siga prest a començar la mascletà. És possible que aquestes conclusions provoquen la ira dels bufanúvols més pudents, però no podran negar que les meues teories tenen un fonament científic inqüestionable. A més, si alguns doctes mantenidors diuen creure que un home barbut revestit de Charlton Heston havia obert en canal les aigües del mar Roig amb un garrot de fusta..., per què no han de creure les evidències falleres que brollen de les Sagrades Escriptures?

Per exigències del guió, en aquesta estrofa han tornat a tornar les obscures oronelles.

Els fallers que se’n vagen a l’infern hauran de tornar els banderins a Sant Pere, però estic segur que aquesta mesura no afectarà la delegació de Beniopa.

Els profetes no han dit si la senyera que enarboraran els paladins serà amb blau o sense ell. Igual, d’ací a allà se n’inventen una de color lila.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

114

“40 Anys” eLs significats d’una xifra Frederic Aparisi Romero

Hi ha números amb un significat especial. I el 40 és un d’ells. De seguida ens ve al cap Ali Baba i els 40 lladres però les referències a aquesta la xifra va molt més enllà. Bona part del seu sentit simbòlic deriva de la seua presència als textos sagrats de les principals religions monoteistes (particularment en el judaisme, i el cristianisme). En tots ells, el 40 apareix com a metàfora d’un període llarg de temps equivalent, però també de canvi o de pas d’una generació a una altra. Així, per exemple, després d’abandonar Egipte, els israelites van vagar pel desert durant 40 anys abans d’arribar a la Terra Promesa. Òbviament, resulta impossible precisar si realment el poble de Moisès trigà tot aquest temps per establir-se a les noves terres però ací la xifra té un sentit més aviat metafòric suggerint-nos el fet que la generació quer d’Egipte no va arribar a veure amb els seus propis ulls el que després seria Israel. És també una metàfora del canvi, perquè a la fi d’aquest temps és produeix una transformació important. Pensem, per exemple, els dies 40 dies que està Jesús pregant al desert a la fi dels quals

es dedica a la predicació. Igualment durant 40 dies, després de la seua mort i resurrecció, s’aparegué als seus seguidors en diverses ocasions abans de pujar als cels. Però la singularitat de la xifra va més enllà de la religió. Segons una dita àrab, per entendre a les persones, cal passar amb elles quaranta dies. Curiosament, aquest és el temps que requereix l’embrió per a transformar-se en el fetus que veurà la llum a les 40 setmanes des de la seua concepció. Esperem que la criatura no haja de treballar les 40 hores setmanals que avui en dia ens marca la legislació laboral. Ni que haja de patir perquè el Llevant UD. no arriba als 40 punts necessaris per no descendir a segona divisió. Al món de la música, el 40 esta ben present. Òbviament estic pensant en certa emissora de ràdio comercial i en el seu programa principal, que consagrá Fernandisco com un dels presentadors i locutors de moda durant els 90. També en la música clàssica el 40 destaca per la simfonia que composà Mozart i que el catalogador as-

3016 F B 01 01 00 01 00

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

IOP

115

E n

: // download intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr

signà aquest numero K550, la que feia quaranta en el

que mai. No cal mentir i dir, com la cançó, que te “treinta

conjunt de simfonies. Aquesta sobresurt d’entre la resta

tantos”. No hi ha cap crisi de maduresa. El munt de ban-

perquè va ser la penúltima que va escriure i perquè és un

derins de l’any passat donen testimoni de la bona salut

de les dues en aquesta tonalitat, Sol menor. La peça no

de que gaudeix el col·lectiu faller del poble. El camí, no

es que la composara als quaranta anys, ja que morí quan

cal dir-ho, no ha estat fàcil. El naixement de la falla es va

tan sols en tenia trenta-cinc. Això no vol dir que el músic

produir tot just deu anys després de l’annexió del poble

austríac no sentira el turment per el pas del temps. Prou

a Gandia. Aquest fet, en novembre de 1965, va marcar

que el seu Rèquiem en re menor (K626) reflecteix l’an-

profundament la gent de Beniopa. La falla va sorgir, en-

goixa davant la certesa de la mort i la incertesa de l’hora d’aquella. En efecte, la simfonia número 40 de Mozart és una obra plena de passió, violència i dolor, però no deuríem identificar aquest desassossec amb la crisi dels 40. Això és més bé un trastorn prou mes recent. De fet, i gràcies a és millores sanitàries, de la mateixa manera que la adolescència s’allarga fins als 20, la famosa crisi de maduresa tendeix mes aviat als 50 que no abans.

tre d’altres raons, per canalitzar el sentiment de ser i sentir-se poble dels veïns, de la necessitat de tindre una falla pròpia, a fi de no haver d’anar a Gandia, també, per a gaudir de l’esplai i la festa. Sens dubte, ha estat i és un dels pilars fonamentals de la vida col·lectiva a Beniopa. Resistir és vèncer. I la falla de Beniopa ha vençut contra l’únic enemic invencible, el temps. De fet, hi ha una dita que afirma que la vida comença als 40. Esperem, doncs,

