Llibret 2018 LLUIS BELDA by sara

Falla L luis Bel

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

Direcció i Maquetació Equip de Llibret Portada Fotografía

Poesies Imprempta

Sara Guillem Cardona Vicenta Cardona Algaba Sara Guillem Cardona Nestor Femenia Sanz Nopose Fotografía - Arnau Llopis Ginés Romero La Comissió Vicent Barber Durá Ingenioh estudio Comunicació

Col·labora

Depòsit Legal Tiratge

V-1234-2011 250 exemplars

Sumari

1. President. 16 Delegada de Dones. 18 Mantenidora. 21 2. Quaranta anys d’història. 23 3. Reina de la Falla. 42 Reina del Foc. 44 Reina de la Festa. 46 Madrina. 48 4.

Explicació del monument.

5. Llibret Infantil. 81 President. 86 Reina de la Falla. 88 Reina del Foc. 90 Mascota. 92 6.

Explicació Infantil.

Articles.

108

8. Col·laboradors. 140

Amics fallers, ja ha passat un any. Pareix l’altre dia quan des d’aquestes línies ens dirigíem a tots vostés per presentar-los el llibret. Ha estat un any ple d’esdeveniments importants que marcaran la història, tant a nivell nacional com internacional, però a pesar de tot, la nostra festa continua, la nostra festa com sempre renaix

Editoral

Per a tots aquells amants de la falla i en especial per a tots aquells amants del llibret.

de les flames, i esperem que quan s’acabe aquest exercici, la nostra Falla encara tinga algun bon puntal on poder agarrar-se i continuar. El llibret és un dels elements més importants, és allò sòlid que tenim on trobar records, a més, ens dona fe, per escrit, que hem estat fallers de la falla; perdura en ell la bellesa de nostres Reines, la imatge del nostre monument i tot allò passat al llarg de cadascun dels exercicis. Un any més, la gent jove comença a agafar responsabilitat en les tasques més importants i com no aquest any seguim amb les il·lusions renovades si cal. Vaig demanar al President per dur la tasca encomanada poder tenir d’ell: plena llibertat, independència i confiança sempre envoltades per responsabilitat. Afirmativa va ser la resposta i amb eixes premisses, ens posarem a treballar. Com veureu, hem fet un canvi radical, li hem donat un aire renovador que no té res a veure amb les edicions anteriors, ja que amb més motiu, celebrem els 40 anys de nostra falla, podreu observar que li hem donat molta importància a aquest fet (no és per a menys). 40 monuments, 40 monuments infantils,40 Reines, 40 Reines Infantils, 40 Presidents Infantils i alguns menys majors (ja que han repetit alguns) han passat per la història d’aquesta falla. Per a què el llibret any rere any siga una realitat, cal l’esforç i treball de moltes persones, recalcar que els membres de la comissió s’han esforçat molt per poder aconseguir la publicitat necessària per sufragar el cost d’aquesta edició. Fallers en general, dediqueu-li uns minuts que de segur us agradarà el que en les mans teniu, ja que aquella persona que té un llibret, té un xicotet tresor de la Falla Lluís Belda.

Executiva

President Vice-President 1º

Joaquin Barber Peiró

Vice-President 2º

Oscar García Escrivà

Secretaria Vice-Secretari i delegat d’Emissió Tresorera Delegat de Festes Vice-Delegada de Festes Lotera Delegada de Dones

Miguel Escrivà Blanes

Mª Amparo Barber Durá Vicente C. Barber Durá Cristina Puchol Calatayud Miguel Escrivà Cardona Dulce Martínez García Esther García Felis Maria Gregori Bordes

Delegat de Monument

Benito Navarro Sigalat

Delegada de Joventut

Maria Guillem Cardona

Delegada de Bac Melin Bañuls Castelló Delegada de Llibret Sara Guillem Cardona Delegada de Comunicació Maria Guillem Cardona Delegat d’Emissió Vicente Carlos Barber Durá

Delegació

Delegat de Jocs Joaquin Barber Peiró

Delegada de Teatre Pilar Deusa Llopis Delegada Artística Begoña Gras Martínez RRPP Oscar García Escrivà Delegada Banda de Música Dulce Martínez García Delegat de Monument Benito Navarro Sigalat Delegat de Plantà La Comissió Delegat de Cremà Esteban Navarro Bover Delegada de Cavalcada Estela Fenollar Barber Vice-Delegat de Cavalcada José Francisco Moratal Martínez Delegats de Torrà Fidel Albuixech Malonda Fran Xaixo Sanchis Josep Cortell Bataller

Delegat de Transport Oscar García Escrivà Delegada de Joventut Maria Guillem Cardona Delegat Infantil Sergi Deusa Gregori

Recompenses

Gesmil d’Argent FDF Dulce Martínez García Mª Amparo Barber Durá Gesmil de Coure FDF José Lull Sala Josefa Saneugenio Gregori Estela Fenollar Barber Gonzalo Llinares Soliva Pilar Millet Pérez Francisco Pérez Longàs

EN RECORD A...

Ana Soler Gomar i MªDolores Torres Carcelén Mª Dolores i Ana Heu aportat durant molts anys, a nostra festa fallera, el vostre granet d’arena de manera desinteressada com a Falleres d’Honor

GANDIA CAPITAL CULTURAL VALENCIANA Gandia, sempre ha sigut una ciutat de referència entre totes les localitats valencianes, tant a nivell cultural, turístic, festiu...Gandia suposa una plataforma d’impuls perquè tota la ciutat tinga una millor via i capacitat divulgativa. Gandia, està lligada a la història de la família dels Borja i membres com el duc i Sant Francesc, Maria Enríquez, Alexandre VI...permeten a Gandia transformar-se en una xicoteta cort de cultura lligada al negoci de la canyamel, al poder polític nacional i al mecenatge cultural des d’aleshores considerada la primera casa senyorial valenciana, una de les “grans” entre els nobles del seu temps. Tant ha apostat Gandia per aquest reconeixement de fa anys, que el propi ajuntament en sessió plenària del 7 de març de 2012, va considerar per unanimitat que mereix el qualificatiu de “Ciutat Literària”. A més, Gandia sempre ha mostrat un especial interés en la promoció de la llengua i la dignificació de la literatura dels valencians. Per tant, Gandia ha fet mèrits suficients per liderar iniciatives que busquen dur més enllà els esforços globals en favor de la creació i divulgació cultural especialment vinculada al fet literari. Gandia és a hores d’ara i a tots els efectes, una ciutat de cita i viatge obligatori per als valencians en general, però també per a una gran part de la societat espanyola i europea que sap apreciar

activitats com el Tio de la Porra, la Visitatio Sepulchri o les Falles. Així, la proposta divideix en 4 èpoques l’any cultural, coincidint amb les estacions, de manera que cadascuna es dedicarà a una expressió artística. Hivern: arts escèniques Primavera: arts plàstiques Estiu: la música Tardor: la literatura

aquesta riquesa. La proposta que ens ha servit per a convertir-nos en la primera Capital Cultural Valenciana l’hem agrupada en tres apartats troncals: el literari, el de cultura popular i l’expositiu. La comissió encarregada de l’elecció, està formada per persones vinculades a la Conselleria de Cultura i representants de les Universitats valencianes y d’altres institucions culturals. Ha tingut en compte aspectes com la innovació i l’impacte econòmic del projecte i la seua incidència en l’àmbit local i comarcal. La proposta presentada està composta pels clàssics de la literatura valenciana i de la família Borja, a més,

La capitalitat cultural no serà la meta sinó que forma part del nostre itinerari, però sens dubte ajudarà a mantenir i ampliar el camí que la ciutat va fent.

Autor: La Comissió

La nostra Mantenidora Alicia Goig Álvarez Unida per una gran amistat a les regines d’aquest exercici faller. Nascuda a Gandia, pertany a aquesta comissió des del seu naixement, a pesar de viure durant 15 anys a Madrid. Va estudiar farmàcia a la Universitat de València, farmacèutica de professió la seua gran passió junt a les falles. Reina de la festa en 2005, complint així el somni de viure un any màgic. És mare d’un xiquet de dos anys, al que li ha inculcat la seua gran passió per les falles.

Al llarg de 40 anys moltes coses han passat, però la nostra essència continua intacta. El monument es crema, els moments s’obliden però el llibret sempre perdura... Qui tinga aquest llibret, té nostra vida.

S’ha dit dels valencians, des del segle XVIII, que erem festius, alegres, lliberals i de clar ingeni. El desenvolupament esplendorós que experimentaren les falles al llarg del segle XX, donaren ales a aquest tòpic i avuí està confirmat. El xicotet grup de persones que promoguerem i fundàrem la falla Lluís Belda i Adjacents l’any 1978 també erem festius, alegres, lliberals i de clar ingeni, però, a més, demòcrates i constitucionalistes, perquè haviem estrenat democràcia i haviem votat la Constitució. Nostra falla té 40 anys d’existència i ha arrivat, passada la infància i l’adolescència, a l’edat adulta. El lloc on s’amassaren i posaren els primers fonaments de la falla fou en “L’altillo” del bar San Remo, on ens trobàvem un grup de novençans, però amb moltes ganes i molta il•lusió. Encara recorde bé els que érem (potser em deixe algú) : Ferran García, D. José Merí, Ferran Boix, Francesc Díaz, Vicent Escrivà (el que signa este treballet), Tere Chova (la més valenta de la falla) i “Keita”. Ferran García, que anava a ser el primer president, començà d’aquesta manera: “no armem pols ni remolí, que els que estan ahí baix, coneguts o no, s’enteraran de perqué estem ací. Ací estem per a posar els primers mimbres de nostra falla. De manera que tots a treballar i a aportar idees damunt la taula”. Ferran García fou un “tot –terreny” incansable, que reviscolà la falla des del primer moment. D’espirit innovador, volia el millor per a la falla i el barri. Solia dir: “Deixem-nos a part eixos camins massa batuts i exhaustivament espigolats i fem les coses en concordança com demanen els nous temps”.

Així nasquè la nostra falla, humil i senzilla, de la mà de la democràcia, la Constitució i les Llibertats. Tant lo bo com lo roí que ens va caure damunt, intentàrem plasmar-ho en totes elles. Com, per exemple: les dones entraren al poder, com el despullat als cines de barri; l’ordinador, com un Guttemberg pervers, va suprimir el carter, el motorista i el missatger; el bonoloto, un imprés brut i arrugat al que s’aferraven tots els espanyols; “el pelotazo”, el camí més ràpid per a fer diners; la Tv privada, de concursos descarats, de reality shows i de tedi per l’espectador; el sexe, donant pas de l’honestedat a lo lúbric i lasciu; el xandall, l’uniforme oficial dels espanyols el cap de setmana; “els panques”, d’ací i d’allà, expansionistes i acaparadors, experts en la negació, la falsetat i la mentida, etc, etc... Doncs bé, tot això, amb més o menys encert ho plasmàrem en els nostres monuments fallers. Habitualment, nostra falla sempre ha tingut un caràcter satíric amb una crítica enginyosa, aguda i punxant. Però sense ratllar mai amb el sarcasme, que és grosser, irreverent i insultant. Com a complement als rètols de la falla naix el Llibret. Aquest gènere s’inicià en el segle XIX. El pioner fou Bernat i Baldoví, famós i de tots conegut pel seu primer Llibret titulat “El conill, Vicenteta i D. Facundo”. I aquesta tradició del Llibret ha arribat a ser tan important que inclós té la seua pròpia categoria en la secció de premis. Toni Guillem va ser “l’Alma mater” del Llibret. Per a confeccionar-lo feia i demanava tot: cel i terra, llavor i collita, paraules i sentiments, el que posava de manifest les arrels falleres que tenia i la seua passió per la festa popular de tots els valencians, que la vivia amb tota la seua plenitud.

