Llibret Falla Plaça El.líptica 2019 by llibreteliptica

UTOPIA

Índex Crèdits Utopia Falles 4.0 Executiva Falleres Majors 2019 Salutació de la Presidenta Reines i Padrina Salutació President Infantil Reines Infantils Mini Falla Explicació Falla Gran Explicació Falla Infantil

Sí que es pot Concília, si pots Benvinguts Refugiats? Esta falla deuria d’estar en la vorera d’enfront Teatre per a tots Tant tens, tans vals Els anys no passen en va Cens Faller 2019 Any 2018 Patrocinadors

UTOPIA

Índex

Crèdits

Utopia

Falles 4.0

Executiva

Falleres Majors 2019

Salutació de la Presidenta

Reines i Padrina

Salutació del President Infantil

Reines Infantils

Mini Falla

Explicació Falla Gran

Explicació Falla Infantil

Sí que es pot

Concília, si pots

102

Benvinguts Refugiats?

106

Esta falla deuria d’estar en la vorera d’enfront

110

Teatre per a tots

115

Tant tens, tans vals

122

Els anys no passen en va

126

Cens Faller 2019

130

Any 2018

137

Patrocinadors

F.P.E. 2019

Sí que et pot Concília, si pots Benvinguts Refugiats? Esta falla deuria d’estar en la vorera d’enfront Teatre per a tots Tant tens, tans vals Els anys no passen en va Cens Faller 2019 Any 2018 Patrocinadors

UTOPIA

UTOPIA és el tema del llibret de la Falla Plaça El·líptica per a l'any 2019 i aquestes són les persones que ho han fet possible: Equip de Llibret: Marce Maza, Rafa Coronado,

Maquetació i Dibuixos: Vicent

Esperanza Pecoraro,

Miñana

Sandra Esplugues, Vicent Miñana,

Poesies Reines, Padrina i FFMM: Joan María Llopis Castellà Fotos Reines: Antonio Frasquet

Ana Sentieri, Laura Bosch

Gravació

Edició Fotos Articles

i Edició Audis:

Fotos Presidenta, Padrina

i Reines Heroïnes:

Joel Vázquez

i President Infantil:

Ana Sentieri

Integració

Fotos Articles i Reines Heroïnes:

Audis en

Fotos Falleres Majors:

YouTube i

Salva Gregori

Laura Bosch

Salva Gregori

Edició QR’s:

Poesies:

Vicent

Disseny Portada:

Ana Llopis, Adriana Serlik,

Miñana

Ana Sentieri

Laura Bosch, Joan Francesc Peris,

Impresió

Javier Andrés Puig, Pere Huerta

Llibret:

Articles: Begoña del Prado, Marce Maza,

Pròleg i Explicació Falla Gran:

Juli Capilla, Pere Huerta,

Rafa Coronado

Vicent Pellicer, Ignasi Moreno,

Pròleg i Explicació Falla Infantil:

Quantitat

Vicent Miñana

Sandra Esplugues,

Impresa:

Fotos Resum 2018:

Esperanza Pecoraro

220 còpies

Veu en off poesia Laura Bosch i Adriana Serlik:

Alfonso Tormo, Vanessa Martí, Amparo Giménez, Érika Maza, Amanda Pumareta, Tonet Ferrer

Vanessa Llinares i Esperanza Pecoraro Veus en off articles Ignasi Moreno i

Fotos Making-of Reines: José Santos, Liliana Carnicer,

Vicent Pellicer:

Lorena Vallejo, Silvia Bertó

Mariano Velázquez i Jordi Grau

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

F.P.E. 2019

UTOPIA

U T O P I A Irremediablement el concepte d’Utopia va lligat al concepte de somni, ja que una utopia, tant en la seua vesant filosòfica “ Ideal que sembla irrealitzable en el moment de formular-ho”, com en la política “ Concepció imaginària d’una societat ideal.” No es més que un somni impossible de realitzar. Així que partint d’este significat i el que representa i com eix vertebrador, hem volgut desenvolupar este llibret. La utopia de la vida, la utopia de les falles i el somni com a utopia, seran alguns del temes a desenvolupar. Thomas Moro, escriptor, teòleg i docte en moltes altres disciplines, va ser el primer en desenvolupar el concepte Utopia, sobretot en la seua vesant política i religiosa. Mijantçant el seu personatge principal, Rafel Hitlodeo, ens exposa el concepte d’Utopia, en el seu llibre de títol, Llibre de l’estat ideal d’una república en la nova illa d’Utopia. Posteriorment s’amplia en una segona part.

Quan veig eixes repúbliques que floreixen per totes parts, no veig en elles – Déu em perdone- sino la conjura dels rics per tindre les seves pròpies comoditats en nom de la república. Imaginen i inventen tota sort d’artificis per conservar, sense cap por a perdre-les, totes les coses que s’han apropiat amb males arts, i també per abusar dels pobres pagant-los pel seu treball tant pocs diners com poden. I quan els rics han decretat que tals invencions es duen a terme en benefici de la comunitat, és a dir, també dels pobres, de seguida ho converteixen en lleis.

Thomas Moro va nàixer en febrer de 1478. A banda de ser un estudiós i cult, va arribar a ser jutge, parlamentari i conseller reial d’Enric VIII rei d’Anglaterra. Mentre es trobava treballant a l’embaixada de Flandes al 1515, va escriure els dos llibres d’Utopia. L’obra completa va ser publicada al 1516. Al 1535 va ser decapitat per ordre del Rei Enric VIII, per no acceptar el seu divorci amb Catalina d’Aragó.

F.P.E. 2019

En 1966 s’estrena la pel.lícula A man for all seasons. Guanyadora de sis premis Oscars. A Espanya vam poder gaudir d’ella a l’any 1988 baix el nom de Un hombre para la eternidad. Podeu gaudir de la pel.lícula a este QR:

Pel que respecta a l’actualitat, no vivim a una societat utòpica. Es podria dir que vivim a una societat, a banda de similar a la que diu Rafael Hitlodeo, hipòcrita i cara a la galeria. El famós “jo també vull” s’ha accentuat amb la possibilitat d’autopropaganda a les xarxes socials. Sembla més important que ens vegen fer “Me gusta” al Facebook, un “retweet” d’una notícia o un coret en el Instagram. És millor felicitar un amic o conegut pel Facebook i que tothom puga vore que t’has enrecordat d’ell en volta de fer-li una cridada i dir-li : Em comtes com et va? Com et va la vida?. Segons el que veig en Facebook vius en una utopia! Viatges perfectes, família perfecta, talla perfecta… Cap calcetí foradat, ni una paella amb l’arròs empastrat. Menys mal que al món faller eixes coses no passen, és impossible. Si el proper 16 de març el secretari de La Junta demanara que sols poden estar a la plaça per arreplegar els banderins de les cavalcades els membres de les comissions que hagen estat apegant paperets i tallant “gomaeva”, crec que passarien fred i tot.

UTOPIA

Tots, al llarg de les nostres vides, necessitem una guia o senyal que ens acompanye, que ens faça pensar i ens porte pel bon camí. - Mira allà dalt! És un avió? És un pardal? - No amic meu, és Blusó Woman! - Blusó Woman, i que és això? - Blusó Woman és una superheroïna. La nostra superheroïna, la superheroïna que ens trans-

portarà al món de la Utopia. La que farà realitat els somnis de tots, la que lluitarà per les injustícies socials, polítiques, econòmiques i culturals. - Vols dir? - Blusó Woman ha nascut dins d’un casal faller, escoltant les crítiques de les falles, veient com es desenvolupava un món injust, que era criticat per tots any rere any i, per fi, ha decidit fer justícia. La nostra heroïna ens acompanyarà en tot el recorregut del nostre utòpic llibret, mostrant-nos tot allò que no volem vore.

Blusó Woman ens ajudarà a vore el món des d’un altra perspectiva, menys individualista , més humana i, sobre tot, més sincera.

F.P.E. 2019

UTOPIA

F A L L E S

4 . 0

Molt es parla de la quarta revolució industrial, l’anomenada Indústria 4.0. Aquesta revolució és la transformació digital de la indústria, tant en la fabricació i producció en les fàbriques com en la gestió amb la relació amb el client. És algo que ja porta més de dos anys i suposa un canvi important en la mentalitat. Com és previsible, aquest concepte va nàixer a Alemanya i busca la digitalització de la indústria i els serveis, una unió entre el món real i el virtual. Per què 4.0? La primera revolució data de 1784 amb l'implantació de les màquines de vapor. La segona, a l'any 1870, quan es va inventar la cinta transportadora, per a facilitar la producció en sèrie. Ja veus, una cosa tant normal per a nosaltres ara mateix. I, ja més prop, la tercera, a l'any 1969 quan van apareixer els controladors programables, els anomenats autòmates.

A la falla Plaça El·líptica creiem que també ha arribat una quarta revolució al món de les falles. Aquesta revolució, a l’igual que en la indústria, no és altra cosa que aprofitar la digitalització de les coses per obrir-nos al món. No fa falta dir que les falles són conegudes arreu del món i, des de l’any 2017, Patrimoni Immaterial de la Humanitat però, que estan fent les falles per millorar? I què fem per què ens entenguen? Podem trobar un símil entre la indústria i el món faller: La primera, a l'any 1784, en l'aparició de falles que eren mobles vells i trastos. Aquest any es prohibeix plantar falles a les façanes de les cases, pel que podem suposar que daten de prou abans. La segona és la introducció del cartró pedra per la fabricació de ninots. Ja no fa falta vestir el ninot, es pot pintar. La tercera apareix als anys 90 amb l'aparició de poliestilé expandit, o siga: suro. La quarta, a l'any 2017, amb la integració amb el món digital.

F.P.E. 2019

Quants turistes vénen d'arreu del món a vore la nostra festa? I, a banda de vore el colorit dels monuments, de les cavalcades i dels vestits, entenen alguna cosa? Per primera vegada, les crítiques de les falles de la Plaça El·líptica 2017 van estar traduïdes al castellà i a l'anglés, facilitant als visitants, i altra gent que no entén el valencià, la possibilitat de gaudir també de la sàtira. Ja podien vore el monument i saber perquè el ninot està en eixa postura o fa eixa cara.

Va ser l'inici. Cap falla a València portava res paregut. A les falles de 2018, li vam incorporar un tercer idioma en la traducció de les crítiques de les falles, el francés. També vam integrar tecnologia al Festival Musical Infantil, donant més valor a l’excel·lent treball dels xiquets i xiquetes de la Comissió. A la falla infantil, a banda de la traducció a tres idiomes de la crítica es va montar un espectacle de música i llums que tampoc s'havia vist mai. Nosaltres creiem que som més que una colla de gent que crema "coses". Som tradició, equip,

millora, solidaritat, esforç, idees i, sobretot, cultura. No podem deixar perdre l’oportunitat de mostrar-li al món que som capaços de fer moltes coses i devem de saber vendre-ho. Aquest llibret suposa el compromís de la Falla Plaça El·líptica en les Falles 4.0 i, per això, hem decidit que la nostra feina arribe a la major part de gent possible, integrant un codi QR a cadascuna de les explicacions, poesies o narratives. D'aquesta manera, capturant el codi, podreu sentir la veu de la persona que ho ha escrit llegint el seu text o la seva poesia. Qui millor que l'escriptor per donar-li l'entonació correcta?

