LO CAMPUS número 41

LO CAMPUS Maig - Juny 2019 / Número 41

Premsa universitària de Catalunya

La Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019

Editorial

2 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

Maig - Juny 2019

Quan l’independentisme deixarà de fer l’idiota respecta la governança de les Universitats?

"Eines de País" a la Universitat É

s ben coneguda la nostra línia editorial però com editors de premsa universitària, dels textos que publiquem, més de 75% nosaltres no els signaríem per discrepar-hi.

Però això és la democràcia, el debat i la premsa feta per i per a estudiants i professors ha d’enquibir-ho tot. Tothom és benvingut en les nostres publicacions.

Estem encontra els escarnis als polítics visitants als Campus universitaris, en les aules o en qualsevol acte acadèmic, encara que siguin uns autèntics feixistes. Nosaltres entenem la llibertat TOTAL i el combat democràtic necessita de debat, diàleg i sobretot d’idees generadores i engrescadores de pràctica de les llibertats i no “pallassades” estèrils.

Estem en contra de fer la vida impossible a qualsevol associació universitària, per molt feixista que sigui. Els Campus son de tothom.

Escultura “Bitlla” (1970) de Josep Guinovart

Menys vísceres, menys infantilisme, menys hiperventilats, menys fonamentalistes 2.0 i més eficàcia anti-feixista, anti-repressiva i contra l’espanyolisme universitari, avui rampant per totes les Escoles i Facultats de les nostres Universitats públiques i privades.

Com potser que a les universitats hi hagin tant EQUIP RECTORAL que practiquen l’espanyolisme militant?

L’espanyolista que governa a la universitat ho fa molt bé, son uns cracs i si bades ja te l’han clavat.

L’espanyolista que governa a la universitat es fi, subtil i fins i tot et pot crear un enorme síndrome d’Estocolm. Amb eficàcia minen el Sistema Universitari de Catalunya.

Mirem un exemple simptomàtic: les estratègies de l’espanyolisme universitari a Catalunya usualment és estendre’s Madrid enllà o creen els anomenats Campus d’Excel·lència també “Meseta” enllà. Tots ja muntats en un “Gran Campus Espanyol” llavors es busca un centre propi, normalment el busquen per exemple un “Centre d’igualtat de gènere” i llavors apareixen “les jornades espanyoles de les dones”, les beques espanyoles especials, el “telèfon d’auxili a les agressions” amb el telèfon d’un "Ministerio" i no de la Generalitat, i poden acabar apareixen les escoles espanyoles de doctorat.

lectual” del sistema coartant.

El que havia de ser una interessant XARXA DE RECERCA sense límits, l’espanyolisme universitari l’ha convertit amb una autopista ideològica del seu nacionalisme, amb tota mena d’acompanyantes i acompanyants “tontos” o d’estomacs agraïts sense escrúpols patriòtics.

S’ha d’acabar d’una vegada que l’independentisme faci l’idiota respecta la governança de les universitats o se’n desentengui.

I l’independentisme, que avui representa majoritàriament el catalanisme contemporani, que fa a la Universitat?

Doncs: Es baralla per un llaç, una pintada, una visita incomoda, o una paradeta de “creus gammades” en forma de programa electoral de qualsevol partit espanyol. En comptes de muntar “Candidatures a Rector” i “Equips directius rectorals” per desbancar l’espanyolisme de la governança universitària.

I cal recordar que no existeix el “Rector neutre” el que es fa passar per un “acadèmic sense color”. Sobretot perquè “un neutre” que no diu res de la situació política i de tota la repressió que es viu a Catalunya forma part “intel·

Coeditors: Associació universitària

LO CAMPUS Redacció:

Editor i Director:

AMICS de LO CAMPUS / UdL i

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

Joan-Ramon Colomines-Companys

PORTADA:

Associació VIVÈNCIA ARANESA, -“As-

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

direccio@locampus.cat

Escultura “Cracked” (2004)

sociacion Culturau e Civica Vivéncia

redaccio@locampus.cat

Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-.

http://www.locampus.cat

d’Anna Gillespie.

Número 41 Maig / Juny 2019 Dipòsit Legal: L-658-08

No n’hi ha per tant, ens diuen.

Agafeu el Programa Electoral, per exemple, de les dos l’ultimes eleccions a Rector o Rectora a les Universitats Públiques de Catalunya i us adonàreu que parlen de tot, menys de l’actual conflicte a Catalunya. En algun Programa en comptes de llegir el nom de la seva Universitat hi poseu “Universitat de Murcia” i serviria igual. Ens col·loquen “Programes de govern universitari” “desnacionalitzats” respecte Catalunya, però ben “nacionalitzats” respecte España.

Allà on hi hagi contesa electoral a prop, s’ha de muntar una CANDIDATURA potent i vigorosa que defensi la sobirania universitària i la sobirania catalana.

I allà on falti un llarg període perquè vinguin unes eleccions al Rectorat o als Deganats o a les Direccions d’Escola, apostar per crear uns “Equips a l’ombra” que actuïn com veritables lobbies de defensa de la universitat catalana. Seran l’embrió de futures Candidatures.

L’independentisme, el sobiranisme, el catalanisme ha de fer un canvi d’estratègia a les comunitats universitàries catalanes.

Si s’ha pogut que els candidats independentistes amb la proposta electoral "Eines de País" guanyin les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, també es pot fer a les Universitats.

CONTRAPORTADA: “Hucha” de Ceràmica Asturiana / Taller Légano de Isabel Sánchez.

Maig - Juny 2019

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

LO CAMPUS

3

Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019 Com fem una vegada a l’any, aquí tenim la “Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS” que és una gran excusa per publicar conjuntament sota cada una de les capçaleres dels Suplements que ens hem anat inventant per complementar la revista bimestral central que és LO CAMPUS. Avui són 8 Suplements, que modestament els qualifiquem de “mini-Suplements”, però seran “minis” o “micros” pel nombre de pàgines o pantalles, però alguns d’ells tenen dinàmica pròpia involucrant molta gent interessada en cada una de les temàtiques.

Si LO CAMPUS és premsa artesanal, els “mini-Suplements” és orfebreria fina.

Encara no hem pogut rellançar un Suplement de manera independent i convertir-lo en una revista independent: estem intentant fer-ho amb els Suplements “Goodbye Institut” i amb el LO CAMPUS MÈDIC. Veurem com acaben les negociacions amb els

possibles patrocinadors, perquè costa molt trobar finançament i poder seguir fent periodisme universitari independent.

Aquesta “Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019” aplega textos d’opinió originals de tota mena o documents referencials importants, però el més important és que la “Fira” és com una mena de rellançament unitari de totes les sensibilitats que convivim sota el paraigües del món LO CAMPUS. Com tothom ja sap la Universitat i el món educatiu en general és molt variat, incloent una immensa multitud d’interessos i els Suplements ens han permès arribar a més lectors i a promoure que estudiants s’atrevissin a escriure per a publicar. Aquesta doble funció “creació” i “difusió” és l’anima de les nostres publicacions.

Bona Fira!!!

4 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

Maig - Juny 2019

Vivència Aranesa Associació cultural i cívica d’Aran

DIFONENT EL PENSAMENT CONTEMPORANI

vivenciaaranesa@locampusdiari.com

Maig - Juny 2019

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

LO CAMPUS

5

Qüestions perilloses a la Universitat: la llibertat acadèmica L

a nostra comunitat universitària en conjunt, sigui de la Universitat que sigui, ha de participar de les reflexions i discussions que tenim plantejades a nivell tant europeu com mundial en general, i encara que algú pensi que “ens mirem el melic”, també cal reflexionar sobre la pròpia vida interna universitària.

Escultura “Duoda - Comtessa de Barcelona s. IX” de Judith Pellicer.

Des de LO CAMPUS volem oferir textos per reflexionar i editem a continuació un material que forma part del curs universitari “Dangerous Questions: Why academic freedom matters”.

Aquest curs s'ha produït en el marc del Projecte “Academic Refuge” que és una associació estratègica entre la Universitat d’Oslo, la Universitat de Ljubljana, la xarxa “Scholars at Risk” i la xarxa d’universitats “UNIC-Institutional Network of Universities from the Capitals of Europe”. Amb dos socis associats: la “European Association for International Education” (EAIE) i la “European University Association” (EUA). Aquest projecte té el suport del Programa Erasmus + de la Unió Europea. En alguna d’aquestes xarxes hi tenim algunes de les

Universitats de “casa”. ¿A Catalunya, la universitat pública i/o la privada, tenim clar això de la “llibertat acadèmica”? ¿Al conjunt de la Xarxa Vives d’Universitats o sigui en totes les universitats de parla catalana tenim clara la línia entre la “llibertat acadèmica i la llibertat d’expressió”?

A

continuació dos petits textos del curs, amb autoria de “Scholars at Risk” presentats pels seu director executiu Rob Quinn.

Material per a discutir:

La llibertat acadèmica és un dret humà?

La llibertat acadèmica és un dret humà? Aquesta pregunta es fa molt. I la resposta pot ser confusa.

Què són els "Drets Humans" ?

Què són els "drets humans"? El terme s'utilitza de dues maneres. Moltes persones utilitzen l’expressió "drets humans" per descriure un ampli ventall de reclamacions de protecció davant danys, o per donar-li suport a certs beneficis que s’haurien de donar a tots els éssers humans. Per exemple, tothom pot reclamar un "dret humà" per netejar l'aire o l'aigua. Aquest significat general del terme és útil per a la discussió i el debat públic, però manca de la força de la protecció legal.

El terme "drets humans" també té un significat legal més estret. Aquest significat fa referència a un conjunt de reclamacions legals de protecció i beneficis ancorats en declaracions, tractats i instruments de drets humans reconeguts internacionalment. Aquests inclouen especialment la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides (1948) i dos tractats posteriors, el Pacte internacional sobre drets civils i polítics (ICCPR, 1966) i el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals (PIDESC, 1966). (Junts, aquests tres aquests documents són anomenades "Llei de drets internacionals"). El terme "drets humans" doncs inclou obligacions legals dels estats i dels seus

6

LO CAMPUS

agents per respectar els drets humans, protegir les persones dels seus territoris contra les violacions dels drets humans i promoure els drets humans.

Llavors, la llibertat acadèmica és un dret humà?

Tot i que el terme "llibertat acadèmica" no apareix expressament en aquests documents, la major part del significat de la llibertat acadèmica està cobert per les proteccions incloses en aquests instruments. Aquests inclouen, per exemple, proteccions per a la llibertat d’opinió, expressió i creença (art. 19 de l’ICCPR); el dret a l'educació (art. 26 del PIDESC); o el dret a la lliure discriminació basada en l'edat, el sexe, la religió, la raça o altres motius (UNESCO, Convenció contra la discriminació en educació (1960)).

Un professor castigat per l’Estat pel contingut d’un article acadèmic, per exemple, pot presentar una reclamació per a una violació de la llibertat acadèmica, probablement sota disposicions que protegeixin la llibertat d’expressió. Un departament universitari que l’estat no autoritzi a ensenyar ciències del clima o ciències de l’evolució podria presentar una reclamació per a una violació de la llibertat acadèmica, probablement sota disposicions que garanteixin el dret a l’educació o

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

el dret al benefici del progrés científic.

Altres aspectes de la llibertat acadèmica, però, poden no estar protegits pels principis internacionals dels drets humans.

En canvi, depenen de les proteccions legals o de les polítiques internes o de les bones pràctiques reconegudes en el sector de l’ensenyament superior internacional. La tinença o altres sistemes per garantir l’ocupació acadèmica, per exemple, poden tenir un paper important en la creació de condicions sota les quals els acadèmics poden exercir la llibertat acadèmica, però és probable que aquests sistemes no siguin reconeguts com a drets humans.

Llavors, la llibertat acadèmica és un dret humà? La resposta és sí, de vegades ho és. De vegades? Com sabem quan? Com sabem quan la conducta o l’expressió està protegida per la llibertat acadèmica? I quan no ho és? Ho discutirem desprès.

Què passa amb altres valors bàsics de l'educació superior?

Són drets humans?

Altres valors bàsics de l’ensenyament superior, com ara l’autonomia institucional o la rendició de comptes, també és poc probable que siguin reconeguts directament com a drets humans. Aquests també depenen més de les proteccions legals o

polítiques internes o de bones pràctiques reconegudes dins del sector de l'educació superior internacional. Les revisions d’una llei nacional d’educació superior que canvien la manera de seleccionar els rectors d’universitat, per exemple, o revisions de les polítiques d’admissió a la universitat o de les estructures de tarifes, es tractaran generalment en les lleis nacionals, polítiques o bones pràctiques del sector. No és probable que aquests exemples siguin reconeguts com a drets humans.

No obstant això, de vegades les accions relacionades amb altres valors bàsics de l’educació superior poden provocar la protecció dels drets humans. Això es deu al fet que, com hem comentat anteriorment, els cinc valors bàsics estan relacionats entre si. Així, les accions que amenacen l'autonomia institucional o la rendició de comptes també poden amenaçar les parts de la llibertat acadèmica que estan protegides pels drets humans.

Una decisió d’un estat per tancar una universitat a causa de problemes pressupostaris o de mala gestió, per exemple, probablement no provocaria la protecció dels drets humans. Però la mateixa decisió de tancar una universitat podria violar els principis dels drets humans si es pretenia castigar l'expressió acadèmica o estudiantil pacífica, o castigar a les minories

Maig - Juny 2019

ètniques o d'altres persones, negant-los l'accés a l'educació superior.

Aleshores, hi ha una altra educació superior bàsica que valora els drets humans?

La resposta és generalment no, però de vegades les accions que infringeixen aquests altres valors també violen els principis dels drets humans que protegeixen la llibertat acadèmica.

De vegades està protegit? És la millor resposta que podem donar?

"De vegades" és una resposta frustrant. Però és difícil donar una resposta més precisa a la pregunta de si la llibertat acadèmica i altres valors bàsics de l'educació superior són drets humans, ja que, en general, les normes legals de drets humans relacionades amb la llibertat acadèmica estan poc desenvolupades.

Això és especialment cert en comparació amb altres qüestions de drets humans, com ara la llibertat de moviments o la tortura, per a les quals s'han produït molts processos legals i decisions interpretatives emeses per comissions i tribunals de drets humans.

Hi ha algunes raons per a això.

En primer lloc, fins fa poc, el gran nombre d’atacs a la

Escultura “L’Ornitòleg" (2014) de Gerard Mas.

Maig - Juny 2019

llibertat acadèmica a nivell mundial cada any no estava ben documentat (“Free to Think 2018” de “Scholars at Risk” és un text ben documentat).

En segon lloc, els atacs a la llibertat acadèmica sovint tenen lloc amb violacions d'altres drets, en virtut dels quals es presenten reclamacions legals.

Imagineu-vos, per exemple, que un professor és arrestat i maltractat sota custòdia a causa d'un document que va publicar o d'una conferència que va pronunciar. Un advocat de drets humans normalment pot presentar una demanda de detenció indeguda o tortura, sense esmentar la llibertat acadèmica. Però publicar el document i lliurar la conferència estan protegits per la llibertat acadèmica. L’advocat també pot presentar una reclamació per violació de la llibertat acadèmica. Això podria donar al client una base addicional per alleujar el cas legal.