Corria l’any 1981. Arran de conseguir el Premi Extraordinari del Regne de València, vaig tindre l’ocasió de fer-li una xicoteta entrevista a Toni, que eixe mateix any estrenava presidència: -President, content? -Moltíssim. Tant jo , com la meua pròpia comissió i el barri sencer, estem realment satisfets. És com un somni que s’ha fet realitat, gràcies a l’esforç de tots. -M’agradaria afegir, si pot ser, que dedique, tant el premi com el Llibret, amb el cor sencer i en el millor dels desitjos, a tota la Gandia fallera, la composta per valencians de raça i fallers de soca i arrels, perquè encara crec que la falla no és patrimoni de ningú, perquè crec que dir falla equival a germanor, unió, sacrifici, col•laboració, ajuda i...un llarg etc. Este fet tan important per a la falla i el món faller, el succeït l’any 1981, amb motiu de la concessió del Premi Extraordinari del Regne de València, és inqüestionable que avuí l’evoquem amb tots els honors, com una autèntica efemèrides. Hem utilitzat, al llarg d’aquests anys, tres casals. El primer estava situat al passeig de les Germanies, prop d’on estava la falla i era de proporcions grans. Aquest local era propietat del farmacèutic D. José Ojeda, que el va cedir de forma desinteressada a la falla. Els valors i principis de D. José eren tan evidents que el nombraren President D’honor a perpetuitat de la falla. Gran benefactor, altruista i filàntrop, mereix que se’l recorde com a part important de la història de la falla.

El segon casal estava en el carrer Dos de Maig i el tercer i últim, on estem ara, en el carrer Sant Pere. En realitat tots estaven a prop de la falla. L’escut de la falla té una xicoteta i entranyable història. L’autor fou Francesc Díaz “Paquito”, tal com se’l coneixia per tot el barri. Tan prompte es va assabentar que el barri Lluís Belda anava a plantar falla, s’oferí a la incipient comissió per a dissenyar l’escut de la falla. Qui anava a ser capaç de dir-li no? Ja pots començar, Paquito! Paquito, en cos i ànima, començà a fer un esboç, molt il•lusionat. El primer el presentà a la comissió, però li digueren que volien algo diferent. Paquito, redoblà el seu esforç i continuà portant esbossos que, un darrere l’altre, eren rebutjats per la comissió. Lluny acovardir-se, Paquito seguia. “Em donen suggerències, però, “xe”, no encerte res i tot va al cistellot!” deia Paquito. Pasmeu-se! A la que feia setze l’acceptaren i Paquito va somriure i va ser feliç.

Malauradament, sols puguè gaudir un any del seu escut i de la seua falla. Va morir l’any següent. Paquito, fores com un troç del cel ací a la terra. Morires de faller i en el teu vestit et soterraren. Paquito, ja eres història viva de la teua falla i del teu escut! És indudable que en les falles actuals tot ha adquirit dimensions gegantines. Han tocat sostre? No seré jo qui jugue a futuròleg.

Des de que plantaren la primera falla (1979) fins ara, hem experimentat que les falles presenten innumerables problemes, derivats del monumentalisme, d’un barroquisme caduc i passat de moda i d’un sobre cost en materials i mà d’obra. Aquest últim problema ens obligà a baixar de categoria en dues ocasions, però la vitalitat dels fallers de Lluís Belda han demostrat capacitat d’incorporar nous elements a la festa i racionalitzar les despeses per a què tots, fallers i visitants, puguen divertir-se.

No arribarem mai a omplir un cafís de premis i guardons, però sí els suficients per a col·locar-los en els murs del casal, on lluixen amb tot el seu esplendor davant el goig de tots els fallers. Hi ha dos verbs (motivar i perseverar) que deuriem estar sovint conjugant-los. Gota a gota l’aigua és capaç d’obrir una pedra, i no per la seua força, sinó per la seua perseverança. És per això que tot el que s’aconseguix en la falla pertany als que mai veureu rendir-se ni cansar-se. Sigam sent nosaltres, que encara que estem actius, fallers de soca i arrels, sense soldadures ni clavills; honorem, sobre tot, als que ja no estan amb nosaltres i ens marcaren el camí a seguir. I, finalment, diguem-los als que vindran: “sigau sent com els d’abans”. Fallers de la falla Lluís Belda, en vostres mans està el Llibret número 39 de la història de la falla. 40 anys ens contemplen. Llegiu-lo, estimeu-lo i conserveu-lo. Avuí, ara mateix, és història viva. Demà serà record i nostàlgia.

Autor: Vicent Escrivà

Som i Serem De vegades resulta curiós vore la rapidesa en què passen els anys i el ritme al que canvien les falles. Què les falles han evolucionat en les formes i en el fons, ningú no ho pot negar, cada vegada més grans, més perfectes, més paregudes a la realitat… a l’igual que el monument, la indumentària ha sofrit canvis importants, un any més llargues, al següent més curtes, enguany caramba, a l’altre banda…i així successivament. Moltes circumstàncies han passat des d’aquell 1978 tant a nivell social com internacional, la qual cosa implica que les falles es sumergisquen en un món de crítica i sàtira. 40 anys, 40 anys han passat des que 4 persones van decidir crear aquesta falla, una falla on s’ha procurat fomentar tot allò que és patrimoni del nostre poble, ja patrimoni per a tota la Humanitat: llengua, costums, conservació de tot allò que tinga un significat autèntic de la nostra personalitat valenciana. I en definitiva, l’ànima d’aquesta terra. La gent jove de la nostra falla viu una època on Lluís Belda no troba el seu lloc parlant monumentalment, on les presentacions de nostres Reines no es plenen com altres comissions, on costa molt guanyar un banderí en qualsevol categoria, no obstant, no saben que Lluís Belda ha estat una falla molt gran parlant en tots els àmbits. Tota Gandia i la comarca omplia el passeig de les Germanies de gom a gom per assistir a la cremà de la millor falla d’especial, sí, aquestes coses han passat a la nostra falla, en concret els anys 1988, 1989, 1992, 1994 i la millor falla infantil l’any 2000, a més, quan la majoria de falles no tenien mantenidor ni sabien qui buscar, Lluís Belda ja era pionera en portar personatges il.lustres, com per exemple Pepe Domingo Castaño.

A més, des d’on llegiu, els llibrets de Lluís Belda han estat el millor llibret per la Junta Local Fallera els anys, 1980, 1983, 1984, 1988, 1991 i 1992 i guanyador del premi extraordinari Llibret (Lo Rat Penat) en el 1981 i 1982 i 1998, també sent dels més innovadors a les portades de Llibret durant molts anys incloent estar nominats a la millor portada de la Comunitat, la qual cosa significa que sí hem fet coses importants, sí hem estat una falla important, així ho contemplen les parets del nostre casal, estem en la història de Gandia i de València, però tot ho hem fet des de la humiltat, sense fer soroll, com som, gent d’apeu, i perdre el nostre segell seria perdre la nostra identitat. Aquest any, quan la majoria de comissions cel.lebren tants anys de falla, nosaltres no hem fet res especial, no cantem cap victòria per continuar ací, no obstant, continuem amb les il.lusions renovades i fent falla que és el que importa, passen 40 anys més, millors o pitjors, passen els presidents i les presidentes, les reines i els fallers, la nostra història i el nostre lloc a Gandia no ens el llevarà ningú. Per finalitzar sols em queda dir que en aquests temps de llibertat i democràcia, en que cadascú pot expresar la seua opinió, respectant la dels demés, jo vullguera que les falles, deixant al marge qüestions polítiques, es dedicaren a fomentar, a més de l’aficció a esta festa tradicional i eminentment popular, l’altra aficció, que per tan nostra, la tenim en la cambra com un moble vell, plena de pols. Eixa aficció, és la de ser i sentir-se valencians, per damunt de tot.

Autora: Sara Guillem Cardona

40 a n y s

d’història

Aconseguim per primera vegada el Premi Extraordinari (Lo Rat Penat)

Primera Presidenta de la Falla. Conxa Peyró

Rebem el premi de Llibret Regne de València de mà de la Fallera Major de València

Aconseguim ser la millor Falla Infantil de la ciutat l’any 2000

Primera vegada en ser la millor portada de Llibret de la ciutat l’any 1998

Algunes anècdotes d’aquests 40 anys Som per primera vegada la millor falla de Gandia l’any 1988

Primeres exaltacions

Inaugurem el casal Sant Pere l’any 2000

Grup de teatre anys 80

1979

1980

1981

Inmaculada Jiménez Ferrando

Vicenta Llorca García

MªCarmen Cerdá Miquel

1984

1985

1986

1982

Loles Navarro Bover

1983

MªDel Àngels Pérez Mayor

1987

1988

Eva Mª Navarro Bover Felicidad Sánchez Bañuls

MªJosé García Simón

Eva Castelló Bañuls

MªAmparo Almiñana Martí

1989

1990

1992

1993

MªCarmen Sanjuan Piquer

Patricia Almiñana Martí

1991

MªJosé Castelló Ferrairó

Inmaculada Sánchez Bañuls Beatriz Castelló Bañuls

1994

1995

1996

1997

1998

MªJosé Vidal MorantO

MªCarmen Moreno Seguí

Maika Artés Faus

Natalia Moya Frasquet

Marta Sanchis Gregori

1999

2000

2001

Lola Barranca Gómez

Amparo García Tomás

Carolina Castellá Balaguer

2004

2005

Silvia Calado Martínez

2009

2006

2002

Julia Martínez Cruañes

2003

Miriam Mascarell García

2007

2008

Paula Castellá Balaguer

Sandra Escrivà Martínez

Begoña Gras Martínez

2010

2012

2013

Patricia Moratal Martínez

Raquel Díaz Camarena

Felicidad Vidal Sánchez

2011

Eloisa Enguix Barber

Eloisa Enguix Barber Verónica Ferrer Martí

2014

2015

2016

2017

2018

Esther Garcia Felis

Sara Guillem Cardona

Maria Guillem Cardona

Aida Lloret Navarro

Belén Cortell Merino 27

1979

1980

1981

1982

1983

Eva Mª Navarro BoverO

Eva Mª Castelló Bañuls

Rosa de Diego PeyróO

Gracia Mª Castellà Belda

Graciela Bou Giner

1987

1988

1984

1985

1986

Maria Rocher Mas Sabina Ibáñez PuigO

Amelia Castellà BañulsO

Marta Sanjuan Piquer

Esperanza Puente CarranzaO

1989

1990

1992

1993

Lorena Sanchis Gregori

Julia Martínez CruañesO

1996

1997

1998

Ainara Aparisi Muñoz

Zaira Sánchez IvarsO

Marta Miñana Pascual

1991

Aurora Martínez Cruañes

Rosana Sánchez IvarsO

1994

1995

Ana Vicens BertóO

Sonia Lafuente Martínez

Mª Luisa Montaner Roselló

1999

Cristina Tavallo Donet

2004

2000

Dulce Nombre de Maria Martínez García

2005

2001

2002

2003

Marta Vidal Ortolà

Aida Lloret Navarro

Laura Vila Monzó

2007

2008

2006

Marta Donet Orchilles Maria Cortell Merino

Maria Barber Deusa

Marta Marcos Ribes

Laura Garcia Puchol

2009

2010

2012

2013

Beatriz Ripoll Castelló

Cristina Ribes Millan

2011

Paula Pellicer Barranca

Estela Fenollar Barber Sonia Mascarell Garcia

2014

2015

2016

2017

2018

Alejandra Mascarell Garcia

Blanca Ripoll Castelló

Begoña Costa Martínez

Olga Navarro Martínez

Alba Fernández García 29

Gandia 2018

Sara Sanvíctor Beneyto Núria Llopis Carrasco Sou tota poesia fetes sublim madrigal, el més ansiat madrigal de nostra festa fallera Arrebatador és el vostre mirar la llum que despreneu toca el cel llum de vida que en son brillar encén la festa a tota la ciutat Una catifa de roses i clavells s’estén al vostre caminar per a que viscau els moments més bells que mai podrieu imaginar.