Per a la comissió és el inici de la integració del llibret amb el món digital i la continuació de la feina que va començar un dia al casal amb la frase: Alguna vegada s'ha fet...? Esperem que vos ajude a gaudir d'aquest llibret.

UTOPIA

F.P.E. 2019

E X E C U T I V A

Nuria Polo Faus

Presidenta

Juan Pérez Pino

Vicepresident

Tonet Ferrer Cano

Secretari

Rafa Coronado Peiró

Vicesecretari

Érika Maza Casas

Vicepresidenta de Festes

Manolo López Gómez

Delegat de Festes

Amparo Metola Català Vicepresidenta d’economia Vanessa Martí Ortiz

Tresorera

Mari Paz Hernández Villadat

Lotera

Ana Cruz Escoín García

Vicelotera

Amado Moreno Hernández

Vicepresident de RRPP

Sandra Esplugues Mullor

Delegada de web i x.x.s.s.

Sara Salas Boix

Delegada d’Igualtat

Carlos H. Pomar Milvaques

Delegat de jocs

Mari Carmen Carnicer Boix Delegada cavalcada Infantil

UTOPIA

Ausiàs Estrugo Mañó

Delegat artístic

Borja Llopis García

Delegat de monument

Vicent Miñana Escrivà

Delegat de llibret

F.P.E. 2019

Â© Salva Gregori

UTOPIA

F A L L E R E S

M A J O R S

2 0 1 9

FM LAURA PUIG MARTÍ FMI JÚLIA PERLES MONCHO He trencat la vidriola, Laura, Júlia, dels records on somiàvem, que, seríeu, un bon dia, Reines de totes les Falles. He trencat la vidriola, Laura, Júlia, feta d’amor i vivències on guardava les paraules, eixes que naixen del cor amb perfums suaus de roses.

He trencat la vidriola, Laura, Júlia, només per poder versar-les, amb la dolçor que guardava del GRAU, cantant-vos albades. He trencat la vidriola, Falleres Majors de Gandia, Laura, Júlia, perque sempre recordareu: sou la meua poesia, mentre que en queden paraules.

F.P.E. 2019

Blusó Woman t’ajuda a gaudir del contingut extra d’aquest llibret:

Qué és un Codi QR? Un Codi QR és l’evolució del conegut codi de barres i que es gasta per emmagatzemar informació i continguts digitals d’internet.

Aprén a gastar-lo en 4 passos: 1. Entra en la tenda d’aplicacions del teu mòbil i descarrega’t una APP que capture codis QR.

2. Quan s’obriga l’aplicació, en la pantalla apareixerà un objectiu i podrem enfocar en la càmera el codi QR que volem capturar. 3. En eixe moment s’enfocarà i, de forma automàtica, es desxifrarà. 4. L’aplicació obrirà el contingut, accedirà a la pàgina web o obrirà el vídeo.

Ací et mostrem dos codis QR on podràs practicar i accedir al Facebook o Instagram de la Falla:

UTOPIA

F.P.E. 2019

Â© Salva Gregori

UTOPIA

S A L U T A C I Ó

P R E S I D E N T A NURIA POLO FAUS

La presidència i molt més per una dona i més encara per a una mare és un repte. És un repte difícil d’afrontar i molt més en esta etapa de la vida d’una dona. Però les oportunitats hi ha que agafar-les quan vénen. En este món utòpic de les falles tot pareix molt més fàcil, però fins que

no dónes el pas mai saps el que t’espera. Però la nostra comissió és un col.lectiu i com a tal s’allunya de l’individualisme, família, amics, falleres i falleres, som tots un, i això fa que la presidència siga un poc més fàcil. La falla Plaça El.líptica és una falla xicoteta en quant a nombre de persones que la formem, però molt gran en quant al volum de feina que es realitza. És destacable el nivell tant alt de compromís de tots els membres, l’esforç i temps dedicat per aconseguir la majoria de les coses que ens proposem. No vull deixar de costat als nostres xiquets i xiquetes que gaudeixen al màxim amb el seu festival infantil. I com no en la cavalcada, destacant pels seus dissenys impossibles, plens de detalls i colors que fan de les nostres cavalcades l’orgull de tota la comissió. I per últim i més important els nostres monuments que fan d’eix vertebrador de la nostra festa fallera. El desig de tot president, evidentment, és obtenir el màxim de guardons possible i així poder vore recompensat tot l’esforç que fem tots els fallers al llarg de l’any. Però més enllà dels guardons, el que més desitgem és poder gaudir de la festa, sempre que el temps ens respecte. I per això com a presidenta d’aquesta comissió una de les coses que més m’orgulleix és tindre un casal obert al barri i per a totes aquelles persones que vulguen unir-se per gaudir amb tots nosaltres d’aquesta la nostra festa.

F.P.E. 2019

Si que es pot Concília, si pots Benvinguts Refugiats? Esta falla deuria d’estar en la vorera d’enfront Teatre per a tots Tant tens, tans vals Els anys no passen en va Cens Faller 2019 Any 2018 Patrocinadors

UTOPIA

Les reines a una falla ho són tot. Sense elles no hi ha festa, ni falla ni ninot.

Ací arriba la reina de les reines. Ella les guiarà pel camí just, cap a un món on la utopia es converteix en realitat.

F.P.E. 2019

Â© Salva Gregori

UTOPIA

P A D R I N A ÉRIKA MARTÍ CARNICER Tu vas pujant al cim de nostra Falla, passant, d’un a un, pas a pas, Érika, pels reinats, i d'ells ens queda, l’enyorança, l’amistat, això que mai es perd.

D’eixe collar faller, que tens a casa, ens podries deixar, la perla més bonica, que es puga somiar, el teu somrís, Érika, Padrina, aquest any.

F.P.E. 2019

Â© Antonio Frasquet

UTOPIA

R E I N A

D E

L ' A R T

LAURA ROIG ENGUIX Pintant i modelant les mil idees, amb el cor i les mans, de tot un poble, s’han tornat Art, aquelles llumenetes, de dalt dels campanars, ple de fogueres.

Arreplegant les velles estoretes, hem fet Benlliures de cartró i paper, quadres de Sorolla, versos de poetes, per fer-te, Laura, Reina de l’Art Faller.

F.P.E. 2019

Â© Antonio Frasquet

UTOPIA

R E I N A

D E

L A

P O E S I A

ALBA BAÑULS AVILÉS Com l'aigua del reguer, que cantarina, sorolla, pedra a pedra, eterna simfonia.

Com perfum de romer, que suau brisa, escampa, penya a penya, la dolça melodia. El nostre cor faller, per tu, voldria, Alba, fent-se poeta, tornar-se poesia.

F.P.E. 2019

Â© Antonio Frasquet

UTOPIA

R E I N A

D E

L A

F E S T A

CATERINA MARTÍ CARNICER Estar al teu costat és una festa i sentim tots, Caterina, naixer flors de dolça primavera, banyats, per t’alegria.

Estar al teu costat és una festa, plena de trons, Caterina, I amb el soroll, del teu somrís fallera, tu fas, que nostra Falla, visca.

F.P.E. 2019

UTOPIA

R E I N A

D E L

F O C

LORENA VALLEJO ALANDETE La Falla és un jardí, plenet de brases, vestides amb la llum de mil colors, com té, a poqueta nit, amb raigs de flames, el cel blavós.

Agarrant un grapat d’aquestes roses, amb pinzelades de foc i de gesmil, he volgut, escriure un vers, que esclate, Lorena, quan somrius.

F.P.E. 2019

Â© Antonio Frasquet

UTOPIA

R E I N A

D E

L A

F A L L A

LAURA SANTOS CASTELLÓ Si poguera… omplir de so el poema, et cantaria, Laura, els millors versos de Reina, que ha escoltat mai, una falla. Si poguera… agarrar tots els colors, de la mar i la muntanya, pintaria, amb sa dolçor, de poesia, ta cara.

Si poguera… posar en cada paraula, sorolls de coet i traca, et faria un vers, fallera, amb el remor dolç de l’aigua. Si poguera… encendre, amb una brasa, el cor del poema, Laura, grapat de rojos robins, seria, Reina de Falla.

F.P.E. 2019

UTOPIA

F.P.E. 2019

Â© Salva Gregori

UTOPIA

S A L U T A C I Ó

P R E S I D E N T I N F A N T I L

ISMAEL SÁNCHEZ CARNICER

El dia que em van dir que anava a ser el president de la meua falla no m’ho podia creure. Des de menudet he sigut un membre actiu de la meua falla. I he vist que any rere any, els meus

amics eren presidents. Jo sempre tenia eixe cuquet dins la panxa que et diu: “m’agradaria ser jo”. Però pensava que era un somni que no passaria mai. Per això el dia que em proposaren ser president estava tant content que no sabia que contestar. És clar que sí volia, però no m’exien ni les paraules. A més a més, aquest any és molt especial per a mi perque la meua cosina Liliana és la reina de la falla. Així que la meua alegria era doble, anava a ser president i acompanyant de la meua cosina. Estic completament segur que aquest serà el nostre any.

En la nostra comissió tots el xiquets i xiquetes estem molt implicats i col.laborem en tot, retallant paperets, fent floretes, apegant trencadís i ajudant en tot el que podem. Però la nostra màxima implicació és en el festival infantil. Ens passem mesos assatjant la coreografia i fent el nostre vestuari, és per això que aquest seria el premi que més m’agradaria arreplegar. I per això el meu desig per enguany és guanyar el primer premi del festival infantil. I si és el de falla també, doncs millor que millor. Nosaltres els xiquets i xiquetes de la falla, som el futur, nosaltres serem els propers presidents i reines, serem els jugadors de truc, els casalers, els delegats de festes i llibret, així que per tot això i per moltes coses més vos demane que no perdeu mai la il.lusió per les falles.

F.P.E. 2019

MAKING-OF F OTO S

UTOPIA

F.P.E. 2019

Â© Antonio Frasquet

UTOPIA

R E I N A

D E

L A

P O E S I A

I N F A N T I L MICHELLE LARROY BERTÓ Michelle, les paraules són floretes amb un coret i quan formen un ramell, reflecteixen la dolçor, de la mel, dels teus ullets.

Collint els millors capolls, vers a vers, d’eixe pomell, el poema més faller, com aigua que naix d'un broll, és ta careta, Michelle.

F.P.E. 2019

Â© Antonio Frasquet

UTOPIA

R E I N A

D E

L A

F E S T A

I N F A N T I L J A N I R E L LO P I S M A RT Í N E Z Tinc ganes que esclate t’alegria, eixa que tens, guardada, dins del cor, la que fa, Janire, quan et mire, que el meu somriga, com ens somriu, el sol.

Tinc ganes que planten la falleta, i esclaten en la Falla, dies d’assuet i goig, per a que sigues, Janire, quan somrigues, Reineta de la Festa, escampant flors.

