Projecte de restauració de la ruta saludable del pla by ajuntament Lliçà d'Amunt

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA. AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

DOCUMENT 1: MEMÒRIA i ANNEXES

MEMÃ&#x2019;RIA

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

1. ANTECEDENTS I OBJECTE DEL PROJECTE A l’abril de 2017 es manifesta, per part de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, la voluntat de renovar el paviment del camí que uneix la plaça de l’església amb el Centre d’Assistència Primària. En endavant anomenarem a aquest camí com a ruta saludable del Pla. S’inicia aquesta ruta en el nucli urbà, a poc metres de l’església parroquial de Sant Julià, per continuar el seu recorregut en direcció nord, vorejant la carretera de Parets a Bigues (BV-1602) fins arribar al barri de Pineda Feu – El Pinar per acabar connectant amb el Centre d’Assistència Primària, situat a l’est del barri. El present projecte defineix complertament les obres necessàries per a la correcta execució de les feines mitjançant la redacció, d’acord amb la legislació vigent, dels documents que l’integren: memòria i annexes, plànols, plecs de condicions, pressupost i estudi de seguretat i salut. A més de les directrius i la definició detallada de les obres a realitzar, s’inclouen les diferents unitats d’obra i els materials a emprar degudament especificats, amb la finalitat d’aconseguir resultats òptims, combinant els punts de vista tècnics i econòmics.

2. ESTAT ACTUAL (Veure Plànol núm.3) S’ha pres com a base la topografia de que disposa l’Ajuntament, aportada per la diputació de Barcelona el 2011, i s’ha contrastat amb la informació de camp recollida per tal de reproduir de forma fidel l’estat actual. L’estat actual dels diferents elements existents és el següent: o

Alineacions.- En tot moment es respecten les alineacions marcades pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Pavimentació.- L’estat actual del camí es bastant dolent. Presenta signes d’envelliment del paviment, desgast, forats, esquerdes, elevacions degudes a les arrels i aquestes mateixes afloren a la superfície.

Instal·lació de sanejament.- És present el clavegueram en els creuaments dels carrers i en alguns trams sota les voreres de panot.

Instal·lació d’aigua potable.- És present als trams 1, 2, 3 i 4. Tub de fosa en el primer tram, fins a l’alçada del carrer Tenes i posteriorment segueix amb tub de fibrociment D=150 mm.

Página 1 de 5

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Instal·lació de baixa tensió. Es desconeix.

3.3.- TRAM 3. Longitud: 304 m.

Instal·lació de la xarxa de telecomunicacions.- La major part del seu traçat va pel marge esquerra de la carretera BV-1602, de Parets a Bigues. Al arribar al carrer Formentera creua per continuar per aquest carrer.

Enderroc de paviment d’asfalt existent i tall d’arrels.

Instal·lació de la xarxa d’enllumenat públic. És present a tot el llarg de la ruta.

Anivellament, repàs i compactació de caixa

Instal·lació de la xarxa de gas natural.- És present des del carrer Castelló de la plana fins al CAP

Col·locació de làmina anti-arrels Execució de paviment amb solera de formigó armada. Enderroc de base d’antiga senyal i substitució de paperera en mal estat.

3. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES Seguidament es fa un repàs de les actuacions a realitzar en cada un dels trams en que s’ha dividit l’obra:

3.4.- TRAM 4. Longitud: 444 m.

3.1.- TRAM 1. Longitud: 206 m.

Formació de passos de vianants amb base de formigó i paviment d’asfalt, amb els encreuaments de Castelló de la Plana, València i Alacant. Pintat de pas de vianants a l’accés a Figueras, SA.

Desplaçament d’un fanal. Senyalització de prioritat invertida a la plaça de l’església.

Tres reparacions puntuals de panots malmesos. Reparació amb morter de voravia vers parada de l’autobús situada davant a l’accés a Figueras SA.

Replantació arbusts en part del mur del c/ Costa de Can Puig. Arrencada de soca i replantació d’un arbre.

3.2.- TRAM 2. Longitud: 55 m.

3.5.- TRAM 5. Longitud: 714 m.

Enderroc de paviment d’asfalt existent i tall d’arrels. Anivellament, repàs i compactació de caixa i execució de paviment amb solera de formigó armada.

Execució de voravia de solera de formigó armada. Execució d’aparcament en cordó amb base de formigó i paviment d’asfalt. Enderroc de fitons. Posada a cota d’arquetes existents.

Pintat de pas de vianants al camí de Can Vinyeta. Reparació d’una font i d’un banc al qual manca un llistó. Substitució d’un banc i dues papereres. Instal·lació d’una nova paperera.

Página 2 de 5

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

3.6.- TRAM 6. Longitud: 213 m.

6. CONDICIONANTS DEL PROJECTE I L’EXECUCIÓ Existeix una servitud que afecta a l’obra a executar. A l’annex núm. 2 s’adjunta el conveni signat amb el propietari.

Repintar de color verd el camí. Pintar un camí com a pas de vianants a l’àmbit de l’aparcament del CAP.

4. QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA (Veure Plànol núm.2) La via on s’actuarà està definida gràficament, i qualificada segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal vigent de dins del sistema urbanístic de comunicacions com a: o

Xarxa bàsica (clau Xb) del sistema viari i d’aparcaments i estacionaments. Travessa una zona de protecció especial agrícola i paisatgística (clau 22a) i una zona verda (V) fins arribar a la vorera de Castelló de la Plana.

Al creuar la carretera BV-1602 ens trobem en zona verda (V) , xarxa viaria de vianants (clau Xv) i un altra zona de protecció especial agrícola i paisatgística (clau 22a), ja dins del barri de Pineda Feu estem en zona de xarxa viaria de vianants (Xv).

El present projecte s’ha realitzat d’acord als criteris municipals de les diferents tipologies que conformen els materials a utilitzar en la pavimentació de la via. S’ha previst que l’obra s’executi sense afectar cap dels serveis existents, i per això es prendrà cura de situar-los amb precisió tant en posició com en fondària, executant les cales necessàries abans d’obrar, i prenent les mesures oportunes referent al disseny de la secció, si s’escau. S’haurà de tenir molt present durant l’execució que es tracta d’una via en funcionament amb el conseqüent perill que implica això per la presència de vianants, de forma que s’haurà de limitar el màxim possible la seva circulació durant les obres i establir els desviaments oportuns.

7. BASES DEL PROJECTE Per a la redacció del Projecte i la posterior execució de les obres, s’han pres les següents Bases: o

Codi Tècnic de l’Edificació: BD-SE, DB-SE-AE, DB-SE-C, DB-SE-M, DB SUA 9 i DB SUA 1.

Ordre circular 6.1-IC “Seccions de ferm” de la Instrucció de Carreteres.

Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción.

5. PROMOTOR I REDACTOR DEL PROJECTE o

Promotor:

Ajuntament de Lliçà d'Amunt

NIF:

P-0810600-G

Adreça:

Anselm Clavé, 73, 08186, Lliçà d’Amunt

Ley de Prevención de riesgos laborales. Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95)

Representant:

Ignasi Simón i Ortoll, Alcalde-President de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt

DECRET 312/1998 - Prevenció de riscos laborals de la Generalitat

o NIF:

35063186-P

Autor del projecte: David Gil Gil

8. INTEGRITAT DE LES OBRES DEL PRESENT PROJECTE

Titulació:

Arquitecte tècnic

Col·legiat núm:

13.549

Les obres contemplades en el present Projecte constitueixen per si, una obra completa i susceptible per això d’ésser lliurada a l’ús general, constituint la seva entrada en servei la solució íntegra a les condicions exposades en aquesta memòria.

Càrrec:

Arquitecte tècnic municipal de l’Ajuntament de Lliçà d'Amunt

Página 3 de 5

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

9. TERMINI D’EXECUCIÓ I DE GARANTIA El termini d’execució per a la totalitat de les obres compreses dins del projecte s’estableix en dos (2) mesos. El termini de garantia de les mateixes serà d’un mínim d’un (1) any després d’haver-se signat la recepció d’obra.

Annex núm. 3: Justificació de preus

DOCUMENT NÚM 2: PLÀNOLS Plànol núm. 1: Situació general E: 1 / 2.500 Plànol núm. 2: Qualificació urbanística E: 1 / 2.500 Plànol núm. 3: Estat Actual i Serveis E: 1 / 2.500

10. SEGURETAT I SALUT A L’OBRA Atès el que disposa l’article 4 del R.D. 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’aproven les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció (que desenvolupa la vigent Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals), vist el programa de treballs i el pressupost total de l’obra, es redacta l’Estudi de Seguretat i Salut que s’acompanya com a document núm. 5.

Plànol núm. 4: Planta actuacions E: 1 / 2.500 Plànol núm. 5: Proposta aparcament. Varies Plànol núm. 6: Seccions tipus. Varies escales

El pressupost d’execució material de l’estudi de seguretat i salut puja la quantitat de 3.491,25 euros. DOCUMENT NÚM 3: PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES Atès el que disposa l’article 7 del dit R.D. 1627/1997, el contractista adjudicatari de l’obra elaborarà el “Pla de seguretat i salut en el treball” basat en l’estudi de seguretat i salut del present projecte. DOCUMENT NÚM 4: PRESSUPOST Estat d’amidaments

11. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA

Quadre de preus núm. 1

De conformitat amb l’article 65 del TRLCSP, considerant l’import de l’obra a executar no s’exigeix cap classificació al contractista.

Quadre de preus núm. 2

12. RELACIÓ DE DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE

DOCUMENT NÚM 5: ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

Els documents que integren el present projecte són:

Pressupost

Memòria Plànols i Fitxes

DOCUMENT NÚM 1: MEMÒRIA Annex núm. 1: Fotografies

Plec de condicions Pressupost

Annex núm. 2: Conveni autorització ús terreny per a camí.

Página 4 de 5

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

13. PRESSUPOST Els preus adoptats s’han obtingut a partir dels preus dels jornals, transport i maquinària actuals de l’ITEC. Aplicant els corresponents preus a les diferents unitats d’obra, s’obté: El pressupost d’Execució Material de les obres del present Projecte puja a la quantitat de CENT DISSET MIL TRES-CENTS SEIXANTA EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS (117.360,89 €.). El pressupost d’Execució per Contracte sense IVA de les obres del present Projecte puja a la quantitat de CENT TRENTA-NOU MIL SIS-CENTS CINQUANTA-NOU EUROS AMB QUARANTA-SIS CÈNTIMS (139.659,46). El pressupost d’Execució per Contracte amb IVA de les obres del present Projecte puja a la quantitat de CENT SEIXANTA-VUIT MIL NOU-CENTS VUITANTA-SET EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS (168.987,95€)

L´alcalde Ignasi Simon Ortoll

L´arquitecte tècnic municipal David Gil Gil

Lliçà d’Amunt, juny de 2018

Página 5 de 5

ANNEX Nº1: ESTAT ACTUAL –REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Tram 1. Inici.

Tram 1. Vista general.

Tram 2. Inici

Tram 2

Tram 2. Final

Tram 3

Final tram 3 inici tram 4

Tram 4.

Tram 4. Final (Figueres)

Tram 5

Tram 6

ANNEX Nยบ2: CONVENI AUTORITZACIร

ANNEX Nยบ3: JUSTIFICACIร DE PREUS

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA. AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

DOCUMENT 2: PLÀNOLS

PINEDA FEU - EL PINAR LA CRUÏLLA

ÀMBIT D'ACTUACIÓ

CENTRE URBÀ

L'ALCALDE:

TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

DAVID GIL GIL

PROJECTE EXECTIU DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

ESCALES:

DATA:

1:2500 Escala original Din A-3

JUNY 2018

PLÀNOL Nº:

TÍTOL DEL PLÀNOL:

SITUACIÓ

1 FULL:

1 DE 1

QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES MUC_QUAL Sistemes - Viari Sistemes - Protecció Sistemes - Hidrogràfic Sistemes - Espais lliures, zones verdes Sistemes - Equipaments Sistemes - Serveis tècnics i ambientals Sistemes - Habitatge dotacional i públic Residencial - Nucli antic Residencial - Urbà tradicional

Residencial - Ordenació tancada Residencial - Ordenació oberta Residencial - Cases agrupades Residencial - Cases aïllades Activitat econòmica - Industrial Activitat econòmica - Serveis Activitat econòmica - Logística Mixtos i altres - Transformació Mixtos i altres - Conservació Mixtos i altres - Mixtos

L'ALCALDE:

TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

No urbanitzable - Rústic No urbanitzable - Protecció No urbanitzable - Protecció sectorial No urbanitzable - Activitat autoritzada Urbanitzable - Desenvolupament residencial Urbanitzable - Desenvolupament activitat econòmica Urbanitzable - Desenvolupament mixt Urbanitzable - Altres desenvolupaments Urbanitzable - Urbanitzable no delimitat

DAVID GIL GIL

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

ESCALES:

DATA:

1:2500 Escala original Din A-3

JUNY 2018

TÍTOL DEL PLÀNOL:

QUALIFICACIÓ URBANÍSITICA

PLÀNOL Nº:

2 FULL:

1 DE 2

QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES MUC_QUAL Sistemes - Viari Sistemes - Viari Sistemes - Hidrogràfic

Sistemes - Espais lliures, zones verdes Sistemes - Equipaments Residencial - Ordenació oberta Residencial - Cases agrupades Residencial - Cases aïllades

L'ALCALDE:

Activitat econòmica - Industrial Activitat econòmica - Serveis No urbanitzable - Protecció No urbanitzable - Protecció sectorial TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

DAVID GIL GIL

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

ESCALES:

DATA:

1:2500 Escala original Din A-3

JUNY 2018

TÍTOL DEL PLÀNOL:

QUALIFICACIÓ URBANÍSITICA

PLÀNOL Nº:

2 FULL:

2 DE 2

SERVEIS Telefònica

Nodes

Arquetes_pedestals Pedestal Arqueta Suports Fusta

H R C V

Aigua potable

Valvula_seccionament_2018_04_10 Boca_incendis Boca_reg Comptador Descarrega Valvula_reguladora

Clavegueram

Conductes_2018_04_10 FIB FUD PAD

Nodes_clavegueram Embornals_20170321

Enllumenat públic enllumenat_quadres

L'ALCALDE:

TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

DAVID GIL GIL

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

ESCALES:

DATA:

1:2000 Escala original Din A-3

JUNY 2018

TÍTOL DEL PLÀNOL:

ESTAT ACTUAL I SERVEIS

PLÀNOL Nº:

3 FULL:

1 DE 6

SERVEIS Telefònica

Nodes Valvula_seccionament_2018_04_10 Boca_incendis Descarrega

Arquetes_pedestals Càmara de registre Pedestal Arqueta Suports Fusta

Clavegueram

Aigua potable

Enllumenat públic

Nodes_clavegueram Embornals_20170321 enllumenat_quadres

Conductes_2018_04_10 FIB PAD

H H

L'ALCALDE:

TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

DAVID GIL GIL

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

ESCALES:

DATA:

1:2000 Escala original Din A-3

JUNY 2018

TÍTOL DEL PLÀNOL:

ESTAT ACTUAL I SERVEIS

PLÀNOL Nº:

3 FULL:

2 DE 6

SERVEIS H

L'ALCALDE:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

Aigua potable

Arquetes_pedestals Càmara de registre Pedestal Arqueta Suports Formigó Fusta

Conductes_2018_04_10 FIB FUD PAD

TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

DAVID GIL GIL

Telefònica

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Clavegueram Nodes_clavegueram Embornals_20170321

Nodes H ESCALES:

Valvula_seccionament_2018_04_10 Boca_incendis DATA:

1:2000 Escala original Din A-3

JUNY 2018

Comptador Descarrega Pou_captacio

Enllumenat públic enllumenat_quadres

TÍTOL DEL PLÀNOL:

ESTAT ACTUAL I SERVEIS

PLÀNOL Nº:

3 FULL:

3 DE 6

SERVEIS Telefònica

Nodes

Arquetes_pedestals Càmara de registre Suports Fusta

Aigua potable Conductes_2018_04_10 FIB PAD

Valvula_seccionament_2018_04_10 Boca_incendis

Clavegueram Nodes_clavegueram Embornals_20170321

Enllumenat públic enllumenat_quadres

L'ALCALDE:

TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

DAVID GIL GIL

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

ESCALES:

DATA:

1:2000 Escala original Din A-3

JUNY 2018

TÍTOL DEL PLÀNOL:

ESTAT ACTUAL I SERVEIS

PLÀNOL Nº:

3 FULL:

4 DE 6

SERVEIS Telefònica

Nodes

Arquetes_pedestals Càmara de registre Pedestal Arqueta Suports Fusta

Aigua potable

H R C I

Valvula_seccionament_2018_04_10 Boca_incendis Boca_reg Comptador Descarrega Impulsio

Clavegueram

Nodes_clavegueram Conductes_2018_04_10 Embornals_20170321 FIB Enllumenat públic PAD enllumenat_quadres L'ALCALDE:

TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

DAVID GIL GIL

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

ESCALES:

DATA:

1:2000 Escala original Din A-3

JUNY 2018

TÍTOL DEL PLÀNOL:

ESTAT ACTUAL I SERVEIS

PLÀNOL Nº:

3 FULL:

5 DE 6

SERVEIS Aigua potable

Embornals_20170321

Nodes

Valvula_seccionament_2018_04_10 Enllumenat públic Conductes_2018_04_10 enllumenat_quadres Clavegueram FIB FUD Nodes_clavegueram L'ALCALDE:

TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

DAVID GIL GIL

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

ESCALES:

DATA:

1:200 Escala original Din A-3

JUNY 2018

TÍTOL DEL PLÀNOL:

ESTAT ACTUAL I SERVEIS: TRAM APARCAMENT

PLÀNOL Nº:

3 FULL:

6 DE 6

TRAM 2, longitud: 55m -Execució de voravia de solera de formigó armada i vorada de peces de formigó prefabricat. -Execució d'aparcament en cordó amb base de formigó i paviment d'asfalt. -Enderroc de fitons. -Posada a cota d'arquetes existents.

TRAM 5, longitud: 714m

TRAM 1, longitud: 206m -Desplaçament d'un fanal. -Senyalització de prioritat invertida a la plaça de l'esglèsia. -Replantació arbusts en part del mur del c/ Costa de Can Puig.

TRAM 3, longitud: 304m

TRAM 4, longitud: 444m

-Enderroc de paviment d'asfalt existent i tall d'arrels.

-Formació de pasos de vianants amb base de formigó i paviment d'asfalt, als encreuaments amb els carrers de Castelló de la Plana, València i Alacant.

-Anivellament, repàs i compactació de caixa i execució de paviment amb solera de formigó armada de 15cm, sobre llàmina de polietilè anti arrels. -Enderroc de base d'antiga senyal i substitució de paperera en mal estat.

-Pintat del pas de vianants a l'accés a Figueras S.A. -Tres reparacions puntuals de panots malmesos. -Reparació amb morter de voravia vers parada de l'autobús situada davant a l'accés a Figueras S.A.

-Arrencada de soca i replantació d'un arbre.

L'ALCALDE:

TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

DAVID GIL GIL

PROJECTE EXECUTIU DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

TRAM 6, longitud: 213m

-Enderroc de paviment d'asfalt existent i tall d'arrels. -Anivellament, repàs i compactació de caixa i execució de paviment amb solera de formigó armada de 15cm, sobre llàmina de polietilè anti arrels.

-Repintar de color verd el camí. -Pintar un camí com a pas de vianantas a l'àmbit de l'aparcament del CAP.

-Pintat de pas de vianants al camí de Can Vinyeta. -Reparació d'una font i un banc al qual manca un llistó. -Substitució d'un banc i dues papereres. -Instal·lació d'una nova paperera.

ESCALES:

DATA:

1:5000 Escala original Din A-3

JUNY 2018

PLÀNOL Nº:

TÍTOL DEL PLÀNOL:

PLANTA ACTUACIONS

4 FULL:

1 DE 1

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA. AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

DOCUMENT 3: PLEC DE CONDICIONS

PLEC GENERAL DE CONDICIONS TECNIQUES

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

PLEC GENERAL DE CONDICIONS TÈCNIQUES

CAPÍTOL I: DESCRIPCIÓ DE LES OBRES OBJECTE DEL PLEC Article 1.- Les obres objecte d'aquest projecte son les necessàries i suficients per a realitzar la ruta saludable del Pla, al terme municipal de Lliçà d'Amunt. CAPÍTOL II: DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL FORMA GENERAL D'EXECUTAR ELS TREBALLS Article 2.- Els treballs s'ajustaran a la memòria, plànols, estat d'amidaments i al plec de condicions, resolent-se qualsevol diferència que hi pogués aparèixer per l'Arquitecte Director de l'Obra. Si per a qualsevol circumstància fos necessari efectuar alguna variació a l'obra a realitzar, es redactarà el corresponent projecte reformat que es considerarà d’ençà de la seva data, part integrant del projecte originari i per tant, subjecte a les especificacions de tots i cadascuns dels documents a no ser que es digui el contrari explícitament. FONAMENTACIONS Article 3.- Les cotes de profunditat, seccions i gruix que figuren en el projecte, s'entendran com a referència a la base inicial, ja que podran canviar-se total o parcialment, a la vista de la naturalesa real del terreny, sense que el constructor tingui altre dret que el de percebre l'import fixat, o en el seu cas, establir el corresponent preu contradictori. INTERPRETACIÓ DEL CONTRACTE Article 4.- Per a resoldre qualsevol dubte que es pugui plantejar, referent a la interpretació d'un article d'aquest contracte, haurà, en primer lloc, recorre a les normes i disposicions dictades del Ministeri de la Vivenda, i en el seu cas, el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d'Arquitectura. OBRES NO ESPECIFICADES EN AQUEST PLEC Article 5.- Si mentre fan els treballs, fos necessari executar qualsevol tipus d'obres, que no s'haguessin descrit en aquest Plec de Condicions, el Contractista està obligat a realitzar-les, amb estricte subjecció a les ordres que al respecte rebi de la Direcció Facultativa de l'obra, sense altre dret que percebre el seu import dels preus del projecte, o en un altre cas, mitjançant Acta de Preus contradictoris. CAPÍTOL III: CONDICIONS QUE HAN DE SATISFER ELS MATERIALS I LA SEVA REALITZACIÓ A L'OBRA DISPOSICIÓ GENERAL Article 6.- Tots els materials que hagin de ser emprats en aquestes obres hauran de reunir amb tota severitat les condicions mecàniques, físiques i químiques requerides per a cadascun d'ells, reservant-se l'Arquitecte Director de l'Obra el dret d'ordenar la seva retirada, substitució o demolició, en qualsevol moment de l'obra, quan al seu parer, puguin perjudicar la bondat de la construcció. MATERIALS EN GENERAL I CONTROL DE QUALITAT Article 7.- Tots els materials a emprar, en aquestes obres, han de reunir les condicions que es fixen en el "Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d'Arquitectura" i el control de qualitat que s'especifica. REALITZACIÓ A L'OBRA DE MATERIALS I EXECUCIÓ DE LES OBRES Article 8.- Per a la realització a l'obra dels materials i execució de les obres, el Contractista haurà d'atendre, el marcat i previst en el "Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d'Arquitectura" i a les normes i disposicions dictades en cada cas pel Ministeri de la Vivenda. CONTROL DE QUALITAT Article 9.- Tots els materials de l'obra hauran de passar els controls de qualitat que estableix el programa de control redactat per l'Arquitecte Tècnic, i en funció del que a continuació s'especifica, tot donant compliment al decret 375/1988 de l'1 de desembre de 1988. A. Els assaigs, les anàlisis i les proves que s'hagin de realitzar en laboratoris, seran fets en laboratoris acreditats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques o, en tot cas, per un que compti amb un crèdit reconegut per aquest organisme.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

B. Fins que l'Administració faci efectiu el crèdit dels laboratoris, es reconeixeran com a vàlids els assaigs, anàlisis i proves duts a terme pels laboratoris homologats a l'empara del Decret 2215/1974 de 20 de juliol, sobre homologació de laboratoris per a control de qualitat de l'edificació. CAPÍTOL IV: NORMES DE TREBALL, ORDENANCES, SEGURETAT I HIGIENE RESPONSABILITATS Article 10.- El Contractista s'obliga a complir els preceptes continguts en les disposicions vigents de caràcter social, que regulen el treball, o bé, les que es posin en vigor, en el successiu. Resta també obligat al compliment de les Ordenances Municipals. Així mateix, el constructor serà responsable de tots els accidents, danys, perjudicis i transgressions que puguin ocórrer, com a conseqüència directa de l'execució de les obres, tenint present tot el que es determina a la vigent reglamentació de Seguretat en el Treball.

signat: el tècnic director

El present Plec General, es subscriu en prova de conformitat per la Propietat i el Contractista en quadruplicat exemplar, un per cada una de les parts, el tercer per el tècnic directori el quart per l'expedient del Projecte dipositat en el Col·legi d'Arquitectes el qual es convé que donarà fe del seu contingut en cas de dubtes o discrepàncies. A Lliçà d’Amunt, juny de 2018 signat: L’AJUNTAMENT

signat: LA CONTRACTA

PLECS DE CONDICIONS FACULTATIVES I ECONOMIQUES

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES I ECONÒMIQUES

1.- CONDICIONS GENERALS Naturalesa i objecte del Plec General Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, a l'enginyer de camins o d’obra pública o arquitecte o Arquitecte Tècnic que formen la direcció de l’obra, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra. Documentació del Contracte d'Obra Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent: 1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix. 2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, amidaments i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala.

2.- CONDICIONS FACULTATIVES Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques El tècnic director Article 3.- Correspon al tècnic director: a) Comprovar l'adequació de les cimentacions projectades a les característiques reals del sòl. b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució tècnica correcta. d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat de final d'obra. a) Planificar, a la vista del projecte, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres. b) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscribint la juntament amb el tècnic director i amb el Constructor.

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

c) Comprovar les instal.lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i salut en el treball, controlant ne la seva correcta execució. d) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles de bona construcció. e) Elaborar un programa de control de qualitat i fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal.lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d' acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor, donant li, en tot cas,les ordres oportunes;si la contingència no es resolgués s'adoptaran les mesures que calguin donant ne compte a el tècnic director. f) Fer les medicions d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes,a les certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra.

Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin extendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: - El projecte d'Execució complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti el tècnic director. - La Llicència d'obres. - El Llibre d'Ordres i Assistències. - El Pla de Seguretat i Salut. - La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5.j) Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

El Constructor Article 5.- Correspon al Constructor: a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal.lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra.. c) Subscriure amb el tècnic director, l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin. g) Facilitar a l tècnic director, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa. Representació del Contractista Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta. Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5. Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos. El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Constructor s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà el tècnic director per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència. Presència del Constructor en l'obra Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà al tècnic director en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions.

Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Constructor o Contractista Verificació dels documents del projecte Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol.licitarà els aclariments pertinents. Pla de Seguretat i Salut Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'Execució que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador.

Treballs no estipulats expressament Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el tècnic director dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100.

Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte

Els contractistes i subcontractistes seràn responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondràn solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.

Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscribint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi del tècnic director. Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així ho sol.licités.

Oficina a l'obra

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Article 13.- El Constructor podrà requerir del tècnic director, segons les seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través del tècnic director, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic del tècnic director, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida a el tècnic director, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

Facilitat per a altres Contractistes Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomenats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major

Article 15.- El Constructor no podrà recusar el tècnic director, o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni perturbar la marxa dels treballs.

Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes pel tècnic director en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli.

Faltes del personal

Prórroga per causa de força major

Article 16.- El tècnic director, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació.

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable del tècnic director. Per això, el Constructor exposarà, en un escrit dirigit al tècnic director la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol.licita.

Recusació pel Contractista del personal nomenat pel tècnic director

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra.

Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars Camins i accessos

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al.legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol.licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la señalització i el seu tancament o vallat. El tècnic director podrà exigir la seva modificació o millora.

Condicions generals d'execució dels treballs

Replanteig Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació del tècnic director i una vegada aquest últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat pel tècnic director, i serà responsabilitat del Constructor l'omissió d'aquest tràmit. Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte al el tècnic director del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació. Ordre dels treballs Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar.

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, entreguin el tècnic director al Constructor, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11. Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Obres ocultes Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l’obra, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s'extendran per triplicat i se n'entregaran: un al tècnic director; l'altre i representant del promotor; i el tercer, al Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions. Treballs defectuosos Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'obra, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col.locats, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a bon compte. Neteja de les obres Com a conseqüència de l'expresat anteriorment, quan es detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col.locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el tècnic director de l'obra, que ho resoldrà. Vicis ocults Article 29.- Si el tècnic director tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte de la circumstància a el tècnic director. Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat. Dels materials i dels aparells. La seva procedència

Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal.lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte. Obres sense prescripcions Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals no existeixin prescripcions consignades explicitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Constructor s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció. Epígraf 4: de les recepcions d’obres annexes De les recepcions provisionals

Article 31.- A petició de tècnic director, el Constructor li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra.

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, el tècnic director comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional. Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, del tècnic director. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'extendrà un acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponent de final d'obra. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Constructor les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra. Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.

Materials no utilitzables

Documentació final d'obra

Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col.locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni el tècnic director, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa tassació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport.

Article 38.- El tècnic director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril.

Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de presentar al Tècnic director una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun. Presentació de mostres

Materials i aparells defectuosos Article 33.- Quan els materials, elements d'instal.lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, el tècnic director, donarà ordre al Constructor de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements d'instal.lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de el tècnic director, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Constructor prefereixi substituir-los per altres en condicions. Despeses ocasionades per proves i assaigs Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel tècnic director a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Constructor o del seu representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per el tècnic director amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança. Termini de garantia Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. Conservació de les obres rebudes provisionalment Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l’obra fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal.lacions, seran a càrrec de la Contracta. De la recepció definitiva

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Constructor de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels obres i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció. Prórroga del termini de garantia Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i el tècnic directormarcarà al Constructor els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança. De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal.lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de el tècnic director Director, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul.la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta. Execució de treballs amb càrrec a la fiança Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, el tècnic director , en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció. De la seva devolució en general Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes... Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de el tècnic director Director, accedis a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

Epígraf 3: Dels preus

3.- CONDICIONS ECONÒMIQUES

Composició dels preus unitaris Epígraf 1: Principi general Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes. Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

Epígraf 2: Fiances Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl.lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial. Es consideran costos directes: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i enfermetats professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal.lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra. e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal.lacions, sistemes i equips anteriorment citats.

Fiança provisional

Es consideraran costos indirectes:

Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta. El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf.

Les despeses d'instal.lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

Es consideraran despeses generals: Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.) Benefici industrial El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Epígraf 4: Obres per administració Preu d'Execució material S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial.

Administració

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: a) Obres per administració directa. b) Obres per administració delegada o indirecta.

Preus de contracta. Import de contracta

Obres per administració directa

Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte , autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista.

Preu de Contracta

Preus contradictoris Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant el tècnic director decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre el tècnic director i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàlog dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte. Reclamacions d'augment de preus per causes diverses Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives). Formes tradicionals de medir o d'aplicar els preus Article 56.- En cap cas podrà al.legar el Contractiste els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de medir les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars. De la revisió dels preus contractats Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte. En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fòrmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, percibint el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100. No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta. Emmaguetzament de materials Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmaguetzaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit. Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

Obres per administració delegada o indirecta Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents: a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant el tècnic directoren la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percibint per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Constructor. Liquidació d'obres per administració Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Constructor al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells pel Tècnic director. a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nómines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capataços, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin. c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari. A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada

S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, el tècnic director, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina.

Normes per a l'adquisició dels materials i aparells

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat el tècnic director. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc.

Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a el tècnic director , els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte. Relacions valorades i certificacions

Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers Article 65.- Si el tècnic directoradvertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per el tècnic director . Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge. Responsabilitats del constructor Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Constructor només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior. Epígraf 5: De la valoració i abonament dels treballs Formes diferents d'abonament de les obres Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així:

Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació, el tècnic director li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, el tècnic directoracceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de el tècnic directoren la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, el tècnic directorexpedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta. Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que el tècnic directorho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen. Millores d'obres lliurament executades Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de el tècnic director , utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri de el tècnic director , no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada. Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari. 2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats. 3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de el tècnic director .

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen: a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert. b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

justificar, en aquest cas, el tècnic directorindicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista.

assenyalat al contracte.

Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats

Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el tècnic directorhagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que el tècnic directorordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan el tècnic directorintrodueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars. Pagaments Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per el tècnic director , en virtut de les quals es verificaran els pagaments. Abonament de treballs executats durant el termini de garantia Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així: 1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i el tècnic directorexigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l’obra, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats. 3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

Epígraf 7: Varis Millores i augments d'obra. Casos contraris

Unitats d'obra defectuoses pero acceptables Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons el tècnic directorde les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini. Assegurança de les obres Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran tassats amb aquesta finalitat per el tècnic director .

Epígraf 6: De les indemnitzacions mutues

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (1/1000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d’obra que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l’obra afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

Demora dels pagaments

Conservació de l'obra

Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol.licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol.licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l’obra no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, el tècnic director , en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l’obra, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que el tècnic directorfixi. Després de la recepció provisional de l’obra i en el cas que la conservació de l’obra sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. En tot cas, tant si l’obra està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".

Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Utilització pel contractista d'obres o bens del propietari Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, obres o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne entrega a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els obres, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer entrega del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.

signat: el tècnic director

A Lliçà d’Amunt, juny de 2018

signat: L’AJUNTAMENT

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

signat: LA CONTRACTA

NORMATIVA APLICABLE

FORMIGONS I MORTERS

Real Decreto 2365, de 20/11/1985 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 305, 21/12/1985) 199403-004 C; Certificació de conformitat a normes com a alternativa a l'homologació. Se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados. Real Decreto 1313, de 28/10/1988 ; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 265, 04/11/1988) Modificació de normes UNE. Orden/PRE/3796, de 11 de diciembre de 2006 (BOE num. 298, 14/12/2006) Modifica les referències a normes UNE. Orden de 17 de enero de 1989, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 21 25/01/1989) Se aprueba la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE)". Real Decreto 2661, de 11/12/1998 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 11, 13/01/1999) Modificación. Real Decreto 996/1999, de 11 de junio, del Ministerio de Fomento (BOE num. 150, 24/06/1999) Se publican las referencias a las normas UNE que son transposición de normas armonizadas, así como el período de coexistencia y la entrada en vigor del marcado CE relativo a los Cementos comunes. Orden, de 03/04/2001 ; Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE Num. 87, 11/04/2001) Se reconoce la marca AENOR para cementos a los efectos de la instrucción de hormigón estructural. Resolución, de 04/06/2001 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 154, 28/06/2001) Se reconoce la marca AENOR para productos de acero para hormigón estructural. Resolución, de 05/06/2001 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 154, 28/06/2001) Se reconoce la marca "Q-LGAI" para cementos a los efectos de la Instrucción de Hormigón Estructural. Resolución, de 20/11/2001 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 298, 13/12/2001) Se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la homologación de las armaduras activas de acero para hormigón pretensado. Orden, de 08/03/1994 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 69, 22/03/1994) Resolución para el Reconocimiento de la marca "CV" para cementos, de 29 de julio de 2003, de la Secretaría General Técnica, por la que se reconoce la marca «CV» para cementos, concedida por Aidico entidad de certificación a los efectos de la instrucción de hormigón estructural. Resolución, de 28/07/2003 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 197, 18/08/2003) Se renueva el reconocimiento de la marca AENOR para cementos a los efectos de la instrucción de hormigón estructural. Resolución, de 12/09/2003 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 239, 06/10/2003) Se renueva el reconocimiento de la marca AENOR para productos de acero para hormigón a los efectos de la instrucción de hormigón estructural. Resolución, de 12/09/2003 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 239, 06/10/2003) Se reconoce y se renueva el reconocimiento a diversos distintivos de calidad, a los efectos de la instrucción de hormigón estructural. Resolución, de 26/04/2005 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 118, 18/05/2005) Se aprueban los procedimientos para la aplicación de la norma UNE-EN 197-2:2000 a los cementos no sujetos al marcado CE y a los centros de distribución de cualquier tipo de cemento. Real Decreto 605, de 19/05/2006 ; Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE Num. 135, 07/06/2006) DB SE-AE: Accions en l'edificació Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) DB SE-F: Fàbrica Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) DB SE-C: Fonaments Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) Se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08). [Entra en vigor 01/12/2008. En la Disposició transitòria única de la nova normativa s'estableix que la EHE-08 "no será de aplicación a los proyectos cuya orden de redacción o de estudio, en el caso de las Administraciones públicas, o encargo, en otros casos, se hubiera efectuado antes de su entrada en vigor, ni a las obras de ellos

derivadas, siempre que estas se inicien en un plazo no superior a 1 año para las obras de edificación, ni a 3 años para las de ingeniería civil, desde dicha entrada en vigor".] Real Decreto 1247, de 18/07/2008 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 203, 2/08/2008) (Correccio errades: BOE núm. 309 / 24/12/2008 ) Sentència. Sentencia de 27 de septiembre de 2012, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se declaran nulos los párrafos séptimo y octavo del artículo 81 y el anejo 19 de la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08), aprobada por el Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio Se aprueba la Instrucción para la recepción de cementos (RC-16) Real Decreto 256, de 10/06/2016 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 153, 25/06/2016) FUSTA Pliego Oficial de Condiciones Técnicas de la Dirección General de Arquitectura. CAPITULO I. Movimiento de Tierra y cimentaciones. CAPITULO II. Hormigones y morteros. CAPITULO III. Cerrajería y carpintería de armar. CAPITULO IV. Albañilería, recubrimiento y cantería. CAPITULO V. Instalaciones. CAPITULO VI. Cerrajería y carpintería de taller. CAPITULO VII. Revestimientos, acabados y pintura. CAPITULO VIII. Aislamiento y vidriería. CAPITULO IX. Mediciones y valoraciones. Orden, de 04/06/1973 ; Ministerio de la Vivienda (BOE Num. 141 a 152, 13/06/1973) Norma Tecnológica de la Edificación NTE-RPL "Revestimientos de Paramentos: Ligeros". Orden, de 28/05/1974 ; Ministerio de la Vivienda (BOE Num. 149 y 155, 22/06/1974) Norma Tecnológica de la Edificación NTE-FCM "Fachadas. Carpintería de: Madera". Orden, de 23/11/1974 ; Ministerio de la Vivienda (BOE Num. 287 y 293, 30/11/1974) Norma Tecnológica de la Edificación NTE-PPM "Particiones. Puertas de: Madera". Orden, de 28/01/1975 ; Ministerio de la Vivienda (BOE Num. 29,34, 03/02/1975) Norma Tecnológica de la Edificación NTE-PMM "Particiones. Mamparas de: Madera". Orden, de 16/07/1975 ; Ministerio de la Vivienda (BOE Num. 172,178, 19/07/1975) Norma Tecnológica de la Edificación NTE-EME "Estructuras de Madera: Encofrados". Orden, de 27/09/1975 ; Ministerio de la Vivienda (BOE Num. 238,244, 04/10/1975)

Trataments protectors de la fusta. Orden, de 14/12/1974 ; Ministerio de Industria (BOE Num. 249, 16/10/1976) Normas de calidad para comercio exterior de parqué-mosaico. Orden, de 14/12/1976 ; Ministerio de Comercio (BOE Num. 303, 18/12/1976) -197701-002 C; Ampliación de las Normas de calidad. Amplía puntos de inspección habilitados para importación de parquet-mosaico. Resolución, de 10/01/1977 ; Ministerio de Comercio (BOE Num. 13, 15/01/1977) Complementa las Normas de calidad para comercio exterior de parqué-mosaico. Resolución, de 28/02/1977 ; Ministerio de Comercio (BOE Num. 58, 09/03/1977) Modifica las Normas de calidad para comercio exterior de parqué-mosaico. Orden, de 09/03/1977 ; Ministerio de Comercio (BOE Num. 68, 21/03/1977) Amplia puntos de inspección habilitados para importación de parqué-mosaico. Resolución, de 02/12/1977 ; Ministerio de Política Arancelaria e Importación (BOE Num. 300, 16/12/1977) Establecimiento de la Marca de Calidad para tableros contrachapados. Real Decreto 1848, de 18/05/1979 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 181, 30/07/1979) Establecimiento de la Marca de Calidad para tableros de partículas. Real Decreto 1932, de 18/05/1979 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 189, 08/08/1979) Establecimiento de la Marca de Calidad para el parqué-mosaico de madera. Real Decreto 1951, de 18/05/1979 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 192, 11/08/1979) Se autoriza a la Asociación Española de Normalización y Certificación - AENOR para assumir funciones de certificación en el ámbito de los transformados industriales de la madera y corcho: Madera maciza, carpintería de huecos y recubrimientos, productos protectores y corcho. Resolución, de 22/12/1987 ; Dirección General de Innovación Industrial y Tecnología (BOE Num. 23, 27/01/1988) Se autoriza a la Asociación Española de Normalización y Certificación - AENOR para asumir funciones de certificación en el ámbito de los transformados industriales de la madera y corcho: Tableros de madera o corcho y muebles de cocina. Resolución, de 22/12/1987 ; Dirección General de Innovación Industrial y Tecnología (BOE Num. 23, 27/01/1988)

Procedimiento de certificación de la conformidad de productos de construcción con arreglo al apartado 2 del artículo 20 de la Directiva 89/106/CEE del Consejo en lo que concierne a las vigas y los pilares compuestos a base de madera. Decisión 1999/92/CE, de 25/01/1999 ; Comisión CE (DOCE-L Num. 29, 03/02/1999) Procedimiento de certificación de la conformidad de productos de construcción con arreglo al apartado 2 del artículo 20 de la Directiva 89/106/CEE del Consejo en lo que concierne a los kits de construcción de edificios prefabricados de estructura de madera y de troncos. Decisión 1999/455/CE, de 22/06/1999 ; Comisión CE (DOCE-L Num. 178, 14/07/1999) Procedimiento de certificación de la conformidad de productos de construcción con arreglo al apartado 2 del artículo 20 de la Directiva 89/106/CEE del Consejo, en lo que se refiere concierne a paneles prefabricados portantes de caras de madera tensada y a paneles compuestos ligeros autoportantes. Decisión 2000/447/CE, de 13/06/2000 ; Comisión CE (DOCE-L Num. 180, 19/07/2000) -200108-001 P; Modifica la Decisió. Se adapta al progreso técnico por séptima vez el anexo I de la Directiva 76/769/CEE del Consejo relativa a la aproximación de las disposiciones legales, reglamentarias y administrativas de los Estados miembros que limitan la comercialización y el uso de determinadas sustancias y preparados peligrosos (creosota). Directiva 2001/90/CE, de 26/10/2001 ; Comisión (DOCE-L Num. 283, 27/10/2001) Norma Tecnológica de la Edificación NTE-RSR "Revestimientos de Suelos y escaleras: piezas Rígidas". Orden, de 15/02/1984 ; Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo (BOE Num. 51, 29/02/1984) Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponent limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos. Orden PRE 2666, de 25/10/2002 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 261, 31/10/2002) DB SE-AE: Accions en l'edificació Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) DB SE-M: Fusta Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) Modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos (sustancias clasificadas como carcinógenas, mutágenas o tóxicas para la reproducción, sustancias c/m/r). Orden PRE 985, de 11/04/2007 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 91, 16/04/2007) Modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponent limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos (compuestos de arsénico). Orden PRE 2772, de 25/09/2007 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 232, 27/09/2007). Se incluye la sustancia activa creosota, en el anexo I del Real Decreto 1054/2002, de 11 de octubre, por el que se regula el proceso de evaluación para el registro, autorización y comercialización de biocidas. Orden PRE 928, de 03/05/2012 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 107, 04/05/2012). Para asegurar la legalidad de la comercialización de madera y productos de la madera. Real Decreto 1088, de 04/12/2015 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 296, 11/12/2015) Se establecen las obligaciones de los agentes que comercializan madera y productos de la madera Reglamento 995, de 20/10/2010 ; Parlamento Europeo y Consejo (DOUE Num. L-295, 12/11/2010) Relativo a las normas detalladas en relación con el sistema de diligencia debida y con la frecuencia y la naturaleza de los controles sobre las entidades de supervisión contempladas en el Reglamento (UE) n o 995/2010 del Parlamento Europeo y del Consejo, por el que se establecen las obligaciones de los agentes que comercializan madera y productos de la madera Reglamento 607, de 06/07/2012 ; Parlamento Europeo y Consejo (DOUE Num. L-177, 07/07/2012) Se deroga la Directiva 68/89/CEE del Consejo relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros en materia de clasificación de madera sin transformar. Decisión 714/2007/CE, de 20/06/2007 ; Parlamento Europeo y Consejo (DOCE-L Num. 163, 23/06/2007) FUSTERIA I BARANES DB SE-AE: Accions en l'edificació Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) DB-SUA. Seguretat d'utilizació i accesibilitat Real Decreto 173, de 19/02/2010 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 61, 11/03/2010)

TEMES GENERALS CONTROL DE QUALITAT Control de qualitat de l'edificació. Decret 375, de 01/12/1988 ; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC Num. 1086, 28/12/1988) (Correccio errades: DOGC 1111 / 24/02/1989 ) Control de qualitat dels materials i unitats d'obra. Decret 77, de 04/03/1984 ; Presidència de la Generalitat (DOGC Num. 428, 25/04/1984) * S'aprova el plec d'assaig tipus per a obra civil i per a edificacions. Ordre de 21 de març de 1984 (DOGC num. 493, 12/12/1984) Reglamento de la Infraestructura para la Calidad y la Seguridad Industrial. Real Decreto 2200, de 28/12/1995 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 32, 06/02/1996) (Correccio errades: BOE 57 / 06/03/1996 ) * Modifica el artículo 14 y las disposiciones transitorias del Real Decreto. Real decreto 411, de 21 de marzo de 1997 ; del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 100, 26/04/1997) * Modifica. Real Decreto 338, de 19 de marzo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE núm. 84, 07/04/2010). Us del registre de materials de l'Itec en relació amb el programa de control de qualitat de l'edificació. Ordre, de 26/06/1996 ; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC Num. 2226, 05/07/1996) Control de qualitat dels poliuretans produïts in situ. Ordre, de 12/07/1996 ; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC Num. 2267, 11/10/1996). S'estableix l'obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents. Ordre, de 18/03/1997 ; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC Num. 2374, 18/04/1997) Se aprueba la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE)". Real Decreto 2661, de 11/12/1998 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 11, 13/01/1999) * Modificación. Real Decreto 996/1999, de 11 de junio, del Ministerio de Fomento (BOE num. 150, 24/06/1999) Código Técnico de la Edificación Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) (Correccio errades: BOE núm. 22 / 25/01/2008 ) *Modificació. Real Decreto 1371 de 19 de octubre de 2007 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 254, 23/10/2007) *Modificació. Orden VIV 984, de 15 de abril de 2009; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 99, 23/04/2009) *Modificació. Real Decreto 173, de 19 de febrero de 2010; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 61, 11/03/2010) *Modificació apartat 4 de l'article 4. Real Decreto 410, de 31 de marzo de 2010 ; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 97, 22/04/2010) *Sentencia de 4 de mayo de 2010, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se declara la nulidad del artículo 2.7 del Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación, así como la definición del párrafo segundo de uso administrativo y la definición completa de uso pública concurrencia, contenidas en el documento SI del mencionado Código ; (BOE núm. 184, 30/07/2010) * Modificació articles 1 y 2 y el anejo III de la parte I. Ley 8, de 26 de junio de 2013 ; de la Jefatura del Estado (BOE núm. 153, 27/06/2013). * Modificació DB-HE i DB-HS. Orden FOM 588, de 15 de junio de 2017 ; del Ministerio de Fomento (BOE núm. 149, 23/06/2017). Se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08). [Entra en vigor 01/12/2008. En la Disposició transitòria única de la nova normativa s'estableix que la EHE-08 "no será de aplicación a los proyectos cuya orden de redacción o de estudio, en el caso de las Administraciones públicas, o encargo, en otros casos, se hubiera efectuado antes de su entrada en vigor, ni a las obras de ellos derivadas, siempre que estas se inicien en un plazo no superior a 1 año para las obras de edificación, ni a 3 años para las de ingeniería civil, desde dicha entrada en vigor".] Real Decreto 1247, de 18/07/2008 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 203, 22/08/2008) (Correccio errades: BOE núm. 309 / 24/12/2008 ) Sentència. Sentencia de 27 de septiembre de 2012, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se declaran nulos los párrafos séptimo y octavo del artículo 81 y el anejo 19 de la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08), aprobada por el Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio Se modifican determinados documentos básicos del Código Técnico de la Edificación aprobados por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, y el Real Decreto 1371/2007, de 19 de octubre. Orden VIV 984, de 15/04/2009 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 99, 23/04/2009) (Correccio errades: BOE núm. 230 / 23/09/2009 )

Se modifican el Documento Básico DB-HE «Ahorro de energía» y el Documento Básico DB-HS «Salubridad», del Código Técnico de la Edificación, aprobado por Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo. Orden FOM 588, de 15/06/2017 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 149, 23/06/2017)

MAQUINÀRIA D'OBRA Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 84-528-CEE sobre aparatos elevadores y de manejo mecánico. Real Decreto 474, de 30/03/1988 ; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 121, 20/05/1988) Emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre. Real Decreto 212, de 22/02/2002 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 52, 01/03/2002) * Modificación. Real Decreto 524/2006, de 28 de abril, del Ministerio de la Presidencia (BOE num. 106, 04/05/2006) Se aprueba una nueva Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM-2 del Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referente a grúas torre para obras u otras aplicaciones. Real Decreto 836, de 27/06/2003 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 170, 17/07/2003) (Correccio errades: BOE 20 / 23/01/2004 ) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010) Se aprueba el nuevo texto modificado y refundido de la Instrucción Técnica Complementaria MIEAEM-4 del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención, referente a "grúas móviles autopropulsadas usadas". Real Decreto 837, de 27/07/2003 ; Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE Num. 170, 17/07/2003) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE num. 125, 25/05/2010) Criteris d'aplicació de la Instrucció tècnica complementària ITC-MIE-AEM2 del Reglament d'aparells d'elevació i de manutenció referent a les grues-torre desmuntables per a obres. Circular 12/1995, de 7 de juliol, de la Direcció General de Seguretat Industrial, del Departament d'Indústria i Energia ( Num. , ) Se establecen las normas para la comercialización y puesta en servicio de las máquinas Real Decreto 1644, de 10/10/2008 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 246, 11/10/2008) RESIDUS D'ENDERROCS I DE CONSTRUCCIÓ Catàleg de residus de Catalunya Decret 34, de 09/01/1996 ; Departament de Medi Ambient (DOGC Num. 2166, 09/02/1996) * Modificació. Decret 92/1999, de 6 d'abril, del Departament de Medi Ambient (DOGC num. 2865, 12/04/1999)

PLEC DE CONDICIONS TECNIQUES PARTICULARS

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Índex B - MATERIALS B0 - MATERIALS BÀSICS B01 - LÍQUIDS B011 - NEUTRES B0 - MATERIALS BÀSICS B03 - GRANULATS B031 - SORRES B0 - MATERIALS BÀSICS B03 - GRANULATS B032 - SAULONS B0 - MATERIALS BÀSICS B03 - GRANULATS B033 - GRAVES B0 - MATERIALS BÀSICS B03 - GRANULATS B037 - TOT-U B0 - MATERIALS BÀSICS B03 - GRANULATS B03D - TERRES B0 - MATERIALS BÀSICS B04 - PEDRES PER A FONAMENTS I MURS B041 - MATACÀ B0 - MATERIALS BÀSICS B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B051 - CIMENTS B0 - MATERIALS BÀSICS B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B053 - CALÇS B0 - MATERIALS BÀSICS B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B055 - LLIGANTS HIDROCARBONATS B0 - MATERIALS BÀSICS B06 - FORMIGONS DE COMPRA B064 - FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA B0 - MATERIALS BÀSICS B06 - FORMIGONS DE COMPRA B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR B0 - MATERIALS BÀSICS B06 - FORMIGONS DE COMPRA B06B - FORMIGONS PER A PAVIMENTS B0 - MATERIALS BÀSICS B06 - FORMIGONS DE COMPRA B06N - FORMIGONS D'ÚS NO ESTRUCTURAL B0 - MATERIALS BÀSICS B07 - MORTERS DE COMPRA

8 8 8 8 9 9 9 14 14 14 15 15 15 22 22 22 25 25 25 26 26 26 27 27 27 32 32 32 35 35 35 43 43 43 50 50 50 57 57 57 60 60 60 61 61

Pàgina: 1

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

B071 - MORTERS AMB ADDITIUS 61 B0 - MATERIALS BÀSICS 65 B0A - FERRETERIA 65 B0A1 - FILFERROS 65 B0 - MATERIALS BÀSICS 67 B0A - FERRETERIA 67 B0A3 - CLAUS 67 B0 - MATERIALS BÀSICS 68 B0B - ACER I METALL EN PERFILS O BARRES 68 B0B2 - ACER EN BARRES CORRUGADES 68 B0 - MATERIALS BÀSICS 72 B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS 72 B0D2 - TAULONS 72 B0 - MATERIALS BÀSICS 74 B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS 74 B0D3 - LLATES 74 B0 - MATERIALS BÀSICS 75 B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS 75 B0DF - ENCOFRATS ESPECIALS I CINDRIS 75 B0 - MATERIALS BÀSICS 76 B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS 76 B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS 76 B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS 78 B96 - MATERIALS PER A VORADES 78 B961 - PECES RECTES DE PEDRA NATURAL PER A VORADES 78 B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS 80 B96 - MATERIALS PER A VORADES 80 B965 - PECES RECTES DE FORMIGÓ PER A VORADES 80 B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS 82 B9H - MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS 82 B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS 91 B9H - MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS 91 B9H1 - MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT 91 BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ 92 BBA - MATERIALS PER A SENYALITZACIÓ HORITZONTAL 92 BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ 96 BBA - MATERIALS PER A SENYALITZACIÓ HORITZONTAL 96 BBA1 - MATERIALS PER A MARQUES VIALS HORITZONTALS 96 BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ 97 BBC - ABALISAMENT 97 BBC2 - ABALISAMENT PER A VIALITAT 97 BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ 101 BD5 - MATERIALS PER A DRENATGES 101 BD5Z - MATERIALS AUXILIARS PER A DRENATGES 101 BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ 105 BD7 - TUBS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS 105 BD7F - TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS 105 BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ 108 BD7 - TUBS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS 108 BD7J - TUBS DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS 108 BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ 109 Pàgina: 2

BDD - MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE 109 BDD1 - MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE CIRCULARS 110 BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ 112 BDD - MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE 112 BDDZ - MATERIALS AUXILIARS PER A POUS DE REGISTRE 112 BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ 116 BDK - MATERIALS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS 116 BDK2 - PERICONS PREFABRICATS DE FORMIGÓ 116 BQ - MATERIALS PER A EQUIPAMENTS FIXOS 117 BQ2 - PAPERERES 117 BQ21 - PAPERERES TRABUCABLES 117 BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL 118 BR3 - CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS 118 BR34 - ESMENES BIOLÒGIQUES 118 BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL 120 BR3 - CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS 120 BR36 - ESMENES D'ORIGEN SINTÈTIC 120 BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL 120 BR3 - CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS 120 BR3A - ADOBS MINERALS SÒLIDS DE FONS 120 BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL 122 BR3 - CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS 122 BR3P - TERRES I SUBSTRATS PER A JARDINERIA 122 BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL 124 BR4 - ARBRES I PLANTES 124 D - ELEMENTS COMPOSTOS 129 D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS 129 D06 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS 129 D060 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS 129 D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS 130 D07 - MORTERS I PASTES 130 D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS 130 D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS 131 D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT 131 D9 - ELEMENTS COMPOSTOS PER A PAVIMENTS 132 D93 - CONGLOMERATS PER A PAVIMENTS 132 D937 - CONGLOMERATS DE TERRA-CIMENT 132 1 - CONJUNTS DE PARTIDES D'EDIFICACIÓ 134 13 - FONAMENTS I CONTENCIONS 134 135 - FONAMENTS DE FORMIGÓ ARMAT 134 E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ 137 E2 - ENDERROCS 137 E22 - MOVIMENTS DE TERRES 137

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

E222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS E2 - ENDERROCS E22 - MOVIMENTS DE TERRES E223 - EXCAVACIONS PER A RECALÇATS E2 - ENDERROCS E22 - MOVIMENTS DE TERRES E223 - EXCAVACIONS PER A RECALÇATS E3 - FONAMENTS E31 - RASES I POUS E315 - FORMIGONAMENT DE RASES I POUS E3 - FONAMENTS E31 - RASES I POUS E31B - ARMADURES PER A RASES I POUS E3 - FONAMENTS E31 - RASES I POUS E31D - ENCOFRAT PER A RASES I POUS E3 - FONAMENTS E3Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A FONAMENTS ED - INSTAL·LACIONS D'EVACUACIÓ EDD - PARETS PER A POUS DE REGISTRE F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F211 - DEMOLICIÓ DE PETITES EDIFICACIONS F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F213 - ENDERROCS DE FONAMENTS I CONTENCIONS F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F216 - ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F21D - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SANEJAMENT I DRENATGE F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F21R - ARRENCADA D'ELEMENTS VEGETALS F2 - DEMOLICIONS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY F2 - DEMOLICIONS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS F2 - DEMOLICIONS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F226 - TERRAPLENADA I PICONATGE DE TERRES F2 - DEMOLICIONS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F227 - REPÀS I PICONATGE DE TERRES F2 - DEMOLICIONS

137 139 139 139 141 141 141 144 144 144 147 147 147 149 149 150 153 153 154 154 158 158 158 158 159 159 159 161 161 161 162 162 162 163 163 164 165 165 165 166 166 166 168 168 168 171 171 171 175 175 175 176

F22 - MOVIMENTS DE TERRES 176 F228 - REBLIMENT I PICONATGE DE RASES 176 F2 - DEMOLICIONS 179 F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA 179 F2 - DEMOLICIONS 180 F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA 180 F241 - TRANSPORT DE TERRES A OBRA 180 F2 - DEMOLICIONS 182 F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA 182 F242 - CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES A OBRA 182 F2 - DEMOLICIONS 183 F2A - SUBMINISTRAMENT DE TERRES 183 F2 - DEMOLICIONS 184 F2A - SUBMINISTRAMENT DE TERRES 184 F2A1 - SUBMINISTRAMENT DE TERRES D'APORTACIÓ 184 F2 - DEMOLICIONS 184 F2R - GESTIÓ DE RESIDUS 184 F2R3 - TRANSPORT DE RESIDUS D'EXCAVACIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS 184 F2 - DEMOLICIONS 186 F2R - GESTIÓ DE RESIDUS 186 F2R4 - CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS D'EXCAVACIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS 186 F2 - DEMOLICIONS 187 F2R - GESTIÓ DE RESIDUS 187 F2R5 - TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS 187 F2 - DEMOLICIONS 189 F2R - GESTIÓ DE RESIDUS 189 F2R6 - CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS 189 F2 - DEMOLICIONS 190 F2R - GESTIÓ DE RESIDUS 190 F2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS 191 F9 - PAVIMENTS 192 F91 - ESPLANADES 192 F9 - PAVIMENTS 194 F92 - SUBBASES 194 F924 - SUBBASES DE TERRA-CIMENT 194 F9 - PAVIMENTS 196 F93 - BASES 196 F931 - BASES DE TOT-U 196 F9 - PAVIMENTS 197 F96 - VORADES 197 F9 - PAVIMENTS 199 F97 - RIGOLES 199 F978 - RIGOLES DE FORMIGÓ 199 F9 - PAVIMENTS 200 F9A - PAVIMENTS GRANULARS 200 F9AA - PAVIMENTS DE TERRA 200 F9 - PAVIMENTS 203

Pàgina: 3

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

F9H - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA F9 - PAVIMENTS F9H - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA F9H1 - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ FBA - SENYALITZACIÓ HORITZONTAL FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ FBA - SENYALITZACIÓ HORITZONTAL FBA1 - MARQUES LONGITUDINALS FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD5 - DRENATGES FD5J - CAIXES PER A EMBORNALS FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD5 - DRENATGES FD5Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A DRENATGES FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD7 - CLAVEGUERES FD7F - CLAVEGUERES AMB TUB DE PVC FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD7 - CLAVEGUERES FD7J - CLAVEGUERES AMB TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FDB - SOLERES PER A POUS DE REGISTRE FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FDD - PARETS PER A POUS DE REGISTRE FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FDK - PERICONS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS FDK2 - PERICONS QUADRATS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS FF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS FF32 - TUBS DE FOSA DÚCTIL FQ - MOBILIARI URBÀ FQ2 - PAPERERES FQ21 - PAPERERES TRABUCABLES FR - JARDINERIA FR9 - BARANES FR9A - TANQUES DE FUSTA G - PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL G9 - FERMS I PAVIMENTS G9J - REGS SENSE GRANULATS GB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ GBC - ABALISAMENT GD - DRENATGES GD5 - DRENATGES GD57 - CUNETES REVESTIDES DE FORMIGÓ GR - MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL I JARDINERIA GR7 - SEMBRES L - PARTIDES D'OBRA DE MANTENIMENT D'EDIFICACIÓ L2 - DESMUNTATGES L21 - DESMUNTATGES I ARRENCADES L21P - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS AUDIOVISUALS I DE COMUNICACIÓ B - MATERIALS

203 211 211 211 212 212 216 216 216 218 218 218 220 220 220 221 221 221 223 223 223 224 224 226 226 229 229 229 231 231 233 233 233 234 234 234 236 236 236 238 238 242 242 242 244 244 247 247 247 247 249

Pàgina: 4

B0 - MATERIALS BÀSICS B06 - FORMIGONS DE COMPRA B06Q - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR AMB FIBRES F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ F9 - PAVIMENTS F97 - RIGOLES F971 - BASES DE FORMIGÓ PER A RIGOLES F9 - PAVIMENTS F9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ F9G1 - PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS SENSE ADDITIUS F9 - PAVIMENTS F9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ F9G2 - PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS AMB ADDITIUS F9 - PAVIMENTS F9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ F9G4 - PAVIMENTS DE FORMIGÓ AMB FIBRES ACABATS AMB ADDITIUS

249 249 249 253 253 253 253 254 254 254 257 257 257 261 261 261

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ B-

OPERACIONS DE CONTROL: Abans de l'inici de l'obra i si no es tenen antecedents de l'aigua que es vol utilitzar, o es tenen dubtes, s'ha d'analitzar l'aigua per determinar: - Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952) - Contingut de substàncies dissoltes (UNE 83957) - Contingut de sulfats, expressats en SO4 (UNE 83956) - Contingut en ió clor Cl- (UNE 7178) - Contingut d'hidrats de carboni (UNE 7132) - Contingut de substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235) En cas d'utilitzar aigua potable de la xarxa de subministrament, no serà obligatori realitzar els assajos anteriors. En altres casos, la DF o el Responsable de la recepció en el cas de centrals de formigó preparat o de prefabricats, s'ha de disposar la realització dels assajos en laboratoris contemplats en l'apartat 78.2.2.1 de l'EHE, per tal de comprovar el compliment de les especificacions de l'article 27 de l'EHE.

MATERIALS

B0 - MATERIALS BÀSICS B01 -

LÍQUIDS

B011 - NEUTRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0111000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE, realitzant-se la presa de mostres segons la UNE 83951.

Aigües utilitzades per algun dels usos següents: - Confecció de formigó - Confecció de morter - Confecció de pasta de guix - Reg de plantacions - Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc. - Humectació de bases o subbases - Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'ha d'acceptar l'aigua que no compleixi les especificacions, ni per a l'amasat ni per al curat.

____________________________________________________________________________

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica. Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials. Es podrà utilitzar aigua reciclada provinent del rentat dels camions formigonera a la pròpia central de formigó, sempre que compleixi les especificacions anteriors i la seva densitat sigui <= 1,3 g/m3 i la densitat total sigui <=1,1 g/cm L'aigua a utilitzar tant en el curat com en la pastada del formigó, no ha de contenir cap substància perjudicial en quantitats que puguin afectar a les propietats del formigó o a la protecció de l'armat. Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que acompleix totes aquestes característiques: - Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952): >= 5 - Total de substàncies dissoltes (UNE 83957): <= 15 g/l (15.000 ppm) - Sulfats, expressats en SO4- (UNE 83956) - Ciment tipus SR: <= 5 g/l (5.000 ppm) - Altres tipus de ciment: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7178) - Aigua per a formigó armat: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Aigua per a formigó pretesat: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Aigua per a formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Hidrats de carboni (UNE 7132): 0 - Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235): <= 15 g/l (15.000 ppm) Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

B0 - MATERIALS BÀSICS B03 -

GRANULATS

B031 - SORRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0311010,B0310020,B0312010. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra procedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquest tipus de residu. S'han considerat els tipus següents: - Sorra de marbre blanc - Sorra per a confecció de formigons, d'origen: - De pedra calcària - De pedra granítica - Sorra per a confecció de morters - Sorra per a reblert de rases amb canonades - Sorres procedents de reciclatge de residus de la construcció i demolicions CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s'han d'obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregués convenients o que li fossin requerits pel Director d'Obra, entre d'altres: - Classificació geològica. - Estudi de morfologia. - Aplicacions anteriors. La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien a un control massa freqüent dels materials que se n'extraguessin. Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que estableixi explícitament la DF. No ha de tenir margues o altres materials estranys. Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0% Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color més clar que el patró

Pàgina: 5

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Contingut de terrossos d'argila (UNE 7133): <= 1% en pes Els àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s'utilitzaran àrids procedents de roques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostos ferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a l'EHE Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l'article 28 de l'EHE. A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, han de ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sèrie de requisits: - Dimensió mínima permesa = 4 mm - Terrossos d'argila per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 0,6% - Terrossos d'argila per a un formigó amb 100% d'àrid reciclat: <= 0,25% - Absorció d'aigua per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 7% - Absorció d'aigua per a un formigó amb més del 20% d'àrid reciclat: <= 5% - Coeficient de Los Ángeles: <= 40 - Continguts màxims d'impureses: - Material ceràmic: <= 5% del pes - Partícules lleugeres: <= 1% del pes - Asfalt: <= 1% del pes - Altres: <= 1,0 % del pes En els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l'article 28 de l'EHE. SORRA DE MARBRE BLANC: Barreja amb granulats blancs diferents del marbre:

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Es denomina sorra a la barreja de les diferents fraccions d'àrid fi que s'utilitzen per a la confecció del formigó Designació: d/D - IL - N d/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màxim IL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barreja N: Naturalesa de l'àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D, dolomític; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclat Mida dels granuls (Tamís 4 UNE-EN 933-2): <= 4 mm Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): <= 0,5% en pes Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 1% en pes Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146507-2) Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 0,8% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes - Formigó pretesat: <= 0,03% en pes Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Estabilitat (UNE-EN 1367-2): - Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10% - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15% Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) quan el formigó estigui sotmès a una classe d'exposició H o F, i l'àrid fi tingui una absorció d'aigua >1%: <= 15% Coeficient de friabilitat (UNE 83115) - Per formigons d'alta resistència: < 40 - Formigons en massa o armats amb Fck<=30 N/mm2: < 50 Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per a comprovar-ho, s'ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogràfic, per a obtenir el tipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d'aquest estudi es dedueix la possibilitat de reactivitat àlcali sílice o àlcali silicat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali carbonat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.507 EX Part 2. La corba granulomètrica de l'àrid fi, ha d'estar compresa dins del fus següent: +----------------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ Material retingut acumulat, en % en pes,en els tamisos ¦ ¦ Límits ¦-------------------------------------------------------------------¦ ¦ ¦ 4 mm ¦ 2 mm ¦ 1 mm ¦ 0,5 mm ¦ 0,25 mm ¦ 0,125 mm ¦ 0,063 mm ¦ ¦--------¦--------¦--------¦--------¦--------¦---------¦----------¦----------¦ ¦Superior¦ 0 ¦ 4 ¦ 16 ¦ 40 ¦ 70 ¦ 77 ¦ (1) ¦ ¦Inferior¦ 15 ¦ 38 ¦ 60 ¦ 82 ¦ 94 ¦ 100 ¦ 100 ¦ +----------------------------------------------------------------------------+ (1) Aquest valor varia en funció del tipus i origen de l'àrid.

Pàgina: 6

SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1): - Granulat gruixut: - Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí: - Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o alguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 10% en pes Equivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8): - Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 70 - Resta de casos: >= 75 Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6): <= 5% SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1): - Granulat gruixut: - Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí: - Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o alguna classe específica d'exposició: <= 10% en pes - Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 16% en pes Valor blau de metilè(UNE 83130): - Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents: +-------------------------------------------------+ ¦ Tamís ¦ Percentatge en ¦ Condicions ¦ ¦ UNE 7-050 ¦ pes que passa ¦ ¦ ¦ mm ¦ pel tamís ¦ ¦ ¦-----------¦------------------¦------------------¦ ¦ 5,00 ¦ A ¦ A = 100 ¦ ¦ 2,50 ¦ B ¦ 60 <= B <= 100 ¦ ¦ 1,25 ¦ C ¦ 30 <= C <= 100 ¦ ¦ 0,63 ¦ D ¦ 15 <= D <= 70 ¦ ¦ 0,32 ¦ E ¦ 5 <= E <= 50 ¦ ¦ 0,16 ¦ F ¦ 0 <= F <= 30 ¦ ¦ 0,08 ¦ G ¦ 0 <= G <= 15 ¦ ¦-----------¦------------------¦------------------¦ ¦ Altres ¦ ¦ C - D <= 50 ¦ ¦ condi- ¦ ¦ D - E <= 50 ¦ ¦ cions ¦ ¦ C - E <= 70 ¦ +-------------------------------------------------+ Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del junt Contingut de matèries perjudicials: <= 2% GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció. El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o química sota les condicions més desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d'utilització. No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua. S'ha considerat que l'ús serà el reblert de rases amb canonades. Per a qualsevol utilització diferent d'aquesta, es requereix l'acceptació expressa de la direcció facultativa i la justificació mitjançant els assaigs que pertoquin que es compleixen les condicions requerides per a l'us al que es pretén destinar. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Cada remesa de sorra s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec. Les sorres de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separat. Els àrids s'han d'emmagatzemar de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana emmagatzemar-los sota

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat, i en un terreny sec i net destinat a l'apilament dels àrids. Les sorres d'altres tipus s'han d'emmagatzemar per separat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón. Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus. SORRES PER A ALTRES USOS: No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: L'entrega de granulat a l'obra ha d'anar acompanyada d'un full de subministrament proporcionat pel subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents dades: - Identificació del subministrador - Número del certificat de marcatge CE o indicació d'autoconsum - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Nom de la cantera - Data del lliurament - Nom del peticionari - Designació de l'àrid segons l'article 28.2 de l'EHE - Quantitat de granulat subministrat - Identificació del lloc de subministrament El fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies de l'àrid subministrat. El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 2+: Declaració de Prestacions - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 4: Declaració de Prestacions El símbol de marcatge de conformitat CE s'ha d'estampar d'acord amb la Directiva 93/68CE i ha d'estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha d'anar acompanyat de la següent informació: - Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o marca d'identificació i direcció del fabricant - Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Referència a la norma (UNE-EN 12620)

A -

Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst) Designació del producte Informació de les característiques essencials aplicables la documentació del marcatge haurà d'indicar: Nom del laboratori que ha realitzat els assajos Data d'emissió del certificat Garantia de que el tractament estadístic és l'exigit en el marcatge Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi àrids que no compleixen amb l'article 28.4.1. L'àrid reciclat ha d'incloure en la seva documentació: - Naturalesa del material - Planta productora de l'àrid i empresa transportista de la runa - Presència d'impureses - Detalls de la seva procedència - Altre informació que resulti rellevant OPERACIONS DE CONTROL: Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva idoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal de determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l'article 28 de l'EHE. En el cas d'àrids d'autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d'aportar un certificat d'assaig, de com a màxim tres mesos d'antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels contemplats en l'article 78.2.2.1 de l'EHE, que verifiqui el compliment de les especificacions de l'àrid subministrat respecte l'article 28 de l'EHE. La DF ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, ha de poder determinar l'execució de comprovacions mitjançant assaigs. La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser, abans del subministra de l'àrid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de les especificacions: - Matèria orgànica (UNE-EN 1744-1). - Terrossos d'argila (UNE 7133). - Material retingut pel garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE EN 1744-1). - Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1). - Sulfats solubles en àcid (UNE-EN 1744-1). - Contingut d'Ió CL- (UNE-EN 1744-1). - Assaig petrogràfic - Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508). - Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8). - Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6). - Assaig d'identificació per raigs X. - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2) - Coeficient de friabilitat (UNE 83115) Un cop s'hagi realitzat l'apilament, s'ha de realitzar una inspecció visual, i si es considera necessari, s'han de prendre mostres per realitzar els assaigs corresponents. S'ha de poder acceptar la sorra que no compleixi amb els requisits sempre i quan mitjançant rentat, cribatge o mescla, assoleixi les condicions exigides. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'ha d'acceptar la sorra que no compleixi totes les especificacions indicades al plec de condicions. Si la granulometria no s'ajusta a la utilitzada per a l'establiment de les dosificacions aprovades, s'hauran de projectar i aprovar noves fórmules de treball. No s'han d'utilitzar àrids fins els quals l'equivalent de sorra sigui inferior a: - 70, en obres sotmeses a les classes I, IIa o IIb, i no sotmeses a cap classe específica d'exposició - 75, en la resta de casos En cas que les sorres procedents del matxuqueig de roques calcàries o de roques dolomítiques que no compleixin l'especificació de l'equivalent de sorra, s'han de poder acceptar si l'assaig del blau de metilè (UNE-EN 933-9) compleix el següent: - Per a obres amb classe general d'exposició I, IIa o IIb (i sense classe específica): <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes Si el valor del blau de metilè fos superior als valors anteriors, i es presentin dubtes de la presència d'argila en els fins, s'ha de poder realitzar un assaig de rajos X per a la seva detecció i identificació: s'ha de poder utilitzar l'àrid fi si les argiles són del tipus caolinita o illita, i si les propietats del formigó amb aquest àrid són les mateixes que les d'un que tingui els mateixos components però sense els fins.

Pàgina: 7

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

S'han de poder utilitzar sorres rodades, o procedents de roques matxucades, o escòries siderúrgiques adequades, en la fabricació de formigó d'ús no estructural.

____________________________________________________________________________

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig.

B0 - MATERIALS BÀSICS B03 -

- Assaig Próctor Modificat (UNE 103501) - Humitat natural (UNE EN 1097-5) - Per a cada 20000 m3 o 1 cop al mes si el volum executat és menor: - Coeficient de desgast de "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2) - Assaig CBR (UNE 103502), cada 4500 m3 o cada setmana si el volum executat és menor. El Director de les obres podrà reduir a la meitat la freqüència dels assaigs si considera que els materials són suficientment homogenis, o si en el control de recepció de la unitat acabada s'han aprovat 10 lots consecutius.

GRANULATS

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Els resultats dels assaigs d'identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s'autoritzarà l'ús del material corresponent.

B032 - SAULONS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC ____________________________________________________________________________

B0322000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Sorra procedent de roca granítica meteoritzada, obtinguda per excavació.

B0 - MATERIALS BÀSICS CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la DT o en el seu defecte el que determini la DF. Els materials no han de ser susceptibles a meteorització o alteració física o química. Han de poder barrejar-se amb aigua sense donar lloc a dissolucions perjudicials per a l'estructura, per altres capes de ferm, o que puguin contaminar. Durant l'extracció s'ha de retirar la capa vegetal. No ha de tenir argiles, margues o d'altres matèries estranyes. La fracció que passa pel tamís 0,08 (UNE 7050) ha de ser inferior a 2/3, en pes, de la que passa pel tamís 0,40 (UNE 7050). La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament la DF. A la vegada, els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica, i han de ser nets, resistents i de granulometria uniforme. Coeficient de desgast "Los Angeles" (NLT-149): < 50 Índex CBR (NLT-111): > 20 Contingut de matèria orgànica: Nul Mida del granulat: - Sauló garbellat: <= 50 mm - Sauló no garbellat: <= 1/2 gruix de la tongada 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

B03 -

GRANULATS

B033 - GRAVES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0332Q10. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Granulats utilitzats per a algun dels usos següents: - Confecció de formigons - Confecció de barreges grava-ciment per a paviments - Material per a drenatges - Material per a paviments El seu origen pot ser: - Granulats naturals, procedents d'un jaciment natural - Granulats naturals, obtinguts per matxucament de roques naturals - Granulats procedents d'escòries siderúrgiques refredades per aire - Granulats procedents del reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenints d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus Els granulats naturals poden ser: - De pedra granítica - De pedra calcària Els granulats procedents del reciclatge d'enderrocs de la construcció que s'han considerat són els següents: - Granulats reciclats provinents de construcció de maó - Granulats reciclats provinents de formigó - Granulats reciclats mixtes - Granulats reciclats prioritariament naturals

No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: Abans de començar l'obra, quan hagi canvi de procedència del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d'identificació del material: - Per a cada 1000 m3 o fracció diària i sobre 2 mostres: - Assaig granulomètric (UNE EN 933-1), - Assaig d'equivalent de sorra (UNE EN 933-8) - I en el seu cas, assaig de blau de metilè (UNE EN 933-9) - Per a cada 5000 m3, o 1 cada setmana si el volum executat és menor: - Determinació dels límits d'Atterberg (UNE 103103 i UNE 103104) Pàgina: 8

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s'han d'obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregués convenients o que li fossin requerits pel Director d'Obra, entre d'altres: - Classificació geològica. - Estudi de morfologia. - Aplicacions anteriors. La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien a un control massa freqüent dels materials que se n'extraguessin. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS GRANULATS RECICLATS Els granulats procedents de reciclatge d'enderrocs no han de contenir en cap cas restes provinents de construccions amb patologies estructurals, com ara ciment aluminós, granulats amb sulfurs, sílice

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

amorfa o corrosió de les armadures. Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament la DF. Han de ser nets, resistents i de granulometria uniforme. No han de tenir pols, brutícia, argila, margues o d'altres matèries estranyes. Diàmetre mínim: 98% retingut tamís 4 (UNE-EN 933-2) Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l'article 28 de l'EHE. A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, han de ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sèrie de requisits: - Dimensió mínima permesa = 4 mm - Terrossos d'argila per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 0,6% - Terrossos d'argila per a un formigó amb 100% d'àrid reciclat: <= 0,25% - Absorció d'aigua per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 7% - Absorció d'aigua per a un formigó amb més del 20% d'àrid reciclat: <= 5% - Coeficient de Los Ángeles: <= 40 - Continguts màxims d'impureses: - Material ceràmic: <= 5% del pes - Partícules lleugeres: <= 1% del pes - Asfalt: <= 1% del pes - Altres: <= 1,0 % del pes En els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l'article 28 de l'EHE. GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció. El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o química sota les condicions més desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d'utilització. No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua. GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE CONSTRUCCIÓ DE MAÓ: El seu origen ha de ser construccions de maó, amb un contingut final de ceràmica superior al 10% en pes. Contingut de maó + morters + formigons: >= 90% en pes Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: Reblerts per a drenatges i protecció de cobertes GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE FORMIGONS: El seu origen ha de ser de construccions de formigó, sense barreja d'altres enderrocs. Contingut de formigó: > 95% Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: - Drenatges - Formigons de resistència característica <= 20 N/mm2 utilitzats en classes d'exposició I o Iib - Protecció de cobertes - Bases i subbases de paviments GRANULATS RECICLATS MIXTES: El seu origen ha de ser enderrocs de construccions de maó i formigó, amb una densitat dels elements massissos > 1600 kg/m3. Contingut de ceràmica: <= 10% en pes Contingut total de matxuca de formigó + maó + morter: >= 95% en pes Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: - Drenatges - Formigons en massa GRANULATS RECICLATS PRIORITARIAMENT NATURALS: Granulats obtinguts de pedrera amb incorporació d'un 20% de granulats reciclats provinents de formigó. Ús admissible: - Drenatges i formigons utilitzats en classes d'exposició I o IIb S'han considerat les següents utilitzacions de les graves: - Per a confecció de formigons - Per a drens - Per a paviments - Per a confecció de mescles grava-ciment tipus GC-1 o GC-2 GRANULATS PROCEDENTS D'ESCORIES SIDERÚRGIQUES Contingut de silicats inestables: Nul

Contingut de compostos fèrrics:

Nul

GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Es denomina grava a la barreja de les diferents fraccions de granulat gruixut que s'utilitzen per a la confecció del formigó Designació: d/D - IL - N d/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màxim IL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barreja N: Naturalesa de l'àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D, dolomític; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclat La grandària màxima D d'un granulat gruixut (grava) utilitzat per la confecció de formigó serà menor que les següents dimensions: - 0,8 de la distància lliure horitzontal entre beines o armadures que formin grup, o entre un parament de la peça i una beina o armadura que formi un angle >45º (amb la direcció de formigonat) - 1,25 de la distància entre un parament de la peça i una beina o armadura que formi un angle <=45º (amb la direcció de formigonat) - 0,25 de la dimensió mínima de la peça que es formigona amb les excepcions següents: - Lloses superiors de sostres, amb TMA < 0,4 del gruix mínim - Peces d'execució molt curosa i elements en els que l'efecte de la paret de l'encofrat sigui reduït (sostres encofrats a una sola cara), amb TMA < 0,33 del gruix mínim Quan el formigó passi entre vàries armadures, l'àrid gruixut serà el mínim valor entre el primer punt i el segon del paràgraf anterior. Tot el granulat ha de ser d'una mida inferior al doble del límit més petit aplicable a cada cas. Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color més clar que el patró Fins que passen pel tamís 0,063 (UNE-EN 933-2): - Per a graves calcàries i granítiques: <= 1,5% en pes - Granulats, reciclats de formigó o prioritariament naturals: < 3% - Per a granulats reciclats mixtos: < 5% L'índex de llenques per a un granulat gruixut segons UNE-EN 933-3: <= 35% Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): - Granulats naturals <= 1% en pes Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Granulats naturals: <= 1% en pes - Granulats d'escòries siderúrgiques: <= 2% en pes - Granulats reciclats mixtos: <= 1% en pes - Granulats amb sulfurs de ferro oxidables en forma de pirrotina: <= 0,1% en pes - Altres granulats: <= 0,4% en pes Sulfats solubles en àcids, expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Granulats naturals: <= 0,8% en pes - Granulats d'escòries siderúrgiques: <= 1% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Formigó armat o en massa amb armadura de fissuració: <= 0,05% en massa - Formigó pretesat: <= 0,03% en massa Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Contingut de pirites o d'altres sulfurs: 0% Contingut d'ió Cl-: - Granulats reciclats mixtos: < 0,06% El contingut de matèria orgànica que sura en un líquid de pes específic 2 segons la UNE-EN 1744-1(Apart.) 14.2 serà <= 1% per a granulats gruixuts. Contingut de materials no petris (roba, fusta, paper...): - Granulats reciclats provinents de formigó o mixtos: < 0,5% - Altres granulats: Nul Contingut de restes d'asfalt: - Granulat reciclat mixt o provinent de formigó: < 0,5% - Altres granulats: Nul Reactivitat: - Àlcali-sílici o àlcali-silicat (Mètode químic UNE 146-507-1 EX o Mètode accelerat UNE 146-508 EX): Nul·la - Àlcali-carbonat (Mètode químic UNE 146-507-2): Nul·la Estabilitat (UNE-EN 1367-2): - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 18% Resistència a la fragmentació segons UNE-EN 1097-2 (Assaig de los Ángeles): - Granulats gruixuts naturals: <= 40 Absorció d'aigua: - Granulats gruixuts naturals (UNE-EN 1097-6): < 5% - Granulats reciclats provinents de formigó: < 10%

Pàgina: 9

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Granulats reciclats mixtos: < 18% - Granulats reciclats prioritariament naturals: < 5% Pèrdua de pes amb cinc cicle de sulfat de magnesi segons UNE-EN 1367-2: - Granulats gruixuts naturals: <= 18% Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per a comprovar-ho, s'ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogràfic, per a obtenir el tipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d'aquest estudi es dedueix la possibilitat de reactivitat àlcali sílice o àlcali silicat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali carbonat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.507 EX Part 2. Els àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s'utilitzaran àrids procedents de roques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostos ferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a l'EHE GRAVA PER A DRENATGES: El granulat ha de ser procedent d'un jaciment natural, del matxuqueig de roques naturals, o del reciclatge d'enderrocs. No ha de presentar restes d'argila, margues o altres materials estranys. La mida màxima dels grànuls ha de ser de 76 mm (tamís 80 UNE) i el garbellat ponderal acumulat pel tamís 0,08 UNE ha de ser <= 5%. La composició granulomètrica ha de ser fixada explícitament per la DF segons les característiques del terreny per drenar i del sistema de drenatge. Plasticitat: No plàstic Coeficient de desgast (assaig "Los Ángeles" UNE-EN 1097-2): <= 40 Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): > 30 Condicions generals de filtratge: - F15/d85: < 5 - F15/d15: < 5 - F50/d50: < 5 (Fx = grandària superior de la fracció x% en pes del material filtrant, dx = grandària superior de la proporció x% del terreny a drenar) A més, el coeficient d'uniformitat del filtre ha de ser: - F60/F10: <20 Condicions de la granulometria en funció del sistema previst d'evacuació de l'aigua: - Per a tubs perforats: F85/Diàmetre de l'orifici: > 1 - Per a tubs amb juntes obertes: F85/ Obertura de la junta: > 1,2 - Per a tubs de formigó porós: F85/d15 de l'àrid del tub: > 0,2 - Si es drena per metxinals: F85/ diàmetre del metxinal: > 1 Quan no sigui possible trobar un material granular d'aquestes condicions es faran filtres granulars compostos de vàries capes. La més gruixuda es col·locarà al costat del sistema d'evacuació. Aquesta complirà les condicions de filtre respecte a la següent i així successivament fins arribar al replè o al terreny natural. Es podrà recórrer a l'ús de filtres geotèxtils. Quan el terreny natural estigui constituït per materials amb graves i boles a efectes del compliment de les condicions anteriors, s'atendrà únicament a la corba granulomètrica de la fracció del mateix inferior a 25 mm. Si el terreny no és cohesiu i està compost per sorra fina i llims, el material drenant haurà de complir, a més de les condicions generals de filtre, la condició: F15 > 1 mm. Si el terreny natural és cohesiu, compacte i homogeni, sense restes de sorra o llims, les condicions de filtre 1 i 2 s'han de substituir per: 0,1 mm > F15 > 0,4 mm En els drens cecs, el material de la zona permeable central haurà de complir les següents condicions: - Mida màxima de l'àrid: Entre 20 mm i 80 mm - Coeficient d'uniformitat: F60/F10 < 4 Si s'utilitza granulats reciclats s'ha de comprovar que l'inflament (assaig CBR (NLT-111)) sigui inferior al 2% (UNE 103502). 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CONDICIONS GENERALS: Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Cada remesa de grava s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec Les graves de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separat Els àrids s'emmagatzemaran de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Pàgina: 10

GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón. GRAVA PER A PAVIMENTS: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) GRAVA PER A DRENATGES: Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la Instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1.IC «Drenaje» que figura como anejo a esta Orden. Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: L'entrega de granulat a l'obra ha d'anar acompanyada d'un full de subministrament proporcionat pel subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents dades: - Identificació del subministrador - Número del certificat de marcatge CE o indicació d'autoconsum - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Nom de la cantera o planta subministradora en cas de material reciclat - Data del lliurament - Nom del peticionari - Designació de l'àrid segons l'article 28.2 de l'EHE - Quantitat de granulat subministrat - Identificació del lloc de subministrament El fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies de l'àrid subministrat. El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 2+: Declaració de Prestacions - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 4: Declaració de Prestacions El símbol de marcatge de conformitat CE s'ha d'estampar d'acord amb la Directiva 93/68CE i ha d'estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha d'anar acompanyat de la següent informació: - Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o marca d'identificació i direcció del fabricant - Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Referència a la norma (UNE-EN 12620) - Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst) - Designació del producte - Informació de les característiques essencials aplicables A la documentació del marcatge haurà d'indicar: - Nom del laboratori que ha realitzat els assajos - Data d'emissió del certificat - Garantia de que el tractament estadístic és l'exigit en el marcatge - Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi àrids que no compleixen amb l'article 28.4.1. L'àrid reciclat ha d'incloure en la seva documentació: - Naturalesa del material - Planta productora de l'àrid i empresa transportista de la runa - Presència d'impureses

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

El el en

Detalls de la seva procedència Altre informació que resulti rellevant subministrador de granulats procedents de reciclatge, ha d'aportar la documentació que garanteixi compliment de les especificacions establertes a la norma EHE-08, si el material s'ha d'utilitzar la confecció de formigons.

OPERACIONS DE CONTROL: Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva idoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal de determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l'article 28 de l'EHE. En el cas d'àrids d'autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d'aportar un certificat d'assaig, de com a màxim tres mesos d'antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels contemplats en l'article 78.2.2.1 de l'EHE, que verifiqui el compliment de les especificacions de l'àrid subministrat respecte l'article 28 de l'EHE. La DF ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, ha de poder determinar l'execució de comprovacions mitjançant assaigs. La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser, abans del subministra de l'àrid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de les especificacions: - Índex de llenques (UNE-EN 933-3). - Terrossos d'argila (UNE 7133) - Partícules toves (UNE 7134) - Coeficient de forma (UNE EN 933-4) - Material retingut pel garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE EN 1744-1). - Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1). - Contingut en ió clor Cl- (UNE-EN 1744-1) - Assaig petrogràfic - Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508). - Estabilitat, resistència a l'atac del sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2). - Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6). - Resistència al desgast Los Angeles (UNE-EN 1097-2). - Assaig d'identificació per raigs X. - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2) OPERACIONS DE CONTROL EN GRAVA PER A DRENATGES: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual del material i recepció del certificat de procedència i qualitat corresponent. - Abans de començar el reblert, quan hagi canvi de procedència del material, o cada 2000 m3 durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d'identificació del material: - Assaig granulomètric del material filtrant (UNE EN 933-1) - Assaig granulomètric del material adjacent (UNE 103101) - Desgast de "Los Ángeles" (UNE EN 1097-2) S'ha de demanar un certificat de procedència del material, que en el cas d'àrids naturals ha de contenir: - Classificació geològica - Estudi de morfologia - Aplicacions anteriors - Assaigs d'identificació del material CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN GRAVA PER A DRENATGES: S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptarà la grava que no compleixi totes les especificacions indicades al plec. Si la granulometria no s'ajusta a la utilitzada per a l'establiment de les dosificacions aprovades, s'hauran de projectar i aprovar noves fórmules de treball. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIÓ EN CAS D'INCOMPLIMENT EN GRAVA PER A DRENATGES: Els resultats dels assaigs d'identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s'ha d'autoritzar l'ús del material corresponent en l'execució del reblert.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B03 -

GRANULATS

B037 - TOT-U

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0372000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Material granular de granulometria contínua, utilitzat com capa de ferm. S'han considerat els tipus següents: - Tot-u natural - Tot-u artificial CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la DT o en el seu defecte el que determini la DF. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament la DF. A la vegada, els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica, i han de ser nets, resistents i de granulometria uniforme. No ha de ser susceptible de cap tipus de meteorització o alteració física o química apreciable sota les condicions possibles més desfavorables. No ha de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin afectar a estructures, a d'altres capes de ferm, o contaminar el sòl o corrents d'aigua. Els materials no han de tenir terrossos d'argila, marga, matèria orgànica, ni d'altres matèries extranyes que puguin afectar la durabilitat de la capa. TOT-U NATURAL: Es considera tot-u natural el material granular, de granulometria contínua, que s'utilitza com a capa de ferm. Els materials que el formin procediran de graveres o dipòsits naturals, sòls naturals o de mescla d'ambdós. La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat entre un dels següents fusos: +------------------------------------------------+ ¦ ¦ Tamisatge ponderal acumulat (%) ¦ ¦Tamís UNE-EN¦---------------------------------- ¦ ¦ 933-2 (mm) ¦ ZN40 ZN25 ZN20 ¦ ¦------------¦-----------------------------------¦ ¦ 50 ¦ 100 --¦ ¦ 40 ¦ 80-95 100 -¦ ¦ 25 ¦ 60-90 75-95 100 ¦ ¦ 20 ¦ 54-84 65-90 80-100 ¦ ¦ 8 ¦ 35-63 40-68 45-75 ¦ ¦ 4 ¦ 22-46 27-51 32-61 ¦ ¦ 2 ¦ 15-35 20-40 25-50 ¦ ¦ 0,500 ¦ 7-23 7-26 10-32 ¦ ¦ 0,250 ¦ 4-18 4-20 5-24 ¦ ¦ 0.063 ¦ 0-9 0-11 0-11 ¦ +------------------------------------------------+ La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la fracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2). Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2): - Categoria de trànsit pesat T00 a T2: > 35 - Categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: > 40 Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): - T00 a T1: > 35 - T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 30 - Vorals de T3 i T4: > 25 Per a capes granulars per a l'assentament de canonades: > 30 Plasticitat (UNE 103104): - Trànsit T00 a T3: No plàstic - T4: - Límit líquid (UNE 103103): < 25 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 6

Pàgina: 11

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Vorals sense pavimentar: - Límit líquid (UNE 103103): < 30 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10 - Per a capes granulars per a l'assentament de canonades: - Límit líquid (UNE 103103): < 25 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 6

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

TOT-U ARTIFICIAL: El tot-u artificial ha d'estar compost de granulats procedents de la trituració, total o parcial, de pedra de cantera o de grava natural. Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta autoritzada legalment per al tractament d'aquests residus. En obres de carreteres només es podrà utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4. Per al trànsit tipus T2 a T4 es podran utilitzar àrids reciclats, siderúrgics, subproductes i productes inerts de rebuig, sempre que compleixin amb les prescripcions tècniques exigides. La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat per utilitzar, que ha d'estar continguda dins d'un dels fusos següents: +------------------------------------------------+ ¦ ¦ Tamisatge ponderal acumulat (%) ¦ ¦Tamís UNE-EN¦---------------------------------- ¦ ¦ 933-2 (mm) ¦ ZA25 ZA20 ZAD20 ¦ ¦------------¦-----------------------------------¦ ¦ 40 ¦ 100 --¦ ¦ 25 ¦ 75-100 100 100 ¦ ¦ 20 ¦ 65-90 75-100 65-100 ¦ ¦ 8 ¦ 40-63 45-73 30-58 ¦ ¦ 4 ¦ 26-45 31-54 14-37 ¦ ¦ 2 ¦ 15-32 20-40 0-15 ¦ ¦ 0,500 ¦ 7-21 9-24 0-6 ¦ ¦ 0,250 ¦ 4-16 5-18 0-4 ¦ ¦ 0,063 ¦ 0-9 0-9 0-2 ¦ +------------------------------------------------+ La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la fracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2). Índex de llenques (UNE-EN 933-3): < 35 Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2): - Trànsit T0 a T2: < 30 - T3, T4 i vorals: < 35 Per a materials reciclats procedents de ferms de carretera o demolicions: - Trànsit de T00 a T2: > 40 - Trànsit T3, T4 i vorals: > 45 Per a capes granulars per a l'assentament de canonades: > 40 Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): - T00 a T1: > 40 - T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 35 - Vorals de T3 i T4: > 30 Plasticitat: - Trànsit T00 a T4: No plàstic - Vorals sense pavimentar: - Límit líquid (UNE 103103): < 30 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10 Coeficient de neteja (Annex C de l'UNE 146130): < 2 Si el material prové de reciclatge d'enderrocs (condicions addicionals): - Inflament (NLT-111): < 2% - Contingut de materials petris: >= 95% - Contingut de restes d'asfalt: < 1% en pes - Contingut de fusta: < 0,5% en pes Composició química: - Compostos de sofre (SO3) (UNE EN 1744-1) en el cas que el material estigui en contacte amb capes tractades amb ciment: < 0,5% - A la resta: < 1% Si s'utilitza àrid siderúrgic d'acereries, haurà de complir: - Expansivitat (UNE EN 1744-1): < 5% Si s'utilitza àrid siderúrgic d'alt forn, haurà de complir: - Desintegració per silicat bicàlcic o per ferro (UNE EN 1744-1): Nul

* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. * Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.

Pàgina: 12

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Abans de començar l'obra, quan hagi canvi de procedència del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d'identificació del material: - Per a cada 1000 m3 o fracció diària i sobre 2 mostres: - Assaig granulomètric (UNE EN 933-1), - Assaig d'equivalent de sorra (UNE EN 933-8) - I en el seu cas, assaig de blau de metilè (UNE EN 933-9) - Per a cada 5000 m3, o 1 cada setmana si el volum executat és menor: - Determinació dels límits d'Atterberg (UNE 103103 i UNE 103104) - Assaig Próctor Modificat (UNE 103501) - Humitat natural (UNE EN 1097-5) - Per a cada 20000 m3 o 1 cop al mes si el volum executat és menor: - Coeficient de desgast de "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2) - Coeficient de neteja (Annex C, UNE 146130), cada 1500 m3, o cada 2 dies si el volum executat és menor. El Director de les obres podrà reduir a la meitat la freqüència dels assaigs si considera que els materials són suficientment homogenis, o si en el control de recepció de la unitat acabada s'han aprovat 10 lots consecutius. OPERACIONS DE CONTROL EN TOT-U ARTIFICIAL: Abans de començar l'obra, quan hagi canvi de procedència del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d'identificació del material: - Per a cada 5000 m3, o 1 cada setmana si el volum executat és menor: - Índex de llenques (UNE EN 933-3) - Partícules triturades (UNE EN 933-5 CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Els resultats dels assaigs d'identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s'autoritzarà l'ús del material corresponent.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B03 -

GRANULATS

B03D - TERRES 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Terres naturals provinents d'excavació i d'aportació. S'han considerat els tipus següents: - Terra seleccionada - Terra adequada - Terra tolerable - Terra sense classificar

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

explanaciones, drenajes y cimentaciones. TERRA SENSE CLASSIFICAR: La composició granulomètrica i el seu tipus han de ser els adequats al seu ús i els que es defineixin a la partida d'obra on intervingui o, si no hi consta, els que estableixi explícitament la DF. TERRA SELECCIONADA: Contingut de matèria orgànica (UNE 103204): < 0,2% Contingut sals solubles en aigua, inclòs guix (NLT 114): Mida màxima : <= 100 mm Material que passa pel tamís 0,40 UNE: < =15% o en cas contrari, ha de complir: - Material que passa pel tamís 2 UNE: < 80% - Material que passa pel tamís 0,40 UNE: < 75% - Material que passa pel tamís 0,080 UNE: < 25% - Límit líquid (UNE 103-103): < 30% - Índex de plasticitat (UNE 103-103 i 103-104): < 10 Índex CBR (UNE 103502): - Coronament de terraplè: >= 5 - Nucli o fonament de terraplè: >= 3 - En reblert localitzat amb compactació al 95% PN: >= 3

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL EN TERRAPLENS Abans de començar el terraplè, quan hi hagi canvi de procedència del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran amb una freqüència d'1 cada 5.000 m3 els següents assaigs d'identificació del material: - Assaig granulomètric (UNE 103101) - Determinació dels límits d'Atterberg (UNE 103-103 i UNE 103104) - Matèria orgànica (UNE 103204). - Assaig Próctor Normal (UNE 103500) - Assaig CBR (UNE 103502)

< 0,2%

OPERACIONS DE CONTROL EN REBLERTS Abans de començar el reblert, quan hagi canvi de procedència del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d'identificació del material cada 2500 m3: - Assaig granulomètric (UNE 103101) - Determinació dels límits d'Atterberg (UNE 103103 i UNE 103104) - Contingut de matèria orgànica (UNE 103204) - Contingut de sals solubles (inclòs guix) (NLT 114) - Assaig Próctor Normal (UNE 103500) - Assaig CBR (UNE 103502) Cada 750 m3 durant l'execució del reblert, es realitzarà un assaig Próctor Modificat (UNE 103501) com a referència al control de compactació.

TERRA ADEQUADA: Contingut de matèria orgànica (UNE 103204): < 1% Contingut sals solubles en aigua, inclòs guix (NLT 114): < 0,2% Mida màxima : <= 100 mm Material que passa pel tamís 2 UNE: < 80% Material que passa pel tamís 0,080 UNE: < 35% Límit líquid (UNE 103103): < 40 Si el Límit líquid es > 30, ha de complir: - Índex de plasticitat (UNE 103-103 i 103-104): > 4 Índex CBR (UNE 103502): - Coronament de terraplè: >= 5 - Nucli o fonament de terraplè: >= 3 - En reblert localitzat amb compactació al 95% PN: >= 10 - En reblert localitzat per a trasdós d'obra de fàbrica: >= 20

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Els resultats dels assaigs d'identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s'autoritzarà l'ús del material corresponent en l'execució.

TERRA TOLERABLE: Han de complir alguna de les dues condicions granulomètriques següents (UNE 103101): - Material que passa pel tamís 20 UNE: > 70% - Material que passa pel tamís 0,08 UNE: >= 35% Contingut de matèria orgànica (UNE 103204): < 2% Contingut guix (NLT 115): < 5% Contingut sals solubles en aigua, diferents del guix (NLT 114): < 1% Límit líquid (UNE 103103): < 65% Si el límit líquid és > 40, ha de complir: - Índex plasticitat (UNE 103-103 i 103-104): > 73% (Límit líquid-20) Assentament en assaig de colapse (NLT 254): < 1% Mostra preparada segons assaig PN (UNE 103-500) a 0,2 MPa Inflament lliure (UNE 103-601): < 3% Mostra preparada segons assaig PN (UNE 103-500) Índex CBR (UNE 103502): - Nucli o fonament de terraplè >= 3

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B04 -

PEDRES PER A FONAMENTS I MURS

B041 - MATACÀ

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0411100. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: En camió de trabuc i s'han de distribuir en piles uniformes en tota l'àrea de treball. S'ha de procurar estendre-les al llarg del mateix dia, de manera que no se n'alterin les condicions.

Pedra de forma arrodonida o polièdrica, d'una grandària entre un i dos punys, que es pot agafar amb una mà. S'han considerat els tipus següents: - De pedra granítica - De pedra calcària

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de ser de constitució homogènia sense forats, esquerdes, símptomes de meteorització, ni restes de terra o de matèria orgànica. Resistència a la compressió (proveta cúbica de 7 cm): - Pedra granítica: >= 100 N/mm2 - Pedra calcària: >= 30 N/mm2 Absorció d'aigua, en pes: <= 4,5% Coeficient de saturació: <= 75% Ió sulfat (UNE 7-245): <= 1,2%

Pàgina: 13

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Emmagatzematge: Cal evitar el contacte amb terres o altres materials que puguin alterar les seves característiques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B05 -

AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS

B051 - CIMENTS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0512401. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que, amassats amb aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació, endureix i un cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua. S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-08 amb les característiques següents: - Ciments comuns (CEM) - Ciments d'aluminat de calci (CAC) - Ciments blancs (BL) - Ciments resistens a l'aigua de mar (MR) CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició. El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats, de produir un morter o un formigó que conservi la seva traballabilitat en un temps prou llarg i assolir, al final de períodes definits, els nivells especificats de resistència i mantenir estabilitat de volum a llarg termini. No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. En activitats manuals en les que hi hagi risc de contacte amb la pell i d'acord amb l'establert a l'Ordre Presidencial 1954/2004 de 22 de juny, no s'han d'utilitzar o comercialitzar ciments amb un contingut de crom (VI) superior a dos parts per milió del pes sec del ciment. CIMENTS COMUNS (CEM): Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre, 1328/1995 de 28 de juliol i 956/2008 de 6 de juny. Els components han de complir els requisits especificats en el capítol 5 de la norma UNE-EN 197-1. Tipus de ciments: - Ciment Pòrtland: CEM I - Ciment Pòrtland amb addicions: CEM II - Ciment Pòrtland amb escòries de forn alt: CEM III - Ciment putzolànic: CEM IV - Ciment compost: CEM V Alguns d'aquests tipus es divideixen en subtipus, segons el contingut de l'addició o barreja Pàgina: 14

d'addicions presents en el ciment. Segons aquest contingut creixent els subtipus poden ser A, B o C. Addicions del clinker pòrtland (K): - Escòria de forn alt: S - Fum de sílice: D - Putzolana natural: P - Putzolana natural calcinada: Q - Cendra volant Sicília: V - Cendra volant calcària: W - Esquist calcinat: T - Filler calcari L: L - Filler calcari LL: LL Relació entre denominació i designació dels ciments comuns segons el tipus, subtipus i addicions: +------------------------------------------------------+ ¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland ¦ CEM I ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ CEM II/A-S ¦ ¦ ¦ CEM II/B-S ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ CEM II/A-D ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ CEM II/A-P ¦ ¦ ¦ CEM II/B-P ¦ ¦ ¦ CEM II/A-Q ¦ ¦ ¦ CEM II/B-Q ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ CEM II/A-V ¦ ¦ volants ¦ CEM II/B-V ¦ ¦ ¦ CEM II/A-W ¦ ¦ ¦ CEM II/B-W ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb esquist ¦ CEM II/A-T ¦ ¦ calcinat ¦ CEM II/B-T ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb filler ¦ CEM II/A-L ¦ ¦ calcari ¦ CEM II/B-L ¦ ¦ ¦ CEM II/A-LL ¦ ¦ ¦ CEM II/B-LL ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland mixt ¦ CEM II/A-M ¦ ¦ ¦ CEM II/B-M ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment amb escòries de ¦ CEM III/A ¦ ¦ forn alt ¦ CEM III/B ¦ ¦ ¦ CEM III/C ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment putzolànic ¦ CEM IV/A ¦ ¦ ¦ CEM IV/B ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ ¦ ¦ CEM V/B ¦ +------------------------------------------------------+ En ciments pòrtland mixtos CEM II/A-M i CEM II/B-M, en ciments putzolànics CEM IV/A i CEM IV/B i en ciments compostos CEM V/A i CEM V/B els components principals a més del clinker han de ser declarats a la designació del ciment. La composició dels diferents ciments comuns ha de ser l'especificada al capítol 6 de la norma UNE-EN 197-1. Els ciments comuns han de complir les exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat especificades al capítol 7 de la norma UNE-EN 197-1. CIMENTS D'ALUMINAT DE CALÇ (CAC): Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris. Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposa el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny. Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades a UNE-EN 14647. CIMENTS BLANCS (BL): Han d'estar subjectes al Reial Decret 1313/1988 i seran aquells definits a la norma UNE 80305 i homòlegs

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

de les normes UNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments de ram de paleta) que compleixin amb l'especificació de blancor. Índex de blancor (UNE 80117): >= 85 D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir els ciments comuns blancs són les mateixes que les especificades per als ciments comuns a la norma UNE-EN 197-1. La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha de complir el ciment blanc de ram de paleta (BL 22,5 X) són les mateixes que les especificades per al ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1. CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR): D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l'aigua de mar segons el tipus, subtipus i addicions: +------------------------------------------------------+ ¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland ¦ I ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ II/A-S ¦ ¦ ¦ II/B-S ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ II/A-D ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ II/A-P ¦ ¦ ¦ II/B-P ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ II/A-V ¦ ¦ volants ¦ II/B-V ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment amb escòries de ¦ III/A ¦ ¦ forn alt ¦ III/B ¦ ¦ ¦ III/C ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment putzolànic ¦ IV/A ¦ ¦ ¦ IV/B ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ +------------------------------------------------------+ Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir són les corresponents als ciments comuns homòlegs de la norma UNE-EN 197-1. Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE 80303-2. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques. Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges. Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no s'alterin les seves condicions. Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments: - Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos - Classes 42,5 : 2 mesos - Classes 52,5 : 1 mes 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados. Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.

Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, en aplicación de la Directiva 89/106/CEE. Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de la Directiva 93/68/CEE, las disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, aprobadas por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre. Real Decreto 956/2008, de 6 de junio, por el que se aprueba la Instrucción para la Recepción de Cementos (RC-08). UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios de conformidad de los cementos comunes. UNE-EN 14647:2006 Cemento de aluminato de calcio. Composición, especificaciones y criterios de conformidad. UNE 80305:2001 Cementos blancos. UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentes al agua de mar. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS COMUNS (CEM) I CIMENTS DE CALÇ (CAC): El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a preparació de formigó, morter, beurades i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productes de construcció, - Productes per a elaboració de formigó, morter, pasta i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productes de construcció: - Sistema 1+: Declaració de Prestacions El símbol normalitzat del marcatge CE ha d'anar acompanyat de la següent informació com a mínim: - el número identificador del organisme certificador que ha intervingut en el control de producció - nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant - número del certificat CE de conformitat - les dues últimes xifres de l'any en que el fabricant va posar el marcatge CE - indicacions que permetin identificar el producte així com les seves característiques i prestacions declarades atenent a les seves especificacions tècniques - referència a la norma armonitzada corresponent - designació normalitzada del ciment indicant el tipus, subtipus (segons els components principals) i classe resistent - en el seu cas, informació addicional referent al contingut de clorurs, al límit superior de pèrdua per calcinació de cendra volant i/o additiu emprat Sobre el mateix embalatge, el marcatge CE es pot simplificar, i inclourà com a mínim: - el símbol normalitzat del marcatge CE - en el seu cas, el número del certificat CE de conformitat - nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant - els dos últims dígits de l'any en que el fabricant va posar el marcatge - referència al número de la norma harmonitzada corresponent En aquest cas, la informació complerta del marcatge o etiquetat CE haurà d'apareixer també a l'albarà o documentació que acompanya al lliurament. A l'albarà hi han de figurar les dades següents: - número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí del ciment - identificació del fabricant i de l'empresa de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat conforme a la instrucció RC-08 - quantitat que es subministra - en el seu cas, referència a los dades de l'etiquetat corresponent al marcatge CE - data de subministrament - identificació del vehicle que el transporta CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS BLANCS (BL) I CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR): A l'albarà hi han de figurar les dades següents: - número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí dels ciment - identificació del fabricant i de l'adreça de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris - quantitat que es subministra - identificació del vehicle que transporta el ciment - en el seu cas, l'etiquetatge corresponent al marcatge CE - En el cas de ciments envasats, aquests han de mostrar als seus envasos la següent informació: - nom o marca identificativa i adreça complerta del fabricant i de la fàbrica - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny

Pàgina: 15

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

El -

contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris dates de fabricació i d'envasat (indicant setmana i any) condicions específiques aplicables a la manipulació i utilització del producte fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents: Inici i final d'adormiment Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectes

OPERACIONS DE CONTROL: La recepció del ciment haurà d'incloure al menys, dues fases obligatòries: - Una primera fase de comprovació de la documentació - Una segona fase d'inspecció visual del subministrament Es pot donar una tercera fase, si el responsable de recepció ho considera oportú, de comprovació del tipus i classe de ciment i de les característiques físiques químiques i mecàniques mitjançant la realització d'assaigs d'identificació i, si es el cas, d'assaigs complementaris. Per a la primera fase, al iniciar el subministrament el Responsable de recepció ha de comprovar que la documentació es la requerida. Aquesta documentació estarà compresa per: - Albarà o full de subministrament. - Etiquetatge - Documents de conformitat, com pot ser el marcatge CE o bé la Certificació de Conformitat del Reial Decret 1313/1988 - Pel cas dels ciments no subjectes al marcatge CE, el certificat de garantia del fabricant signat. - Si els ciments disposen de distintius de qualitat, caldrà també la documentació precisa de reconeixements del distintiu. En la segona fase, un cop superada la fase de control documental, cal sotmetre el ciment a una inspecció visual per comprovar que no ha patit alteracions o barreges indesitjades. La tercera fase s'activarà quan es pugui preveure possibles defectes o en el cas que el Responsable així ho estableixi per haver donat resultats no conformes en les fases anteriors o per haver detectat defectes en l'ús de ciments d'anteriors remeses. En aquest supòsit es duran terme, abans de començar l'obra i cada 200 t de ciment de la mateixa designació i procedència durant l'execució, assaigs d'acord amb l'establer en els Annexes 5 i 6 de la RC-08. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les mostres es prendran segons l'indicat en la RC-08. Per a cada lot de control sotmès a assaig s'extrauran tres mostres, una per tal de realitzar els assaigs de comprovació de la composició, l'altra per als assaigs físics, mecànics i químics i l'altra per a ser conservada preventivament. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: A efectes de la fase primera, no s'aprovarà l'ús de ciments els quals el etiquetatge i la documentació no es correspongui amb el ciment sol·licitat, quan la documentació no estigui completa i quan no es reuneixin tots els requisits establerts. A efectes de la segona fase, no s'aprovarà l'ús de ciments que presentin símptomes de meteorització rellevant, que contingui cossos estranys i que no resulti homogènia en el seu aspecte o color. A efectes de la tercera fase, no s'aprovarà l'ús de ciments que no compleixin els criteris establerts en l'apartat A5.5 de la RC-08. Quan no es compleixi alguna de les prescripcions del ciment assajat, es repetiran els assaigs per duplicat, sobre dues mostres obtingudes de l'aplec existent a obra. S'acceptarà el lot únicament si els resultats obtinguts en les dues mostres són satisfactoris.

ferro i alumini. S'han considerat els tipus següents: - Calç amarada en pasta CL 90 - Calç aèria CL 90 - Cal hidràulica natural NHL 2 - Cal hidràulica natural NHL 3,5 - Cal hidràulica natural NHL 5 CALÇ AMARADA EN PASTA: Si és amarada en pasta, ha d'estar apagada i barrejada amb aigua, amb la quantitat justa per obtenir una pasta de consistència adequada a l'us a la que es destini. No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. CALÇ AÈRIA CL 90: Si conté additius, aquests no han d'afectar a les propietats dels morters. Contingut de CaO + MgO (UNE-EN 459-2): >= 90% en pes Contingut de MgO (UNE-EN 459-2): <= 5% en pes Contingut de SO3 (UNE-EN 459-2): <= 2% en pes Contingut de CO2 (UNE-EN 459-2): <= 4% en pes Finura de la mòlta per a calç en pols (UNE-EN 459-2) - Material retingut al tamís 0,09 mm: <= 7% - Material retingut al tamís 0,2 mm: <= 2% Estabilitat de volum (UNE-EN 459-2) - Pastes amarades: Passa - Altres calçs: - Mètode de referència: <= 20 - Mètode alternatiu: <= 2 Densitat aparent per a calç en pols (UNE-EN 459-2) Da: 0,3 <= Da <= 0,6 kg/dm3 Aigua lliure (humitat) (UNE-EN 459-2) (h): - Pastes amarades: 45% < h < 70% - Altres calçs: <= 2% Requisits de reactivitat i granulometria: - Retingut pel tamís de 3 mm: 0% - Retingut pel tamís de 2 mm: <=5% - Reactivitat amb aigua t'60ºC: <= 15 min. CALÇ HIDRÀULICA NATURAL: Contingut de SO3 (UNE-EN 459-2): =< 3% en masa (un contigut de SO3 > 3% i < 7% es admissible, amb la condició de que l'estabilitat sigui confirmada després de 28 dies de conservació en aigua, segons l'assaig donat en la norma UNE-EN 196-2) Contingut de calç lliure (UNE-EN 459-2): - Calç del tipus NHL 2: >= 15% en pes - Calç del tipus NHL 3,5: >= 9% en pes - Calç del tipus NHL 5: >= 3 % en pes 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

____________________________________________________________________________

Subministrament: S'ha de transportar en cisternes pressuritzades dotades de medis pneumàtics o mecànics que permetin el ràpid transvasament a sitges d'emmagatzematge. Aquestes han de ser estanques. A les obres de poc volum el subministrament ha de poder ser en sacs, de manera que no experimenti alteració de les seves característiques. Emmagatzematge: Es tindran en compte les normes indicades en les fitxes de seguretat per a les classes de calç. Aquestes fitxes de seguretat han de ser les recomanades oficialment o, en el seu defecte, les facilitades pel subministrador.

B0 - MATERIALS BÀSICS

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

B05 -

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS

B053 - CALÇS 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 459-1:2002 Cales para la construcción. Parte 1: Definiciones, especificaciones y criterios de conformidad. UNE-EN 459-1/AC:2002 Cales para la construcción. Parte 1: Definiciones, especificaciones y criterios de conformidad. UNE-EN 459-2:2002 Cales para la construcción. Parte 2: Métodos de ensayo. UNE-EN 459-3:2002 Cales para la construcción. Parte 3: Evaluación de la conformidad.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0532310. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conglomerant obtingut per calcinació de materials calcaris, compost principalment per òxids o hidròxids de calci amb o sense òxids o hidròxids de magnesi i quantitats menors d'òxids de silici, Pàgina: 16

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a preparació de morters de fàbrica, revestiments interiors i exteriors i altres productes de construcció: - Sistema 2+: Declaració de Prestacions Per a cada remesa caldrà un albarà amb una documentació annexa i un full de característiques. A l'embalatge, o be a l'albarà de lliurament, hi ha de constar com a mínim la següent informació: - Nom o marca comercial i adreça del fabricant - Referència a la norma UNE-EN 459-1 - Designació de la calç segons l'apartat 4 de l'esmentada norma - Data de subministrament i de fabricació - Designació comercial i tipus de cal. - Identificació del vehicle de transport - Referència de la comanda - Quantitat subministrada - Nom i adreça del comprador i destí - Si es el cas, certificat acreditatiu del compliment de les especificacions obligatòries i/o acreditatiu de la homologació de la marca, segell o distintiu de qualitat. - Instruccions de treball si fos necessari - Informació de seguretat si fos necessària. - Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol on ha de constar, com a mínim: - Numero identificador del organisme notificat - Nom i adreça del fabricant - Els dos darrers dígits de la data de marcatge - Numero del certificat de conformitat - Referència a l'UNE EN 459-1 - Descripció del producte - Informació sobre els requisits essencials. Al full de característiques hi ha de figurar al menys: - Referència del albarà - Denominació comercial i tipus de cal - Contingut d'òxids de calci i magnesi - Contingut de diòxids de carboni - Finor - Reactivitat OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció de les condicions de subministrament de la calç, d'acord a la norma PG3, i recepció del certificat de qualitat del fabricant conforme a les especificacions exigides. - Abans de començar l'obra, i cada 500 t de material de les mateixes característiques, s'han de realitzar els assaigs identificatius corresponents a la designació concreta. S'han d'extraure dues mostres, una per realitzar els assajos de recepció i l'altra per assaigs de contrast que s'ha de conservar al menys cent dies. Els assaigs de recepció han de ser els següents: - Contingut d'òxid càlcic i magnèsic (UNE-EN 459-2) - Contingut d'anhídrid carbònic (UNE-EN 459-2) - Reactivitat a l'aigua (UNE 80502) - Finor de molta (UNE-EN 459-2) S'han de realitzar controls addicionals, mensualment i tres cops com a mínim durant l'execució. Per a cada tipus de calç s'han de realitzar obligatòriament els assaigs de recepció necessaris per a comprovar les seves característiques especifiques. Els mètodes d'assaigs es descriuen en la UNE-EN 459-2. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les mostres s'han de prendre segons l'indicat en el PG3 article 200 i els criteris que exposi la DF. De cada lot s'han d'extraure dos mostres, una per realitzar els assaigs de recepció i l'altra per als assaigs de contrast, que s'haurà de conservar durant al menys 100 dies. S'ha de prendre una tercera mostra si el subministrador de calç ho sol·licita. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: La DF ha d'indicar les mesures a adoptar en el cas que no es compleixin les especificacions establertes al plec. La remesa no s'ha d'acceptar si, en el moment d'obrir el recipient que la conté apareix en estat grumollós o aglomerat.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B05 -

AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS

B055 - LLIGANTS HIDROCARBONATS 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Lligants hidrocarbonats segons les definicions del PG 3/75. S'han considerat els tipus següents: - Emulsions bituminoses: - Betum asfàltic - Betum modificat amb polímers: L'emulsió bituminosa és un producte obtingut per la dispersió de petites partícules d'un lligant hidrocarbonat i eventualment un polímer en una solució aquosa, amb un agent emulsionant. El betum asfàltic és un lligant hidrocarbonat pràcticament no volàtil, obtingut a partir del cru de petroli o d'asfalts naturals, soluble en toluè, molt viscós i gairebé sòlid a temperatura ambient. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. EMULSIONS BITUMINOSES Cal que tinguin un aspecte homogeni, sense separació de l'aigua ni coagulació del betum asfàltic emulsionat. Han de ser adherents sobre superfícies humides o seques. No han de sedimentar-se durant l'emmagatzematge fins el punt que no recuperin la seva consistència original mitjançant una agitació moderada. No ha de ser inflamable. EMULSIÓ BITUMINOSA CATIÒNICA: Càrrega de partícules : Polaritat positiva Característiques físiques de les emulsions bituminoses catiòniques: Taula 213.3.a. Especificacions de les emulsions bituminoses catiòniques +----------------------------------------------------------------------------+ ¦Denominació ¦C60B4 ¦C60B4 ¦C60B4 ¦ C60BF5¦ C50BF5 ¦ C60B5 ¦C60B7 ¦ ¦UNE EN 13808 ¦ ADH ¦ TER ¦ CUR ¦ IMP ¦ IMP ¦ MIC ¦ REC ¦ ¦----------------------¦------¦------¦----- ¦-------¦---------¦------ ¦------¦ ¦Denominació ant.(*) ¦ECR-1 ¦ - ¦ECR-1 ¦ ECL-1 ¦ ECI ¦ECL-2d ¦ECL-2b¦ ¦----------------------¦-----------------------------------------------------¦ ¦Caracterís¦ UNE ¦U¦ Assajos sobre l'emulsió original ¦ ¦tiques ¦ EN ¦ ¦ ¦ ¦--------------¦---- ¦-¦-----------------------------------------------------¦ ¦Propietats ¦1425 ¦ ¦ TBR (Clase 1) ¦ ¦perceptibles ¦ ¦ ¦ ¦ ¦--------------¦---- ¦-¦-----------------------------------------------------¦ ¦Polaritat ¦1430 ¦ ¦ Positiva (Clase 2) ¦ ¦partícules ¦ ¦ ¦ ¦ ¦--------------¦-----¦-¦-----------------------------------------------------¦ ¦Índex ¦13075¦ ¦70-130¦70-130¦70-130¦120-180¦>=120-180¦120-180¦>=220 ¦ ¦trencament ¦ -1 ¦ ¦Clase4¦Clase4¦Clase4¦Clase5 ¦Clase5 ¦Clase5 ¦Clase7¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Contingut ¦1428 ¦%¦ 58-62¦ 58-62¦ 58-62¦ 58-62 ¦ 48-52 ¦ 58-62 ¦ 58-6 ¦ ¦lligant(aigua)¦ ¦ ¦Clase5¦Clase4¦Clase4¦Clase5 ¦ Clase3 ¦Clase5 ¦Clase5¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Contingut oli ¦1431 ¦%¦ <=2,0¦ <=2,0¦ <=2,0¦<=10,0 ¦ 5-15 ¦ <=2,0 ¦ <=2,0¦ ¦destilat ¦ ¦ ¦Clase2¦Clase4¦Clase4¦Clase6 ¦ Clase7 ¦Clase2 ¦Clase2¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Temps fluència¦12846¦s¦ 35-80¦ 35-80¦ 35-84¦ 15-45 ¦ 15-45 ¦ 15-45 ¦ 15-45¦

Pàgina: 17

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

¦(2mm,40ºC) ¦ ¦ ¦Clase4¦Clase4¦Clase4¦Clase3 ¦ Clase3 ¦Clase3 ¦Clase3¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Residu tamís .¦1429 ¦%¦ <=0, ¦ <=0,1¦ <=0,1¦ <=0,1 ¦ <=0,1 ¦ <=0,1 ¦ <=0,1¦ ¦(tamís 0,5 mm)¦ ¦ ¦Clase ¦Clase2¦Clase2¦Clase2 ¦ Clase2 ¦Clase2 ¦Clase2¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Tendència(7d) ¦12847¦%¦ <=10 ¦ <=10 ¦ <=10 ¦ <=5 ¦ <=10 ¦ <=10 ¦ <=10 ¦ ¦sedimentació ¦ ¦ ¦Clase3¦Clase3¦Clase3¦Clase2 ¦ Clase2 ¦Clase2 ¦Clase2¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Adhesivitat ¦13614¦%¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Clase3¦Clase3¦Clase3¦Clase3 ¦ Clase3 ¦Clase3 ¦Clase3¦ +----------------------------------------------------------------------------+ (*)Denominació informativa per a adaptació a nova nomenclatura europea. TBR: S'informarà del valor. Taula 213.3.b Especificacions del Betum asfàltic residual +---------------------------------------------------------------------------+ ¦Denominació UNE EN ¦C60B4 ¦C60B4 ¦C60B4 ¦C60BF5¦C50BF5¦ C60B5¦C60B7 ¦ ¦13808 ¦ ADH ¦ TER ¦ CUR ¦ IMP ¦ IMP ¦ MIC ¦ REC ¦ ¦--------------------------¦------¦------¦----- ¦------¦------¦------¦------¦ ¦Denominació ant.(*) ¦ECR-1 ¦ - ¦ECR-1 ¦ECL-1 ¦ ECI ¦ECL-2d¦ECL-2b¦ ¦--------------------------¦------------------------------------------------¦ ¦Caracterís¦ UNE ¦ U ¦ Assajos sobre emulsió original ¦ ¦tiques ¦ EN ¦ ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦Residu per evaporació, segons UNE EN 13074 ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦Penetració ¦1426 ¦0,1mm¦<=330 ¦<=500 ¦<=330 ¦ >300¦ >300 ¦<=100 ¦<=330 ¦ ¦25ºC ¦ ¦ ¦Clase6¦Clase2¦Clase6¦Clase7¦Clase7¦Clase3¦Clase6¦ ¦--------------¦-----¦-----¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦ ¦Punt de ¦1427 ¦ ºC ¦ >=35 ¦ >=50 ¦ >=35 ¦ <=35 ¦ <=35 ¦ >=43 ¦ >=35 ¦ ¦destil·lat ¦ ¦ ¦Clase6¦Clase3¦Clase6¦Clase7¦Clase7¦Clase4¦Clase6¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦Residu per evaporació, segons UNE EN 13074, seguit d'estabilització ¦ ¦UNE EN 14859 i envelliment UNE EN 14769 ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦Penetració ¦1426 ¦0,1mm¦ ¦ ¦25ºC ¦ ¦ ¦ ¦ ¦--------------¦-----¦-----¦------------------------------------------------¦ ¦Punt de ¦1427 ¦ ºC ¦ ¦ ¦Reblaniment ¦ ¦ ¦ ¦ +---------------------------------------------------------------------------+ (*)Denominació informativa per a adaptació a nova nomenclatura europea. TBR: S'informarà del valor. DV: Valor declarat pel fabricant Taula 213.4.a Especificacions de les Emulsions bituminoses catiòniques modificades. +----------------------------------------------------------------------+ ¦ Denominació UNE EN 13808 ¦ C60BP4 ¦ C60BP4 ¦ C60BP5 ¦ ¦ ¦ ADH ¦ TER ¦ MIC ¦ ¦--------------------------------------¦----------¦---------¦----------¦ ¦ Denominació anterior(*) ¦ ECR-1-m ¦ ¦ ECL-2d-m ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Característiques ¦UNE EN ¦Unitat ¦Assajos sobre emulsió original ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦-------------------------------¦ ¦Propietats ¦ 1425 ¦ ¦ TBR (Clase 1) ¦ ¦perceptibles ¦ ¦ ¦ ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦-------------------------------¦ ¦Polaritat de ¦ 1430 ¦ ºC ¦ Positiva (Clase 2) ¦ ¦partícules ¦ ¦ ¦ ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦-------------------------------¦ ¦Índex de trencament ¦13075-1¦ ¦ 70-130 ¦ 70-130 ¦ 120-180 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ Clase 4 ¦ Clase 4 ¦ Clase ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Contingut de lligant ¦ 1428 ¦ % ¦ 58-62 ¦ 58-62 ¦ 58-62 ¦ ¦per contingut d'aigua ¦ ¦ ¦ Clase 5 ¦ Clase 5 ¦ Clase 5 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Contingut d'oli ¦ 1431 ¦ % ¦ <=2,0 ¦ <=2,0 ¦ <=2,0 ¦ ¦destil·lat ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ Clase 2 ¦ Clase 2 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Temps de fluència ¦ 12846 ¦ S ¦ 35-80 ¦ 35-80 ¦ 15-45 ¦ ¦(2 mm, 40ºC) ¦ ¦ ¦ Clase 4 ¦ Clase 4 ¦ Clase 3 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦

¦Residu de tamisat ¦ 1429 ¦ % ¦ <=0,1 ¦ <=0,1 ¦ <=0,1 ¦ ¦(per tamís 0,5 mm) ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ Clase 2 ¦ Clase ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Tendència a la ¦ 12847 ¦ % ¦ <=10 ¦ <=10 ¦ <=10 ¦ ¦sedimentació (7D) ¦ ¦ ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ ¦----------------------¦------ ¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦ Adhesivitat ¦ 13614 ¦ % ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ +----------------------------------------------------------------------+ (*)Denominació informativa per a adaptació a nova nomenclatura europea. TBR: S'informarà del valor. Taula 213.4.b Especificacions del lligant residual +----------------------------------------------------------------------+ ¦ Denominació UNE EN 13808 ¦ C60BP4 ¦ C60BP4 ¦ C60BP5 ¦ ¦ ¦ ADH ¦ TER ¦ MIC ¦ ¦--------------------------------------¦----------¦---------¦----------¦ ¦ Denominació anterior(*) ¦ ECR-1-m ¦ ¦ ECL-2d-m ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Característiques ¦UNE EN ¦Unitat ¦Assajos sobre emulsió original ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Residu per evaporació, segons UNE EN 13074 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦-------------------------------¦ ¦Penetració 25ºC ¦ 1426 ¦0,1 mm ¦ <=330 ¦ <=50 ¦ <=100 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ Clase 6 ¦ Clase 6 ¦ Clase 6 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Punt de ¦ 1427 ¦ ºC ¦ >=35 ¦ >=55 ¦ >=50 ¦ ¦reblaniment ¦ ¦ ¦ Clase 6 ¦ Clase 2 ¦ Clase 6 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Cohesió per pèndul de ¦ 13588 ¦ J/cm2 ¦ >=0,5 ¦ >=0,5 ¦ >=0,5 ¦ ¦Vialit ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ Clase 2 ¦ Clase 2 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Recuperació el·làstica¦ 13398 ¦ % ¦ >=40 ¦ >=40 ¦ >=40 ¦ ¦,25ºC ¦ ¦ ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Residu per evaporació UNE EN 13074, seguit d'estabilització ¦ ¦UNE EN 14895 i d'envelliment UNE EN 14769 ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Penetració 25ºC ¦ 1426 ¦0,1 mm ¦ DV ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦-------------------------------¦ ¦Punto de ¦ 1427 ¦ ºC ¦ DV ¦ ¦reblaniment ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ ¦----------------------¦------ ¦-------¦-------------------------------¦ ¦Cohesió por pèndul ¦ 13588 ¦ J/cm2 ¦ DV ¦ ¦Vialit ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Recuperació elàstica ¦ 13398 ¦ % ¦ DV ¦ ¦,25ºC ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ +----------------------------------------------------------------------+ (*)Denominació informativa per a adaptació a nova nomenclatura europea. TBR: Se informarà del valor DV: Valor declarat pel fabricant. La denominació de les emulsions bituminoses s'expresarà d'acord amb l'UNE-EN 13808 segons el següent format: C _% lligant_B_P_F_I. trencament_aplicació - C: Indicatiu que és una emulsió bituminosa catiònica. - % lligant: Contingut de lligant. - B: Incatiu que el lligant hidrocarbonat és un betum asfàltic. - P: nomès si s'incorporen polímers. - F: nomès si incorpora un contingut de fluidificant superior al 2%. - I.trencament: nombre d'una xifra (1 a 7) indica la classe de comportament al trencament segons l'UNE EN 13075-1. - aplicació: abreviació del tipus d'aplicació de l'emulsió: ADH: reg d'adherència TER: reg termoadherent CUR: reg de curat IMP: reg d'imprimació MIC: microaglomerat en fred REC: reciclat en fred BETUM ASFÀLTIC: Pàgina: 18

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Cal que tingui un aspecte homogeni, així com una absència gairebé absoluta d'aigua, de manera que no formi escuma en escalfar-lo a la temperatura d'ús. Ha de tenir una temperatura homogènia, ésser consistent, viscós i flexible a baixes temperatures. Tanmateix ha de ser adherent amb les superfícies minerals dels granulats, siguin seques o humides. Es farà servir la denominació de betum asfàltic dur, per als destinats a la producció de mescles bituminoses d'alt mòdul. Taula 211.2 Requisits dels Betums asfàltics +----------------------------------------------------------------------------+ ¦Característica ¦ UNE EN ¦Unit.¦ 15/25¦ 35/50¦ 50/70¦70/10 ¦160/220¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Penetració a 25ºC ¦ 1426 ¦0,1mm¦ 15-25¦ 35-50¦ 50-70¦70-100¦160-220¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Punt de reblaniment ¦ 1427 ¦ ºC ¦ 60-76¦ 50-58¦ 46-54¦ 43-51¦ 35-43 ¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Resistèn-¦Canvi de massa ¦ 12607-1¦ % ¦ <=0,5¦ <=0,5¦ <=0,5¦<=0,8 ¦ <=1,5 ¦ ¦cia enve-¦---------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦lliment ¦Penetra.reten ¦ 1426 ¦ % ¦ >=55 ¦ >=53 ¦ >=50 ¦ >=46 ¦ >=37 ¦ ¦UNE EN ¦---------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦12607-1 ¦Increm.P.Rebla.¦ 1427 ¦ ºC ¦ <=10 ¦ <=11 ¦ <=11 ¦ <=11 ¦ <=12 ¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦ ¦ 12591 ¦ ¦De-1,5¦De-1,5¦De-1,5¦De-1,5¦De-1,5 ¦ ¦Índex de Penetració ¦ 13924 ¦ - ¦a +0,7¦a +0,7¦a +0,7¦a+0,7 ¦a +0,7 ¦ ¦ ¦Annex A ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Punt fragilitat Fraass ¦ 12593 ¦ ºC ¦ TBR ¦ <=-5 ¦ <=-8 ¦<=-10 ¦ <=-15 ¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Punt inflam. vas obert ¦ISO 2592¦ ºC ¦ >=245¦ >=240¦ >=230¦>=230 ¦ >=220 ¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Solubilitat ¦ 12592 ¦ % ¦>=99,0¦>=99,0¦>=99,0¦>=99,0¦>=99,0 ¦ +----------------------------------------------------------------------------+ TBR: S'informarà del valor. La denominació dels betums asfàltics es composa de la lletra B seguida de dos nombres representatius de la seva penetració mínima i màxima d'acord amb l'UNE-EN 1426 separats per una barra a la dreta (/) segons el següent format: B P.min/P.max. - B: Indicatiu que és un betum asfàltic. - P.màx: Penetració màxima. - P.mín: Penetració mínima. Els betums asfàltics empleats segons UNE EN 12594 i UNE EN 13924 són: B 15/25, B 35/50, B 50/70, B 70/100, B 160/220 BETUM MODIFICAT AMB POLÍMERS: Lligant hidrocarbonat amb propietats reològiques modificades durant la seva fabricació per l'ús d'un o més polímers orgànics. Es consideraren també com betums modificats: - Els fabricats amb polímers subministrats a granel - Els que es fabriquen a l'indret d'us o en instal·lacions específiques independents Es consideren exclosos els obtinguts per addicions als granulats o al mesclador de la planta de fabricació a l'obra. Taula 212.2 Requisits dels Betums modificats amb polímers +---------------------------------------------------------------------------+ ¦Denominació UNE EN 14023 ¦ PMB ¦ PMB ¦ PMB ¦ PMB ¦ PMB ¦ PMB ¦ ¦ ¦ 10/ ¦ 25/ ¦ 45/ ¦ 45/ ¦ 45/ ¦ 75/ ¦ ¦ ¦ 40-70 ¦ 55-65 ¦ 80-60 ¦ 80-65¦ 80-75 ¦ 130-60¦ ¦----------------------------¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Denominació anterior (*) ¦ BM-1 ¦ BM-2 ¦ BM-3b ¦ BM-3c¦ ¦ BM-4 ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦Característiq. ¦UNE EN¦Unit.¦ Assajos sobre el betum original ¦ ¦---------------¦------¦-----¦----------------------------------------------¦ ¦Penet.a 25ºC ¦ 1426 ¦0,1mm¦ 10-40 ¦ 25-55 ¦ 45-80 ¦ 45-80¦ 45-80 ¦ 75-130¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Punt reblan. ¦ 1427 ¦ ºC ¦ >=70 ¦ >=65 ¦ >=60 ¦ >=65 ¦ >=75 ¦ >=60 ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Cohesió.Força ¦13589 ¦j/cm2¦ >=2 ¦ >=2 ¦ >=2 ¦ >=3 ¦ >=3 ¦ >=1 ¦ ¦ductilitat ¦13703 ¦ ¦ a 15ºC¦ a 10ºC¦ a 5ºC ¦a 5ºC ¦ a 5ºC ¦ a 5ºC ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦P.fragil.Fraass¦12593 ¦ ºC ¦ <=-5 ¦ <=-7 ¦ <=-1 ¦ <=-15¦ <=-15 ¦ <=-15 ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Recup 25ºC ¦13398 ¦ % ¦ TBR ¦ >=50 ¦ >=50 ¦ >=70 ¦ >=80 ¦ >=60 ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Esta ¦Difer. ¦13399 ¦ ºC ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦

¦bilitat¦rebla. ¦ 1427 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦emmagat¦-------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦zematge¦Difer. ¦13399 ¦0,1mm¦ <=9 ¦ <=9 ¦ <=9 ¦ <=9 ¦ <=13 ¦ <=13 ¦ ¦(**) ¦penet. ¦ 1426 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Punt ¦ ISO ¦ ºC ¦ >=235 ¦ >=235 ¦ >=235 ¦>=235 ¦ >=235 ¦ >=220 ¦ ¦inflamació ¦ 2592 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------¦------¦-----¦----------------------------------------------¦ ¦ ¦ ¦ ¦Durabilitat-Resistència envelliment EN 12607-1¦ ¦---------------¦------¦-----¦----------------------------------------------¦ ¦Canvi de massa ¦12607 ¦ % ¦ <=0,8 ¦ <=0,8 ¦ <=1,0 ¦ <=1,0¦ <=1,0 ¦ <=1,0 ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Penet.reten. ¦ 1426 ¦ % ¦ >=60 ¦ >=60 ¦ >=60 ¦ >=60¦ >=60 ¦ >=60 ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Increm.punt ¦ 1427 ¦ ºC ¦ <=8 ¦ <=8 ¦ <=10 ¦ <=10¦ <=10 ¦ <=10 ¦ ¦reblaniment ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Recup.25ºC ¦ 1427 ¦ ºC ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ +---------------------------------------------------------------------------+ (**) Exigible a lligants que no es fabriquin “in situ”. TBR:S'informarà del valor. La denominació dels betums modificats amb polímers es composa de les lletres PMB seguides de tres nombres. Els dos primers representatius de la seva penetració mínima i màxima d'acord amb l'UNE-EN 1426 separats per una barra a la dreta (/), i el tercer precedit d'un guió(-) representa el punt de reblaniment segons UNE 1427. En cas que el polímer utilitzat en la fabricació sigui majoritàriament cautxú reciclat de pneumàtics, al final s'afegirà la lletra C, segons el següent format: PMB P.mín./P.màx. - PMB: Indicatiu que és un betum modificat amb polímers. - P.mín: Penetració mínima. - P.màx: Penetració màxima. - (-): Punt de reblaniment. - C: Polímer provinent del cautxú de pneumàtics reciclats. Els betums modificats empleats segons UNE EN 14023 són: PMB 10/40-70, PMB 25/55-65, PMB 45/80-60, PMB 45/80-65, PMB 45/80-75 i PMB 75/130-60 La viscositat del betum modificat amb polímers serà compatible amb la temperatura (T) de fabricació : - T < 190 ºC per a betums amb punt de reblaniment mínim >= 70ºC. - T < 180 ºC per a la resta. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El sistema de transport i les instal·lacions d'emmagatzematge han de tenir l'aprovació de la DF que les comprovarà per tal que no es pugui alterar la qualitat del material; de no obtenir-ne l'aprovació corresponent, es suspendrà l'utilització del contingut del tanc fins a la comprovació de les característiques que es cregui oportunes d'entre les indicades a la normativa vigent o al plec. EMULSIONS BITUMINOSES Subministrament: En camions cisterna que poden ser amb o sense aïllament ni sistema de calefacció, si han contingut altres líquids hauran d'estar completament nets abans de la càrrega. Les cisternes disposaran d'un element adient que permeti prendre mostres. Emmagatzematge: En un o varis tancs aïllats entre si amb boques de ventilació, comptaran amb aparells de mesura i seguretat, i disposaran de vàlvula per a presa de mostres. Les emulsions bituminoses de trencament lent (I.trencament 5 a 7), per a microaglomerats en fred i reciclats en fred, es transportaran en cisternes completes (>=90%), a temperatura < 50 ºC. En emulsions de trencament lent (I.trencament 5 a 7) i termoadherents (TER) que s'emmagatzemin més de 7 dies, caldrà assegurar la seva homogeneïtat prèviament a la posada a obra. Quan els tancs no disposin de mitjans de càrrega propis, les cisternes de transport estaran dotades de mitjans pneumàtics o mecànics per al tràfec ràpid. Les canonades i bombes utilitzades en el tràfec de l'emulsió cal que estiguin disposades de tal manera que sigui fàcil netejar-les desprès de cada aplicació. BETUMS ASFÀLTICS I BETUMS MODIFICATS AMB POLÍMERS: Subministrament: en camions cisterna amb sistema de calefacció i termòmetres de control de la temperatura situats a llocs visibles. Ha de disposar d'un sistema que permeti escalfar el betum quan per qualsevol anomalia la temperatura davalli fins a punt en que no pugui ser transportat, a més d'una vàlvula per a poder prendre mostres. Emmagatzematge: en tancs aïllats entre si, amb ventilació i sistemes de control. Els tancs estaran calorifugats i proveïts de termòmetres visibles, i dotats de sistema de calefacció que eviti que la temperatura fixada per al seu emmagatzematge es desviï més de deu graus Celsius (10ºC). Disposarà d'una una vàlvula per a presa de mostres.

Pàgina: 19

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Quan els tancs no disposin de mitjans de càrrega propis, les cisternes de transport estaran dotades de mitjans pneumàtics o mecànics per al seu tràfec ràpid. Les canonades i bombes utilitzades en el tràfec del betum hauran d'estar calefactades i aïllades tèrmicament, i disposades per a ser netejades fàcilment desprès de cada aplicació. BETUM MODIFICAT AMB POLÍMERS: Si no compleixen amb els valors d'estabilitat a l'emmagatzematge indicats a la taula 212.2 del PG-3, els mitjans de transport i emmagatzematge disposaran de sistema d'homogeneització. En lligants amb sedimentació o que continguin pols de cautxú de pneumàtics reciclats, els tancs d'emmagatzematge hauran de ser d'eix vertical, amb sistema d'agitació i recirculació, i sortida inferior amb forma troncocònica. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

- Durabilitat consistència temperatura de servei intermèdia i elevada (resistència a l'envelliment UNE EN 12607-1. - Consistència (forçaductilitat UNE EN 13589 i 13703), modificats amb polímers - penetració retinguda UNE EN 1426 - increment del punt de reblaniment UNE EN 1427 - canvi de massa UNE EN 12607-1 - Fragilitat a baixa temperatura de servei (punt fragilitat Fraass UNE EN 12593, només en betums UNE EN 12591 - Recuperació elàstica a 25ºC UNE EN 13398 (modificats amb polímers). - El subministrador aportarà informació sobre: - Temperatura màxima d'escalfament. - Rang de temperatura de la mescla i compactació. El plec de prescripcions tècniques particulars o la DF podran exigir informació addicional sobre la resta de característiques de cada tipus de lligant hidrocarbonat. En Betums modificats amb polímers es podran demanar addicionalment el valor d'estabilitat a l'emmagatzematge segons UNE EN 13399 per a verificar els sistemes de transport i emmagatzematge

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 21 de enero de 1988 sobre modificación de determinados artículos del Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden de 8 de mayo de 1989 por la que se modifican parcialmente determinados preceptos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden Circular 29/2011 Sobre el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes (PG-3). Ligantes bituminosos y microaglomerados en frío. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ Cada cisterna que arribi a l'obra s'acompanyarà d'albarà i informació de l'etiquetat i marcatge CE corresponent. L'albarà ha d'incloure: - Nom i direcció del fabricant - Data de fabricació i subministrament. - Identificació del vehicle que ho transporta - Quantitat subministrada - Denominació comercial i tipus de betum asfàltic o emulsió bituminosa subministrada. - Nom i direcció del comprador i destí - Referència de la comanda L'etiquetat i marcat CE ha d'incloure: - Símbol del marcatge CE. - Nombre d'identificació de l'organisme de certificació. - Nombre o marca identificativa i direcció del fabricant. - Dues últimes xifres de l'any en que es fixa el marcatge. - Nombre del certificat de control de producció. CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN EMULSIONS BITUMINOSES - Referència a la norma UNE EN 13808. - Descripció del producte: nom genèric, tipus i ús previst. Característiques de l'EMULSIÓ: - Viscositat UNE EN 12846) - Adhesivitat NE EN 13614). - Índex de trencament UNE EN 13075-1, i estabilitat ciment UNE EN 12848). - Característiques del lligant residual per evaporació segons UNE EN 13074: - Consistència a temperatura de servei intermig, penetració a 25ºC UNE EN 1426. - Consistència a temperatura de servei elevada, punt de reblaniment UNE EN 1427. - Cohesió lligant residual en emulsiones bituminoses modificades (pèndul Vialit UNE EN 13588). - Característiques del lligant residual per evaporació segons UNE EN 13074, seguit d'estabilització segons UNE EN 14895 i envelliment segons UNE EN 14769 : - Durabilitat consistència temperatura de servei intermig, penetració retinguda UNE EN 1426. - Durabilitat consistència temperatura de servei elevada, increment punt reblaniment UNE EN 1427. - Durabilitat cohesió en emulsions bituminoses modificades (pèndul Vialit UNE EN 13588). CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN BETUMS ASFÀLTICS I MODIFICATS: - Referència a la norma UNE EN 12591 o UNE EN 13924. - Descripció del producte: nom genèric, tipus i ús previst. - Característiques del Betums: - Consistència a temperatura de servei intermèdia, penetració a 25ºC UNE EN 1426. - Consistència a temperatura de servei elevada, punt de reblaniment UNE EN 1427. - Dependència de la consistència amb la temperatura UNE EN 13588 o UNE EN 13924. Pàgina: 20

OPERACIONS DE CONTROL EN BETUMS ASFÀLTICS: El control en la recepció es realitzarà per a cada cisterna arribada a l'obra prenent dues mostres d'un quilogram segons UNE EN 58 en el moment del transvasament del material de la cisterna al tanc d'emmagatzematge. Sobre una mostra es determinarà la penetració segons UNE EN 1426 i la segona es conservarà fins esgotar el període de garantia. Control a l'entrada del mesclador. Un lot equivaldrà a la quantitat de 300 t de betum, que s'acceptarà o refusarà en bloc. La DF podrà fixar altre mida per al lot. De cada lot es prendran dues mostres d'un quilogram segons UNE EN 58, en algun punt entre la sortida del tanc d'emmagatzematge i l'entrada al mesclador. Sobre una mostra es realitzaran els següents assajos: - Determinació de la penetració UNE EN 1426 - Punt de reblaniment UNE EN 1427 i es calcularà l'índex de penetració UNE EN 12591 o UNE EN 13924 La segona mostra es guardarà fins esgotar el període de garantia. Es podrà controlar addicionalment si la DF ho exigeix realitzant els assajos per a comprovar les característiques de les taules 211.2 de l'article 211 del PG-3, amb una freqüència d'una vegada cada mes i com a mínim de tres vegades durant l'execució, i per a cada tipus de composició de betum. OPERACIONS DE CONTROL EN BETUMS MODIFICATS AMB POLÍMERS El control de recepció es realitzarà sobre el subministrament en cisternes o la fabricació en obra. Per a cada cisterna amb betum modificat amb polímers arribat a obra es podran prendre dues mostres d'un quilogram segons UNE EN 58, en el moment del transvasament del material de la cisterna al tanc d'emmagatzematge. Sobre una mostra es realitzaran els següents assajos: - Determinació de la penetració UNE EN 1426 - Punt de reblaniment UNE EN 1427 - Recuperació elàstica UNE EN 13398 La segona mostra es conservarà fins esgotar el període de garantia. Per a cada fabricació en obra es prendran mostres a les canonades de sortida de la instal·lació de fabricació del lligant, dos cada cinquanta i al menys dos cada jornada de treball, conservant una fins a la fi del període de garantia, i realitzant sobre l'altre els següents assajos: - Determinació de la penetració UNE EN 1426 - Punt de reblaniment UNE EN 1427 - Recuperació elàstica UNE EN 13398 Control a l'entrada del mesclador. Quan es fabriqui betum en obra sense emmagatzematge intermedi previ a l'entrada al mesclador de la planta, no serà necessari control. Un lot equivaldrà a la quantitat de 300 t de betum modificat amb polímers que s'acceptarà o refusarà en bloc. La DF podrà fixar altres mides per al lot. De cada lot de betum es prendran dues mostres d'un quilogram segons UNE EN 58, en algun punt entre la sortida del tanc d'emmagatzematge i l'entrada al mesclador. Sobre una mostra es realitzaran els següents assajos: - Determinació de la penetració UNE EN 1426 - Punt de reblaniment UNE EN 1427 - Assaig de recuperació elàstica UNE EN 13398( a judici de la DF). La segona mostra es conservarà fins esgotar el període de garantia. Control addicional si la DF ho exigeix realitzant els assajos per a comprovar les característiques de les taules 212.2 del PG-3, amb freqüència d'una vegada cada mes i com a mínim de tres vegades durant l'execució, i per a cada tipus i composició de betum modificats. En el cas d'emmagatzematge dels betums modificats per períodes >15 dies, es realitzaran previ al seu ús sobre dues mostres, una de la part superior i l'altra de la part inferior del dipòsit d'emmagatzematge els següents assajos: - Penetració UNE EN 1426 - Punt de reblaniment UNE EN 1427

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Cas de no complir els valors estipulats, es procedirà a la seva homogeneïtzació i realització de nous assajos o la seva retirada. La DF podrà disminuir els terminis anteriorment fixats en cas de condicions atmosfèriques o d'obra anormals. OPERACIONS DE CONTROL EN EMULSIONS BITUMINOSES Per a cada cisterna amb emulsió bituminosa arribada a l'obra es podran prendre dues mostres de dos quilograms segons UNE EN 58, en el moment del transvasament del material de la cisterna al tanc d'emmagatzematge. Sobre una mostra es realitzaran els següents assajos: - Càrrega de les partícules UNE EN 1430 - Índex de trencament UNE EN 13075-1 - Contingut d'aigua UNE EN 1428 - Tamisatge UNE EN 1429 La segona mostra es conservarà durant 15 dies per a realitzar assajos de contrast si fossin necessaris. Es controlarà en el moment de l'ús a la sortida del tanc d'emmagatzematge. Un lot equivaldrà a la quantitat de 30 t o fracció diària d'emulsió bituminosa, en el cas de regs es considerarà la fracció setmanal. La DF podrà fixar altres mides per al lot. De cada lot es prendran dues mostres de 2 quilograms segons UNE EN 58, a la sortida del tanc d'emmagatzematge. Sobre una mostra es realitzaran els següents assajos: - Càrrega de les partícules UNE EN 1430 - Índex de trencament UNE EN 13075-1 - Contingut d'aigua UNE EN 1428 - Tamisatge UNE EN 1429 La segona mostra es conservarà durant 15 dies per a realitzar assajos de contrast si fossin necessaris. Es podrà controlar de forma addicional si la DF ho exigeix realitzant els assajos per a comprovar les característiques de les taules 213.3 i 213.4 de l'article 213 del PG-3, amb freqüència d'una vegada cada mes i mínim de tres vegades, durant l'execució i per a cada tipus i composició d'emulsió. En el cas d'emmagatzematge de les emulsions per períodes >15 dies o >7 dies per a emulsions de trencament lent o termoadherents, es realitzarà previ al ser ús sobre dues mostres, una de la part superior i l'altre de la part inferior del tanc d'emmagatzematge els següents assajos: - Assaig de tamisatge UNE EN 1429 - Assaig de contingut en betum asfàltic residual UNE EN 1431 Cas de no complir els valors estipulats, es procedirà a la seva homogeneïtzació i realització de nous assajos o la seva retirada. La DF podrà disminuir els terminis anteriorment fixats en cas de condicions atmosfèriques o d'obra anormals. Un cop al mes i un mínim de tres cops durant l'execució de l'obra, per cada tipus i composició d'emulsió bituminosa, es realitzaran els assaigs necessaris per a la comprovació de les característiques. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: De forma general de cada cisterna arribada a l'obra en el moment del transvasament al tanc d'emmagatzematge. CRITERI DE PRESA DE MOSTRES EN EMULSIONS BITUMINOSES A cada lot a la sortida del tanc d'emmagatzematge, en el moment d'ús. CRITERI DE PRESA DE MOSTRES EN BETUMS ASFÀLTICS A cada lot en un punt entre la sortida del tanc d'emmagatzematge i el mesclador. CRITERI DE PRESA DE MOSTRES EN BETUMS MODIFICATS AMB POLÍMERS En la fabricació a obra, a les canonades de sortida de la instal·lació. En cada lot en un punt entre la sortida del tanc d'emmagatzematge i el mesclador. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT La DF indicarà les mesures a adoptar en cas que els lligants hidrocarbonats no compleixin alguna de les especificacions establertes a les taules de l'article corresponent del PG-3/75 per a cada lligant Emulsions bituminoses les taules 213.3 i 213.4 de l'article 213. Betums asfàltics la taula 211.2 de l'article 211. Betums asfàltics modificats amb polímers la taula 212.2 de l'article 212.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B06 -

FORMIGONS DE COMPRA

B064 - FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

B064C26C,B064300C,B064E21C,B064500C. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril. CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL: Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de l'EHE-08. La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà, com a mínim, la següent informació: - Consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó - Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats - Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació - La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesat La designació per propietats s'ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A - T: Indicatiu que serà HM per al formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP per al formigó pretesat - R: Resistència característica a compressió, en N/mm2 (20-25-30-35-40-45-50-55-60-70-80-90-100) - C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida, B tova, P plàstica i S seca - TM: Grandària màxima del granulat en mm. - A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment). En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat. En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a la designació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'han d'especificar abans de l'inici del subministrament. El formigó ha de complir amb les exigències de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08. Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendres volants sense que aquestes excedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fum de silici no podrà excedir el 10% Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us de cendres volants o fum de silici per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. La quantitat mínima de ciment s'especifica a l'article 37.3.2 de la norma EHE-08 La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l'art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut Les cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. Els additius hauran de ser del tipus que estableix l'article 29.2 de l'EHE-08 i complir l'UNE EN 934-2 En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat. Classificació dels formigons per la seva resistència a compressió: - Si fck <= 50 N/mm2 , resistència standard - Si fck > 50 N/mm2 , alta resistència Si no es disposa més que de resultats a 28 dies d'edat, es podran admetre com a valors de resistència a j dies d'edat els valors resultants de la fórmula següent: - fcm (t) = ßcc(t)·fcm - ßcc = exp s [1 (28/t)1/2] (on Fcm: Resistència mitja a compressió a 28 dies, ßcc: coeficient que depèn de l'edat del formigó, t: edat del formigó en dies, s: coeficient en funció del tipus de ciment (= 0,2 per a ciments d'alta resistència i enduriment ràpid (CEM 42,5R, CEM 52,5R), = 0,25 per a ciments normals i d'enduriment ràpid (CEM 32,5R, CEM 42,5), = 0,38 per a ciments d'enduriment lent (CEM 32,25))). Valor mínim de la resistència: - Formigons en massa >= 20 N/mm2 - Formigons armats o pretesats >= 25 N/mm2 Tipus de ciment: - Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials ESP VI-1 (UNE

Pàgina: 21

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

80307) - Formigó armat: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1) - Formigó pretesat: Ciments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEM II/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1) - Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305) - Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE-EN 14216) Classe del ciment: 32,5 N Densitats dels formigons: - Formigons en massa (HM): - 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2 - 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2 - Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3 El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3 - Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3 - Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3 - A totes les obres: <= 500 kg/m3 La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Formigó en massa: <= 0,65 - Formigó armat: <= 0,65 - Formigó pretesat: <= 0,60 Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm - Consistència fluida: 10-15 cm - Consistència líquida: 16-20 cm La consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiu superfluidificant Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Quantitat total de fins (sedàs 0,063) al formigó, corresponents als granulats i al ciment: - Si l'aigua és standard: < 175 kg/m3 - Si l'aigua és reciclada: < 185 kg/m3 Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: ± 1 cm - Consistència fluida: ± 2 cm - Consistència líquida: ± 2 cm FORMIGONS PER A PILOTS FORMIGONATS "IN SITU" Tamany màxim del granulat. El més petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals Dosificacions de pastat: - Contingut de ciment: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6 - Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs): - Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3 - Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3 Consistència del formigó: +------------------------------------------------------------+ ¦ Assentament con ¦ Condicions ¦ ¦ d'Abrams(mm) ¦ d'ús ¦ ¦------------------------------------------------------------¦ ¦ 130 <= H <= 180 ¦ - Formigó abocat en sec ¦ ¦ H >= 160 ¦ - Formigó bombejat, submergit o ¦ ¦ ¦ abocat sota aigua amb tub tremie ¦ ¦ H >= 180 ¦ - Formigó submergit, abocat sota ¦ ¦ ¦ fluid estabilitzador amb tub tremie ¦

+------------------------------------------------------------+ El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar. FORMIGONS PER A PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU" Contingut mímin de ciment en funció de la grandària màxima del granulat: +--------------------------+ ¦ Grandària ¦ Contingut ¦ ¦ màxima del ¦ mínim de ¦ ¦ granulat(mm) ¦ ciment(kg)¦ ¦------------------------- ¦ ¦ 32 ¦ 350 ¦ ¦ 25 ¦ 370 ¦ ¦ 20 ¦ 385 ¦ ¦ 16 ¦ 400 ¦ +--------------------------+ Grandària màxima del granulat. El més petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals Dosificacions de pastat: - Contingut de ciment en pantalles contínues de formigó armat: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment: 0,45 < A/C < 0,6 - Contingut de fins d <=0,125 mm (ciment inclòs): - Granulat gruixut D <= 16 mm: <= 450 kg/m3 - Granulat gruixut D > 16 mm: = 400 kg/m3 - Assentament al con d'Abrams: 160 < A < 220 mm El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar. FORMIGÓ PER A PAVIMENTS La fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball i el corresponent tram de prova (apartat d'execució). Aquesta fórmula inclourà: - La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d'àrid a la mescla. - La granulometria de la mescla d'àrids per als tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm; 0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2. - La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mescla total. - La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies. - La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d'aire ocluït. El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de 450 kg/m3, inclòs el ciment. Contingut de ciment: >= 300 kg/m3 Relació aigua/ciment: <= 0,46 Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cm Proporció d'aire ocluït (UNE 83315): <= 6% En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatòria la utilització d'un inclusor d'aire, i en aquest cas, la proporció d'aire ocluit en el formigó fresc no serà inferior al 4,5 % en volum. Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

Pàgina: 22

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

PILOTS I PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU" Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. FORMIGÓ PER A PAVIMENTS Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Data i hora de lliurament - Nom de la central de formigó - Identificació del peticionari - Quantitat de formigó subministrat - Formigons designats per propietats d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de l'EHE-08 - Formigons designats per dosificació d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té - Identificació del ciment, additius i addicions - Designació específica del lloc de subministrament - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: Determinació de la dosificació (si és el cas) mitjançant assaigs previs de laboratori. Per a cada dosificació estudiada es realitzaran 3 series de 4 provetes, procedents de 3 pastades fabricades a la central. 2 provetes s'assajaran a compressió i les altres 2 a l'assaig de penetració d'aigua. Assaigs característics de comprovació de la dosificació aprovada. Per a cada tipus de formigó es realitzaran 6 sèries de 2 provetes que s'assajaran a compressió a 28 dies, segons UNE EN 12390-3. No seran necessaris aquests assaigs si el formigó procedeix de central certificada, o es disposa de suficient experiència en el seu ús. Abans del inici de l'obra, i sempre que sigui necessari segons l'article 37.3.3 de la norma EHE-08, es realitzarà l'assaig de la fondària de penetració d'aigua sota pressió, segons UNE EN 12390-8. Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la dosificació correcte. Per a totes les amassades es durà a terme el corresponent control de les condicions de subministrament. Control estadístic de la resistència (EHE-08): Per a formigons sense distintiu de qualitat, es realitzaran lots de control de com a màxim: - Volum de formigonament: <= 100 m3 - Elements o grups d'elements que treballen a compressió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 500 m2; Nombre de plantes <= 2 - Elements o grups d'elements que treballen a flexió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 1000 m2; Nombre de plantes <= 2 - Massissos: - Temps de formigonament <= 1 setmana El número de lots no serà inferior a 3. Totes les pastades d'un lot procediran del mateix subministrador, i tindran la mateixa dosificació. En cas de disposar d'un distintiu oficialment reconegut, es podran augmentar els valors anteriors multiplicant-los per 2 o per 5, en funció del nivell de garantia per al que s'ha efectuat el reconeixement, conforme a l'article 81 de l'EHE-08. Control 100x100 (EHE-08): Serà d'aplicació a qualsevol estructura, sempre que es faci abans del subministrament del formigó. La conformitat de la resistència es comprova determinant la mateixa en totes les pastades sotmeses a control i calculant el valor de la resistència característica real. Control indirecte de la resistència (EHE-08): Només es podrà aplicar en formigons que disposin d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut i que s'utilitzin en: - Elements d'edificis de vivendes d'una o dues plantes, amb llums inferiors a 6,00 metres

- Elements d'edificis de vivendes de fins a 4 plantes, que treballin a flexió, amb llums inferiors a 6,00 metres Haurà de complir, a més, que l'ambient sigui I o II, i que en el projecte s'hagi adoptat una resistència de càlcul a compressió Fcd no superior a 10 N/mm2. La DF podrà eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, o quan es disposi d'un certificat de dosificació amb una antiguitat màxima de 6 mesos. OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà: - Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es determinarà la consistència (UNE 83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d'aire ocluit (UNE EN 12350-7). Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l'especificada a 28 dies, i no s'haguessin obtingut resultats del contingut d'aire ocluït i de la consistència fora dels límits establerts, es podrà procedir a la realització d'un tram de prova amb aquest formigó. En cas contrari, s'haurà d'esperar als 28 dies i s'introduiran les modificacions necessàries en la dosificació, i es repetiran els assaigs de resistència. Control de fabricació i recepció. - Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó - Per a cada fracció d'àrid, abans de l'entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència indicada, els següents assaigs: - Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda: - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-1) - Equivalent de sorra de l'àrid fi (UNE EN 933-8) - Terrossos d'argila (UNE 7133) - Índex de llenques de l'àrid gros (UNE EN 933-3) - Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2) - Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedència el subministrament: - Coeficient de Los Ángeles de l'àrid gros (UNE EN 1097-2) - Substàncies perjudicials (EHE) - Sobre una mostra de la mescla d'àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomètric (UNE EN 933-1) - Comprovació de l'exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies. - Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura. - Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida. - Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda): - Contingut d'aire ocluït en el formigó (UNE 83315) - Consistència (UNE 83313) - Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301) CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà d'amassades diferents. Quan s'indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i l'altre per la tarda. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT, EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: No s'ha d'acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions del plec. Control estadístic: La conformitat del lot en relació a la resistència es comprovarà a partir dels valors mitjos dels resultats obtinguts sobre 2 provetes agafades de cada una de les N pastades controlades d'acord amb: - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): <= 30 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 3 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 35 i <= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 4 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 2 - Altres casos: N >= 6 La presa de mostres es realitzarà aleatòriament entre les pastades de l'obra sotmesa a control. Un cop efectuats els assaigs, s'ordenaran els valors mitjos, xi, de les determinacions de resistència obtingudes per a cadascuna de les N pastades controlades: x1 <= x2 <= ... <= xn

Pàgina: 23

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

En els casos en que el formigó estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, s'acceptarà quan xi >= fck. A més, es considerarà com un control d'identificació, per tant els criteris d'acceptació en aquest cas tenen per objecte comprovar la pertinença del formigó del lot a una producció molt controlada, amb una resistència certificada i estadísticament avaluada amb un nivell de garantia molt exigent. Si el formigó no disposa de distintiu, s'acceptarà si: f(x) = x K2rN >= fck on: - f(x) Funció d'acceptació - x Valor mig dels resultats obtinguts en les N pastades assajades - K2 Coeficient: Coeficient: - Número de pastades: - 3 pastades: K2 1,02; K3: 0,85 - 4 pastades: K2 0,82; K3: 0,67 - 5 pastades: K2 0,72; K3: 0,55 - 6 pastades: K2 0,66; K3: 0,43 - rN: Valor del recorregut mostral definit com a: rN = x (N) x (1) - x(1): Valor mínim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades - x(N): Valor màxim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades - fck: Valor de la resistència característica especificada en el projecte Si el formigó no disposa de distintiu, però es fabrica de forma contínua a central d'obra o són subministrats de forma contínua per la mateixa central de formigó preparat, en els que es controlen a l'obra més de 36 pastades del mateix formigó, s'acceptarà si: f(x(1)) = x(1) K3s35* >= fck. On: s35* Desviació típica mostral, corresponent a les últimes 35 pastades Quan la consistència s'hagi definit pel seu tipus, segons l'art. 31.5, s'acceptarà el formigó si la mitjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins del interval corresponent. Si s'ha definit pel seu assentament, s'acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors estigui compresa dins de la tolerància exigida. El incompliment d'aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada. Control 100x100: Per a elements fabricats amb N pastades, el valor de la fc,real correspon a la resistència de la pastada que, un cop ordenades les N determinacions de menor a major, ocupa el lloc n=0,05 N, arrodonint-se n per excés. Si el número de pastades a controlar és igual o inferior a 20, fc,real serà el valor de la resistència de la pastada més baixa trobada a la sèrie. S'acceptarà quan: fc,real >= fck Control indirecte: S'acceptarà el formigó subministrat quan es compleixi a la vegada que: - Els resultats dels assaigs de consistència compleixen amb els apartats anteriors - Es manté la vigència del distintiu de qualitat del formigó durant la totalitat del subministrament - Es manté la vigència del reconeixement oficial del distintiu de qualitat INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: - Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l'especificada a 28 dies, i els resultats del contingut d'aire ocluit i de la consistència es troben dins dels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent. En cas contrari, s'haurà d'esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s'introduiran els ajustos necessaris a la dosificació, repetint-se els assaigs característics. - Interpretació dels assaigs de control de resistència: - El lot s'accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l'exigida. En altre cas: - Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre acceptar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o sol·licitar la realització d'assaigs d'informació. Aquestes sancions no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia de la qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. - Si està per sota del 90%, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents assaigs d'informació. - Assaigs d'informació: Abans dels 54 dies d'acabada l'estesa del lot, s'extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302) que s'assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l'assaig es realitzarà segons la norma UNE 83302. El valor mig dels resultats dels assaigs d'informació del lot es compararan amb el resultat mig corresponent al tram de prova. El lot s'accepta si la resistència mitjana del lot és superior. En cas d'incompliment, cal distingir tres casos: - Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s'aplicaran al lot les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. - Si fos inferior al seu 90%, però no al seu 70%, el Director de les Obres podrà aplicar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista. - Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i es reconstruirà, a càrrec del Contractista. Les sancions referides no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del Pàgina: 24

lot, la quantia del qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les resistències de les provetes fabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a l'edat determinada. A partir de la mínima resistència obtinguda en qualsevol pastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per la taula següent: Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot): - 2 sèries: 0,88 - 3 sèries: 0,91 - 4 sèries: 0,93 - 5 sèries: 0,95 - 6 sèries: 0,96 Quan l'assentament en el con d'Abrams no s'ajusti als valors especificats a la fórmula de treball, es rebutjarà el camió controlat.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B06 -

FORMIGONS DE COMPRA

B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B065960B. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril. CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL: Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de l'EHE-08. La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà, com a mínim, la següent informació: - Consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó - Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats - Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació - La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesat La designació per propietats s'ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A - T: Indicatiu que serà HM per al formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP per al formigó pretesat - R: Resistència característica a compressió, en N/mm2 (20-25-30-35-40-45-50-55-60-70-80-90-100) - C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida, B tova, P plàstica i S seca - TM: Grandària màxima del granulat en mm. - A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment). En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat. En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a la designació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'han d'especificar abans de l'inici del subministrament. El formigó ha de complir amb les exigències de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08. Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendres volants sense que aquestes excedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fum de silici no podrà excedir

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

el 10% Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us de cendres volants o fum de silici per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. La quantitat mínima de ciment s'especifica a l'article 37.3.2 de la norma EHE-08 La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l'art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut Les cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. Els additius hauran de ser del tipus que estableix l'article 29.2 de l'EHE-08 i complir l'UNE EN 934-2 En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat. Classificació dels formigons per la seva resistència a compressió: - Si fck <= 50 N/mm2 , resistència standard - Si fck > 50 N/mm2 , alta resistència Si no es disposa més que de resultats a 28 dies d'edat, es podran admetre com a valors de resistència a j dies d'edat els valors resultants de la fórmula següent: - fcm (t) = ßcc(t)·fcm - ßcc = exp s [1 (28/t)1/2] (on Fcm: Resistència mitja a compressió a 28 dies, ßcc: coeficient que depèn de l'edat del formigó, t: edat del formigó en dies, s: coeficient en funció del tipus de ciment (= 0,2 per a ciments d'alta resistència i enduriment ràpid (CEM 42,5R, CEM 52,5R), = 0,25 per a ciments normals i d'enduriment ràpid (CEM 32,5R, CEM 42,5), = 0,38 per a ciments d'enduriment lent (CEM 32,25))). Valor mínim de la resistència: - Formigons en massa >= 20 N/mm2 - Formigons armats o pretesats >= 25 N/mm2 Tipus de ciment: - Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials ESP VI-1 (UNE 80307) - Formigó armat: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1) - Formigó pretesat: Ciments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEM II/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1) - Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305) - Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE-EN 14216) Classe del ciment: 32,5 N Densitats dels formigons: - Formigons en massa (HM): - 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2 - 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2 - Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3 El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3 - Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3 - Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3 - A totes les obres: <= 500 kg/m3 La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Formigó en massa: <= 0,65 - Formigó armat: <= 0,65 - Formigó pretesat: <= 0,60 Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm - Consistència fluida: 10-15 cm - Consistència líquida: 16-20 cm La consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiu superfluidificant Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Quantitat total de fins (sedàs 0,063) al formigó, corresponents als granulats i al ciment: - Si l'aigua és standard: < 175 kg/m3 - Si l'aigua és reciclada: < 185 kg/m3

Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: - Consistència fluida: ± 2 cm - Consistència líquida: ± 2 cm

± 1 cm

FORMIGONS PER A PILOTS FORMIGONATS "IN SITU" Tamany màxim del granulat. El més petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals Dosificacions de pastat: - Contingut de ciment: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6 - Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs): - Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3 - Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3 Consistència del formigó: +------------------------------------------------------------+ ¦ Assentament con ¦ Condicions ¦ ¦ d'Abrams(mm) ¦ d'ús ¦ ¦------------------------------------------------------------¦ ¦ 130 <= H <= 180 ¦ - Formigó abocat en sec ¦ ¦ H >= 160 ¦ - Formigó bombejat, submergit o ¦ ¦ ¦ abocat sota aigua amb tub tremie ¦ ¦ H >= 180 ¦ - Formigó submergit, abocat sota ¦ ¦ ¦ fluid estabilitzador amb tub tremie ¦ +------------------------------------------------------------+ El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar. FORMIGONS PER A PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU" Contingut mímin de ciment en funció de la grandària màxima del granulat: +--------------------------+ ¦ Grandària ¦ Contingut ¦ ¦ màxima del ¦ mínim de ¦ ¦ granulat(mm) ¦ ciment(kg)¦ ¦------------------------- ¦ ¦ 32 ¦ 350 ¦ ¦ 25 ¦ 370 ¦ ¦ 20 ¦ 385 ¦ ¦ 16 ¦ 400 ¦ +--------------------------+ Grandària màxima del granulat. El més petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals Dosificacions de pastat: - Contingut de ciment en pantalles contínues de formigó armat: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment: 0,45 < A/C < 0,6 - Contingut de fins d <=0,125 mm (ciment inclòs): - Granulat gruixut D <= 16 mm: <= 450 kg/m3 - Granulat gruixut D > 16 mm: = 400 kg/m3 - Assentament al con d'Abrams: 160 < A < 220 mm El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar. FORMIGÓ PER A PAVIMENTS La fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball i el corresponent tram de prova (apartat d'execució). Aquesta fórmula inclourà: - La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d'àrid a la mescla. - La granulometria de la mescla d'àrids per als tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm; 0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2. - La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mescla total. - La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies. - La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d'aire ocluït. El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de 450 kg/m3,

Pàgina: 25

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

inclòs el ciment. Contingut de ciment: >= 300 kg/m3 Relació aigua/ciment: <= 0,46 Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cm Proporció d'aire ocluït (UNE 83315): <= 6% En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatòria la utilització d'un inclusor d'aire, i en aquest cas, la proporció d'aire ocluit en el formigó fresc no serà inferior al 4,5 % en volum. Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). PILOTS I PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU" Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. FORMIGÓ PER A PAVIMENTS Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Data i hora de lliurament - Nom de la central de formigó - Identificació del peticionari - Quantitat de formigó subministrat - Formigons designats per propietats d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de l'EHE-08 - Formigons designats per dosificació d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té - Identificació del ciment, additius i addicions - Designació específica del lloc de subministrament - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: Determinació de la dosificació (si és el cas) mitjançant assaigs previs de laboratori. Per a cada dosificació estudiada es realitzaran 3 series de 4 provetes, procedents de 3 pastades fabricades a la central. 2 provetes s'assajaran a compressió i les altres 2 a l'assaig de penetració d'aigua. Assaigs característics de comprovació de la dosificació aprovada. Per a cada tipus de formigó es Pàgina: 26

realitzaran 6 sèries de 2 provetes que s'assajaran a compressió a 28 dies, segons UNE EN 12390-3. No seran necessaris aquests assaigs si el formigó procedeix de central certificada, o es disposa de suficient experiència en el seu ús. Abans del inici de l'obra, i sempre que sigui necessari segons l'article 37.3.3 de la norma EHE-08, es realitzarà l'assaig de la fondària de penetració d'aigua sota pressió, segons UNE EN 12390-8. Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la dosificació correcte. Per a totes les amassades es durà a terme el corresponent control de les condicions de subministrament. Control estadístic de la resistència (EHE-08): Per a formigons sense distintiu de qualitat, es realitzaran lots de control de com a màxim: - Volum de formigonament: <= 100 m3 - Elements o grups d'elements que treballen a compressió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 500 m2; Nombre de plantes <= 2 - Elements o grups d'elements que treballen a flexió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 1000 m2; Nombre de plantes <= 2 - Massissos: - Temps de formigonament <= 1 setmana El número de lots no serà inferior a 3. Totes les pastades d'un lot procediran del mateix subministrador, i tindran la mateixa dosificació. En cas de disposar d'un distintiu oficialment reconegut, es podran augmentar els valors anteriors multiplicant-los per 2 o per 5, en funció del nivell de garantia per al que s'ha efectuat el reconeixement, conforme a l'article 81 de l'EHE-08. Control 100x100 (EHE-08): Serà d'aplicació a qualsevol estructura, sempre que es faci abans del subministrament del formigó. La conformitat de la resistència es comprova determinant la mateixa en totes les pastades sotmeses a control i calculant el valor de la resistència característica real. Control indirecte de la resistència (EHE-08): Només es podrà aplicar en formigons que disposin d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut i que s'utilitzin en: - Elements d'edificis de vivendes d'una o dues plantes, amb llums inferiors a 6,00 metres - Elements d'edificis de vivendes de fins a 4 plantes, que treballin a flexió, amb llums inferiors a 6,00 metres Haurà de complir, a més, que l'ambient sigui I o II, i que en el projecte s'hagi adoptat una resistència de càlcul a compressió Fcd no superior a 10 N/mm2. La DF podrà eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, o quan es disposi d'un certificat de dosificació amb una antiguitat màxima de 6 mesos. OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà: - Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es determinarà la consistència (UNE 83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d'aire ocluit (UNE EN 12350-7). Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l'especificada a 28 dies, i no s'haguessin obtingut resultats del contingut d'aire ocluït i de la consistència fora dels límits establerts, es podrà procedir a la realització d'un tram de prova amb aquest formigó. En cas contrari, s'haurà d'esperar als 28 dies i s'introduiran les modificacions necessàries en la dosificació, i es repetiran els assaigs de resistència. Control de fabricació i recepció. - Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó - Per a cada fracció d'àrid, abans de l'entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència indicada, els següents assaigs: - Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda: - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-1) - Equivalent de sorra de l'àrid fi (UNE EN 933-8) - Terrossos d'argila (UNE 7133) - Índex de llenques de l'àrid gros (UNE EN 933-3) - Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2) - Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedència el subministrament: - Coeficient de Los Ángeles de l'àrid gros (UNE EN 1097-2) - Substàncies perjudicials (EHE) - Sobre una mostra de la mescla d'àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomètric (UNE EN 933-1) - Comprovació de l'exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies. - Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura. - Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida. - Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda): - Contingut d'aire ocluït en el formigó (UNE 83315) - Consistència (UNE 83313) - Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301) CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà d'amassades diferents. Quan s'indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i l'altre per la tarda. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT, EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: No s'ha d'acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions del plec. Control estadístic: La conformitat del lot en relació a la resistència es comprovarà a partir dels valors mitjos dels resultats obtinguts sobre 2 provetes agafades de cada una de les N pastades controlades d'acord amb: - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): <= 30 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 3 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 35 i <= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 4 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 2 - Altres casos: N >= 6 La presa de mostres es realitzarà aleatòriament entre les pastades de l'obra sotmesa a control. Un cop efectuats els assaigs, s'ordenaran els valors mitjos, xi, de les determinacions de resistència obtingudes per a cadascuna de les N pastades controlades: x1 <= x2 <= ... <= xn En els casos en que el formigó estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, s'acceptarà quan xi >= fck. A més, es considerarà com un control d'identificació, per tant els criteris d'acceptació en aquest cas tenen per objecte comprovar la pertinença del formigó del lot a una producció molt controlada, amb una resistència certificada i estadísticament avaluada amb un nivell de garantia molt exigent. Si el formigó no disposa de distintiu, s'acceptarà si: f(x) = x K2rN >= fck on: - f(x) Funció d'acceptació - x Valor mig dels resultats obtinguts en les N pastades assajades - K2 Coeficient: Coeficient: - Número de pastades: - 3 pastades: K2 1,02; K3: 0,85 - 4 pastades: K2 0,82; K3: 0,67 - 5 pastades: K2 0,72; K3: 0,55 - 6 pastades: K2 0,66; K3: 0,43 - rN: Valor del recorregut mostral definit com a: rN = x (N) x (1) - x(1): Valor mínim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades - x(N): Valor màxim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades - fck: Valor de la resistència característica especificada en el projecte Si el formigó no disposa de distintiu, però es fabrica de forma contínua a central d'obra o són subministrats de forma contínua per la mateixa central de formigó preparat, en els que es controlen a l'obra més de 36 pastades del mateix formigó, s'acceptarà si: f(x(1)) = x(1) K3s35* >= fck. On: s35* Desviació típica mostral, corresponent a les últimes 35 pastades Quan la consistència s'hagi definit pel seu tipus, segons l'art. 31.5, s'acceptarà el formigó si la mitjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins del interval corresponent. Si s'ha definit pel seu assentament, s'acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors estigui compresa dins de la tolerància exigida. El incompliment d'aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada. Control 100x100: Per a elements fabricats amb N pastades, el valor de la fc,real correspon a la resistència de la pastada que, un cop ordenades les N determinacions de menor a major, ocupa el lloc n=0,05 N, arrodonint-se n per excés. Si el número de pastades a controlar és igual o inferior a 20, fc,real serà el valor de la resistència de la pastada més baixa trobada a la sèrie. S'acceptarà quan: fc,real >= fck Control indirecte: S'acceptarà el formigó subministrat quan es compleixi a la vegada que: - Els resultats dels assaigs de consistència compleixen amb els apartats anteriors - Es manté la vigència del distintiu de qualitat del formigó durant la totalitat del subministrament - Es manté la vigència del reconeixement oficial del distintiu de qualitat INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:

- Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l'especificada a 28 dies, i els resultats del contingut d'aire ocluit i de la consistència es troben dins dels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent. En cas contrari, s'haurà d'esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s'introduiran els ajustos necessaris a la dosificació, repetint-se els assaigs característics. - Interpretació dels assaigs de control de resistència: - El lot s'accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l'exigida. En altre cas: - Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre acceptar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o sol·licitar la realització d'assaigs d'informació. Aquestes sancions no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia de la qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. - Si està per sota del 90%, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents assaigs d'informació. - Assaigs d'informació: Abans dels 54 dies d'acabada l'estesa del lot, s'extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302) que s'assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l'assaig es realitzarà segons la norma UNE 83302. El valor mig dels resultats dels assaigs d'informació del lot es compararan amb el resultat mig corresponent al tram de prova. El lot s'accepta si la resistència mitjana del lot és superior. En cas d'incompliment, cal distingir tres casos: - Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s'aplicaran al lot les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. - Si fos inferior al seu 90%, però no al seu 70%, el Director de les Obres podrà aplicar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista. - Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i es reconstruirà, a càrrec del Contractista. Les sancions referides no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia del qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les resistències de les provetes fabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a l'edat determinada. A partir de la mínima resistència obtinguda en qualsevol pastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per la taula següent: Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot): - 2 sèries: 0,88 - 3 sèries: 0,91 - 4 sèries: 0,93 - 5 sèries: 0,95 - 6 sèries: 0,96 Quan l'assentament en el con d'Abrams no s'ajusti als valors especificats a la fórmula de treball, es rebutjarà el camió controlat.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B06 -

FORMIGONS DE COMPRA

B06B - FORMIGONS PER A PAVIMENTS 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigó per a paviments de carreteres, amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16/7 d'índústria i el RD 697/1995 de 28/4. CONDICIONS GENERALS: Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de l'EHE-08 i l'article 550 del PG 3/75 modificat per Orden FOM 891/2004. La designació del formigó ha de ser: HF-nº (Resistència a la flexotracció al cap de 28 dies, UNE-EN 12390-1, UNE-EN 12390-2 i UNE-EN 12390-5). El formigó ha de complir amb les exigències de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08. La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons

Pàgina: 27

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

l'art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut Les cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. No s'han d'utilitzar ciments d'aluminat de calci, ni barreja de ciments amb addicions que no s'hagin fet a fàbrica. La fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball i el corresponent tram de prova (apartat d'execució). Aquesta fórmula inclourà: - La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d'àrid a la mescla. - La granulometria de la mescla d'àrids per als tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm; 0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2. - La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mescla total. - La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies. - La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d'aire ocluït. El Plec de Prescripcions Tècniques Particulars fixarà els additius que puguin utilitzar-se per a obtenir la treballabilitat adequada o millorar les característiques de la mescla. El Director de les Obres establirà la necessitat d'utilitzar additius i el seu mètode d'ús d'acord amb les condicions d'execució, les característiques de l'obra i les condicions climàtiques. En qualsevol circumstància, els additius utilitzats hauran de complir les condicions establertes a l'UNE EN 934-2. Únicament s'autoritzarà l'ús d'aquells additius que les seves característiques, i especialment el seu comportament i els efectes sobre la mescla al utilitzar-los amb les proporciones previstes, vinguin garantides pel fabricant, sent obligatori realitzar assaigs previs per a comprovar aquest comportament. El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de 450 kg/m3, inclòs el ciment. Resistència a flexotracció als 28 dies (segons UNE EN 12390-5): - Per a formigó HF-4,5: >= 4,5 MPa - Per a formigó HF-4,0: >= 4,0 MPa - Per a formigó HF-3,5: >= 3,5 MPa Si s'utilitzen ciments per a usos especials, els valors a 28 dies es podran disminuir en un 15% si, mitjançant assaigs normals o accelerats, es comprova que compleixen a 90 dies. Classe del ciment: 32,5 N Contingut de ciment: >= 300 kg/m3 Relació aigua/ciment: <= 0,46 Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cm Proporció d'aire ocluït (UNE 83315): <= 6% En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatòria la utilització d'un inclusor d'aire, i en aquest cas, la proporció d'aire ocluit en el formigó fresc no serà inferior al 4,5 % en volum. Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Data i hora de lliurament Pàgina: 28

- Identificació del peticionari - Formigons designats per propietats d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de l'EHE-08 - Formigons designats per dosificació d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té - Identificació del ciment, additius i addicions - Designació específica del lloc de subministrament - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó OPERACIONS DE CONTROL: Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà: - Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es determinarà la consistència (UNE 83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d'aire ocluit (UNE EN 12350-7). Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l'especificada a 28 dies, i no s'haguessin obtingut resultats del contingut d'aire ocluït i de la consistència fora dels límits establerts, es podrà procedir a la realització d'un tram de prova amb aquest formigó. En cas contrari, s'haurà d'esperar als 28 dies i s'introduiran les modificacions necessàries en la dosificació, i es repetiran els assaigs de resistència. Control de fabricació i recepció. - Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó - Per a cada fracció d'àrid, abans de l'entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència indicada, els següents assaigs: - Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda: - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-1) - Equivalent de sorra de l'àrid fi (UNE EN 933-8) - Terrossos d'argila (UNE 7133) - Índex de llenques de l'àrid gros (UNE EN 933-3) - Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2) - Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedència el subministrament: - Coeficient de Los Ángeles de l'àrid gros (UNE EN 1097-2) - Substàncies perjudicials (EHE) - Sobre una mostra de la mescla d'àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomètric (UNE EN 933-1) - Comprovació de l'exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies. - Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura. - Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida. - Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda): - Contingut d'aire ocluït en el formigó (UNE 83315) - Consistència (UNE 83313) - Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301) CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà d'amassades diferents. Quan s'indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i l'altre per la tarda. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: - Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l'especificada a 28 dies, i els resultats del contingut d'aire ocluit i de la consistència es troben dins dels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent. En cas contrari, s'haurà d'esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s'introduiran els ajustos necessaris a la dosificació, repetint-se els assaigs característics. - Interpretació dels assaigs de control de resistència: - El lot s'accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l'exigida. En altre cas: - Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre acceptar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o sol·licitar la realització d'assaigs d'informació. Aquestes sancions no podran ser inferiors a l'aplicació

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia de la qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. - Si està per sota del 90%, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents assaigs d'informació. - Assaigs d'informació: Abans dels 54 dies d'acabada l'estesa del lot, s'extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302) que s'assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l'assaig es realitzarà segons la norma UNE 83302. El valor mig dels resultats dels assaigs d'informació del lot es compararan amb el resultat mig corresponent al tram de prova. El lot s'accepta si la resistència mitjana del lot és superior. En cas d'incompliment, cal distingir tres casos: - Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s'aplicaran al lot les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. - Si fos inferior al seu 90%, però no al seu 70%, el Director de les Obres podrà aplicar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista. - Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i es reconstruirà, a càrrec del Contractista. Les sancions referides no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia del qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les resistències de les provetes fabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a l'edat determinada. A partir de la mínima resistència obtinguda en qualsevol pastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per la taula següent: Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot): - 2 sèries: 0,88 - 3 sèries: 0,91 - 4 sèries: 0,93 - 5 sèries: 0,95 - 6 sèries: 0,96 Quan l'assentament en el con d'Abrams no s'ajusti als valors especificats a la fórmula de treball, es rebutjarà el camió controlat.

- Identificació del lloc de subministrament - Identificació del camió que transporta el formigó - Hora límit d'ús del formigó

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS

OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Aprovació de la dosificació presentada pel contractista - Control de les condicions de subministrament. - Comprovació de la consistència (con d'Abrams) (UNE-EN 12350-2) - Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la dosificació correcta. La DF ha de poder eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, o quan es disposi d'un certificat de dosificació amb una antiguitat màxima de 6 mesos. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: La dosificació proposada ha de garantir la resistència exigida al plec de condicions. No s'ha d'acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions del plec. Quan la consistència s'hagi definit pel seu tipus, segons l'art. 31.5, s'acceptarà el formigó si la mitjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins del interval corresponent. Si s'ha definit pel seu assentament, s'acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors estigui compresa dins de la tolerància exigida. El incompliment d'aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada.

____________________________________________________________________________

B07 -

MORTERS DE COMPRA

B071 - MORTERS AMB ADDITIUS B0 - MATERIALS BÀSICS B06 -

FORMIGONS DE COMPRA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

B06N - FORMIGONS D'ÚS NO ESTRUCTURAL

B0710250,B0710150. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B06NN14C,B06NLA2B. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Nom de la central de formigó - Identificació del peticionari - Data i hora de lliurament - Quantitat de formigó subministrat - Designació del formigó d'acord amb l'annex 18 de l'EHE, indicant el tipus (HL- per a formigons de neteja i HNE- per a formigons no estructurals), la resistència a compressió o la dosificació de ciment, la consistència i la mida màxima del granulat. - Dosificació real del formigó incloent com a mínim la informació següent: - Tipus i contingut de ciment - Relació aigua ciment - Contingut en addicions, si es el cas - Tipus i quantitat d'additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Identificació del ciment, additius i addicions emprats

Barreja d'un o més conglomerants minerals amb granulats triats i additius especials. S'han considerat els tipus següents: - Morter adhesiu - Morter sintètic de resines epoxi - Morter refractari - Morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres - Morter de ram de paleta El morter d'anivellament és una barreja de granulats fins, ciment i additius orgànics, que en afegir-li aigua forma una pasta fluida per escampar sobre terres existents i fer una capa de 2 a 5 mm de gruix de superfície plana i horitzontal amb acabat porós. El morter refractari és un morter de terres refractàries i aglomerant específic per a resistir altes temperatures, utilitzat per a la col·locació de maons refractaris a forns, llars de foc, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES: Mescla de conglomerants càrregues minerals i additius orgànics que donen com a resultat una pasta adequada per a fixar revestiments ceràmics en terres i parets situats en exterior o interior. S'han considerat els tipus següents: - Adhesiu cimentós (C): Mescla de conglomerants hidràulics, additius orgànics i càrregues minerals, que s'han de barrejar amb aigua just abans d'utilitzar-se. - Adhesiu en dispersió (D): Mescla de conglomerant orgànic en forma de polímer en dispersió aquosa,

Pàgina: 29

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

additius orgànics i càrregues minerals, que es presenta llesta per a ser utilitzada. - Adhesiu de resines reactives (R): Mescla de resines sintètiques, additius orgànics i càrregues minerals que el seu enduriment resulta d'una reacció química, poden presentar-se en forma d'un o més components. S'han considerat les classes següents, en funció de les característiques addicionals: - 1: Normal - 2. Millorat (compleix amb els requisits per a les característiques addicionals) - F: D'adormiment ràpid - T: Amb lliscament reduït - E: Amb temps obert perllongat (només per a adhesius cimentosos millorats i adhesius en dispersió millorats). ADHESIU CIMENTÓS (C): Característiques dels adhesius d'adormiment normal: - Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després d'envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després de cicles gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Els adhesius d'adormiment ràpid, han de complir a més: - Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 (abans de les 24 h) - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 10 min) Característiques especials: - Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Alta adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència després d'envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència inicial després de cicles de gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min) ADHESIUS EN DISPERSIÓ (D): Característiques fonamentals: - Adherència inicial (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2 - Adherència després d'envelliment amb calor (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2 - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Característiques especials: - Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 1324): >= 0,5 N/mm2 - Adherència a alta temperatura (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2 - Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min)

MORTER DE RAM DE PALETA: Mescla formada per un o varis conglomerants inorgànics, granulats, aigua i addicions o additius (en el seu cas), per a fàbriques d'obra ceràmica (façanes, murs, pilars, envans) com a material d'unió i rejuntat. S'han considerat els tipus següents: - Morter d'us corrent (G): sense característiques especials - Morter per a junts i capes fines (T): Morter dissenyat amb una mida màxima del granulat menor o igual al valor que figura especificat - Morter de ram de paleta lleuger (L): Morter dissenyat que la seva densitat (endurit i sec), es inferior o igual al valor que figura especificat La classe del morter es defineix per la lletra M seguida del valor de la resistència a compressió mínima declarada pel fabricant en N/mm2. En els morters prescrits, el fabricant declararà la proporció de tots els components de la mescla, en volum o en pes. Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent: - Característiques dels morters frescos: - Temps d'us (EN 1015-9) - Contingut en ions clorur (EN-EN 1015-17): <= 0,1% - Contingut en aire (EN 1015-7) o (EN 1015-6) si s'han utilitzat granulats porosos - Característiques dels morters endurits: - Resistència a compressió (EN 1015-11) - Resistència d'unió (adhesió) (EN 1052-3) - Absorció d'aigua (EN 1015-18) - Permeabilitat al vapor d'aigua (EN 1745) - Densitat (morter endurit i sec) (EN 1015-10) - Conductivitat tèrmica (EN 1745) - Durabilitat (resistència als cicles de gel/desgel) (comprovat segons les disposicions que li siguin aplicables) - Característiques addicionals per als morters lleugers: - Densitat (UNE-EN 1015-10): <= 1300 kg/m3 - Característiques addicionals per als morters per a junts i capes fines: - Mida màxima del granulat (EN 1015-1): <= 2 mm - Temps obert o temps de correcció (EN 1015-9) - Reacció davant del foc: - Material amb contingut de matèria orgànica <= 1,0%: Classe A1 - Material amb contingut de matèria orgànica > 1,0%: Classe segons UNE-EN 13501-1 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: en envasos tancats hermèticament. Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen i en llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegit de la intempèrie, de manera que no se n'alterin les condicions inicials. Temps màxim d'emmagatzematge: - Morter adhesiu: 1 any - Morter amb resines sintètiques o morter polimèric: 6 mesos

ADHESIUS DE RESINES REACTIVES (R): Característiques fonamentals: - Adherència inicial (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2 - Adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2 - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Característiques especials: - Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Adherència després del xoc tèrmic (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2

MORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI: El morter sintètic de resines epoxi és un morter obtingut a partir d'una mescla de granulats inerts i d'una formulació epoxi en forma de dos components bàsics: una resina i un enduridor. La formulació de l'epoxi ha de ser determinada per l'ús a que es destini el morter i la temperatura ambient i superficials del lloc on es col·loqui. Aquesta formulació ha de ser aprovada per la DF. Mida màxima del granulat: <= 1/3 del gruix mitjà de la capa de morter Mida mínima del granulat: >= 0,16 mm Proporció granulat/resina (en pes) (Q): 3 <= Q <= 7 MORTER POLIMÈRIC: El morter polimèric es un producte a base de ciment, resines sintètiques, fum de sílice i fibres de poliamida, d'alta resistència mecànica que s'utilitza per a la reparació i regularització d'elements de formigó. Granulometria: 0 - 2 mm Resistència a compressió a 28 dies : 5 - 6 kN/m2 Resistència a flexotracció a 28 dies : 90 - 120 kg/m2

Pàgina: 30

ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES: UNE-EN 12004:2001 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones. UNE-EN 12004/A1:2002 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones. MORTER DE RAM DE PALETA: UNE-EN 998-2:2004 Especificaciones de los morteros para albañilería. Parte 2: Morteros para albañilería. MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES: No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADHESIU PER RAJOLES CERÀMIQUES: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a usos per a la construcció: - Sistema 3: Declaració de Prestacions A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Nom del producte - Marca del fabricant i lloc d'origen - Data i codi de producció, caducitat i condicions d'emmagatzematge - Referència a la norma UNE-EN 12004 - Tipus d'adhesiu, designat segons l'apartat 6 de la norma UNE-EN 12004 - Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol - Instruccions d'us: - Proporcions de la mescla - Temps de maduració: interval de temps des del moment de fer la mescla i el moment en que està llest per a ser aplicat - Vida útil: interval de temps màxim en que el material pot ser utilitzat desprès de fer la mescla - Mètode d'aplicació - Temps obert - Temps que cal esperar des del rejuntat fins que es permeti la circulació - Àmbit d'aplicació CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MORTER DE RAM DE PALETA: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a murs, pilars i particions (morters dissenyats*). * Morter amb una composició i sistema de fabricació escollits pel fabricant per tal d'obtenir les propietats especificades (concepte de prestació): - Sistema 2+: Declaració de Prestacions - Productes per a murs, pilars i particions (morters prescrits*). * Morter que es fabrica en unes proporcions predeterminades i que les seves propietats depenen de les proporcions dels components que s'han declarat (concepte de recepta): - Sistema 4: Declaració de Prestacions A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Referència a la norma UNE-EN 998-2 - Nom del fabricant - Codi o data de fabricació - Tipus de morter - Temps d'us - Contingut en clorurs - Contingut en aire - Proporció dels components (morters prescrits) - Resistència a compressió o classe de resistència a compressió - Resistència d'unió (adhesió) - Absorció d'aigua - Permeabilitat al vapor d'aigua - Densitat - Conductivitat tèrmica - Durabilitat - Mida màxima del granulat - Temps obert o temps de correcció - Reacció davant el foc - Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES: A l'envàs hi ha de figurar les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Instruccions d'utilització - Composició i característiques del morter OPERACIONS DE CONTROL EN MORTERS DE RAM DE PALETA: Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del fabricant, segons les exigències del plec de condicions. Abans de l'inici de l'obra, i amb freqüència setmanal durant la seva execució, es comprovarà la consistència del morter mitjançant el mètode establert a l'UNE EN 1015-4, i es prepararà una sèrie de 3 provetes prismàtiques de 4x4x16 cm per tal d'obtenir la resistència a compressió (UNE-EN 1015-11) CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MORTERS DE RAM DE PALETA:

Els controls es realitzaran segons les instruccions de la DF i les indicacions de la UNE-EN 1015-11. INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT, EN MORTERS DE RAM DE PALETA: No es podran utilitzar a l'obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant, d'acord a les condicions exigides. El valor de resistència a compressió obtingut ha de correspondre a les especificacions de projecte: - Si resulta superior al 90% de la de projecte, s'acceptarà el lot. - Si resulta inferior al 90% s'encarregarà un càlcul estructural que determini el coeficient de seguretat del element corresponent. S'acceptarà el lot si aquest coeficient no és inferior al 90 % del previst en el projecte.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B0A -

FERRETERIA

B0A1 - FILFERROS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0A14200,B0A14300. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Fil d'acer dolç, flexible i tenaç, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge. S'han considerat els tipus següents: - Filferro d'acer - Filferro d'acer galvanitzat - Filferro d'acer plastificat - Filferro recuit CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de ser de secció constant i uniforme. Ha de complir les especificacions de la norma UNE 36722. ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT: El seu recobriment de zinc ha de ser homogeni, llis, sense discontinuïtats, escames, grans, rugositats o esquerdes, no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials. La masa mínima del recobriment de zinc (UNE 37-504)ha de complir les especificacions de les taules I i II de l'UNE 37-506. Resisténcia a la tracció (UNE 37-504): - Qualitat G1 o G2: 1770 N/mm2 - Qualitat G3: 1570 N/mm2 Adherència del recobriment (UNE 37-504): Ha de complir Puresa del zinc (UNE 37-504): >= 98,5% Toleràncies: - Diàmetre: ± 2% diàmetre nominal FILFERRO D'ACER PLASTIFICAT: Filferro d'acer de baix contingut de carboni, galvanitzat en calent, amb un recobriment orgànic de PVC aplicat per extrusió o sinterització. El recobriment de PVC ha de complir les especificacions de l'apartat 6.3 de l'UNE 36-732. La concentricitat i l'adherència del recobriment de PVC ha de complir les especificacions del article 6.5 UNE 36-732. Característiques del galvanitzat: G-1B (UNE 37-506) Resistència a la tracció: - Qualitat recuit: =< 600 N/mm2 - Qualitat dur: > 600 N/mm2 Toleràncies: - Diàmetre: taula 1 UNE 36-732 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En rotlles. A l'embalatge o albarà de lliurament hi han de constar les dades següents:

Pàgina: 31

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Identificació del fabricant o nom comercial - Identificació del producte - Diàmetre i llargària dels rotlles Emmagatzematge: En llocs secs i protegits de la intempèrie.

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

FILFERRO D'ACER: * UNE 36722:1974 Alambre de acero de bajo contenido en carbono. Medidas y tolerancias.

No hi ha normativa d'obligat compliment per a les gafes de pala i punta.

Subministrament: Empaquetats. Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.

FILFERRO D'ACER GALVANITZAT: * UNE 37506:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente para usos generales. Designación de calidades. Caracterisicas generales. * UNE 37502:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente. Condiciones técnicas de suministro. FILFERRO PLASTIFICAT: * UNE 36732:1995 Alambres de acero y productos de alambre para cerramientos. Recubrimientos orgánicos sobre el alambre. Recubrimientos de poli(cloruro de vinilo).

CLAUS I TATXES: UNE 17032:1966 Puntas UNE 17033:1966 Puntas UNE 17034:1966 Puntas UNE 17035:1966 Puntas UNE 17036:1966 Puntas

redondeadas de cabeza redondeadas de cabeza redondeadas de cabeza de cabeza cónica. redondeadas de cabeza

plana lisa. Medidas. plana rayada. Medidas. plana ancha. perdida.

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________ B0 - MATERIALS BÀSICS B0B -

ACER I METALL EN PERFILS O BARRES

B0 - MATERIALS BÀSICS B0B2 - ACER EN BARRES CORRUGADES B0A -

FERRETERIA

B0A3 - CLAUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0B2A000.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS B0A31000. Acer per a armadures passives d'elements de formigó: S'han considerat els elements següents: - Barres corrugades

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Elements metàl·lics per a subjectar coses introduint-los mitjançant cops o impactes. S'han considerat els elements següents: - Gafes de pala i punta - Claus d'impacte - Claus d'acer - Claus de coure - Claus d'acer galvanitzat - Tatxes d'acer Claus són tijes metàl·liques, punxagudes d'un extrem i amb una cabota a l'altre. Tatxes són claus curts amb la cabota grossa i plana. Gafes de pala i punta són claus grans i plans amb la cabota formada al doblegar la tija, utilitzats per a unir els bastiments amb les parets. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Han de tenir la forma, mides i resistències adequats als elements que han d'unir. Han de ser rectes, amb la punta afilada i regular. Els claus d'acer han de complir les determinacions de les normes UNE 17-032, UNE 17-033, UNE 17-034, UNE 17-035 i UNE 17-036. ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT: El seu recobriment de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats, ni exfoliacions i no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials. Protecció de galvanitzat: >= 275 g/m2 Puresa del zinc, en pes: >= 98,5% Toleràncies dels claus i tatxes: - Llargària: ± 1 D

Pàgina: 32

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Els productes d'acer per a armadures passives no han de tenir defectes superficials ni fissures. L'armadura ha de ser neta, sense taques de greix, d'oli, de pintura, de pols o de qualsevol altre matèria perjudicial. Els filferros llisos només es poden utilitzar com elements de connexió d'armadures bàsiques electrosoldades en gelosia. Les barres corrugades han de tenir al menys dues files de corrugues transversals, uniformement distribuïdes al llarg de tota la llargària. Dins de cada fila, les corrugues han d'estar uniformement espaiades. Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Diàmetre nominal: s'ha d'ajustar als valors especificats a la taula 6 de la UNE-EN 10080. - Diàmetres nominals <= 10,00 mm: Variació en intervals de mig mm - Diàmetres nominals > 10,00 mm: Variació en unitats senceres de mm - Dimensions i geometria de les corrugues: Ha de complir l'especificat en l'apartat 7.4.2 de la UNE-EN 10080. - Massa per metre: El valor nominal ha de ser l'especificat en la taula 6 de la UNE-EN 10080, en relació amb el diàmetre nominal i l'àrea nominal de la secció transversal - Secció equivalent: >= 95,5% Secció nominal - Aptitud al doblegat:

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Assaig doblegat amb angle >= 180º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): No s'ha d'apreciar trencaments o fissures - Assaig doblegat -desdoblegat amb angle >= 90º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): No s'ha d'apreciar trencaments o fissures Tensió d'adherència (assaig de la biga UNE-EN 10080): - Tensió d'adherència: - D < 8 mm: >= 6,88 N/mm2 - 8 mm <= D <= 32 mm: >= (7,84-0,12 D) N/mm2 - D > 32 mm: >= 4,00 N/mm2 - Tensió de última d'adherència: - D < 8 mm: >= 11,22 N/mm2 - 8 mm <= D <= 32 mm: >= (12,74-0,19 D) N/mm2 - D > 32 mm: >= 6,66 N/mm2 - Composició química (% en massa): +---------------------------------------------------------+ ¦ ¦ C ¦ Ceq ¦ S ¦ P ¦ Cu ¦ N ¦ ¦ ¦ %màx.¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ ¦----------¦------¦-------¦-------¦-------¦-------¦-------¦ ¦Colada ¦ 0,22 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,800 ¦ 0,012 ¦ ¦Producte ¦ 0,24 ¦ 0,052 ¦ 0,055 ¦ 0,055 ¦ 0,850 ¦ 0,014 ¦ +---------------------------------------------------------+ Ceq = Carboni equivalent Es pot superar el valor màxim per al Carboni en un 0,03% en massa, si el valor del Carboni equivalent disminueix en un 0,02% en massa. Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1. BARRES I ROTLLES D'ACER CORRUGAT SOLDABLE: El producte s'ha de designar segons l'especificat en l'apartat 5.1 de la UNE-EN 10080: - Descripció de la forma - Referència a la norma EN - Dimensions nominals - Classe tècnica Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Característiques geomètriques del corrugat de les barres han de complir les especificacions de l'apartat 7.4.2 de la norma UNE-EN 10080. - Característiques mecàniques de les barres: - Acer soldable (S) - Allargament total sota càrrega màxima: - Acer subministrat en barres: >= 5,0% - Acer subministrat en rotlles: >= 7,5% - Acer soldable amb característiques especials de ductilitat (SD): - Allargament total sota càrrega màxima: - Acer subministrat en barres: >= 7,5% - Acer subministrat en rotlles: >= 10,0% - Resistència a fatiga: Ha de complir l'especificat la taula 32.2.d de l'EHE-08 - Deformació alternativa: Ha de complir l'especificat la taula 32.2.e de l'EHE-08 +----------------------------------------------------------+ ¦Designació¦ Lím.elàstic ¦ Càrrega ¦Allargament ¦ Relació ¦ ¦ ¦ fy ¦unitaria ¦ al ¦ fs/fy ¦ ¦ ¦ ¦trencament¦trencament ¦ ¦ ¦ ¦ N/mm2 ¦fs(N/mm2) ¦ ¦ ¦ ¦----------¦-------------¦----------¦------------¦---------¦ ¦ B 400 S ¦ >= 400 ¦ >= 440 ¦ >= 14% ¦ >= 1,05 ¦ ¦ B 500 S ¦ >= 500 ¦ >= 550 ¦ >= 12% ¦ >= 1,05 ¦ ¦ B 400 SD ¦ >= 400 ¦ >= 480 ¦ >= 20% ¦ >= 1,20 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ <= 1,35 ¦ ¦ B 500 SD ¦ >= 500 ¦ >= 575 ¦ >= 16% ¦ >= 1,15 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ <= 1,35 ¦ +----------------------------------------------------------+ - Diàmetre nominal: S'han d'ajustar a la sèrie següent (mm): 6 8 10 12 14 16 20 25 32 i 40 mm - S'ha d'evitar utilitzar barres de diàmetre <= 6 mm, en el cas d'armadura muntada o elaborada amb soldadura. Toleràncies: - Massa: - Diàmetre nominal > 8,0 mm: ± 4,5% massa nominal - Diàmetre nominal <= 8,0 mm: ± 6% massa nominal Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Emmagatzematge: en llocs en els que restin protegits de la pluja, l'humitat del terra i l'eventual agressivitat de l'ambient. Es classificaran segons el tipus, qualitat, diàmetre i procedència. Abans de la seva utilització i en especial despres de periodes llargs d'emmagatzematge en obra, s'ha d'inspeccionar la superfície per tal de comprovar que no hi hagi alteracions superficials. Pèrdua de pes desprès de l'eliminació d'òxid superficial amb raspall de filferros: < 1% 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). UNE-EN 10080:2006 Acero para el armado del hormigón. Acero soldable para armaduras de hormigón armado. Generalidades. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Han de portar gravades, una marca que identifiqui el país d'origen i la fàbrica i una altra que identifica la classe tècnica (segons l'especificat en l'apartat 10 de la EHE-08, UNE-EN 10080), aquesta marca s'ha de repetir a intervals <= 1,5 m Cada partida d'acer ha d'anar acompanyada d'una full de subministrament que com a mínim, ha de contenir la informació següent: - Identificació del subministrador - Número d'identificació de la certificació d'homologació d'adherència (apartat 32.2 EHE-08) - Número de sèrie del full de subministrament - Nom de la fàbrica - Data d'entrega i nom del peticionari - Quantitat d'acer subministrat classificat per diàmetres i tipus d'acer - Diàmetres subministrats - Designació dels tipus d'acers subministrats segons EHE-08, UNE-EN 10080 - Forma de subministrament: barra o rotlle - Identificació i lloc de subministrament - Sistema d'identificació adoptat segons EHE-08, UNE-EN 10080 - Classe tècnica segons l'especificat en l'apartat 10 de la EHE-08, UNE-EN 10080 - Indicació, en el seu cas, de procediments especials de soldadura El fabricant ha de facilitar un certificat d'assaig que garanteixi el compliment de les característiques anteriors, on s'ha d'incloure la informació següent: - Data d'emissió del certificat - Certificat de l'assaig de doblegat-desdoblegat - Certificat de l'assaig de doblegat simple - Certificat de l'assaig de fatiga en acers tipus SD - Certificat de l'assaig de deformació alternativa en acers tipus SD - Certificat d'homologació d'adherència en el cas en que es garanteixi les característiques d'adherència mitjançant l'assaig de la biga - Marca comercial de l'acer - Forma de subministrament: barra o rotlles OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Per a cada partida de subministrament que arribi a l'obra: - Recepció del certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, segons article 32º de la norma EHE-08. - Inspecció visual del material i observació de les marques d'identificació. - Quan l'acer disposi de marcatge CE es comprovarà la seva conformitat mitjançant la verificació documental de que els valors declarats en els documents del marcatge permetin deduir el compliment de les especificacions contemplades en el projecte i a l'article 32 de l'EHE-08. Mentre no estigui vigent el marcatge CE per acers corrugats destinats a l'elaboració d'armadures per a formigó armat, hauran de ser conformes a l'EHE-08 i a l'UNE-EN 10080. La demostració d'aquesta conformitat es podrà efectuar mitjançant: - La possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, conforme a l'article 81 de l'EHE-08 - La realització d'assaigs de comprovació durant la recepció. Es farà en funció de la quantitat d'acer subministrat:

Pàgina: 33

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Subministrament < 300 t: - Es dividirà el subministrament en lots de com a màxim 40 t que siguin del mateix subministrador, fabricant, designació i sèrie, i es prendran 2 provetes on es realitzaran els següents assaigs: - Comprovació de la secció equivalent - Comprovació de les característiques geomètriques - Assaig de doblat-desdoblat, o alternativament, el de doblat simple - A més, es comprovarà com a mínim en una proveta de cada diàmetre, el tipus d'acer utilitzat i el seu fabricant, el límit elàstic, la càrrega de ruptura, l'allargament de ruptura, i l'allargament sota càrrega màxima. - Subministrament >= 300 t: - Es prendran 4 provetes per a la comprovació de les característiques mecàniques del cas anterior. - Alternativament, el Subministrador podrà optar per facilitar un certificat de traçabilitat, signat per persona física, on es declarin els fabricants i les colades de cada subministrament. A més, facilitarà una còpia del certificat del control de producció del fabricant, on es recullin els resultats dels assaigs mecànics i químics de cada colada. En aquest cas, s'efectuaran assaigs de contrast de traçabilitat de colada, mitjançant la determinació de les característiques químiques sobre 1 de cada quatre lots, realitzant com a mínim 5 assaigs. - La composició química podrà presentar les variacions següents respecte el certificat de control de producció per a ser acceptada: - %Cassaig = %Ccertificat: ±0,03 - %Ceq assaig = %Ceq certificat: ±0,03 - %Passaig = %Pcertificat: ±0,008 - %Sassaig = %Scertificat: ±0,008 - %Nassaig = %Ncertificat: ±0,002 - Un cop comprovada la traçabilitat de la colada, es farà la divisió en lots de com a mínim 15 barres. Par a cada lot, s'assajaran 2 provetes sobre les que es faran els següents assaigs: - Comprovació de la secció equivalent - Comprovació de les característiques geomètriques - Assaig de doblat-desdoblat, o alternativament, el de doblat simple - Comprovació del límit elàstic, la càrrega de ruptura, la relació entre ells, i l'allargament de ruptura - En el cas d'estructures sotmeses a fatiga, el comportament de l'acer es podrà demostrar mitjançant la presentació d'un informe d'assaigs, de com a màxim un any d'antiguitat, que compleixin amb l'article 38.10, i realitzat en un laboratori acreditat - En el cas d'estructures situades en zona sísmica, el comportament de l'acer es podrà demostrar mitjançant la presentació d'un informe d'assaigs, de com a màxim un any d'antiguitat, que compleixin amb l'article 32º, i realitzat en un laboratori acreditat. - Comprovacions experimentals de les armadures elaborades durant el subministrament o la seva fabricació en obra: - El control experimental de les armadures elaborades comprendrà la comprovació de les característiques mecàniques, les d'adherència, i les de les seves dimensions geomètriques, així com les característiques en cas de realitzar soldadura resistent. - En cas de disposar d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà eximir la realització de les comprovacions experimentals. - Es definirà com a lot de control experimental quan es compleixi: - Pes del lot <= 30 t - Les armadures fabricades a central aliena a l'obra, hauran de ser subministrades en remeses consecutives des de la mateixa instal·lació de ferralla - Si es fabriquen a obra, les que s'hagin produït en un període d'1 mes - Estar fabricades amb el mateix tipus d'acer i forma de producte Els assaigs per a realitzar el control, es realitzaran en laboratoris autoritzats. - Comprovació de la conformitat de les característiques mecàniques: - Armadures fabricades sense processos de soldadura: es realitzarà l'assaig a tracció sobre 2 provetes per a cada mostra corresponent a un diàmetre de cada sèrie. Si l'acer estigués en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà realitzar els assaigs sobre una única proveta. En el cas que no s'hagin utilitzat processos de redreçat, es podrà eximir la realització d'aquest assaigs. - Armadures fabricades amb processos de soldadura: es prendran 4 mostres per lot, corresponents a les combinacions de diàmetres més representatius del procés de soldadura, realitzant-se: assaigs de tracció sobre 2 provetes dels diàmetres més petits de cada mostra, i assaigs de doblat simple, o el de doblat desdoblat, sobre 2 provetes dels diàmetres més grans. Si l'acer estigués en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà realitzar els assaigs sobre una única proveta. - Comprovació de la conformitat de les característiques d'adherència: Es prendrà una mostra de 2 provetes per a cada un dels diàmetres que formin part del lot d'acer redreçat, i es determinaran les característiques geomètriques. En el cas que l'acer disposi d'un Pàgina: 34

certificat de les característiques d'adherència segons l'annex C de l'UNE EN 10080, només caldrà determinar l'altura de la corruga. - Comprovació de la conformitat de les característiques geomètriques: Es realitzarà, sobre cada unitat a comprovar, una inspecció per determinar la correspondència dels diàmetres de les armadures i el tipus d'acer entre el indicat en el projecte i la fulla de subministrament. A més es revisarà que l'alineació dels seus elements rectes, les seves dimensions, i els diàmetres de doblat, no presentin desviacions observables a simple vista en els trams rectes, i que els diàmetres de doblat i les desviacions geomètriques respecte a les formes d'especejament del projecte són conformes amb les toleràncies establertes en el mateix, o conformes a l'annex 11 de l'EHE-08. - Comprovacions addicionals en cas de soldadura resistent: Si s'utilitza una soldadura resistent per a l'elaboració de l'armat a fàbrica, la DF haurà de demanar les evidències documentals de que el procés està en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut. Si l'elaboració de l'armat es fa a obra, la DF permetrà la realització de la soldadura resistent només en el cas que es faci un control d'execució intens. A més, la DF haurà de disposar la realització d'una sèrie de comprovacions experimentals de la conformitat del procés, en funció del tipus de soldadura, d'acord amb 7.2 de l'UNE 36832. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: La presa de mostra es realitzarà seguint les indicacions de la DF, d'acord a la norma UNE 36-092 i a l'EHE-08. El control plantejat es realitzarà abans de començar el formigonat de les estructures, en el cas de material sense marca de qualitat, o abans de la posta en servei en el cas de que disposi de l'esmentada marca de qualitat de producte. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: S'acceptarà el lot sempre que, en el cas del redreçat, les característiques mecàniques de l'armadura presentin resultats conformes als marges definits a l'EHE-08 (art. 32.2). En el cas d'altres processos, s'acceptarà el lot quan els assaigs de tracció i doblat compleixin amb les especificacions establertes. En cas de no complir-se alguna especificació, s'efectuarà una nova presa de mostres del mateix lot. Si es tornés a produir un incompliment d'alguna especificació, es rebutjaria el lot. En el cas de l'acer subministrat en barra, i respecte a les característiques d'adherència, s'acceptarà el lot si es compleixen les especificacions definides a l'art. 32.2 de l'EHE-08. En cas contrari, es tornarà a fer una presa de mostres del mateix lot, i si es tornés a donar un incompliment d'alguna especificació, es rebutjarà el lot sencer. La DF rebutjarà les armadures que presentin un grau d'oxidació excessiu que pugui afectar a les seves condicions d'adherència. Es considerarà oxidació excessiva quan mitjançant un raspallat amb pues metàl·liques, es determini una pèrdua de pes de la barra proveta superior al 1%. S'haurà de comprovar que un cop eliminat l'òxid, l'altura de la corruga compleix amb els límits establerts a l'art. 32.2 de l'EHE-08. En el cas de produir-se un incompliment en les característiques geomètriques, es rebutjarà l'armadura que presenti defectes, i es procedirà al repàs de tota la remesa. Si les comprovacions resulten satisfactòries, s'acceptarà la remesa, prèvia substitució de l'armadura defectuosa. En cas contrari, es rebutjarà tota la remesa.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B0D -

MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS

B0D2 - TAULONS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0D21030. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tauló de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, apretades i paral·leles. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives. Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire. Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos. No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació característiques de la fusta. Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3 Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15% Higroscopicitat (UNE 56-532): Normal Coeficient de contracció volumètrica (UNE 56533) (C): 0,35% <= C <= 0,55% Coeficient d'elasticitat: - Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2 - Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2 Duresa (UNE 56-534): <= 4 Resistència a la compressió (UNE 56-535): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2 Resistència a la tracció (UNE 56-538): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2 Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2 Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2 Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2 Toleràncies: - Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm - Amplària nominal: ± 2 mm +----------------------------------------+ ¦ Classe ¦ Gruix nominal (mm) ¦ ¦ ¦-----------------------------¦ ¦ ¦ < 50 ¦ 50 a 75 ¦ > 75 ¦ ¦ ¦-----------------------------¦ ¦ ¦ Tolerància (mm) ¦ ¦----------------------------------------¦ ¦ T1 ¦ ±3 ¦ ±4 ¦ +6,-3 ¦ ¦ T2 ¦ ±2 ¦ ±3 ¦ +5,-2 ¦ ¦ T3 ¦ ±1,5 ¦ ±1,5 ¦ ±1,5 ¦ +----------------------------------------+ - Fletxa: ± 5 mm/m - Torsió: ± 2°

que

afectin

les

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions. Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte directe amb el terra.