No sabem com serà la nostra falla d’ací una dècada però

que la nova etapa de la Falla Beniopa siga un període

ara mateix, als seus 40 anys, es mostra més exuberant

d’èxits i banderins.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

116

Solfaina i tabalaina Josep Basset Escultor

Escampava una dolçor en forma d’ona quan en un passat llunyà jo passejava el meu sonar tradicional pels carrers vius, interpretant la festa amb tocates fetes de poble. Vaig nàixer honorada i treta des de la fusta clara. Vaig patir desprès, el menyspreu amb la fusta negra. Ara, sóc feta del plàstic psicodèlic color groc, blau i del roig. Altres entumits em realitzen també amb el metall blanc. Seré demà, una dolçaina nova amb el melic del midi i tanmateix tindré finestra oberta a l’”autotone”. Seré un altre instrument perdut sense escola i cantaré la solfa de l’Eslava millor que’s fa hui. No em caldrà gens la pressió d’aire als pulmons. Seré un sò buit del caràcter d’ànima d’ara però, amb el sentit dolç acostumat del després. Tot em serà escoltat al lluny com una llanda buida dins un barral sec d’additius musicals o com una capsa plena de comprimits d’un caldo estrany d’“avecrem” sense canyes. Donaré sense que m’ho manen una dolçor esmussada, perdent l’adéu llunyà dels pobles morts i d’aquells que dansaven el sonar tradicional interpretant la festa viva

nomenada pels hortolans: “dansa nostra antiga”, “música típica popular”. Així doncs, jo espere que mentre hi haja músics de cor humil, li pugen fer sonar les meues tocates als carrers de les gents, amb els ritmes parits pels elegits d’aleshores. A ells i elles, als dolçainers del morro fort, no els caldrà mai gens, agafar cap ajuda del miracle fàcil de interpretar totes les meues cançons, mitjançant el pensament digital telepàtic. És possible que se’n done tot això d’aquesta manera més humana, en el futur desconegut d’un llarg temps. Però com és de trist i de sempre ha passat, la força mediàtica dels diners llaminers, farà que mane el fred d’allò més ràpid sorgit sense cap esforç, dels cervells maquinals. Jo desitje avui que la perfecció gelada de les màquines, mai no avantatgen l’emotivitat que ens dona l’art d’ara, que de tant en tant posa els pels de punta i fa eixir la pell de gallina a les persones inquietes. Demane que això aixina siga i es perdure pels segles dels segles.

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2016”

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

117

la música fallera Frederic Oriola Velló Historiador i músic

La música fallera és a hores d’ara una de les representacions de la música festera bandística més sofrides. La pràctica recurrent a la reducció del nombre de músics, ha provocat que d’un anys ençà els repertoris interpretats siguen, per dir-ho d’alguna manera, poc encertats per a l’acompanyament de la majoria d’actes fallers. Se’ns dubte l’obra per antonomàsia de la música josefina és El Fallero de José Serrano Simeón composada el 1929. Ja feia temps que des dels ambients fallers es volia que José Serrano realitzés un pasdoble per a la festa. A la fi l’estiu de l’any 1928 el Comitè Central Faller li ho demanà. El compositor acceptà, comprometent-se a fer un pasdoble que seria estrenat per totes les bandes concurrents a les falles de l’any següent. Els mesos anaven passant, ja li s’havia oblidat quan arribà el mes de març de 1929 i quatre dies abans de les falles el composà i l’envià a València.1 El motiu d’encomanar a José Serrano la realització d’un pasdoble, no ha de veure’s com una decisió a la babalà.

Els anys 1920 marquen, com apunten estudiosos con Antoni Ariño, un moment de transformació de la festa que passà a convertir-se en un referent turístic i en l’epicentre festiu de la ciutat. D’ahí que les autoritats falleres cercaren en un dels compositors amb major projecció nacional, la tasca de realitzar una peça significativa i identitària en un moment d’expansió i consolidació. Aquest 1929 entre les novetats al programa festiu, el Círculo de Bellas Artes atorgaria tres premis a les bandes que millor interpretaren el novell pasdoble, sent un important al·licient no por la cuantía de los premios, pues no es esto lo más interesante, sino por el estímulo que supone y lo que satisface a las bandas un premio con que poder enriquecer su propia historia.2 Les bandes concursants eixiren a les 11 del matí des del carrer la Pau, per la Glorieta cap a la plaça la Reina. El jurat les esperava a les portes del Círculo i s’atorgaren tres premis a les bandes que millor interpretaren el novell pasdoble.3 Juntament amb l’ampla i ràpida difusió que assolí el pas-

Oriola Velló, F.: “L’estrena de El Fallero l’any 1929”, Revista d’Estudis Fallers, 15 (2010), p. 28-35. Las Provincias, 20-III-1929. 3 Aquests recaigueren el primer a la Banda Municipal de Riola; el segon per a “La Armonía” de Caudete; i el tercer per a la banda de L’Olleria. Al que s’ha d’afegir com a més d’aquests premis estipulats, també s’adjudicaren tres llaços com a guardons menors a les bandes Unión Musical d’Artana, La Artística de Nules i la Municipal de Soneja. El Mercantil Valenciano, 19-III-1929 i Las Provincias, 20-III-1929.. 1 2

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

doble, cal afegir-li una segona repercussions com fou l’adaptació d’una lletra, tasca realitzada per l’escriptor Maximilià Thous. Fet i fet ja Maxilimià en el moment de l’estrena manifestà la necessitat de tenir lletra per poder cantar-lo. Ell anava covant aquesta idea fins que durant un viatge entre Barcelona i València la confeccionà. L’endemà li la presentaren al mestre Serrano, qui en el Perelló estant donà el seu vist-i-plau sols afegint dues paraules, de “reineta fallera”. 4 El 13 de març de 1931 al teatre Apolo de València es féu l’estrena, amb una escenificació del número amb acaparador èxit, “y se repitió cuatro veces entre ovaciones, coreándolo el público”.5 Però deixant de banda aquesta composició, al món faller trobem un gran nombre del que podríem considerar pasdobles valencianofallers. Dintre d’aquest grup, cal establir una important separació entre un grup minoritari de pasdobles reconeguts i interpretats contínua-

