FALLA LLUIS BELDA GANDIA 2019 by sara

“RELATS” lLEGENDES

I FANTASIES

1.m. Coneixement que es dóna, generalment detallat, d’un fet.

Tots en aquest món necessitem grans dosis d’amor per viure. Amor real, imaginari, fantàstic, però amor. Per això, Sergio Amar s’ha encarregat de transmetre amb la seua portada eixe amor que potser és real com el que tingueu actualment o l’amor que potser us arribe en el futur. Gràcies Sergio per plasmar exactament la idea. /La Comissió/

· Si no existira la provocació, el relat es cristal· litzaria en formes estereotipades. Si no hi ha risc, per a què escriure? /Juan José Saer/

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Direcció i Maquetació:

Sara Guillem Cardona

Equip de Llibret:

Vicenta Cardona Algaba · Maria Guillem Cardona

Portada:

Sergio Amar Medina

Fotografía:

Salva Gregori · Nopose Fotografía

Poesies:

Vicent Barber Durá

Imprempta: Blauverd Impressions Col· labora: Depòsit Legal: V-1234-2011 Tiratge: 225 exemplars Supervisió i correcció lingüística: Vicenta Cardona Algaba · Sara Guillem Cardona

Les falles estan declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco des del dia 30 de Novembre del 2016

@fallalluisbelda

Falla Lluis Belda

SUMARI

Executiva:

Acomiadament Reines 2018:

Reines 2019:

Explicació Infantil:

Explicació Falla Gran:

Articles literaris:

Col· laboradors:

142

PRÃ&#x2019;LEG Falles. Llegenda i Fantasia.

Per a tots vosaltres amants del llibret. Ha tornat a passar un any des que us presentarem el passat llibret. Resulta curiós com passa el temps. Durant segle i mig la festa de les falles s’ha transmés de generació en generació, igual que les llegendes. Aquesta també ha transcendit fronteres i ha passat més enllà del nostre territori. Com a reconeixement al treball dels fallers, les falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO fa ja dos anys. Com veureu, des de fa ja alguns anys, des de la comissió de la falla Lluís Belda hem intentat evolucionar sense perdre l’essència i el caràcter genuí del llibret de falla. Doncs, el llibret, com a element (per a nosaltres imprescindible) i de gran importància, dóna fe de la cultura de la nostra llengua valenciana. A més, és un vehicle on coneixem i recordem autors tan importants en la nostra llengua. També és el fet sòlid que tenim on retrobar-nos amb el passat i dóna fe, per escrit, que hem estat fallers de la falla, perdura la bellesa de les nostres Reines i la imatge del nostre monument. Com sempre, vaig demanar a la Presidenta, per dur la tasca encomanada, poder tenir d’ella: plena llibertat, independència i confiança sempre envoltades per responsabilitat. Afirmativa va ser la resposta i amb eixes premisses, ens posarem a treballar. Enguany com heu vist, hem titulat el nostre llibret Relats. Autors com Ausiàs March o Roís de Corella estan presents en els nostres escrits. Les falles, els monuments, les poesies...Sempre estan plens de fantasies i nosaltres volem fer del nostre llibret un lloc on somiar i fruir de la lectura, però sempre envoltats pel món de les falles. Com heu pogut observar també, per primera vegada hem comptat amb la col·laboració de l’artista faller (actualment militant en secció especial infantil a València) Sergio Amar Medina en la portada. Un aire renovador i diferent dels anys anteriors que de segur agradarà. Enguany seguim amb Vicent Barber i Dulce Martínez que ens sorprenen amb les explicacions de falla, ajudant a adentrar-nos en saber com seran els monuments que plantarem el 15 de març.

Les falles a més de donar a conéixer la nostra llengua valenciana i tradició, també és un vehicle on coneixem els autors de rellevància o que han sigut importants en la nostra literatura.

Fallers en general, dedique-li uns minuts que de segur us agradarà el que en les mans teniu, ja que aquella persona que té un llibret, té un xicotet tresor de la Falla Lluís Belda.

LA LLEGENDA DE LES FALLES La llegenda, com a narració de fets sobrenaturals, naturals o un barreig d’ambdues, es transmet de generació en generació de forma oral o escrita. És per això que ens preguntem, i les falles, sabem com van sorgir? Alguns pensen que tota la vida han sigut de la mateixa manera, els monuments com els veiem actualment, tal vegada menys moderns però iguals, els vestits, els pentinats, les pintes...Tot de la mateixa manera que fins ara. Doncs no. La festa de les falles,(origen de la nostra festa) es remunta a l’antiga tradició de fusters de la ciutat, que en vísperes de la festa del seu patró Sant Josep, cremaven davant els seus tallers, en els carrers i llocs públics, artilugis que ja no eren servibles. Per això el dia de la cremà sempre coincideix amb el dia 19 de març. Des d’aleshores les falles han evolucionat fins el que és avui en dia, monuments impressionants de gran envergadura que pareixen quasi realitat. És per això, que els fusters es mereixen el reconeixement que creguem que en l’actualitat no tenen.

Gracies als fusters! Origen de la nostra festa.

Artista: Antoniet Baez

I de les cendres sorgeix una nova esperança, una nova il·lusió... l’essència de les falles tracta d’això. Cremar i crear, crear i cremar.

Laura Puig Marti -

Julia Perles Moncho -

Vosaltres porteu l’alegria vertadera, el suc fecund d’amor en abundància i doneu als fallers una fragància de flor fermosa, tendra i falaguera. Flor que deixa al passar la seua essència omplint sempre la festa, tot sencera, com eixa dolça passió tan festera que són les falles des de la seua existència. Com un aire festiu de primavera que porta als cors delers i exuberància, arribeu totes plenes de fragància al tron més important d’una fallera.

Laura Garcia Puchol -

MANTENIDORA Filla de la nostra Reina de la Falla i germana de la Padrina de la Falla. Laura, és una jove, que va nàixer l’onze de febrer de 1996 i des de ben menuda ha format part de la família de la falla de Lluís Belda. A partir d’eixe moment, la seua carrera fallera ha passat per diversos càrrecs i responsabilitats. Reina de l’art infantil l’any 2006, Reina del foc infantil a l’any 2007 i Reina de la Falla infantil a l’any 2008. Temps després ha sigut Reina de la poesia l’any 2015 i Reina de la festa l’any 2017. Actualment es troba cursant l’últim any del doble grau d’Ade i Dret a la Universitat de València. A Laura l’apassionen els idiomes i per això va cursar l’any passat els seus estudis a Holanda per a perfeccionar el seu nivell d’anglés. És responsable i estudiosa i ha rebut alguns premis al llarg de la seua carrera estudiantil, entre altres un Premi Extraordinari al rendiment acadèmic d’Educació Secundària Obligatòria de la Comunitat Valenciana. Per a ella ser la mantenidora d’enguany és un gran repte però al mateix temps una gran il· lusió pel vincle afectiu amb moltes de les reines.

EXECUTIVA

Presidenta

Tresorera

Delegada de Dones

Vice-President Delegat de Festes Lotera

RR.PP

Vicesecretari Secretaria

Delegat de Monument

Vice-President 2ยบ

Delegada Infantil

Delegada de Cavalcada

MEMBRES DE L’EXECUTIVA PRESIDENTA:

PILAR DEUSA LLOPIS

VICE-PRESIDENT 1º : JOAQUIN BARBER PEIRÓ VICE-PRESIDENT 2º : OSCAR GARCÍA ESCRIVÁ RR.PP.: MIGUEL ESCRIVÁ BLANES SECRETARIA: Mª AMPARO BARBER DURÁ VICESECRETARI: VICENTE C. BARBER DURÁ TRESORERA: CRISTINA PUCHOL CALATAYUD DELEG. DE FESTES: FIDEL ALBUIXECH MALONDA LOTERA: ESTHER GARCÍA FELIS DELEGADA DE DONES: PATRICIA MARTINEZ ROIG DELEGAT DE MONUMENT: BENITO NAVARRO SIGALAT DELEGADA DE CAVALCADES:Mª DOLORES GREGORI BORDES DELEGADA INFANTIL: ANI MILLÁN LINUESA

DELEGAT ARTISTIC · SERGI DEUSA GREGORI DELEGAT D´EMISSIÓ · VICENTE C. BARBER DURÁ VICEDELEGADA D´EMISSIÓ · CHARO MERINO QUILES DELEGADA DE LLIBRET · SARA GUILLEM CARDONA VICEDELEGADES DE LLIBRET · VICENTA CARDONA ALGABA

MARIA GUILLEM CARDONA

VICEDEL. DE CAVALCADES · CRISTINA PUCHOL CALATAYUD FRCO. JAVIER BOIX FUSTER DELEGADA DE VESTUARI · ENCARNITA GUALDE FAUS DELEGADA DE TEATRE · Mª NIEVES MARTINEZ ROIG DIRECTOR DE TEATRE · TONI GOIG VALENZUELA DELEGAT DE JOCS · SALVADOR NAVARRO BOVER DELEGADA DE BAC · MELIN BAÑULS CASTELLÓ VICEDELEGADA DE BAC · FELI SANCHEZ BAÑULS DELEGAT DE TRUC · SALVADOR NAVARRO BOVER VICETRESORERA · ESTELA FENOLLAR BARBER DELEGADA DE JUVENTUD · DULCE MARTINEZ GARCIA VICEDELEGADA DE JUVENTUD · MARIA GUILLEM CARDONA DELEGADA DE COMUNICACIONS · MARIA BARBER DEUSA CASALER · FIDEL ALBUIXECH MALONDA VICECASALER · DIEGO ALBUIXECH GARCIA DELEGAT DE PLANTÁ · LA COMISSIÓ VICEDELEGATS MONUMENT · ESTEBAN REIG MONTANER BORJA GIRONÉS PÉREZ DELEGAT DE CREMÁ · ESTEBAN NAVARRO BOVER VICEDEDELEG. DE DONES · ENCARNITA GUALDE FAUS MELIN BAÑULS CASTELLÓ DELEGADA DE BANDES · FINITA SIMÓN PISONERO VICEDELEGATS DE FESTES · BORJA GIRONES PÉREZ FIDEL ALBUIXECH GARCIA DELEGATS DE TORRÁ · JOSE MILLET PÈREZ FRAN XAIXO SANCHIS DELEGAT D´ESMORZARS · MANUEL MARTINEZ FERRER DELEGAT DE TRANSPORT · OSCAR GARCIA ESCRIVÁ VICEDELEGADA DE RRPP · AURORA CRUAÑES DURÁ DELEGAT DE SÓ · JOSE FRCO. MORATAL MARTINEZ VICENTE RIBES GUALDE DELEGADA DE FOTOGRAFIA · NATALIA MOYA FRASQUET

Alba Fernandez Garcia -

Acomiadament Reina Infantil de la Falla 2018 Ha arribat el moment, que tota reina de falla no vol que arribe mai. Ara sí, ja és hora de despertar-me d’aquell somni que durant tot un any he pogut viure. Un somni ple d’emocions, de sentiments que no sé si sabria explicar-ho amb paraules. El millor de tot és, que aquest somni l’he pogut compartir amb una persona molt especial per a mi, la meua germana Lucía, ella com a reina del foc. Lucía, la mama i jo sabíem que t’agradaven les falles, però mai haguérem imaginat que tindries eixe sentiment faller tan gran. La teua cara s’il· luminava desfilant pels carrers de la nostra ciutat, per no parlar d´eixes llàgrimes que eixien dels teus ulls el dia de la cremà. Mai oblidarem aquest regnat que hem compartit, regnat que hem pogut gaudir amb un gran President Infantil. Sí Iago, estic parlant de tu. Ha sigut un plaer viure al teu costat tants grans moments. Enguany repeteixes càrrec, i estic segura que gaudiràs de cada segon, de cada minut tots els actes. Enhorabona! Patricia, Sandra, Dulce i Belén, no podria oblidar-me de vosaltres, gràcies per les vostres atencions, sempre pendents de la meua germana i de mi. Miquel, donar-te les gràcies de tot cor, per confiar en mi, perquè fora la màxima representant dels xiquets de la nostra comissió. Per últim, er descomptat, donar les gràcies a les dues persones que han fet possible aquest gran somni, estic parlant de ma mare i de la meua iaia. Moltíssimes gràcies, sé que he sigut una xiqueta molt privilegiada per tot el que he viscut i això ha sigut gràcies a vosaltres. Us estime molt. Moltes gràcies a tots. Visquen les falles i visca la falla de Lluís Belda. 22

