ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
1
Estat de Chiapas (Mèxic), gener de 2006. Inici de ‘L’altra campanya’ (La otra campaña) auspiciada pels zapatistes per fer conèixer i unificar les altres lluites socials (camperoles, indígenes, sindicals, de gènere, d’accés a l’aigua…) arreu de Mèxic. A la fotografia hi apareix en segon pla el subcomandant Marcos i en primer pla un avi de cent-set anys de la població de Chiapa de Corzo. Autor: Francesc Parés i Mercadé
llumull Produccions Visuals
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
2
Muzzafarabad (el Pakistan), novembre de 2005. El 8 d’octubre de 2005 un sisme de 7,6 graus de l’escala de Richter, el més intens que es coneix a la zona, va sacsejar el Caixmir. Les Nacions Unides van calcular més de 50.000 víctimes, prop de 100.000 ferits i més de tres milions de persones sense casa o vivint en habitatges amb risc d’esfonsament greu. A punt de complir-se dos anys de la tragèdia els camps de refugiats encara formen part del paissatge mentre l’ajuda nacional i internacional mira cap a una altra banda. Autor: Quim Milla i Fargas Produccions Visuals
llumull
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
4
Kabul (l’Afganistan), març de 2002. La dona amb burca. L’icona que el món occidental va prendre amb força per intervenir i ocupar l’Afganistan i per massacrar la societat civil. Sis anys després la dona continua arraconada al graó més baix de la societat afganesa mentre les forces d’ocupació internacionals només controlen una petita part de Kabul i els Senyors de la Guerra controlen el país. La dona i la burca continuen essent testimonis muts, cansats i sorpresos de l’oblit internacional. Autor: Quim Milla i Fargas
llumull Produccions Visuals
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
6
Ciudad Juarez (Mèxic), juliol de 2008. Feminicidi: mort de dones pel sol fet de ser-ho. Els centenars de casos de dones assassinades a Ciudad Juarez i Chihuahua han dimensionat la tragèdia que s’hi viu i l’han convertit en un cas paradigmàtic de feminicidi. Més enllà de la fredor dels números, el 18 de juliol es va trobar una nova víctima, la que fa 21 d’aquest any 2008. Una nena de 14 anys torturada i violada. Autor: Francesc Parés i Mercadé
llumull Produccions Visuals
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
7
River Gree (Libèria), maig de 2008. La majoria de persones que arriben a aquest centre de salut –una cabana de fang i sostre de fulles de palmera sense equipament mèdic– estan malaltes de malària,una malaltia tan fàcil de curar com un refredat a Europa i que mata, només a Libèria, 66.000 nens a l’any. Pel que fa a les persones adultes, l’esperança de vida és de poc més de quarant-un anys. Autor: Miquel Ruiz
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
9
Pogradeci (Albània), agost de 2008. En Bashkim viu a Itàlia des de fa set anys, on treballa en una fàbrica de conserves. La dona i el fill, de cinc anys, viuen a Blace, a l’est d’Albània. Cada estiu té quinze dies per anar-los a visitar. El primer que els dóna ‘són els estalvis, per necessitat i després els faig una abraçada ben forta’. Bashkim volia ser mestre, però li va tocar fer de pescador amb el pare als catorze anys per ajudar la família. És un home espiritual, pausat i catòlic; amb la dona, musulmana, són un quotidià albanès i un exemple paradigmàtic als Balcans. Autora: Laia Gordi
llumull Produccions Visuals
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
8
Regió Ixil (Guatemala), agost de 2008. Xerrada als vilatans de la comunitat de San Antonio sobre el programa de rescabalament integral i col·lectiu de les massacres realitzades per l’exèrcit i els paramilitars durant la dictadura. A la regió Ixil, una de les més castigades durant la dictadura, s’hi va aplicar la política de terra cremada. Autor: Francesc Parés i Mercadé
llumull Produccions Visuals
ONGC 20 / NOM DE L’AUTOR, DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA, LLOC, PAÍS, DIA DE MES DE 0000. AUTOR © 2001 Por otra parte, es frecuente que un grupo de la población vaya referida en el pie con nombre y apellidos, y la otra –los inmigrantes, los indefensos, los sin techo, etc- se les niega un nombre como si sólo los poderosos o famosos tuvieran una identidad. Esta forma habitual de trabajar degrada y discrimina a los débiles y empodera a los influyentes. Unos pies de foto alejados de todo compromiso moral para con el conjunto de la humanidad consiguen, entre otros factores, que vivamos dominados y anestesiados frente a unas imágenes que sustituyen la realidad: lo veo, pues es cierto. Joan Fontcuberta, creador, crítico, editor, comisario y profesor de fotografía; defiende que el fotoperiodista puede llegar a compartir incluso sus dudas con el público, pero advierte de la peligrosidad de un pie de foto que intente ocultar más que mostrar. Por ejemplo, cuando se suponen más detalles de los que nos enseñan. Veamos el ejemplo propuesto por el propio Fontcuberta: Pie de foto: “Partidarios del gobierno muestran casquillos de bala supuestamente disparados por manifestantes” lo veo, pues es cierto.
LLUMULL ACCIONS AUDIOVISUALS
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
3
Bilin (Palestina), agost de 2006. Dones palestines participants de la 13a Conferència Mundial de Dones de Negre contra l’ocupació, en la manifestació pacífica que es fa cada divendres contra el mur de l’Aparheid construït per Israel. Autor: Francesc Parés i Mercadé
llumull Produccions Visuals
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
5
Memorial d’Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina), 11 de juliol de 2005. Autor: Francesc de Dalmases i Thió 10è aniversari de la matança de més de 8.000 bosnians musulmans. Trenta-mil bosnians reprenien el ritual dolorós de cada any i es dirigeixen a l’immens cementiri-memorial on aquell any s’hi van enterrar 610 cossos més recuperats de les fosses comunes que havien pogut ser identificats. Taüts verds envoltats de famílies i amics de les víctimes, majoritàriament originaris de Srebrenica i Zepa, que encara avui viuen lluny de casa, refugiats per la por i la falta de seguretat.
llumull Produccions Visuals