Llata de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, compactes i paral·leles. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives. Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire. Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos. No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions. Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les característiques de la fusta. Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3 Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15% Higroscopicitat (UNE 56-532): Normal Coeficient de contracció volumètrica (UNE 56533) (C): 0,35% <= C <= 0,55% Coeficient d'elasticitat: - Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2 - Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2 Duresa (UNE 56-534): <= 4 Resistència a la compressió (UNE 56-535): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2 Resistència a la tracció (UNE 56-538): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2 Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2 Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2 Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2 Toleràncies: - Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm - Amplària nominal: ± 2 mm +----------------------------------------+ ¦ Classe ¦ Gruix nominal (mm) ¦ ¦ ¦-----------------------------¦ ¦ ¦ < 50 ¦ 50 a 75 ¦ > 75 ¦ ¦ ¦-----------------------------¦ ¦ ¦ Tolerància (mm) ¦ ¦----------------------------------------¦ ¦ T1 ¦ ±3 ¦ ±4 ¦ +6,-3 ¦ ¦ T2 ¦ ±2 ¦ ±3 ¦ +5,-2 ¦ ¦ T3 ¦ ±1,5 ¦ ±1,5 ¦ ±1,5 ¦ +----------------------------------------+ - Fletxa: ± 5 mm/m - Torsió: ± 2°

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions. Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte directe amb el terra.

No hi ha normativa de compliment obligatori.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

____________________________________________________________________________

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

B0 - MATERIALS BÀSICS B0D -

____________________________________________________________________________

MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS

B0D3 - LLATES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

B0 - MATERIALS BÀSICS

B0D31000.

B0D -

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

B0DF - ENCOFRATS ESPECIALS I CINDRIS

MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS

Pàgina: 35

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0DF6F0A.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS B0DZA000. Motlles, cindris i elements especials per a la confecció d'encofrat, d'elements de formigó. S'han considerat els següents tipus d'elements: - Motlles circulars per a encofrats de pilar, de fusta encadellada, de lamel·les metàl·liques i de cartró - Motlles metàl·lics per a encofrats de caixes d'interceptors, embornals, boneres i pericons d'enllumenat i de registre - Cindris senzills o dobles d'entramats de fusta o de taulers de fusta - Encofrats corbats per a paraments , amb plafons metàl·lics o amb taulers de fusta encadellada - Alleugeridors cilíndrics de fusta - Malles metàl·liques d'acer, de 0,4 o 0,5 mm de gruix, per a encofrats perduts CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El seu disseny ha de ser tal que el procés de formigonament i de vibratge no produeixi alteracions en la seva secció o en la seva posició. Ha de tenir el gruix, els rigiditzadors i els elements de connexió que calguin per tal d'absorbir els esforços propis de la seva funció. La unió dels components ha de ser suficientment estanca per tal de no permetre la pèrdua apreciable de pasta pels junts. La superfície de l'encofrat ha de ser llisa i no ha de tenir altres desperfectes que els ocasionats pels usos previstos. Toleràncies: - Fletxes: 5 mm/m - Dimensions nominals: ± 5 % - Balcament: 5 mm/m MOTLLES I CINDRIS DE FUSTA: La fusta ha de provenir de troncs sans de fibres rectes. No pot tenir signes de putrefacció, corcs, nusos morts ni estelles. Contingut d'humitat de la fusta: Aprox. 12% Diàmetre de nusos vius: <= 1,5 cm Distància entre nusos de diàmetre màxim: >= 50 cm MALLES METÀL·LIQUES D'ACER: Panell mallat de xapa d'acer laminat en fred amb nervis intermedis de reforç. El seu disseny ha de ser tal que tant la seva unió amb altres elements com el seu procés de formigonament, no produeixi deformacions dels seus nervis ni s'alteri la seva posició. Si s'ha de posar en contacte amb guix, aquest ha de ser neutre, o bé mesclat amb calç. Resistència: 380 - 430 N/mm2 Límit elàstic: 300 - 340 N/mm2 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions. Emmagatzematge: En llocs secs i sense contacte directe amb el terra.

Elements auxiliars per al muntatge d'encofrats i apuntalaments, i per a la protecció dels espais de treball a les bastides i els encofrats. S'han considerat els elements següents: - Tensors per a encofrats de fusta - Grapes per a encofrats metàl·lics - Fleixos d'acer laminat en fred amb perforacions, per al muntatge d'encofrats metàl·lics - Desencofrants - Conjunts de perfils metàl·lics desmuntables per a suport d'encofrat de sostres o de cassetons recuperables - Bastides metàl·liques - Elements auxiliars per a plafons metàl·lics - Tubs metàl·lics de 2,3" de D, per a confecció d'entramats, baranes, suports, etc. - Element d'unió de tubs de 2,3" de D, per a confecció d'entramat, baranes, suports, etc. - Planxa d'acer, de 8 a 12 mm de gruix per a protecció de rases, pous, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tots els elements han de ser compatibles amb el sistema de muntatge que utilitzi l'encofrat o apuntalament i no han de disminuir les seves característiques ni la seva capacitat portant. Han de tenir la resistència i la rigidesa suficient per a garantir el compliment de les toleràncies dimensionals i per a resistir, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions que es puguin produir sobre aquests com a conseqüència del procès de formigonament i, especialment, per les pressions del formigó fresc o dels mètodes de compactació utilitzats. Aquestes condicions s'han de mantenir fins que el formigó hagi adquirit la resistència suficient per a suportar les tensions a que serà sotmès durant el desencofrat o desemmotllat. Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment TENSORS, GRAPES I ELEMENTS AUXILIARS PER A PLAFONS METÀL·LICS: No han de tenir punts d'oxidació ni manca de recobriment a la superfície. No han de tenir defectes interns o externs que en perjudiquin la utilització correcta. FLEIX: Ha de ser de secció constant i uniforme. Amplària: >= 10 mm Gruix: >= 0,7 mm Diàmetre de les perforacions: Aprox. 15 mm Separació de les perforacions: Aprox. 50 mm DESENCOFRANT: Vernís antiadherent format amb silicones o preparat amb olis solubles en aigua o greix diluït. No s'ha d'utilitzar com a desencofrant el gas-oil, els greixos comuns ni altres productes anàlegs. Ha d'evitar l'adherència entre el formigó i l'encofrat, sense alterar l'aspecte posterior del formigó ni impedir l'aplicació de revestiments. No ha d'impedir la construcció de junts de formigonat, en especial quan es tracti d'elements que s'hagin d'unir per a treballar de forma solidària. No ha d'alterar les propietats del formigó amb què estigui en contacte, ni les armadures o l'encofrat, i no ha de produir efectes perjudicials al mediambient S'ha de facilitar a la DF un certificat on es reflecteixin les característiques del producte i els seus possibles efectes sobre el formigó, abans de la seva aplicació

CONJUNT DE PERFILS METÀL·LICS: Conjunt format per elements resistents que conformen l'entramat base d'un encofrat per a sostres. Els perfils han de ser rectes, amb les dimensions adequades a les càrregues que han de suportar i sense més desperfectes que els deguts als usos adequats. Els perfils han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant. El seu disseny ha de fer que el procés de formigonament i vibratge no alteri la seva planor ni la seva posició. La connexió entre el conjunt de perfils i la superfície encofrant ha de ser suficientment estanca per tal de no permetre la pèrdua apreciable de pasta pels junts.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B0D -

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS Pàgina: 36

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Toleràncies: - Rectitud dels perfils: ± 0,25% de la llargària - Torsió dels perfils: ± 2 mm/m BASTIDES: Ha d'estar formada per un conjunt de perfils d'acer buits i de resistència alta. Ha d'incloure tots els accessoris necessaris per tal d'assegurar-ne l'estabilitat i la indeformabilitat. Tots els elements que formen la bastida han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant. Els perfils han de ser resistents a la torsió respecte dels diferents plans de càrrega. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions. Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb el terra, de manera que no s'alterin les seves condicions. DESENCOFRANT: Temps màxim d'emmagatzematge:

1 any

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). Orden de 9 de marzo de 1971 por la que se aprueba la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo.

____________________________________________________________________________

B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B96 -

MATERIALS PER A VORADES

B961 - PECES RECTES DE PEDRA NATURAL PER A VORADES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B961VBG2. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peça massisa de pedra natural i amb una secció transversal adequada a les superficies exteriors a les que delimita. S'han considerat les vorades dels materials següents: - Pedra granítica - Pedra de marès S'han considerat les formes següents: - Recte - Corba - Peces especials per a guals CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de ser homogènia, de textura uniforme i ha de donar un so clar en ser colpejada amb el martell. No pot tenir esquerdes, pèls, buits, nòduls ni restes orgàniques. Les cares vistes han de ser planes i buixardades. Les arestes han de quedar acabades a cisell i les cares del junt han d'anar treballades en la meitat superior; la inferior ha d'anar desbastada. Llargària de les peces de les vorades rectes: > 300 mm Llargària de les peces de les vorades corbes (diàmetre gran): > 500 mm Resistència al glaç/desglaç: Ha de complir la norma UNE-EN 12371

Resistència a la flexió sota càrrega concentrada (F=<20 kN): Ha de complir les normes UNE-EN 12372 i UNE-EN 12372/AC Absorció d'aigua a la pressió atmosfèrica: Ha de complir la norma UNE-EN 13755 Les característiques dimensionals, geomètriques i mecàniques han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 1343 i s'han de determinar segons aquesta norma. Toleràncies: - Desviació admissible de les alçàries i amplàries totals respecte a les nominals: - Amplària: - Entre dues cares amb tall en brut: ± 2 mm - Entre una cara texturada i una altra cara amb tall en brut: ± 5 mm - Entre dues cares texturades: ± 3 mm - Alçària Classe 1 (marcat H1): - Entre dues cares amb tall en brut: ± 30 mm - Entre una cara texturada i una altra cara amb tall en brut: ± 30 mm - Entre dues cares texturades: ± 10 mm - Alçària Classe 2 (marcat H2): - Entre dues cares amb tall en brut: ± 20 mm - Entre una cara texturada i una altra cara amb tall en brut: ± 20 mm - Entre dues cares texturades: ± 10 mm - Desviació admissible de les dimensions del bisellament o rebaixat respecte les nominals: - Classe 1 (marcat D1): - Tallat: ± 5 mm - Tall en brut: ± 15 mm - Texturat: ± 5 mm - Classe 2 (marcat D2): - Tallat: ± 2 mm - Tall en brut: ± 15 mm - Texturat: ± 5 mm - Desviació entre les cares de les peces per a vorades rectes: - Tall en brut: - Vora recta paral·lela al pla de la cara superior: ± 6 mm - Vora recta perpendicular al pla dels 3 mm superiors: ± 6 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i les cares frontals, quan siguin rectangulars: ± 10 mm - Deformació de la cara superior: ± 10 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i la vertical: ± 5 mm - Texturat: - Vora recta paral·lela al pla de la cara superior: ± 3 mm - Vora recta perpendicular al pla dels 3 mm superiors: ± 3 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i les cares frontals, quan siguin rectangulars: ± 7 mm - Deformació de la cara superior: ± 5 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i la vertical: ± 5 mm - Radi de corvatura (només per a vorades corbes): La desviació del radi de corvatura d'una vorada amb tall en brut o texturat, respecte de la cara mecanitzada ha d'estar en l'interval del 2% del valor declarat - Irregularitats superficials: Els límits en les protuberàncies i cavitats superficials han de ser: - Tall en brut: + 10 mm, -15 mm - Textura gruixuda: + 5 mm, - 10 mm - Textura fina: + 3 mm, - 3 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Sobre l'embalatge, o be sobre l'albarà de lliurament, ha de figurar la següent informació com a mínim: - El nom petrogràfic de la pedra (segons UNE-EN 12047) - El nom comercial de la pedra - El nom i la direcció del proveïdor - El nom i la localització de la pedrera - Referència a la norma UNE-EN 1343 - Els valors declarats o les classes de marcat - Qualsevol altra informació d'interés, com ara tractaments superficials químics, etc. - Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a usos externs i acabat de calçades, destinats a la pavimentació de zones de circulació de vianants i vehicles, a l'exterior: - Sistema 4: Declaració de Prestacions

Pàgina: 37

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 1343:2003 Bordillos de piedra natural para uso como pavimento exterior. Requisitos y métodos de ensayo. UNE-EN 1343:2003 ERRATUM Bordillos de piedra natural para uso como pavimento exterior. Requisitos y métodos de ensayo.

norma UNE-EN 1340 i s'han de determinar segons aquesta norma. Toleràncies: - Desviació de la llargària respecte de la llargària nominal: ± 1% al mm més pròxim, >= 4 mm, <= 10 mm - Desviació d'altres dimensions, excepte el radi: - Cares vistes: ± 3% al mm més pròxim, >= 3 mm, <= 5 mm - Altres parts: ± 5% al mm més pròxim, >= 3 mm, <= 10 mm - Desviació màxima respecte de la planor i la rectitud en les cares planes i cantells rectes: - Dispositiu de mesura de 300 mm de llargària: ± 1,5 mm - Dispositiu de mesura de 400 mm de llargària: ± 2 mm - Dispositiu de mesura de 500 mm de llargària: ±2,5 mm - Dispositiu de mesura de 800 mm de llargària: ± 4 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

____________________________________________________________________________ Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B96 -

MATERIALS PER A VORADES 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

B965 - PECES RECTES DE FORMIGÓ PER A VORADES UNE-EN 1340:2004 Bordillos prefabricados de hormigón. Especificaciones y métodos de ensayo. 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

B965A7E0.

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: A l'albarà de lliurament, hi ha de constar la següent informació com a mínim: - Identificació del fabricant o la fàbrica - Data d'entrega del producte, quan es produeix abans de la considerada com a apta per a l'ús - Identificació de les classes en relació a la resistència climàtica, la resistència a l'abrasió i la resistència a la flexió - Referència a la norma UNE-EN 1340 - Identificació del producte - Marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol Sobre un 0,5 % de les peces, amb un mínim d'una unitat per paquet, o a l'embalatge quan no sigui reutilitzat, hi ha de constar la següent informació: - Identificació del fabricant o la fàbrica - Data de producció - Data d'entrega del producte, quan es produeix abans de la considerada com a apta per a l'ús. - Identificació de les classes en relació a la resistència climàtica, la resistència a l'abrasió i la resistència a la flexió - Referència a la norma UNE-EN 1340 - A l'embalatge: marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a usos interns incloent les premises de transport públic de Nivell o Classe: A1*. * Productes o materials que no necessiten sotmetre's a assaig de reacció al foc (per exemple productes o materials de la classe A1 conformement a la Decisió 96/603/CE, i les seves modificacions), - Productes per a cobertes de Nivell o Classe: es considera que satisfan els requisits enfront del foc extern **. ** Decisió de la Comissió 2000/553/CE, modificada, - Productes per a ús extern i acabat de carrers, cobrint àrees externes de circulació de vianants i de vehicles: - Sistema 4: Declaració de Prestacions

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peça prefabricada de formigó no armat de forma prismàtica, massissa i amb una secció transversal adequada a les superfícies exteriors a les que delimita. S'han considerat els tipus següents: - Monocapa: Peça formada per un sol tipus de formigó - Doble capa: Peça amb diferents tipus de formigó en la seva estructura principal i en la seva capa superficial S'han considerat les formes següents: - Recta - Corba - Recta amb rigola - Per a guals CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La peça ha de tenir un color i una textura uniformes a tota la superfície. La cara vista no ha de tenir esquerdes, escantonaments ni altres defectes. Les cares horitzontals han de ser planes i paral·leles. El cantells poden ser bisellats, arrodonits, corbs o xamfranats. No han de ser visibles els granulats del morter en la capa vista. La textura i el color no han de presentar diferències significatives respecte de qualsevol mostra facilitada pel fabricant i aprovada pel comprador. En el cas de peces bicapa, no ha d'existir separació entre les dues capes. En les peces de color, pot estar acolorida la capa superficial o tota la peça. La forma d'expressió de les mesures ha de ser: Alçària x amplària. Gruix de la capa vista: >= 4 mm Classes en funció de la resistència climàtica: - Classe 1 (marcat A): sense mesura del % d'absorció d'aigua - Classe 2 (marcat B): <= 6% d'absorció d'aigua - Classe 3 (marcat D): valor mitjà <= 1 kg/m2 de pèrdua de massa desprès de l'assaig glaç-desglaç; cap valor unitari > 1,5 Classes en funció de la resistència al desgast per abrasió: - Classe 1 (marcat F): sense mesura d'aquesta característica - Classe 3 (marcat H): <= 23 mm - Classe 4 (marcat I): <= 20 mm Classes en funció de la resistència a flexió: - Classe 1 (marcat S): valor mitjà: >= 3,5 MPa; valor unitari: >= 2,8 MPa - Classe 2 (marcat T): valor mitjà: >= 5,0 MPa; valor unitari: >= 4,0 MPa - Classe 3 (marcat U): valor mitjà: >= 6,0 MPa; valor unitari: >= 4,8 MPa Les característiques dimensionals, físiques i mecàniques han de complir les especificacions de la Pàgina: 38

OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - En cada subministrament, es realitzaran els controls següents: - Inspecció visual del material, identificació de les marques corresponents (UNE-EN 1339, UNE-EN 1340) i recepció del certificat de qualitat del fabricant. - Control dimensional sobre un 10 % de les peces rebudes (UNE-EN 1339, UNE-EN 1340) - Per a cada subministrador diferent, es prendran 3 mostres (sèries) de 3 peces cadascuna, per tal de realitzar els següents assaigs: - Resistència a flexió (UNE-EN 1340) - Absorció d'aigua (UNE-EN 1340)

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Resistència a compressió de testimonis extrets de les peces de vorada (UNE-EN 12390-3) En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, o una altra legalment reconeguda a un país de l'UE, s'ha de poder prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF ha de sol·licitar, en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut, segons control de producció establert a la marca de qualitat del producte. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les mostres es prendran a l'atzar segons les instruccions de la DF i els criteris de la norma UNE-EN 1339, UNE-EN 1340. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran les peces que no superin la inspecció visual, que no estiguin correctament identificades o que no arribin acompanyades del certificat de qualitat del fabricant. La totalitat de les peces sobre les que es realitza el control geomètric, han de complir les especificacions del plec. En cas d'incompliment, s'incrementarà el control, en primer lloc, fins al 20% de les peces rebudes, i si continuen observant-se irregularitats, fins al 100% del subministrament. En els assaigs de resistència a flexió i absorció d'aigua, s'han de complir, en cada una de les 3 mostres, les condicions de valor mitjà i valor individual indicats a les especificacions. Si una sèrie no compleix aquest requisit, es podran realitzar contrassaigs sobre dues mostres més (de 3 peces cadascuna) procedents del mateix lot, acceptant-ne el conjunt si ambdues resulten conformes a l'especifica't.

____________________________________________________________________________

B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B9H -

MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Combinació d'un lligant hidrocarbonat, granulats (inclòs els pols mineral) amb ganulometria continua i, eventualment, additius, de manera que totes les partícules del granulat quedin recobertes per una pel·lícula homogènia de lligant, prèviament escalfats (excepte, eventualment, el pols mineral d'aportació), la qual posada en obra es realitza a una temperatura molt superior a la d'ambient. S'han considerat els tipus següents: - Mescla bituminosa continua: Mescla tipus formigó bituminós, amb granulometria continua i eventualment additius. - Mescla bituminosa drenant: Mescla amb proporció baixa de granulat fi, que te un contingut elevat en buits, per a ús en capes de rodadura de 4 a 5 cm - Mescla bituminosa discontinua: Mescla que els seus granulats tenen una discontinuïtat granulomètrica molt accentuada en els tamisos inferiors del granulat gros, per a capes primes amb gruixos compresos entre 20 i 30 mm - Mescla bituminosa discontinua tipus SMA: Mescla que els seus granulats tenen una discontinuïtat granulomètrica molt accentuada en els tamisos inferiors del granulat gros, un contingut elevat de lligant hidrocarbonat i poden contenir additius. Es poden utilitzar en capes primes de rodadura de 20 a 40 mm o en capes intermitjes de gruix entre 50 i 90 mm. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La mescla ha de tenir un aspecte homogeni, sense segregacions o escuma. No ha d'estar carbonitzada o sobreescalfada. Requisits dels materials constitutius: - Lligant utilitzat pot ser dels tipus següents: - B: Betum de pavimentació segons UNE-EN 12591 - PMB: Betum modificat amb polímers segons UNE-EN 14023 - Betum de grau alt segons UNE-EN 13924 - BC: Betum de pavimentació modificat amb cautxú - PMBC: Betum modificat amb polímers, amb addició de cautxú segons UNE-EN 14023 - Els granulats i el filler afegit utilitzats en la mescla han de complir les especificacions de la UNE-EN 13043, en funció de l'ús previst - La quantitat de filler afegit ha de ser l'especificada - En mescles amb asfalt reciclat s'ha d'especificar la mescla origen de l'asfalt. - La granulometria màxima dels granulats de l'asfalt reciclat no ha de ser més gran que la granulometria màxima de la mescla. Les propietats dels granulats de l'asfalt reciclat han de complir els requisits especificats per als granulats de la mescla. - Cal declarar la naturalesa i propietats dels additius utilitzats Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons

la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Característiques generals de la mescla: - Composició: La granulometria s'ha d'expressar en percentatge en massa del granulat total. Els continguts de lligant i d'additius s'han d'expressar en percentatges en massa de la mescla total. Els percentatges que passen pels tamisos, amb excepció del tamís de 0,063 mm, s'han d'expressar amb una aproximació de l'1%, per al contingut de lligant, el percentatge que passi pel tamís de 0,063 mm i qualsevol contingut d'additius, s'ha d'expressar amb una aproximació del 0,1% - Granulometria: Els requisits per a la granulometria s'han d'expressar en forma dels valors màxim i mínim per selecció dels percentatges que passen pels tamisos 1,4 D, D, 2 mm i 0,063 mm. - El material quan es descarregui del mesclador, ha de tenir un aspecte homogeni amb els granulats totalment recoberts pel lligant i no han de tenir evidències d'aglomeracions dels granulats fins - Reacció al foc: La classificació respecte a la reacció al foc (Euroclasses) s'ha de determinar d'acord amb la norma UNE-EN 13501-1. - Resistència als combustibles, en aeroports (UNE-EN 13108-20): El material ha d'estar classificat en alguna de les categories següents: bona, moderada, pobre o sense requisit MESCLES CONTINUES: La designació del formigó asfàltic pot realitzar-se mitjançant dos sistemes: - Procediment empíric: Especificació de la dosificació i requisits dels materials constitutius - Procediment fonamental: Especificació de les característiques funcionals El Codi de designació de la mescla s'ha de formular: AC D surf/base/bin lligant granulometria: - AC: Formigó asfàltic - D: Granulometria màxima del granulat - surf/base/bin: ús previst, capa de rodadura/base/intermitja - lligant: designació del lligant utilitzat - granulometria: designació del tipus de granulometria al que correspon la mescla; densa (D), semidensa (S) o grossa (G) - MAM:si la mescla es de mòdul alt Requisits dels materials constitutius: - En les mescles amb especificació empírica, el grau del betum ha de complir amb els valors especificats. - En mescles amb especificació empírica per a capes de rodadura amb més del 10% en massa sobre el total de la mescla, d'asfalt reciclat provinent de mescles de betum de pavimentació, el lligant ha de complir amb l'especificat en l'apartat 4.2.2.2. de la UNE-EN 13108-1 - En mescles amb especificació empírica per a capes base o intermèdies amb més del 20% en massa sobre el total de la mescla, d'asfalt reciclat provinent de mescles de betum de pavimentació, el lligant ha de complir amb l'especificat en l'apartat 4.2.2.3. de la UNE-EN 13108-1 - Els tamisos de mida D i de mides compreses entre D i 2 mm s'han de seleccionar dels següents: - Sèrie bàsica més la sèrie 1 (UNE-EN 13043): 4 mm, 5,6 mm, 8 mm, 11,2 mm, 16 mm, 22,4 mm, 31,5 mm - Sèrie bàsica més la sèrie 2 (UNE-EN 13043): 4 mm, 6,3 mm, 8 mm, 10 mm, 12,5 mm, 14 mm, 16 mm, 20 mm, 31,5 mm El percentatge que passa pels tamisos D, 2 mm i 0,063 mm de la corba granulomètrica seleccionada, no ha d'excedir dels valors màxim i mínim especificats en la taula 1 o 2 de la UNE-EN 13108-1 - Contingut de forats (UNE-EN 13108-20): Ha d'estar entre els valors màxim i mínim seleccionats de les categories del contingut de forats de les taules 3 i 4 de l'UNE-EN 13108-1. - Sensibilitat a l'aigua (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la categoria de coeficient de resistència a la tracció indirecta ITSR, segons l'especificat a la taula 5 de l'UNE-EN 13108-1. - Resistència a l'abrasió amb pneumàtics clavetejats (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a la taula 6 de l'UNE-EN 13108-1. - Resistència a la deformació permanent (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a les taules 7, 8 i 9 de l'UNE-EN 13108-1. - Resistència als fluids anti-gel, en aeroports (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 10 de l'UNE-EN 13108-1. - Temperatura de la mescla (UNE-EN 12697-13): En betum de grau de pavimentació la temperatura màxima de la mescla declarada pel fabricant, ha de ser menor que el límit superior especificat a la taula 11 de l'UNE-EN 13108-1. El fabricant ha de declarar la temperatura mínima en el moment de distribució de la mescla. En betums modificats, de grau alt de duresa o additius, es pot aplicar temperatures diferents. En aquest cas aquestes temperatures han d'estar declarades pel fabricant. - Característiques de la mescla amb especificació empírica: - Contingut d'asfalt reciclat procedent de mescles de betum modificat o amb additiu modificador i/o en mescles amb betum modificat o modificador: - Capes de rodadura: <= 10% en massa - Capes de regularització, intermèdies o base: <= 20% en massa - Granulometria: S'ha de complir l'especificat en l'article 5.3.1.2 de la UNE-EN 13108-1

Pàgina: 39

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Contingut de lligant: El valor declarat pel fabricant ha de ser com a mínim el corresponent a la categoria del producte segons l'especificat a la taula 13 de la UNE-EN 13108-1 - Additius: El fabricant ha d'especificar el tipus i la quantitat de cada additiu constitutiu - Valors Marshall, en aeroports (UNE-EN 13108-20): Els valors declarats pel fabricant han de complir l'especificat a l'article 5.3.2 de l'UNE-EN 13108-1, en funció de la categoria del material. - Percentatge de forats reblerts de betum (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de complir els límits corresponents a la classificació del material en alguna de les categories especificades a les taules 18 i 19 de l'UNE-EN 13108-1. - Percentatge de forats en el granulat mineral (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 20 de l'UNE-EN 13108-1. - Contingut mínim de forats desprès de 10 revolucions (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de complir els límits corresponents a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 21 de l'UNE-EN 13108-1. - Característiques de la mescla amb especificació fonamental: - Contingut de lligant: >=3% - Rigidesa (UNE-EN 13108-20): Els valors declarats pel fabricant han de complir els valors màxim i mínim corresponents a la classificació del material en alguna de les categories especificades a les taules 22 i 23 de l'UNE-EN 13108-1. - Resistència a la deformació permanent. Assaig de compressió triaxial (UNE-EN 13108-20): Els valors declarats pel fabricant han de complir els valors màxims corresponents a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 24 de l'UNE-EN 13108-1. - Resistència a la fatiga (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de complir el límit corresponent a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 25 de l'UNE-EN 13108-1. MESCLES DISCONTÍNUES: Requisits dels materials constitutius: - El grau de betum de penetració ha d'estar inclòs entre els següents: - Mescles discontinues BBTM: 35/50 i 160/220 - Mescles drenants: 35/50 i 250/330 - Mescles discontinues SMA: 30/45 i 330/430 - El grau de betum modificat ha de complir amb els valors especificats - En mescles amb lligant de betum de penetració, amb més del 10% en massa sobre el total de la mescla, d'asfalt reciclat procedent de mescles de betum de penetració, el lligant ha de complir amb l'especificat a l'apartat 4.2.3. de l'UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, de l'UNE-EN 13108-5 en mescles tipus SMA i de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants. Els tamisos considerats son els de la sèrie bàsica més la sèrie 1, o la sèrie bàsica més la sèrie 2 segons la norma UNE-EN 13043. Els requisits de l'envoltant de granulometria poden incloure els percentatges que passen per un o dos tamisos opcionals compresos entre D i 2 mm, i un tamís opcional de granulats fins compres entre 2 i 0,063 mm. No es permet una combinació de mides de tamisos de la sèrie 1 i de la sèrie 2. Els tamisos de mida D i els opcionals de mides incloses entre D i 2 mm s'han de seleccionar dels següents: - Mescles discontinues: - Sèrie bàsica més la sèrie 1 (UNE-EN 13043): 4 mm, 5,6 mm, 8 mm, 11,2 mm - Sèrie bàsica més la sèrie 2 (UNE-EN 13043): 4 mm, 6,3 mm, 8 mm, 10 mm, 12,5 mm - Mescles tipus SMA: - Sèrie bàsica més la sèrie 1 (UNE-EN 13043): 4 mm, 5,6 mm, 8 mm, 11,2 mm, 16 mm, 22,4 mm - Sèrie bàsica més la sèrie 2 (UNE-EN 13043): 4 mm, 6,3 mm, 8 mm, 10 mm, 12,5 mm, 14 mm, - Mescles drenants: - Sèrie bàsica més la sèrie 1 (UNE-EN 13043): 4 mm, 5,6 mm, 8 mm, 11,2 mm, 16 mm, 22,4 mm - Sèrie bàsica més la sèrie 2 (UNE-EN 13043): 4 mm, 6,3 mm, 8 mm, 10 mm, 12,5 mm, 14 mm, - El tamís opcional de granulats fins s'ha de seleccionar dins dels tamisos següents: 1 mm, 0,5 mm, 0,25 mm i 0,125 mm. La composició de referència de la mescla ha d'estar dins de l'envoltant de granulometria, els límits globals de la qual s'especifiquen a les taules 1 i 2 de la UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, de l'UNE-EN 13108-5 en mescles tipus SMA i de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants. - Contingut de lligant: El valor declarat pel fabricant ha de ser com a mínim el corresponent a la categoria del producte segons l'especificat a la taula 3 de la UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, de la taula 4 de l'UNE EN 13108-5 en mescles tipus SMA i de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants. - Additius: El fabricant ha d'especificar el tipus i la quantitat de cada additiu constitutiu - Contingut de forats (UNE-EN 13108-20): Ha d'estar entre els valors màxim i mínim seleccionats de les categories del contingut de forats de les taules 4 i 5 de l'UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, de les taules 5 i 6 de l'UNE-EN 13108-5 en mescles tipus SMA i de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants. - Sensibilitat a l'aigua (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la categoria de coeficient de resistència a la tracció indirecta ITSR, segons l'especificat a la taula 6 de l'UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, a la taula 10 Pàgina: 40

de l'UNE-EN 13108-5 en mescles tipus SMA i a la taula 8 de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants - Resistència als fluids anti-gel, en aeroports (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 9 de l'UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, a la taula 15 de l'UNE-EN 13108-5 en mescles tipus SMA i de la taula 11 de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants. MESCLES BITUMINOSES DE MÒDUL ALT: El contingut de materials procedents de fresat de mescles bituminoses en calent, no pot superar el 10% de la massa total de la mescla. Mòdul dinàmic a 20ºC (UNE-EN 12697-26): >= 11.000 MPa Resistència a la fatiga (30Hz a 20ºC segons annex D UNE-EN 12697-24): >= 100 micres/m (valor de la deformació per a 1 milió de cicles) MESCLES DISCONTINUES BBTM: El codi de designació de la mescla s'ha de realitzar segons la fórmula: BBTM D Classe lligant - BBTM: Mescla bituminosa per a capes primes - D: Granulometria màxima del granulat contingut en la mescla (mm) - Classe: A, B, C o D - lligant: Desingació del lligant utilitzat Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Resistència a l'abrasió amb pneumàtics clavetejats (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a la taula 7 de l'UNE-EN 13108-2. - Estabilitat mecànica (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a la taula 8 de l'UNE-EN 13108-2. - Temperatura de la mescla en betum de penetració (UNE-EN 12697-13): Les temperatures de la mescla han d'estar incloses entre els límits següents. La temperatura màxima s'aplica en qualsevol lloc de la planta de producció, la temperatura mínima s'aplica a l'entrega: - Grau 35/50, 40/60: 150 a 190ºC - Grau 50/70, 70/100: 140 a 180ºC - Grau 100/150, 160/220: 130 a 170ºC - En betums modificats o additius, es pot aplicar temperatures diferents. En aquest cas, aquestes temperatures han d'estar declarades pel fabricant. MESCLES DISCONTINUES SMA: El codi de designació de la mescla s'ha de realitzar segons la fórmula: SMA D Classe lligant - SMA: Mescla bituminosa tipus SMA - D: Granulometria màxima del granulat contingut en la mescla (mm) - Classe: Cap o NR - lligant: Designació del lligant utilitzat Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Resistència a l'abrasió amb pneumàtics clavetejats UNE-EN 13108-20: El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a la taula 11 de l'UNE-EN 13108-5. - Resistència a la deformació permanent UNE-EN 13108-20: El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a la taula 13 de l'UNE-EN 13108-5. - Temperatura de la mescla en betum de penetració UNE-EN 12697-13: Les temperatures de la mescla han d'estar incloses entre els límits següents. La temperatura màxima s'aplica en qualsevol lloc de la planta de producció, la temperatura mínima s'aplica a l'entrega: - Grau 35/50, 40/60: 150 a 190ºC - Grau 50/70, 70/100: 140 a 180ºC - Grau 100/150, 160/220: 130 a 170ºC - En betums modificats o additius, es pot aplicar temperatures diferents. En aquest cas, aquestes temperatures han d'estar declarades pel fabricant. - Escorriment del lligant (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la categoria d'escorriment del lligant - material màxim escorregut, segons l'especificat a la taula 9 de l'UNE-EN 13108-5. MESCLES DRENANTS: El codi de designació de la mescla s'ha de realitzar segons la fórmula: PA D Lligant: - PA: Mescla bituminosa drenant - D: Granulometria màxima del granulat contingut en la mescla (mm) - Lligant: Designació del lligant utilitzat Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Contingut d'asfalt reciclat procedent de mescles de betum modificat o amb additiu modificador i/o

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

en mescles amb betum modificat o modificador: <= 10% en massa - Permeabilitat horitzontal o vertical mínimes (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser com a mínim el corresponent a la categoria del producte segons l'especificat a la taula 6 o 7 de l'UNE-EN 13108-7 - Pèrdua de partícules (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser com a màxim el corresponent a la categoria del producte segons l'especificat a la taula 9 de l'UNE-EN 13108-7 - Escorriment del lligant (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser com a mínim el corresponent a la categoria del producte segons l'especificat a la taula 10 de l'UNE-EN 13108-7 - Afinitat entre betum i granulat en aeroports (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser el corresponent a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 12 de l'UNE-EN 13108-7. - Temperatura de la mescla en betum de penetració (UNE-EN 12697-13): Les temperatures de la mescla han d'estar incloses entre els límits següents. La temperatura màxima s'aplica en qualsevol lloc de la planta de producció, la temperatura mínima s'aplica a l'entrega: - Grau 35/50: 150 a 180ºC - Grau 50/70: 140 a 175ºC - Grau 70/100: 140 a 170ºC - Grau 160/220: 130 a 160ºC - En betums modificats o additius, es pot aplicar temperatures diferents. En aquest cas, aquestes temperatures han d'estar declarades pel fabricant. CARACTERÍSTIQUES DE LES MESCLES PER A US EN CARRETERES: No s'ha d'iniciar la fabricació de la mescla fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball. Si s'incorporen productes (fibres, materials elastomèrics, etc.), cal determinar la proporció i el lligant utilitzat, de manera que a més de les propietats addicionals, es garanteixi el comportament de la mescla mínim, similar a l'obtingut amb el lligant bituminós dels especificats en l'article 212 del PG 3. En granulats amb densitat (d) diferent a 2,65 g/cm3, els valors anteriors s'han de corregir multiplicant pel factor x = 2,65/d. Toleràncies: - Granulometria de la fórmula de treball, referides a la massa total de granulats (inclòs pols mineral): - Tamisos superiors al 2 mm (UNE-EN 933-2): ± 4% - Tamís 2 mm (UNE-EN 933-2): ± 3% - Tamisos entre 2 i 0,063 mm (UNE-EN 933-2): ± 2% - Tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-2): ± 1% - Dotació de lligant hidrocarbonat, referida a la massa total de la mescla (inclòs pols mineral): ± 0,3% CARACTERÍSTIQUES DE LES MESCLES CONTÍNUES PER A ÚS EN CARRETERES: S'han considerat les mescles per a ferms de carreteres contemplades en l'article 542 del PG 3: - Mescla bituminosa: Formigó asfàltic per a ús en ferms com a capa de rodadura, intermèdia, regularització o base - Mescla bituminosa de mòdul alt: Formigó asfàltic per a ús en ferms com a capa intermèdia o base El tipus de lligant hidrocarbonat segons la funció de la capa, ha d'estar entre els definits en la taula 542.1 del PG 3. L'aportació de granulats procedents de fresat de mescles bituminoses en calent, en capes base i intermèdies ha de ser < 10% en massa total de la mescla, sempre que no provinguin de mescles que tinguin deformacions plàstiques. Granulometria: Els requisits per a la granulometria s'han d'expressar en relació als granulats combinats, inclòs el pols mineral, pels tamisos: 45 mm, 32 mm, 22 mm, 16 mm, 8 mm, 4 mm, 2 mm; 0,500 mm; 0,250 mm i 0,063 mm (UNE-EN 933-2), en funció del tipus de granulometria de la mescla, els valors han d'estar inclosos dins d'algun dels tamisos fixats en la taula 542.9 del PG 3. El valor s'ha d'expressar en percentatge del granulat total amb una aproximació de l'1%, amb excepció del tamís 0,063 que s'ha d'expressar amb una aproximació del 0,1%. Contingut de lligant: - Capa de rodadura, mescla densa i semidensa: >= 4,50% - Capa intermèdia, mescla densa i semidensa: >= 4,50% - Capa intermèdia, mescla mòdul alt: >= 4,50% - Capa base, mescla semidensa i grossa: >= 3,65% - Capa base, mescla mòdul alt: >= 4,75% Relació entre el percentatge de pols mineral i el de lligant ambdós expressats en relació de la massa total del granulat sec, inclòs el pols mineral: Ha de complir el valor especificat en la taula 542.12 del PG 3. Contingut de forats: Ha de complir l'establert en la taula 542.13 del PG 3 determinat segons les normes següents: - Mescles D <= 22 mm: UNE-EN 12697-30 - Mescles D > 22 mm: UNE-EN 12697-32 Resistència a la deformació permanent (UNE-EN 12697-22): Ha de complir l'establert en les taules 542.14a o 542.14b del PG 3.

Sensibilitat a l'aigua (UNE-EN 12697-12): - Capes base i intermèdia: >= 80% - Capes de rodadura: >= 80% MESCLES DISCONTINUES PER A ÚS EN CARRETERES: S'han considerat les mescles per a ferms de carreteres contemplades en l'article 543 del PG 3: - Mescles discontinues: BBTM 8A, BBTM 11A, BBTM 8B, BBTM 11B - Mescles drenants: PA 11, PA 16 - Mescles discontinues SMA: SMA 8, SMA 11, SMA 11NR, SMA 16 El tipus de lligant hidrocarbonat ha d'estar entre els definits en la taula 543.1 del PG 3/75. Granulometria: Els requisits per a la granulometria s'han d'expressar en relació als granulats combinats, inclòs el pols mineral, pels tamisos: 22 mm, 16 mm, 11,2 mm, 8mm, 5,6 mm, 4 mm, 2 mm; 0,500 mm; i 0,063 mm (UNE-EN 933-2), en funció del tipus de granulometria de la mescla, els valors han d'estar inclosos dins d'algun dels tamisos fixats en la taula 542.9 del PG-3 per les mescles discontinues i les mescles poroses. En el cas de les mescles tipus SMA els valors han d'estar inclosos dins dels tamisos fixats en aquest plec. El valor s'ha d'expressar en percentatge del granulat total amb una aproximació de l'1%, amb excepció del tamís 0,063 que s'ha d'expressar amb una aproximació del 0,1%. Mescla tipus SMA: +------------------------------------------------------------------------------+ |Tipus de mescla| obertura dels tamisos (mm) | +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+ | | 22 | 16 | 11,2 | 8 | 5,6 | 4 | 2 | 0,5 | 0,063| +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+ |SMA 8 | | | 100 |90-100| 35-55| | 20-30| | 8-12| +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+ |SMA 11 | | 100 |90-100| 60-80| | 28-43| 25-35| 14-23| 7-9 | +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+ |SMA 11NR | | 100 |90-100| 60-80| | 17-27| 15-25| 8-16 | 4-6 | +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+ |SMA 16 | 100 |90-100| | 20-35| | 17-27| 15-23| 9-15 | 5-10| +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+ Contingut de lligant: - BBTM B: >= 4,75% - BBTM A: >= 5,20% - SMA 8: >= 6,50% - SMA 11: >= 6,00% - SMA 16: >= 5,50% - PA: >= 4,30% Relació entre el percentatge de pols mineral i el de lligant ambdós expressats en relació de la massa total del granulat sec, inclòs el pols mineral: - BBTM A: 1,2 1,6 - BBTM B: 1,0 1,2 - SMA 8 i SMA 11: 1,2 1,4 - SMA 16: 1,1 1,3 - PA: 0,9 1,1 Contingut de forats (UNE-EN 12697-8, UNE-EN 13108-20): - BBTM A: >= 4% - BBTM B: >= 12% - SMA 8, SMA 11 i SMA 16: >= 4% - SMA 11NR: >= 12% - PA: 0,9: >= 20% En mescles tipus SMA, l'additiu estabilitzant: s'utilitzarà prioritàriament granulats de fibra de celulosa, en un percentatge no inferior a l'estipulat seguidament, indicat sobre massa de la mescla, i en quantitat suficient com per assolir el nivell d'escorriment prescrit: - SMA 8, SMA 11 i SMA 16: >= 0,3% - SMA 11NR: >= 0,4% Escorriment de lligant en mescles tipus SMA (UNE-EN 12697-18, capítol 5): ha de ser inferior al 0,3% Resistència a la deformació permanent en mescles discontinues i mescles SMA (UNE-EN 12697-22): Ha de complir l'establert en les taula 543.12 del PG 3 Sensibilitat a l'aigua (UNE-EN 12697-12): - BBTM: >= 90% - PA: 0,9: >= 85% - SMA: >= 90% Pèrdua de partícules en mescles drenants (UNE-EN 12697-17): - En categoria de tràfic T00 a T2: <= 20% - En la resta de casos: <= 25% 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: La mescla s'ha de transportar amb camions de caixa llisa i estanca, neta i tractada

Pàgina: 41

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

per a evitar l'adherència de la mescla. La forma i alçària de la caixa ha de ser de manera que, en l'abocament en l'estenedora, el camió només la toqui mitjançant els rodets previstos per a aquest fi. Durant el transport s'ha de protegir la mescla amb lones o altres cobertures, per tal d'evitar el refredament. La mescla s'ha d'aplicar immediatament. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra Aquest criteri inclou l'abonament del lligant hidrocarbonat i del pols mineral d'aportació utilitzats en la confecció de la mescla bituminosa. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI MESCLES CONTINUES: UNE-EN 13108-1:2008 bituminoso.

Mezclas

bituminosas.

Especificaciones

materiales.

Parte

Hormigón

MESCLES DISCONTINUES BBTM: UNE-EN 13108-2:2007 Mezclas bituminosas. Especificaciones de materiales: Parte 2: Mezclas bituminosas para capas delgadas. MESCLES DRENANTS: UNE-EN 13108-7:2007 Mezclas bituminosas. Especificaciones de materiales. Parte 7: Mezclas bituminosas drenantes. MESCLES DISCONTINUES SMA: UNE-EN 13108-5:2007 Mezclas bituminosas. Especificaciones de materiales. Parte 5: Mezclas bituminosas tipo SMA. MESCLES PER A US EN CARRETERES: Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. * Orden Circular 24/2008, sobre el Pliego de Prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG-3). Artículos: 542-Mezclas bituminosas en caliente tipo hormigón bituminoso y 543-Mezclas bituminosas para capas de rodadura. Mezclas drenantes y discontinuas. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: En l'albarà d'entrega o en la documentació que acompanya al producte, ha de constar com a mínim, la informació següent: - Identificació del fabricant i de la planta de mescla - Codi d'identificació de la mescla - Com s'ha d'obtenir la totalitat dels detalls per tal de demostrar la conformitat amb l'UNE-EN - Detalls de tots els additius - Mescles continues - Designació de la mescla segons l'apartat 7 de la UNE-EN 13108-1 - Detalls de la conformitat amb els apartats 5.2.8 i 5.2.9 de la UNE-EN 13108-1 en mescles per a ús en aeroports - Mescles discontínues: - Designació de la mescla segons l'apartat 7 de la UNE-EN 13108-2 - Detalls de la conformitat amb l'apartat 5.7 de la UNE-EN 13108-2 quan les especificacions d'estabilitat mecànica ho requereixin - Detalls de la conformitat amb els apartats 5.8 i 5.9 de la UNE-EN 13108-2 en mescles per a ús en aeroports - Mescles drenants: - Designació de la mescla segons l'apartat 7 de la UNE-EN 13108-7 - Detalls de la conformitat amb els apartats 5.9, 5.10 i 5.11 de la UNE-EN 13108-7 en mescles per a ús en aeroports - Mescles tipus SMA: - Designació de la mescla segons l'apartat 7 de la UNE-EN 13108-5 - Detalls de la conformitat amb els apartats 5.6 i 5.9 de la UNE-EN 13108-5 - Detalls de la conformitat amb els apartats 5.10 i 5.11 de la UNE-EN 13108-5 en mescles per a ús en aeroports - Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 Pàgina: 42

de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la següent informació: - Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o marca d'identificació i direcció registrada del fabricant - Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - El numero del certificat de conformitat CE o del certificat de control de producció en fàbrica - Referència a la norma europea EN - Descripció del producte: nom genèric, material i ús previst - Informació de les característiques essencials segons annex ZA de l'UNE-EN El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a carreteres i altres vies de trànsit: - Sistema 2+: Declaració de Prestacions - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: A***, D, E, F o CWFT****, - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: A***, D, E, F o CWFT****. **** CWFT Classificació sense més assajos (basat en una Decisió de la Comissió publicada): - Sistema 4: Declaració de Prestacions - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: (A, B, C)**. ** Materials el comportament dels quals enfront del foc no té perquè canviar durant el procés de producció: - Sistema 3: Declaració de Prestacions - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: (A, B, C)*. * Materials el comportament dels quals enfront del foc pot ser que canviï durant el procés de producció (en general, aquells de composició química, per exemple, retardants del foc, o aquells en els quals un canvi en la seva composició pot dur a canvis en la seva reacció enfront del foc): - Sistema 1: Declaració de Prestacions CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MESCLES BITUMINOSES PER A US EN CARRETERES: La fórmula de treball estudiada en laboratori i verificada en la central de fabricació, ha d'incloure com a mínim, la informació següent: - Identificació i proporció de cada fracció de granulat en l'alimentació i, en el seu cas, desprès de la classificació en calent. - En mescles continues: Granulometria dels granulats combinats, inclòs el pols mineral, per als tamisos 45 mm; 32 mm; 22 mm; 16 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 0,500 mm; 0,250 mm i 0,063 mm de la UNE-EN 933-2 que corresponguin per a cada tipus de mescla expressada en percentatge del granulat total amb una aproximació de l'1%, excepte el tamís 0,063 que s'ha d'expressar amb una aproximació del 0,1% - Dosificació, en el seu cas, de pols mineral d'aportació, expressada en percentatge del granulat total amb una aproximació del 0,1% - Tipus i característiques del lligant hidrocarbonat - Dosificació del lligant hidrocarbonat referida a la massa de la mescla total (inclòs el pols mineral), i la d'additius al lligant, referida a la massa del lligant hidrocarbonat - En el seu cas, tipus i dotació de les addicions a la mescla bituminosa, referida a la massa total de la mescla - Densitat mínima a aconseguir en mescles continues o mescles SMA - Densitat mínima a assolir en les mescles bituminoses BBTM A i el contingut de forats en les BBTM B i PA També es senyalitzaran: - Els temps a exigir per a la mescla de granulats en sec i per a la mescla dels granulats amb el lligant - Les temperatures màxima i mínima d'escalfament previ de granulats i lligant. En cap cas s'ha d'introduir en el mesclador granulat a una temperatura superior a la del lligant en més de 15ºC. - La temperatura de mescla amb betums asfàltics s'ha de fixar dins del rang corresponent a una viscositat del betum de 150 a 300 cSt, en mescles continues o 250 a 450 cST, en les discontinues. En el cas de betums millorats amb cautxú o de betums modificats amb polímers, en la temperatura de mescla s'ha de tenir en compte el rang recomanat pel fabricant, per al tipus de mescla. - La temperatura mínima de la mescla en la descàrrega dels elements de transport - La temperatura mínima de la mescla a l'iniciar i acabar la compactació - En el cas en que s'utilitzin addicions, s'ha d'incloure les prescripcions necessàries sobre la forma d'incorporació i temps de mesclat OPERACIONS DE CONTROL EN MESCLES BITUMINOSES PER A US EN CARRETERES: Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció de la documentació del fabricant. Cal fer una verificació documental de que els valors declarats en els documents que acompanyen el marcatge CE compleixen amb les especificacions definides en aquest plec. MESCLES CONTINUES: La DF pot disposar de les comprovacions o assaigs addicionals que consideri oportuns, en aquest cas

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

s'han de realitzar segons l'especificat en l'apartat 542.9.3.1 del PG 3.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

MESCLES DISCONTINUES: La DF pot disposar de les comprovacions o assaigs addicionals que consideri oportuns, en aquest cas s'han de realitzar segons l'especificat en l'apartat 543.9.3.1 del PG 3.

Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Aquest criteri inclou l'abonament del lligant hidrocarbonat i del pols mineral d'aportació utilitzats en la confecció de la mescla bituminosa.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MESCLES BITUMINOSES PER A US EN CARRETERES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'han d'utilitzar en les obres mescles sense la documentació exigida. S'han de rebutjar les mescles que els valors declarats pel fabricant incompleixin amb les especificacions del plec de condicions.

____________________________________________________________________________

B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B9H -

MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS

B9H1 - MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT

*Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) MESCLA BITUMINOSA: Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. LLIGANT HIDROCARBONAT: *Orden de 21 de enero de 1988 sobre modificación de determinados artículos del Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). *Orden de 8 de mayo de 1989 por la que se modifican parcialmente determinados preceptos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). *Orden de 27 de diciembre de 1999 por la que se actualizan determinados artículos del Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a conglomerantes hidráulicos y ligantes hidrocarbonados. ____________________________________________________________________________

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Combinació d'un lligant hidrocarbonat, granulats i pols mineral, prèviament escalfats, que es posa a l'obra a temperatura superior a l'ambient. S'han considerat totes les mescles contemplades a l'article 542 del PG 3/75 MOD 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els granulats han de ser nets, sense terrossos d'argila, matèria vegetal, marga o d'altres matèries estranyes. GRANULAT GROS: Ha de quedar retingut pel tamis 2 mm de la UNE-EN 933-2. Els àrids seran de procedència natural o artificial. El contingut d’impureses ha de ser inferior al 0,5% en massa. GRANULAT FI: Ha de passar pel tamís 2 mm i quedar retingut pel tamís 0,063 mm UNE-EN 933-2. El granulat fi pot procedir de la trituració de pedra de pedrera o granulat natural, o en part de sorrers naturals. El material que es trituri per a l'obtenció del granulat fi ha de complir les condicions exigides per al granulat gros. POLS MINERAL O FILLER: Ha de passar pel tamís 0,063 mm UNE-EN 933-2. Pot procedir dels granulats, separant-lo per mitjà dels ciclons de la central de fabricació, o aportar-se a la mescla per separat. Si la totalitat del pols mineral és d'aportació, el pols mineral adherit als granulats després de passar pels ciclons ha de ser <= 2% de la massa de la mescla. Densitat aparent del pols mineral (NLT-176) (D): 0,5 <= D <= 0,8 g/cm3 LLIGANT HIDROCARBONAT: Ha de ser sòlid o viscós i ha d'estar preparat a partir d'hidrocarburs naturals, per destilació, oxigenació o "cracking Cal que tingui un aspecte homogeni, així com una absència quasi absoluta d'aigua, de manera que no formi escuma al escalfar-lo a la temperatura d'ús. Ha de tenir una temperatura homogènia, ésser consistent i viscós, i flexible a baixes temperatures. Tanmateix ha de ser adherent amb les superfícies minerals dels granulats, siguin seques o humides. MESCLA BITUMINOSA: La mescla s'ha de fabricar per mitjà de central contínua o discontínua, que ha de complir les prescripcions de l'article 542.4.1 del PG 3/75 MOD 7. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: La mescla s'ha de transportar amb camions de caixa llisa i estanca, neta i tractada per a evitar l'adherència de la mescla. Durant el transport s'ha de protegir la mescla amb lones o altres cobertures, per tal d'evitar el refredament. La mescla s'ha d'aplicar inmediatament.

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BBA -

MATERIALS PER A SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Pintura per a senyalització horitzontal, sobre paviments. Microesferes de vidre i granulat antilliscant per a marques vials S'han considerat les pintures següents: - Pintura reflectora - Pintura no reflectora a base de resines sintètiques i clorcautxú PINTURA REFLECTORA: Ha de ser blanca i del tipus B-118 segons UNE 48103. No hi ha d'haver dipòsits durs en el fons del pot ni pells o coàguls. En agitar el producte, el contingut de l'envàs s'ha de barrejar amb facilitat fins a quedar completament homogeni, sense que apareguin pigments flotant en la superfície. Ha de tenir una consistència adequada per tal de poder aplicar-se fàcilment per polvorització o d'altres mitjans mecànics (MELC 12.03). La pel·lícula de pintura un cop aplicada, ha de tenir un aspecte uniforme, sense grans ni desigualtats en el to del color ni en la brillantor. El fabricant ha d'indicar la quantitat de matèria fixa de la pintura i el seu pes específic. Temps d'assecatge (UNE 135202): < 30 min Sagnat (MELC 12.84): >= 6 Color (ASTM D 2616-67): < 3 Munsell Reflectància (MELC 12.97): >= 80 Poder de cubrició (UNE 48081): >= 0,95 Consistència (MELC 12.74): 80-100 U.K. Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 unitats Conservació dins l'envàs: bo Estabilitat dins l'envàs (assaig a 60°C ± 2°C, 18 h, UNE 48083): <= 5 U.K. Estabilitat dilució (MELC 12.77): >= 15% Aspecte: bo Flexibilitat (MELC 12.93): bona Resistència a l'immersió a l'aigua (MELC 12.91): bona Envelliment artificial: bo Toleràncies: - Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 - Pes específic (MELC 12.72): ± 3 - Color (ASTM D 2616-67, UNE 48-103): < 3 Munsell per a grisos

Pàgina: 43

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Color al cap de 168 h (MELC 12.94, ASTM D 2616-67): < 2 Munsell per a grisos Consistència (UNE 48076): ± 10 U.K. Contingut en lligant (UNE 48238): ± 2% Contingut en pigment diòxid de titani (UNE 48178): ± 1% Densitat relativa (UNE-EN ISO 2811-1): ± 2% Poder de cubrició (UNE 48081): <= 0,01

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI PINTURA: * UNE 135200-2:1997 EX Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal. Parte 2: Materiales. Ensayos de laboratorio. MICROESFERES DE VIDRE: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. UNE-EN 1423:1998 Materiales para señalización vial horizontal. Materiales de postmezclado. Microesferas de vidrio, granulados antideslizantes y mezclas de ambos. GRANULAT ANTILLISCANT: No hi ha normativa de compliment obligatori.

PINTURA NO REFLECTORA: Tipus d'oli: soja Tipus de lligant: soja/clorcautxú Pes específic: 15 kN/m3 Viscositat Stomer a 25°C: 83 unitats krebs Temps d'assecatge: - Sense pols: 30 min - Sec: 2 h - Dur: 5 dies - Repintat: >= 8 h Dissolvents utilitzables: universal/toluol Rendiment: 2,5 m2/kg Toleràncies: - Pes específic: ± 1 kN/m3 - Viscositat Stomer a 25°C: ± 1 unitat krebs - Rendiment: ± 0,5 m2/kg

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

MICROESFERES DE VIDRE: Partícules de vidre esfériques, transparents destinades a assegurar la visibilitat nocturna de les marques vials per retrorreflexió dels feixos de llum incidents, des dels fars d'un vehicle, al seu conductor. La granulometria es descriurà fixant els límits inferior i superior dels percentatges de massa retinguda acumulada de microesferes retingudes en els tamisos d'assaig ISO 565(R40/3). +---------------------------------------+ ¦ Tamís ¦Massa retinguda ¦ ¦ (ISO 565 R 40/3) ¦ acumulada ¦ ¦ ¦ (% en pes) ¦ ¦---------------------¦-----------------¦ ¦Superior de seguretat¦ 0 a 2 ¦ ¦Superior nominal ¦ 0 a 10 ¦ ¦Intermedis ¦ N1 a N2 (*) ¦ ¦Inferior nominal ¦ 95 a 100 ¦ +---------------------------------------+ * N2-N1 <= 40 Microesferes defectuoses (MELC 12.30): - Diametre < 1 mm: < 20% - Diametre >= 1 mm: < 30% Índex de refracció (MELC 12.31): - Classe A: >= 1,5 - Classe B: >= 1,7 - Classe C: >= 1,9 Resistència a l'aigua: Sense alteració superficial Resistència als àcids: Sense alteració superficial Resistència al clorur càlcic: Sense alteració superficial Resistència al sulfur sòdic: Sense alteració superficial Aquests valors s'han de comprovar segons la norma UNE_EN 1423. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE PINTURA: Subministrament: En envàs hermètic que conservi les propietats de la pintura. Emmagatzematge: L'envàs s'ha de col·locar en posició invertida, en llocs ventilats i no exposats al sol. No s'han d'emmagatzemar envasos que hagin estat oberts més de 18 h. MICROESFERES DE VIDRE I GRANULAT ANTILLISCANT: Subministrament: En envàs tancat. Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen, sense que s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

Pàgina: 44

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ DE LES MICROESFERES DE VIDRE: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a zones aptes per a la circulació: - Sistema 1: Declaració de Prestacions Cada envàs ha de portar en un lloc visible el marcatge CE de conformitat amb els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol que a més haurà de tenir la següent informació: - Nom o marca d'identificació del fabricant i direcció registrada - Les dues últimes xifres de l'any de fabricació del producte - Número del certificat de conformitat CE - El número i any d'aquesta norma Europea (UNE-EN 1423) - Descripció del producte - El número de lot i massa neta - La presència eventual de tractaments superficials i la seva finalitat - Indicacions que permetin identificar les característiques harmonitzades del producte: - Índex de refracció - Granulometria - Resistència a la fragmentació (per a granulats antilliscants) - En cas de mescla de microesferes de vidre i granulats antilliscants, les proporcions d'ambdós. OPERACIONS DE CONTROL PER A PINTURA: Els punts de control més destacables són els següents: - En cada subministrament, es comprovarà que l'etiquetatge dels envasos contingui les dades exigides en les especificacions. - En cas que disposi de la Marca AENOR, o altre legalment reconeguda a un país de l'UE, es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministra rebut, segons control de producció establert en la marca de qualitat de producte. - Per a cada subministrament, s'exigirà el certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats dels assaigs següents: - Punt d'inflamació (UNE 104281-1-12) - Envelliment artificial (UNE-EN ISO 11507) - Capacitat de cobriment en humitat (MELC 12.96) - Consistència (MELC 12.74) - Punt de reblaniment (UNE 135222) - Temps d'assecatge (MELC 12.71) - Estabilitat al calor (UNE 135222) - Quantitat de matèria fixa (UNE EN ISO 3251, UNE 48238) - Resistència al flux (UNE 135222) - Estabilitat (UNE 48083) - Resistència al canvi de color per efecte d'aglomerat asfàltic (MELC 12.84) - Flexibilitat (MELC 12.93) - Resistència a la immersió en aigua (UNE-EN ISO 2812-2) - Contingut de lligant (UNE 48238) - Contingut de pigment (UNE-EN ISO 591-1) - Resistència als àlcalis (UNE-EN ISO 2812-2) - Densitat relativa (UNE-EN ISO 2811-1) En cas de pintar sobre un paviment de formigó, es realitzarà, a més, l'assaig de resistència als àlcalis (UNE-EN ISO 2812-1). Sempre que no es rebin aquests resultats abans de l'iniciï de l'activitat, o que la DF no els consideri

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents, al seu càrrec i fora del pressupost d'autocontrol. OPERACIONS DE CONTROL DE LES MICROESFERES DE VIDRE: - En cada subministrament, es comprovarà que l'etiquetatge dels envasos contingui les dades exigides en les especificacions. - En cas que disposi de la Marca AENOR, o altre legalment reconeguda a un país de l'UE, es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministra rebut, segons control de producció establert en la marca de qualitat de producte. - Per a cada subministrament, s'exigirà el certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats dels assaigs següents: - Microesferes defectuoses (UNE-EN 1423/A1) - Índex de refracció (UNE-EN 1423/A1) - Resistència a agents químics (UNE-EN 1423) - Granulomètric (UNE-EN 1423/A1) Sempre que no es rebin aquests resultats abans de l'iniciï de l'activitat, o que la DF no els consideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents, al seu càrrec i fora del pressupost d'autocontrol. CRITÈRI DE PRESA DE MOSTRES PER A PINTURA: La presa de mostres, es realitzarà d'acord a les indicacions de la norma UNE 135200-2. - En funció del tipus de pintura, la presa de mostres pels assaigs d'identificació es realitzarà amb els següents criteris: - Pintures: 5 pots d'1 litre extrets de la pistola de la màquina, sense aire. - Termoplàstics: Un pot original i una mostra d'uns 4 kg presa a la sortida de la màquina. - Plàstics: 5 mostres en quantitats equivalents dels dos components. En qualsevol cas, es guardaran dues mostres més en previsió a la necessitat de repetir algun assaig. CRITÈRI DE PRESA DE MOSTRES PER A LES MICROESFERES DE VIDRE: La presa de mostres, es realitzarà d'acord a les indicacions de la norma UNE-EN 1423/A1. - En funció del tipus de pintura, la presa de mostres pels assaigs d'identificació es realitzarà amb els següents criteris: - Microesferes: 3 pots d'1 kg a la sortida de la màquina, obtinguts al començament, a la meitat i al final del buidat del tanc, i sobre 1 sac original de 25 kg. En qualsevol cas, es guardaran dues mostres més en previsió a la necessitat de repetir algun assaig. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'utilitzaran materials que no arribin acompanyats del corresponent certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les especificacions del plec. Els assaigs d'identificació han de resultar conformes a les especificacions. En cas d'incompliment, es repetirà l'assaig corresponent sobre les mostres reservades, acceptant-ne el subministrament si els dos resultats són satisfactoris.

____________________________________________________________________________

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BBA -

MATERIALS PER A SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

12.03). La pel·lícula de pintura un cop aplicada, ha de tenir un aspecte uniforme, sense grans ni desigualtats en el to del color ni en la brillantor. El fabricant ha d'indicar la quantitat de matèria fixa de la pintura i el seu pes específic. Temps d'assecatge (UNE 135-202): < 30 min Sagnat (MELC 12.84): >= 6 Color (ASTM D 2616-67): < 3 Munsell Reflectància (MELC 12.97): >= 80 Poder de cubrició (UNE 48-081): >= 0,95 Consistència (MELC 12.74): 80-100 U.K. Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 unitats Conservació dins l'envàs: bo Estabilitat dins l'envàs (assaig a 60°C ± 2°C, 18 h, UNE 48-083): <= 5 U.K. Estabilitat dilució (MELC 12.77): >= 15% Aspecte: bo Flexibilitat (MELC 12.93): bona Resistència a l'immersió a l'aigua (MELC 12.91): bona Envelliment artificial: bo Toleràncies: - Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 - Pes específic (MELC 12.72): ± 3 - Color (ASTM D 2616-67, UNE 48-103): < 3 Munsell per a grisos - Color al cap de 168 h (MELC 12.94, ASTM D 2616-67): < 2 Munsell per a grisos - Consistència (UNE 48-076): ± 10 U.K. - Contingut en lligant (UNE 48-238): ± 2% - Contingut en pigment diòxid de titani (UNE 48-178): ± 1% - Densitat relativa (UNE 48-098): ± 2% - Poder de cubrició (UNE 48-081): <= 0,01 PINTURA NO REFLECTORA: Tipus d'oli: soja Tipus de lligant: soja/clorcautxú Pes específic: 15 kN/m3 Viscositat Stomer a 25°C: 83 unitats krebs Temps d'assecatge: - Sense pols: 30 min - Sec: 2 h - Dur: 5 dies - Repintat: >= 8 h Dissolvents utilitzables: universal/toluol Rendiment: 2,5 m2/kg Toleràncies: - Pes específic: ± 1 kN/m3 - Viscositat Stomer a 25°C: ± 1 unitat krebs - Rendiment: ± 0,5 m2/kg 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

BBA1 - MATERIALS PER A MARQUES VIALS HORITZONTALS Subministrament: En envàs hermètic que conservi les propietats de la pintura. Emmagatzematge: L'envàs s'ha de col·locar en posició invertida, en llocs ventilats i no exposats al sol. No s'han d'emmagatzemar envasos que hagin estat oberts més de 18 h.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Pintura per a senyalització horitzontal, sobre paviments. S'han considerat les pintures següents: - Pintura reflectora - Pintura no reflectora a base de resines sintètiques i clorcautxú PINTURA REFLECTORA: Ha de ser blanca i del tipus B-118 segons UNE 48-103. No hi ha d'haver dipòsits durs en el fons del pot ni pells o coàguls. En agitar el producte, el contingut de l'envàs s'ha de barrejar amb facilitat fins a quedar completament homogeni, sense que apareguin pigments flotant en la superfície. Ha de tenir una consistència adequada per tal de poder aplicar-se fàcilment per polvorització o d'altres mitjans mecànics (MELC

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI *UNE 135200-2:1997 EX Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal. Parte 2: Materiales. Ensayos de laboratorio.

Pàgina: 45

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

____________________________________________________________________________

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BBC -

ABALISAMENT

BBC2 - ABALISAMENT PER A VIALITAT 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Dispositius de diferent forma, color i mida, instal·lats amb caràcter permanent, amb la finalitat de reforçar la capacitat de guia òptica que proporcionen els elements de senyalització. S'han considerat els tipus següents: - Fita d'aresta de PVC. Es classifiquen segons la norma UNE 135362 en els tipus següents: - Tipus I: Secció en forma d'A majúscula - Tipus II: Secció composta por dues línies paral·leles unides por dos semicercles. - Tipus III: Secció en forma de teula. - Fita kilomètrica o semi-kilomètrica, reflectant d'alta intensitat, nivell II, amb pal de suport d'acer galvanitzat - Fita miriamètrica - Fita delineadora d'illeta - Fita de vèrtex: balisa delineadora d'illeta CARACTERÍSTIQUES GENERALS: L'element ha de ser resistent a l'esquinçament i ha de ser estable en front la intempèrie i les radiacions ultraviolades. Ha de tenir un color uniforme a tota la superfície. No ha de tenir rebaves, fissures, grans ni d'altres defectes superficials. Tots els elements que constitueixen l'element han de ser compatibles entre sí. Han de ser capaços de reflectir la major part de la llum incident, en la mateixa direcció però en sentit contrari. Els materials retrorreflectants, segons la seva naturalesa i característiques, es classifiquen en els nivells següents: - Nivell de retrorreflexió 2: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes de vidre encapsulades entre una pel·lícula externa, pigmentada amb els colors apropiats, i una resina o aglomerant transparent amb la pigmentació adequada. Aquesta resina, per la part posterior, estarà sellada i dotada d'un adhesiu sensible a la pressió o activable per calor que estarà protegit per una làmina de paper amb silicona o de polietilè. - Nivell de retrorreflexió 3: La seva composició estarà realitzada a base de microprismes integrats en la cara interna d'una làmina polimèrica. Aquests elements han de ser capaços de reflexar la llum incident en amplies condicions d'angularitat i a les distàncies de visibilitat considerades característiques per a les diferents senyals i rètols verticals, amb una intensitat lluminosa per unitat de superfície <= 10 cd/m2 per al color blanc. Han de tenir el color i el factor de luminància d'acord amb les especificacions de la norma UNE 135334, dins dels valors mínims especificats en la taula 703.1 de la Orden de 28-12-1999, amb la que es modifica PG 3/75. Ha de portar marcat de forma indeleble, com a mínim, el nom del fabricant i la data de fabricació. FITA D'ARESTA DE PVC: Ha d'estar format per un pal blanc, una franja negra i una o varies peces de materials retrorreflectants, col·locats obre la franja negra. La forma i dimensions de la fita han de complir les especificacions de la norma UNE 135362. La franja negra ha d'estar formada per un material flexible, opac i resistent. No ha de tenir bombolles, esquerdes, fissures, escates ni laminacions. Els materials retrorreflectants situats al costat dret del pal, han de ser de color groc i forma rectangular i els que estan situats en el costat esquerra, han de ser dos cercles de color blanc. Els elements d'ancoratge han d'estar galvanitzats. Característiques del pal blanc: - Diòxid de titani (contingut en massa) (UNE 48178): >= 5% - Temperatura Vicat a 49 N: >= 81°C - Allargament en el trencament: >= 80% - Comportament al calor: - Variació dimensional: <= 5% - Aparició de bombolles, fissures, buits, exfoliacions i deformacions: <= 5% - Comportament al foc: categoria FH1 (UNE 53315-1) - Color: Ha de complir - Factor de luminància: >= 0,75 Pàgina: 46

- Envelliment artificial accelerat: - Temperatura Vicat a 49 N: >= 75°C - Allargament en el trencament: >= 25% - Coordenades cromàtiques: Ha de complir - Factor de luminància: >= 0,75 - Absorció d'aigua (UNE 53028, mètode A): <= 4 mg/cm2 Característiques de la franja negra: - Amplària: 250 mm - Separació de l'extrem superior del pal: 80-100 mm - Color: Ha de complir - Factor de luminància: <= 0,03 - Resistència al calor i al fred: Ha de complir - Resistència als dissolvents: Ha de complir - Envelliment artificial accelerat: Ha de complir Característiques dels materials retrorreflectants: - Color: Ha de complir - Factor de luminància: - Color blanc: >= 0,27 - Color groc: >= 0,16 - Coeficient de retrorreflexió: Ha de complir - Envelliment artificial accelerat: Sense variacions Les característiques anteriors s'han de determinar segons l'UNE 135362. FITA DE VÈRTEX (BALISA DELINEADORA D'ILLETA): Ha de tenir la cara frontal semicilíndrica a on s'han de situar els elements reflectors. Els elements reflectors han de ser dos triangles isòsceles simètricament oposats per les seves bases, indicant una divergència. La forma i dimensions de la fita ha de complir l'especificat en la norma UNE 135360. El color ha de tenir unes coordenades cromàtiques que s'han de situar dins dels límits definits en la taula 1 de la norma UNE 135360. Els materials retrorreflectants han de ser com a mínim, el blanc de nivell 2 i el verd de nivell 1, segons la norma UNE 135330. Les coordenades cromàtiques d'aquests colors han d'estar dins dels límits definits a la taula 2 de l'UNE 135360. Les condicions d'adherència al substrat del material retrorreflectant, resistència al fred, resistència a l'envelliment, han de complir l'especificat a l'UNE 135360, comprovat segons aquesta norma. Temperatura Vicat a 9,81 N (UNE 135360): >= 55°C Absorció d'aigua (UNE 53028, mètode A): <= 4 mg/cm2 BALISA CILÍNDRICA: Ha de ser de material flexible, amb capacitat de recuperar la seva forma inicial quan es sotmet a esforços deformants. La seva massa total i flexibilitat han de ser les adequades per tal que pugui ser franquejat per un vehicle, sense que es produeixin danys notables a aquest i tot i així es mantingui en el seu lloc original desprès del pas del vehicle. La forma i dimensions de la balisa ha de complir les especificacions de l'UNE 135363. Les coordenades cromàtiques del color del cos de la balisa i el factor de luminància han de ser els definits en la norma UNE 135331. Els materials retrorreflectants poden ser làmines o teles. Les làmines han de ser de color blanc o vermell i com a mínim del nivell 2, les seves coordenades cromàtiques i el nivell de luminància han de ser els definits a l'UNE 135330. Les teles han de tenir unes coordenades cromàtiques i un factor de luminància que han d'estar dins dels límits definits a la taula 1 de l'UNE 135363. Coeficient de retrorreflexió: - Làmines retrorreflectants (UNE 135330): Ha de complir - Teles retrorreflectants (UNE 135363): Ha de complir Adherència al substrat del material retrorreflectant: Ha de complir Temperatura de reblaniment Vicat (tipus A): >= 65°C Resistència al fred: No ha de tenir fissures, escrostonaments, exfoliació ni bombolles, les provetes tipus B, no han de tenir, a més, pèrdua d'adherència. Resistència a l'envelliment artificial accelerat: No ha de tenir fissures, escrostonaments, exfoliació ni bombolles Resistència al doblegament: No ha de tenir esquerdes o trencaments, ha de recuperar la seva posició inicial Resistència a la fatiga: No ha de tenir esquerdes o trencaments, excepte en la zona de l'impacte. Ha de recuperar la seva posició inicial amb una desviació màxima sobre l'eix vertical del 7%. Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE 135363. Toleràncies: - Dimensions: ±5%

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

FITA KILOMÈTRICA O SEMIKILOMETRICA: L'element ha d'estar format per l'estampació d'una planxa blanca d'acer dolç de primera fusió, recoberta amb l'acabat que li sigui propi de pintura no reflectora, o làmina reflectora d'intensitat normal o alta. La superfície metàl·lica ha de ser neta, llisa, sense porus, sense corrosió i resistent a la intempèrie. No ha de tenir ratllades, bonys ni d'altres defectes superficials. Ha d'estar construït amb un reforç perimetral format amb la mateixa planxa doblegada 90°. Ha de tenir els colors d'acord amb el que prescriu la legislació vigent. Els ancoratges per a plaques, els cargols de subjecció i els perfils d'acer galvanitzat utilitzats com a suport, compliràn les característiques indicades per a cadascún d'ells en les normes UNE 135312 i UNE 135314. Els elements de suport i ancoratge han de ser d'acer galvanitzat per immersió en calent. Han d'estar preparats per a la unió amb l'element mitjançant cargols o abraçadores. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes a la superfície. El recobriment ha de ser llis, homogeni i sense discontinuïtats a la capa de zinc. No ha de tenir taques, inclusions de flux, de cendres o de clapes. No ha de tenir exfoliacions visibles, ni bombolles, ratllades, picadures o punts sense galvanitzar. Gruix de la placa: 1,8 mm Amplària del reforç perimetral: 25 mm Protecció del galvanitzat de la senyal (UNE 135310): 256 g/m2 Adherència i conformabilitat del recobriment (UNE 135310): Ha de complir Protecció del galvanitzat dels elements de sustentació: >= 505 g/m2 Puresa del zinc: 98,5% Adherència del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir Continuïtat del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir Condicions de les zones no retrorreflectores pintades de les senyals: - Els colors han d'estar dins dels límits cromàtics i de factor de luminància especificats a la norma UNE 135331 - L'esmalt no ha de tenir benzol, derivats clorats ni qualsevol altre dissolvent tòxic. - La pel·lícula seca de pintura ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficial Condicions de la pel·lícula seca de pintura: - Brillantor especular a 60°C: > 50% - Adherència (assaig 4.4): <= 1, No han d'aparèixer dents de serra - Resistència a l'impacte (assaig 4.5): Sense trencament Resistència a la immersió en aigua (assaig 4.6): - Immediatament després de l'assaig : Sense ampolles, arrugues ni reblaniments - A les 24 hores: Brillantor especular >= 90% brillantor abans d'assaig - Resistència a la boira salina: Ha de complir especificacions art.3.7 Resistència a la calor i al fred (assaig 4.8 i 4.9): - No hi ha d'haver ampolles, pèrdua d'adherència o defectes apreciables - Envelliment artificial: Ha de complir les condicions art. 3.9. Tots aquests valors s'han de comprovar d'acord amb l'UNE 135331. Toleràncies: - Gruix: ± 0,2 mm - Amplària del reforç perimetral: ± 2,5 mm FITA KILOMÈTRICA O SEMIKILOMÈTRICA ACABADA AMB LÀMINA REFLECTORA: Els colors han d'estar dins dels límits cromàtics especificats a la norma UNE 135330. Exteriorment, la làmina reflectora ha de tenir una pel·lícula de resines sintètiques, transparent, flexible, de superfície llisa i resistent als agents atmosfèrics. La làmina reflectora ha de ser resistent als dissolvents com el querosè, la turpentina, el metanol, el xilol i el toluè. La làmina reflectora ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficial. Els valors de coeficient de retrorreflexió, determinats segons la norma UNE 135350, han de complir les especificacions establertes a la norma UNE 135330. Resistència a l'impacte (UNE 48184): Sense clivelles ni desenganxades Adherència al substrat (UNE 135330): Ha de complir Resistència a la calor (UNE 135-330): Ha de complir Resistència al fred (UNE 135-330): Ha de complir Resistència a la humitat (UNE 135-330): Ha de complir Resistència als detergents (UNE 135-330): Ha de complir Resistència a la boira salina (UNE 135-330): Ha de complir Envelliment accelerat (UNE 135-330): Ha de complir Condicions de la làmina reflectora: - Gruix de la làmina reflectora: <= 0,3 mm - Flexibilitat (MELC 12.93): Ha de complir - Brillantor especular amb un angle de 85° (MELC 12.100): >= 40 - Intensitat reflexiva sota pluja artificial: >= 90% valor original (angle divergència 0,2° i

incidència 0,5°) - Retracció: - Al cap de 10 min: < 0,8 mm - Al cap de 24 h: < 3,2 mm - Resistència a la tracció: > 0,1 N/mm2 - Allargament: > 10% MICROESFERES DE VIDRE: Microesferes de vidre transparent i sense color apreciable per aplicar sobre un aglomerant, normalment pintura, mitjançant un sistema de postbarrejat. No ha de tenir defectes a la superfície que alterin el fenomen catadiòptric. Diàmetre: <= 0,8 mm; >= 0,32 mm Mircroesferes defectuoses (MELC 12.30): < 20% Índex de refracció (MELC 12.31): >= 1,5 Resistència a l'aigua (diferència d'àcid consumit): < 4,5 cm3 Resistència als àcids: Inalterable a vista del microscopi Resistència a una solució de clorur càlcic: Sense alteració superficial a vista de microscopi 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. FITA D'ARESTA DE PVC: UNE 135362:1994 EX Señalización vertical. Balizamiento. Hitos de arista de poli (cloruro de vinilo) (PVC rígido). Características, medidas y métodos de ensayo. FITA DE VÈRTEX (BALISA DELINEADORA D'ILLETA): UNE 135360:1994 EX Señalización vertical. Balizamiento. Hitos de vértice en material polimérico. Características, medidas y métodos de ensayo. BALISA CILÍNDRICA: UNE 135363:1998 Señalización vertical y balizamiento. Balizas cilindricas permanentes en material polimérico. Características, medidas y métodos de ensayo.

____________________________________________________________________________

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BD5 -

MATERIALS PER A DRENATGES

BD5Z - MATERIALS AUXILIARS PER A DRENATGES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BD5ZBJA0. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Dispositius de cobriment i tancament per a pous, pericons, embornals o interceptors i materials complementaris per a pous de registre. S'han considerat els elements següents:

Pàgina: 47

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Bastiment i reixa practicable o fixa per a embornals - Bastiment de perfil d'acer, amb o sense traves - Reixa practicable o fixa S'han considerat els materials següents per a tapes i reixes - Fosa gris - Fosa dúctil - Acer

- Classes C 250 a F 900: 18-32 mm - Forats: - Diàmetre: - Classes A 15 a B 125: 18-38 mm - Classes C 250 a F 900: 30-38 mm

BASTIMENT I TAPA O BASTIMENT I REIXA: La peça ha de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues del trànsit. Els dispositius de cobriment i tancament utilitzats en zones de circulació de vianants i/o de vehicles, s'han de classificar segons la norma UNE-EN 124, en alguna de les classes següents: - Classe A 15: Zones susceptibles de ser utilitzades només per vianants i ciclistes. - Classe B 125: Voreres, zones de vianants i superfícies semblants, àrees d'estacionament i aparcaments de varis pisos per a cotxes. - Classe C 250: Vorals i cunetes de carrers, que mesurada a partir de la vorada de la vorera s'extèn en un màxim de 0,5 m sobre la calçada i 0,2 m sobre la vorera - Classe D 400: Calçades de carreteres (inclòs carrers de vianants), vorals estabilitzats i zones d'aparcament per a tot tipus de vehícles. - Classe E 600: Zones per les que circul·len vehicles de gran tonelatje (paviments d'aeroports, molls, etc.). - Classe F 900: Zones sotmeses a càrregues particularment elevades (paviments d'aeroports) Tots els elements que formen el dispositiu han d'estar protegits contra la corrossió. El dispositiu ha d'estar lliure de defectes que puguin perjudicar el seu bon estat per tal de ser utilitzat. Les tapes o reixes metàl·liques, han de tenir la superfície superior antilliscant. Quan estiguin combinat un metall amb el formigó, o qualsevol altre material, ambdós han de tenir una adherència satisfactoria. Els dispositius han de ser compatibles amb els seus assentaments. El conjunt no ha de produir soroll al trepitjar-lo. Les tapes o reixes han d'estar asegurades en la seva posició contra el desplaçament degut al trànsit amb una fondària d'encastament suficient o amb un dispositiu de tancament. La tapa o reixa ha de quedar asegurada dins del bastiment per algún dels següents procediments: - Amb un dispositiu de tanca - Amb suficient massa superficial - Amb una característica específica en el diseny El disseny d'aquests procediments ha de permetre que la tapa o reixa es pugui obrir amb una eina d'us normal. El disseny del conjunt ha de garantir la posició correcta de la tapa o reixa en relació amb el bastiment. S'han de preveure dispositius que permetin garantir un desbloquejament de la tapa o reixa i la seva apertura. La tapa o reixa ha de recolzar-se en el bastiment en tot el seu perímetre. La pressió del recolzament corresponent a la càrrega d'assaig no ha de superar els 7,5 N/mm2. El recolzament ha de contribuir a l'estabilitat de la reixa o tapa en condicions d'us. L'alçària del bastiment dels dispositus de tancament de les classes D 400, E 600 i F 900, ha de ser com a mínim de 100 mm. La superfície superior de les reixes, tapes i bastiment ha de ser plana, només les reixes de la classe D 400 poden tenir una superfície cóncava. La franquicia total entre els diferents elements dels dispositius de cobriment i tancament, han de complir les especificacions següents: - Un o dos elements: - Pas lliure <= 400 mm: =< 7 mm - Pas lliure > 400 mm: =< 9 mm - Tres o més elements: - Franquícia del conjunt: <= 15 mm - Franquícia de cada element individual: <= 5 mm Fondària d'encastament (classes D 400 a F 900): >= 50 mm Toleràncies: - Planor: ± 1% del pas lliure; <= 6 mm - Dimensions: ± 1 mm - Guerxament: ± 2 mm Si el dispositiu de tancament te forats de ventilació, aquests han de complir les condicions següents: Superfície de ventilació: - Pas lliure <= 600 mm: >= 5% de la superfície d'un cercle, amb un diàmetre igual a la pas lliure - Pas lliure > 600 mm: >= 140 cm2 Dimensions dels forats de ventilació: - Ranures: - Llargària: <= 170 mm - Amplària: - Classes A 15 a B 125: 18-25 mm Pàgina: 48

BASTIMENT AMB REIXA O TAPA PRACTICABLE: El conjunt ha d'obrir i tancar correctament. Un cop tancada, la tapa o reixa ha de quedar enrasada amb el bastiment. L'angle respecte a la horitzontal, de la reixa oberta, ha de ser com a mínim de 100º. REIXA: Les dimensions dels intervals entre brèndoles han d'estar determinades en funció de la capacitat de desgüàs de la reixa i han d'estar uniformement repartits en l'obertura lliure. La superfície d'absorció no ha de ser menor que el 30% de l'obertura lliure. L'amplària i llargària màxims dels espais entre brèndoles, ha de complir l'especificat a l'apartat 7.9.1 i 7.9.2 de l'UNE-EN 124. BASTIMENT: Ha de ser pla i ben escairat. Els perfils que el formen han de ser rectes quan el bastiment és rectangular. Ha de portar potes d'ancoratge distribuïdes uniformement i, com a mínim, una a cada angle si el bastiment és rectangular i tres si és circular. Separació entre potes d'ancoratge: <= 60 cm Llargària dels elements de fixació: >= 30 mm Toleràncies: - Alçària del bastiment: ± 1,5 mm - Amplària (sempre que l'encaix de la reixa sigui el correcte): <= 0,25% llargària - Rectitud dels perfils: Fletxa: <= 0,25% llargària - Dimensions exteriors del bastiment: ± 2 mm BASTIMENT D'ACER GALVANITZAT AMB TRAVES: Ha d'anar reforçat amb traves soldades de tub de secció quadrada o de passamà del mateix material. Separació entre traves: <= 100 cm Dimensions del tub de travada: 20 x 20 mm Alçària del passamà de travada: 60 mm REIXA FIXA: Ha de portar potes d'ancoratge distribuïdes uniformement i, com a mínim, una a cada angle si el bastiment és rectangular i tres si és circular. Separació entre potes d'ancoratge: <= 60 cm Llargària dels elements de fixació: >= 30 mm ELEMENTS AMB RECOBRIMENT DE PINTURA BITUMINOSA: El recobriment de pintura bituminosa, ha de formar una capa contínua que ha de cobrir a l'element completament. Ha de tenir un color, una lluentor i una textura uniformes. La pintura ha d'estar ben adherida al suport, no ha de tenir bullofes, escrostonament, ni altres defectes superficials. DISPOSITIUS DE TANCAMENT D'ACER: Gruix: >= 2,75 mm Gruix i massa del galvanitzat: - Gruix de l'acer >= 2,75 a < 5 mm: >= 50 micres i 350 g/m2 - Gruix de l'acer >= 5 mm: >= 65 micres i 450 g/m2 ELEMENTS DE FOSA: La fosa ha de ser gris, de grafit laminar (fosa gris normal, conforme a la norma UNE-EN 1561) o de grafit esferoïdal (fosa nodular o dúctil, conforme a la norma UNE-EN 1563). Les peces han de ser netes, lliures de sorra solta, d'òxid o de qualsevol altre tipus de residu. No ha de tenir defectes superficials (esquerdes, rebaves, bufaments, inclusions de sorra, gotes fredes, etc.). BASTIMENT I TAPA O REIXA DE FOSA GRISA: La fosa ha de ser grisa, amb grafit en vetes fines repartides uniformement i sense zones de fosa blanca. Les dimensions de la cara inferior han de ser més petites que les corresponents a la cara superior. Quan la peça hagi de portar potes d'ancoratge, aquestes han de ser de la mateixa colada. Resistència a tracció de la fosa, proveta cilíndrica (UNE 36-111): >= 180 N/mm2 Duresa Brinell (UNE_EN_ISO 6506/1): >= 155 HB Contingut de ferrita, a 100 augments: <= 10%

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Contingut de fòsfor: <= 0,15% Contingut de sofre: <= 0,14%

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA

ELEMENTS D'ACER GALVANITZAT: Ha de ser de perfils conformats d'acer S235JR, soldats. El conjunt ha d'estar lligat sòlidament amb soldadura. El recobriment de zinc ha d'estar ben adherit. Ha de ser llis, sense discontinuïtats, exfoliacions ni taques. Límit elàstic de l'acer: >= 240 N/mm2 Resistència a tracció de l'acer: >= 340 N/mm2 Massa de recobriment del galvanitzat: >= 360 g/m2 Puresa del zinc de recobriment: >= 98,5% 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE BASTIMENT: Subministrament: Amb les proteccions necessàries perquè arribi a l'obra amb les condicions exigides i amb l'escairat previst. Emmagatzematge: En posició horitzontal sobre superfícies planes i rígides per tal d'evitar deformacions o danys que alterin les seves característiques. BASTIMENT I TAPA O REIXA: Subministrament: Embalats en caixes. Cada caixa ha de portar escrit el nombre de peces que conté i les seves dimensions. Emmagatzematge: En posició horitzontal sobre superfícies planes i rígides per tal d'evitar deformacions o danys que alterin les seves característiques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI BASTIMENT I TAPA O BASTIMENT I REIXA: UNE-EN 124:1995 Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad. ELEMENTS DE FOSA GRIS: * UNE 36111:1973 Fundición gris. Tipos, características y condiciones de suministro de piezas moldeadas. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: La tapa o reixa i el bastiment han de tenir marcades de forma indeleble les indicacions següents: - El codi de la norma UNE EN 124 - La classe segons la norma UNE EN 124 - El nom o sigles de fabricant i el lloc de fabricació - Referència, marca o certificació si en tè OPERACIONS DE CONTROL EN BASTIMENTS, TAPES I REIXES DE FOSA: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Recepció del certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les condicions del plec. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les operacions de control s'han de realitzar segons les indicacions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptarà l'ús de materials que no arribin acompanyats del corresponent certificat de qualitat del fabricant. En cas de disconformitat d'un control geomètric o de pes, es rebutjarà la peça assajada i s'incrementarà el control, en primer lloc, fins al 20% de les peces, i en cas de seguir observant deficiències, fins al 100% del subministrament.

____________________________________________________________________________

BD7 -

TUBS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS

BD7F - TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tubs de PVC-U per a l'execució d'obres de sanejament. S'han considerat els tipus següents: - Tub de PVC de formació helicoïdal per a clavegueres i col·lectors - Tub de PVC-U per a sanejament amb pressió - Tub de PVC-U per a sanejament sense pressió - Tub de PVC-U de paret estructurada per a sanejament sense pressió CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La superfície ha de ser de color uniforme i no ha de tenir fissures. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL: Tub rígid, format enrollant una banda nervada amb les vores conformades. La unió de la banda ha d'estar soldada químicament. La cara interior del tub ha de ser llisa. La cara exterior del tub ha de ser nervada. En els tubs per a anar formigonats, els nervis han de tenir forma de "T". El tub, quan sigui autoportant, ha de resistir sense deformacions les càrregues interiors i exteriors que rebrà quan estigui en servei. Característiques de la banda de PVC: - Densitat: >= 1350 kg/m3, <= 1460 kg/m3 - Coeficient de dilatació lineal a 0°C: >= 60 millonèsimes/°C, <= 80 millonèsimes/°C - Temperatura de reblaniment Vicat: >= 79°C - Resistència a la tracció simple: 50 N/mm2 - Allargament al trencament: >= 80% - Absorció d'aigua: <= 1 mg/cm2 - Opacitat: 0,2% TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓ L'aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d'ésser llisa, neta i exempta de fissures, cavitats, i d'altres defectes superficials. El material no pot contenir cap impuresa visible sense augment. El color del tub ha de ser gris o marró i uniforme en tot el gruix de la paret. La paret del tub ha de ser opac. Característiques mecàniques: - Resistència a l'impacte: d'acord amb UNE-EN 1452-2. - Resistència a la pressió interna: d'acord amb UNE-EN 1452-2. Característiques físiques: - Temperatura de reblaniment Vicat (VST): >= 80°C d'acord amb assaig UNE-EN 727 - Retracció longitudinal: <= 5% d'acord amb assaig UNE-EN 743. - Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la proveta d'acord amb assaig UNE-EN 580. Els junts d'estanqueïtat i adhesius han d'estar conformes a UNE-EN 1452-2. Toleràncies: - Diàmetre exterior: - 25-32-40-50: 0,2 mm. - 63-75-90: 0,3 mm. - 110-125: 0,4 mm. - 140-160: 0,5 mm - 180-200: 0,6 mm - 225: 0,7 mm - 250: 0,8 mm - 280: 0,9 mm - 315: 1,0 mm - 355: 1,1 mm - 400: 1,2mm - 450: 1,4mm - 500: 1,5 mm - 560: 1,7 mm - 630: 1,9 mm - 710-800-900-1000: 2,0 mm

Pàgina: 49

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la pressió admissible. UNE-EN 1452-2 - Llargàira i embocadures: d'acord amb UNE-EN 1456-1 i UNE-EN 1452-2

No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ L'aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d'ésser llisa, neta i exempta de fissures, cavitats, i d'altres defectes superficials. El material no pot contenir cap impuresa visible sense augment. Aquests tubs es col·locaran d'acord amb un codi d'aplicació: - “D” codi per a àrea d'aplicació que es situa a menys d'1 m de l'edifici i on els tubs i accessoris estan enterrats i connectats als sistemes d'evacuació d'aigües residuals de d'edifici. - “U” codi per a àrea d'aplicació que es situa a més d'1 m de l'edifici al que es connecta el sistema de canalització enterrada. Característiques mecàniques: - Resistència a l'impacte: d'acord amb assaigs especificats en UNE-EN 1401-1 Característiques físiques: - Temperatura de reblaniment Vicat (VST) >= 79 ºC. D'acord amb assaig UNE-EN 727 - Retracció longitudinal en calent <=5%. D'acord amb assaig UNE-EN 743 - Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la proveta d'acord amb assaig UNE-EN 580. Els junts d'estanqueïtat i adhesius han d'estar conformes a UNE-EN 1401-1. Toleràncies: - Diàmetre exterior: - 110-125: 0,3mm. - 160: 0,4 mm - 200-250: 0,5 mm - 315: 0,6 mm - 355-400: 0,7 mm - 450: 0,8 mm - 500: 0,9 mm - 630: 1,1 mm - 710: 1,2mm - 800: 1,3 mm - 900: 1,5 mm - 1000: 1,6 mm - Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la sèrie del tub d'acord amb taules UNE-EN 1401-1 - Llargària útil o efectiva no ha d'ésser inferior a la declarada pel fabricant. - Si hi ha xamfrà en el gruix de la paret del tub, ha de ser de 15 a 45 graus en relació a l'eix del tub. d'acord amb UNE-EN 1401-1. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Protegit per tal que arribi a l'obra amb les condicions exigides. Emmagatzematge: En llocs protegits d'impactes, dels raigs solars i ben ventilats. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes, s'han de capicular les esbocadures per capes o bé situar-les en un mateix costat, i separar les capes per mitjà de separadors. L'alçària de la pila ha de ser <= 1,5 m. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL O TUB INJECTAT PER A UNIÓ ENCOLADA DE DN > 315 MM: No hi ha normativa de compliment obligatori. TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓ UNE-EN 1456-1:2002 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento enterrado o aéreo con presión. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. UNE-EN 1452-2:2000 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 2: Tubos. TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ UNE-EN 1401-1:1998 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento enterrado sin presión. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. TUB DE PVC-U DE PARET ESTRUCTURADA SENSE PRESSIÓ: Pàgina: 50

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Els tubs per sanejament amb pressió, han d'anar marcats o impresos directament sobre el tub a intervals d'1 m. de forma que sigui llegible després d'emmagatzemar-los, exposició a l'intempèrie i instal·lació, i mantenir-se llegible durant la vida del producte. El marcat no pot produir fissures o defectes que influeixin desfavorablement sobre l'aptitud del tub. El tub ha d'anar marcat amb la següent informació com a mínim: - Número normativa (UNE-EN 1456-1) - Nom i/o marca comercial - Material (PVC-U) - Diàmetre exterior nominal i gruix de la paret - Pressió nominal - Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació si el fabricant produeix en diferents ciutats). - Número de la línia d'extrusió Els tubs per sanejament sense pressió, han d'anar marcats o impresos directament sobre el tub de forma que sigui llegible després d'emmagatzemar-los, en exposició a l'intempèrie i en la instal·lació, i mantenir-se llegible durant la vida del producte. El marcat no pot produir fissures o defectes que influeixin desfavorablement sobre l'aptitud del tub. El tub ha d'anar marcat amb la següent informació com a mínim: - Número normativa ( UNE-EN 1401-1) - Codi de l'àrea d'aplicació (U o UD) - Nom i/o marca comercial - Dimensió nominal - Gruix mínim de la paret o SDR - Material (PVC-U) - Rigidesa anular nominal - Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació si el fabricant produeix en diferents ciutats. - Prestacions en clima fred (si és el cas) OPERACIONS DE CONTROL: - Abans de començar l'obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi a l'obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs següents, realitzats per un laboratori acreditat: - Resistència a la tracció (UNE 53112) - Allargament fins a la ruptura (UNE 53112) - Resistència a la pressió interna (UNE-EN 921) - Densitat (UNE-EN ISO 11833-1) - Resistència al diclorometà a una temperatura especificada (UNE-EN 580) - Temperatura de reblaniment Vicat (UNE-EN 727) - Retracció longitudinal en calent (EN 743) - Estanquitat a l'aigua (UNE-EN 1277) - Resistència a l'impacte (UNE-EN 744) En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista. - Es comprovaran per cada 200 m o fracció de tub d'un mateix diàmetre que s'hagi de col·locar, i sobre una mostra de 2 tubs, les característiques geomètriques següents: - 5 mesures del diàmetre exterior (1 tub) - 5 mesures de longitud (1tub) - N mesures del gruix (1 tub) depenen del diàmetre nominal (DN): - 8 mesures per DN <= 250 - 12 mesures per 250 < DN <= 630 - 24 mesures per DN > 630 En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, marcatge CE o altre legalment reconeguda a un país de l'UE, es pot prescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Control estructural i físic: - No s'autoritzarà la col·locació de peces que no vagin acompanyades del certificat del fabricant. - En el cas de que un dels assaigs no resulti satisfactori, es repetirà sobre 2 mostres més del lot assajat. Només s'acceptarà el lot, amb l'excepció del tub defectuós assajat, quan ambdós

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

resultats siguin correctes. Control geomètric: - En el cas de que resultat d'una mesura no resulti satisfactori, es repetirà la mesura sobre 2 altres tubs. - Només s'acceptarà el lot, amb l'excepció del tub defectuós assajat, quan ambdós resultats siguin correctes.

____________________________________________________________________________

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BD7 -

TUBS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS

BD7J - TUBS DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

¦ 355 ¦ 13,6 ¦ 21,1 ¦ + 3,2 ¦ ¦ 400 ¦ 15,3 ¦ 23,7 ¦ + 3,6 ¦ ¦ 450 ¦ 17,2 ¦ 26,7 ¦ + 4,1 ¦ ¦ 500 ¦ 19,1 ¦ 29,6 ¦ + 4,5 ¦ ¦ 560 ¦ 21,4 ¦ 33,2 ¦ + 5,0 ¦ ¦ 630 ¦ 24,1 ¦ 37,4 ¦ + 5,0 ¦ ¦ 710 ¦ 27,2 ¦ 42,0 ¦ + 5,0 ¦ ¦ 800 ¦ 30,6 ¦ 47,4 ¦ + 5,0 ¦ +-----------------------------------------------------+ Toleràncies: - Diàmetre exterior mig (arrodonit al 0,1 mm superior): + 0,009 DN mm, <= + 5,0 - Ovalació (arrodonit al 0,1 mm superior) (DN = diàmetre nominal en mm): - Tubs rectes: <= 0,02 DN mm - Tubs subministrat en rotlle: <= 0,06 DN mm - Gruix de la paret (arrodonit al 0,1 mm superior) (e = gruix nominal en mm): - Tubs gruix nominal <= 24 mm: 0,1e + 0,2 mm - Tubs gruix nominal > 24 mm: 0,15 e + 0,2 mm - Llargària (23 ± 2ºC): + 10 mm No s'admeten toleràncies negatives en cap de les dimensions del tub. La verificació de les mesures s'ha de fer d'acord amb la norma UNE 53365. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

BD7JL140,BD7JE300. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Subministrament: Protegit per tal que arribi a l'obra amb les condicions exigides. Emmagatzematge: En llocs protegits d'impactes, dels raigs solars i ben ventilats. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes.

Tub de polietilè de densitat alta apte per a unions soldades per a l'execució d'obres d'evacuació d'aigües residuals en canalitzacions subterrànies.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El tub ha de tenir la superfície llisa, sense ondulacions. No ha de tenir bombolles, esquerdes ni d'altres defectes. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. Els tubs han de poder unir-se entre sí mitjançant el sistema de soldadura descrit a l'UNE 53394. Les unions han de tenir la resistència definida a l'UNE 53365. Cada tub ha de portar marcades com a mínim cada 3 m, de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Designació comercial - Referència del material (PE 50A) - Diàmetre nominal en mm - Gruix nominal en mm - Pressió nominal en MPa - Any de fabricació - UNE 53365 Material constitutiu: - Polietilè d'alta densitat tal i com es defineix en la norma UNE-EN ISO 1872-1. - Negre de carboni amb les característiques següents: - Densitat: 1500- 2000 kg/m3 - Mida mitjana de la partícula: 0,010- 0,025 micres Les característiques físiques i químiques dels tubs han de complir l'especificat en l'apartat 5.2.3 de l'UNE 53365. Ha de superar els assaigs d'estanquitat, resistència a la pressió interna i de rigidesa circumferèncial, descrits a l'UNE 53365. Diàmetre i gruix de la paret: +-----------------------------------------------------+ ¦ Diàmetre ¦ Gruix de la paret ¦ Tolerància ¦ ¦ Nominal ¦ (mm) ¦ màxima ¦ ¦ (mm) ¦-------------------------¦ DN ¦ ¦ ¦ Serie 12.5 ¦ Serie 8 ¦ (mm) ¦ ¦ ¦ PN 0,4 MPa ¦ PN 0,6 MPa ¦ ¦ ¦-------------¦------------¦------------¦-------------¦ ¦ 110 ¦ 4,2 ¦ 6,6 ¦ + 1,0 ¦ ¦ 125 ¦ 4,8 ¦ 7,4 ¦ + 1,2 ¦ ¦ 140 ¦ 5,4 ¦ 8,3 ¦ + 1,3 ¦ ¦ 160 ¦ 6,2 ¦ 9,5 ¦ + 1,5 ¦ ¦ 180 ¦ 6,9 ¦ 10,7 ¦ + 1,7 ¦ ¦ 200 ¦ 7,7 ¦ 11,9 ¦ + 1,8 ¦ ¦ 225 ¦ 8,6 ¦ 13,4 ¦ + 2,1 ¦ ¦ 250 ¦ 9,6 ¦ 14,8 ¦ + 2,3 ¦ ¦ 280 ¦ 10,7 ¦ 16,6 ¦ + 2,6 ¦ ¦ 315 ¦ 12,1 ¦ 18,7 ¦ + 2,9 ¦

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * UNE 53365:1990 Plásticos. Tubos de polietileno de alta densidad para uniones soldadas, usados para canalizaciones subterráneas, enterradas o no, empleadas para la evacuación y desagües. Características y métodos de ensayo.

____________________________________________________________________________

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BDD -

MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE

BDD1 - MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE CIRCULARS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BDD15090. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peces prefabricades de formigó amb els extrems acabats amb encaix, obtingudes per un procés d'emmotllament i compactació per vibrocompressió d'un formigó amb o sense armadura, per a la formació de pou de registre. S'han considerat els elements següents: - Peça per a les parets del pou, amb o sense escala d'acer galvanitzat - Peça reductora (con asimètric) per a passar de les dimensions del pou a les de la tapa, amb o sense escala d'acer galvanitzat - Peça per a la base del pou, amb o sense escala d'acer galvanitzat - Llosa reductora o per a l'adaptació del bastiment CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els ciments, els àrids, l'aigua de pastat i els possibles additius han de complir la legislació vigent. L'ús de fibres està autoritzat en la mesura en que siguin compatibles amb els altres constituents

Pàgina: 51

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

del formigó i no perjudiquin les seves propietats. No s'han d'admetre barrejes de ciments de diferents tipus o procedències. Un cop endurit ha de ser homogeni i compacte. La superfície interior ha de ser regular i llisa. Es permeten petites irregularitats locals que no disminueixin la qualitat intrínseca ni el funcionament del pou. No s'han d'admetre on puguin afectar l'estanquitat. Ha de tenir un color uniforme. La peça, dessecada a l'aire en posició vertical, ha d'emetre un so clar en colpejar-la amb un martell. Les peces de DN >= 1000 mm han de ser de formigó armat. Les peces amb escala d'acer galvanitzat han de portar incorporats i fixats sòlidament, graons d'acer galvanitzat separats aproximadament 30 cm entre ells, 50 cm de la solera i 25 cm de la superfície. Càrrega de trencament: Ha de complir les especificacions de la norma UNE 127917. Quantia mínima d'armadures (peces armades): - Alçats i cons: 2,0 cm2/m secció vertical, 0,15 cm2 en qualsevol tipus d'alçat - Solera de les peces de base: 2,5 cm2/m en 2 direccions ortogonals - Lloses: 2,5 cm2/m en 2 direccions ortogonals, amb reforç al voltant de l'orifici d'apertura El recobriment mínim de les armadures ha de ser el de la grandària màxima de l'àrid, amb un mínim de 20 mm per a lloses i de 15 mm per a la resta de mòduls. Gruix mínim de paret de les peces de base, de recrescut i còniques: - Per a DN <= 1000 mm: >= 120 mm - Per a 1000 mm < DN <= 1500 mm: >= 160 mm (per a la solera de D=1500 mm, un gruix de 200 mm) - Per a DN > 1500 mm: >= 200 mm Gruix mínim de paret de les lloses: - Per a DN <= 1200 mm: >= 150 mm - Per a 1200 mm < DN <= 1800 mm: >= 200 mm Llargària de l'encaix: >= 2,5 cm Irregularitats de la superfície del formigó: - Diàmetre dels buits: <= 15 mm - Profunditat dels buits: <= 6 mm - Amplària de fissures: <= 0,15 mm Gelabilitat (20 cicles de gel-desgel): Ha de complir Estanquitat a 1 bar de pressió interior (THM): No hi ha d'haver pèrdues abans de 10 min Pressió interior de ruptura (THM): >= 2 bar Toleràncies: - Diàmetre interior: ± (2 + 0,01 DN) mm, (Màxim de ± 15 mm) - Dimensions interiors en peces quadrades o rectangulars: ± 5 mm - Gruix de paret: ± 5% - Alçària (el valor més gran de): ± 1,5%, ± 10 mm - Rectitut generatrius interiors (el més gran de): ± 1,0% alçària útil, ± 10 mm - Desviació de les cares respecte a una recta en peces quadrades o rectangulars: ± 0,5% - Ortogonalitat d'extrems (UNE 127917): - Per a DN <= 1000 mm: <= 10 mm - Per a DN > 1000 mm, el menor valor de: ± 20 mm, ± 0,01 DN - Planor dels extrems: - Per a DN <= 1000 mm: <= 10 mm - Per a DN > 1000 mm, el menor valor de: ± 20 mm, ± 0,01 DN - Ovalació de les peces circulars no reductores (diferència de diàmetre interior màxim i mínim als extrems): ± 0,5% diàmetre nominal - Ondulacions o desigualtats: <= 5 mm - Rugositats: <= 1 mm PEÇA REDUCTORA (CON ASIMÈTRIC): L'extrem inferior ha d'acabar amb un encaix i l'extrem superior ha d'acabar amb un tall recte, pla i perpendicular a l'eix del pou. La conicitat del mòdul ha de ser excèntrica de manera que tingui una generatriu vertical.

- Productes per a permetre l'accés a la xarxa de sanejament o evacuació d'aigües negres, així com aireació i ventilació, per exemple, dins de les instal·lacions sota la calçada, àrees d'aparcament, vorals estabilitzats i a l'exterior d'edificis: - Sistema 4: Declaració de Prestacions Tots els mòduls, del tipus que sigui, han d'anar marcats amb la següent informació com a mínim: - Nom del fabricant o marca comercial - Número de la norma UNE-EN 1917 - Data de fabricació (any, mes, dia) - Identificació del material constituent de l'element - HM per a tubs de formigó en massa - HA per a tubs de formigó armat - HF per a tubs de formigó amb fibres d'acer - Identificació d'una tercera entitat certificadora - Diàmetre nominal en mm - Alçària útil - Sèrie resistent (N-normal, R-reforçada) - Tipus de ciment si aquest tingues alguna característica especial - En els mòduls de base: els diàmetres de les incorporacions d'entrada i sortida - Identificació de les condicions d'ús diferents de les condicions normals - Identificació de la utilització particular prevista, si fos el cas - Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol Emmagatzematge: En llocs protegits del sol, les gelades i els impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 1917:2003 Pozos de registro y cámaras de inspección de hormigón en masa, hormigón armado y hormigón con fibras de acero. UNE 127917:2005 Pozos de registro y cámaras de inspección de hormigón en masa, de hormigón con fibra de acero y de hormigón armado.Complemento nacional a la Norma UNE-EN 1917.