F.P.E. 2019

Â© Antonio Frasquet

UTOPIA

R E I N A

D E L

F O C

I N F A N T I L MAR LARA MARTÍNEZ Anaves com coet per les Alcusses, enmig les taules, eixugant, emocionada un plor i amb el somrís encés, cridant, digueres a ta mare: “M’han fet reineta i la del Foc, mamà! Quasi no res!” Mar, quan passe el temps, i sigues, ja, una dona, amb el record d’aquests moments, sentirà el teu cor, fet una rosa, el caliu de la Falla i ple de brasa, al seu costat, el meu.

F.P.E. 2019

Â© Antonio Frasquet

UTOPIA

R E I N A

D E

L A

F A L L A

I N F A N T I L LILIANA GONZÁLEZ CARNICER Amb eixa bonica cara, tenies que ser la Reina, puix no té la primavera, ningun capollet, Liliana, que comparar-se poguera.

Amb eixa dolça mirada de vespertí cel, Reineta, ningún raig de matinada, ni estel, brillant de vesprada, com, tu, lluerna xiqueta.

Amb eixe somrís de brasa, jugarrí en la boqueta, seràs, Reina Infantil de la Falla com el soroll d'una traca. Liliana, cridant a Festa.

F.P.E. 2019

UTOPIA

P R E S I D E N T M I N I

F A L L A

NELO LÓPEZ ESCRIVÁ

R E I N A M I N I

F A L L A

TÀNIA LLOPIS MATÍNEZ

R E I N A

D E L

M I N I

F O C

F A L L A

JÚLIA PEIRÓ MERÍ

F.P.E. 2019

UTOPIA

F.P.E. 2019

P R Ò L E G

ARTISTES FALLERS: TALLER PALACIO I SERRA LEMA: Lluites!

La present explicació de la falla ens narrarà una història que va més enllà de l’usual, ens remontarem al segle X, l´època escandinava però, no obstant això, no ens desmarcarem de la situació d’avui. En l'antiga Escandinàvia, segons resen les antigues històries, les dones que no tenien encara la responsabilitat de criar una família i atendre els seus deures com a esposa, podien prendre la disciplina del combat, aprendre l'ús de les armes i viure com a guerrers. Una skjaldmö o donzella escudera era, segons ens narren les sagues, una donzella que havia triat barallar com un guerrer en la mitologia nòrdica en contra de la voluntat del seu llinatge, família o dels princi-

pis que li havien sigut inculcats.

Ens conta la història d’Astrid, una princesa escandinava que havia sigut criada en un món UTÒPIC on, des que va nàixer, ja sabia quin anava a ser el seu destí... però contrariant tots els principis d´eixa societat idealista i perfecta busca assentar les bases del seu destí….

“Només els que siguen capaços d'encarnar la utopia seran aptes per al combat decisiu, el de recuperar quant d'humanitat hàgem perdut “ Ernesto Sabato

UTOPIA

La història que hui vinc a contar-vos va de somnis, il·lusió i i llibertat, d’una guerrera vikinga en busca de la seua felicitat. Però el context no és fàcil d’emmarcar guerres, epidèmies i enfermetats marquen aquest món enrabiat… no té tot a vore en el moment actual? Vivim a un món utòpic i desdibuixat on tots parlen d´harmonia, la resta parlen de problemes socials

però nosaltres parlarem de sentiments i bona sintonia. Astrid, la nostra guerrera des de ben xicoteta ho tenia clar contrariant a amics i familiars ella lluitaria pel que somia.

Sols anhele el meu somni, sols anhele la meua llibertat. Vaig a la cerca del meu camí sense deixar de costat allò que em va fer gran.

F.P.E. 2019

UTOPIA

Junt a ella, ahí estava encesa en flames com a símbol de poder, la seua preciada espasa, fidel companyer gran, forta i pesada com el dur acer. I es que en este món tan desvirtuat les dones cal tindre-les ben presents, la seua presència s´ha accentuat i els guerrers, ja siguen polítics o banquers ja no són sols ells. Les grans històries vikingues ja parlaven, d´un gran guerrer, pare i cap de família

del benvolgut i dolent rei. Dins del seu cap sols tronaba la situació de la seua estimada filla, ell sols vetlava per protegir-la, evitar que fugira, doncs ella això és el que volia,… Alliberar-se de la seua utopia. Sols anhele el meu somni, sols anhele la meua llibertat. Vaig a la cerca del meu camí sense deixar de costat allò que em va fer gran.

F.P.E. 2019

UTOPIA

La conquesta de la Gandia de Diana no fa més que flaquejar, i ara és el poble viking qui va en busca de conquestes imperials, Els seus principis no disternixen dels nostres, cultura, economia, esport i sanitat, quatre pilars fonamentals a tindre en compte marquen el nostre estat de benestar. Tot són problemes socials i retalls fan de la societat un estament poc privilegiat, i mentre els polítics sols fan que guirigalls la nostra Astrid continua lluitant. La cultura cada vegada més menyspreada, l’economia i els mercats no cessen de fluctuar, els esports i la societat ja no van tant de la mà i de la sanitat….en fi, millor no parlar. Són aquests els vertaders estaments

que marcaran el futur de la societat? Sols anhele el meu somni, sols anhele la meua llibertat. Vaig a la cerca del meu camí sense deixar de costat allò que em va fer gran.

F.P.E. 2019

UTOPIA

El poble desitja prosperar, va cercant crèixer i guanyar en qualitat però el capitoli ho ha dictaminat. Gandia serà denominada ciutat per a balafiar. Tot és a mig fer, la majoria per començar. Els capitells sols fan que acumular-se, Innova, Serrano, guarderia Wilson i ara el maleït hospital. No tindrà res a vore açò en un complot polític i social? Els vikings sols volen gobernar Gandia a colp de poder, expansió i prosperitat, que tal i com pinta el panorama polític més els val, presentar candidatura per deixar a tots de costat. Qui pot ser l’alcalde viking? Quina aldea regnarà? Ha de ser home, dona o un rat penat? És una pregunta sense resposta, queda obert el càsting final!

Sols anhele el meu somni, sols anhele la meua llibertat. Vaig a la cerca del meu camí sense deixar de costat allò que em va fer gran.

F.P.E. 2019

UTOPIA

El termini de presentació al registre a conclòs. Les instal-lacions fotovoltaiques són il.legals, i a partir dára ahí estaran els picoletos per a fer-vos rabiar. Les raons tècniques son vàries que han impedit ládequació, i el poble ja tracta dádaptar-se a la nova regulació. Quin món volem per als nostres? Es precisen programes medi ambientals que busquen mantenir la sostenibilitat

protegint el vinent futur. És el moment de la societat de fer per aprendre, que no caiga en sac trencat els conceptes assimilats.

Sols anhele el meu somni, sols anhele la meua llibertat. Vaig a la cerca del meu camí sense deixar de costat allò que em va fer gran.

F.P.E. 2019

UTOPIA

Mentre la nostra guerrera continua surcant els mars, amb ella sempre porta fidels companys d´aventures i en aquest cas el viking Abascal no vol deixar titella i ja comença en les conjectures. En quin de tots els partits polítics pactarà? Com a bon viking sols pensa en conquerir, ja comença la cerca del possible candidat i diuen alguns que amb En Arturo contaran. Accedir al poder polític és una lluita de titans i la conquesta del capitoli

serà recordada com la gran batalla final. Però assabenteu-vos açò no està clar, el poder de l’oposició és un paper important, i com a taurons famolencs buscaran el seu setial basant-se en eixe món utòpic allunyat de la realitat. Sols anhele el meu somni, sols anhele la meua llibertat. Vaig a la cerca del meu camí sense deixar de costat allò que em va fer gran.

F.P.E. 2019

UTOPIA

Aquest elefant tan rabassut i vell símbol de la noblesa i la lleialtat no és més que el resultat del poble, disposat a plantar cara al sistema aclimatat. Anhela l’esperança de que la situació canviarà. La reivindicació i el despertar fa que estiga més unflat. En la recerca de la justícia i la veritat,

basant-se en la millora de l’ “Estat de Benestar”. Però atenció, assabenteu-vos, qui està dalt volant? Present encara que ningú siga conscient, aquell que en la utopia aplica el convenient, és el mussol, és el que penalitza i castiga. Aquell que marca les normes,

el que no ens deixa pensar, establint allò que és perfecte i just. Encara que tots sabem que no és el més adient, controla els quatre pilars. Mireu els seus ulls ben oberts i les seues ales plantades, controlant a la societat,

fent-se gran com l’elefant mitigant a la minoria social. Sols anhele el meu somni, sols anhele la meua llibertat. Vaig a la cerca del meu camí sense deixar de costat allò que em va fer gran.

F.P.E. 2019

UTOPIA

Amb el seu colorit plomatge ens ha enlluernat a tots, deixant-nos bocavadats com a babaus atontats. Com les reines va caminant amb un vals imnotizant. Portant-nos al seu clos sense pensar ni un poquiu. Així és la política, però atenció bonica, que les potes que el sostenen

són de vidre i es carreguen. I de tant q se'n carreguen la cosa es torna fràgil, però tu ja te'n carregues de deixar el teu llinatge.

Sols anhele el meu somni, Sols anhele la meua llibertat. Vaig a la cerca del meu camí sense deixar de costat allò que em va fer gran.

F.P.E. 2019

UTOPIA

La völva és una anciana que s'ha alliberat dels llaços familiars rodejats en la societat antiga, viatjant de poble en poble xiuxiuejant per fi ha arribat a Gandia.

Ella pretén endevinar qui enderrocarà el poder actual, i a canvi sols demana hospitalitat, un lloc on albergar-se i rebre bon menjar. Però atenció que són cobdicioses i algun que altre caurà, que per tal d’aconseguir riqueses no dirà de tot el que vindrà. Sols anhele el meu somni, sols anhele la meua llibertat. Vaig a la cerca del meu camí sense deixar de costat allò que em va fer gran.

F.P.E. 2019

La vident ens mostra tres cartes: la mort, el corb i la mà del destí, prediccions d’un món utòpic per elegir correctament el camí. La mort, destrucció seguida d’una renovació: guerres, càrrecs polítics, restauració d’edificis,… anar amb compte i no tenir cap crisi, tot depén d’una bona administració. El corb, intermediari entre la vida i la mort, fantasma de les persones assassinades vigila tota mena de lluites

i així protegir-nos de les ruines. La mà del destí, tota marcada per línies, informa de tots els plans, el futur està en les seues mans.

Elegeix una de les cartes, el destí es troba dictaminat Gandia serà anunciada per fi Vikinga utòpica, llesta per governar.