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019” També pot proporcionar evidència de “motiu i d'intenció” que reforci la reclamació de violacions dels altres drets (en els exemples, la detenció il·legal o la tortura) mostrant per què el professor va ser arrestat o maltractat, i mostrar que era a causa del contingut del document. o conferència.

LO CAMPUS

7

acadèmica, fins i tot entre els acadèmics.

violacions de llibertat acadèmica.

Això arriba a la tercera raó per la qual les normes legals de drets humans relacionades amb la llibertat acadèmica estan poc desenvolupades. Hi pot haver una manca de familiaritat amb els problemes de llibertat acadèmica entre els advocats de drets humans. Si no entenen els problemes, és poc probable que portin casos que demandin violacions de llibertat acadèmica, de manera que la llei no es clarifica.

Els que tenen la visió "tradicional" dibuixen en gran mesura els conceptes de llibertat acadèmica del segle XIX i principis del segle XX i la pròpia universitat.

Aquesta visió tracta de la llibertat acadèmica com un dret de gremi. Un dret de gremi és un privilegi que gaudeixen les persones que practiquen una professió determinada (en aquest cas investigació acadèmica i ensenyament) que no gaudeixen persones alienes a la professió.

Les persones que tenen aquesta visió de la llibertat acadèmica no poden pensar en la llibertat acadèmica com un dret humà (en part perquè la història en què va succeir la seva visió abans de l’evolució dels principis moderns dels drets humans).

La visió contemporània o "socialment compromesa" de la llibertat acadèmica és diferent.

Es basa sobretot en el coneixement de la llibertat acadèmica i de la universitat a partir de finals del segle XX i principis del segle XXI. Aquests acords inclouen principis moderns sobre drets humans que han evolucionat des de 1948, començant per la Carta de Drets Internacionals i en instruments, sistemes i pràctiques posteriors. Les persones que tinguessin aquesta visió de la llibertat acadèmica podrien pensar més en la llibertat acadèmica com un dret humà.

Aquesta manca de familiaritat és comprensible. Com hem comentat anteriorment, hi ha diferents punts de vista sobre l’origen i l’abast de la llibertat

I si no pensen en la llibertat acadèmica com a dret humà, és poc probable que demani als seus advocats que portin casos de drets humans que reclamin

A mesura que més gent comenci a adoptar aquesta visió de la llibertat acadèmica, podem esperar que es portin més casos i es desenvolupin les normes legals de drets humans relacionades amb la llibertat acadèmica.

Llibertat acadèmica versus llibertat d'expressió C

om ja hem expressat, la llibertat acadèmica està protegida tant per les normes internacionals de drets humans com pels principis de l'educació superior. Aquestes àrees se superposen i, de vegades, això és confús. Per què necessitem les dos normes de protecció? Com són de diferents? Com sabem quin conjunt de proteccions s'apliquen a una acció en particular o en un context específic?

A continuació veurem aquestes qüestions mentre explorem la diferència entre la llibertat acadèmica i el dret humà més general de la llibertat d’expressió.

Diferències entre els estàndards internacionals de drets humans i els principis de l'educació superior Pel que fa a la protecció de la llibertat acadèmica, hi ha tres diferències principals entre els estàndards de drets humans i els principis d’educació superior.

La primera diferència és que les normes internacionals de drets humans són més generals i s'apliquen de manera més àmplia que els principis de l'educació superior. Les normes sobre drets humans s'apliquen a totes les persones, a tot arreu. Els principis d’educació superior s'apliquen a institucions i persones del sector de l’ensenyament superior.

Per tant, la llibertat d’expressió és un dret que totes les persones gaudeixen, mentre que la llibertat acadèmica s’exerceix

per persones dedicades a funcions de recerca i ensenyament a nivells superiors.

Com comentarem més endavant, una persona entrevistada en un programa de notícies de televisió pot estar protegida pel dret humà general de la llibertat d’expressió, però no per la llibertat acadèmica. Mentre que un investigador acadèmic, entrevistat en el mateix programa de televisió, podria estar protegit tant per la llibertat d'expressió com per la llibertat acadèmica, segons el que diu l’acadèmic, com ho diu i la seva àrea de coneixement acadèmic.

La segona diferència és que els estàndards internacionals dels drets humans generalment se centren en l'acció de l'Estat.

L’acció estatal significa les accions dels governs i dels seus agents. Els actors privats –incloent-hi ciutadans individuals i organitzacions no estatals– en general no estan obligats pels tractats de drets humans (amb algunes excepcions).

Els estàndards de drets humans generalment protegeixen contra les accions nocives dels estats o dels seus agents que restringeixen o castiguen l'exercici de la llibertat acadèmica (o qualsevol altre dret). L'acció estatal perjudicial inclouria, per exemple, la censura sancionada per l'estat o la discriminació en l'accés a l'educació superior. (Les normes sobre drets humans també intenten fomentar accions estatals positives, per exemple, en

elogiar els estats pels esforços per augmentar l'accés a una educació superior de qualitat per a totes les persones qualificades dels seus territoris.) Però les normes de drets humans generalment no protegeixen contra les accions nocives d’individus o grups no-estatals que puguin amenaçar la llibertat acadèmica (o altres drets).

Per exemple, si un Ministeri d'Educació Superior (un actor

estatal) desestima a un acadèmic per publicar un article o fer una conferència sobre un tema políticament sensible, podria violar les normes internacionals de drets humans i els principis de la llibertat acadèmica de l'educació superior. Però si el rector d'una universitat privada (un actor no estatal) rebutja el mateix acadèmic per la mateixa raó, probablement no violaria les normes internacionals de drets humans, perquè

8 LO CAMPUS no hi havia cap acció estatal. Però violaria els principis d’educació superior de la llibertat acadèmica.

A causa d’aquestes tres diferències –aplicabilitat general, l’acció estatal i els defensors de la gravetat de la llibertat acadèmica i els valors bàsics de l’educació superior han de considerar els estàndards de drets humans i els principis d’educació superior quan busquen protecció contra accions nocives.

Llibertat acadèmica versus llibertat d'expressió La confusió entre les normes internacionals de drets humans i els principis de l'educació superior sorgeix sovint al voltant de la diferència entre la llibertat acadèmica i el dret humà general de la llibertat d'expressió.

La llibertat d’expressió es reconeix en la Carta de drets internacionals (i en els instruments posteriors) com el dret que cada persona té a la llibertat d’opinió i d’expressió, incloent la llibertat de tenir opinions sense interferència i de buscar, rebre

i comunicar informació i idees a través de qualsevol mitjà de comunicació i independentment de les fronteres. És un dret ampli, limitat només en determinades circumstàncies (quan les lleis limiten les restriccions possibles, i demostra que l’Estat és necessari per al respecte dels drets o la reputació d’altres persones, per a la protecció del país en seguretat, ordre públic, o salut pública o moral).

Tot està protegit per la llibertat acadèmica coberta per la lliure expressió? Tot està protegit per la llibertat d’expressió coberta per la llibertat acadèmica? La resposta a aquestes dues preguntes és "no".

Tot està protegit per la llibertat acadèmica coberta per la lliure expressió? No. Els principis de la llibertat acadèmica cobreixen algunes formes de conducta dels acadèmics que no estan coberts per la llibertat d'expressió. Per exemple, els viatges per realitzar investigacions i recopilar dades poden ser essencials per als acadèmics per fer la seva feina. Les restriccions estatals que interfereixen incorrectament en la capacitat de desplaçament dels acadèmics podrien violar la llibertat acadèmica sense violar la llibertat d’expressió per se.

De la mateixa manera, les pràctiques d’admissió, d’ocupació o de promoció discriminatòries en les institucions d’educació superior que impedeixin la participació plena de dones o membres d’ètnies, races o altres minories a la vida investigadora i docent de la universitat poden violar la llibertat acadèmica, però probablement no violen la llibertat de expressió.

En tots dos casos, i en altres exemples fora de la llibertat d’expressió, la reivindicació de la llibertat acadèmica només podria estar arrelada als principis d’educació superior, o podria estar arrelada també en altres drets humans més enllà de la llibertat d’expressió, com ara la llibertat de moviment, dret als beneficis del progrés científic, o dret a l’educació.

Maig - Juny 2019

Tot està protegit per la llibertat d’expressió coberta per la llibertat acadèmica?

No. Les opinions i expressions de persones que no participen de cap manera en funcions de recerca i ensenyament a nivells superiors no estan protegides per la llibertat acadèmica. Però aquestes opinions i expressions generalment estan protegides per la llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió cobreix totes les persones, incloses moltes persones que comparteixen opinions i expressions com a part del seu treball professional. Aquests inclouen periodistes, escriptors, artistes, advocats, sindicalistes i líders polítics i religiosos.

Inclouen també acadèmics i estudiants d’educació superior, que gaudeixen de la mateixa llibertat d’expressió que qualsevol altra persona. No obstant això, a més de la protecció general de la llibertat d'expressió, les opinions i expressions dels acadèmics i d'altres que participen en funcions de recerca i ensenyament a nivells superiors també poden estar protegides per la llibertat acadèmica.

La dificultat –i molta confusió– sorgeix a l'hora de determinar si una opinió o expressió d'un acadèmic està protegida per la llibertat acadèmica, la llibertat d'expressió, o bé no protegida.

Portar dos barrets "de protecció" Fins aquí, hem explorat com les normes internacionals de drets humans i els principis d’educació superior protegeixen la llibertat acadèmica, però de maneres i contextos diferents. També hem explorat com la llibertat acadèmica i la llibertat d’expressió protegeixen les opinions o l’expressió acadèmica, però, de nou, de diferents maneres i contextos.

Això pot resultar confús.

Podria ser útil pensar en acadèmics com a propietaris de dos barrets. Alguns barrets són útils per protegir a una persona de massa sol o calor. Altres barrets són útils per pro-

Escultura “Cariàtide Sostenint el Món” / Homenatge a Piero Manzoni (2007) de Gerard Mas.

La tercera diferència entre els estàndards de drets humans i els principis de l'educació superior en matèria de protecció de la llibertat acadèmica és que les normes de drets humans generalment s'apliquen a actes greus o sistemàtics, com ara posar injustament una persona a la presó o discriminar sistemàticament un grup d'individus. Moltes amenaces per a la llibertat acadèmica són actes menys dramàtics o aïllats que poden quedar fora de les violacions dels drets humans, però minven la llibertat acadèmica. Les revisions de les lleis nacionals sobre els ingressos dels estudiants o el finançament de l’educació superior, per exemple, poden no infringir els principis dels drets humans.

Però poden entrar en conflicte amb els principis d’educació superior, que proporcionen orientacions més detallades sobre una gamma molt més àmplia de problemes operatius en l’educació superior (per exemple, governança universitària, contractació de professors, etc.).

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

tegir a una persona de massa pluja o fred. Un acadèmic té un "barret de llibertat acadèmica" que pot ser útil per protegir opinions o expressions en alguns contextos, com ara conflictes laborals amb una universitat privada no estatal. La "llibertat d'expressió del barret" podria ser més útil per protegir-se en altres contextos, com ara quan es fa front a l'acomiadament d'una institució estatal, o la fiscalia, per les seves opinions o expressions.

Què en penses? Està d'acord que els acadèmics tenen dos "barrets"? És una cosa bona?

Rob Quinn Director Executiu de “Scholars at Risk”

Maig - Juny 2019

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

LO CAMPUS

9

mini-Suplement de LO CAMPUS per a les Aules universitàries per a la Gent Gran

La cultura a la universitat L’any passat l’Associació Universitària Amics de LO CAMPUS i l’Associació VIVÈNCIA ARANESA van definir i posar les bases de dos nous Projectes: Un sobre solidaritat adreçat a la comunitat educativa d’Aran denominat “Eth Programa Culturau “Interactue pera Solidaritat ER ESTUDIANT” i un altre projecte sobre la cultura a les universitats dels Països Catalans és el Projecte “Cooperativa digital LO CAMPUS CULTURAL”.

de les Universitats de Parla Catalana”.

L’objectiu d’aquest segon Projecte és la de ser una “Cooperativa Cultural Universitària Multimèdia de Difusió de les Produccions Creatives Pròpies

Però no qualsevol activitat cultural programada en Facultats i Escoles universitàries, sinó i quasi en exclusiva les produccions creatives pròpies.

És a dir, una nova Plataforma Multimèdia Especialitzada en Cultura totalment audiovisual, que reculli les Produccions Creatives en el camp de la cultura musical, de les arts escèniques, poesia, literatura, fotografia, publicacions, cinema, audiovisuals i cultura tecnològica i científica de les diferents Universitats dels Països Catalans.

S’hi ha treballat molt i hi seguim treballant per fer operativa la Plataforma de difusió de la cultural universitària, però en tot el procés de construcció d’un Projecte totalment digital i audiovisual, que per a nosaltres és un “salt qualitatiu” important, ens semblava que s’havia d’elaborar tot un DISCURS INTEL·LECTUAL del que significa la “Cultura a la Universitat”.

I per sentir i enriquir-nos amb diferents opinions hem demanat a diversos especialistes i gestors de diferents universitats de parla catalana, estatals i internacionals com veuen aquestes qüestions. I els hi suggeríem que en

la reflexió es moguessin en els aspectes general de la “Cultura i la Universitat” entrellaçant-ho en els aspectes més particulars de la seva pròpia universitat o activitat cultural que lideraven.

A continuació us oferim un text que ens ha escrit el professor Joan J. Busqueta, que és el flamant nou Vicerector de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. L’article nosaltres l’hem acompanyat amb imatges sobre variades activitats culturals de diferents universitats i en especial de la UdL.

10 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

Maig - Juny 2019

CULTURA I EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA (UdL) R

ecórrer els diferents espais universitaris i adonar-nos de la varietat de procedències del nostre alumnat, i la convivència, els lligams i les complicitats que s’hi estableixen, en el marc de diferents tradicions culturals. Visitar els laboratoris, els centres de recerca, les biblioteques, auditoris, les sales d’exposicions. Participar de les activitats esportives, musicals, de teatre, de dansa, de cinema, de poesia, etc. Compartir experiències i coneixement amb un col·lectiu, cada cop més nombrós, com ho és el de les persones que s’organitzen, confien i venen a les Aules d’Extensió Universitària. Cloure els cursos acadèmics i obrir grans finestres al territori per on entren i circulen noves aportacions en el marc del conjunt d’activitats de la Universitat d’Estiu. Conèixer la tasca editorial d’un Servei de Publicacions que posa a l’abast d’un públic ampli els coneixements i la creativitat que forgen, maduren i projecten arreu uns docents que també són investigadors reconeguts. Sens dubte, adonar-nos de totes aquestes propostes, d’aquestes realitats, ens permet considerar la Universitat, no només com la institució d’estudis superiors i de recerca que tothom té assumit, ans com el gran espai de cultura en general que també és, que també protagonitza. A voltes, costa prendre consciència d’aquesta tasca, fins i tot des de l’interior de la mateixa comunitat universitària. I, si és així, és ben lògic que la percepció exterior també es pugui veure afectada. Fomentar, doncs, una major participació en activitats culturals, desenvolupar-les i gaudir-ne, són accions que s’imposen, entre altres coses perquè també ajuden a la integració dels diferents col·lectius i al reforç d’un orgull i d’una identitat universitària. I, no oblidem-ho, per al cas de Lleida, unes terres i una ciutat que van veure com s’erigia, a finals del segle XIII, el primer Estudi General, la primera Universitat de Catalunya i dels territoris hispànics de la Corona d’Aragó, un primer motiu d’orgull, sens dubte.