Salutació E

stimats amics i fallers:

En primer lloc, vull saludar i donar les gràcies a totes aquelles persones que, d’una forma o d’auna altra, col•laboren amb la nostra associació, veïns i veïnes, fallers d’honor, comerços, i el barri en general. També vull donar el meu agraïment a cadascuna de les persones que formen part de l’associació, la qual tinc l’honor de representar per segon any consecutiu. Des de les persones que treballen i desenvolupen els seus càrrecs, que son necessaris per gestionar la nostra falla, fins l’últim vocal, ja que entre tots aconseguim portar avant la nostra festa. Enguany, amb l’experiència adquirida, per a mi tot és una mica diferent. Em puc permetre gaudir una mica més, ja que hi ha coses que ja no són una novetat, i si pot ser he intentat millorar tot una mica més que l’any passat. Espere que totes les dessicions hagen estat encertades, per aconseguir que tots els fallers gaudisquen de la festa i estiguen orgullosos de la seua comissió. També vull recordar els 40 anys d’existència de la nostra associació, dedicant un record a tots els que van estar i als que ja no estàn, fallers, amics i veïns, perque tots junts hem fet gran aquesta comissió i entre tots hem escrit els 40 anys d’història de la nostra benvolguda falla. Per finalitzar aquesta salutació, vos convide a participar de tots els actes, i gaudir de la nostra festa. Fallers, veïns i simpatitzants, Què passeu bones falles!

El President:

Miguel Escrivà Blanes

Salutació F

allers o falleres, veïns i amics!

De nou s’acosta la primavera, i amb ella els dies de falles. El temps passa de pressa, i sembla que va ser ahir quan va començar l’exercici, i el president em va proposar ser la delegada de dones. Gràcies Miguel, per confiar en mi. En primer lloc, vull donar les gràcies a les persones que col·laboren en la nostra festa, especialment a totes les dones de la comissió. Feu un treball importantíssim. Cavalcades, festival musical infantil, cobrament del barri...tasques que comporten molt de sacrifici i hores de dedicació. Sense la vostra ajuda i compromís no seria possible dur endavant aquest projecte. A les nostres reines, Belén, Dulce i Sandra, la nostra padrina, Patricia, i com no, els representants infantils, Alba, Lucía, Sofia i Iago, us desitge que visqueu estos dies amb molta intensitat i que aquest somni que esteu fent realitat us ompliga de satisfaccions. Podeu comptar amb mi per al que necessiteu. Per acabar, desitge que totes les il·lusions que hem posat en aquest exercici es vegen complides, i que la bona convivència que uneix a la nostra comissió des de fa ja 40 anys perdure per sempre. Visca la falla Lluís Belda!

La Delegada de Dones:

Mª Dolores Gregori Bordés

Compta amb mi en l’últim sospir de la nit i en el primer alè del dia. Als teus llavis, quan badallis, compta amb mi. Compta amb mi quan s’oxidin els dies i si la boira entela els vidres dels teus somnis, quan no els trobis, compta amb mi. I tu i jo, en una ciutat gelada desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que se’t curin les ales jo seré aquí espantant els teus malsons.

“Compta amb mi”. Txarango

AUTOR DE L’EXPLICACIÓ Vicent Barber Durá

ARTISTA

Alfredo Guillem

LEMA Somni

Reina de la Falla Belén Cortell Merino No et fan falta robins a la corona ni lluir guarniments i joiells d’or, si la teua bellesa la pregona un remolí de taronger en flor. No necessites tela recamada de perles, ras de seda, ni brocat, si sembles al matí tan delicada com sembla la rosella enmig del blat. Si eres rica de tu, que et pot fer falta? Si per ser de les flors la capitana ja portes una rosa a cada galta, i escampes al passar, Belén, lleugera, una dolça fragància que agermana tots els perfums que du la primavera?

Reina del Foc Dulce Martínez García A foc estan tocant, i no és estrany, puix passejant abrases el carrer i sembla que ve agost passat febrer. Calenteta tindrem la festa enguany. Però ... acudiu! Què es crema nostra casa! I has sigut tu: la reina de les flames. Ara no hi ha prou braços, ni prou cames, per a tant de tió, ni tanta brasa. Irreparable incendi és la bellesa quan pren, Dolça, com tu la tens ben presa, i crema com la brasa a poc a poc. Després, quan a la nit, canviant el joc, esclates com la falla tota encesa, no hi haurà qui per tu no es llance al foc.

Reina de la Festa Sandra Catalán Pellicer Somrius i et vas posant la roba nova, et mires a l’espill amb parsimònia, i et dones dos gotetes de colònia, sabent que de segur passes la prova. Camines i els dos peus en consonància troben eixe compàs que t’allibera, i en perdre la vergonya prens sencera una copa que acurta la distància. A tu, Sandra, no cal donar-te corda, puix, crec que més que Reina eres campiona de fer gresca, bullici i festejar, i el teu riure ens inspira i ens recorda que el nom que duus en la teua corona és “Festa”, i que ja és hora de ballar!

Padrina Patricia Moratal Martínez Ara que tantes pluges han caigut emportant-se a esquinçalls el teu vestit, ara que la memòria sembla oblit reviuràs tot allò que ja has viscut. La màgia de la festa ha renascut, i quallada d’espurnes trenca en nit; el cor s’eixampla i ompli l’infinit eufòric d’alegria i joventut. I al centre, tu, amb mirada aiguamarina, mostres, Patricia, el bell rostre extasiat, lluint la teua banda de padrina; la colla s’estremeix amb cada esclat; el foc, cremant la falla, ja declina, i el temps es torna goig al teu costat.

Cens Faller

Alborch Angulo, Lucía Albuixech García, Diego Albuixech Malonda, Fidel Almiñana Martí, Amparo Álvarez Noguera, Alicia Arnau Esther Bañuls Castelló, Melin Barber Deusa, Maria Barber Durá, MªAmparo Barber Durá, Vicente Carlos Barber Peiró, Joaquin Bertó Ascó, Amparo Bertó García, Vicente Boix Fuster, Francisco Javier Brotons Mompo, MªLuz Bustamante Calabuig, Miguel Bustamante Fons, Sara Calatayud Mahiques, Adela Camarena Cabanilles, MªDolores Carbó Martínez, Marcos Carbó Valverde, José M. Cardona Algaba, Vicenta

Cardona Cholbi, Rocío Castelló, Alicia Català Llinare, Laura Catalán Palacios, Vicente Catalán Pellicer, Sandra Cortell Bataller, Josep Cortell Merino, Belén Cortell Merino, María Cruañes Durá, Aurora Deusa Gregori, Sergi Deusa Llopis, Pilar Deusa Nadal, Jose Díaz Morant, Felipe Donet Alberola, Fernando Donet Almiñana, María Escrivà Blanes, Miguel Escrivà Cardona, Maikel Esteve Ferrairó, Minerva

García Escrivà, Oscar García Felis, Esther García Moya, Dulce García Perelló, Jesús García Puchol, Laura García Puchol, Marta García Simón, MªJosé García Tomás, Amparo Gil Català, Carla Gironés Pérez, Borja Goig Álvarez, Abel Goig Álvarez, Alicia Goig Valenzuela, Toni Gras Martínez, Beatriz Gras Martínez, Begoña Gras Martínez Blanca Gregori Bordes, MªDolores Gregori Cervera, Rafael Gualde Faus, Encarna Guillem Cardona, Maria Guillem Cardona, Sara

Llinares Soliva, Gonzalo Lloret Navarro, Aida Marcos Gómez, Enrique Marcos Ribes, Marta Martínez Aparisi, Reme Martínez Brotons, Carmen Martínez Brotons, MªLuz Martínez Ferrer, Manuel Martínez García, Dulce Martínez Roig, Fani Martínez Roig, Nieves Martínez Roig, Patricia Martínez Silla, Ana Martínez Vilaplana, Jose Mascarell García, Sonia Mayor Carbonell, Luisa Merino Quiles, Charo Millan Linuesa, Ana Millet Pérez, Pilar Millet Jose Miñana Pascual, Marta Morant Martínez, Oscar Moratal Martínez, Jose Francisco Moratal Martínez, Patricia Moreno Torres, Ahinoa Moya Frasquet, Natalia

Cens Faller

Fenollar Barber, Carlos Andrés Fenollar Barber, Estela Fenollar Montaner, Salvador Ferrer Martí, Verónica Fons Vicedo, Terete

Cens Faller

Navarro Bover, Esteban Navarro Bover, Salvador Navarro Martínez, Maria Navarro Sigalat, Benito Novell Peiró, Fernando Pascual Camarena, Elena Peiró Millet, Lolita Pellicer Cases, MªJosé Peretó Pelayo, Elvira Pérez Longás, Francisco Piera Alcaraz, Clara Piera Sánchez, Patricia Pons Miñana, Darío Pons Miñana, Jose Puchol Calatayud, Cristina Rabald, Dita Reig Montaner, Esteban Reig Moreno, Javier Ribes Domenech, Vicente Ribes Gualde, Lucía

Ribes Gualde, Vicente Ribes Millan, Cristina Sabater Serrano, Lucía Sánchez Bañuls, Felicidad Sánchez Pardo, Kevin Sánchez Pardo, Judith Sánchez Pardo, Sergio Segura Cardona, Ana Simón Pisionero, Finita Tavallo Peiró, Jesús Vila Martínez, Paula Xaixo Sanchis, Francisco

EXPLICACIÓ “SOMNI” (O ... QUINA NIT ENS ESPERA!) PREÀMBUL Ací teniu artista de profit! Heu vist quin tros de lema s’ha espolsat? Serà que el pobre xic no haurà dormit? Què li agrada de més calfar el llit? O pot ser siga massa rebuscat?

O ha volgut dir l’autor amb molta conya que atès que el seu dibuix no porta guió, que acabar les escenes li fa nyonya i que inclòs ens podem pegar la tonya, açò no és falla, és ... al•lucinació?

Perquè, digueu, qui havia de pensar, (I ací, desesperat, llance un sospir!) que amb eixa cançoneta de somiar acabara l’artista per plantar catorze personatges de Shakespeare?