Belen Cortell Merino Acomiadament Reina de la Falla 2018 -

Fallers, el temps passa volant... fa un any tot eren preparatius i nervis, i ara ací estic, dirigint-me a tots vosaltres per última vegada. Després de tot el viscut, tinc una gran satisfacció per haver fet allò que he cregut correcte. Ha sigut un any emotiu on s’ha complit el somni de ser Reina de la Falla. La vida no es mesura en minuts, sinó en moments, i ara, escrivint aquestes paraules em venen al cap moments inesborrables que he viscut durant aquest intens any. Moments d’il· lusió el dia de la meua presentació, jo als peus de la passarel· la, la meua comissió dreta aplaudint-me, una mescla de sentiments que tota fallera vol experimentar. Moments d’angoixa i desil· lusió en veure les primeres peces de la nostra falla, però res podia amb nosaltres, teníem al davant els dies de falles on almenys la festa la teníem assegurada. Moments de sorpresa, quan ens nomenaren per arreplegar el premi de l’escena ecològica, tot un privilegi poder recollir-lo. Gràcies als que vau col· laborar, i també en altres activitats, com la cavalcada, es va traure al carrer un magnífic treball ben acabat i digne de premi. Moments de tristor en arribar el 19 de març, el temps no ens va acompanyar, però vam poder cremar els monuments, i és que amb el foc, la nostra festa renaix, per això hui posem nom als nous representants. Aitor i Mateo vivint la festa fallera des de menuts. Maria, Elena, Patricia, Minerva i Marta, gaudiu de cada acte, de cada cercavila, ja que el temps passa volant. Cristina i Valentina passeu-ho bé, ho fareu de meravella, teniu al costat a dos grans fallers i presidents Pilar i Iago. Però en aquesta aventura he estat molt ben recolzada. Miguel, el meu president, que a pesar de les seues dificultats, no s’ha donat de baixa en cap moment. Gràcies per acompanyar-me, igual que a tots els membres de l’executiva per la tasca que realitzeu de forma desinteressada. També elles, les meues reines i padrina, amigues des que vaig entrar en la comissió, i ja parlàvem i somiàvem en aquest any. Patricia li ficava la xispeta i el nerviosisme en cada acte. Sandra porta el comboi i la festa en la sang, era la maneta del grup tot s’ho veia fàcil de fer i Dulce, aguantà com una campiona el vestit de fallera tot i per eixir com a reina amb les seues amigues. Xiques, el 2018 sempre serà nostre!! Lucia, Alba i Iago, la falla no ha pogut tindre millor representació infantil, fallers des de bolquers i guardant des de menuts certa complicitat amb mi. Sempre us recordaré, a vosaltres i a les vostres mares infantils. Encarnita, fallera veterana enamorada de la indumentària valenciana, la que ha convertit les meues teles en vertaderes obres d’art. Gràcies per la teua paciència. Mamà i papà, gràcies per l’esforç que heu fet i per ensenyar-me que a la vida es pot aconseguir tot el que et proposes. Ma mare, una dona totterreny, que tan sols li feien falta 20 minuts per a deixar-me perfecta. I mon pare que no li va molt el fallerio sé que mirava de reüll a la seua xiqueta en tots els actes. Junt amb ells, la meua germana Maria, la que feia màgia amb les seues mans perquè sempre estiguera radiant. I tu Franxu, xofer particular que mai m’ha ficat una mala cara quan havíem de vindre cap de setmana si i cap de setmana també. Gràcies per acompanyar-me en tots els moments importants. Família, formem un gran equip, us estime!

Fallers, m’acomiade de vosaltres orgullosa de ser valenciana, fallera, i d’haver sigut la vostra Reina de la Falla del 2018, espere que s’emporteu un bon record meu. Visca Gandia! Visquen les falles! Visca la Falla Lluís Belda!

Valors

Les llegendes, com altres gèneres literaris estan plens de protagonistes femenines. El nostre casal, es plena de dones treballadores tant en cavalcades, festivals i tota mena d’actes. Aquest any, no sols són 6 les senyoretes regines, sinó que la presidència també la té una dona. Elles set com a representants tenen el coratge de dur endavant una agrupació fent front a les adversitats socials i econòmiques actuals. Les dones com a element (entre altres) de:

imprescindible de la societat, atorga els valors

Passió Dedicació Amor incondicional Lluita Sacrifici Superació Tenacitat Sensibilitat Esforç Igualtat Sense les dones les falles no tindrien sentit.

M Pilar Deusa Llopis a

PRESIDENTA

Estimats amics, fallers i veïns: Vull aprofitar l’ocasió que em dóna el llibret, per a donar les gràcies i saludar a tot el barri en general, veïns i veïnes, comerciants i persones que col· laborem amb la nostra associació desinteressadament. Enguany es compleix per a mi un somni, una il· lusió, la de ser Presidenta de la meua volguda falla. Poder dirigir-me a tots vosaltres com a Presidenta de la meua falla, a la que tantes hores he dedicat, i de la que em sent tan orgullosa. Espere que enguany siga inoblidable, tant per a mi com per a Cristina, Valentina, María, Elena, Patricia, Minerva i Marta i com no, al meu acompanyant Iago com a President Infantil. M’agradaria donar les gràcies a les vostres famílies que han sigut un gran suport en aquest exercici faller. No voldria oblidar-me de la meua executiva, gràcies a tots i cadascun d’ells per recolzar-me i ser els meus pilars principals. Gràcies. Ja estem cap a les portes de les nostres festes falleres, festes tan anhelades per tots nosaltres durant tot un any. Les que donem a veure a tot el món el nostre treball i sacrifici. Tots junts fem grans les nostres tradicions, amb la finalitat que els nostres fills seguisquen amb el mateix entusiasme que nosaltres portem la nostra falla i que el foc mai s’apague. Des d’aquesta salutació vull fer una crida i convide a tots a què els dies de falles isquen als carrers per a gaudir de la festa, de les falles, de l’olor a pólvora, del foc, dels monuments, de les mascletades…Vingueu al nostre casal, participeu amb nosaltres. Les falleres i fallers, sortiu i feu soroll per a fer sabedors a tots de quina és la millor festa del món. Tracteu de fer partícips als vostres amics i familiars, per tal que les nits de festa al nostre casal siguen màgiques. Als veïns que no han gaudit mai de nostra festa, els convidem a baixar i que ens acompanyen. Les nostres portes estan obertes. Espere que totes les decisions hagen estat i estiguen encertades per tal d’aconseguir que tots els meus fallers estiguen orgullosos de la seua Presidenta. M’agradaria dirigir-me a la gent jove, doncs vosaltres heu d’arreplegar el testimoni que ha anat passant dels uns als altres. Sou el present i el futur. Heu de continuar estirant del carro perquè esta falla puga celebrar molts més aniversaris. Per acomiadar-me, voldria dir a la comissió: ànim, força i il·lusió. Que l’esperit faller estiga sempre al nostre cor i que mai es perga per damunt de tot. Tots junts sumem. Bones Festes i com he dit abans…A gaudir de la millor festa del món. LES FALLES.

Cristina Puchol Calatayud REINA DE LA FALLA Volia dir que em sembles una rosa, però, rosa fecunda, vas voler per tres multiplicar-te i, generosa, més que rosa, ara sembles un roser.

Volia dir que em sembles un estel, però has volgut posar tanta passió prenent 3 lluminàries en el cel, que no hi ha dubte: eres constel·lació.

Està clar que eres una i eres trina, qualitat que a més de fer-te divina, també t’eleva en mèrit i valor.

I si ser doble mare ja impressiona, qui més que tu mereix eixa corona que t’ofereix la teua cort d’honor? 30

Maria Barber Deusa REINA DEL FOC A tu, Maria, que de sobte esclates mostrant la joventut ardent del riure, i ens dus a un cel que no podem descriure, encara que ens torturen les sabates.

A tu, estrella del dia, que barates fosca per claredat, mal per bon viure, dejuni i privació per barra lliure on ens podríem fer quatre cubates.

A tu et demane, presta’ns sense mida aquell foc que és far de la nostra vida, i que saps dominar com a regina.

Però mirant-te a tu, senyora i ama, ja no sé si la llum ve de la flama o és la llum dels teus ulls qui ens il·lumina. 32

Elena Pascual Camarena REINA DE LA FESTA La Reina convida a la copa Quantes nits has anat a fer tabola, com acostumen a fer xiques i xics! Quantes copes has pres amb els amics! Quants convits i vetlades t’han fet gola!

Perquè saps que la festa és on tremola la vida -com t’agrada el rebolichas vingut a donar-nos el càstig: ‘caloret’, fins que ens isca la pallola.

Elena, esclat de gràcia i d’alegria, flor de Ròtova, enveja de Gandia, que ho sàpien de Corea a Beniopa:

Amb tu la festa regna en la nostra cort, i aquesta nit, pense jo, si tenim sort, que la reina ens convida ... Sí, a la copa! 34

Patricia Piera Sanchez -

REINA DE LA POESIA Curulla de bellesa i harmonia, foc i passió, i d’emocions ansiosa, cansada un dia ja de viure en prosa, vas voler descobrir-nos la poesia.

I va brollar el vers, llum i alegria, d’una mirada tendra i candorosa, i va tornar en rimes eixa rosa que ha florit en la teua biografia.

Per eixa simfonia de colors, que fa sentir geloses a les flors, com a reina, Patricia, el món t’alaba,

mentre els teus ulls prodiguen fantasia ... Però, on vas, Reina de la Poesia? No veus que és un sonet i que s’acaba? 36

Minerva Esteve Ferrairo

REINA DE L’ART Si és cert que eres bonica i ben templada i en xafar demostres la constància; si en la teua persona l’elegància és allò que ens emociona i ens agrada.

Si el fulgor del teu front trenca l’albada com si fores el sol, i la distància no dissipa la celestial fragància que quan passes t’anuncia i t’acomiada.

Si en treure els seus colors la primavera has sentit que el desig de ser fallera t’ha traspassat el cor de part a part.

Minerva, fes el pas, treu-te el fibló! Celebrem que has vingut de Beniarjó per coronar-te hui Reina de l’Art. 38

Marta Garcia Puchol -

PADRINA

Vindrà el dia, davant del teu espill, en què rebes a una desconeguda que arriba i una a l’altra amb un senzill somriure us doneu la benvinguda.

Potser, joiosa, sentes que et coneix, i li digues ‘avant’ amb la veu prima, i li tornes el cor a si mateix, perquè ella és en el món qui més t’estima.

Tornaràs a estimar a qui vas ser, a qui vas ignorar sense voler, a qui ara ix a trobar-te i et convida.

Abaixa de l’estant el millor vestit, retalla de l’espill la teua imatge. Fes festa, Marta, de la teua vida. 40

Comissiรณ Infantil

FANTASIA

Del llatí phantasia (que, a la vegada, Provenen del vocabulari grec), la fantasia és la facultat humana que permet reproduir, per mitjà de les imatges mentals, coses passades o representar successos que no pertanyen a l’àmbit de la realitat. Aquests succesos poden ser possibles o imaginaris. Els xiquets posseïxen les característiques especials : d’imaginar de ser super herois i heroïnes, de volar la il·lusió. Totes aquestes característiques són imprescindibles en el món de les falles, perquè hi ha personatges que poden volar, fades, animals fantàstics...Sense els xiquets el món de les falles no seria el mateix, ja que conta la llegenda que a una falla van deixar d’anar els xiquets i la gent estava molt trista. Una fada els va llançar uns poders especials als adults per buscar la solució al problema. Van buscar la xicalla i quan la van trobar va ser tota la falla feliç. Des d’aleshores no hi ha cap acte sense xiquets.

Iago Donet Moya

PRESIDENT INFANTIL Hola amics: Per a qui no em coneix encara, sóc Iago, President Infantil de la falla Lluís Belda. Estic orgullós de ser, per segon any consecutiu, un dels màxims representants de tots els xiquets i xiquetes d’aquesta comissió. En primer lloc, vull saludar i donar les gràcies a la comissió i a totes aquelles persones que, en el passat exercici faller, difícil per a la meua família i per a mi, van estar al nostre costat donant-nos suport perquè no perguérem la il· lusió i gaudírem al màxim de cada acte faller. Ho vàreu aconseguir i gràcies a tots vosaltres va ser un any màgic e inoblidable. Aquest any em sent molt content d´estar al costat de la meua Reina Infantil Valentina, fillolets, padrina, Reines Majors i la nostra Presidenta Pilar. Estaré sempre amb vosaltres intentant fer el que calga perquè siga un exercici faller ple d’emocions, especial i irrepetible. No podia oblidar dirigir-me als meus pares i donar-vos les gràcies per permetre que continue gaudint de cada moment faller com a President Infantil i sempre fent el millor per a què siga un xiquet feliç, us estime. Ara necessite fer un esment especial als meus dos angelets , a la meua iaia Isabel i la meua iaia Dora. Se n´han anat molt prompte i en moments importants per a mi. Sé que estareu juntes des del millor lloc del cel, mirant-me contentes i molt orgulloses de mi. Sempre us tindré al meu cor. Per acomiadar-me, vull dirigir-me a amics, fallers, xiquets i xiquetes: Som una comissió que l´únic que volem és disfrutar del món faller i fer més gran la festa fallera. Per això sempre tenim les portes obertes per tot aquell que vulga apropar-se i formar part d´aquesta gran família. Vingueu al casal, participeu de totes les activitats i gaudiu dels actes fallers. Disfruteu de les falles! Estem esperant-vos!

Valentina Gonzalez Martinez -

REINA INFANTIL DE LA FALLA Valentina està trista, ja no vol ser princesa; ni una gran trapezista amb vestit de turquesa.

Valentina somriu abocada al balcó, perquè el seu cor és niu d’una nova il· lusió.

Valentina, desperta! La finestra està oberta, i l’hivern ha passat.