La Universitat de Lleida actual, hereva d’aquella tradició d’estudis, té entre els seus símbols, Pensativa, la rèplica en bronze, d’una escultura en fusta, realitzada l’any 1936, per l’artista Leandre Cristòfol. L’experiència i saviesa d’una dona del camp traspuen en una obra que presideix el claustre neoromànic de l’edifici del Rectorat-Facultat

de Lletres. Una escultura que ens recorda l’arrelament a la terra, al territori, de la nostra Universitat, i, alhora, que incita a la reflexió pausada, serena, madura que reclama una institució que ha de tenir, entre els seus objectius principals -i maldar-ne- la promoció del pensament crític. La Universitat no només ha de donar resposta a les necessitats del mercat laboral, ha de generar, i genera, propostes noves, creativitat, nous coneixements. Recollim les paraules del professor Frederic Vilà en descriure Pensativa: “els estudis universitaris sense pensament no són res més que irrellevància, rutina, retòrica buida, tecnologisme i pseudoinformació. Per contra, el pensament –figurat en el rostre aspre, ferm i càlid d’aquesta dona- és la contribució que la societat pot esperar i exigir de la seva Universitat”. [Frederic VILÀ TORNOS, Primera pedra de la Universitat de Lleida: construcció original i remodelació del Seminari, Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida-Fundació de la Universitat de Lleida, 2005, p. 139.]

El reconegut escultor Jaume Plensa inaugurava, l’any 1998, i com a contribució de la Paeria a la commemoració del 700 aniversari de la fundació de l’Estudi General de Lleida, Pont de Terra, en l’accés a l’edifici, una escultura al terra, a manera de mosaic, on, entre el conjunt de poblacions de l’antiga Corona d’Aragó, hi destaca un gran interrogant: el dubte, el qüestionament que ha de presidir l’avenç científic i humanístic, que ha de combatre el “ja està escrit, ja està dit, ja està fet” de les societats totalitàries i intolerants.

L’ensenyament reglat promou la reflexió crítica, ja ho fa, ja ho ha de fer, però necessita el suport, la cobertura d’unes activitats culturals, d’una acció cultural que, des de la interdisciplinarietat, reforci aquest objectiu. Sobretot perquè la nostra missió és formar ciutadans compromesos, amb tot el que aquest mot implica, i és molt; ciutadans tolerants, crítics, respectuosos amb el patrimoni heretat, que entenguin les diferències, les diferents visions del món, que davant la homogeneïtat i el pensament únic, optin pels matisos, per la riquesa que ens ofereix la pluralitat, menys manipulable i més solidària. I, evidentment, ho hem de fer tenint en compte el caràcter d’una

“Pensativa” bronze d’una original en fusta (1936) de Leandre Cristòfol.

Claustre Facultat de Lletres / Rectorat / UdL.

Universitat que, sense renunciar a la “universalitat” està, com dèiem, ben arrelada al territori i a les persones que la sustenten i a les que ens devem. En aquest sentit, una bona projecció d’allò que origina, que proposa la Universitat és clau, no només per la imatge, ans, sobretot, per la responsabilitat que té en relació al conjunt del país, de la població, començant, en el nostre cas, per la mateixa ciutat de Lleida. La cultura té en la Universitat un dels seus grans motors; hi ha d’haver, per tant,

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

LO CAMPUS

11

una col·laboració estreta, una complicitat, amb la resta d’institucions culturals i del teixit associatiu, fins i tot, el lideratge en alguns casos. Aquest hauria de ser un dels fonaments –el que aporta la cultura- sobre els quals bastir la ciutat universitària que tots desitgem.

Joan J. Busqueta Professor d’Història Medieval Vicerector de Cultura i Extensió Universitària Universitat de Lleida

Dos projectes musicals de la Universitat de Lleida dirigits per Robert Faltus: UniCorn, cor de la UdL i l’Ensemble UdL, conjunt orquestral. (Fotografies: etapa 2012).

Colla Castellera Xoriguers de la Universitat de Girona

Maig - Juny 2019

12 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

Maig - Juny 2019

Voleu col·laborar com “antena de comunicació” per a LO CAMPUS?

Busquem 100 estudiants i 100 professors com a voluntaris per aportar informació de tota mena d’activitats als Departaments i als Centres de la seva Universitat : antena@locampus.cat Universitat Abat Oliba CEU ● Universitat d’Alacant ● Universitat d’Andorra ● Universitat Autònoma de Barcelona ● Universitat de Barcelona ● Universitat CEU Cardenal Herrera ● Universitat de Girona ● Universitat de les Illes Balears ● Universitat Internacional de Catalunya ● Universitat Jaume I ● Universitat de Lleida ● Universitat Miguel Hernández d’Elx ● Universitat Oberta de Catalunya ● Universitat de Perpinyà Via Domitia ● Universitat Politècnica de Catalunya ● Universitat Politècnica de València ● Universitat Pompeu Fabra ● Universitat Ramon Llull ● Universitat Rovira i Virgili ● Universitat de Sàsser ● Universitat de València ● Universitat de Vic · Universitat Central de Catalunya

Maig - Juny 2019

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

LO CAMPUS

13

Dones joves amb potència creativa U

na de les activitats que dona sentit a tot el món LO CAMPUS és fer costat als joves creatius. Des de que vàrem descobrir a la Maria Martínez l’hem anat seguint en la seva aventura literària i n’hem publicat un parell de textos i fins i tot un d’ells ens el va escriure de manera original per a nosaltres.

Un material literari de bona qualitat que la Maria ha anat elaborant mentre estudia a l’Institut Ciutat de Balaguer el segon curs de Batxillerat. Una dona jove, joveníssima, amb potència creativa.

Ens sembla a nosaltres que un dels trucs del dia a dia de la Maria, és saber compaginar els estudis a l’Aula i el seu treball literari i aquí en tenim un reeixit exemple: Va realitzar el seu preceptiu “Treball de Recerca” que va denominar “Les dones bones van al cel. Les dolentes, a tot ar-

reu.” i que tenia com a subtítol “Medea i Lady Macbeth: anàlisi de la maldat femenina en la literatura universal”; i acompanyant tota aquesta anàlisi de les dones malvades i com el fet de ser dones les ha estigmatitzat, com a TREBALL PRÀCTIC hi va adjuntar dos contes originals.

Dos contes literaris que a partir de la seva Recerca s’inspiren en els dos personatges i les seves històries, però portades a un context contemporani.

totes les referències de les imatges editades).

Tot plegat una petita inspiració al “Good bye Institut” en aquesta “Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”, com la Maria: una futura universitària que fuig de la norma.

Un conte inspirat en Medea és titula “El retrat de la innocent” i l’altre inspirat en Lady Macbeth es titula “La memòria aliena” i és el que reproduïm a continuació.

Acompanyant el conte hem reproduït com a discurs simbòlic visual paral·lel totes unes imatges, que en diferents èpoques i en diferents disciplines, han format part del món creatiu de Macbeth. (Al final hi ha

literatura / conte

La memòria aliena Pròleg – El despertar Dues respiracions compassades sumides en un silenci intermitent.

Dos cossos desendreçats col·locats sobre el llit desfet. La creació d’un corrent elèctric amb el contacte dels seus índexs.

Una lleu tremolor en el seu rostre presagia el despertar. Els ulls confosos escruten el seu voltant i es fixen en els del seu acompanyant, que la contempla absort. Ell somriu, plàcid, absorbint-la i, quan li clava la mirada, un infantil rubor s’instal·la sobre els seus pòmuls en ser descobert.

L’escena resta estàtica mentre les agulles del rellotge de paret avancen monòtones. Inspiren una serenor poc rutinària sense saber que serà l’últim cop que ho faran: dolçor en els rostres i no salvatgia.

Ell augura el propi final.

-He somiat que som els amos d’aquest país.

Després, callen. Ja ho han dit tot.

1

I- El presagi Primer va ser el presagi. El to ver-

mellós del cel s’accentua el vespre anterior, quan un incendi crema per sobre de la línia dels edificis.

La humitat es nota inevitablement en el respirar feixuc dels vianants.

La veu avorrida del locutor indica que hi ha un alt risc de precipitacions i aconsella no sortir de casa sense agafar el paraigües.

Gairebé no va notar el trastocament en la seva vida. Ella, la poderosa, la que ja està acostumada a portar la corona, té l’hegemonia de les mirades i el control absolut sobre tot el que l’envolta. El vaticini, tot i que innocent, tot i que gairebé imperceptible, ha despertat en ella la més animal fam de domini.

Atura el moviment àgil dels seus dits quan adverteix que la pantalla del telèfon s’ha il·luminat, avisant de l’arribada d’un missatge.

El nerviós ritme percudit sobre el teclat de l’ordinador cessa i ella pren l’aparell. La Gruoch somriu inconscientment mentre llegeix, una vegada rere una altra, les paraules que ha rebut.

“22:00, Scotland Hotel. T’espero a la taula de sempre.”

14 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

L’espurna de la seva mirada s’intensifica a mesura que el vespre arriba i l’ànsia alenteix la noció del temps. Observa el reflex de les llums de la ciutat a través de la finestra del taxi mentre s’acosta al lloc de l’adreça. No para atenció a la buidor dels mots de la ràdio, ni al ronc vaivé dels cotxes que transiten els carrers.

Aixeca la mirada fins al capdamunt de l’edifici, que sembla tocar el cel amb la punta dels dits, mentre avança rítmicament fins a l’entrada. N’examina l’interior impecable amb satisfacció i es permet aturar-se mentre arriba l’ascensor. El trajecte fins al terrat és una espera impacient amb regust dolç, expectant però plàcida, amb la materialització del desig girant la cantonada.

Quan s’obren les portes, l’aire gelat de la cima la sorprèn, i s’estreny l’abric a la cintura mentre fa camí fins la taula.

Al fons, un home amb una camisa clara la recorre amb la mirada. La Gruoch li somriu amb falsa timidesa quan s’asseu al seu davant.

-Em pensava que no arribaries mai – enuncia mentre li torna la rialla.

-I com podies viure amb la idea que et faria esperar-me eternament?

-Sóc un home pacient, Gruoch.

El vespre avança entre plats d’alta cuina i espurnes a la mirada, frases fora de context de les taules veïnes i ràfegues fredes, la llum intermitent dels astres i ironies en els versos recitats.

La Gruoch descobria en ell més del que mai hauria pensat que podria descobrir en un home; en el respirar tranquil i en la confiança en el rostre. Partícip de l’art dels silencis quan són precisos i de la transparència en l’expressió. Va albirar que la seva placidesa era un bon escenari per la seva ànsia.

El Kenneth descobria en ella més del que mai havia descobert en ningú; en el posat ferotge, com el d’un animal que et fita divertit des de l’altra banda dels barrots i et fa plantejar quin dels dos resta captiu dins la gàbia.

Si algú l’hagués sorprès observant-la, en algunes ocasions, hagués pensat que es trobava absort, tremolant per la síndrome d’Stendhal, observant una obra d’art en un museu.

Suposo que si ho trobeu convenient podríem decidir que és això l’amor.

2

La Gruoch treu de la cartera dos bitllets i els col·loca sobre la

Maig - Juny 2019

plata metàl·lica, esperant que el cambrer se’ls endugui. El Kenneth l’observa cordar-se els botons de l’abric metòdicament, i el temps s’alenteix durant una mil·lèsima de segon abans que dispari: -M’han proposat com a candidat.

Ressona en el silenci de l’oceà la primera esquerda de l’iceberg.

II – L’evidència Va venir, després, l’evidència.

Els núvols grisos s’arremolinen inesperadament amb ràbia sobre el cel abans clar. Les esquerdes de llum de fons en el paisatge i el seu soroll pertinent uns instants tardà precedeixen la tempesta. L’eminent exhalació humida impregna l’aire i pesa en l’atmosfera, enganxant-se a la pell.

La poderosa comercialitza el seu enginy a canvi d’afecte i s’embruta les mans amb la sang de l’enemic. Flirteja amb el mal i s’acostuma a l’excitament de la dolenteria. Anhela regnar, ansiosa de més domini, però es treu la corona i s’aixeca del tron per a compartir-lo amb gentilesa amb el seu amor, evitant la passional necessitat d’evadir astutament els engranatges del destí.

Ja no atreu les mirades, sinó que les llença, a l’espera que alguna sigui recíproca. I beneïda la contradicció, l’única que, incansable, retorna i es muda en la seva, és la del seu acompanyant.

El ressò curt i rítmic dels nerviosos impactes que deixa anar repetidament omple l’assossec de la sala. La Gruoch, alerta, observa el moviment automàtic del Kenneth, la mirada perduda, el posat dèbil. Ella s’aixeca de la cadira en un impuls instintiu i pren amb força un sobre ocre que descansa sobre la taula.

-No et falta ambició, Kenneth, però no tens la malvestat que t’hauria d’acompanyar. El que desitges voldries obtenir-ho sense joc brut.

Ell se la mira i calla, amb desesperació, amb el més pur temor al càstig dins la retina, però amb resignació. Perquè entén que estan determinats al domini, però que el preu que s’ha de pagar per a aconseguir fregar-lo amb els dits és colossal. No se li escapa ni un sol mot.

La Gruoch, excitada per la prohibició, atreta per la necessitat que el Kenneth ha desenvolupat d’ella, pren amb més força el sobre contra el pit. Davant del seu silenci, decideix: -Deixa-m’ho a mi.

Maig - Juny 2019

-I si fracassem?- va respondre, ara sí, amb una tremolor subtil gairebé imperceptible en la veu, fitant-la incansable.

-Fracassar nosaltres?- replica incrèdula, acostumant-se a la seva nova pell.

Travessa el passadís amb temperament, gairebé amb fúria, deixant rere seu l’eco de les sabates de taló. Surt de l’apartament per, amb un cop de porta estrident, abandonar la llar i descendir els pisos d’escales, massa impacient per a romandre immòbil davant de l’ascensor. Creua l’entrada de l’edifici impetuosament i transita pels carrers aferrant amb força la seva bossa. Accelera el pas quan intueix, des de la llunyania, la figura del seu objectiu.

S’hi atura, dubitativa, expectant. Somriu amb una rialla tímida, petita, com si volgués allargar el moment per saber que el recordarà malgrat el pas del temps.

Aixeca la vista i, a través de les ulleres de sol, fita els voltants, examinant que l’escena del crim resta desolada, que no hi ha testimonis que l’observen. Amb un moviment veloç treu de la bossa el sobre, l’arma homicida. El deixa caure, com si es tractés d’una granada que explotarà dins de la bústia rovellada.

Comprova abans, un cop més, la direcció escrita amb cal·ligrafia regular i acurada a la coberta: “Redacció d’El Cawdor. Expedient Macbeth”.

Torna a casa. No ha deixat de somriure durant tot el trajecte.

III – El caos A continuació, el caos. Les gotes grosses cauen i impacten amb fúria contra el terra, que restava sec fins fa pocs segons. L’eufòria en els xiscles que disparen els nens. Les corredisses resignades dels adults.

La poderosa deixa de respirar perquè ell no s’ofegui, tot i la pròpia asfíxia. És una constant agitació a la seva vida que l’excita i la repel·leix a parts iguals.

Petiteses que semblen de la mida d’oceans: una pausa lleugerament llarga en un discurs o una ganyota inconscient en una fotografia.