Però oblideu per ara l’embolic, o podríeu passar tres nits d’insomni, que a mi no se m’arrugarà el melic per tindre, ni que siga per càstig, que treure-li trellat al nostre SOMNI. (I vaig a començar d’una vegada, o tot el somni es tornarà BECADA.)

RESUM

ARA VAIG A DESCRIURE-VOS L’ESBÓS, VULL DIR, SI NO ENTROPESSE I CAIC DE TÒS Del que parla la falla s’anomena quimera, fantasia, visió, engany, o deliri, il•lusió, faula ... i enguany d’aparences tindrem la falla plena. (Si somni només fóra descansar, per què, digueu, ens costa matinar?)

El primer que voreu, i està en el centre, és la testa inclinada d’una amiga que sembla més badoca que una figa i no sabem si dorm o fa de ventre. (Es Titània, la reina de les fades, que estiueja a Gandia i ve debades.)

I els nostres somnis venen disfressats amb els solemnes i pomposos trages de catorze famosos personatges per un il•lustre autor imaginats. (De William ja us he parlat abans, així que el ball comença sense més.)

Si mireu cap amunt, per dalt del cap, una ombra, que tant pot ser home o cabra, està dreta i de poc no s’escalabra fent onejar la capa com un drap. (És Oberó, a qui per raons estranyes de cop i volta li han crescut les banyes.)

Per acabar el quadre hi ha un donyet de nom Robin el Bo, i és bona peça, puix sempre el trobem fent alguna endreça o recorrent els boscos com un coet. (En una nit d’estiu tots tres somiaren. De ben segur que saps ja la que armaren.) I com ací el dibuix ja s’ha acabat, hauré de completar la nostra falla amb vacil•lants visions de fum de palla, i no penseu que vaig mig col•locat! (Vaig a afegir de caldo quatre escenes que per a mi seran quatre faenes.) En el primer cantó i amb molta audàcia tres bruixes ens faran la profecia de qui tindrà el poder i l’alcaldia, tornant somni la nostra democràcia. (Les bruixes de Macbeth - ai, quin pastísacaben afiliant-se a Compromís!) Després vorem que un príncep de tercera parla d’identitat i s’enfurrunya dolent-se, està ben clar, per Catalunya, dirigint-se a una pobra calavera. (No vos caldrà, per vore, massa ciència, el somni de Hamlet: la independència.)

REMAT

EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU (A GANDIA) A dos passos l’amant i l’estimat són Romeu i Julià, o Júlia i Romina. Sense mirar qui té xufa o petxina, el seu somni veureu que és la igualtat. (Aquests quan sumen dos formen parella, i no importa si són mascle o femella.) I ara, per rematar-ho ja ben mort, un Shakespeare ens vindrà d’afegidura, demostrant que tractant-se de cultura el camí que portem va fent-se tort. (En aquest cas el somni o mascletà és que William va escriure ... en català!) Així ja teniu clar que en aquest món tot és somni, aparença i falsedat, però ara us demane per bondat que acabeu de llegir aquest malson. (Què els somnis que semblaven realitat, quan despertes es tornen destrellat.)

El cas que ocupa el remat procedeix d’una comèdia i parla d’un altercat que, semblant a gos i gat, trobem en l’enciclopèdia.

Envia al seu fidel Puck per una exòtica flor amb la qual, traient-li el suc, i ací és on voreu el nuc, es fa un elixir d’amor.

Oberó, rei dels follets, es venjarà de Titània per negar-li un fillolet que ell vol fer el seu vailet amb una idea espontània.

La reina en un llit de roses fet per diligents vassalles somiava en les seues coses i Oberó, sense més gloses, va i l’hi besa a les parpelles.

Al moment que despertava Titània, i va ser de xurro, just al seu costat passava un beneït, un tros de fava, que portava un cap de burro. I com si fos fet a mida, en menys temps que ho puc contar, eixa reina tan lluïda, ja veieu com és la vida, del burro es va enamorar.

Però per fer burla i rialla revisem l’orde del dia, i actualitzem la rondalla, ja que ací, a la nostra falla, volem parlar de Gandia.

DIANA ÉS NOSTRA TITÀNIA, CRIDEU-LA EN AVANT DIÀNIA La reina Diània vivia en un bosc quallat d’ensomnis, on regnava l’alegria: una sorprenent Gandia, el món fantàstic dels somnis.

De Gandia ama i senyora, passava el dia cantant, però dalt hi ha una penyora que cridant-la usurpadora la criticava bramant.

L’envolten follets i fades, que al jardí donen encís, nimfes sempre confiades, gnoms amb camises brodades ... quasi sembla un paradís.

Em referisc a eixe “nyapa” disfressant-se d’Oberó, embolicat en la capa que pensa que tot ho tapa, dient ‘Gandia sóc jo’.

Torró, desitjant venjança, per ser més gelós que el moro, buscava un Puck de confiança i va trobar ben en dansa a un que li deien Montoro.

Puta sort! qui esperaria que, fent la ciutat malbé, fora el primer que voria (No cotxe, vespa o tramvia) un camió de FCC?

I com a nou elixir que minva la voluntat, després de molt discutir, acaben per establir el “Pla d’estabilitat”.

Ara estima la brutícia, la ronya li alegra els dies, i sense tindre malícia, considera una delícia apilar escombraries.

Ella el veu, l’ol i es desmaia, els ulls una taca verda. Sona un clàxon i s’esglaia, però al vore el fem s’esplaia, i s’aficiona a la merda!

La pobra Diània, encisada, creu que merdosa és millor, més Gandia, desgraciada, en una altra temporada semblarà un abocador.

Lliçó: És, retallar en neteja, com ballar amb la més lletja. 58

Com no vull amagar res us diré que m’ha arribat que s’han pujat al remat un parell de ninots més.

AFEGITÓ

El primer, una fadeta, flor-de-pèsol té per nom, que ve a presentar-nos com era Gandia ben neta. En realitat la xiqueta no us és desconeguda: és una mica barbuda i es desplaça en bicicleta. L’altre, un lloro xarrador, no sé el perquè d’apropar-se. Diuen que per adornar-se no troba al món prou color. A més de donar desfici, a Diània parla en vers, recitant-li “L’Univers” però “sense precipici”. ***

1. PRIMER SOMNI DEMOCRÀCIA

LA TRAGÈDIA DE MACBETH La primera reflexió que el tema convida a fer és provar l’alienació que produeix l’ambició als que busquen el poder.

Però ara que ho veig escrit, - sí, tinc la memòria fluixa Gandia ja ho ha patit, perquè tot i votant pit Diana té dret de cuixa.

Puix us caldrà recordar - Bo !, no hi ha un altre remei ... el que a Macbeth va passar quan li van vindre a anunciar que prompte seria rei.

I si heu de manar els “bons”, vullguem sol o vullguem pluges, no ens toqueu més els collons: en lloc de fer votacions, interrogueu a les bruixes.

Si estaves fet pel sitial, i manar és el teu fi, no deixes que cap pardal ni procés electoral entorpisca el teu destí.

LES TRES “GERMANES FATÍDIQUES” FAN PROFECIES VERÍDIQUES

Heu de saber que a Gandia hi ha bruixes en abundància que sense cap redundància fan un treball essencial, puix tenen dots de vidència i per ser de soca antiga et lligen d’una bonyiga com del fons d’un orinal.

Si les voleu reconèixer us donaré algun exemple: no s’acosten a cap temple i odien els agnusdeis. Mai vesteixen a la moda, fan més por que la tarasca, són amigues de la casca, però no creuen en reis.

En aquest cas podeu vore com, a ritme de bolero, remenen eixe putxero on van coent un bollit que els aguditza la vista, mentre els quatre candidats desfilen esperançats per davant del tripartit.

El primer que passa és CIRO, que aguantant-se el mal de ventre, conta que ell està en el centre i vol fer concentració. Però al dir de ser alcalde, com si demanés la lluna, les bruixes canten a una: “No, no, no, no, no, no, no”. Després passa Don ARTURO, i comprometent-se a fer-ho tot i més a “coste cero”, diu que s’ha guanyat el cel de repetir alcaldia. Criden les bruixes: “No fotes! Serà això quan les granotes de la marjal crien pèl “. Segueix la roda LORENA. Sembla que també té ganes, i llança al vol les campanes pensant que ja ho té a la mà. Però les bruixes, contrites, la reben tocant-li a mort, dient: “Hui no has tingut sort. Pot ser si tornes demà. “

I finalitza DIANA, que confiada i altiva diu que no hi ha alternativa al•legant que el seu destí es lluir-se d’alcaldessa. Mirant-la plenes d’amor, les bruixes canten a cor: “Si, si, si, si, si, si, si.”

Per tant us faig la pregunta: en lloc de tanta baralla no és millor si el poble calla i deixa seguir el fil? Així la nostra Gandia rebrà l’honor i el respecte de tindre el govern perfecte: la democràcia bruixil! ***

2.SEGON SOMNI INDEPENDÈNCIA LA TRAGÈDIA DE HAMLET, PRÍNCEP DE DINAMARCA

Ací l’autor ens proposa, o més ben dit ens embarca, en contar la trista història d’un príncep de Dinamarca. Una història de traició, enverinament, fantasma, i també de corrupció, i de crim, i de venjança ... Convertit tot en un joc de política i poder on el poble conta poc i el trellat conta no gens.

Així comprendreu per qué, admirant aquell país, alguns acaben per fer el mateix en ràbia i crim.

Acostem-nos a l’escena i escoltem el que allí es diu, perquè veient tanta pena, no sé si estan morts o vius.

ESCOLTEU EL QUE ASSEVERA HAMLET A LA CALAVERA HAMLET:

CALAVERA:

Aprofitant que estem sols i que l’estar sembla dolç en este vell cementeri, amb veu serena i sincera, honorable calavera, vull contar-te el meu misteri.

Ei! no faces tanta volta, que sóc de llàgrima solta.

CALAVERA: Mal comença la raó si l’Honorable sóc jo.

HAMLET: Com a pàtria succedània, lluny, a la Mediterrània, vaig trobar un nou país, una nació de bandera, moderna, capdavantera, un autèntic paradís.

HAMLET: Amb tot el pesar del món vaig perdre família i tron i vaig haver d’emigrar de la meua Dinamarca, pescant en una altra barca, remant en un altra mar.

CALAVERA:

HAMLET:

Tots els bovos tenen sort. A mi açò em sembla molt fort!

Però va arribar la crisi retallant el benefici i al desgraciat fent patir; i volent seguir el batre, quan vaig demanar el quatre, tot va eixir a relluir.

HAMLET: Per no ser massa faener vaig conquistar el poder engalipant a la gent, i deixant l’audiència muda de tota aquella moguda m’emportava el tres per cent! CALAVERA: Ai, deshonrat, qui et donara una passada de vara!

CALAVERA: Creuré en la glòria divina si un raig cau i et fa xitxina!

CALAVERA:

HAMLET:

Si jo tinguera ací un coet, et faria el cul blanet ...

Ara que tot ha passat pense que ho he exagerat declarant la independència. Podem trobar solució per no anar a la presó sense demanar clemència?

HAMLET: Com podia guanyar més vaig iniciar el Procés aspirant a fer-me amb tot. Però no vaig rebre auxili, i vaig fugir a l’exili, deixant als meus com Camot.

CALAVERA: Tu sempre donant maror ... A la presó estàs millor!

CALAVERA: Així veus el que resulta volent fer tanta consulta.