UTOPIA

I fins ací benvolguts lectors hem arribat. Hem intentat plasmar un paradigma social que anuncia la fi de la UTOPIA. La fi al control de l’estat de benestar. El vaixell ha arribat a terra. La futura Gandia vikinga comença a ser una realitat, i el poble està en desitjos de sentir-se escoltat Astrid ho tenia ben sabut que el seu sistema no era acertat i així per fi per tots es conegut, serà recordada Princesa I Guerrera Leial. Leial a la seua amada família, als seus fidels companys, a tot aquell que proclamen la llibertat A la cerca de la seua “PRÒPIA IDENTITAT”. Sols anhele el meu somni,

Sols anhele la meua llibertat. Vaig a la cerca del meu camí sense deixar de costat allò que em va fer gran. FI

F.P.E. 2019

UTOPIA

F.P.E. 2019

P R Ò L E G

ARTISTA FALLER: AUSIÀS ESTRUGO LEMA: Volare

Hi ha alguna cosa que dóna esplendor a tot allò que existeix, es diu

il.lusió de trobar una cosa nova en girar la cantonada. Des de xicotets, recorrem a les il.lusions per construir el nostre projecte de vida, per dissenyar els nostres somnis i fixar les nostres metes. La il.lusió és sens dubte, la nostra companya de viatge. Amb ella pensem on ens agradaria anar, qui ser o tindre al nostre costat. No obstant això, amb el pas dels anys, sembla com si el pou de les nostres il.lusions s'anaren esgotant. Aquesta sensació, està associada a l'experiència, a la vida adulta i al fet de deixar de somniar. Quantes vegades hem sentit l’expressió " ha tornat a recuperar la il.lusió” o fins i tot l’expressió "se li ha fet de nit". Expressions associades als adults quan afrontem els reptes i les dificultats que planteja la vida real. La nostra història parla de somniar, d'il-lusionar-se, d'emocionar-se, de surar suspés en l'aire. Somniar amb volar en l'aire, representa la sensació de llibertat i per tant amb això la superació de limitacions emocionals, socials o culturals. Tot immers en un món de fantasia i colors on la nit i el dia reben un protagonisme significatiu. En la nit, els monstres, les bruixes i el rat penat immersos en colors foscos i grisos. Pel dia els núvols, la llum i els colors brillants de l'arc de San martí, donen vida a la nostra història que a continuació els passem a detallar.

UTOPIA

D I A Vaig a contar-vos la història de l’emoció màgica de volar on el món es al revés de la vida en realitat. En el món real les emocions

simulen la nit i el dia però tots, menuts i grandets atorguem a volar preeminència. I és que totes i tots des de la tendra infantesa hem admirat l'habilitat de poder entre els núvols jugar. I mirant-los llarga estona sempre ens hem preguntat si seran com el gelat o més bé com una ploma. El globus sura com llavor portada per la brisa ascendint fins al món d'il.lusió i fantasia. I convertit en xiqueta pel cel escampa alegria separant la nit del dia de tots s'ha fet amigueta.

F.P.E. 2019

En el mirador del cel llueix un jardí d'ovelletes colors i matisos del paisatge dibuixats amb pinzell.

És la pastoreta dels núvols qui dóna començament al dia amb les llàgrimes dels borreguets que fan aigua a canterets.

Sempre està molt concentrada vigilant el seu ramat ajuntant a les ovelletes que pel cel s'han escampat.

Quan aconsegueix ajuntar les ovelles nuvoleres estes deixen de plorar perque són molt juganeres.

Vola la llibertat del pallasso qui fa riure al seu voltant i al acabar la funció torna a la seua realitat.

Somnia ser lliure sense tindre que alegrar a aquells que amb el somriure fan la seua soletat.

UTOPIA

Per poder-ho aconseguir i començar a ascendir sense fer cap balbuç agafa un grapat de globus.

M'estic elevant! Funciona! Exclama el nostre amiguet que dels seus tirants viatja per la immensitat del cel.

Distret amb la seua fugida quasi xoca amb un jove pilot que tot i ser menudet ja vola com un aguilot.

Feliç amb el seu avió juganer fa cabrioles deixant als seus peus el cel sobre el cap les muntanyetes. El xiquet no pot volar com Doraimon o Supermán

però té la imaginació que és el poder més gran.

Amb el còmic a les mans com els seus superherois imagina que s'ensalira per salvar a tot el món.

F.P.E. 2019

L ’ A R C

D E

S A N T

M A R T Í

L'arc de Sant Martí apareix quan acaba la tempesta i qui el troba agraeix l'espectacle que presenta. El cel farcit de colors deixa la cua majestuosa d'un màgic unicorn que grans tresors acomoda. Segons conta la llegenda set colors es barallaren perque cadascun pensava que sense ell el món no brillava. Sóc el Verd de la natura de la vida i l'esperança sense mi els arbres, la gespa no tindrien rellevància. El blau del cel i la mar font de creació i principi done pau, doncs puc tranquilitzar tot en mi son beneficis. El groc escoltava i reia, penseu que sou importants? jo sóc calor i alegria

i porte el joc als infants. UTOPIA

De matinada i al capvespre tots quedeu meravellats en veure el cel color taronja per això sóc el més important! Color de valor i vida!

va cridar el color roig de les roses sóc el goig als llavis la poesia! Jo represente el poder! va dir el color morat l'abundància i el saber reis i nobles m'han triat! Sovint desapercebut vos done pau i equilibri doncs jo sóc el color indi com l'oceà més profund. Jo sóc el més important,

el més potent i brillant de tots els colors del cel! pensava casdascun d'ells. Com que no hi havia acord i era tan gran la baralla el cel es va ennuvolar i la pluja entrà en batalla.

F.P.E. 2019

Amb un llamp majestuós la pluja a tots va espantar i sense fer cap repòs comencà a descarregar. I cridant enfurismada va dir amb la veu mullada

colors per què es baralleu? obriu els ulls i osberveu! No veieu la realitat? tot i que sou diferents els set heu sigut creats amb propòsits molt iguals. Des de hui heu de saber que tot el vostre poder augmenta si es feu costat i camineu tots juntets. Els colors atemorits s'agafaren de les mans i formaren un gran arc anomenat Sant Martí.

Llavors es van adonar que la seua naturalesa era il.luminar el cel amb una immensa bellesa.

UTOPIA

Per no oblidar aquesta unió cada cop que jo aparega en acabar la tempesta fareu la vostra aparició!

Així sentencià la pluja, així ho van fer els colors per recordar-nos a tots que la unió es fortalesa.

I es així com la llegenda ens ensenya la lliçó que tot i ser diferents tots estem en connexió.

Quan ens trobem amb l'arc i els seus magnífics colors recordeu que tot esforç si ens unim sempre és menor.

Llavors tots sentim la màgia i la il.lusió d'emocionar

i descendir per la cua de l'unicorn al brillar.

I tots tenen somnis i tots volen volar alguns tocar el cel i altres el mar.

F.P.E. 2019

N I T Cau la nit i amb la foscor apareixen les criatures bruixes, mussols, vampirs, llops per viure mil aventures. I anem a la nit on la foscor habita i els personatges clàssics de por comencen la seua vida La lluna ajuda a una xiqueta que encisada amb la lectura ha muntat a gran altura i la té de llumeneta. Per estar acomodada els núvols li fan de sofà, com un caragol enrollat al peus té dormint el gat. La son acaba guanyant la fantàstica aventura que és trobar una lectura que ens fa volar fins la lluna. No la volen despertar però abans que arribe el sol el sofà es torna bressol i així poder-la baixar.

UTOPIA

A l'endemà en despertar mig dormida la xiqueta recorda somniar amb la lluna convertida en llanterneta.

Les bruixetes tafaneres les pocions volen probar i quan alguna funciona ho celebren pels terrats.

Amb aletes de paper va volant el rat penat al que orgullós el seu amo ha portat a passejar.

Dràcula rei de la nit desvanit va caminant sap que tot el món te enveja d'un vampir tan ben plantat.

No hi haurà cap astronauta tan valenta com la Laika

que amb un cohet espacial els estels va visitar.

Laika des de l'espai mirava la terra tan xicoteta que volia mossegar-la pensant que era una piloteta.

F.P.E. 2019

Perquè els somnis ens porten a temes d'heroïcitat a surar en la galàxia i a les roses en el cel regar.

El Petit Príncep s'enlaira amb ocellets voladors però mai oblida la rosa per qui sent un gran amor.

I la rega amb molta cura amb l'aigua del seu voler ensenyant-nos que per qui estimem tot el possible hem de fer.

Des del principi dels temps si alguna cosa hem enyorat es poder sentir-nos lliures i això ho podem fer volant.

Ho hem intentat amb globus, zèppelin, avions i amb tota classe d'invents perque sempre hem desitjat poder dominar el vent.

UTOPIA

F.P.E. 2019

T’agrada Blusó Woman, la nostra súper heroïna?

Captura el següent codi QR i podràs accedir a la web on trobaràs imatges d’ella i del seu escut. Descarrega’t la que més t’agrade i fes-te una xapa per al blusó, una enganxina, posa-la com a foto de contacte d’un amic o amiga, tu tries.

UTOPIA

F.P.E. 2019

UTOPIA

S Í

Q U E

E S

P O T

Poder-se, el que és poder-se, es pot, segur, però tindríem que pensar-ho primer, encara que açò de pensar-ho sembla molt costós ja que:

Sí que es pot ser polític. No sembla complicat, sols has d’anar fent amics, dir allò que penses i canviar d'opinió si al que està per damunt teu no li agrada. És important tindre en compte que és més fàcil si eres funcionari, ja que si no ix bé podràs tornar al teu lloc, cosa que igual no pots quan treballes per a un altra persona. Bé, ara que ja eres polític:

Sí que es pot alterar les masses o, almenys, intentar-ho. Déu ser gratificant pensar eslògans com: “OTAN no, bases fuera. Sí se puede. No, no, no nos moverán, Puedo prometer y prometo, por consiguiente, Todos somos Ga-mo-nal…” Que bonic tindre a la gent menjant de la teva mà, seguint al líder, com en les bodes: “Follow the leader, leader, sígueme!” Ja els tenim als nostres peus. Ja som coneguts, importants, famosos, ara:

Sí que es pot ser alcalde, president d'una Diputació, de la Generalitat, de l'escala o finca, d'una falla, de la Junta... Ja pare, este últim ha sigut exagerat, ho sé. De la Junta diu, que ignorant sóc... Ara ja ens tracten de “Don”, i de vosté. Les dones majors ens besen i ens agafen dels braços per a sacsar-nos. Les joves no s'arrimen, però mouen banderetes que no sé d'on han eixit i diuen que si en el cap quan estan darrere meu mentre parle i, els homes, t'abracen i et donen la mà. Estic aborronat de pensar-ho, perquè:

Sí que es pot demanar comissió! Ja hem arribat. Ja cobrem del poble, ja ens idolatren les mases i la gent que no arriba a final de mes. Ara ha arribat el moment de demanar la nostra comissió! Si l’empresari guanya diners és gràcies a mi, que no ho dubte. Sóc el que el fa triomfar. Ha costat arribar fins ací i necessite parlar de tu a tu amb la gent que té un àtic o un iot. És un gran pas, perquè ara:

F.P.E. 2019

Sí que es pot furtar. Les comissions estan bé, però hi ha tants diners en la caixa... Qui s'adonarà que he agafat un grapat? Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze i dotze: Dos milions de peles! Li ho feia a ma mare quan estava en la cuina i tenia la bossa de mà en la cadira del menjador i mai se n'ha adonat. Sols era per a llepolies, eh! Però que sempre hi ha algú que no entén la necessitat i se’n va de la llengua, per la qual cosa que:

Sí que es pot mentir. Jo no faria això mai de la vida! Sóc un polític honrat, que collons un polític, una persona honrada! Jo pensava que tenia el “don especial” de dir mentides millor que ningú i no m'ha funcionat. Quina pena tinc, la gent ja no em respecta, em diuen lladre pel carrer, a mi! Que fins i tot vénen a buscar-me en un cotxe. La meva parella en diu que ara hi ha que mantindre la versió, però per a ser mentider hi ha que tindre una bona memòria, així que és possible que:

Sí que es pot entrar en presó. No m'ho esperava. Estaven tots contra mi. Jo pensava que remàvem tots en el mateix sentit i no. Crec que m'han enganyat. Quan estàvem a l'àtic de Marbella tot eren rialles i Moët Chandon en botella gran. Ahí em tenia que haver adonat que no eren blat net. Un àtic en Marbella estant Benidorm? Alguna cosa passa, per això:

Sí que es pot despetar, tornar a la realitat, treballar, ser una persona hornada de veritat, fer hores en la feina per fer a la xiqueta reina de la falla, pegar paperets en el casal per a les comparses i quan la gent s'oblide del que vaig fer, si tot va bé:

Sí que es pot ser president de falla. Sí!! Ja puc tornar a saludar a la gent pel carrer, inclòs tallarlo quan vulga i parar el tràfic. Ara sols necessite un eslògan que podria ser...

Vicent Miñana

UTOPIA

F.P.E. 2019

S Í

Q U E

E S

P O T

Volen els conservadors i els que van dalt del burret que tothom estiga quiet, que pensen que en aquest món tot està com ha de ser. Siga una pobra associació, o siga una rica nació, del govern un diputat o el president d'un terrat sempre diran que no es pot.

És tendència habitual d'aquells que estan satisfets o disposen de bitllets convéncer al personal que el món no es pot arreglar. “Qui trau el nas li’l tallen”, “Més guapo estàs si calles”, “No deixes sendes velles...” “Que bé viuen les ovelles...” I sempre els mateixos manen.

Ja en la Roma Imperial per enganyar a la plebs i a tots els insatisfets uns jocs es van inventar i al circ regalaven pa. Mentre la gent del Senat tenia grans propietats i de menjar es fartava, la riquesa acumulava i no mostrava pietat.

UTOPIA

QUE

ES POT

Aquells romans gladiadors són ara els futbolistes i en diaris i revistes sols es parla de futbol i d'aquell que posa un gol. Si veus la televisió tema central el baló, un minut als jubilats, mig minut als sindicats quan fan manifestació.

Però, si es donara el cas de que no agrade l'esport davant del televisor el sistema oferirà més de quatre disbarats. Que la gent pense no cal, ni que parle molt ni poc, que tot semble que és un joc, que tot allò que està mal sols la sort millorarà.

Vivim entre bono-lotos, primitives i cupons, “sempre tindrem l'ocasió, de que ens toque la loto i eixir guapo en la foto”. Ai! com ens la peguen quan uns pocs arrepleguen del que paguen per la dèria les masses en la misèria mentre altres gaudeixen.

F.P.E. 2019

SI Però una primavera des de la porta del Sol de Madrid arribà fort una nova manera de fer la gent planera. Acabar la corrupció i la misèria de molts, l'opressió i la maldat que ens ofega i fa mal si es treballa, sí que es pot.

Si tenim la voluntat de lluitar cada dia i pensem amb alegria que el món hi ha que canviar tots junts ho hem d'intentar. Eixim valents als carrers fem-nos els portadors d'una nova societat amb una major igualtat doncs sabem que sí es pot.

Educació per a tots, un món amb milions d'arbres, sense bombes ni armes, amb pau, benestar, amor i treball per a tothom. Eixe és el nou programa que ara la gent proclama: una democràcia honesta on viure serà una festa. Clar que sí, que sí es pot!

UTOPIA

F.P.E. 2019

F E N T

E L

P U Z L E

F A M I L I A R . . .

“...la paternitat és això, l’instant en què deixem de ser un punt per convertir-nos en un pont entre els que han marxat i els que vénen.” Albert Sánchez Piñol

No sé si se’n parla molt, però constitueix un dels problemes més difícils de resoldre ara com ara i afecta la major part de les famílies que tenen filles i fills en estat de criança. Les famílies actuals han de fer front a un trencaclosques ben complicat, el de la conciliació. Un puzle que presenta cada dia unes peces canviants que han d’encaixar, sí o sí, per poder tirar avant. I és que no és gens fàcil compaginar la vida familiar amb l’àmbit laboral, les aspiracions legítimes

d’autorealització personal amb les exigències de la criança, les necessitats professionals amb les demandes de la menudalla. Són molts els pares i mares que treballen i això suposa un esforç per part de la família per poder ajustar els horaris dels menuts amb els dels adults, o viceversa. Un esforç que de vegades es converteix en una autèntica proesa, una heroïcitat.

Al nostre país l’ajuda administrativa és escassa; mínima, si la comparem a altres estats euro-

peus, com ara Alemanya o els països escandinaus. I això explica, si més no en part, la baixa natalitat que tenim i les conseqüències que se’n deriven en relació a la sostenibilitat de les pensions i altres recursos subministrats per l’estat del benestar. La conciliació familiar és possible, moltes vegades, gràcies a l’ajuda desinteressada i generosa de les iaies i dels iaios que, quasi diàriament, es fan càrrec dels néts, perquè els fills no hi tenen temps, o millor dit, perquè els fills necessiten aquest temps per guanyar-se les garrofes per a la seua família.

UTOPIA

La major part de les vegades treballar és una necessitat. Abans, amb un sol membre que treballava –normalment, l’home: era una altra època– i la dona a casa, això estava resolt. Però hui dia no podem tornar a un model que degrada la dona en molts sentits.

A més, ja quasi cap parella pot permetre’s el luxe de no treballar, és a dir, que un dels dos prescindisca del món laboral per “consagrar” el seu temps a la llar i a la criança dels fills. I qui voldria dedicar-s’hi únicament? La perspectiva d’autorealització personal és més que comprensible, totalment necessària si volem ser persones –home i dones– completes. Però els salaris han baixat, la classe obrera s’empobreix cada vegada més, la classe mitjana s’ha reduït fins al paroxisme i les economies familiars són cada cop més esquifides. La majoria de la gent de les generacions actuals de mares i pares ja no gaudeix com abans d’un xalet o d’una caseta al camp, d’un apartament a la platja, d’una segona residència.

F.P.E. 2019

A tot estirar visiten o s’instal·len en les segones residències dels pares –o dels sogres, ais las...– per poder gaudir d’unes vacances i un descans que, en bona part, són de curta durada, perquè de seguida cal reprendre el treball.

Pot ser els va bé instal·lar-s’hi temporalment, a la residència estival dels pares, per deixar que els iaios tinguen cura dels fills, ni que siga una estona per poder fer un soparet en parella, un cinema fugaç, un festeig que ja ni recordaven. Però caldrà tornar prompte, per no abusar, per no excedir-se, per si de cas, no siga que el xiquet s’ennuegue, que falte un bolquer, que passe alguna cosa.

Tot això quan els fills són menuts, però també hi ha entrebancs quan són adolescents, joves o universitaris. Ara va de bo: diners, diners, diners. És el que vol la generació del “jo, jo, ja, ja”. Una generació com més va més exigent i més dependent dels progenitors, ni que tinguen més de vint anys. Amb l’agreujant que és la mateixa societat o el ritme de vida que ens imposem el que ens mena a “malcriar-los” –la responsabilitat és nostra, en realitat. Fet i fet, la conciliació és un dels problemes més crucials dels darrers anys. Un autèntic handicap que encara no sabem com resoldre satisfactòriament, pel bé dels nostres fills, i del nostre propi. Caldrà buscar la fórmula més adient. Tot un repte a hores d’ara, amb els horaris laborals o professionals que tenim.

Juli Capilla

UTOPIA

100

C O N C I L I A C I Ó

Bona nit, bona nit que la llum ja s’apaga Té un perfum peculiar el teu front quan et done l’últim bes del dia.

Ara quan t’adormes, escriuré uns versos Pell de sàndal, dolça i perpètua. Ara quan t’adormes, faré el sopar. Té un ritme distés la teua respiració mentre la son et furta hores del dia. Ara quan estigues adormida, planxaré la roba de demà .

Alé de pau, bressolant la lluna. Abans de ficar-me al llit, acabaré de preparar la classe. Té el més tendre frec la teua mà acariciant ma cara quan t’acarone en penombra. Abans de gitar-me, vull llegir. Entremaliat tacte, omplint de nova estima, com mai abans, el meu ventre. Ara que ja dorms, tornaré, faré vida. Ana Llopis

Text Poètic presentat al Premi Joan Climent de l'any 2019

101

F.P.E. 2019

UTOPIA

102

BENVINGUTS

REFUGIATS ?

Les migracions quasi sempre solen ser forçoses. Ningú deixa sa casa, la seua família, els seus amics, la seua vida, per anar-se’n a altre país a no ser que busque una millora laboral -en el millor dels casos-, o, -en el pitjor-, fugir de guerra, fam, persecució i inclòs mort. Tenim molt poca memòria. Els espanyols hem sigut migrants i refugiats. En 1939 va tenir lloc la travessia de Winnipeg que va transportar en vaixell fins Xile a 2.200 espanyols republicans exiliats una vegada passada la Guerra Civil Espanyola. El viatge va ser gestionat, entre altres, pel cònsol i poeta Pablo Neruda. En els anys 60, Espanya i Alemanya firmaren el conveni que va permetre emigrar a més de mig milió d’espanyols fins 1973. Durant tot el segle XX, cents de mils d’espanyols marxaren a França per buscar unes millors condicions de vida. Anteriorment, els nostres avis, havien emigrat d’Espanya a Cuba fugint de la fam i el reclutament militar. Quan som els espanyols els que ens n’anem a altre país, o quan immigren a Espanya persones

procedents de països rics, la movilitat pareix atendre a un just intercanvi de ciutadans del món. No obstant això, quan el que emigra ho fa d’un país pobre a un ric, la societat (rica) ho interpreta com un problema o “un quist” que hi ha que eliminar. És el que la filòsofa Adela Cortina anomena “aporofòbia” i que significa “por i rebuig cap a la pobresa”. I és que, no hi ha major discriminació que el codi postal. Més que el color de la pell, la llengua o la cultura, tenim por a la pobresa. La societat admira a las persones d’èxit i fuig dels que supostament no tenen res que oferir i també als immigrants que procedeixen d’un lloc sense recursos. Immigrantes i refugiats estan avui dia vistos como una amenaça però, per a uns pocs -alguns dirigents-, són una “oportunitat”, ja que fer-se una foto amb la “misèria humana” els confereix un rèdit polític.

