* 01/ MADEINLIBIA MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11
Busif Twueir, L’enginyer que torna per ramadà colors de la revolució: agitació i propaganda entrevista Haag Frag Iassen, cap del consell Forasters, turistes i estranys: Welcome!
TOBRUK Al obeidat, la tribu a la rerEguarda de la revolta Líbia
EDITORIAL / SUMARI
* MADEINLIBIA
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11
UNA PUBLICACIÓ A LÍBIA EN CATALÀ ENMIG DEL QUÈ ALGUNS ANOMENEN “CONFLICTE”, ALTRES “GUERRA CIVIL” I POCS “REVOLTA”. MADEINLÍBIA ÉS L’EXPERIÈNCIA GRÀFICA D’UN FOTOPERIODISTA, UN FOTODISSENYADOR I UN PERIODISTA EN UN CONFLICTE DE TRASCENDÈNCIA GLOBAL. A 1200 QUILÒMETRES DE CASA, AL MATEIX MAR QUE ENS BANYA, LA PRIMAVERA ÀRAB HA FET ESCLATAR UN NOU ORDRE: LA NOVA LÍBIA. HEM POGUT VEURE I ESCOLTAR-LA.
04_
reportatge Al-Obeidat: la rerEguarda
Les tribus, l’essència de Líbia D’entre la vintena de tribus que es compta a Líbia, la majoria van donar suport a la revolta de febrer. A Tobruk, ELS Obeidat és la més nombrosa
06_ ENTREVISTA Haag Frag Iassen
Cap de l’autoritat local Com es concreta la revolta dels joves del mes de febrer? Quin és el resultat a l’escala local? Què vol dir la democràcia?
3 D’AGOST DE 2011
EDITORIAL // LA DIGESTIÓ DE 42 ANYS DE RÉGIM DE MUAMMAR AL GADAFFI ÉS PESADA. AVUI TOTHOM ESPERA A LÍBIA TANCAR AQUESTA CAPÍTOL PER TAL DE PODER MIRAR ENDAVANT. EL SACRIFICI D’UNA GUERRA DE SET MESOS AMB UN RESULTAT APROXIMAT DE 10.000 MORTS (SEGONS LES ESTIMACIONS) ES VEU COM UNA APORTACIÓ IMPRESCINDIBLE, MÉS QUE UNA FATALITAT Fins fa res, de Líbia se’n sabien poques coses, a banda de petroli i Gadaffi. Ara, amb el suport dels països que fins fa poc hi tenien tractes comercials privilegiats, la revolta que va despertar fa set mesos ha degenerat en una guerra civil. Aquesta publicació va ser feta al mes d’agost passat. Això implica que fets i elements que es tracten aquí poden haver canviat. I molt. Durant el mes d’agost els rebels que s’havien alçat contra el govern de Gadaffi tant sols tenien el control de tres ciutats importants i una porció de territori ínfima en comparació de l’abastíssima superfície Líbia. Tobruk, Benghazi, Misrata,... sota control revolucionari primer. Després, les altres, a mesura que avançava un front enquistat en la part centre del país. Aquest número de MadeinLíbia es dedica a una de les primeres ciutats alliberades. La revolució a Tobruk, la quarta en població, va ser cosa d’hores, i l’organització del nou estat una evidència. Mentre a Tobruk s’hi feia vida, les notícies del setge que infligia el govern Ga-
08_
CRÒNICA FOTOGRÀFICA Forasters, turistes i estranys: Welcome!
daffi sobre les ciutats de Misrata o Brega corrien de boca en boca. I es comentaven davant el televisor. Aquesta guerra que va començar amb l’objectiu de capturar Gadaffi avui té els papers canviats, i els protagonistes han passat de ser assetjats a mantenir sota el foc de bombes occidentals les poblacions de Sirte i Beni Ualid, els darrers dos reductes que es resisteixen a caure. I Gadaffi no apareix: el món dóna molts tombs.