HAMLET: Mentre visc com un marqués gastant els vostres diners, decidisc el que he de fer. Tornar i fer-me prudent, o cabrejar a més gent? Punyeta! Ser o no ser? CALAVERA: Però Hamlet, quin afront! Qui t’has cregut, Puigdemont?

COROL.LARI DUBTÓS

Per acabar el sermó, recordeu a aquell rebel que volia ser campió de la participació i que li deien Nahuel? Què amb un parell de bigots ens convida a què posem a la web els nostres vots “fent entre totes i tots la Gandia que volem”?

I després de volta i cop, quan ens promet decidir sobre l’ús de Santxo Llop camvia de pas i, “ale-hop”, retira allò que va dir?

Si escoltar ja no et convé i el que dius és tot mentida, no ens faces el paripé, i si tens dubtes, saps què? Desfulla la margarida. ***

3.TERCER SOMNI IGUALTAT LA MÉS EXCEL.LENT I LAMENTABLE TRAGÈDIA DE ROMEU I JULIETA Tot seguit teniu el cas que ens descobreix un amor encaminat al fracàs, i el seu cruel desenllaç de tragèdia, dol i plor. Dos joves enamorats viuen un amor prohibit. Pels seus cognoms enfrontats, sempre es troben amagats per la foscor de la nit. Sense dir-ho es van casar però un colp de mala sort els va haver de separar. No podent-ho suportar, troben remei en la mort.

Però hui en aquests aspectes el somni ja és realitat, perquè tractant-se d’afectes, sense ser del tot perfectes, mana la diversitat. Puix, digueu, on hi ha un Romeu? On hi ha un amor censurat? O una Julieta veieu, de l’amor, profà o de déu, dir què és delicte o pecat?

AQUESTA HISTÒRIA IGUALITÀRIA JA QUASI SEMBLA ORDINÀRIA

La Romina és perruquera, i fa, ben aprofitats, depilacions a la cera, manicures i cardats. La Júlia té un altre ofici i torna de l’oficina d’una estació de servici fent pudor de gasolina. No es coneixien de res però prompte es solucionà quan, ja fa dos anys i un més, es troben a Mercadona. I com ara viuen juntes, van tapant algun clavill, esperant, i no preguntes, perquè prompte vindrà un fill. Celebrem la bona nova ja que la diversitat, ací mateix tens la prova, triumfa a la nostra ciutat. ***

4.CUART SOMNI CULTURA

XESC PIR IN LOVE

En aquesta escena que tanca el cicle del monument crec que l’artista embarranca i la nostra sort desbanca amb un tema incongruent. Un Shakespeare enamorat, environat pels seus llibres, escriu prou atrotinat perquè sembla que ha tastat tres o quatre cubalibres. És que la vista m’enganya, o això és el món del revés? Puix ja veieu que acompanya com un ou a una castanya contar Gandia en anglès.

A més que us faig memòria que el nostre cap i casal ho ha decretat, fent història, (bé ... sense pena ni glòria): Som capital cultural!

I dura esta distinció tres-cents seixanta-cinc dies, perquè després, amb raó, li passarem el pendó a la veïna Potries.

March sense dubte és l’estrella. Després ens parlen dels Borja. I acabem calents d’orella amb Martorell i Corella. No hi ha res més a l’alforja?

Però això em ve de primera per treure’m un pes del cor: per quina estranya quimera sols cultura es considera si és de l’any de la picor?

Va, calfeu-vos el cabet; tampoc caldran tants afanys ... Crec que no deu ser secret. Alguna cosa haurem fet en aquests quatre-cents anys!

NO ACCELEREU EL MOTOR, EN EL NORD ESTAN PITJOR

Saps que en aquest món traïdor no conta la realitat, la cultura no és valor, i el que és encara pitjor, mana la “post-veritat”. Qualsevol barbaritat pot ser tinguda per certa, si et convé, si t’ha agradat, si el rival ha contrariat ... el saber està d’oferta. Com aquell fals erudit que sense escrúpols encunya la hipòtesi que ha descrit que tots roben, i està dit, a la dolça Catalunya. Diu que l’estat ha fet plans i l’èxit torna espanyol des de cinc segles abans, mentre el furta als catalans com a un xiquet un bunyol. Un ‘Colom’ de l’Empordà, un ‘Cervantes’ de Xixona, un ‘Quixot’ en català, i una Santa - qui ho dirà? ‘Teresa’ de Barcelona.

Però pense que excedir el límit de la burrera és sobre el nostre autor dir que el seu nom era ‘Xesc Pir’ i nasqué a Matadepera! Si no paren la tabarra ni desmentim eixa tesi, per ser el que més desbarra diran que a Torredembarra és on va nàixer el ‘Messi’.

Lliçó: La que tinga cul i mamelles, que no conte meravelles. ***

Ara que el somni ha acabat i he aconseguit l’impossible espere que allò explicat us resulte digerible.

FINAL

Us he parlat d’encanteris, diversitat i neteja, de bruixes, de cementiris, d’allò que a tots ens cabreja. Només queda dir adéu, encara que estiga escèptic. Vigileu amb el que feu perquè el conte és narcolèptic. També espere que l’artista trobe prompte alguns patrons i que ens alegre la vista ... una falla de collons!

I quan arribe el moment, tronant la festa fallera, exclamen plens de content: Ai, quina nit ens espera!

AVĂ?S

***

Si alguna part del que he escrit no la trobeu a la falla, preneu-vos una cassalla, giteu-vos ... i bona nit!

f n I Llibret

l i t n a

Explicació Infantil “Conten les llegendes que en una ciutat ducal el sol naixia de sobte sense voler fer-se esperar… Fins al país de la Xina el veien amb claredat i és que eixe sol els cridava des de Gandia ciutat…”

Des del país de l’Orient un gran drac ens ha arribat a la Falla Lluís Belda i ací es pensa quedar! Amb la seua dansa hipnòtica els mals pensa espantar perquè els xiquets d’aquesta falla tranquils puguen jugar. De sobte se n’adona, ja que un bunyol ha tastat que li agraden tant eixos dolços que amb xocolate els mullarà! A pesar de la seua grandària i amb la força que pot actuar aquest drac de la Xina als bunyols es rendirà… La bona sort ja està ací el drac comença a ballar! al president i a la reineta als premis els farà pujar!

Una geisha molt bonica amb un falleret està parlant, xarren amb emoció dels plats que tenen davant. La fideuà de Gandia és el millor que he provat! diu la xina contenta menjant sense parar. Aquest arròs 3 delicies tampoc està gens mal! Diu el nostre falleret i la gola es torna a emplenar. I és que la barreja de cultures mil•lenàries i tradicionals als nostres xiquets i xiquetes molts valors podrà ensenyar. La cultura valenciana amb la xinesa es pot comparar, ambdós són riques i antigues i amb el foc els agrada jugar

Soroll, llum i alegria; pólvora, esclat i clamor plenen les dos cultures i les omplin de color. La seda originària de la Xina en València va recavar per a donar vida a les falleres que en els seus vestits portaran. Homes i dones la porten de les dues cultures igual i és que l’art de la Seda per les dues és important. Com important és la música i els instruments tradicionals que junts composen melodies en la nostra falleta sonant.

Un panda negre i blanc l’orxata fresqueta ha tastat i al seu sabor deliciós s’ha fet aficionat. Les rates penades alegres passen pel seu voltant i el panda sense pensar-ho les agafa amb les mans. “Vaig a menjar-me una d’elles!” exclama tot enfadat al meu bosc no vull tornar sense una haver-me tragat. “A les meues muntanyes de Xina no es poden trobar només a València existeix aquest exquisit menjar!” Una grua xinesa a l’Albufera ha arribat i una pateta de les nostres la comença a saludar. És fan molt bones amigues i queden per a nadar i a pegar una volteta pels nostres paratges naturals.

Vingau, vingau, apropeu-vos! que detall no faltarĂ les antigues llegendes ens diuen el que la falleta ens contarĂ . Gandia del sol naixent la Xina ens vol apropar i juntes les dues cultures gaudir a tots ens faran.

El meu poble té una plaça de records, fanals encesos i banderetes de colors. I un gran ball dirigeix les nits d’estiu, avui que tothom riu, avui que és festa major. A la plaça de nit s’hi aplega tothom. Ballen nens petits, senyores i senyors. Ballen lluny els que avui ja no hi són i entre les llums i el fum balla el nen que vaig ser jo. I en mig de la nit, t’envolta la plaça. Tot és com ahir, aquí el temps no passa. En mig de la nit, t’envolta la plaça, com quan érem petits, com quan érem petits; quedat avui a casa.

“El meu poble”. Txarango

AUTORA DE L’EXPLICACIÓ Blanca Gras Martínez

ARTISTA

Servior&Priol

LEMA

Gandia del sol naciente

Salutació President Infantil Iago Donet Moya

ola, sóc Iago, President Infantil de la Falla Passeig Lluís Belda i faller des que vaig nàixer d´aquesta comissió.

En primer lloc vull saludar-vos a tots en aquest any del 40 aniversari de la nostra falla, i dir-vos que és un orgull per a mi, junt a Alba ser els màxims representants de tots els xiquets i xiquetes dáquesta gran família fallera. Aquest any estaré sempre al costat del meu President Miquel i de les meues reines, pendent d’elles per a què brillen en tots els actes i així gaudir cada moment del seu regnat i viure amb molta intensitat aquest inoblidable any faller. No podia oblidar-me de les persones més importants per a mi, que sempre estan ahí quan les necessite, la meua família, sobre tot els meus iaios i els meus pares, Fernando i Natalia, per als que no hi ha fulls suficients on escriure tot el que mágradaria dir d’ells. US ESTIME MOLT. Per a acomiadar-me voldria dir que esteu tots convidats a passar-se pel nostre casal en les falles dáquest any. I dir a la comissió: ÀNIM, FORÇA I IL·.LUSIÓ. QUE LÉSPERIT FALLER NO ES PERGA MAI I QUE ESTIGA SEMPRE AL NOSTRE COR! Us esperem!

Iago

Reina de la Falla Infantil Alba Fernández García Has vist la llum primera que ens ve a anunciar el dia? Ella és la missatgera del goig i l’alegria. És plàcida i festera, ensomni i gosadia, nocturna i matinera, encís i poesia. És una rosa blanca en un cercle que es tanca i torna a començar. És, Alba, nomenar-te i tornar a estimar-te al vore’t clarejar.

Reina del Foc Infantil Lucía Fernández García Els teus ulls, per què són blaus? Per què és blau el teu mirar? Serà per trobar les claus que estan al fons de la mar? O per què, grisós, el cel, volent donar-se color, farà servir de model eixe univers de blavor? Però jo tinc por que si, Lucía, em mires a mi, potser blau em tornaré. Mira doncs les assutzenes i d’enveja totes plenes que es posen blaves també.

Mascota Sofía Reig Esteve Com una onada de mar el meu vers voldria ser per guanyar el teu voler en cada anar i tornar. Fer-te en el blau navegar, capitana d’un veler, a la vora del tinter, i al món dels somnis viatjar. Bressolar-te a prop del cor perquè descanses millor on siga que el veler vaja ... I com l’onada morir, Sofia, fent-te dormir no sé mai a quina platja.