103

F.P.E. 2019

Inclòs els refugiats, que fugen dels seus països per una amenaça vital, són tractats diferents en funció del lloc d’on procedisquen i cóm ho facen. Hi ha “d’afortunats” que si apleguen a través d’un “Aquarius” aconsegueixen drets que d’altra forma és més difícil o més lent d’aconseguir. Una altra cosa distinta eren els campaments de refugiats de Grècia, poblats per mils de persones que sofrien pel trauma que suposa deixar la teua vida per anar a un destí incert, amb l’angoixa que suposa perdre a familiars i amics, patir guerres, fam, sofrir enfermetats, viure amuntegats i en condicions paupèrrimes, i per haver sigut desposseïts de tota dignitat. La

solidaritat arriva fins on arriva, el sofriment i la pèrdua de la dignitat com a ésser humà, a això, no abasta la solidaritat.

UTOPIA

104

La diferència entre refugiat i immigrant és que el primer pot aconseguir uns privilegis-drets que dignifiquen a les persones de forma més ràpida que un immigrant. Pero no hi ha que oblidar al punt en el que comencem, que tots són persones: immigrants, refugiats o individus sense llar que viuen a escassos metres de nosaltres, tots som persones. Molts refugiats han nascut en una família estructurada, tenen estudis universitaris, tenien treball i fills, però la vida els donà un revés que els portà, a la majoria, forçosament a l’exili. El pitjor de tot, com deia, es la distinció que es fa de les persones (de vegades hi ha que insistir

en que sols ens diferència el codi postal). Un exemple d’açò són els refugiats de l’Aquarius amb els que els polítics es volcaren (els mitjans de comunicació tenim part de culpa) anunciant a bombo i platerets que érem “acollidors”. Acollir pot ser suposar obrir-los les portes i una vegada ací (després de la corresponent foto) oblidar-se d’ells? És cert que la tramitació de refugiat segueix el seu curs (de diversos mesos) però mentrestant són diferents entitats socials les que tenen acollits a estes persones. També estan assistits a través de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, el CEAR, i dels Centres d’Internament per a Estrangers, CIE. No vaig a entrar en les condicions de les persones en aquests centres, però l’últim informe realitzat pel Servici Jesuïta al Migrant (SJM) reflexa la situació dels CIE “com espais de desprotecció i contenció de les migracions per garantir una ràpida repatriació amb les menors garanties, que no sols aparella la privació de llibertat de persones que no han fet cap delicte, sino que es tradueix en el tancament en establiments de pitjors condicions materials que les presons”. Què estem fent amb les nostres iguals?

Begoña del Prado Periodista

105

F.P.E. 2019

UTOPIA

106

L G T B I-

Lesbianas, Gays, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals

I B T G L-

Intransigents, Brètols, Tafaners, Grollers i Lascius

CARA Andrea és una xiqueta de 10 anys de la què el primer adjectiu que em ve de gust definir-la és la d’admirable. A més d'aquesta qualificació caldria afegir-li la d'encantadora i sorprenent. Però, per damunt de tot, Andrea ha demostrat tindre un coeficient intel·lectual que, com ha demos-

trat al llarg de la seua curta vida, està per damunt de la mitjana en xiquets i xiquetes de la seua edat. Tanmateix i la forta personalitat que demostra quan cal, és una més entre els seus companys i companyes de col·legi. Aquests, en cap moment no han demostrat ni demostren cap mena de rebuig o discriminació vers ella perque malgrat haver nascut xiquet, preferia que el tractaren com una xiqueta. Andrea va voler demostrar-los de manera visible i contundent confesant fins aleshores i des de que tenia tres anyets en que va començar a adoptar una posició en què volia afirmar-se al davant dels pares i del seu germà major. I així, a casa es posava les sabates de tacó de sa mare, es disfressava amb robes femenines i demanava que la tractaren

com una xiqueta. Evidentment, els pares se sentiren sorpresos per la precocitat amb què aquell xiquet sol·licitara que el tractaren com el què ell sentia i desitjava: ser una xiqueta. Lluny de alarmar-se per aquella decisió del fill menut, els pares el tractaren amb tot l’amor i comprensió possible i així, no el van reprimir i després de parlar amb els docents del seu col·legi sobre el canvi sorprenent d'aquell xiquet. Andreu, va passar a ser considerat per tots com una xiqueta i passaren a cridar-la amb el nom que ella mateixa havia elegit: Andrea. Passaren els anys i Andrea que fora de casa vestia de xiquet, va decidir, just l'últim dia de curs que volia vestir l'uniforme de xiqueta del col·legi. No valgueren els pregs dels pares que li comentaren que,

per un dia que quedava de curs, que s'esperara al pròxim curs en què l'encetaria vestida de xiqueta. Andrea es va reafirmar en la seua posició i finalment, va acudir a l’últim dia de curs amb l'uniforme femení del col·legi. I ja vestida amb falda per demostrar de manera visible i contundent la seua condició, acceptada de bestreta per tota la seua classe i la resta d'alumnes del col·legi. A hores d'ara, els pares, continuen amb molt de carinyo el procés de canvi d'orientació sexual del seu fill -ara filla- junt als facultatius fins que Andrea tinga l'edat convenient requerida per començar el procés fisiològic que finarà amb el canvi efectiu de sexe.

107

F.P.E. 2019

CREU Un dia de falles, de no fa molts anys, caminava pel carrer Major cap el passeig. En sentit contrari, baixava joiosa una comissió de fallers i falleres amb els fallerets i falleretes que anaven obrint pas sota la mirada dels seues pares i les seues mares que els acompanyaven i participaven de la festa. L’alegria que transmetien animava i planava per tot el carrer. La gent s’aturava i obria pas al seu pas i falleres i fallers, grans i menuts desfilaven agarrats del braç i a saltirons anaven corejant la tornada de la cançó que la xaranga feia sonar. I així, tots i totes, a una veu llançaven als quatre vents amb un orgull malintencionat, la maleïda frase-tornada-estribillo que durant anys i panys ha sigut com la consigna de reafirmació de la pretesa masculinitat que tant ells com elles, grans i menuts, tots a una veu i amb el cap ben alt, proferien: “Maricóooooon el que no bote, maricóoooooon el que no bote”. Al vore i oir aquell esperpent espectacle, la vergonya aliena que vaig sentir no va impedir que m’encarara a una d’aquelles orgulloses mares que aprovaven aquella vulgar lletania. Li vaig preguntar si li semblava bé que el seu fill anara corejant aquelles paraules. Em va contestar pegant cabotades afirmatives i amb una àmplia risotada. Tot d’una, vaig pensar en la mala sort que aquell xiquet havia tingut per haver nascut d’aquella dona. Els anys han passat i gràcies a la pressió dels col·lectius LGTBI, les institucions de govern, estatal, autonòmic i locals han anat ordint el canyamàs de l’acceptació de la diversitat sexual per part de la societat. Sembla que tot això s’ha acabat. Aquella dona amb la què em vaig encarar, ja deu de tindre néts i de ben segur que hauran seguit amb la tradició homòfoba inculcada pels pares ja que seguint aquella famosa màxima novel·lesca “s’ha de canviar tot per a què no canvie

res”, la tan prestigiosa “tonadeta” no s’ha erradicat de la memòria col·lectiva fallera. La vulgar musiqueta continua exactament igual però, amb un canvi de lletra que fa recordar aquell missatge llançat en el seu moment i enquistat en el cervell d’una part de la societat que la corejava com si fos un mantra que ha de deslliurar-la del pecat bíblic de l’homosexualitat o qualsevol altra diversitat humana de la què tothom, té opció de triar. Vicent Pellicer i Rocher

UTOPIA

108

109

F.P.E. 2019

UTOPIA

110

B E S A R

G R A N O T E S

(Batibull d’idees sobre el teatre faller a Gandia) La tendència fallera actual a la ciutat de Gandia i encoratjada des de la mateixa Federació de Falles és buscar activitats i embolics legals perque les comissions falleres realitzen noves activitats i treballs a més dels que ja estaven realitzant fins ara, l’informatiu, el curtmetratge, concurs d’ofrenes florals. És clar que és feina però, no és tant clar si eixa és la feina que cal fer mentre per altra banda baixa la qualitat dels monuments i de l’essència festera tradicional. Pot ser algú hauria d’adonar-se’n que aquest món està canviant, que ja ha arribat l’hora de restar i que caldria fer un estudi seriós i responsable de quin és el paper que volem que protagonitzen les falles de Gandia, en un futur pròxim. El que estic intentant és explicar que tot el que fem ara és completament diferent del que féiem només quinze anys enrere. Per això crec que caldria preguntar-se si ha evolucionat la festa fallera i les seues activitats alhora que ho ha fet la societat?

Evidentment no. I com ho fem això? Les falles no poden signar la seua defunció per a convertir -se únicament en reclam turístic, únic objectiu de polítics i empresaris. Pot ser el millor seria aprofitar eixa gran força engrescadora i la seua inabastable imaginació, com a impulsores de les tradicions i com a manifestacions festives i reivindicatives del nostre poble valencià, per a potenciar la nostra llengua i la nostra cultura, tan directament amenaçades en aquests temps per un món globalitzat. Aleshores tot el que és realment nostre i diferenciador déu ser ben rebut als caus, llars o casals fallers. Penseu en tot el que el món faller ha aconseguit. Com a mostra

podríem parlar-ne de la recuperació de la dolçaina i el tabalet, de cantadors i de versadors saforencs, d’uns llibrets que són l’enveja de tothom pel seu contingut i qualitat, de l’enriqueriment de la nostra indumentària i fins i tot del teatre amateur. Sens dubte és un bonic somni aquest. I ja hem arribat al teatre! El teatre al si de les falles pot ser naix al mateix temps que les mateixes comissions. M’agrada el teatre i vull manifestar el meu reconeixement i gratitud a la Federació de falles que amb el Ligorio Ferrer han fet una gran tasca de promoció i consolidació del teatre amateur digna de ser i imitada per tot arreu de la comunitat.