118

ment, de la resta que en la majoria dels casos han esta oblidats o són poc interpretats. Dintre del primer grup de pasdobles reconeguts i interpretats, podríem englobar El Fallero així com com València: marxa de la bien amada de José Padilla, Valencianeta de Luís Martí Alegre, La flor del taronger de Miguel Asins Arbó, Aires llevantins de Bernabé Sanchís, Lo cant del valencià de Pedro Sosa, L’entrà de la Murta de Salvador Giner,... Ja si passem a tractar el segon grup, al dels pasdobles poc recordats, en trobem una gran quantitat. Per un costat estan aquelles peces que podem descobrir al sí de publicacions falleres, com: Les falles del tio Pep de José Lázaro,6 La plantà de la falla del mestre Sánchez Roglà,...7 També aquells pasdobles dedicats a publicacions i entitats falleres com El Buñol d’Ofelia Raga,8 Foc Valencià de Jaime Piles Estellés,9 l’Himno de los artistas de Leopoldo Magenti,...10 Finalment trobem aquells realitzats per músics i directors de banda per ésser interpretats

La despertà, año 1, nº 1, 1947. De l’article “La Joventut de El Fallero” de Maximilià Thous Orst. El Mercantil Valenciano, 14-III-1931. 6 Setmana gràfica, 1931. 7 Les falles valencianes, any II, mars 1930. 8 El buñol, any IX, nº9 [1932]. 9 Foc valencià en la setmana fallera, any IV, 1936. 10 El coet, 1962. Pasdoble dedicat al gremi artesà d’artistes fallers. 4 5

durant la festa fallera i dedicats a falleres majors, comissions, falles,... Als casos anteriors s’hi opden afegir les composicions per ser interpretats durant la celebració de concursos i festivals bandístics. Per exemple La Fallera de Leopoldo Magenti, obra obligada al concurs d’interpretació de València de l’any 1949.11 Al que ben re bé s’hi poden afegir aquelles obres derivades dels concursos de composició com el de CIFESA entre 1953 i 1955; els d’Alzira organitzat per la Junta Local Fallera i la Societat Musical d’Alzira des de 2001; o els de la Junta Central Fallera de València des de 1998. Probablement la qualitat de la majoria dels pasdobles que jauen oblidats siga qüestionable, però així i tot són composicions vinculades a un moment, a una festa i fruits d’un sentiment. Pel que no podem finalitzar la present aportació sense plantejar una sèrie de recomanacions a tenir en compte, ja que el corpus musical faller segueix creixent any rere any. Seria força interessant que les organitzacions falleres

La fallera, nº8, 1951.

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

119

iniciaren una política de potenciació dels assessors musicals, figures que interactuen amb les societats musicals participants en la festa i aconsellen a les pròpies entitats en matèria musical. També fomentar la recuperació del patrimoni musical faller, amb la programació de concerts, festivals i enregistraments específics, edició de partitures, organització de jornades, xerrades i treballs musicològics, etcètera. Encetar una política de diàleg i debat intersocietàri amb altres grups preocupats per les qüestions musicals com compositors, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, editors, institucions polítiques,... Realitzar un inventariat sistemàtic del corpus musical valencianofaller per conèixer el nombre, els títols i autors que han treballat aquest gènere; tasca que podria completar-se amb la confecció d’un Arxiu Musical Faller, on deixar constància física i catalogràfica d’aquest patrimoni documental. Aquests serien alguns aspectes que de ben segur millorarien notablement el nostre coneixement musicològic sobre la festa fallera.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

120

LES FALLES DE SEMPRE Pepe Mas de Sanfélix

El meu nom és Jaume, la majoria de vosaltres em coneixeu per la meua faceta fallera a la capital. Sempre he cregut que la que hui és la meua professió és vocacional. Des de molt jove m’ha cridat l’atenció el món de les falles, primer eixint com a faller a la meua comissió fallera de tota la vida i després visitant quasi tots els pobles on hi haguera monuments fallers per tal d’empapar-me de totes les novetats i disseny de les falles, gaudint a més a més del treball dels meus artistes preferits. Quan era un adolescent ja em vaig iniciar en el disseny de falles, encara que d’una forma molt rudimentària amb el meu ordinador d’anar per casa i amb aquell programa de disseny anomenat PiSDraw Graphics Suite 12 i que tantes satisfaccions i hores d’entreteniment em va donar en la meua joventut. Ho recorde com si haguera estat ahir mateix, com muntava les primeres falles a la meua habitació. Hores i hores davant de l’ordinador dissenyant un remat potent amb atreviment i risc, sempre m’han fascinat les falles amb risc, creant unes bases carregades de ninots i una escenografia magnífica que a mi en aquell moment em pareixia que no tenia res a envejar a les que es feien a la secció especial de la urb de València. Després venia el meu moment preferit, el que recorde amb més estima, era quan plasmava el disseny gràfic al centre de la meua habitació amb el meu projector Lexus

i feia passar als meus pares per a què pogueren contemplar el meu treball. La meua satisfacció era plena quan podia veure reflectit en els seus ulls el sentiment de sorpresa i en la seua cara l’orgull al veure la meua falla. Anys més tard, per tal de continuar amb la meua vocació, vaig estudiar Enginyeria informàtica a la Universitat Politècnica de València. Al finalitzar els meus estudis reglats vaig optar per fer un curs de postgrau de Infografia i disseny 4D faller. Van ser anys on vaig aprendre molt ja que a banda d’assistir a les classes de la facultat, ajudava a l’estudi que tenia el Mestre Pepe Puig al carrer de la Pau de València. Anava al despatx per les vesprades i els dissabtes pels matins amb un contracte en pràctiques, la qual cosa em donar l’oportunitat de posar en pràctica tot allò que aprenia a la Politècnica pel matí. A l’estudi vaig començar des de baix, en un primer moment arxivant documentació i fent de xiquet per a tot, la qual cosa em va donar una visió completa de tot el procés d’elaboració del projecte i que més tard, amb el pas dels anys, em va servir per a poder dominar cada una de les fases de construcció de la falla. Varen ser anys il·lusionants ja que vaig poder ser partícip de grans projectes que van eixir de l’estudi de Pepe Puig, des dels projectes presentats a la secció especial i que la majoria dels quals es