Delegació Infantil

President Vice-President

Samuel Navarro Bertó

Secretaria

Alba Fernández García

Tresorera

Sara Lull Saneujenio

Delegada de Festes

Lucía Fernández García

Vice-Delegada de Festes

Gema Lull Saneujenio

Delegada de Falla

Olga Navarro Martínez

Delegat de Plantà

José Lull Saneujenio

Delegada de Jocs

Salva Navarro Bertó

Delegada de Cavalcada

Iago Donet Moya

Alejandra Camas Peretó

Camas Peretó, Alejandra Camino Rubio, Jorge Cervera Mili, Claudia Cervera Mili, Marta Climent Castelló, Lucas Costa Martínez, Begoña

Mascarell García, Alejandra Millet, Maria Millet, Jose Morant Bou, Aleix Morant Bou, Pau Moro Arnau, Paula

Navarro Bertó Salva Navarro Bertó, Samuel Navarro Martínez, Olga

Donet Moya, Iago

Pons Ferrer, Melani

Fernández García, Alba Fernández García, Lucía

Ripoll Castelló, Blanca Roselló Manera, Martina

García Gras, Leo González Machuca, Pablo

Sánchez Gras, Marc Sánchez Gras, Mateo Sanchis Llinares, Alejandro Sendra Gras, Axel Sendra Gras, Joel Solanes Almiñana, Paula

Llinares Millet, Carla Lull Saneujenio, Gema Lull Saneujenio, José Lull Saneujenio, Sara

Cens Faller Infantil

Balbastre Goig, Pau Bustamante Fons, Miguel Bustamante Fons, Borja

Xaixo Martínez, Iván

Acomiadament Reina de la Falla Infantil 2017 En aquest acomiadament com a Reina Infantil de la

Tota la meua estima per a Anna, Laura i Maria. Heu

Falla, voldria dedicar unes paraules d’agraïment. Em

estat unes reines magnífiques.

permetreu que comence pel President Infantil: I què podria dir de la Reina de la Falla, la meua Samuel, estimat cosinet, en aquest any

cosina major, a la que porte tot l’any seguint les

extraordinari has estat al meu costat sempre,

seues passes i l’espill on sempre em mire per ser

compartint cada instant del meu regnat; moltes

una bona fallera.

gràcies. T’estime molt, Aida. Voldria ara dirigir-me a les Reines Infantils del Foc i de la Festa:

La falla és renovació i renàixer any rere any, per això

Sara i Gemma; no podria haver tingut millors

cada 20 de Març tot torna a començar.

companyes de regnat. Si algun dia torneu a ser

La il·lusió d’un nou regnat batega ja en el cor de les

reines, m’encantaria estar al vostre costat.

noves reinetes.

Moltes gràcies.

Alba, Lucia i Iago: sou els màxims representants de la comissió infantil de la falla per al 2018.

Vull també agrair al nostre President Miguel

Us desitge que tingau un any faller ple d’il·lusió,

Escrivà i a tota l’executiva la seua dedicació i feina,

diversió i rises.

aconseguint així un any ple d’actes i vivències molt emotives per a mi.

Ja per acavar vull donar les gràcies a tota la meua família, des dels avis fins als cosins, tots han estat recolzant-me i han fet possible aquest somni. Moltíssimes gràcies i visca la falla Passeig Lluís Belda.

Olga Navarro Martínez

Reina de la Falla Infantil 2017

Acomiadament Reina de la Falla 2017

r. President, executiva, amics i fallers!

Avuí, mire cap enrere, i amb un somriure recorde tot el que he viscut al llarg d’ aquest exercici faller. Hem celebrat triomfs, hem compartit decepcions i tot junt ha fet que cada dia siga especial i diferent; tot lligat, a aquells que enguany ens han guiat i acompanyat en aquest camí: els membres de la nostra executiva amb el nostre president Miguel Escrivà al capdavant. Ens heu tractat com a vertaderes reines sempre al nostre costat. Gràcies per tota la vostra tasca! Em resulta quasi impossible transmetre tot allò que he viscut , perquè he gaudit i han sigut tants sentiments i emocions, que no sé si sabría expressar-ho. Arriba el moment en que, amb la mà en el cor, m’acomiade d’aquest any inoblidable. El pas del temps em recorda que tot el que comença té un final, però el sentiment faller estarà sempre en la meua vida. Maria , Laura i Ana, junt amb Esteban, Marcos i Dieter, els meus companys però primer amics. Per a mi compartir aquest regnat amb vosaltres ha estat el millor regal que podria tindre. Des del primer moment hem estat units i la vida ens ha deparat un any que recordarem sempre.

100

Estimats amics, avuí comença un nou cicle, però el 2017 sempre serà nostre! Us estime! I Olga, la meua reina infantil, cosina però com la meua germana menuda, que no saps l’orgullosa que estic de tu, que m’has demostrat l’esperit faller que tens i la responsabilitat i compromís de complir en tots els actes als que calia acudir, junt amb Samuel. Els dos heu fet una gran representació de tots els xiquets de la comissió. Sou la futura generació fallera, i heu de seguir pel mateix camí perquè continue aquesta gran festa, com ha fet la nostra família. Fallers de solera, seguint la tradició. Sou el meu recolçament i exemple a seguir, a més dels nostres indumentaristes! Però, tota aquesta trajectòria fallera li la devem al nostre eix , impulsor d’ aquest gran món, faller com mai he vist. El nostre avi Salvador Navarro, el qual sé que ha fet el possible ara i sempre per a què aquest any el compartírem junts, i el vivírem amb tota la grandesa i l´honor que es mereix. És la persona que ha fet de mi una gran fallera. Sé que era el seu desig, que arribara a sentir com ell o més la passió per les falles, i un dels seus somnis, que jo formara part de la història de la nostra comissió, com han fet ma mare i ma tia.

Gràcies per tot el que has fet per mi i estar al meu costat tota la meua vida. Conec la festa, però sé que cada any és un nou repte. Comences espectant a tot el que queda per vindre. He de dir, que em sent privilegiada per tot el que he viscut. He conegut moltissímes persones, he fet moltes amistats i sé que algunes seran per sempre. Fins i tot, quedarà marcat com “l´any de la UNESCO”, per ser declarades les falles com a Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat aquest 2017. Em demostra la grandesa de les falles i la il•lusió de tot el món faller al tindre el reconeixement que es mereix per tot l’esforç i dedicació desinteressada. Finalment, el meu recorregut no acaba ací. M´acomiade com a Reina de la Falla Passeig Lluis Belda , però continue el meu camí representant a la ciutat i a la nostra comissió formant part de la Cort d’Honor de la Fallera Major de Gandia 2018. Espere gaudir al màxim i fer-ho el millor possible! Gràcies per la vostra atenció i fins sempre!

Aida Lloret Navarro

Reina de la Falla 2017

101

Activitats al llarg de lâ&#x20AC;&#x2122;exercici faller

102

103

104

105

106

107

108

LA MÚSICA

Les falles són una mescla de molts elements, el soroll, la música, la pólvora... doncs què serien les falles sense la música? què seria la música sense les falles? És allò imprescindible per a tots, és allò en que ens refugiem quan no estem d’ànims, paradògicament, també és allò que sentim quan ho passem bé... en fi un element al que no donem importància i si ens adonem és vital per a nosaltres. Per això ens endinsem en el món de la música, els nostres autors, cadascú d’ells veu la música des d’un punt de vista per tal que cada persona traga una conclusió, qué seriem sense la música?..

109

MÚSICA I VIDA

Autor: Valentí Cabero

De nou m’han clavat en un embolic! Estava assegut a casa l’altre dia pensant en el que fóra i sonà el mòbil, l’agafe i conteste… -Si? -Hola Valentí, què tal estàs? -Bé, bé Vicenta i espere que tu també. Vam continuar parlant una mica i ahí començà l’embolic. -Mira, com altres anys i si no t’importa, havia pensat en tu a fi de que feres un article per a la falla. Jo ja m’ho veia vindre i li vaig dir: -D´acord, saps que comptes amb mi, que ja em coneixes, però de quin tema es tracta? -Enguany és sobre la música. -Sobre què? -digué jo. -Sobre la música -ratificà ella. -Mare meua!...sobre la música!...i no hi havia un altre tema millor?

110

Ella es va riure…sí, sí, però jo carregat amb la música…i ahí començà el meu problema…i com enfoque jo l’article sobre la música?...però si jo de música tinc unes simples nocions!…en quin rotllo m’he clavat mare meua! Vaig comentar el meu problema a un amic músic i em va clarificar breument unes idees. Reconec que tenia els conceptes un poc enteranyinats. Gràcies Pep. A pensar Valentí…a pensar…i pensant, pensant van transcorrer des de l’altre dia més de vint…i el mal és que no sé com començar…

…i pensant, pensant brollà una idea, per una inspiració divina clar està, que no per mi…i em vaig adonar que la vida és música o al menys la vida i la música van a la par. Que en la vida existeix un TEMPO a l’hora de viure-la així com en la música a l’hora d’interpretar-la i també existeixen diversos matisos socials, anímics en les nostres vides a l’igual que existeixen diversos MATISOS a l’expressió musical. Em va agradar la idea ,em vaig somriure a mi mateix i vaig continuar.

(*) “Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2018”

111

No és ALLEGRO quan després d’una dura oposició apareixes en la llista com aprovat i ho comuniques d’una manera animada i ràpida al teu cercle d’amistats?

No és ADAGIO el dia de la teua boda, quan totes les mirades recalaven en tu i feies transcòrrer les teues accions lentes i magestuoses?

No és VIVACE el temps que vius quan coneixes un xicon/a i quedes amb ell/a i desitges tornar a veure´l/a i li crides per telèfon i aqueixes hores, dies, mesos corren massa de pressa i el teu cor el notes accelerat?

No és MODERATO el ritme d’una gran part de la teua vida des que els teus fills començaren l’escolaritat fins que abandonen la teua llar?

112

Al món de la música continuament els instruments s’AFINEN en ares d’obtindre la perfecció, tant individual com col·lectiva, a l’hora d’executar una obra. En la vida, no estem des de l’infantesa fins l’edat madura continuament “AFINANT-NOS” en educació, cultura, valors (tant individual com col.lectivament) a fi de treballar, gaudir i integrar-nos el millor possible en la societat? I si “DESAFINES”…la banda es ressent. I si “DESAFINES”…la societat es ressent.

Al món de la música, l’OBRA, la PARTITURA emmarca, abraça els professionals i els diu com s’ha d’executar i ells es senten protagonistes actius. En la societat la LLEI, les NORMES consensuades per tots/es ens emmarquen, abracen i ens recorden com hem de viure activament a l’empar d’elles. No és APPASIONATO aquella època en què festejaves, feies projectes de futur, prodigaves somriures i carícies fins que rubricareu el SI VULL a l’altar? No és ACCELERANTO quan esperes el primer fill i a una indicació de que “ja està aquí” arreplegues la maleta , ja previament preparada i portes rapidíssim la teua dona a l´hospital?

113

No és TENERAMENTE quan una mare després d’haver alimentat el seu fill/a l’agafa entre llurs braços i una vegada dormit/a el gita amb TENDRESA al seu bressol?

114

No és AMABILE quan estàs de viatge i a punt d’eixir l’avió en un desconegut aeroport, mires infinitats d’indicacions, dubtes, estàs en tensió, i una persona s’acosta a tu i t’explica l’itinerari a seguir?