111

F.P.E. 2019

Des de la seua creació, el Ligorio Ferrer ha generat un gran nombre d’actors i actrius de qualitat. També ha augmentat l’afecció a una ciutat ja de per si “teatrera”. I a més a més afegiria que ha aconseguit la difícil missió de començar a educar a nous espectadors. Gandia ha passat una època daurada del teatre fa uns anys. Però ha arribat el moment inajornable de fer un pas endavant. Un pas endavant per salvar una mostra acomodada i un teatre faller que està en greu perill d’enfonsar-se. I que en lloc d’estar concebut per oferir qualitat, té com a objectiu, únic i prioritari, aconseguir els diners que la Federació de Falles” La junta” paga per decret i per la

venda d’entrades als participants de la mostra. I dic per decret perque no hi ha cap filtre que mesure la dignitat dels espectacles representats. I sabeu que han aconseguit amb tot açò? Que la major part d’organitzadors de mostres d’afeccionats al teatre i el públic, pensen que tots els grups de teatre que pertanyen a comissions falleres només fan “ teatre fallero” equivalent a dir “ teatre fem”. I això ens dol, actrius, actors directors, escenógrafs… Fan un teatre de gran qualitat i per poder vendre el seu espectacle fora de la ciutat han d’amagar que pertanyen a una falla. Però hi ha alguna cosa més perniciosa, la gent interessada en progresar en el teatre abandona els grups fallers baixant la qualitat d’aquestos. Ningú pot predir si seran les mesures més encertades, perque per trovar a un meravellós príncep blau abans cal besar a moltes granotes i gripaus verinosos. Ens cal fer-hi alguna cosa important perque la mostra teatral Ligorio Ferrer reviscole i tornar a ser un referent. És clar que no haurem de deixar fora a cap “actor local”. Un primer pas serà organitzar el Ligorio Ferrer amb grups pertanyets a comissions falleres de Gandia i deixar una o dos places per convidar grups de fora. Per altra part la dotació no haurà de ser excesiva. Després d’aquesta primera fase del concurs o mostra tindrien un o dos guanyadors, que per la seua qualitat estaran en disposició de participar en un altre concurs contra els millors grups de teatre amateur de tot el nostre àmbit lingüístic. Aquest serà ja una mostra de gran qualitat i es deuria representar al teatre Serrano, organitzada per l’Ajuntament i financada per la venda d’entrades i la regidoria de Cultura, de esta manera es podria vore a casa el millor teatre amateur.

UTOPIA

112

Què passa amb el concurs literari Premi de teatre Ciutat de Gandia? Ha desaparegut? Este premi deuria de lliurar-se junt als premis Literaris Ausiàs March de poesia i Joanot Martorell de narrativa. Eixe premi ens podria servir per a realitzar una cloenda espectacular de la segona fase de la mostra. La gent del teatre de les distintes comissions participaria en aquest projecte, barrejant-se, augmentant les relacions o en la confecció d’elencs artístics. Així els coneixements teatrals, recolzats per cursets o xerrades estarien a l’abast del nostres grups fallers millorant el seu nivell i l’assistència als diferents espectacles teatrals augmentant així, l’afecció al teatre. Prou Ignasi!!! Obri els ulls!! Ja està bé de besar a eixe pobre gripau!!! EL VERÍ DEL TEATRE directe en vena. Vagen vostès en compte perque aquests verí, hui per hui, no té cap antídot conegut. Ara tots els teatrer@s a besar granotes! Ignasi Moreno

Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2019

113

F.P.E. 2019

T E A T R E J A ’ M ,

T E A T R E

P E R

Tenir la butaca reservada, esperar l’arribada dels actors, admirar cadascuna de les escenes, tragèdia o comèdia, llàgrimes o rialles, reviure la història com si fos la protagonista, enfocar les llums i muntatge de l’escenografia, jurcar per ensenyar-se el paper, aborronar l’ambient de la sala, motivar als companys cada dia. Tornar a sentir papallones a l’estómac, escalfar la veu abans de començar, alerta màxima per salvar al company,

transpirar sensació de vertigen, revoltar-se el cos i anar de cambra, enlluernar-se davant una ferma mirada. Pantomima o les gestuals converses mudes, escoltar el xiuxiueig i aplaudiments del públic, realitat o ficció durant la representació, aconseguir no quedar-se en blanc. Trencadís per una veu nerviosa, ostatge d’una bona fotografia, triomf per una gran actuació. Signat, la bambalina. Laura Bosch i Muñoz Text Poètic acròstic presentat al Premi Joan Climent de l'any 2019

UTOPIA

114

T O T S

115

F.P.E. 2019

A Q U E L L A

C A M B R A

F O S C A

H U M I DA

Aquella cambra fosca i humida no semblava ser el millor lloc per fer-hi cap reunió. Hi èrem convidats uns quants professors i mestres de tots els pobles de la contrada. I a més hi era també la directora general de l’habitatge i un col.laborador de l’agència de turisme i el jove regidor de medi ambient . Ens reunírem a una de les sales menys visitades del Palau Comtal, que era a peu del que en déiem el Tossalet de Fusta que queda a un costat de la carretera i està ben a

prop del riu que travessa la població. Malauradament el palauet aquest és un dels molts monuments vingut a menys als darrers anys tot i que podria significar una bona oportunitat, si es tinguera cura d’ell, per rellançar el turisme d’interior a la zona, que bona falta li fa. Més aviat podria dir-se que estranyament el palau encara hi era dempeus. No semblava estar en les millors condicions. A dintre, a la sala, hi havien col.locat una sèrie de focus a totes dues bandes per donar-li la llum que no tenia aquella cambra i una mena de tapissos per decorar-la que més aviat recordava un mal decorat de pel.lícula de sèrie B que una altra cosa. Després d’una breu presentació – on em vaig adonar que jo allí no pintava res – començaren a fer-hi propostes sense cap trellat, descabellades i fora de tota lògica sobre l’assumpte que ens havia dut allí. De pressa, sense pensar-hi. A mi em semblava que prou malament, massa lleuger tot. Em molestava l’exagerada posada en escena d’aquella mena de mentida sobre l’educació i el turisme cultural convertida en un dolent fascicle de propaganda. Tot allò era impostat. Malbaratar diners sense trellat ni forrellat com sol dir-se. El regidor de cultura parlava més de com s’ho havia passat a Mautendorf, a Àustria, a les pistes d’esquí, que de les propostes que

segons semblava havia dut per debatre. I l’alcalde aprofità per dir la seua també i ens amollà de sobte el seu darrer viatge a Fortaleza, al Brasil. Entre tota aquella disbauxa, cap de les propostes d’un sector dels professors quedava anotada, no s’hi parlava. A més el miraven de dalt a baix d’aquella manera de dir: i tu què fas ací? Em feia la sensació que no hi anàvem a fer res. Ferran, possiblement el més actiu de tots a l’hora de proposar, de debatre, de fer una anàlisi acuradíssima de la situació socioeconòmica com la que acabava de fer, no era tingut en compte per cap d’aquestos sabuts.

UTOPIA

116

“Perdona, i tu com has vingut?” Li arribaren a dir. Aquest, Antonio, el qui li ho preguntà, tenia el seu audi aparcat junt al mercedes de l’alcalde a la porta del Palau. Ferran havia vingut en bicicleta. La bicicleta del seu avi, que era ramader i humil i que la cuidà com un tresor mentre visqué. Ferran, Adela, Mireia, Cesc insistiren en presentar unes propostes que foren vàlides per a taula de debat i profitoses per a la resta de la societat que representaven els allí reunits per aquella cosa del turisme i l’educació, i tant ells com la resta dels mestres que hi havien anat i jo mateix ens adonàrem de la mentida d’aquella parafernàlia costosa.

117

F.P.E. 2019

Ferran, el professor d’història de l’institut, volgué fer una darrera aportació sobre el tarannà d’aquelles contrades gelades i oblidades de la resta dels agents polítics i socials, per reconduir el tema de l’educació que ell defensava, i només començar a parlar, a exposar la seua idea, Antonio, el Antonio aquest de les pistes d’esquís, li preguntà que on vivia, que qui era ell, que si sabia de què s’estava parlant i que si sabia res sobre aqueix conte de la lletera sobre la buida farsa de l’educació ni res que s’estava inventant. Ferran, que aguantava les formes, després d’una xicotiua pausa continuà intentant explicar el que volia dir. Jo no entenia massa bé a què venia això de preguntar sobre la vivenda i el que tenies o no tenies… i sobre tot amb el fàstic que ho deien. Ferran continuà parlant i just quan acabà i abans que l’Antonio diguera cap bajanada més, i que l’alcalde li riguera les gràcies, vaig interrompre, de sobte, demanant-li excuses abans que res a tots: al Ferran i a la resta de gent de la docència i aleshores els vaig comunicar que jo vivia al Tossalet de Fusta, en una de les cases més humils d’aquella mena de suburbi, on només hi havien dues habitacions i on no havia entrat fins fa ben poc una simple, cutre i barata televisió ni cap altre luxe. I, sobre tot, que el meu cotxe, bo, cotxe, si és que se li podia dir així, tenia gairebé 18 anys i estava pràcticamernt desfet a causa de tots els colps que havia rebut i que no passaria ni la més mínima prova de decència que se li poguera fer qualsevol dia d’aquests. Conforme m’alçava per anar-me’n vaig sentir com em deia algú que jo què feia allí i alguna cosa de no ser tan imbècil i també que com era que m’havien seleccionat per anar a aquell debat… i coses així. Jo no em vaig quedar sense dir-los que aquella despesa ridícula en tota aqueixa parafernàlia haguera estat millor invertir-la en la reparació d’aquell palauet que bona falta li feia. Me’n vaig anar tranquil com si m’haguera llevat un pes carregat de “burrera”. En eixir, vaig fer un xicotet somriure en veure que el meu cotxet esgavellat estava aparcat al costat mateix de la bici de Ferran.

Pere Huerta

UTOPIA

118

T A N T

T E N S ,

T A N T

V A L S

Què valem si no tenim diners? Si haguérem de comprar d’oferta, medir despesses, estar alerta… Com canviarien els nostres volers. Si portàrem un cotxe corrent, mai vestírem de temporada, si la casa fora impagada, i arribara el desnonament. Ens voldríem menys del que pensem? Seríem, pot ser, pitjors sers humàns? és l’aparença el que realment valem? Quants ens negaríem les mans per no agradar-nos el que veiem oblidant el que vam ser abans. Què valem amb números rojos? Si no podem arribar a fi de mes… Sembla que tot se’ns torna del revés en esta societat moderna i de bojos. Si la vida es mesura per la cartera, si no sabem valorar el talent, si ens oblidem del sentiment, haurem assassinat la quimera. Serà el soterrament dels bons cors, d’una humanitat que valga la pena i, ben bé, que ho pagarem amb plors. I no hi haurà remei, ni cap esmena que puga mitigar conseqüencies i dolors d’una realitat tan impostada com aliena. Què valem si no tenim diners? Què valem si sols tenim diners…?

Javier Andrés Puig Moreno Text Poètic presentat al Premi Joan Climent de l'any 2019

119

F.P.E. 2019

H O R E S

D E

F L A M A

N O V A

Llavis glaçats soterrats a l’oblit dels segles Somni sota la llum de nit de la teulada magribina Les mans agosarades. Ara quetes. Toves. Malentrellaçades. Com sempre Escletxes farcides de buits. De nou les mans esquilmades per dreceres quebrantades d’un món d’agües tèrboles. On ets? Mantell blanc de neu neutra eixuta tacada de pors. Al Montsià. Lluny de nosaltres. Vespres d’un març nou lluny d’aquell març nostre.

Greu. Teu. Bellugar-te nua enmig dels somnis Somnis eterns que et defineixen Mantell blanc als llavis fugissers Nostres. Falsos. Blancs. Blanca neu. Passa el fred. Foc. Aquella de la Toscana. I ara, al Magrib Ho has sigut tot. Tu. Plou neu de flama blanca als camins I ara ets nit. Per mi. Plou.