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

IOP

: // download

E n

121

3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr

van fer mereixedors tant del màxim guardó faller com de l’excel·lent crítica per part dels entesos de la festa, com de projectes més menuts als pobles i barris de la perifèria on Pepe Puig em va donar amb el pas del temps més protagonisme dins del projecte i que em va servir com una font inesgotable d’experiència. Després d’aquella etapa meravellosa de la meua vida, a finals dels anys huitanta, la meua carrera professional va continuar a l’estudi de Eugeni S. March, un dissenyador faller revolucionari i creador del element més innovador en el món de les falles des de la plasmació virtual del monument allà per la meitat del mil·lenni passat. Amb ell vaig poder tindre l’honor d’anar descobrint l’evolució del nou invent: les Glasses ESM 9D. Unes ulleres amb dues pantalles, una per a cada ull, amb una resolució de 4280 × 2720 píxels que aporta una visió en súper alta definició, i que va fer possible prescindir dels antics sistemes de projecció dels monuments fallers augmentant d’esta forma la qualitat i definició HD. A més a més va significar que els monuments ja no eren necessari projectar-los al carrer sinó que amb les ESM 9D la imatge es projectava sols al visor però interrelacionat amb l’espai físic on deuria d’estar ubicat el monument. És a dir, que amb les ulleres un veu el projecte faller situat al carrer on sempre s’ha ubicat sense estar projectar per elements externs.

Formar part de l’equip que va poder desenvolupar esta tecnologia va ser possiblement l’experiència professional més grata de la meua carrera. Amb el pas del temps i amb la motxilla carregada d’experiència vaig decidir muntar el meu propi estudi quan anava a complir la trentena. Foren anys de treball dur i que em van permetre conèixer a moltíssima gent que d’una forma o altra han influenciat en el meu present professional. És així com el devenir de la vida este any m’ha portat a ser l’artista d’esta comissió i sentir-me orgullós de ser el primer artista que projectarà el monument faller a traves de les ulleres ESM 9D fora de la urb de València. Serà una fita històrica per al món faller degut a l’exportació de la tecnologia fora de la capital. Amb les ESM 9D l’espectador podrà gaudir d’una major definició i una experiència més real gràcies als emuladors olfactius que permeten reproduir els olors de barnussos i pintures utilitzats al segle vint-i-u. Altra novetat serà la possibilitat de poder veure vídeos d’una hipotètica plantà virtual a l’estil de les primigènies falles del mil· lenni passat. Amb les ESM 9D es podrà rodar la falla i tindre una visió i sensació global del projecte com si en comptes de ser una falla virtual fora una falla com les de sempre, d’aquelles que es feien amb suro i cartró. Qui no sap d’on ve no sap on va. Gandia, febrer de 3016.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

122

Parlem en Futur? Anna Blanco Periodista

Per parlar del futur de la comunicació és precís que ens aturem a analitzar el que està passant en el present per que de ben segur que el que estem fent hui marcarà el futur cap al que estem abocats. I què és el que estem fent hui? Doncs, deixar-nos dur pels canvis, sobretot en la via de transmissió del llenguatge, tot i que també en el llenguatge en sí mateix. Cada vegada “necessitem “ estar més comunicats amb els demés, i és possible que només siga per tal de dir-nos BON DIA o BONA NIT. Digau-me que no us ha passat! Però aquesta necessitat, si ens parem a pensar-ho, no és del tot real, si analitzem el missatge i la seua profunditat.

parlar entre nosaltres sinó per escriure’ns o enviar-nos àudios i vídeos a cada moment. Estem contínuament connectats als dispositius sense els quals ja no sabem ni podem viure, treballar, informar, socialitzar... Missatges curts que emetem de cada pas que donem, en termes periodístics podríem dir-ne “titulars breus” de tot el que passa al nostre voltant, el que veiem, el que sentim, la reacció que ens provoca alguna cosa quan la veiem a les xarxes. Les vies han canviat i això és obvi, però encara es mantenen les tradicionals, i al menys de moment, conviuen la televisió, la premsa escrita i la ràdio tradicionals amb Internet i les noves comunitats socials virtuals.

Comuniquem a cada minut i rebem informació a cada segon, però la comunicació real no és aquesta, és la que de veritat ens desperta interés, la que ens crea una reacció, ens aporta informació que no coneixíem o a la que ens manté en contacte amb persones que habitualment no veiem o a les que veiem cada dia.

Que el llenguatge també està canviant no és alguna cosa que passe tampoc desapercebuda. Els més joves troben la manera d’abreviar cada paraula, siga important o secundària, de les maneres més insospitades, i els que no som tant joves també ho fem a cada instant. Abreviem i substituïm paraules per icones que ens ajuden en l’expressió del que volem dir o del que sentim. Sense anar més lluny, m’atreviria a dir que per a molts joves és més

La via de transmissió del llenguatge i de la informació ha canviat, ara emprem les xarxes socials i els mòbils no per

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

123

fàcil triar l’”emoticona” d’allò que estan sentit que posar-li nom a eixa emoció: dubte, estima, vergonya... I si aquesta és la realitat actual, és molt probable que açò vaja encara a més i no a menys així que us llance un pensament: no us recorda aquest llenguatge al dels antics pobladors de la terra? De vegades no sé si anem avant o arrere!