I a ‘Lluís Belda’ t’espera, com a reina fallera, l’emoció d’un regnat. 46

Aitor MASCOTA Xaixo Martinez -

MateoMASCOTA Rosello Castello -

CENS FALLER Albelda Cabanilles, Claudia Alborch Angulo, Lucía Albuixech García, Diego Albuixech García, Fidel Albuixech Malonda, Fidel Almiñana Martí, Amparo Arnau Requena, Esther Álvarez Noguera, Alicia Bañuls Castelló, Melin Barber Deusa, Maria Barber Durá, MªAmparo Barber Durá, Vicente Carlos Barber Peiró Joaquin Belda Tejados, Esther Bertó Ascó, Amparo Bertó García, Vicente Boix Fuster, Francisco Javier Brotons Mompo, MªLuz Bustamante Fons, Sara Calado Martín, Juan Calatayud Mahiques, Adela Camarena Cabanilles, MªDolores Carbó Martínez, Marcos Carbó Valverde, José M. Cardona Algaba, Vicenta Cardona Cholbi, Rocío Castelló Pellicer, Alicia Català Llinares, Laura Catalán Palacios, Vicente Catalàn Pellicer, Sandra Cortell Bataller, Josep Cortell Merino, Belén Cortell Merino, Maria Cruañes Durà, Aurora Deusa Gregori, Sergi Deusa Llopis, MªPilar Deusa Nadal, Jose Díaz Morant, Felipe Donet Alberola, Fernando Donet Almiñana, Maria

Escrivà Blanes, Miguel Escrivà Cardona, Maikel Esteve Ferrairó, Minerva Fayos Palonés, Luís Fenollar Barber, Carlos Andrés Fenollar Barber, Estela Fenollar Montaner, Salvador Ferrer Martí Verónica García Escrivà, Oscar García Felis, Esther García Moya, Dulce García Puchol, Laura García Puchol, Marta García Simón, Mª José García Tomás, Amparo Gil Català, Carla Gironés Pérez, Borja Goig Álvarez, Alicia Goig Valenzuela, Toni Gras Martínez, Beatriz Gras Martínez, Begoña Gras Martínez, Blanca Gregori Bordes, MªDolores Gualde Faus, Encarna Guillem Cardona, Maria Guillem Cardona, Sara Llinares Soliva, Gonzalo Llópis Monzó, Lorena Lloret Navarro, Aida Malonda Lazcano, Eddi Marcos Gómez, Enrique Marcos Ribes, Marta Martínez Aparisi, Reme Martínez Brotons, Carmen Martínez Brotons, MªLuz Martínez Ferrer, Manuel Martínez García, Dulce Martínez Roig, Ana Martínez Roig, Fani Martínez Roig, Nieves Martínez Roig, Patrícia Martínez Vilaplana, Jose

Mascarell García, Sonia Mascarell Martínez, Daniel José Mayor Carbonell, Luisa Mellado Martínez, Sara Merino Quiles, Charo Millán Linuesa, Ana Millet Pérez, Pilar Millet Pérez, Jose Miñana Pascual, Marta Moratal Martínez, Jose Francisco Moratal mARTÍNEZ, pATRICIA Moreno Torres, Ainhoa Moya Frasquet, Natalia Navarro Bover, Esteban Navarro Bover, Salvador Navarro Martínez, Carlos Navarro Martínez, Maria Navarro Sigalat, Benito Pascual Camarena, Elena Peiró Millet, Lolita Pellicer Cases, MªJosé Peretó Pelayo, Elvira Pérez Longás, Francisco Piera Alcaraz, Clara Piera Sánchez, Patricia Piera Riutord, Julian Pons Miñana, Jose Prieto Prieto, Fernando Puchol Calatayud, Cristina Reig Montaner, Esteban Reig Moreno, Javier Ribes Domenech, Vicente Ribes Gualde, Lucía Ribes Gualde, Vicente Ribes Millan Cristina Ruiz Fernández, Marta Sabater Serrano, Lucía Sánchez Bañuls, Felicidad Sánchez Bañuls, Marisa Sánchez Pardo, Sergio Segura Cardona, Ana Simón Pisionero, Finita Tavallo Peiró, Jesús Vila Martínez, Paula Xaixo Sanchiz, Francisco

CENS INFANTIL Balbastre Goig, Alexia Balbastre Goig, Pau Camas Peretó, Alejandra Cervera Millet, Claudia Cervera Millet, Marta Climent Castelló, Lucas Costa Martínez, Begoña Donet Moya, Iago Fernández García, Alba Fernández García, Lucía García Gras, Leo González Machuca, Pablo Llinares Millet, Carla Lull Saneugenio, Gemma Lull Saneugenio, Jose Lull Saneugenio, Sara Mascarell García, Alejandra Millet Ferrer, Maria Millet Ferrer, Jose Morant Bou, Aleix Morant Bou, Pau Moro Arnau, Paula Navarro Bertó, Salva Navarró Bertó, Samuel Navarro Martínez, Olga Pons Ferrer, Melani Reig Esteve, Sofía Roselló Castelló, Mateo Roselló Manera, Martina Sánchez Gras, Marc Sánchez Gras, Mateo Sendra Gras, Axel Sendra Gras, Joel Solanes Almiñana, Paula Xaixo Martínez, Aitor Xaixo Martínez, Ivan

ESBÓS MONUMENT INFANTIL

“Creant il.lusions”

ARTISTA: SERVIOR & PRIOL AUTORA DE L’EXPLICACIÓ: Dulce Martínez García

Com cada 15 de març en la ciutat de

la imaginació volar. Sempre, des de ben

Gandia, Passeig de les Germanies, zona

menuda la mateixa cerimònia.

de l’antic hospital, enfront de Consum, allí estava. El seu banc preferit. Gran, de fusta de pi, brillant pel raig de sol que el feia especial i com ja era tradició, esperant-la a ella. A Maria. Adorava aquell tros de fusta. Li portava tants records, que sempre què es ficava davant d’ell no podia evitar la llagrimeta de felicitat. I com no, el mateix ritual de tots els anys. Agafar la manta morellana, posar-la per damunt dels muscles, mocador i brusa ben posats, seure en el seu volgut banc, tancar els ulls i deixar

L’olor a pólvora, el soroll, el color i la festa, feien que fos capaç d’imaginarse mil aventures que els seus herois vivien en un món de fantasia, el qual era impossible que es fera realitat. Eixe món replet de llibres, amb contes de la infància. Contes que ella feia realitat amb la seua imaginació. Personatges que cobraven vida i tots a una vivien la major aventura mai contada.

El donyet amb el seu anell vagant pels camps, sempre protegint-se perquè no li furten el seu estimat tresor. De sobte, una veu dolça i fina. Una xiqueta de cabells daurats lluita amb una granota. - Però què us passa parella? - Aquesta granota que vol que li faci un petó. Jo, una princesa. Està boja. - No sóc una granota. Sóc un príncep. Digué una veu grossa i potent, procedent d’un animalet indefens, més verd que rosat, clar està. - Doncs no patiu. Tinc la solució. El meu anell és màgic. Ell farà que sigues un príncep de nou. Sols hauràs de ficar-te’l a la pota i la màgia farà la resta. I així va ser com aquell animalet verd es va convertir en un xic templat i simpàtic. La nit anava fent-se i les estreles començaven a il· luminar un cel blau i ple de misteri. De sobte, una catifa voladora va provocar una espurna al capdamunt. Damunt d´ella un noi vestit de califa, amb un llum brillant i daurat sobre la seua mà dreta. - Benvingut al meu món. Benvingut a la meravella de les Mil i una Nits. Soc Aladí i aquest el meu tresor, capaç de complir els desitjos de la gent. Només cal fregar i començar a somiar.

Tot seguit, del llum, va sortir una petita fada, amb el seu vestit i les seves grans ales. - Sóc la fada dels desitjos. Amb la meua

vareta puc fer màgia, sols

has de pensar molt fort allò que més desitges i jo amb un simple gir ho faré realitat. El donyet tenia molt clar el seu desig. Viure en un món on els nens mai es feren grans. I de sobte, amb el seu vestit verd i la seua ploma vermella, va aparéixer ell. - Sóc Peter Pan i vinc del país de Mai Més. Vine amb mi i sempre seràs un nen. Volarem amb pols de fades, jugarem amb els nens perduts i ens riurem de Garfio i el seu cocodril. La imaginació de Maria seguia fent de les seues, muntant milers d’aventures asseguda en aquell banc. El donyet seguia caminant pels camps una mica ansiós. Es preguntà quin seria el proper amic que l’esperava. I així pensant i cantant, es va trobar amb una casa una mica estranya. Era d’una textura esponjosa i desprenia una olor dolça.

Quan es va apropar, ho va descobrir. Era una casa de llepolies. Trucà a la porta i el van rebre 3 adorables porquets. - Bona vesprada. Som els Tres Porquets. Benvingut a la nostra casa de caramel. Els nostres amics Hansel i Gretel ens l’han prestat i així del llop ens hem lliurat. Va ser tan llaminer i va voler menjar tant, que al llit s’ha quedat postrat. - ¿Com que al llit?-, va dir una veu de nena apareixent pel bosc. Vestia una capa vermella i sacsejava una cistella plena de dolços. - Sóc Caputxeta Vermella i a la meua àvia vinc a veure. Del llop no us heu de preocupar, ahir mentre dormia el vaig vestir de velleta, perquè ningú més puga espantar. Tots junts van sortir al llac a celebrar la derrota del llop ferotge. Mentre ells jugaven i reien, el donyet va observar a la llunyania un ànec trist i solitari. Es va apropar per parlar amb ell i li va preguntar que li passava. - Estic una mica trist. Els meus germans no volen jugar amb mi perquè diuen que sóc lleig. M’han posat el nom d’Aneguet Lleig - No els faces cas - va respondre el donyet. Quan sigues gran, seràs el cigne més bonic de tot el llac. Només has de creure en tu i no fer cas de les coses dolentes que et diguen els altres.

Finalitzada la bona acció del dia, el donyet va seguir el seu camí. Però no havia fet ni quatre passos, quan de sobte, es va trobar amb una estampa molt curiosa. Un gat, un flautista i uns bells prínceps parlant molt baixet i preocupats. Es va acostar acuradament i va aconseguir escoltar que hi havia un drac en el castell i que haurien d’unir les seues forces per derrotar-lo. Així que sense pensar-ho va cridar: Jo us ajudaré! Tots es van girar sorpresos i van agrair la seua ajuda presentant-se d´un en un. - Sóc el Gat amb Botes, astut com cap. Sóc capaç de amb un conill aconseguir un castell. - Jo el Flautista d’Hamelín. La meua música és màgia per a les rates i xiquets. Aconseguiré que el drac em seguesca i al riu el faré caure.

- Som els prínceps de Belda, valents i aventurers. Al drac derrotarem amb espasa i arc en mà. Mai tornarà a espantar ni a grans ni menuts, i el castell conquistarem per a la festa fer. - No vull fer mal a ningú, digué una veu al fons del camí. Sols sóc un drac que busca amics. Si amb mi veniu el castell podem compartir, i el meu foc servirà per a fer grans fogueres amb les quals una tradició crear. Tots a una començaren a ballar i cantar. I com no, van ser feliços i van menjar per ... sssshhhh!, es va escoltar de cop i volta. - Ni se ús ocurrixca dir eixa maleïda frase. Cada vegada que algú la pronuncia una amiga meua desapareix. Millor us vaig a prestar una de la meua collita pròpia. Així que preneu nota: - Un conte has d’imaginar i els personatges es faran realitat. De sobte, Maria va obrir els ulls i no podia creure-ho. Allí, davant del seu estimat banc, la seva història feta realitat. Els seus personatges convertits en ninots de cartó i color. Però ningú sospitava que en totes aquestes aventures, no només havia tingut paper la imaginació de Maria, sinó que un homenet de nas punxegut i pijama blanc, conegut per la seua enemistat amb el Nadal, havia començat a creure i a ajudar a la gent. I ja se sap que quan un comença a ser bo i a estimar, els somnis sempre es fan realitat.

ESBÓS MONUMENT MAJOR

“Serenata Enamorada”

ARTISTA: Xavier Herrero AUTOR DE L’EXPLICACIÓ: Vicent Barber Durá

PRÒLEG (Això vaig escoltar dins del castell, causant-me, compreneu-ho, gran tropell.)

Què serà aquell soroll esgarrifós? Què destrempada veu sent a la porta que està posant-me la castanya torta fent a més que em tremole tot el cos?

Què diu el trobador? És farfallós? o és que l’escanyament no li comporta parlar, o parla alguna llengua morta? Si sembla que gemeca com un gos!

Ara que si en leotards és cosa fina, i sap tocar-me be la mandolina ... el cas no done encara per conclús.

I potser pensareu que sóc bambaua, però si el xicot té bona cacaua, de seguida li afegiré el ... tramús.

(La cosa està que pega un esclafit, i no direu que no us he advertit.) 66

INTRODUCCIÓ ESTA FALLA ENAMORA AMB TRES CANÇONS, I A QUI NO, ALMENYS LI TOCARÀ ELS ... CORDONS

Enguany el nostre artista m’ha manat

A més tinc ordre de la presidència

que us componc alguna serenata.

i no puc afegir més paraulotes,

No sé si eixirà verda o escarlata.

així doncs oblideu-vos de pilotes,

Haureu d’esperar que l’haja acabada.

pardals i xones. Visca l’abstinència!

(Pillets, ja he endevinat que voleu verda,

(Fora cas que després no vinga el sobre ...

perquè amar i foll... són cul i merda.)

Però si hem de jutjar-la pel dibuix, estic veient la falla modesta: ni una bufa, ni un cul, ni una xufeta ... si sembla que l’artista és un piu fluix! (És novençà i acusa el mal nupcial; la força l’ha perduda ... pel camal.)

Però ara que recorde ... si no cobre!)

I ara passe, com és habitual, a contar i descriure-vos la falla, que si en enamorar dóna la talla, no queda curta en tema musical. (Ara vaig a tocar-vos l’instrument. Què no! No és el que sempre està calent!)