____________________________________________________________________________

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BDD -

MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE

BDDZ - MATERIALS AUXILIARS PER A POUS DE REGISTRE

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BDDZ7DD0. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

PEÇA DE BASE: L'extrem superior ha d'acabar amb un encaix i l'extrem inferior ha de quedar tancat i ha de ser pla i perpendicular a l'eix del pou. Ha de tenir preparats els forats per als tubs d'entrada i de sortida d'aigües, o bé ha de portar incorporats sòlidament encastats a la paret dels mòduls uns tubs de llargària <= 50 cm. Pendent superior dels llits hidràulics: >= 5% Alçària dels llits hidràulics: - Tipus A: El valor del diàmetre nominal del tub de sortida, i no més gran de 400 mm - Tipus B: La meitat del diàmetre nominal del tub de diàmetre nominal que incideixi en el pou 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Amb les precaucions necessàries per que no s'alterin les seves característiques. El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: Pàgina: 52

Dispositius de cobriment i tancament per a pous, pericons, embornals o interceptors i materials complementaris per a pous de registre. S'han considerat els elements següents: - Bastiment i tapa per a pous i pericons de registre de canalitzacions S'han considerat els materials següents per a tapes i reixes - Fosa gris - Fosa dúctil - Acer BASTIMENT I TAPA O BASTIMENT I REIXA: La peça ha de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues del trànsit. Els dispositius de cobriment i tancament utilitzats en zones de circulació de vianants i/o de vehicles, s'han de classificar segons la norma UNE-EN 124, en alguna de les classes següents: - Classe A 15: Zones susceptibles de ser utilitzades només per vianants i ciclistes. - Classe B 125: Voreres, zones de vianants i superfícies semblants, àrees d'estacionament i

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

aparcaments de varis pisos per a cotxes. - Classe C 250: Vorals i cunetes de carrers, que mesurada a partir de la vorada de la vorera s'extèn en un màxim de 0,5 m sobre la calçada i 0,2 m sobre la vorera - Classe D 400: Calçades de carreteres (inclòs carrers de vianants), vorals estabilitzats i zones d'aparcament per a tot tipus de vehícles. - Classe E 600: Zones per les que circul·len vehicles de gran tonelatje (paviments d'aeroports, molls, etc.). - Classe F 900: Zones sotmeses a càrregues particularment elevades (paviments d'aeroports) Tots els elements que formen el dispositiu han d'estar protegits contra la corrossió. El dispositiu ha d'estar lliure de defectes que puguin perjudicar el seu bon estat per tal de ser utilitzat. Les tapes o reixes metàl·liques, han de tenir la superfície superior antilliscant. Quan estiguin combinat un metall amb el formigó, o qualsevol altre material, ambdós han de tenir una adherència satisfactoria. Els dispositius han de ser compatibles amb els seus assentaments. El conjunt no ha de produir soroll al trepitjar-lo. Les tapes o reixes han d'estar asegurades en la seva posició contra el desplaçament degut al trànsit amb una fondària d'encastament suficient o amb un dispositiu de tancament. La tapa o reixa ha de quedar asegurada dins del bastiment per algún dels següents procediments: - Amb un dispositiu de tanca - Amb suficient massa superficial - Amb una característica específica en el diseny El disseny d'aquests procediments ha de permetre que la tapa o reixa es pugui obrir amb una eina d'us normal. El disseny del conjunt ha de garantir la posició correcta de la tapa o reixa en relació amb el bastiment. S'han de preveure dispositius que permetin garantir un desbloquejament de la tapa o reixa i la seva apertura. La tapa o reixa ha de recolzar-se en el bastiment en tot el seu perímetre. La pressió del recolzament corresponent a la càrrega d'assaig no ha de superar els 7,5 N/mm2. El recolzament ha de contribuir a l'estabilitat de la reixa o tapa en condicions d'us. L'alçària del bastiment dels dispositus de tancament de les classes D 400, E 600 i F 900, ha de ser com a mínim de 100 mm. La superfície superior de les reixes, tapes i bastiment ha de ser plana, només les reixes de la classe D 400 poden tenir una superfície cóncava. El pas lliure dels dispositius de tancament utilitzats com a pas d'home, s'han d'ajustar a les normes de seguretat en funció del lloc a on s'instal·lin. En general han de tenir un diàmetre mínim de 600 mm. - Complements per a pou de registre: - Graó d'acer galvanitzat - Graó de fosa - Fleix d'acer inoxidable i anells d'expansió per a junt d'estanquitat entre el tub i el pou de registre La franquicia total entre els diferents elements dels dispositius de cobriment i tancament, han de complir les especificacions següents: - Un o dos elements: - Pas lliure <= 400 mm: =< 7 mm - Pas lliure > 400 mm: =< 9 mm - Tres o més elements: - Franquícia del conjunt: <= 15 mm - Franquícia de cada element individual: <= 5 mm Fondària d'encastament (classes D 400 a F 900): >= 50 mm Toleràncies: - Planor: ± 1% del pas lliure; <= 6 mm - Dimensions: ± 1 mm - Guerxament: ± 2 mm Si el dispositiu de tancament te forats de ventilació, aquests han de complir les condicions següents: Superfície de ventilació: - Pas lliure <= 600 mm: >= 5% de la superfície d'un cercle, amb un diàmetre igual a la pas lliure - Pas lliure > 600 mm: >= 140 cm2 Dimensions dels forats de ventilació: - Ranures: - Llargària: <= 170 mm - Amplària: - Classes A 15 a B 125: 18-25 mm - Classes C 250 a F 900: 18-32 mm - Forats: - Diàmetre: - Classes A 15 a B 125: 18-38 mm - Classes C 250 a F 900: 30-38 mm

BASTIMENT AMB REIXA O TAPA PRACTICABLE: El conjunt ha d'obrir i tancar correctament. Un cop tancada, la tapa o reixa ha de quedar enrasada amb el bastiment. L'angle respecte a la horitzontal, de la reixa oberta, ha de ser com a mínim de 100º. ELEMENTS AMB RECOBRIMENT DE PINTURA BITUMINOSA: El recobriment de pintura bituminosa, ha de formar una capa contínua que ha de cobrir a l'element completament. Ha de tenir un color, una lluentor i una textura uniformes. La pintura ha d'estar ben adherida al suport, no ha de tenir bullofes, escrostonament, ni altres defectes superficials. DISPOSITIUS DE FORMIGÓ ARMAT: En els dispositius de tancament de les classes A 15 a D 400 de formigó armat, les arestes i superfícies de contacte entre el bastiment i la tapa, han d'estar protegides amb una xapa de fosa o d'acer galvanitzat en calent. - A 15: >= 2 mm - B 125: >= 3 mm - C 250: >= 5 mm - D 400: >= 6 mm - E 600 i F 900: A determinar en funció de cada disseny Gruix mínim de fosa o d'acer: Resistència característica a la compressió del formigó després de 28 dies: - Classe B 15 a F 900: >= 40 N/mm2 - Classe A 15: >= 25 N/mm2 Gruix del recobriment de formigó de l'armadura d'acer: >= 20 mm ELEMENTS DE FOSA: La fosa ha de ser gris, de grafit laminar (fosa gris normal, conforme a la norma UNE-EN 1561) o de grafit esferoïdal (fosa nodular o dúctil, conforme a la norma UNE-EN 1563). Les peces han de ser netes, lliures de sorra solta, d'òxid o de qualsevol altre tipus de residu. No ha de tenir defectes superficials (esquerdes, rebaves, bufaments, inclusions de sorra, gotes fredes, etc.). BASTIMENT I TAPA O REIXA DE FOSA GRISA: La fosa ha de ser grisa, amb grafit en vetes fines repartides uniformement i sense zones de fosa blanca. Les dimensions de la cara inferior han de ser més petites que les corresponents a la cara superior. Quan la peça hagi de portar potes d'ancoratge, aquestes han de ser de la mateixa colada. Resistència a tracció de la fosa, proveta cilíndrica (UNE 36-111): >= 180 N/mm2 Duresa Brinell (UNE_EN_ISO 6506/1): >= 155 HB Contingut de ferrita, a 100 augments: <= 10% Contingut de fòsfor: <= 0,15% Contingut de sofre: <= 0,14% GRAÓ D'ACER GALVANITZAT: Graó de rodó d'acer llis, AE 215 L, fabricat per laminació en calent. El graó ha de portar una platina d'acer soldada a cada un dels seus extrems, per a facilitar l'ancoratge. Tots els segments del graó han d'estar continguts en el mateix pla. La peça ha d'estar protegida amb una galvanització per immersió en calent. El recobriment ha d'estar ben adherit. Ha de ser llis, sense taques, discontinuïtats, exfoliacions, etc. Resistència a la tracció: 340 - 500 N/mm2 Límit elàstic (UNE 7-474): >= 220 N/mm2 Allargament a la ruptura: >= 23% Característiques del galvanitzat: - Densitat del metall dipositat: = 6,4 kg/dm3 - Massa del recobriment (UNE 37-501): = 610 g/m2 - Gruix (UNE 37-501): 85 micres - Puresa del zenc (UNE 37.302): = 98,5% - Adherència (UNE 37-501): sense exfoliacions ni despreniments - Continuïtat del revestiment (UNE 37-501) : sense despreniments Toleràncies: - Dimensions: ± 2 mm - Guerxament: ± 1 mm - Diàmetre del rodó: - 5% GRAÓ DE FOSA: Graó emmotllat amb fosa de tipus nodular. El grafit ha d'aparèixer en forma esferoïdal en una superfície >= 85% de la peça. Ha de ser plana. Ha de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues de servei.

Pàgina: 53

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

A cada peça ha d'haver-hi la marca del fabricant. Resistència a la tracció de la fosa (UNE 36-118): Allargament a la ruptura: >= 17% Contingut de perlita: <= 5% Contingut de cementita a les zones d'encastament: Toleràncies: - Dimensions: ± 2 mm - Guerxament: ± 1 mm

OPERACIONS DE CONTROL EN BASTIMENTS, TAPES I REIXES DE FOSA: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Recepció del certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les condicions del plec.

>= 380 N/mm2

<= 4%

FLEIX D'ACER INOXIDABLE I ANELLS D'EXPANSIÓ: Peça de goma sintètica amb un fleix d'acer d'expansió per a la unió de la peça al pou de registre i una brida d'acer per a la unió de la peça amb el tub, configurant un junt flexible entre el pou de registre i el tub. La goma ha de ser resistent als olis, àcids, l'ozó i les aigües residuals. El fleix d'expansió i la brida han de ser d'acer inoxidable no magnètic. El junt no ha de tenir defectes interns ni irregularitats superficials que puguin afectar la seva funció. No ha de tenir porus. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

OPERACIONS DE CONTROL EN GRAONS: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Comprovació del marcatge CE en cada entrega. - Al cas de graons d'acer galvanitzat, una vegada per cada 10 unitats: - Assaig d'adherència d'un recobriment galvanitzat (UNE-EN ISO 1461) - Determinació de la massa per unitat de superfície d'una pel·lícula de galvanitzat (UNE-EN ISO 1461) CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les operacions de control s'han de realitzar segons les indicacions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptarà l'ús de materials que no arribin acompanyats del corresponent certificat de qualitat del fabricant. En cas de disconformitat d'un control geomètric o de pes, es rebutjarà la peça assajada i s'incrementarà el control, en primer lloc, fins al 20% de les peces, i en cas de seguir observant deficiències, fins al 100% del subministrament.

BASTIMENT I TAPA O REIXA: Subministrament: Embalats en caixes. Cada caixa ha de portar escrit el nombre de peces que conté i les seves dimensions. Emmagatzematge: En posició horitzontal sobre superfícies planes i rígides per tal d'evitar deformacions o danys que alterin les seves característiques.

____________________________________________________________________________

FLEIX D'ACER INOXIDABLE I ANELLS D'EXPANSIÓ: Subministrament: Embalats en caixes. A cada element hi ha d'haver la marca del fabricant. Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques.

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BDK -

GRAÓ: Subministrament: Empaquetats sobre palets. Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats, de manera que no s'alterin les seves característiques.

MATERIALS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS

BDK2 - PERICONS PREFABRICATS DE FORMIGÓ 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Pericons prefabricats de formigó armat vibrat, S'han considerat els elements següents: - Pericons tipus DF per a instal·lacions de - Pericons tipus HF per a instal·lacions de - Pericons tipus MF per a instal·lacions de

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI BASTIMENT I TAPA O BASTIMENT I REIXA: UNE-EN 124:1995 Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad. ELEMENTS DE FOSA GRIS: * UNE 36111:1973 Fundición gris. Tipos, características y condiciones de suministro de piezas moldeadas. GRAÓ D'ACER GALVANITZAT: No hi ha normativa de compliment obligatori. GRAÓ DE FOSA: * UNE 36118:1973 Fundición con grafito esferoidal. Tipos y condiciones de recepción y suministro de piezas moldeadas. FLEIX D'ACER INOXIDABLE I ANELLS D'EXPANSIÓ: * UNE 53571:1989 Elastómeros. Juntas de estanquidad de goma maciza para tuberías de suministro de agua, drenaje y alcantarillado. Especificaciones de los materiales. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: La tapa o reixa i el bastiment han de tenir marcades de forma indeleble les indicacions següents: - El codi de la norma UNE EN 124 - La classe segons la norma UNE EN 124 - El nom o sigles de fabricant i el lloc de fabricació - Referència, marca o certificació si en tè

Pàgina: 54

no pretesat per al registre de canalitzacions de servei. telefonia telefonia telefonia

CONDICIONS GENERALS: El pericó ha d'incorporar la tapa i el bastiment. La forma i dimensions dels pericons han de ser els definits per la companyia subministradora. Ha de portar dos ancoratges situats en dues superfícies oposades, per tal de facilitar la manipulació de l'element, aquests ancoratges han de resistir els esforços deguts al pes i manipulació del pericó. Han d'incorporar dos suports per a la fixació de politges per a l'estesa de cables, situats en les parets transversals. Han d'estar centrats i a sota de les obertures d'entrada de conductes. Han d'incorporar els suports necessaris per a la instal·lació i fixació dels conductes en el interior del pericó. Ha de portar un bastiment metàl·lic com a remat de la part superior. Les tapes o reixes han d'estar asegurades en la seva posició contra el desplaçament degut al trànsit amb una fondària d'encastament suficient o amb un dispositiu de tancament. La tapa o reixa ha de quedar asegurada dins del bastiment per algún dels següents procediments: - Amb un dispositiu de tanca - Amb suficient massa superficial - Amb una característica específica en el diseny El disseny d'aquests procediments ha de permetre que la tapa o reixa es pugui obrir amb una eina d'us normal. Les tapes o reixes metàl·liques, han de tenir la superfície superior antilliscant. El disseny del conjunt ha de garantir la posició correcta de la tapa o reixa en relació amb el bastiment. S'han de preveure dispositius que permetin garantir un desbloquejament de la tapa o reixa i la seva apertura. En els dispositius de tancament de les classes A 15 a D 400 de formigó armat, les arestes i superfícies de contacte entre el bastiment i la tapa, han d'estar protegides amb una xapa de fosa o d'acer galvanitzat en calent. Gruix mínim de fosa o d'acer: - A 15: >= 2 mm - B 125: >= 3 mm

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- C 250: >= 5 mm - D 400: >= 6 mm - E 600 i F 900: A determinar en funció de cada disseny Resistència característica a la compressió del formigó després de 28 dies: - Classe B 15 a F 900: >= 40 N/mm2 - Classe A 15: >= 25 N/mm2 Gruix del recobriment de formigó de l'armadura d'acer: >= 20 mm

Alçària: 50 cm Tipus d'acer: S235JR Gruix de la planxa metàl·lica: 1 mm Gruix de la planxa perforada: 1 mm Toleràncies: - Dimensions: ± 10 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

PERICONS TIPUS DF: En el centre de la solera hi ha d'haver una bonera de 20x20 de costat i 10 cm de fondària. En la vora superior de la bonera hi ha d'haver un bastiment format per angulars de 40x4 cm, ancorat per gafes o patilles en el formigó de la solera. Sobre el bastiment s'hi ha de recolzar la reixeta de la bonera. La solera ha de tenir un pendent de l'1% cap a la bonera. Les utilitats d'aquest pericó poden ser: - Donar pas (amb empalmament en el seu cas) a cables que segueixin en la mateixa direcció o que canviïn de direcció en el pericó. En aquest últim cas el nombre de parells de cables no ha de ser superior a 400 per calibres 0,405, 300 per calibre 0,51, 150 per calibre 0,64 i 100 per calibre 0,9, si l'empalmament es múltiple, tampoc ha de superar aquests límits la suma dels parells dels cables en el costat ramificat de l'empalmament. - Donar accés a un pedestal d'armaris d'interconnexió - Donar pas, amb canvi de direcció, en el seu cas, a escomeses o grups d'escomeses El nombre d'empalmaments del pericó es de quatre.

Subministrament: Embalades. Emmagatzematge: En el seu embalatge fins a la seva col·locació, de manera que no es deformin i en llocs protegits d'impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

PERICONS TIPUS HF: OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Recepció del certificat de garantia del fabricant. - Inspecció visual del material a la seva recepció. - Comprovacions geomètriques i de dimensions. - Comprovació del gruix i uniformitat dels recobriments i/o pintura.

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls indicats s'aplicaran a la totalitat dels elements subministrats.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 124:1995 Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran elements de mobiliari urbà que incompleixin alguna de les condicions indicades o que arribin a l'obra sense el certificat de garantia corresponent.

____________________________________________________________________________

BQ - MATERIALS PER A EQUIPAMENTS FIXOS

BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL

BQ2 -

BR3 -

PAPERERES

CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS

BQ21 - PAPERERES TRABUCABLES

BR34 - ESMENES BIOLÒGIQUES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

BQ211110.

BR34J000.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Papereres trabucables de planxa pintada amb base perforada, vores arrodonides i suports de tub.

Esmenes biològiques per al condicionament biològic del sòl. S'han considerat els tipus següents: - Esmena biològica d'àcids húmics i fúlvics - Bioactivador microbià

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El cilindre de la paperera ha de ser de planxa rebordonada doblement a la part superior i de planxa perforada a la base. Ha de tenir uns reforços en els punts de subjecció dels suports. Els suports han de tenir elements quepermetin el gir de la paperera i una tanca per a bloquejar-la. Ha de tenir la superfície llisa i uniforme. No s'han d'apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment. Ha d'anar acabada amb una mà de pintura antioxidant i dues d'esmalt. Els tubs de suport han de tenir la llargària adequada per tal que, en encastar-los a la base d'ancoratge, la part superior de la paperera quedi a 80 cm del terra. El punt de rotació de la paperera respecte al suport ha d'estar situat en el seu terç superior. El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.

BIOACTIVADOR MICROBIÀ: Compost d'àcids húmics i fúlvics, microorganismes latents, matèria orgànica i adob sobre una matriu orgànica de turba negre. Contingut d'àcids húmics i fúlvics: 22% Contingut de microorganismes: 2800 milions/g Contingut de matèria orgànica: 30% Grandària màxima: 2 mm

Pàgina: 55

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Solució aquosa de polímers sintètics de base acrílica, per a l'estabilització de terres per aglomeració de les seves partícules.

Subministrament: En envasos tancats i precintats. Emmagatzematge: Protegit contra les pluges, les temperatures exteriors extremes i els focus d'humitat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Han de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Designació del producte que conté - Nom del fabricant o marca comercial - Pes net - Estat físic - Composició química - Solubilitat - Reacció - Riquesa

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de ser transparent, viscós i inodor. Ha de ser hidropermeable. No ha de tenir efectes al·lèrgics per la pell ni les mucoses dels operaris. No ha d'alterar els processos biològics de la microfauna. No ha d'afectar a peixos, avifauna, ni altres animals superios que poguessin patir contaminació per deriva del producte o arrossegament. Viscositat: Aprox. 50000 cps pH: 6 Toxicitat: No tòxic Càrrega elèctrica: Aniònica Toleràncies: - pH: ± 1 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En llaunes hermètiques i segellades amb el precinte corresponent. Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

OPERACIONS DE CONTROL: - Inspecció visual del material subministrat, comprovant la correcte identificació tal i com s'indica a les especificacions. - Recepció del certificat de garantia, d'acord a les condicions especificades, i si és el cas, dels documents acreditatius de la disposició de l'etiqueta ecològica europea. - Abans de començar l'aportació de terres i substrats per a jardineria, i amb una freqüència de 10.000 m3, es realitzaran els assaigs corresponents a l'anàlisi estàndard de terra vegetal, amb la determinació de: - Rang de textures pel mètode granulomètric per sedimentació discontínua. - Anàlisi del PH (en H2O 1:2,5). - Anàlisi del contingut en sodi (ppm) pel mètode de fotometria de flama. - Anàlisi de la conductivitat elèctrica (prova prèvia de salinitat). - Anàlisi del carbonat càlcic equivalent i anàlisi del contingut en nutrients (P, K, Mg, Calci, N orgànic i amoniacal) pels mètodes químics 4, 15, 16 (b), 8, segons MOA III

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

____________________________________________________________________________

BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL BR3 -

CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS

BR3A - ADOBS MINERALS SÒLIDS DE FONS CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran materials que no arribin correctament identificats i acompanyats del certificat de garantia corresponent. Els productes a utilitzar s'ajustaran a les condicions exigides al plec de condicions tècniques.

____________________________________________________________________________

BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL BR3 -

CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS

BR36 - ESMENES D'ORIGEN SINTÈTIC

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BR3A7000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Adob mineral sòlid per al condicionament químic del sòl. S'han considerat els tipus següents: - Adobs simples: - Nitrat càlcic 15% GR - Sulfat amònic 21% GR - Nitrat amònic 33,5% GR - Superfosfat de calç 18% GR - Superfosfat de calç 45% GR - Sulfat potàsic 50-52% Crs - Adobs binaris: - Nitrat potàsic (13-0-46%) GR - Fosfat biamònic (13-46-0%) GR - Adobs ternaris: - (12-12-17% 2MgO) GR - (15-5-20% 2MgO) GR - (20-5-10% 3,2MgO) GR

BR361100. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No ha de tenir elements ni matèries que puguin perjudicar les plantacions. Estat físic:

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Pàgina: 56

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- GR: Sòlid granulat - CrS: Sòlid cristal·lí Riquesa (Percentatge expressat en p/p): - Nitrat càlcic 15% GR: >= 15% N - Sulfat amònic 21% GR: >= 21% N - Nitrat amònic 33,5% GR: >= 33,5% N - Superfosfat de calç 18% GR: >= 18% P2O5 - Superfosfat de calç 45% GR: >= 45% P2O5 - Sulfat potàsic 50-52% Crs: >= 50-52% K2O - Nitrat potàsic (13-0-46%) GR: >= 13% N i 46% K2O - Fosfat biamònic (13-46-0%) GR: >= 13% N i 46% P2O5 - (12-12-17% 2MgO) GR: >= 12% N, 12% P2O5 i 17% K2O+2MgO - (15-5-20% 2MgO) GR: >= 15% N, 5% P2O5 i 20% K2O+2MgO - (20-5-10% 3,2MgO) GR: >= 20% N, 5% P2O5 i 10% K2O+3,2MgO

BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL BR3 -

CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS

BR3P - TERRES I SUBSTRATS PER A JARDINERIA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BR3PAN00. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Terres, substrats i mulch per al condicionament del sòl. S'han considerat els tipus següents: - Terra vegetal - Terra àcida - Terra volcànica - Escorça de pi - Encoixinament per a hidrosembra

Subministrament: En sacs, de manera que no s'alterin les seves característiques. Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Han de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Designació del producte que conté - Nom del fabricant o marca comercial - Pes net - Estat físic - Composició química - Solubilitat - Reacció - Riquesa OPERACIONS DE CONTROL: - Inspecció visual del material subministrat, comprovant la correcte identificació tal i com s'indica a les especificacions. - Recepció del certificat de garantia, d'acord a les condicions especificades, i si és el cas, dels documents acreditatius de la disposició de l'etiqueta ecològica europea. - Abans de començar l'aportació de terres i substrats per a jardineria, i amb una freqüència de 10.000 m3, es realitzaran els assaigs corresponents a l'anàlisi estàndard de terra vegetal, amb la determinació de: - Rang de textures pel mètode granulomètric per sedimentació discontínua. - Anàlisi del PH (en H2O 1:2,5). - Anàlisi del contingut en sodi (ppm) pel mètode de fotometria de flama. - Anàlisi de la conductivitat elèctrica (prova prèvia de salinitat). - Anàlisi del carbonat càlcic equivalent i anàlisi del contingut en nutrients (P, K, Mg, Calci, N orgànic i amoniacal) pels mètodes químics 4, 15, 16 (b), 8, segons MOA III CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran materials que no arribin correctament identificats i acompanyats del certificat de garantia corresponent. Els productes a utilitzar s'ajustaran a les condicions exigides al plec de condicions tècniques.

____________________________________________________________________________

TERRA VEGETAL: No ha de tenir elements estranys ni llavors de males herbes. La terra no adobada ha de ser natural, provinent de la capa superficial d'un terreny i amb un alt contingut de matèria orgànica. La terra adobada ha de ser natural, provinent de la capa superficial d'un terreny i amb incorporació d'adobs orgànics. Mida dels materials petris: <= 20 mm Mida dels terrossos: - Terra vegetal garbellada: <= 16 mm - Terra vegetal no garbellada: <= 40 mm Composició granulomètrica: - Sorra: 50 - 75% - Llim i argila: < 30% - Calç: < 10% - Matèria orgànica (MO): 2% <= MO <= 10% Composició química: - Nitrogen: 1/1000 - Fósfor total (P2O5 assimilable): 150 ppm (0,3%) - Potasi (K2O assimilable): 80 ppm (0,1/1000) - pH: 6 <= pH <= 7,5 TERRA DE BOSC O TERRA ÀCIDA: Terra natural provinent de la capa superficial d'un bosc de plantes acidòfiles. Composició granulomètrica: - Sorra: 50 - 75% - Llim i argila: < 30% - Calç: < 10% - Matèria orgànica: > 4% Composició química: - Nitrogen: 1/1000 - Fósfor total (P2O5 assimilable): 150 ppm (0,3%) - Potasi (K2O assimilable): 80 ppm (0,1/1000) - pH: 5 <= pH <= 6,5 TERRA VOLCÀNICA: Terra natural de terrenys eruptius, provinent d'abocador. Granulometria: 4 - 16 mm Calç: < 10% Densitat aparent seca: 680 kg/m3 ESCORÇA DE PI: Escorça de pi triturada i completament fermentada. Calç: < 10% pH: 6 Densitat aparent seca: 230 kg/m3 ENCOIXINAMENT HIDROSEMBRES:

Pàgina: 57

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Encoixinament de fibra semi-curta compost de cel·lulosa desfibrada, palla de cereal triturada i paper reciclat. No ha d'afectar a la germinació i posterior desenvolupament de les llavors. Grandària màxima: 25 mm Composició: - Cel·lulosa desfibrada: 40% - Palla de cereal: 50% - Paper reciclat: 60% 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE TERRA VEGETAL, DE BOSC, ÀCIDA O ROLDOR DE PI: Subministrament: En sacs o a granel. Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques. ENCOIXINAMENT HIDROSEMBRES: Subministrament: En bales empaquetades. Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: En els sacs han de figurar les dades següents: - Identificació del producte - Nom del fabricant o marca comercial - Pes net OPERACIONS DE CONTROL: - Inspecció visual del material subministrat, comprovant la correcte identificació tal i com s'indica a les especificacions. - Recepció del certificat de garantia, d'acord a les condicions especificades, i si és el cas, dels documents acreditatius de la disposició de l'etiqueta ecològica europea. - Abans de començar l'aportació de terres i substrats per a jardineria, i amb una freqüència de 10.000 m3, es realitzaran els assaigs corresponents a l'anàlisi estàndard de terra vegetal, amb la determinació de: - Rang de textures pel mètode granulomètric per sedimentació discontínua. - Anàlisi del PH (en H2O 1:2,5). - Anàlisi del contingut en sodi (ppm) pel mètode de fotometria de flama. - Anàlisi de la conductivitat elèctrica (prova prèvia de salinitat). - Anàlisi del carbonat càlcic equivalent i anàlisi del contingut en nutrients (P, K, Mg, Calci, N orgànic i amoniacal) pels mètodes químics 4, 15, 16 (b), 8, segons MOA III CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran materials que no arribin correctament identificats i acompanyats del certificat de garantia corresponent. Els productes a utilitzar s'ajustaran a les condicions exigides al plec de condicions tècniques.

____________________________________________________________________________

BR4U1K00. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Espècies vegetals subministrades a peu d'obra. S'han considerat els tipus següents: - Arbres planifolis - Coníferes i resinoses - Palmeres i palmiformes - Arbusts - Plantes de petit port - Llavors de barreges de cespitoses - Pans d'herba de barreges de cespitoses S'han considerat les formes de subministrament següents: - En contenidor - Amb pa de terra - Amb l'arrel nua - Llavors - Pa d'herba CONDICIONS GENERALS: L'espècie vegetal s'ha d'adquirir en un viver acreditat i legalment reconegut o, en tot cas, en empreses de reconeguda solvència. Les plantes han de tenir identitat i puresa de lot adequades en relació al gènere o espècie a què pertanyin, i si es el cas també respecte al cultivar. Les plantes han d'haver estat cultivades d'acord amb les necessitats de l'espècie o cultivar, edat i localització. Han d'haver rebut una adequada formació (poda, retall, pinçament, asprada, etc). La qualitat de la part aèria de les plantes ha de complir les especificacions de l'article 4.4.2 de la norma NTJ 07A. La qualitat de la part subterrània de les plantes ha de complir les especificacions de l'article 4.4.3 de la norma NTJ 07A. L'espècie vegetal ha de complir la legislació vigent sobre sanitat vegetal, especialment pel que fa al control d'organismes nocius de quarantena, així com d'altres plagues i malalties que puguin afectar la qualitat i valor d'utilització del material vegetal. Les espècies que legalment estiguin regulades, han d'anar acompanyades del passaport sanitari. No ha de presentar ferides o desperfectes a la seva part aèria o radical, ni símptomes d'haver-los patit anteriorment. Quan el subministrament és amb arrel nua, han de presentar un sistema radical ben ramificat, la capçada aclarida, però no podada excessivament, amb un equilibri entre la part aèria i la part subterrània. Les arrels han de presentar talls nets i recents sense ferides ni macadures. No es recomanable que hi hagin arrels seccionades de diàmetre superior a 3 cm en els arbres, o superiors a 2 cm en els arbusts. Quan el subministrament és en contenidor o amb pa de terra, les arrels han de tenir el pa de terra adequat per a l'espècie i mida de l'arbre. Els pans de terra han d'estar protegits amb materials que es puguin degradar abans d'un any i mig en ser soterrats, i que no produeixin afectacions a les plantes. El pa de terra ha d'estar intacte, compacte i ple d'arrels. La planta ha de tenir les mides d'alçada, diàmetre del tronc, mida del pa de terra o mida del contenidor, que s'indiquin a la unitat d'obra. La verificació d'aquestes dades s'ha de fer d'acord amb les indicacions de la norma NTJ 07A. CONÍFERES I RESINOSES: La tija ha de mostrar el seu port natural, amb la ramificació i la frondositat pròpies de la seva espècie i mida. Les fulles han de presentar un bon estat vegetatiu. L'alçària correspon a la distància des del coll de l'arrel fins a la part més distant al mateix. El fullatge ha de tenir el color típic de l'espècie-varietat, segons l'època. Les coníferes han d'estar totalment ramificades des de la base, segons l'hàbit de creixement de l'espècie-varietat. ARBRES PLANIFOLIS: La circumferència correspon al perímetre mesurat a un metre del coll de l'arrel. Per als arbres de tronc múltiple, el perímetre total es la suma dels perímetres individuals. Quan el subministrament és en contenidor o amb pa de terra, les arrels han de tenir el pa de terra adequat per a l'espècie i mida de l'arbre. Alçaria del pa de terra: - Arbres de fulla caduca: Diàmetre del pa de terra x 0,7

BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL BR4 -

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

ARBRES I PLANTES

Pàgina: 58

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Arbres de fulla persistent: Diàmetre del pa de terra x 1,2 No es poden admetre plantes amb talls visibles de les arrels superiors a 1/8 del perímetre del tronc. PALMERES I PALMIFORMES: L'estípit ha de tenir la forma i l'estructura pròpies de la seva mida. Si son palmeres unicaules, l'estípit ha de ser recte i vertical. No han de tenir ferides, osques o concavitats al tronc. L'estípit no ha de tenir estrangulacions. Tindrà una senyal que indiqui l'orientació Nord en el seu lloc de cultiu original. El gruix de l'estípit correspon al mesurat a 1,30 m per sobre del coll de l'arrel. L'alçària correspon a la distància des del coll de l'arrel al punt d'inserció dels primers palmons. S'han de presentar-se amb les fulles lligades i les exteriors retallades. En les palmeres subministrades en contenidor, la distància mínima entre l'estípit i el interior del contenidor ha de ser de 25 cm. Toleràncies: - Alçària: ± 5% CESPITOSES: Les barreges de llavors i la composició dels pans d'herba, s'han de correspondre amb les especificacions de la DT, i en el seu defecte s'han de triar d'acord amb les indicacions de la norma NTJ 07N, en els seus annexes I,II i III, en funció de les condicions climàtiques, edàfiques, d'us i d'aspecte desitjat. CESPITOSES EN BARREJA DE LLAVORS: La barreja de llavors ha de ser d'una puresa i tenir un poder germinatiu iguals o superiors als indicats a la taula del l'ANNEX IV de la norma NTJ 07N, en funció de les especies utilitzades Ha de ser en la proporció que s'indiqui a l'etiqueta de qualitat i garantia. Les llavors no poden mostrar defectes causats per malalties, plagues, fisiopaties, deficiències de nutrició o fitotoxicitat deguda a tractaments fitosanitaris que redueixin el valor o la qualificació per al seu ús. Han d'estar netes de materials inerts, llavors de males herbes i de llavors d'altres plantes cultivades. Les proporcions admissibles no superaran en cap cas les indicades al quadre I.5 de l'ANNEX I de la norma NTJ 07N. CESPITOSES EN PA D'HERBA: Ha de provenir de l'extracció de plaques de gespa de prats existents, amb una edat superior als 10 mesos i amb pa de terra de gruix suficient per al tipus i grandària de l'herbàcia. S'ha de mantenir de manera que no es deteriori la base de terra ni el sistema radical de l'herba. Els talls de les plaques han de ser nets al llarg de tot el seu gruix i de superfície aèria uniforme i no han de tenir zones sense vegetació. El pa d'herba ha de tenir una forma regular. Gruix de la coberta vegetal: 1,5 cm Subministrament per plaques: - Dimensions: >= 30x30 cm Subministrament en rotlles: - Amplària: >= 40 cm - Llargària: <= 250 cm Toleràncies: - Gruix de la coberta vegetal: ± 0,5 cm ARBUSTS I PLANTES DE PETIT PORT: Les branques principals de l'arbust (que neixen directament del tronc) han de neixer del terç inferior de la planta, han d'estar regularment distribuïdes i han de tenir una llargaria i gruix proporcional a la resta de la planta. Les arrels han de donar, com a mínim, una volta a la seva base. L'arbust enfiladís ha d'estar provist del seu tutor. L'aigua de l'estany o de la font on visquin plantes aquàtiques ha d'estar neta, no ha de ser salina ni calcària i ha de tenir una temperatura temperada.

a l'obra. Les plantes amb arrel nua o amb pa de terra s'aplegaran col·locant la part radical en una rasa, coberta amb palla o sauló o algun material porós. El viver estarà en un lloc protegit del vent i del sol directe. BARREGES DE LLAVORS: Subministrament: En sacs o caixes, precintats i etiquetats d'acord amb les indicacions de l'apartat 8 de la norma NTJ 07N. Emmagatzemament: Dins del seu envàs, en local sec, ventilat. L'envàs no ha d'estar en contacte amb el terra. PA D'HERBA: Sobre palets, protegits amb malla transpirable. L'alçada de les piles als palets ha de ser inferior a 2,5 m. El transport s'ha de fer protegint els pans d'herba del sol, preferentment a primera hora del dia. Si això no es possible cal utilitzar camions frigorífics. El material s'ha de descarregar en una zona d'ombra, propera al lloc d'utilització, i no es pot emmagatzemar. S'ha de col·locar el mateix dia en el que es subministra, i sense que passin 24 h de la seva extracció en temps calorós, i 3 dies amb temps fresc. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * NTJ 07A:1994 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament de material vegetal. Qualitat general del material vegetal CONÍFERES I RESINOSES: * NTJ 07C:1995 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament de material vegetal. Coníferes i resinoses PALMERES: * NTJ 07P:1997 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament de material vegetal. Palmeres ARBRES DE FULLA CADUCA: * NTJ 07D:1996 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament de material vegetal. Arbres de fulla caduca. ARBRES DE FULLA PERSISTENT: * NTJ 07E:1997 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament de material vegetal. Arbres de fulla perenne. ARBUSTS: * NTJ 07F:1998 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament de material vegetal. Arbusts ENFILADISSES: * NTJ 07I:1995 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament de material vegetal. Enfiladisses CESPITOSES: * NTJ 08S:1993 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Implantació del material vegetal. Sembres i gespes

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ Per a la preparació, càrrega, transport i descàrrega de les plantes, s'han de seguir les indicacions de la norma NTJ 07Z, d'acord amb cada tipus de planta i de presentació. ARBRES, ARBUSTS I PLANTES DE PETIT PORT: Subministrament: en lots de plantes d'una única identitat, amb la mateixa forma de presentació. Les plantes d'un lot han de tenir totes la mateixa edat, origen i han de ser homogènies en els seves dimensions. El transport s'ha de fer protegint la part aèria del sol i dels efectes del vent, si la planta te fulles, i la part radical si la presentació es amb arrel nua o amb pa de terra. Emmagatzematge: Si no s'ha de fer la plantació directament en descarregar, cal aplegar-les en un viver, Pàgina: 59

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Gènere, espècie i varietat Qualitat i poder germinatiu Nom del subministrador Data de caducitat

OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Comprovació de les condicions de subministrament i identificació. - Inspecció visual de les plantes rebudes i verificació de les condicions exigides al plec. - Control de les condicions d'emmagatzematge (si és el cas). LLAVORS PER HIDROSEMBRES - Recepció dels certificats de garantia del fabricant, d'acord a les condicions exigides. - Inspecció visual de les condicions de subministrament i identificació. - Es realitzaran els següents controls d'identificació, un cop per cada tipus d'hidrosembra que intervingui en l'obra: - Anàlisi de puresa específica amb informació de la composició. - Percentatge de germinació per espècie. - Amidament i anàlisi del contingut de llavors, aigua, adob, mulch i altres components de la hidrosemba, espècies herbàcies i espècies arbustives, mitjançant el pes de la matèria seca (a 105º C) d'una mostra de la barreja abans de l'aplicació. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. LLAVORS PER HIDROSEMBRES S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran plantes que no arribin correctament identificades i acompayades dels certificats de garantia corresponents. LLAVORS PER HIDROSEMBRES No s'acceptaran els materials que incompleixin les especificacions indicades al Plec.

____________________________________________________________________________

Pàgina: 60

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: S'ha de subministrar acompanyada de: - La guia fitosanitària corresponent - Etiqueta amb el nom botànic i grandària correcta - Procedència comercial del material vegetal - Assenyalada la part nord de la planta al viver CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN BARREJA DE LLAVORS: Han de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents:

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D-

D07 -

ELEMENTS COMPOSTOS

D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS

D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D06 -

MORTERS I PASTES

FORMIGONS SENSE ADDITIUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

D060 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS, AMB CIMENTS PÒRTLAND AMB ADDICIONS D0701821,D070A4D1. 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

D060M0B2.

Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tipus de ciment: - Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A - Ciments de ram de paleta MC - Ciments blancs BL, quan ho requereixi l'exigència de blancor Morters per a fàbriques: - Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1 - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5 - Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5 Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.

Mescla de ciment amb possibilitat de contenir addicions, granulats, sorra, aigua i additius, en el seu cas, elaborada a l'obra amb formigonera, d'ús no estructural. La mescla ha de ser homogènia i sense segregacions. No s'admet cap addició que no sigui cendres volants o fum de sílice. Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de l'EHE-08. Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm - Consistència fluida: 10 - 15 cm Relació aigua-ciment: <= 0,65 Contingut de ciment: <= 400 kg/m3 Per als formigons amb addicions, el contingut d'addicions en estructures d'edificació ha de complir: - Cendres volants: <= 35% pes de ciment - Fum de sílice: <= 10% pes de ciment Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul·la - Consistència plàstica o tova: ± 10 mm - Consistència fluida: ± 20 mm

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter. No s'han de mesclar morters de composició diferent. S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ Per a l'elaboració i la utilització de formigons, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. No s'han de barrejar formigons frescos fabricats amb ciments incompatibles entre ells. S'ha d'utilitzar abans que hagi començat l'adormiment. El temps màxim entre l'addició de l'aigua al ciment i als granulats, i la col·locació del formigó, no pot ser superior a una hora i mitja. Com a orientació l'inici de l'adormiment es situa aproximadament en 1,5 h. La formigonera ha d'estar neta abans de començar l'elaboració del formigó. L'ordre d'abocada dels materials ha de ser: aproximadament la meitat de l'aigua, el ciment i la sorra simultàniament, la grava i la resta de l'aigua. Els additius fluidificants, superfluidificants i inhibidors de l'adormiment s'han d'afegir a l'aigua abans d'introduir-la a la formigonera. L'additiu colorant s'ha d'afegir a la formigonera juntament amb el ciment i els granulats.

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les exigències del plec de condicions, incloent els resultats corresponents de resistència a compressió (UNE EN 1015-11). En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No es podran utilitzar a l'obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant, d'acord a les condicions exigides. Els valors de consistència i resistència a compressió han de correspondre a les especificacions de projecte.

____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________

D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS

Pàgina: 61

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

D0B -

ACER FERRALLAT O TREBALLAT

No s'han de doblegar un nombre elevat de barres en la mateixa secció d'una peça. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC kg de pes necessari elaborat a l'obra, calculat amb el pes unitari teòric o qualsevol altre expressament acceptat per la DF. Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència de les operacions específiques d'aquests treballs, com ara retalls i lligaments.

D0B2A100. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Barres o conjunts de barres muntades, tallades i conformades, per a elements de formigó armat, elaborades a l'obra. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No es pot utilitzar cap acer que tingui picadures o un nivell d'oxidació que pugui afectar a les seves condicions d'adherència. La secció afectada ha de ser <= 1% de la secció inicial. El tallat de barres o filferros s'ha d'ajustar a l'especificat en la DT del projecte. El procés de tall no ha d'alterar les característiques geomètriques o mecàniques dels productes utilitzats. El diàmetre interior del doblegament de les barres ha de complir: - Ganxos, patilles i ganxos en U: - Diàmetres < 20 mm: >= 4 D - Diàmetres >= 20 mm: >= 7 D El diàmetre mínim de doblegament de les barres ha de ser tal que no produeixi compressions excessives en el formigó en la zona de curvatura ni trencaments en la barra. +-------------------------------------------¦ Tipus acer ¦ Barres doblegades o corbades ¦ ¦ ¦------------------------------¦ ¦ ¦ D <= 25 mm ¦ D > 25 mm ¦ ¦------------¦---------------¦--------------¦ ¦ B 400 ¦ 10 D ¦ 12 D ¦ ¦ B 500 ¦ 12 D ¦ 14 D ¦ +-------------------------------------------Els cèrcols o estreps han de seguir les mateixes prescripcions que les barres corrugades. En els cèrcols o estreps, s'admeten diàmetres de doblegament inferiors per als diàmetres <= 12 mm, que han de complir: - No han d'aparèixer principis de fissuració. - Diàmetre de doblegament: >= 3 D, >= 3 cm L'acer redreçat no ha de tenir una variació significativa en les seves propietats, s'admeten variacions dins dels límits següents: - Deformació sota càrrega màxima: <= 2,5% - Alçària de la corruga: - Diàmetres <= 20 mm: <= 0,05 mm - Diàmetres > 20 mm: <= 0,10 mm En cap cas, desprès de la manipulació, ha d'aparèixer principis de fissuració en els elements. Toleràncies: - Llargària en barres tallades o doblegades: - L <= 6000 mm: - 20 mm, + 50 mm - L > 6000 mm: - 30 mm, + 50 mm (on L es la llargària recta de les barres) - Llargària en estreps o cèrcols: - Diàmetres <= 25 mm: ± 16 mm - Diàmetres > 25 mm: - 24 mm, + 20 mm (on la llargària es la del rectangle que circumscriu l'element) - Diferència entre llargàries dels costats paral·lels de l'element: <= 10 mm - Angle de doblegat de ganxos, patilles, ganxos en U i altres barres corbades: ± 5º 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ La DF ha d'aprovar els plànols d'especejament de l'armadura, elaborats per la instal·lacio de ferralla. El doblegat de les armadures s'ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecàniques i a velocitat constant, amb l'ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona. Si es necessari fer desdoblegaments, s'han de realitzar de manera que no es produeixi fissures o trencaments en les barres. En cas de desdoblegament d'armadures en calent, s'ha de prendre les precaucions necessàries per a no malmetre el formigó amb les altes temperatures Les barres que s'han de doblegar, han d'anar envoltades de cèrcols o estreps en la zona del colze. El redreçat de l'acer subministrat en rotlle, s'ha de fer amb maquinària específica que compleixi l'especificat en l'article 69.2.2 de l'EHE-08. El tallat de barres o filferros s'ha de realitzar per mitjans manuals (cisalla, etc.) o maquinària específica de tall automàtic. No s'han d'adreçar els colzes excepte si es pot verificar que es realitza sense danys. Pàgina: 62

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

____________________________________________________________________________

D9 - ELEMENTS COMPOSTOS PER A PAVIMENTS D93 -

CONGLOMERATS PER A PAVIMENTS

D937 - CONGLOMERATS DE TERRA-CIMENT 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Elaboració de terra-ciment en planta situada a l'obra. L'execució de l'element compost inclou les operacions següents: - Aportació i aplec de terres i altres materials per a la confecció de la mescla - Elaboració de la mescla en planta situada a l'obra - Transport de la mescla al tall de treball CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La mescla ha de ser homogènia i sense segregacions. No s'han d'utilitzar ciments de categoria superior a 32,5 N. Les terres no han de tenir matèria orgànica o d'altres substàncies que puguin perjudicar l'adormiment del ciment. TERRA: Mida màxima del granulat: 1/2 del gruix de la tongada per compactar, < 80 mm Elements retinguts en el tamís 2 mm (UNE 7050-1), en pes: <= 80% Elements que passen pel tamís 0,08 mm (UNE 7050-1), en pes: <= 50% Condicions de la fracció tamisada pel tamís 0,4 mm (UNE 7050): - Límit líquid (NLT-105): < 35 - Índex de plasticitat (NLT-106): < 15 Contingut de SO3, en pes (NLT 120): < 0,5% Toleràncies respecte de la dosificació: - Contingut de ciment, en pes: ± 0,3% - Humitat de la mescla respecte al seu pes sec: ± 2% 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ Abans de barrejar el terra amb el ciment s'ha de disgregar fins a aconseguir una eficàcia mínima del 100% referida al tamís 25 mm (UNE 7050-1) i del 80% referida al tamís 5 mm (UNE 7050-1). La mescla s'ha de fer en planta dosificadora, que ha de disposar de dosificadors independents per la terra, el ciment i l'aigua. S'ha de barrejar primer el ciment amb el terra, fins que desapareixin els grumolls de ciment. A continuació s'ha d'afegir l'aigua. La pastera ha d'estar neta abans de l'elaboració de la mescla. La mescla s'ha de fer just abans de l'utilització per tal d'evitar emmagatzematges. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

____________________________________________________________________________

Pàgina: 63

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Nivell de la cara superior del fonament: + 20 mm, - 50 mm - Dimensions en planta: - Fonaments encofrats: + 40 mm; -20mm - Fonaments formigonats contra el terreny (D:dimensió considerada): - D <= 1 m: + 80 mm; -20mm - 1 m < D <= 2,5 m: + 120 mm , -20mm - D > 2,5 m: + 200 mm , -20mm - Secció transversal (D:dimensió considerada): - En tots els casos: + 5%(<= 120 mm), - 5%(<= 20 mm) - D <= 30 cm: + 10 mm, - 8 mm - 30 cm < D <= 100 cm: + 12 mm, - 10 mm - 100 cm < D: + 24 mm, - 20 mm - Planor (EHE-08 art.5.2.e): - Cara superior del fonament: ± 16 mm/2 m - Cares laterals (fonaments encofrats)± 16 mm/2 m

CONJUNTS DE PARTIDES D'EDIFICACIÓ

13 - FONAMENTS I CONTENCIONS 135 - FONAMENTS DE FORMIGÓ ARMAT

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC 13512H34. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació i reforç d'elements estructurals de fonamentació i contenció del terreny, amb formigó armat. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Fonament en rasa de formigó armat, amb part proporcional d'encofrat - Mur de contenció de formigó armat - Llosa de fonaments de formigó armat - Llosa de fonaments de formigó armat, amb part proporcional d'encofrat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del pla de recolzament - Col·locació dels separadors - Muntatge i col·locació de l'armadura - Subjecció dels elements que formen l'armadura - Neteja del fons de l'encofrat - Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat - Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant - Tapat dels junts entre peces - Col·locació dels dispositius de subjecció i travament - Aplomat i anivellament de l'encofrat - Subjecció de l'armadura a l'encofrat - Humectació de l'encofrat - Abocada de formigó - Compactació del formigó mitjançant vibratge - Reglejat i anivellament de la cara superior - Cura del formigó - Retirada dels apuntalaments i dels encofrats i entrada en càrrega segons el pla previst - Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar, un cop la peça estructural estigui en condicions de suportar els esforços CONDICIONS GENERALS: L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats. Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o elements adherits. No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures. La superfície de formigó no ha de tenir defectes significatius (cocons, nius de grava, etc.) que puguin afectar la durabilitat del element. No s'admeten les rebaves, les discontinuïtats en el formigonament, les superfícies deteriorades, els guerxaments, les esquerdes, les armadures visibles ni d'altres defectes que perjudiquin el seu comportament a l'obra o el seu aspecte exterior. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. En la zona de solapament s'ha de disposar armadures transversals amb secció igual o superior a la secció de la barra solapada més gran. Fissuració màxima en funció de l'exposició ambiental definida a la taula 5.1.1.2 de l'EHE-08: - Elements formigó armat: - En classe d'exposició I: <= 0,4 mm - En classe d'exposició IIa, IIb, H: <= 0,3 mm - En classe d'exposició IIIa, IIIb, IV, F, Qa: <= 0,2 mm - En classe d'exposició IIIc, Qb, Qc: <= 0,1 mm - Elements formigó pretensat: - En classe d'exposició I: <= 0,2 mm - En classe d'exposició IIa, IIb, H: <= 0,2 mm Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5 de l'annex 11 de la norma EHE-08. ENCEPS, LLOSES, RASES I POUS: Toleràncies d'execució: - Desviació en planta, del centre de gravetat: < 2% dimensió en la direcció considerada, ± 50 mm Pàgina: 64

MURS DE CONTENCIÓ: Toleràncies d'execució: - Distància entre junts: ± 200 mm - Amplària dels junts: ± 5 mm - Desviació de la vertical (H alçaria del mur): - H <= 6 m. Extradòs: ± 30 mm, Intradòs: ± 20 mm - H > 6 m. Extradòs: ± 40 mm, Intradòs: ± 24 mm - Gruix (e): - e <= 50 cm: + 16 mm, - 10 mm - e > 50 cm: + 20 mm, - 16 mm - Murs formigonats contra el terreny: + 40 mm - Desviació relativa de les superfícies planes intradòs o extradòs: ± 6 mm/3 m - Desviació de nivell de l'aresta superior de l'intradòs, en murs vistos: ± 12 mm - Acabat de la cara superior de l'alçat en murs vistos: ± 12 mm/3 m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ L'ordre d'execució de les feines ha de ser l'indicat en el primer apartat, on s'enumeren les operacions incloses a la unitat d'obra. Cadascuna de les operacions que configuren la unitat d'obra ha de complir el seu plec de condicions. Després d'executar cadascuna de les operacions que configuren la unitat d'obra, i abans de fer una operació que oculti el resultat d'aquesta, s'ha de permetre que la DF verifiqui que es compleix el plec de condicions de l'operació. Abans de formigonar, s'ha d'humitejar l'encofrat i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt. No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat, abans de formigonar. Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades. Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la contrafletxa necessària per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum. S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mínim i no han de produir fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complir l'especificat en la taula 69.8.2 de l'EHE-08 No es procedirà al formigonat fins que la DF doni el vist-i-plau havent revisat armadures col·locades en posició definitiva. El formigonat de cada element es realitzarà d'acord amb un pla establert prèviament que tindrà en compte les deformacions d'encofrats. L'abocada del formigó s'ha de fer des d'una alçària inferior a 1 m, sense que es produeixin disgregacions. S'ha d'evitar la desorganització de les armadures, de les malles i d'altres elements. L'estesa del formigó ha d'iniciar-se als extrems i avançar amb tota l'alçària de l'element. Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu anivellament. Durant l'adormiment i primer període d'enduriment del formigó cal assegurar el manteniment de la humitat de l'element de formigó mitjançant el curat adequat i d'acord amb EHE-08. Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT FONAMENT EN LLOSA, RASA, MUR DE CONTENCIÓ:

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

m3 de volum de fonament o mur de contenció executat, mesurat d'acord amb les especificacions de la DT. No inclou cap operació de moviment de terres. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

____________________________________________________________________________

Pàgina: 65

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

E-

PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E22 -

MOVIMENTS DE TERRES

E222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E222322A,E222142A. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d'instal·lacions, realitzades amb mitjans mecànics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames. Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans mecànics o amb utilització d'explosius. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF. El fons de l'excavació ha de quedar anivellat. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT. La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Toleràncies d'execució: - Dimensions: ± 5%, ± 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm - Nivells: ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12%

Pàgina: 66

- Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. La finalització de l'excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol. Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment que es pugui formigonar la capa de neteja. Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment. Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos següents: - S'hagi de treballar a dins - Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada - Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF. S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la. Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos. EXCAVACIÓ DE RASES EN PRESÈNCIA DE SERVEIS Quan l'excavació es realitzi amb mitjans mecànics, cal que un operari extern al maquinista supervisi l'acció de la cullera o el martell, alertant de la presència de serveis. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI OBRES D'EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. OBRES D'ENGINYERIA CIVIL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

* Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera. Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones Técnicas complementarias relativas a los capítulos IV,V,VII,IX y X del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera

____________________________________________________________________________

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E22 -

MOVIMENTS DE TERRES

E223 - EXCAVACIONS PER A RECALÇATS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E223142X. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Excavació per a recalçats, realitzats per dames, amb mitjans mecànics o manuals. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF. El fons de l'excavació ha de quedar anivellat. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT. La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Toleràncies d'execució: - Dimensions: ± 5%, ± 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm - Nivells: ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.

S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. La finalització de l'excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol. Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment que es pugui formigonar la capa de neteja. Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment. Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos següents: - S'hagi de treballar a dins - Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada - Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF. S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la. Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos. EXCAVACIÓ PER DAMES: L'ordre d'execució de les dames ha de ser el que determini la DT, o en el seu defecte el que estableixi la DF. No es pot començar l'excavació d'un grup de dames si totes les dames del grup anterior no estan reblertes de formigó, i en condicions de suportar les empentes del terreny. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures.

Pàgina: 67

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

____________________________________________________________________________

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E22 -

MOVIMENTS DE TERRES

E223 - EXCAVACIONS PER A RECALÇATS E223142X - Excavació manual de cates per a localització de serveis, de qualsevol amplària i fondària, a tot tipus de terreny, inclou rebliment i piconatge posterior amb sorra fina, en tongades de 25 cm, com a màxim, amb compactació del 95 % P.M. Tanmateix s'inclou la càrrega mecànica i transport de terres i runa a l'abocador, amb camió de 12 T, els canons de l'abocador.* F222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d'instal·lacions, realitzades amb mitjans mecànics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames. Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans mecànics o amb utilització d'explosius. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF. El fons de l'excavació ha de quedar anivellat. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT. La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Toleràncies d'execució: - Dimensions: ± 5%, ± 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm - Nivells: ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. Pàgina: 68

S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. La finalització de l'excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol. Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment que es pugui formigonar la capa de neteja. Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment. Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos següents: - S'hagi de treballar a dins - Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada - Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF. S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la. Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos. EXCAVACIÓ DE RASES EN PRESÈNCIA DE SERVEIS Quan l'excavació es realitzi amb mitjans mecànics, cal que un operari extern al maquinista supervisi l'acció de la cullera o el martell, alertant de la presència de serveis. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI OBRES D'EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. OBRES D'ENGINYERIA CIVIL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera. Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones Técnicas complementarias relativas a los capítulos IV,V,VII,IX y X del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera

____________________________________________________________________________

E3 - FONAMENTS E31 -

Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat a l'UNE 36831. No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres, buits d'ascensor, passos d'instal·lacions, etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF. RASES I POUS: Toleràncies d'execució: - Desviació en planta, del centre de gravetat: < 2% dimensió en la direcció considerada, ± 50 mm - Nivells: - Cara superior del formigó de neteja: + 20 mm, - 50 mm - Cara superior del fonament: + 20 mm, - 50 mm - Gruix del formigó de neteja: - 30 mm - Dimensions en planta: - Fonaments encofrats: + 40 mm; -20mm - Fonaments formigonats contra el terreny (D:dimensió considerada): - D <= 1 m: + 80 mm; -20mm - 1 m < D <= 2,5 m: + 120 mm , -20mm - D > 2,5 m: + 200 mm , -20mm - Secció transversal (D:dimensió considerada): - En tots els casos: + 5%(<= 120 mm), - 5%(<= 20 mm) - D <= 30 cm: + 10 mm, - 8 mm - 30 cm < D <= 100 cm: + 12 mm, - 10 mm - 100 cm < D: + 24 mm, - 20 mm - Planor (EHE-08 art.5.2.e): - Formigó de neteja: ± 16 mm/2 m - Cara superior del fonament: ± 16 mm/2 m - Cares laterals (fonaments encofrats)± 16 mm/2 m

RASES I POUS 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

E315 - FORMIGONAMENT DE RASES I POUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E3152QM1,E31522H1. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formigonament d'estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat, per a pretensar, formigó autocompactant i formigó lleuger, de central o elaborat a l'obra en planta dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE, abocat directament des de camió, amb bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el formigonament i la cura del formigó. S'han considerat els elements a formigonar següents: - Rases i pous L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formigonament: - Preparació de la zona de treball - Humectació de l'encofrat - Abocada del formigó - Compactació del formigó mitjançant vibratge, en el seu cas - Curat del formigó CONDICIONS GENERALS: En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE-08, en especial les que fan referència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37 de l'EHE-08) en funció de les classes d'exposició. El formigó estructural ha de fabricar-se en centrals específiques El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. La DF comprovarà l'abséncia de defectes significatius en la superfície de formigó. En cas de considerar els defectes inadmisibles d'acord amb el projecte la DF valorarà la reparació. L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats. Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o elements adherits. En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de formigó sense que es toquin entre elles. La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5 de l'annex 11 de la norma EHE-08.

FORMIGONAMENT: Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament la part afectada. La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de suspendre quan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquests límits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida. Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del formigó. No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó. No es procedirà al formigonat fins que la DF doni el vist-i-plau havent revisat armadures col·locades en posició definitiva. La DF comprovarà l'abséncia de defectes significatius en la superfície de formigó. En cas de considerar els defectes inadmisibles d'acord amb el projecte la DF valorarà la reparació. No es col·locarà en obra capes o tongades de formigó amb un gruix superior al que permeti una compactació completa de la massa Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la DF ha d'aprovar la instal·lació de bombeig prèviament al formigonament. No pot transcórrer més d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment. No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions. La compactació del formigó es realitzarà mitjançant processos adequats a la consistència de la mescla i de manera que s'eliminin forats i s'eviti la segregació. S'ha de garantitzar que durant l'abocat i compactat del formigó no es produeixen desplaçaments de l'armadura. La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i assenti el formigó. El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la DF. En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat. Els junts de formigonament han de ser aprovats per la DF abans del formigonat del junt. En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter, deixant els granulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes corrosius. Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar, evitant que es facin tolls d'aigua en el junt. Es poden utilitzar productes específics (com les resines epoxi) per a l'execució de junts sempre que es justifiqui i es supervisi per la DF.

Pàgina: 69

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament. Durant l'adormiment i primer període d'enduriment del formigó cal assegurar el manteniment de la humitat de l'element de formigó mitjançant el curat adequat i d'acord amb EHE-08. Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element. FORMIGÓ ESTRUCTURAL: La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibrador utilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixin disgregacions. El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades i als paraments.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Si s'aprecien deficiències importants en l'element construït, la DF podrà encarregar assaigs d'informació complementaria (testimonis, ultrasons, escleròmetre) sobre el formigó endurit, per tal de tenir coneixement de les condicions de resistència assolides o altres característiques de l'element formigonat.

____________________________________________________________________________

FORMIGÓ ESTRUCTURAL AUTOCOMPACTANT: No es necessari la compactació del formigó. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

E3 - FONAMENTS

FORMIGONAMENT: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF.

E31 -

RASES I POUS

E31B - ARMADURES PER A RASES I POUS

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E31B3000.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Aprovació del pla de formigonat presentat pel contractista. - Inspecció visual de totes les excavacions abans de la col·locació de les armadures, amb observació de l'estat de neteja i entrada d'aigua en tot el recinte. - Presa de coordenades i cotes de totes les unitats d'obra abans del formigonat. - Observació de la superfície sobre la que s'ha d'estendre el formigó i de les condicions d'encofrat. Mesura de les dimensions de totes les unitats estructurals d'obra, entre els encofrats, abans de formigonar. - Verificació de la correcte disposició de l'armat i de les mesures constructives per tal d'evitar moviments de la ferralla durant el formigonat. - Inspecció del procés de formigonat amb control, entre d'altres aspectes, de la temperatura i condicions ambientals. - Control del desencofrat i del procés i condicions de curat. - Presa de coordenades i cotes dels punts que hagin de rebre prefabricats, després del formigonat.

Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o conjunt de barres i/o malles d'acer, en formació d'armadura passiva d'elements estructurals de formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigó existents, o soldades a perfils d'acer. S'han considerat les armadures per als elements següents: - Fonaments L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Tallat i doblegat de l'armadura - Neteja de les armadures - Neteja del fons de l'encofrat - Col·locació dels separadors - Muntatge i col·locació de l'armadura - Subjecció dels elements que formen l'armadura - Subjecció de l'armadura a l'encofrat

CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No es podrà iniciar el formigonat d'un element sense la corresponent aprovació de la DF. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la unitat finalitzada i control de les condicions geomètriques d'acabat, segons l'article 100. Control de l'element construït de l'EHE-08. - Assaigs d'informació complementària. De les estructures projectades i construïdes d'acord a la Instrucció EHE-08, en les que els materials i l'execució hagin assolit la qualitat prevista, comprovada mitjançant els controls preceptius, sols necessiten sotmetre's a assaigs d'informació i en particular a proves de càrrega, les incloses en els següents supòsits: - Quan així ho disposi les Instruccions, reglaments específics d'un tipus d'estructura o el plec de prescripcions tècniques particulars. - Quan degut a caràcter particular de l'estructura convingui comprovar que la mateixa reuneix certes condicions específiques. En aquest cas el plec de prescripcions tècniques particulars establirà els assaigs oportuns que s'han de realitzar, indicant amb tota precisió la forma de realitzar-los i la manera d'interpretar els resultats. - Quan a judici de la Direcció Facultativa existeixin dubtes raonables sobre la seguretat, funcionalitat o durabilitat de l'estructura.

Pàgina: 70

CONDICIONS GENERALS: Per a l'elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s'ha de seguir les indicacions de l'EHE i l'UNE 36831. Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser mai inferior a l'especificat a la DT. Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes. Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies que puguin perjudicar a l'acer, al formigó o a l'adherència entre ells. La disposició de les armadures ha de permetre un formigonament correcte de la peça, de manera que totes les barres quedin recobertes de formigó. En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d'un vibrador intern. La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de la secció nominal. Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d'una barra a la següent, sense que es produeixin lesions en el formigó proper a la zona d'empalmament. No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF. Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l'armadura treballa a la màxima càrrega. Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura. Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin que garanteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1 mm. L'armat de la ferralla s'ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicació de soldadura no resistent. La disposició dels punts de lligat ha de complir l'especificat en l'apartat 69.4.3.1 de l'EHE. La soldadura no resistent, ha de complir l'especificat en l'artícle 69.4.3.2 de l'EHE, seguint els procediments establerts en la UNE 36832. La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la llargària

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de seguir les prescripcions de l'EHE, a l'article 69.5.2. A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes. L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l'article 69.5.2.5 de l'EHE amb els procediments descrits en la UNE 36832. No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura. Queda prohibida la soldadura d'armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics. Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d'unió, s'han de realitzar segons les especificacions de la DT i les indicacions del fabricant, en qualsevol cas, s'ha de complir l'especificat en l'artícle 69.5.2.6 de l'EHE. Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó. Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments. La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament. Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma. Els sistemes auxiliars per a l'armat de la peça formats per barres o filferros, encara que no formen part de l'armadura, han de complir els recobriments mínims, a efectes de garantir la durabilitat de la peça. Distància lliure armadura parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim (on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent) Recobriment en peces formigonades contra el terreny: >= 70 mm Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins la peça i llargària de les barres ha de seguir les prescripcions de l'EHE, article 69.5.1. Toleràncies d'execució: - Llargària solapa: - 0 mm, + 50 mm - Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm) - Posició: - En series de barres paral·leles: ± 50 mm - En estreps i cèrcols: ± b/12 mm (on b es el costat menor de la secció de l'element) Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat a l'UNE 36831. BARRES CORRUGADES: Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas de peces comprimides, formigonades en posició vertical, on no sigui necessari realitzar empalmaments en les armadures. El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm. (on diàmetre equivalent es el de la secció circular equivalent a la suma de les seccions de les barres que formen el grup). Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el diàmetre equivalent no ha de ser de més de 70 mm. No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament. Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 69.5.2.3 de l'EHE. Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres. En la zona de solapament s'ha de disposar armadures transversals amb secció igual o superior a la secció de la barra solapada més gran. Distància lliure vertical i horitzontal entre 2 barres aillades consecutives: >= D màxim, >= 1,25 granulat màxim, >= 20 mm Distància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de l'armadura: >= longitud bàsica d'ancoratge (Lb) Distància entre les barres d'un empalmament per solapa: <= 4 D Distància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D màxim, >= 20 mm, >= 1,25 granulat màxim Llargària solapa: a x Lb neta: (on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de l'EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.2 de la EHE).

de l'EHE-08 Els separadors han d'estar expressament dissenyats per a aquesta finalitat i han de complir l'especificat en l'article 37.2.5 de l'EHE. Es prohibeix l'ús de fusta o qualsevol material residual de construcció (maó, formigó, etc.). Si han de quedar vistos, no poden ser metàl·lics. En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36832 i les han d'executar operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT BARRES CORRUGADES: kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF. - El pes s'obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament) - L'escreix d'amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d'obra com a increment del rendiment (1,05 kg de barra d'acer per kg de barra ferrallada, dins de l'element compost) 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Recepció i aprovació del informe d'especejament per part del contractista. - Inspecció abans del formigonat de totes les unitats d'obra estructurals amb observació dels següents punts: - Tipus, diàmetre, longitud i disposició de les barres i malles col·locades. - Rectitud. - Lligams entre les barres. - Rigidesa del conjunt. - Netedat dels elements. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Bàsicament el control de l'execució està confiat a la inspecció visual de les persones que l'exerceixen, amb la qual cosa el seu bon sentit, coneixements tècnics i experiència son fonamentals per aconseguir el nivell de qualitat previst. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Desautorització del formigonat fins que no es prenguin les mesures de correcció adequades.

____________________________________________________________________________

E3 - FONAMENTS E31 -

RASES I POUS

E31D - ENCOFRAT PER A RASES I POUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El doblegat de les armadures s'ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecàniques i a velocitat constant, amb l'ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona. No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé. S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mínim i no han de produir fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complir l'especificat en la taula 69.8.2

E31DC100. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que formen el motlle on s'abocarà el formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del pla de recolzament

Pàgina: 71

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant Tapat dels junts entre peces Col·locació dels dispositius de subjecció i travament Aplomat i anivellament de l'encofrat Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui Humectació de l'encofrat, si és de fusta Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat.

CONDICIONS GENERALS: Abans dels seu muntatge s'haurà de disposar d'un projecte del cindri on han de quedar reflectits com a mínim: - Justificació de la seva seguretat, límit de les deformacions abans i desprès del formigonat - Plànols executius del cindri i els seus components - Plec de prescripcions tècniques del cindri i els seus elements com perfils metàl·lics, tubs, grapes, etc.. S'ha de disposar d'un procediment escrit per al muntatge i desmuntatge del cindri o apuntalament on figurin els requisits per a la seva manipulació, ajust, contrafletxa, càrregues, desclavament i desmantellament. La DF disposarà d'un certificat on es garantitzi que els seus components compleixen amb les especificacions del plec de condicions tècniques. Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació. Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col·locació d'aquests productes. El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament. Abans de l'aplicació, es facilitarà a la DF. certificat on es reflecteixin les característiques del desencofrant i dels possibles efectes sobre el formigó No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilitzar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució. Els encofrats hauran de complir les característiques següents: - Estanquitat dels junts entre panells, evitant fuites d'aigua o beurada - Resistència a la pressió del formigó fresc i als efectes de la compactació mecànica - Alineació i verticalitat, especialment al creuament de pilars i sostres - Manteniment geomètric dels panells, motlles i encofrats, amb absència d'esbombaments fora de toleràncies - Neteja de les cares interiors evitant residus propis de l'activitat - Manteniment de característiques que permetin textures i acabats específics del formigó Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades. Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar. Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de l'encofrat. El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits. Els cindris s'estabilitzaran en les dues direccions per a que l'apuntalament resisteixi els esforços horitzontals produïts durant l'execució dels sostres, podent-se utilitzar els següents procediments: - Travament dels puntals en ambdues direccions amb tubs o abraçadores, resistint les empentes horitzontals i un 2% com a mínim de les càrregues verticals - Transmissió d'esforços a pilars o murs, comprovant que disposen de la capacitat resistent i rigidesa suficients - Disposició de torres de cindri a ambdues direccions i a les distàncies adients S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF. El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada la peça, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors. La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú. En obres d'importància i que no es tingui l'experiència de casos similars o quan els perjudicis que Pàgina: 72

es puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de desencofrat. No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la DF. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. En encofrats amb possibilitat de moviment durant l'execució (trepants o lliscants) la DF podrà exigir una proba sobre un prototip, prèviament a la seva utilització a l'estructura, per tal de poder avaluar el seu comportament durant l'execució Si s'utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l'entumiment de les mateixes per l'humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta o beurada durant el formigonament, ni reprodueixin esforços o deformacions anormals. Per a evitar-ho es podrà autoritzar un segellant adient Toleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: - Moviments locals de l'encofrat: <= 5 mm - Moviments del conjunt (L=llum): <= L/1000 - Planor: - Formigó vist: ± 5 mm/m, ± 0,5% de la dimensió - Per a revestir: ± 15 mm/m Toleràncies particulars de muntatge i deformacions de l'encofrat per al formigonament: +-------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦Replanteig eixos ¦Dimensions¦Aplomat ¦Horitzontalitat¦ ¦ ¦-----------------¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Parcial ¦ Total ¦ ¦ ¦ ¦ ¦-------------¦--------¦--------¦----------¦--------¦---------------¦ ¦Rases i pous ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ - 30 mm ¦± 10 mm ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ + 60 mm ¦ ¦ ¦ ¦Murs ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 20 mm ¦ ± 50 mm ¦ ¦Recalçats ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ¦± 20 mm ¦ ¦ ¦Riostres ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 10 mm ¦ ¦ ¦Basaments ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ ¦ ¦Enceps ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 10 mm ¦ ¦ ¦Pilars ¦± 20 mm ¦± 40 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ ¦ ¦Bigues ¦± 10 mm ¦± 30 mm ¦ ± 0,5 % ¦ ± 2 mm ¦ ¦ ¦Llindes ¦ ¦ ¦ ± 10 mm ¦ ± 5 mm ¦ ¦ ¦Cèrcols ¦ ¦ ¦ ± 10 mm ¦ ± 5 mm ¦ ¦ ¦Sostres ¦± 5mm/m ¦± 50 mm ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Lloses ¦ ¦± 50 mm ¦ - 40 mm ¦ ± 2 % ¦ ± 30 mm/m ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ + 60 mm ¦ ¦ ¦ ¦Membranes ¦ ¦± 30 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Estreps ¦ ¦± 50 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ ¦ +-------------------------------------------------------------------+ MOTLLES RECUPERABLES: Els motlles s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis de l'estructura. No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures. El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats. Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar. FORMIGÓ PRETENSAT: Els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels tendons es mantinguin normals als ancoratges. Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de pretesat al formigó. El desmuntatge del cindri és realitzarà d'acord amb el programa previst, que haurà d'estar d'acord amb el tesat de les armadures. FORMIGÓ VIST: Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense rebaves ni irregularitats. S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades. La DF podrà autoritzar la utilització de matavius per a aixamfranar les arestes vives. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS:

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta per evitar que absorbeixi l'aigua continguda al formigó, i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes. El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar. Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura. En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta. Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat, abans de formigonar. El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu. Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades. El desencofrat i desmuntatge del cindri no es realitzarà fins que el formigó assoleixi la resistència necessària per a suportar amb seguretat i sense excessives deformacions els esforços als que estarà sotmès amb posterioritat. Es posarà especial cura durant el desencofrat en la retirada de qualsevol element que pugui impedir el lliure moviment de les juntes de retracció, assentament o dilatació així com de les articulacions. No es retirarà cap puntal sense l'autorització prèvia de la DF. No es desapuntalarà de forma sobtada, i es prendran precaucions que impedeixin l'impacte dels sotaponts i puntals als sostres. ELEMENTS VERTICALS: Per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat. S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària. En èpoques de vents forts s'han d'atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals d'esveltesa més gran de 10. ELEMENTS HORITZONTALS: Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la contrafletxa necessària per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum. Els puntals es col·locaran sobre soles de repartiment quan es transmetin càrregues al terreny o a sostres alleugerits. Quan aquest estiguin sobre el terreny cal asegurar que no assentaran. Els puntals s'han de travar en dues direccions perpendiculars Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzill Als ponts s'haurà d'assegurar que les deformacions del cindri durant el formigonat no afecti negativament a altres parts de l'estructura executades amb anterioritat. En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o plàstics.

para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

____________________________________________________________________________

E3 - FONAMENTS E3Z -

ELEMENTS ESPECIALS PER A FONAMENTS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E3Z112T1. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de capa de neteja i anivellament, mitjançant l'abocada de formigó al fons de les rases o dels pous de fonamentació prèviament excavats. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja, refinat i preparació de la superfície del fons de l'excavació - Situació dels punts de referència dels nivells - Abocada i estesa del formigó - Curat del formigó CONDICIONS GENERALS: La superfície ha de ser plana i anivellada. Els formigons de neteja han de tenir una dosificació mínima de 150 kg/m3 de ciment. La mida màxima del granulat es recomanable sigui inferior a 30 mm. Es tipificaran de la manera següent: HL-150/C/TM, on C = consistència i TM= mida màxima del granulat. El formigó no ha de tenir disgregacions ni buits a la massa. Gruix de la capa de formigó: >= 10 cm Toleràncies d'execució: - Gruix de la capa: - 30 mm - Nivell: +20 / - 50 mm - Planor: ± 16 mm/2 m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ L'acabat del fons de la rasa o pou, s'ha de fer immediatament abans de col·locar el formigó de neteja. Si ha de passar un temps entre l'excavació i l'abocada del formigó, cal deixar els 10 o 15 cm finals del terreny sense extreure, i fer l'acabat final del terreny just abans de fer la capa de neteja. La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha d'aturar, com a norma general, en cas de pluja o quan es preveu que durant les 48 hores següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. El formigó s'ha de col·locar abans d'iniciar l'adormiment. L'abocada s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT i que es trobi en contacte amb el formigó. Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, els elements auxiliars per a muntatge de l'encofrat i els elements d'acabat de les cantonades per a formigó vist, com ara matavius o altres sistemes, així com la recollida, neteja i condicionament dels elements utilitzats. La superfície corresponent a forats interiors s'ha de deduir de la superfície total d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, l'amidament inclou l'encofrat necessari per a conformar el perímetre dels forats. En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també l'encofrat necessari per a conformar el perímetre dels forats.

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Observació de la superfície sobre la que s'ha d'estendre la capa de neteja. - Inspecció del procés de formigonat amb control de la temperatura ambient. - Control de les condicions geomètriques d'acabat (gruix, nivell i planor). CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:

Pàgina: 73

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

____________________________________________________________________________

la paret, i acabat amb un lliscat de pasta de ciment pòrtland. El revestiment, un cop sec, ha de ser llis, sense fissures, forats o d'altres defectes. No ha de ser polsegós. Gruix dels junts: <= 1,5 cm Gruix de l'arrebossat i el lliscat: <= 2 cm Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m - Gruix de l'arrebossat i el lliscat: ± 2 mm

ED - INSTAL·LACIONS D'EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA

PARET EXTERIOR ACABADA AMB UN ESQUERDEJAT EXTERIOR: La superfície exterior ha de quedar coberta sense discontinuïtats amb un esquerdejat ben adherit a la paret. Gruix de l'esquerdejat: <= 1,8 cm

Les operacions de control s'han de realitzar segons les indicacions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No es podrà iniciar el formigonat d'un element sense la corresponent aprovació de la DF. La correcció dels defectes observats ha d'anar a càrrec del contractista.

EDD -

PARETS PER A POUS DE REGISTRE

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC EDDZ7DD4. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de parets per a pous de registre circulars, quadrats o rectangulars i la col·locació dels elements complementaris. S'han considerat els materials següents per a les parets del pou: - Maons ceràmics agafats amb morter, amb arrebossat i lliscat interior de la paret i eventualment, esquerdejat exterior - Peces prefabricades de formigó agafades amb morter S'han considerat els elements complementaris de pous de registre, següents. - Bastiment i tapa - Graó d'acer galvanitzat - Graó de ferro colat - Junt d'estanquitat amb fleixos d'acer inoxidable i anelles d'expansió L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Parets: - Comprovació de la superfície de recolzament - Col/locació de les peces agafades amb morter - Acabat de les parets, en el seu cas - Comprovació de l'estanquitat del pou En el bastiment i tapa: - Comprovació de la superfície de recolzament - Col·locació del morter d'anivellament - Col·locació del conjunt de bastiment i tapa, agafat amb morter En el graó: - Comprovació i preparació dels punts d'encastament - Col·locació dels graons amb morter PARET PER A POU: El pou ha de ser estable i resistent. Les parets del pou han de quedar aplomades, excepte en el tram previ al coronament, on s'ha d'anar reduint les dimensions del pou fins arribar a les de la tapa. Les generatrius o la cara corresponents als graons d'accés han de quedar aplomades de dalt a baix. Els junts han d'estar plens de morter. El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la tapa enrasats amb el paviment. La superfície interior ha de ser llisa i estanca. Han de quedar preparats els orificis, a diferent nivell, d'entrada i sortida de la conducció. Toleràncies d'execució: - Secció interior del pou: ± 50 mm - Aplomat total: ± 10 mm PARET DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ: La paret ha d'estar constituïda per peces prefabricades de formigó agafades amb morter, recolzades a sobre d'un element resistent. La peça superior ha de ser reductora per a passar de les dimensions del pou a les de la tapa. PARET DE MAÓ: Els maons han d'estar col·locats a trencajunts i les filades han de ser horitzontals. La paret ha de quedar recolzada sobre una solera de formigó. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme i ben adherit a Pàgina: 74

BASTIMENT I TAPA: El bastiment col·locat ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element que s'ha de tapar, anivellades prèviament amb morter. Ha de quedar sòlidament travat per una anella perimetral de morter. L'anella no ha de provocar el trencament del paviment perimetral i no ha de sortir lateralment de les parets del pou. La tapa ha de quedar recolzada a sobre del bastiment a tot el seu perímetre. No ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls. Un cop col·locada la tapa, el dispositiu de fixació ha de garantir que només podrà ser retirada per personal autoritzat i que no podrà tenir desplaçaments accidentals. Les tapes practicables, han d'obrir i tancar correctament. La part superior del bastiment i la tapa ha de quedar al mateix pla que el paviment perimetral i mantenir el seu pendent. Toleràncies d'execució: - Nivell entre la tapa i el paviment: ± 2 mm - Ajust lateral entre bastiment i tapa: ± 4 mm - Nivell entre tapa i paviment: ± 5 mm GRAÓ: El graó col·locat ha de quedar anivellat i paral·lel a la paret del pou. Han d'estar alineats verticalment. Ha d'estar sòlidament fixat a la paret per encastament dels seus extrems agafats amb morter. Els graons s'han d'anar col·locant a mida que s'aixeca el pou. Llargària d'encastament: >= 10 cm Distància vertical entre graons consecutius: <= 35 cm Distància vertical entre la superfície i el primer graó: 25 cm Distància vertical entre l'últim graó i la solera: 50 cm Resistència a una càrrega vertical de 2 kN en l'extrem del graó (senzill): - Deformació sota càrrega: = 5 mm - Deformació remanent: = 1 mm - Resistència a la tracció horitzontal: = 3,5 kN Resistència a una càrrega vertical de 2 kN en l'extrem del graó (doble): - Deformació sota càrrega: = 10 mm - Deformació remanent: = 2 mm - Resistència a la tracció horitzontal: = 3,5 kN Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm - Paral·lelisme amb la paret: ± 5 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides per al material. PARET PER A POU: Els treballs s'han de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 35°C, sense pluja. PARET DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ: La col·locació s'ha de realitzar sense que les peces rebin cops. PARET DE MAÓ: Els maons per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Els arrebossats s'han d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superfícies que els han de rebre. El lliscat s'ha de fer en una sola operació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ELEMENTS COMPLEMENTARIS: Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. PARET PER A POU: m de fondària amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS. * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN BASTIMENTS I TAPES DE FOSA: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Seguiment del procés de col·locació. CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN GRAONS: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Comprovacions de resistència i deformació a càrregues horitzontals i verticals (UNE-EN 1917), sempre que es canviï de procedència. - Comprovació geomètrica de les toleràncies d'execució sobre un 10 % del graons col·locats. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN BASTIMENTS I TAPES DE FOSA: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció de les condicions d'assentament del bastiment - Comprovació de les toleràncies d'ajust i de nivell respecte al paviment CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN GRAONS: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual de totes les peces col·locades CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: El control es realitzarà sobre totes les unitats existents a l'obra. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

____________________________________________________________________________

Pàgina: 75

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

F-

PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F21 - DEMOLICIONS F211 -

DEMOLICIÓ DE PETITES EDIFICACIONS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Demolició d'edificacions amb estructura d'obra de fàbrica, de perfils d'acer o d'estructura de formigó armat, amb càrrega mecànica i manual de runa sobre camió. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Demolició per fases de l'edifici, amb els estintolaments provisionals que calguin - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre camió o contenidor CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats pels treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. Els elements no estructurals (revestiments, divisions, tancaments, etc.), s'han de demolir abans que els elements resistents als que estiguin units, sense afectar la seva estabilitat. Les parts que estiguin en contacte amb elements que no s'hagin de demolir, s'han d'enderrocar abans element a element, deixant aïllat el troç que ha de demolir la màquina. Els plans inclinats que puguin lliscar damunt la màquina, han d'enderrocar-se abans. No s'ha d'empènyer contra elements sense demolir, d'acer o de formigó armat. S'ha d'empènyer en el quart superior de l'alçària dels elements verticals. No s'admet l'enderroc per empenta en edificacions d'alçària superior a 3,5 m. L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues. La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la Documentació Tècnica o, en el seu defecte, la DF. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament. No s'han de deixar elements en voladiu sense apuntalar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. En cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l'inici de les feines, l'empresa encarregada d'executar-les haurà d'establir un pla de treball que ha de ser aprovat per Pàgina: 76

l'autoritat de treball. Quan tècnicament sigui possible, l'amiant o els materials que el continguin han de ser retirats abans de començar les operacions de demolició. En els treballs amb risc d'amiant s'han de prendre les mesures de protecció individuals i col·lectives establertes a l'Ordre de 31 d'octubre de 1984. Per tal de garantir un nivell baix d'emissions de fibres d'amiant respirables, s'han d'utilitzar eines de tall lent i eines amb aspiradors de pols d'acord amb l'establert a l'UNE 88411. Les zones de treball on existeixi risc d'exposició a l'amiant han d'estar clarament delimitades i senyalitzades. Els residus que continguin amiant s'han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats que impedeixin l'emissió de fibres d'amiant a l'ambient. Aquests recipients han d'anar senyalitzats amb etiquetes d'advertència de perill. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum aparent, realment enderrocat, amidat com a diferència entre els perfils trets abans de començar l'enderroc i els trets al finalitzar l'enderroc, aprovats per la DF. En aquest criteri d'amidament no es consideren inclosos els fonaments de l'edifici ni els elements soterrats, ni les soleres, ja que son elements que s'enderroquen durant l'execució de l'obra nova, ni cap tipus de gestió ni transport de residus, així com tampoc cap tipus d'enderroc d'elements especials o amb residus especials. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden de 31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. Orden de 26 de julio de 1993 por la que se modifican los artículos 2, 3 y 13 de la orden de 31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el reglamento sobre trabajos con amianto y el artículo 2 de la Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complementarias al citado Reglamento * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones * UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra.

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F21 - DEMOLICIONS F213 -

ENDERROCS DE FONAMENTS I CONTENCIONS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Enderroc d'elements de fonamentació d'estructures i d'elements de contenció de terres amb càrrega manual o mecànica sobre camió o contenidor. S'han considerat les eines de demolició següents: - Mitjans manuals - Martell picador - Martell trencador sobre retroexcavadora S'han considerat els materials següents: - Maçoneria - Obra ceràmica - Formigó en massa - Formigó armat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans adients - Tall d'armadures i elements metàl·lics

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió

NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

F21 - DEMOLICIONS

CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats pels treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. S'ha de demolir de dalt a baix, per tongades horitzontals, de manera que la demolició es faci pràcticament al mateix nivell. La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element si aquest és estable i l'alçària és <= 2 m. En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció.

F216 -

FONAMENTS: L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues. MURS DE CONTENCIÓ: El mur per enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció de càrregues o d'empentes de terres. Quan l'alçària lliure en una o en ambdues cares és >= 6 m s'han de col·locar bastides amb una barana i un sòcol. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament. La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material.

ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Enderroc d'elements de tancament de reixat metàl·lic, amb els seus elements de suport i els daus de formigó de la fonamentació, amb càrrega manual o mecànica sobre camió o contenidor. S'han considerat els següents materials i mitjans de demolició: - Reixat metàl·lic i elements de suport, a ma - Daus de formigó, amb martell picador L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Demolició de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Pel trossejament dels elements enderrocats cal utilitzar la maquinària i les eines adients. En acabar l'enderroc es farà una revisió general de les parts que hagin de romandre dempeus per observar les lesions que hagin sorgit. Quan s'apreciï alguna anomalia, es notificarà immediatament a la DF. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. No s'acumularà runa en tanques, murs i suports propis que hagin de mantenir-se dempeus o d'edificacions i elements aliens a l'enderroc. Si es preveuen desplaçaments laterals dels elements que formen la tanca, cal apuntalar per tal d'evitar-ne l'esfondrament. En finalitzar la jornada, no han de romandre elements en estat inestable que el vent, les condicions atmosfèriques o bé altres causes en puguin provocar l'enderroc. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de trossejar la runa per tal de facilitar-ne la càrrega amb mitjans manuals. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

m3 de volum realment enderrocat, amidat com a diferència entre els perfils aixecats abans de començar l'enderroc i els aixecats al finalitzar l'enderroc, aprovats per la DF.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

* Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación:

____________________________________________________________________________

Pàgina: 77

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ENDERROC O FRESAT DE PAVIMENT: m2 de paviment realment enderrocat, segons les especificacions de la DT.

F21 - DEMOLICIONS F219 -

TALL DE PAVIMENT: m de llargària executada realment, amidada segons les especificacions del projecte, comprovada i acceptada expressament per la DF.

DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI F2194AJ5,F219FBA0. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Demolició d'elements de vialitat, arrencada de paviments o soleres o desmuntatge de paviments. Tall fet amb maquina tallajunts en un paviment que s'ha de demolir, per tal de delimitar la zona afectada, i que en fer la demolició els límits del paviment que resti siguin rectes i uniformes. S'han considerat els elements següents: - Vorada col·locada sobre terra o formigó - Rigola de formigó o de panots col·locats sobre formigó - Paviment de formigó, panots, llambordins o mescla bituminosa L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Demolició de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de la runa

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar feta al lloc indicat a la DT, amb les modificacions introduides al replanteig previ, aprovades per la DF. Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats pels treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). El paviment no ha de tenir conductes d'instal·lació en servei a la part per arrencar, s'han de desmuntar els aparells d'instal·lació i de mobiliari existents, així com qualsevol element que pugui destorbar la feina. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ENDERROC D'ESGLAÓ, ARRENCADA DE REVESTIMENT D'ESGLAÓ, DE SÒCOL, DE VORADA O RIGOLA: m de llargària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT. Pàgina: 78

F21 - DEMOLICIONS F21D - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SANEJAMENT I DRENATGE 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Demolició d'elements que formen part d'una xarxa de sanejament o de drenatge, amb mitjans manuals o mecànics. S'han considerat els elements següents: - Claveguera, clavegueró o cuneta de formigó amb o sense solera de formigó - Pou, embornal o interceptor de maó amb o sense solera de formigó - Canonada d'acer corrugat de 200 cm de diàmetre com a màxim L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans adients - Tall d'armadures i elements metàl·lics - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. L'excavació del terreny circumdant s'ha de fer alternativament a ambdós costats, de manera que mantinguin el mateix nivell. Ha d'estar fora de servei. Qualsevol conducció que empalmi amb l'element ha de quedar obturada. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. La runa s'ha de desinfectar abans de ser transportada.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT CLAVEGUERÓ, CANONADA, INTERCEPTOR, CUNETA O CONDUCTES D'EVACUACIÓ: m de llargària realment enderrocat, amidat per l'eix de l'element, segons les especificacions de la DT. POU: m de fondària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT. EMBORNAL: Unitat de quantitat realment executada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.

- Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats pels treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut S'han de talar primer les branques laterals, deixant net el tronc. S'ha de garantir que la caiguda del tronc no afectarà a cap construcció o servei públic. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'arbre realment arrencat, aprovat per la DF

____________________________________________________________________________ 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ____________________________________________________________________________

F21 - DEMOLICIONS F21R - ARRENCADA D'ELEMENTS VEGETALS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS

F21R11A5,F21R12D5,F21R4060.

F22 - MOVIMENTS DE TERRES

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

F221 -

Arrencada d'arbres, arrels i part aèria, amb càrrega manual o mecànica sobre camió o contenidor. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Tala de les branques - Tall del tronc - Arrencada de la soca i arrels principals - Trossejament i apilada de les branques i arrels - Càrrega sobre el camió o contenidor de branques, arrels i brossa resultant - Reblert del clot amb terres adequades CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. El forat de la soca ha de quedar reblert amb terres adequades, compactades amb el mateix grau que les del voltant. No han de quedar soterrades al terreny arrels de diàmetre superior a 10 cm. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. Només s'ha d'arrencar els arbres indicats a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases

EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2213122,F221342Z. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Excavacions amb finalitats diverses, que tenen com a resultat el rebaix del terreny. S'han considerat els tipus següents: - Neteja i esbrossada del terreny - Excavació per a caixa de paviment - Excavació per a rebaix - Excavació de roca a cel obert amb morter expansiu L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Excavació per esplanació, rebaix, buidat de soterrani o caixa de paviment: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas Neteja i esbrossada del terreny: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Protecció dels elements que s'han de conservar - Retirada de la capa superficial del terreny (10-15 cm) amb la vegetació i la brossa - Càrrega dels materials sobre camió Excavació de roca amb morter expansiu: - Preparació de la zona de treball

Pàgina: 79

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Situació de les referències topogràfiques externes Perforació de la roca d'acord amb un pla de treball preestablert Introducció del morter a les perforacions Trossejat de les restes amb martell trencador Càrrega de la runa sobre camió o contenidor

- Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: - El talús ha de ser fixat per la DF.

<= 6%

EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: Les terres s'han d'extreure de dalt a baix, sense soscavar-les. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. S'han d'extreure les terres o els materials amb perill de desprendiment. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació. EXCAVACIÓ AMB MORTER EXPANSIU: Cal fer un programa de les perforacions i del procés del reblert amb morter i extracció de la roca. En fer les perforacions, cal verificar que no es produeixen danys a estructures properes. Si es donés aquest cas, cal evitar l'ús de barrines percussores i fer els forats exclusivament per rotació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT NETEJA I ESBROSSADA: m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT. No inclou la tala d'arbres. EXCAVACIÓ: m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

____________________________________________________________________________ EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: L'excavació per a caixes de paviments s'aplica en superfícies petites o mitjanes i amb una profunditat exactament definida, amb lleugeres dificultats de maniobra de màquines o camions. S'entén que el rebaix es fa en superfícies mitjanes o grans, sense problemes de maniobrabilitat de màquines o de camions. El fons de l'excavació s'ha de deixar pla, anivellat o amb la inclinació prevista. S'han de deixar els talussos perimetrals que fixi la DF. L'aportació de terres per a correccions del nivell ha de ser mínima, de la mateixa terra existent i amb la mateixa compacitat. La qualitat del terreny al fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de transportar a un abocador autoritzat. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 100 mm - Nivells: + 10 mm, - 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Angle del talús: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar quan plou, En cas d'imprevistos (terrenys suspendre els treballs i avisar Si cal fer rampes per accedir a - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12%

neva o fa vent superior als 60 km/h. inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de la DF. la zona de treball, han de tenir les característiques següents:

Pàgina: 80

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F222 -

EXCAVACIONS DE RASES I POUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2225420. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d'instal·lacions, realitzades amb mitjans mecànics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames. Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans mecànics o amb utilització d'explosius. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF. El fons de l'excavació ha de quedar anivellat. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT. La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Toleràncies d'execució: - Dimensions: ± 5%, ± 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm - Nivells: ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. La finalització de l'excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol. Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment que es pugui formigonar la capa de neteja. Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment. Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos següents: - S'hagi de treballar a dins - Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada - Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF. S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la. Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de

suspendre els treballs i avisar la DF. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos. EXCAVACIÓ DE RASES EN PRESÈNCIA DE SERVEIS Quan l'excavació es realitzi amb mitjans mecànics, cal que un operari extern al maquinista supervisi l'acció de la cullera o el martell, alertant de la presència de serveis. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI OBRES D'EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. OBRES D'ENGINYERIA CIVIL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera. Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones Técnicas complementarias relativas a los capítulos IV,V,VII,IX y X del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F226 -

TERRAPLENADA I PICONATGE DE TERRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2264C0F. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Pàgina: 81

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Estesa i compactació de terres per tongades de diferents materials, en zones de dimensions que permeten la utilització de maquinària, amb la finalitat d'aconseguir una plataforma de terres superposades. S'han considerat els tipus següents: - Caixa de paviment amb una compactació del 90% al 95% PM - Fonament de terraplé amb una compactació del 95% al 100% PN - Nucli de terraplé amb una compactació del 95% al 100% PN - Coronació de terraplé amb una compactació del 95% al 100% PN o del 90% al 95% PM L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Execució de l'estesa - Humectació o dessecació de les terres, en cas necessari - Compactació de les terres CONDICIONS GENERALS: Les terres han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. Els materials han de complir les condicions bàsiques següents: - Posada en obra en condicions acceptables - Estabilitat satisfactòria - Deformacions tolerables a curt i llarg termini, per les condicions de servei previstes El tipus de sòl utilitzat en la zona de coronament del terraplè ha de ser adequat o seleccionat, en el fonament i nucli es pot utilitzar a més el tolerable. No es poden utilitzar sòls expansius o colapsables tal i com es defineixen en l'article 330.4.4 del PG 3/75 Modificat per ORDEN FOM 1382/2002, en la zona exterior del terraplè (coronament i zones laterals). En la zona del nucli, l'ús de sòls expansius, colapsables, amb guix, amb sals solubles, amb matèria orgànica o amb qualsevol altre tipus de material marginal, han de complir l'especificat en l'article 330.4.4. del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 1382/2002. A més dels sòls naturals, es podran utilitzar terres naturals provinents d'excavació o d'aportació, i a més, també es podran fer servir els productes provinents de processos industrials o manipulats, sempre que compleixin les prescripcions del PG3. Els sòls colapsables són aquells que pateixen un assentament superior al 1% de l'altura inicial de la mostra al realitzar l'assaig segons NLT 254 i pressió d'assaig de 0,2 MPa. Aquests es podran utilitzar en fonaments sempre que es realitzi un estudi especial que defineixi les disposicions i cures a adoptar per al seu ús, depenent de la funcionalitat del terraplè, el grau de colapsabilitat del sòl, i les condicions climàtiques i de nivells freàtics. S'hauran de compactar per la part humida, amb relació a la humitat òptima de l'assaig Próctor de referència compresa entre el 1 i el 3%. L'ús de sòls amb altres sals solubles en aigua dependrà del seu contingut. Així, per a qualsevol zona del terraplè, es podran utilitzar les que tinguin un contingut inferior al 0,2%. Si hi hagués un contingut superior al 1%, s'hauria de realitzar un estudi especial aprovat pel Director d'obra per a autoritzar el seu ús. Quan el terraplè pugui estar subjecte a inundacions només es podran utilitzar terres adequades o seleccionades. No s'han d'utilitzar sols inadequats en cap zona del terraplè. El material de cada tongada ha de tenir les mateixes característiques. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. El gruix de cada tongada ha de ser uniforme. El gruix de cada tongada ha de ser l'adequat per tal d'obtenir el grau de compactació exigit amb els mitjans que es disposen. L'acord amb zones de desmunt en sentit longitudinal i transversal, ha de ser suau, amb pendents inferiors a 1:2. Gruix de cada tongada : >= 3/2 mida màxima material Pendent transversal de cada tongada: 4% TERRAPLÈ: Mòdul de deformació vertical (assaig de càrrega sobre placa NLT 357): - Fonament, nucli i zones exteriors: - Sòls seleccionats : >= 50 MPa - Resta de sòls : >= 30 MPa - Coronament: - Sòls seleccionats : >= 100 MPa - Resta de sòls : >= 60 MPa Grau de compactació: >= 95% PM Compactació de la coronació/esplanada: >= 100% PM Petjada admissible (nucli): <= 5 mm Toleràncies d'execució: - Variació en l'angle del talús: ± 2° - Espessor de cada tongada: ± 50 mm - Nivells:

- Zones de vials: ± 30 mm - Resta de zones: ± 50 mm - Grau d'humitat desprès de la compactació (desviació respecte al nivell òptim de l'assaig Pròctor): - Sòls seleccionats, adequats o tolerables: - 2%, + 1% - Sòls expansius o colapsables: - 1%, + 3% CAIXA DE PAVIMENT: Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 100 mm - Planor: ± 20 mm/m SÒLS EN FONAMENTS DE TERRAPLÈ: Es defineix com a fonament de terraplè la part que està per sota de la superfície original del terreny i que ha estat buidada en l'esbrossada o al fer una excavació addicional degut a la presència de material inadequat. L'espessor mínim serà d'1 m. El terra de la base del terraplè ha de quedar pla i anivellat. En els fonaments, s'utilitzaran sòls tolerables, adequats o seleccionats, sempre que les condicions de drenatge o estanquitat ho permetin, que les característiques del terreny siguin les adequades, i que l'índex CBR, corresponent a les condicions de compactació de posada en obra, sigui CBR >= 3 (UNE 103502). La utilització de sòls amb guix ha d'estar autoritzada pel Director d'obra, i a més, el contingut d'aquesta substància haurà de ser < 0,2% per a qualsevol zona de terraplè. En terraplens de més de 5 metres d'altura, es podran utilitzar sòls que continguin fins a un 2% de matèria orgànica; per a un contingut superior, s'haurà de realitzar un estudi especial aprovat pel Director d'obra. Gruix: >= 1 m SÒLS EN NUCLI DE TERRAPLÈ: Es defineix com a nucli de terraplè a la zona compresa entre el fonament i la coronació. En el nucli, s'utilitzaran sòls tolerables, adequats o seleccionats, sempre que l'índex CBR, corresponent a les condicions de compactació de posada en obra, sigui CBR >= 3 (UNE 103502). La utilització de sòls marginals o amb un índex CBR < 3, pot venir condicionada per problemes de resistència, deformabilitat i posada en obra; per tant, el seu ús no és aconsellable, a no ser que es justifiqui el seu ús mitjançant un estudi especial. L'ús d'altres tipus de sòls, es farà segons l'article 330.4.4 del PG-3. Els sòls expansius són aquells que tenen un inflament lliure superior al 3% al realitzar l'assaig segons UNE 103601. Aquests es podran utilitzar en el nucli sempre que es realitzi un estudi especial que defineixi les disposicions i cures a adoptar durant la construcció, depenent de la funcionalitat del terraplè, les característiques de permeabilitat de la coronació i espigons, el inflament lliure, i les condicions climàtiques. S'hauran de compactar lleugerament per la part humida, amb relació a la humitat òptima de l'assaig Próctor de referència compresa entre el 1 i el 3%. La utilització de sòls amb guix en nucli de terraplè ha d'estar autoritzada pel Director d'obra, i a més, el contingut en aquesta substància haurà d'estar entre: - 0,2-2%: Si la necessitat d'adoptar mesures per a l'execució - 2-5%: Utilitzant cures i materials amb característiques especials en coronació i espigons - 5-20%: Quan el nucli formi una massa compacta i impermeable, i es disposi de mesures de drenatge i impermeabilització Si es superés el 20%, no s'utilitzarien en cap zona del replè. En terraplens de menys de 5 metres d'altura, es podran utilitzar sòls que continguin fins a un 5% de matèria orgànica per a la zona del nucli. SÒLS EN CORONACIÓ DE TERRAPLÈ: Es defineix com a coronació la franja superior de terres del terraplè, amb una fondària de més de 50 cm, i amb un gruix de 2 tongades com a mínim. En la coronació, s'utilitzaran sòls adequats o seleccionats, sempre que la seva capacitat de suport sigui l'adient per a l'esplanada prevista, i que l'índex CBR, corresponent a les condicions de compactació de posada en obra, sigui CBR >= 5 (UNE 103502). No s'han d'utilitzar sòls expansius o col·lapsables, però sí que es podran fer servir materials naturals o tractats, sempre que compleixin les condicions de capacitat de suport exigides. Si existís sota la coronació material expansiu, col·lapsable, o amb un contingut de més del 2% en sulfats solubles, la coronació hauria d'evitar la filtració d'aigua cap a la resta de terraplè. La utilització de sòls amb guix ha d'estar autoritzada pel Director d'obra, i a més, el contingut d'aquesta substància haurà de ser < 0,2% per a qualsevol zona de terraplè. En la coronació del terraplè es podran utilitzar sòls que continguin fins a un 1% de matèria orgànica. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'han d'aturar els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar

Pàgina: 82

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Maquinària prevista - Sistemes de transport - Equip d'estesa i compactació - Procediment de compactació S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Escarificar i compactar la superfície que ha de rebre el terraplè; la profunditat de l'escarificació la definirà el Projecte, però la DF també la podrà definir en funció de la naturalesa del terreny. Aquests treballs no es realitzaran fins al moment previst i sobretot en les condicions òptimes per estar el menor temps possible exposats als efectes climatològics quan no s'utilitzin proteccions. En reblerts que s'executen en zones poc resistents, cal col·locar les capes inicials amb el gruix mínim necessari per tal de suportar les càrregues degudes a l'acció dels equips de moviment i compactació de terres. El material s'ha d'estendre per tongades successives, sensiblement paral·leles a la rasant final. Es podran utilitzar capes de materials granulars gruixuts o làmines geotèxtils per facilitar la posada en obra de les tongades, sempre i quan ho indiqui el Projecte. Els equips de transport i d'estesa han d'operar per capes horitzontals, en tot l'ample de l'esplanada. No s'ha d'estendre cap tongada fins que la inferior compleixi les condicions exigides. L'aportació de terres per a correcció de nivells, s'ha de tractar com a coronació de terraplenat i la densitat a assolir no ha de ser inferior a la del terreny circumdant. S'han de mantenir els pendents i dispositius de desguàs necessaris per tal d'evitar entollaments, sense perill d'erosió. L'ampliació o recrescuda de terraplens existents s'ha de fer de forma escalonada o amb d'altres sistemes que garanteixin la unió amb el nou terraplé. En reblerts situats a mitja vessant, el pendent s'ha d'esglaonar per tal de garantir l'estabilitat. Els esglaons han de tenir les dimensions i el pendent adequats per tal de permetre el treball de la maquinària. El grau d'humitat ha de ser l'adequat per tal d'obtenir la densitat i el grau de saturació exigits en la DT, considerant el tipus de material, el seu grau d'humitat inicial i les condicions ambientals de l'obra. Si es necessària la humectació, un cop estesa la tongada, s'ha d'humitejar fins arribar al contingut òptim d'humitat, de manera uniforme ja sigui a la zona de procedència, a l'apilament, o a les tongades, sense que es formin embassaments, i fins a obtenir un mínim del 95% de la humitat òptima de l'assaig PM. Si el grau d'humitat de la tongada és superior a l'exigit, s'ha de dessecar mitjançant l'addició i mescla de materials secs o d'altres procediments adients. Després de la pluja no s'ha d'estendre una nova tongada, fins que l'última estigui seca, o s'ha d'escarificar afegint la tongada següent més seca, de forma que l'humitat resultant sigui l'adient. Quan s'utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades sense aplicar-hi vibració. La compactació i el nombre de passades de corró han de ser les definides per la DF en funció dels resultats del assaigs realitzats a l'obra. S'ha d'evitar el pas de vehicles per sobre de les capes en execució, fins que la compactació s'hagi completat. Cal adoptar mesures de protecció de l'entorn davant la possible acció erosiva o sedimentaria de l'aigua reconduïda fora del terraplè. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. SÒLS EN FONAMENTS DE TERRAPLÈ: Si es detecten zones inestables de petita superfície (bosses d'aigua, argiles expandides, turbes, etc.), s'han de sanejar d'acord amb les instruccions de la DF. S'ha de localitzar les àrees inestables amb ajuda d'un supercompactador de 50 t, segons el definit en l'article 304 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM/1382/2002. Els pous i forats que apareguin s'han de reblir i estabilitzar fins que la superfície sigui uniforme. En casos de fonamentació irregular, com ara terraplens a mitja costa o sobre altres existents, es seguiran les indicacions de la DF per tal de garantir la correcte estabilitat. El material a utilitzar en el terraplè s'ha d'emmagatzemar i d'utilitzar de forma que s'eviti la seva disgregació i contaminació. En cas de trobar zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la superfície de base o per inclusió de materials estranys, cal procedir a la seva eliminació.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: El control d'execució inclou les operacions següents: - Preparació de la base sobre la que s'assentarà el terraplè. - Control de l'estesa: comprovació visual del gruix i amplada de les tongades d'execució i control de la temperatura ambient. - Humectació o dessecació d'una tongada. - Control de compactació d'una tongada. CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'ha de considerar com terraplè estructural el comprès fins el punt exterior del voral i no la berma amb els talussos definits als plànols. A efectes d'obtenir el grau de compactació exigit, els assaigs de control s'han de realitzar en la zona del terraplè estructural. S'han de seguir els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Els punts de control de densitat i humitat han d'estar uniformement repartits en sentit longitudinal i aleatòriament distribuïts en la secció transversal de la tongada. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No es podrà iniciar l'execució del terraplè sense corregir els defectes observats a la base d'assentament. Donada la rapidesa de la cadena operativa "extracció-compactació", la inspecció visual té una importància fonamental en el control dels terraplens, tant a nivell de materials com per a l'estesa. El contingut d'humitat de les capes compactades no serà causa de rebuig, excepte en el cas d'utilitzar, per causes justificades, sòls amb característiques expansives amb un inflament lliure <= 5%. El valor del mòdul d'elasticitat (segon cicle) obtingut a la placa de càrrega ha de complir les limitacions establertes al plec de condicions. Les densitats seques obtingudes en la capa compactada hauran de ser iguals o superiors a les especificades en el plec de condicions, en cada un dels punts de la mostra. Com a mínim, el 70% de punts haurà d'estar dins dels valors d'acceptació, i el 30% restant no podrà tenir una densitat inferior de més de 30 kg/cm3 respecte les establertes en el Projecte o per la DF. En cas d'incompliment, el contractista ha de corregir la capa executada, per recompactació o substitució del material. En general, s'ha de treballar sobre tota la tongada afectada (lot), a menys que el defecte de compactació estigui clarament localitzat. Els assaigs de comprovació de la compactació s'han d'intensificar el doble sobre les capes corregides. Qualsevol altre cas d'execució incorrecta serà responsabilitat del Contractista, i la seva obligació serà reparar sense cost els errors que s'hagin produït.

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F227 -

REPÀS I PICONATGE DE TERRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F227A00F. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions necessàries per a conseguir l'acabat geomètric de l'element. S'han considerat els elements següents: - Sòl de rasa - Esplanada - Caixa de paviment

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT.

Pàgina: 83

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball (no inclou entibació) - Situació dels punts topogràfics - Execució del repàs - Compactació de les terres, en el seu cas CONDICIONS GENERALS: El repàs s'ha de fer poc abans de completar l'element. El fons ha de quedar horitzontal, pla i anivellat. L'acord entre el sòl i els paraments de la rasa ha de formar un angle recte. L'aportació de terres per a correccions de nivell ha de ser mínima, de les mateixes existents i d'igual compacitat. Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat prevista: ± 20 mm/m - Planor: ± 20 mm/m - Nivells: ± 50 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La qualitat del terreny després del repàs, necessita l'aprovació explícita de la DF. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

Les zones del reblert son les mateixes que les definides per als terraplens: Coronament, nucli, zona exterior i fonament. Les tongades han de tenir un gruix uniforme i han de ser sensiblement paral·leles a la rasant. El material de cada tongada ha de tenir les mateixes característiques. El gruix de cada tongada ha de ser l'adequat per tal d'obtenir el grau de compactació exigit amb els mitjans que es disposen. En cap cas el grau de compactació de cada tongada ha de ser inferior al més alt que tinguin els sòls adjacents, en el mateix nivell. La composició granulomètrica de la grava ha de complir les condicions de filtratge fixades per la DF, en funció dels terrenys adjacents i del sistema previst d'evacuació d'aigua. Les terres han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. La composició granulomètrica del tot-u ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). RASA: Toleràncies d'execució: - Planor: ± 20 mm/m - Nivells: ± 30 mm RASA PER A INSTAL·LACIÓ DE TUBERIES: El reblert ha d'estar format per dues zones: - La zona baixa a una alçària fins a 30 cm per damunt de la generatriu superior del tub - La zona alta, la resta de la rasa El material de la zona baixa no ha de tenir matèria orgànica. El material de la zona alta ha de ser de forma que no produeixi danys a la canonada instal·lada.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha normativa de compliment obligatori.