totes les tendes obertes sota el nom de la Open Night,

Xarxes socials i noves vies de comunicació instantània, icones que expressen allò que volem comunicar, i per últim, la llengua globalitzada que cada vegada més ens obliga a utilitzar l’anglés com a llengua comú que tots entenem i emprem quasi sense adonar-nos. Passa a les xarxes socials, darrere d’una # sempre busquem ficar alguna paraula en anglés per que allò que publiquem viatge arreu del món. També en el nostre llenguatge diari, amb paraules com selfie, a la que no li cal ja presentació perquè està totalment acceptada, el black friday que ens duu a comprar de manera descontrolada per què sabem que trobarem més ofertes de les que hi ha habitualment, o quan eixim de compres per la nit amb

ser que l’espanyol i el xinés siguen les més utilitzades

els pubs amb promocions com after work, el nostre dia a dia està ple d’expressions que no ens són pròpies. L’anglés s’ha erigit com la llengua del futur. No era la més parlada en el passat, i si analitzem les més de 6.000 llengües que hui es parlen en tot el planeta pot com a llengua materna. Però és indubtable que és l’anglés la que ens uneix en un món globalitzat. I per això que l’anglés serà la llengua del futur, al menys en quant a comunicació es refereix, vos convide, fallers i falleres, a que no tingueu por d’emprar-la també als llibrets de falles que amb tanta cura i estima produïu cada any, no com a llengua vehicular per què per a això tenim ja la nostra pròpia llengua, però pot ser sí que tinga molt de sentit utilitzar-la hui per a parlar de futur. Welcome to the future!

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

124

Imagineu, imagineu... Santiago Agulló Rovira President Comissió Municipal de Festes 2010-2014 Sant Vicent del Raspeig Mestre d’educació primaria i Llicenciat en Psicopedagogía

Pot ser que si parlem de futur i de festa, la nostra ment ens conduixca a una suposada utopia però, si parlem amb els nostres avantpassats de com era la festa de fa dècades pot ser ens sorprenga que el que ells pensaren que seria futur, avui ja és una realitat. A Sant Vicent del Raspeig tenim festa tot l’any: Festes Patronals i de Moros i Cristians després de Pasqua, Fogueres a juliol, la conmemoració del 9 d’Octubre, Nadal, Sant Antoni, Carnestoltes... Les festes patronals són les festes majors. Van començar quan Sant Vicent encara no era poble i pertanyia a Alacant allà pel segle XVIII. Les fogueres tenen prop de 65 anys d’existència basant-se en els nous corrents festius de la veïna capital i en honor a la Verge del Carme i el Moros i Cristians són les festes més joves de la localitat amb 36 anys d’exsistència i acoplant-se, en el bon sentit de la paraula, a les festes majors donant-li més vistositat i relevància.

Però parlem de futur, un enamorat de la festa com jo es para a meditar sobre els posibles canvis i lògicament pensa en el monument faller i el fogueril. La essència no es perdrà. Em resulta difícil pensar el presentar al pobre un monument digital, una inmensa pantalla en mig de la plaça on tot el pressupost per al constructor es dedique a un bon dissenyador gràfic. i ahí vindria el problema... S’acabaria l’ofici del constructor de falla? Es modernitzaria i es formaría a les noves tecnologies? Seria el monument digital en 3 D? en 4D? Com seria el màgic moment de la cremà on tot el treball i esforç d’un any puja al cel en forma de fum i de flama? Imagineu, imagineu… Quant a la representació festera, Fallera Major, Reina de la falla, Regina de les Festes, Bellesa del Foc…, és clar que els homes reivindicaran el seu paper dins d’aquest

àmbit. La dona, actualmente, pot tindre el mateix paper que un home a l’hora de pertànyer a una Junta Directiva, decidir, participar,… faltava més! I l’home no pot accedir a cap títol representatiu. Pot ser que en un futur, la “sublevació masculina” opine i reivindique que volen tindre el mateix projecte de representació dins de la festa. Podria haver un Faller Major de València, Foguerer del Foc a Alacant, Rei de les Festes a Castelló… I si canviem d’àmbit… imagineu una Capitana Mora a les màgiques i històriques Festes d’Alcoi? Imagineu, imagineu… Pel que fa a la indumentaria, considere que ja hem avançat prou. No puc pensar que s’avance més en un tema on es pretén vestir com els nostres avantpassats. A algunes zones de la nostra terra, alguns “indumentaristes” ja s’han encarregat de posar més llaços, puntilles, colls i faldes pomposes que distorsionen la verdadera essència de la nostra indumentaria tradicional. Alguns

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

125

recordaran que fa uns anys es va traure al mercat un “espolín digital” per part d’alguna empresa. La idea era meravellosa per a algunes! Emprar una terminologia específica com és Espolí amb les noves tecnologies! La solució a totes les festeres que somien amb tindre una meravellosa tela… menys mal que aquesta nova forma de fer indumentària es va parar… Imagineu… Imagineu… Convençut que hauran nous actes, noves formes, noves festes, noves accions i actuacions però estic segur que continuarà el mateix sentiment quan sone un tabal i una dolçaina, al vore els ulls d’un xiquet a l’ofrena, les llàgrimes quan sone l’ultim tro de la mascletà i els mateixos somriures d’alegria quan arriben els dies grans del poble. Que la festa avance i continue, però sense canvis que desvirtúen la raó de les tradicions i el sentiment dels festers.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

126

COLORS SOBRE GRIS UNA METÀFORA PER ALS DRETS HUMANS Vicen Corcoles

Com ja és usual, al CEIP L’OLIVERA de L’Eliana, cada dos cursos realitzem la nostra FALLA ESCOLAR, amb característiques pròpies. Una falla a la qual el monument es va construint en el mateix moment de la plantà i on els ninots són els mateixos alumnes. Per això, la nostra cremà canvia les flames del foc pel color i l’espectacle. En aquesta ocasió, la Falla ha estat dedicada a la defensa dels DRETS DELS XIQUETS I XIQUETES que arreu del món pateixen tot tipus de injustícies, maltractament, fam i guerres. Les nostres Falles sempre miren cap al futur.