Un centímetre, un segon o

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

un fotograma fets hipèrbole. I l’essencial, la magnitud del que realment pesa inesperadament desenfocat, a segon pla. El seu amor, la gran víctima de la trama, cremant fins a consumir-se, ressonant fins a oblidar-se.

La Gruoch observa com abandonen la sala de reunions homes amb corbata i dones amb americana i sabates de taló. Col·loca els documents metòdicament dins la seva bossa amb una lentitud deliberada, a l’espera de sentir l’impacte de la porta en ser tancada. Estan sols. S’aixeca de la cadira i rodeja la taula amb pausa, observant-lo divertida, com una caçadora davant una presa acorralada.

S’atura davant seu i, amb gest maternal, dirigeix les mans al seu coll per ajustar-li la corbata al voltant.

-Senyor president- i se li escapa una rialla múrria, com les del principi.

-Senyora ministra- respon el Kenneth, imitant-ne el to dolç, però aparta la mirada instintivament.

Quan ella adverteix el canvi en el rostre, retrocedeix impulsivament, protegint-se de l’inevitable. Creua els braços a la defensiva i deixa anar l’aire dels pulmons sobtadament, estabilitzant-se. Fa dies que el Kenneth evita els seus ulls i defuig del seu tacte còmplice.

No és capaç d’entendre on recau l’origen de la brusca glacera que els separa; i no ho pregunta, tampoc, perquè sap que potser no serà capaç d’afrontar la resposta.

Se’l mira amb dubte, sense llançar ni un sol mot.

-Estem en un moment tan insegur- recita el Kenneth, com si la consolés de la culpa amarga que només sent ell, evitant el fred que els abraça indefugible, ignorant que el seu amor s’esgota.

-Allisa els plecs d’aquest front corrugat, sigues alegre –respon ella, tot i el propi dolor–. Si el desig obtingut no ens satisfà no ens queda res. Era necessari, Kenneth.

L’expedient Macbeth ens ha obert les portes del cel.

L’escàndol era part del joc, i tu estàs destinat al poder.

Estem destinats al poder.

-No puc. Vam eliminar a Duncà culpant-lo d’un delicte que no va cometre, i

LO CAMPUS

ens hem convertit en criminals nosaltres. Ens hem convertit en culpables nosaltres– es turmenta.

Atura el discurs quan és interromput per una melodia monòtona. La Gruoch inclina el rostre cap a l’aparell, situat sobre la taula , esperant veure l’emissor de la trucada. “Lennox”. El Kenneth , tot i que tardà, intenta evitar la seva atenció.

Gira el mòbil, tombant la pantalla, i en silencia el to.

Unes arrugues petites s’instal·len al front de la Gruoch. Acluca els ulls, afinant l’expressió malgrat el desconcert. Prediu el silenci, el secret. La traïció. És palpable la muralla que el seu amor ha construït, que s’aixeca entre els dos cossos. Infranquejable. La immensitat de la clivella de l’iceberg és etèria i latent.

-Has de ser-ne innocent, d’això, estimada. T’has de mantenir despreocupada i allunyada d’aquest afer, és perillós.

Les paraules ressonaran eternament dins seu. La poderosa ha cedit la seva brutalitat, i, abandonada, tremola sense anhel de guerra.

Calla devastada.

-Et quedes astorada per les meves paraules; però no t’hauries d’inquietar: les coses que comencen malament només es fortifiquen amb el mal. Vine, siusplau, amb mi.

El Kenneth estreny els dits glaçats de la Gruoch fugaçment, per després disminuir la força amb què subjecta la seva mà. La travessa amb la mirada tèrbola i els seus llavis es corben en un somrís feble. Ella li retorna com si es tractés del reflex d’un mirall, sense afany d’endinsar-se en el camp de batalla.

Ell tiba el braç i camina fins a la porta, arrossegant-la.

Ella no oposa resistència.

L’únic rastre de la salvatgia que la sacsejava s’ha perdut amb l’últim somriure.

IV – La decadència Després, la decadència.

El pes de la pluja disminueix amb dilació i el so reiteratiu de la tempesta minva delicadament al seu ritme.

L’olor del diluvi resta palpable. El terra roman impregnat. Cau l’última llàgrima del cel, i

3

15

16 LO CAMPUS els nostàlgics, els desesperats i els pessimistes ploren amb ella.

Només a ells els fascina el diluvi.

La poderosa ja no és poderosa.

Ho ha perdut tot; s’ha perdut a si mateixa. Ella també plora.

Mira, com ha acabat; deixant caure la cúpula del domini que sostenia, que s’ha trencat en mil fragments vessats sobre el terra impol·lut. Mira-la, com camina descalça sobre el vidre gèlid, que se li clava als peus, i ella, excitada pel dolor, creient-se mereixedora del turment, trepitja el cristall amb més ímpetu. La sang regalima i pinta el terra de vermell. S’allunya del seu amor, avança cap al final. O potser cap al principi.

Senten el murmuri des de l’altra banda de la porta, que creix expectant a la seva sortida. La Gruoch i el Kenneth resten de costat, recolzats a la paret. No es toquen; els centímetres que els separen formen un abisme.

Tampoc es miren; creuen que el desglaç és utòpic. La Gruoch no suporta l’espera i, impacient, prefereix que el càstig els fustigui ràpid.

Els crims que han comès s’han girat contra ells. Els curiosos periodistes, assedegats de més públic, de més tragèdia, de més diluvi, han cavat fins l’origen de l’expedient Macbeth. I l’origen són ells. L’origen és mà delinqüent de la Gruoch que llença una granada de mentides que destapa un fals escàndol fraudulent sobre el candidat de l’oposició. Tot i que els lladres també resten impunes, a vegades. Perquè el poder és el po-

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

der, i els que en formen part juguen a protegir-se per a poder continuar perpetuant-s’hi.

La justícia popular és diferent. És colpidora. És inclús més justa que la que s’exerceix des de la cúspide, que es corromp inevitablement. Els crits rabiosos se senten a través de la porta; demanen respostes. Els incriminen.

-Qui es pren els periodistes seriosament, desesperats per destapar un escàndol i aprofitar-se de la notícia insistentment?- diu colèric, perquè sap que els han exposat i tem perdre l’autoritat.

-El que està fet no es pot desfer.

Estigues serè. Alterar el rostre sempre vol dir témer.

-Som culpables- declara en un xiuxiueig.

-Ho som. Però hem de marxar d’aquí. Vine aquí de pressa, perquè et pugui vessar el meu coratge a l’orella- respon la Gruoch, i entén que és el final, sap que és l’últim cop.

S’abracen per necessitat. La calor que desprenen els seus cossos units no pot desfer el fred que els condemna. La fatalitat els ha portat a un punt de no retorn.

Entortolliguen els dits amb força abans d’obrir la porta. Avancen, amb el caminar calmós i la mirada alerta, intentant creure’s que encara es tenen. Rodejats de periodistes i els seus crits impertinents, que pregunten eixordadors sobre l’escàndol Macbeth.

-President, els rumors parlen d’una moció de censura - crida un noi jove que sosté un micròfon i l’apunta cap a ell com si es tractés d’una arma, mirant-se’l rere unes ulleres rodones amb els vidres embafats.

Ell manté el rostre impassible.

Ella somriu momentàniament quan s’encén l’espurna, i s’il· lumina la retina com ho feia abans. Es desfà de la mà del Kenneth i ell entén que l’ha abandonat. La Gruoch busca el periodista de les ulleres, s’assegura d’estar prop del micròfon, que la càmera l’apunta. Clava la mirada a l’objectiu, com si pretengués travessar-la, i deixa anar amb veu decidida: -Aquesta tarda presentaré la meva dimissió formal com a ministra de Justícia. Nosaltres vam ordir l’escàndol Macbeth.

Ella sabia que estaven condemnats a acabar junts i desitjava el seu final. L’assassinat del seu còmplice requeria el seu suïcidi.

Es va aplicar la pròpia condemna, sense dubtar. Mai va perdonar-li el rebuig al seu amor. Per això ara l’allunya, i s’allunya a si mateixa del poder, l’únic que encara tenen.

Només hi havia dues coses que desitgessin per sobre de tot: l’amor i el poder. Ell li nega el primer, ella destrueix el segon. És aquest el seu càstig.

Els periodistes deixen el Kenneth sol, immòbil enmig del carrer, torbat i insignificant, i segueixen embogits a la Gruoch que desfila sorollosa carrer avall, desafiant. Vencedora.

Maig - Juny 2019

V – El record Finalment, el record. El silenci momentani després que caigui l’última gota. La rutina, de forma pausada però insistent, readopta el costum i torna a l’origen. Després, inevitablement, el record. És cert que hi ha tempestes que resten en la memòria pels desperfectes que han provocat. Dolor i destrucció.

Quan ja no hi ha pluja, però, només ens queda l’etern record de la tragèdia. Sinó, l’oblit.

L’oblit aterra la poderosa. No vol oblidar perquè quan t’allunyes d’allò que abans posseïes només pots preservar-ho, intermitent i canviant, en la memòria, com una realitat desdibuixada i diluïda que evoques quan la necessites. Ella és eterna en la memòria; encara és amant i poderosa si rememora. A vegades, s’ha de concentrar per aconseguir evocar el temperament que la sacsejava abans del caos, per a mudar-se en el seu passat i consolar-se del present.

Però, sobretot, no vol ser oblidada. Transcendiran la seva ferocitat i el seu escàndol. La tragèdia la farà eterna i, tot i que recordada pel seu delicte, el que considera valuós és, en essència, l’existència del record.

Esdevindrà immortal en la memòria aliena.

Maria Martínez i Bosch Segon de batxillerat Institut Ciutat de Baleguer

IMATGES al voltant de “Macbeth” Acompanyant el conte original de la Maria hem editat com a discurs simbòlic, les següents imatges: 1. Pintura “El rei Lear, Macbeth i Hamlet”, de David Verba.

2. Escultura “Yesterday” (2016) de Belgin Yucelen. “All our yesterdays have lighted fools / The way to dusty death. / Out, out, brief candle!” William Shakespeare (from Macbeth).

3. Fragment d’un dels pòsters de la pel·lícula “Macbeth” (2015) dirigida per Justin Kurzel. La imatge és el rostre de Marion Cotillard, una de les protagonistes.

4. Pintura “The Three Witches / (Characters in William Shakespeare's play Macbeth)” (1783) de Henry Fuseli.

4

Maig - Juny 2019

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

LO CAMPUS

La defensa d’un sistema de salut que incorpori les qüestions de gènere

17

18 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

Maig - Juny 2019

La defensa d’un sistema de salut que incorpori les qüestions de gènere V

ivim una època que és ineludible a l’hora de reforçar i augmentar la qualitat democràtica de la nostra societat del benestar, incorporar de ple la igualtat d'oportunitats entre dones i homes. És a dir, la qüestió de GÈNERE entra amb força a tots nivells i evidentment entra també amb força a les agendes polítiques i socials de tots els estaments, incloent-hi partits, sindicats i tota mena d’organitzacions i associacions que enquadren a la nostra societat civil.

Des de LO CAMPUS MÈDIC ens sembla que la qüestió de gènere també s’implica en les qüestions de Salut, però no només com a element temàtic a tenir en compte, sinó que la qüestió de gènere acabar sent una part nuclear i podem dir que el gènere forma part dels determinants de la salut.

Aquestes consideracions ja son ben compatides, començant per l’Organització Mundial de la Salut -la OMS- qui ja ho ha fet. Com també la pròpia Unió Europea per exemple a traves de la Comissió Europea.

Propugnar una Doctrina de GÈNERE en Salut, té moltes capes, molts nivells, molts estaments, molts professionals i molta població usuària. Tot això vivint-ho amb lleis, normatives, polítiques, planificacions i programes.

Amb uns Sistemes Sanitaris en marxa, que

de vegades els hi costa assimilar la mirada de gènere. Per això fem aquí aquest titular periodístic “La defensa d’un sistema de salut que incorpori les qüestions de gènere”, perquè encara estem en el moment de la “defensa”.

Si en una Facultat de Medicina o en una d’Infermeria el tema de Gènere encara grinyola: tant en els acadèmics, en als investigadors, com als estudiants; no cal dir que en altres Facultats i Escoles d’altres camps i disciplines de les nostres Universitats el tema de Gènere també patina i encara més lligant-ho amb Salut, encara que tota la comunitat universitària és usuària del Sistema Sanitari i a més, té l’opció de viure una vida saludable o no, respecte els hàbits sobre la seva salut.

Quedem-nos amb tres conceptes i les seves definicions: Sexe: Conjunt de característiques biològiques i fisiològiques que distingeixen homes i dones.

Gènere: Construcció cultural mitjançant la qual s’adscriuen rols socials, actituds i aptituds diferenciats per a homes i dones en funció del seu sexe biològic que depèn d’un determinat context socioeconòmic, polític i cultural i està afectat per altres factors com són l’edat, la classe, la raça i l’ètnia. Fa re-

ferència a les diferències socials que, per oposició a les particularitats biològiques, han estat apreses, canvien amb el temps i presenten multitud de variants.

Perspectiva de gènere: Consideració de les diferències entre homes i dones en un àmbit o una activitat determinats, amb l'objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d'acció que permetin resoldre les desigualtats.

Des de la variable del GÈNERE podríem de parlar de la biologia en la salut de les dones, de la percepció de la qualitat de vida de les dones, de la seva esperança de vida, de la salut sexual, de les conductes addictives, incloses les conductes suïcides. De la potenciació de la recerca en patologies que afecten de manera predominant a les dones. Fins arribar a constatar la important feminització de les professions sanitàries. Tot i que les dones metgesses, necessiten promoure lideratges i impulsar la seva progressió cap a llocs de decisió i comandament.

De tots aquestes aspectes n’escriurem a LO CAMPUS MÈDIC pels nostres lectors.

A continuació presentem el text “La PROMOCIÓ DE LA SALUT des d’una PERSPECTIVA DE GÈNERE”. És un material de “Reflexions en Femení” elaborat pel Servei de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barcelona.

Maig - Juny 2019

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

LO CAMPUS

19

La PROMOCIÓ DE LA SALUT des d’una PERSPECTIVA DE GÈNERE Què s’entén actualment per Promoció de la Salut?

La I Conferència Internacional de Promoció de la Salut, celebrada a Ottawa (Canadà), l’any 1986, va donar lloc a la Carta d’Ottawa per a la Promoció de la Salut. Aquest document conté les estratègies i les accions per desenvolupar les polítiques públiques que s’han elaborat en les següents conferències de promoció de la salut (la darrera a Jakarta, Indonèsia, el 1997) i que constitueixen el marc teòric de referència per a tots aquells organismes i institucions que treballen en l’àmbit de la promoció de la salut.

La Carta d’Ottawa (OMS, Ginebra, 1986) defineix la promoció de la salut com el procés polític i social global que inclou no solament les accions adreçades directament a enfortir les habilitats i les capacitats de les persones, sinó també les adreçades a modificar les condicions socials, ambientals i econòmiques, amb el fi de mitigar-ne l’impacte en la salut pública i individual.

Així mateix, identifica les cinc àrees d’acció prioritàries: — Establir una política pública saludable.

— Crear entorns que donin suport a la salut.

— Enfortir l’acció comunitària per la salut.

— Desenvolupar les habilitats personals.

— Reorientar els serveis sanitaris.

