* 03/ MADEINLIBIA MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11
Els rebels arriben a Trípoli Apunts per a fer temps: la cuina de la informació de guerra Al.la és Gran! Entusiasme a la providència
Benghazi. II el govern rebel comunica que el fill hereu del règim que ha estat detingut
EDITORIAL / SUMARI
* MADEINLIBIA
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11
UNA PUBLICACIÓ A LÍBIA EN CATALÀ LA GUERRA S’ACOSTA A LA SEVA FI I TANT SOLS ÉS QÜESTIÓ DE FER EL CÀLCUL MESURAT DE NO PATIR MÉS BAIXES DE LES NECESSÀRIES. AIXÍ HO EXPLIQUEN LES AUTORITATS EN LES DIFERENTS COMPAREIXENCES A LA PREMSA. VOLEN RECORDAR QUE LA DETERMINACIÓ DE LA GENT A LLUITAR PER LA REVOLTA EXIGEIX DECISIONS MESURADES I EL QUÈ LA PREMSA INTERNACIONAL ENTÉN COM POCA DECISIÓ MILITAR DELS REBELS PER ENTRAR A TRÍPOLI, EN REALITAT ES TRACTA DE PRUDÈNCIA.
06_
CRÒNICA Els rebels arriben a Trípoli
agafant el símil futbolístic la gent espera la resolució d’un partit que sembla guanyat. Ara però, no hi ha àrbitre que marqui temps. Tothom pensa que serà qüestió d’hores i els rumors se succeeixen: Burkina Faso, Algèria, o el Txad... qualsevol pot ser l’amagatall de Gadaffi.
EDITORIAL // Una guerra prudent però, no s’ha entÈs mai. I en aquest cas, són altres interessos els que fan que l’avançada dels rebels sigui més aviat justeta. Pels rebels de Trípoli, Benghazi cau lluny, molt lluny. I els voluntaris no es troben disposats a desplaçar-se 700 o 800 quilòmetres pel desert fins una ciutat que possiblement és la primera vegada que trepitgen. En l’imaginari de tots, aquesta és una guerra de defensa, no pas d’ocupació. I a Trípoli i l’oest del país les aliances i les decisions són en un altre ritme. A
12_ CRÒNICA Saïf Al Islam és detingut el govern provisional comunica que el fill hereu DEL règim que ha estat detingut
Benghazi només li cal esperar que els avanços regalin definitivament la victòria. Gradualment, la gent ha interioritzat que quan els rebels entrin a Trípoli s’haurà acabat la guerra. Després, quan sigui capturat Gadaffi. Més tard, quan hagin detingut la seva família,… i així anant fent. Finalment, l’impuls definitiu no ve del soldats situats a l’assetjada Misrata, sinó dels amazighs de les muntanyes de Nafusa que fan frontera amb Tuníssia. Orgullosament han trobat des de fa molts anys el seu paper dins Líbia. Encara que sigui amb la contribució d’una guerra.
Una notícia que regala una nit extraordinària de festa i gresca als carrers de Benghazi. La notícia és falsa, tal i com es demostrarà dies després. EDITA // LLUMULL. ACCIONS AUDIOVISUALS
14_
CARRER NOU, 12 43800 - VALLS (L’ALT CAMP) llumull.accions@gmail.com www.llumull.blogspot.com REDACCIÓ // SERGI FRANCH
BLOC DE NOTES Apunts per a fer temps: la cuina de la informació de guerra
FOTOGRAFIA // FRANCESC PARÉS. SERGI GRAU DISSENY I MAQUETACIÓ // SERGI GRAU EDICIÓ ELECTRÒNICA //
Roda de premsa! Tant surrealISTA com simple, la informació es filtra per dies. Compareixences que poques novetats aporten, informacions sabudes per tothom i declaracions que regalin informacions interessades. L’exclusiva és la peça grossa de la cacera.