Primerament, per la forma de plantejar-les: falles interactives que són construïdes davant de les famílies i prenen forma d’espectacle de colors i música. En segon lloc, perquè són reivindicatives i sempre miren cap al futur amb desitjos d’un món millor. En aquesta ocasió, ha sigut una Falla multicultural que nasqué ja el curs anterior, amb la realització de carasses –cabuts– que representaven al indígenes americans, asiàtics, saharauis i hindús. Aquells cabuts del Carnestoltes els reservàrem fins al següent curs per fer-los servir per a la Falla. Una forma de rentabilitzar el gran treball que, al voltant de les ce-

lebracions solem fer totes les escoles en Carnestoltes i Falles. Els cabuts del Carnestoltes (curs anterior) LA CONSTRUCCIÓ DEL MONUMENT Malgrat ser un dia de pluja, es va realitzar la “construcció” del monument amb èxit. El primer pas fou enganxar els més de 200 cabuts en xarxes que penjàrem d’una de les parets del pati, a mode de jardí vertical: carasses que representen diferents grups ètnics i culturals Al seu peu, uns llargs cartells de 5 metres que els alum-

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

127

nes han retolat a les classes, després d’analitzar el seu significat i treballar el contingut. Frases que, escrites en gris, ens fan recordar la manca de drets per als infants en molts països del món. Aquests cartells serien col.locats formant rajos. Al ritme de la cançó Tengo una camisa negra, tots aquest cartells anirien desenrotllant-se per a mostrar la seua frase. L’acte, pròpiament dit, començaria a partir d’ara. Realitzàrem una selecció musical, una cançó per a cadascú dels colors de l’Arc de Sant Martí, totes amb referències als set colors.

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

128

SELECCIÓ MUSICAL INTRODUCCIÓ: Tengo una camisa negra. Juanes COLOR ROIG: A Joan Miró. Raimon Música fallera. Ofrena: Els nostres paisatges COLOR TARONJA: La taronja. Bajoqueta rock Música fallera. Ofrena: Els nostres escriptors COLOR GROC: Yellow River. Christie Música fallera. Ofrena: Els nostres músics COLOR VERD: Vinyes verdes vora el mar. LL. Llach Música fallera. Ofrena: Els nostres menjars COLOR BLAU: Azul. Christian Castro Música fallera. Ofrena: Els nostres vestits COLOR ANYIL Música fallera. Ofrena: Les nostres vivendes COLOR VIOLETA: Purple people eater Música fallera. Ofrena: Els nostres pintors CANÇÓ FINAL: Rainbow. Adaptació.

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

129

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

Els diferents grups d’alumnes, amb cintes del color corresponent al seu raig, interpretarien els diferents balls. En acabar la seua actuació, cada rètol seria cobert amb una llarga tela de color. Així, a poc a poc, anirien desapareguent totes les injustícies que denunciàvem. Entre cançó i cançó, el monument de la Falla anava completant-se, al ritme de música fallera, i un darrere de l’altre, apareixien elements dels nostres paisatges, flora i fauna; les nostres vivendes i vestits típics; els nostres escriptors i pintors… Com una ofrena dels valencians i una contribució de la nostra cultura a la resta del món.

130

La cloenda de l’acte: la nostra cremà particular: en lloc de les flames del foc,serien les cintes de colors que cada xiquet i xiqueta ha dut a la mà, les que circularien pel pati, en un llarg bucle que acabarien dipositant al bell mig. I per acabar, la ja típica mascletà de globus, en aquesta ocasió, globus amb els set colors de l’Arc de Sant Martí. El nostre desig és que tots els xiquets i xiquetes del món pogueren gaudir del seu dret a l’educació en termes d’igualtat i justícia. Un bonic desig ple de color!.

DiA de falles Salvador Isnardo Fayos

Hui és dia de falles, de foc i flames, de coets i trons. Sona una banda pel carrer i el seu so és música que arriba per tot, portant festa. És dia de falles i un ninot encés em recorda a aquell de lány passat, o, potser, láltre. Línsolent dubte recomana que no m´ho pense més, i que eixe record que per un moment m´ha fet tornar enrere, siga guardat per sempre, deixant tan sols en la memòria el millor record de cada any; i que aquest siga indultat del foc del temps, per sempre. Dia de falles, vestits nous, processons i cercaviles. Es creuen mirades, buscant trobar la complicitat indulgent de saber-se desitjats. I eixe anhel perenne que esclata dins del cor, ens acompanya en cada instant, fent que la vida siga vida i que en viure, un somriure siga la flor que enlluerne el nostre jardí. Són falles, anem a sopar junts fent sopar de germanor, on seu més prop lámic, on riu tothom alegre i passa en un vol la nit. I després, un rogle de sis on poder jugar amb el destí; lás déspasa, premi beneit. De sobte un coet, un tro i una flama i la banda que sona pel carrer. Encesa està la falla i en ella es crema l´hivern, la tardor i léstiu, demana pas la primavera, prompte acurtarà la nit. La festa va morint a cada instant mentres uns estels salats rellisquen, a poc a poc, per damunt de les nostres galtes. I eixe sabor ens fa saber que tot passa, que el nostre cor no és buit, i que encara que la cendra semble dir: que no queda res, que ja és la fi, de segur que aquesta nit no tindrà fàcil lóblit.

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2016” *Dedicat especialment a Ana, Reina de la falla 2016

Hui és dia de falles, de foc i flames, de coets i trons. Sona una banda pel carrer i el seu so és música que arriba per tot, portant festa.