La Declaració de Jakarta afegeix el concepte d’apoderament de les persones i de les comunitats, i el de participació com a part essencial per sostenir els esforços. Les

persones han de ser el centre de l’acció de promoció de la salut i dels processos de presa de decisions perquè aquests siguin eficaços.

D’altra banda, en el glossari de definicions editat per l’OMS el 1998, l’apoderament de les dones és considerat un dels recursos que s’han incloure en les inversions per a la salut, a més de l’educació, l’habitatge, el desenvolupament de la infància, i dels intrínsecs dels serveis sanitaris.

La visibilització de la participació de grups de dones en la promoció de la salut és encara un tema pendent, malgrat el seu saber mil·lenari i malgrat que, estadísticament, ja s’admet la seva major dedicació en la cura de les persones respecte dels homes.

Les institucions públiques catalanes que treballen en promoció de la salut (Departament de Sanitat de la Generalitat, diputacions, ajuntaments) tendeixen a tractar una sèrie de temes concrets, com ara la prevenció del tabaquisme i altres addiccions o de malalties de transmissió sexual, sense afrontar la prevenció específica i la inespecífica (les habilitats personals i de la comunitat), especialment les habilitats saludables que tradicionalment desenvolupen les dones.

D’altra banda, manca una bona coordinació intersectorial que faciliti la participació de les associacions del teixit social, i en particular dels grups de dones. Aquesta participació multiplicaria els esforços per arribar amb equitat i més eficàcia a tota la ciutadania.

Les variables de salut i el repartiment dels recursos En teoria, una bona promoció de la salut hauria de tenir en compte, i exigir, la no medicalització excessiva dels processos vitals: ni la lactància, ni els embarassos, ni els parts, ni la menopausa, ni tan sols la menstruació; ans al contrari, s’hauria de proporcionar informació a la població femenina i masculina dels seus propis processos, i facilitar els recursos perquè es pugui viure amb plenitud cada cicle de la vida, sense agredir els processos vitals. Ja és un clàssic el plantejament de Lalonde de l’any 1974, en el qual analitzava els factors de salut, tenint en compte l’estil de vida i el medi ambient com dues de les variables que més podien afectar la salut de la població, juntament amb la biologia i el sistema sanitari.

El 1974 hi havia un biaix en la distribució dels recursos. A més, cal dir que tota l’estratègia de promoció de la salut dels darrers vint-i-cinc anys s’ha basat en aquesta apreciació de Lalonde, que va analitzar les causes de mortalitat i morbiditat prevalents en el sexe masculí.

La perspectiva de gènere Per incorporar la perspectiva de gènere haurem de recórrer als estudis de Jerelynn Prior, que afirma que: “La salut de les dones depèn tant de la biologia com de la psicologia pròpia, dins d’una cultura i una societat determinades”.

Prior planteja quatre perspectives des de les quals podem veure la salut de les dones: — “Les dones són iguals que els homes". Aquest enfocament es desprèn de les idees feministes d’igualtat.

Però com que no té en compte les diferències biològiques reals de les dones ni els condicionaments culturals, els provoca un distanciament emocional del seu propi cos, no contribueix que s'apropiïn d’ell i el valorin, proporciona una base pobra per a l’autoestima i, finalment, condueix a la sobreutilizació dels serveis sanitaris, ja que fa que visquin tot allò diferent com a anòmal.

— "Les dones són diferents biològicament als homes". Aquest és l'enfocament de la medicina oficial, que, a més, considera aquestes diferències com a discapacitats, concepció que li permet medicalitzar el processos naturals de les dones.

20 LO CAMPUS No té en compte la cultura ni com a condicionant de la salut ni com a substrat de la seva interpretació.

— "Les dones són víctimes de la cultura". Aquest punt de vista analitza de manera molt crítica i encertada tota la construcció cultural que hi ha entorn de temes com ara la menstruació, la menopausa, l'anorèxia, etc., però deixa de banda el component biològic, de manera que no permet aprofundir més en l'estudi de les interrelacions d’ambdós plans.

— El quart punt de vista que proposa Prior considera tan els aspectes fisiològics com els psicològics i el lloc sociocultural de les dones. Aquest enfocament, a més de ser el que integra tots els aspectes que conflueixen en una persona, posa de manifest la necessitat d’estudiar en profunditat i objectivament la biologia de la dona, la qual cosa, encara que sembli mentida, diu Prior, és una assignatura pendent.

El biaix de gènere Els aspectes culturals i les creences limiten en moltes ocasions la cultura en què s’està immers i les creences sobre la vàlua de l’autoestima personal.

La societat patriarcal ha posat límits al desenvolupament de les dones ja que les considera inferiors, amb més malestars o més debilitats que els homes, i això fa que l’abordatge de la salut de les dones estigui esbiaixat.

Per canviar aquesta situació, les

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

intervencions de promoció de la salut han de tenir una informació de més qualitat. S'ha d'investigar i divulgar els resultats dels estudis i, sobretot, s'ha de comptar amb la participació de les dones. En l’aspecte biològic els riscos es deriven de la morbiditat diferencial i la mortalitat existent, i de les intervencions per canviar aquesta situació.

D’una banda, cal centrar-se en la millora de l’exercici físic, amb pautes diferents, segons els darrers estudis que s’estan realitzant. Per exemple, s’ha descobert que caminar de pressa durant una hora és tan beneficiós per prevenir malalties cardiovasculars com l'exercici vigorós, amb l'avantatge que no és tan dur i no requereix anar al gimnàs. D’altra banda, cal promoure la nutrició equilibrada i la prevenció del càncer ginecològic i de còlon, que són els de més alta mortalitat, a més d’evitar el tabaquisme (causa primària del càncer de pulmó) i de fer promoció de la salut sense addiccions.

Pel que fa a l’aspecte psicològic, hem de tenir en compte que és en la psicologia on més prevalen els estereotips de gènere.

Com es construeix la subjectivitat femenina? La internalització de gènere és un dels riscos de la salut mental de les dones.

Asunción González Chávez, en el llibre “Cuerpo y subjetividad femenina: salud y genero”, ens parla de les relacions mare-filla i ens mostra com els "mandats" de gènere, dictats per la cultura i transmesos de mares a filles, imposen a les dones un nivell d’exigència tan alt com a mares, com a esposes i com a dones, que les condemnen a una autoexigència i a una insa-

Maig - Juny 2019

tisfacció personal constants. A més, si treballen fora de casa, els provoquen un sentiment de culpa per no poder arribar a tot.

D’una altra banda, creiem que la discriminació social de qualsevol tipus és una de les bases principals de la vulnerabilitat de la dona pel que fa a la salut mental. La promoció de la salut des del punt de vista social és un aspecte que diferencia clarament el projecte basat en la morbiditat masculina de Lalonde del que proposem com a model de promoció de salut a partir de la proposta de J. Prior.

Hem constatat en diversos estudis que la contradicció entre les condicions de vida i de treball, la doble i a vegades triple jornada, amb la responsabilitat de la cura de criatures, ancians i malalts en les famílies, i la manca de suport social, provoquen una gran sobrecàrrega de treball i que donen lloc a un estrès físic i mental. No hi pot haver una bona promoció de la salut sense una millor organització de la societat, per això diem que l’estrès psicosocial que es genera per les condicions de vida i de treball de les dones és un dels factors essencials que afecten la seva salut. En l’àmbit social, tenim el sistema sanitari, que en principi haurien de ser factors de promoció de la salut, però que es transformen de vegades, en un sistema negatiu, ja que medicalitzen molts dels processos fisiològics naturals.

A més, moltes de les malalties que es presenten habitualment en les dones (malalties autoinmunitàries, anèmies, ferropènies, dèficits de calci) no són tractades correctament. Moltes vegades el sistema sanitari no

té en compte que cal formar els professionals en l’existència de diferències a l’hora d’emmalaltir, en l’evolució de les malalties, en els diagnòstics i en l’evolució dels tractaments diferenciats.

La promoció de la salut en les dones és una àrea subdesenvolupada dins de la pràctica social, amb un gran potencial per incrementar la salut de la població.

En l’àmbit mediambiental hi ha, cada vegada amb més freqüència, evidències dels riscos que poden provocar les substàncies químiques que actuen com a disruptors endocrins6 o les mateixes dioxines que s’introdueixen en el cos humà a través de l’aire, l’aigua i els aliments. Aquestes substàncies actuen en el cos de les dones d’una manera més intensa, ja que la majoria són substàncies liposolubles i, per tant, es mantenen més temps en les cèl·lules grasses, que en el cos de la dona constitueixen d’un 20 % a un 25 % del total, el doble que en el cos dels homes. En aquestes situacions es produeixen alteracions en el sistema nerviós central, en la menstruació i en el sistema respiratori, i també l’exacerbació de producció de tumors a les mames. També hi ha evidències creixents de la coincidència d’aquestes substàncies amb l’increment del càncer de mama en les societats industrialitzades. Per tot això, la promoció de la salut des d’una perspectiva de gènere no pot obviar aquesta correlació mediambiental. Cal millorar la informació que es dóna a la població i posar en marxa una pràctica rigorosa de controls

seriats de la qualitat de l’aire, l’aigua i els aliments en relació amb aquests disruptors i, d’altra banda, cal controlar l’afectació de la ciutadania en cada territori.

La promoció de la salut des de la llibertat: la salut per gaudir La promoció de la salut des d’una perspectiva de gènere conté tres variables més que no havien estat observades en el projecte de Lalonde: l’aspecte social, el psicològic i el de les creences culturals. Aquesta visió de la promoció de la salut incorpora una nova dimensió: “la salut com una autonomia personal, solidària i joiosa”, i la proposta: “la promoció de la salut per gaudir”. Significa donar a les persones els recursos adients perquè puguin actuar amb major llibertat, puguin decidir el seu futur en cada moment i el grau d’implicació biològic, psicològic i social que tenen amb l’entorn, la pròpia vida i el propi cos.

La promoció de la salut i la prevenció de les malalties

Maig - Juny 2019

en les dones inclou la incorporació d’activitats d’acompanyament, tècniques de pedagogia feminista, activitats en grup i formació de xarxes.

Les dones decidim sobre la nostra salut?

El sistema sanitari s’arrela en una societat i en una ciència androcèntriques que massa sovint obliden el dret a decidir de les persones ateses. La Xarxa de Dones per la Salut proposa la defensa de quatre drets bàsics, en un model de promoció de la salut que considera la salut per gaudir.

— El dret al propi cos. La promoció de la salut des d’una perspectiva feminista suposa la capacitat de decidir sobre el nostre benestar, la nostra salut i el nostre cos. Això implica una actitud per assumir que som protagonistes de la nostra vida.

— El dret a decidir amb llibertat. Incorporar una pedagogia feminista que promogui activitats d’informació, formació i implicació en xarxes basades en suports naturals de l’entorn de les dones: grups de dones, d’ajuda mútua, de veïnes, etc.

— El dret a participar sense exclusions. Per promoure la salut cal la participació de les dones, professionals, activistes i ciutadanes que i donem valor al nostre benestar. L’apoderament de les dones consisteix també a participar, des de la seva ex-

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

periència com a receptores del sistema sanitari i com a coneixedores del seu propi benestar, en el disseny de les recerques, en les propostes i en les formes d’organització sanitària.

per fer. Fins quan haurem d’esperar per impulsar programes de promoció de la salut que incorporin la violència com un tema emergent i prioritari?

— El dret a accedir als recursos amb igualtat i equitat. Promoure la salut vol dir, també, proporcionar recursos per aconseguir una societat més saludable.

Segons Pilar Blanco i Consuelo Ruiz Jarabo, de l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de Madrid, les accions preventives i d’abordatge de la violència contra les dones tenen dos grans àmbits:

La prevenció de la violència contra les dones en els programes de promoció de la salut

• El social, per a la transformació de les normes i institucions socials en les quals s’arrela la violència.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer, l’any 1979, que la violència contra les dones és l’atemptat contra els drets humans més freqüent i menys reconegut del món. Segons la Comissió Europea (1997) i l’OMS (1998) d’un 20 % a un 30 % de les dones dels països del nostre entorn estan sotmeses a la violència domèstica.

• L’individual. És necessari crear espais i grups educatius per reflexionar i qüestionar els valors tradicionals i treballar en la construcció d’una masculinitat no lligada a l’ús de la força i de l’agressivitat, sinó que es basi en el respecte i la cura per les relacions.

Cal fomentar de:

l’aprenentatge

La important prevalença d’aquest problema i les greus repercussions en la salut de les dones i dels seus fills i filles, va portar l’OMS a establir, el 1996, la prevenció de la violència contra les dones com una prioritat de salut pública.

— L’expressió i la canalització d’emocions i sentiments.

Des de la Unió Europea s’impulsen investigacions, programes de detecció precoç i intervencions educatives de prevenció, però encara queda molta feina

— El respecte per les diferències.

— Maneres no violentes per resoldre els conflictes entre dones i homes, i entre persones en general, tant en l’àmbit micro com macrosocial.

LO CAMPUS

21

Què es pot fer des dels municipis?

• Promoure la participació de les dones de cada localitat. Tant en qualitat de professionals de la salut, com en qualitat de ciutadanes, usuàries. Afavorir que incorporin els seus coneixements en el disseny de les recerques, en les propostes i en les formes d’organització sanitària local.

• Impulsar la coordinació intersectorial; és a dir, potenciar l’intercanvi d’informació i la col·laboració en les activitats endegades des dels àmbits de salut pública, de l’assistència primària social i sanitària, de l’assistència hospitalària, de benestar social, d’educació, del medi ambient, de joventut i d’esports.

• Potenciar campanyes i accions de sensibilització per donar a conèixer la promoció de la salut des d’una perspectiva de gènere, incloent-hi el concepte de l’apoderament de les dones, el reconeixement del valor de la seva experiència i l’adjudicació d’un major control sobre les decisions que afecten la seva salut.

• Incloure la perspectiva de gènere en els observatoris de salut local, mitjançant els indicadors adequats, ja que constitueixen una font d’informació clau per visibilitzar la salut de les dones.

22 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

Rita Levi Montalcini (1909-2013) Pionera en neurociència

Maig - Juny 2019

Pòsters de

Maig - Juny 2019

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

LO CAMPUS

23

1

15 mesures cap a l’Economia Social i Solidària als municipis E

l lector potser ens llegeix abans o després de les eleccions municipals 2019, però res perd actualitat perquè implementar una economia social i solidària a les nostres ciutats, pobles i viles necessitarà temps i segurament molta militància i determinació defensant uns potents valors socials.

El mes d’abril passat es va presentar a Sabadell les “15 mesures cap a l’Economia Social i Solidària als municipis”, un DOCUMENT elaborat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES).

La idea era “ ... que les candidatures i les administracions locals acompanyin el procés

DOCUMENT XES 2019

L

es iniciatives que conformem la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya impulsem, en cada vegada més municipis catalans, una altra forma de fer que conjuga activitat econòmica, arrelament local i transformació social, a partir d’una economia centrada en la sostenibilitat de la vida i la resolució equitativa

d’autoorganització econòmica de les comunitats locals i co-impulsin amb elles un nou enfortiment socioeconòmic territorial”.

fins arribar al DOCUMENT que a continuació reproduïm de manera integra, per continuar sent discutit.