EDITA // LLUMULL. ACCIONS AUDIOVISUALS CARRER NOU, 12 43800 - VALLS (L’ALT CAMP)
“WELCOME!” A banda dels tres hotels que resten a la ciutat, la presència d’estranys es veu com a exòtica. “Welcome!” criden.
llumull.accions@gmail.com www.llumull.blogspot.com REDACCIÓ // SERGI FRANCH FOTOGRAFIA // FRANCESC PARÉS. SERGI GRAU DISSENY I MAQUETACIÓ // SERGI GRAU EDICIÓ ELECTRÒNICA // WWW.ISSUU.COM/LLUMULL AUDIOVISUALS // www.youtube.com/user/llumullaccions LLICÈNCIA // WWW.CREATIVECOMMONS.ORG
COBERTA // SERGI GRAU TOBRUK. 3 D’AGOST DE 2011
AMB EL SUPORT // IGMAN. ACCIÓ SOLIDÀRIAREVISTA_ONGC CATALAN INTERNATIONAL VIEW HAN COL·LABORAT // MARC GAFAROT JORDI FREXAS AGRAÏMENTS // CARLES FIGUEROLA DIARI DEL PRIORAT I DIARI DE LA RIBERA
2 · MADEINLIBIA / 01
TOBRUK / CRÒNICA
Busif Twueir L’ENGINYER QUE TORNA PER RAMADÀ 4 D’AGOST DE 2011
CRÒNICA // Badar pels carrers de Tobruk regala moments imaginatius sobre els passos i les històries viscudes en aquesta ciutat al llarg dels anys. Antiga colònia italiana, posteriorment ocupada per Egipte el 1940, va ser un important enclavament portuari per a les tropes durant la segona guerra mundial. Després d’Stalingrad la ciutat va viure el SEGON setge més cruent DE la guerra. Els vestigis són evidents. Allò que diuen “testimonis muts”. Una església catòlica construïda pels francesos enmig de la ciutat manté la porta tapiada. “Tancada per trasllat” podria anunciar. Recorreguts de tarda de ramadà vol dir solitud, llums i poques mans per estrènyer. Són les cinc de la tarda i en un edifici que havia estat governamental a la rebatejada “Plaça dels Màrtirs” o “Plaça de la Llibertat” pengen diferents fotografies de joves i grans morts al llarg dels anys. Pels habitants de Tobruk ha arribat l’hora del reconeixement i de l’expressió pública del dol pels fills del poble morts. Els darrers: 7 joves morts el 20 d’abril de 2011. Apareix des d’un racó, amb pas assossegat, ulleres de sol i gel·laba elegantíssima en Busif Twueir. És fill de Tobruk i passa els dies de vacances i ramadà amb la seva família. Les tardes d’espera a la posta de sol impliquen un assossegament difícil de trobar enlloc. Pocs cotxes i encara menys pressa. Busif és enginyer petroler i actualment treballa a Kofra, al desert del Sàhara. Mentre parla passeja pels dits de les mans pausadament un tradicional tasbih, una mena de rosari que marca distinció i prestigi. Els grans del tasbih s’acompanyen del recital de pregàries a Déu. Ens convida a acompanyar-lo a un dels extrems del carrer des d’on podrem veure la badia. Ens deturem al final sobre una terrassa de terra mentre ens mostra la vista del port, les refineries i la important central de cicle combinat. Assenyala un punt concret:”Vaig conèixer uns ancians que van voler venir a Tobruk per tornar al lloc on havien estat lluitant. Veieu aquell moll d’allà? El van fer picant pedra ells mateixos”. Ens anotem telèfons amb l’atrevida Tobruk (Universal Pictures, 1967) 110 minuts Director: Arthur Hiller Repartiment: Rock Hudson, George Peppard, Nigel Green, Guy Stockwell, Jack Watson, Norman Rossington Sinopsis: Setembre de 1942. Al front del Nord d’Àfrica arriba un comando d’anglesos i jueus alemanys amb la missió d’acabar amb les reserves de combustible de Rommel.