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

131

: // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01

FESTA

: // download 3016 F B 01 01 00 01 00 intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01 : // download intro ramdomize usr load: fb 01 00 00 01

ÂŠKAZADOS PHOTO

3016 F B 01 01 00 01 00

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

134

PROGRAMA DE FESTES

Dissabte 6 de febrer: Pregó, Crida i Ball de Gala

Dissabte, 20 de Febrer

A les 14.00 hores, tradicional dinar de cassoles d’arròs

20.00 h. Gala Lliurament de Premis de Teatre Ligorio, al Museu Faller.

al forn, al nostre casal. A les 18.00 hores, passacarrers pels diferents barris de les Comissions Falleres. A les 18.30 hores, concentració a la Plaça Prado de les FF.MM., Corts d’Honor, Comissions Falleres, autoritats i JLF per assistir a l’acte del PREGÓ 2016 . Al Finalitzar (al voltant de les 19.15 hores) passacarrer per Letor Romero, Sant Vicent, Passeig de les Germanies, al Carrer

Divendres, 26 de Febrer 20.30 h. Acte de presentació del Llibret de la Falla Beniopa 2016, al Museu Faller. Dissabte, 27 de febrer 20.00 h. Inauguració de l’exposició del ninot en la Casa de la Marquesa i lliurament de premis. Dilluns, 29 de febrer a doivendres 5 de març

Major, entrant per Joan Andrés a la Plaça Major per as-

Finals de Jocs

sistir a l’acte de la tradicional CRIDA (aproximadament a

A partir de les 20.30 h. en el Museu Faller. Aquest any jugarem pel tercer o quart classificat de bac (dones), el dijous 3. Tots a animar al nostre equip!!!

les 20.15 hores) des dels balcons de l’Ajuntament. En acabar l’acte de la Crida, la Banda Associació Musical de Benirredrà, interpretarà l’Himne de Gandia, tot seguit d’un Castell de Focs. A les 24.00 hores, BALL DE GALA al Museu Faller de Gandia. Diumenge, 14 de Febrer: Cavalcada Major A les 17.00 hores, eixida des de l’Avinguda República Argentina amb la participació de totes les Comissions Falleres, Fallera Major, Cort d’Honor i JLF.

Diumenge, 28 de febrer: Cavalcada Infantil A les 17.00 hores, eixida des de l’Avinguda República Argentina amb la participació de totes les Comissions Falleres, Fallera Major Infantil, Cort d’Honor Infantil i JLF. Dissabte, 5 de març: Nit d’Albaes A les 20.00 hores, lliurament els Premis Literaris a la Casa de la Marquesa. A les 22.00 hores, gran nit d’albaes en honor als nostres representants, des de la plaça Major de Beniopa.

IOP

©KAZADOS PHOTO

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

135

IOP

E n

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

136

PROGRAMA DE FESTES

Diumenge, 6 de març: Concurs de Paelles

Dimarts, 15 de març

A les 12.00 hores, Comença el concurs a la plaça Major

Des de les 9.00 hores, Plantà dels monuments infantil i major.

de Beniopa. A les 14 h. Gran dinar de germanor, totes les d’exquisit paladar valorarà el gust de tots els ingredi-

A les 22.00 hores. Sopar de la tradicional Plantà, amb la millor música dels 80,90...

ents, prepareu una casalleta per a fer gana i que no es

Dimecres, 16 de març

paelles participants rebran importants premis. El jurat

mesclen els sabors de les diferents paelles. Amb l’actuació estel·lar de La Sede 2.0 patrocinada per Friends Club JJR. Dissabte, 12 de març A les 22.00 hores, Sopar de inauguració de la carpa, nomenament de la Reina de la Carpa 2016, i fantàstica nit de rock amb l’actuació estel·lar de: Los Rayband Diumenge, 13 de març Preparació del muntatge del monument major. 14 h. Dinar de Fideuà de Gandia, elaborada pels millors Xefs organitzadors del Concurs Internacional Fideuà de Gandia Cal reserva prèviament. Dilluns, 14 de març jornada de reflexió

9.00 hores, Esmorzar a la carpa, amb un traguet de benvinguda. A les 11.00 hores, passacarrer pel poble i visita de cortesia a diferents comissions. A les 16.30 hores, eixida des del casal per assistir a l’acte del bateig. A les 17.30 hores, BATEIG a l’Església de Sant Josep. A les 18.00 hores, Cercavila des de la Plaça del Prado fins a la Plaça Major, per assistir al LLIURAMENT DE PREMIS 2016 Cal portar tot el que pugau, per a fer bona cosa de soroll per a cada premi, que segur en seran molts... A les 22.00 hores, sopar a la carpa i celebració dels premis aconseguits, brindarem amb tota mena de begudes espirituoses, tot seguit espectacular discoteca mòbil, amb el DJ Mr. K.

Dijous, 17 de març: Dia de la Poma.

IOP

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

E n

137

A les 9.00 hores Esmorzar a la carpa, amb paracetamol i molta aigua...

A les 17.00 hores, Cercavila des de la Plaça del Prado fins a la Plaça Major, per assistir a l’OFRENA DE FLORS A LA VERGE DELS DESEMPARATS.

A partir de les 10.00 hores multitud d’activitats: parc infantil, campionat de truc, etc.

A les 22.00 hores, Sopar a la carpa, i Festa Remember Prosonic. Tornarà el tio Ramón?

A les 11.00 hores, Passacarrer pel poble i visita homenatge als nostres veterans.

Dissabte, 19 de març: Sant Josep

12.50 h. Visita de cortesia de les Falleres Majors i Cort d’Honor de Gandia. A les 14.00 hores, Dinar de cassoles d’arròs al forn....pizza, bocata, kebap, etc.

9.00 hores, Esmorzar a la carpa, amb un traguet de benvinguda. A les 10.30 hores, arreplegada de totes les Reines pels carrers del poble.