El DOCUMENT s’ha discutit a molts llocs de Catalunya acompanyant el debat electoral, però evidentment aquest debat transcendeix les pròpies eleccions. Segurament calen menys eslògans i/o promeses usualment molt “planes” i més aprofundir en els termes del debat.

El DOCUMENT és una reescriptura d’unes mesures presentades fa quatre anys i destaca que s’hi hagi afegit un nou punt que no s’havia contemplat anteriorment: és la mesura que proposa la “transformació feminista de l’economia”.

El Fòrum Social Mundial de Porto Alegre va portar moltes coses una d’elles és que sorgís anys després, amb l’impuls de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, el naixement de la XES. S’ha fet molta feina

Òbviament també caldrà seguir discutint per aconseguir entendre i implicar més “l’Economia Social i Solidària” en el procés d’alliberament nacional com vivim a Catalunya, perquè s’hi faci costat o no, està passant.

15 MESURES CAP A L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA (ESS) ALS MUNICIPIS L’impuls de la democràcia econòmica local Una economia per a la transformació social des de l’àmbit local

de les necessitats humanes.

Una economia socialment justa, políticament emancipadora, compromesa amb la lluita contra les desigual-tats per raó de classe, gènere, origen o opció sexual. Una economia arrelada al territori, que fomenta la diversitat econòmica i cultural, respectuosa amb el

medi ambient. Una economia social i solidària.

Arreu del país, milers d’iniciatives socioeconòmiques autoorganitzades desenvolupen democràticament processos de producció, intercanvi, gestió, distribució d’excedent, moneda, consum o finançament de béns i serveis. Satisfent les ne-

cessitats col•lectives a través de relacions de solidaritat i autogestió, aquestes iniciatives de l’Economia Social i Solidària (ESS) practiquen la transformació igualitària de l’economia i la societat, defensen els béns comuns ambientals, culturals i digitals, i contribueixen al bon viure i a l’emancipació col•lectiva. Consolidar

24 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

DOCUMENT XES 2019

1 2

i estendre les iniciatives de l’ESS és cabdal per la transformació del conjunt de les relacions econòmiques, per democratitzar globalment l’economia, per cooperativitzar la

L’impuls d’una nova matriu econòmica necessita les energies de tots els agents socioeconòmics del canvi Proposem la creació de Consells Locals de l’Economia Social i Solidària, o de grups de treball en municipis petits, integrats pel conjunt de les iniciatives de l’ESS local i sectorial,

societat i avançar cap a models socioeconòmics postcapitalistes.

Amb aquests objectius, i, havent fet balanç de l’aplicació de les 14 mesures que proposarem el 2015, de cara a les eleccions

per les entitats veïnals, ecologistes, culturals, educatives, feministes i de persones migrades que ho requereixin, i amb la presència de les àrees pertinents de l’administració local. Aquest òrgan serà responsable de promoure polítiques econòmiques, socials, ambientals i culturals d’àmbit local des del paradigma de la concertació público-cooperati-

Per a la transformació socioeconòmica local calen eines que la facin possible Proposem, a tots els municipis on sigui possible, la creació d’Agències de Desenvolupament Socioeconòmic Local, o la transformació dels organismes existents de promoció econòmica, orientant-los a la promoció

Maig - Juny 2018 2019 Gener - Febrer

municipals del 26 de maig del 2019 llancem la proposta de 15 mesures cap a l’Economia Social i Solidària als municipis, per tal que les candidatures i les administracions locals acompanyin aquest procés d’autoorganit-

va-comunitària, orientades vers la transició democràtica, ecològica i feminista de l’economia. S’encarregarà de: Realitzar i actualitzar el diagnòstic de l’ESS en l’àmbit local.

Dissenyar el Pla Director de l’ESS, de caràcter integral i d’àmbit municipal, amb dotació pressupostària,

específica de l’ESS, així com a la seva transversalització al conjunt de polítiques municipals. Aquests organismes hauran d’implementar el Pla Director i els seus programes, promoure la participació social, obrir un registre d’iniciatives socioeconòmiques locals i coordinar-se amb altres agències d’àmbit local o comarcal, així com els Ateneus Cooperatius de cada territori. Des de l’administració municipal

zació econòmica de les comunitats locals i co-impulsin un nou enfortiment socioeconòmic territori-al, basat en la democratització econòmica i la transició cooperativa, ecològica i feminista dels municipis. mecanismes d’avaluació i indicadors quantitatius i qualitatius.

Elaborar una memòria anual i ◦crear un servei comunitari de mediació pels conflictes que puguin sorgir de formació mixta, amb agents públics-cooperatius-comunitaris.

es vetllarà especialment per revertir les desigualtats socioeconòmiques del municipi, donant suport econòmic, tècnic i formatiu a col•lectius específics – dones, persones migrades i racialitzades, treballadores manuals, aturades i majors de 45 anys – perquè puguin incorporar-se a projectes d’ESS en condicions d’equitat.

3 Espais per a la promoció econòmica de proximitat

2

L’agència, en la mesura que es pugui, haurà d’habilitar un equipament públic on establir la seu, oferir l’atenció al públic, desenvolupar programes formatius propis o d’entitats locals i condicionar-hi espais com a viver de projectes cooperatius. Aquests centres de promoció socioeconòmica lo-cal podran tenir, en funció dels municipis, caràcter de barri, districte, local o comar-cal. També han de facilitar infraestructura, suport i assessorament per promoure la gestió col•lectiva de les cures de les per-sones interdependents, generant espais de cura que siguin compatibles amb les necessitats i ritmes de les persones que hi participin, en tots els municipis que sigui possible. Igualment, els espais de promoció econòmica de proximitat podran ésser fomentats per mancomunitats intermunicipals i Consells Comarcals.

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

Maig - Juny 2019

4 Gestió cooperativa i/o comunal del patrimoni col•lectiu L’obertura del patrimoni públic i dels béns comuns urbans i rurals a les iniciatives de l’ESS pot concretar-se a partir de la seva cessió, per a l’ús i gestió de l’ESS local, d’edificis, locals comer-

3

5

Per a garantir el canvi socioeconòmic, cal treballar el canvi cultural i educatiu a llarg termini Des dels municipis cal impulsar programes propis i donar suport a programes d’iniciatives de l’economia solidària que desenvolupin les capacitats formatives de les

persones, tant en el sistema educatiu com en d’altres. En relació als centres d’ensenyament, es fomentarà la creació de cooperatives d’alumnes en tota mena de centres, en aquells municipis en què es tingui competència, així com es donarà suport a la introducció de l’ESS en la formació professional. Els programes formatius hauran de tenir un vessant de capacitació tècnica i administrativa (gestió econòmica, financera, comercial, laboral), una capacitació so-

7

Facilitar l’accés al finançament a través d’un sistema integral de finances ètiques i promoure una relocalització del crèdit Cal facilitar les condicions perquè els projectes d’ESS puguin accedir al finançament a través d’entitats de finances ètiques i/o cooperatives. En aquest sen-tit, seguint l’exemple d’alguns municipis catalans, els ajuntaments podran signar i desenvolupar convenis de col•laboració per a la constitució de fons d’avals per tal de compartir riscos amb les entitats financeres. Alhora, es poden promoure programes que incentivin la capitalització de cooperatives per tal de reforçar les estructures financeres d’aquestes entitats, per-què puguin accedir al finançament des de posicions

cietària (governança democràtica, re-solució de conflictes…) i una educació en valors i pràctiques cooperatives (acosta-ment d’iniciatives de l’ESS, valors i cultura, educació ambiental, igualtat de gènere, antiracisme, coneixement de la memòria cooperativa i associativa local i general). La sensibilització i la formació en aquests àmbits i característiques serà extensiva també al personal tècnic i polític municipal.

més robustes. Per altra banda, l’administració pot promoure una fiscalitat favorable per aquells projectes amb un impacte social positiu, impulsant incentius i beneficis fiscals. També poden impulsar processos de matchfunding (crowdfunding sota el principi de corresponsabilitat) amb iniciatives de finançament col•laboratiu procomú, així com donar suport a iniciatives de finances comunitàries, com les comunitats autofinançades (CAF). Per una major relocalització del crèdit, des del teixit social es poden promoure la creació de Fons locals col•lectius d’estalvi i crèdit, a través de la implicació democràtica dels estalviadors locals en l’organització de les ajudes financeres, especialment microcrèdits. Aquests fons han d’estar coordinats amb les entitats del sistema de finances ètiques i solidàries per tal que puguin complementar-ne l’activitat, tot assumint una tasca de dinamització local pel desenvolupament d’ecosistemes més rics d’economia social i solidària.

LO CAMPUS cials, polígons, granges, masos, terres i sòl urbà. En aquest sentit, s’hauran d’inventariar els béns immobles públics i privats en desús als municipis, i establir convenis - amb finançament associat - per a relocalitzar-hi iniciatives de l’ESS, tant perquè hi puguin desplegar la seva pròpia activitat, com perquè hi impulsin programes mancomunats de suport a la creació i enfortiment de nous projec-

6

Assessoria, formació i acompanyament de noves iniciatives socioeconòmiques A més dels programes adreçats al públic general, cal impulsar programes específics d’assessoria, formació i acompanyament de noves iniciatives socioeconòmiques, així com la consolidació de les existents, especialment d’aquelles que generin ocupació, preservin i ampliïn els béns comuns, contribueixin a l’equitat de gènere i als drets a les persones migrades. A més dels serveis de consultoria i incubació, cal facilitar l’accés al finançament a partir del sistema de finances ètiques. Des d’una perspectiva de gènere, cal establir procediments per a la coresponsabilitat, la gestió de conflictes i la cura. En relació a les persones migrades, caldrà la coordinació entre ens públics com el Servei d’ocupació i altres que atenen pobla-

25

tes cooperatius i comunitaris, habilitant-hi usos productius (tallers, espais d’incubació, magatzems, obradors, hacklabs, fablabs, espais-test agraris) i reproductius (espais de cures).

Així mateix, s’impulsarà la recuperació, restauració i manteniment de l’antic patrimoni cooperatiu i associatiu local per a la titularitat pública i la seva cessió a iniciatives de l’ESS.

ció migrada, perquè permetin potenciar la fórmula cooperativa com a opció viable en processos de regularització, generació d’ocupació i d’activitat econòmica per aquests col•lectius. S’ha de preveure, a més, el treball específic amb gestories locals per a capacitar-les i incentivar-les a recomanar el model cooperatiu per nous projectes col•lectius de caràcter socioempresarial. Cal reorientar els serveis d’ocupació municipals per generar circuits d’ocupabilitat dins de l’ESS, analitzant cadenes de valor dels sectors econòmics del municipi i acompanyar-hi la creació d’empreses d’ESS, on donar sortida a les necessitats de feina de persones en situació d’atur o exclusió social que atenen des de serveis socials. Finalment, cal incentivar la convergència de les pimes i autònoms que operen amb criteris de proximitat i responsabilitat social cap als principis de l’ESS, de manera que el teixit econòmic de proximitat esdevingui subjecte de canvi i part de la matriu local d’ESS. El Balanç Social o Pam a Pam són útils per aquesta sensibilització.

4

26 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

8 Suport a la intercooperació, al Mercat Social Local i al consum responsable Una nova matriu socioeconòmica local no és la suma acumulativa d’iniciatives en un territori concret, sinó el resultat d’un projecte estratègic d’integració econòmica del con-junt de l’ESS local. Cal impulsar, doncs, el Mercat Social Local i Ecològic, i fomentar la densitat dels intercanvis i la intercooperació entre projectes. Com? Donant suport a Fires locals o comarcals d’ESS i a mercats locals agroecològics, incentivant la creació de pols cooperatius territorials i l’articulació de cadenes productives solidàries (producció, distribució consum…), reconeixent i recolzant a les xarxes locals d’economia solidària. En aquesta integració, s’hi

9 L’ESS ha de poder abastir el conjunt de les necessitats socials, també les de les administracions públiques Des dels municipis s’ha de fomentar la compra i contractació pública

10 Recuperació d’empreses i relleu empresarial En l’extensió de l’ESS, és fonamental el suport municipal per a la recuperació d’empreses privades en crisi per part dels treballadors i treballadores, per mitjà d’empreses

Maig - Juny 2019

podran enxarxar iniciatives formalitzades jurídicament (cooperatives, associacions, mutualitats de previsió social, societats laborals, fundacions), però també altres formes de cooperació social sense formalització, en àmbits com l’agroecologia, els horts comunitaris, el microfinançament, els fons de crèdit col•lectiu, els mercats i xarxes d’intercanvi de béns i serveis, els bancs del temps, les monedes socials, els equipaments de gestió comunitària i autogestionats, els béns comunals naturals, culturals i digitals, els nodes de suport mutu i cura, l’economia popular i migrant, i les experiències d’habitatge, comunicació o transport mancomunat, que comparteixin una vocació democràtica, transformadora, ètica i solidària. Per altra banda, en l’àmbit municipal es podrà impulsar o donar suport a campanyes que promoguin el consum responsable, ètic i transformador, per tal d’augmentar el coneixement de les alter-natives de consum impulsades des de l’ESS en el teixit social local (associacions veïnals, comerços locals, escoles) i el públic general.

socialment responsable, prioritzant criteris socials, ètics i ambientals en la contractació i compra de béns i serveis per part dels Ajuntaments.

Fer-ho a partir de la incorporació de clàusules socials que reconeguin les condicions de treball dignes, la igualtat salarial, la inserció sociolaboral, la sostenibilitat ambiental, el finançament ètic, els circuits de proximitat, l’equitat de gènere, la interculturalitat i en definitiva els criteris de l’economia social i solidària ja aplicats amb el balanç social, com a factors a tenir en compte al mateix nivell, com a mínim, que els quantitatius. d’economia solidària com cooperatives de treball associat, dotant un fons específic per aconseguir aquesta finalitat i participant d’un procés d’acompanyament conjunt amb els sindicats i les organitzacions representatives de l’ESS. En un sentit similar, s’han de potenciar programes de represa empresarial, que garanteixin l’activitat econòmica, amb fórmules cooperatives, d’aquelles d’empreses que han de tancar per jubilació i/o abandonament de les persones propietàries.

11 Municipalitzacions i cooperativitzacions de serveis públics Cal impulsar la municipalització dels serveis públics, i fer-ho a través de la lògica de concertació público-cooperativa-comunitària, per tal de garantir la universali-

5

tat de l’accés i la participació i decisió conjunta entre l’administració municipal, les treballadores i les usuàries, així com amb les iniciatives de l’ESS. En aquells municipis on no es desenvolupin programes de municipalització, o de forma complementària en d’altres, cal impulsar la cooperativització en sectors com la gestió de residus, la gestió forestal, les energies renovables, l’aigua, les tasques de cura, els equipa-ments culturals, els serveis alimentaris en equipaments municipals, la rehabilitació d’habitatge, l’obra pública, la gestió del patrimoni físic, natural i immaterial, el turisme comunitari o l’economia circular.

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

Maig - Juny 2019

12 Sobirania alimentària, energètica, residencial Per tal de possibilitar el bon viure de les persones, cal donar suport a la Carta per a una sobirania alimentària des dels nostres municipis, per tal d’impulsar la transició d’un model

13

Per democratitzar la societat del coneixement, cal reconèixer l’espai públic digital com a espai de gestió comunitària i fomentar el cooperativisme de plataforma

14 Cal crear un relat sobre la transformació socioeconòmica dels municipis

15 Transformació feminista de l’economia Un canvi socioeconòmic com el que aspi-rem no pot deixar de banda la sostenibilitat de la vida i el benestar de les persones.