proposta de trobar-nos al vespre. Ens acomiadem i quedem a l’ombra mirant l’indret i una pintada en el mur que ens protegeix. Cinc minuts més tard, apareix un cotxe que s’atura al davant: “Ep Nois! Voleu veure grans murals?” Busif ens porta en direcció a l’antic estadi de futbol mentre passa per un carrer ample. “Aquest indret era la línia de front dels bàndols”. Peta un Kalashanikov. Una pick-up blanca carregada de joves excitats passa just pel costat i Busif calla. Recuperem la conversa: “Perdona, deies?” ////
LÍBIA_AGOST/11
01 / MADEINLIBIA · 3
REPORTATGE / SERGI FRACH
CADA TELÈFON, UNA CÀMERA DE T
Els joves són els impulsors i pro
agraeix la cobertura informat
La revolta dels joves És plàstica
UN MAR DE PETROLI
AL OBEIDAT: LA REREGUARDA una de les dues tribus més influents a Líbia
5 D’AGOST DE 2011
REPORTATGE // “TOBRUK ÉS UN MAR DE PETROLI”. PERÒ TAMBÉ UN OASI DE CALMA I TRANQUIL·LITAT A TOCAR DE LA FRONTERA D’EGIPTE. ELS IMPORTANTS JACIMENTS PETROLIERS I EL SEU PORT ARRECEREN UNA DE LES FAMÍLIES MÉS INFLUENTS DE LÍBIA: ELS OBEIDAT. “Proveu d’anar a Tobruk i treballar-hi!”. Ens repta la Lola, una lleidatana que fa més de 40 anys que viu a Líbia. Darrere l’ambient amable i assossegat dels ciutadans de Tobruk, es mantenen les dependències en els cercles familiars, les amistats i sobretot, la pertinença a una o altra tribu. Els Obeidat són una de les dues tribus més influents a Líbia. Juntament amb els Warfallah, ocupen posicions de prestigi en les estructures econòmiques i administratives del país. “Tenen pela llarga”, que es diria. Aquesta posició en l’escala social podria semblar-nos decimonònica, arcaica i arrencada dels temps del tam-tam i les coves pintades amb cendra. Res més lluny de la veritat. L’ascensor social de Líbia tindria els mateixos pisos i velocitat que a tota Catalunya. Obeidat i Marfallah serien els Fainé, Roig, Samaranch, Rubiralta, Carulla, Miarnau, Vilarassau, Maragall, March i tants d’altres.
EL CONSELL DE JOVES SÓN ELS ENCARREGATS DEL NOU CEN
4 · MADEINLIBIA / 01
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA
AL - OBEIDAT: LA RERAGUARDA / REPORTATGE
TELEVISIÓ. 1, 10, 100,... CANALS
omotors mès actius de la revolta. Yahoo, facebook, gmail... per tot. Un mural
tiva de la revolta a diferents canals D’informació internacional.
a també.
NS / SEU DEL CNT DE JOVES DE TOBRUK
LA NOVA LÍBIA, UN NOVA IDENTITAT ELS JOVES ES REUNEIXEN ELS VESPRES DE RAMADÀ EN UN DELS EDIFICIS RECUPERATS AL GOVERN DE Gadaffi AL CENTRE DE LA CIUTAT. AQUÍ ES RENOVEN I ES LLICENCIEN NOUS CARNETS D’IDENTITAT PER ALS HABITANTS DE TOBRUK I ES REPARTEIXEN LES TASQUES A FER. ORFES DE FUNCIONARIS I LLIURES DE CREATIVITAT.
LÍBIA_AGOST/11
01 / MADEINLIBIA · 5
REPORTATGE / SERGI FRACH
Originaris del desert del nord, els Obeidat tenen importants responsabilitats i possessions a les empreses transformadores i extractores del petroli. Molts d’ells tenen dos passaports: egipci i libi. El costum pren força i molts dels problemes es resolen segons la forma antiga. Acords que són llei, pactes que signa la saviesa dels grans. Al febrer, la rauxa la van posar els joves, els més entusiasmats en la possibilitat de canvis. El canvi més substancial va ser l’adhesió que els Obeidat van mostrar a la revolta, com la majoria de tribus de Líbia. Bona part dels homes de confiança de Gadaffi van atendre abans la decisió de la seva família, que a la fidelitat de 42 anys de relació.