Reblert, estesa i piconatge de terres o granulats en zones que per la seva extensió reduïda, per precaucions especials o per altra motiu no permeti l'ús de la maquinària amb els que normalment s'executa el terraplè. S'han considerat els tipus següents: - Rebliment i piconatge de rasa amb terres - Reblert de rases amb canonades o instal·lacions amb sorra natural o sorra de reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus - Reblert de rases i pous per a drenatges, amb graves naturals o graves de reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Aportació del material en cas de graves, tot-u, o granulats reciclats - Execució del rebliment - Humectació o dessecació, en cas necessari - Compactació de les terres

CONDICIONS GENERALS: S'han de suspendre els treballs en cas de pluja quan la temperatura ambient sigui inferior a 0°C en el cas de graves o de tot-u, o inferior a 2°C en la resta de materials. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Excepte en les rases de drenatje, en la resta de casos s'ha d'eliminar els materials inestables, turba o argila tova de la base per al rebliment. L'ampliació o recrescuda de reblerts existents s'han de preparar de forma que es garanteixi la unió amb el nou reblert. Les zones que per la seva forma puguin retenir aigua a la seva superfície s'han de corregir abans de l'execució. El material s'ha d'estendre per tongades successives i uniformes, sensiblement paral·leles a la rasant final, i amb un gruix <= 25 cm. No s'ha d'estendre cap tongada fins que la inferior compleixi les condicions exigides. El material de cada tongada ha de tenir les característiques uniformes; en cas de no ser així, es buscaria la uniformitat mesclant-los amb els mitjans adequats. Un cop estesa la tongada, si fos necessari, s'ha d'humitejar fins arribar al contingut òptim d'humitat, de manera uniforme. Si el grau d'humitat de la tongada és superior a l'exigit, s'ha de dessecar mitjançant l'addició i mescla de materials secs o d'altres procediments adients. S'han de mantenir els pendents i dispositius de desguàs necessaris per tal d'evitar entollaments, sense perill d'erosió. Després de la pluja no s'ha d'estendre una nova tongada fins que l'última s'hagi assecat bé, o s'ha d'escarificar afegint la tongada següent més seca, de forma que l'humitat resultant sigui l'addient. En l'execució de reblerts en contacte amb estructures de contenció, les tongades situades a ambdós costats de l'element han de quedar al mateix nivell. Abans de la compactació cal comprovar que l'estructura amb la que estigui en contacte, ha assolit la resistència necessària. Quan s'utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades sense aplicar-hi vibració. S'ha d'evitar el pas de vehicles per sobre de les capes en execució, fins que la compactació s'hagi completat. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.

CONDICIONS GENERALS:

RASA PER A INSTAL·LACIÓ DE TUBERIES:

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F228 -

REBLIMENT I PICONATGE DE RASES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F228AR00. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Pàgina: 84

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

El reblert definitiu s'ha de fer un cop aprobada la instal·lació per la DF. S'ha de compactar amb les precaucions necessàries per a no produïr moviments ni danys a la canonada instal·lada.

serà reparar sense cost algun els errors que hagin sorgit.

____________________________________________________________________________ GRAVES PER A DRENATGES: S'ha d'evitar l'exposició prolongada del material a la intempèrie. El material s'ha d'emmagatzemar i d'utilitzar de forma que s'eviti la seva disgregació i contaminació. En cas de trobar zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la superfície de base o per inclusió de materials estranys, cal procedir a la seva eliminació. Els treballs s'han de fer de manera que s'eviti la contaminació de la grava amb materials estranys. Quan la tongada hagi d'estar constituïda per materials de granulometria diferent, s'ha de crear entre ells una superfície contínua de separació.

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. La partida d'obra inclou el subministrament i aportació del material en cas de graves, tot-u o material provinent del reciclatge de residus de la construcció, i no està inclòs en cas de que es tracti de terres.

F2412020.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual de la base sobre la que s'assentarà el reblert. - Inspecció visual del material a la descàrrega dels camions, retirant al que presenti restes de terra vegetal, matèria orgànica o pedres de grandària superior a l'admissible. - Control de l'estesa: comprovació visual del gruix i amplada de les tongades d'execució i control de la temperatura ambient. - Control de compactació. Es considera com a lot de control, el material compactat en un dia, corresponent a una mateixa procedència i tongada d'estesa, amb una superfície màxima de 150 m2. Es realitzaran 5 determinacions de la humitat i densitat in-situ (ASTM D 30-17). - Assaig de placa de càrrega (DIN 18134), cada 450 m2, i al menys un cop per capa de reblert. En la zona d'aplicació de la placa es determinarà la humitat in-situ (NLT-103). - Presa de coordenades i cotes a banda i banda i sobre l'eix de la plataforma en la coronació del reblert, i control de l'amplada de la tongada estesa, cada 20 m lineals com a màxim. - Inspecció visual per a detectar punts baixos capaços de retenir aigua. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. En general, els punts de control de densitat i humitat estaran uniformement repartits en sentit longitudinal i aleatòriament distribuïts en la secció transversal de la tongada. En el cas de reblerts d'estreps o elements en els que es pugui produir una transició brusca de rigidesa, la distribució dels punts de control de compactació serà uniforme, a 50 cm dels paraments. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No es podrà iniciar l'execució del reblert sense corregir els defectes observats a la base d'assentament. Donada la rapidesa de la cadena operativa "extracció-compactació", la inspecció visual té una importància fonamental en el control dels reblerts, tant a nivell de materials com per a l'estesa. La densitat obtinguda després de la compactació en coronació haurà de ser superior al 100 % de la màxima obtinguda en el Próctor Modificat (UNE 103501), i del 95 % en la resta de zones. En tot cas, la densitat ha de ser >= a la de les zones contigües al replè. El contingut d'humitat de les capes compactades no serà causa de rebuig, excepte en el cas d'utilitzar, per causes justificades, sòls amb característiques expansives amb un inflament lliure <= 5%. El valor del mòdul d'elasticitat (segon cicle) obtingut a la placa de càrrega ha de complir les limitacions establertes al plec de condicions. En cas d'incompliment, el contractista corregirà la capa executada, per recompactació o substitució del material. En general, es treballarà sobre tota la tongada afectada (lot), a menys que el defecte de compactació estigui clarament localitzat. Els assaigs de comprovació de la compactació s'intensificaran al doble sobre les capes corregides. Qualsevol altre cas d'execució incorrecta serà responsabilitat del Contractista, i la seva obligació

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus RESIDUS ESPECIALS: Els residus especials sempre s'han de separar. Els residus especials s'han de dipositar en una zona d'emmagatzematge separada de la resta. Temps màxim d'emmagatzematge: 6 mesos. Els materials potencialment perillosos han d'estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat. El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual de la maquinària d'obra, per tal d'evitar vessaments accidentals Cal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes. Els contenidors de residus especials han d'estar tapats i protegits de la pluja i la radiació solar excessiva. Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s'han d'emmagatzemar en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d'evitar fuites. Els contenidors de residus especials s'han de col·locar sobre un terra impermeabilitzat. CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs" de l'obra. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" de l'obra. Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF. TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS: El material de rebuig que el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s'ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s'indiqui, com a mínim: - Identificació del productor dels residus - Identificació del posseïdor dels residus - Identificació de l'obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d'obra - Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització

Pàgina: 85

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. TERRES: Es considera un - Excavacions - Excavacions - Excavacions - Excavacions

increment per esponjament, respecte al volum teòric excavat, amb els criteris següents: en terreny fluix: 15% en terreny compacte: 20% en terreny de trànsit: 25% en roca: 25%

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%.

DINS DE L'OBRA: Transport de terres provinents d'excavació o de rebaix, entre dos punts de la mateixa obra. Les àrees d'abocador d'aquestes terres han de ser les que defineixi la D.F. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats. Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la D.F. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. A L'ABOCADOR: S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació que la D.F. no accepti com a útils, o siguin sobrants. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. DINS DE L'OBRA: El trajecte ha de complir les condicions d'amplària lliure i pendent adequat per a la màquina que s'hagi d'utilitzar.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

____________________________________________________________________________

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT CONDICIONS GENERALS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en aquest plec, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la D.F. TRANSPORT A L'ABOCADOR: L'unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. TERRES: Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix - Excavacions en terreny compacte - Excavacions en terreny de trànsit ROCA: Es considera un increment per esponjament d'un 25%.

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA F241 -

- Transport de terres a l'abocador amb contenidor - Transport de terres a l'abocador amb camió, amb un recorregut màxim de 2 a 20 km - Transport de material procedent d'excavació de roca dins de l'obra amb dúmper o camió amb un recorregut màxim de 5 a 20 km - Transport de runa o material procedent d'excavació de roca amb camió, amb un recorregut màxim de 5 a 20 km

RUNA: Es considera un increment per esponjament d'un 35%.

TRANSPORT DE TERRES A OBRA

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

Decret 201/1994 Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció

F2412020. 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

____________________________________________________________________________

DEFINICIÓ: Transport de terres, amb el temps d'espera per la càrrega manual o mecànica. S'han considerat els tipus següents: - Transport de terres dins de l'obra amb dúmper o mototragella o camió

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS Pàgina: 86

15% 20% 25%

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA F242 -

____________________________________________________________________________

CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES A OBRA

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS DEFINICIÓ: Càrrega i transport de terres, amb càrrega manual o mecànica. S'han considerat els tipus següents: - Transport de terres o de material procedent d'excavació de roca, dins de l'obra amb dúmper o camió - Transport de terres a l'abocador amb contenidor - Transport de terres a l'abocador amb camió, amb un recorregut màxim de 2 a 20 km - Transport de terres o de material procedent d'excavació de roca amb camió, amb un recorregut màxim de 2 a 20 km DINS DE L'OBRA: Transport de material provinent d'excavació o de rebaix, entre dos punts de la mateixa obra. Les àrees d'abocador han de ser les que defineixi la D.F. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats. Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la D.F. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. A L'ABOCADOR: S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació que la D.F. no accepti com a útils, o siguin sobrants.

F2A -

SUBMINISTRAMENT DE TERRES

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Subministrament de terra d'aportació seleccionada, adequada o tolerable. CONDICIONS GENERALS: Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi han condicions específiques del procés d'execució. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 Es -

de volum amidat segons les especificacions de la DT. considera un increment per esponjament, respecte al volum teòric excavat, amb els criteris següents: Excavacions en terreny fluix: 15% Excavacions en terreny compacte: 20% Excavacions en terreny de trànsit: 25% Excavacions en roca: 25%

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

No hi ha normativa de compliment obligatori. CONDICIONS GENERALS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats.

____________________________________________________________________________

DINS DE L'OBRA: El trajecte ha de complir les condicions d'amplària lliure i pendent adequat per a la màquina que s'hagi d'utilitzar.

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F2A -

SUBMINISTRAMENT DE TERRES

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT F2A1 - SUBMINISTRAMENT DE TERRES D'APORTACIÓ CONDICIONS GENERALS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en aquest plec, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la D.F.

DEFINICIÓ: Subministrament de terra d'aportació seleccionada, adequada o tolerable.

TRANSPORT A L'ABOCADOR: L'unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. TERRES: Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix - Excavacions en terreny compacte - Excavacions en terreny de trànsit

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

CONDICIONS GENERALS: Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la D.F. 15% 20% 25%

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d'execució.

ROCA: Es considera un increment per esponjament d'un 25%.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T. Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix - Excavacions en terreny compacte

Decret 201/1994 Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció

15% 20%

Pàgina: 87

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Excavacions en terreny de trànsit

25%

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F2R -

Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats.

GESTIÓ DE RESIDUS

F2R3 - TRANSPORT DE RESIDUS D'EXCAVACIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

TERRES: Es considera un - Excavacions - Excavacions - Excavacions - Excavacions

increment per esponjament, respecte al volum teòric excavat, amb els criteris següents: en terreny fluix: 15% en terreny compacte: 20% en terreny de trànsit: 25% en roca: 25%

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

F2R35039. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs" de l'obra. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" de l'obra. Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF. TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS: El material de rebuig que el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s'ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s'indiqui, com a mínim: - Identificació del productor dels residus - Identificació del posseïdor dels residus - Identificació de l'obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d'obra - Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.

Pàgina: 88

Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F2R -

GESTIÓ DE RESIDUS

F2R4 - CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS D'EXCAVACIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2R45039. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs" de l'obra. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" de l'obra. Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF. TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS: El material de rebuig que el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s'ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s'indiqui, com a mínim: - Identificació del productor dels residus - Identificació del posseïdor dels residus - Identificació de l'obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d'obra - Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. TERRES: Es considera un - Excavacions - Excavacions - Excavacions - Excavacions

increment per esponjament, respecte al volum teòric excavat, amb els criteris següents: en terreny fluix: 15% en terreny compacte: 20% en terreny de trànsit: 25% en roca: 25%

____________________________________________________________________________

F2R -

GESTIÓ DE RESIDUS

F2R5 - TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2R54239. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus RESIDUS ESPECIALS: Els residus especials sempre s'han de separar. Els residus especials s'han de dipositar en una zona d'emmagatzematge separada de la resta. Temps màxim d'emmagatzematge: 6 mesos. Els materials potencialment perillosos han d'estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat. El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual de la maquinària d'obra, per tal d'evitar vessaments accidentals Cal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes. Els contenidors de residus especials han d'estar tapats i protegits de la pluja i la radiació solar excessiva. Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s'han d'emmagatzemar en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d'evitar fuites. Els contenidors de residus especials s'han de col·locar sobre un terra impermeabilitzat. CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs" de l'obra. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" de l'obra. Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF. TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS: El material de rebuig que el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s'ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s'indiqui, com a mínim: - Identificació del productor dels residus - Identificació del posseïdor dels residus - Identificació de l'obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d'obra - Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS

CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, Pàgina: 89

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF. TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS: El material de rebuig que el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s'ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s'indiqui, com a mínim: - Identificació del productor dels residus - Identificació del posseïdor dels residus - Identificació de l'obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d'obra - Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

____________________________________________________________________________ RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F2R -

GESTIÓ DE RESIDUS

F2R6 - CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs" de l'obra. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" de l'obra. Pàgina: 90

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F2R -

GESTIÓ DE RESIDUS

F2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2RA63G0. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: - Deposició del residu no reutilitzat en la instal·lació autoritzada de gestió on se li aplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació DISPOSICIÓ DE RESIDUS: Cada fracció s'ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li apliqui el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge o eliminació. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ: m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS: La unitat d'obra inclou totes les despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. Inclou el cànon d'abocament del residu a dipòsit controlat segons el que determina la Llei 8/2008, el pagament del qual queda suspès segons la Llei 7/2011. La empresa receptora del residu ha de facilitar al constructor la informació necessària per complimentar el certificat de disposició de residus, d'acord amb l'article 5.3 del REAL DECRETO 105/2008. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

Preparació i comprovació de la superfície d'assentament Escarificació del terreny Humectació o desecació del terreny Distribució de l'additiu Mescla del sòl amb l'additiu Compactació de la mescla Acabat de la superfície Execució de junts

CONDICIONS GENERALS: El terreny a estabilitzar no pot tenir matèria orgànica, sulfats, sulfurs, fosfats, nitrats, clorurs ni d'altres compostos químics que es troben en quantitats perjudicials. Contingut de matèria orgànica del sòl a estabilitzar, segons UNE 103204: - S-EST1: < 2 % - S-EST2, S-EST3: < 1 % Contingut de sulfats solubles del sòl a estabilitzar, expressat en SO3, segons UNE 103201: < 1 % El sòl estabilitzat in situ ha de complir les següents especificacions: - Contingut de calç o de ciment, respecte del pes del sòl sec: - S-EST1: >= 2 % - S-EST2, S-EST3: >= 3 % - Compressió simple a 7 dies, segons NLT-305: - S-EST3: >= 1,5 MPa - Densitat (Proctor Modificat), segons UNE 103501: - S-EST1: >= 95 % - S-EST2: >= 97 % - S-EST3: >= 98 % La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT. La superfície de la capa acabada ha de presentar una textura uniforme, sense segregacions ni ondulacions i amb els pendents adequats. Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 512.7 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004. Toleràncies d'execució: - Rasant: - Fons de desmunt i nuclis de terraplè: ± 30 mm - Esplanades E1 a E3, segons 6.1 IC: + 0, - 20 mm - Amplària: ± 10 cm de la prevista en els plànols de seccions tipus - Gruix: - 0 mm del previst en els plànols de seccions tipus ESTABILITZACIÓ AMB CIMENT: La classe resistent del ciment ha de ser la 22,5 N o la 32,5 N per a ciments especials tipus ESP-VI-1 i la 32,5 N per als ciments comuns. No s'han d'utilitzar ciments d'aluminat de calci, ni barreja de ciments amb addicions que no s'hagin fet a fàbrica. Plasticitat del sòl a estabilitzar amb ciment: - Límit líquid (LL), segons UNE 103103: >= 40 (S-EST2, S-EST3) - Índex de plasticitat (IP), segons UNE 103104: >= 15 (S-EST1, S-EST2, S-EST3)

____________________________________________________________________________

ESTABILITZACIÓ AMB CALÇ: S'ha d'utilitzar calç aèria CL-90. Plasticitat del sòl a estabilitzar amb ciment: - Índex de plasticitat (IP), segons UNE 103104: - S-EST1: >= 12 - S-EST2: >= 12 i <= 40

F9 - PAVIMENTS

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

F91 - ESPLANADES

CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs: - Quan la temperatura ambient a l'ombra sigui superior a 35 ºC - Quan la temperatura ambient a l'ombra sigui inferior a 5 ºC o puguin donar-se gelades - Quan es produeixin precipitacions atmosfèriques intenses Les operacions de distribució de l'additiu en pols s'han de suspendre en cas de vent fort. Si en la superfície d'assentament hi ha defectes o irregularitats que excedeixin les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de l'obra. S'ha d'escarificar tota l'amplària de la capa a estabilitzar i fins a la profunditat necessària per a obtenir el gruix d'estabilització indicat als plànols. El sòl per a estabilitzar s'ha de disgregar prèviament fins a una eficàcia mínima del 100 % al sedàs 25 mm de l'UNE-EN 933-2 i del 80 % en estabilitzacions per a obtenir S-EST3 i S-EST2 i del 60 % en estabilitzacions S-EST1, referit al sedàs 4 mm de l'UNE-EN 933-2. S'entèn com eficàcia de disgregació

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Estabilització "in situ" d'esplanades mitjançant l'addició al terreny de materials aglomerants. S'han considerat les estabilitzacions amb les addicions següents: - Estabilització amb calç - Estabilització amb ciment Tipus de sòls estabilitzats in situ segons les seves característiques finals: - S-EST1: estabilitzat amb calç o amb ciment - S-EST2: estabilitzat amb calç o amb ciment - S-EST3: estabilitzat amb ciment L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Pàgina: 91

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

la relació entre el tamisatge a l'obra del material humit i el tamisatge a laboratori d'aquest mateix material dessecat i esmicolat El sòl disgregat no ha de tenir grumolls més grans de 80 mm. S'ha d'humitejar o dessecar el sòl fins a aconseguir el grau de disgregació establert i que la barreja amb la calç o el ciment sigui total i uniforme. L'aigua s'ha d'afegir uniformement i s'ha d'evitar que s'acumuli a les roderes que deixi l'equip d'humectació. Els tancs regadors no s'han d'aturar mentre reguen, per a evitar la formació de zones amb excés d'humitat. La dessecació, quan sigui necessària, s'ha de fer per oreig o amb l'addició i mescla de materials secs. L'additiu s'ha de distribuir uniformement mitjançant equips mecànics, amb la dosificació establerta aprovada per la DF i en forma de beurada. En obres petites o quan sigui convenient per l'excés d'humitat del sòl, la distribució de l'additiu es podrà fer en sec. En llocs no accessibles als equips mecànics es podrà fer la distribució manual de l'additiu. La mescla de l'additiu i la terra s'ha de continuar fins aconseguir un color uniforme i l'absència de grumolls de l'additiu. La mescla s'ha d'acabar abans de transcorreguda 1 hora des de l'aplicació de l'additiu. En el moment d'iniciar la compactació, la mescla ha d'estar solta en tot el seu gruix i el seu grau d'humitat ha de ser el corresponent al de l'òptima del assaig Proctor Modificat amb les toleràncies admeses. S'ha de compactar d'una sola tongada i fins a obtenir la densitat establerta a l'apartat anterior. Les zones que no es puguin compactar amb l'equip utilitzat per a la resta de la capa, s'han de compactar amb els mitjans adequats fins assolir una densitat igual a la de la resta de la capa. Una vegada compactada la tongada no s'ha de permetre una recrescuda de la mateixa. Dins del termini màxim de treballabilitat de la mescla, podrà fer-se l'allisada amb motoanivelladora. Finalitzada la compactació i dintre de la mateixa jornada de treball s'haurà d'aplicar un reg de cura, d'acord amb l'establert al seu plec de condicions. Es podrà prescindir del reg de cura en capes estabilitzades que no siguin coronament d'esplanades. En aquests casos, s'haurà de mantenir la superfície humida durant un termini de 3 a 7 dies des del seu acabament. Quan hi hagi risc de gelades i dintre dels 7 dies posteriors a l'acabat de la unitat d'obra, el sòl estabilitzat s'haurà de protegir d'acord amb les instruccions de la DF. ESTABILITZACIÓ AMB CIMENT: En qualsevol punt la mescla no pot estar més de mitja hora sense procedir a l'inici de la compactació. L'acabat ha de concloure dintre del termini de treballabilitat de la mescla. S'han de disposar junts transversals de treball quan el procés constructiu s'interrompi un temps superior al de treballabilitat. En capes de coronament per a la formació d'esplanades de categoria E1, E2 i E3, segons 6.1 IC Secciones de firme, s'ha de prohibir qualsevol tipus de trànsit durant els 3 dies següents al seu acabat, i de vehicles pesats durant els 7 dies, a no ser que la DF ho autoritzi expressament i establint prèviament una protecció del reg de cura per mitjà d'una capa de granulat, que s'ha de retirar completament mitjançant escombrat abans d'executar qualsevol unitat d'obra a sobre de la capa tractada. L'extensió d'una capa superior no s'ha de fer abans de transcorreguts 7 dies. ESTABILITZACIÓ AMB CALÇ: En sòls amb índex de plasticitat elevat, la distribució i mescla de la calç es podrà fer en dues etapes. S'ha de deixar curar la mescla entre ambdues operacions entre 24 i 48. Es podrà autoritzar la posada en obra de la següent capa de ferm immediatament desprès d'acabada la superfície, quan la compactació s'hagi fet amb corrons de pes superior a 25 tones i prèvia autorització de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT CONDICIONS GENERALS: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les tolerables. ESTABILITZACIÓ AMB CIMENT: No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el granulat de cobertura per a donar obertura al trànsit. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. Pàgina: 92

Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

____________________________________________________________________________

F9 - PAVIMENTS F92 - SUBBASES F924 -

SUBBASES DE TERRA-CIMENT

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de base o subbase per a paviment, amb terra-ciment elaborada a l'obra en planta. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Fabricació de la mescla en planta situada a l'obra - Transport de la mescla - Estesa de la mescla - Compactació de la mescla - Acabat de la superfície - Execució de junts - Cura de la mescla CONDICIONS GENERALS: S'ha de comprovar a tots els semiperfils que el gruix de la capa és, com a mínim, el teòric deduït de la secció-tipus dels plànols. La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT. La superfície acabada no pot tenir irregularitats ni discontinuïtats. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). Resistència a la compressió al cap de 7 dies: >= 0,9 x 2,5 N/mm2 Toleràncies d'execució: - Nivells: - 1/5 del gruix teòric, ± 30 mm - Planor: ± 10 mm/3 m - Gruix mitjà de la capa: - 10 mm - Gruix de la capa en qualsevol punt: - 20 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'han d'aturar els treballs quan la temperatura a l'ombra sigui inferior a 5°C o quan puguin donar-se gelades. Es podrà treballar normalment amb pluges lleugeres. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. El piconatge s'ha de fer longitudinalment, començant per la vora més baixa i avançant cap al punt més alt. L'aigua s'ha d'afegir uniformement i s'ha d'evitar que s'acumuli a les roderes que deixi l'equip d'humectació. Els tancs regadors no s'han d'aturar mentre reguen, per a evitar la formació de zones amb excés d'humitat. En qualsevol punt la mescla no pot estar més de 1/2 hora sense procedir a la seva compactació i acabat, o a una nova remoguda i mescla. En començar a compactar, la humitat del sòl no ha de diferir de la fixada per la fórmula de treball en més d'un 2% del pes de la mescla. En el moment d'iniciar la compactació, la mescla ha d'estar solta en tot el seu espessor. Si al compactar es produeixen fenòmens d'inestabilitat o cargolament, s'ha de reduir la humitat de la mescla. Els equips de piconatge han de ser els necessaris per aconseguir que la compactació s'acabi abans de les 4 hores següents a la incorporació del ciment al sòl. Aquest temps s'ha de reduir a 3 hores si la temperatura és superior als 30°C. L'acabat ha de concloure abans de 2 hores des del començament del piconatge. Les zones que no es puguin compactar amb l'equip utilitzat per a la resta de la capa, s'han de compactar

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

amb els mitjans adequats fins assolir una densitat igual a la de la resta de la capa. La recrescuda en capes primes no s'ha de permetre en cap cas. Dins del termini màxim d'execució, podrà fer-se l'allisada amb motoanivelladora. Els junts de treball s'han de disposar de forma que el seu cantell sigui vertical, tallant part de la capa acabada. S'han de disposar junts transversals quan el procés constructiu s'interrompi més de 3 hores. Si es treballa per fraccions de l'amplària total, s'han de disposar junts longitudinals si es produeix una demora superior a 1 hora entre les operacions a franges contigües. El retall i recompactació d'una zona alterada només s'ha de fer si s'està dins del termini màxim fixat per a la posada a l'obra. Si s'ha rebassat aquest termini, s'ha de reconstruir totalment la zona afectada, d'acord amb les instruccions de la DF. La mescla s'ha de mantenir humida, com a mínim, durant els 7 dies següents a la seva terminació. S'ha de disposar un reg de cura a partir de les 24 h del final de les operacions d'acabat. S'ha de prohibir qualsevol tipus de trànsit durant els 3 dies següents al seu acabat, i de vehicles pesats durant 7 dies, a no ser que la DF ho autoritzi expressament i establint prèviament una protecció del reg de cura per mitjà d'una capa de sorra o terra amb dotació no superior als 6 l/m2 , que s'ha de retirar completament mitjançant escombrat abans d'executar qualsevol unitat d'obra per sobre de la capa tractada. Si durant els 7 primers dies de la fase de curat es produeixen gelades, la capa estabilitzada s'ha de protegir adequadament contra les mateixes, segons les instruccions de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra qualsevol reg de segellat que s'afegeixi per a donar obertura al trànsit. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

____________________________________________________________________________

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Comparació entre la rasant acabada i l'establerta en el projecte: comprovació de l'existència de ruptura de peralt; comprovació de l'amplada de la capa; revisió dels cantells de perfils transversals. - Control de la regularitat superficial mitjançant la determinació de l'índex de regularitat internacional (IRI) (NLT 330). CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'han de seguir els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Els punts de control de densitat i humitat han d'estar uniformement repartits en sentit longitudinal i aleatòriament distribuïts en la secció transversal de la tongada. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'iniciarà l'execució d'aquesta unitat sense la corresponent aprovació del tram de prova per part de la DF. No es podrà iniciar l'execució de la capa, sense que la superfície sobre la que s'ha d'assentar compleixi les exigències del plec de condicions. S'aturaran els treballs d'estesa quan la temperatura ambient estigui per sota del límit establert al plec, o quan s'observi que es produeix segregació o contaminació del material. Les densitats seques obtingudes en la capa compactada hauran de ser iguals o superiors a les especificades en el plec de condicions, en cada un dels punts de la mostra. Es podran admetre un màxim d'un 40% de punts amb resultat un 2% per sota del valor especificat, sempre que la mitjana del conjunt compleixi l'especificat. En cas d'incompliment, el contractista corregirà la capa executada, per recompactació o substitució del material. En general, es treballarà sobre tota la tongada afectada (lot), a menys que el defecte de compactació estigui clarament localitzat. Els assaigs de comprovació de la compactació s'intensificaran al doble sobre les capes corregides. El contingut d'humitat de les capes compactades tindrà caràcter informatiu, i no serà per sí mateix causa de rebuig. El valor del mòdul de compressibilitat (segon cicle) obtingut a la placa de càrrega complirà les limitacions establertes al plec de condicions. En cas contrari, es recompactarà fins a aconseguir els valors especificats. Correcció, per part del contractista, dels defectes observats en el control geomètric i de regularitat superficial. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció, per part del contractista, dels defectes observats en el control geomètric i de regularitat superficial.

F9 - PAVIMENTS F93 - BASES F931 -

- Control de l'estesa: comprovació visual del gruix, amplada i pendent transversal de les tongades d'execució i control de la temperatura ambient. - Control de compactació. Es realitzaran 7 determinacions de la humitat i densitat in-situ. - Assaig de placa de càrrega (NLT 357), sobre cada lot. En la zona d'aplicació de la placa es determinarà la humitat in-situ. - Inspecció visual per a detectar punts baixos capaços de retenir aigua.

BASES DE TOT-U ____________________________________________________________________________

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F931201F. F9 - PAVIMENTS 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Es considera com un lot de control el menor que resulti d'aplicar els 3 criteris següents aplicats sobre una tongada: - Una longitud de 500 de calçada - Una superfície de 3.500 m2 de calçada - La fracció construïda diàriament Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual del material a la descàrrega dels camions, retirant al que presenti restes de terra vegetal, matèria orgànica o pedres de grandària superior a l'admissible. - Inspecció visual de l'estat de la superfície sobre la que s'ha d'estendre la capa. - Presa de coordenades i cotes a banda i banda i sobre l'eix de la capa, i control de l'amplada de la tongada estesa, cada 10 m lineals com a màxim. - Execució d'un tram de prova que, a efectes de control, es tractarà com un lot d'execució. - Comprovació de les toleràncies d'execució i control de la superfície sobre la que s'ha d'estendre la capa. Inspecció visual de l'estat de la superfície després del pas d'un camió carregat sobre ella.

F96 - VORADES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F965A7E9,F961VBG2. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de vorada amb materials diferents. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Vorada de peces pedra o de formigó col·locades sobre base de formigó - Vorades de planxa d'acer galvanitzat - Vorades de planxa d'acer amb acabat "CORTEN" L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament

Pàgina: 93

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Col·locació del formigó de la base - Col·locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter Vorada de planxa d'acer: - Replanteig - Col·locació prèvia, aplomat i anivellat - Fixació definitiva i neteja

- Control de l'aspecte de les peces abans de la seva col·locació. - Inspecció visual del procediment d'execució, d'acord a les condicions del plec i al procediment adoptat

VORADA DE PEDRA O FORMIGÓ: L'element col·locat ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni d'altres defectes. S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha de sobresortir de 10 a 15 cm per damunt de la rigola. Els junts entre les peces han de ser <= 1 cm i han de quedar rejuntats amb morter. En el cas de la col·locació sobre base de formigó, ha de quedar assentada 5 cm sobre el llit de formigó. Dimensions de la base de formigó (al seu cas): - Amplària de la base de formigó: Gruix de la vorada + 5 cm - Gruix de la base de formigó: 4 cm Pendent transversal: >= 2% Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm (no acumulatius) - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m (no acumulatius) VORADA DE PLANXA D'ACER: La vorada col·locada ha de tenir un aspecte uniforme, net i sense defectes. Ha de quedar aplomada. S'ha d'ajustar a les alineacions previstes, i a de sobresortir de la rígola l'alçaria indicada a la DT La part superior de la vorada ha de quedar al mateix pla que el paviment de la vorera, en cap cas ha de sobresortir. Ha de quedar subjecte a la base amb les potes d'ancoratge. La unió de la vorada amb el paviment de la vorera ha d'estar segellada en tot el seu perímetre.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. - Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

____________________________________________________________________________

F9 - PAVIMENTS F97 - RIGOLES F978 -

RIGOLES DE FORMIGÓ

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9787B41.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta. Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització i les indicacions explícites de la DF. Les peces s'han de col·locar abans que el formigó comenci el seu adormiment. Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenir humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies. VORADA DE PLANXA D'ACER: Abans de començar els treballs es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF El procés de col·locació no ha d'afectar a la qualitat dels materials. Es posarà especial cura de no ratllar el recobriment d'acabat de la planxa d'acer. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen amb les especificades al projecte.

Execució de les operacions necessaries per a la formació de rigoles. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Formació de rigola amb formigó en massa. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Rigola de formigó: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó - Execució dels junts - Protecció del formigó fresc i cura RIGOLA: S'ha d'ajustar a les alineacions previstes. Quan la rigola és sense forma de cuneta, la cara superior ha de tenir un pendent transversal del 2% al 4% per al desguàs del ferm, excepte quan siguin rigoles sense desnivell. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm (no acumulatius) - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

RIGOLA DE FORMIGÓ: La rigola ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni altres defectes. L'acabat ha de ser remolinat. La secció de la rigola no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11 de la norma EHE-08.

No hi ha normativa de compliment obligatori.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

VORADA RECTA: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. VORADA AMB ENCAIX PER A EMBORNAL: Unitat mesurada segons les especificacions de la DT.

CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Control d'execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen les peces de vorada o de rigola. Pàgina: 94

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

ELEMENTS DE FORMIGÓ EN MASSA: La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. S'han d'aturar els treballs quan la pluja pugui llevar la capa superficial del formigó fresc. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que iniciï el seu adormiment. L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions. La compactació s'ha de fer per vibració fins aconseguir una massa compacta i sense que es produeixin segregacions. Per a realitzar junts de formigonament no previstos al projecte és necessària l'autorització i les indicacions explícites de la DF. Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenir humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT RIGOLA: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI ELEMENTS DE FORMIGÓ EN MASSA: * Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

____________________________________________________________________________

La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). Toleràncies d'execució: - Planor: ± 10 mm/3 m PAVIMENTS DE TOT-U, SAULÓ O MATERIAL SELECCIONAT: Toleràncies d'execució: - Replanteig de rasants: + 0, - 1/5 del gruix teòric - Nivell de la superfície: ± 20 mm PAVIMENTS DE TERRA-CIMENT "IN SITU": S'ha de comprovar a tots els semiperfils que el gruix de la capa és, com a mínim, el teòric deduït de la secció-tipus dels plànols. La superfície acabada no pot tenir irregularitats ni discontinuïtats. Índex de plasticitat del sòl per estabilitzar segons les normes NLT-105 i NLT-106: < 15 Contingut ponderal de matèria orgànica del sòl per estabilitzar segons la norma UNE 7-368: < 1% Contingut ponderal de sulfats, expressat en SO3, segons la norma NLT-120: < 0,5% Resistència a la compressió al cap de 7 dies: >= 0,9 x 2,5 N/mm2 Toleràncies d'execució: - Contingut d'additiu respecte al pes sec del sòl: ± 0,3% - Humitat de la mescla respecte al seu pes sec: ± 2% - Nivells: - 1/5 del gruix teòric, ± 30 mm - Gruix mitjà de la capa: - 10 mm - Gruix de la capa en qualsevol punt: - 20 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

F9 - PAVIMENTS F9A -

CONDICIONS GENERALS: La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra. PAVIMENTS DE TOT-U: La humitat òptima de compactació, deduïda de l'assaig "Próctor Modificat“, segons la norma NLT-108/72, s’ha d’ajustar a la composició i forma d’actuació de l’equip de compactació. El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en la seva humitat de tal manera que es superi en més del 2% la humitat òptima. L'estesa s'ha de realitzar, prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions, en tongades de gruix comprès entre 10 i 30 cm. PAVIMENTS DE SAULÓ O DE MATERIAL SELECCIONAT: S'han d'aturar els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C. El contingut òptim d'humitat s'ha de determinar a l'obra, en funció de la maquinària disponible i dels resultats dels assaigs realitzats. L'estesa s'ha de fer per capes de gruix uniforme, cal evitar la segregació o la contaminació. PAVIMENTS DE TOT-U, SAULÓ O MATERIAL SELECCIONAT: No s'ha d'estendre cap tongada mentre no s'hagi comprovat el grau de compactació de la precedent. Abans d'estendre una tongada es pot homogeneïtzar i humidificar, si es considera necessari. Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de la preparació per a col·locar la capa següent. La compactació s'ha d'efectuar longitudinalment, començant per les vores exteriors i progressant cap al centre per a cavalcar-se en cada recorregut en un ample no inferior a 1/3 del de l'element compactador. Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista. No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la DF. Les irregularitats que excedeixin les toleràncies especificades a l'apartat anterior han de ser corregides pel constructor. Caldrà escarificar en una profunditat mínima de 15 cm, afegint o retirant el material necessari tornant a compactar i allisar. PAVIMENTS DE TERRA-CIMENT "IN SITU": S'han d'aturar els treballs quan la temperatura a l'ombra sigui inferior a 5°C o quan puguin donar-se gelades. Es podrà treballar normalment amb pluges lleugeres. El sòl per estabilitzar s'ha de disgregar prèviament fins a una eficàcia mínima del 100% al sedàs UNE 25 mm, i del 80% al sedàs UNE 5 mm. S'entén com eficàcia de disgregació la relació entre el tamisatge a l'obra del material humit i el tamisatge a laboratori d'aquest mateix material dessecat i esmicolat.

PAVIMENTS GRANULARS

F9AA - PAVIMENTS DE TERRA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9AA2010. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de paviment de terra. S'han considerat els materials següents: - Tot-u - Sauló - Terra-ciment executada "in situ" - Material seleccionat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En els paviments de tot-u, sauló o material seleccionat: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Aportació de material - Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada - Allisada de la superfície de l'última tongada En els paviments de terra-ciment "in situ": - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Distribució del ciment - Mescla del sòl amb el ciment - Addició d'aigua - Compactació de la mescla - Acabat de la superfície - Execució de junts - Cura de la mescla CONDICIONS GENERALS: La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF.

Pàgina: 95

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

No s'ha de distribuir el ciment mentre hi hagi concentracions superficials d'humitat. Les operacions de distribució de l'additiu en pols s'han de suspendre en cas de vent fort. El ciment s'ha de distribuir uniformement, amb la dosificació establerta i amb la maquinària adequada, aprovada per la DF. El ciment estès que s'hagi desplaçat s'ha de substituir abans de la mescla. El ciment s'ha d'estendre només a la superfície que es pugui acabar a la jornada de treball. Abans d'una hora des de l'abocada del ciment en un punt qualsevol, s'ha de mesclar en aquest punt el ciment amb el sòl, fins que no s'apreciïn grumolls de ciment a la mescla. L'aigua s'ha d'afegir uniformement i s'ha d'evitar que s'acumuli a les roderes que deixi l'equip d'humectació. Els tancs regadors no s'han d'aturar mentre reguen, per a evitar la formació de zones amb excés d'humitat. La mescla del ciment i el terra s'ha de continuar fins a aconseguir un color uniforme i la absència de grumolls de ciment. En qualsevol punt la mescla no pot estar més de 1/2 hora sense procedir a la seva compactació i acabat, o a una nova remoguda i mescla. En començar a compactar, la humitat del sòl no ha de diferir de la fixada per la fórmula de treball en més d'un 2% del pes de la mescla. La humitat fixada a la fórmula de treball s'ha d'assolir abans de 2 hores des de l'aplicació del ciment. En el moment d'iniciar la compactació, la mescla ha d'estar solta en tot el seu espessor. El piconatge s'ha de fer longitudinalment, començant per la vora més baixa i avançant cap al punt més alt. Si al compactar es produeixen fenòmens d'inestabilitat o cargolament, s'ha de reduir la humitat de la mescla. Els equips de piconatge han de ser els necessaris per aconseguir que la compactació s'acabi abans de les 4 hores següents a la incorporació del ciment al sòl. Aquest temps s'ha de reduir a 3 hores si la temperatura és superior als 30°C. L'acabat ha de concloure abans de 2 hores des del començament del piconatge. Les zones que no es puguin compactar amb l'equip utilitzat per a la resta de la capa, s'han de compactar amb els mitjans adequats fins assolir una densitat igual a la de la resta de la capa. La recrescuda en capes primes no s'ha de permetre en cap cas. Dins del termini màxim d'execució, podrà fer-se l'allisada amb motoanivelladora. Els junts de treball s'han de disposar de forma que el seu cantell sigui vertical, tallant part de la capa acabada. S'han de disposar junts transversals quan el procés constructiu s'interrompi més de 3 hores. Si es treballa per fraccions de l'amplària total, s'han de disposar junts longitudinals si es produeix una demora superior a 1 hora entre les operacions a franges contigües. El retall i recompactació d'una zona alterada només s'ha de fer si s'està dins del termini màxim fixat per a la posada a l'obra. Si s'ha rebassat aquest termini, s'ha de reconstruir totalment la zona afectada, d'acord amb les instruccions de la DF. La mescla s'ha de mantenir humida, com a mínim, durant els 7 dies següents a la seva terminació. S'ha de disposar un reg de cura a partir de les 24 h del final de les operacions d'acabat. S'ha de prohibir qualsevol tipus de trànsit durant els 3 dies següents al seu acabat, i de vehicles pesats durant 7 dies, a no ser que la DF ho autoritzi expressament i establint prèviament una protecció del reg de cura per mitjà d'una capa de sorra o terra amb dotació no superior als 6 l/m2 , que s'ha de retirar completament mitjançant escombrat abans d'executar qualsevol unitat d'obra per sobre de la capa tractada. Si durant els 7 primers dies de la fase de curat es produeixen gelades, la capa estabilitzada s'ha de protegir adequadament contra les mateixes, segons les instruccions de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. PAVIMENTS DE TOT-U, SAULÓ O MATERIAL SELECCIONAT: L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament els escreixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de gruixos de capes subjacents. PAVIMENTS DE TERRA-CIMENT "IN SITU": No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra qualsevol reg de segellat que s'afegeixi per a donar obertura al trànsit. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI *Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

____________________________________________________________________________

Pàgina: 96

F9 - PAVIMENTS F9H -

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Mescla bituminosa en calent per a capes de paviment, formades per la combinació d'un lligant hidrocarbonat, granulats i eventualment additius, de manera que totes les partícules del granulat quedin recobertes per una pel·lícula homogènia de lligant col·locada i compactada, a una temperatura molt superior a la d'ambient. S'han considerat els tipus següents: - Mescla bituminosa en calent, tipus formigó bituminós, resultat de la combinació d'un lligant hidrocarbonat, granulats (inclòs el pols mineral) amb granulometria continua i eventualment additius. - Mescles bituminoses drenants per a capes de rodadura, formades per granulats (en granulometria continua amb baixes proporcions de granulat fi o amb discontinuïtat granulomètrica en alguns tamisos), pols mineral, que son les que per la seva proporció baixa de granulat fi, tenen un contingut molt elevat de forats interconnectats que proporcionen propietats drenants. S'han considerat per a l'us en capes de rodadura de 4 a 5 cm de gruix.. - Mescles bituminoses discontinues per a capes de rodadura, formades per granulats (en granulometria continua amb baixes proporcions de granulat fi o amb discontinuïtat granulomètrica en alguns tamisos), pols mineral, que tenen una discontinuïtat granulomètrica molt elevada en els tamisos inferiors del granulat gros. S'han considerat dos tipus; un amb la mida màxima nominal del fus granulomètric de 8 mm i l'altre d'11 mm. Es consideren per a ús en capes de rodadura de 2 a 3 cm de gruix. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Estudi de la mescla i obtenció de la fórmula de treball i aprovació d'aquesta per la DO - Realització del tram de proba i aprovació d'aquest per la DO - Comprovació de la superfície d'assentament - Extensió de la mescla - Compactació de la mescla - Execució de junts de construcció - Protecció del paviment acabat CONDICIONS GENERALS: La superfície acabada ha de ser de textura homogènia, uniforme i sense segregacions. S'ha d'ajustar als perfils previstos, en la seva rasant, gruix i amplària. Toleràncies d'execució: - Amplària del semiperfil: No s'admeten amplàries inferiors a les teòriques - Nivell de la capa de rodadura: ± 10 mm PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA: La densitat obtinguda segons s'indica en l'apartat 542.9.3.2.1 del PG-3 no ha de ser inferior als valors següents: - Capes de gruix >= 6 cm: 98% - Capes de gruix < 6 cm: 97% L'Índex de Regularitat Internacional (IRI), segons NLT 330, obtingut segons l'indicat en l'apartat 542.9.4 del PG-3 ha de complir els valors de les taules 542.15 o 542.16 del PG-3. En capes de rodadura: - Macro textura superficial obtinguda amb el mètode del cercle de sorra (UNE-EN 13036-1) mesurada abans de la posada en servei de la capa: >= 0,7 mm - Resistència al lliscament (NLT 336) CRT mínim (%): 65 (Mesurada 2 mesos desprès d'entrar en servei la capa) Toleràncies d'execució: - Gruix de la capa: No s'admeten gruixos inferiors al teòrics - Nivell de les altres capes: ± 15 mm PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA: La densitat per a mescles BBTM A, obtinguda segons apartat 543.9.3.2.1 del PG-3, ha de ser igual o superior a la densitat de referència. El percentatge de forats, per a mescles BBTM B i PA, obtingut segons l'apartat 543.9.3.2.1 del PG-3, ha de ser igual o superior al percentatge de forats de referència. L'Índex de Regularitat Internacional (IRI), segons NLT 330, obtingut segons l'indicat en l'apartat 543.9.4 del PG-3 ha de complir els valors de les taules 543.13 o 543.14 del PG-3. Macro textura superficial obtinguda amb el mètode del cercle de sorra (UNE-EN 13036-1) mesurada abans de la posada en servei de la capa: - Mescles tipus BBTM B i PA: 1,5 mm - Mescles tipus BBTM A: 1,1 mm

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Resistència al lliscament (NLT 336) CRT mínim (%): 65 (Mesurada 2 mesos desprès d'entrar en servei la capa): - Mescles tipus BBTM B i PA: 60% - Mescles tipus BBTM A: 65% Toleràncies d'execució: - Densitat (mescles BBTM A) obtinguda segons l'apartat 543.9.3.2.1 del PG-3: no ha de ser inferior a 98% de la densitat de referència - Percentatge de forats: - Mescla tipus BBTM B i gruix de capa >= 2,5 cm: ± 2% - Mescla tipus PA: ± 2% - Gruix de la capa: No s'admeten gruixos inferiors als definits en les seccions tipus de la DT, o en el seu defecte, el que resulti de l'aplicació de la dotació mitja que s'especifica en el plec de prescripcions tècniques particulars. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de realitzar un tram de prova, amb una longitud no inferior a la definida en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. La DF ha de determinar si es pot acceptar la realització del tram de prova com a part integrant de l'obra en construcció. A la vista dels resultats obtinguts, el Director d'Obra ha de definir si és acceptable o no la fórmula de treball i si són acceptables o no els equips proposats pel Contractista. Durant l'execució del tram de prova s'ha d'analitzar la correspondència, al seu cas, entre els mètodes de control de la dosificació del lligant hidrocarbonat i de la densitat in situ establerts als Plecs de Prescripcions Tècniques Particulars, i altres mètodes ràpids de control. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. S'ha de comprovar que transcorregut el termini de trencament del lligant dels tractaments aplicats, no queden restes d'aigua. El reg ha d'estar curat i ha de conservar tota la capacitat d'unió amb la mescla. L'estesa de la mescla s'ha de fer mecànicament començant per la vora inferior de la capa i amb la major continuïtat possible, per franges horitzontals. L'amplària de les franges s'ha d'estudiar per a que hi hagi el menor nombre de junts possible. Després d'haver estès i compactat una franja, s'ha d'estendre la següent mentre la vora de la primera es trobi encara calent i en condicions de ser compactada; en cas contrari s'ha d'executar un junt longitudinal. L'estesa s'ha de fer amb la major continuïtat possible, ajustant la velocitat de l'estenedora a la producció de la central de fabricació de manera que aquella no s'aturi. En cas de parada, es comprovarà que la temperatura de la mescla a estendre, en la tolva de l'estenedora i a sota d'aquesta, no baixi de la prescrita en la fórmula de treball per a l'inici de compactació, en cas contrari cal executar un junt transversal. On resulti impossible, a judici del Director d'Obra, l'ús de màquines estenedores, la mescla bituminosa en calent s'ha de poder posar en obra per altres procediments aprovats per aquest. S'ha de descarregar fora de la zona on s'hagi d'estendre i s'ha de distribuir en una capa uniforme i d'un gruix tal que, una vegada compactada, s'ajusti a la rasant i secció transversal indicades als Plànols del Projecte, amb les toleràncies indicades. En mescles bituminoses fabricades amb betums millorats o modificats amb cautxú i en mescles bituminoses amb addició de cautxú, amb la finalitat de mantenir la densitat de la tongada fins que l'augment de la viscositat del betum contraresti una eventual tendència del cautxú a recuperar la seva forma, s'ha de continuar obligatòriament el procés de compactació fins que la temperatura de la mescla baixi de la mínima establerta a la fórmula de treball, encara que s'hagi assolit prèviament la densitat abans especificada. La compactació s'ha de fer longitudinalment, de manera continua i sistemàtica. Si l'estesa de la mescla bituminosa es fa per franges, en compactar una d'aquestes s'ha d'ampliar la zona de compactació per tal que inclogui 15 cm de l'anterior, com a mínim. Els corrons han de portar la seva roda motriu del costat més pròxim a l'estenedora; els seus canvis de direcció s'han de fer sobre la mescla que ja s'ha compactat, i els seus canvis de sentit s'han de fer amb suavitat. S'ha de cuidar que els elements de compactació estiguin nets i, si és precís, humits. En el cas en que hi hagi junts, s'ha de procurar que els junts transversals de capes sobreposades quedin a un mínim de 5 m un de l'altra, i que els longitudinals quedin desplaçades a un mínim de 15 cm un de l'altra. PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA: Excepte autorització expressa del Director d'Obra, s'han de suspendre els treballs quan la temperatura ambient a l'ombra sigui inferior a 5°C, excepte si el gruix de la capa a estendre fos inferior a 5 cm, en aquest cas el límit serà de 8ºC. Amb vent intens, desprès de gelades o a taulers d'estructures, la DF ha de poder augmentar aquests límits, en funció dels resultats de compactació obtinguts. Tampoc

es permet la posada a l'obra en cas de pluja. La regularitat superficial de la capa sobre la que s'ha d'estendre la mescla, ha de complir l'indicat en les taules 510.6, 513.8, 542.15 ó 542.16 del PG-3. Sobre aquesta capa s'ha d'haver aplicat un reg d'imprimació o d'adherència, que ha de complir l'especificat en els articles 530 ó 531 del PG-3. Si la superfície estigués constituïda per un paviment hidrocarbonat, i aquest fos heterogeni, s'hauran d'eliminar mitjançant fressat els excessos de lligant i segellar les zones massa permeables, segons les instruccions del Director d'Obra. L'equip d'estesa ha de complir les especificacions de l'article 542.4.3 del PG-3. A les vies sense manteniment de la circulació per a les categories de trànsit T00 a T1 o amb superfícies per estendre superiors a 70000 m2, s'ha d'estendre la capa en tota la seva amplada, treballant si fos necessari amb 2 o més estenedores lleugerament desfasades, evitant junts longitudinals. L'estenedora s'ha de regular de forma que la superfície de la capa estesa resulti llisa i uniforme, sense segregacions ni arrossegaments, i amb un gruix tal que, un cop compactada, s'ajusti a la rasant i secció transversal indicades a la DT del Projecte, amb les toleràncies indicades. L'equip de compactació ha de complir les especificacions de l'article 542.4.4 del PG-3. La compactació s'ha de realitzar segons el pla aprovat pel Director d'Obra en funció dels resultats del tram de prova; s'ha de fer a la major temperatura possible, sense sobrepassar la màxima prescrita en la fórmula de treball i sense que es produeixi desplaçament de la mescla estesa; i s'ha de continuar mentre la temperatura de la mescla no baixi de la mínima prescrita en la fórmula de treball i la mescla es trobi en condicions de ser compactada, fins que assoleixi la densitat especificada. A l'estendre franges longitudinals contigües, si la temperatura de l'estesa en primer lloc no fos superior al mínim fixat en la fórmula de treball per acabar la compactació, la vora d'aquesta franja s'ha de tallar verticalment, deixant al descobert una superfície plana i vertical. Se li ha d'aplicar una capa uniforme i lleugera de reg d'adherència segons l'article 531 del PG 3, deixant trencar l'emulsió suficientment. A continuació, s'ha d'escalfar el junt i estendre la següent franja contra ella. Els junts transversals en capes de rodadura s'han de compactar transversalment, i s'ha de disposar els recolzaments necessaris per als elements de compactació. La capa executada només es pot obrir a la circulació quan assoleixi la temperatura ambient en tot el seu gruix, o be, prèvia autorització de la DF, quan assoleixi la temperatura de 60ºC. En aquest cas s'han d'evitar les parades i canvis de direcció sobre la capa fins que aquesta assoleixi la temperatura ambient. PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA: Excepte autorització expressa del Director d'Obra, s'han de suspendre els treballs quan la temperatura ambient a l'ombra sigui inferior a 8°C. Amb vent intens, desprès de gelades o en taulers d'estructures, la DF ha de poder augmentar aquests límits, en funció dels resultats de compactació obtinguts. Tampoc es permet la posada a l'obra en cas de pluja. La regularitat superficial de la capa sobre la que s'ha d'estendre la mescla, ha de complir l'indicat en les taules 542.15 ó 542.16 del PG-3. Sobre aquesta capa s'ha d'haver aplicat un reg d'imprimació o d'adherència, que ha de complir l'especificat en l'article 531 del PG-3. Si la superfície estigués constituïda per un paviment heterogeni, s'hauran d'eliminar mitjançant fressat els excessos de lligant i segellar les zones massa permeables, segons les instruccions del Director d'Obra. L'equip d'estesa ha de complir les especificacions de l'article 543.4.3 del PG-3. A les vies sense manteniment de la circulació per a les categories de trànsit T00 a T2 o amb superfícies per estendre superiors a 70000 m2, s'ha d'estendre la capa en tota la seva amplada, treballant si fos necessari amb 2 o més estenedores lleugerament desfasades, evitant junts longitudinals. En capes de rodadura amb mescles drenants, cal evitar sempre els junts longitudinals. Només en categories de trànsit T2 i T3 o pavimentació de carreteres en les que no sigui possible tallar el trànsit, es permeten i aquests junts han de coincidir amb un carener del paviment. La mescla bituminosa s'ha d'estendre sempre en una sola tongada. L'estenedora s'ha de regular de manera que la superfície de la capa estesa resulti llisa i uniforme, sense segregacions ni arrossegaments, i amb un gruix tal, que després de la compactació s'ajusti a la secció transversal indicada a la DT amb les toleràncies previstes. L'equip de compactació ha de complir les especificacions de l'article 543.4.4 del PG-3. La compactació s'ha de realitzar segons el pla aprovat pel Director d'Obra en funció dels resultats del tram de prova; el nombre de passades de compactador sense vibració ha de ser superior a 6, s'ha de fer a la major temperatura possible, sense sobrepassar la màxima prescrita en la fórmula de treball i sense que es produeixi desplaçament de la mescla estesa; i s'ha de continuar mentre la temperatura de la mescla no baixi de la mínima prescrita en la fórmula de treball i la mescla es trobi en condicions de ser compactada, fins que es compleixi el pla aprovat. A l'estendre franges longitudinals contigües, si la temperatura de l'estesa en primer lloc no fos superior al mínim fixat en la fórmula de treball per acabar la compactació, la vora d'aquesta franja s'ha de tallar verticalment, deixant al descobert una superfície plana i vertical. A continuació, s'ha d'escalfar el junt i estendre la següent franja contra ella. Els junts transversals en capes de rodadura s'han de compactar transversalment, s'ha de disposar els recolzaments necessaris per als elements de compactació i s'han de separar més de 5 m dels junts transversals de les franges d'estesa contigües. La capa executada es podrà obrir a la circulació tant aviat com la temperatura de la mateixa arribi

Pàgina: 97

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

als 60ºC. S'han d'evitar les aturades brusques i els canvis de sentit del transit sobre la capa fins que aquesta assoleixi la temperatura ambient. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA: t de pes segons tipus, mesurades multiplicant els amples de cada capa segons amb les seccions tipus especificades a la DT, pels gruixos mitjos i les densitats mitjanes obtingudes dels assaigs de control de cada lot. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els regs d'emprimació o d'adherència. PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA: m2 de superfície, segons tipus, mesurats multiplicant l'amplària de cada capa d'acord amb les seccions tipus especificades a la DT per la llargària realment executada. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els regs d'adherència. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras. Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) Orden Circular 24/2008, sobre el Pliego de Prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG-3). Artículos: 542-Mezclas bituminosas en caliente tipo hormigón bituminoso y 543-Mezclas bituminosas para capas de rodadura. Mezclas drenantes y discontinuas. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Abans d'iniciar-se la posada a l'obra de cada tipus de mescla bituminosa en calent. Execució d'un tram de prova, per comprovar: - La fórmula de treball - Els equips proposats pel contractista - La forma específica d'actuació dels equips - La correspondència entre els mètodes de control de fabricació i els resultats in situ En l'execució d'una capa: - Inspecció visual de l'aspecte de la mescla i mesura de la temperatura de la mescla i la temperatura ambient, al descarregar en l'estenedora o equip de transferència - En mescles contínues: Presa de mostres i preparació de provetes segons UNE-EN 12697-30 si la mida màxima del granulat es 22 mm o segons UNE-EN 12697-32 per a mides màximes del granulat superiors, al menys un cop al dia i al menys un cop per lot determinat segons el menor dels valors següents: - 500 m de calçada - 3.500 m2 de calçada - la fracció construïda diàriament - En mescles discontínues: Presa de mostres i preparació de provetes segons UNE-EN 12697-30 aplicant 50 cops per cara al menys un cop al dia i al menys un cop per lot determinat segons el menor dels valors següents: - 500 m de calçada - 3.500 m2 de calçada - la fracció construïda diàriament - Determinar el contingut de forats segons UNE-EN 12697-8 de les provetes anteriors - Determinar la densitat aparent segons UNE-EN 12697-6 amb el mètode d'assaig de l'annex B de l'UNE-EN 13108-20 - En mescles contínues: Determinació per a cada lot de la densitat de referència per a compactació, com el valor mig dels 4 últims valors de densitat aparent obtinguts de les provetes del punt anterior - Per a mescles tipus BBTM A, determinació per a cada lot de la densitat de referència per a compactació, com el valor mesurat dels últims 4 valors de densitat aparent, obtinguts de les provetes anteriors. - Per a mescles tipus BBTM B i PA, determinació per a cada lot, del percentatge de forats de referència per a compactació, definit com el valor mig dels últims 4 valors de contingut de forats obtinguts de les provetes anteriors. - Dosificació del lligant segons UNE-EN 12697-1, amb la freqüència que estableixi el DO, sobre les mostres de les provetes - Granulometria dels granulats extrets segons UNE-EN 12697-2, amb la freqüència que estableixi el DO, sobre les mostres de les provetes - Gruix de l'estesa, mitjançant punxó graduat amb la freqüència que estableixi el DO Pàgina: 98

Que el nombre i tipus de compactadors son els aprovats Que funcionen els dispositius d'humectació, neteja i protecció dels compactadors El llast, pes total i en el seu cas, pressió d'inflament dels dels compactadors Per a mescles tipus BBTM B i PA, permeabiitat de la capa durant la seva compactació segons NLT 327; amb la freqüència que determini la DO. - Per a mescles contínues, la frqüència i l'amplitud en els compactadors vibratoris - Nombre de passades de cada compactador - Temperatura de la superfície de la capa en acabar la compactació CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: - Control de la regularitat superficial del lot 24 h desprès de la seva execució i abans d'estendre la capa següent, determinant l'IRI segons NLT 330, calculant un valor cada hm. En les capes de rodadura sha de comrpvar la regularitat superficial a més, abans de la recepció definitiva de les obres, en tota la llargària de l'obra - Determinació de la resistència al lliscament, segons NLT 336, una cop passats 2 meses de la posada en servei de la capa, en tota la llargària del lot CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA: - Extracció de testimonis, en punts aleatoris, en un nombre més gran o igual a 5 per lot - Determinar la densitat i el gruix dels testimonis antriors segons UNE-EN 12697-6, considerant les condicions d'assaig de l'annex B de l'UNE-EN 13108-20 En capes de rodadura, cal comprovar a més: - Mesura de la macrotextura superficial segons UNE-EN 13036-1, abans de la posada en servei de la capa, en 5 punts escollits aleatòriament, amb un punt per hm com a mínim CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA: - Per a mescles BBTM A, BBTM B en capes de gruix >= 2,5 cm i mescles PA: extracció de testimonis en punts aleatoris, en nombre més gran o igual a 5 per lot - En mescles BBTM A: determinar la densitat aparent de les provetes i el gruix de la capa - En mescles BBTM B de gruixos >= 2,5 cm: determinar la densitat aparent i el percentatge de forats dels testimonis extrets - En mescles BBTM B de gruixos < 2,5 cm, : determinar la dotació mitja de la mescla com a relació entre la massa total dels materials corresponents a cada càrrega, mesurada per diferència de pes del camió abans i desprès de carregar-lo, per la superfície realment tractada mesurada en el terreny. La bàscula ha d'estar contrastada - En mescles PA, sobre les provetes extretes, cal determinar el gruix, el contingut de forats segons UNE-EN 12697-8 i la densitat segons UNE-EN 12697-6 considerant les condicions d'assaig que figuren a l'annex B de l'UNE-EN 13108-20. - Mesura de la macrotextura superficial segons UNE-EN 13036-1, abans de la posada en servei de la capa, en 5 punts escollits aleatòriament, amb un punt per hm com a mínim CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: El lot de control definit en el procés d'execució (500 m de calçada, 3.500 m2 de calçada o jornada diària) s'ha d'acceptar o rebutjar globalment. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA Les condicions d'acceptació són les següents: Densitat: - La densitat mitja obtinguda no ha de ser inferior a l'especificada anteriorment; no més de 3 individus de la mostra assajada podran presentar resultats individuals que baixin de la prescrita en més de 2 punts percentuals. Si la densitat mitja obtinguda és inferior, s'ha de procedir de la següent manera: - Si la densitat mitja obtinguda és inferior al 95% de la densitat de referència, s'ha d'aixecar la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat mitjançant fressat i s'ha de reposar per compte del Contractista; - Si la densitat mitja obtinguda no és inferior al 95% de la densitat de referència, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% a la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat. Gruix: - El gruix mig obtingut no ha de ser inferior al previst a la secció-tipus de la DT. No més de 3 individus de la mostra assajada poden presentar resultats individuals que baixin del prescrit en més d'un 10%. Si el gruix mig obtingut en una capa és inferior a l'especificat anteriorment, s'ha de procedir de la següent manera: - Per capes de base: - Si el gruix mig obtingut en una capa de base fos inferior al 80% de l'especificat abans, s'ha de rebutjar la capa, i el Contractista, pel seu compte, ha d'aixecar la capa mitjançant fressat i reposar-la o estendre de nou una altra capa sobre la rebutjada si no hi haguessin problemes de gàlib; - Si el gruix mig obtingut fos superior al 80% de l'especificat abans, i no existissin problemes

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

d'entollament, s'ha de compensar el minvament de la capa amb el gruix addicional corresponent a la capa superior per compte del Contractista. - Per capes intermèdies: - Si el gruix mig obtingut en una capa intermèdia fos inferior al 90% de l'especificat abans, s'ha de rebutjar la capa, i el Contractista, pel seu compte, ha d'aixecar la capa mitjançant fressat i reposar-la o estendre de nou una altra capa sobre la rebutjada si no hi haguessin problemes de gàlib o sobrecàrregues en estructures - Si el gruix mig obtingut fos superior al 90% de l'especificat abans, i no existissin problemes d'entollament, s'ha d'acceptar la capa amb una penalització econòmica del 10%. - Per capes de rodadura: - Si el gruix mig obtingut fos inferior a l'especificat s'ha de rebutjar la capa, i el Contractista, pel seu compte, ha d'aixecar la capa mitjançant fressat i reposar-la o estendre de nou una altra capa sobre la rebutjada si no hi haguessin problemes de gàlib o sobrecàrregues en estructures Regularitat superficial: - Si els resultats de la regularitat superficial de la capa acabada excedeixen els límits establerts, es procedirà de la següent manera: - Si els resultats excedeixen els límits establerts en més del 10% de la longitud del tram controlat o de la longitud total de l'obra per a capes de rodadura, s'ha d'estendre una nova capa de mescla bituminosa amb el gruix que determini el DO a càrrec del Contractista; - Si els resultats excedeixen els límits establerts en menys del 10% de la longitud del tram controlat o de la longitud total de l'obra, s'han de corregir els defectes de regularitat superficial mitjançant fressat a càrrec del Contractista. La localització dels esmentats defectes s'ha de fer sobre els perfils longitudinals obtinguts en l'auscultació per la determinació de la regularitat superficial. - Si els resultats de la regularitat superficial de la capa de rodadura en trams uniformes i continus, amb longituds superiors a 2 km, milloren els límits establerts, i compleixen amb els valors de les taules següents, segons correspongui, es podrà incrementar l'abonament de mescla bituminosa, segons l'establert en l'apartat 542.11 del PG 3: - Per ferms de nova construcció amb possibilitat d'abonament addicional: PG 3 Taula 542.20a - Per ferms rehabilitats estructuralment amb possibilitat d'abonament addicional: PG 3 Taula 542.20b Macrotextura superficial: - El resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial no ha de resultar inferior al valor previst. No més d'un individu de la mostra assajada pot presentar un resultat individual inferior a aquest valor en més del 25%. Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta inferior al valor previst, es procedirà de la següent manera: - Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta inferior al 90% del valor previst, s'ha d'estendre una nova capa de rodadura a càrrec del Contractista - Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta superior al 90% del valor previst, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% Resistència al lliscament: - Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta inferior al valor previst, es procedirà de la següent manera: - Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta inferior al 90% del valor previst, s'ha d'estendre una nova capa de rodadura a càrrec del Contractista. - Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta superior al 90% del valor previst, s'aplicarà una penalització econòmica del 10% CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA: Densitat en mescles discontinues BBTM A: - La densitat mitja obtinguda no ha de ser inferior a l'especificada; no més de 2 mostres poden presentar resultats individuals inferiors al 95% de la densitat de referència. - Si la densitat mitja obtinguda es inferior a l'especificada, s'ha de procedir de la manera següent: - Si la densitat mitja obtinguda és inferior al 95% de la densitat de referència, s'ha d'aixecar la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat mitjançant fressat i s'ha de reposar per compte del Contractista; - Si la densitat mitja obtinguda no és inferior al 95% de la densitat de referència, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% a la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat. Densitat en mescles discontinues BBTM B, i gruix de la capa >= 2,5 cm: - La mitja del percentatge de forats no ha de variar en més de 2 punts percentuals dels valors especificats; no més de 3 individus de la mostra assajada poden presentar resultats individuals que variïn dels establerts en més de 3 punts percentuals. - Si la mitja del percentatge de forats es diferent a l'especificada, s'ha de procedir de la manera següent: - Si la mitja de percentatge de forats varia en més de 4 punts percentuals, cal aixecar la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat mitjançant fressat i s'ha de reposar a càrrec del Contractista;

- Si la mitja de percentatge de forats varia en menys de 4 punts percentuals, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% a la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat. Densitat en mescles discontinues BBTM B, i gruix de la capa < 2,5 cm: - La dotació mitja de mescla obtinguda en el lot, no ha de ser inferior a l'especificada i, a més, no més de 2 mostres poden presentar resultats individuals inferiors al 95% de la densitat de referència. - Si la dotació mitja de mescla es inferior a l'especificada, s'ha de procedir de la manera següent: - Si la dotació mitja de mescla obtinguda es inferior al 95% de la densitat de referència, cal aixecar la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat mitjançant fressat i s'ha de reposar a càrrec del Contractista; - Si la dotació mitja de mescla obtinguda no es inferior al 95% de la densitat de referència, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% a la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat. Densitat en mescles drenants PA: - La mitja del percentatge de forats no ha de variar en més de 2 punts percentuals dels valors especificats; no més de 3 individus de la mostra assajada poden presentar resultats individuals que variïn dels establerts en més de 3 punts percentuals. - Si la mitja del percentatge de forats es diferent a l'especificada, s'ha de procedir de la manera següent: - Si la mitja de percentatge de forats varia en més de 4 punts percentuals, cal aixecar la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat mitjançant fressat i s'ha de reposar a càrrec del Contractista; - Si la mitja de percentatge de forats varia en menys de 4 punts percentuals, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% a la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat. Gruix: - El gruix mig obtingut no ha de ser inferior al previst a la secció-tipus de la DT. No més de 2 individus de la mostra assajada poden presentar resultats individuals inferiors al 95% del gruix especificat. - Si el gruix mig obtingut en una capa és inferior a l'especificat anteriorment, s'ha de procedir de la següent manera, s'ha de rebutjar la capa i el Contractista pel seu compte, ha d'aixecar la capa mitjançant fressat i reposar-la. Regularitat superficial: - Si els resultats de la regularitat superficial de la capa acabada excedeixen els límits establerts, cal enderrocar el lot, retirar la runa a l'abocador i estendre una nova capa a càrrec del Contractista. - Si els resultats de la regularitat superficial de la capa de rodadura en trams uniformes i continus, amb longituds superiors a 2 km, milloren els límits establerts, i compleixen amb els valors de les taules següents, segons correspongui, es podrà incrementar l'abonament de mescla bituminosa, segons l'establert en l'apartat .543.11 del PG 3: - Per ferms de nova construcció amb possibilitat d'abonament addicional: PG 3 Taula 543.18a - Per ferms rehabilitats estructuralment amb possibilitat d'abonament addicional: PG 3 Taula 543.18b Macrotextura superficial: - El resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial no ha de resultar inferior al valor previst. No més d'un individu de la mostra assajada pot presentar un resultat individual inferior a aquest valor en més del 25%. Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta inferior al valor previst, es procedirà de la següent manera: - Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta inferior al 90% del valor previst, s'ha d'estendre una nova capa de rodadura a càrrec del Contractista, i en les mescles drenants, cal enderrocar el lot, portar-lo a l'abocador i reposar la capa a càrrec del Contractista - Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta superior al 90% del valor previst, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% Resistència al lliscament: - El resultat mig de la resistència al lliscament no ha de ser inferior al valor previst. No més d'un 5% de la llargària total del lot pot presentar un resultat inferior a aquest valor en més de 5 unitats. - Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta inferior al valor previst, es procedirà de la següent manera: - Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta inferior al 95% del valor previst, en mescles discontinues, s'ha d'estendre una nova capa a càrrec del Contractista i en mescles drenants, cal enderrocar el lot, portar-lo a l'abocador i reposar la capa a càrrec del Contractista - Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta superior al 95% del valor previst, s'aplicarà una penalització econòmica del 10%

____________________________________________________________________________

Pàgina: 99

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

La nova mescla s'ha d'estendre contra el junt, s'ha de piconar i allisar amb elements adequats i calents, abans de permetre el pas de l'equip de piconatge. Els junts transversals de les capes de rodadura s'han de piconar transversalment, disposant els recolzaments necessaris per al corró. La compactació ha de començar a la temperatura més alta possible que pugui soportar una càrrega. S'ha de realitzar amb un corró vibratori autopropulsat i de forma contínua. Les possibles irregularitats s'han de corregir manualment. Els corrons han de portar la seva roda motriu del costat més pròxim a l'estenedora; els seus canvis de direcció s'han de fer sobre la mescla que ja s'ha compactat, i els seus canvis de sentit s'han de fer amb suavitat. S'ha de cuidar que els elements de compactació estiguin nets i, si és precís, humits. Les irregularitats que excedeixin de les toleràncies especificades, i les zones que retinguin aigua sobre la superfície, s'han de corregir segons les instruccions de la D.F. No s'ha d'autoritzar el pas de vehicles i maquinària fins que la mescla no estigui compactada, a la temperatura ambient i amb la densitat adequada.

F9 - PAVIMENTS F9H -

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA

F9H1 - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Mescla bituminosa col.locada a temperatura superior a la de l'ambient. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació de la mescla bituminosa - Compactació de la mescla bituminosa - Execució de junts de construcció - Protecció del paviment acabat

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

CONDICIONS GENERALS: La superfície acabada ha de quedar plana, llisa, amb una textura uniforme i sense segregacions. S'ha d'ajustar a la secció transversal, a la rasant i als perfils previstos. Ha de tenir el pendent transversal que s'especifiqui a la D.T. Ha de tenir el menor nombre de junts longitudinals possibles. Aquests han de tenir la mateixa textura, densitat i acabat que la resta de la capa. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expresat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Marshall (NLT-159). Toleràncies d'execució: - Nivell de la capa de rodadura ± 10 mm - Nivell de les altres capes ± 15 mm - Planor de la capa de rodadura ± 5 mm/3 m - Planor de les altres capes ± 8 mm/3 m - Regularitat superficial de la capa de rodadura <= 5 dm2/hm - Regularitat superficial de les altres capes <= 10 dm2/hm - Gruix de cada capa >= 80% del gruix teòric - Gruix del conjunt >= 90% del gruix teòric 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

t de pes segons tipus, mesurades multiplicant les amplades de cada capa realment construïda d'acord amb les seccions tipus especificades a la D.T., pel gruix menor dels dos següents: el que figura en els plànols o el deduït dels assaigs de control, i per la densitat mitjana obtinguda dels assaigs de control de cada lot. No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les tolerables. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els regs d'emprimació o d'adherència. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10). * Ordre Circular 299/89T del MOPU (D.G.C.) de 23.2.89 sobre mescles bituminoses en calent. 6.1 i 2-IC "Instrucción de Carreteras. Norma 6.1 y 2-IC: Secciones de Firme."

____________________________________________________________________________

FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ FBA -

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Pintat sobre paviment de marques de senyalització horitzontal. S'han considerat les marques següents: - Marques longitudinals - Marques transversals - Marques superficials - Pintat de banda contínua sonora S'han considerat els tipus de marques següents: - Reflectants - No reflectants S'han considerat els llocs d'aplicació següents: - Vials públics - Vials privats L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Neteja i acondicionament del paviment - Aplicació de la pintura - Proteccions provisionals durant l'aplicació i el temps d'assecatge CONDICIONS GENERALS: Les marques han de tenir el color, forma, dimensions i ubicació indicats a la DT. Han de tenir les vores netes i ben perfilades. La capa de pintura ha de ser clara, uniforme i duradera. El color de la marca ha de correspondre a la referència B-118 de l'UNE 48-103.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

El color ha de complir les especificacions de l'UNE_EN 1436. Dosificació de pintura: 720 g/m2 Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 3 cm - Dosificació de pintura i microesferes: - 0%, + 12% MARQUES REFLECTANTS: Dosificació de microesferes de vidre:

armilla fotoluminiscent. Quan per la zona de calçada lliure puguin circular dues files de vehicles s'indicarà la desviació de l'obstacle amb una sèrie de senyals TR 401 (direcció obligatòria), inclinades a 45º i formant en planta una alineació recta l'angle de la qual amb el cantell de la carretera sigui inferior quant major sigui la velocitat permesa en el tram. Tots els senyals seran clarament visibles, i per la nit reflectors. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

480 g/m2

CARRETERES: Relació de contrast marca/paviment (UNE 135-200/1): Resistència al lliscament (UNE 135-200/1): >= 0,45 Coeficient de retrorreflexió (UNE_EN 1436): - Color blanc: - 30 dies: >= 300 mcd/lx m2 - 180 dies: >= 200 mcd/lx m2 - 730 dies: >= 100 mcd/lx m2 - Color groc: >= 150 mcd/lx m2 Factor de luminància (UNE_EN 1436): - Color blanc: - Sobre paviment bituminós: >= 0,30 - Sobre paviment de formigó: >= 0,40 - Color groc: >= 0,20

1,7

BANDA CONTÍNUA SONORA: La banda sonora ha d'estar formada per un mosaic de peces pintades sobre el paviment, totes de la mateixa mida, amb la separació suficient per tal que facin soroll en ser trepitjades per les rodes del vehicle. CRITERIS DE SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES: No s'iniciaran obres que afectin a la lliure circulació sense haver col·locat la corresponent senyalització, abalisament i, en el seu cas, defenses. La seva forma, suport, colors, pictogrames i dimensions es correspondran amb l'establert en la Norma de Carreteres 8.3.- IC i catàleg d'Elements de Senyalització, Abalisament i Defensa per a circulació vial. La part inferior dels senyals estaran a 1 m sobre la calçada. S'exceptua el cas dels senyals "SENTIT PROHIBIT" I "SENTIT OBLIGATORI" en calçades divergents, que podran col·locar-se sobre un pal solament, a la mínima altura. Els senyals i plafons direccionals, es col·locaran sempre perpendiculars a l'eix de la via, mai inclinades. El fons dels senyals provisionals d'obra serà de color groc. Està prohibit posar cartells amb missatges escrits, distints dels que figuren en el Codi de Circulació. Tot senyal que impliqui una PROHIBICIÓ o OBLIGACIÓ haurà de ser repetida a intervals d'1 min. (s/velocitat limitada) i anul·lada en quant sigui possible. Tota senyalització d'obres que exigeixi l'ocupació de part de l'explanació de la carretera, es compondrà, com a mínim, dels següents elements: - Senyal de perill "OBRES" (Placa TP 18). - Barrera que limiti frontalment la zona no utilitzable de l'explanació. La placa "OBRES" haurà d'estar, com a mínim, a 150 m i, com a màxim, a 250 m de la barrera, en funció de la visibilitat del tram, de la velocitat del tràfic i del número de senyals complementaris, que es necessitin col·locar entre senyal i barrera. Finalitzats els treballs hauran de retirar-se absolutament, si no queda cap obstacle en la calçada. Per a aclarir, completar o intensificar la senyalització mínima, podrà afegir-se, segons les circumstàncies, els següents elements: - Limitació progressiva de la velocitat, en escalons màxims de 30 km/h, des de la màxima permesa a la carretera fins la detenció total si fos necessari (Placa TR 301). El primer senyal de limitació pot situar-se prèviament a la de perill "OBRES". - Avís de règim de circulació a la zona afectada (Plaques TP 25, TR 400, TR 5, TR 6, TR 305). - Orientació dels vehicles per les possibles desviacions (Placa TR 401). - Delimitació longitudinal de la zona ocupada. No s'ha de limitar la velocitat per sota de 60 km/h en autopista o autovies, ni a 50 km a la resta de les vies, llevat del cas d'ordenació en sentit únic alternatiu, que podrà rebaixar-se a 40 km/h. L'ordenació en sentit únic "ALTERNATIU" es durà a terme per un dels següents sistemes: - Establiment de la prioritat d'un dels sentits mitjançant senyals fixos. Circular, amb fletxa vermella i negra. Quadrada, amb fletxa vermella i blanca. - Ordenació diürna mitjançant senyals manuals (paletes o discos), si els senyalitzadors es poden comunicar visualment o mitjançant radio telèfon. Nota: El sistema de "testimoni" està totalment proscrit. - Mitjançant semàfor regulador. Quan s'hagi de tallar totalment la carretera o s'estableixi sentit únic alternatiu, durant la nit, la detenció serà regulada mitjançant semàfors. Durant el dia, poden utilitzar-se senyalitzadors amb

CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura entre 5° i 40°C i amb vents inferiors a 25 km/h. Abans de començar les feines, la DF ha d'aprovar l'equip, les mesures de protecció del trànsit i les senyalitzacions auxiliars. La superfície on s'ha d'aplicar la pintura ha d'estar neta, sense materials no adherits i completament seca. Si la superfície a pintar és un morter o formigó, no pot presentar eflorescències, ni reaccions alcalines. Si la superfície on s'ha d'aplicar la pintura és llisa i no té prou adherència amb la pintura, s'ha de fer un tractament per a donar-li el grau d'adherència suficient. En el cas de superfícies de formigó, no han de quedar restes de productes o materials utilitzats per al curat del formigó. Si la superfície presenta defectes o forats, s'han de corregir abans d'aplicar la pintura, utilitzant material del mateix tipus que el paviment existent. Abans d'aplicar la pintura s'ha de fer un replanteig topogràfic, que serà aprovat.per la DF. S'han de protegir les marques del trànsit durant el procés inicial d'assecat. BANDA CONTÍNUA SONORA: La formació del mosaic pintat sobre el paviment de la banda sonora, s'ha de realitzar amb la maquinària i les eines adequades. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT MARQUES LONGITUDINALS O MARQUES TRANSVERSALS: m de llargària pintada, d'acord amb les especificacions de la DT i mesurat per l'eix de la faixa al terreny. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar. MARQUES SUPERFICIALS: m2 de superfície pintada, d'acord amb les especificacions de la DT, mesurant la superfície circumscrita al conjunt de la marca pintada. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI VIALS PÚBLICS: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 16 de julio de 1987 por la que se aprueba la Norma 8.2-IC Marcas Viales, de la Instrucción de carreteras. * UNE-EN 1436:1998 Materiales para señalización horizontal. Comportamiento de las marcas viales aplicadas sobre la calzada. VIALS PRIVATS: No hi ha normativa de compliment obligatori. SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES: Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales. Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. Orden de 31 de agosto de 1987 sobre señalización, balizamiento, defensa, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la superfície sobre la que s'ha d'aplicar la pintura, condicions de neteja,

Pàgina: 101

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

compatibilitat de pintures en cas de repintat, etc... - Abans de començar les feines, la DF ha d'aprovar l'equip, les mesures de protecció del trànsit i les senyalitzacions auxiliars. - Replanteig dels punts on s'ha de pintar. - Control diari de la relació entre pintura consumida i superfície pintada. - Cada 1500 m de marques vials o al menys amb freqüència diària, comprovació de la dosificació de pintura i microesferes (UNE 135274), sobre, com a mínim: - 2 mostres de 2 l de pintura obtinguda directament de la pistola. - 3 xapes metàl·liques de 30x15x0,2 cm, que s'hauran de disposar transversalment a la línia on ha de passar la màquina espaiades 40 m com a mínim. S'hauran de deixar eixugar 30 min. abans de recollir-les. - Cada 1000 m de marques vials o al menys amb freqüència diària, comprovació de: - Dosificació de pintura i microesferes en xapes (UNE 135274) - Retrorreflexió in-situ (UNE-EN 1436) CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es seguiran les instruccions de la DF i els criteris indicats a la UNE-EN 1436 i en les respectives normes de procediment de cada assaig. Durant l'aplicació de la pintura s'obtindran mostres per a fer assaigs, davant de la DF. Aquestes mostres seran com a mínim: - 2 mostres de 2 l de pintura directament de la pistola per lot d'acceptació. - 10-12 xapes metàl·liques per lot d'acceptació. Aquestes xapes de 30x15x0,2 cm s'hauran de disposar a la línia on ha de passar la màquina espaiades 40 m, en sentit transversal. S'hauran de deixar eixugar 30 min. abans de recollir-les. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: La unitat d'obra s'ha d'executar d'acord a les condicions indicades al plec. El contractista haurà de corregir els defectes observats. Els assaigs d'identificació dels materials han de complir les indicacions del plec, amb les toleràncies indicades a la norma UNE 135200-2. Les dotacions d'aplicació mitjanes dels materials, obtingudes a partir de les làmines metàl·liques, han de complir les especificacions de projecte i/o del plec de condicions tècniques particulars. La dispersió dels valors obtinguts, expressada en funció del coeficient de variació, ha de ser inferior al 10 %. Es rebutjaran, i per tant, hauran de ser reposades totes les marques vials avaluades que presentin, en qualsevol dels períodes de 30, 180 i 730 dies exigits com a garantia, valors inferiors als especificats. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. - Assaigs de la marca vial en servei. Es realitzaran les següents determinacions mitjançant un sistema d'avaluació dinàmic "in situ": - Obtenció del coeficient de retrorreflexió de la marca vial (UNE-EN 1436), als 30, 180 i 730 dies de la seva aplicació. - Es requereixen els següents assaigs: - Resistència al lliscament (UNE-EN 1436) - Grau deteriorament - Evolució del factor de luminància (UNE 48073-2) CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d'execució.

CONDICIONS GENERALS: Les marques han de tenir el color, forma, dimensions i ubicació indicats a la D.T. Han de tenir les vores netes i ben perfilades. La capa de pintura ha de ser clara, uniforme i duradera. El color de la marca ha de correspondre a la referència B-118 de la UNE 48-103. El color ha de complir les especificacions de la UNE_EN 1436. Dosificació de pintura Toleràncies d'execució: - Replanteig - Dosificació de pintura i microesferes

MARQUES REFLECTANTS: Dosificació de microesferes de vidre CARRETERES: Relació de contrast marca/paviment (UNE 135-200/1) Resistència al lliscament (UNE 135-200/1) Coeficient de retrorreflexió (UNE_EN 1436): - Color blanc: - 30 dies - 180 dies - 730 dies - Color groc Factor de luminància (UNE_EN 1436): - Color blanc: - Sobre paviment bituminós - Sobre paviment de formigó - Color groc

720 g/m2 ± 3 cm - 0% + 12%

480 g/m2

1,7 >= 0,45

>= 300 mcd/lx m2 >= 200 mcd/lx m2 >= 100 mcd/lx m2 >= 150 mcd/lx m2

>= 0,30 >= 0,40 >= 0,20

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

____________________________________________________________________________

S'ha de treballar a una temperatura entre 5° i 40°C i amb vents inferiors a 25 km/h. Abans de començar les feines, la D.F. ha d'aprovar l'equip, les mesures de protecció del trànsit i les senyalitzacions auxiliars. La superfície on s'ha d'aplicar la pintura ha d'estar neta, sense materials no adherits i completament seca. Si la superfície a pintar és un morter o formigó, no pot presentar eflorescències, ni reaccions alcalines. Si la superfície on s'ha d'aplicar la pintura és llisa i no té prou adherència amb la pintura, s'ha de fer un tractament per a donar-li el grau d'adherència suficient. En el cas de superfícies de formigó, no han de quedar restes de productes o materials utilitzats per al curat del formigó. Si la superfície presenta defectes o forats, s'han de corregir abans d'aplicar la pintura, utilitzant material del mateix tipus que el

FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ FBA -

DEFINICIÓ: Pintat sobre paviment de marques de senyalització horitzontal. S'han considerat les marques següents: - Marques longitudinals - Marques transversals - Marques superficials S'han considerat els tipus de marques següents: - Reflectants - No reflectants S'han considerat els llocs d'aplicació següents: - Vials públics - Vials privats L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Neteja i acondicionament del paviment - Aplicació de la pintura - Proteccions provisionals durant l'aplicació i el temps d'assecatge

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

FBA1 - MARQUES LONGITUDINALS 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Pàgina: 102

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

paviment existent. Abans d'aplicar la pintura s'ha de fer un replanteig topogràfic, i la D.F. l'ha d'aprovar. S'han de protegir les marques del trànsit durant el procés inicial de secat.

Col·locació del formigó de la solera Col·locació dels maons amb morter Preparació de la trobada de la caixa amb el tub de desguàs Arrebossat i lliscat de l'interior de la caixa Esquerdejat exterior de la caixa, en el seu cas

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

MARQUES LONGITUDINALS O MARQUES TRANSVERSALS: m de llargària pintat, d'acord amb les especificacions de la D.T. i mesurat per l'eix de la faixa al terreny. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar. MARQUES SUPERFICIALS: m2 de superfície pintada, d'acord amb les especificacions de la D.T., mesurant la superfície circumscrita al conjunt de la marca pintada. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

VIALS PÚBLICS: * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10). 8.2-IC 1985 "Instrucción de Carreteras. Marcas viales." ORDEN CIRCULAR 325/97 T Sobre señalización, balizamiento y defensa de las Carreteras en lo referente a sus materiales constituyentes. * UNE 135-200-94 1 "Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal: marcas viales. Características y métodos de ensayo. Parte 1: Requisitos esenciales." VIALS PRIVATS: No hi ha normativa de compliment obligatori.

____________________________________________________________________________

FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD5 -

CONDICIONS GENERALS: La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la DT. La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera. El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella. El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat. Els angles interiors han de ser arrodonits. La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu. Toleràncies d'execució: - Desviació lateral: - Línia de l'eix: ± 24 mm - Dimensions interiors: ± 5 D, < 12 mm (D = la dimensió interior màxima expressada en m) - Nivell soleres: ± 12 mm - Gruix (e): - e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm - e > 30 cm: + 0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm) CAIXA DE FORMIGÓ: El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 CAIXA DE MAÓ: Els maons han d'estar col·locats a trencajunts i les filades han de ser horitzontals. Els junts han d'estar plens de morter. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme i ben adherit a la paret, i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment ha de ser llis, sense fissures, forats o altres defectes. Gruix dels junts: <= 1,5 cm Gruix de l'arrebossat i del lliscat: 1,1 cm Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m - Gruix de l'arrebossat i del lliscat: ± 2 mm ESQUERDEJAT EXTERIOR: La superfície exterior ha de quedar coberta sense discontinuïtats amb un esquerdejat ben adherit a la paret. Gruix de l'arrebossat esquerdejat: <= 1,8 cm

DRENATGES

FD5J - CAIXES PER A EMBORNALS 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FD5J6F08.

CAIXA DE FORMIGÓ: No pot transcórrer més d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Execució de caixa per a embornals o interceptors, sobre solera de formigó. S'han considerat els materials següents: - Caixa de formigó - Caixa de maó calat arrebossada i lliscada i eventualment esquerdejada per fora L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En caixa de formigó: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de la solera - Muntatge de l'encofrat - Preparació de la trobada de la caixa amb el tub de desguàs - Col·locació del formigó de la caixa - Desmuntatge de l'encofrat - Cura del formigó En caixa de maó: - Comprovació de la superfície d'assentament

CAIXA DE MAÓ: Els maons que s'han de col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres. L'arrebossat s'ha d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superficies que l'han de rebre. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT EMBORNALS: Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Pàgina: 103

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. * Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Seguiment del procés de col·locació. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció de les condicions d'assentament del bastiment - Comprovació de les toleràncies d'ajust i de nivell respecte al paviment CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: El control es realitzarà sobre totes les unitats existents a l'obra.

____________________________________________________________________________

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:

FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD5 -

DRENATGES ____________________________________________________________________________

FD5Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A DRENATGES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD5ZBJA4. FD7 -

CLAVEGUERES

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES FD7F - CLAVEGUERES AMB TUB DE PVC Subministrament i col·locació d'elements auxiliars per a drenatges. S'han considerat els elements següents: - Bastiment i/o reixa, per a embornal, interceptor o pericó - Filtre per a bonera sifònica L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació de la superfície de recolzament - Col·locació del morter, si és el cas - Col·locació de l'element

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

CONDICIONS GENERALS: El bastiment o la reixa fixa col·locat ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element drenant, anivellades abans amb morter. Ha d'estar sòlidament fixat amb potes d'ancoratge. Aquestes no han de sobresortir de les parets de l'element drenant. La part superior del bastiment i de la reixa han de quedar al mateix pla que el paviment perimetral, i han de mantenir el seu pendent. La reixa, quan no hagi de quedar fixa, ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el seu perímetre. La reixa col·locada no ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls. Les reixes practicables han d'obrir i tancar correctament. Toleràncies d'execució: - Guerxament: ± 2 mm - Nivell entre el bastiment o la reixa i el paviment: - 10 mm, + 0 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides per al material. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT BASTIMENT: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. FILTRE, REIXA I BASTIMENT I REIXA PRACTICABLE: Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA Pàgina: 104

Formació de claveguera o col·lector amb tubs de PVC col·locats soterrats. S'han considerat els tipus de tubs següents: - Tub de PVC de formació helicoïdal, autoportant, amb unió amb massilla - Tub de PVC de formació helicoïdal, per anar formigonat, amb unió amb massilla L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació del llit de recolzament dels tubs - Baixada dels tubs al fons de la rasa - Col·locació de l'anella elastomèrica, en el seu cas - Unió dels tubs - Realització de proves sobre la canonada instal·lada CONDICIONS GENERALS: El tub ha de seguir les alineacions indicades a la DT. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. Ha d'estar situat sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la DT. La unió entre els tubs amb anella elastomèrica ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre amb l'interposició d'una anella de goma col·locada prèviament a l'allotjament adequat de l'extrem de diàmetre exterior més petit. La unió entre els tubs encolats o amb massilla ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre, encolant prèviament l'extrem de diàmetre exterior més petit. El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Un cop instal·lada la canonada, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la DF. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Pressió de la prova d'estanquitat:

<= 1 bar

el determini la DF.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ ____________________________________________________________________________ Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la DT. En cas contrari cal avisar la DF. La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.). En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. El lubricant que s'utilitzi per a les operacions d'unió dels tubs amb anella elastomèrica no ha de ser agressiu pel material del tub ni per a l'anella elastomèrica, fins i tot a temperatures elevades de l'efluent. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la canonada instal·lada. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la Instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1.IC «Drenaje» que figura como anejo a esta Orden. Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: La instal·lació d'evacuació d'aigües residuals s'executarà segons prescripcions de projecte, legislació aplicable i a les instruccions de la DF. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Es realitzaran les proves d'estanquitat total i parcial. Aquestes proves es realitzaran amb aigua, amb aire o amb fum i es seguiran les directrius i especificacions de cada assaig segons la normativa vigent. Es verificarà sistema de manteniment i conservació. CONTROL D'EXECUCIÓ I D'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES. S'ha de comprovar la totalitat de la instal·lació. CONTROL D'EXECUCIÓ I D'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT. Es cas de deficiències de material o execució, si es pot esmenar sense canviar materials, es procedirà a fer-ho. En cas contrari es procedirà a canviar tot el material afectat. En cas de manca d'elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a l'adequació, d'acord amb

FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD7 -

CLAVEGUERES

FD7J - CLAVEGUERES AMB TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FD7JL146,FD7JE325. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de claveguera o col·lector amb tubs de polietilè de densitat alta, amb unions soldades, col·locats al fons de la rasa i reblert de sauló fins a 10 cm per sobre del tub. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació del llit de recolzament dels tubs - Replanteig i preparació de les unions - Execució de les unions dels tubs - Baixada dels tubs al fons de la rasa - Realització de proves sobre la canonada instal·lada - Reblert de la rasa amb sauló CONDICIONS GENERALS: El tub ha de seguir les alineacions indicades a la DT. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. Ha d'estar situat sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la DT. El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Un cop instal·lada la canonada, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la DF. La base del tub, els laterals i la part superior fins a 10 cm per sobre de la generatriu superior, ha d'estar reblert amb sauló. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 bar 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la DT. En cas contrari cal avisar la DF. La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment.

Pàgina: 105

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.). En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. El procés d'execució dels junts ha de ser prèviament acceptat per la DF. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la canonada instal·lada. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la Instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1.IC «Drenaje» que figura como anejo a esta Orden. Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial

____________________________________________________________________________

CONDICIONS GENERALS: La solera ha de quedar anivellada i a la fondària prevista a la DT, excepte la zona de la mitja canya, ha de quedar plana. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com disgregacions o buits a la massa. La secció de la solera no ha de quedar disminuïda en cap punt. La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 SOLERA DE FORMIGÓ: En la solera amb mitja canya, per sobre la solera, i amb el mateix formigó, s'ha de formar una mitja canya entre les boques d'entrada i sortida del pou. Ha de tenir el mateix diàmetre que el tub de la conducció i ha de quedar encastada. Les banquetes laterals han de quedar a l'alçària de mig tub. Amplària de la mitja canya: Aproximadament igual al D del tub Toleràncies d'execució: - Desviació lateral: - Línia de l'eix: ± 24 mm - Dimensions interiors: ± 5 D, < 12 mm (D = la dimensió interior màxima expressada en m) - Nivell soleres: ± 12 mm - Gruix (e): - e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm - e > 30 cm: + 0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm) - Planor: ± 10 mm/m SOLERES DE FORMIGÓ AMB ARMADURA LLEUGERA: Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les especificades a la DT. Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes. Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix, ni d'altres substàncies perjudicials. SOLERA DE LLAMBORDINS: Les peces han de quedar col·locades en i encaixades horitzontalment sobre el Els junts entre peces han de tenir el Gruix dels junts entre les peces: <= Toleràncies d'execució: - Dimensions: + 2%, - 1% - Gruix del llit de formigó: - 5% - Nivell de la solera: ± 20 mm

filades rectes i a trencajunt. Han de quedar ben assentades llit de formigó. mínim gruix. Han de quedar plens de beurada de ciment. 0,8 cm

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FDB -

CONDICIONS GENERALS: La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Els treballs s'han de realitzar amb el pou lliure d'aigua i terres engrunades.

SOLERES PER A POUS DE REGISTRE

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

SOLERES DE FORMIGÓ AMB ARMADURA LLEUGERA: El doblegat de l'armadura s'ha de realitzar en fred. No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé. S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mínim i no han de produir fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complir l'especificat en la taula 69.8.2 de l'EHE-08

FDB18420. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Solera de formigó o llambordins, per a pous de registre. S'han considerat els tipus següents: - Solera de formigó en massa, recte o amb forma de mitja canya. - Soleres de formigó amb armadura lleugera - Solera de llambordins, col·locats sobre un llit de formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Solera de llambordins: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de base - Cura del formigó - Col·locació dels llambordins de la solera - Col·locació de la beurada Solera de formigó: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de la solera i de la mitja canya, en el seu cas - Cura del formigó

SOLERA DE LLAMBORDINS: Les peces per col·locar han d'estar netes. S'han d'assentar manualment i ajustar a truc de maceta a sobre del formigó fresc. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. Aquest criteri no inclou la preparació de la superfície d'assentament. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

Pàgina: 106

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

____________________________________________________________________________

- Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m - Gruix de l'arrebossat i el lliscat: ± 2 mm

FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS

PARET EXTERIOR ACABADA AMB UN ESQUERDEJAT EXTERIOR: La superfície exterior ha de quedar coberta sense discontinuïtats amb un esquerdejat ben adherit a la paret. Gruix de l'esquerdejat: <= 1,8 cm

FDD -

PARETS PER A POUS DE REGISTRE

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FDD15095. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de parets per a pous de registre circulars, quadrats o rectangulars i la col·locació dels elements complementaris. S'han considerat els materials següents per a les parets del pou: - Maons ceràmics agafats amb morter, amb arrebossat i lliscat interior de la paret i eventualment, esquerdejat exterior - Peces prefabricades de formigó agafades amb morter S'han considerat els elements complementaris de pous de registre, següents. - Bastiment i tapa - Graó d'acer galvanitzat - Graó de ferro colat - Junt d'estanquitat amb fleixos d'acer inoxidable i anelles d'expansió L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Parets: - Comprovació de la superfície de recolzament - Col/locació de les peces agafades amb morter - Acabat de les parets, en el seu cas - Comprovació de l'estanquitat del pou En el bastiment i tapa: - Comprovació de la superfície de recolzament - Col·locació del morter d'anivellament - Col·locació del conjunt de bastiment i tapa, agafat amb morter En el graó: - Comprovació i preparació dels punts d'encastament - Col·locació dels graons amb morter PARET PER A POU: El pou ha de ser estable i resistent. Les parets del pou han de quedar aplomades, excepte en el tram previ al coronament, on s'ha d'anar reduint les dimensions del pou fins arribar a les de la tapa. Les generatrius o la cara corresponents als graons d'accés han de quedar aplomades de dalt a baix. Els junts han d'estar plens de morter. El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la tapa enrasats amb el paviment. La superfície interior ha de ser llisa i estanca. Han de quedar preparats els orificis, a diferent nivell, d'entrada i sortida de la conducció. Toleràncies d'execució: - Secció interior del pou: ± 50 mm - Aplomat total: ± 10 mm PARET DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ: La paret ha d'estar constituïda per peces prefabricades de formigó agafades amb morter, recolzades a sobre d'un element resistent. La peça superior ha de ser reductora per a passar de les dimensions del pou a les de la tapa. PARET DE MAÓ: Els maons han d'estar col·locats a trencajunts i les filades han de ser horitzontals. La paret ha de quedar recolzada sobre una solera de formigó. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme i ben adherit a la paret, i acabat amb un lliscat de pasta de ciment pòrtland. El revestiment, un cop sec, ha de ser llis, sense fissures, forats o d'altres defectes. No ha de ser polsegós. Gruix dels junts: <= 1,5 cm Gruix de l'arrebossat i el lliscat: <= 2 cm Toleràncies d'execució:

Pàgina: 107

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. PARET PER A POU: m de fondària amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

CONDICIONS GENERALS: La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la DT. Toleràncies d'execució: - Nivell de la solera: ± 20 mm

CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN BASTIMENTS I TAPES DE FOSA: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Seguiment del procés de col·locació. CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN GRAONS: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Comprovacions de resistència i deformació a càrregues horitzontals i verticals (UNE-EN 1917), sempre que es canviï de procedència. - Comprovació geomètrica de les toleràncies d'execució sobre un 10 % del graons col·locats. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN BASTIMENTS I TAPES DE FOSA: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció de les condicions d'assentament del bastiment - Comprovació de les toleràncies d'ajust i de nivell respecte al paviment

PERICÓ DE FORMIGÓ FET "IN SITU": Les parets han de quedar planes, aplomades i a escaire. Els orificis d'entrada i sortida de la conducció han de quedar preparats. El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la tapa enrasats amb el paviment. La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Toleràncies d'execució: - Aplomat de les parets: ± 5 mm - Dimensions interiors: ± 1% dimensió nominal - Gruix de la paret: ± 1% gruix nominal PERICONS PREFABRICATS: El pericó ha de quedar ben subjectat a la solera. El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella. El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat. La tapa (si és el cas) serà dissenyada per tal que pugui suportar el pas del trànsit i es prendran les mesures necessàries per tal d'evitar el seu desplaçament o el seu robatori. Gruix de la solera: >= 10 cm Toleràncies d'execució: - Planor: ± 5 mm/m - Escairat: ±5 mm respecte el rectangle teòric

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN GRAONS: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual de totes les peces col·locades CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: El control es realitzarà sobre totes les unitats existents a l'obra. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

____________________________________________________________________________

FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FDK -

- Formació de forats per a connexionat tubs - Preparació per a la col·locació del marc de la tapa - Acoblament dels tubs - Reblert lateral amb terres - Col·locació de la tapa en el seu cas Pericó de fàbrica de maó fet "in situ" - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació dels maons de la solera - Formació de les parets amb peces ceràmiques, deixant preparats els forats per al pas de tubs. - Formació de forats per a connexionat dels tubs - Acoblament dels tubs - Reblert lateral amb terres.

PERICONS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS

FDK2 - PERICONS QUADRATS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Pericó per a registre de canalitzacions de serveis S'han considerat els tipus següents: - Pericó de formigó fet "in situ" sobre solera de maó calat col·locat sobre llit de sorra. - Pericó de formigó prefabricat amb tapa (si és el cas), sobre solera de formigó o llit de grava, i reblert lateral amb terres. - Pericó de fàbrica de maó fet "in situ", amb parets arrebossades i lliscades interiorment, sobre solera de maó calat, i reblert lateral amb terres L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Pericó de formigó fet "in situ": - Preparació del llit amb sorra compactada - Col·locació de la solera de maons calats - Formació de les parets de formigó, encofrat i desencofrat, previsió de passos de tubs, etc. - Preparació per a la col·locació del marc de la tapa Pericó de formigó prefabricat: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó o de la grava de la solera Pàgina: 108

PERICÓ DE FÀBRICA DE MAÓ FET "IN SITU" El pericó ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de maó calat La solera ha de quedar plana i al nivell previst. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col·locar a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Els angles interiors han de ser arrodonits. Gruix de la solera: >= 10 cm Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5% Toleràncies d'execució: - Aplomat de les parets: ± 10 mm - Planor de la fàbrica: ± 10 mm/m - Planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides per al material. Es realitzarà una prova d'estanquitat en el cas que la DF ho consideri necessari. PERICÓ DE FORMIGÓ FET "IN SITU": La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de suspendre quan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquests límits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. No pot transcórrer més d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment. PERICONS PREFABRICATS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja. PERICÓ DE FÀBRICA DE MAÓ FET "IN SITU" S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja. El procés de col·locació del pericó no produirà desperfectes ni modificarà les condicions exigides al material. Es realitzarà una prova d'estanquitat en el cas que la DF ho consideri necessari. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

____________________________________________________________________________

FF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS

introducció de l'extrem llis o bé, mitjançant una contrabrida que es recolza a l'anell extrem de la campana i que s'hi subjecta amb cargols de cabota en aquells casos en què s'indica que la unió té contrabrida d'estanquitat. En les unions amb contrabrida d'estanquitat, aquesta ha de tenir col·locats tots els bulons els quals han d'estar apretats amb el següent parell: - Bulons de 22 mm: 12 m x kp - Bulons de 27 mm: 30 m x kp En les unions amb contrabrida de tracció, aquesta ha de tenir col·locats tots els bulons i ha d'estar en contacte en tot el seu perímetre amb la boca de la campana. En les unions embridades, la brida ha de tenir col·locats tots els seus cargols i el junt d'estanquitat. En les unions per testa, l'estanquitat s'obté per la compressió de les dues anelles elastomèriques col·locades a cada extrem del maniguet de reacció, comprimides per les brides. COL·LOCACIÓ SOTERRADA: Ha d'estar situat sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la D.T. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. Si la canonada té un pendent >= 25% ha de estar fixada mitjançant brides metàl·liques ancorades a daus massissos de formigó. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. Per tal de contrarestar les reaccions axials que es produeixen en circular el fluid, els punts singulars (corbes, reduccions, etc.), han d'estar ancorades a daus massissos de formigó. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

FF32 - TUBS DE FOSA DÚCTIL 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Canalització amb tub de fosa dúctil i la col·locació d’accessoris, col·locats al fons de la rasa. S’han considerat els graus de dificultat de muntatge per als tubs, següents: - Grau mitjà, que correspon a una xarxa equilibrada en trams lineals i amb accessoris (distribucions d'aigua, gas, calefacció, etc.) - Sense especificació del grau de dificultat que correspon a una xarxa on es poden donar trams lineals, equilibrats i amb predomini d'accessoris indistintament al llarg del seu recorregut (instal·lacions d'obres d'enginyeria civil, etc.) S'han considerat els tipus d'unió següents: - Unió de campana amb anella elastomèrica - Unió de campana amb anella elastomèrica i contrabrida d'estanquitat - Unió de campana amb anella elastomèrica i contrabrida de tracció - Unió per testa amb brides exemptes, anelles elastomèriques i maniguet de reacció en cada unió L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació i preparació del pla de suport (en canalitzacions per soterrar) - Replanteig de la conducció - Col·locació de l’element en la seva posició definitiva - Execució de totes les unions necessàries - Neteja de la canonada - Retirada de l’obra de retalls de tubs, materials per a junts, etc. No s'inclou, en les instal·lacions sense especificació del grau de dificultat, la col·locació d'accessoris. La variació del grau de dificultat en els diferents trams de la xarxa no permet fixar la repercussió d'accessoris; per això, la seva col·locació es considera una unitat d'obra diferent. CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. La unió entre dos elements de la canalització ha de quedar feta de manera que l'extrem llis d'un d'ells, penetri en l'extrem en forma de campana de l'altre. L'estanquitat s'obté per la compressió de l'anella elastomèrica situada a l'interior de l'extrem de la campana mitjançant la

CONDICIONS GENERALS: La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar els extrems oberts. El lubricant que s'utilitzi per a les operacions d'unió dels tubs no ha de ser agressiu pel material del tub ni per a l'anella elastomèrica, fins i tot a temperatures elevades de l'efluent. Si s'ha de tallar un tub, cal fer-ho perpendicularment a l'eix i eliminar les rebaves. A totes les superfícies que hagin estat mecanitzades se'ls ha de refer el recobriment afectat per mitjà de pintura epoxi d'assecatge ràpid. Els bulons de les brides i contrabrides s'han d'apretar en diferents passades, seguint un ordre de diàmetres oposats. Les femelles de les unions dels ramals embridats s'apretaran amb una clau dinamomètrica fins el valor indicat a la D.T. Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar un dissolvent d'olis i greixos, i finalment aigua, utilitzant els desguassos previstos per a aquestes operacions. En el cas que la canonada sigui per abastament d'aigua, cal fer un tractament de depuració bacteriològic després de rentar-la. COL·LOCACIÓ SOTERRADA: Abans de baixar els elements a la rasa la D.F. ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la D.T. En cas contrari cal avisar la D.F. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements. L'amplària de la rasa ha de ser més gran que el diàmetre de l'element més 60 cm. Si la canonada té un pendent > 10% s'ha de muntar en sentit ascendent. Si no es pot fer d'aquesta manera, cal fixar-la provisionalment per evitar el lliscament dels tubs. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.). Les canonades i les rases s'han de mantenir lliures d'aigua, esgotant amb bomba o deixant desguassos a l'excavació. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa.