***

El lema de la falla ja ho diu tot, i ens parla d’una dama que al terrat escolta la veu de l’enamorat i, absorta, la fa caure dins del pot. (Opine que eixa part és fantasia. Sabeu que no és la veu el que volia.) La dama representa a la ciutat, i el castell fa el paper d’Ajuntament, que resisteix l’aguait del pretendent, interpretant a cada candidat. (El rotllo en aquest cas és necessari perquè pugueu comprendre eixe bestiari.) Arriscat, contemplem al cavaller amb armes, això sí, de trobador, que en allò de lliurar combats d’amor el xicot, tira-li, ens ha eixit faener. (És tan conservador que a tots espanta. Millor deixeu-lo a la ‘Setmana Santa’.) El següent sembla vindre de Broadway o haver guanyat allò de ‘Operación ...’. És tan modern, tan guapo, tan de món ... que el seu estil veig una mica gai. (I, pense jo, potser fóra una glòria que ens governara ‘Víctor o Victòria’.) Ve després, sempre d’hora i al matí, un professor de lletra o de cató que ací porta disfressa de Neró recitant una mena de llatí. (Espere que a la fi d’aquella arenga també sàpia apagar els focs que encenga.) En un duet Carreras i Domingo tractaran de donar el do de pit mentre un fantasma els mira divertit per si entre cant i cant pot cantar bingo. (En aquesta escena parlaré de falles com una més d’aquestes quatre rondalles.) 68

Ara, per si no és prou aquest ‘all i pebre’ tindrem a ‘botifarra’ i ‘llonganissa’ que entre música, cant i xarradissa fan el que sempre hem dit un ‘blanc i negre’. (No volia que anàrem tan amunt però l’artista ho ha posat A punt.) Hi haurà uns bolets formant un cor de tres i tres músics que són tota una banda, tres notes musicals donant la llanda i un Cupido que ací no pinta res. (Només falta una cabra, un eriçó, un camell, una mona i un furó.) Per tant, amics lectors, he d’avançar perquè la falla enguany està ben plena, a mi se m’acumula la faena i vull posar-li ‘Fi’ abans de sopar. (Us pregue que em llegiu: no dóna pena, i tot se’n va estirant de la cadena.)

CARTA DE LA IL.LUSTRÍSSIMA SENYORA ALCALDESSA A LA COMISSIÓ, DESPRÉS DE LLEGIR LA INTRODUCCIÓ

M’aparte dels meus deures un moment per expressar la meua indignació: és l’artista fallit d’enteniment? o eixe poeta està fent el gambó? Perquè per als lectors és evident - i pot alçar la mà qui diga no que en aquesta relació, sorprenentment, es veu, ni més ni menys, que falte jo. No advertiu que eixa dona tan polida, que per dalt i per baix dóna la mida, és en gràcia i encant la meua igual? Així doncs, m’adjudicaré el paper pregant-vos que no m’ho torneu a fer, a prop de la campanya electoral.

RESPOSTA

Disculpeu-nos lâ&#x20AC;&#x2122;oblit esta vegada: donem la dama per adjudicada.

SERENATA ENAMORADA 1. MOVIMENT PRIMER: ELS POLITICS ANTICS

UNA HISTÒRIA D’AMOR OMPLI EL REMAT QUE LI HA CANVIAT LA HISTÒRIA A LA CIUTAT

En reprendre la paraula, veig, com heu llegit abans, que hi ha hagut canvi de plans i m’han passat el bullit. Però com ja he començat i no tinc escapatòria contaré una vella història que ve com l’anell al dit. ***

LLEGENDA DE GANDIA: QUE TRACTA DE L’AMOR NO CONSUMAT DE L’INIGUALABLE DAMA NA DELICADA RIPOLL AMB EL FAMÓS CAVALLER I POETA ‘CIRANO’, TAMBÉ CONEGUT CON ‘EL TRENCADÍS’ (AL•LUDINT A LA SEUA ESTRANYA MALALTIA)

La nostra protagonista és una dona agraciada, porta el nom de Delicada i el seu cognom és Ripoll. Abocada a la finestra mira la lluna i es venta mentre uns mosquits, més de trenta, li vigilen el bescoll. Ella buscava, per descomptat, un enamorat sincer que la duguera al poder i la traguera del toll. I que també, en la persona, lluïra bona presència, millor curt d’intel· ligència i dotat d’un bon penjoll! Ell s’anomena ‘Cirano’, i és l’únic de la rondalla que mai ha entrat en batalla per tindre ‘fluixa’ l’espina. Buscant un mitjà de vida va vendre la poca hisenda per comprar en una tenda la preuada mandolina. Rodant entre bola i bolo, Cirano, a mitja vesprada va trobar a Delicada, i enamorant-se ella i ell, amb l’ajuda d’una bruixa

reciten junts el conjur per evitar que l’Artur fóra l’amo del castell. Ara mana Delicada, i la jugada es remata prohibint la serenata l’ordenança anti soroll. Però Cirano la ronda, tot i que ella es fa l’estreta dient “només la punteta” mentre li mostra el capoll*. Què serà d’eixos amors? Creieu que faran fortuna, o es quedaran a la lluna de València? Quin serial! Però segur què és millor que els somriga la victòria per romandre en la memòria de la història universal! (*Nota púdica de la Presidenta: Diu el que porta a la mà, no allò que du entre les cames, que segurament serà ... un piuot encés en flames!)

*** Ara, quan canten tots junts esta ‘copla’, guanyen punts.

LES COSES DEL PODER (VERSIO LLIURE)

(Cirano) Si no em volen al teu barri, i tu al meu eres ‘la mala’ ... (Delicada) Per què em piques el tramús i jo et pique la cacaua. (Cirano) Si a tu no t’ixen els comptes, jo no sé fer una suma ... (Delicada) Hem de fer una maganxa o el futur se’ns embetuma. (Delicada i Cirano) Mare dels Desemparats, si tu ens feres l’un per l’altre

qui ens vol veure derrotats. Són les coses de la vida, són les coses del poder no tenen fi ni principi, de vergonya ni parlem. (Delicada) Jo sóc més roja que un rave, tu eres més blau que la mar. (Cirano) Tu et menjaràs les pilotes i jo vull la ‘cansalà’. (Delicada i Cirano) Ai, ajuntar-los no pot ser el trellat i l’honradesa amb les coses del ... PODER.

COROLARI LLUNÀTIC

Veient a la nostra falla uns ratpenats (sabeu que l’ocasió s’agafa al vol) aprofite i us parle d’aquest cas que ací va com li va l’oli al cresol. ***

LLEGENDA DE GANDIA: QUE TRACTA DEL CURIÓS CAS DE LA PLAGA DE MOSQUITS I DE L’EXTRAORDINARI REMEI QUE VA TROBAR UN HERBOLARI

En una època llunyana, que la memòria denigre, a Gandia es va patir la plaga del mosquit tigre.

Afrodisíacs a manta, pornografia a cabassos, deixant que facen soroll tot i que ens toquen els nassos.

Es van fer deu rogatives, van provar amb un vudú, i a enviar a Liduvina de genollons al Perú.

Hem sortit del vectigal, la plaga està controlada, però tenim ratpenats que això sembla una passada.

Però parlà un regidor una mica perdulari què per agradar-li el verd podem dir-li l’herbolari.

I a les nits de lluna plena pots veure mil ratpenats deixant-nos deu mil cagades damunt dels nostres terrats.

Ell com a gran erudit la solució va esbrinar: era fer que els ratpenats copulen sense parar.

AGOSARADA PROPOSTA DEL REGIDOR:

Va proposar al consell de benestar animal situar tres-cents niuets, tots de protecció oficial.

Que dins l’escut de Gandia per tants serveis prestats envoltant l’estel del dia vagen quatre ratpenats.

2. MOVIMENT SEGON: ELS POLITICS NOUS

ACÍ UN ARTISTA ‘BOMBÓ’ ENS DEDICA UN REGGAETÓ

Jove, guapo i gens humil, ve després, seguint la roda, eixe polític ‘d’estil’ pujant com un projectil, sempre vestit a la moda.

El seu cas està tan clar que quan l’anuncià el predictor aquells pares van pensar: “éste ha vingut per guanyar!” i el van batejar ‘Victor’.

Nascut per ser candidat, encara que no té història mostra màster, doctorat, i en tot cas està sobrat d’insolència i d’oratòria.

Va anunciar els bons papers que li faria a Torró quan fent els passos primers - portava encara bolquers ja deia: “Això ho pague jo!”.

Amb ell tot és espectacle i mai pensa en el futur: espera vindre el miracle mentre lliga el seu tentacle per tindre el càrrec segur.

Sembla que res els separe però el cas es posa lleig, i perquè ningú compare acaba ‘negant al pare’ per seguir en el torneig.

De si mateix ben pagat, gaudeix de la seua fama oblidant-se, l’insensat, que al món tota vanitat acaba com una flama.

Ara espera el seu destí, que madura i pren color, confiant que en el camí no es girarà el calcetí perquè ell té al cul una flor.

TAMBÉ VOLEU UN EXEMPLE? UN ‘POPULAR’ COM UN TEMPLE.

ANNEX FUNERARI En aquesta escena encara hi ha un annex parlant del qual ens preocupa i fa maror: el dilema que es torna tan complex de què podríem fer amb aquell ex que de podrit comença a fer pudor. (Qui propose apropar-se per la dreta ha de portar al nas la mascareta.) Perquè hui semblaria desficaci, fins i tot al•legant ingesta etílica o l’efecte nociu d’algun opiaci amb tota l’eloqüència d’un Horaci, construir-li al ‘senyor’ una basílica. (Encara que li semblen, més o manco, aquestes despulles no són les de Franco.) Però jo vaig a fer-me el desentés, no siga certa la maledicció i resulte que les cendres de l’ex acaben dins d’algun gerro xinés i encara haja de dur-me´l al saló. (Si l’han abocat al fem, ja sabeu de qui parlem?)

EPITAFI Ací jau l’honorable calavera d’aquell que tot ho va fer a ‘cost zero’. Va conéixer també la primavera, però mireu la fi que se l’hi espera a qui va de magnànim sense ser-ho. Perquè no trobareu major pecat que el de (quan ho has de fer) vendre’t barat. ***

LLEGENDA DE GANDIA: QUE TRACTA DE L’EXTRAORDINARI PRODIGI DEL MORT QUE VIVIA I A MÉS PRESUMIA DE ‘VISIÓ’

Si has escoltat les notícies que hui anomenem ‘fake news’ endevine amb malícies que aquell mort està molt viu. I si saps que a més conspira per armar un bon fandango, entendràs per l’ull que ens mira que va a cantar-nos un tango. EL TANGO DE LES ‘FAKE NEWS’ Ja sabeu que jo voldria cantar una serenata però la veu em delata, i el meu cant us pot fer mal. Agafe paper i llapis, em disfresse de poeta, i us escric una lletra que no millora Bisbal. No diré que us estime ni que vull beneficiar-vos, perquè hauria d’enganyar-vos si sols m’agrada manar? I si em féreu el favor de seguir-me el corrent i no canviar d’argument, que més us puc demanar? Vaig a cantar-vos un tango amb un aire de milonga, perquè ací ningú es confonga ni pense que sóc sincer. Us diré quatre floretes en compàs de dos per quatre, us faré passar pel catre i acabareu al carrer. Vaig a escriure-vos el tango més mentider i burleta que es pot trobar al planeta de l’etern fer i desfer. 83

3. MOVIMENT TERCER: ELS “NOUS-VELLS”

PORTA UN DISCURS MES VELL QUE EL ‘CANT D’ESTIL’ QUE ESTÁ PASSAT PEL CUL DE L’ALGUATZIL

Ara arriba la falla al moment que un grapat de gent estava esperant, per parlar del polític de raça però amb poca traça, que acaba bambant.

Mes després que la victòria sampa ja no cal fer trampa, s´ ho pensa millor, perquè sap d’antic que la intempèrie no porta de sèrie climatitzador.

Que tenint la carrera perfecta el cas no l’afecta ni agarra calor i que sols per marcar territori, sense rebombori, va ser assessor.

Ací dalt está fent el paper brillant i proper de vell professor que declama la seua doctrina com la gasolina que encén el motor.

Però un dia les cartes maleïdes van mal repartides hi ha por del futur, i la gent que abans no el preferia ara en ell confia com valor segur.

Ara cal aguaitar com camina i es mou a la cuina per coure el pastís, puix depén de la seua perícia que enyoren a Alícia o alce ‘Compromís’.

Es presenta remoguent consciències, de pures essències es vol adornar, i encoratjan-se més en cada bolo diu ‘dejazme zolo’ quan entra a matar.

***

Escoltem, doncs, al seu grup que ha format amb gent adepta, cuinant la vella recepta però amb un modern xup-xup. WATERLOO Déu meu A Waterloo es pot viure a tota vela Oh sí I trobareu que allí el nostre destí pot ser semblant Només ens caldria fugir, la història es podrà repetir Waterloo, el paradís dels autoexiliats Waterloo, i dels polítics desbaratats Waterloo, tu escoltaràs les nostres cançons Waterloo, i podrem viure com Puigdemont Waterloo, sempre ens quedarà Waterloo Déu meu Tractava de guanyar i no podia Oh sí Però ara sé que perdre és l’única oportunitat

I com puc deixar de lluitar si note que perdre és guanyar Waterloo, el paradís dels autoexiliats Waterloo, i dels polítics desbaratats Waterloo, tu escoltaràs les nostres cançons Waterloo, i podrem viure com Puigdemont Oh, oh, Waterloo, sempre ens quedarà Waterloo Com puc renunciar al merder? Si note que guanye quan perd Waterloo, tu escoltaràs les nostres cançons Waterloo, el meu destí és estar amb tu Waterloo, sempre ens quedarà Waterloo Waterloo, el meu destí és estar amb tu Oh, oh, Waterloo, sempre ens quedarà Waterloo Waterloo, el meu destí és estar amb tu ***

LLEGENDA DE GANDIA: QUE TRACTA DEL MOLT SINGULAR SUCCÉS DE LA VICEALCALDESSA QUE VA DEIXAR ‘VOLUNTÀRIAMENT’ EL PODER PER EXPIAR ELS SEUS PECATS

EPITAFI A LA IL.LUSTRÍSSIMA SENYORA VICEALCALDESSA EFÍMERA DE GANDIA

Fou Lorena el flagell de la dreta, per la senda estreta i amarga els duia. Mes girant-se el destí per sorpresa, la vicealcaldessa va ser flor d’un dia. (Sempre et recordaré en aquella conya, més roja que un titot, cridant ‘vergonya!’) *** Com el nou jugador ja saps què canta us presente ara el hit d’ella, que es planta NO EM PENEDISC DE RES No, res de res No, no em penedisc de res Ni del mal que ja he fet Ni del bé, que ja mai no faré.