PASTISSERS AMB FUSELLS. JOVES A LES DUANES. VAN ENDERROCAR EL LLIBRE VERD DE Gadaffi. DOCUMENT D’IDENTITAT: MARE, PARE, I TRIBU.
A Tobruk, “la revolta va durar dues hores”, temps suficient per dominar l’oficina de policia, la duana del port i l’escassa guàrdia de l’exèrcit. La configuració militar del país era ridícula per l’escassa confiança que Muammar Al Gadaffi tenia en els militars. A cal sabater, sabates de paper. Si fas un exèrcit fort, t’arrisques que et donin una puntada de peu.
DESCANS A L’OMBRA / TOBRUK
6 · MADEINLIBIA / 01
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA
AL - OBEIDAT: LA RERAGUARDA / REPORTATGE
“Líbia no té un exèrcit, només guarda de caserna”, diuen. Avui l’exèrcit que dóna suport a Gadaffi és format per unitats especials, soldats dels països on el règim hi té inversions i importants relacions: el Txad, Sudan, Mauritània i Algèria, els més destacats. La revolta de Benghazi va ser reprimida per milícies de soldats de l’Àfrica negra. Centenars de morts entre els manifestants. Repressió a compte de la caixa de l’estat, amb la impunitat dels desconeguts. “Qui són aquests?“ es van
“Líbia no té un exèrcit, nomès guarda de caserna”
preguntar. Al cap de poques hores, Tobruk organitzava la seva revolta i restablia de nou el consens sobre la pau. Les pick-up carregaven l’armament decomissat per la defensa de Benghazi, a quatre hores de camí. Avui, un dels joves forma part del consell local de Tobruk des d’on s’edifica de nou la ciutat deserta de gadafisme. Estan orgullosos del seu “govern dels millors” que no preveu de moment retallades i sí voluntarietat per començar una nova Líbia. Amb permís de la guerra.una nova Líbia. Amb permís de la guerra.
MANIFESTACIÓ AL VESPRE / PLAÇA DELS MÀRTIRS
LÍBIA_AGOST/11
01 / MADEINLIBIA · 7
ENTREVISTA / SERGI FRACH
“Necessitem armes potents per avançar al front”
Haag Frag Iassen cap del consell de Tobruk
6 D’AGOST DE 2011 / 23:30 h.
Com es constitueix el Consell? // Després de la revolució, els joves van organitzar comissions de treball en tots els àmbits: de menjadors, sanitaris, de mitjans de comunicació,... molts grups i diversos. Després de la constitució del Consell Nacional de Transició (el govern provisional amb seu a Benghazi) es van escollir diferents persones provinents de grups de tipus ben diferents amb l’objectiu de constituir el consell de Tobruk. Diferents professionals, enginyers, professors, dones,... Després, la gent de la plaça, del poble, la gent revolucionària va proposar membres del consell. De diferents indrets de la ciutat, diferents opinions. Per saber i conèixer l’opinió de tothom. Amb aquesta idea inicial: responsabilitzar-se temporalment de les necessitats de Tobruk. I què fa el Consell? // Supervisar les qüestions que afecten tota la comunitat: menjar, seguretat, medicines, contacte amb el consell nacional de transició i rebre els representants internacionals. És un consell nacional provisional a l’espera d’eleccions? // La qüestió és protegir la ciutat de les necessitats, sobretot de seguretat. La més important. Quedem supeditats pel què la gent aprovi i ens digui en els consells oberts. Aquesta és FRANCESC PARÉS. TOBRUK
una autèntica revolució perquè el què està fent Líbia,
“La personalitat psicòtica de Gadaffi és indescriptible”
a diferència d’Egipte és canviar les condicions per al futur. Quines són les necessitats actuals de la ciutat? // Sempre la seguretat. I també els refugiats i medicines, ajut sanitari,... Molta gent prové de Misrata, Benghazi, Zliten,... i els procurem allò necessari. Actualment, esperem centenars de refugiats provinents de Zintan (on s’estaven produint combats) que tenim llistats amb unes 300 famílies amb parents a Tobruk. A banda, respecte a la frontera amb Egipte tenim cura dels punts de control.