No és LACRIMOSO quan t’enteres de la falta d’un ser molt volgut i l’acompanyes per última vegada per a sempre a descansar?

I sobre tot la MÚSICA és alegria , és admiració, és empatia, és constància, és perfecció, és voluntat, és treball en grup, és risc, és temor, és expectació, és treball ben fet, és assaig, és esforç, és tesó, és superació, és aplaudiments, és intentar fer-lo millor, és a la fi un somriure, és respecte, és grup, és treball entre molts, és èxit, és atenció, és virtuosisme individual i col.lectiu… i si de cas... la VIDA no?

GANDIA , FALLES 2018

115

LES FLORS DEL TARONGER

Autora: Marta Marcos Ribes

Fou l’any 1996 que vaig viure per primera vegada la festa, com si aquesta sorgís del no-res, amb la vida. Personalment, dels primers anys no recorde més que allò que em conten les velles fotografies als carrers del barri. Tanmateix, amb els anys, no he sigut capaç d’oblidar el gran regal que m’ha oferit la meua estimada terra cada setze de març. Amb sinceritat, tampoc ho intentaria mai. Com qui mira València als peus d’un monument la nit de Sant Josep, amb el major de l’agraïment a l’atzar que ens ha dut fins ací. Com qui s’embriaga de l’admiració sincera i humil a la feina compartida als barris de la teua ciutat, que ja creus teua, que tan sols et cal un pasdoble pels carrers que t’han vist gaudir de la manera més pura. És d’aquesta manera, amb admiració, humilitat i agraïment, que us voldria parlar de les grans protagonistes de l’alegria a la festa. Parle, per exemple, d’Àngela Olmos, Carmen Listerri, Marina Puche, Reyes Martí o Caridad Pinto. Parle d’elles i, tanmateix, podria parlar de totes vosaltres.

(*) “Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2018”

116

Estarem d’acord que, com la música a les falles, són l’essència de la festa. A la vida, en general, és imprescindible trencar esquemes, oblidar prejudicis i tabús. És per això que considere rellevant iniciar amb vosaltres aquest viatge de reconeixement a la figura de la dona en les Falles.

Què seria de les falles sense les modistes? El viatge també va per tu, dona artista que desafies les tradicions que no confien amb tu per dur endavant la festa, sempre disposada a treballar per donar-li color als nostres monuments, que són les nostres rialles i també el nostre plor la nit de Sant Josep. Què seria de les falles sense les artistes falleres?

I voldria començar-lo amb el treball i responsabilitat de dones tan valentes i constants com tu, àvia. Jo respectava els teus silencis en cada passada d’agulla. Recolzada en la petita cadira del saló, assistia a una escena d’estima sense mesura cap a la festa que tenia el seu final en la confecció d’aquells vestits per a totes i cadascuna de nosaltres.

117

Per totes aquelles que un dia van decidir seguir el camí d’Àngela Olmos l’any 31, i van emprendre la dura tasca de presidir una comissió amb les mirades de qui se’n fia ben poc d’elles.

118

Què seria de les falles sense les presidentes? I què seria de les falles sense les pirotècniques? Hi ha de qui, des de ben menudes, estudien cada moviment i procés de les persones que més admiren per intentar reproduir-ho uns anys després.

Digueu-me, què seria de les falles sense el gra d’arena i l’espenta de dones que ens regalen la seua il•lusió i estima, per exemple, en forma de llibret per a la seua comissió? Les tresoreres, secretaries, i delegades? Què seria de les falles, en resum, sense les falleres? Recorde, als braços de les dones que m’han cuidat i passejat pels carrers de la ciutat durant les cercaviles, una dolça cançó:

“La meua xiqueta és l’ama del corral, i del carrer. De la figuera, i la parra. I de la flor del taronger.” I és ben cert, falleres, que ho som.

119

GRÀCIES PER LA MÚSICA

Autora: Mª José del Olmo Muñoz

Thank you for the music, the songs I’m singing thanks for all the joy they’re bringing Who can live without it, I ask in all honesty What would life be without a song or a dance what are we So I say thak you for the music for giving it to me ABBA

Una de les qualitats més importants de les persones és ser agraïts. En aquesta cançó del grup suec ABBA, podem vore reflectit en la seua lletra el reconeixement a l’aportació que fa la música a les nostres vides. Personalment és una cançó de les que més m’agraden escoltar del grup, tant pel missatge que transmet com per la música que l’envolta, acompanyada per uns acords musicals molt bells.

120

Des del meu punt de vista, i estic segura que per a una gran majoria de gent també, la música és l’eterna companya. Si tenim la fortuna de que aparega en el moment que la necessitem, ella sempre serà, ja be el nostre bàlsam, la col•lega en les alegries, o l’acompanyament dels dies tristos. Diguem-ne que podria actuar com a “reguladora d’emocions”. Elegint l’adequada per a cada moment, fins i tot pot modificar els nostres ritmes fisiològics, alterar i modificar el nostre estat emocional i ser capaç de canviar la nostra actitud, aportant harmonia al nostre esperit. També la podem denominar “evocadora de records”, donat que ens acompanya al llarg de tota la nostra existència. Cadascú de nosaltres té una història individual, una banda sonora vital i un patrimoni musical personal que repercutirà positivament al nostre benestar emocional si recurrim a la nostra “discoteca” particular.

121

LA MÚSICA I LES FALLES Així mateix, no tan sols les persones podem considerar els efectes musicals com simples receptors, també devem valorar la música com un art, una ciència i un llenguatge universal. La música és un mitjà d’expressió sense fronteres ni límits. Personalment, crec que no es pot fer cap separació entre les dues expressions festives. No existiria la Festa com a tal sense l’existència de la música. Les notes de la música festiva acompanyen en cada moment les manifestacions artístiques que els participants i espectadors de la festa viuen a cada moment. La música és l’envoltori que arropa tota l’expressió festiva.

122

A part del monument, el primer que una comissió contracta per a un exercici faller és la banda de música. Es garantitza així la banda sonora d’uns moments que es pretenen magnífics per als seus protagonistes. Cada acte, manifestació artística, emoció i vivència, ve acompanyada d’unes notes musicals, d’uns acords, d’una melodia. No entenem la manifestació festiva amb el silenci. És per això que considerem la Festa i la música com a elements que actuen en perfecta simbiosi i són inseparables. Així mateix, també actua com a expressió de sentiments, com a mitjà de comunicació amb els altres, com a símbol cultural de pertinença a un grup i a un lloc, fomenta la convivència i els valors que es viuen a les Falles, crea sentiments i circumstàncies col•lectives.

Assumim, doncs, que la nostra tasca és el foment, conservació i transmissió d’aquestes manifestacions culturals que ens distingeixen i ens unifiquen com a societat cultural. Que tenim un patrimoni cultural immaterial reconegut per la Unesco que és un important factor del manteniment de la diversitat cultural front al procés de globalització que avança cada dia més de pressa. I dintre d’aquest reconeixement la música ocupa un lloc rellevant, col•lectiu, social i personal. Per tant, des de la Festa de les Falles, seguim donant-li gràcies a la música que tant ens aporta, que ens dignifica i ens fa millor persones.

Music was my first Love And it will be my last Music of the future And music of the past John Miles

123

RECORDANT A CONCHA PIQUER

Autora: Vicenta Cardona Algaba

I parlant de música, com no recordar a una gran cantant valenciana coneguda internacionalment i recordada per molts valencians que fou una de les figures més rellevants de la “copla” . CONCHA PIQUER.

Concepción Piquer López va nàixer l’any 1908 al barri de Sagunt, un indret perdut a l’horta, on l’enciam es cultivava al costat de les vies del tramvia. De família humil. Als 4 anys cantava asseguda a la porta de sa casa per ficar una mica d’alegria als seus pares ja que havien perdut a quatre fills. Quan tenia onze anys va fer el seu debut al teatre Segueros de València. Va estudiar cant amb el mestre Laguna.

124

Fou descoberta pel mestre Penella, el 13 de Setembre de 1922, aquest estrenava una òpera a Nova York “El Gato Montés” i Concha va interpretar “El Florero”. Del mestre Penella havia rebut lliçons de cultura general, ja que en l’adolescència no sabia llegir ni escriure.

Va passar cinc anys als Estats Units cantant en molts teatres, ho feia en anglés i intercalant cançons en espanyol. Diré també que parlava valencià i anglés, però el castellà l’aprenguè als vint anys. L’any 1927 va participar en el primer llargmetratge sonor “El cantant de Jazz” i aquest any va retornar a Espanya. El 1933 es va casar amb el torero Antonio Márquez, amb el que tingué una filla Concha Márquez Piquer, que també va ser cançonetista però que no tingué massa sort en aquest gènere. Concha Piquer va ser una diva mimada pel règim governant en Espanya, però els rols de dona “fatal”, pícara o lliberada que apareixien en les seues cançons no estaven molt d’acord amb l’ordre moral que “preconitzava” el govern, que, no obstant això, no dubtà en apropiar-se de la seua obra i imatge amb l’objecte de promocionar-se en l’exterior.

Va crear una serie d’espectacles on apareixien cançons que es van fer molt populars: “Ojos verdes” (que és una de les més representatives de la copla) “La Parrala”, “Tatuaje”, “La Maredeueta”. (Cançò molt emotiva per als valencians i l’única que té estrofes en valencià). Considerada la màxima expressió de la cançó espanyola destacà com a “tonadillera” per la seua gran emotivitat i expressivitat interpretativa. Al teatre Victòria d’Isla Cristina va tenir lloc, el 1958, la seua darrera actuació. Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments a causa d’una faringitis mal curada. Va morir a Madrid l’any 1990.

125

Com a anècdota diré que tenia el costum de viatjar amb molts baguls de roba, personal i de casa, perquè en els seus viatges no s’allotjava en hotels, sinó en cases. D’ahí l’expressió “Viatges més que el bagul de la Piquer”. València li dedicà un carrer i li va fer un museu al centre de la ciutat. La falla Convent Jerusalem Matemático-Marzal li dedicà en les falles del 2008 un ninot en el que apareixia l’artista junt a dos fallerets entregant-li una “Mare de Déu”, i va ser el ninot indultat d’eixe any.

Ojos verdes, verdes como l’arbahaca, verdes como er trigo verde, y el verde, verde limón. Ojos verdes verdes, con brillo de facas que s’han clavaíto en mi corazón Pa mi ya no hay soles, luseros ni luna no hay más que unos ojos que mi vía son.

“Ojos verdes”

126

Xiqueta, xiqueta meua jo ta imatge vull copiar seràs la Maredeueta la Maredeueta més volguda i boniqueta que es venera en el altar. Mireu a la Visanteta més igual no pot estar ella és la Maredeueta la Maredeueta més volguda i boniqueta que es venera en el altar. Oh Santa Maredeueta no me faces desgraciat, tornam la meua xiqueta que tens la seua careta mare dels “Desamparats”

“La Maredeueta”

127

PER QUÈ ELS NOSTRES FILLS HAN D’ESTUDIAR MÚSICA Autor: Jaume Fornet

La valoració de la música i el seu estudi com a mateira al llarg de la història ha estat molt diferent segons les diferents èpoques. Per un costat, en el renaixement, amb l’aparició del mercantilisme, va quedar relegada a un segon pla. Per un altre costat, en l’antiga Grècia, la música era un pilar fonamental en l’educació i s’equiparava a les altres disciplines, com les matemàtiques, la gramàtica, etc. Actualment, com valora la nostra societat la música? La música culta o clàssica ha quedat reduïda en les últimes dècades a un nucli minoritari o elitista, mentre que la música comercial es troba present en tots els mitjans de comunicació, televisió, ràdio, etc, i arriva a un públic molt més nombrós. Davant d’aquest panorama, interessa estudiar música? Quins beneficis poden obtindre els nostres fills quan l’estudien?