No, res de res No, no em penedisc de res He pagat l’ambició, i a la fi m’han fotut al racó! Si vaig fer coalició el record cremaré Eixa mena d’aliats no necessitaré! I els que es deien amics Amb les seues traïcions També els he d’esborrar M’han deixat a zero No, res de res No, no em penedisc de res Ni del mal que ja he fet Ni del bé, que ja mai no faré. No, res de res No, no em penedisc de res Perquè hui s’acabat I demà, altre sol brillarà!

4. MOVIMENT QUART: A TOTES LES CASES

COUEN FAVES

LLEGENDA DE GANDIA: QUE TRACTA D’AQUELL FAMÓS CONGRÉS FALLER AL QUAL TELMO ES VA ENFRONTAR A SI MATEIX I VA PERDRE (O GUANYAR, SEGONS ES MIRE). Enguany que finalment ens hem deslliurat del tron d’aquella històrica hipoteca, i que ja no hem de córrer seca i meca per no haver de pagar el disbarat; que els tramposos també s’han destapat i es mostren satisfets de fer el mal; que estem de fer cursets fins al pardal, entre premis, jurats i altres mogudes que tenen a les falles ben fotudes, hem recordat que és any electoral. (I que més que boles cal tindre balons per a ser candidat en les eleccions.) Així que en aquesta escena podreu veure el cas d’aquell xicot que pretenia, després de governar mil anys i un dia, que no sabia res d’eixe folklore. I sense que l’argúcia l’acalore ni pense que l’afluència ja el coneix, alça la veu, agita el cap i es creix perquè ho senten dels músics al conserge i afirma que ell és més pur que la Verge i que gaudeix enfrontar-se a si mateix. (La música sona, s’aixeca el teló, el públic exclama, qui serà el campió?) I de sobte comença eixe concurs del Telmo vell contra el Telmo novell,

l’un que canta i que fa veu de tonell i l’altre que a l’instant canvia el discurs. Però amb tant de talent i de recurs, qui dels dos pot ser el millor tenor? Resultarà ‘Carreras’ guanyador o ‘Domingo’ serà a qui voten més? No patiu perquè en un tres i no res les falles van a tindre un nou ‘senyor’. (I d’aquesta manera tan poc confiable han rebut dos ciris, l’un Déu, l’altre el diable.) Però encara no pot cantar victòria doncs diuen que a les falles hi ha un fantasma que podria tornar-lo cataplasma en aquesta fase classificatòria. Pot ser una maniobra dissuasòria, una llegenda urbana o un rumor, un boca a boca, un patiment de cor, que després de suar la camiseta acabara el senyor fent la maleta si arribara a canviar el marcador? (Ingrat i traïdor el món gira i gira, com els cavallets que veus a la fira.) *** I del repertori bàsic escoltarem aquest clàssic

TELMO ES CAPGIRA Telmo es capgira quan el vent bufa parla i de sobte no diu ni xufa Mostra la cara sempre agradosa més plore o riga és mentirosa Telmo es capgira com una ploma puix té de gooooooooma el pensament el pensament el pensament

5. MOVIMENT QUINT: ARA QUE JA ESTEM A PUNT

Com ja tinc la llengua solta el guió pega la volta i vol que faça un repunt per sumar al nostre viatge a eixe famós personatge que té programa en A punt.

Ells no busquen bons programes ni lluny de llançar proclames contenten tots els parers. Pensen els caps de meló que l’única solució és demanar més diners.

A ell li diuen ‘botifarra’ sembla que té bona barra i és molt expert en cantar. L’acompanya Miquel Gil i junts pel mateix carril ens vénen a enamorar.

Està clar que el tripartit el poder ha repartit i no hi caben malentesos. A punt és de Compromís i els serveix per ‘fer país’ amb continguts ‘compromesos’.

Són l’aposta colossal que ha fet el nostre canal per entretenir a la gent. Però ni així, qui ho diria, li donen categoria, i no el veu ni l’u per cent.

I mentre ens peguen la vara intentant salvar la cara trobant un primer espasa, no culpeu a l’embotit de tot el que us he dit: gaudiu de ‘Bambant per casa’.

Davant tal fracàs d’audiència si allà tingueren consciència hi hauria mil dimissions. Però mana la política i en lloc de fer autocrítica sols es rasquen els collons.

***

Ara escolteu la cançó que mereix aquesta ocasió.

SANTA MÒNICA GLORIOSA

És el País Valencià la nació més venturosa, perquè és la seua advocada santa Mònica gloriosa. Ella fa miracles, els fa per ser santa, el que es queda mut després ja no canta

A un home de molta edat no li plantava el pardal i demanava a la santa que li curara eixe mal. I l’home s’aclama amb fervor i el trau, però en quatre dies allò se li cau.

Un afiliat molt devot a mal hora anà a votar, prompte se li va fer fosca i no sabia tornar. I l’home s’aclama demanant consol, si no es fa de dia no torna a fer sol

Santa Mònica gloriosa no vull demanar-te res perquè si tot ens ho dónes, tu et quedaràs sense res

Un xiquet anava a escola i feia l’aire molt fort. se li va emportar els llibres allò va ser mala sort. Sa mare que el veu, s’aclama a la santa: “— Que aprove.” I el xic, fa la E.S.O als cinquanta

Vull viure de renda, treball no voldria, i per a tu sencera la Conselleria.

6. MOVIMENT SEXT: TOTS A UNA VEU Per acabar el repàs -o ara diuen el ‘procés’?-, vaig a mostrar a vol ras tres agrupacions de tres.

Lleve les diputacions? La tele tindrà més ‘tela’? Entre Mónica i Gabriela quina tindrà més collons?

Serà un encanteri màgic o el resultat d’un enfit? Serà el testimoni tràgic que ens controla el tripartit?

I ja veieu que a les notes els ha canviat el color demostrant que aquell amor el gasten amb comptagotes.

Siga el que siga callem, però tanta trinitat, en el fons tots ho sabem, no pot ser casualitat!

I junts criden tot seguit - recordant que amb tant de xou els pot perillar el sou -: ‘Llarga vida al tripartit’

NOTES DISCORDANTS A la falla trobareu a tres notes musicals representant aquell vals que canten ‘tots a una veu’. Però a l’instant descobrim que va enrarint-se l’ambient i per sonar diferent els partits filen molt prim. Recupere el dret civil? Faig el Consell transparent? Reclame el finançament? Compre moixama o pernil?

EL MENÚ NO ESTÀ COMPLET SENSE AFEGIR EL BOLET Sense canviar de criteri ni demanar cap reforç he d’esbrinar el misteri dels tres bolets cantadors. Però si ixen com bolets de part de l’extrema dreta, no caldrà fer-los nuets per a llevar-los la careta. A més el seu discurs és ortodox, cridant tots a una veu: aquesta és La Vox.

QUAN ESCOLTES TOCAR A LA BANDA Eixint del castell veureu una banda que ve interpretant alguna corranda. Clarinet galant, platerets fan festa i bombo que trona com una tempesta. Ells només són tres doncs no calen més, i si en vols llogar hauràs de pagar. Canteu i balleu i no feu raó, que no té diners nostra comissió. *** La propera cantant es Liduvina i ara aneu a escoltar-la com afina. ‘EL DERRIBO’ (L’ENDERROC) M’agrada portar aquesta vida vivint al meu barri L’entorn què gaudisc a ‘Lluís Belda’ és extraordinari Però ara trobe cada dia una cosa molt lletja El vell hospital m’acollona, m’acaça i m’assetja Damunt la Diana està provocant-me Es veu que li posa tornar-me salvatge La busque, la cride, ella va fugint-me I vaig preguntant-ho ... eh! ‘¿Y el derribo pa’ cuando?’ (Sí, sí) ‘¿Y el derribo pa’ cuando?’ (Em torna boja!) ‘¿Y el derribo pa’ cuando?’ (Sí, sí) ‘¿Y el derribo pa’ cuando?’ (Quina vergonya!) 92

GRAN FINAL

Fins ací has escoltat la serenata llegint-la vers a vers ben de presseta i sense defallir travesses la meta d’una aventura que et desitge grata. Relaxa’t, doncs, deslliga’t la corbata, estira’t al sofà de la saleta, descorda’t el botó de la bragueta i serveix-te aleshores un cubata. Potser sents com s’eriça la libido perquè has rebut la fletxa de cupido i de la falla estàs enamorat. Però només que rigues la pirueta i mostres una cara satisfeta donarem este llibre per premiat.

Articles Literaris

Ana Llopis

Romeu i Julieta

A hores d’ara històries com les de Romeu i Julieta de Shakespeare o la llegenda dels amants de Terol, per posar un exemple més proper, poden ser inversemblants. Parelles que per no gaudir en llibertat del seu amor, acaben suïcidant-se. Però pel fet que semblen de ficció no vol dir que no ocórreguen entre els nostres carrers. Encara hui en dia, hi ha amors que escaroten l’entorn de qui els protagonitza. Pares que es neguen a què les seues filles comencen a festejar amb eixe xic sense treball conegut; iaios que no arriben a creure que el seu nét estime un altre home; amics que donen l’enhorabona perquè un home ha començat una relació amb una xica 20 anys més joves mentre que a ella tots li mormolen i remuguen per no tindre una parella més jove… relacions que malauradament poden acabar en tragèdia. Però l’amor, per sort o per desgràcia, surt sense voler, sense adonar-te i sense escollir la persona de la qual t’enamores. I ací està la seua gràcia, és com la flor de la cama-roja arrossegada pel vent, que mai saps on anirà a caure. La que hui conte en una història d’amor impossible, ocorreguda ací a Gandia. Per mantenir l’anonimat dels seus protagonistes, em referiré a ells com Romeu i Julieta; i que em disculpen si encara així se senten identificats. Rondaven els 25 anys quan es van conéixer i va ser just quan van coincidir a la Cort de la Fallera Major de Gandia. Romeu era bon templat, alt amb els ulls verds. Lluïa una mitja cabellera morena, que deixava a mig pentinar, el que li donava una imatge una mica rebel, malgrat que de tots era ben sabut que venia de bona família, de fet era de falla d’especial.

Julieta era més bé menuda, d’ulls negres i pell morena i fina, amb unes faccions exòtiques. De bona veritat era una xicona molt atractiva. Pertanyia a una falla humil, però havia fet un gran esforç, fent hores extres, per lluir un espolí. Els dos arribaren a la Cort acompanyats de les seues respectives parelles, enamorarse de nou no estava en els seus plans. Però com déiem l’amor no entén de circumstàncies ni d’obstacles.

que no podia trair la seua parella. Havia estat acompanyant-la en moments durs, estava molt il•lusionat per vestirse amb ella de faller i a més a més, sabia que no li ho anava a perdonar. Va decidir evitar Romeu. Durant uns dies va intentar no respondre els seus whatsapps i esquivar la seua mirada quan coincidien en el sopar mensual de la Cort. La cosa semblava que anava relaxant-se.

En cada acte, anava creixent la seua amistat. A ningú se li escapava que sempre volien seure un al costat de l’altre, que jugaven a intercanviar-se les parelles en els passa carrers, que de tant en tant se’ls trobaven fent-se un cafenet. Els xafardejos tan quotidians en el món de les falles no es van fer esperar i les seues respectives parelles van començar a sospitar.

Però la nit d’albades, Julieta va arribar a soles al museu, la seua parella feia extres en una boda. Encara era prompte quan va aplegar, però bona part de la Cort ja estava fent-se una cassalla a la barra. Estrenaven brusó i llaçada al cap i van arribar els primers selfies. Ni es va adonar que Romeu estava al seu costat mirantla embaladit i que algú va pujar la foto a l’Instagram.

Romeu lluitava cada dia per no enamorar-se, intentava recordar què li havia captivat de la seua actual parella. Però es va adonar, que havien estat els seus pares els que li la van presentar, ja que era filla d’un dels clients més fidels del negoci familiar. I que pràcticament, es van fer parella per acontentar les famílies. Però passió com la que sentia ara no l’havia sentit abans.

No podia deixar de mirar-la. Estava tan guapa. La seua xicona va començar a trobar-se malament.

Sabia que la gent xerrava però la veritat és que malgrat que es moria de ganes, encara no havia pogut dir-li res dels seus sentiments a Julieta, ni molt menys besar-la, passar una nit a soles amb ella, fer-li l’amor, com estava desitjant. Julieta tenia por. Por per si el que estava sentit era de veritat correspost. Sabia

-Romeu porta’m a casa. -Però si encara no ha arribat ni la primera falla. -Tranquil, porta’m i després tornes tu. Crec que m’ha pegat mal beguda. Romeu va portar la seua xica a casa i va tornar a temps de sentir la primera dolçaina. Ambos sabien que eixa nit podia ocórrer alguna cosa. No podien desviar la mirada, els seus cors bategant cada vegada més ràpid. Romeu no ho va poder resistir i va seguir Julieta un moment que ella va eixir a prendre un poc l’aire a l’aparcament.