El luxòs Hotel Zain, al NORD de la ciutat, és L’INDRET PROPOSAT PER A
I quina implicació tenen les Organitza-
l’entrevista. Una delegació del govern francÈs s’entrevista abans amb
cions internacionals? // A l’inici de la re-
el consell. Guardaespatlles i voluntaris vigilen el pas de les dues representacions pels passadissoS emmoquetats. La conversa amb Tawfik, un membre del consell de joves és profitosa també. L’Hotel és una inversió de Qatar. País amic que entrena
volució hi va haver un fort suport. Llavors el punt de frontera d’Egipte era l’únic de punt de sortida dels refugiats, Tobruk acollí milers de refugiats.
voluntaris al desert per ANAR Al front. PASSEM
Després, en obrir-se altres punts en d’altres ciutats
a la suite presidencial. “ÇA VA?“ I Els francesos se’n van.
com Misrata i Benghazi amb el seus ports l’atenció, es va dirigir allà.
8 · MADEINLIBIA / 01
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA
TOBRUK / ENTREVISTA
Tobruk ha viscut de lluny el front. Tobruk ha viscut de lluny el front. Tot i així, una vegada enderrocat el règim és necessària la reorganització de l’estat que començarà per les ciutats i els pobles. Les preguntes sobre la nova Líbia es concentren també sobre el moviment de consell locals constituïts arran de la revolta. Els òrgans que han de dirigir un nou estat i una nova política a Líbia són els qui deslligaran la nova política. Conèixer de dins aquests òrgans és també saber alguna cosa més sobre cap a on es dirigeix el país. Parlem amb Haag Frag Iassen.
Com es concreta la representació de Tobruk actualment dins del Consell Nacional de Transició? // El consell es forma per un representant de cada ciutat: Benghazi, Trípoli, Darna, Tobruk,… que prenen decisions que afecten el conjunt del país. És un òrgan de decisió de tot Líbia.
La situació de Trípoli és llavors vital
El paper de Tobruk va ser important immediatament després de la revolució. Quin paper juga actualment? // Certament, Tobruk va ser la primera ciutat en aixecar la bandera de la independència del 1969. Les imatges dels joves tombant el llibre verd de Gadaffi a la plaça van donar la volta al món. Avui donem suport a totes les ciutats, sobretot Misrata, Zliten i Benghazi. Suport moral, financer, militar,... Per la seva frontera, Tobruk és cridada a tenir un paper important per ajudar totes les ciutats i anar plegats en la reconstrucció. De moment, des d’aquesta ciutat es desplacen combatents voluntaris a Misrata i Brega (actualment on es donen els principals enfrontaments).
excavarem túnels per arribar a Trípoli! Actual-
per resoldre el conflicte? // Si Trípoli és alliberada, Gadaffi serà definitivament derrocat i tothom serà feliç. Llavors ens posarem a pensar en com fer les coses, veure com continuen les vides, construir de nou la nostra economia,... Gadaffi va dir que els revoltats érem rates, doncs
“Esperem veure Gadaffi com hem vist Mubarak”
ment ens trobem en disposició d’assegurar que el front de Brega és a punt de reconquerir de nou la ciutat i creiem que a final de setmana els soldats de la Líbia Lliure obriran la porta d’un nou escenari. La zona oest d’aquesta ciutat és molt important perquè cau en una intersecció de dues carreteres: una cap a Zauiya, a 55 quilòmetres i l’altra, Trípoli a 65 quilòmetres aproximadament. S’obriran dues vies d’entrada a la capital.. El govern de Trípoli assegura que arran de la mort del cap militar Abdel Fatá Younes, la Líbia lliure es troba separada en faccions i que Benghazi
I la valoració sobre la progressió al front? COMPTEU AMB IMPORTANTS SOCIS AMB AQUESTA EMPRESA I NO ES VEUEN AVANÇOS // Progressió lenta! Avancem lentament malgrat el suport de l’OTAN. Sí. Ens enfrontem a potents armes, sobretot al front de Brega amb la utilització de potents canons de bombardeig. Una situació que s’agreuja per la complicació del terreny que ha estat sembrat de mines, impossibles de localitzar perquè han estat fabricades de plàstic. Els instruments per detectar-los ho tenen molt complicat.