WWW.ISSUU.COM/LLUMULL AUDIOVISUALS // www.youtube.com/user/llumullaccions COBERTA // FRANCESC PARÉS Benghazi. 21 D’AGOST DE 2011
LLICÈNCIA // WWW.CREATIVECOMMONS.ORG
AMB EL SUPORT // IGMAN. ACCIÓ SOLIDÀRIA REVISTA_ONGC CATALAN INTERNATIONAL VIEW HAN COL·LABORAT // MARC GAFAROT JORDI FREXAS AGRAÏMENTS // CARLES FIGUEROLA DIARI DEL PRIORAT I DIARI DE LA RIBERA
2 · MADEINLIBIA / 03
BENGHAZI / CRÒNICA
TAREK Adaptar-se a les noves circunstàncies (o sobreviure al costat fosc) 12 D’AGOST DE 2011
CRÒNICA // La notícia corre de seguit per l’hotel amb un primer salt discret de taules a taules que finalment, es converteix en comentari de passadissos. La majoria dels interessats són libis que aprofiten la connexió wifi de l’hotel i viuen enganxats a les darreres novetats d’Al Jazzeera de la pantalla del vestíbul de l’hotel. Un vaixell provinent de Síria atracarà en poques hores al port de Benghazi. El barco és un carregament d’armes que es dirigien cap a Trípoli, i que sembla que ha enviat Al-Assad, el president de Síria per donar un cop de mà a Gadaffi. Una mica surrealista tot plegat tenint en compte que a Síria en Al-Assad hi té altres assumptes més importants a resoldre. Per exemple, que les revoltes no li encenguin el Palau presidencial. El vaixell ha estat interceptat per forces de la OTAN al mediterrani que tenen el manament de vigilar i fer efectiu l’embargament d’armes a la zona. El punt però se l’anoten els libis que han estat els què han “avistat” el vaixell i han comunicat el seu pas. Sigui com sigui, fem cap al port de Benghazi on diuen que el vaixell arribarà. Tot un botí de guerra. Al costat de la Plaça dels Jutjats de Benghazi, la seguretat en l’entrada al port no és excessivament més gran que en d’altres ocasions però ens en demanen la documentació, cosa que fa pensar que les autoritats militars potser tenen interès que el vaixell i el carregament siguin fotografiats. Enmig d’una guerra, els és tant important publicitar-ne les victòries com mostrar les derrotes. I que Gadaffi hagi d’anar fins el govern de Síria per cercar alguna mena d’aliat per abastir-se d’armes, és una xufa. Alguns dels soldats -excitadíssims- amb un anglès danar-tirant-però-ens-entenem- diuen que res de res, que el vaixell ja ha marxat, però ens fan passar metres més enllà a la tanca de seguretat on uns altres ens diuen que arribarà demà. Enmig del batibull, surt de la caseta d’entrada del port un panxut vestit correctament de militar. Els altres, ens diuen que l’acompanyem mentre ell s’estira els pantalons per sobre el melic. I ens fan passar a la caseta. No és una caseta, ni una garita del comandament. És un frigorífic que disposa d’una llitera a mode de sofà i una taula de despatx. Amb grafits per les parets més alguns adhesius més o menys patriòtics o denigrants de qui abans havia estat el líder del país i la seva família. Ens convida a seure i prendre algun refresc. S’agraeix el detall però el company no parla ni un borrall d’anglès. Taxi per a Tobruk (AlemanYa, Espanya i França, 1961) 89 minuts Director: Denys de La Patellière Repartiment: Hardy Krüger, Lino Ventura, Maurice Biraud, Charles Aznavour, Germán Cobos Sinopsis: Efectiva paràbola sobre la guerra, centrada en la història de cinc soldats, quatre francesos i un alemany. L’acció transcorre al desert libi i els quatre soldats francesos, en un intercanvi de foc contra un avió alemany, perden el seu cotxe i queden sols enmig del desert. La sort arriba en trobar un jeep alemany, amb els seus ocupants descansant a la vora del foc. Creuen que se’n desfan de tots però hi ha un cinquè que decideixen fer presoner.