-Romeu no digues res, per favor. -Julieta, per què negar-se. -Romeu no podem, què dirà la gent... ell em mataria. -Mira’m als ulls i dis-me que no m’estimes, que no sents res per mi, i m’aniré. Julieta va començar a plorar i Romeu la va besar. Va ser un bes humit, lent, que van sentir en cada un dels porus de la seua pell. Però amb la mala sort que el millor amic del nuvi de Julieta va gravar l’escena en mòbil i que prompte va començar a ser compartida. En pocs minuts, la parella era observada per tots mentre murmuraven. -Anem Julieta, et portaré a casa. En el cotxe, silenci i llàgrimes, mentre s’agafaven de la mà que quedava oculta a les mirades. -Romeu no volia que les coses ocorregueren així. T’estime i eixe bes m’ha confirmat que potser eres l’home de la meua vida. Però no volia fer mal a ningú. No volia que ells s’assabentaren d’aquesta manera tan dolenta. Què els direm? -El mal ja està fet, intentarem parlar amb ells, encara que no crec que ens dirigisquen la paraula. L’amor Julieta, no es pot escollir. 100

-Romeu si done el pas, si faig aquesta bogeria és perquè vull estar amb tu tota la vida. Sols et demane una cosa, que et faces de la meua falla. -Serà una broma no? La meua falla és d’especial, guanyem més de 10 banderins cada any. -Sí però no estic jo. No tens elecció. -Bé, si és el preu que he de pagar, el pagaré. Van riure els dos mentre arribaven al portal de casa de Julieta. -Ara dorm, demà xerrem amb calma i si cal anar a parlar amb ells. T’estime i no vull que patisques. De nou un intens bes, un bes etern, el bes de la seua vida. Julieta va baixar del cotxe, li va enviar un bes amb la mà. Romeu no va veure arribar el cotxe. Venia amb les llums apagades, sols el soroll de les rodes xerrotejant per l’asfalt. Un colp sec. Julieta va caure sobre el capó. Brollava sang de les seues orelles, no es movia. El cotxe del seu nuvi estava sols dos metres més enllà, Romeu encara li va veure la cara, estava somrient i li va fer un tall de mànega. Després va arrancar i se’n va anar a tota velocitat. Romeu va tardar encara uns segons a reaccionar i cridar a la policia. Va baixar del cotxe, no tenia pols. Encara el seu últim bes als llavis i ara era morta. De nou les notícies intentaven justificar al sendemà: “un xic mata a la seua parella per una infidelitat”, “un xic mata a la seua parella en un atac de cels, ella estava començant una nova relació...” No conegueu la història? Potser no va ocórrer a Gandia i l’autora s’ha pres esta llicència. Potser no va passar exactament així. Però els assassinats, que molts volen relacionar amb l’amor per amagar el masclisme amb el qual convivim, acaben cada dia amb la dona morta. I aquest volia ser un article costumista per a un llibret de falla.

(*)”Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2019”

101

Jose Manuel Prieto

Llegenda LluĂs Belda

103

Les llegendes sempre conserven el pòsit de veritat de qui creu haver-les vist. De qui conserva, en la memòria com en la mirada, el propòsit de preservació de l’instant que guarda l’imaginari del qual mai va succeir. I potser per això la llegenda de la Delicà de Gandia, pulcra i dolcíssima, és tan distinta i tan semblant a les altres. Perquè conserva, en la imatge de pulcra bellesa i joventut de la protagonista, el rostre quotidià d’haver estat filla d’un metge conegut, veïna d’un pròsper comerciant del Carrer Major, hereva d’una fortuna familiar i, fins i tot, d’una boja desvariada, una dona de companyia o, qui sap, una mescla de totes elles. Atributs que sempre són compartits per a les dones, però que no estan en les llegendes dels homes. I tanmateix, de tan propera resulta tan colpidora. Tan estranyament nostra, al contrari que les llegendes dels pobles que semblen esvair-se amb el pas de la història que les conta i les preserva. La Delicà és la llegenda pròxima de la ciutat, part de la pell i de la corfa de la trama urbana, i hereva de la conquesta de la seua geografia a la proximitat d’històries noves. Ha mantes el llegat de tot un imaginari intacte, i potser per això roman encara, sempre pendent de revisions noves, de descobriments al recer d’un dictat nou, en la memòria col•lectiva de les generacions destinades a la transmissió del nostre coneixement oral, de la que la llegenda n’és part cabdal.

104

La Delicà de Gandia sobreviu enmig de dues fascinacions. La més immediata, la capacitat d’esdevenir forta en la seua fragilitat, robusta en la seua antítesi. Com pot ser que la dona més bella del món morira copsada per un gesmil de pedra? Com, que la nostra Col•legiata prescindira d’un pedàç de roca per impactar en la jove somiadora i pulcra? Com, que passara a la història per conservar la fragilitat en la flor i en el cos, obviant la roca? L’altra és la potència del seu relat. L’escletxa per al buit que resta d’entre els interrogants, que fan més fascinant si cap a la història, i que ens fan preguntar-nos per què l’amarg final a la llum de tanta bellesa, per què entre l’ombra obvià el record de pedra de la Seu o quin seria el vertader rostre, la història rere la història, d’aquella jove enlluernada pel somni d’un imaginari. En la potència del relat de la Delicà està el tarannà i l’empremta d’una ciutat sencera. La que ens converteix en creadors d’històries, en constructors d’un imaginari potent que perviu als dubtes i les ombres de la història i que beu de les parets i raconades de la Vila medieval que hui enlluerna al Mediterrani amb el lema de la ciutat: “així relluïxen les teues obres”. Les nostres, llegendes col•lectives, històries certes, estan cada cop, cada capítol de la història, superades per la consciència col•lectiva de superació i la impagable tradició oral transmesa de generació en generació, fent certa una estrofa de l’himne de la ciutat: “flor que exhala finíssima essència”. La flor de pedra. La flor del gesmil. La flor de la jove. L’essència del poble que la preserva i la conta, la viu i la imagina. Hui, encara, amb cada cicle de foc del solstici de la mateixa primavera de la flor. 105

Ma Jose del Olmo

De tornejos, batalles i...falles

107

Durant una llarga època en l’Edat Mitjana (des del segle XII al XVI aproximadament) una de les imatges típiques que possiblement ens venen a la ment és la realització dels tornejos medievals. Moltes han sigut les llegendes i relats ambientats en aquests espectacles protagonitzats per cavallers impregnats de l’aura de grans guerrers. Espectaculars esdeveniments per dur a terme qualsevol celebració. Es deia que els tornejos tenien uns trets característics molt apreciats pels nobles de l’època: un aspecte utilitari, donat que era una simulació de combats i servia d’entrenament sense la perillositat real d’una batalla; un altre aspecte lúdic, el seu objectiu era véncer per adquirir glòria i benefici, i un tercer aspecte festiu, que converteix aquests tornejos en un espectacle per al públic de l’època.

108

A la vista d’aquests aspectes podem trobar similituds entre la nostra festa fallera i les celebracions d’aleshores, no des del punt de vista estètic (encara que si en busquem, segur que trobaríem...) si més no des de la vessant de la finalitat lúdica i festiva. Cap al segle XIII és quan els tornejos es transformen progressivament en festes, augmentant la part lúdica i festiva enfront de l’aspecte utilitari i d’entrenament que predomina als inicis. Es manifesten en aquestos esdeveniments els ideals, les fantasies de la noblesa i el conjunt social dels anomenats cavallers. A la festa de les falles observem també aquest vessant: els fallers i falleres de cada comissió que pertanyen a una espècie de societat pròpia i creada per ells/elles i per a ells/elles. Celebren les seues festes projectades cap a tota la societat, no obstant això la festa és, podríem dir, pròpia, alhora que compartida amb el poble, que són els espectadors.

Els fallers i falleres vivim i treballem per la festa, això és totalment innegable. Ens dediquem 361 dies de l’any a ella i en gaudim intensament altres 4 dies. No obstant això, i cada vegada més, tots aquestos esforços van dedicats a obtenir glòria i guardons. A l’igual que els cavallers, la competició fallera cada vegada desitja la victòria en cadascun dels aspectes en què participa. Donat que podia haver-hi un perill real en els combats que es mantenien en els tornejos, provocat també per les rivalitats cada vegada més accentuades entre els participants, es hagueren d’establir unes regles i normes perquè els tornejos no es convertiren en verdaderes batalles, per a no posar en perill la vida de les persones. Si seguim amb les comparacions que estem establint, la competició o el “torneig” faller, està adquirint tan alt grau de “perillositat” que les normes cada vegada són més nombroses. Normes estrictes per evitar batalles massa arriscades. No obstant això, aquesta regularització provoca que la festa perga naturalitat per guanyar objectivitat e igualtat en la competició. Evocant la fantasia i llegendes d’aquesta època singular en la història de la nostra civilització, hem arribat a trobar punts en comú amb la nostra festa tan volguda, per la que lluitem (no sempre amb les armes correctes). La conclusió definitiva és que la societat i l’esperit competitiu de l’ésser humà tampoc ha canviat tant al llarg dels temps, sols s’ha adaptat als nous contextos professionals i tecnològics.

109

Jesus Ignasi Moragues -

Volem un cavaller

111

La llegenda del Rei Artur, també conegut com a Artur de Bretanya, i els seus cavallers de la taula rodona segurament donaria molt de joc per escriure i posteriorment interpretar una bona emissió fallera o, fins i tot, una gran explicació per a un llibret de falla, ja que tots els personatges que en formen part són fàcilment extrapolables a la realitat política de la nostra Gandia. Però, com ja he dit abans, aquest treball tindria una llargària una mica desmesurada per al que, en la meua opinió, correspondria a un article o una col•laboració com aquesta. Jo, per la meua part, no sóc d’escriure llargs i farragosos articles que no llig ningú i no vaig a començar a fer-ho ara. Si comencem pel nombre d’integrants de la taula rodona, se’n parla que n’eren al voltant de vint-i-cinc (el mateix nombre de regidors i regidores que tenim en el nostre ajuntament) dels quals el més important, òbviament, era el Rei (l’alcalde o alcaldessa), però quan s’expliquen les qualitats del governant, ací la cosa canvia radicalment.

112

En la literatura europea, especialment en l’anglesa i francesa, a Artur se’l presenta com al monarca ideal, tant en la guerra com en la pau. També es diu que es rodeja dels cavallers més valents i més honestos i que tots ells estan units amb un sol objectiu: buscar i, per descomptat, trobar el Sant Greal, aquella copa d’on Jesús va beure en el Sant Sopar i a la qual se li suposaven poders regeneratius i curatius. Ara sí que s’ha complicat la cosa i prou. Dirigents ideals i honestos en la política actual? Units amb l’objectiu de regenerar la nostra ciutat? No és eixa la idea que tenim els gandians dels polítics que ens governen des de fa molts anys. Prou més semblant a la nostra realitat és el tema de les traïcions, també present en el mite del Rei Artur. Ginebra, la seua dona, i Lancelot, la seua mà dreta, s’enamoren i mantenen un idil•li

d’amagat. I això que era el seu cavaller més fidel! Tots dos van ser desterrats. Però si no en tenies prou, para el cabàs. Lancelot és, per a més inri, qui provoca la caiguda final del Rei i destrossa la unitat de la cort. D’infidelitats, de desterraments i de caigudes d’alcaldes també anem servits a Gandia. Per un altre costat tenim Excàlibur, l’espassa del Rei, i considerada com a símbol del poder legítim. La vara de comandament que llueixen els alcaldes i alcaldesses també els dota d’un poder legítim que sorgeix de les normes democràtiques, però quant a l’ús que es fa d’eixa vara, també se’n podria parlar. I Camelot? Un lloc idíl•lic d’igualtat, justícia i pau. Açò crec que ens costaria una miqueta més a l’hora d’identificar-lo amb la nostra ciutat. Encara ens queda molt.

113

Altres personatges importants que també donarien molt de joc en aquesta suposada emissió o explicació de falla són, com no, el Mag Merlí, qui va ser tot un exemple i una font de saviesa per a Artur (o siga, un assessor); la fada Morgana, germana per part de mare del Rei i amb sentiments com l’ambició, la passió i la venjança (ací jo veig moltes candidates per aquest paper...) Per acabar, que açò està fent-se llarg, també conta una llegenda que el Rei Artur encara dorm baix del seu país, Avalon, ocult en una cova, esperant que el seu poble el necessite de nou i que, a hores d’ara, els britànics esperen el retorn del seu enyorat Rei. Ací, a Gandia, també en volem un.

114

115

Vicent Escriva

Entre llegendes i fantasies

117

El llibret d’enguany gira al voltant d’aquestos dos conceptes suggeridors: llegendes i fantasies. I com m’han encomanat una col•laboració per al llibret, tractaré de desenvolupar-les a la meua manera, és a dir, segons el meu saber i entendre. Començarem per les llegendes i, de les moltes accepcions que té esta paraula, ens quedem en el seu sinònim, Celebritats, que al•ludeix a les persones molt importants i molt admirades a les que se´ls recorda després de transcorrit molt de temps. I a Gandia les n’hi ha. Tan sols recordar a Roís de Corella, Joanot Martorell i Ausiàs March. Consagrats humanistes i, a més, tots d’ací. Visqueren en el segle XV, segle d’Or, en el qual deixaren constància, de forma inqüestionable, que escrivien en llengua valenciana. L’humanisme era un terme genèric que considerava l’home com l’eix esencial al voltant del qual girava la vida filosòfica, literària, artística i científica. Encara que les seues primeres manifestacions daten del segle V a.d.C, cobra extensió i profunditat en el renaixement. Donat que els valors humans constitueixen el centre de la societat, els humanistes projectaren la seua atenció a l’antiguitat clàssica i estudiaren a l’home i les seues obres. Roís de Corella (1433-1497) naix a Gandia. Fou un noble, teòleg i escriptor. Encara que la seua època juvenil és pràcticament desconeguda, es pot assegurar que en 1461 ja era un escriptor conegut. La seua obra, extensa i variada, fou escrita a partir del 1458. Amb la relació literària que va tindre amb el Príncep de Viana, recollida en l’Epistolari, es dóna la particularitat que cadascú li escrivia a l’altre en la seua pròpia llengua. Va escriure obres en prosa i vers, religioses i mitològiques. La seua poesia està immersa en les principals corrents de la lírica medieval. En la prosa, Roís va continuar la tradició humanística que des del XIV s’inspirava en els grans autors grecollatins. Entre els seus escrits amorosos destaca “Triumfo de les dones”, en la que defensa en sexe femení contra els seus detractors. Amb Joan Roís de Corella culmina el “estil de la valenciana prosa”. Fou el primer dels autors valencians que va tenir la literatura com una alliberació personal.