Pàgina: 109

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la D.F. Els daus d'ancoratge s'han de fer una vegada enllestida la instal·lació. S'han de col·locar de forma que els junts de les canonades i dels accessoris siguin accessibles per a la seva reparació.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual del material abans de la seva col·locació, rebutjant les peces malmeses - Replanteig de la ubicació. - Comprovació del correcte anivellament, segons criteri de la DF.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TUBS: m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T., entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. En les instal·lacions amb grau de dificultat especificat, inclou, a més, la repercussió de les peces especials per col·locar. COL·LOCACIÓ SOTERRADA: No s'inclouen en aquest criteri els daus de formigó per a l'ancoratge dels tubs ni les brides metàl·liques per a la subjecció dels mateixos.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual dels elements col·locats. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI ____________________________________________________________________________ La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destina. ____________________________________________________________________________

FR - JARDINERIA FR9 -

FQ - MOBILIARI URBÀ FQ2 -

BARANES, BARRERES, TANQUES I ENCINTATS

FR9A - TANQUES DE FUSTA

PAPERERES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

FQ21 - PAPERERES TRABUCABLES

FR9AUM23.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

FQ211112.

Tanques i portes de fusta, col·locades en la seva posició definitiva. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Ancorades a dau de formigó - Ancorades a paviment o solera - Clavades al terreny L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Formació de les bases per a l'ancoratge dels muntants - Col·locació de la tanca o porta - Retirada de l'obra de la resta de materials

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Papereres trabucables de planxa pintada ancorades amb dau de formigó. Es consideren incloses dins d'aquesta unitat d'obra les operacions següents: - Formigonament dels daus d'ancoratge - Ancoratge de la paperera CONDICIONS GENERALS: Els daus d'ancoratge de formigó no han de quedar visibles. Un cop col·locada la paperera no ha de tenir deformacions, cops ni d'altres defectes visibles. Alçària de la paperera: 80 cm Ancoratge del braç de suport: >= 15 cm Dimensions dels daus: >= 30 x 30 x 30 cm Toleràncies d'execució: - Alçària: ± 20 mm - Verticalitat: ± 10 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El formigonament dels daus d'ancoratge s'ha de fer a una temperatura entre 5°C i 40°C, sense pluja. No s'ha d'utilitzar fins 48 h després de la seva col·locació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la DT.

CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar anivellada, ben aplomada, i a la posició prevista a la DT. L'alçària des del nivell del paviment fins al travesser superior ha de ser l'especificada a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. Els muntants han de quedar verticals, independentment del pendent del terreny. Quan ha d'anar col·locada sobre daus de formigó, els suports s'han d'ancorar a aquestes bases que no han de quedar visibles. La llargària de l'ancoratge dels suports ha de ser l'especificada a la DT. El conjunt de la tanca ha de resistir sense deformacions les empentes següents: - Empenta vertical repartida uniformement: 0,5 kN/m - Empenta horitzontal repartida uniformement: 1,0 kN/m Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 cm - Horitzontalitat: ± 10 mm/m - Aplomat: ± 10 mm/m PORTES: La porta ha d'obrir i tancar correctament. Ha de quedar al mateix pla que la resta del tancament. El moviment de la porta no ha de produir deformacions al conjunt del tancament.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Pàgina: 110

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior a 50 km/h. Abans de la seva col·locació, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Durant tot el procés constructiu, s'ha de garantir la protecció contra les empentes i els impactes per mitjà d'ancoratges i s'ha de mantenir l'aplomat amb l'ajuda d'elements auxiliars. Quan ha d'anar clavada al terreny, la part enterrada dels muntants s'ha de protegir de la humitat amb un tractament de brea. Un cop concluida l'obra, s'han de retirar les restes de materials. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TANCA: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. PORTES: Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

____________________________________________________________________________

Pàgina: 111

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

L'estesa del granulat del cobertura, en el seu cas, s'ha de fer, sempre que sigui possible, mecànicament. El procés d'estesa del granulat, ha d'evitar la circulació sobre les capes de reg no tractades.

G - PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL G9 - FERMS I PAVIMENTS G9J -

REGS SENSE GRANULATS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Regs amb lligant de quitrà, emulsió bituminosa o betum asfàltic o reg de cura del formigó amb producte filmogen. S'han considerat els següents regs amb lligants hidrocarbonats: - Reg d'imprimació (IMP) - Reg d'adherència (ADH) - Reg de penetració - Reg de cura (CUR) L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En el reg d'imprimació o de penetració: - Preparació de la superfície existent - Aplicació del lligant bituminós - Eventual extensió d'un granulat de cobertura En el reg d'adherència: - Preparació de la superfície existent - Aplicació del lligant bituminós En el reg de cura: - Preparació de la superfície existent - Aplicació del lligant bituminós - Eventual extensió d'un granulat de cobertura Reg amb producte filmogen. - Preparació de la superfície existent - Aplicació del producte filmogen de cura CONDICIONS GENERALS: El reg ha de tenir una distribució uniforme i no pot quedar cap tram de la superfície tractada sense lligant. S'ha d'evitar la duplicació de la dotació als junts de treball transversals. Quan el reg s'hagi fet per franges, cal que l'estesa del lligant estigui superposada en la unió de dues franges. REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: El granulat de cobertura, en el seu cas, ha de tenir una distribució uniforme. La dotació de la capa de granulat de cobertura, ha de ser la necessària per tal d'absorbir l'excés de lligant o per tal de garantir la protecció del reg del trànsit d'obra. La dosificació de l'emulsió bituminosa catiònica al 50% de betum tipus C50 BF5 IMP ha de ser de 1200 g/m2 a calçades i vorals. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o en cas de pluja. La superfície per regar ha de ser neta i sense material engrunat. S'han de protegir els elements constructius o accessoris de l'entorn, per tal que quedin nets una vegada aplicat el reg. REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: La superfície per regar ha de tenir la densitat i les rasants especificades a la DT. Ha de complir les condicions especificades per la unitat d'obra corresponent i no ha d'estar estovada per un excés d'humitat. Es prepararà un tram de prova per a comprovar les dotacions previstes de lligant, la necessitat d'àrid de cobertura i dotació corresponent i l'adequació dels mitjans previstos en l'execució. Es comprovaran les característiques de l'equip, especialment la seva capacitat per aplicar la dotació de lligat fixada a la temperatura prescrita, i la uniformitat de repartiment, tant transversal com longitudinal. Es determinarà la pressió en el indicador de la bomba d'impulsió del lligant i la velocitat de marxa més apropiades, i com a dada orientativa, el nombre de passades del equip de compactació. L'equip d'aplicació ha d'anar sobre pneumàtics i ha de ser capaç de distribuir la dotació de producte a la temperatura especificada. El dispositiu regulador ha de proporcionar una uniformitat transversal suficient. En punts inaccessibles o on ho determini la DF, es pot completar l'aplicació manualment amb un equip portàtil. Pàgina: 112

REG D'IMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ: S'ha d'humitejar la superfície abans de l'aplicació del reg. Es pot dividir la dotació prevista per a la seva aplicació en dues vegades, si la DF ho considera necessari. Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138): - Emulsió bituminosa: 5-20 s Saybolt Furol La seva aplicació ha d'estar coordinada amb l'estesa de la capa superior. S'ha de prohibir l'acció de tot tipus de trànsit, preferentment, durant les 24 h següents a l'aplicació del lligant, i 4h en cas d'estesa de l'àrid. Si durant aquest període ha de circular tràfic, s'ha d'estendre un granulat de cobertura i els vehicles han de circular a velocitat <= 40 km/h. L'estesa de l'àrid de cobertura es realitzarà, a judici de la DF, quan s'hagi de fer circular trànsit per sobre del reg, o quan s'observi que hagi quedat part sense absorbir passades 24h de l'estesa del lligant. La seva dosificació serà la mínima necessària per a absorbir l'excés de lligant o per a garantir la durada del reg sota l'acció del trànsit. Dotació del granulat de cobertura: <= 6 l/m2, >= 4 l/m2 L'àrid a utilitzar en regs d'imprimació, si és el cas, serà sorra natural, sorra procedent de matxuqueix o mescla d'ambdós materials, exempt de pols, brutícia, argila o altres substàncies estranyes. Complirà, a més, les següents condicions: - Plasticitat (NLT-105 i NLT-106): Nul·la - Coeficient de neteja (NLT-172): <= 2 - Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): >= 40 - % material que passa pel tamís 4 UNE (UNE-EN 933-2): 100 % En el moment de l'estesa, si és el cas, el granulat no pot contenir més d'un 4 % d'aigua lliure. REG D'ADHERÈNCIA: La seva aplicació ha d'estar coordinada amb l'estesa de la capa superior. Si el reg s'ha d'estendre sobre un paviment bituminós existent, s'han d'eliminar els excessos de betum i s'han de reparar els desperfectes que puguin impedir una perfecta unió entre les capes bituminoses. Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138): 10-40 s Saybolt Furol S'ha de prohibir el trànsit fins que hagi acabat el curat o la ruptura del lligant. REG DE CURA AMB LLIGANT HIDROCARBONAT: Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138): 10-40 s Saybolt Furol L'estesa de l'àrid de cobertura, si és el cas, es realitzarà, a judici de la DF, quan s'hagi de fer circular trànsit per sobre del reg. L'estesa es realitzarà per mitjans mecànics de forma uniforme i amb la dotació aprovada per la DF. En el moment de l'estesa, si és el cas, el granulat no pot contenir més d'un 4 % d'aigua lliure. Dotació del granulat de cobertura: <= 6 l/m2, >= 4 l/m2 REG DE CURA AMB PRODUCTE FILMOGEN: La superfície per regar ha de tenir la densitat i les rasants especificades a la DT Ha de complir les condicions especificades per l'unitat d'obra corresponent. S'ha de mantenir humida la superfície a tractar. No ha de circular trànsit durant els 3 dies següents a l'execució del reg. Si durant aquest període ha de circular trànsit, s'ha d'extendre un granulat de cobertura i els vehicles han de circular a velocitat <= 30 km/h. La dosificació del granulat de cobertura ha de ser de 4 l/m2 i ha de tenir un diàmetre màxim de 4,76 mm. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT SENSE ESPECIFICAR DOTACIÓ: t de pes mesurades segons les especificacions de la DT. DOTACIÓ EN KG/M2: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: No són d'abonament els excessos laterals. REG DE CURA AMB PRODUCTE FILMÒGEN, REG D'IMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ: Queda inclòs en aquesta unitat d'obra el granulat de cobertura per a donar obertura al trànsit. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA OPERACIONS DE CONTROL EN REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Execució d'un tram de prova que, a efectes de control, es tractarà com un lot d'execució. - Inspecció visual de la superfície sobre la que s'ha d'estendre el reg i observació de l'efecte de pas d'un camió carregat. - Control de la temperatura ambient i la d'aplicació del lligant. - Vigilar la pressió de la bomba d'impulsió del lligant i la velocitat del equip de reg. - Comprovar, amb cinta mètrica, l'ample del reg cada 50 m. - Control de la dosificació realment estesa, mitjançant el pesat de safates metàl·liques o bandes de paper col·locades sobre la superfície sense tractar prèviament a l'estesa del lligant i l'àrid si és el cas. El nombre de determinacions l'establirà la DF. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: Els controls s'han de fer segons les indicacions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: Cal complir estrictament les limitacions de temperatura i temps marcats. Es mantindran el més uniformement possible, durant el reg, la pressió de la bomba d'impulsió i la velocitat del equip, ajustant-se a les deduïdes del tram de prova. Els amples mesurats seran sempre els indicats en els plànols amb les toleràncies indicades en el plec. La dotació mitjana, tan del lligant residual com en el seu cas dels àrids no podrà diferir de la prevista en més d'un 15%. I no mes d'un individu de la mostra podrà excedir els límits fixats. L'equip de reg haurà de ser capaç de distribuir el lligant amb variacions, respecte a la mitjana, no més grans del 15% transversalment i del 10% longitudinalment.

____________________________________________________________________________

GB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ GBC -

ABALISAMENT

Captafaros retrorreflectant col·locat sobre el paviment: - Replanteig - Preparació de la superfície del paviment - Subministrament dels elements auxiliars de fixació - Col·locació i fixació del captallums sobre el paviment Fita miriamètrica: - Replanteig - Preparació de la superfície a formigonar - Col·locació dels perns d'ancoratge en la fonamentació - Subministrament dels elements de fixació necessaris - Col·locació del suport Plafons direccionals per abalissament de corbes: - Replanteig - Preparació de la superfície del paviment FITA D'ARESTA DE PVC: La fita quedarà en la posició especificada a la DT o, en el seu defecte, a la indicada per la DF. Estarà col·locada fora de la plataforma de la carretera. Quedarà vertical i perpendicular a l'eix de la carretera. Quedarà amb la franja negra inclinada fins a l'eix de la carretera. FITA KILOMÈTRICA O SEMIKILOMETRICA: El suport ha de restar vertical, a la posició indicada a la DT, amb les correccions de replanteig aprovades per la DF. Sobresortirà del terreny una alçada suficient per a que estigui a l'alçada especificada a la DT respecte a la rasant del paviment o, en el seu defecte, a la que indiqui la DF. La distància del suport a la part exterior de la calçada serà tal que la senyal o rètol que li correspongui estiguin separats en més de 50 cm de la part exterior de la calçada. L'ancoratge del suport serà suficient per a resistir una empenta d'1,0 kN aplicats en el seu centre de gravetat. Les perforacions en el suport pel seu ancoratge estaran a la posició correcta. La senyal estarà fixada al suport, a la posició indicada a la DT, amb les modificacions introduïdes en el replanteig previ, aprovat per la DF. Resistirà un esforç d'1,0 kN aplicats en el seu centre de gravetat i una pressió del vent de 2,0 kN/m2, sense que es produeixin variacions de la seva orientació. S'ha de situar en un pla vertical, perpendicular a l'eix de la calçada. Ha de ser visible des d'una distància de 70 m o des de la zona de parada d'un automòbil, tot i que hi hagi un camió situat per davant a 25 m. Aquesta visibilitat s'ha de mantenir de nit, amb les llums curtes. Distància a la calçada: >= 50 cm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 5 cm - Alçària: + 5 cm, - 0 cm - Verticalitat: ± 1°

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Subministrament i col·locació d'elements per a abalisament (senyalització) de carreteres. Es consideren els elements següents: - Fita d'aresta de PVC - Fita kilomètrica o semi-kilomètrica reflectant d'alta intensitat, nivell II, amb pal de suport d'acer galvanitzat col·locat clavat o formigonat. - Captallums retrorreflectants col·locats sobre el paviment. - Fita miriamètrica col·locada sobre dau de formigó - Fita delineador d'illeta. - Fita de vèrtex - Plafons direccionals per a l'abalisament de corbes L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Fites d'aresta de PVC: - Replanteig - Col·locació de la fita - Ancoratge de la fita Fita kilomètrica o semi-kilomètrica: - Replanteig - Preparació de la superfície a formigonar, en el seu cas - Muntatge i desmuntatge de l'encofrat dels ciments, en el seu cas - Col·locació de les armadures dels ciments, en el seu cas - Formigonat, en el seu cas - Col·locació del suport - Subministrament de les plaques i els elements auxiliars de fixació - Fixació de les plaques als suports

PLAFONS DIRECCIONALS PER L'ABALISAMENT DE CORBES: A l'entrada de la corba, i amb una visibilitat mínima de 100 m, es disposaran cap, un, dos o tres plafons direccionals per a advertir de la perillositat de la mateixa. Quan més gran sigui el nombre de plafons més gran és la perillositat de la corba. Quan el nombre de plafons direccionals sigui superior a un, aquests es col·locaran adossats, superposats uns a sobre dels altres. Els plafons han de quedar perpendiculars a la visual del conductor. Així mateix i per una major seguretat vial es col·locaran plafons direccionals al llarg de la corba per a que el conductor pugui apreciar fàcilment la seva traçada. Aquests plafons, sempre senzills encara que el primer sigui doble o triple, han de quedar a una distància entre ells del 20% del radi de corba. Els plafons direccionals es col·locaran sempre de manera que la visual del conductor apreciï com a mínim tres i siguin perpendiculars a ells i a una alçària aproximada d'1 m per tal que quedin per sobre de les barreres de seguretat. La separació entre plafons superposats serà de 10 cm. CAPTAFAROS COL·LOCATS SOBRE EL PAVIMENT: El contorn dels captallums retrorreflectants, un cop col·locats, no presentarà cantells afilats que constitueixin cap perill per la seguretat de la circulació vial La situació dels captallums sobre la plataforma serà tal que sempre se situïn fora de la calçada. FITA MIRAMÈTRICA: La fita quedarà en la posició especificada a la DT p, en el seu defecte, a la indicada per la DF. Estarà col·locat fora de la plataforma de la carretera. Quedarà vertical i perpendicular a l'eix de la carretera.

Pàgina: 113

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Quedarà fixat als fonaments amb el sistema d'ancoratge disposat a tal fi pel fabricant. Queda expressament prohibit practicar transformacions en el cos de la fita o en els suports d'ancoratge amb el propòsit de modificar el sistema de fixació dissenyat pel fabricant.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitats realment col·locades a l'obra segons les especificacions de la DT, i aprovades per la DF.

FITA DELINEADOR D'ILLETA: La fita quedarà a la posició especificada a la DT o, en el seu defecte, a la indicada per la DF. Estaran col·locats al seu interior d'una illeta pintada a sobre de la calçada, delimitant-la en tot el seu perímetre. Quedarà vertical i perpendicular a l'eix de la carretera. Quedarà fixat al paviment amb el sistema amb el sistema d'ancoratge disposat a tal fi pel fabricant. Queda expressament prohibit practicar transformacions al cos de la fita o en els suports d'ancoratge amb el propòsit de modificar el sistema de fixació dissenyat pel fabricant. FITA DE VÈRTEX: La fita quedarà a la posició especificada a la DT o, en el seu defecte, a la indicada per la DF. Estarà col·locat a l'interior d'una illeta pintada sobre la calçada, per davant de la barrera de seguretat. Quedarà vertical i perpendicular a l'eix de la carretera. Quedarà amb els dos triangles indicadors de les direccions en que es bifurca el traçat de la carretera, convenientment alineats. Per a la seva fixació es procedirà al llastrat del mateix fins la marca de llastrat que hi ha en el seu interior En cap cas es practicaran forats en el cos de la fita per a fixar-la mecànicament. SUPORTS FORMIGONATS: Resistència a la compressió del formigó als 28 dies: Fondària d'ancoratge: > 40 cm

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 6 de junio de 1973, sobre carteles en las obras de carreteras. FITA D'ARESTA DE PVC: UNE 135362:1994 EX Señalización vertical. Balizamiento. Hitos de arista de poli (cloruro de vinilo) (PVC rígido). Características, medidas y métodos de ensayo. FITA DE VÈRTEX DE MATERIAL POLIMÈRIC: UNE 135360:1994 EX Señalización vertical. Balizamiento. Hitos de vértice en material polimérico. Características, medidas y métodos de ensayo. PLAFONS DIRECCIONALS PER L'ABALISAMENT DE CORBES: UNE 135365:1994 EX Señalización vertical. Balizamiento. Paneles direccionales de chapa de acero galvanizada. Características y métodos de ensayo.

>= 0,9 x 12,5 N/mm2

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

____________________________________________________________________________

CONDICIONS GENERALS: Abans de col·locar els suports s'ha de fer un replanteig del conjunt que ha d'aprovar la DF. FITA D'ARESTA DE PVC: Una vegada col·locada la fita verticalment, s'ha d'ancorar introduint una barra transversal pel forat situat a 250 mm de l'extrem inferior. Es compactarà la terra al voltant de la fita de forma que es garanteixi la verticalitat i immobilitat.

GD - DRENATGES, SANEJAMENT I CANALITZACIONS GD5 -

DRENATGES

GD57 - CUNETES REVESTIDES DE FORMIGÓ FITA KILOMÈTRICA O SEMIKILOMETRICA: No s'han de produir danys a la pintura, ni bonys a la planxa durant el procés de fixació. No s'ha de foradar la planxa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents. Els elements auxiliars de fixació seran d'acer galvanitzat. CAPTAFAROS COL·LOCATS SOBRE EL PAVIMENT: Abans de col·locar l'element s'ha de comprovar que la superfície del suport esta neta, sense defectes ni elements contaminants que puguin influir negativament en la seva fixació. Si la superfície presenta defectes o desnivells apreciables es corregiran els primers i es rebliran els últims amb materials d'anàloga naturalesa als d'aquella. Abans de col·locar l'element, en suports de formigó, cal eliminar tots els materials utilitzats en el procés de cura del formigó que puguin quedar en la superfície. La DT o, en el seu defecte la DF, podrà exigir les operacions de preparació de la superfície d'aplicació, de reparació o d'altres, que consideri necessàries, per tal de garantir la fixació de l'element. FITES DELINEADORES DE ILLETA I FITES DE VÈRTEX: Abans de procedir a la col·locació de la fita es realitzarà una inspecció de la superfície del paviment a fi de comprovar el seu estat i possibles defectes existents. Quan sigui necessari, es durà a terme una neteja de la superfície a fi d'eliminar la brutícia o d'altres elements contaminants que poguessin influir negativament a la fixació dels mateixos. Si la superfície presenta defectes o desnivells apreciables es corregiran els primers i es rebliran els últims amb materials d'anàloga naturalesa als d'aquella. SUPORTS CLAVATS: La màquina de clavar no ha de produir danys ni deformacions als suports. Una vegada clavat al suport no es pot rectificar la seva posició si no és treient-lo i tornant-lo a clavar. SUPORTS FORMIGONATS: No es pot treballar amb pluja, ni amb temperatures inferiors a 5°C. El formigó s'ha d'abocar abans que comenci el seu adormiment. No s'ha de col·locar el senyal o rètol fins passades 48 h de l'abocat del formigó. Pàgina: 114

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC GD57W310. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de cuneta de diferents seccions, revestida de formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar - Excavació de les terres - Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat, inclòs el pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant, tapat dels junts entre peces, col·locació dels dispositius de sujecció i travament, aplomat i desmuntatge, retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar - Revestiment de la cuneta amb formigó - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra CONDICIONS GENERALS: La cuneta ha de tenir la forma i dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les determinades per la DF. Ha de tenir el pendent especificat a la DT, o en el seu defecte, el que especifiqui la DF. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació. Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col·locació d'aquests productes. El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament. No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilitzar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució. Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta entre els junts. Ha d'estar muntat de manera que permeti un desmuntatge fàcil, que s'ha de fer sense cops ni sotragades. Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de l'encofrat. El fons de l'encofrat ha de ser net abans de començar a formigonar. El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits. S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF. No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la DF. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. En l'execució del formigonat s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE, en especial les que fan referència a la seva durabilitat (art.8.2 i 37 de l'EHE) en funció de les classes d'exposició. La superfície de l'element ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Ha de tenir els junts de retracció i dilatació especificades en la DT o, en el seu defecte, indicades per la DF. Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions. El gruix del revestiment de formigó no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.), s'han de suspendre els treballs i avisar a la DF. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han d'extreure de dalt a baix sense socavar. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos. Abans de formigonar s'ha de comprovar l'anivellament, l'aplomat i la solidesa del conjunt. No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes. El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar. En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta. Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat, abans de formigonar. El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu.

Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades. El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Si en algun cas fos imprescindible formigonar en aquestes condicions, s'han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que en el procés d'enduriment del formigó no es produiran defectes en els elements ni pèrdues de resistència. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF. Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C. S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc. Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inici d'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables. El formigó s'ha de posar en obra abans de començar l'adormiment. La seva temperatura ha de ser superior a 5°C. L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions. S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al formigó fresc. Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda. S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç. Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF. Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m. On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès. En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua. En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural. La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície del formigó fresc. El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plec de condicions corresponent. S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial. El trànsit d'obra no ha de circular abans de 7 dies de l'acabat de la capa i mai abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida als 28 dies. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària mesurat sobre el terreny. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial

____________________________________________________________________________

GR - MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL I JARDINERIA

Pàgina: 115

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

GR7 -

SEMBRES

Les llavors s'han de distribuir de manera uniforme i homogènia. En el cas de sembra en talussos s'ha de distribuir més quantitat de llavors a la part alta del talús i a les voreres. Les llavors s'han d'incorporar al sòl cobrint-les amb una capa de material de cobertura una o dues vegades el diàmetre màxim de la llavor, i en cap cas superior a 1 cm. Una vegada la gespa ha assolit una alçària entre 40-60 mm s'ha d'efectuar la primera sega. No s'ha de segar mai, d'una vegada, més del 30% de l'alçària foliar de la gespa. Les restes de la sega no s'han de deixar sobre la gespa.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC GR7212K0. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Implantació de gespa per diferents procediments. S'han considerat els procediments següents: - Sembra directa - Hidrosembra L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Sembra directa: - Comprovació i preparació de la superfície a sembrar - Sembra de les llavors - Cobertura de les llavors amb sorra de riu, en el seu cas - Consolidació del sòl i allisada de la superfície de l'àrea de gespa mitjançant corronat, en el seu cas - Primera sega, en el seu cas - Protecció de la superfície sembrada Hidrosembra: - Comprovació i preparació de la superfície a hidrosembrar - Barreja de les llavors, l'aigua, l'encoixinament, l'adob, el bioactivador i l'estabilitzador a la hidrosembradora - Projecció de la barreja al terreny - Protecció de la superfície sembrada Hidrocobertura: - Barreja de l'aigua, l'encoixinament i l'estabilitzador a la hidrosembradora - Projecció de la barreja al terreny - Protecció de la superfície sembrada CONDICIONS GENERALS: La barreja de llavors, els pans d'herba o els fragments de planta han de quedar distribuïts amb la màxima regularitat i uniformitat. La superfície a implantar ha de tenir el nivell previst. Tota la capa de terra superficial ha de tenir el mateix nivell de compactació. SEMBRA DIRECTA: La dosi de sembra de la barreja de llavors ha de ser de 15 a 35 g/m2. Abans de la sembra, la superfície a implantar ha de tenir la consistència de gra fi. HIDROSEMBRA: Projecció a pressió sobre el terreny d'una barreja d'aigua, llavors, fixador, fertilitzant i encoixinament. Pot incloure coadjuvants biològics i additius. La dosi de sembra de la barreja de llavors ha de ser de 10 a 35 g/m2, amb una quantitat recomanada de 2 a 5 llavors/cm2. L'acabat superficial ha de ser suficientment rugós per a afavorir l'adherència dels materials projectats. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

HIDROSEMBRA: A les zones de clima mediterrani s'ha de dur a terme a la fi de l'estiu-tardor o la fi de l'hivern-primavera i a les zones de clima subalpí a la fi de l'estiu. Des del moment que s'afegeixin les llavors a la barreja d'hidrosembra fins al moment en que s'inicia l'operació de sembra no han de transcòrrer més de 20 minuts. No s'ha de començar l'execució de la hidrosembra fins que no s'hagi aconseguit una barreja homogènia de tots els seus components. S'ha d'executar des de la base del talús, de baix a dalt. L'expulsió de la barreja s'ha de realitzar descrivint cercles o en zig-zag. En cas que la quantitat d'encoixinament prevista sigui gran, 150-200 g/m2 o més, la hidrosembra s'ha de fer en dues fases. La barreja s'ha d'hidrosembrar uniformement a tota la zona d'implantació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI SEMBRA DIRECTA, IMPLANTACIÓ EN PA D'HERBA O IMPLANTACIÓ PER RIZOSEMBRA: * NTJ 08G:2002 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Implantació del material vegetal. Sembra i implantació de gespes i prats HIDROSEMBRA: * NTJ 08H:1996 Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Implantació del material vegetal. Hidrosembres 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN LLAVORS PER HIDROSEMBRES: - Observació de la superfície sobre la que s'ha d'executar l'hidrosembra. - Inspecció visual del procés, amb especial atenció a la uniformitat i intensitat del reg. - Durant l'execució de la hidrosembra, amb una freqüències de dues sèries cada 10.000 m2, es determinarà el contingut de llavors, mulch i fertilitzant un cop executada la hidrosembra, mitjançant el pes de la matèria seca (a 105º C). CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN LLAVORS PER HIDROSEMBRES: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN LLAVORS PER HIDROSEMBRES: Correcció de les irregularitats observades a càrrec del contractista.

____________________________________________________________________________

CONDICIONS GENERALS: No s'ha d'implantar mai en sòls glaçats, excessivament secs o excessivament molls, ni en condicions meteorològiques molt desfavorables. En especial s'han d'evitar els dies ventosos i els dies amb temperatures elevades. Abans de començar a preparar el llit de sembra, s'han d'eliminar la vegetació espontània i les llavors de males herbes. S'han d'eliminar les pedres, cossos estranys, arrels i residus presents als 20 cm superiors del sòl. Cal retirar de la superfície les pedres i tota mena de deixalles, així com els materials de difícil descomposició de diàmetre superior a 2 cm. En els treballs d'implantació d'àrees de gespa en talussos s'han de preveure les proteccions en matèries de seguretat i salut necessàries per desenvolupar aquests treballs amb seguretat i reduir al màxim els riscs. SEMBRA DIRECTA: La sembra s'ha de realitzar en condicions meteorològiques favorables. Quan la temperatura del sòl sigui superior als 8-12ºC, i estigui suficientment humit. Pàgina: 116

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

L - PARTIDES D'OBRA DE MANTENIMENT D'EDIFICACIÓ L2 -

DESMUNTATGES, ARRENCADES I GESTIÓ DE RESIDUS

L21 - DESMUNTATGES I ARRENCADES L21P DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS AUDIOVISUALS I DE COMUNICACIÓ 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Arrencada i desmuntatge, càrrega i transport a abocador, magatzem o lloc de nova col·locació d'elements d'instal·lacions de comunicacions. - Desmuntatge d'altaveu amb mitjans manuals, aplec de material per a la seva reutilització i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge de central de megafonia, amb mitjans manuals, aplec de material per a la seva reutilització i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Operacions de preparació - Desconnexió de la xarxa d'alimentació, i protecció dels terminals, en el seu cas - Desmuntatge o arrencada dels elements - Enderroc dels fonaments si es el cas - Neteja de la superfície de les restes de runa - Càrrega, transport i descàrrega a les zones autoritzades d'abocament de la runa i dels materials de rebuig generats i condicionament de l'abocador - Càrrega, transport al magatzem o lloc de nova utilització dels materials que indica la DT, descàrrega i classificació CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. La xarxa ha d'estar fora de servei. Si la xarxa o l'element a desmuntar conté fluids, aquests s'han de buidar. Els elements s'han de desmuntar amb les eines apropiades. Es tindrà especial cura amb els elements que s'han de tornar a muntar en un altre lloc. Els elements grans i pesats s'han de subjectar i manipular pels punts d'ancoratge disposats per a aquest fi. Si aquests punts es varen retirar durant el muntatge, aleshores es tornaran a muntar. Es farà servir la maquinària adequada per a la manipulació dels elements a desmuntar (grues, cistelles, etc.). Qualsevol conducció que empalmi amb l'element ha de quedar obturada. Si es tracta d'un element elèctric, l'extrem de la part que no es retira ha de quedar convenientment protegit. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. Cal prendre les mesures de precaució necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar danys a les construccions pròximes. S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la Documentació Tècnica o, en el seu defecte, la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'element realment desmuntat, inclòs l'enderroc dels suports i fonaments si es el cas, amidat segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

____________________________________________________________________________ Pàgina: 117

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

B - MATERIALS B0 -

MATERIALS BÀSICS

B06 - FORMIGONS DE COMPRA B06Q -

FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR AMB FIBRES

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigó amb fibres estructural(HRF), formigó que inclou a la seva composició fibres curtes, discretes i aleatòriament distribuïdes en una quantitat no superior a l'1,5% en volum, amb o sense addicions (cendres volants o fum de silici), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril. CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL: Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de l'EHE-08. La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà, com a mínim, la següent informació: - Consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó - Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats - Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació - La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesat La designació per propietats s'ha de fer d'acord amb el format: T-R/f-R1-R3/C/TM-TF/A - T: Indicatiu que serà HMF per al formigó amb fibres en massa, HAF per al formigó amb fibres armat i HPF per al formigó amb fibres pretesat - R: Resistència característica a compressió especificada, en N/mm2 - HMF = 20,25,30,35,40 - HAF - HPF = 25,30,35,40,45,50,55,60,70,80,90,100 - f: Indicatiu del tipus de fibres, A(acer), P(polimériques) i V(vidre) - R1, R3 : Resistència característica residual a flexotracció fR,1,k i fR,3,k, en N/mm2 - C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida - TM: Grandària màxima del granulat en mm. - TF: Llargària màxima de la fibra en mm. - A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó - Quan les fibres no tinguin funció estructural, R1 i R3 es substituirà per: - CR, per a fibres amb control de retracció - RF, per a fibres que milloren la resistència al foc del formigó - O, en la resta de casos La designació per dosificació s'ha de fer d'acord amb el format: T-D--G/f/C/TM/A - G: contingut en fibres en kg/m3 En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment). Amb anterioritat a l'inici del formigonament, el subministrador propossarà una dosificació d'obra, i realitzarà els assajos previs d'acord amb l'annex 22 de l'EHE-08, els resultats dels quals haurà de validar la DF En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat. En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a la designació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'han d'especificar abans de l'inici del subministrament. El formigó ha de complir amb les exigències de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08. Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendres volants sense que aquestes excedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fum de silici no podrà excedir el 10% Toleràncies: - Consistència fluida: ± 2 cm Pàgina: 118

- Consistència líquida: ± 2 cm - Contingut en fibres - Pes: ± 3 % - Homogeneïtat de la mescla (UNE 83512-1 i UNE 83512-2): - Contingut en fibres: <= 10% Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us de cendres volants o fum de silici per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. La quantitat mínima de ciment s'especifica a l'article 37.3.2 de la norma EHE-08 La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l'art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut Les cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. Els additius hauran de ser del tipus que estableix l'article 29.2 de l'EHE-08 i complir l'UNE EN 934-2 En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat. Les fibres s'incorporaran a la pastada de formigó juntament amb els granulats, preferentment desprès del granulat gruixut Tipus de fibres: - Estructurals: fibres d'acer, macro fibres polimèriques i fibres de vidre - No Estructurals: micro fibres polimèriques i fibres de vidre Les característiques de les fibres seran les recollides a l'annex 14, capítol VI de l'EHE-08 Tipus de ciment: - Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials ESP VI-1 (UNE 80307) - Formigó armat: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1) - Formigó pretesat: Ciments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEM II/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1) - Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305) - Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE-EN 14216) Classe del ciment: 32,5 N Densitats dels formigons: - Formigons en massa (HM): - 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2 - 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2 - Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3 El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3 - Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3 - Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3 - A totes les obres: <= 500 kg/m3 La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Formigó en massa: <= 0,65 - Formigó armat: <= 0,65 - Formigó pretesat: <= 0,60 Classes d'exposició: - IIIb, IIIc, IV i F: Serà necessària la justificació mitjançant probes experimentals si es fan servir fibres d'acer al carboni sense cap protecció front la corrosió - Qa,Qb i Qc-: Serà necessària la justificació de la no reactivitat dels agents químics amb fibres d'acer i sintètiques. El contingut en fibres d'acer amb funció estructural en un formigó serà >= 20 kg/m3 El contingut en fibres en un formigó serà <= 1,5% en volum de formigó Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2): El formigó amb fibres tindrà un assentament al con d'Abrams >= 9 cm. - Consistència fluida: 10-15 cm - Consistència líquida: 16-20 cm La consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiu superplastificant. L'augment de la consistència degut a l'ús de fibres es compensarà amb la incorporació d'additius reductors d'aigua, sense modificar la dosificació d'aigua prevista Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

- Amb fibres metàl·liques: <= 0,4% pes del ciment - Homogeneïtat de la mescla (UNE 83512-1 i UNE 83512-2): - Contingut en fibres: <= 10% 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Data i hora de lliurament - Nom de la central de formigó - Identificació del peticionari - Quantitat de formigó subministrat - Formigons designats per propietats d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Resistència residual a la tracció - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de l'EHE-08 - Formigons designats per dosificació d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència residual a la tracció - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té - Identificació del ciment, additius i addicions - Característiques de les fibres: - Tipus - Material - Dimensions - Forma - Contingut de fibres per m3 (± 3 %) La relació de característiques de les fibres podrà ser substituïda per una referència comercial suportada amb una fitxa tècnica, que ha d'acceptar la DF i estarà disponible al llibre d'obra - Designació específica del lloc de subministrament - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó

____________________________________________________________________________

Pàgina: 119

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

(EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ F9 -

PAVIMENTS

F97 - RIGOLES F971 -

BASES DE FORMIGÓ PER A RIGOLES

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Es comprovarà que s'han adoptat les mesures necessàries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. Inspecció visual de la unitat acabada. - Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Execució de les operacions necessaries per a la formació de rigoles. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Formació de base per a rigola, amb formigó en massa. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Base per a rigola: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó - Acabat de la superfície - Protecció del formigó fresc i cura

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

BASE PER A RIGOLA AMB FORMIGÓ EN MASSA: El formigonament no pot tenir esquerdes, disgregacions o buits en la seva massa. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Ha de tenir una textura uniforme i contínua. Les parets han de quedar planes, aplomades i a escaire. La cara inferior de la base ha de quedar recolzada sobre el suport al mateix nivell que la base de formigó de la vorada. La secció de la base no pot quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11 de la norma EHE-08.

____________________________________________________________________________

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Paviments de formigó, amb granulats normals o d'argila expandida, afegint fibres o no, amb acabats remolinat, remolinat més ciment pòrtland i pols de quars o amb l'execució d'una textura superficial. S'han considerat les col·locacions del formigó següents: - Amb estenedora de formigó - Amb regle vibratori L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Estudi i obtenció de la fòrmula de treball, en paviments per a carreteres En la col·locació amb estenedora: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació d'elements de guiat de les màquines - Col·locació del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura En la col·locació amb regle vibratori: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació dels encofrats laterals, en el seu cas - Abocat, escampat i vibrat del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura

CONDICIONS GENERALS: El suport ha de tenir el grau de compactació adequat i les rasants previstes. Grau de compactació (assaig PM) - Base de formigó o rigola amb peces: >= 95% - Rigola de formigó: >= 90% ELEMENTS DE FORMIGÓ EN MASSA: La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. S'han d'aturar els treballs quan la pluja pugui llevar la capa superficial del formigó fresc. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que iniciï el seu adormiment. L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions. La compactació s'ha de fer per vibració fins aconseguir una massa compacta i sense que es produeixin segregacions. Per a realitzar junts de formigonament no previstos al projecte és necessària l'autorització i les indicacions explícites de la DF. Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenir humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT BASE PER A RIGOLA AMB FORMIGÓ EN MASSA: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI ELEMENTS DE FORMIGÓ EN MASSA: * Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural Pàgina: 120

F9 -

PAVIMENTS

F9G -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ

F9G1 -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS SENSE ADDITIUS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

CONDICIONS GENERALS: La superfície del paviment ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Les lloses no han de tenir esquerdes. Hi ha d'haver els junts de retracció i de dilatació especificats a la DT o, en el seu defecte, els indicats per la DF. Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions. Els cantells de les lloses i els llavis dels junts amb estelladures s'han de reparar amb resina epoxi, segons les instruccions de la DF.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

L'amplària del paviment no ha de ser inferior en cap cas a la prevista a la DT. El gruix del paviment no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT. La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. Fondària de la textura superficial determinada pel cercle de sorra (NLT-335): 0,60 - 0,90 mm. PAVIMENT AMB FORMIGÓ ESTRUCTURAL O LLEUGER: La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: - En direcció longitudinal: ± 3 mm amb regla de 3 m - En direcció transversal: ± 6 mm amb regla de 3 m - Voreres i rampes en qualsevol direcció: ± 6 mm amb regla de 3 m Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11 de la norma EHE-08. PAVIMENT AMB FORMIGÓ HF: Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 550.3 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004. Resistència a flexotracció als 28 dies (UNE-EN 12390): - Formigó HF-3,5: >= 3,5 MPa - Formigó HF-4,0: >= 4,0 MPa - Formigó HF-4,5: >= 4,5 MPa Toleràncies d'execució: - Desviacions en planta: ± 30 mm - Cota de la superfície acabada: - 10 mm, + 0 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Si en algun cas fos imprescindible formigonar en aquestes condicions, s'han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que en el procés d'enduriment del formigó no es produiran defectes en els elements ni pèrdues de resistència. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF. Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C. S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de formigonament i gruix que després s'utilitzin a l'obra. No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estat aprovat per la DF. S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc. Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inici d'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un excés de formigó fresc en forma de cordó d'alçària <= 10 cm. L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions. S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al formigó fresc. Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda. Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja construïda. S'ha de cuidar que el formigó que es col·loqui al llarg d'aquest junt sigui homogeni i quedi compactat. S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç. Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF. Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m. S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de contracció executats al formigó fresc. S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc per a facilitar el seu acabat.

On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès. En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primera comenci el seu adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de passar més d'1 hora. En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua. Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm de radi. En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural. La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície del formigó fresc. El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plec de condicions corresponent. S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial. El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida a 28 dies. L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat del paviment. PAVIMENT PER A CARRETERES: En el cas que la calçada tingui dos o més carrils en el mateix sentit de circulació, s'han de formigonar com a mínim dos carrils al mateix temps. Després de donar la textura al paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de la calçada amb tres dígits, aplicant una plantilla al formigó fresc. ESTESA AMB ESTENEDORA: El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequats acoblats a les mateixes. Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar sobre paviments acabats, i han de deixar de funcionar a l'instant que aquestes s'aturin. La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a que no s'apreciïn ondulacions a la superfície del formigó. L'espaiament dels piquets que sustentin el cable de guia de l'estenedora no ha de ser superior a 10 m. Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500 m i als acords verticals de paràmetre inferior a 2000 m. S'ha de tensar el cable de guia de forma que la fletxa entre dos piquets consecutius sigui <= 1 mm. S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes de goma, xapes metàl·liques o d'altres materials adequats en el cas que es formigoni una franja junt a un altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines. En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una franja de paviment de formigó prèviament construït, han d'haver assolit una edat mínima de 3 dies. L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a no desequilibrar l'avanç de la pavimentadora. Aquesta precaució s'ha d'extremar en el cas de formigonament en rampa. La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovades amb un regle no inferior a 4 m. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim de desencofrat del formigó de 16 h, es tingui en tot moment col·locada i a punt una llargària d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum realment executat, mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la DT Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació. No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: Queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas que sigui necessari. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural

Pàgina: 121

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

(EHE-08). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. PAVIMENT PER A CARRETERES: Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

____________________________________________________________________________

EHE-08. PAVIMENT AMB FORMIGÓ HF: Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 550.3 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004. Resistència a flexotracció als 28 dies (UNE-EN 12390): - Formigó HF-3,5: >= 3,5 MPa - Formigó HF-4,0: >= 4,0 MPa - Formigó HF-4,5: >= 4,5 MPa Toleràncies d'execució: - Desviacions en planta: ± 30 mm - Cota de la superfície acabada: - 10 mm, + 0 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

F9 -

PAVIMENTS

F9G -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ

F9G2 -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS AMB ADDITIUS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Paviments de formigó, amb granulats normals o d'argila expandida, afegint fibres o no, amb acabats remolinat, remolinat més ciment pòrtland i pols de quars o amb l'execució d'una textura superficial. S'han considerat les col·locacions del formigó següents: - Amb estenedora de formigó - Amb regle vibratori L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Estudi i obtenció de la fòrmula de treball, en paviments per a carreteres En la col·locació amb estenedora: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació d'elements de guiat de les màquines - Col·locació del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura En la col·locació amb regle vibratori: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació dels encofrats laterals, en el seu cas - Abocat, escampat i vibrat del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura CONDICIONS GENERALS: La superfície del paviment ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Les lloses no han de tenir esquerdes. Hi ha d'haver els junts de retracció i de dilatació especificats a la DT o, en el seu defecte, els indicats per la DF. Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions. Els cantells de les lloses i els llavis dels junts amb estelladures s'han de reparar amb resina epoxi, segons les instruccions de la DF. L'amplària del paviment no ha de ser inferior en cap cas a la prevista a la DT. El gruix del paviment no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT. La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. Fondària de la textura superficial determinada pel cercle de sorra (NLT-335): 0,60 - 0,90 mm. PAVIMENT AMB FORMIGÓ ESTRUCTURAL O LLEUGER: La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: - En direcció longitudinal: ± 3 mm amb regla de 3 m - En direcció transversal: ± 6 mm amb regla de 3 m - Voreres i rampes en qualsevol direcció: ± 6 mm amb regla de 3 m Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11 de la norma Pàgina: 122

CONDICIONS GENERALS: El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Si en algun cas fos imprescindible formigonar en aquestes condicions, s'han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que en el procés d'enduriment del formigó no es produiran defectes en els elements ni pèrdues de resistència. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF. Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C. S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de formigonament i gruix que després s'utilitzin a l'obra. No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estat aprovat per la DF. S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc. Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inici d'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un excés de formigó fresc en forma de cordó d'alçària <= 10 cm. L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions. S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al formigó fresc. Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda. Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja construïda. S'ha de cuidar que el formigó que es col·loqui al llarg d'aquest junt sigui homogeni i quedi compactat. S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç. Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF. Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m. S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de contracció executats al formigó fresc. S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc per a facilitar el seu acabat. On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès. En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primera comenci el seu adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de passar més d'1 hora. En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua. L'agregat per a l'acabat del paviment, en el seu cas, s'ha d'escampar uniformement sobre el formigó fresc en una quantitat de 2/3 del total i s'ha de passar la màquina allisadora. Tot seguit s'ha d'estendre la resta de l'agregat i s'ha d'allisar mecànicament. Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm de radi. En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural. La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície del formigó fresc.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plec de condicions corresponent. S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial. El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida a 28 dies. L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat del paviment. PAVIMENT PER A CARRETERES: En el cas que la calçada tingui dos o més carrils en el mateix sentit de circulació, s'han de formigonar com a mínim dos carrils al mateix temps. Després de donar la textura al paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de la calçada amb tres dígits, aplicant una plantilla al formigó fresc. ESTESA AMB ESTENEDORA: El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequats acoblats a les mateixes. Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar sobre paviments acabats, i han de deixar de funcionar a l'instant que aquestes s'aturin. La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a que no s'apreciïn ondulacions a la superfície del formigó. L'espaiament dels piquets que sustentin el cable de guia de l'estenedora no ha de ser superior a 10 m. Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500 m i als acords verticals de paràmetre inferior a 2000 m. S'ha de tensar el cable de guia de forma que la fletxa entre dos piquets consecutius sigui <= 1 mm. S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes de goma, xapes metàl·liques o d'altres materials adequats en el cas que es formigoni una franja junt a un altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines. En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una franja de paviment de formigó prèviament construït, han d'haver assolit una edat mínima de 3 dies. L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a no desequilibrar l'avanç de la pavimentadora. Aquesta precaució s'ha d'extremar en el cas de formigonament en rampa. La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovades amb un regle no inferior a 4 m. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim de desencofrat del formigó de 16 h, es tingui en tot moment col·locada i a punt una llargària d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum realment executat, mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la DT Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació. No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent. m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT, comprovada i acceptada expressament per la DF. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: Queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas que sigui necessari. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. PAVIMENT PER A CARRETERES: Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

____________________________________________________________________________

F9 -

PAVIMENTS

F9G -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ

F9G4 -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ AMB FIBRES ACABATS AMB ADDITIUS

Pàgina: 123

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF. Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C. S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de formigonament i gruix que després s'utilitzin a l'obra. No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estat aprovat per la DF. S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc. Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inici d'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un excés de formigó fresc en forma de cordó d'alçària <= 10 cm. L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions. S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al formigó fresc. Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda. Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja construïda. S'ha de cuidar que el formigó que es col·loqui al llarg d'aquest junt sigui homogeni i quedi compactat. S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç. Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF. Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m. S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de contracció executats al formigó fresc. S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc per a facilitar el seu acabat. On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès. En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primera comenci el seu adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de passar més d'1 hora. En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua. L'agregat per a l'acabat del paviment, en el seu cas, s'ha d'escampar uniformement sobre el formigó fresc en una quantitat de 2/3 del total i s'ha de passar la màquina allisadora. Tot seguit s'ha d'estendre la resta de l'agregat i s'ha d'allisar mecànicament. Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm de radi. En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural. La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície del formigó fresc. El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plec de condicions corresponent. S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial. El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida a 28 dies. L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat del paviment. Després de donar la textura al paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de la calçada amb tres dígits, aplicant una plantilla al formigó fresc. ESTESA AMB ESTENEDORA: El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequats acoblats a les mateixes. Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar sobre paviments acabats, i han de deixar de funcionar a l'instant que aquestes s'aturin. La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a que no s'apreciïn ondulacions a la superfície del formigó. L'espaiament dels piquets que sustentin el cable de guia de l'estenedora no ha de ser superior a 10 m. Pàgina: 124

Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500 m i als acords verticals de paràmetre inferior a 2000 m. S'ha de tensar el cable de guia de forma que la fletxa entre dos piquets consecutius sigui <= 1 mm. S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes de goma, xapes metàl·liques o d'altres materials adequats en el cas que es formigoni una franja junt a un altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines. En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una franja de paviment de formigó prèviament construït, han d'haver assolit una edat mínima de 3 dies. L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a no desequilibrar l'avanç de la pavimentadora. Aquesta precaució s'ha d'extremar en el cas de formigonament en rampa. La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovades amb un regle no inferior a 4 m. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim de desencofrat del formigó de 16 h, es tingui en tot moment col·locada i a punt una llargària d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament. FORMIGONAMENT AMB FORMIGÓ AMB FIBRES: El formigonament es realitzarà sense interrupcions a fi efecte d'evitar discontinuïtats en la distribució de fibres El vibrat superficial es realitzarà amb cura de que les fibres no es disposin de forma paral·lela a les superfícies encofrades. Quan el vibrat sigui intern es procurarà no generar zones amb excés de pasta i absència de fibres 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT, comprovada i acceptada expressament per la DF. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació. No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: Queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas que sigui necessari. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. PAVIMENT PER A CARRETERES: Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

____________________________________________________________________________

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA. AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

DOCUMENT 5: ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

MEMÃ&#x2019;RIA

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Index 1. OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 1.1. Identificació de les obres 1.2. Objecte 2. PROMOTOR - PROPIETARI 3. AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 4. DADES DEL PROJECTE 4.1. Autor/s del projecte 4.2. Coordinador de Seguretat durant l'elaboració del projecte 4.3. Tipologia de l'obra 4.4. Situació 4.5. Comunicacions 4.6. Subministrament i Serveis 4.7. Localització de serveis assistencials 4.8. Pressupost d'execució material del projecte 4.9. Termini d'execució 4.10. Mà d'obra prevista 4.11. Oficis que intervenen en el desenvolupament de l'obra 4.12. Tipologia dels materials a utilitzar a l'obra 4.13. Maquinària prevista per a executar l'obra 5. INSTAL·LACIONS PROVISIONALS 5.1. Instal·lació elèctrica provisional d'obra 5.2. Instal·lació d'aigua provisional d'obra 5.3. Instal·lació de sanejament 5.4. Altres instal·lacions. Prevenció i protecció contra incendis 6. SERVEIS DE SALUBRITAT I CONFORT DEL PERSONAL 6.1. Serveis higiènics 6.2. Vestuaris 6.3. Menjador 6.4. Local de descans 6.5. Local d'assistència a accidentats 7. ÀREES AUXILIARS 7.1. Centrals i plantes 7.2. Tallers 7.3. Zones d'apilament. Magatzems 8. TRACTAMENT DE RESIDUS 9. TRACTAMENT DE MATERIALS I/O SUBSTÀNCIES PERILLOSES 9.1. Manipulació 9.2. Delimitació / condicionament de zones d'apilament 10. CONDICIONS DE L'ENTORN 10.1. Serveis afectats 10.2. Servituds 10.3. Característiques meteorològiques 10.4. Característiques del terreny 10.5. Característiques de l'entorn 11. UNITATS CONSTRUCTIVES 12. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU 12.1. Procediments d'execució 12.2. Ordre d'execució dels treballs Pàgina: 1

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

12.3. Determinació del temps efectiu de duració. Pla d'execució 18 13. SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS O INCORPORATS AL MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU 18 14. MEDIAMBIENT LABORAL 19 14.1. Agents atmosfèrics 19 14.2. Il·luminació 19 14.3. Soroll 20 14.4. Pols 20 14.5. Ordre i neteja 22 14.6. Radiacions no ionitzants 22 14.7. Radiacions ionitzants 26 15. MANIPULACIÓ DE MATERIALS 28 16. MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP) 29 17. SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC) 30 18. CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) 30 19. RECURSOS PREVENTIUS 31 20. SENYALITZACIÓ I ABALISAMENT 32 21. CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA 33 21.1. Normes de Policia 33 21.2. Àmbit d'ocupació de la via pública 34 21.3. Tancaments de l'obra que afecten l'àmbit públic 35 21.4. Operacions que afecten l'àmbit públic 36 21.5. Neteja i incidència sobre l'ambient que afecten l'àmbit públic 38 21.6. Residus que afecten a l'àmbit públic 38 21.7. Circulació de vehicles i vianants que afecten l'àmbit públic 38 21.8. Protecció i trasllat d'elements emplaçats a la via pública 41 22. RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ 41 22.1. Riscos de danys a tercers 41 22.2. Mesures de protecció a tercers 41 23. PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS 42 24. PREVISIONS DE SEGURETAT PELS TREBALLS POSTERIORS 42 25. ANNEX: FITXES D'ACTIVITATS-RISC-AVALUACIÓ-MESURES 42 26. Signatures 67

Pàgina: 2

3 3 3 3 3 4 4 4 4 4 4 5 5 5 5 5 5 5 6 7 7 8 9 9 10 10 11 11 11 11 12 12 12 13 14 14 14 15 16 16 16 17 17 17 17 17 18 18

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Titulació/ns Col·legiat núm. Despatx professional Població

MEMÒRIA

: : : :

Arquitecte tècnic 13.549 Ajuntament de Lliçà d'Amunt Lliçà d'Amunt

1. OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 4. DADES DEL PROJECTE 1.1.

Identificació de les obres Les obres a les que es refereix el present estudi són les de l’execució d’una ruta saludable al Pla, en definitiva una vorera paral·lela a la carretera BV-1602.

1.2.

4.1.

Autor del projecte Titulació/ns Col·legiat núm. Despatx professional Població

Objecte El present E.S.S. té com a objectiu establir les bases tècniques, per fixar els paràmetres de la prevenció de riscos professionals durant la realització dels treballs d’execució de les obres del Projecte objecte d’aquest estudi, així com complir amb les obligacions que es desprenen de la Llei 31 / 1995 i del RD 1627 / 1997, amb la finalitat de facilitar el control i el seguiment dels compromisos adquirits al respecte per part del/s Contractista/es. En el present Estudi de Seguretat i Salut s'ha dut a terme un estudi aprofundit dels riscos inherents a l'execució de l'obra i de les mesures preventives i cautelars consegüents per garantir la seguretat de les persones en l'execució de les obres en compliment del que determina la Llei 3/2007 del 4 de juliol de l’obra pública en el seu article 18.3.h).

4.3.

4.4.

4.5.

: : :

David Gil Gil

Paral·lel a la ctra. BV-1602 08186 Lliçà d’Amunt

Accés per la ctra. BV-1602

Subministrament i Serveis :

Telefonia Electricitat Sanejament

4.7.

: : :

Comunicacions

Aigua

3. AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT Redactor E.S.S.

Situació

Carretera

2. PROMOTOR - PROPIETARI Ajuntament de Lliçà d'Amunt P-0810600-G C/ Anselm Clavé, 73 Lliçà d'Amunt Ignasi Simón i Ortoll, Alcalde-President de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt. 35063186-P

David Gil Gil Arquitecte tècnic 13.549 Ajuntament de Lliçà d'Amunt Lliçà d'Amunt

Tipologia de l'obra

Emplaçament Codi Postal Població

4.6.

Promotor NIF Adreça Població Representant : NIF

: : : : :

L’obra consisteix en la creació de la base i el paviment d’una voravia, així com l’execució d’altres necessaris per al correcte funcionament de la ruta.

D’aquesta manera, s’integra en el Projecte Executiu/Constructiu, les premisses bàsiques per a les quals el/s Contractista/es constructor/s pugui/n preveure i planificar, els recursos tècnics i humans necessaris per a l’acompliment de les obligacions preventives en aquest centre de treball, de conformitat al seu Pla d’Acció Preventiva propi d’empresa, la seva organització funcional i els mitjans a utilitzar, havent de quedar tot allò recollit al Pla de Seguretat i Salut, que haurà/n de presentar-se al Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Execució, amb antelació a l’inici de les obres, per a la seva aprovació i l’inici dels tràmits de Declaració d’Obertura davant l’Autoritat Laboral. En cas de què sigui necessari implementar mesures de seguretat no previstes en el present Estudi, a petició expressa del coordinador de seguretat i salut en fase d'execució de l'obra, el contractista elaborarà el corresponent annex al Pla de Seguretat i Salut de l'obra que desenvoluparà i determinarà les mesures de seguretat a dur a terme amb la memòria, plec de condicions, amidaments, preus i pressupost que li siguin d'aplicació si n'és el cas.

Autor/s del projecte

És present una canonada d’abastament al Barri de Pineda Feu / El Pinar. És present en diferents creuaments. És present al llarg de tot el recorregut. : És present el clavegueram en els diferents creuament.

Localització de serveis assistencials, salvament i seguretat i mitjans d'evacuació Emergències

Tel. 112

Policia Local

C. de Rafael Casanovas, 8, Lliçà d'Amunt

Pàgina: 3

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Tel. 93 860 70 80

4.8.

Protecció Civil

Av. dels Països Catalans, 58, Lliçà d'Amunt Tel. 93 841 65 41

Centre d'Atenció Primària (CAP) de Palaudàries

C. del Segre, 61-63, Lliçà d'Amunt 93 864 00 90

Àrea Bàsica de Salut Vall del Tenes

Ctra. de Caldes a Granollers, s/n, Lliçà d'Amunt Tel. 93 841 52 50

Hospital General de Granollers

Avinguda Francesc Ribas s/n, Granollers Tel: 93 842 50 00

NEUTRES PERICONS PREFABRICATS DE FORMIGÓ SORRES TAULONS TERRES

4.13.

Compressor amb un martell pneumàtic Compressor amb dos martells pneumàtics Retroexcavadora amb martell trencador Pala carregadora mitjana, sobre pneumàtics Pala carregadora sobre pneumàtics de 8 a 14 t Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t Retroexcavadora mitjana Corró vibratori autopropulsat, de 10 a 12 t Picó vibrant amb placa de 60 cm Maquinària per transports a l'abast de l'empresa constructora. Camió per a transport de 7 t Camió per a transport de 12 t Camió cisterna de 8 m3 Camió grua de 3 t Canon manteniment abocador i abocament de terres i runes Formigonera de 165 l Escombradora autopropulsada Planta de formigó per a 60 m3/h Màquina per a pintar bandes de vial autopropulsada Martell trencador manual Remolinador mecànic Regle vibratori Equip i elements auxiliars per a tall oxiacetilènic

Pressupost d'execució material del projecte El Pressupost d’Execució Material (PEM) estimat de referència per aquest projecte, exclosa la Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de 117.360,89 €. (cent disset mil tres-cents seixanta euros amb vuitanta-nou cèntims).

4.9.

Termini d'execució El termini estimat de duració dels treballs d’execució de l’obra és de 2 mesos.

4.10.

Mà d'obra prevista L’estimació de mà d’obra en punta d’execució és de 5 persones.

4.11.

Oficis que intervenen en el desenvolupament de l'obra Oficial 1a Oficial 1a soldador Oficial 1a electricista Oficial 1a encofrador Oficial 1a ferrallista Oficial 1a muntador Oficial 1a d'obra pública Oficial 1a jardiner Ajudant encofrador Ajudant ferrallista Ajudant muntador Ajudant jardiner Manobre Manobre especialista

4.12.

Maquinària prevista per a executar l'obra

5. INSTAL·LACIONS PROVISIONALS 5.1.

Instal·lació elèctrica provisional d'obra És faran els tràmits adients, per tal que la companyia subministradora d’electricitat o una acreditada faci la connexió des de la línia subministradora fins els quadres on s’ha d’instal·lar la caixa general de protecció i els comptadors, des dels quals els Contractistes procediran a muntar la resta de la instal·lació elèctrica de subministrament provisional a l’obra, conforme al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, segons el projecte d’un instal·lador autoritzat. En cas de no disposar de punt de connexió s’haurà de proveir l’empresa constructora del corresponent equip de generació, amb les proteccions i característiques d’acord a la normativa vigent. Es realitzarà una distribució sectoritzada, que garanteixi l’adient subministrament a tots els talls i punts de consum de l’obra, amb conductor tipus V -750 de coure de seccions adequades canalitzades en tub de PVC, rígid blindat o flexible segons el seu recorregut, però sempre amb l’apantallament suficient per a resistir al pas de vehicles i trànsit normal d’una obra.

Tipologia dels materials a utilitzar a l'obra ABALISAMENT PER A VIALITAT CIMENTS CLAUS DISPOSICIÓ DE RESIDUS FILFERROS FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR AMB FIBRES FORMIGONS PER A PAVIMENTS LLIGANTS HIDROCARBONATS MAONS CERÀMICS MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS MATERIALS PER A MARQUES VIALS HORITZONTALS

La instal·lació elèctrica tindrà una xarxa de protecció de terra mitjançant cable de coure nu que estarà connectat a una javelina, plaques de connexió al terra, segons càlcul del projectista i comprovació de l’instal·lador. Les mesures generals de seguretat en la instal·lació elèctrica són les següents: • − − Pàgina: 4

Connexió de servei Es realitzarà d’acord amb la companyia de subministrament. La seva secció vindrà determinada per la potència instal·lada.

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

− − • − − − − − − − • − − − • − − −

• − − −

− •

− − −

Existirà un mòdul de protecció (fusibles i limitadors de potència). Estarà situada sempre fora de l’abast de la maquinària d’elevació i les zones sense pas de vehicles.

Disposarà de connexió a terra. Els aparells d’elevació aniran proveïts d’interruptor de tall omnipolar. Es connectaran a terra el guiament dels elevadors i els carrils de grua o d’altres aparells d’elevació fixos. L’establiment de connexió a les bases de corrent, es farà sempre amb clavilla normalitzada.

−

Quadre General

•

Disposarà de protecció vers als contactes indirectes mitjançant diferencial de sensibilitat mínima de 300 mA. Per a enllumenat i eines elèctriques de doble aïllament la seva sensibilitat caldrà que sigui de 30 mA. Disposarà de protecció vers als contactes directes per tal que no hi existeixin parts en tensió al descobert (embornals, cargols de connexió, terminals automàtics, etc.). Disposarà d’interruptors de tall magnetotèrmics per a cadascú dels circuits independents. Els dels aparells d’elevació hauran de ser de tall omnipolar (tallaran tots els conductors, inclòs el neutre). Anirà connectat a terra (resistència màxima 78 Ω). A l’inici de l’obra es realitzarà una connexió al terra provisional que haurà d’estar connectada a l’anell de terres, tot seguit després de realitzats els fonaments. Estarà protegida de la intempèrie. És recomanable l'ús de clau especial per a la seva obertura. Se senyalitzarà amb senyal normalitzada d’advertència de risc elèctric (R.D. 485/97).

Enllumenat provisional

− − −

El circuit disposarà de protecció diferencial d’alta sensibilitat, de 30 mA. Els portalàmpades haurà de ser de tipus aïllant. Es connectarà la fase al punt central del portalàmpades i el neutre al lateral més pròxim a la virolla. Els punts de llum a les zones de pas s’instal·laran als sostres per tal de garantir-ne la inaccessibilitat a les persones.

− •

Enllumenat portàtil

−

La tensió de subministrament no ultrapassarà els 24 v o alternativament disposarà de doble aïllament, Classe II de protecció intrínseca en previsió de contactes indirectes. Disposarà de mànec aïllant, carcassa de protecció de la bombeta amb capacitat anticops i suport de sustentació.

−

Conductors

5.2. Disposaran d’un aïllament de 1000 v de tensió nominal, que es pot reconèixer per la seva impressió sobre el mateix aïllament. Els conductors aniran soterrats, o grapats als paraments verticals o sostres allunyats de les zones de pas de vehicles i / o persones. Les empiuladures hauran de ser realitzades mitjançant „jocs“ d’endolls, mai amb regletes de connexió, retorciments i embetats.

Instal·lació d'aigua provisional d'obra Per part del Contractista Principal, es realitzaran les gestions adients davant de la companyia subministradora d’aigua, perquè instal·lin una derivació des de la canonada general al punt on s’ha de col·locar el corresponent comptador i puguin continuar la resta de la canalització provisional per l'interior de l’obra. En cas de no disposar de punt de connexió s’haurà de proveir l’empresa constructora de l’aigua mitjançant camions cisterna, d’acord a la normativa vigent.

Quadres secundaris Seguiran les mateixes especificacions establertes pel quadre general i hauran de ser de doble aïllament. Cap punt de consum pot estar a més de 25 m d’un d’aquests quadres. Encara que la seva composició variarà segons les necessitats, l’aparellatge més convencional dels equips secundaris per planta és el següent: ·1 Magnetotèrmic general de 4P : 30 A. ·1 Diferencial de 30 A : 30 mA. ·1 Magnetotèrmic 3P : 20 mA. ·4 Magnetotèrmics 2P : 16 A. ·1 Connexió de corrent 3P + T : 25 A. ·1 Connexió de corrent 2P + T : 16 A. ·2 Connexió de corrent 2P : 16 A. ·1 Transformador de seguretat : (220 v./ 24 v.). ·1 Connexió de corrent 2P : 16 A.

5.4.

Altres instal·lacions. Prevenció i protecció contra incendis Per als treballs que comportin la introducció de flama o d’equip productor d’espurnes a zones amb risc d’incendi o d’explosió, caldrà tenir un permís de forma explícita, fet per una persona responsable, on al costat de les dates inicial i final, la naturalesa i la localització del treball, i l’equip a usar, s’indicaran les precaucions a adoptar respecte als combustibles presents (sòlids, líquids, gasos, vapors, pols), neteja prèvia de la zona i els mitjans addicionals d’extinció, vigilància i ventilació adequats. Les precaucions generals per la prevenció i la protecció contra incendis seran les següents − La instal·lació elèctrica haurà d’estar d’acord amb allò establert a la Instrucció M.I.B.T. 026 del vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió per a locals amb risc d’incendis o explosions. − Es limitarà la presència de productes inflamables en els llocs de treball a les quantitats estrictament necessàries perquè el procés productiu no s’aturi. La resta es guardarà en locals diferents al de treball, i en el cas que això no fos possible es farà en recintes aïllats i condicionats. En tot cas, els locals i els recintes aïllats compliran allò especificat a la Norma Tècnica „MIE-APQ-001 Almacenamiento de líquidos inflamables y combustibles“ del Reglament sobre Emmagatzematge de Productes Químics. − S’instal·laran recipients contenidors hermètics i incombustibles en què s’hauran de dipositar els residus inflamables, retalls, etc. − Es col·locaran vàlvules antirretorn de flama al bufador o a les mànegues de l’equip de soldadura oxiacetilènica. − L’emmagatzematge i ús de gasos liquats compliran amb tot allò establert a la instrucció MIE-AP7 del vigent Reglament d’Aparells a pressió en la norma 9, apartats 3 i 4 en allò referent a l’emmagatzematge, la utilització, l’inici del servei i les condicions particulars de gasos inflamables. − Els camins d’evacuació estaran lliures d’obstacles. Existirà una senyalització indicant els llocs de prohibició de fumar, situació d’extintors, camins d’evacuació, etc.

Connexions de corrent Aniran proveïdes d’embornals de connexió al terra, excepció feta per a la connexió d’equips de doble aïllament. S’empararan mitjançant un magnetotèrmic que faciliti la seva desconnexió. Es faran servir els següents colors: · Connexió de 24 v : Violeta. · Connexió de 220 v : Blau. · Connexió de 380 v : Vermell No s’empraran connexions tipus „lladre“. Maquinària elèctrica

Pàgina: 5

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

− −

− − − −

−

•

Han de separar-se clarament els materials combustibles els uns dels altres, i tots ells han d’evitar qualsevol tipus de contacte amb equips i canalitzacions elèctriques. La maquinària, tant fixa com mòbil, accionada per energia elèctrica, ha de tenir les connexions de corrent ben realitzades, i en els emplaçaments fixos, se l’haurà de proveir d’aïllament al terra. Tots els devessalls, ensegellats i deixalles que es produeixin pel treball han de ser retirats amb regularitat, deixant nets diàriament els voltants de les màquines. Les operacions de transvasament de combustible han d’efectuar-se amb bona ventilació, fora de la influencia d’espurnes i fonts d’ignició. Han de preveure’s també les conseqüències de possibles vessaments durant l’operació, pel que caldrà tenir a mà, terra o sorra. La prohibició de fumar o encendre qualsevol tipus de flama ha de formar part de la conducta a seguir en aquests treballs. Quan es transvasin líquids combustibles o s’omplin dipòsits hauran de parar-se els motors accionats amb el combustible que s’està transvasant. Quan es fan regates o forats per permetre el pas de canalitzacions, han d’obturar-se ràpidament per evitar el pas de fum o flama d’un recinte de l’edifici a un altre, evitant-se així la propagació de l’incendi. Si aquests forats s’han practicat en parets tallafocs o en sostres, la mencionada obturació haurà de realitzar-se de forma immediata i amb productes que assegurin l’estanquitat contra fum, calor i flames. En les situacions descrites anteriorment (magatzems, maquinària fixa o mòbil, transvasament de combustible, muntatge d’instal·lacions energètiques) i en aquelles, altres en què es manipuli una font d’ignició, cal col·locar extintors, la càrrega i capacitat dels quals estigui en consonància amb la naturalesa del material combustible i amb el seu volum, així com sorra i terra a on es maneguin líquids inflamables, amb l’eina pròpia per estendre-la. En el cas de grans quantitats d’aplecs, emmagatzement o concentració d’embalatges o devessalls, han de completar-se els mitjans de protecció amb mànegues de rec que proporcionin aigua abundant.

6.5.

En aquells centres de treball que ocupin simultàniament més de 50 treballadors durant més d’un mes, s’establirà un recinte destinat exclusivament a les cures del personal d’obra. Els locals de primers auxilis disposaran, com a mínim, de: − − −

una farmaciola, una llitera, una font d’aigua potable.

El material i els locals de primers auxilis hauran d’estar senyalitzats clarament i situats a prop dels llocs de treball. El terra i les parets del local d’assistència a accidentats, han de ser impermeables, pintats preferiblement en colors clars. Lluminós, caldejat a l’estació freda, ventilat si fos necessari de manera forçada en cas de dependències subterrànies. Haurà de tenir a la vista el quadre d’adreces i telèfons dels centres assistencials més pròxims, ambulàncies i bombers. En obres a les quals el nivell d’ocupació simultani estigui entre els 25 i els 50 treballadors, el local d’assistència a accidentats podrà ser substituït per un armari farmaciola emplaçat a l’oficina d’obra. L’armari farmaciola, custodiat pel socorrista de l’obra, haurà d’estar dotat com a mínim de: alcohol, aigua oxigenada, pomada antisèptica, gases, benes sanitàries de diferents grandàries, benes elàstiques compressives autoadherents, esparadrap, tiretes, mercurocrom o antisèptic equivalent, analgèsics, bicarbonat, pomada per a picades d’insectes, pomada per a cremades, tisores, pinces, dutxa portàtil per a ulls, termòmetre clínic, caixa de guants esterilitzats i torniquet.

Emplaçament i distribució dels extintors a l’obra

Els principis bàsics per l’emplaçament dels extintors, són: − Els extintors manuals es col·locaran, senyalitzats, sobre suports fixats a paraments verticals o pilars, de forma que la part superior de l’extintor quedi com a màxim a 1,70 m del sòl. − En àrees amb possibilitats de focs „A“, la distància a recórrer horitzontalment, des de qualsevol punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, no excedirà de 25 m. − En àrees amb possibilitats de focs „B“, la distància a recórrer horitzontalment, des de qualsevol punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, no excedirà de 15 m. − Els extintors mòbils hauran de col·locar-se en aquells punts on s’estimi que existeix una major probabilitat d’originar-se un incendi, a ser possible, pròxims a les sortides i sempre en llocs de fàcil visibilitat i accés. En locals grans o quan existeixin obstacles que dificultin la seva localització, s’assenyalarà convenientment la seva ubicació.

Per a contractacions inferiors, podrà ser suficient disposar d’una farmaciola de butxaca o portàtil, custodiada per l’encarregat. El Servei de Prevenció de l’empresa contractista establirà els medis materials i humans addicionals per tal d’efectuar la Vigilància de la Salut d’acord al que estableix la llei 31/95. A més, es disposarà d’una farmaciola portàtil amb el contingut següent: − − − − − − − − −

6. SERVEIS DE SALUBRITAT I CONFORT DEL PERSONAL Les instal·lacions provisionals d’obra s’adaptaran a les característiques especificades als articles 15 i ss del R.D. 1627/97, de 24 d’octubre, relatiu a les DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ. Per al servei de neteja d'aquestes instal·lacions higièniques, es responsabilitzarà a una persona o un equip, els quals podran alternar aquest treball amb altres propis de l’obra.

6.1.

Local d'assistència a accidentats

desinfectants i antisèptics autoritzats, gases estèrils, cotó hidròfil, benes, esparadrap, apòsits adhesius, estisores, pinces, guants d’un sol ús.

El material de primers auxilis es revisarà periòdicament, i es reposarà de manera immediata el material utilitzat o caducat.

Per l’execució d’aquesta obra, es disposarà de les instal·lacions del personal que es defineixen i detallen tot seguit:

7. ÀREES AUXILIARS

Serveis higiènics

7.1.

•

Cabines d’evacuació

S’ha d’instal·lar una cabina d’1,5 m2 x 2,3 m d’altura, dotada de placa turca, com a mínim, per a cada 25 persones

Pàgina: 6

Centrals i plantes Estaran ubicades estratègicament en funció de les necessitats de l’obra. En el trànsit de vehicles als seus accessos es tindrà molta cura pel que fa a l’ordre, abalisament i senyalització, amb una amplada mínima de la zona de rodadura de 6 m i pòrtic de gàlib de limitació en altura, mínima de 4 m. L’accés a la instal·lació resta restringida exclusivament al personal necessari per a la seva explotació, restant expressament abalisada, senyalitzada i prohibida la presència de tota persona en el radi de gir

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

de la dragalina. Tots els accessos o passarel·les situats a altures superiors a 2 m sobre el sòl o plataforma de nivell inferior, disposarà de barana reglamentària d’1 m d’altura.

7.3.

Els elements mòbils i transmissions estaran apantallats a les zones de treball o de pas susceptibles de possibilitar atrapaments o en el seu defecte es trobaran degudament senyalitzats. Els buits horitzontals estaran condemnats i, si no fos possible com en el cas de la fossa del skip, es disposarà de baranes laterals reglamentàries d’1 m d’altura i topall per a rodadura de vehicles.

Els materials emmagatzemats a l’obra, hauran de ser els compresos entre els valors “mínims-màxims“, segons una adequada planificació, que impedeixi estacionaments de materials i/o equips inactius que puguin ésser causa d’accident. Els Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, necessaris per a complementar la manipulació manual o mecànica dels materials apilats, hauran estat previstos en la planificació dels treballs.

La construcció de l’estacada destinada a la contenció i separació d’àrids, serà ferma i arriostrada en previsió de bolcades.

Les zones d’apilament provisional estaran balisades, senyalitzades i il·luminades adequadament.

Les sitges de ciment no seran hermètiques, per evitar l’efecte de la pressió. La boca de recepció de la sitja estarà condemnada amb un sòlid engraellat o relliga metàl·lica. La tapa disposarà de barana perimetral reglamentària d’1 m d’altura. L’accés mitjançant escala „de gat“ estarà protegida mitjançant argolles metàl·liques (Ø 0,80 m) a partir de 2 m de l’arrancada.

De forma general el personal d’obra (tant propi com subcontractat) haurà rebut la formació adequada respecte als principis de manipulació manual de materials. De forma més singularitzada, els treballadors responsables de la realització de maniobres amb mitjans mecànics, tindran una formació qualificada de les seves comeses i responsabilitats durant les maniobres.

La instal·lació elèctrica complirà amb les especificacions del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Les operacions de manteniment preventiu es realitzaran de conformitat a les instruccions del fabricant o importador.

7.2.

Zones d'apilament. Magatzems

8. TRACTAMENT DE RESIDUS

Estaran ubicats estratègicament en funció de les necessitats de l’obra.

El Contractista és responsable de gestionar els sobrants de l’obra de conformitat amb les directrius del D. 201/1994, de 26 de juliol, i del R.D. 105/2008, d'1 de febrer, regulador dels enderrocs i d’altres residus de construcció, a fi i efecte de minimitzar la producció de residus de construcció com a resultat de la previsió de determinats aspectes del procés, que cal considerar tant en la fase de projecte com en la d’execució material de l’obra i/o l’enderroc o desconstrucció.

De forma general els locals destinats a tallers, tindran les següents dimensions mínimes (descomptats els espais ocupats per màquines, aparells, instal·lacions i/o materials): 3 m d’altura de pis a sostre, 2 m2 de superfície i 10 m3 de volum per treballador.

Al projecte s’ha avaluat el volum i les característiques dels residus que previsiblement s’originaran i les instal·lacions de reciclatge més properes per tal que el Contractista triï el lloc on portarà els seus residus de construcció.

La circulació del personal i els materials estarà ordenada amb molta cura, abalisada i senyalitzada, amb una amplada mínima de la zona de pas de personal (sense càrrega) d’1,20 m2 per a passadissos principals (1 m en passadissos secundaris) independent de les vies de manutenció mecànica de materials. En zones de pas, la separació entre màquines i/o equips mai no serà inferior a 0,80 m (comptat des del punt més sortint del recorregut de l’òrgan mòbil més pròxim). Al voltant dels equips que generin calor radiant, es mantindrà un espai lliure no inferior a 1,50 m, estaran apantallats i disposaran de mitjans portàtils d’extinció adequats. Les instal·lacions provisionals suspeses sobre zones de pas estaran canalitzades a una altura mínima d’1,90 m sobre el nivell del paviment.

Els residus es lliuraran a un gestor autoritzat, finançant el contractista, els costos que això comporti.

Tallers

Si a les excavacions i buidats de terres apareixen antics dipòsits o canonades, no detectades prèviament, que continguin o hagin pogut contenir productes tòxics i contaminants, es buidaran prèviament i s’aïllaran els productes corresponents de l’excavació per ser evacuats independentment de la resta i es lliuraran a un gestor autoritzat.

9. TRACTAMENT DE MATERIALS I/O SUBSTÀNCIES PERILLOSES

La intensitat mínima d’il·luminació, en els llocs d’operació de les màquines i equips, serà de 200 lux. La il·luminació d’emergència serà capaç de mantenir, al menys durant una hora, una intensitat de 5 lux, i la seva font d’energia serà independent del sistema normal d’il·luminació.

El Contractista es responsable d’assegurar-se per mediació de l’Àrea d’Higiene Industrial del seu Servei de Prevenció, la gestió del control dels possibles efectes contaminants dels residus o materials emprats a l’obra, que puguin generar potencialment malalties o patologies professionals als treballadors i/o tercers exposats al seu contacte i/o manipulació.

L’accés, als diferents tallers provisionals d’obra, ha de restar restringit exclusivament al personal adscrit a cada un d’ells, restant expressament abalisada, senyalitzada i prohibida la presència de tota persona en el radi d’actuació de càrregues suspeses, així com en els de desplaçament i servituds de màquines i/o equips. Tots els accessos o passarel·les situades a altures superiors a 2 m sobre el sòl o plataforma de nivell inferior, disposarà de barana reglamentària d’1 m d’altura.

L’assessoria d’Higiene Industrial comprendrà la identificació, quantificació, valoració i propostes de correcció dels factors ambientals, físics, químics i biològics, dels materials i/o substàncies perilloses, per a fer-los compatibles amb les possibilitats d’adaptació de la majoria (gairebé totalitat) dels treballadors i/o tercers aliens exposats. Als efectes d’aquest projecte, els paràmetres de mesura s’establirà mitjançant la fixació dels valors límit TLV (Threshold Limits Values) que fan referència als nivells de contaminació d’agents físics o químics, per sota dels quals els treballadors poden estar exposats sense perill per a la seva salut. El TLV s’expressa amb un nivell de contaminació mitjana en el temps, per a 8 h/dia i 40 h/setmana.

Els elements mòbils i transmissions estaran apantallats a les zones de treball o de pas susceptibles de possibilitar atrapaments o en el seu defecte es trobaran degudament senyalitzats. Els buits horitzontals seran condemnats. La instal·lació elèctrica complirà amb les especificacions del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

9.1.

Les operacions de manteniment preventiu de la maquinària es realitzaran de conformitat a les instruccions del fabricant o importador.

Manipulació En funció de l’agent contaminant, del seu TLV, dels nivells d’exposició i de les possibles vies d’entrada a l‘organisme humà, el Contractista haurà de reflectir en el seu Pla de Seguretat i Salut les mesures correctores pertinents per a establir unes condicions de treball acceptables per als treballadors i el personal exposat, de forma singular a: − Amiant. − Plom. Crom, Mercuri, Níquel.

Les emanacions de pols, fibres, fums, gasos, vapors o boirines disposaran d’extracció localitzada, en la mesura del possible, evitant la seva difusió per l’atmosfera. En els tallers tancats, el subministrament d’aire fresc i net per hora i ocupant serà, al menys, de 30 a 50 m3, llevat que s’efectuï una renovació total d’aire diversos cops per hora (no inferior a 10 cops). Pàgina: 7

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

− − − − − − − − − − − −

9.2.

•

Sílice. Vinil. Urea formol. Ciment. Soroll. Radiacions. Productes tixotròpics (bentonita) Pintures, dissolvents, hidrocarburs, coles, resines epoxi, greixos, olis. Gasos liquats del petroli. Baixos nivells d’oxigen respirable. Animals. Entorn de drogodependència habitual.

Corrosius, Irritants, sensibilitzants

Estarà adequadament senyalitzada la seva presència. Es manipularan amb Equips de Protecció Individual adequats (especialment guants, ulleres i màscara de respiració) que assegurin l’estanquitat de l’usuari, en previsió de contactes amb la pell i les mucoses de les vies respiratòries.

10. CONDICIONS DE L'ENTORN El tret principal de l’entorn on s’executa l’obra és el que es tracta d’una via de comunicació amb el conseqüent perill que ja implica això per la presència d’usuaris, el qual s’haurà d’evitar en la mida del màxim possible, limitant-ne la circulació al màxim durant les obres.

Delimitació / condicionament de zones d'apilament

Per una altre banda s’ha de tenir molt present la manca d’enllumenat públic, a l’hora de estendre aquesta prohibició quan no s’estigui treballant al vespre i la nit, tot i que s’ha tingut en compte elements d’abalisament lluminós per a reduir al mínim aquest perill.

Les substàncies i/o els preparats es rebran a l’obra etiquetats de forma clara, indeleble i com a mínim amb el text en idioma espanyol.

Ocupació del tancament de l’obra

L’etiqueta ha de contenir: a. Denominació de la substància d’acord amb la legislació vigent o en el seu defecte nomenclatura de la IUPAC. Si és un preparat, la denominació o nom comercial. b. Nom comú, si és el cas. c. Concentració de la substància, si és el cas. Si és tracta d’un preparat, el nom químic de les substàncies presents. d. Nom, direcció i telèfon del fabricant, importador o distribuïdor de la substància o preparat perillós. e. Pictogrames i indicadors de perill, d’acord amb la legislació vigent. f. Riscos específics, d’acord amb la legislació vigent. g. Consells de prudència, d’acord amb la legislació vigent. h. El número CEE, si en té. i. La quantitat nominal del contingut (per preparats).

Cal tenir en compte que, en aquest tipus d’obres, l’àmbit pot ser permanent al llarg de tota l’obra o que pot ser necessari distingir entre l’àmbit de l’obra (el de projecte) i l’àmbit dels treballs en les seves diferents fases, a fi de permetre la circulació de vehicles i vianants o l’accés a edificis i guals.

El fabricant, l’importador o el distribuïdor haurà de facilitar al Contractista destinatari, la fitxa de seguretat del material i/o la substància perillosa, abans o en el moment del primer lliurament.

Situació de casetes i contenidors

S’entén per àmbit d’ocupació el realment afectat, incloent tanques, elements de protecció, baranes, bastides, contenidors, casetes, etc.

En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació de l’àmbit d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferents fases de l’obra. L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols per fases i interrelacionats amb el procés constructiu.

Es col·locaran, preferentment, a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra.

Les condicions bàsiques d’emmagatzematge, apilament i manipulació d’aquests materials i/o substàncies perilloses, estaran adequadament desenvolupades en el Pla de Seguretat del Contractista, partint de les següents premisses: •

Si per les especials característiques de l’obra no és possible la ubicació de les casetes a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra, ni és possible el seu trasllat dins d’aquest àmbit, ja sigui durant tota l’obra o durant alguna de les seves fases, s’indicaran al PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi.

Explosius

L’emmagatzematge es realitzarà en polvorins/minipolvorins que s’ajustin als requeriments de les normes legals i reglaments vigents. Estarà adequadament senyalitzada la presència d’explosius i la prohibició de fumar.

Les casetes, els contenidors, els tallers provisionals i l’aparcament de vehicles d’obra, es situaran segons s’indica en l’apartat “Àmbit d’ocupació de la via pública”.

10.1. •

Comburents, extremadament inflamables i fàcilment inflamables

S’ha previst que l’obra s’executi sense afectar cap dels serveis existents, i per això es prendrà cura amb les cales necessàries per tal de localitzar la situació i profunditat dels mateixos abans d’obrar, prenent les mesures oportunes de modificació del disseny de la secció necessàries aital fi.

Emmagatzematge en lloc ben ventilat. Estarà adequadament senyalitzada la presència de comburents i la prohibició de fumar. Estaran separats els productes inflamables dels comburents.

Els Plànols i d’altra documentació que el Projecte incorpora relatius a l’existència i la situació de serveis, cables, canonades, conduccions, arquetes, pous i en general, d’instal·lacions i estructures d’obra soterrades o aèries tenen un caràcter informatiu i no garanteixen l’exhaustivitat ni l’exactitud i per tant no seran objecte de reclamació per mancances i/o omissions. El Contractista ve obligat a la seva pròpia investigació per a la qual cosa sol·licitarà dels titulars d’obres i serveis, plànols de situació i localitzarà i descobrirà les conduccions i obres enterrades, per mitjà del detector de conduccions o per cales. Les adopcions de mesures de seguretat o la disminució dels rendiments es consideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d’abonament independent.

El possible punt d’ignició més pròxim estarà suficientment allunyat de la zona d’apilament. •

Tòxics, molt tòxics, nocius, carcinògens, mutagènics, tòxics per a la reproducció

Estarà adequadament senyalitzada la seva presència i disposarà de ventilació eficaç. Es manipularà amb Equips de Protecció Individual adequats que assegurin l’estanquitat de l’usuari, en previsió de contactes amb la pell.

Pàgina: 8

Serveis afectats

10.2.

Servituds

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

12.2. En data 3 de setembre de 1.993 es va signar conveni d’ocupació amb el propietari d’una superfície de 128 m2. S’adjunta aquest conveni com annex a la memòria del projecte.

En la documentació del Projecte i en la facilitada pel Promotor, s’incorporen els aspectes relatius a l’existència de possibles servituds en matèria d’aigües, de pas, de mitgera de llums i vistes, de desguàs dels edificis o de les distàncies i les obres intermèdies per a certes construccions i plantacions, tenen un caràcter informatiu i no asseguren l’exhaustivitat ni l’exactitud i per tant no podran ser objecte de reclamacions per carències i/o omissions. Com amb els indicats per als serveis afectats, el Contractista està obligat a consultar en el Registre de la Propietat els esmentats extrems. Les despeses generades, les mesures suplementàries de seguretat o la disminució dels rendiments es consideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d’abonament independent.

10.3.

Complementant els plantejaments previs realitzats en el mateix sentit per l’autor del projecte, a partir dels suposats teòrics en fase de projecte, el Contractista haurà d’ajustar, durant l’execució de l’obra, l’organització i planificació dels treballs a les seves especials característiques de gestió empresarial, de forma que resti garantida l’execució de les obres amb criteris de qualitat i de seguretat per a cadascuna de les activitats constructives a realitzar, en funció del lloc, la successió, la persona o els mitjans a emprar.

12.3.

Determinació del temps efectiu de duració. Donada la senzillesa de les obres, s’ha estimat en fase de projecte una duració de les mateixes de dos mesos.

Característiques meteorològiques

El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut haurà de reflectir, les variacions introduïdes respecte, al procés constructiu inicialment previst en el Projecte Executiu/Constructiu i en el present Estudi de Seguretat i Salut.

Les normals del clima mediterrani a la zona del Vallès entre les serralades litoral i prelitoral, amb una alçada sobre el nivell del mar de 141m.

13. SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS O INCORPORATS AL MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU

11. UNITATS CONSTRUCTIVES

Tot projecte constructiu o disseny d’equip, mitjà auxiliar, màquina o ferramenta a utilitzar a l’obra, objecte del present Estudi de Seguretat i Salut, s’integrarà en el procés constructiu, sempre d’acord amb els „Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de novembre), els „Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras“ (Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d’octubre) „Reglas generales de seguridad para máquinas“ (Art.18 RD. 1495/1986 de 26 de maig de 1986), i Normes Bàsiques de l’Edificació, entre altres reglaments connexos, i atenent les Normes Tecnològiques de l’Edificació, Instruccions Tècniques Complementàries i Normes UNE o Normes Europees, d’aplicació obligatòria i/o aconsellada.

ENDERROCS ENDERROCS D'ELEMENTS SOTERRATS A POCA FONDÀRIA MOVIMENTS DE TERRES REBAIX DE TERRENY SENSE I AMB TALUSSOS, I PRETALL EN TALUSSOS I REPOSICIÓ EN DESMUNT EXCAVACIÓ DE RASES I POUS REBLIMENTS SUPERFICIALS, TERRAPLENS / PEDRAPLENS CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES O RUNES FONAMENTS SUPERFICIALS ( RASES - POUS - LLOSES - ENCEPS - BIGUES DE LLIGAT - MURS GUIA ) PROFUNDES ( PILOTS - MICROPILOTS - PANTALLES CONSOLIDACIÓ DE TERRENY AMB INJECCIONS ) ESTREBADES I APUNTALAMENTS ESTRUCTURES TRANSPORT I MUNTATGE D'ESTRUCTURES PREFABRICADES PAVIMENTS PAVIMENTS AMORFS ( FORMIGÓ, SUBBASES, TERRA, SAULO, BITUMINOSOS I REGS ) PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ COL.LOCACIÓ DE BARANES I SENYALS AMB SUPORTS METÀL.LICS INSTAL.LACIONS DE DRENATGE, D'EVACUACIÓ I CANALITZACIONS ELEMENTS COL.LOCATS SUPERFICIALMENT ( DESGUASSOS, EMBORNALS, BUNERES, ETC.) ELEMENTS SOTERRATS ( CLAVEGUERONS, POUS, DRENATGES ) JARDINERIA MOVIMENTS DE TERRES I PLANTACIÓ

14. MEDIAMBIENT LABORAL 14.1.

Agents atmosfèrics No existeixen agents atmosfèrics especials que poden afectar a l’obra més enllà de la climatologia i condicions normals de la zona.

14.2.

Il·luminació Encara que la generalitat dels treballs de construcció es realitzen amb llum natural, hauran de tenir-se presents en el Pla de Seguretat i Salut algunes consideracions respecte a la utilització d’il·luminació artificial, necessària en talls, tallers, treballs nocturns o sota rasant. Es procurarà que la intensitat lluminosa en cada zona de treball sigui uniforme, evitant els reflexos i enlluernaments al treballador així com les variacions brusques d’intensitat.

12. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU

En els locals amb risc d’explosió pel gènere de les seves activitats, substàncies emmagatzemades o ambients perillosos, la il·luminació elèctrica serà antideflagrant.

El Contractista amb antelació suficient a l’inici de les activitats constructives n’haurà de perfilar l’anàlisi de cada una d’acord amb els „Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de novembre) i els „Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras“ (Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d’octubre).

12.1.

Ordre d'execució dels treballs

En els llocs de treball en els que una fallida de l’enllumenat normal suposi un risc per als treballadors, es disposarà d’un enllumenat d’emergència d’evacuació i de seguretat. Les intensitats mínimes d’il·luminació artificial, segons els distints treballs relacionats amb la construcció, seran els següents:

Procediments d'execució Els aspectes a examinar per a configurar cadascun dels procediments d’execució, hauran de ser desenvolupats pel Contractista i descrits en el Pla de Seguretat i Salut de l’obra.

25-50 lux

100 lux

En patis de llums, galeries i altres llocs de pas en funció de l’ús ocasional - habitual. Operacions en les quals la distinció de detalls no sigui

Pàgina: 9

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

essencial, tals com la manipulació de mercaderies a granel, l’apilament de materials o l’amassat i lligat de conglomerats hidràulics. Baixes exigències visuals. 100 lux : Quan sigui necessària una petita distinció de detalls, com en sales de màquines i calderes, ascensors, magatzems i dipòsits, vestuaris i banys petits del personal. Baixes exigències visuals. 200 lux : Si és essencial una distinció moderada de detalls com en els muntatges mitjans, en treballs senzills en bancs de taller, treballs en màquines, fratasat de paviments i tancament mecànic. Moderades exigències visuals. 300 lux : Sempre que sigui essencial la distinció mitjana de detalls, com treballs mitjans en bancs de taller o en màquines i treballs d’oficina en general. 500 lux : Operacions en les que sigui necessària una distinció mitja de detalls, tals com treballs d’ordre mitjà en bancs de taller o en màquines i treballs d’oficina en general. Altes exigències visuals. 1000 lux : En treballs on sigui indispensable una fina distinció de detalls sota condicions de constant contrast, durant llargs períodes de temps, tals com muntatges delicats, treballs fins en banc de taller o màquina, màquines d’oficina i dibuix artístic lineal. Exigències visuals molt altes. Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives.

14.3.

Soroll Per a facilitar el seu desenvolupament al Pla de Seguretat i Salut del contractista, es reprodueix un quadre sobre els nivells sonors generats habitualment en la indústria de la construcció: Compressor Equip de clavar pilots (a 15 m de distància) Formigonera petita < 500 lts. Formigonera mitjana > 500 lts. Martell pneumàtic (en recinte angost) Martell pneumàtic (a l’aire lliure) Esmeriladora de peu Camions i dumpers Excavadora Grua autoportant Martell perforador Mototrailla Tractor d’orugues Pala carregadora d’orugues Pala carregadora de pneumàtics Pistoles fixaclaus d’impacte Esmeriladora radial portàtil Tronçadora de taula per a fusta

.................... ....................

82-94 dB 82 dB

.................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... ....................

72 dB 60 dB 103 dB 94 dB 60-75 dB 80 dB 95 dB 90 dB 110 dB 105 dB 100 dB 95-100 dB 84-90 dB 150 dB 105 dB 105 dB

en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives

14.4.

Pols La permanència d’operaris en ambients polserígens, pot donar lloc a les següents afeccions: − − − − − − − − −

Rinitis Asma bronquial Bronquitis destructiva Bronquitis crònica Efisemes pulmonars Neumoconiosis Asbestosis (asbest – fibrociment - amiant) Càncer de pulmó (asbest – fibrociment - amiant) Mesotelioma (asbest – fibrociment - amiant)

La patologia serà d’un o d’altre tipus, segons la naturalesa de la pols, la seva concentració i el temps d’exposició. En la construcció és freqüent l’existència de pols amb contingut de sílice lliure (Si O2) que és el component que ho fa especialment nociu, com a causant de la neumoconiosis. El problema de presència massiva de fibres d’amiant en suspensió, necessitarà d’un Pla específic de desamiantat que excedeix a les competències del present Estudi de Seguretat i Salut, i que haurà de ser realitzat per empreses especialitzades. La concentració de pols màxima admissible en un ambient al qual els operaris es trobin exposats durant 8 hores diàries, 5 dies a la setmana, és en funció del contingut de sílice en suspensió, el que ve donat per la fórmula: 10 C = -------------------------- mg / m3 % Si O2 + 2 Tenint en compte que la mostra recollida haurà de respondre a la denominada “fracció respirable”, que correspon a la pols realment inhalada, ja que, de l’existent en l’ambient, les partícules més grosses són retingudes per la pituïtària i les més fines són expeses amb l’aire respirat, sense haver-se fixat en els pulmons. Els treballs en els quals és habitual la producció de pols, són fonamentalment els següents:

Les mesures a adoptar, que hauran de ser adequadament tractades al Pla de Seguretat i Salut pel contractista, per a la prevenció dels riscos produïts pel soroll seran, en ordre d’eficàcia: 1er.- Supressió del risc en origen. 2on.- Aïllament de la part sonora. 3er.- Equip de Protecció Individual (EPI) mitjançant taps o orelleres. Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o els nivells de risc, les situacions Pàgina: 10

− − − − − − − − − − − − − − −

Escombrat i neteja de locals Manutenció de runes Demolicions Treballs de perforació Manipulació de ciment Raig de sorra Tall de materials ceràmics i lítics amb serra mecànica Pols i serradures per tronçat mecànic de fusta Esmerilat de materials Pols i fums amb partícules metàl·liques en suspensió, en treballs de soldadura Plantes de matxuqueix i classificació Moviments de terres Circulació de vehicles Polit de paraments Plantes asfàltiques

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

A més a més dels Equips de Protecció Individual necessaris, com màscares i ulleres contra la pols, convé adoptar les següents mesures preventives: ACTIVITAT Neteja de locals Manutenció de runes Demolicions Treballs de perforació Manipulació de ciment

MESURA PREVENTIVA Ús d’aspiradora i regat previ Regat previ Regat previ Captació localitzada en carros perforadors o injecció d’aigua Filtres en sitges o instal·lacions confinades Equips semiautònoms de respiració Addició d’aigua micronitzada sobre la zona de tall Aspiració localitzada

Els treballadors més freqüents i intensament sotmesos a aquests riscos són els soldadors, especialment els de soldadura elèctrica. Radiacions infraroges Aquest tipus de radiació és ràpidament absorbida per els teixits superficials, produint un efecte d’escalfament. En el cas dels ulls, a l’absorbir-se la calor pel cristal·lí i no dispersar-se ràpidament, pot produir cataractes. Aquest tipus de lesió s’ha considerat la malaltia professional més probable en ferrers, bufadors de vidre i operaris de forns.

Raig de sorra o granalla Tall o polit de materials ceràmics o lítics Treballs de la fusta, desbarbat i soldadura elèctrica Circulació de vehicles Regat de pistes Plantes de matxuqueix i plantes Aspiració localitzada asfàltiques

Totes les fonts de radiació IR intensa hauran d’estar dotades de sistemes de protecció tant propers a la font com sigui possible, per aconseguir la màxima absorció de calor i prevenir que la radiació penetri als ulls dels operaris. En cas d’utilització d’ulleres normalitzades, haurà d’incrementar-se adequadament la il·luminació del recinte, de manera que s’eviti la dilatació de la pupil·la de l’ull.

Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives.

14.5.

Ordre i neteja

A les obres de construcció, els treballadors que estan més freqüentment exposats a aquestes radiacions són els soldadors, especialment quan realitzen soldadures elèctriques. Així mateix, s’ha de considerar l’entorn de l’obra, com a possible font de les radiacions. La resposta primària a aquestes absorcions d’energia és de tipus tèrmic, afectant principalment a la pell en forma de: cremades agudes, augment de la dilatació dels vasos capil·lars i un increment de la pigmentació que pot ser persistent. De forma general, tots aquells processos industrials realitzats en calent fins a l’extrem de desprendre llum, generen aquest tipus de radiació.

El Pla de Seguretat i Salut del contractista haurà d’indicar com pensa fer front a les actuacions bàsiques d’ordre i neteja en la materialització d’aquest projecte, especialment pel que fa a: 1er.- Retirada dels objectes i coses innecessàries. 2on.- Emplaçament de les coses necessàries en el seu respectiu lloc d’apilament. 3er.- Normalització interna d’obra dels tipus de recipients i plataformes de transport de materials a granel. Pla de manutenció intern d’obra. 4art.- Ubicació dels baixants de runes i recipients per a apilament de residus i la seva utilització. Pla d’evacuació de residus. 5è.- Neteja de claus i restes de material d’encofrat. 6è.- Desallotjament de les zones de pas, de cables, mànegues, fleixos i restes de matèria. Il·luminació suficient. 7è.- Retirada d’equips i ferramentes, descansant simplement sobre superfícies de suport provisionals. 8è.- Drenatge de vessaments en forma de tolls de carburants o greixos. 9è.- Senyalització dels riscos puntuals per falta d’ordre i neteja. 10è.- Manteniment diari de les condicions d’ordre i neteja. Brigada de neteja. 11è.- Informació i formació exigible als gremis o als diferents participants en els treballs directes i indirectes de cada partida inclosa en el projecte en el que és relatiu al manteniment de l’ordre i neteja inherents a l’operació realitzada. En els punts de radiacions el consultor hauria d’identificar els possibles treballs on es poden donar aquest tipus de radiacions i indicar les mesures protectores a prendre.

14.6.

emesos és insuficient. Es considera que el límit més baix de longitud d’ona per a aquestes radiacions no ionitzants és de 100 nm (nanòmetre) inclosos en aquesta categoria estan les regions comunament conegudes com bandes infraroja, visible i ultraviolada.

Radiacions no ionitzants Són les radiacions amb la longitud d’ona compresa entre 10-6 cm i 10 cm, aproximadament. Normalment, no provoquen la separació dels electrons dels àtoms dels que formen part, però no per això deixen de ser perilloses. Comprenen: Radiació ultraviolada (UV), infraroja (IR), làser, microones, ultrasònica i de freqüència de ràdio. Les radiacions no ionitzants són aquelles regions de l’espectre electromagnètic on l’energia dels fotons

Radiacions visibles L’òrgan afectat més important és l’ull, sent transmeses aquestes longituds d’ona, a través dels mitjans oculars sense apreciable absorció abans d’aconseguir la retina. Radiacions ultraviolades La radiació UV és aquella que té una longitud d’ona entre els 400 nm (nanometres) i els 10 nm. Queda inclosa dins de la radiació solar, i es genera artificialment per a molts propòsits en indústries, laboratoris i hospitals. Es divideix convencionalment en tres regions: UVA: 315 - 400 nm de longitud d’ona. UVB: 280 - 315 nm de longitud d’ona. UVC: 200 - 280 nm de longitud d’ona. La radiació a la regió UVA, la més propera a l’espectre UV, és emprada àmpliament a la indústria i representa poc risc, pel contrari les radiacions UVB i UVC, són més perilloses. La norma més completa és nord americana i està, acceptada per la WHO (World Health Organization). Les radiacions a les regions UVB i UVC tenen efectes biològics que varien marcadament amb la longitud d’ona, sent màxims entorn als 270 nm (la llàntia de quars amb vapor de mercuri a baixa pressió té una emissió a 254 nm aproximadament). També varien amb el temps d’exposició i amb la intensitat de la radiació. La exposició radiant d’ulls o pell no protegits, per a un període de vuit hores haurà d’estar limitada. La protecció contra la sobreexposició de fonts potents que poden constituir riscos, haurà de dur-se a terme mitjançant la combinació de mesures organitzatives, d’apantallaments o resguards i de protecció personal. Sense oblidar que s’ha d’intentar substituir el que és perillós pel que comporta poc o cap risc, d’acord a la llei de prevenció de riscos laborals. S’haurà de posar especial èmfasi en els apantallaments i en les mesures de substitució, per a minimitzar el tercer, que implica la necessitat de protecció personal. Tots els usuaris de l’equip generador de

Pàgina: 11

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

radiació UV han de conèixer perfectament la naturalesa dels riscos involucrats. En l’equip, o prop d’ell, s’han de disposar senyals d’advertència adequades al cas. La limitació d’accés a la instal·lació, la distància de l’usuari respecte a la font i la limitació del temps d’exposició, constitueixen mesures organitzatives a tenir en compte.

Els làsers poden produir llum visible (400-700 nm), alguna radiació UV (200-400 nm), o comunament radiació IR (700 nm – 1 m). A continuació, es presenta una guia de riscos associats amb unitats concretes de raigs làser:

No es poden emetre de forma indiscriminada radiacions UV en l’espai de treball, per exemple realitzant l’operació en un recinte confinat o en una àrea adequadament protegida. Dins de l’àrea de protecció, s’ha de reduir la intensitat de la radiació reflexada, emprant pintures de color negre mate. En el cas de fonts potents, on se sospiti que sigui possible una exposició per sobre del valor límit admissible, haurà de disposar-se de mitjans de protecció que dificultin i facin impossible el flux radiant lliure, directe i reflexat. Quant la naturalesa del treball requereixi que l’usuari operi junt a una font de radiació UV no protegida, haurà de fer-se ús dels mitjans de protecció personal. Els ulls estaran protegits amb ulleres o màscara de protecció facial, de manera que s’absorbeixin les radiacions que sobre ells incideixin. Anàlogament, hauran de protegir-se les mans, utilitzant guants de cotó, i la cara, emprant qualsevol tipus de protecció facial. L’exposició dels ulls i pell no protegits a la radiació UV pot conduir a una inflamació dels teixits, temporal o prolongada, amb riscos variables. En el cas de la pell, pot donar lloc a un eritema similar a una cremada solar i, en el cas dels ulls, a una conjuntivitis i queratitis (o inflamació de la còrnia), de resultats imprevisibles. La font és bàsicament el sol però també es troben en les activitats industrials de la construcció: llums fluorescents, incandescents i de descàrrega gasosa, operacions de soldadura (TIG-MIG), bufador d’arc elèctric i làsers. Les mesures de control per a prevenir exposicions indegudes a les radiacions no ionitzants se centren en l’emprament de pantalles, blindatges i Equips de Protecció Individual (per exemple pantalla de soldadura amb visor de cèl·lula fotosensible), procurant mantenir distàncies adequades per a reduir, tenint en compte l’efecte de proporcionalitat inversa al quadrat de la distància, la intensitat de l’energia radiant emesa des de fonts que es propaguen en diferent longitud d’ona. Làser La missió d’un làser és la de produir un raig d’alta densitat i s’ha emprat en camps tan diversos com cirurgia, topografia o comunicació. Es construeixen unitats amb força polsant o continua de radiació, tant visible com invisible. Aquestes unitats, si són suficientment potents, poden danyar la pell i, en particular, els ulls si estan exposats a la radiació. La unitat polsant d’alta energia és particularment perillosa quan el polze curt de radiació impacte en el teixit causant una amplia lesió al voltant del mateix. Els làsers d’ona continua també poden causar danys en els ulls i la pell. Els de radiació IR i V presentaran perill per a la retina, en forma de cremades; els de radiació UV e IR poden suposar un risc per a la còrnia i el cristal·lí. D’una manera general, la pell és menys sensible a la radiació làser i en el cas d’unitats de radiació V i IR de grans potències, poden ocasionar cremades. Els làsers s’han classificat, d’acord amb els riscos associats al seu ús, en els dos grups i quatre classes següents:

a) Amb làsers de la classe IIIa (< 5 mW), s’ha de prevenir únicament la visió directa del raig. b) Amb els de la classe IIIb i potències compreses entre 5 mW y 500 mW, s’ha de prevenir l’impacte de la radiació directa i de reflexió especular, en els ulls no protegits, que pot resultar perillós. c) Amb làsers de la classe IV i potències majors de 500 mW, s’ha de prevenir l’impacte de la radiació directa, de les reflexions secundaries i de les reflexions difuses, que pot resultar perillós. A més dels riscos associats a aquest tipus de radiació, s’ha de tenir en compte els deguts a les unitats d’energia elèctrica emprats per a subministrar energia a l’equip làser. A continuació, es dóna un codi de pràctica que cobreix personal, àrea de treball, equip i operació, respectivament, en l’ús de làsers. Tots els usuaris s’han de sotmetre a un examen oftalmològic periòdicament, fent èmfasi especial en les condicions de la retina. Les persones que treballen amb la classe IIIb i IV, tindran al mateix temps un examen mèdic d’inspecció de danys a la pell. d) Amb prioritat a qualsevol autorització, el contractista s’assegurarà que els operaris autoritzats estan degudament entrenats tant en procediment de treball segur com en el coneixement dels riscos potencials associats amb la radiació i equip que la genera. e) Qualsevol exposició accidental que suposi impacte en els ulls, haurà de ser registrada i comunicada al departament mèdic. f) La pràctica amb làser del grup B requereix la mesura general de protecció ocular, però que mai serà utilitzada per visió directa del raig. - Àrea de treball: a) L’equip làser s’instal·larà en una àrea o recinte degudament controlats. La il·luminació del recinte haurà de ser tal manera que eviti la dilatació de la pupil·la de l’ull i així disminuir la possibilitat de lesió. b) Els raigs làser reflectits poden ser tant perillosos com els directes, i per tant, hauran d’eliminar-se les superfícies reflectants i polides. c) A l’àrea de treball s’haurà d’investigar periòdicament la presència de qualsevol gas tòxic que pugui generar-se durant el treball, per exemple, l’ozó. d) S’han de col·locar senyals lluminoses d’advertència en totes les zones d’entrada als recintes en els que els làsers funcionin. Quant la senyal estigui en acció, haurà de prohibir-se l’accés al mateix. L’equip de subministrament de potència al làser ha de disposar de protecció especial. e) Allà on sigui necessari, s’ha de prevenir la possibilitat de desviament del raig fora de l’àrea de control, mitjançant proteccions i blindatges. En el cas de radiació IR, ha d’emprar-se materials no inflamables per a proporcionar aquestes barreres físiques al voltant del làser. En aquests casos, s’ha d’evitar la proximitat de materials inflamables o explosius. - Equip:

Grup A: unitats intrínsecament segures i aquelles que cauen dins de les classes I y II. • Classe I: els nivells d’exposició màxima permissible no poden ser excedits. • Classe II: de risc baix; emissió limitada a 1 mW en menys de 0,25 s, entre 400 nm i 700 nml; es preveuen els riscos per desviament de la radiació reflexada incloent la resposta de centelles.

k) Grup B: tots els làsers presents o de ona continua amb potencia major d’1 mW, com es defineix a les classes IIIa, IIIb i IV respectivament. • Classe IIIa: risc baix; emissió limitada a 5 vegades la corresponent a la classe II; l’ús d’instruments òptics pot resultar perillós. • Classe IIIb: risc mitjà; major límit d’emissió; l’impacte sobre l’ull pot resultar perillós, però no respecte a la reflexió difusa. • Classe IV: risc alt; major límit d’emissió; l’impacte per reflexió difusa pot ser perillós; poden causar foc i cremar la pell. El grau de protecció necessari depèn de la longitud d’ona i de l’energia emesa per la radiació. Qualsevol equip base s’ha de dissenyar d’acord amb mesures de seguretat apropiades, com per exemple, encaixonament protector, obturador d’emissió, senyal automàtica de emissió, etc. Pàgina: 12

a) Qualsevol operació de manteniment haurà de dur-se solament si la força està desconnectada. b) Tots els làsers, hauran de disposar de rètols d’advertència que tindran en compte la classe de làser a que correspon i el tipus de radiació visible o invisible que genera l’aparell. c) Quan els aparells que pertanyen al grup B no s’utilitzin, s’hauran de treure les claus de control d’engegada, així com la de control de força, que quedaran custodiades per la persona responsable autoritzada per el treball amb làser en el laboratori. d) Les ulleres protectores normalitzats, hauran de comprovar-se regularment i han de seleccionar-se d’acord amb la longitud d’ona de la radiació emesa per el làser en ús. e) Qualsevol protector de pantalla que s’utilitzi, haurà de ser de material absorbent que previngui la reflexió especular. - Operació: a) Únicament el mínim nombre de persones requerides en l’operació es trobaran dins de l’àrea de control; no obstant, en el cas de làser de la classe IV, al menys dos persones estaran sempre

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

presents durant l’operació. b) Únicament personal autoritzat tindrà permís per a muntar, ajustar i operar l’equip de làser. c) L’equip de làser haurà d’operar el temps mínim requerit per a la realització dels treballs, no es deixarà en funcionament sense estar vigilat. d) Com a procediment de protecció general, hauran d’utilitzar-se ulleres que previnguin el risc de dany ocular. e) L’equip de làser haurà de ser muntat a una alçada que mai superi la corresponent al pit de l’operador. f) S’ha de tenir especial cura en la radiació làser invisible, essent essencial la utilització d’un escut protector al llarg de tota la trajectòria. g) Donat que els làsers polsants presenten un risc incrementat per l’operador, com a guia d’alineació del raig, han d’emprar-se làsers de baixa potència d’heli o neó que pertanyin a la classe II, i no conformar-se amb una indicació somera de la direcció que adoptarà el raig. En aquests casos, sempre s’ha d’utilitzar la protecció ocular. Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció en l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives. En construcció acostuma a emprar-se monogràficament en l’establiment d’alineacions i nivells topogràfics. Per la seva extrema perillositat, quan el làser estigui enfocat paral·lel al sòl, l’àrea de perill s’haurà d’acordonar. L’Equip de Protecció Individual contra el làser són les ulleres de protecció completa, amb el visor dotat del filtre adequat al tipus de làser que es tracti.