Això si, molt content de tenir-nos allà i sembla més aviat desorientat: “això que feu sortirà a Al Jazeera?”. Amb ell no aclarim absolutament res de res sobre el vaixell, però la seva imatge darrera la taula ens ha commogut. Gratant en l’essència d’una revolució ciutadana hem trobat un militar de carrera, bé un “xusquero”. Però algú amb qui tant imaginem en un cantó o altre, tant és. Somriure cínic i instruccions a crits cap al carrer on es troben els altres pul.lulant encuriosits. Mentre, ens demana que el fotografiem. Enmig dels civils ensinistrats improvisadament, l’antic estatus roman prop de la revolta. En aquest cas, vigilant un port. Dia i nit.*****
LÍBIA_AGOST/11
03 / MADEINLIBIA · 3
SERGI GRAU_2011
Benghazi. 17 D’AGOST DE 2011
EL CANÓ DEL TANC SERVEIX DE GRONXADOR. El parc de jocs compta amb elements una mica estranys però igualment de suggerents pels nens que li’n donen el seu
u just interĂˆs.
CRÒNICA / SERGI FRANCH
DIARI D’ABORD: REBELS A TR SERGI GRAU
Se’n pot dubtar de l’efectivitat de la revolta empresa pels libis o del nou rumb després de Gadaffi, però l’entusiame encomanadís de la gent certifica que allò és una revolució / PLAÇA DE LA LLIBERTAT 6 · MADEINLIBIA / 03
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA
BENGHAZI / CRÒNICA
RÍPOLI
21 D’AGOST
Els rebels es troben a l’aeroport de Trípoli la notícia entusiasma la gent. En cas que l’agència de viatges de Gadaffi decideixi donar-li un bitllet per anar lluny, ho té complicat. La ciutat es troba rodejada.
00:15 AM / PLAÇA NABA
CRÒNICA // 21 D’AGOST. AMBIENT ESPECIAL. LES TROPES REBELS DE L’OEST DE TRÍPOLI ESTAN FENT FEINA. ZAWUIYA I EL SEU COMPLEX PETROLIER COMPLETAMENT ASSEGURATS. NOTICIARIS A TOT DRAP I CONVERSES ENTUSIASMADES AL CARRER. 40 QUILÒMETRES DE TRÍPOLI ES VEU COM EL FINAL DE LA GUERRA. S’ACABA GADAFFI, S’ACABA LA GUERRA, TOTHOM SERÀ FELIÇ, TORNARÀ LA FELICITAT I S’ARRENGLERAN ELS ASTRES PEL PARAdÍS ETERN. POTSER NI TANT, NI TANT POC. I no sembla que ningú vulgui renunciar a posar ni un “però“ a tot plegat. El coronel Bani assegura en roda de premsa als periodistes que les progressions positives, continuaran sent-ho. Que l’avançada no té passa enrere i assenyala la llista de pobles que es troben sota control. Aspre, estàtic i formal. Mira de reüll el traductor a qui rectifica dues vegades. Sap anglès però “que em tradueixin“. Aquest va plegar de les forces aèries. I ara fa de portaveu militar. Diu termes com “sota control“, “avançades“, “assistència“, “reorganització” trepitjant cautelosament l’informe que li deuen demanar cada dia. Veient però les imatges al front, més que una guerra, sembla una baralla a bastonades, a cops de Kalashnikov però. En comptes de disparar, es llancen bales, més que córrer, s’ensopega pels carrers. Però planten cara i no és per riure. Opinadors de la premsa internacional i els portaveus dels estats que enlairen avions a cop de talonari demanaven més “push“ als rebels, més decisió. “Una mica més de garbo que no ens hi podem estar més temps amb això”, més o menys. Algú preguntava si amb la mateixa decisió que Europa li havia rigut les gràcies durant 42 anys a Gadaffi. Bona. >>>
LÍBIA_AGOST/11
03 / MADEINLIBIA · 7
CRÒNICA / SERGI FRANCH
Els bombardejos de l’OTAN ni s’esmenten. L’àrbitre que vigila la partida no hi és. Absent. Tampoc la ciutat d’Zliten on es parla de 85 morts, alguns nens. “Són mentides de Gadaffi“ o “els va bombardejar ell mateix“, les dues respostes més escoltades. Millor no burxar massa per aquí. A la Plaça, esvalotament. I certa, només certa, eufòria. A la tarda s’ha arribat a l’aeroport
42 anys no passen de bades.
de Trípoli. Gadaffi en cas de voler fugir per allà, ho té difícil. L’entusiasme creix i una vintena d’homes corren cap a un televisor. “Al.là és gran, Al.là és gran“, criden mirant
La gent a Líbia va viure amb un entusiasme
el cel. Diuen que Gadaffi ha fugit. 4 rengleres davant l’escenari, ningú s’immuta. Resen, escolten i parlen amb Al.là.
discret el cop d’estat de Gadaffi contra el Rei Idriss I. Ara, se’n senten protagonistes de la gesta i del seu futur.