A les 19.00 hores, Cavalcada de disfresses pels carrers del poble, amb visita oficial als bars que entropessem...

A les 12.00 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu i Missa Solemne en honor a sant Josep, en l’església sant Maria Magdalena de Beniopa.

En arribar a les 20,30 h. a la plaça: Tradicional Pregó des del Balcó que algun veí ens deixarà...

A les 14.00 h. Gran Mascletà, al barranc.

A les 22.00 hores, Sopar a la carpa, amb l’actuació estel· lar del DJ RJ de Beach Miami Ibiza. Divendres 18 de març 9.00 hores, Esmorzar a la carpa, amb un traguet de benvinguda. A les 16.30 hores, eixida des del casal per assistir a l’acte de l’ofrena.

A les 17.30 h. Eixida des del casal per assistir a la solemne processó en honor al nostre patró sant Josep. A les 18.00 h. Solemne processó, des de la plaça sant Josep. A les 21.00 hores, Cremà del monument infantil. A les 23.00 hores, Cremà del monument major. Fins l’any vinent!!!

IOP

E n

FOTOS PER AL REDORD

REcull Fotogràfic Exercici 2015 / 2016

138

IOP

F FOTOS PER AL REDORD

E n

139

IOP

E n

FOTOS PER AL RECORD

140

IOP

FOTOS PER AL RECORD

E n

141

IOP

E n

FOTOS PER AL RECORD

142

IOP

FOTOS PER AL RECORD

E n

143

IOP

E n

40 ANYS FENT FALLA

144

40 anys fent falla - galeria PRESIDENTS Jesús García Cánoves

El president, Joanjo Reig Fuster, al llarg del seu parlament

A l’any 1976 un grup de beniopers va decidir constituir una comissió fallera amb el nom del poble, Falla Beniopa, després de complir els requisits necessaris de l’època, aquesta va veure la llum en l’any 1977, què va ser quan es va plantar el primer monument. Com pertocava en eixa època, on encara no es parlava de societats culturals, les comissions eren un grup de persones encapçalades per un president. El primer president triat per la nostra comissió va ser Vicent Peiró Fuster, i des de les hores han passat per la comissió divuit presidents més l’actual, Joanjo Reig.

Les reines i presidents inaugurant la galeria

Enguany fa 40 anys que Beniopa planta un monument faller interrompudament. Al llarg d’estos anys hem anat deixant un xicotet museu dels què han passat per nostra comissió ocupant els càrrecs més importants. Així tenim una galeria de nostres reines majors i infantils, dels presidents infantils; també comptem amb una xicoteta representació d’alguns monuments plantats per nostra comissió i de les FF MM què ens han visitat en estos 40 anys. Però faltava la representació dels què ens han dirigit en estos anys, nostres presidents majors.

IOP

40 ANYS FENT FALLA

E n

145

Presidents i familiars, en representació, què ens acompanyaren

Sempre se’ls ha agraït l’esforç en forma de pergamins, regals, detalls commemoratius..... Però al casal no quedava res que els identificara, per això, enguany, l’executiva va creure convenient què el seu record perdurara entre nosaltres, i res millor què inaugurar una galeria de presidents i que les seues cares convivisquen entre nosaltres. Pensat i fet, lema què caracteritza nostre poble valencià, després de fer les gestions pertinents, el 18 de desembre, a les 21h, fou inaugurada per nostres reines i presidents, comptant amb la presència de quasi tots ells.

Servisca aquesta galeria per agrair a tots ells l’esforç què feren al llarg de la seua presidència. Donar les gràcies a tots els què ens acompanyareu aquella nit i a aquells què per diversos motius no ho van poder fer, així com als familiars dels què hui no estan amb nosaltres i vingueren en la seua representació. Moltes gràcies en nom de la comissió fallera de Beniopa. Servisca aquest reportatge fotogràfic de l’acte de la nit del 18 de desembre per fer un xicotet reconeixement en el llibret d’enguany.

©KAZADOS PHOTO

COL labo raDOrs Publi citat

IOP

E n

COL路LABORADORS

148

IOP

E n

149 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

150

IOP

E n

151 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

152

IOP

E n

153 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

154

IOP

E n

155 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

156

IOP

E n

157 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

158

IOP

E n

159 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

160

IOP

E n

161 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

162

IOP

E n

163 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

164

IOP

E n

165 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL·LABORADORS

166

U.D. BENIOPA Fundat en 1966

El sueño de los más pequeños es la ilusión de los más grandes!

IOP

E n

167 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

168

IOP

E n

169 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

170

NAVE 1 - 2

IOP

E n

171 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL·LABORADORS

172

C/ Rioja 41-43 · Playa de Gandía - Valencia · Telf. 96 284 82 00 · www.gandiapalace.com

Benicanena, 10 · Telf. 960 708 709 · Gandia (Valencia)

IOP

E n

173 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

174

IOP

E n

175 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

176

Nou, 10 / 46701 GANDIA (Valencia) M贸vil 628 081 164 enerfont@enerfont.es / www.enerfont.es

IOP

E n

177 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

178

IOP

E n

179 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL·LABORADORS

180

Canónigo Noguera, 32 • 46702 GANDIA Tfno. 96 295 04 45 • Mov. 605 58 63 53 • estudi31@estudi31.com

Gandia Motors

Castell de Bairén, 30 Polígono Alcodar 46701 GANDIA

Tel. 96 287 98 99

Fax 96 287 54 34

Móvil 661 76 14 58

juan.gomez@gandiamotors.com ww.gandiamotors.es

Obras p煤blicas, demolici贸n y gesti贸n de residuos 96 295 00 07 / Gandia (Valencia)

IOP

E n

181 COL路LABORADORS

IOP

E n

COL路LABORADORS

182