14.7.

Radiacions ionitzants Dins de l’àmbit de la construcció existeixen pocs treballs propis en els que es generen aquests tipus de riscos, malgrat que si existeixen situacions on es puguin donar aquest tipus de radiació, com són: − − − −

Detecció de defectes de soldadura o esquerdes en canonades, estructures i edificis. Control de densitats “in situ” pel mètode nuclear. Control d’irregularitats en el nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits. Identificació de trajectòries, emprant traçadors en corrents hidràuliques, sediments, moviment de granels, etcètera.

Serà obligació del contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció determinar un procediment de treball segur per a realitzar les esmentades operacions. També es pot considerar una possible generació de riscos en treballs realitzats dintre d’un entorn o en proximitat de determinades instal·lacions, com poden ser: − − − − − − − − − − −

Les instal·lacions on es realitzin exàmens de maletes i embalums en els aeroports; detecció de cartes bomba. Les instal·lacions mèdiques on es realitzin pràctiques de teràpia, mitjançant radiacions ionizants. Les instal·lacions mèdiques on es realitzen pràctiques de diagnòstic amb raigs X amb equips amb un potencial d’operació per disseny, sigui major de 70 Kilovolts. Les instal·lacions mèdiques on es manipula o es tracti material radioactiu, en forma de fonts no segellades, per a ús en teràpia o diagnòstic amb tècniques "in vivo". Les instal·lacions d’ús industrial on es tracti o manipuli material radioactiu. Els acceleradors de partícules o d’investigació o d’ús industrial. Les instal·lacions i equips per a gammagrafía o radiografia industrial, sigui mitjançant l’ús de fonts radioactius o equips emissors de raig X. Els dipòsits de residus radioactius, tant transitoris com definitius. Les instal·lacions on es produeixin, fabriqui, repari o es faci manutenció de fonts o equips generadors de radiacions ionitzants. Control d’irregularitats en l’espessor de blocs de paper, làmines de plàstic i fulles de metall o en el nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits. Estimació de l’antiguitat de substàncies, emprant el carboni-14 o altres isòtops, com l’argó-40 o el fòsfor-32.

−

Il·luminació passiva de rellotges o de sortides d’emergència.

Les funcions de protecció radiològica són responsabilitat del titular de la instal·lació, essent el Consell de Seguretat Nuclear el qui decidirà si han de ser encomanades a un Servei de Protecció Radiològica propi del titular o a una Unitat Tècnica de Protecció Radiològica contractada a l’efecte. La reacció d’un individu a l’exposició a les radiacions depèn de la dosi, del volum i del tipus dels teixits irradiats. Encara que poden ocórrer en combinació, correntment es fa una distinció entre dues classes fonamentals d’accidents per radiació, és dir: a) Irradiació externa accidental (per exemple en treballs de radiografiat de soldadura). b) Contaminació radioactiva accidental. Els nivells màxims de dosi permesa han estat fixats tenint en compte que el cos humà pot tolerar una certa quantitat de radiació sense perjudicar el funcionament del seu organisme en general. Aquests nivells són, per a persones que treballen en Zones Controlades (per exemple edifici de contenció de central nuclear) i tenint en compte l’efecte acumulatiu de les radiacions sobre l’organisme, 5 rems per any ó 300 milirems per setmana. Per a detectar i amidar els nivells de radiació, s’empren els comptadors Geiger. Per al control de la dosi rebuda, s’ha de tenir en compte tres factors: a) temps de treball. b) distància de la font de radiació. c) Apantallament. El temps de treball permès s’obté dividint la dosi màxima autoritzada per la dosi rebuda en un moment donat. La dosi rebuda és inversament proporcional al quadrat de la distància a la font de radiació. Els materials que s’empren habitualment com barreres d’apantallament són el formigó i el plom, encara que també se n’usen d’altres com l’acer, totxos massissos de fang, granit, calcària, etc., en general, l’espessor necessari està en funció inversa de la densitat del material. Per a verificar les dosis de radiació rebudes s’utilitzen dosímetres individuals, que poden consistir en una pel·lícula dosimètrica o un estildosímetre integrador de butxaca. Sempre que no s’especifiqui el contrari, el dosímetre individual es durà a la butxaca o davanter de la roba de treball, tenint especial cura en no col·locar els dosímetres sobre cap objecte que absorbeixi radiació (per exemple objectes metàl·lics). Haurà de dur-se un Llibre de registre, on figurarà les dosis rebudes per cadascun dels treballadors professionalment exposats a radiacions.

15. MANIPULACIÓ DE MATERIALS Tota manutenció de material comporta un risc, per tant, des del punt de vista preventiu, s’ha de tendir a evitar tota manipulació que no sigui estrictament necessària, en virtut del conegut axioma de seguretat que diu que “el treball més segur és aquell que no es realitza”. Per a manipular materials és preceptiu prendre les següents precaucions elementals: − − − − − − − −

Començar per la càrrega o material que apareix més superficialment, és dir el primer i més accessible. Lliurar el material, no tirar-lo. Col·locar el material ordenat i en cas d’apilat estratificat, que aquest es realitzi en piles estables, lluny de passadissos o llocs on pugui rebre cops o desgastar-se. Utilitzar guants de treball i calçat de seguretat amb puntera metàl·lica i embuatada en empenya i turmells. En el manejament de càrregues llargues entre dues o més persones, la càrrega pot mantenir-se en la mà, amb el braç estirat al llarg del cos, o bé sobre l’espatlla. S’utilitzaran les ferramentes i mitjans auxiliars adequats per al transport de cada tipus de material. En les operacions de càrrega i descàrrega, es prohibirà col·locar-se entre la part posterior del camió i una plataforma, pal, pilar o estructura vertical fixa. Si durant la descàrrega s’utilitzen ferramentes, com braços de palanca, ungles, potes de cabra o similar, disposar la maniobra de tal manera que es garanteixi el que no es vingui la càrrega damunt i que no rellisqui.

Pàgina: 13

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

En el relatiu a la manipulació de materials el contractista en l’elaboració del Pla de Seguretat i Salut haurà de tenir en comte les següents premisses: Intentar evitar la manipulació manual de càrregues mitjançant: − −

Automatització i mecanització dels processos. Mesures organitzatives que eliminin o minimitzin el transport.

16. MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP)

Adoptar Mesures preventives quan no es pugui evitar la manipulació com: − − − −

Utilització d’ajudes mecàniques. Reducció o redisseny de la càrrega. Actuació sobre l‘organització del treball. Millora de l’entorn de treball.

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de MAUP, tot Mitjà Auxiliar dotat de Protecció, Resguard, Dispositiu de Seguretat, Operació seqüencial, Seguretat positiva o Sistema de Protecció Col·lectiva, que originàriament ve integrat, de fàbrica, en l’equip, màquina o sistema, de forma solidària i indisociable, de tal manera que s’interposi, o apantalli els riscos d’abast o simultaneïtat de l’energia fora de control, i els treballadors, personal aliè a l’obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència, anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribuïdor de cadascun dels components, en les condicions d’utilització i manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la seva adequada elecció, seguiment i control d’ús.

Dotar als treballadors de la formació i informació en temes que incloguin: − − − −

9è.- És obligatòria la inspecció visual de l’objecte pesat a aixecar, per a eliminar arestes afilades. 10è.- Està prohibit aixecar més de 50 kg de forma individual. El valor límit de 30 Kg per homes, pot superar-se puntualment a 50 Kg quan es tracti de descarregar un material per a col·locar-lo sobre un mitjà mecànic de manutenció. En el cas de tractar-se de dones, es redueixen aquests valors a 15 i 25 Kg respectivament. 11è.- És obligatori la utilització d’un codi de senyals quan s’ha d’aixecar un objecte entre uns quants, per a suportar l’esforç al mateix temps. Pot ser qualsevol sistema a condició que sigui conegut o convingut per l’equip.

Ús correcte de les ajudes mecàniques. Ús correcte dels equips de protecció individual. Tècniques segures per a la manipulació de càrregues. Informació sobre el pes i centre de gravetat.

Els MAUP més rellevants, previstos per a l’execució del present projecte són els indicats a continuació:

Els principis bàsics de la manutenció de materials 1er.- El temps dedicat a la manipulació de materials és directament proporcional a l’exposició al risc d’accident derivat de dita activitat. 2on.-Procurar que els diferents materials, així com la plataforma de suport i de treball de l’operari, estiguin a la mateixa alçada en què s’ha de treballar amb ells. 3er.- Evitar el dipositar els materials directament sobre el terra, fer-ho sempre sobre catúfols o contenidors que permetin el seu trasllat a dojo. 4art.-Escurçar tant com sigui possible les distàncies a recórrer pel material manipulat, evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material manipulat evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material i l’emplaçament definitiu de la seva posada en obra. 5è- Traginar sempre els materials a dojo, mitjançant palonniers, catúfols, contenidors o palets, en lloc de portar-los d’un en un. 6è.- No tractar de reduir el nombre d’ajudants que recullin i traginin els materials, si això comporta ocupar els oficials o caps d’equip en operacions de manutenció, coincidint en franges de temps perfectament aprofitables per l’avanç de la producció. 7è.- Mantenir esclarits, senyalitzats i enllumenats, els llocs de pas dels materials a manipular.

Tanca advertència malla taronja polietilè (P - 19) Tanca h=2m,planxa acer galv.+pals/3m,daus form.,desmunt. (P - 26) Balisa lluminosa alta intens.estrobos.,desm. (P - 33)

17. SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC) Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de Sistemes de Protecció Col·lectiva, el conjunt d’elements associats, incorporats al sistema constructiu, de forma provisional i adaptada a l’absència de protecció integrada de major eficàcia (MAUP), destinats a apantallar o condonar la possibilitat de coincidència temporal de qualsevol tipus d’energia fora de control, present en l’ambient laboral, amb els treballadors, personal aliè a l’obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència, anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat garanteix la integritat de les persones o objectes protegits, sense necessitat d’una participació per a assegurar la seva eficàcia. Aquest últim aspecte és el que estableix la seva diferència amb un Equip de Protecció Individual (EPI).

Manejament de càrregues sense mitjans mecànics

En absència d’homologació o certificació d’eficàcia preventiva del conjunt d’aquests Sistemes instal·lats, el contractista fixarà en el seu Pla de Seguretat i Salut, referència i relació dels Protocols d’Assaig, Certificats o Homologacions adoptades i/o requerits als instal·ladors, fabricants i/o proveïdors, per al conjunt dels esmentats Sistemes de Protecció Col·lectiva.

Per a l’hissat manual de càrregues la totalitat del personal d’obra haurà rebut la formació bàsica necessària, comprometent-se a seguir els següents passos:

Els SPC més rellevants previstos per a l’execució del present projecte són els indicats en l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES

1er.2on.3er.4art.5è.6è.7è.8è.-

Apropar-se el més possible a la càrrega. Assentar els peus fermament. Ajupir-se doblegant els genolls. Mantenir l’esquena dreta. Subjectar l’objecte fermament. L’esforç d’aixecar l’han de realitzar els músculs de les cames. Durant el transport, la càrrega haurà de romandre el més a prop possible del cos. Per al manejament de peces llargues per una sola persona s’actuarà segons els següents criteris preventius: h) Durà la càrrega inclinada per un dels seus extrems, fins l’altura de l’espatlla. i) Avançarà desplaçant les mans al llarg de l’objecte, fins arribar al centre de gravetat de la càrrega. j) Es col·locarà la càrrega en equilibri sobre l’espatlla. k) Durant el transport, mantindrà la càrrega en posició inclinada, amb l’extrem davanter aixecat. Pàgina: 14

18. CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració d’Equips de Protecció Individual, aquelles peces de treball que actuen a mode de coberta o pantalla portàtil, individualitzada per a cada usuari, destinats a reduir les conseqüències derivades del contacte de la zona del cos protegida, amb una energia fora de control, d’intensitat inferior a la previsible resistència física de l’EPI. La seva utilització haurà de quedar restringida a l’absència de garanties preventives adequades, per inexistència de MAUP, o en el seu defecte SPC d’eficàcia equivalent. Tots els equips de protecció individual estaran degudament certificats, segons normes harmonitzades CE. Sempre de conformitat als R.D. 1407/92, R.D.159/95 i R.D. 773/97. El Contractista Principal portarà un control documental del seu lliurament individualitzat al

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

ENDERROCS ENDERROCS D'ELEMENTS SOTERRATS A POCA FONDÀRIA MOVIMENTS DE TERRES REBAIX DE TERRENY SENSE I AMB TALUSSOS, I PRETALL EN TALUSSOS I REPOSICIÓ EN DESMUNT EXCAVACIÓ DE RASES I POUS FONAMENTS SUPERFICIALS ( RASES - POUS - LLOSES - ENCEPS - BIGUES DE LLIGAT - MURS GUIA ) PROFUNDES ( PILOTS - MICROPILOTS - PANTALLES - CONSOLIDACIÓ DE TERRENY AMB INJECCIONS ) ESTREBADES I APUNTALAMENTS ESTRUCTURES TRANSPORT I MUNTATGE D'ESTRUCTURES PREFABRICADES INSTAL.LACIONS DE DRENATGE, D'EVACUACIÓ I CANALITZACIONS ELEMENTS COL.LOCATS SUPERFICIALMENT ( DESGUASSOS, EMBORNALS, BUNERES, ETC.) ELEMENTS SOTERRATS ( CLAVEGUERONS, POUS, DRENATGES )

personal (propi o subcontractat), amb el corresponent avís de recepció signat pel beneficiari. En els casos en què no existeixin normes d’homologació oficial, els equips de protecció individual seran normalitzats pel constructor, per al seu ús en aquesta obra, triats d’entre els que existeixin en el mercat i que reuneixin una qualitat adequada a les respectives prestacions. Per aquesta normalització interna s’haurà de comptar amb el vist-i-plau del tècnic que supervisa el compliment del Pla de Seguretat i Salut per part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa/Direcció d’Execució. Al magatzem d’obra hi haurà permanentment una reserva d’aquests equips de protecció, de manera que pugui garantir el subministrament a tot el personal sense que se’n produeixi, raonablement, la seva carència. En aquesta previsió cal tenir en compte la rotació del personal, la vida útil dels equips i la data de caducitat, la necessitat de facilitar-los a les visites d’obra, etc. Els EPI més rellevants, previstos per a l’execució material del present projecte són els indicats en l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES

19. RECURSOS PREVENTIUS 20. SENYALITZACIÓ I ABALISAMENT La legislació que s’ha de complir respecte a la presència de recursos preventius a les obres de construcció està contemplada a la llei 54/2003. D’acord amb aquesta llei, la presència dels recursos preventius a les obres de construcció serà preceptiva en els següents casos:

Quant a la senyalització de l’obra, és necessari distingir entre la que es refereix a la que demanda de l’atenció per part dels treballadors i aquella que correspon al tràfic exterior afectat per l’obra. En el primer cas són d’aplicació les prescripcions establertes per el Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril. La senyalització i el abalisament de tràfic vénen regulats, entre altra normativa, per la Norma 8.3-I.C. de la Direcció General de Carreteres i no és objecte de l’Estudi de Seguretat i Salut. Aquesta distinció no exclou la possible complementació de la senyalització de tràfic durant l’obra quan aquesta mateixa es faci exigible per a la seguretat dels treballadors que treballin a la immediació d’aquest tràfic.

l) Quan els riscos es puguin veure agreujats o modificats en el desenvolupament del procés o l’activitat, per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen successivament o simultàniament i que facin precís el control de la correcta aplicació dels mètodes de treball. La presència de recursos preventius de cada contractista serà necessari quan, durant l’obra, es desenvolupin treballs amb riscos especials, com es defineixen en el real decret 1627/97. m) Quan es realitzin activitats o processos que reglamentàriament es considerin perillosos o amb riscos especials. n) Quan la necessitat d’aquesta presència sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, si les circumstàncies del cas ho exigissin degut a les condicions de treball detectades.

S’ha de tenir en compte que la senyalització per si mateixa no elimina els riscos, malgrat això la seva observació quan és l’apropiada i està ben col·locada, fa que l’individu adopti conductes segures. No és suficient amb col·locar un plafó a les entrades de les obres, si després en la pròpia obra no se senyalitza l’obligatorietat d’utilitzar cinturó de seguretat al col·locar les mires per a realitzar el tancament de façana. La senyalització abundant no garanteix una bona senyalització, ja que el treballador acaba fent cas omís de qualsevol tipus de senyal.

Quan a les obres de construcció coexisteixen contractistes i subcontractistes que, de forma successiva o simultània, puguin constituir un risc especial per interferència d’activitats, la presència dels ''Recursos preventius'' és, en aquests casos, necessària.

El R.D.485/97 estableix que la senyalització de seguretat i salut en el treball haurà d’utilitzar-se sempre que l’anàlisi dels riscos existents, les situacions d’emergència previsibles i les mesures preventives adoptades, posin de manifest la necessitat de:

Els recursos preventius són necessaris quan es desenvolupin treballs amb riscos especials, definits a l’annex II del RD 1627/97:

• Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, prohibicions o obligacions. • Alertar als treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que requereixi mesures urgents de protecció o evacuació. • Facilitar als treballadors la localització i identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis. • Orientar o guiar als treballadors que realitzin determinades maniobres perilloses.

1. Treballs amb riscos especialment greus d’enterrament, enfonsament o caiguda d’altura, per les particulars característiques de l’activitat desenvolupada, els procediments aplicats, o l’entorn del lloc de treball. 2. Treballs en els quals l’exposició a agents químics o biològics suposi un risc d’especial gravetat, o pels que la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible. 3. Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels que la normativa específica obliga a la delimitació de zones controlades o vigilades. 4. Treballs a la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió. 5. Treballs que exposin a risc d’ofegament per immersió. 6. Obres d’excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terra subterranis. 7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. 8. Treballs realitzats en caixons d’aire comprimit. 9. Treballs que impliquin l’ús d’explosius. 10. Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

La senyalització no haurà de considerar-se una mesura substitutiva de les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva i haurà d’utilitzar-se quan, mitjançant aquestes últimes, no hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment. Tampoc haurà de considerar-se una mesura substitutiva de la formació i informació dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball. Així mateix, segons s’estableix en el R.D. 1627/97, s’haurà de complir que: 11. Les vies i sortides específiques d’emergència hauran de senyalitzar-se conforme al R.D. 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs adequats i tenir la resistència suficient. 12. Els dispositius no automàtics de lluita contra incendis hauran d’estar senyalitzats conforme al R.D.

A continuació es detallen, de forma orientativa, les activitats de l’obra del present estudi de seguretat i salut, en base a l’avaluació de riscos d’aquest, que requereixen la presència de recurs preventiu:

Pàgina: 15

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs adequats i tenir la resistència suficient. 13. El color utilitzat per a la il·luminació artificial no podrà alterar o influir en la percepció de les senyals o panells de senyalització. 14. Les portes transparents hauran de tenir una senyalització a l’altura de la vista. 15. Quan existeixin línies d’estesa elèctrica àrees, en el cas que vehicles l’obra haguessin de circular sota l’estesa elèctrica s’utilitzarà una senyalització d’advertència.

El contractista, quan sigui necessari, donat el volum d’obra, el valor dels materials emmagatzemats i altres circumstàncies que així ho aconsellin, definirà un procés per garantir l’accés controlat a les instal·lacions que suposin risc personal i/o comú per a l’obra i l’intrusisme a l’interior de l’obra en tallers, magatzems, vestuaris i d’altres instal·lacions d’ús comú o particular.

21.2.

Àmbit d'ocupació de la via pública •

La implantació de la senyalització i balisament s’ha de definir en els plànols de l’Estudi de Seguretat i Salut i s’ha de tenir en compte en les fitxes d’activitats, al menys respecte els riscos que no s’hagin pogut eliminar.

S’entén per àmbit d’ocupació el realment ocupat, incloent tanques, elements de protecció, baranes, bastides, contenidors, casetes, etc.

21. CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA

En el PLA DE SEGURETAT I SALUT el Contractista definirà les desviacions i passos provisionals per a vehicles i vianants, els circuits i trams de senyalització, la senyalització, les mesures de protecció i detecció, els paviments provisionals, les modificacions que comporti la implantació de l’obra i la seva execució, diferenciant, si és cas, les diferents fases d’execució. A aquests efectes, es tindrà en compte el que determina la Normativa per a la informació i senyalització d’obres al municipi i la Instrucció Municipal sobre la instal·lació d’elements urbans a l’espai públic de la ciutat que correspongui.

L’amplada màxima a ocupar serà proporcional a l’amplada de la vorera. L’espai lliure per a pas de vianants no serà inferior a un terç (1/3) de l’amplada de la vorera existent. En cap cas es podrà ocupar una amplada superior a tres (3) metres mesurats des de la línia de façana, ni més de dos terços (2/3) de l’amplada de la vorera, si no queda al menys una franja d’amplada mínima d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants.

Quan correspongui, d’acord amb les previsions d’execució de les obres, es diferenciarà amb claredat i per cadascuna de les distintes fases de l’obra, els àmbits de treball i els àmbits destinats a la circulació de vehicles i vianants, d’accés a edificis i guals, etc.., i es definiran les mesures de senyalització i protecció que corresponguin a cadascuna de les fases.

Quan calgui prohibir l’estacionament en zones on habitualment és permès, es col·locarà el cartell de “SENYALITZACIÓ EXCEPCIONAL” (1050 X 600 mm), amb 10 dies d’antelació a l’inici dels treballs, tot comunicant-ho a la Guàrdia Municipal o l’Autoritat que correspongui.

Quan, per l’amplada de la vorera, no sigui possible deixar un pas per a vianants d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) es permetrà, durant l’execució dels treballs a planta baixa, la col·locació de tanques amb un sortint màxim de seixanta centímetres (60 cm) deixant un pas mínim per a vianants d’un metre (1 m). Per a l’enderrocament de les plantes superiors a la planta baixa, es col·locarà una tanca a la línia de façana i es farà una protecció volada per la retenció d’objectes despresos de les cotes superiors. Si la vorera és inferior a un metre seixanta centímetres (1,60 cm) durant els treballs a la planta baixa, el pas per a vianants d’un metre (1 m) d’amplada podrà ocupar part de la calçada en la mesura que calgui. En aquest cas, s’haurà de delimitar i protegir amb tanques l’àmbit del pas de vianants.

En la desviació o estrenyiment de passos per a vianants es col·locarà la senyalització corresponent.

•

No es podrà començar l’execució de les obres sense haver procedit a la implantació dels elements de senyalització i protecció que corresponguin, definits al PLA DE SEGURETAT aprovat.

S’indicaran en el PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi.

És obligatori comunicar l’inici, l’extensió, la naturalesa dels treballs i les modificacions de la circulació de vehicles provocades per les obres, a la Guàrdia Municipal i als Bombers o a l’Autoritat que correspongui.

Situació de casetes i contenidors.

−

Les casetes, contenidors, tallers provisionals i aparcament de vehicles d’obra, se situaran en una zona propera a l’obra que permeti aplicar els següents criteris: − Preferentment, a la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants per la vorera. − A la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants per la zona d’aparcament de la calçada sense envair cap carril de circulació. − Si no hi ha prou espai a la vorera, es col·locaran a la zona d’aparcament de la calçada procurant no envair cap carril de circulació i deixant sempre com a mínim un metre (1m) per a pas de vianants a la vorera.

Una vegada establerta la delimitació del perímetre de l’obra, conformats els tancaments i accessos per els vianants i de vehicles, el contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció definirà, dins del Pla de Seguretat i Salut, el procés per al control d’entrada i sortida de vehicles en general (inclosa la maquinària com grues mòbils, retroexcavadores) i de personal de manera que garanteixi l’accés únicament a persones autoritzades.

Es protegirà el pas de vianants i es col·locarà la senyalització corresponent.

Quan la delimitació de l’obra no es pugui portar a terme, per les pròpies circumstàncies de l’obra, el contractista, al menys haurà de garantir, l’accés controlat a les instal·lacions d’ús comú de l’obra, i haurà d’assegurar que les entrades a l’obra estiguin senyalitzades, i que quedin tancades les zones que puguin presentar riscos

•

El contractista de l’obra serà responsable del manteniment de la senyalització i elements de protecció implantats. Els accessos de vianants i vehicles, estaran clarament definits, senyalitzats i separats

21.1.

Ocupació del tancament de l’obra

Normes de Policia •

•

Control d’accessos

•

Situació de grues-torre i muntacàrregues

Només podran estar emplaçats a l’àmbit de l’obra. Canvis de la Zona Ocupada

Qualsevol canvi en la zona ocupada que afecti l’àmbit de domini públic es considerarà una modificació del PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL i s’haurà de documentar i tramitar d’acord amb el R.D. 1627/97.

Coordinació d’interferències i seguretat a peu d’obra

21.3. Pàgina: 16

Tancaments de l'obra que afecten l'àmbit públic

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

•

d’acord amb la programació dels treballs i els mitjans de càrrega, descàrrega i transport interior de l’obra.

Tanques Situació

Delimitaran el perímetre de l’àmbit de l’obra o, en ordenació entre mitgeres, tancaran el front de l’obra o solar i els laterals de la part de vorera ocupada.

Tipus de tanques

Es formaran amb xapa metàl·lica opaca o a base de plafons prefabricats o d’obra de fàbrica arrebossada i pintada.

•

Les operacions de càrrega i descàrrega s’executaran dintre l’àmbit del tancament de l’obra. Quan això no sigui possible, s’estacionarà el vehicle en el punt més proper a la tanca de l’obra, es desviaran els vianants fora de l’àmbit d’actuació, s’ampliarà el perímetre tancat de l’obra i es prendran les següents mesures: −

Les empreses promotores podran presentar a l’Ajuntament per a la seva homologació, si s’escau, el seu propi model de tanca per tal d’emprar-lo en totes les obres que facin.

−

Les tanques metàl·liques de 200 x 100 cm només s’admeten per a proteccions provisionals en operacions de càrrega, desviacions momentànies de trànsit o similars.

− −

En cap cas s’admet com a tanca el simple abalisat amb cinta de PVC, malla electrosoldada de ferrallista, xarxa tipus tenis de polipropilè (habitualment de color taronja), o elements tradicionals de delimitacions provisionals de zones de risc.

•

Complements

Totes les tanques tindran balisament lluminós i elements reflectants en tot el seu perímetre.

Manteniment

El Contractista vetllarà pel correcte estat de la tanca, eliminant grafittis, publicitat il·legal i qualsevol altre element que deteriori el seu estat original.

− •

Accés a l’obra Portes

Càrrega i descàrrega

S’habilitarà un pas per als vianants. Es deixarà un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) d’ample per a la vorera o per a la zona d’aparcament de la calçada, sense envair cap carril de circulació. Si no és suficient i/o si cal envair el carril de circulació que correspongui i contactar prèviament amb la Guàrdia Urbana. Es protegirà el pas de vianants amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, delimitant el camí pels dos costats i es col·locarà la senyalització que correspongui. La separació entre les tanques metàl·liques i l’àmbit d’operacions o el vehicle, formarà una franja de protecció l’amplada de la qual dependrà del tipus de productes a carregar o descarregar i que establirà el Cap d’Obra prèvia consulta al Coordinador de Seguretat de l’obra. Acabades les operacions de càrrega i descàrrega, es retiraran les tanques metàl·liques es netejarà el paviment. Es controlarà la descàrrega dels camions formigonera a fi d’evitar abocaments sobre la calçada. Descàrrega, apilament i evacuació de terres i runa Descàrrega

La descàrrega de runa des dels diferents nivells de l’obra, aprofitant la força de la gravetat, serà per canonades (cotes superiors) o mecànicament (cotes sota rasant), fins els contenidors o tremuges, que hauran de ser cobertes amb lones o plàstics opacs a fi d’evitar pols. Les canonades o cintes d’elevació i transport de material es col·locaran sempre per l’interior del recinte de l’obra.

Apilament.

No es poden acumular terres, runa i deixalles en l’àmbit de domini públic, excepte si és per a un termini curt i si s’ha obtingut un permís especial de l’Ajuntament, i sempre s’ha de dipositar en tremuges o en contenidors homologats.

Les tanques estaran dotades de portes d’accés independent per a vehicles i per al personal de l’obra. No s’admet com a solució permanent d’accés la retirada parcial del tancament.

21.4.

Si no es disposa d’aquesta autorització ni d’espais adequats, les terres es carregaran directament sobre camions per a la seva evacuació immediata.

Operacions que afecten l'àmbit públic •

A manca d’espai per a col·locar els contenidors en l’àmbit del tancament de l’obra, es col·locaran sobre la vorera en el punt més proper a la tanca, deixant un pas per als vianants d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) d’amplada com a mínim.

Entrades i sortides de vehicles i maquinària. Vigilància

Personal responsable de l’obra s’encarregarà de dirigir les operacions d’entrada i sortida, avisant els vianants a fi d’evitar accidents.

S’evitarà que hi hagi productes que sobresurtin del contenidor.

Aparcament

Fora de l’àmbit del tancament de l’obra no podran estacionar-se vehicles ni maquinària de l’obra, excepte a la reserva de càrrega i descàrrega de l’obra quan existeixi zona d’aparcament a la calçada.

Els contenidors, quan no s’utilitzin, hauran de ser retirats.

Camions en espera

Es netejarà diàriament la zona afectada i després de retirat el contenidor.

Evacuació

Si no hi ha espai suficient dins de l’àmbit del tancament de l’obra per acollir els camions en espera, caldrà preveure i habilitar un espai adequat a aquest fi fora de l’obra. El PLA DE SEGURETAT preveurà aquesta necessitat,

Si la runa es carrega sobre camions, aquests hauran de portar la caixa tapada amb una lona o un plàstic opac a fi d’evitar la producció de pols, i el seu transport ho serà a un abocador autoritzat. El mateix es farà en els transports dels contenidors.

Proteccions per a evitar la caiguda d’objectes a la via pública

Pàgina: 17

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Al PLA DE SEGURETAT s’especificaran, per cada fase d’obra, les mesures i proteccions previstes per a garantir la seguretat de vianants i vehicles i evitar la caiguda d’objectes a la via pública, tenint en compte les distàncies, en projecció vertical, entre els treballs en altura, el tancament de l’obra i la vorera o zona de pas de vianants o vehicles.

21.6.

Bastides Es col·locaran bastides perimetrals a tots els paraments exteriors a la construcció a realitzar. Les bastides seran metàl·liques i modulars. Tindran una protecció de la caiguda de materials i elements formant un entarimat horitzontal a 2,80 m d’alçada, preferentment de peces metàl·liques, fixat a l’estructura vertical i horitzontal de la bastida, així com una marquesina inclinada en voladís que sobresurti 1,50 m, com a mínim, del pla de la bastida.

El contractista haurà de donar les oportunes instruccions als treballadors i subcontractistes, comprovant que ho comprenen i ho compleixen.

Les bastides seran tapades perimetralment i a tota l’alçada de l’obra, des de l’entarimat de visera, amb una xarxa o lones opaques que eviti la caiguda d’objectes i la propagació de pols. Xarxes Sempre que s’executin treballs que comportin perill per als vianants, pel risc de caiguda de materials o elements, es col·locaran xarxes de protecció entre les plantes, amb sistemes homologats, de forjat, perimetrals a totes les façanes.

Residus que afecten a l'àmbit públic

El contractista, dins del Pla de Seguretat i Salut, definirà amb la col·laboració del seu servei de prevenció, els procediments de treball per a l’emmagatzematge i retirada de cadascun dels diferents tipus de residus que es puguin generar a l’obra.

21.7.

Circulació de vehicles i vianants que afecten l'àmbit públic

Senyalització i protecció Si el pla d’implantació de l’obra comporta la desviació del trànsit rodat o la reducció de vials de circulació, s’aplicaran les mesures definides a la Norma de Senyalització d’Obres 8.3Està prohibida la col·locació de senyals no autoritzades pels Serveis Municipals.

Grues torre En el PLA DE SEGURETAT s’indicarà l’àrea de funcionament del braç i les mesures que es prendran en el cas de superar els límits del solar o del tancament de l’obra. El carro del qual penja el ganxo de la grua no podrà sobrepassar aquests límits. Si calgués fer-ho, en algun moment, es prendran les mesures indicades per a càrregues i descàrregues.

21.5.

Dimensions mínimes d’itineraris i passos per a vianants Es respectaran les següents dimensions mínimes: En cas de restricció de la vorera, l’amplada de pas per a vianants no serà inferior a un terç (1/3) de l’amplada de la vorera existent. L’amplada mínima d’itineraris o de passos per a vianants serà d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m).

Neteja i incidència sobre l'ambient que afecten l'àmbit públic

Neteja

Elements de protecció

Els contractistes netejaran i regaran diàriament l’espai públic afectat per l’activitat de l’obra i especialment després d’haver efectuat càrregues i descàrregues o operacions productores de pols o deixalles.

Pas vianants

Es vigilarà especialment l’emissió de partícules sòlides (pols, ciment, etc.). Caldrà prendre les mesures pertinents per evitar les roderes de fang sobre la xarxa viària a la sortida dels camions de l’obra. A tal fi, es disposarà, abans de la sortida del tancament de l’obra, una solera de formigó o planxes de „relliga“ de 2 x 1 m, com a mínim, sobre la qual s’aturaran els camions i es netejaran per reg amb mànega cada parella de rodes.

Els elements que formin les tanques o baranes seran preferentment continus. Si són calats, les separacions mínimes no podran ser superiors a quinze centímetres (015 m).

Està prohibit efectuar la neteja de formigoneres al clavegueram públic. Forats i rases

Sorolls. Horari de treball

Tots els passos de vianants que s’hagin d’habilitar es protegiran, pels dos costats, amb tanques o baranes resistents, ancorades o enganxades a terra, d’una alçada mínima d’un metre (1 m) amb travesser intermedi i entornpeus de vint centímetres (0,20 m) a la base. L’alçada de la passarel·la no sobrepassarà els quinze centímetres (0,15 m).

Les obres es realitzaran entre les 8,00 i les 20,00 hores dels dies feiners.

Si els vianants han de passar per sobre els forats o les rases, es col·locaran xapes metàl·liques fixades, de resistència suficient, totalment planes i sense ressalts. Si els forats o les rases han de ser evitats, les baranes o tanques de protecció del pas es col·locaran a 45º en el sentit de la marxa.

Fora d’aquest horari, només es permet realitzar activitats que no produeixin sorolls més enllà d’allò que estableixen les OCAF. Les obres realitzades fora d’aquest horari hauran de ser específicament autoritzades per l’Ajuntament. Excepcionalment i amb l’objecte de minimitzar les molèsties que determinades operacions poden produir sobre l’àmbit públic i la circulació o per motius de seguretat, l’Ajuntament podrà obligar que alguns treballs s’executin en dies no feiners o en un horari específic.

Enllumenat i abalisament lluminós

Pols

S’utilitzarà pintura i material reflectant o fotoluminiscent, tant per a la senyalització vertical i horitzontal, com per als elements d’abalisament.

Es regaran les pistes de circulació de vehicles.

Els senyals i els elements d’abalisament aniran degudament il·luminats encara que hi hagi enllumenat públic.

Els itineraris i passos de vianants estaran convenientment il·luminats al llarg de tot el tram (intensitat mínima 20 lux).

Es regaran els elements a enderrocar, la runa i tots els materials que puguin produir pols.

Les bastides de paraments verticals que ocupin vorera o calçada tindran abalisament lluminós i elements reflectants a totes les potes en tot el seu perímetre exterior.

En el tall de peces amb disc s’hi afegirà aigua. Les sitges de ciment estaran dotades de filtre. Pàgina: 18

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

La delimitació d’itineraris o passos per a vianants formada amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, tindran abalisament lluminós en tot el seu perímetre.

El termini màxim per a l’execució d’aquestes operacions serà d’una setmana, un cop acabada l’obra o la part d’obra que exigís la seva implantació.

Abalisament i defensa

21.8. Els elements d’abalisament i defensa a emprar per passos per a vehicles seran els designats com tipus TB, TL i TD a la Norma de carreteres 8.3 – IC. amb el següent criteri d’ubicació d’elements d’abalisament i defensa: En la delimitació de la vora del carril de circulació de vehicles contigu al tancament de l’obra. En la delimitació de vores de passos provisionals de circulació de vehicles contigus a passos provisionals per a vianants. Per impedir la circulació de vehicles per una part d’un carril, per tot un carril o per diversos carrils, en estrenyiments de pas i/o disminució del número de carrils. En la delimitació de vores en la desviació de carrils en el sentit de circulació, per salvar l’obstacle de les obres. En la delimitació de vores de nous carrils de circulació per a passos provisionals o per a establir una nova ordenació de la circulació, diferent de la que hi havia abans de les obres. Es col·locaran elements de defensa TD – 1 quan, en vies d’alta densitat de circulació, en vies ràpides, en corbes pronunciades, etc.., la possible desviació d’un vehicle de l’itinerari assenyalat pugui produir accidents a vianants o a treballadors (desplaçament o enderroc del tancament de l’obra o de baranes de protecció de pas de vianants, xoc contra objectes rígids, bolcar el vehicle per l’existència de desnivells, etc..,).

Protecció i trasllat d'elements emplaçats a la via pública

Arbres i jardins Al PLA DE SEGURETAT s’assenyalaran tots els elements vegetals i l’arbrat existent a la via pública que estiguin a la zona de les obres i al seu llindar. L’Entitat Municipal responsable de Parcs i Jardins emetrà un informe previ preceptiu. Mentre durin les obres es protegirà l’arbrat, els jardins i les espècies vegetals que puguin quedar afectades, deixant al seu voltant una franja d’un (1) metre de zona no ocupada. El contractista vetllarà, perquè els escossells i les zones ajardinades estiguin sempre lliures d’elements estranys, deixalles, escombraries i runa. S’hauran de regar periòdicament, sempre que això no es pugui fer normalment des de l’exterior de la zona d’obres. Els escossells que quedin inclosos dins l’àmbit d'estrenyiment de pas per a vianants s’hauran de tapar de manera que la superfície sigui contínua i sense ressalts. Parades d’autobús, quioscos, bústies

Quan l’espai disponible sigui mínim, s’admetrà la col·locació d’elements de defensa TD – 2.

Paviments provisionals

A causa de la implantació del tancament de l’obra, ja sigui, perquè queden al seu interior o per quedar en zona de pas restringit, caldrà preveure el trasllat provisional de parades d’autobús, quioscos, bústies de Correus o elements similars emplaçats a l’espai públic.

El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents dels propis del gravat de les peces. Si és de terres, tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat).

En aquest cas, caldrà indicar-ho en el PLA DE SEGURETAT, preveure el seu emplaçament durant el temps que durin les obres i contactar amb els serveis corresponents per tal de coordinar les operacions.

Si cal ampliar la vorera per a pas de vianants per la calçada, es col·locarà un entarimat sobre la part ocupada de la calçada formant un pla horitzontal amb la vorera i una barana fixa de protecció.

22. RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ

Accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda

22.1. Si la via o vies de l’entorn de l’obra estan adaptades d’acord amb el que disposa el Decret 135/1995 de 24 de març, i no hi ha itinerari alternatiu, els passos o itineraris provisionals compliran les següents condicions mínimes: Alçada lliure d’obstacles de 2,10 m. En els canvis de direcció, l’amplada mínima de pas haurà de permetre inscriure un cercle d’1,5 m de diàmetre. No podran haver-hi escales ni graons aïllats. El pendent longitudinal serà com a màxim del 8% i el pendent transversal del 2%. El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de peces. Si és de terres tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat). Els guals tindran una amplada mínima d’un metre i vint centímetres (1,20 m) i un pendent màxim del 12%.

Riscos de danys a tercers

Els riscs que durant les successives fases d'execució de l'obra podrien afectar persones o objectes annexos que en depenguin són els següents: Caiguda al mateix nivell. Atropellaments. Col·lisions amb obstacles a la vorera. Caiguda d'objectes.

22.2.

Mesures de protecció a tercers

Si hi ha itinerari alternatiu, s’indicarà, en els punts de desviació cap a l’itinerari alternatiu, col·locant un senyal tipus D amb el símbol internacional d’accessibilitat I una fletxa de senyalització.

Es consideraran les següents mesures de protecció per a cobrir el risc de les persones que transiten pels voltants de l'obra:

Manteniment

Muntatge de tanca metàl·lica a base d'elements prefabricats de 2 m. d'alçada, separant el perímetre de l'obra, de les zones de trànsit exterior. Per a la protecció de persones i vehicles que transitin pels carrers limítrofs, s’instal·larà un passadís d’estructura consistent en l’assenyalament, que haurà de ser òptic i lluminós a la nit, per a indicar el gàlib de les proteccions al tràfic rodat. Ocasionalment es podrà instal·lar en el perímetre de la façana una marquesina en voladís de material resistent. Si fos necessari ocupar la vorera durant l’aplec de materials a l’obra, mentre duri la maniobra de descàrrega, es canalitzarà el trànsit de vianants per l’interior del passadís de vianants i el de vehicles fora de les zones d’afectació de la maniobra, amb protecció a base de reixes metàl·liques de separació d’àrees i es col·locaran llums de gàlib nocturns i senyals de trànsic que avisin als vehicles de la situació de perill. En funció del nivell d’intromissió de tercers a l’obra, es pot considerar la conveniència de contractar un servei de control d’accessos a l'obra, a càrrec d’un Servei de Vigilància patrimonial, expressament per a aquesta funció.

La senyalització i els elements d’abalisament es fixaran de tal manera que impedeixi el seu desplaçament i dificulti la seva subtracció. La senyalització, l’abalisament, els paviments, l’enllumenat i totes les proteccions dels itineraris, desviacions i passos per a vehicles i vianants es conservaran en perfecte estat durant la seva vigència, evitant la pèrdua de condicions perceptives o de seguretat. Els passos i itineraris es mantindran nets. Retirada de senyalització i abalisament Acabada l’obra es retiraran tots els senyals, elements, dispositius i abalisament implantats. Pàgina: 19

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

23. PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS Els principals riscos catastròfics considerats com remotament previsibles per aquesta obra són: Incendi, explosió i/o deflagració. Inundació. Col·lapse estructural per maniobres fallides. Atemptat patrimonial contra la Propietat i/o contractistes. Enfosament de càrregues o aparells d’elevació. Per a cobrir las eventualitats pertinents, el Contractista redactarà i inclourà com annex al seu Pla de Seguretat i Salut un „Pla d’Emergència Interior“, cobrin les següents mesures mínimes: 1.Ordre i neteja general. 2.Accessos i vies de circulació interna de l'obra. 3.Ubicació d'extintors i d’altres agents extintors. 4.Nomenament i formació de la Brigada de Primera Intervenció. 5.Punts de trobada. 6.Assistència Primers Auxilis.

24. PREVISIONS DE SEGURETAT PELS TREBALLS POSTERIORS Previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment) segons art. 5.6 RD.1627/97

25. ANNEX: FITXES D'ACTIVITATS-RISC-AVALUACIÓ-MESURES G01 G01.G01

ENDERROCS ENDERROCS D'ELEMENTS SOTERRATS A POCA FONDÀRIA

ENDERROC PER MITJANS MANUALS, MECÀNICS I/O EXPLOSIUS, DE FONAMENTS, PAVIMENTS I ELEMENTS A POCA FONDARIA

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: TERRENY IRREGULAR. MATERIAL MAL APLEGAT 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: MANIPULACIÓ I MANTENIMENT DE MATERIALS I EINES 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: MATERIALS MAL APLEGATS 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: AMB EINES MANUALS O MECÀNIQUES 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: AMB DESTROSSA DE MATERIAL. TALL OXIACETILÈNIC. TALL PER RADIAL 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: TERRENY IRREGULAR 13 SOBREESFORÇOS Situació: MANIPULACIÓ MANUAL 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS 20 EXPLOSIONS Situació: OXIACETILÈ. EMANACIÓ DE GASOS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: MOVIMENTS DE MAQUINARIA I CAMIONS DINS DE L'OBRA 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

UA u

H1423230

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H1465275

H146J364

H1474600 H147N000 H1481343

u u u

H1485140 H1485800

u u

H1486241

H1487350

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Ulleres de seguretat per a tall oxiacetilènic, amb muntura universal de barnilla d'acer recoberta de PVC, amb visors circulars de 50 mm de D foscos de color DIN 5, homologades segons UNE-EN 175 i UNE-EN 169 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Parella de plantilles anticlaus de fleix d'acer de 0,4 mm de gruix, de 120 kg de resistència a la perforació, pintades amb pintures epoxi i folrades, homologades segons UNE-EN ISO 20344 i UNE-EN 12568 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340 Armilla de treball, de polièster embuatada amb material aïllant Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a edificació, de PVC soldat de 0,3 mm de gruix, homologat segons UNE-EN 340

Riscos 2 /4 /6 /9 /10 /12 /14 /20 /25 10

26 26 17 2 /4 /9 /10 /12 /14 /20 2 /4 /6 /9 /10 /12 /14 /20 /25

27 13 2 /4 /6 /9 /10 /12 /14 /20 /25 14 4 /12 /25 14 14

MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA

Avaluació de riscos Id 2

Codi H1411111

P 2

G 1

A 2

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

Codi H1512010

UA m2

3 H152T023

2 H152U000

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAC005

Codi HX11X021

Pàgina: 20

UA u

Descripció Riscos Passadís de protecció prefabricat metàl·lic amb sistema de seguretat amb tots els 2 /4 requisits reglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platines metàl·liques i rampes articulades, baranes metàl·liques reglamentàries, muntants de 2 m d'alçada, sostre de xapa d'acer de 3 mm de gruix

Descripció Protecció de projecció de partícules incandescents amb manta ignífuga, xarxa de seguretat normalitzada (UNE-EN 1263-1) poliamida no regenerada, de tenacitat alta, nuada amb corda perimetral de poliamida i corda de cosit de 12 mm de diàmetre i amb el desmuntatge inclòs Matalàs de seguretat per a protecció de projeccions per voladures amb xarxa de seguretat ancorada perimetralment i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal indicativa de la ubicació d'equips d'extinció d'incendis, normalitzada amb

Riscos 10

10 2 /4 /6 /12 /26

4 /12 2 /4 /6 /9 /10 /12 /13 /14 /17 /20 /25 /26 /27 2 /4 /6 /9 /10 /12 /13 /14 /17 /20 /25 /26 /27 20

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

HBBAF004

HM31161J

pictograma blanc sobre fons vermell, de forma rectangular o quadrada, costat major 29 cm, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Extintor de pols seca, de 6 kg de càrrega, amb pressió incorporada, pintat, amb suport a la paret i amb el desmuntatge inclòs

ACCÉS ALS TALLS PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: MOBILITAT DE LA MAQUINÀRIA 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: IRREGULARITAT DE LA ZONA DE TREBALL, ZONES DE PAS BASES NIVELLADES PER RECOLZAMENTS HIDRÀULICS 13 SOBREESFORÇOS Situació: TREBALLS I MANIPULACIÓ MANUAL 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS ALS EXTERIORS 16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS Situació: EXISTÈNCIA D'INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES SOTERRADES 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS GENERAT EN LA EXCAVACIÓ I EN LES ZONES DE PAS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: MAQUINÀRIA PRESENT EN OBRA 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

10 2 /4 /6 /9 /10 /12 /13 /14 /17 /20 /25 /26 /27 20

MESURES PREVENTIVES Codi I0000013 I0000014 I0000015 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000029 I0000033 I0000038 I0000039 I0000040 I0000042 I0000045 I0000051 I0000053 I0000054 I0000060 I0000061 I0000062 I0000074 I0000082 I0000094 I0000095 I0000096 I0000099 I0000108 I0000110 I0000154 I0000155 I0000156 I0000157 I0000160

G02 G02.G01

Descripció Riscos Ordre i neteja 2 /6 /17 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 No balancejar les càrregues suspeses 4 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 4 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9 Formació 10 /12 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12 Procediment d'utilització de la maquinària 12 Ús de recolzaments hidràulics 12 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Rotació dels llocs de treball 14 /26 /27 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14 Reg de les zones de treball 17 Aïllament del procés 17 Revisió periòdica dels equips de treball 20 Impedir el contacte de l'acetilè amb el coure 20 No fumar 20 Establir una zona de protecció de radi 10 m, en treballs de soldadura i tall amb serra 20 radial Eliminar el soroll en origen 26 Eliminar vibracions en origen 27 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6 /9 /12 /25 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14 Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades 20 Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil 26 Traslladar materials amb la grua dins d'una caixa o sarcòfeg 4

MOVIMENTS DE TERRES REBAIX DE TERRENY SENSE I AMB TALUSSOS, I PRETALL EN TALUSSOS I REPOSICIÓ EN DESMUNT

Avaluació de riscos

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: ITINERARIS D'OBRA IRREGULARIDAD DEL ÀREA DE TREBALL ACCÉS A L'EXCAVACIÓ CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT Situació: INESTABILITAT EN TALUSSOS DE FORTA PENDENT TREBALLS EN RASES TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: IRREGULARITAT DE LA ZONA DE TREBALL

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

EXCAVACIÓ DE TERRENY MITJANÇANT LA FORMACIÓ O NO DE TALUSSOS ESTABLES

Id 2

P 2

G 1

A 2

Codi H1411111

UA u

H1421110

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H145K153

H1463253

H1465275

H1474600 H147N000 H1481343

u u u

H1485800

H1487460

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Ulleres de seguretat antiimpactes estàndard, amb muntura universal, amb visor transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de guants de material aïllant per a treballs elèctrics, classe 00, logotip color beix, tensió màxima 500 V, homologats segons UNE-EN 420 Parella de botes dielèctriques resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al taló, llengüeta de manxa, de despreniment ràpid, sense ferramenta metàl·lica, amb puntera reforçada, homologades segons DIN 4843 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

Riscos 2 /3 /6 /10 /12 /14 /16 /25 /26 10

26 26 17 2 /3 /6 /10 /12 /14 /25 16 16

2 /3 /6 /10 /12 /14 /25

27 13 2 /3 /6 /10 /12 /14 /16 /25 14 /25 14

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H1522111

UA m

H152R013

Descripció Riscos Barana de protecció en el perímetre de la coronació d'excavacions, d'alçària 1 m, 2 /3 /6 /10 amb travesser superior, travesser intermedi i muntants de tub metàl·lic de 2,3´´, sòcol de post de fusta, ancorada al terreny amb daus de formigó i amb el desmuntatge inclòs Estacada de protecció contra despreniments del terreny, per mitja vessant, d'alçària 3

Pàgina: 21

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

H152U000

H16C0003

dia

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

3 m, amb malla galvanitzada de torsió triple i malla electrosoldada de barres corrugades d'acer sobre pals de perfils d'acer IPN 140 encastats a terra i subjectada amb cables d'acer de diàmetre 10 mm i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Detector de gasos portàtil, per a espais confinats, amb detector de gas combustible, O2, CO i H2S Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT Situació: ESTABILITAT DE L'EXCAVACIÓ COL·LOCACIÓ DE L'ESTINTOLAMENT 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: IRREGULARITAT SUPERFÍCIE DE TREBALL 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: EINES MANUALS I/O MECÀNIQUES 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: ESTABILITAT DE LA MAQUINÀRIA RECOLZAMENTS HIDRÀULICS ZONES DE PAS DELIMITADES 13 SOBREESFORÇOS Situació: TREBALLS MANUALS D'EXCAVACIÓ I EXTRACCIÓ DE TERRES 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS Situació: EXISTÈNCIA D'INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES SOTERRADES 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS TERRES 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: CIRCULACIÓ INTERIOR D'OBRA 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

17 2 /3 /6 /10 /12 /16 /17 /25 /26 /27 2 /3 /6 /10 /12 /16 /17 /25 /26 /27 2 /3 /6 /10 /12 /16 /17 /25 /26 /27

MESURES PREVENTIVES Codi I0000003 I0000013 I0000014 I0000015 I0000023 I0000024 I0000040 I0000044 I0000045 I0000051 I0000053 I0000054 I0000056 I0000058 I0000060 I0000061 I0000062 I0000070 I0000071 I0000073 I0000074 I0000078 I0000103 I0000104 I0000106 I0000108 I0000110 I0000154 I0000155 I0000156 I0000157 I0000168

G02.G03

Descripció Itineraris preestablerts i balissats per al personal Ordre i neteja Preparació i manteniment de les superfícies de treball Organització de les zones de pas i emmagatzematge Solicitar dades de les característiques físiques de les terres Execució de treballs a l'interior de rases per equips Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines Evitar processos de tallat de materials a l'obra Formació Adequació dels recorreguts de la maquinària Procediment d'utilització de la maquinària Ús de recolzaments hidràulics Paletització i eines ergonòmiques Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza Suspensió de les feines en condicions extremes Rotació dels llocs de treball Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció Revisió de la posta a terra Disposar de quadres elèctrics secundaris Reg de les zones de treball Evitar processos de divissió de material en sec Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Eliminar el soroll en origen Eliminar vibracions en origen Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil Mantenir lliure d'aigua, fang i llots excavació i rases

Riscos 10 /12 2 /6 /17 2 /6 2 /6 3 3 12 /13 10 10 10 /12 12 12 13 13 14 14 /27 14 /26 16 16 16 17 17 25 25 25 26 27 2 /12 /25 14 16 /17 26 2

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL Codi H1411111

UA u

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H145F004

H145K153

H1463253

H1465275

H1474600 H147L015

u u

H147N000 H1481242

u u

H1485800

EXCAVACIÓ DE RASES I POUS

EXCAVACIÓ DE RASES I POUS MITJANÇANT MITJANS MANUALS I/O MECÀNICS AMB O SENSE ENTIBACIÓ

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de guants d'alta visibilitat pigmentats en color fosforescent per a estibadors de càrregues amb grua i/o senyalistes, homologats segons UNE-EN 471 i UNE-EN 420 Parella de guants de material aïllant per a treballs elèctrics, classe 00, logotip color beix, tensió màxima 500 V, homologats segons UNE-EN 420 Parella de botes dielèctriques resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al taló, llengüeta de manxa, de despreniment ràpid, sense ferramenta metàl·lica, amb puntera reforçada, homologades segons DIN 4843 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable Aparell d'ancoratge per a equip de protecció individual contra caiguda d'alçada, homologat segons UNE-EN 795, amb fixació amb tac mecànic Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció, de polièster i cotó (65%-35%), color beix, trama 240, amb butxaques interiors, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471

Riscos 2 /3 /6 /9 /12 /14 /16 /25 /26 26 26 17 2 /3 /6 /9 /14 3 /9 /25

16 16

2 /3 /6 /9 /12 /14 /25

27 3 13 2 /3 /6 /9 /12 /14 /16 /25 3 /9 /14 /25

Avaluació de riscos Id 2

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: IRREGULARITAT DE LA ZONA DE TREBALL APLEC DE MATERIAL

P 2

G 2

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

A 3

Codi H1522111

Pàgina: 22

UA m

Descripció Riscos Barana de protecció en el perímetre de la coronació d'excavacions, d'alçària 1 m, 3

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

H152U000

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

amb travesser superior, travesser intermedi i muntants de tub metàl·lic de 2,3´´, sòcol de post de fusta, ancorada al terreny amb daus de formigó i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

Situació: IRREGULARITAT SUPERFÍCIE DE TREBALL ACCÉS A ZONES DE TREBALL APLEC DE TERRES 3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT Situació: INESTABILITAT DE TALUSSOS 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: MANUTENCIÓ DE TERRES O BLOCS DE PEDRA AL TALL NO RESPECTAR DISTÀNCIA DE SEGURETAT 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: IRREGULARITAT SUPERFÍCIE DE TREBALL 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: INESTABILITAT DEL VEHICLE: RECOLZAMENTS HIDRÀULICS ZONES DE CIRCULACIÓ EN CONDICIONS 13 SOBREESFORÇOS Situació: TREBALLS MANUALS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: CIRCULACIÓ INTERIOR DE VEHICLES 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

9 /12 /25

2 /3 /6 /9 /12 /17 /25 /26 /27

2 /3 /6 /9 /12 /17 /25 /26 /27 2 /3 /6 /9 /12 /17 /25 /26 /27

MESURES PREVENTIVES Codi I0000013 I0000014 I0000015 I0000020 I0000021 I0000023 I0000024 I0000026 I0000038 I0000039 I0000040 I0000051 I0000053 I0000055 I0000056 I0000060 I0000061 I0000062 I0000067 I0000074 I0000083 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000108 I0000110 I0000111 I0000154 I0000155 I0000156 I0000157 I0000168

G02.G04

Descripció Riscos Ordre i neteja 2 /6 /17 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 No realitzar treballs a la mateixa vertical 3 Establir punts de referència per a controlar els moviments de l'estructura 3 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 3 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 12 Substituir lo manual per lo mecànic 9 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /12 /13 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12 Procediment d'utilització de la maquinària 12 Elecció dels equips de manteniment 13 Paletització i eines ergonòmiques 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Rotació dels llocs de treball 27 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 26 No treballar al costat de linies elèctriques amb cables nusos 16 Reg de les zones de treball 17 Dispositius d'alarma 16 Planificació de les àrees de treball 25 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 Eliminar el soroll en origen 26 Eliminar vibracions en origen 27 Revisar entibacions en començar jornada treball. Precaució per interrupcions >1día, 3 pluges o gelada Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6 /12 /25 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14 Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades 16 Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil 26 Mantenir lliure d'aigua, fang i llots excavació i rases 2

Codi H1411111

UA u

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H1465275

H1474600 H147N000 H1481343

u u u

H1485800

Codi H1522111

UA m

H152U000

H153A9F1

HBBAA005

Avaluació de riscos P 2

G 1

Riscos 2 /3 /4 /6 /12 /14 /25 /26 26 26 17 2 /3 /4 /6 /12 /14 /25 2 /3 /4 /6 /12 /14 /25

27 13 2 /3 /4 /6 /12 /14 /25 14 /25

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

REBLIMENTS SUPERFICIALS, TERRAPLENS / PEDRAPLENS

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

FORMACIÓ DE REBLERTS I TERRAPLENS AMB TERRES O PEDRES (PRÒPIES DE L'OBRA O NO) AMB MITJANS MECÀNICS

Id 2

A 2

Riscos 3

3 /4 /12 /25

4 /12 /25 2 /3 /4 /6 /12 /25 /26 /27

Pàgina: 23

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

HBBAB115

HBBAF004

45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS DE L'EXCAVACIÓ, CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: CIRCULACIÓ INTERIOR D'OBRA 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

2 /3 /4 /6 /12 /25 /26 /27 2 /3 /4 /6 /12 /25 /26 /27

MESURES PREVENTIVES Codi I0000003 I0000013 I0000014 I0000015 I0000020 I0000023 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000040 I0000051 I0000053 I0000054 I0000055 I0000060 I0000061 I0000062 I0000074 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000108 I0000110 I0000154 I0000155 I0000157 I0000168

G02.G05

Descripció Itineraris preestablerts i balissats per al personal Ordre i neteja Preparació i manteniment de les superfícies de treball Organització de les zones de pas i emmagatzematge No realitzar treballs a la mateixa vertical Solicitar dades de les característiques físiques de les terres Planificació d'àrees i llocs de treball Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines Adequació dels recorreguts de la maquinària Procediment d'utilització de la maquinària Ús de recolzaments hidràulics Elecció dels equips de manteniment Suspensió de les feines en condicions extremes Rotació dels llocs de treball Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides Reg de les zones de treball Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Eliminar el soroll en origen Eliminar vibracions en origen Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil Mantenir lliure d'aigua, fang i llots excavació i rases

Riscos 4 2 /6 /17 2 /6 2 3 3 4 4 4 4 12 /13 12 12 12 13 14 27 26 17 25 25 25 25 25 26 27 2 /6 /12 /25 14 26 2

Codi H1411111

UA u

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H1465275

H1474600 H147N000 H1481242

u u u

H1485800

Codi H1522111

UA m

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

Avaluació de riscos

11 12

Riscos 2 /4 /11 /12 /14 /25 /26 26 26 17 2 /4 /11 /12 /14 /25 2 /4 /11 /12 /14 /25

27 13 2 /4 /11 /12 /14 /25 14 /25

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES O RUNES

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: IRREGULARITAT ZONA DE TREBALL ACCÉS AL TALL CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: FEINES DE CÀRREGA DE CAMIONS CAMIONS SOBRECÀRREGATS MAQUINÀRIA NO ADIENT ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES Situació: MAQUINÀRIA NO ADIENT ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: IRREGULARITAT DE SUPERFÍCIE DE TREBALL I ITINERARIS OBRA ESTABILITAT DELS RECOLZAMENTS HIDRÀULICS SOBREESFORÇOS Situació: TREBALLS MANUALS

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CÀRREGA MECÀNICA SOBRE CAMIÓ DE TERRES, PEDRES O RUNA PROCEDENTS DE L'EXCAVACIÓ EN OBRA PER A TRANSPORT POSTERIOR A LA MATEIXA OBRA O A ABOCADOR

Id 2

P 2

G 1

A 2

Descripció Barana de protecció en el perímetre de la coronació d'excavacions, d'alçària 1 m, amb travesser superior, travesser intermedi i muntants de tub metàl·lic de 2,3´´, sòcol de post de fusta, ancorada al terreny amb daus de formigó i amb el desmuntatge inclòs Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

Riscos 2 /4 /11 /25

12 /25 2 /4 /11 /12 /25 /26 /27

2 /4 /11 /12 /25 /26 /27 2 /4 /11 /12 /25 /26 /27

MESURES PREVENTIVES

Codi I0000002 I0000003 I0000004 I0000025 I0000026 I0000029 I0000040 Pàgina: 24

Descripció Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions Itineraris preestablerts i balissats per al personal Revisió i manteniment periòdic de SPC Planificació d'àrees i llocs de treball Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions No balancejar les càrregues suspeses Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines

Riscos 2 2 2 4 4 4 12 /13

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

I0000047 I0000048 I0000050 I0000051 I0000053 I0000054 I0000060 I0000061 I0000062 I0000074 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000108 I0000110 I0000154 I0000155 I0000157 I0000168

G03 G03.G01

Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials No treballar al costat de paraments acabats de fer ( < 48 h ) No treballar ni estar al radi d'acció de les càrregues suspesses Adequació dels recorreguts de la maquinària Procediment d'utilització de la maquinària Ús de recolzaments hidràulics Suspensió de les feines en condicions extremes Rotació dels llocs de treball Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides Reg de les zones de treball Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Eliminar el soroll en origen Eliminar vibracions en origen Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil Mantenir lliure d'aigua, fang i llots excavació i rases

D'ARMADURES, FORMIGONAT, SUBMINISTRAMENT DE MATERIALS EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA TALLERS (FERRALLA, ENCOFRATS...) 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

11 11 11 12 12 12 14 27 26 17 25 25 25 25 25 26 27 2 /12 /25 14 26 14

FONAMENTS SUPERFICIALS ( RASES - POUS - LLOSES - ENCEPS - BIGUES DE LLIGAT - MURS GUIA )

Codi H1411111

UA u

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H145K153

H1463253

H1465275

H1474600 H147N000 H1481343

u u u

H1485140

Avaluació de riscos

4 6 9 10

14 16

Risc CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL Situació: CAIGUDES DINS DE RASES, POUS CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: CIRCULACIÓ INTERIOR OBRA MUNTATGE D'ENCOFRATS, ARMADURES, FORMIGONAT CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: CAIGUDA D'ELEMENTS EN L'EXECUCIÓ D'ENCOFRAT , ARMAT , FORMIGONAT TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: COL·LOCACIÓ D'ARMADURES COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: TALLS AMB SERRA CIRCULAR: ENCOFRAT, ARMAT PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: MUNTATGE ENCOFRAT, ARMADURES ESCAPÇAT DE PILOTIS: UTILITZACIÓ DEL MARTELL PNEUMÀTIC ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES Situació: MUNTATGE D'ENCOFRAT FORMIGONERA FEINES DE FORMIGONAT SOBREESFORÇOS Situació: CARETEIG DE MATERIAL PER AL SEU TRACTAMENT: TALLERS FERRALLA, ENCOFRADORS EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS Situació: ÚS DE MAQUINÀRIA CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS (CENTRAL FORMIGONERA PRÒPIA A OBRA) POLS TERRA CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O AL·LERGÈNIQUES) Situació: CONTACTES AMB CIMENT (FORMIGÓ) ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: CIRCULACIÓ INTERIOR OBRA DE CAMIONS EN OPERACIONS DE COL·LOCACIÓ

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

EXECUCIÓ DE FONAMENTS SUPERFICIALS (EXCAVACIÓ, ARMAT, FORMIGONAT, CURAT) AMB MITJANS MECÀNICS I/O MANUALS

Id 1

P 1

G 1

A 1

Descripció Riscos Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 1 /2 /4 /6 /9 /10 400 g, homologat segons UNE-EN 812 /11 /14 /16 /18 /25 /26 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 26 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, 26 homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 17 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 1 /2 /4 /6 /9 /10 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 /11 /14 /18 /25 Parella de guants de material aïllant per a treballs elèctrics, classe 00, logotip color 16 beix, tensió màxima 500 V, homologats segons UNE-EN 420 Parella de botes dielèctriques resistents a la humitat, de pell rectificada, amb 16 turmellera encoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al taló, llengüeta de manxa, de despreniment ràpid, sense ferramenta metàl·lica, amb puntera reforçada, homologades segons DIN 4843 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en 1 /2 /4 /6 /9 /10 general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, /11 /14 /18 /25 amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable 27 Faixa de protecció dorslumbar 13 Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó 1 /2 /4 /6 /9 /10 (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, /11 /14 /16 /18 /25 homologada segons UNE-EN 340 Armilla de treball, de polièster embuatada amb material aïllant 14

MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA Codi HX11X022

UA u

Descripció Riscos Passadís de protecció prefabricat metàl·lic amb sistema de seguretat amb tots els 1 requisits reglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platines metàl·liques i rampes articulades, baranes metàl·liques reglamentàries

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H1522111

UA m

H152U000

H1534001

HBBAA005

HBBAB115

Riscos 1

1 /2 /4 /6

1 /2 /6 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /16 /17 /18 /25 /26 /27 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /16 /17 /18 /25 /26

Pàgina: 25

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

HBBAF004

/27 Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de 1 /2 /4 /6 /9 /10 forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu /11 /13 /14 /16 rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs /17 /18 /25 /26 /27

EXCAVACIÓ DE FONAMENTS PROFUNDS (EXCAVACIÓ, ARMAT, FORMIGONAT) AMB MITJANS MECÀNICS

Avaluació de riscos Id 1

Risc P CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 1 Situació: CAIGUDA EN POUS I RASES COL·LOCACIÓ D'ARMADURES 2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 Situació: CIRCULACIÓ OBRA: HUMITAT, LLOTS TIXOTROPICS 3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 1 Situació: ESLLAVISSADA DE TERRES COLINDANTS 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 1 Situació: COL·LOCACIÓ D'ARMADURES 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 2 Situació: TREBALLS MANUALS: TALLERS DE FERRALLA, COL·LOCACIÓ D'ARMADURES 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 Situació: CAIGUDA DE MATERIAL EN EXTRACCIÓ DE TERRES (BIBALVA) I LLOTS BENTONOTICS 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES 1 Situació: EXCÈS DE CÀRREGA EN GRUES TELESCÒPIQUES EN COL·LOCACIÓ D'ARMADURES 13 SOBREESFORÇOS 2 Situació: TREBALLS MANUALS DE CARRETEIG I MUNTATGE DE MATERIAL 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 Situació: POLS TERRA 18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O 2 AL·LERGÈNIQUES) Situació: CONTACTES AMB FORMIGÓ, LLOTS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 Situació: MAQUINÀRIA OBRA, CIRCULACIÓ 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 2 Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES Codi I0000002 I0000003 I0000004 I0000012 I0000013 I0000014 I0000015 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000029 I0000030 I0000031 I0000038 I0000039 I0000040 I0000041 I0000042 I0000044 I0000045 I0000046 I0000047 I0000048 I0000055 I0000056 I0000058 I0000060 I0000061 I0000062 I0000068 I0000069 I0000070 I0000071 I0000073 I0000074 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000108 I0000110 I0000154 I0000155 I0000156 I0000157 I0000160 I0000161 I0000168

G03.G02

Descripció Riscos Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1 /2 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1 /2 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1 Assegurar les escales de mà 1 /2 Ordre i neteja 1 /2 /6 /17 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 1 /2 /6 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 No balancejar les càrregues suspeses 4 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4 treball específic Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /13 Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller 9 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10 Formació 10 /18 Evitar processos d'ajust en obra 10 Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials 11 No treballar al costat de paraments acabats de fer ( < 48 h ) 11 Elecció dels equips de manteniment 13 Paletització i eines ergonòmiques 13 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Rotació dels llocs de treball 14 /27 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14 /26 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16 Formació i habilitació específica per a cada eina 16 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16 Revisió de la posta a terra 16 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16 Reg de les zones de treball 17 Planificació de les àrees de treball 25 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 Eliminar el soroll en origen 26 Eliminar vibracions en origen 27 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 1 /2 /6 /25 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14 Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades 16 Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil 26 Traslladar materials amb la grua dins d'una caixa o sarcòfeg 4 Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls reglamentaris 16 Mantenir lliure d'aigua, fang i llots excavació i rases 2

G 3

A 3

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

PROFUNDES ( PILOTS - MICROPILOTS - PANTALLES - CONSOLIDACIÓ DE TERRENY AMB INJECCIONS ) Pàgina: 26

Codi H1411111

UA u

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H145K153

H1463253

H1465275

H147N000 H1481343

u u

Descripció Riscos Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 1 /2 /3 /4 /9 /10 400 g, homologat segons UNE-EN 812 /12 /14 /18 /25 /26 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 26 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, 26 homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 17 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 1 /2 /3 /4 /9 /10 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 /12 /14 /18 /25 Parella de guants de material aïllant per a treballs elèctrics, classe 00, logotip color 16 beix, tensió màxima 500 V, homologats segons UNE-EN 420 Parella de botes dielèctriques resistents a la humitat, de pell rectificada, amb 16 turmellera encoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al taló, llengüeta de manxa, de despreniment ràpid, sense ferramenta metàl·lica, amb puntera reforçada, homologades segons DIN 4843 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en 1 /2 /3 /4 /9 /10 general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, /12 /14 /18 /25 amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Faixa de protecció dorslumbar 13 Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó 1 /2 /3 /4 /9 /10 (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, /12 /14 /16 /18 homologada segons UNE-EN 340 /25

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

H1485800

H1487460

I0000067 I0000068 I0000069 I0000070 I0000071 I0000073 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000108 I0000154 I0000155 I0000156 I0000157 I0000161 I0000168

Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada 14 /25 segons UNE-EN 471 Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC 14 soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA Codi HX11X022

UA u

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H1522111

UA m

H152U000

H1534001

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

Descripció Barana de protecció en el perímetre de la coronació d'excavacions, d'alçària 1 m, amb travesser superior, travesser intermedi i muntants de tub metàl·lic de 2,3´´, sòcol de post de fusta, ancorada al terreny amb daus de formigó i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Peça de plàstic en forma de bolet, de color vermell, per a protecció dels extrems de les armadures per a qualsevol diàmetre, amb desmuntatge inclòs Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

Riscos 1 /3

1 /3 /4 /12 /25

G03.G10

I0000038 I0000040 I0000045 I0000051 I0000053 I0000054 I0000055 I0000056 I0000058 I0000060 I0000061 I0000062

16 16 16 16 16 16 25 25 25 25 25 26 1 /2 /25 14 16 26 16 2

ESTREBADES I APUNTALAMENTS

REALITZACIÓ D'ELEMENTS PORTANTS TEMPORALS PER AL SOSTENIMENT DE TERRES O D'ELEMENTS CONTRUCTIUS VERTICALS O HORITZONTALS 1 /2 /9

Avaluació de riscos

Id 1

Risc CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL Situació: ITINERARIS D'OBRA TREBALLS EN ALÇADA PROCÉS DE COLOCACIÓ D'ESTREBS 2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: ITINERARIS D'OBRA ÀREA DE TREBALL MANCA D'IL.LUMINACIÓ 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: COL.LOCACIÓ, MANIPULACIÓ I AJUST DE PECES 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: ITINERARIS D'OBRA ÀREA DE TREBALL ELEMENTS PUNXANTS MANCA D'IL.LUMINACIÓ 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: ÚS D'EINES MANUALS I/O MECÀNIQUES AMB ELEMENTS ESTRUCTURALS 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: PROCESSOS D'AJUSTAMENT DE PECES ÚS DEL MARTELL PNEUMÀTIC 11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES Situació: AMB ELEMENTS ESTRUCTURALS 13 SOBREESFORÇOS Situació: MANIPULACIÓ MANUAL D'EINES I MATERIAL 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: INTERFERÈNCIA ÀREA DE TREBALL PROCESSOS DE MANUTENCIÓ, GUIAT DE MATERIALS P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

1 /2 /3 /4 /9 /10 /12 /13 /14 /16 /17 /18 /25 /26 1 /2 /3 /4 /9 /10 /12 /13 /14 /16 /17 /18 /25 /26 1 /2 /3 /4 /9 /10 /12 /13 /14 /16 /17 /18 /25 /26

MESURES PREVENTIVES Codi I0000002 I0000003 I0000013 I0000014 I0000015 I0000020 I0000025 I0000026 I0000029 I0000030 I0000031

No treballar al costat de linies elèctriques amb cables nusos Elecció i manteniment de les eines elèctriques Formació i habilitació específica per a cada eina Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció Revisió de la posta a terra Disposar de quadres elèctrics secundaris Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Eliminar el soroll en origen Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls reglamentaris Mantenir lliure d'aigua, fang i llots excavació i rases

Descripció Riscos Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1 Ordre i neteja 1 /2 /17 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /3 No realitzar treballs a la mateixa vertical 10 Planificació d'àrees i llocs de treball 3 /4 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 3 /4 No balancejar les càrregues suspeses 4 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 9 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4 treball específic Substituir lo manual per lo mecànic 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /12 /13 Formació 10 /12 /18 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12 Procediment d'utilització de la maquinària 12 Ús de recolzaments hidràulics 12 Elecció dels equips de manteniment 13 Paletització i eines ergonòmiques 13 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Rotació dels llocs de treball 14 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14 /26

P 2

G 3

A 4

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL Codi H1411111

UA u

H141300F

H1421110

H1512212

H151A1K1

H151AJ01

H152J105

H152N681

H152PB21

H152U000

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

HBBZA0A1

Riscos 2 /4 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /25 1 14

Pàgina: 27

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

H142CD70

H1432012

H1455710

H145C002

H145F004

H1465275

H1465376

H146J364

H147D405

H147L015

H147M007

H147N000 H1481242

u u

H1481442

H1482422

H1485800

H1486241

H1487460

transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168 Pantalla facial per a protecció de riscs mecànics, amb visor de malla de reixeta metàl·lica, per acoblar al casc amb arnès abatible, homologada segons UNE-EN 1731 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Parella de guants d'alta resistència al tall i a l'abrassió per a ferrallista, amb dits i palmell de cautxú rugós sobre suport de cotó, i subjecció elàstica al canell, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de guants d'alta visibilitat pigmentats en color fosforescent per a estibadors de càrregues amb grua i/o senyalistes, homologats segons UNE-EN 471 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a soldador, resistents a la humitat, de pell rectificada adobada al crom, amb turmellera encoixinada, amb llengüeta de manxa de despreniment ràpid, puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Parella de plantilles anticlaus de fleix d'acer de 0,4 mm de gruix, de 120 kg de resistència a la perforació, pintades amb pintures epoxi i folrades, homologades segons UNE-EN ISO 20344 i UNE-EN 12568 Sistema anticaiguda compost per un arnès anticaiguda amb tirants, bandes secundàries, bandes subglúties, bandes de cuixa, recolzament dorsal per a subjecció, elements d'ajust, element dorsal d'enganxament d'arnès anticaiguda i sivella, incorporat a un subsistema anticaiguda de tipus lliscant sobre línia d'ancoratge flexible de llargaria 10 m, homologat segons UNE-EN 361, UNE-EN 362, UNE-EN 364, UNE-EN 365 i UNE-EN 353-2 Aparell d'ancoratge per a equip de protecció individual contra caiguda d'alçada, homologat segons UNE-EN 795, amb fixació amb tac mecànic Arnès de seient solidari a equip de protecció individual per a prevenció de caigudes d'alçada, homologat segons UNE-EN 813 Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció, de polièster i cotó (65%-35%), color beix, trama 240, amb butxaques interiors, homologada segons UNE-EN 340 Granota de treball per a muntatges i/o treballs mecànics, de polièster i cotó (65%-35%), color blau vergara, trama 240, amb butxaques interiors, homologada segons UNE-EN 340 Camisa de treball per a muntatges i/o treballs mecànics, soldadors i/o treballadors de tubs, de polièster i cotó (65%-35%), color blavenc amb butxaques interiors, trama 240, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

13 9

2 /4 /6 /9 /10 /11 /14 4 /25

1 /2 /4 /9 /10 /14 /25

1 1 13 25

UA m

H1512013

1 1 1 4

2 /4 /6 /9 /11 /25

1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /25

1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /25 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /25 25

MESURES PREVENTIVES Codi I0000003 I0000004 I0000005 I0000006 I0000008 I0000010 I0000012 I0000013 I0000014 I0000015 I0000017 I0000020 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000029 I0000031

1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /14 14

4 /11 /25 14 14

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H1512007

inclòs Protecció col·lectiva vertical del perímetre del sostre amb xarxa per a proteccions superficials contra caigudes, de fil trenat de poliamida no regenerada, de tenacitat alta, de 4 mm de diàmetre, 80x80 mm de pas de malla, corda perimetral de poliamida de 12 mm de diàmetre nuada a la xarxa, d'alçària 5 m, amb ancoratges d'emborsament inferior, fixada al sostre cada 0,5 amb ganxos embeguts en el formigó, cordes d'hissat i subjecció de 12 mm de diàmetre, pescant metàl·lic de forca fixats al sostre cada 4,5 m amb ganxos embeguts en el formigó, en 1a col·locació i amb el desmuntatge inclòs Protecció col·lectiva horitzontal d'obertures amb xarxa per a proteccions superficials contra caigudes, de fil trenat de poliamida no regenerada, de tenacitat alta, de 4 mm de diàmetre, 80x80 mm de pas de malla, corda perimetral de poliamida de 12 mm de diàmetre nuada a la xarxa, fixada amb fleix i tacs d'expansió i amb el desmuntatge inclòs Protecció horitzontal d'obertures d'1 m de diàmetre com a màxim, en sostres, amb fusta i amb el desmuntatge inclòs Cable fiador per al cinturó de seguretat, fixat en ancoratges de servei i amb el desmuntatge inclòs Barana de protecció sobre sostre o llosa, d'alçària 1 m, enjovada en cèrcol perimetral de formigó cada 2,5 m i amb el desmuntatge inclòs Marquesina de protecció en voladiu de 3 m amb perfils d'acer IPN 140 fixats al sostre o llosa amb cargols passants i taulons de fusta, inclinació en l'extrem de 30 °, desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Bastidor d'acer galvanitzat, per a suport de senyalització vertical, mòbil i amb el desmuntatge inclòs

Descripció Riscos Protecció col·lectiva vertical del perímetre de les façanes contra caigudes de 1 persones u objectes, amb suport metàl·lic tipus mènsula, de llargària 2,5 m, barra porta xarxes horitzontal, serjant d'ancoratge al sostre, xarxa de seguretat horitzontal i amb el desmuntatge inclòs Protecció col·lectiva vertical dels laterals dels forats de les escales en tota l'alçada 1 amb xarxa-teló normalitzada (UNE-EN 1263-1) de poliamida no regenerada, de tenacitat alta nuada amb corda perimetral de poliamida, ancoratge de fleix perforat i clau d'impacte d'acer i corda de cosit de 6 mm de diàmetre i amb el desmuntatge

I0000033 I0000038 I0000039 I0000040

Pàgina: 28

Descripció Riscos Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1 /11 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1 Personal qualificat per a treballs en alçada 1 Executar les escales a la vegada que el sostre de la planta a la que doni accés 1 Assegurar les escales de mà 1 Ordre i neteja 2 /6 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2 No realitzar treballs a la mateixa vertical 4 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 No balancejar les càrregues suspeses 4 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4 treball específic Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 4 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

I0000041 I0000042 I0000044 I0000045 I0000046 I0000047 I0000050 I0000055 I0000058 I0000059 I0000060 I0000061 I0000062 I0000063 I0000064 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000111 I0000152 I0000154 I0000155

G04 G04.G03

Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller Evitar processos de manipulació de materials a obra Evitar processos de tallat de materials a l'obra Formació Evitar processos d'ajust en obra Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials No treballar ni estar al radi d'acció de les càrregues suspesses Elecció dels equips de manteniment Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza Elecció dels materials alternatius poc pessats i més manegables Suspensió de les feines en condicions extremes Rotació dels llocs de treball Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables Suspensió de les feines a cobertes inclinades amb vent superior a 40 km/h Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Revisar entibacions en començar jornada treball. Precaució per interrupcions >1día, pluges o gelada Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular càrregues Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball

9 9 10 10 /13 10 11 11 13 13 13 14 14 14 14 14 25 25 25 25 25 11 4 /13

Codi H1411111

UA u

H141300F

H1421110

H1432012

H1446004

H145C002

H1465275

H146J364

H147D405

H147L015

H147M007

H147N000 H1481242

u u

H1482222

H1485800

H1486241

H1487460

1 /2 /6 /9 14

ESTRUCTURES TRANSPORT I MUNTATGE D'ESTRUCTURES PREFABRICADES

TRANSPORT I MUNTATGE D'ESTRUCTURES AMB ELEMENTS PREFABRICATS

Avaluació de riscos Id 1

Risc CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL Situació: CAIGUDES EN EL PROCÉS DE MUNTATGE DE L'ESTRUCTURA 2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: SUPERFÍCIES IRREGULARS DE TREBALL 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: CAIGUDA D'ELEMENTS PREFABRICATS AL PROCÉS DE COL·LOCACIÓ EN OBRA CAIGUDA D'ELEMENTS DURANT EL TRANSPORT INTERIOR 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: TREPITJADES A SOBRE D'OBJECTES PUNXANTS TREPITJADES SOBRE MATERIALS MAL APLEGATS 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: COPS EN L'UTILITZACIÓ D'EINES MANUALS COPS EN PROCÉS D'AJUST DE PECES 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: EN PROCÉS DE REPAS, ADAPTACIÓ DE PECES 11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES Situació: EN LA COL·LOCACIÓ D'ELEMENTS. TREBALLS DE GUIATGE 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: VOLCADA DE LA MAQUINÀRIA EN EL PROCÉS DE COL·LOCACIÓ D'ELEMENTS 13 SOBREESFORÇOS Situació: MANIPULACIÓ MANUAL D'ELEMENTS PESATS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR BUFADES DE VENT FORTES 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: ATROPELLAMENTS AMB VEHICLES PROPIS DE L'OBRA (VEH. PESANTS) P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

P 2

G 3

A 4

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Casc de seguretat de protecció per a la indústria, tipus escalador sense visera, homologat segons UNE-EN 397 Ulleres de seguretat antiimpactes estàndard, amb muntura universal, amb visor transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Semimàscara de protecció filtrant contra partícules, homologada segons UNE-EN 149 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Parella de plantilles anticlaus de fleix d'acer de 0,4 mm de gruix, de 120 kg de resistència a la perforació, pintades amb pintures epoxi i folrades, homologades segons UNE-EN ISO 20344 i UNE-EN 12568 Sistema anticaiguda compost per un arnès anticaiguda amb tirants, bandes secundàries, bandes subglúties, bandes de cuixa, recolzament dorsal per a subjecció, elements d'ajust, element dorsal d'enganxament d'arnès anticaiguda i sivella, incorporat a un subsistema anticaiguda de tipus lliscant sobre línia d'ancoratge flexible de llargaria 10 m, homologat segons UNE-EN 361, UNE-EN 362, UNE-EN 364, UNE-EN 365 i UNE-EN 353-2 Aparell d'ancoratge per a equip de protecció individual contra caiguda d'alçada, homologat segons UNE-EN 795, amb fixació amb tac mecànic Arnès de seient solidari a equip de protecció individual per a prevenció de caigudes d'alçada, homologat segons UNE-EN 813 Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció, de polièster i cotó (65%-35%), color beix, trama 240, amb butxaques interiors, homologada segons UNE-EN 340 Camisa de treball per a construcció, de polièster i cotó (65%-35%), color beix amb butxaques interiors, trama 240, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

Riscos 2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /14 /25 1 10 /14

14 10 2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /14 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /14 /25

1 1 13 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /14 /25 14 4 /12 /25 14 14

MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA Codi HX11X003

UA u

HX11X005

HX11X019

3 HX11X021

Descripció Bastida modular amb estructura tubular i sistema de seguretat amb tots els requisits reglamentaris en previsió de caigudes per a la realització d'estructures, tancaments, cobertes, i altres treballs en alçada Escala modular d'estructura porticada, per accedir a cotes de diferent nivell, superiors a 7 m amb sistema de seguretat integrat Marquesina de protecció en voladiu en bastida tubular amb sistema de seguretat amb tots els requisits reglamentaris, normalitzada i incorporada UNE-EN 12810-1 (HD-1000) Passadís de protecció prefabricat metàl·lic amb sistema de seguretat amb tots els requisits reglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platines metàl·liques i rampes articulades, baranes metàl·liques reglamentàries, muntants de 2 m d'alçada, sostre de xapa d'acer de 3 mm de gruix

Riscos 1

1 4

2 /4

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

Codi H1512013

UA m2

Descripció Riscos Protecció col·lectiva vertical dels laterals dels forats de les escales en tota l'alçada 1

I0000040 I0000041 I0000042 I0000045 I0000046 I0000047 I0000051 I0000053 I0000054 I0000060 I0000063 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000152

Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /10 /12 Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller 9 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9 Formació 10 /13 Evitar processos d'ajust en obra 10 Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials 11 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12 Procediment d'utilització de la maquinària 12 Ús de recolzaments hidràulics 12 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables 14 Planificació de les àrees de treball 25 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular 1 càrregues Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6 /9 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14 Per manipular càrregues llargues amb grua, utilitzar biga de repartiment 4 /11

Pàgina: 29

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

H1512212

H151A1K1

H151AJ01

H152J105

H152N681

H152PB21

H152U000

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

amb xarxa-teló normalitzada (UNE-EN 1263-1) de poliamida no regenerada, de tenacitat alta nuada amb corda perimetral de poliamida, ancoratge de fleix perforat i clau d'impacte d'acer i corda de cosit de 6 mm de diàmetre i amb el desmuntatge inclòs Protecció col·lectiva vertical del perímetre del sostre amb xarxa per a proteccions superficials contra caigudes, de fil trenat de poliamida no regenerada, de tenacitat alta, de 4 mm de diàmetre, 80x80 mm de pas de malla, corda perimetral de poliamida de 12 mm de diàmetre nuada a la xarxa, d'alçària 5 m, amb ancoratges d'emborsament inferior, fixada al sostre cada 0,5 amb ganxos embeguts en el formigó, cordes d'hissat i subjecció de 12 mm de diàmetre, pescant metàl·lic de forca fixats al sostre cada 4,5 m amb ganxos embeguts en el formigó, en 1a col·locació i amb el desmuntatge inclòs Protecció col·lectiva horitzontal d'obertures amb xarxa per a proteccions superficials contra caigudes, de fil trenat de poliamida no regenerada, de tenacitat alta, de 4 mm de diàmetre, 80x80 mm de pas de malla, corda perimetral de poliamida de 12 mm de diàmetre nuada a la xarxa, fixada amb fleix i tacs d'expansió i amb el desmuntatge inclòs Protecció horitzontal d'obertures d'1 m de diàmetre com a màxim, en sostres, amb fusta i amb el desmuntatge inclòs Cable fiador per al cinturó de seguretat, fixat en ancoratges de servei i amb el desmuntatge inclòs Barana de protecció sobre sostre o llosa, d'alçària 1 m, enjovada en cèrcol perimetral de formigó cada 2,5 m i amb el desmuntatge inclòs Marquesina de protecció en voladiu de 3 m amb perfils d'acer IPN 140 fixats al sostre o llosa amb cargols passants i taulons de fusta, inclinació en l'extrem de 30 °, desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

I0000154 I0000155 I0000159

1 1 4

G08 G08.G01

2 /4 /6 /25

EXECUCIÓ I MANTENIMENT DE PAVIMENTS CONTINUS 12 /25

Avaluació de riscos Id 1

1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /13 /14 /25

1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /13 /14 /25 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /13 /14 /25

4 6 9

MESURES PREVENTIVES Codi I0000002 I0000004 I0000005 I0000006 I0000007 I0000008 I0000013 I0000014 I0000015 I0000020 I0000025 I0000026 I0000028 I0000029 I0000030 I0000031 I0000033 I0000038 I0000039

PAVIMENTS PAVIMENTS AMORFS ( FORMIGÓ, SUBBASES, TERRA, SAULO, BITUMINOSOS I REGS )

Descripció Riscos Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1 Adoptar les mesures preventives necessàries per al manteniment correcte posterior 1 Personal qualificat per a treballs en alçada 1 Ordre i neteja 2 /6 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 No realitzar treballs a la mateixa vertical 4 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 /11 No balancejar les càrregues suspeses 4 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4 treball específic Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 11 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 /11

11 12

13 14 15 16

25 27

Pàgina: 30

Risc CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL Situació: TREBALLS EN VORES DE TALÚS CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: ITINERARI OBRA APLECS DE MATERIAL CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: TRANSPORT DE BETUMS, TERRES, QUITRANS... TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: TREPITJADES SOBRE ELEMENTS CALENTS. BETUMS, QUITRANS... COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: ÚS D'EINES MANUALS COPS AMB MAQUINÀRIA PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: TREBALLS DE COL·LOCACIÓ I ESTESA DE BETUMS, QUITRANS... ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES Situació: MAQUINÀRIA PRÒPIA DE L'OBRA ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: MAQUINÀRIA DE COMPACTACIÓ EN LA PROXIMITAT DE LES VORES TALÚS SOBREESFORÇOS Situació: ÚS D'EINES MANUALS EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR CONTACTES TÈRMICS Situació: COL·LOCACIÓ DE BETUMS EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES CONTACTES AMB INSTAL·LACIONS EXISTENTS INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS DE LA CIRCULACIÓ DE VEHICLES POLS DE SITGES DE CIMENT ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: CIRCULACIÓ ALIENA I PRÒPIA DE L'OBRA EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA

P 1

G 3

A 3

DEL

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

H1511017

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

H1512013

H1512212

H151A1K1

H152J105

H152U000

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

Codi H1411111

UA u

H1421110

H1432012

H1445003 H1459630

u u

H145C002

H145K153

H1463253

H1465275

H1474600 H147D102

u u

H147L015

H147N000 H1481343

u u

H1482320

H1485800

H1486241

H1487460

H1489790

Descripció Riscos Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 1 /2 /4 /6 /9 /10 400 g, homologat segons UNE-EN 812 /11 /12 /14 /15 /16 /25 Ulleres de seguretat antiimpactes estàndard, amb muntura universal, amb visor 10 /14 transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, 14 homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 17 Parella de guants per a soldador, amb palmell de pell, folre interior de cotó, i 15 màniga llarga de serratge folrada de dril fort, homologats segons UNE-EN 407 i UNE-EN 420 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 1 /2 /4 /6 /9 /10 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 /11 /12 /14 /25 Parella de guants de material aïllant per a treballs elèctrics, classe 00, logotip color 16 beix, tensió màxima 500 V, homologats segons UNE-EN 420 Parella de botes dielèctriques resistents a la humitat, de pell rectificada, amb 16 turmellera encoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al taló, llengüeta de manxa, de despreniment ràpid, sense ferramenta metàl·lica, amb puntera reforçada, homologades segons DIN 4843 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en 1 /2 /4 /6 /9 /10 general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, /11 /12 /14 /15 amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense /25 plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable 27 Sistema anticaiguda compost per un arnès anticaiguda amb tirants, bandes 1 secundàries, bandes subglúties, bandes de cuixa, recolzament dorsal per a subjecció, elements d'ajust, element dorsal d'enganxament d'arnès anticaiguda i sivella, incorporat a un element d'amarrament composat per un terminal manufacturat, homologat segons UNE-EN 361, UNE-EN 362, UNE-EN 364, UNE-EN 365 i UNE-EN 354 Aparell d'ancoratge per a equip de protecció individual contra caiguda d'alçada, 1 homologat segons UNE-EN 795, amb fixació amb tac mecànic Faixa de protecció dorslumbar 13 Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó 1 /2 /4 /6 /9 /10 (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, /11 /12 /14 /15 /16 /25 homologada segons UNE-EN 340 Camisa de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó 14 (65%-35%), color groc, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada 12 /25 segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques 14 exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC 14 soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340 Jaqueta de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó 14 (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340

UA u

Descripció Barana definitiva, prevista en projecte, per a protecció de caigudes a diferent nivell

Codi I0000002 I0000003 I0000004 I0000013 I0000014 I0000015 I0000026 I0000027 I0000028 I0000031 I0000038 I0000039 I0000040 I0000042 I0000045 I0000051 I0000053 I0000055 I0000060 I0000061 I0000067 I0000068 I0000069

Riscos 1

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H1511015

UA m2

1 1

1 1 /2 /4 /6 /11 /15

12 /25 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /13 /14 /15 /16 /17 /27 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /13 /14 /15 /16 /17 /27 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /13 /14 /15 /16 /17 /27

MESURES PREVENTIVES

MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA Codi HX11X004

Protecció amb xarxa de seguretat horitzontal en trams laterals en viaductes o ponts, ancorada a suports metàl·lics, en voladiu, i amb el desmuntatge inclòs Protecció col·lectiva vertical dels laterals dels forats de les escales en tota l'alçada amb xarxa-teló normalitzada (UNE-EN 1263-1) de poliamida no regenerada, de tenacitat alta nuada amb corda perimetral de poliamida, ancoratge de fleix perforat i clau d'impacte d'acer i corda de cosit de 6 mm de diàmetre i amb el desmuntatge inclòs Protecció col·lectiva vertical del perímetre del sostre amb xarxa per a proteccions superficials contra caigudes, de fil trenat de poliamida no regenerada, de tenacitat alta, de 4 mm de diàmetre, 80x80 mm de pas de malla, corda perimetral de poliamida de 12 mm de diàmetre nuada a la xarxa, d'alçària 5 m, amb ancoratges d'emborsament inferior, fixada al sostre cada 0,5 amb ganxos embeguts en el formigó, cordes d'hissat i subjecció de 12 mm de diàmetre, pescant metàl·lic de forca fixats al sostre cada 4,5 m amb ganxos embeguts en el formigó, en 1a col·locació i amb el desmuntatge inclòs Protecció col·lectiva horitzontal d'obertures amb xarxa per a proteccions superficials contra caigudes, de fil trenat de poliamida no regenerada, de tenacitat alta, de 4 mm de diàmetre, 80x80 mm de pas de malla, corda perimetral de poliamida de 12 mm de diàmetre nuada a la xarxa, fixada amb fleix i tacs d'expansió i amb el desmuntatge inclòs Cable fiador per al cinturó de seguretat, fixat en ancoratges de servei i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

Descripció Riscos Protecció amb xarxa de seguretat horitzontal sota bigues en viaductes o ponts, 1 ancorada a suports metàl·lics, i amb el desmuntatge inclòs

Descripció Riscos Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1 Ordre i neteja 2 /6 /17 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4 treball específic Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 /15 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /11 /12 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9 Formació 10 /13 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12 Procediment d'utilització de la maquinària 12 /15 Elecció dels equips de manteniment 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Rotació dels llocs de treball 27 No treballar al costat de linies elèctriques amb cables nusos 16 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16 Formació i habilitació específica per a cada eina 16

Pàgina: 31

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

I0000070 I0000071 I0000073 I0000074 I0000084 I0000086 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000110 I0000152 I0000154 I0000155 I0000161

G09 G09.G01

Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció Revisió de la posta a terra Disposar de quadres elèctrics secundaris Reg de les zones de treball Talls amb serra de trepar per via humida, amb proteccións integrades Substituir els materials amb substàncies nocives Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Eliminar vibracions en origen Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular càrregues Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls reglamentaris

16 16 16 17 10 17 25 25 25 25 25 27 13

COL.LOCACIÓ D'ELEMENTS DE PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ AMB SUPORTS METÀL.LICS EN VIES DE CIRCULACIÓ I ZONES URBANITZADES

Avaluació de riscos P 2

G 1

UA u

H1431101 H1445003 H1455710

u u u

H145C002

H1465275

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants d'alta resistència al tall i a l'abrassió per a ferrallista, amb dits i palmell de cautxú rugós sobre suport de cotó, i subjecció elàstica al canell, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345,

H1485800

H1486241

H1487460

UA m

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

HBBJ0002

A 2

UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340 Camisa de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

13 2 /4 /6 /9 /14 /25

14 4 /25 14 14

Descripció Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Semàfor de policarbonat, amb sistema òptic de diàmetre 210 mm amb una cara i un focus, òptica normal i lent de color ambre normal de vehicles 11/200, instal·lat i amb el desmuntatge inclòs

Riscos 2 /6 /9

4 /25 2 /4 /6 /9 /13 /14 /17 /25

2 /4 /6 /9 /13 /14 /17 /25 2 /4 /6 /9 /13 /14 /17 /25 25

MESURES PREVENTIVES Codi I0000013 I0000014 I0000015 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000029 I0000030 I0000031

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL Codi H1411111

H1482320

Codi H152U000

PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ COL.LOCACIÓ DE BARANES I SENYALS AMB SUPORTS METÀL.LICS

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: ITINERARIS D'OBRA IRREGULARITAT DE LA SUPERFÍCIE DE TREBALL 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: TRANSPORT I MANIPULACIÓ DE MATERIALS 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: SUPERFÍCIE DE TREBALL APLECS DE MATERIAL 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: ÚS D'EINES MANUALS COL·LOCACIÓ D'ELEMENTS 13 SOBREESFORÇOS Situació: CARRETEIG DE MATERIALS PESATS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS Y PARTICULES GENERADES EN TALLS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: VEHICLES PROPIS D'OBRA I ALIENS P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

u u

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

2 /6 /9 /25 14 16

Id 2

H147N000 H1481343

I0000038 I0000039 I0000040 I0000041 I0000042 I0000055 I0000056 I0000060 I0000062 I0000063 I0000078 I0000079 I0000086 I0000103 I0000104

Riscos 2 /4 /6 /9 /14 /25 14 17 9

2 /4 /6 /14 /25 2 /4 /6 /9 /14 /25

Pàgina: 32

Descripció Riscos Ordre i neteja 2 /6 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 No balancejar les càrregues suspeses 4 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4 treball específic Substituir lo manual per lo mecànic 9 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /13 Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller 9 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9 Elecció dels equips de manteniment 13 Paletització i eines ergonòmiques 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14 En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables 14 Evitar processos de divissió de material en sec 17 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17 Substituir els materials amb substàncies nocives 17 Planificació de les àrees de treball 25 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

I0000105 I0000106 I0000107 I0000151 I0000152 I0000154 I0000155 I0000159

G10 G10.G01

Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Per treballs en alçada utilitzar plataformes elevadores mecàniques o hidràuliques Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular càrregues Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Per manipular càrregues llargues amb grua, utilitzar biga de repartiment

25 25 25 13 4 /13

H1432012

H1445003 H1459630

u u

2 /6 /9 /25 14 4

H145C002

H145E003

H1465275

H147D405

H147N000 H1482320

u u

H1483344

H1485800

H1486241

H1487460

INSTAL.LACIONS DE DRENATGE, D'EVACUACIÓ I CANALITZACIONS ELEMENTS COL.LOCATS SUPERFICIALMENT ( DESGUASSOS, EMBORNALS, BUNERES, ETC.)