La nit es manté així, però ja posats, “celebrem-ho que ja hi som allà”. I una cosa porta a l’altra. Festa grossa i somriures. L’endemà tres quarts del mateix, però amb una salvetat. La notícia és confirmada per Al Jazeera, i això va a oració. Tres fills de Gadaffi detinguts. És la victòria (imminent) o això sembla. >>>
Al Jazeera és paraula sagrada. L’edició Líbia d’Al Jazzera ha substituït la televisió oficial / MIRANT Al Jazeera MOMENTS ABANS DE LA NOTÍCIA 8 · MADEINLIBIA / 03
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA
BENGHAZI / CRÒNICA
“Això serà qüestió de només hores” assegura un home que s’autoproclama el millor cuiner de té de l’associació esportiva que resta a la Plaça. Els altres li donen la raó a la primera declaració.
Si la suma de confiança tingués algun efecte de munició al front, la guerra hauria estat cosa de dies. Es extraordinària la implicació de la gent amb la victòria LÍBIA_AGOST/11
03 / MADEINLIBIA · 9
FRANCESC PARÉS_2011
Benghazi. 22 D’AGOST DE 2011
El dia 22 és qualificat el dia 1. La Plaça Verda ha estat ocupada pels rebels de la ciutat. Cau un símbol de Gadaffi, a la seva capital, com va caure fa sis mesos aqu
uesta plaรงa
CRÒNICA / SERGI FRANCH
DIARI D’
22 D’AGOST
“Saïf ÉS DETINGUT”
SERGI GRAU
“AL·LÀ ÉS GRAN, AL·LÀ ÉS GRAN. L’ENTUSIASME I ELS AGRAÏMENTS A LA PROVIDÈNCIA QUE DÓNA I TREU RAONS. DES DEL NAIXEMENT D’UN FILL, A LA SORT DE LA NOSTRA CASA SOTA LES BOMBES”
22:10 PM / PLAÇA NABA
CRÒNICA // 22 D’AGOST. SÓN LES DEU I DEU MINUTS DE LA NIT. SONEN TRONS PERÒ EL RèGIM DE PLUGES A BEGHAZI NO FA PENSAR EN TEMPESTA. ALGUNA COSA PASSA. SALTEN ELS PRIMERS CRITS DAVANT LA TELEVISIÓ. EL CARRER ÉS UNA BOGERIA ESCLATADA AMB EUFÒRIA. El carrer es va omplint de joves que criden, entren plegats amb càntics, ballen embotits entre la multitud. Una pantalla gegant és el centre d’atenció. El punt d’interès, com un menjador col.lectiu. O com una festa major. Orquestra Al Jazeera. Les tonades dels informatius podrien ser un disc d’èxits, repetides fins la sacietat. Al capdamunt de l’antic edifici dels jutjats hi ha l’Ebraheem, un arquitecte de 32 anys que fa fotografies des d’una atalaia privilegiada. “No tinc paraules per descriure com em sento. Has estat mai a Líbia? Aquest poble ha tornat a somriure de nou, mai havia vist tanta gent estrenyent-se les mans pel carrer com en aquests darrers mesos“. M’explica que només ha estat dues vegades a la seva vida a Trípoli. “Massa lluny, és molt diferent“, M’explica que ha fet fotografies a la costa de la Cirenaica que els seus amics ni reconeixen els indrets. Llocs preciosos. Com el moment, de fet. A l’endemà al vespre però, Saïf Al Islam, l’home fort del govern i fill de Gadaffi se’n va a l’hotel dels periodistes. Surt del cotxe mentre 25 incondicionals l’ovacionen. Respon dues preguntes i mitja davant les càmeres de France24 amb somriure forçat de “estic millor que mai i a sobre lliure“. I se’n va. Sobre el seu estat, ningú li pot dir res, a la segona impressió és més certa que mai. No està detingut. I tot l’optimisme es desfà. Un home s’atansa “això és una mentida com una casa, està gravat, ja ho ha fet altres vegades“, amb un gest de despreocupació. Però resulta que és France24, no la televisió governamental que havia estat tallada aquella nit. I això té cert rigor. I qui va dir que estaven arrestats els tres fills? A l’endemà al matí, cares agres, foc de morter i trets enmig de Trípoli. Potser no serà tant ràpid com es preveia. *****