ja no es troba sota control del Consell Nacional de Transició… // Gadaffi és el mentider més gran del món! Els mitjans que utilitzen canvien la realitat i generen confusió sobre la nostra determinació. Coneixem aquestes informacions i són absolutament falses. De fet, un dels membres del Consell de Tobruk és família del comandant Younes. Ens trobem afectats i tristos pel seu assassinat però donem suport al Consell Nacional. No hi ha pas enrere, i hem de resoldre qüestions importants com assegurar el front per construir un país que resti en pau. Per això,
Ens trobem a més amb una agressivitat inaudita per part de les milícies de Gadaffi. Per tant, necessitem precisament això: armes potents per avançar i fer front a les tropes oficials i salvaguardar les ciutats. A més a més, voldria afegir un tercer element que és important i és que la previsió dels comandaments de les milícies de Gadaffi no contempla assegurar les condicions de combat dels seus soldats. I aquesta és una altra raó perquè els nostres combatents siguin més prudents, sobretot pels civils que es troben a les zones de combat. LÍBIA_AGOST/11
donem suport al comandament militar i instem a portar Gadaffi al Tribunal Penal internacional per jutjar-lo com a criminal, amb totes les garanties. Esperem veure Gadaffi com hem vist Mubarak. El 1986, l’armada Líbia va lluitar contra el govern del Txad amb 60.000 soldats, dels quals 8.000 van ser liquidats. Encara no sabem perquè es va enviar aquell exèrcit al Txad, tampoc quins assumptes estranys ni interessos tenia Gadaffi allà. No hi ha paraules per explicar la personalitat psicòtica d’aquest individu. ////////// 01 / MADEINLIBIA · 9
DOSSIER / FRANCESC PARÉS_SERGI GRAU
PROPAGANDA I PROTESTA GRÀFICA
ELS COLORS DE LA REVOLUCIÓ GRAFISME D’AGITACIÓ, CREATIVITAT, IMAGINACIÓ, DIBUIXANTS AMATEURS I MANS DE PINTURA, PER TOT
AL MUJTAH, EL GUERRILLER QUE S’ENFRONTÀ ALS ITALIANS HA EMERGIT DE NOU
ACTES DE PROPAGANDA / PLAÇA DELS MÀRTIRS O DE LA LLIBERTAT
PINTADES, MURALS, I CARICATURES / ESCOLES I ESTADI
10 · MADEINLIBIA / 01
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA
TOBRUK / PROPAGANDA GRÀFICA
LA REVOLUCIÓ TAMBÉ ÉS GRÀFICA s’han afanyat a esborrar els vestigis del rÈgim de Gadaffi com si es tractÈs d’un malson (una migdiada de 42 anys). Els colors de la bandera de la independÈncia va ser hisssada per primera vegada a Tobruk. carrers i places van canviar la seva aparença. Tots els suports, tots els missatges per passar pàgina.
HOMENATGE ALS MORTS DEL RÉGIM EN DIFERENTS ÈPOQUES / PLAÇA DELS MÀRTIRS
LÍBIA_AGOST/11
PER TOT ARREU CARICATURES DEL DICTADOR / ESTADI MUNICIPAL
01 / MADEINLIBIA · 11
FRANCESC PARÉS_2011
TOBRUK. 7 D’AGOST DE 2011
LÍBIA, UN ÚNIC PAÍS. Les acusacions de secessiÓ contra els habitants de la REGIÓ DE LA Cirenaica (est del paÍs) i la possibilitat de mantenir l’actual divisiÓ de l’estat
12 · MADEINLIBIA / 01
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA
(TrÍpoli-Benghazi, Tripolitana-Cirenaica) HA FET INSISTIR ELS REBELS EN LA REIVINDICACIÓ D’UN ÚNIC ESTAT AMB CAPITAL A TRÍPOLI.