118

Joanot Martorell. Naix a Gandia (1413-1468). Escriptor que pertany a una família noble resident a Gandia, el seu nom apareix per primera vegada en 1433 en un testament en el qual se li feia donació dels llocs de Murla i Benibraf. Cavaller animós i molt combatiu desafià a mort al seu cosí, Joan de Montpalau, acusant-lo d’haver violat a la seua germana. Després de vindre de Londres, on havia estat un any, mantingué un pleit amb les autoritats pels llocs de Murla i Benibraf, que finalment guanyà. En 1454 viatjà a Nàpols, on va estar dotze anys per encàrrec del Rei Alfons el Magnànim. La seua obra literària més important i coneguda, a part de les nombroses cartes de batalles i desafiaments creuats amb els seus contrincants, és el “Tirant-lo Blanch” obra que ha estat considerada com el punt d’arranc de la narrativa moderna. Refusa els elements fantàstics que caracteritzaven l’estil de les novel·les de cavalleries i localitza geogràficament les accions bèl·liques i descriu amb realisme les situacions amoroses i cavalleresques. Joanot Martorell diu en la carta Proemio, al començament de l’obra, que està escrita en valencià. En el capítol 330 del Tirant parla de València i fa un retrat fidedigne dels hòmens i les dones i acaba dient: “és tan fructífera aquella Regió que el Sol reverbera en la ciutat e Regne de València que la transforma en Paradís Terrenal”. Ausiàs March naix a Gandia (1397-1459). A la mort de son pare assumeix la representació de la família molt jove i assisteix a les Corts celebrades a València per Fernando d’Antequera en 1415.

119

Participà en l’expedició que Alfons el Magnànim organitzà a Còrsega i Cerdanya i després tornà a Gandia. La seua actuació militar mereixqué que Alfons el Magnànim li otorgara el privilegi de la jurisdicció civil i criminal sobre el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa. En 1437 va contraure matrimoni amb Isabel Martorell, germana de l’escriptor, que degut al dot que va rebre ésta, motivaren un enfrontament hostil entre els dos escriptors. Contrau noves núpcies amb Joana Escorna i es trasllada a València. Els darrers anys de la seua vida foren molt amargs a causa del pleit que es va suscitar entre un fill bastard i un altre, a conseqüència de la qual cosa va ser pres. L’obra d’Ausías March consta de 138 composicions de les quals la majoria corresponen a la poesia amorosa, de les que destaquen Plena de Seny i Llirs entre Cards. Igualment al tema amorós, les composicions titulades Cants de Mort, distints d’aquells altres poemes, per ser de caràcter elegíac i cantar l’amor d’una dona ja morta. Destaca també el Cant Espiritual, que és una oració de 224 versos dirigida a Déu amb sentit sincer i filosòfic. En ells, Ausiàs March ens descobreix que la seua vida es debat entre la raó i la passió, entre l’amor carnal i l’espiritual i plasma tot eixe patetisme en la seua obra amb imatges apassionades. Ausiàs March va gaudir de gran fama en la seua època i fou alabat pel Marqués de Santillana. La llengua valenciana del segle XV, segle d’Or, no sols supera de molt la contemporània castellana, sinó que és llegida en el regne de Castella i traduïda al castellà, com tota l’obra d’Ausiàs March.

120

Estimem la nostra llengua. Aquestes tres llegendes, personatges o celebritats, són tan nostres perquè visqueren ací, els tenim encara molt a prop, i escrigueren i parlaren en valencià. Tenim amb ells un deure de gratitud, d’honorar, de respectar i d’enaltir la seua història. No oblidem que foren ells, en el segle d’Or, els que li donaren la majoria d’edat a la llengua que parlem tots els valencians. Lloança i glòria a aquests tres humanistes gandians per sempre! I ara ve la part que tracta de la Fantasia. Deixem, doncs, que la nostra facultat mental ens represente coses inexistents però, en canvi, meravelloses. I per això no hi ha cosa més útil que tindre un somni, que a fe que el vaig preparar a consciència, mitjançant un gintònic virtual amb els següents ingredients: unes gotetes d’imaginació creadora, una xorradeta d’il·lusió, un espolsonet d’utopia i una sacsejada de desig. I vingué? I tant que va vindre! Vaig eixir al carrer, de sobte, em vaig quedar atònit i perplex de veure un canvi tan sorprenent i em donà la sensació que aquell no era el meu barri.

121

En arribar a l’hospital la meua sorpresa anava augmentant de decibels. El frenesí d’entrades i eixides de l’hospital era vertiginós i és que el miracle, amics s’havia produït: l’hospital, de nou, rehabilitat i en marxa. Els nombrosos bars i tendes, tancats durant la crisi, de nou oberts i amb una gran activitat. El barri, per fi, tornava a somriure. Vaig quedar fet de pedra quan vaig veure que els contenidors del fem estaven soterrats i els plataners havien estat substituïts per palmeres datileres. Em vaig alegrar perquè la brutícia d’uns i els pàmpols dels altres ja mai més ens donarien nosa. Vaig continuar passeig amunt fins al final. I ara la sorpresa va ser majúscula. Allí vaig trobar una Fontana, pareguda a la italiana de Trevi, al voltant de la qual hi havia unes dotzenes de parelletes de jóvens, d’esquena a la mateixa, tirant monedes a l’aigua amb l’esperança de convertir el seu somni en realitat. Una estampa captivadora! Al tornar cap a baix, vaig escoltar crits, guirigall i forts aplaudiments. És el trinquet? Una exultant alegria i una immensa satisfacció es van apoderar de mi. Vaig encertar. El trinquet estava obert i a punt de començar una partida. S’enfrontaven les dues primeres figures d’escala i corda: Soro III, de Massamagrell, contra Puchol, de Vinalesa. La partida fou disputada i acabà 60-55 a favor de Soro III. Els aficionats, que omplien de gom a gom el trinquet, gaudiren de valent. Els crits, el guirigall i els aplaudiments que s’escoltaren al llarg de la partida, foren un fidel reflex que havia estat grandiosa i incommensurable.

122

Acabada la partida, vaig passar al trinquet xicotet, que està junt al gran, on començava una partida al raspall de juvenils. El recinte estava ple de gent, sols entre els parents, familiars i coneguts dels “nanos” l’omplien. Qué gran dia ens donà a tots els bons aficionats a la pilota! Tots els que omplíem el trinquet donàrem constància de ser uns aficionats de soca i arrel, sense clavills ni soldadures. Jo, particularment m’incloc en aquest grup, perquè a mi la pilota m’allibera, Quan tot s’acabà, el rellotge marcava les 4 de la vesprada i tant jo com el meu amic Facund optarem per demanar un bon plat en el bar-restaurant del trinquet, que pràcticament s’acabava de inagurar, encara que tant ell com jo som de gusts senzills, però ens agrada el millor. Parlàrem de pilota, perquè no s’oblideu que la pilota és un element vertebrador de la nostra terra i, junt a la llengua, forma part del nostre Patrimoni Cultural. Implantada i arrelada en tota la Comunitat Valenciana, és escola de valors, cresol on s’engendra la cultura de l´esforç, la motivació i la superació; és sant i senya de la nostra identitat com a poble i, finalment, està declarada bé d’interés cultural immaterial. De tot això, i alguna cosa més, vam parlar Facund i jo. Ai, ai, ai, Déu meu! El somni em va paréixer més curt que un esternut. Quan el cel anava canviant de color, la llum es tornava crepuscular i el sol assolia el seu ocàs, una espècie de terratrèmol mesclat en un poal d’aigua freda em van despertar. Vaig passar de la llum a la foscor, de la ficció a la cruel, atroç i crua realitat. Em vaig sentir un home perdut i desgraciat. Tot dins del sac i el sac en terra. Hem quedat òrfens de dos edificis emblemàtics, el Trinquet i l’Hospital. El primer, inacabat; el segon, abandonat. La gent del barri s’esguella les camises i tracta de traure pit i plantar-li cara a l’adversitat que s´ha apoderat del barri i, en canvi, les forces vives calfant butxaques i posant de manifest, ben a les clares, deixadesa i desídia la recerca d’una solució al barri. Promeses, promeses! Les promeses se les emporta el vent. Les bones paraules són aire que refresca, però no maten la set. Ai, ai, ai! Primer ens faltaran llàgrimes que motius per plorar. A qui corresponga: si no voleu provocar un sentiment de desencant, derrota i frustració, ajudeu-nos. Ho esperem!

123

Angel Canet Catala

Cavallets de mar

125

El cavallet de mar és un dels animals més fantàstics que existeixen, dels quals sabem molt poc encara que tots tenim una imatge definida de la seua aparença. Però pocs aspectes dels seus comportaments són coneguts. Vaig a contarte’n alguns que realment són fantàstics: El mascle dóna a llum les cries. La femella les diposita prèviament en una cavitat del mascle. Sols el 5% de les cries arriba a l’edat adulta. Què passa amb la resta? La resta passa a ser aliment de l’oceà. Agiten l’aleta dorsal 35 vegades per segon però són molt lents, solament avancen uns 35 cm per hora. Tenen petjades dactilars pròpies al cap, per què se’ls pot identificar a cada un, com als humans. Canvien el to i el color de la pell quan se senten amenaçats o en la fase de festeig. La fantasia i la literatura recorren amb molta freqüència als animals marins com terrestres i inclús de l’atmosfera per a descriure pel.lícules terrorífiques: catxalots, taurons, àguiles, xacals, llops, llops marins, vespes assassines, formigues carnívores, ovelles zombis, calamarsos que arrosseguen l’home a la mort, goril•les que pugen als gratacels... animals reals o fantàstics. Tots els animals poden servir per a pel.lícules en què un d’aquests bitxos envaeix el món on qualsevol animal pot terroritzar la raça humana. Tots menys un: el cavallet de mar. Us imagineu un cavallet de mar assolant ciutats.

126

Quin soroll fa un cavallet de mar? Un cavall normal renilla. Per, un cavallet de mar? Amb aqueixa boca, com no faça bambolles de sabó... Aqueix animal està dissenyat amb moltes deficiències, segur que no el va dissenyar Déu, sense braços ni cames ni ales ni ungles. Si es vol gratar, com fer-ho? El veus nadant i sembla que va dient: mateu-me, per favor, mateu-me. L’espatlla em pica des del dia en què vaig nàixer i encara no he pogut gratar-me.

ni pèl. El mar ha fet coses que sí que s’assemblen a les coses: un peix martell, un peix serra... Tot el que siga fusteria el mar ho domina. Però el cavallet de mar, no. M’imagine els homes que el van veure per primera vegada: escolta, que acabe de descobrir un animal de quinze centímetres de llarg, closca ossificada, cap tubular mancat de dents i cap extremitat. Segur que no és un cavall? S’assembla a un saxòfon marí. Queda rar.

Si el cavallet va nadant i se li clava un tros de plàncton a l’ull, no se’l pot llevar! Així van els pobres amb aqueixos ulls, que sembla que estiguen fent la ruta del bacallà. Les mares dels cavallets, preocupades: fill, tu prens drogues, veritat? En lloc d’ulls de cavall sembla que tinga ulls de bou.

Sabeu que és el que més pena em fa dels cavallets de mar? Veure’ls. Naden fent un esforç sobrehumà per mantenirse drets. Van com bicicletes. Deuen tindre els abdominals més durs que la tapa d’un clavegueram. Tenen cara d’anar dient: ja veuràs, pega, pega’m ací a l’estómac, que no em fa mal. I el cavallet: com? Si no tinc braços.

Ai, els ulls de bou... els dels vaixells! Si us pareu a pensar-ho, un vaixell ple d’ulls de bou pot ser una cosa molt bonica o molt fastigosa. Una de les coses més decebedores dels cavallets de mar és que no s’assemblen a un cavall, ni troten, ni renillen, ni duen ferradures, ni tenen orelles llargues

Les mosques gegants, els cangurs carnívors, les taràntules assassines... totes aqueixes feristeles ofensives podrien destruir la raça humana però no ho fan perquè són obra de Déu. Els cavallets de mar no ens han creat problemes però qui sap si un dia no es cansaran de ser pacífics i ens l’armaran.