XARXA HORITZONTAL D'EVACUACIÓ SOTERRADA SUPERFICIALMENT, PERICONS SIFÒNICS I DESGUASSOS, DE MATERIAL PREFABRICAT

Avaluació de riscos Id 1

Risc P CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 2 Situació: CAIGUDA EN RASES OBERTES 2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 Situació: IRREGULARITAT DE LA SUPERFÍCIE DE TREBALL APLEC DE TERRES DE L'EXCAVACIÓ 3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 1 Situació: CAIGUDA DE TERRES DEL TALÚS INESTABILITAT DEL TERRENY 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 2 Situació: SOBRE MATERIALS MAL APLEGATS 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 2 Situació: COPS AMB TUBS O PERICONS MANIPULACIÓ DE MATERIALS (TALL, UNIÓ DE PECES) 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 1 Situació: PROCESSOS D'AJUST DE MATERIAL, TALLS, UNIONS 11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES 2 Situació: TREBALLS DE GUIATGE DE MATERIAL A LA SEVA COL·LOCACIÓ 13 SOBREESFORÇOS 2 Situació: MANIPULACIÓ DE MATERIALS PESATS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 2 Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 15 CONTACTES TÈRMICS 1 Situació: TREBALLS D'UNIÓ: SOLDADURA, TERMOSELLAT 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 1 Situació: INHALACIÓ DE DISSOLVENTS POLS TERRES GASOS TÒXICS DE CONNEXIONS INCONTROLADES 18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O 1 AL·LERGÈNIQUES) Situació: CONTACTES AMB COLES, CIMENTS 24 ACCIDENTS CAUSATS PER ÉSSERS VIUS 1 Situació: MÚRIDS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 2 Situació: MAQUINÀRIA PRÒPIA DE L'OBRA I VEHICLES D'ALTRES ACTIVITATS P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

G 1

A 2

UA u

H1421110

14 17 15

1 /2 /3 /6 /9 /10 /11 /14 /24 /25 18 1 /2 /3 /6 /9 /10 /11 /14 /15 /18 /24 /25

13 1 /2 /3 /6 /9 /10 /11 /14 /15 /18 /24 /25 Pantalons de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó 1 /2 /3 /6 /9 /10 (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, /11 /14 /15 /18 /24 /25 homologats segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada 11 /25 segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques 14 exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC 14 soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

Codi H1511212

UA m2

H1522111

H1529013

H152J105

H152R013

H152U000

H152V017

H153A9F1

HBBAA005

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL Codi H1411111

Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants per a soldador, amb palmell de pell, folre interior de cotó, i màniga llarga de serratge folrada de dril fort, homologats segons UNE-EN 407 i UNE-EN 420 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de guants contra agents químics i microorganismes, homologats segons UNE-EN 374-1, -2, -3 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Sistema anticaiguda compost per un arnès anticaiguda amb tirants, bandes secundàries, bandes subglúties, bandes de cuixa, recolzament dorsal per a subjecció, elements d'ajust, element dorsal d'enganxament d'arnès anticaiguda i sivella, incorporat a un subsistema anticaiguda de tipus lliscant sobre línia d'ancoratge flexible de llargaria 10 m, homologat segons UNE-EN 361, UNE-EN 362, UNE-EN 364, UNE-EN 365 i UNE-EN 353-2 Faixa de protecció dorslumbar Camisa de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, homologada segons UNE-EN 340

Descripció Riscos Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 1 /2 /3 /6 /9 /10 400 g, homologat segons UNE-EN 812 /11 /14 /15 /18 /24 /25 Ulleres de seguretat antiimpactes estàndard, amb muntura universal, amb visor 10 /14 transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168

Descripció Protecció de talús amb malla metàl·lica i làmina de polietilè ancorada amb barres d'acer amb cables, amb una malla de triple torsió, de 80 mm de pas de malla i 2,4 mm de diàmetre i làmina de polietilè d'alta densitat de 2 mm de gruix Barana de protecció en el perímetre de la coronació d'excavacions, d'alçària 1 m, amb travesser superior, travesser intermedi i muntants de tub metàl·lic de 2,3´´, sòcol de post de fusta, ancorada al terreny amb daus de formigó i amb el desmuntatge inclòs Pantalla de protecció contra despreniments de la capa superficial del mantell vegetal, per mitja vessant, d'alçària 2 m amb xarxa de seguretat normalitzada UNE-EN 1263-1, posts de perfils IPN 140 encastats a terra i subjecció amb cables d'acer de diàmetre 3 mm i amb el desmuntatge inclòs Cable fiador per al cinturó de seguretat, fixat en ancoratges de servei i amb el desmuntatge inclòs Estacada de protecció contra despreniments del terreny, per mitja vessant, d'alçària 3 m, amb malla galvanitzada de torsió triple i malla electrosoldada de barres corrugades d'acer sobre pals de perfils d'acer IPN 140 encastats a terra i subjectada amb cables d'acer de diàmetre 10 mm i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Barrera de seguretat contra esllavissades en coronacions de rases i excavacions amb les terres deixades a la vora i amb el desmuntatge inclòs Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs

Riscos 3

1 3

1 /25

3 25 1 /2 /3 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /15 /17 /18 /24 /25

Pàgina: 33

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

HBBAB115

HBBAF004

HBBJ0002

Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Semàfor de policarbonat, amb sistema òptic de diàmetre 210 mm amb una cara i un focus, òptica normal i lent de color ambre normal de vehicles 11/200, instal·lat i amb el desmuntatge inclòs

CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: IRREGULARITAT DE LA ZONA DE TREBALL 3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT Situació: CAIGUDA DE TERRA PROPERA A LA RASA O POU INESTABILITAT DEL TALÚS 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: MANUTENCIÓ I COL·LOCACIÓ DE MATERIALS EN OBRA 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: APLECS DE MATERIAL IRREGULARITAT DE LA ZONA DE TREBALL 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: TREBALLS DE COL·LOCACIÓ Y AJUST DE MATERIALS 11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES Situació: TREBALLS DE COL·LOCACIÓ I AJUST DE MATERIALS 13 SOBREESFORÇOS Situació: MANIPULACIÓ DE MATERIALS PESATS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS, GASOS DESPRESOS DE PROCESSOS DE COL·LOCACIÓ 18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O AL·LERGÈNIQUES) Situació: CONTACTES AMB COLES, CIMENT 24 ACCIDENTS CAUSATS PER ÉSSERS VIUS Situació: MÚRIDS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: VEHICLEOS PROPIS I ALIENS DE L'OBRA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

1 /2 /3 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /15 /17 /18 /24 /25 1 /2 /3 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /15 /17 /18 /24 /25 25

MESURES PREVENTIVES Codi I0000002 I0000003 I0000004 I0000010 I0000012 I0000013 I0000014 I0000015 I0000023 I0000024 I0000025 I0000026 I0000038 I0000039 I0000040 I0000045 I0000046 I0000047 I0000050 I0000056 I0000059 I0000060 I0000061 I0000062 I0000065 I0000066 I0000079 I0000080 I0000081 I0000085 I0000086 I0000101 I0000102 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000151 I0000152 I0000154 I0000155

G10.G02

Descripció Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions Itineraris preestablerts i balissats per al personal Revisió i manteniment periòdic de SPC Executar les escales a la vegada que el sostre de la planta a la que doni accés Assegurar les escales de mà Ordre i neteja Preparació i manteniment de les superfícies de treball Organització de les zones de pas i emmagatzematge Solicitar dades de les característiques físiques de les terres Execució de treballs a l'interior de rases per equips Planificació d'àrees i llocs de treball Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions Substituir lo manual per lo mecànic Planificació de compra i programa de manteniment d'eines Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines Formació

Riscos 1 1 /2 /3 1 25 1 2 /6 2 2 3 3 3 /25 3 9 /10 9 /11 9 /15 10 /11 /13 /15 /18 Evitar processos d'ajust en obra 10 Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials 11 No treballar ni estar al radi d'acció de les càrregues suspesses 11 Paletització i eines ergonòmiques 13 Elecció dels materials alternatius poc pessats i més manegables 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Rotació dels llocs de treball 14 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14 Evitar procés de soldadura a l'obra 15 Utilitzar peces especials d'unió de PVC per tal d'evitar de dilatar les peces amb calor 15 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17 Elecció dels materials al disseny del projecte 17 Canvi o modificació del procés de treball 17 Ventilació de les zones de treball 17 Substituir els materials amb substàncies nocives 17 /18 Actuacions prèvies de desparasitació i desratització 24 Procediment previ de treball 24 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 Per treballs en alçada utilitzar plataformes elevadores mecàniques o hidràuliques 1 /13 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular 3 /11 /13 càrregues Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6 /9 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14

ELEMENTS SOTERRATS ( CLAVEGUERONS, POUS, DRENATGES )

Avaluació de riscos Risc

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

XARXA HORITZONTAL D'EVACUACIÓ SOTERRADA, DE POUS DE REGISTRE, DRENATGES I DESGUASSOS, DE MATERIAL PREFABRICAT

Codi H1411111

UA u

H1421110

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H1465275

H147N000 H1481343

u u

H1482320

H1483344

H1485800

H1486241

H1487460

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Ulleres de seguretat antiimpactes estàndard, amb muntura universal, amb visor transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340 Camisa de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, homologada segons UNE-EN 340 Pantalons de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologats segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

A Pàgina: 34

Riscos 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /18 /24 /25 10 /14 /18

14 14 /25 17 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /24 /25 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /18 /24 /25

13 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /18 /24 /25 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /18 /24 /25 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /18 /24 /25 11 /25 14 14

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Codi H1511212

UA m2

H1529013

H152R013

H152U000

H152V017

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

HBBJ0002

Descripció Protecció de talús amb malla metàl·lica i làmina de polietilè ancorada amb barres d'acer amb cables, amb una malla de triple torsió, de 80 mm de pas de malla i 2,4 mm de diàmetre i làmina de polietilè d'alta densitat de 2 mm de gruix Pantalla de protecció contra despreniments de la capa superficial del mantell vegetal, per mitja vessant, d'alçària 2 m amb xarxa de seguretat normalitzada UNE-EN 1263-1, posts de perfils IPN 140 encastats a terra i subjecció amb cables d'acer de diàmetre 3 mm i amb el desmuntatge inclòs Estacada de protecció contra despreniments del terreny, per mitja vessant, d'alçària 3 m, amb malla galvanitzada de torsió triple i malla electrosoldada de barres corrugades d'acer sobre pals de perfils d'acer IPN 140 encastats a terra i subjectada amb cables d'acer de diàmetre 10 mm i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Barrera de seguretat contra esllavissades en coronacions de rases i excavacions amb les terres deixades a la vora i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Semàfor de policarbonat, amb sistema òptic de diàmetre 210 mm amb una cara i un focus, òptica normal i lent de color ambre normal de vehicles 11/200, instal·lat i amb el desmuntatge inclòs

I0000079 I0000085 I0000086 I0000101 I0000102 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000152

Riscos 3

I0000154 I0000155

G20 G20.G01

2 /3 /4 /6 /10 /11 /13 /14 /17 /18 /24 /25

I0000038 I0000039 I0000044 I0000045 I0000046 I0000047 I0000048 I0000050 I0000056 I0000059 I0000060 I0000061 I0000062 I0000074 I0000078

JARDINERIA MOVIMENTS DE TERRES I PLANTACIÓ

NIVELACIÓ DEL TERRENY, APORTACIÓ DE TERRA VEGETAL, EXCAVACIÓ D'ESCOSELLS, RASES I PLANTACIÓ D'ARBRES, ARBUSTS I SEMBRA

2 /3 /4 /6 /10 /11 /13 /14 /17 /18 /24 /25 2 /3 /4 /6 /10 /11 /13 /14 /17 /18 /24 /25 25

Avaluació de riscos Id 1

Risc P CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 1 Situació: CAIGUDES EN POUS I RASES 2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 1 Situació: ITINERARIS D'OBRA IRREGULARITAT DE LA SUPERFÍCIE DE TREBALL 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 1 Situació: OPERACIONS DE CÀRREGA I DESCÀRREGA DE ARBRES I MATERIALS 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 1 Situació: ITINERARIS D'OBRA ZONAS DE TREBALL 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 1 Situació: ÚS D'EINES MANUALS 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES 1 Situació: DESPLAÇAMENTS DE MAQUINÀRIA PER DESPLOM DE TALUSSOS O INESTABILITAT DE SUPERFÍCIES DE TREBALL 13 SOBREESFORÇOS 1 Situació: MANIPULACIÓ MANUAL DE CÀRREGUES PESADES 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 1 Situació: POLS DE SUBSTÀNCIES D'ADOB O FITOSANITARIES POLS DE TERRES 18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O 1 AL·LERGÈNIQUES) Situació: TERRES ADOBADES, PRODUCTES QUÍMICS FITOSANITARIS 24 ACCIDENTS CAUSATS PER ÉSSERS VIUS 1 Situació: MÚRIDS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 Situació: VEHICLES ALIENS I PROPIS DE L'OBRA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES Codi I0000004 I0000013 I0000014 I0000015 I0000020 I0000023 I0000024 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000029 I0000030 I0000031

Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17 Ventilació de les zones de treball 17 Substituir els materials amb substàncies nocives 17 /18 Actuacions prèvies de desparasitació i desratització 24 Procediment previ de treball 24 Planificació de les àrees de treball 25 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular 3 /4 /11 /13 càrregues Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14

Descripció Riscos Revisió i manteniment periòdic de SPC 3 /25 Ordre i neteja 2 /6 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 No realitzar treballs a la mateixa vertical 3 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 3 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3 Planificació d'àrees i llocs de treball 3 /4 /25 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 3 /4 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 No balancejar les càrregues suspeses 4 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4 treball específic Substituir lo manual per lo mecànic 10 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 11 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10 Formació 10 /11 /13 /18 Evitar processos d'ajust en obra 10 Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials 11 No treballar al costat de paraments acabats de fer ( < 48 h ) 11 No treballar ni estar al radi d'acció de les càrregues suspesses 11 Paletització i eines ergonòmiques 13 Elecció dels materials alternatius poc pessats i més manegables 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Rotació dels llocs de treball 14 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14 Reg de les zones de treball 17 Evitar processos de divissió de material en sec 17

G 2

A 2

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL Codi H1411111

UA u

H1421110

H1445003

Descripció Riscos Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 1 /2 /4 /6 /9 /12 400 g, homologat segons UNE-EN 812 /14 /17 /18 /24 /25 Ulleres de seguretat antiimpactes estàndard, amb muntura universal, amb visor 18 transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 17

Pàgina: 35

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

H145C002

H145E003

H1465275

H147D405

H147N000 H1482320

u u

H1483344

H1485800

H1486241

H1487460

H1489890

Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de guants contra agents químics i microorganismes, homologats segons UNE-EN 374-1, -2, -3 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Sistema anticaiguda compost per un arnès anticaiguda amb tirants, bandes secundàries, bandes subglúties, bandes de cuixa, recolzament dorsal per a subjecció, elements d'ajust, element dorsal d'enganxament d'arnès anticaiguda i sivella, incorporat a un subsistema anticaiguda de tipus lliscant sobre línia d'ancoratge flexible de llargaria 10 m, homologat segons UNE-EN 361, UNE-EN 362, UNE-EN 364, UNE-EN 365 i UNE-EN 353-2 Faixa de protecció dorslumbar Camisa de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, homologada segons UNE-EN 340

amb el desmuntatge inclòs

1 /2 /4 /6 /9 /12 /14 /24 /25 17 /18

MESURES PREVENTIVES

1 /2 /4 /6 /9 /12 /14 /17 /18 /24 /25

Codi I0000002 I0000003 I0000004 I0000013 I0000014 I0000015 I0000017 I0000020 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000029 I0000030 I0000031

13 1 /2 /4 /6 /9 /12 /14 /17 /18 /24 /25 Pantalons de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó 1 /2 /4 /6 /9 /12 (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, /14 /17 /18 /24 /25 homologats segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada 14 /25 segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques 14 exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC 14 soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340 Jaqueta de treball per a muntatges i/o treballs mecànics, de polièster i cotó 14 (65%-35%), color blau vergara, trama 240, amb butxaques, homologada segons UNE-EN 340

I0000038 I0000039 I0000040 I0000045 I0000051 I0000053 I0000054 I0000055 I0000056 I0000058 I0000060 I0000061 I0000062 I0000074 I0000076 I0000078 I0000086 I0000101 I0000102 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000152

MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA Codi HX11X022

UA u

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H1522111

UA m

H152J105

H152U000

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

HBBJ0002

Descripció Barana de protecció en el perímetre de la coronació d'excavacions, d'alçària 1 m, amb travesser superior, travesser intermedi i muntants de tub metàl·lic de 2,3´´, sòcol de post de fusta, ancorada al terreny amb daus de formigó i amb el desmuntatge inclòs Cable fiador per al cinturó de seguretat, fixat en ancoratges de servei i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Semàfor de policarbonat, amb sistema òptic de diàmetre 210 mm amb una cara i un focus, òptica normal i lent de color ambre normal de vehicles 11/200, instal·lat i

Riscos 1

1 I0000154 I0000155

1 /4 /12

Descripció Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions Itineraris preestablerts i balissats per al personal Revisió i manteniment periòdic de SPC Ordre i neteja Preparació i manteniment de les superfícies de treball Organització de les zones de pas i emmagatzematge Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants No realitzar treballs a la mateixa vertical Planificació d'àrees i llocs de treball Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses No balancejar les càrregues suspeses Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de treball específic Substituir lo manual per lo mecànic Planificació de compra i programa de manteniment d'eines Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines Formació Adequació dels recorreguts de la maquinària Procediment d'utilització de la maquinària Ús de recolzaments hidràulics Elecció dels equips de manteniment Paletització i eines ergonòmiques Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza Suspensió de les feines en condicions extremes Rotació dels llocs de treball Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides Reg de les zones de treball Reconeixement dels materials a enderrocar Evitar processos de divissió de material en sec Substituir els materials amb substàncies nocives Actuacions prèvies de desparasitació i desratització Procediment previ de treball Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular càrregues Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball

Riscos 1 1 1 2 /6 /17 2 /6 2 /6 2 4 4 4 4 4 4 4 4 9 9 9 /12 /13 9 /18 12 12 12 13 13 13 14 17 14 17 17 17 17 /18 24 24 25 25 25 25 25 13 1 /2 /6 /25 14

26. Signatures

12 /25

L´alcalde Ignasi Simon Ortoll

1 /2 /4 /6 /9 /12 /13 /14 /17 /18 /24 /25 1 /2 /4 /6 /9 /12 /13 /14 /17 /18 /24 /25 1 /2 /4 /6 /9 /12 /13 /14 /17 /18 /24 /25 25

Lliçà d’Amunt, juny de 2017

Pàgina: 36

L´arquitecte tècnic municipal David Gil Gil

PLÀNOLS I FITXES GRÀFIQUES

PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

PLEC DE CONDICIONS

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Index 1. DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC 3 1.1. Identificació de les obres 3 1.2. Objecte 3 1.3. Documents que defineixen l'Estudi de Seguretat i Salut 3 1.4. Compatibilitat i relació entre els esmentats documents 4 2. DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU 4 2.1. Promotor 5 2.2. Coordinador de Seguretat i Salut 5 2.3. Projectista 7 2.4. Director d'Obra 7 2.5. Contractista o constructor (empresari principal) i Subcontractistes 8 2.6. Treballadors Autònoms 11 2.7. Treballadors 12 3. DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL 12 3.1. Interpretació dels documents vinculants en matèria de Seguretat i Salut 12 3.2. Vigència de l'Estudi de Seguretat i Salut 13 3.3. Pla de Seguretat i Salut del Contractista 13 3.4. El ''Llibre d'Incidències'' 16 3.5. Caràcter vinculant del Contracte o document del ''Conveni de Prevenció i Coordinació'' i documentació contractual annexa en matèria de Seguretat 16 4. NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ 17 4.1. Textos generals 17 4.2. Condicions ambientals 22 4.3. Incendis 23 4.4. Instal·lacions elèctriques 23 4.5. Equips i maquinària 24 4.6. Equips de protecció individual 26 4.7. Senyalització 26 4.8. Diversos 27 5. CONDICIONS ECONÒMIQUES 28 5.1. Criteris d'aplicació 28 5.2. Certificació del pressupost del Pla de Seguretat i Salut 28 5.3. Revisió de preus del Pla de Seguretat i Salut 28 5.4. Penalitzacions per incompliment en matèria de Seguretat 28 6. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT 29 6.1. Previsions del Contractista a l'aplicació de les Tècniques de Seguretat 29 6.2. Condicions Tècniques del Control de Qualitat de la Prevenció 30 6.3. Condicions Tècniques dels Òrgans de l'Empresa Contractista competents en matèria de Seguretat i Salut 30 6.4. Obligacions de l'Empresa Contractista competent en matèria de Medicina del Treball 31 6.5. Competències dels Col·laboradors Prevencionistes a l'obra 31 6.6. Competències de Formació en Seguretat a l'obra 32 7. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT DELS EQUIPS32 7.1. Definició i característiques dels Equips 32 7.2. Condicions d'elecció 33 7.3. Normativa aplicable 33 8. Signatures 35

Pàgina: 1

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

les mesures preventives definides a la Memòria, amb expressió de les especificacions tècniques necessàries.

PLEC

Amidaments: De totes les unitats o elements de seguretat i salut al treball que hagin estat definits o projectats.

1. DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC

Pressupost:

1.1.

Identificació de les obres 1.4. Les obres a les que es refereix el present estudi són les de l’execució d’una ruta saludable al Pla, en definitiva una vorera paral·lela a la carretera BV-1602.

1.2.

Objecte Aquest Plec de Condicions de l’Estudi de Seguretat i Salut comprèn el conjunt d'especificacions que hauran d’acomplir tant el Pla de Seguretat i Salut del Contractista com a document de Gestió Preventiva (Planificació, Organització, Execució i Control) de l’obra, les diferents proteccions a emprar per la reducció dels riscos (Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, Sistemes de Protecció Col·lectiva, Equips de Protecció Individual), Implantacions provisionals per a la Salubritat i Confort dels treballadors, així com les tècniques de la seva implementació a l’obra i les que hauran de manar l’execució de qualsevol tipus d’instal·lacions i d’obres accessòries. Per a qualsevol tipus d’especificació no inclosa en aquest Plec, es tindran en compte les condicions tècniques que es derivin d’entendre com a normes d’aplicació: a) Tots aquells continguts al: − Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació’‘, confeccionat pel Centre Experimental d’Arquitectura, aprovat pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes i adaptat a les seves obres per la ‘‘Direcció General d’Arquitectura’‘. (cas d'Edificació) − ‘‘Plec de Clàusules Administratives Generals, per a la Contractació d’Obres de l’Estat’‘ i adaptat a les seves obres per la ‘‘Direcció de Política Territorial i Obres Públiques’‘. (cas d'Obra Pública) b) Les contingudes al Reglament General de Contractació de l’Estat, Normes Tecnològiques de l’Edificació publicades pel ‘‘Ministerio de la Vivienda’‘ i posteriorment pel ‘‘Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo’‘. c) La normativa legislativa vigent d’obligat compliment i les condicionades per les companyies subministradores de serveis públics, totes elles al moment de l’oferta.

1.3.

Quantificació del conjunt de despeses previstes per l'aplicació i execució de l'Estudi de Seguretat i Salut.

Documents que defineixen l'Estudi de Seguretat i Salut Segons la normativa legal vigent, Art. 5, 2 del R.D. 1627/1997, de 24 d'octubre sobre ‘‘DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I DE SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ’‘, l'Estudi de Seguretat haurà de formar part del Projecte d'Execució d'Obra o, al seu defecte, del Projecte d'Obra, havent de ser coherent amb el contingut del mateix i recollir les mesures preventives adequades als riscos que comporta la realització de l'obra, contenint com a mínim els següents documents: Memòria:

Descriptiva dels procediments, equips tècnics i medis auxiliars que hagin d'utilitzar-se o que la seva utilització es pugui preveure; identificació dels riscos laborals que puguin ser evitats, indicant a l'efecte les mesures tècniques necessàries per fer-ho; relació dels riscos laborals que no es puguin eliminar conforme als assenyalats anteriorment, especificant les mesures preventives i proteccions tècniques tendents a controlar i reduir els esmentats riscos i valorant la seva eficàcia, en especial quan es proposin mesures alternatives.

Plec:

De condicions particulars en el que es tindran en compte les normes legals i reglamentaries aplicables a les especificacions tècniques pròpies de l'obra que es tracti, així com les prescripcions que s'hauran de complir en relació amb les característiques, l'ús i la conservació de les màquines, utensilis, eines, sistemes i equips preventius.

Plànols:

On es desenvolupen els gràfics i esquemes necessaris per la millor definició i comprensió de Pàgina: 2

Compatibilitat i relació entre els esmentats documents L'estudi de Seguretat i Salut forma part del Projecte d'Execució d'obra, o en el seu cas, del Projecte d'Obra, havent de ser cadascun dels documents que l'integren, coherents amb el contingut del Projecte, i recollir les mesures preventives, de caràcter pal·liatiu, adequades als riscos, no eliminats o reduïts a la fase de disseny, que comporti la realització de l'obra, en els terminis i circumstàncies socio-tècniques on la mateixa es tingui que materialitzar. El Plec de Condicions Particulars, els Plànols i Pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut són documents contractuals, que restaran incorporats al Contracte i, per tant, són d’obligat acompliment, llevat modificacions degudament autoritzades. La resta de Documents o dades de l’Estudi de Seguretat i Salut són informatius, i estan constituïts per la Memòria Descriptiva, amb tots els seus Annexos, els Detalls Gràfics d’interpretació, els Amidaments i els Pressupostos Parcials. Els esmentats documents informatius representen només una opinió fonamentada de l’Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut, sense que això suposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que se subministren. Aquestes dades han de considerar-se, tant sols, com a complement d’informació que el Contractista ha d’adquirir directament i amb els seus propis mitjans. Només els documents contractuals, constitueixen la base del Contracte; per tant el Contractista no podrà al·legar, ni introduir al seu Pla de Seguretat i Salut, cap modificació de les condicions del Contracte en base a les dades contingudes als documents informatius, llevat que aquestes dades apareguin a algun document contractual. El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que puguin derivar-se de no obtenir la suficient informació directa, que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius de l’Estudi de Seguretat i Salut. Si hi hagués contradicció entre els Plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars, en cas d’incloure’s aquestes com a document que complementi el Plec de Condicions Generals del Projecte, té prevalença el que s’ha prescrit en les Prescripcions Tècniques Particulars. En qualsevol cas, ambdós documents tenen prevalença sobre les Prescripcions Tècniques Generals. El que s’ha esmentat al Plec de condicions i només als Plànols, o viceversa, haurà de ser executat com si hagués estat exposat a ambdós documents, sempre que, a criteri de l’Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut, quedin suficientment definides les unitats de Seguretat i Salut corresponent, i aquestes tinguin preu al Contracte.

2. DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU Dins l'àmbit de la respectiva capacitat de decisió cadascun dels actors del fet constructiu, estan obligats a prendre decisions ajustant-se als Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 a la L. 31/1995) : 1. 2. 3. 4.

Evitar els riscos. Avaluar els riscos que no es poden evitar. Combatre els riscos en el seu origen. Adaptar la feina a la persona, en particular al que fa referència a la concepció dels llocs de treball, com també a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb l'objectiu específic d'atenuar la feina monòtona i repetitiva i de reduir-ne els efectes a la salut. 5. Tenir en compte l'evolució de la tècnica.

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

6. Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap. 7. Planificar la prevenció, amb la recerca d'un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l'organització de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals al treball. 8. Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual. 9. Facilitar les corresponents instruccions als treballadors.

2.1.

16.

Vetllar per a què en fase de concepció, estudi i elaboració del Projecte, el Projectista tingui en consideració els ‘‘Principis Generals de la Prevenció en matèria de Seguretat i Salut’‘ (Art. 15 a la L.31/1995), i en particular: d) Prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització amb la finalitat de planificar les diferents feines o fases de treball que es desenvolupin simultània o successivament. e) Estimar la duració requerida per l'execució de les diferents feines o fases de treball. 17. Traslladar al Projectista tota la informació preventiva necessària que li cal per integrar la Seguretat i Salut a les diferents fases de concepció, estudi i elaboració del projecte d'obra. Tenir en compte, cada vegada que sigui necessari, qualsevol estudi de seguretat i salut o estudi bàsic, així com les previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, amb les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment). Coordinar l'aplicació del que es disposa en els punts anteriors i redactar o fer redactar l'Estudi de Seguretat i Salut.

Promotor Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, serà considerat Promotor qualsevol persona, física o jurídica, pública o privada, que, individual o col·lectivament, decideixi, impulsi, programi i financi, amb recursos propis o aliens, les obres de construcció per sí mateix, o per la seva posterior alienació, lliurament o cessió a tercers sota qualsevol títol. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Promotor: 10. Designar al tècnic competent per la Coordinació de Seguretat i Salut en fase de Projecte, quan sigui necessari o es cregui convenient.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat i Salut d'Obra: El Coordinador de Seguretat i Salut en fase d'execució d'obra, és designat pel Promotor en tots aquells casos en què intervé més d'una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

11. Designar en fase de Projecte, la redacció de l'Estudi de Seguretat, facilitant al Projectista i al Coordinador respectivament, la documentació i informació prèvia necessària per l'elaboració del Projecte i redacció de l'Estudi de Seguretat i Salut, així com autoritzar als mateixos les modificacions pertinents.

Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra, segons el R.D. 1627/1997, són les següents:

12. Facilitar que el Coordinador de Seguretat i Salut en la fase de projecte intervingui en totes les fases d'elaboració del projecte i de preparació de l'obra.

13. Designar el Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra per l'aprovació del Pla de Seguretat i Salut, aportat pel contractista amb antelació a l'inici de les obres, el qual Coordinarà la Seguretat i Salut en fase d'execució material de les mateixes.

14. La designació dels Coordinadors en matèria de Seguretat i Salut no eximeix al Promotor de les seves responsabilitats.

15. El Promotor es responsabilitza que tots els agents del fet constructiu tinguin en compte les observacions del Coordinador de Seguretat i Salut, degudament justificades, o bé proposin unes mesures d'una eficàcia, pel cap baix, equivalents.

2.2.

Coordinar l'aplicació dels Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995) :

Coordinador de Seguretat i Salut El Coordinador de Seguretat i Salut serà als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, qualsevol persona física legalment habilitada pels seus coneixements específics i que compti amb titulació acadèmica en Construcció. És designat pel Promotor en qualitat de Coordinador de Seguretat: a) En fase de concepció, estudi i elaboració del Projecte o b) Durant l'Execució de l'obra. El Coordinador de Seguretat i Salut i Salut forma part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa/Direcció d’Execució. 3. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat del Projecte: El Coordinador de Seguretat i Salut en fase de projecte, és designat pel Promotor quan en l’elaboració del projecte d’obra intervinguin varis projectistes.

4. 5. 6.

Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l’elaboració del projecte, segons el R.D. 1627/1997, són les següents:

En el moment de prendre les decisions tècniques i d'organització amb el fi de planificar les diferents tasques o fases de treball que s'hagin de desenvolupar simultània o successivament. En l'estimació de la durada requerida per a l'execució d'aquests treballs o fases de treball.

Coordinar les activitats de l'obra per garantir que els Contractistes, i, si n’hi ha dels Subcontractistes i els treballadors autònoms, apliquin de manera coherent i responsable els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (L.31/1995 de 8 de novembre) durant l'execució de l'obra i, en particular, en les tasques o activitats al què es refereix l'article 10 del R.D. 1627/1997 de 24 d'octubre sobre Disposicions mínimes de Seguretat i Salut a les obres de construcció: a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja. b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés, i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació. c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. d) El manteniment, el control previ a la posta en servei i el control periòdic de les instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, a fi de corregir els defectes que pugin afectar a la seguretat i la salut dels treballadors. e) La delimitació i el condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries o substàncies perilloses. f) La recollida dels materials perillosos utilitzats. g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació dels residus i deixalles. h) L'adaptació, d'acord amb l'evolució de l'obra, del període de temps efectiu que haurà de dedicar-se als diferents treballs o fases de treball. i) La informació i coordinació entre els contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms. j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol tipus de treball o activitat que es realitzi en l'obra o a prop del lloc de l'obra. Aprovar el Pla de Seguretat i Salut (PSS) elaborat pel contractista i, si s’escau, les modificacions que s'hi haguessin introduït. La Direcció Facultativa prendrà aquesta funció quan no calgui la designació de Coordinador. Organitzar la coordinació d'activitats empresarials prevista en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels mètodes de treball. Adoptar les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l'obra les persones autoritzades.

Pàgina: 3

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

El Coordinador de Seguretat i Salut en la fase d'execució de l'obra respondrà davant del Promotor, del compliment de la seva funció com staff assessor especialitzat en Prevenció de la Sinistralitat Laboral, en col·laboració estricta amb els diferents agents que intervinguin a l'execució material de l'obra. Qualsevol divergència serà presentada al Promotor com a màxim patró i responsable de la gestió constructiva de la promoció de l’obra, a fi que aquest prengui, en funció de la seva autoritat, la decisió executiva que calgui.

14. 15. 16.

Les responsabilitats del Coordinador no eximiran de les seves responsabilitats al Promotor, Fabricants i Subministradors d’equips, eines i mitjans auxiliars, Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Contractistes, Subcontractistes, treballadors autònoms i treballadors.

2.3.

17.

Projectista 2.5. És el tècnic habilitat professionalment que, per encàrrec del Promotor i amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística corresponent, redacta el Projecte. Podran redactar projectes parcials del Projecte, o parts que el complementin, altres tècnics, de forma coordinada amb l'autor d'aquest, contant en aquest cas, amb la col·laboració del Coordinador de Seguretat i Salut designat pel Promotor. Quan el Projecte es desenvolupa o completa mitjançant projectes parcials o d’altres documents tècnics, cada projectista assumeix la titularitat del seu projecte. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Projectista: 7. Tenir en consideració els suggeriments del Coordinador de Seguretat i Salut en fase de Projecte per integrar els Principis de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995), prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització que puguin afectar a la planificació dels treballs o fases de treball durant l'execució de les obres. 8. Acordar, en el seu cas, amb el promotor la contractació de col·laboracions parcials.

2.4.

Coordinador de Seguretat i Salut l’existència prèvia de l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut del contractista. Certificar el final d’obra, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat, amb els visats que siguin preceptius. Conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra i de Seguretat i Salut executades, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat. Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, seran normalment verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador al Llibre d’incidències Elaborar i subscriure conjuntament amb el Coordinador de Seguretat, la Memòria de Seguretat i Salut de l’obra finalitzada, per lliurar-la al promotor, amb els visats que foren perceptius.

Contractista o constructor (empresari principal) i Subcontractistes Definició de Contractista: És qualsevol persona, física o jurídica, que individual o col·lectivament, assumeix contractualment davant el Promotor, el compromís d’executar, en condicions de solvència i Seguretat, amb medis humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les mateixes amb subjecció al contracte, el Projecte i el seu Estudi de Seguretat i Salut. Definició de Subcontractista: És qualsevol persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista, empresari principal, el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra, amb subjecció al contracte, al Projecte i al Pla de Seguretat, del Contractista, pel que es regeix la seva execució. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Contractista i/o Subcontractista: 18.

Director d'Obra És el tècnic habilitat professionalment que, formant part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, dirigeix el desenvolupament de l'obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, de conformitat amb el Projecte que el defineix, la llicència constructiva i d'altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte d'assegurar l'adequació al fi proposat. En el cas que el Director d'Obra dirigeixi a més a més l'execució material de la mateixa, assumirà la funció tècnica de la seva realització i del control qualitatiu i quantitatiu de l'obra executada i de la seva qualitat.

19.

20.

Podran dirigir les obres dels projectes parcials altres tècnics, sota la coordinació del Director d’Obra, contant amb la col·laboració del Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra, nomenat pel Promotor.

21. 22.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Director d’Obra:

23.

9. Verificar el replanteig, l’adequació dels fonaments, estabilitat dels terrenys i de l’estructura projectada a les característiques geotècniques del terreny. 10. Si dirigeix l’execució material de l’obra, verificar la recepció d'obra dels productes de construcció, ordenant la realització dels assaigs i proves precises; comprovar els nivells, desploms, influència de les condicions ambientals en la realització dels treballs, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius, de les instal·lacions i dels Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva i la Senyalització, d’acord amb el Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut. 11. Resoldre les contingències que es produeixin a l’obra i consignar en el Llibre d’Ordres i Assistència les instruccions necessàries per la correcta interpretació del Projecte i dels Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva i solucions de Seguretat i Salut Integrada previstes en el mateix. 12. Elaborar a requeriment del Coordinador de Seguretat i Salut o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que vinguin exigides per la marxa de l’obra i que puguin afectar a la Seguretat i Salut dels treballs, sempre que les mateixes s’adeqüin a les disposicions normatives contemplades a la redacció del Projecte i del seu Estudi de Seguretat i Salut. 13. Subscriure l’Acta de Replanteig o començament de l’obra, confrontant prèviament amb el Pàgina: 4

24. 25. 26.

El Contractista haurà d’executar l’obra amb subjecció al Projecte, directrius de l’Estudi i compromisos del Pla de Seguretat i Salut, a la legislació aplicable i a les instruccions del Director d’Obra, i del Coordinador de Seguretat i Salut, amb la finalitat de dur a terme les condicions preventives de la sinistralitat laboral i l’assegurament de la qualitat, compromeses en el Pla de Seguretat i Salut i exigides en el Projecte Tenir acreditació empresarial i la solvència i capacitació tècnica, professional i econòmica que l’habiliti per al compliment de les condicions exigibles per actuar com constructor (i/o subcontractista, en el seu cas), en condicions de Seguretat i Salut. Designar al Cap d’Obra que assumirà la representació tècnica del Constructor (i/o Subcontractista, en el seu cas), a l’obra i que per la seva titulació o experiència haurà de tenir la capacitat adequada d’acord amb les característiques i complexitat de l’obra. Assignar a l’obra els medis humans i materials que la seva importància ho requereixi. Formalitzar les subcontractacions de determinades parts o instal·lacions de l’obra dins dels límits establerts en el Contracte i conforme amb la llei de la subcontractació 32/2006 i el Reial Decret 1109/2007. Redactar i signar el Pla de Seguretat i Salut que desenvolupi l’Estudi de Seguretat i Salut del Projecte. El Subcontractista podrà incorporar els suggeriments de millora corresponents a la seva especialització, en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista i presentar-los a l’aprovació del Coordinador de Seguretat. El representant legal del Contractista signarà l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut conjuntament amb el Coordinador de Seguretat. Signar l’Acta de Replanteig o començament i l’Acta de Recepció de l’obra. Aplicarà els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'esmentat article 10 del R.D. 1627/1997: k) Complir i fer complir al seu personal allò establert en el Pla de Seguretat i Salut (PSS). l) Complir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, tenint en compte, si s'escau, les obligacions que fan referència a la coordinació d'activitats empresarials previstes en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, i en conseqüència complir el R.D. 171/2004, i també complir les disposicions mínimes establertes en l'annex IV del R.D. 1627/1997, durant l'execució de l'obra. m) Informar i facilitar les instruccions adequades als treballadors autònoms sobre totes les mesures que s'hagin d'adoptar pel que fa a la seguretat i salut a l'obra.

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

27.

28.

29. 30.

31. 32. 33.

34.

35. 36.

37.

38.

39.

40.

Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra, i si és el cas, de la Direcció Facultativa. Els Contractistes i Subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mesures preventives fixades en el Pla de Seguretat i Salut (PSS) en relació amb les obligacions que corresponen directament a ells o, si escau, als treballadors autònoms que hagin contractat. A més, els Contractistes i Subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mesures previstes al Pla, als termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. El Contractista principal haurà de vigilar el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals per part de les empreses Subcontractistes. Abans de l’inici de l’activitat a l’obra, el Contractista principal exigirà als Subcontractistes que acreditin per escrit que han realitzat, per als treballs a realitzar, l’avaluació de riscos i la planificació de la seva activitat preventiva. Així mateix, el Contractista principal exigirà als Subcontractistes que acreditin per escrit que han complert les seves obligacions en matèria d’informació i formació respecte als treballadors que hagin de prestar servei a l’obra. El Contractista principal haurà de comprovar que els Subcontractistes que concorren a l’obra han establert entre ells els medis necessaris de coordinació. Les responsabilitats del Coordinador, de la Direcció Facultativa i del Promotor no eximiran de les seves responsabilitats als Contractistes i al Subcontractistes. El Constructor serà responsable de la correcta execució dels treballs mitjançant l'aplicació de Procediments i Mètodes de Treball intrínsecament segurs (SEGURETAT INTEGRADA), per assegurar la integritat de les persones, els materials i els mitjans auxiliars fets servir a l'obra. El Contractista principal facilitarà per escrit a l'inici de l'obra, el nom del Director Tècnic, que serà creditor de la conformitat del Coordinador i de la Direcció Facultativa. El Director Tècnic podrà exercir simultàniament el càrrec de Cap d'Obra, o bé, delegarà l'esmentada funció a altre tècnic, Cap d'Obra, amb coneixements contrastats i suficients de construcció a peu d'obra. El Director Tècnic, o en absència el Cap d'Obra o l'Encarregat General, ostentaran successivament la prelació de representació del Contractista a l'obra. El representant del Contractista a l'obra, assumirà la responsabilitat de l'execució de les activitats preventives incloses al present Plec i el seu nom figurarà al Llibre d'Incidències. Serà responsabilitat del Contractista i del Director Tècnic, o del Cap d'Obra i/o Encarregat en el seu cas, l'incompliment de les mesures preventives, a l'obra i entorn material, de conformitat a la normativa legal vigent. El Contractista també serà responsable de la realització del Pla de Seguretat i Salut (PSS), així com de l'específica vigilància i supervisió de seguretat, tant del personal propi com subcontractat, així com de facilitar les mesures sanitàries de caràcter preventiu laboral, formació, informació i capacitació del personal, conservació i reposició dels elements de protecció personal dels treballadors, càlcul i dimensions dels Sistemes de Proteccions Col·lectives i en especial, les baranes i passarel·les, condemna de forats verticals i horitzontals susceptibles de permetre la caiguda de persones o objectes, característiques de les escales i estabilitat dels esglaons i recolzadors, ordre i neteja de les zones de treball, enllumenat i ventilació dels llocs de treball, bastides, apuntalaments, encofrats i estintolaments, aplecs i emmagatzematges de materials, ordre d'execució dels treballs constructius, seguretat de les màquines, grues, aparells d'elevació, mesures auxiliars i equips de treball en general, distància i localització d'estesa i canalitzacions de les companyies subministradores, així com qualsevol altre mesura de caràcter general i d’obligat compliment, segons la normativa legal vigent i els costums del sector i que pugui afectar a aquest centre de treball. El contractista ha de designar la presència de resursos preventius i es determinarà la forma de dur-los a terme en el pla de seguretat i salut, segons la disposició addicional catorzena de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i desenvolupada pel Reial Decret 604/2006. El Director Tècnic (o el Cap d'Obra), visitaran l'obra com a mínim amb una cadència diària i hauran de donar les instruccions pertinents a l'Encarregat General, que haurà de ser una persona de provada capacitat pel càrrec, haurà d’estar present a l'obra durant la realització de tot el treball que s'executi. Sempre que sigui preceptiu i no existeixi altra designada a l'efecte, s'entendrà que l'Encarregat General és al mateix temps el Supervisor General de Seguretat i Salut del Centre de Treball per part del Contractista, amb independència de qualsevol altre requisit formal. L'acceptació expressa o tàcita del Contractista pressuposa que aquest ha reconegut l'emplaçament del terreny, les comunicacions, accessos, afectació de serveis, característiques del terreny, mides de seguretats necessàries, etc. i no podrà al·legar en el futur ignorància d'aquestes circumstàncies.

41.

42.

43.

44.

45.

46. 47.

48.

49.

2.6.

El Contractista haurà de disposar de les pòlisses d'assegurança necessària per a cobrir les responsabilitats que puguin esdevenir per motius de l'obra i el seu entorn, i serà responsable dels danys i prejudicis directes o indirectes que pugui ocasionar a tercers, tant per omissió com per negligència, imprudència o imperícia professional, del personal al seu càrrec, així com del Subcontractistes, industrials i/o treballadors autònoms que intervinguin a l'obra. Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, seran normalment verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador al Llibre d’Incidències. En cas d’incompliment reiterat dels compromisos del Pla de Seguretat i Salut (PSS), el Coordinador i Tècnics de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Constructor, Director Tècnic, Cap d'Obra, Encarregat, Supervisor de Seguretat, Delegat Sindical de Prevenció o els representants del Servei de Prevenció (propi o concertat) del Contractista i/o Subcontractistes, tenen el dret a fer constar al Llibre d'Incidències, tot allò que consideri d'interès per a reconduir la situació als àmbits previstos al Pla de Seguretat i Salut de l'obra. Les condicions de seguretat i salut del personal, dins de l'obra i els seus desplaçaments a/o des del seu domicili particular, seran responsabilitat dels Contractistes i/o Subcontractistes així com dels propis treballadors Autònoms. També serà responsabilitat del Contractista, el tancament perimetral del recinte de l'obra i protecció de la mateixa, el control i reglament intern de policia a l'entrada, per a evitar la intromissió incontrolada de tercers aliens i curiosos, la protecció d'accessos i l'organització de zones de pas amb destinació als visitants de les oficines d'obra. El Contractista haurà de disposar d'un senzill, però efectiu, Pla d'Emergència per a l'obra, en previsió d'incendis, pluges, glaçades, vent, etc. que puguin posar en situació de risc al personal d'obra, a tercers o als medis e instal·lacions de la pròpia obra o limítrofs. El Contractista i/o Subcontractistes tenen absolutament prohibit l'ús d'explosius sense autorització escrita de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa. La utilització de grues, elevadors o d'altres màquines especials, es realitzarà per operaris especialitzats i posseïdors del carnet de grua torre, del títol d’operador de grua mòbil i en altres casos l’acreditació que correspongui, sota la supervisió d'un tècnic especialitzat i competent a càrrec del Contractista. El Coordinador rebrà una copia de cada títol d'habilitació signat per l'operador de la màquina i del responsable tècnic que autoritza l'habilitació avalant-hi la idoneïtat d'aquell per a realitzar la seva feina, en aquesta obra en concret. Tot operador de grua mòbil haurà d'estar en possessió del carnet de gruista segons l'Instrucció Tècnica Complementaria ''MIE-AEM-4'' aprovada per RD 837/2003 expedit pel òrgan competent o en el seu defecte certificat de formació com a operador de grua de l'Institut Gaudí de la Construcció o entitat similar; tot ell per garantir el total coneixement dels equips de treballs de forma que es pugui garantir el màxim de seguretat a les tasques a desenvolupar. El delegat del contractista haurà de certificar que tot operador de grua mòbil es troba en possessió del carnet de gruista segons especificacions del paràgraf anterior, així mateix haurà de certificar que totes les grues mòbils que s'utilitzin a l'obra compleixen totes i cadascunes de l'especificacions establertes a l'ITC ''MIE-AEM-4''.

Treballadors Autònoms Persona física diferent al Contractista i/o Subcontractista que realitzarà de forma personal i directa una activitat professional, sense cap subjecció a un contracte de treball, i que assumeix contractualment davant el Promotor, el Contractista o el Subcontractista el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador Autònom: 50. Aplicar els Principis de l'Acció Preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'article 10 del R.D. 1627/1997. 51. Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut, que estableix l'annex IV del R.D. 1627/1997, durant l'execució de l'obra. 52. Complir les obligacions en matèria de prevenció de riscos que estableix pels treballadors l'article 29, 1,2, de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. 53. Ajustar la seva actuació en l'obra conforme als deures de coordinació d'activitats empresarials establerts en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, participant, en particular, en qualsevol mesura d'actuació coordinada que s'hagi establert. 54. Utilitzar els equips de treball d'acord amb allò disposat en el R.D. 1215/1997, de 18 de juliol, pel

Pàgina: 5

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

75. Protocols, procediments, manuals i/o Normes de Seguretat i Salut interna del Contractista i/o Subcontractistes, d’aplicació en l’obra.

qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball per part dels treballadors. 55. Escollir i utilitzar els equips de protecció individual, segons preveu el R.D. 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relativa a la utilització dels equips de protecció individual per part dels treballadors. 56. Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'execució de l'obra i de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, si n'hi ha. 57. Els treballadors autònoms hauran de complir allò establert en el Pla de Seguretat i Salut (PSS): o) La maquinària, els aparells i les eines que s'utilitzen a l'obra, han de respondre a les prescripcions de seguretat i salut, equivalents i pròpies, dels equipaments de treball que l'empresari Contractista posa a disposició dels seus treballadors. p) Els autònoms i els empresaris que exerceixen personalment una activitat a l'obra, han d'utilitzar equipament de protecció individual apropiat, i respectar el manteniment en condicions d'eficàcia dels diferents sistemes de protecció col·lectiva instal·lats a l'obra, segons el risc que s'ha de prevenir i l'entorn del treball.

2.7.

Feta aquesta excepció, els diferents documents que constitueixen el Contracte seran considerats com mútuament explicatius, però en el cas d’ambigüitats o discrepàncies interpretatives de temes relacionats amb la Seguretat, seran aclarides i corregides pel Director d’Obra qui, desprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat, farà l’ús de la seva facultat d’aclarir al Contractista les interpretacions pertinents. Si en el mateix sentit, el Contractista descobreix errades, omissions, discrepàncies o contradiccions tindrà que notificar-ho immediatament per escrit al Director d’Obra qui desprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat, aclarirà ràpidament tots els assumptes, notificant la seva resolució al Contractista. Qualsevol treball relacionat amb temes de Seguretat i Salut, que hagués estat executat pel Contractista sense prèvia autorització del Director d’Obra o del Coordinador de Seguretat, serà responsabilitat del Contractista, restant el Director d’Obra i el Coordinador de Seguretat, eximits de qualsevol responsabilitat derivada de les conseqüències de les mesures preventives, tècnicament inadequades, que hagin pogut adoptar el Contractista pel seu compte.

Treballadors

En el cas que el contractista no notifiqui per escrit el descobriment d’errades, omissions, discrepàncies o contradiccions, això, no tan sols no l’eximeix de l’obligació d’aplicar les mesures de Seguretat i Salut raonablement exigibles per la reglamentació vigent, els usos i la praxi habitual de la Seguretat Integrada en la construcció, que siguin manifestament indispensables per dur a terme l’esperit o la intenció posada en el Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut, si no que hauran de ser materialitzats com si haguessin estat completes i correctament especificades en el Projecte i el corresponent Estudi de Seguretat i Salut.

Persona física diferent al Contractista, Subcontractista i/o Treballador Autònom que realitzarà de forma personal i directa una activitat professional remunerada per compte aliè, amb subjecció a un contracte laboral, i que assumeix contractualment davant l’empresari el compromís de desenvolupar a l’obra les activitats corresponents a la seva categoria i especialitat professional, seguint les instruccions d’aquell. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador: 58. 59. 60. 61. 62. 63. 64. 65.

El deure d'obeir les instruccions del Contractista en allò relatiu a Seguretat i Salut. El deure d'indicar els perills potencials. Té responsabilitat dels actes personals. Té el dret a rebre informació adequada i comprensible i a formular propostes, en relació a la seguretat i salut, en especial sobre el Pla de Seguretat i Salut (PSS). Té el dret a la consulta i participació, d'acord amb l'article 18, 2 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Té el dret a adreçar-se a l'autoritat competent. Té el dret a interrompre el treball en cas de perill imminent i seriós per a la seva integritat i la dels seus companys o tercers aliens a l'obra. Té el dret de fer us i el fruit d’unes instal·lacions provisionals de Salubritat i Confort, previstes especialment pel personal d’obra, suficients, adequades i dignes, durant el temps que duri la seva permanència a l’obra.

Totes les parts del contracte s’entenen complementàries entre si, per la qual cosa qualsevol treball requerit en un sol document, encara que no estigui esmentat en cap altre, tindrà el mateix caràcter contractual que si s’hagués recollit en tots.

3.2.

Vigència de l'Estudi de Seguretat i Salut El Coordinador de Seguretat, a la vista dels continguts del Pla de Seguretat i Salut aportat pel Contractista, com document de gestió preventiva d’adaptació de la seva pròpia ‘‘cultura preventiva interna d’empresa’‘ el desenvolupament dels continguts del Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut per l’execució material de l’obra, podrà indicar en l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat, la declaració expressa de subsistència, d’aquells aspectes que puguin estar, a criteri del Coordinador, millor desenvolupats en l’Estudi de Seguretat, com ampliadors i complementaris dels continguts del Pla de Seguretat i Salut del Contractista.

3. DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL 3.1.

Els Procediments Operatius i/o Administratius de Seguretat, que pugessin redactar el Coordinador de Seguretat i Salut amb posterioritat a l’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut, tindrà la consideració de document de desenvolupament de l’Estudi i Pla de Seguretat, essent, per tant, vinculants per les parts contractants.

Interpretació dels documents vinculants en matèria de Seguretat i Salut Excepte en el cas que l’escriptura del Contracte o Document de Conveni Contractual ho indiqui específicament d’altra manera, l’ordre de prelació dels Documents contractuals en matèria de Seguretat i Salut per aquesta obra serà el següent: 66. Escriptura del Contracte o Document del Conveni Contractual. 67. Bases del Concurs. 68. Plec de Prescripcions per la Redacció dels Estudis de Seguretat i Salut i la Coordinació de Seguretat i salut en fases de Projecte i/o d’Obra. 69. Plec de Condicions Generals del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i Salut. 70. Plec de Condicions Facultatives i Econòmiques del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i Salut. 71. Procediments Operatius de Seguretat i Salut i/o Procediments de control Administratiu de Seguretat, redactats durant la redacció del Projecte i/o durant l’Execució material de l’Obra, pel Coordinador de Seguretat. 72. Plànols i Detalls Gràfics de l’Estudi de Seguretat i Salut. 73. Pla d’Acció Preventiva de l’empresari-contractista. 74. Pla de Seguretat i Salut de desenvolupament de l’Estudi de Seguretat i Salut del Contractista per l’obra en qüestió. Pàgina: 6

3.3.

Pla de Seguretat i Salut del Contractista D’acord al que es disposa el R.D. 1627 / 1997, cada contractista està obligat a redactar, abans de l’inici dels seus treballs a l’obra, un Pla de Seguretat i Salut adaptant aquest E.S.S. als seus medis, mètodes d'execució i al ‘‘PLA D’ACCIÓ PREVENTIVA INTERNA D’EMPRESA’‘, realitzat de conformitat al R.D.39 / 1997 ‘‘LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS’‘ (Arts. 1, 2 ap. 1, 8 i 9) . El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut està obligat a incloure els requisits formals establerts a l’Art. 7 del R.D. 1627/ 1997, no obstant, el Contractista té plena llibertat per estructurar formalment aquest Pla de Seguretat i Salut . El Contractista, en el seu Pla de Seguretat i Salut, adjuntarà, com a mínim, els plànols següents amb els continguts que en cada cas s’indiquen. Plànol o Plànols de situació amb les característiques de l’entorn. Indicant:

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Ubicació dels serveis públics. - Electricitat. - Clavegueram. - Aigua potable. - Gas. - Oleoductes. - Altres. Situació i amplada dels carrers (reals i previstos). - Accessos al recinte. - Garites de control d’accessos. Acotat del perímetre del solar. Distàncies de l’edifici amb els límits del solar. Edificacions veïnes existents. Servituds.

Plànols en planta d’ordenació general de l’obra, segons les diverses fases previstes en funció del seu pla d’execució real. Indicant: -

Tancament del solar. Murs de contenció, atalussats, pous, talls del terreny i desnivells. Nivells definitius dels diferents accessos al solar i rasants de vials colindants. Ubicació d’instal·lacions d’implantació provisional per al personal d’obra: - Banys: Equipament (lavabos, retretes, dutxes, escalfador..,). - Vestuaris del personal: Equipament (taquilles, bancs correguts, estufes..,). - Refectori o Menjador: Equipament (taules, seients, escalfaplats, frigorífic..,). - Farmaciola: Equipament. - Altres. Llocs destinats a apilaments. - Àrids i materials ensitjats. - Armadures, barres, tubs i biguetes. - Materials paletitzats. - Fusta. - Materials ensacats. - Materials en caixes. - Materials en bidons. - Materials solts. - Runes i residus. - Ferralla. - Aigua. - Combustibles. - Substàncies tòxiques. - Substàncies explosives i/o deflagrants. Ubicació de maquinària fixa i àmbit d’influència previst. - Aparells de manutenció mecànica: grues torre, muntacàrregues, cabrestants, maquinetes, baixants de runes, cintes transportadores, bomba d’extracció de fluids. - Estació de formigonat. - Sitja de morter. - Planta de piconament i/o selecció d’àrids. Circuits de circulació interna de vehicles, límits de circulació i zones d’aparcament. Senyalització de circulació. Circuits de circulació interna del personal d’obra. Senyalització de Seguretat. Esquema d’instal·lació elèctrica provisional. Esquema d’instal·lació d’il·luminació provisional. Esquema d’instal·lació provisional de subministrament d’aigua.

Plànols de proteccions en plataformes i zones de pas. Contingut: − − − − − − −

Passarel·les (ubicació i elements constitutius). Escales provisionals. Detalls de tapes provisionals d’arquetes o de buits. Abalisament i senyalització de zones de pas. Condemna d’accessos i proteccions en contenció d’estabilitat de terrenys. Ubicació de bastides penjades: Projecte i replanteig dels pescants i les guindoles. Sàgola de cable per a ancoratge i lliscament de cinturó de seguretat en perímetres exteriors amb risc de caigudes d’altura.

Plànol o plànols de distribució d’elements de seguretat per a l’ús i manteniment posterior de l’obra executada (*). -

Plànols en planta i seccions d’instal·lació de Sistemes de Protecció Col·lectiva. (*) Representació cronològica per fases d’execució. -

avançament simultani a l’execució d’estructura fins l’acabament de tancaments i coberta.(*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent - Ubicació i replanteig del conjunt de forques metàl·liques i xarxes de seguretat.(*). (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l‘ESS. - Ubicació i replanteig de xarxes de desencofrat. - Ubicació i replanteig de baranes de seguretat (*). (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l’ESS. - Ubicació i replanteig de marquesines en voladís de seguretat (*). (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l‘ESS. Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits verticals d’escales: - Ubicació i replanteig de xarxes verticals de seguretat en perímetre i buit de travessers d’escales (*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent. - Ubicació i replanteig de baranes de seguretat en perímetre i buit de travessers d’escales. Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits horitzontals de patis de llums, xemeneies, buits d’instal·lacions i encofrats. - Ubicació i replanteig de condemna amb malla electrosoldada enjovat en el cèrcol perimetral (*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent en forjat - Ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat en patis interiors. - Planta d’estructura amb ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat sota taulers i sotaponts d’encofrats horitzontals recuperables. - Ubicació i replanteig d’entarimat horitzontal de fusta colada en passos d’instal·lacions, arquetes i registres provisionals. - Ubicació i replanteig de barana perimetral de seguretat.

Bastides suspeses sobre guindoles carrileres per a neteja de façana. Plataformes lliscants sobre carrils per a manteniment de paraments verticals. Bastides especials. Plataformes en voladís i moll de descàrrega escamotejables per a introducció i evacuació d’equips. Baranes perimetrals escamotejables per a treballs de manteniment en cobertes no transitables. Escales de gat amb enclavament d’accessos i equipament de Sistema de Protecció Col·lectiva. Replanteig d’ancoratges i sàgoles per a cinturons en façanes, xemeneies, finestrals i patis. Replanteig de pescants escamotejables o bigues retràctils. Escala d’incendis i/o mànega tèxtil ignífuga d’evacuació. Altres. (*) Tant sols en cas que estiguin contemplats en el Projecte Executiu.

Plànol d’evacuació interna d’accidentats (*).

Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits verticals de façanes: - Ubicació de bastida porticada d’estructura tubular cobrint la totalitat dels fronts de façana en

Plànol de carrers per a evacuació d’accidentats en obres urbanes. Plànol de carreteres per a evacuació d’accidentats en obres aïllades.

Pàgina: 7

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

(*) Tant sols per a obres complexes o especials.

Tots els recursos o remeis brindats per la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat, hauran de ser presos i interpretats com acumulatius, és a dir, addicionals a qualsevol altre recurs prescrit per la llei.

Altres.

3.4.

Les controvèrsies que puguin sorgir entre les parts, respecte a la interpretació de la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat, serà competència de la jurisdicció civil. No obstant, es consideraran actes jurídics separables els que es dicten en relació amb la preparació i adjudicació del Contracte i, en conseqüència, podran ser impugnats davant l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu d’acord amb la normativa reguladora de l’esmentada jurisdicció.

El ''Llibre d'Incidències'' A l'obra existirà, adequadament protocolitzat, el document oficial ‘‘Llibre d’incidències’‘, facilitat pel Col·legi Professional corresponent al qual pertanyi el tècnic que hagi aprovat el pla de seguretat i salut o per l'Oficina de Supervisió de Projectes o òrgan equivalent quan es tracti d'obres de les Administracions públiques.

4. NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ Per a la realització del Pla de Seguretat i Salut, el Contractista tindrà en compte la normativa existent i vigent en el decurs de la redacció de l’ESS (o EBSS), obligatòria o no, que pugui ésser d’aplicació.

Segons l'article 13 del Real Decret 1627/97 de 24 d'Octubre, modificat pel RD 1109/2007 , aquest llibre haurà d'estar permanentment a l'obra, en poder del coordinador de seguretat i salut , i a la disposició de la direcció d'obra o direcció facultativa , contractistes , subcontractistes i treballadors autònoms, les persones o òrgans amb responsabilitat en matèria de prevenció de les empreses que intervinguin en l'obra, tècnics dels òrgans especialitzats en matèria de seguretat i salut en el treball de les Administracions públiques competents, o en el seu cas, del representant dels treballadors, els quals podran realitzar les anotacions que considerin adequades respecte a les desviacions en el compliment del Pla de Seguretat i Salut. Quan es realitzi una anotació en el llibre d'incidències, el coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra o, quan no sigui necessària la designació de coordinador, la direcció facultativa, la notificarà al contractista afectat i als representants dels treballadors d'aquest i només en el cas que l'anotació es refereixi a qualsevol incompliment dels advertiments o observacions prèviament anotades en aquest llibre així com en el supòsit de paralització dels treballs, s'ha de remetre una còpia a la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de vint-i-quatre hores i s'especificarà si l'anotació efectuada suposa una reiteració d'una advertència o observació anterior o si, per contra, es tracta d'una nova observació.

3.5.

Caràcter vinculant del Contracte o document del ''Conveni de Prevenció i Coordinació'' i documentació contractual annexa en matèria de Seguretat El CONVENI DE PREVENCIÓ i COORDINACIÓ subscrit entre el Promotor (o el seu representant), Contractista, Projectista, Coordinador de Seguretat, Direcció d’Obra o Direcció Facultativa i Representant Sindical Delegat de Prevenció, podrà ésser elevat a escriptura pública a requeriment de les parts atorgants del mateix, essent de compte exclusiva del Contractista totes les despeses notarials i fiscals que es derivin.

A títol orientatiu, i sense caràcter limitatiu, s’adjunta una relació de normativa aplicable. El Contractista, no obstant, afegirà al llistat general de la normativa aplicable a la seva obra les esmenes de caràcter tècnic particular que no siguin a la relació i correspongui aplicar al seu Pla.

4.1.

Textos generals −

“Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo en la industria de la construcción. OM 20 de mayo de 1952 (BOE 15 de junio de 1958)”. Modificada per “Orden 10 de diciembre de 1953 (BOE 2 de febrero de 1956)” i “Orden 23 de de septiembre 1966 (BOE 1 de octubre de 1966)”. Derogada parcialment per “Orden 20 de enero de 1956 (BOE 2 de febrero de 1956)” i “R.D. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre de 2004)”.

−

“Ordenanza laboral de la construcción, vidrio y cerámica. OM 28 de agosto de 1970 (BOE 5, 7, 8, 9 de septiembre de 1970)”, en vigor capítols VI i XVI i les modificacions “Orden 22 de marzo de 1972 (BOE 31 de marzo de 1972)”, “Orden 28 de julio (BOE 10 de agosto de 1972)” i “Orden 27 de julio de 1973 (BOE 31 de julio de 1973)”. Derogada parcialment per “Orden 28 de diciembre (BOE 29 de diciembre de 1994)”.

−

“Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo. OM 9 de marzo de 1971 (BOE 16 de marzo de 1971)”, en vigor parts del títol II. Derogada parcialment per “R.D. 1316/1989 (BOE 2 de noviembre de 1989)”, “Ley 31/1995 (BOE 10 de noviembre de 1995)”, R.D. 486/1997 (BOE 23 de abril de 1997)”, “R.D. 664/1997 (BOE 24 de mayo de 1997)”, “R.D. 665/1997 (BOE 24 de mayo de 1997)”, “R.D. 773/1997 (BOE 12 de junio de 1997)”, “R.D. 1215/1997 (BOE 7 de agosto de 1997)”, “R.D. 614/2001 (BOE 21 de junio de 2001)” i “R.D. 349/2003 (BOE 5 de abril de 2003)”.

−

“Cuadro de enfermedades profesionales. R.D. 1995/1978 (BOE 25 de agosto de 1978)”. Modificada per “R.D. 2821/1981 de 27 de noviembre (BOE 1 de diciembre de 1981)”.

−

“Regulación de la jornada de trabajo, jornadas especiales y descanso. R.D. 2001/1983 de 28 de julio (BOE 29 de julio de 1983)”. Modificada per “R.D. 2403/1985 (BOE 30 de diciembre de 1985)“, “R.D. 1346/1989 (BOE 7 de noviembre 1989)“ i anul·lada parcialment per “R.D. 1561/1995 de 21 de septiembre (BOE 26 de septiembre de 1995)“.

−

“Orden de 20 de septiembre de 1986, por la que se establece el modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en las que sea obligatorio un estudio de Seguridad e Higiene en el trabajo (BOE de 13 de octubre de 1986)“.

−

“Establecimiento de modelos de notificación de accidentes de trabajo. OM 16 de diciembre de 1987 (BOE 29 de diciembre de 1987)”.

−

“Instrumento de ratificación de 17 de julio de 1990 del Convenio de 24 de junio de 1986 sobre Utilización del asbesto en condiciones de seguridad (número 162 de la OIT), adoptado en Ginebra (BOE de 23 de noviembre de 1990)”.

El Promotor podrà prèvia notificació escrita al Contractista, assignar totes o part de les seves facultats assumides contractualment, a la persona física, jurídica o corporació que tingues a be designar a l’efecte, segons procedeixi. Els terminis i provisions de la documentació contractual contemplada en l’apartat 2.1. del present Plec, junt amb els terminis i provisions de tots els documents aquí incorporats per referència, constitueixen l’acord ple i total entre les parts i no durà a terme cap acord o enteniment de cap naturalesa, ni el Promotor farà cap endossament o representacions al Contractista, excepte les que s’estableixin expressament mitjançant contracte. Cap modificació verbal als mateixos tindrà validesa o força o efecte algun. El Promotor i el Contractista s’obligaran a si mateixos i als seus successors, representants legals i/o concessionaris, amb respecte al pactat en la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat. El Contractista no es agent o representant legal del Promotor, pel que aquest no serà responsable de cap manera de les obligacions o responsabilitats en què incorri o assumeixi el Contractista. No es considerarà que alguna de les parts hagi renunciat a algun dret, poder o privilegi atorgat per qualsevol dels documents contractuals vinculants en matèria de Seguretat, o provisió dels mateixos, llevat que tal renúncia hagi estat degudament expressada per escrit i reconeguda per les parts afectades.

Pàgina: 8

Convenis col·lectius.

−

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

−

“Ley de prevención de riesgos laborales. Ley 31/1995 de noviembre (BOE 10 de noviembre de 1995)”. Complementada per “R.D. 614/2001 de 8 de junio (BOE 21 de junio de 2001)”.

−

“Real Decreto 363/1995, de 10 de marzo, por la que se aprueba el reglamento sobre notificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de sustancias peligrosas (BOE de 5 de junio de 1995)”.

−

“Real Decreto 312/2005, de 18 de marzo, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego”.

−

“Real Decreto 1561/1995, de 21 de septiembre, sobre jornadas especiales de trabajo (BOE de 26 de septiembre de 1995)”.

−

“Reglamento de los servicios de prevención. R.D. 39/1997 de 17 de enero (BOE 31 de enero de 1997)”. Complementat per “Orden de 22 de abril de 1997 (BOE 24 de abril de 1997)” i “R.D. 688/2005 (BOE 11 de junio de 2006)”. Modificat per “R.D. 780/1998 de 30 de abril (BOE 1 de mayo de 1998)” i “R.D. 604/2006 (BOE 29 de mayo de 2006)”.

“Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre, sobre la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones mecánicas”.

−

“Real Decreto 551/2006, de 5 de mayo, por el que se regulan las operaciones de transporte de mercancías peligrosas por carretera en territorio español (BOE 113 de 12 de mayo)”.

−

“Real Decreto 604/2006, de 19 de mayo, por el que se modifican el R.D. 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, y el R.D. 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción (BOE 127 de 29 de mayo)”.

−

“Real Decreto 635/2006, de 26 de mayo, sobre requisitos mínimos de seguridad en los túneles de carreteras del Estado”.

−

“Ley ordinaria 32/2006 reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción (BOE 250 de 19 de octubre)”.

−

“Ley orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres (BOE 23 de marzo de 2007)”.

−

“Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción (BOE 204 de 25 de agosto)”.

−

Decret 102/2008, de 6 de maig, de creació del Registre d'Empreses Acreditades de Catalunya per intervenir en el procés de contractació en el sector de la construcció (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 08 de maig de 2008).

−

“Real Decreto 1802/2008, de 3 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento sobre notificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de sustancias peligrosas, aprobado por R.D. 363/1995, de 10 de marzo, con la finalidad de adaptar sus disposiciones al Reglamento (CE) n.º 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo (Reglamento REACH)”.

−

Decret 10/2009, de 27 de gener. Decret de creació del Registre d'empreses sancionades per infraccions molt greus en matèria de prevenció de riscos laborals i del procediment per a la seva publicació (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 03 de febrer de 2009).

−

“Real Decreto 298/2009, de 6 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, en relación con la aplicación de medidas para promover la mejora de la seguridad y de la salud en el trabajo de la trabajadora embarazada, que haya dado a luz o en período de lactancia”.

−

“Real Decreto 330/2009, de 13 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones mecànicas”.

−

“Real Decreto 327/2009 de 13 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción (BOE 63 de 14 de marzo de 2009)”.

−

“Instrumento de Ratificación del Convenio número 187 de la OIT, sobre el marco promocional para la seguridad y salud en el trabajo, hecho en Ginebra el 31 de mayo de 2006 (BOE 187 de 4 de agosto de 2009)“.

−

''Real Decreto 337/2010, de 19 de marzo, por el que se modifican el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención; el Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción y el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en obras de construcción (BOE 71 de 23 de marzo de 2010).''

−

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. R.D. 486/1997 de 14 de abril de 1997 (BOE 23 de abril de 1997)”. Complementat per “Orden TAS/2947/2007 (BOE 11 de octubre de 2007)” i modificat per “R.D. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre de 2004)”.

−

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que comporten riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores. R.D. 487/1997 de 14 de abril de 1997 (BOE 23 de abril de 1997)”.

−

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo. R.D. 1215/1997 de 18 de julio (BOE 7 de agosto de 1997)”.

−

“Disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la salud de los trabajadores en las actividades mineras. R.D. 1389/1997 de 5 de septiembre (BOE 7 de octubre de 1997)”.

−

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción. R.D. 1627/1997 de 24 de octubre (BOE 25 de octubre de 1997)”. Modificat per “R.D. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre 2004)” i “R.D. 604/2006 (BOE 29 de mayo de 2006)”. Complementat per “R.D. 1109/2007 (BOE 25 de agosto de 2007)”.

−

Ordre de 12 de gener de 1998, per la qual s’aprova el model de Llibre d'Incidències en les obres de construcció (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 27 de gener de 1998).

−

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud en el trabajo en el ámbito de las empresas de trabajo temporal. R.D. 216/1999 de 5 de febrero (BOE 24 de febrero de 1999)”.

−

“Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación (BOE de 6 de noviembre de 1999)”.

−

“Protección de la seguridad y la salud de los trabajadores contra los riesgos relacionados con los agentes químicos durante el trabajo. R.D. 374/2001 de 6 de abril (BOE 1 de mayo de 2001)”.

−

“Real Decreto 379/2001, de 6 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de almacenamiento de productos químicos y sus instrucciones técnicas complementarias MIE APQ-1, MIE APQ-2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 y MIE APQ-7 (BOE 112 de 10 de mayo de 2001)”. Complementat per “R.D. 2016/2004 (BOE 23 de octubre de 2004)”.

−

“Real Decreto 783/2001, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento sobre protección sanitaria contra radiaciones ionizantes (BOE de 26 de julio de 2001)”.

−

“Ley 54/2003, de 12 de diciembre, de reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales (BOE de 13 de diciembre de 2003)”.

−

“Real Decreto 1801/2003, de 26 de diciembre, sobre seguridad general de los productos (BOE 10 de enero de 2004)”.

−

Real Decreto 171/2004, por el que se desarrolla el artículo 24 de la Ley 31/1995 de prevención de laborales, en materia de coordinación de actividades empresariales (BOE 31 de enero de 2004).

−

Decret 399/2004, de 5 d’octubre de 2004, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 7 d’octubre de 2004).

−

“Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el R.D. 1215/1997, de 18 de julio, en el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por

parte de los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura (BOE de 13 de noviembre de 2004)”.

Pàgina: 9

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

−

Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH).''

''Reglamento (UE) nº 276/2010 de la Comisión, de 31 de marzo de 2010, por el que se modifica el Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH), en lo que respecta a su anexo XVII (diclorometano, aceites para lámparas y líquidos encendedores de barbacoa y compuestos organoestánnicos).'' ''Real Decreto 486/2010, de 23 de abril, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a radiaciones ópticas artificiales (BOE 99 de 24 de abril de 2010).'' ''Real Decreto 717/2010, de 28 de mayo, por el que se modifican el Real Decreto 363/1995, de 10 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento sobre clasificación, envasado y etiquetado de sustancias peligrosas y el Real Decreto 255/2003, de 28 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento sobre clasificación, envasado y etiquetado de preparados peligrosos (BOE 139 de 8 de junio de 2010).''

−

''Reglamento (UE) nº 126/2013 de la Comisión, de 13 de febrero de 2013, por el que se modifica el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH).''

−

''Reglamento (UE) nº 348/2013 de la Comisión, de 17 de abril de 2013, por el que se modifica el anexo XIV del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH).''

−

''Resolución de 13 de mayo de 2013, de la Dirección General de Empleo, por la que se registra y publica el Acta del acuerdo de revisión parcial del V Convenio colectivo general del sector de la construcción.''

−

''Real Decreto 795/2010, de 16 de junio, por el que se regula la comercialización y manipulación de gases fluorados y equipos basados en los mismos, así como la certificación de los profesionales que los utilizan (BOE 154 de 25 de junio de 2010).''

−

''Ley 5/2013, de 11 de junio, por la que se modifican la Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación y la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.''

−

''Real Decreto 1439/2010, de 5 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento sobre protección sanitaria contra radiaciones ionizantes, aprobado por Real Decreto 783/2001, de 6 de julio (BOE 279 de 18 de novimebre de 2010).''

−

''Orden PRE/2056/2013, de 7 de noviembre, por la que se modifica el anexo VI del Reglamento sobre clasificación, envasado y etiquetado de preparados peligrosos, aprobado por el Real Decreto 255/2003, de 28 de febrero.''

−

“Real Decreto 843/2011, de 17 de junio, por el que se establecen los criterios básicos sobre la organización de recursos para desarrollar la actividad sanitaria de los servicios de prevención.”

−

“Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.”

''Resolución de 8 de noviembre de 2013, de la Dirección General de Empleo, por la que se registra y publica el Acta de los acuerdos sobre el procedimiento para la homologación de actividades formativas en materia de prevención de riesgos laborales, así como sobre el Reglamento de condiciones para el mantenimiento de la homologación de actividades formativas en materia de prevención de riesgos laborales de acuerdo con lo establecido en el V Convenio colectivo del sector de la construcción.''

−

''Resolución de 15 de noviembre de 2013, de la Secretaría de Estado de Administraciones Públicas, por la que se actualiza y dispone la publicación del Sistema de Gestión de la Prevención de Riesgos Laborales en la Administración General del Estado.''

−

“Directiva 2013/59/Euratom del Consejo, de 5 de diciembre de 2013, por la que se establecen normas de seguridad básicas para la protección contra los peligros derivados de la exposición a radiaciones ionizantes, y se derogan las Directivas 89/618/Euratom, 90/641/Euratom, 96/29/Euratom, 97/43/Euratom y 2003/122/Euratom.”

−

''Reglamento (UE) nº 412/2012 de la Comisión, de 15 de mayo de 2012, por el que se modifica el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH).''

“Real Decreto 337/2014, de 9 de mayo, por el que se aprueban el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en instalaciones eléctricas de alta tensión y sus Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-RAT 01 a 23.”

−

“Orden PRE/1206/2014, de 9 de julio, por la que se modifica el anexo I del Real Decreto 1254/1999, de 16 de julio, por el que se aprueban medidas de control de los riesgos inherentes a los accidentes graves en los que intervengan sustancias peligrosas.”

−

''Real Decreto 1070/2012, de 13 de julio, por el que se aprueba el Plan estatal de protección civil ante el riesgo químico.''

−

Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat.

−

''Reglamento (UE) nº 836/2012 de la Comisión, de 18 de septiembre de 2012, por el que se modifica, con relación al plomo, el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH).''

−

“Reglamento (UE) no 1303/2014 de la Comisión, de 18 de noviembre de 2014, sobre la especificación técnica de interoperabilidad relativa a la «seguridad en los túneles ferroviarios» del sistema ferroviario de la Unión Europea.”

−

''Reglamento (UE) nº 835/2012 de la Comisión, de 18 de septiembre de 2012, por el que se modifica el Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH), en lo que respecta a su anexo XVII (cadmio).''

−

''Reglamento (UE) nº 848/2012 de la Comisión, de 19 de septiembre de 2012, por el que se modifica, en lo que respecta a los compuestos de fenilmercurio, el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH).''

−

''Reglamento (UE) nº 847/2012 de la Comisión, de 19 de septiembre de 2012, por el que se modifica, en lo que respecta al mercurio, el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del

−

“Ley 33/2011, de 4 de octubre, General de Salud Pública.”

−

“Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público.”

−

''Reglamento (UE) nº 109/2012 de la Comisión, de 9 de febrero de 2012, por el que se modifica el Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH) en lo que respecta a su anexo XVII (sustancias CMR).''

−

''Reglamento (UE) nº 125/2012 de la Comisión, de 14 de febrero de 2012, por el que se modifica el anexo XIV del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH).''

Pàgina: 10

4.2.

Condicions ambientals −

Ordre de 27 de juny de 1985, sobre inscripció d’empreses amb risc per amiant (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 05 d’agost de 1985).

−

Ordre de 30 de juny de 1987, sobre registre de dades de control de l’ambient laboral i vigilància mèdica en empreses amb risc d’amiant (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 10 de juliol de 1987).

−

“Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto (BOE de 6 de febrero de 1991)”.

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

−

“Real Decreto 664/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo (BOE de 24 de mayo de 1997)”. Modificat per “Orden de 25 de marzo de 1998”.

−

“Real Decreto 665/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo (BOE de 24 de mayo de 1997)”. Modificat per “Real Decreto 1124/2000 (BOE de 17 de junio de 2000)” i “Real Decreto 349/2003 (BOE de 5 de abril de 2003)”.

−

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 12 de juny de 2001).

−

“Real Decreto 614/2001, de 8 de junio, sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico (BOE de 21 de junio de 2001)”.

−

Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del subministrament elèctric (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 18 de desembre de 2001).

“Real decreto 212/2002, de 22 de febrero de 2002, por el que se regulan las emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre (BOE de 1 de marzo de 2002)”. Modificat per “Real Decreto 524/2006 (BOE de 4 de mayo de 2006)”.

−

“Real Decreto 681/2003, de 12 de junio, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores expuestos a los riesgos derivados de atmósferas explosivas en el lugar de trabajo (BOE de 18 de junio de 2003).

“Reglamento electrotécnico de baja tensión. R.D. 842/2002 de 2 de agosto (BOE de 18 de septiembre de 2002)”.

−

“Ley ordinaria 37/2003 del Ruido de 17 de noviembre (BOE de 18 noviembre de2003)”. Desenvolupada per “Real Decreto 1513/2005 (BOE de 17 de diciembre de 2005)” i “Real Decreto 1367/2007 (BOE de 23 de octubre 2007)”.

“Sentencia de 17 de febrero de 2004, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se anula el inciso 4.2.c.2 de la ITC-BT-03 anexa al Reglamento Electrónico para baja tensión, aprobado por Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto”.

−

“Real decreto 223/2008, de 15 de febrero, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio por el que se aprueban el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09 (BOE de 19 de marzo de 2008)”.

−

“Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento electrotécnico de baja tensión: ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior e ITC-BT-33 Instalaciones provisionales y temporales de obras”.

−

“Protección de los trabajadores ante los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo. Real Decreto 286/2006, de 10 de marzo, sobre la protección de la salud y seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición al ruido. (BOE 11 de marzo de 2006)”.

−

“Real decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas (BOE de 23 de octubre de 2007)”.

−

“Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera (BOE de 16 de noviembre de 2007)”.

4.5.

Equips i maquinària −

“Orden de 30 de julio de 1974, por la que se determinan las condiciones que deben reunir los aparatos elevadores de propulsión hidráulica y las normas para la aprobación de sus equipos impulsores (BOE de 9 de agosto de 1974)”.

Incendis −

Ordenances municipals.

−

“Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI) (BOE de 14 de diciembre de 1993)”. Complementat per “Orden de 16 de abril de 1998 (BOE de 28 de abril de 1998)” i “Orden de 27 de julio de 1999 (BOE de 5 de agosto de 1999)”.

“Orden de 23 de mayo de 1977, por la que se aprueba el Reglamento de Aparatos Elevadores para obras (BOE de 14 de junio de 1977”. Modificada per “Orden de 7 de marzo de 1981 (BOE de 14 de marzo de 1981)”. Es deroga amb efectes de 29 de desembre de 2009, per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”.

−

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 10 de març de 1995) i desenvolupada per Ordre MAB/62/2003 (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 24 de Febrer de 2003).

“Reglamento de recipientes a presión. R.D. 1244/1979 de 4 de abril (BOE de 29 de mayo de 1979)”. Modificat per “R.D. 507/1982 (BOE de 12 de marzo de 1982)” i “R.D. 1504/1990 (BOE de 28 de noviembre de 1990)”.

−

“Reglamento de aparatos de elevación y su mantenimiento. R.D. 2291/1985 de 8 de noviembre (BOE de 11 de diciembre de 1985)”. Derogat parcialment per “R.D. 1314/1997 (BOE de 30 de septiembre de 1997)”.

−

“Real Decreto 474/1988, de 30 de marzo, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo de las Comunidades Europeas 84/528/CEE sobre aparatos elevadores y de manejo mecánico (BOE de 20 de mayo de 1988)”.

−

“Reglamento de líneas aéreas de alta tensión. R.D. 3151/1968 de 28 de noviembre (BOE 27de diciembre de 1968)”. Rectificat: “BOE 8 de marzo de 1969”. Es deroga amb efectes de 19 de setembre de 2010, per “R.D. 223/2008 (BOE 19 de marzo de 2008)”.

“Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89/392/CEE, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre maquinas (BOE de 11 de diciembre de 1992)”. Modificat per “Real Decreto 56/1995 (BOE de 8 de febrero de 1995)”. Es deroga amb efecte de 29 de desembre de 2009, per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”.

−

“Resolución de 3 abril de 1997, de la Dirección General de Tecnología y Seguridad Industrial por la que se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas (BOE de 23 de abril de 1997)”.

−

“Orden de 18 de julio de 1978, por la que se aprueba la Norma Tecnológica NTE-IEE/1978, “Instalaciones de electricidad: alumbrado exterior” (BOE de 12 de agosto de 1978)”.

−

“Real Decreto 488/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización (BOE de 23 de abril de 1997)”.

−

Resolució de 4 de novembre de 1988, per la qual s’estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 30 de novembre de 1988).

−

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección Individual. RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE 12 de junio de 1997)”.

−

“Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio por el que se establecen las disposiciones mínimas de

−

4.4.

“Ley 54/1997, de 27 de noviembre de 1997, del Sector Eléctrico (BOE de 28 de noviembre de 1997)”. Complementada per “Real Decreto 1955/2000 (BOE de 27 de diciembre de 2000)”.

−

4.3.

−

“Real decreto 110/2008, de 1 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005 de 18 de marzo, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego. BOE núm. 37 de 12 de febrero”.

Instal·lacions elèctriques −

Pàgina: 11

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo (BOE de 7 de agosto de 1997)”. Modificat per “Real Decreto 2177/2004 (BOE de 13 de noviembre de 2004)”. −

“Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores (BOE de 30 de septiembre de 1997)”. Complementat per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”.

“Norma UNE-58921-IN Instrucciones para la instalación, manejo, mantenimiento, revisiones e inspecciones de las plataformas elevadoras móviles de personal (PEMP)”.

4.6.

Equips de protecció individual −

“Comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual. R.D. 1407/1992 de 20 de noviembre (BOE 28 de diciembre de 1992)”. Modificat per “OM de 16 de mayo de 1994”, per “R.D. 159/1995 de 3 de febrero (BOE 8 de marzo de 1995)” i per la “Resolución de 27 de mayo de 2002 (BOE 4 de julio de 2002)”. Complementat per la “Resolución de 25 de abril de 1996 (BOE de 28 de mayo de 1996)”, “Resolución de 18 de marzo de 1998 (BOE de 22 de abril de 1998)”, “Resolución de 29 de abril de 1999 (BOE de 29 de junio de 1999)”, “Resolución de 28 de julio de 2000 (BOE de 8 de septiembre de 2000)” i “Resolución de 7 de septiembre de 2001 (BOE de 27 de septiembre de 2001)”.

−

“Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero , por el que se modifica el Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, por el que se regula las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual (BOE de 8 de marzo de 1995) modificado por Orden de 20 de febrero de 1997 (BOE de 6 de marzo de 1997)”.

−

“R.D. 773/1997 de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual”.

−

“Decisión de la Comisión, de 16 de marzo de 2006, relativa a la publicación de las referencias de la norma EN 143:2000, Equipos de protección respiratoria. Filtros contra partículas. Requisitos, ensayos, marcado, de conformidad con la Directiva 89/686/CEE del Consejo (equipos de protección individual) [notificada con el número C(2006) 777]”.

−

“Directiva 2014/68/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 15 de mayo de 2014, relativa a la armonización de las legislaciones de los Estados miembros sobre la comercialización de equipos a presión (refundición).”

−

Normes Tècniques Reglamentàries.

−

“Resolución de 10 de septiembre de 1998, de la Dirección General de Tecnología y Seguridad Industrial, por la que se autoriza la Instalación de ascensores con máquinas en foso (BOE de 25 septiembre de 1998)”.

−

“Real decreto 769/1999, de 7 de mayo, por el cual se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 97/23/CE, relativa a los equipos de presión, y se modifica el Real decreto 1244/1979, de 4 de abril, que aprobó el Reglamento de aparatos de presión (BOE de 31 de mayo de 1999)”.

−

“Real Decreto 1849/2000, de 10 de noviembre, del Reglamento de seguridad en las máquinas, por el que se derogan diferentes disposiciones en materia de normalización y homologación de productos industriales (BOE de 2 de diciembre de 2000)”.

−

“Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura (BOE de 13 de noviembre de 2004)”.

−

“Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre de 2005, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones mecánicas (BOE de 5 de noviembre de 2005)”.

−

“Real Decreto 1388/2011, de 14 de octubre, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva 2010/35/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 16 de junio de 2010 sobre equipos a presión transportables y por la que se derogan las Directivas 76/767/CEE, 84/525/CEE, 84/526/CEE, 84/527/CEE y 1999/36/CE.”

−

''Real Decreto 494/2012, de 9 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 1644/2008, de 10 de octubre, por el que se establecen las normas para la comercialización y puesta en servicio de las máquinas, para incluir los riesgos de aplicación de plaguicidas.''

−

''Real Decreto 88/2013, de 8 de febrero, por el que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria AEM 1 ''Ascensores'' del Reglamento de aparatos de elevación y manutención, aprobado por Real Decreto 2291/1985, de 8 de noviembre.''

−

“Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. R.D. 485/1997 (BOE 23 de abril de 1997)”.

Instruccions Tècniques Complementaries:

−

“Orden de 31 de agosto de 1987 sobre Señalización, balizamiento, defensa, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado (BOE de 18 de septiembre de 1987)”.

−

Normes sobre senyalització d’obres en carreteres. “Instrucción 8.3. IC del MOPU”.

−

“ITC – MIE - AP5 del Reglamento de Aparatos a Presión ''Extintores de incendio'' Orden de 31 de mayo de 1982 (BOE de 23 de junio de 1982)”. Modificació: “Orden de 26 de octubre de 1983 (BOE de 7 de noviembre de 1983)”, “Orden de 31 de mayo de 1985 (BOE de 20 de junio de 1985)”, “Orden de 15 de noviembre de 1989 (BOE de 28 de noviembre de 1989)” i “Orden de 10 de marzo de 1998 (BOE de 28 de abril de 1998)”. “ITC – MIE – AEM1: Ascensores electromecánicos. OM 23 de septiembre de 1987 (BOE 6 de octubre de 1987)”. Modificació: “Orden de 11 de octubre de 1988 (BOE 21 de octubre de 1988)”. “Autorización de instalación de ascensores con máquina en foso. Resolución de 10 de septiembre de 1998 (BOE 25 de septiembre de 1998)”. “Autorización de la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas. Resolución de 3 de abril de 1997 (BOE de 23 de abril de 1997)”.

4.7.

4.8.

Senyalització

Diversos −

“Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones técnicas complementarias, relativas a los capítulos IV, V, IX y X del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera (BOE de 11 de abril de 1986)”. Modificada per “Orden de 29 de abril de 1987 (BOE de 13 de mayo de 1987)” i “Orden de 29 de julio de 1994 (BOE de 16 de agosto de 1994)”.

“ITC – MIE – AEM2: Grúas torre desmontables para obras. RD 836/2003 de 27 de mayo de 2003 (BOE 17 de julio de 2003)”.

−

“Orden de 20 de junio de 1986 sobre Catalogación y Homologación de los explosivos, productos explosivos y sus accesorios (BOE de 1 de julio de 1986)”.

“ITC – MIE – AEM3: Carretas automotrices de manutención. OM. 26 de mayo de 1989 (BOE 9 de junio de 1989)”.

−

“Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de explosivos (BOE de 12 de marzo de 1998)”. Modificat per “Real Decreto 277/2005 (BOE de 12 de marzo de 2005)” i “Orden INT/3543/2007 (BOE núm. 292 de 6 de diciembre de 2007)”. Complementada per la “Resolución de 24 de agosto de 2005 (BOE de 13 de septiembre de 2005)”, “Orden PRE/252/2006 (BOE de 9 de febrero de 2006)”, “Orden PRE/672/2006 (BOE de 11 de marzo de 2006)” i “Orden PRE/174/2007 (BOE de 3 de febrero de 2007)”.

−

“Orden de 16 de diciembre de 1987 por la que se establecen nuevos modelos para la notificación

“ITC – MIE – AEM4: Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referentes a grúas móviles autopropulsadas. RD 837/2003 de 27 de mayo de 2003 (BOE 17 de julio de 2003)”. “ITC - MIE - MSG1: Máquinas, elementos de máquinas o sistemas de protección utilizados. OM. 8 de abril de 1991 (BOE 11 de abril de 1991)”.

Pàgina: 12

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

de accidentes de trabajo y se dan instrucciones para su cumplimentación y tramitación (BOE de 29 de diciembre de 1987)”. Modificada per “Orden TAS/2926/2002 (BOE de 21 de noviembre de 2002)”. −

“Orden de 6 de mayo de 1988, por la que se modifica (i deroga) la Orden de 6 de octubre de 1986 sobre los requisitos y datos que deben reunir las comunicaciones de apertura previa o reanudacion de actividades en los centros de trabajo, dictada en desarrollo del Real Decreto-Ley 1/1986, de 14 de marzo (BOE de 16 de mayo de 1988)”. Modificada per la “Orden de 29 de abril de 1999 (BOE de 25 de mayo de 1999)”.

−

“Real Decreto 1299/2006, de 10 de noviembre por el que se aprueba el cuadro de enfermedades profesionales en el sistema de la Seguridad Social y se establecen criterios para su notificación y registro (BOE de 19 de diciembre de 2006)”. Complementat per “Orden TAS/1/2007 (BOE de 4 de enero de 2007)”.

−

“Resolución de 1 de agosto de 2007, de la Dirección General de Trabajo, por la que se inscribe en el registro y publica el IV Convenio Colectivo General del Sector de la Construcción (BOE de 17 de agosto de 2007)”.

−

Convenis col·lectius.

−

“Real Decreto 1591/2009, de 16 de octubre, por el que se regulan los productos sanitarios (BOE 268 de 6 de noviembre de 2009).”

−

''Real Decreto 248/2010, de 5 de marzo, por el que se modifica el Reglamento de explosivos, aprobados por Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, para adaptarlo a lo dispuesto en la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (BOE 67 de 18 de marzo de 2010).''

−

“Directiva 2014/28/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 26 de febrero de 2014, relativa a la armonización de las legislaciones de los Estados miembros en materia de comercialización y control de explosivos con fines civiles (refundición).”

−

d’Utilitat Preventiva (MAUP).

5.2.

Certificació del pressupost del Pla de Seguretat i Salut Si bé el Pressupost de Seguretat, amb criteris de ‘‘Seguretat Integrada’‘ hauria d’estar inclòs en les partides del Projecte, de forma no segregable, per les obres de Construcció, es precisa l'establiment d’un criteri respecte a la certificació de les partides contemplades en el pressupost del Pla de Seguretat i Salut del Contractista per cada obra. El pressupost de seguretat i salut s’abonarà d’acord amb el que indiqui el corresponent contracte d’obra.

5.3.

Revisió de preus del Pla de Seguretat i Salut Els preus aprovats pel Coordinador de Seguretat i Salut continguts en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista, es mantindrà durant la totalitat de l’execució material de les obres. Excepcionalment, quan el contracte s’hagi executat en un 20% i transcorregut com a mínim un any des de la seva adjudicació, podrà contemplar-se la possibilitat de revisió de preus del pressupost de Seguretat, mitjançant els índexs o fórmules de caràcter oficial que determini l'òrgan de contractació, en els terminis contemplats en el Títol IV del R.D. Legislatiu 2 / 2002, de 16 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

5.4.

Penalitzacions per incompliment en matèria de Seguretat La reiteració d’incompliments en l’aplicació dels compromisos adquirits en el Pla de Seguretat i Salut, a criteri per unanimitat del Coordinador de Seguretat i Salut i dels restants components de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, per acció u omissió del personal propi i/o Subcontractistes i Treballadors Autònoms contractats per ell, duran aparellats conseqüentment per el Contractista, les següents Penalitzacions:

“Orden PRE/2412/2014, de 16 de diciembre, por la que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria número 26 ''Horario de apertura de los depósitos de explosivos, custodia de llaves de los polvorines, destino de los explosivos no consumidos y devoluciones'' del Reglamento de Explosivos.”

1.2.3.4.5.-

5. CONDICIONS ECONÒMIQUES 5.1.

Criteris d'aplicació L’ Art. 5, 4 del R.D. 1627 / 1997, de 24 d’octubre, manté per al sector de la construcció, la necessitat d’estimar l’aplicació de la Seguretat i Salut com un cost ‘‘afegit’‘ a l'Estudi de Seguretat i Salut, i per conseqüent, incorporat al Projecte. El pressupost per a l'aplicació i execució de l’estudi de Seguretat i Salut, haurà de quantificar el conjunt de ‘‘despeses’‘ previstes, tant pel que es refereix a la suma total com a la valoració unitària d’elements, amb referència al quadre de preus sobre el que es calcula. Sols podran figurar partides alçades en els casos d’elements o operacions de difícil previsió.

MOLT LLEU LLEU GREU MOLT GREU GRAVÍSSIM

: : : : :

3% del Benefici Industrial de l’obra contractada 20% del Benefici Industrial de l’obra contractada 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada Paralització dels treballadors +100% del Benefici Industrial de l’obra contractada + Pèrdua d’homologació com Contractista, per la mateixa Propietat, durant 2 anys.

6. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT 6.1.

Previsions del Contractista a l'aplicació de les Tècniques de Seguretat La Prevenció de la Sinistralitat Laboral, pretén aconseguir uns objectius concrets, en el nostre cas, detectar i corregir els riscos d'accidents laborals.

Els amidaments, qualitats i valoració recollides en el pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut podran ser modificades o substituïdes per alternatives proposades pel Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut, prèvia justificació tècnica degudament motivada, sempre que això no suposi disminució de l’import total ni dels nivells de protecció continguts en l’Estudi de Seguretat i Salut. A aquests efectes, el pressupost del E.S.S. haurà d’anar incorporant al pressupost general de l’obra com un capítol més del mateix.

El Contractista Principal haurà de reflectir al seu Pla de Seguretat i Salut la manera concreta de desenvolupar les Tècniques de Seguretat i Salut i com les aplicarà en aquesta obra. Tot seguit s’anomenen a títol orientatiu una sèrie de descripcions de les diferents Tècniques Analítiques i Operatives de Seguretat:

La tendència a integrar la Seguretat i Salut (pressupost de Seguretat i Salut = 0), es contempla en el mateix cos legal quan el legislador indica que, no s’inclouran en el pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut els costos exigits per la correcta execució professional dels treballs, conforme a les normes reglamentàries en vigor i els criteris tècnics generalment admesos, emanats dels organismes especialitzats. Aquest criteri es l’aplicat en el present E.S.S. en l’apartat relatiu a Medis Auxiliars

•

Tècniques analítiques de seguretat

Les Tècniques Analítiques de Seguretat i Salut tenen com a objectiu exclusiu la detecció de riscos i la recerca de les causes.

Pàgina: 13

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Prèvies als accidents.-

6.3.

Inspeccions de seguretat. Anàlisi de treball. Anàlisi Estadística de la sinistralitat. Anàlisi del entorn de treball.

El comitè o les persones encarregades de la promoció, coordinació i vigilància de la Seguretat i Salut de l'obra seran almenys els mínims establerts per la normativa vigent pel cas concret de l'obra de referència, assenyalant-se específicament al Pla de Seguretat, la seva relació amb l’organigrama general de Seguretat i Salut de l'empresa adjudicatària de les obres.

Posteriors als accidents.−

Notificació d'accidents. Registre d'accidents Investigació Tècnica d'Accidents.

•

Tècniques operatives de seguretat.

El Contractista acreditarà l'existència d'un Servei Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) com a departament staff depenent de l'Alta Direcció de l'Empresa Contractista, dotat dels recursos, medis i qualificació necessària conforme al R.D. 39 /1997 ‘‘Reglamento de los Servicios de Prevención’‘. En tot cas el constructor comptarà amb l'ajut del Departament Tècnic de Seguretat i Salut de la Mútua d'Accidents de Treball amb la que tingui establerta pòlissa.

Les Tècniques Operatives de Seguretat i Salut pretenen eliminar les Causes i a través d'aquestes corregir el Risc

El Coordinador de Seguretat i Salut podrà vedar la participació en aquesta obra del Delegat Sindical de Prevenció que no reuneixi, al seu criteri, la capacitació tècnica preventiva pel correcte compliment de la seva important missió.

Segons que l'objectiu de l'acció correctora hagi d’operar sobre la conducta humana o sobre els factors perillosos mesurats, el Contractista haurà de demostrar al seu Pla de Seguretat i Salut i Higiene que té desenvolupat un sistema d'aplicació de Tècniques Operatives sobre

L’empresari Contractista com a màxim responsable de la Seguretat i Salut de la seva empresa, haurà de fixar els àmbits de competència funcional dels Delegats Sindicals de Prevenció en aquesta obra.

El Factor Tècnic: -

L'obra disposarà de Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) a temps parcial, que assessori als responsables tècnics (i conseqüentment de seguretat) de l'empresa constructora en matèria preventiva, així com una Brigada de reposició i manteniment de les proteccions de seguretat, amb indicació de la seva composició i temps de dedicació a aquestes funcions.

Sistemes de Seguretat Proteccions col·lectives i Resguards Manteniment Preventiu Proteccions Personals Normes Senyalització

6.4.

El Factor Humà: -

6.2.

Condicions Tècniques dels Òrgans de l'Empresa Contractista competents en matèria de Seguretat i Salut

Obligacions de l'Empresa Contractista competent en matèria de Medicina del Treball El Servei de Medicina del Treball integrat en el Servei de Prevenció, o en el seu cas, el Quadre Facultatiu competent, d'acord amb la reglamentació oficial, serà l'encarregat de vetllar per les condicions higièniques que haurà de reunir el centre de treball.

Test de Selecció prelaboral del personal. Reconeixements Mèdics prelaborals. Formació Aprenentatge Propaganda Acció de grup Disciplina Incentius

Respecte a les instal·lacions mèdiques a l'obra existiran almenys una farmaciola d'urgència, que estarà degudament assenyalada i contindrà allò disposat a la normativa vigent i es revisarà periòdicament el control d'existències. Al Pla de Seguretat i Salut i Higiene el contractista principal desenvoluparà l'organigrama així com les funcions i competències de la seva estructura en Medicina Preventiva.

Condicions Tècniques del Control de Qualitat de la Prevenció El Contractista inclourà a les Empreses Subcontractades i treballadors Autònoms, lligats amb ell contractualment, en el desenvolupament del seu Pla de Seguretat i Salut; haurà d'incloure els documents tipus en el seu format real, així com els procediments de complimentació fets servir a la seva estructura empresarial, per a controlar la qualitat de la Prevenció de la Sinistralitat Laboral. Aportem al present Estudi de Seguretat, a títol de guia, l'enunciat dels més importants: 76. Programa implantat a l'empresa, de Qualitat Total o el reglamentari Pla d’Acció Preventiva. 77. Programa Bàsic de Formació Preventiva estandarditzat pel Contractista Principal 78. Formats documentals i procediments de complimentació, integrats a l'estructura de gestió empresarial, relatius al Control Administratiu de la Prevenció. 79. Comitè i/o Comissions vinculats a la Prevenció 80. Documents vinculants, actes i/o memoràndums. 81. Manuals i/o Procediments Segurs de Treball, d'ordre intern d'empresa 82. Control de Qualitat de Seguretat del Producte.

Pàgina: 14

Tot el personal de l'obra (Propi, Subcontractat o Autònom), amb independència del termini de durada de les condicions particulars de la seva contractació, haurà d'haver passat un reconeixement mèdic d'ingrés i estar classificat d'acord amb les seves condicions psicofísiques. Independentment del reconeixement d'ingrés, s'haurà de fer a tots els treballadors del Centre de Treball (propis i Subcontractats), segons ve assenyalat a la vigent reglamentació al respecte, com a mínim un reconeixement periòdic anual. Paral·lelament l’equip mèdic del Servei de Prevenció de l'empresa (Propi, Mancomunat, o assistit per Mútua d'Accidents) haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació cronològica a les matèries de la seva competència: -

Higiene i Prevenció al treball. Medicina preventiva dels treballadors. Assistència Mèdica. Educació sanitària i preventiva dels treballadors. Participació en comitè de Seguretat i Salut. Organització i posta al dia del fitxer i arxiu de medicina d'Empresa.

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

6.5.

Competències dels Col·laboradors Prevencionistes a l'obra

en la qual figuraran, com a mínim, les següents dades:

D'acord amb les necessitats de disposar d’un interlocutor alternatiu en absència del Cap d’Obra es nomenarà un Supervisor de Seguretat i Salut (equivalent a l'antic Vigilant de Seguretat), considerant-se en principi l'Encarregat General de l'obra, com a persona més adient per a complir-ho, en absència d'un altre treballador més qualificat en aquests treballs a criteri del Contractista. El seu nomenament es formalitzarà per escrit i es notificarà al Coordinador de Seguretat.

− − − − −

S’anomenarà un Socorrista, preferiblement amb coneixements en Primers Auxilis, amb la missió de realitzar petites cures i organitzar l’evacuació dels accidentats als centres assistencials que correspongui que a més a més serà l’encarregat del control de la dotació de la farmaciola.

7.2.

6.6.

Condicions d'elecció, utilització, emmagatzematge i manteniment dels Equips, Màquines i/o Màquines-Ferramentes •

A efectes pràctics, i amb independència del Comitè de Seguretat i Salut, si la importància de l’obra ho aconsella, es constituirà a peu d'obra una ‘‘Comissió Tècnica Interempresarial de Responsables de Seguretat’‘, integrat pels màxims Responsables Tècnics de les Empreses participants a cada fase d’obra, aquesta ‘‘comissió’‘ es reunirà com a mínim mensualment, i serà presidida pel Cap d'Obra del Contractista, amb l'assessorament del seu Servei de Prevenció (propi o concertat).

•

Competències de Formació en Seguretat a l'obra

• − −

7. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT DELS EQUIPS, MÀQUINES I/O MÀQUINES-FERRAMENTES

− −

Definició i característiques dels Equips, Màquines i/o Màquines-Ferramentes Definició

7.3.

És un conjunt de peces o òrgans units entre si, dels quals un al menys és mòbil i, en el seu cas, d’òrgans d’accionament, circuits de comandament i de potència, etc., associats de forma solidària per a una aplicació determinada, en particular destinada a la transformació, tractament, desplaçament i accionament d’un material. El terme equip i/o màquina també cobreix: − −

Emmagatzematge i manteniment Se seguiran escrupolosament les recomanacions d’emmagatzematge i esment, fixats pel fabricant i contingudes en la seva ‘‘Guia de manteniment preventiu’‘. Es reemplaçaran els elements, es netejaran, engreixaran, pintaran, ajustaran i es col·locaran en el lloc assignat, seguint les instruccions del fabricant. S'emmagatzemaran en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses entre 15 i 25ºC. L’emmagatzematge, control d’estat d’utilització i els lliuraments d’Equips estaran documentades i custodiades, amb justificant de recepció de conformitat, lliurament i rebut, per un responsable tècnic, delegat per l’usuari.

Normativa aplicable •

Directives comunitàries relatives a la seguretat de les màquines, transposicions i dates d’entrada en vigor

Sobre comercialització i/o posada en servei en la Unió Europea Directiva fonamental.

Un conjunt de màquines que estiguin disposades i siguin accionades per a funcionar solidàriament. Un mateix equip intercanviable, que modifiqui la funció d’una màquina, que es comercialitza en condicions que permetin al propi operador, acoblar a una màquina, a una sèrie d’elles o a un tractor, sempre que aquest equip no sigui una peça de recanvi o una ferramenta.

−

Quan l’equip, màquina i/o màquina ferramenta disposi de components de seguretat que es comercialitzin per separat per a garantir una funció de seguretat en el seu ús normal, aquests adquireixen als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut la consideració de Mitjà Auxiliar d’Utilitat Preventiva (MAUP). •

Condicions d’utilització dels Equips, Màquines i/o Màquines ferramentes

Són les contemplades en l’Annex II del R.D. 1215, de 18 de juliol sobre ‘‘Disposicions mínimes de Seguretat i Salut per a la utilització pels treballadors dels Equips de treball’‘:

S'efectuarà entre el personal la formació adequada per assegurar el correcte ús dels medis posats al seu abast per millorar el seu rendiment, qualitat i seguretat del seu treball.

•

Elecció d’un Equip

Els Equips, Màquines i/o Màquines Ferramentes hauran de seleccionar-se en base a uns criteris de garanties de Seguretat per als seus operadors i respecte al seu Medi Ambient de Treball.

El Contractista haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació que reflecteixi un sistema d'entrenament inicial bàsic de tots els treballadors nous. El mateix criteri es seguirà si són traslladats a un nou lloc de treball, o ingressin com a operadors de màquines, vehicles o aparells d'elevació.

7.1.

Nom del fabricant. Any de fabricació, importació i/o subministrament. Tipus i número de fabricació. Potència en Kw. Contrasenya d’homologació CE i certificat de seguretat d’ús d’entitat acreditada, si procedeix.

Transposada pel Reial Decret 1435/1992, de 27 de novembre (B.O.E. d’11/12/92), modificat pel Reial Decret 56/1995, de 20 de gener (B.O.E. de 8/2/95).

Característiques

Els equips de treball i màquines aniran acompanyats d’unes instruccions d’utilització, esteses pel fabricant o importador, en les quals figuraran les especificacions de manutenció, instal·lació i utilització, així con les normes de seguretat i qualsevol altra instrucció que de forma específica siguin exigides en les corresponents Instruccions Tècniques Complementàries (ITC), les quals inclouran els plànols i esquemes necessaris per al manteniment i verificació tècnica, estant ajustats a les normes UNE que li siguin d’aplicació. Portaran a més a més, una placa de material durador i fixada amb solidesa en lloc ben visible,

Directiva del Consell 89/392/CEE, de 14/06/89, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre màquines (D.O.C.E. Núm. L 183, de 29/6/89), modificada per les Directives del Consell 91/368/CEE, de 20/6/91 (D.O.C.E. Núm. L 198, de 22/7/91), 93/44/CEE, de 14/6/93 (D.O.C.E. Núm. L 175, de 19/7/93) i 93/68/CEE, de 22/7/93 (D.O.C.E. Núm. L 220, de 30/8/93). Aquestes 4 directives s’han codificat en un sols text mitjançant la Directiva 98/37/CE (D.O.C.E. Núm. L 207, de 23/7/98).

Entrada en vigor del R.D. 1435/1992: l’1/1/93, amb període transitori fins l’1/1/95. Entrada en vigor del R.D. 56/1995: el 9/2/95. Excepcions: − Carretons automotors de manutenció: l’1/7/95, amb període transitori fins l’1/1/96.

Pàgina: 15

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA RUTA SALUDABLE DEL PLA AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

− − −

Transposades pel Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol (B.O.E. de 7/8/97). Entrada en vigor: el 27/8/97 excepte per l’apartat 2 de l’Annex l i els apartats 2 i 3 de l’Annex II, que entren en vigor el 5/12/98.

Màquines per a elevació o desplaçament de persones: el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97. Components de seguretat (inclou ROPS i FOPS, vegeu la Comunicació de la Comissió 94/C253/03 -D.O.C.E. ISP C253, de 10/9/94): el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97. Marcat: el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97.

Altres Directives.

•

−

− −

Directiva del Consell 73/23/CEE, de 19/2/73, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre el material elèctric destinat a utilitzar-se amb determinats límits de tensió (D.O.C.E. Núm. L 77, de 26/3/73), modificada per la Directiva del Consell 93/68/CEE. Transposada pel Reial Decret 7/1988, de 8 de gener (B.O.E. de 14/1/88), modificat pel Reial Decret 154/1995 de 3 de febrer (B.O.E. de 3/3/95). Entrada en vigor del R.D. 7/1988: l’1/12/88. Entrada en vigor del R.D. 154/1995: el 4/3/95, amb període transitori fins l’1/1/97. A aquest respecte veure també la Resolució d’11/6/98 de la Direcció General de Tecnologia i Seguretat Industrial (B.O.E. de 13/7/98). Directiva del Consell 87/404/CEE, de 25/6/87, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre recipients a pressió simple (D.O.C.E. Núm. L 270 de 8/8/87), modificada per les Directives del Consell 90/488/CEE, de 17/9/90 (D.O.C.E. Núm. L 270 de 2/10/90) i 93/68/CEE. Transposades pel Reial Decret 1495/1991, d’11 d’octubre (B.O.E. de 15/10/91), modificat pel Reial Decret 2486/1994, de 23 de desembre (B.O.E. de 24/1/95). Entrada en vigor del R.D. 1495/1991: el 16/10/91. Entrada en vigor del R.D. 2486/1994: l’1/1/95 amb període transitori fins l’1/1/97. Directiva del Consell 89/336/CEE, de 3/5/89, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre comptabilitat electromagnètica (D.O.C.E. Núm. L 139, de 23/5/89), modificada per les Directives del Consell 93/68/CEE i 93/97/CEE, de 29/10/93 (D.O.C.E. Núm. L 290, de 24/11/93); 92/31/CEE, de 28/4/92 (D.O.C.E. Núm. L 126, de 12/5/92); 99/5/CE, de 9/3/99 (D.O.C.E. Núm. L 091, de 7/4/1999). Transposades pel Reial Decret 444/1994, d’11 de març (B.O.E. d’1/4/94), modificat pel Reial Decret 1950/1995, d’1 de desembre (B.O.E. de 28/12/95) i Ordre Ministerial de 26/3/96 (B.O.E. de 3/4/96). Entrada en vigor del R.D. 444/1994: el 2/4/94 amb període transitori fins l’1/1/96. Entrada en vigor del R.D. 1950/1995: el 29/12/95. Entrada en vigor de l’Ordre de 26/03/1996: el 4/4/96. Directiva del Consell 90/396/CEE, de 29/6/90, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre aparells de gas (D.O.C.E. Núm. L 196, de 26/7/90), modificada per la Directiva del Consell 93/68/CEE. Transposada pel Reial Decret 1428/1992, de 27 de novembre (B.O.E. de 5/12/92), modificat pel Reial Decret 276/1995, de 24 de febrer (B.O.E. de 27/3/95). Entrada en vigor del R.D. 1428/1992: el 25/12/92 amb període transitori fins l’1/1/96. Entrada en vigor del R.D. 276/1995: el 28/3/95. Directiva del Parlament Europeu i del Consell 94/9/CE, de 23/3/94, relativa a l’aproximació de legislacions dels Estats membres sobre els aparells i sistemes de protecció per a ús en atmosferes potencialment explosives (D.O.C.E. Núm. L 100, de 19/4/94). Transposada pel Reial Decret 400/1996, d’1 de març (B.O.E. de 8/4/96). Entrada en vigor: l’1/3/96 amb període transitori fins l’1/7/03. Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE, de 29/5/97, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre equips a pressió (D.O.C.E. Núm. L 181, de 9/7/97). Entrada en vigor: 29/11/99 amb període transitori fins el 30/5/02. Onze Directives, amb les seves corresponents modificacions i adaptacions al progrés tècnic, relatives a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre determinació de l’emissió sonora de màquines i materials utilitzats en les obres de construcció. Transposades pel Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer (B.O.E. d’1/3/02); Ordre Ministerial de 18/7/1991 (B.O.E. de 26/7/91), Reial Decret 71/1992, de 31 de gener (B.O.E. de 6/2/92) i Ordre Ministerial de 29/3/1996 (B.O.E. de 12/4/96). Entrada en vigor: En funció de cada directiva.

Sobre utilització de màquines i equips per al treball: −

Directiva del Consell 89/655/CEE, de 30/11/89, relativa a les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització pels treballadors en el treball dels equips de treball (D.O.C.E. Núm. L 393, de 30/12/89), modificada per la Directiva del Consell 95/63/CE, de 5/12/95 (D.O.C.E. Núm. L 335/28, de 30/12/95). Pàgina: 16

− − − − − −

Normativa d’aplicació restringida Reial Decret 1849/2000, de 10 de Novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de 2/12/2000), i Ordre Ministerial de 8/4/1991, per la qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MSG-SM-1 del Reglament de Seguretat de les Màquines, referent a màquines, elements de màquines o sistemes de protecció, usats (B.O.E. d’11/5/91). Ordre Ministerial, de 26/5/1989, per la qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-3 del Reglament d’Aparells d’Elevació i Manutenció referent a Carretons automotors de manutenció (B.O.E. de 9/6/89). Ordre de 23/5/1977 per la qual s’aprova el Reglament d’Aparells elevadors per a obres (B.O.E. de 14/6/77), modificada per dues Ordres de 7/3/1981 (B.O.E. de 14/3/81) i complementada per l'Ordre de 31/3/1981 (B.O.E 20/4/1981) Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, per la qual s’aprova la nova Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-2 del Reglament d’Aparells d’elevació i Manutenció, referent a Grues Torre desmuntables per a obres (B.O.E. de 17/7/03). Reial Decret 837/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova el nou text modificat i refós de la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-4 del Reglament d’Aparells d’elevació i Manutenció, referent a Grues mòbils autopropulsades usades (B.O.E. de 17/7/03). Reial Decret 1849/2000, de 10 de novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de 2/12/00). Ordre Ministerial, de 9/3/1971, per la qual s’aprova l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball (B.O.E. de 16/3/71; B.O.E. de 17/3/71 i B.O.E. de 6/4/71). Anul·lada parcialment per R.D 614/2001 de 8 de juny. BOE de 21 de juny de 2001.

8. Signatures

L´alcalde Ignasi Simon Ortoll

Lliçà d’Amunt, juny de 2018

L´arquitecte tècnic municipal David Gil Gil

PRESSUPOST