LÍBIA_AGOST/11
01 / MADEINLIBIA · 13
CRÒNICA FOTOGRÀFICA / TOBRUK
DARRERE EL GRIS DE LES CASES
Forasters, turistes i estranys: Welcome! Poc avesats a trobar desconeguts en un immens país amb poca gent, la trobada d’uns desconeguts no provoquen desconfiança, sinó una sorpresa extraordinària.
FRANCESC PARÉS / SERGI GRAU. TOBRUK
CRÒNICA // LÍBIA ÉS UN PAÍS DE CIUTATS. LES PLANES DESÉRTIQUES I
I és que ens trobem a l’inici del ramadà i l’activitat es redueix al mínim durant tot el dia.
ALLARGADES OBREN SOBRE ELS RACONS MÉS AGRAÏTS PUNTS DE VIDA.
Sense menjar ni beure, els esforços són prohibitius. Les matinades d’esmorzars, són per
CIUTATS EXTENSES I POC POBLADES, EDIFICIS DE POQUES ALÇADES I
les famílies que comencen la jornada amb un bon esmorzar. La resta del dia, és un “stand
CARRERS AMPLES I FORADATS. L’APARENÇA DES DE LLUNY ÉS DE DURE-
by” fins l’hora de la posta del sol.
SA. LA NIT I LA GENT, UNA ALTRA COSA BEN DIFERENT. Ramadà és època de festa i recolliment. “L’abstinència com a mostra de solidaritat amb els pobres, per acostar-nos al seu patiment”, ens expliquen. És la proposta del profeta Mahoma per acostar-nos a Déu. Amb el comiat del sol, desapareixen els cotxes i les mirades de les ombres. Les poques persones que guaiten a les porxades et conviden a menjar. Un continu d’invitacions tan difícils de refusar com explicar-los que anem a buscar les llums del vespre.
14 · MADEINLIBIA / 01
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA
TOBRUK / CRÒNICA FOTOGRÀFICA
AMB TEMPS I SENSE PRESSA ASSEURE’S EN UN RACÓ ÉS UNA INVITACIÓ A LA CONVERSA. “GADAFFI CRAZY!“ TORÇANT LA MA A L’ALÇADA DEL CAP ÉS LA PRIMIGÈNIA MANIFESTACIÓ QUE ES VOL FER ARRIBAR A L’ESTRANY a qui SE LI INTUEIX INTERESSAT I FAMOLENC D’EXPLICACIONS. POSTERIORMENT, L’ACLARIMENT: SIMULANT L’EMPUNYADURA I L’ESPETEC D’UN FUSELL que dispara PER TOT ARREU. ET PREGUNTEN: “WHY?“
Més tard, esclata l’activitat. Els carrers s’embussen de nou, obren les botigues i els somriures de la ciutat s’acosten amb un “where are you from?” macarrònic. 133.000 habitants són poca gent i de seguit et coneixeran. “Catalonia-Barcelona! Oh! Messi,...” I tota la corrua de tòpics futbolístics. Extraordinària gent que t’ofereix portar-te a 500 quilòmetres amb cotxe o convidar-te a sopar a casa. La hospitalitat és immensament més gran que el desert. Marxem de Tobruk direcció Benghazi, la capital rebel del govern provisional. Mentre deixem enrere Tobruk ens preguntem la darrera vegada que ens hem atansat a un turista socarrat a Salou. Li hàgim preguntat d’on ve, el seu nom i el dels seus fills, saber a què es dedica i si s’ho passa bé a casa nostra. I en acomiadar-nos li hàgim expressat “Welcome!” amb un gest de sinceritat.
LÍBIA_AGOST/11
01 / MADEINLÍBIA · 15
FRANCESC PARÉS_ ABRIL 2011