127

Valenti Cabero

Fantasies

129

Passen els dies igual que dins léngranatge dún rellotge van passant les dents u a u esperant el monòton soroll que séspera del següent i del següent i de láltre…..i el mòbil no sona. Em resulta estrany que ja han passat les festes i encara no m´han comunicat de la Falla el tema per al llibret. Continua el tic-tac diari dins el meu cap i…..sona el mòbil. Ja no reaccione com altres anys que espere nerviós, com el reu, el fatal i esperat veredicte del dificultós tema. Enguany em mostre tranquil. Active el mòbil i a línstant vola a láire el misteri: FANTASIES!... FANTASIES?... Ara podria dir…però no podrien triar un altre tema?....Em calle….FANTASIES!...ja! FANTASIES…FANTASIES…eixe misteri, ja alliberat, cobra vida i gira sense parar al meu cap…FANTASIES…FANTASIES. Em sincere…estic com sempre…no méix res. Em pareix que enguany és l´últim any que escric…a més a més em ve al cap un comentari de ja fa temps: “No sé per a què escrius, si total el premi ja està atorgat amb determinada premeditació”… i estic a punt de desanimar-me. Intente oblidar-ho perquè reconec que no afavoreix per a la creativitat aquest pensament. Comence a caminar pel menjador com un neguitós animal en la jungla buscant llur presa. Els meus ulls miren les vitrines de láparador i em detinc. Observe una ordenada col.lecció de llibres: El diccionari Larouse. Agafe el tom de la F buscant, com no, FANTASIA…i així resa: Facultat de la ment per a representar coses inexistents….també diu: Aspecte creador de la imaginació…i una altra accepció: Producte mental de la imaginació creadora que no té fonament real…a lígual que: Imaginar alguna cosa fantàstica….i ahí em llance jo. Producte mental que no té fonament real no és somniar la nit de qualsevol el.leccions que després del recompte de vots, totes i tots els polítics triats pels electors/es boten dálegria davant les càmeres de televisió i diferents mitjans de comunicació i plens déufòria i ballant dálegria i alçant els braços diuen “qué satisfet/a estic perquè vaig a servir als ciutadans, a la societat i no vaig a pensar al meu sou, al meu estatus i en definitiva no vaig a pensar en absolut en mi?

130

Imaginar alguna cosa fantàstica no és que el teu barri i el meu i aquell que està tan denigrat, brut i oblidat tinga la mateixa cura, neteja, vigilància, atenció, il.luminació, senyalització, ornamentació per festes, i la mateixa importància que el centre de cada ciutat, de la nostra ciutat, de la teua ciutat? Aspecte creador de la imaginació no seria observar que els nostres joves es mostren entusiasmats a la Universitat i sésforcen en acabar amb il.lusió llurs estudis sabedors que gaudiran dúna garantia dóbtenir un treball digne, segur i que desenvolupe la seua personalitat dins la societat de la que formen part? Fantasejar no seria escoltar dels mitjans de comunicació que el salari dúna dona en qualsevol treball és igual que el dún home; que als llocs de representació dúna empresa estigués paritari la dona i l´home; que les xifres de treball o atur estigueren equilibrades de la dona i l´home? Imaginar alguna cosa fantàstica no seria el no sentir més, mai més la trista notícia dúna violació, un maltractament o un privar de la vida a la teua parella, a una dona? Si de cas no és Fantasia observar milers de pobles menuts plens de vitalitat, escoles a vessar de xiquets i xiquetes, joves treballant al camp o a empreses familiars o cooperatives gràcies als governs que han observat la seua problemàtica i l´han solucionat amb una immensa i intensa bateria de solucions efectives econòmiques, de llocs de treball i infraestructures al curt, mitjà i llarg termini?

Posats a exercir la Fantasia, no seria acudir als estadis de futbol i contemplar als voltants pau, tranquil.litat, harmonia, germanor entre clubs i seguidors dels dos equips i no notar lábsència de les forces de seguretat i gaudir de léspectacle programat? Fantasia no és llegir als diaris ,així com escoltar i observar als mitjans de comunicació, que tínformen que ja fa temps cap migrant creua léstret, desembarca en pasteres amb la perillositat que això comporta i la denigració personal que implica perquè al seus països dórige estan posant els mitjans necessaris socioeconòmicslaborals perquè això no ocórrega? Fantasejar no seria que dins els pressupostos de qualsevol país la major partida econòmica fóra destinada a millorar léducació, sanitat, pensions, infraestructures, afers socials i en definitiva per a millorar la qualitat de vida de la societat i séliminara les despeses en defensa? Podrien fantasejar i parlar dún món en pau? dúna amistat perpètua? dún amor infinit? déxercir la nostra ciutadania amb ètica i responsabilitat al carrer i treball? dúna relació personal i familiar farcida de valors?.....seria pura Fantasia?...tendria raó aquell dramaturg que escrigué: ...que toda la vida es sueño(fantasía) y los sueños(fantasías) , sueños(fantasías) son? Jo opine que...i tu…?

(*)”Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2019”

131

Pasqual Molina

La delicada de Gandia

133

L’altra nit, Vicenta Llorca, presentava el seu darrer llibre La Delicada de Gandia al saló principal de la Casa de la Marquesa, el qual estava ple de gom a gom, amb assistents dempeus atapeint corredors laterals i les portes. Autoritats municipals seien en la primera fila amb l’alcaldessa, Diana Morant, al capdavant. Rosa Roig, escriptora, va fer la presentació del llibre, el qual ha sigut editat per Lletra Impresa Edicions i compta amb diverses il•lustracions, adients a la trama, fetes per Manola Roig. Totes tres estaven acompanyades a la taula presidencial pel regidor de Cultura, Joan Muñoz i pel president de l’Associació de Pastissers i Forners de Gandia, Miguel Roselló. La Delicada de Gandia és una llegenda ancorada en el subconscient popular de la ciutat de Gandia, la qual sorgeix, de tant en tant, en publicacions i en registres poètics. La llegenda diu que una jove gandiana va morir quan, eixint de la Col•legiata, li va caure una flor de gesmil al cap! És clar que la floreta era de pedra! Vicenta Llorca ha construït una trama literària a través de cinc xiquets. Quan una de les xiquetes, Agnès, pateix la picada d’un insecte i es queixa molt i Gaia, una altra xiqueta de la colla, es burla d’ella dient que sembla la delicada de Gandia, tots ells es sorprenen perquè ningú sabia qui era i decideixen fer una recerca al voltant del “personatge”. Durant els dies següents recorreran la ciutat i parlaran amb persones i es trobaran amb diferents informacions pintoresques quan no contradictòries sobre la Delicada de Gandia: escoltaran que pot ser una falla, que pot estar emparentada amb la fideuà, que és tracta d’un pastís típic de la ciutat ducal —que aprendran a fer-lo en un obrador i a gaudir-lo com un dolç exquisit—, fins que l’estàtua de Maria Enríquez, situada a la porta del convent de les clarisses els xiuxiuà, com a pistes finals, la biblioteca municipal, la Seu, una pedra de la façana i els adreça cap a l’Ajuntament. En la biblioteca s’assabentaran de la llegenda i que hi ha prou documents diferents escrits sobre ella, a la Seu Col•legiata veuran el lloc des d’on diu la llegenda va caure la flor de pedra que matà a la Delicada. A l’Ajuntament acabaran demanant-li l’alcaldessa que erigisca una estàtua en honor de la Delicada.

134

Ó I S

U L C

Al llarg de totes les peripècies, els joves lectors —el llibre va adreçat als majors de 10 anys— acabaran sabent tot sobre la Delicada de Gandia guiats per la ploma de Vicenta Llorca, una escriptora de prosa suau i enlluernadora, de lectura fàcil i captivadora. Una joia de literatura infanto-juvenil. Un regal! El llibre és, a més a més, un cant a la multiculturalitat i a la integració. Els cinc xiquets formen part de l’Associació dels Estels —un grup on conflueixen persones de totes les races, edats i condicions, que practica la inclusió i valora la diversitat perquè en la diferencia, diuen, s’enriqueixen—. El llibre és un model de valors en la relació entre les persones: els xiquets, els pares, els familiars, el veïnat, els funcionaris, els governants. El llibre fa un viatge didàctic a través del temps i de la història gandiana perquè l’autora fa “unes pinzellades des del passat amb la intenció d’entendre millor la realitat present, la història i els costums de la ciutat que hem heretat i on vivim”.

135

Vicenta Llorca diu que este tipus de llegendes han format part de la història oral i de l’escrita, i que es tracten de relats de fets que es transmeten de generació en generació i formen part de la història d’un poble i, com ho fan oralment, estan en constant evolució i tenen característiques que li atorguen una certa credibilitat amb la intenció de fer creure que són vertaderes. Llorca escriu que s’han fet moltes versions sobre la delicada i el seu llibre tan sols és un relat més sobre la llegenda, amb el qual no pretén escriure la realitat, perquè seria una tasca impossible, cal recordar que es tracta d’un relat imaginari pres per real on es barregen personatges, fets històrics i narració inventada

136

Vicenta Llorca parla en el llibre de Joan Climent, el poeta estimat, qui també va escriure el 1991 un llibre que va titular La “delicà” de Gandia, documental d’una llegenda, en el qual refereix que, “amb una prosa poètica senzilla i farcida de fina ironia, recreà la llegenda d’una jove en seqüències ocorregudes al llarg del segles i ubicades en diferents espais de la Safor”. Joan Climent fou, i és un referent literari per a Vicenta i per a mi. Hi va haver un temps on vàrem participar, tots tres, en diversos projectes creatius de tarannà editorial. L’Associació Cultural Premi Iaraní, que presideix i de la qual Vicenta Llorca és la secretaria, creà el Premi de Poesia Joan Climent, que va ja per la XVIII edició. Les bases del premi les férem a la Marjal un bon grup d’amics escriptors i poetes. La fotografia és d’aquell dia. Joan hi va participar activament! Vicenta i jo som amics i hem sigut, durant anys, els caps de l’equip editorial del llibret de la Falla de Corea, amb el qual aconseguirem canviar el model tradicional de les publicacions falleres i pel qual aconseguirem tot tipus de premis, en especial, l’any 2006, el primer premi de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana a la promoció de l’ús del Valencià, guardó que, fins al moment, no l’ha aconseguit mai cap altre llibret de les falles gandianes. Comparteix amb Joan i amb Vicenta una història personal cosida amb punts d’amistat i de literatura.

Hi ha vàries referències escrites sobre la llegenda de la Delicada i no sols en el nostre entorn valencià. A la meua consulta acudeixen dones, preocupades per patir dolor en les mames. Afortunadament el dolor no és símptoma patologia greu, sovint acompanya, amb normalitat, a situacions naturals de la fisiologia femenina, com el que apareix en fase premenstrual. Té a veure molt amb la sensibilitat personal de la dona. “Les mames són molt delicades” és una frase que eix prou en la consulta amb la dona ja tranquil•litzada i, en ocasions, sorgeix, amablement, el tema de la Delicada de Gandia. Al menys en dues ocasions dues dones m’han referit que en el seu poble també existia la mateixa llegenda de la jove morta al caure-li al cap una flor de pedra de la façana de l’església del poble. Les dues eren castellanoparlants. Recorde que una d’elles era extremenya.

Llegenda multicèntrica de la Delicada! Article de PASQUAL MOLINA publicat en el diari LEVANTE-EMV la Safor el diumenge dia 5 de novembre de 2017

137

Vicenta Cardona

El salt de la nĂşvia

139

I parlant de llegendes amoroses direm que Verona té a Romeu i Julieta, Portugal a Inés i Pedro, Terol a Isabel i Diego, però també a la nostra comunitat tenim una bonica llegenda que us contaré seguidament: Conten que fa molts anys a Navajas, hi havia un costum local pel qual els nuvis que anaven a casar-se, havien de passar per una cerimònia per demostrar davant familiars i amics que es volien de veritat, i assegurar-se la felicitat i fertilitat del matrimoni, si superaven la prova. Poc abans de les noces, anaven tots al paratge que hi havia baix la Cascada del Brazal, i allí, on el riu era estret, baix les estreles, la núvia havia de creuar-lo d’un salt davant la mirada de tots. Si ho aconseguia sense problema, se li augurava a la parella una gran felicitat en el futur matrimoni, però si no ho aconseguia, el matrimoni seria desgraciat, de manera que convençuts d’això la parella no es casaria. Un dia, uns nuvis baixaren molt contents per demostrar davant tots que es volien. Volien demostrar que eixa tradició era una idiotesa i que realment estaven molt enamorats, el seu amor no disminuiria al llarg del temps. Però aquell dia la gent comentava que el riu Palancia baixava amb molt de cabal i molta rapidesa, és a dir, era perillós fer la prova. Malgrat això la núvia que tenia cara de xiqueta, cabells daurats i ulls color mel, estava disposada a superar la prova per demostrar el seu gran amor. Decidida començà a córrer per agafar impuls per botar, però quan arribà el moment va entropessar, caigué a l’aigua i fou ràpidament arrossegada cap a un remolí. El nuvi desesperat i en prova de l’amor que li professava a l’amada, es llençà al riu per rescatar-la del corrent, però no va poder fer res i s’ofegaren els dos. Els seus cossos van aparéixer abraçats en la part baixa del riu. Davant aquesta tragèdia s’anul·là aquesta tradició dinamitant el pas estret perquè ningú botara mai més. Conten que avuí en dia, en les nits de lluna plena, s’escolta pel vall els laments i les promeses dels enamorats que van morir per demostrar als demés el seu gran amor. Des d’aleshores la Cascada del Brazal plora la pèrdua d’alguns joves i el riu es converteix en el mantell blanc i pur de la núvia, que acull tendrament el seu amant convertit en pedra.

140

141

EMPRESES COLÂ·LABORADORES

142

Dr. Emilio Canet Ramia Professeur assistant Stomatologie et Chirurgie Maxilo-Faciale Université Paris · IMPLANTOLOGIA · PERIODONCIA

Dra. María López Velasco ODONTÓLOGA

· ORTODONCIA · ORTODONCIA INVISIBLE (invisalign) · ODONTOPEDIATRIA

Dr. Álvaro Canet López ODONTÓLOGO · Endodoncia ·Implantología

CLINICAS GANDIA: Paseo Germanías 70, 1º Tel: 962876454 CASTELLÓ DE RUGAT: Camí Real, 27- bajo Tel: 962813400 Teléfono Urgencias: 654878165