Acostumats a que el poder i els diners siguin els qui maneguen les nostres sorts, a ells els donem 12 · MADEINLIBIA / 03
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA
BENGHAZI / CRÒNICA
’ABORD: “GADAFFI ÉS FORA”
nem la culpa i la gràcia de l’estat de les coses. Prendre’s la victòria com un regal diví ens no deixa de sorprenDRE. / PLAÇA DE LA LLIBERTAT LÍBIA_AGOST/11
03 / MADEINLIBIA · 13
BLOC DE NOTES / BENGHAZI
LA PREMSA
Mentre toca esperar, quatre idees són vomitades sobre el
BLOC de NOTES
LA PREMSA, AQUESTA CUINA D’ENTUS
ES POT ENSUMAR PART DELS GUISATS GENT. AL FINAL, UNA RUTINA.
Idees simples i sintètiques que busquen l’impacte immediat i el comentari gratuït. “This is TV!”
16 D’AGOST DE 2011
BLOC DE NOTES // Les notícies es vomiten sobre les rodes de premsa improvizades dues hores abans. Pels hotels on pul.lulen periodistes desesperats buscant informacions, uns quants han vist l’oportunitat de passar-hi el temps practicant anglÈs, confiant-te que et podrien portar a parlar amb el mateix Gadaffi i tres-centes mil coses més. L’existència on de convocatòries de de premsa, al final acaben sent també tema d’especulacions i exclusives. Ja veus tu. Al cap del carrer, mitges veritats i ensarronades vàries. Un fotoperiodista torna a l’hotel sense imatges. No ha pogut entrar a l’Hospital de la ciutat on s’hi troben alguns ferits del front de Brega, a 240 quilòmetres. Pocs dies després, un company comenta que ha anat a l’Hospital. “I no has pogut fer fotos...”. “Ah, al principi no però l’agència va trucar a un paio, que aquest al seu torn va trucar a un altre, i el mateix zelador que no ens deixava passar ens va fer el tour per les habitacions. A saber”. Apareix un paper penjat que anuncia una conferència de premsa. A les onze, pel cap baix. La sala és plena d’orientals que badallen i gent del lloc. Alguns enregistren vídeo amb el telèfon mòbil, igual com fan amb les entrevistes dels vestíbuls. Simplificar els mitjans i els formats. Del front per exemple, el 99% d’imatges vénen dels telèfons mòbils. Tothom hi pot aportar alguna cosa, sense armilla ni casc. Convidar-te a veure els arxius de vídeo del mòbil, sobretot a Benghazi, pot ser tant pesat com empassar-se els vídeos de la boda o les diapositives d’un viatge. *****
SALA DE PREMSA / SEU DEL CONSELL NACIONAL DE TRAN
14 · MADEINLIBIA / 03
MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA
BENGHAZI / BLOC DE NOTES
USIASME I MISSATGES SINTÈTICS DES D’ON NOMÉS
S DEL FRONT, O DELS PLORS DE LA
NSICIÓ
FUNCIONARIS I… Rastrejadors d’històries, buscadors d’exclusives, col·leccionistes de contactes, ansiats retratistes, subhastadors de primícies. Ni entesos allà, ni descobridors aquí. La importància de la informació al lloc queda sustentada en el darrer missatge a incloure en el titular de la redacció.
LÍBIA_AGOST/11
03 / MADEINLIBIA · 15
FRANCESC PARÉS_ AGOST 2011