S’ha de basar en els supòsits de les economies feministes, és a dir, que la reproducció és eco-

d’agricultura capitalista i alimentació globalitzada cap a la sobirania alimentària, des de la revalorització dels criteris socials, ambientals i de proximitat.

Així mateix, cal assumir la proposta energètica municipalista de la Xarxa per la Sobirania Energètica, amb l’objectiu que la població del municipi tingui garantits els drets a l’energia, s’abandonin les energies fòssils en favor de les energies renovables, es promogui la producció i el consum públic, cooperatiu i comunitari d’energia renova-

ble i s’aconsegueixin municipis energèticament sostenibles.

Finalment, per a fer front a un dels principals problemes de la societat – l’accés a un habitatge digne i assequible – cal que els municipis recuperin el màxim de sòl públic possible i el destinin a habitatge de protecció oficial (HPO), tant de propietat municipal i en règim de lloguer, com fomentant la cessió d’ús per cooperatives que potenciïn models col•lectius d’accés i tinença d’habitatge.

Cal promoure i garantir l’accés a les noves tecnologies i a la xarxa; promoure els usos socials, cooperatius i col•laboratius de les TICs; fer un ús exclusiu i didàctic de software i hardware obert/lliure en les administracions municipals i tots els àmbits públics de la seva competència; re-colzar l’establiment d’infraestructures tecnològiques de caràcter obert i de gestió comunitària, descentralitzada, lliure i neutral; incentivar el coneixe-

ment obert i l’ús de llicències lliures/obertes; promoure els valors i les pràctiques cooperatives en o amb TICs mitjançant programes específics de capacitació, finançament i incubació.

Cal evitar els monopolis, abusos i precarietats associades a l’hegemonia del capitalisme de plataforma, i donar suport als comuns digitals, les iniciatives públiques de dades obertes i el cooperativisme de plataforma.

Per a reforçar els canvis materials, calen relats culturals i imaginaris propis. Com? Facilitant l’accés de les iniciatives de l’ESS als mitjans de comunicació i webs locals, visualitzant les iniciatives amb mapeigs i guies, recuperant la memòria cooperativa i popular local, fomentant la participació veïnal en els pressupostos municipals, augmentant la presència en els nomenclàtors d’institucions i

persones vinculades al cooperativisme, fomentant les recerques, congressos i trobades d’economia social i solidària tant en l’àmbit local com internacional, promovent l’intercanvi de pràctiques transformadores, participant en la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, donant suport a la participació de les iniciatives locals a les Fires d’Economia Solidària de Catalunya.

nomia i que valoritzar l’àmbit reproductiu, posant la vida i les cures al centre de l’economia, és essencial per construir alternatives al capitalisme. Per a ferho és imprescindible reconèixer, visibilitzar i dignificar el treball de cures tant remunerat com no remunerat i universalitzar l’accés a la cura. L’administració local també ha de centrar esforços per sensibilitzar i educar en economies feministes, des de l’escola i al llarg de la vida, així com facilitar eines per garantir la corresponsabilitat, donar suport a empreses i col•lectius de

l’economia social i solidària formades per dones, i crear espais i formacions específiques per a elles. Des de l’economia solidària entenem l’economia feminista com un espai de transformació de tota l’estructura econòmica capitalista i per tant d’emancipació, no només de les dones sinó de tota la societat.

LO CAMPUS

Xarxa d’economia solidària de Catalunya www.xes.cat

ART URBÀ als carrers de Berlin Acompanyant el text d’aquest LO CAMPUS BARRIS en la Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS hem publicat diverses fotografies de l’anomenat “Art Urbà” realitzat en edificis i tanques de la ciutat alemanya de Berlin.

Les referències son: 1- Graffiti de Martin Whatson. 2 - Llop de Alaniz. 3 “Colourful row of buildings” a Friedrichshain de Berlin. 4 - Onur and Wes21 Street Art. 5 - Mural de Handiedan. 6 - “Les enfants terribles” de L.E.T.

6

27

28 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

Maig - Juny 2019

Les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics a la Franja de Ponent El professor Natxo Sorolla, avui professor de la Universitat Rovira i Virgili, va presentar l’any 2016 la seva Tesi Doctoral a la Universitat de Barcelona titulada “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials”.

Es tractava d’un recerca intel·lectualment molt ben travada, encara que no deixava de ser polèmica sobretot per tots aquells que del català a la Franja de Ponent en fan bandera, sigui per degradar-ne la llengua o sigui per dignificar-la donant-li tot el suport que necessita per ser-ne una llengua d’ús normalitzats en totes les esferes socials, a més del familiar.

No es tracta de “matar” al missatger, o en aquest cas a l’acadèmic. La realitat és la que és i es necessiten estudis científics com els treballs del professor Sorolla.

El professor també sap que el treball científic li cal difusió i per això a partir de la seva recerca n’ha fet i publi-

cat textos que han estat reelaboracions de les seves conclusions, com per exemple l’article “Un procés de substitució lingüística a la Franja?” que va publicar a la revista ARTS (número 46).

Nosaltres el que hem fet, amb la complicitat de l’autor, és agafar aquesta reelaboració de les Conclusions de la Recerca presentades en format de premsa acadèmica i hem despullat el text de tot l’aparell referencial acadèmic, -sigui peus de pàgines, observacions, quadres, referències i bibliografia-, i hem preparat un text plenament de divulgació, pensat per ser editat per una premsa universitària generalista, com som nosaltres.

Per a tots aquells lectors que vulguin aprofundir els convidem que vagin directament a la Tesi Doctoral del professor Sorolla, la trobareu al Repositori cooperatiu del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya : “TDX - Tesis en Xarxa”, en concret al link: http://www.tdx.cat/handle/10803/373905

1.El català a la Franja entre els preadolescents El procés global de modernització i homogeneïtzació política ha facilitat la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que els grups de població amb xarxes més denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació tenen més dificultats per a empeltar les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que causen l’inici de la substitució

lingüística activen mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua. Estos mecanismes són la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

Amb l’objectiu d’analitzar la situació sociolingüística a la Franja, hem desenvolupat una recerca sobre les interaccions i les tries lingüístiques entre 245 alumnes de diferents centres escolars del Baix Cinca i la Llitera. Les dades obtingudes ens permeten observar que actualment el català es troba minoritzat demogràficament a la Franja, a diferència del que es detectava els anys 90.

Escultura “David” (1934) de Pau Gargallo.

Sobre les Conclusions de la Recerca del professor Natxo Sorolla

Maig - Juny 2019

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

A més, hi ha certs indicadors que apunten que la llengua no només es troba minoritzada demogràficament, si no que comença retrocedir en l’àmbit familiar, especialment en les relacions horitzontals: la tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans.

A més, s’observa que només una quarta part de les interaccions entre els alumnes tenen alguna presència del català. Però amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic.

En una cohort d’alumnes estudiada al Baix Cinca i a la Llitera es mostrava que només desenvolupen rols sociolingüístics catalanoparlants els alumnes que tenen esta llengua com a familiar.

Perquè els qui no la tenen com a llen-

2.Hi ha substitució lingüística a la Franja?

Per tant, a pesar de no observar-se un trencament de la transmissió lingüística intergeneracional, la generació nascuda a mitjans dels 90 al Baix Cinca i la Llitera ja no té una composició demolingüística majoritàriament catalanoparlant.

I l’anàlisi de les seues tries lingüístiques apunta a un canvi en

LO CAMPUS

29

gua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i no fan ús del català. Per tant, actualment no hi ha atracció de nous parlants entre els preadolescents de la Franja. Però el punt més rellevant de la recerca és que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions amb altres catalanoparlants. Este mecanisme és clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i per tant, prioritzen l’ús de només una de les seues llengües familiar, això és, el castellà. Un fet que ocorre fins i tot quan interaccionen amb catalanoparlants familiars. Vegeu-ho en el següent Gràfic: Llengua utilitzada en la relació segons la llengua parlada amb els progenitors pels participants (RESOL07).

6è de primària. Percentatge.

C = català, B i 2 = les dues, A = castellà o altres llengües o combinacions.

les normes sociolingüístiques, pel fet que el castellà no només continua sent la llengua d’interrelació entre catalanoparlants i castellanoparlants, sinó que també s’ha introduït en part de les interaccions entre catalanoparlants. Així, tot apunta que entre els preadolescents de la Franja els límits sociolingüístics s’estan difuminant, perquè el castellà està penetrant fins i tot com a llengua d’interacció

en les relacions interpersonals de part dels catalanoparlants natius. Este procés pot acabar posant en una situació molt compromesa la preservació de la llengua a la Franja. Així, tot apunta que la generació nascuda als anys 90 està implicada en un punt d’inflexió en la situació sociolingüística de la Franja.

Este símptoma, d’entrada en la fase crucial del procés de substitució lingüística, a jutjar pel

ràpid canvi en la composició demolingüística de les noves generacions, podria acabar desenvolupant-se molt ràpidament.

L’estadi primerenc del procés fa possible l’anàlisi en temps real dels mecanismes que s’hi despleguen. I també permetria crear les condicions idònies per a la seua aturada i reversió.

Les llengües minoritzades, tal com expressen els resultats del català a la Franja, depenen per complet de la solidesa de la seua comunitat de parlants i, especialment, de la transmissió familiar de la llengua, perquè habitualment només l’usen aquells que l’aprenen en l’àmbit familiar. Tal com hem vist, en el cas de la Franja s’està erosionant de forma rellevant l’associació entre llengua familiar i els usos endogrupals entre catalanoparlants, perquè fins a una quarta part dels qui l’adquireixen en l’àmbit familiar desenvolupen rols castellanoparlants. Així, el futur del principal i pràcticament únic suport amb que actualment compta la llengua catalana a la Franja, la seua base demogràfica, depèn de la seua capacitat de reproduir-se i mantenir el català com a llengua familiar i social.

Esta realitat es desenvolupa en un context on les aportacions institucionals no afavoreixen la llengua (o l’obvien), sinó que directament la restringeixen.

Els catalanoparlants només es veuen reforçats a mantenir la llengua en l’àmbit familiar i en els usos endogrupals per les dinàmiques comunitàries. Però estes dinàmiques socials (dèbilment) positives es veuen erosionades i atacades contínuament per la posició perifèrica de la llengua a nivell institucional, des de fa segles, a les que es poden sumar multitud d’accions institucionals que conflictivitzen la pervivència de la llengua, que empobreixen la seua rellevància, o fins i tot, en neguen la seua pròpia existència.

A més, el manteniment del català com a llengua familiar està condicionat per dos factors demogràfics més. D’una banda, un factor endogen,

Escultura “Kiki de Montparnasse” (1928) de Pau Gargallo.

3.Línies de futur en el camp de la política lingüística

30 LO CAMPUS que és la successiva creació de parelles mixtes, regida per les dèbils o nul·les dinàmiques d’homofília lingüística dels dos grups, i que sota el context contemporani de castellanització dels bilingües familiars, i sense que es preveja cap reversió del mecanisme, acaba sent

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

una dinàmica d’erosió contínua del català com a llengua familiar, i per extensió, del català com a llengua central en la interacció social. D’una altra, per un factor exogen, que és l’evolució demogràfica del territori, tant per l’emigració de la població autòctona més qualifi-

Maig - Juny 2019

cada com per la immigració de població no catalanoparlant. El creixement dels fluxos migratoris, sobretot lligats a la bonança econòmica i a la globalització, canvien la composició demolingüística de la Franja. I un model sociolingüístic com el d’este territori, on l’única via efectiva

per la que s’adquireix plenament la llengua és la família, debiliten la posició de la llengua. Es dibuixaria un context diferent si les institucions, especialment l’escola, assegurarà la bilingüització generalitzada de tota la població.

4.Línia de treball nuclear: l’ensenyament

jectes bilingües al Baix Cinca i a la Llitera, i les mobilitzacions al Matarranya o la Ribagorça, en són un bon exemple. És per això que, a part de les necessitats vinculades amb el reconeixement i els drets lingüístics generals, hi ha un important marge de treball en el sistema educatiu, que considerem bàsic i primordial. Des de la societat civil s’ha de treballar per desplaçar les discussions i les dinàmiques en este sentit.

Escultura “El profeta” (1933) de Pau Gargallo.

La situació demolingüística a la Franja ha passat del manteniment i l’hegemonia de la llengua pròpia, que s’observaven en les recerques dels anys 90, a un model de debilitament greu de les normes endogrupals dels catalanoparlants, i que situa gran part del territori en l’avantsala de la substitució lingüística. Tot i este canvi, les polítiques lingüístiques del govern aragonès continuen sent tan tímides com quan es van iniciar durant els anys 80: la mesura més important i consolidada ha estat una classe optativa de català al sistema educatiu. A finals dels anys 90 el català i l’aragonès havien estat reconeguts legalment a la Llei de Patrimoni Cultural i bona part de l’arc parlamentari aragonès era favorable a incrementar la protecció i les mesures de suport a les llengües minoritzades, fins reconèixer-ne la cooficialitat. La presidència autonòmica d’un dels promotors de la Declaració de Mequinensa va ampliar els horitzons. Però a partir de mitjans de la dècada passada els partits conservadors a Aragó, i en especial el regionalisme, van virar per complet el seu discurs a favor de l’oficialitat del català i de l’aragonès, fins abraçar el secessionisme lingüístic i la negació de l’existència del català. En l’estat actual de conflicte polític, iniciat per les forces conservadores a partir de mitjans de la dècada passada, és poc probable que en els propers anys hi haja consensos parlamentaris més favorables que els actuals en les polítiques de normalització del català. Per tant, la situació no és gaire optimista a nivell parlamentari.

Però hi ha marge de treball i camí per recórrer. És evident que les polítiques i els canvis en gran mesura han de sorgir des de la política autonòmica. Com hem mencionant, dintre de l’estructura de poder local, comarcal, provincial i autonòmica hi ha certa complicitat i personalitats que s’han destacat en la defensa de la llengua. També en el mon educatiu el català s’ha fet un espai important pels esforços de progenitors, professorat i equips directius, que treballen per la millora de les condicions de la llengua a l’escola. Els pro-

Tot i això, hi ha el debat sobre si els canvis han de venir des de les estructures de poder o ha de ser la societat civil qui engegue projectes que estiren a les estructures de poder. Els responsables polítics i educatius han de prendre consciència que la pedra angular de la normalització lingüística passa per l’ensenyament en català i en aragonès a les respectives zones.

La introducció de les llengües minoritzades com a llengües vehiculars de bona part de l’ensenyament és l’única manera de complementar les competències lingüístiques orals dels catalanoparlants familiars i dignificar la seua parla, donar prestigi a la llengua entre els bilingües familiars i bilingüitzar la població castellanoparlant del territori, que ja és un dels grups més importants entre els escolars.

En la base de qualsevol política lingüística hi ha d’haver la universalització del coneixement del català, que és l’únic sobre el que pot descansar qualsevol dret i llibertat lingüística, i altres polítiques com el dret a l’ús de la llengua amb l’administració.