128

En les últimes dècades, la comunitat científica s’ha interessat pels efectes i els canvis fisiològics que la música produeix al nostre organisme. Les investigacions de les Universitats de Harvard i de Zürich han demostrat que la música ens aporta grans benefisis: modifica el sistema immunitari, altera l’activitat neuronal en les zones del cervell implicades en l’emoció, incrementa la resistència per al treball i per a les activitats d’alt rendiment... Psicològicament, la música pot despertar, evocar, estimular i desenvolupar diverses emocions i sentiments.

Intel•lectualment, la música afavoreix les connexions neuronals, les quals incrementen la concentració, desenvolupen les habilitats matemàtiques, faciliten l’eprenentatge d’idiomes, i aumenten així les oportunitats per a un millor desenvolupament en el futur. Igualment facilita l’aprenentatge al mantenir en activitat les neurones cerebrals, exercita la intel•ligència, donat que afavoreix l’ús de diferents raonaments a la volta, al persebre els diversos elements i els sintetitza en la captació d’un missatge integrat, lògic i bell. Des del punt de vista terapèutic, musicoterapia, s’utilitza en el tractament de diverses malalties, com ara la hipertensió arterial, els estats d’ansietat, l’estrés, la depressió, l’altreració de la son...

129

En l’àmbit cerebral i neurològic, la música beneficia enormement les persones que la practiquen amb regularitat. Les investigacions científiques han demostrat que el cos callós, l’estructura cerebral que connecta els hemisferis cerebrals trasferint informació de l’un a l’altre, està més desenvolupat en els músics que en aquelles persones que no la practiquen. En el terreny emocional, la música reforça l’autoestima i la personalitat, millora l’afectivitat i sensibilitza els valors estètics. A més, s’adquireix una major confiança al compartir activitats col•lectives immersos en un clima d’ajuda, col•laboració i respecte mutu. Des d’un punt de vista psicofisiològic, la música contribueix a millorar el rítme cardíac i respiratori, gràcies a l’actuació en el sistema neuromuscular.

Finalment, en el camp social, es pot utilitzar per a modificar conductes negatives, afavorir la comunicació i la integració social. Aquesta petita exposició ens demostra la importància de rebre una educació musical adecuada, nodrinnos de sensibilitat i emotivitat, despertant el coneiximent de la bellesa i descobrint el plaer estètic. D’aquesta manera contribuïm en la formació de criteris artístics que permeten a l’educant saber triar entre la bona música i la de baixa qualitat, creada, no solament amb criteris econòmics i comercials, sinò, també, amb efectes nocius.

130

“Pot convertir-se en un suport emocional”

“Arrivat el cas, podràn convertir-la en una productiva i satisfactòria professió”

“Enriquirà la seva vida emocional”

Amb una educació musical adequada els nostres fills aconseguiran nombrosos beneficis per a la seua vida futura:

“Podran gaudir d’ella”

“Sabran triar la música que realment els agrada, sense fer cas a la publicitat o al que els mitjans de comunicació ens dicten” “La música podrà ser una afició”

131

I PER A TU, QUE SIGNIFICA LA MÚSICA? Autora: Aída Perelló Ramírez

-Definició de música. “És un art que s´expressa mitjançant la combinació de sons, d´acord amb les lleis de la melodia, l´harmonía i el ritme” Ara bé, i basant-nos en aquesta definició, la música cobreix molt més que aquestes paraules. En aquest article voldria centrar-me en les emocions i/o sentiments que la música desperta en les persones, així que, si preguntem a una xicoteta selecció de nostra societat, podríem esbrinar, que significa o fa sentir la música a diferents generacions. A continuació us mostre les seues respostes a la pregunta; Què significa per a tu la música?

132

Xiquet de 14 anys, estudiant; “Per a mi la música és un “hobby”, “és diversió, una distracció, et fa pensar, és una expressió de sentiments, i crec que és fonamental en la vida d´una persona”

Xica de 51 anys, administrativa;”La música és una de les coses més importants en la nostra vida, és alegria, felicitat, i no concebre la vida sense la música”

Xica de 30 anys, logopeda i traductora; “La música per a mi és llibertat, oportunitat per relaxar-me i deixar de pensar en els problemes, és evasió”

Dona 62 anys, venedora; “Per a mi la música significa alegria, diversió, companyia”

Xica de 39 anys, actriu, directora i monitora de teatre; “La música és allò que et fa vibrar i moure els peus, la música és lóportunitat de desconectar i deixar-me fluir” Xic de 46 anys, actor i director de teatre; “La música significa pau, llibertat, èxtasi, diversió, amistat, aventura, creativitat, concentració, estructuració,investigació, anàlisi, sacrifici, esperança, il.lusió, motivació, treball, aprenentatge, i em fa sentir, depenent de la situació, em fa sentir certes coses, de vegades accentua léstat d´ànim, pot aprofundir un estat d´ànim negatiu, o pot extasiar un estat d´ànim, de vegades em fa sentir lállunyament de la vida real”

133

I ara sí, a títol personal diré, que la música està present en cada moment de la nostra vida, en els més importants i en els més quotidians, i cada nota, cada compàs, ens fa sentir alguna cosa, sense dubte, eixe cúmul de melodies, armònics, acords o compassos, potser ens faça traure un somriure, de vegades ens faça sentir un nus en la gola, un sentiment a l’estòmac, ens faça exaltar de felicitat, ens faça pegar bots déufòria, segurament ens faça sentir moltes coses, no sempre positives, però mai ens deixarà, una sola nota, és indiferent. Com la vida mateixa una peça de música pot anar desde el “fortíssimo”,” forte”, “piano” o “ pianíssimo”, dependrà de les necessitats dún moment déixa peça en concret o dálgun moment de la nostra vida.

134

Per concloure, pense que la mĂşsica ĂŠs mol important en les nostres vides, que ens ha acompanyat des del principi dels temps i que no ens abandonarĂ mai.

135

136

..a flor de pell

A cops de tabal i platerets, els albors de la primavera... la música en els carrers anuncia l’estació de les flors, el sol lluïx amb més força irradiant llum i energia... el color torna a guarnir la vida, a ritme de música alegre, ... alegria fraternal, ...alegria compartida... a ritme de melodies inspiradores s’alimenta el vertader sentir... alé de passió. Somriures a l’aire, ...ball, germandat... batec d’essència a flor de pell... convivència afectuosa... somnis forjats amb la il.lussió de gaudir per sempre de l’art i la cultura com les més enriquidores tradicions il·luminant esperit, ment i cor... recordant que el viure és compartir... compartir la riquea de la diversitat obrint sempre els braços a conèixer i ampliar les percepcions... perseguint deprendre baix el respecte i la solidaritat... amb la humiltat de qui camina sentint el vertader i romàntic signe de la nostra raó de ser... la felicitat. Autor: Juan Salvador Ferrer

(*)”Text poètic presentat al premi Joan Climent de l’any 2018”

137

Què és per a tu

la banda?

La meua band a m’ha vist cr éixer, m’ha d sempre l’oport onat unitat de segu ir, fent el qu més m’agrada e i ha permés que trobe un d’amics d’allò grup més variat qu e m’acompany més enllà del a molt que són els a ssatjos i acte s.

u ut el me s g i s a h la banda En ella he apré , a s a c Lluny de amb el poble. s i menuts, som n nió , en gra p i punt d’u u q e n Marta llar e a treba . s c i s i am company

de les t n u j n o lc da és e ada ésser, n a b a l i Per a m xpressions de c lodia. me se Sara distinte en en una sola x ei que s’un

Arnau A la banda he trobat una gran colla d’amics on tots som igual d’importants. Cadascú som una peça fonamental per a gaudir, viure moments d’il·lusió i de complicitat i, com no, per a fer allò que més ens agrada i ens uneix: fer música. Marc

mag que una banda és el ió, l’’alegria, la transforma l’’emoc amb la música passió de cadascú de tots. Lluís 138

La banda per a mi és l’oportunitat per a qualsevol persona, de desenvolupar i gaudir de les seues dots musicals, i a més conéixer tant a gent del nostre voltant com d`altres comunitats, paisos etc. Isa enyat a s n e a ir m’h oc que ompart o És el ll a música, a c n al que rl s r a e v m i i t n s u e . guatge eologies ia eixe llen es races ni id Mar er t n o r f té

a 'únic ta, l oltar. l o v c en ens fer es es s sica e o ú l d r m Ca La que hem cosa

Per a mi la banda significa gaudir de la música i d’’allò que aporta, com és: la festa, els concerts i les bones amistats. Pau

Per a mi la banda més que actuacions ha sigut una familia d’amics que m’ha acollit com una més des del primer dia i m’ha fet passar moments inoblidables, aconseguint que arribe a sentir aquesta banda com si fora la meua des del començament com a clarinetista. Natalia

t un sentimen a t n e s e r p e e banda r tants, ja qu r o p Per a mi la im m o s Junts on tots fem sonar. participatiu, la i im u r t la la cons ns, viatges i entre tots io c a in t a s e d taves ises, cert que por compartim r n o c n u r a b d’aca satisfacció David rant. temps prepa

Per a mi la b anda és un en treteniment, a m és una maner a d’evadir-me, desconnectar de tot. És un pla er per a mi to car en la banda. Toni

C o l·l a b o r a d o r s

139

148

Venta y alquiler de inmuebles

Paseo Germanías, 112B-bajo · 46702 GANDIA Telf: 96 287 01 69 · www.fealga.com

C/. Estaciรณ, 15 Tel. 96 280 40 90 46723 ALMOINES

Calzado | Complementos | Ropa

Avda. de les Esclaves, 3 · M 616 89 57 76 · GANDIA

Avda. Esclaves, 7 · 46702 Gandia Tel. 96 286 62 84 · Fax 96 286 61 37 www.artdisseny.es · art.disseny9@gmail.com

Tot un món en flor natural Composicions en flor seca i natural C/ Magistrat Català, 35 46701 GANDIA (València) T. 96 295 09 74 · M. 600 217 258

Tlf. 91 329 54 88 LA VITAL

Trabajos de albañilería en general Reforma y acondicionamiento de inmuebles

José Morant Albuixech

C/. Joan Fuster 12 Tel. 649 41 31 28

46723 ALMOINES (Valencia)

Carretera Nazaret Oliva Junto a gasolinera Daimuz

Tel: 620594479 · 962818775

CARPINTEROS Armarios sin obras - Cocinas - Parkets Revestimientos - Muebles a medida Puertas - Decoración en general

Camí Vell de Gandia, 56 B 46713 BELLREGUARD

Tels. 652 909 347 - 615 045 467 verdejeta@hotmail.com

Cirilo: 627 473 841 Jose: 627 473 842

C/ Abdon y Senent, 32 Telf. Taller: 96 283 41 07

46717 FONT D’EN CARRÓS (Valencia)

166

Gràcies a tots

un any més per la vostra col·laboració.

167

Bones Falles 2018!!

168