UTOPIA

120

Cercar-te allà on vaig: Als cims del no-res, a les planes ermes. Als solcs oblidats, i a dintre d’aquell crit

Sempre s’és massa jove Recordant-nos. Recordar-te així.

Recordar la pólvora. On ets? Recordar-te, així: meua El març t’acarona, nua Flames de mar. Fustes noves per l’equinocci. Flames fermes fetes de foc. Aroma novella de suau foc de primavera nova farcida de bancals de rimes I de versos de malenconia Amb la música vella i nova i neta.

Flors de taronger ver I falles de sorra esquiva. Humida. La Toscana. La Safor. I ara a la neu Un malson més. Greu. Dolor al març. Hi em faltes. Sempre.

Pere Huerta Text Poètic presentat al Premi Joan Climent de l'any 2019

121

F.P.E. 2019

UTOPIA

122

E L S

A N Y S

N O

P A S S E N

E N

V A

Sa mare no deixava de mirar-la mentre cantava… “tú no princesa, tú no, tu eres distinta”. Al mateix temps que li donava estironets a un plec que li feia la falda. I mentre el plec desapareixia, la seua ment ananva allunyant-se. I en eixe moment ella era la xiqueta i sa mare la que estava mirant-la. Mare, eixe vestit és molt bonic, però… Però què? Ja ho saps mare, jo vull un vestit de fallera, vull ser una princesa, que dic princesa, vull ser una reina. Perque les falleres són reines, de la poesia, del foc, de l’art o de la falla. Si mare jo vull ser reina de la falla. Sa mare la mirava i somreia i per un moment, imaginava a la seua filla, creuant la passarel.la mentre el mantenidor pronunciava el seu nom. Lola, Lola Cano. Però com deia la cançó, “tú no princesa, tú no”. Però esta vegada no era distinta. “Era como las demás chicas del barrio”. Un barri obrer, immigrant, on les famílies treballàvem per a subsistir i donar als seus fills una vida millor. Millor que la que ells havien tingut, però no una vida de luxes, sino una vida que no arribava a reina de falla, ni tant sols a cort d´honor. Ser fallera és un luxe, filla meua. I molt més per a una família com la nostra. I en eixe moment tornà a la realitat, on eixa xiqueta, ara era la mare que mirava a la seua filla. Havia sigut un dia llarg, podríem dir fins i tot que dur. Però era el dia, un dia important en la vida de la seua filla, però molt més important en la seua. Per fi ho havia aconseguit. Els seus començaments no havien segut fàcils, moltes hores de treball, en restaurants d’estiu, fent les campanyes de Nadal en uns grans magatzems, repartint publicitat, o fent qualsevol cosa per guanyar-se uns diners. Sense vacances ni dies de Pàsqua amb els amics. Això sempre ho havia trovat a faltar. Sobretot en aquelles converses quan recordaven les acampades de Pàsqua. Però les hores que li restaven al dia hi havia que dedicar-les a l’estudi. S’ho havia proposat i anava a conseguir-ho. Ella seria la primera universitària de la seua família. Quan era menuda, li encantava sentir les històries de son pare. Un home d’educaciò exquisida a pesar de no tindre estudis. Que sempre li havia inculcat la necessitat de tindre una bona educaciò. Ell sempre havia admirat a aquell estudiant a notari que vivia a la mateixa casa que ell, però en una planta molt distinta. I per fi ho havia aconseguit, era una dona d’èxit, tant en el professional com en el personal. Estudià màrketing i publicitat, i ara treballava en una multinacional d’alimentaciò. Havia rebut molts premis de publicitat.

123

F.P.E. 2019

A mès era molt reclamada per les universitats més importants del món. On donava xerrades als estudiants. I a més, continuava en el que més li agradava, la docència. Dos hores a la setmana donava un mòdul de màrketing a un institut del seu poble. Eixes classes havien sigut el principi de la seua carrera i no les deixaria mai. D’això estava molt segura. En allò personal es sentia plena, tenia una parella que l’entenia i una filla que li donava moltes alegries. Tenia una casa gran que cobria totes les seues necessitats i a més en un lloc privilegiat, a la vora de la Mediterrània. Els anys havien passat de pressa, quasi podríem dir que a una velocitat vertiginosa. I hui era el dia. El dia esperat després de tant de temps de preparatius. Compres, modistes, triar perruqueria, fotógraf i un milió de coses més, havia arrivat. Era la presentació de la seua filla. Mentre l’ajudava a pujar al cotxe va vore el seu reflexe al vidre de la finestreta, estava radiant quasi tant com la seua filla, un gran somriure va omplir d’arrugues el seu rostre al mateix temps que un fil d’amargor li pujà de l’estómac. S’havia donat compte que els anys no havien passat en va. Cada un dels seus desitjos de juventut s’havien transformat en una arruga.

Marce Maza

Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2019

UTOPIA

124

La licitud de dons i de vides florida en una infinitat de sons i ritmes dissonants, volguĂŠ elevar el meu esguard fins al cim de la festa perĂ˛ el dolor de la derrota em deixĂ malferida. I vaig tornar

a poc a poc sobre les meues passes per a tornar a construir una altra aurora.

Adriana Serlik

125

F.P.E. 2019

UTOPIA

126

África García i Barbosa

Esperanza Pecoraro i Báez

Aina Millet i Ferrer

Félix Ormeño i Caro

Alba Bañuls i Avilés

Francisco García i Bravo

Alejandro Rocher i de Quesada

Gemma Bañuls i Castelló

Alejandro Rocher i Estrugo

Gemma Prieto i Bañuls

Alexis Calatayud i Seguí

Irene Alcázar i Tébar

Alfonso Tormo i Mullor

Isabel Barón i López

Amado Moreno i Hernández

Isabel Peiró i García

Amanda Pumareta i Escoín

Javier Polo i Villarejo

Amparo Giménez i Moragues

Jesús Gomar i García

Amparo Metola i Catalá

Jesusmi Piera i Guerola

Ana Carnicer i Fernández

Jezabel Climent i Galindo

Ana Cruz Escoín i García

Joaquín Fenollar i Martínez

Ana Isabel Llopis i García

Joel Vázquez i Escrivá

Ana Morant i Cano

Jonatan Álvarez i Herrero

Antonio Sanfélix i Arlandis

Jordi Grau i Brines

Ausiàs Estrugo i Mañó

José Luís Benítez i Ibáñez

Borja Llopis i García

Juan Giménez i Moragues

Carlos Hugo Pomar i Milvaques

Juan Ignacio Larroy i Valverde

Carlos Monzó i Vidal

Juan María Llopis i Castellá

Carmen Iris García i Beltrán

Juan Pérez i Pino

Caterina Martí i Carnicer

Juanita Escrivá i Tomás

Daniel Lázaro i González

Julia Estrugo i Mañó

Elisabet Coronado i Peiró

Laura Bosch i Muñoz

Érika Martí i Carnicer

Laura Roig i Enguix

Érika Maza i Casas

Laura Santos i Castelló

127

F.P.E. 2019

Leo Moltó i García

Samuel Olaya i Boigues

Lorena Vallejo i Alandete

Sandra Esplugues i Mullor

Lorenzo Martí i Cazorla

Sandra Muñoz i Martí

Lucía Sosa i Di Matteo

Sara Salas i Boix

MªCarmen Carnicer i Boix

Sara Signes i Pons

Manolo López i Gómez

Sílvia Bertó i Pérez

Manu Navarro i Flores

Simona Veselinova i Cánova

Marce Maza i Cano

Sofia Martí i Mora

Maripaz Hernández i Villadat

Tonet Ferrer i Cano

Miguel Lorente i Bonet

Vanessa Llinares i Casanova

Naiara Moltó i Signes

Vanessa Martí i Ortiz

Noemí Cueva i Hornero

Vanessa Muñoz i Martí

Nuria Polo i Faus

Vicent Miñana i Escrivá

Olivia Iznardo i Costa

Violeta Faus i Artes

Patricia García i Lucio Patricio Millán i Marí Pepa Bataller i Mafé Rafael Coronado i García Rafael Coronado i Peiró Ramón Chounavelle i Loaisa Raquel Mañó i Hernández Rebeca Martínez i Chicote Ricardo Martínez i Pérez Rosalia Escrivá i Peralta Rosalia Todolí i Pastor Salvador García i Ramos

UTOPIA

128

I N F A N T I L S Adrián Pérez i Martí

Mar Lara i Martínez

Alba Boigues i Soto

Marina Miñana i Morant

Andrea Giménez i Metola

Michelle Larroy i Bertó

Anna Muñoz i Coll

Nayara Prieto i Bañuls

Ausiàs Tormo i Giménez

Nelo López i Escrivá

David García i Polo

Nerea Server i Polvoreda

Dídac Peiró i Merí

Neus Server i Polvoreda

Enzo Larroy i Bertó

Noah Benítez i Carnicer

Érik Benítez i Carnicer

Noelia Martí i Gallego

Franciso García i Franco

Olga Jaén i Martí

Hugo Giménez i Metola

Pablo Jaén i Martí

Hugo Pérez i Martí

Pablo Tormo i Giménez

Inés Navarro i Llopis

Rebeca Esteve i Cueva

Irina Rivero i Rodríguez

Sofía Esteve i Cueva

Ismael Sánchez i Carnicer

Tània Llopis i Martínez

Ismael Samaa i Sanz

Teresa Aguilella i Costa

Jaime Pomar i del Blanco

Teresa Grau i Maza

Jana Millet i Ferrer

Uxue Sánchez i Ferrá

Janire Llopis i Martínez Júlia Miñana i Morant Júlia Peiró i Merí Júlia Rocher i Estrugo Liliana González i Carnicer

129

F.P.E. 2019

UTOPIA

130

L’any 2018 va ser un exercici ple d’èxits i diversió, però també de sacrifici i feina. Ací teniu un resum de les festes, actes i moments que ens ha deixat.

131

F.P.E. 2019

UTOPIA

132

P R E M I S

2 0 1 8

1er Premi Cavalcada Infantil 1er Premi Comparsa Infantil 2on Premi Cavalcada Major 2on Premi Comparsa Major 1er Premi Monument Infantil Secció Segona Millor Ninot Infantil Secció Segona Premi Ingeny i Gràcia Infantil Secció Segona 4rt Premi Monument Major Secció Segona Campió Truc Sènior Mixt 2on Festival Musical Infantil

133

F.P.E. 2019

UTOPIA

134

#TicaTica

135

F.P.E. 2019

UTOPIA

136

137

F.P.E. 2019

UTOPIA

138

139

F.P.E. 2019

UTOPIA

140

141

F.P.E. 2019

UTOPIA

142

143

F.P.E. 2019

UTOPIA

144

145

F.P.E. 2019

UTOPIA

146

147

F.P.E. 2019

UTOPIA

148

149

F.P.E. 2019

UTOPIA

150

151

F.P.E. 2019

UTOPIA

152

153

F.P.E. 2019

UTOPIA

154

155

F.P.E. 2019

UTOPIA

156

157

F.P.E. 2019

UTOPIA

158

UTOPIA 159

F.P.E. 2019