L’ensenyament en català és un camp que es pot enfortir al marge dels debats sobre l’oficialitat i la llei de llengües. El Govern d’Aragó ha desenvolupat diversos projectes bilingües on una llengua estrangera és vehicular de diverses assignatures. Però només en algun cas s’ha aprofitat este avenç per incorporar la llengua minoritzada i crear currículums en català, anglès i castellà. El Govern d’Aragó ha de potenciar el multilingüisme, alfabetitzant tota la població de la Franja en català, castellà i anglès, tant en la primària com en la secundària. Mitjançant convicció política, com la que es va mostrar en la incorporació de

Maig - Juny 2019

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019” l’assignatura optativa de català a principis dels 80, es poden assolir metes que eviten la polèmica dels debats polítics, i que són completament necessàries en la normalització de la llengua pròpia a la Franja.

Els projectes bilingües en llengües estrangeres formen part de les polítiques autonòmiques i no són supeditats a debats entre progenitors o claustres escolars. Per contra, els projectes bilingües en català es veuen condicionats a la voluntarietat.

Això ha traslladat la responsabilitat de l’executiu autonòmic a polèmiques estèrils en la comunitat educativa, associant la introducció del català a l’ensenyament amb el conflicte.

De fet, els debats sobre les polítiques lingüístiques no han de ser llençats ni capitalitzats des del nivell autonòmic. Les polèmiques i els debats públics són capitanejats per la premsa de Saragossa i per la política autonòmica, que utilitza este i altres temes segons l’interès existent en redirigir l’agenda política aragonesa i espanyola. Habitualment s’utilitza el tema lingüístic, o altres temes de la Franja i sobre les relacions entre Aragó i Catalunya, per a desgastar el Govern d’Aragó, o per a arrossegar-lo cap a l’espai ideològic més conservador i anticatalanista.

LO CAMPUS

31

Les polèmiques resulten estèrils, polaritzen el debat, i desapareixen de l’espai públic amb la mateixa rapidesa que han aparegut.

Hi ha una excessiva distància entre el Govern d’Aragó i la comunitat educativa que treballa per introduir el català a l’ensenyament, resolta en part des de l’aparició de la Direcció General de Política Lingüística en l’actual legislatura. Alguns equips directius han denunciat històricament deixadesa de l’administració, dificultats per a ampliar l’ensenyament en català o els projectes bilingües, que de vegades s’obliga a desplegar-los fora de l’horari curricular i amb les conseqüents incompatibilitats amb els transports escolars. És necessari el consensos i lideratges entre la comunitat educativa i els responsables polítics afins per tal de crear els projectes bilingües que asseguren el multilingüisme de la població de la Franja i prendre les mesures necessàries per a situar-los en el centre del sistema educatiu de la Franja. També cal reforçar les xarxes de connexió entre societat civil i escola. Mantenint-se al marge de polèmiques i fent bandera del multilingüisme.

Natxo Sorolla Vidal Universitat Rovira i Virgili

Enginyeries

Són massa importants la CIÈNCIA i la TECNOLOGIA com perquè no siguin estudis de DONES LO CAMPUS DIARI

32 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

Maig - Juny 2019

DOCÉNCIA en TECNIQUES ESPORTIVES ETH RÈPTE DER ACTUAU DOCENT ENES ENSENHAMENTS DE TECNICS ESPORTIUS: De demostrador a docent

Laguens dera equipa docenta d’ua escòla de tecnics esportius trobam dus grops de formadors ben diferenciats. Un prumèr grop relacionat damb es matèries de caractèr comun e transversau a toti es espòrts e eth grop de professors qu’impartissen es matèries relacionades damb er espòrt en qüestion e era sua practica esportiva. E ei ací a on auem eth gran “qué” diferenciador des nòstes escòles.

Pensem, qu’istoricament, era formacion de tecnics esportius a estat impulsada e realizada pes federacions esportives. Ara fin der an 90, un reiau decret cambièc eth panorama e passèren a èster estudis academics, beuent per tant, des madeishi principis e valors qu’es auti ensenhaments. Mès, tot e atau, eth mon federatiu e der espòrt

exercís ua fòrta influéncia ena docéncia, mès encara, a compdar der an 2007, quan se publiquèc un nau reiau decret qu’actualize e retorne part deth protagonisme as federacions.

Eth modèl docent desvolopat istoricament pes federacions entà formar autant iniciadors coma entrenadors de tecnificacion o de naut rendiment, a estat basat en un coneishement prigond per part des docents, dera tecnica e practica der espòrt. Aguesta caracteristica ei especiaument relevanta en mon des espòrts d’iuèrn, ja que se practiquen en mèdi naturau, a on cau velhar pera seguretat deth practicant justificant aguest modèl. Temps endarrèr, ath professor se li nomentaue “demostrador”. Era idea ei clara: sonque aqueri que podien DEMOSTRAR ben er espòrt podien auer era categoria de professor, ja qu’era competéncia primordiau entà poder exercir coma tau, ère poder realizar era demostracion esportiva de manèra excellenta, tà pr’amor de qu’es alumnes podessen imitar aguesta practica de manèra corrècta. Pensem que se parlaue d’un solet modèl de re-

feréncia d’execucion corrècta qu’auie d’èster continuada pes alumnes, seguint ua madeisha escòla en tot eth país.

Actuaument, eth panorama en Catalonha e Espanha ei plan aluenhat d’aquera unica escòla, era EEE (Escuela Española de esquí) damb sedença en Candanchú, liderada pera RFEDI (Real Federación de Deportes de Invierno) e damb ua tresau pauta, era AEPEDI (Asociación Española de Profesionales y Escuelas de Deportes de Invierno) que permetie un contròle absolut de tot eth sector economic, des dera formacion e enquiara profession. Per contra, parlam ara de diuèrses escòles autorizades pes desparièrs departaments d’Educacion des comunitats autonòmes, a on eth professorat a de complir eth requisit de titolacion, èster licenciat, graduat o tecnic esportiu superior acompanhat dera superacion deth mastèr de formacion deth professorat o era formacion equivalenta tad aqueth professorat que non complís eth requisit entà accedir a un mastèr, coma serien es tecnics.

A despiet des ans que ja an pas-

sat des dera creacion deth títol de tecnic esportiu, encara arrossegam de bèra manèra eth modèl dera etapa passada, peth hèt que molti des docents s’an format e an viscut aquera filosofia que valore en esséncia ath bon esportista, que cre qu’entà èster bon professionau sonque cau saber practicar er espòrt o èster medalhista olimpic. Manque compréner qu’er espòrt tanben ei ua sciéncia e qu’un bon professionau ei aqueth que coneish era profession, era practica esportiva, mès tanben ei competent en d’autes matèries. Cau saber de pedagogia entà ensenhar er espòrt, cau conéisher es bases der entrenament entà poder hè’c corrèctament e non desbrembar qu’er entorn, ja sigue eth naturau o eth culturau, tanben mos milhore coma expèrts.

Maugrat tot, pòc a pòc, eth professorat des matèries tecniques, es relacionades dirèctament damb era practica, era demostracion e er ensenhament der espòrt va cambiant, pr’amor qu’incorporam naui docents formats ena naua etapa que damb era exigéncia deth mastèr de formacion

Barranquisme: Barranc Viu de Llevata.

Tryton ©

Es títols de tecnics esportius formen part der ensenhament de regim especiau, coma es artistics e era musica. Ací ja auem ua clau, non èm laguens dera bossa gròssa des estudis de regim generau, èm ESPECIAUS, èm artistes, èm musics, èm esportistes!

Maig - Juny 2019

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

LO CAMPUS

33

Zòna d’escalada de Bagergue. Grop de Rescat de Montanha (GRM) des Pompièrs d’Aran e era Associacion de Guides de Nauta Montanha dera Val d’Aran, (2017).

Conselh Generau d’Aran © de professorat, aquerís es competéncies de besonh entà exercir damb mès garantia era docéncia.

En cèrta manèra, es nòsti estudis non an d’èster desparièrs a d’auti. Era realitat actuau mos demane formar professionaus que basicament, agen capacitat d’aprendissatge, curiositat e illusion entà formar-se contínuament. Aué, a despiet d’auer un curriculum que complir, es contenguts ja non son era esséncia, ne son es competéncies, ne son es actituds.

Eth Departament d’Educacion dera Generalitat de Catalunya posse quauques accions encaminades ara milhora dera qualitat docenta enes centres de tecnics esportius, e en aguest sentit, cada dus ans se celèbre ua Jornada de Qualitat a on es centres pòden exposar es sues innovacions en matèria docenta damb era finalitat de poder èster implementades en d’auti centres. Des d’ETEVA - Escòla de Tecnics Esportius Val d’Aran, ena darrèra convocatòria, aportèrem eth procediment metodologic qu’utilize era equipa docenta deth crèdit de Metodologia der ensenhament des espòrts d’iuèrn.

Aguest projècte l’an impulsat es nòsti caps de departament qu’a mès d’èster tecnics superiors der espòrt e èster capacitats pedagogicament, atau coma demane era norma, tanben son licenciats en Sciéncies der Espòrt, e per tant, damb era capacitat intellectuau imprescindibla entà desvolopar aguest tipe de projècte de caractèr innovador.

Tanben des dera Generalitat se convòque formacion especializada en TIC’s entath

conjunt deth professorat des centres d’ensenhaments esportius, de besonh e tanben imprescindible en uns estudis qu’encara non an perdut era patina deth modèl formatiu aportat pes federacions.

Entà concludir, defenem qu’èm en Educacion, qu’èm estudis academics e finaument, de regim especiau. Venguem dera formacion realizada pes federacions esportives e molti parlen e mos placen mès laguens deth mon der espòrt, que dera educacion. De hèt, non toti es espòrts an estudis laguens deth sistèma educatiu, senon qu’encara n’i a que se formen laguens des estructures federatives. Se’n diden de “periòde transitòri”. Auem matèries transversaus que mos apròpen e non mos diferéncien des auti ensenhaments, e auem es matèries dirèctament vinculades ara practica esportiva que mos hèn un shinhau diferenti. E tot açò mos balhe ues caracteristiques especiaus qu’en quaussevolh cas, non aurien d’afectar ara qualitat dera docéncia. Sigue coma sigue, auem ues fortaleses innegables coma son era relacion dirècta des docents damb era profession, ja qu’era màger part son professionaus deth sector, er esfòrç d’Educacion entà formar-les coma docents e en nòste cas, en ETEVA, un camp de trebalh, un entorn envejat per molti, privilegiat coma pòqui, que mos permet víuer de prumèra man era profession, motivar ar alumnat de manèra gratuïta e gaudir dera beresa e plenitud der espòrt ena natura: ei era Val d’Aran.

Núria Perramon Palacios Directora d’ETEVA – “Escòla de Tecnics Esportius Val d’Aran”

Núria Perramon ara cresta deth Montcorbisson / Val d’Aran.

VIVÈNCIA ARANESA,

Associacion culturau e cívica dera Val d’Aran

En tot difóner eth pensament contemporanèu Connècta damb nosati: vivenciaaranesa@locampusdiari.com

34 LO CAMPUS

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

Maig - Juny 2019

Escultura “Clothespin” de Mehmet Ali Uysal instal·lada al Parc Chaudfontaine de Liège (Bèlgica).

Quo Vadis CRIDA NACIONAL per la República?

En el Congrés fundacional de la CRIDA NACIONAL per la República ja vàrem predir en públic, que tal com s’estaven decidint les coses en aquell acte, entraríem en un cul-de-sac polític i la CRIDA NACIONAL col·lapsaria i s’encaminava a la mort política.

El moviment la CRIDA NACIONAL per la República ha desaparegut de l’escena política i el que és més greu, la desaparició és una autodesaparició voluntària propiciada per la seva actual Direcció Política.

1. Una prèvia Em cal aturar-me i fer una “prèvia”, per posar de relleu unes qüestions politico-morals, del tot necessàries, per entrar posteriorment amb tranquil·litat a l’anàlisi política i sobretot a trobar unes possibles propos-

tes d’actuació que caldria propiciar.

Els que formem part tota la vida de l’independentisme històric no cal que tot el dia ens hàgim de definir i ratificar de les nostres conviccions nacionals i polítiques. En un moment que sota etiquetes de “republicanisme” o “sobiranisme” conviuen independentistes i espanyolistes federals, potser cal definir-se bé respecte el patriotisme català. En les passades campanyes electorals que hem viscut, ha traspuat una espècie de “republicanisme light” acompanyant d’un centralisme d’esquerres espanyolista. ERC ha anat a les eleccions amb espanyolistes declarats en les seves llistes. Tota una declaració de principis de com “amplien la base”. Malgrat incloure els candidats no independentistes -els anomenats

“sobiranistes”-, la idea segueix sent la d’una “ERC-Nosaltres Sols”.

Tot el respecte per la bandera republicana espanyola, però per molt democràtica que sigui: és una bandera espanyola. Confondre les banderes, els continguts democràtics i la necessària solidaritat amb els espanyols per aprofundir la democràcia, no em converteix a mi en “espanyol”, ni a mi ni al projecte de reconstrucció nacional català.

Accepto i defenso que FEM POLÍTICA i que un procés d’alliberament nacional com el nostre ha estat, està i estarà ple de contradiccions. Que les “pureses”, els “fonamentalismes”, els “messianismes”, les “canonitzacions” i totes les “esglésies nacionals” són actituds que ens cal no només no caure, sinó que

cal combatre-les.

Per definició una “batalla nacional” no només pot, sinó que té el deure de poder canviar les estratègies i tàctiques sinó funcionen o sinó son eficaces pels objectius.

Perquè a més, òbviament la “contesa” no la juguem sols i l’enemic dispara constantment a boca de canó. O sigui en un escenari de repressió, de judici farsa i exilis actuals i en uns potencials escenaris del mateix, tothom fa el que pot amb la màxima dignitat. Però això no vol dir que políticament ho facin bé.

Els presos polítics i els exiliats també s’equivoquen i si son actius i els trobem constantment a l’arena política malgrat les seves limitacions de

llibertat, és lícit exposar les nostres discrepàncies si les tenim.

El xantatge emocional com a eina per fer callar els que discrepem, potser funciona per algú, però aquí fem política i les coses cal dir-les obertament i lleialment.

La llibertat a la discrepància i a expressar-la, ja la vàrem guanyar contra el franquisme, amb el “cornudellisme” (de Joan Cornudella, l’ideòleg de l’independentisme modern), amb el “pujolisme”, amb el “masisme” i ara amb el “puigdemontisme” i el “torratisme”. Uns lideratges per acompanyar en cada moment, però ni de llum acompanyats amb devoció com les “Verges de Montserrat”. De llagoteries, d’ensabonades, de raspallades o si ho voleu més “sacre”: encensades, ni una. Encara que porti possibles conseqüències personals. Com hauria dit la meva mare: “... amb aquesta actitud teva fill, no faràs carrera política perquè el “poder” és implacable i li rets acatament i calles, o mai seràs candidat a res i mai tindràs un càrrec...”.

Les mares sempre tenen raó, però malgrat tots els llamps i trons de la repressió, malgrat el respecte profund pels nostres presos i exiliats, cal dir-ho: el President Puigdemont s’equivoca i el President Torra també.

La critica sana és lleialtat també i qui no la tolera el problema el té ell o ella.

Al Congrés fundacional de la CRIDA NACIONAL per la República ja vàrem més que demostrar l’estil de crítica que fem. Malgrat els alliçonament previs que parléssim, malgrat les amenaces preventives, malgrat el joc brut electoral que vàrem patir, malgrat del tsunami ofegador de l’aparell oficial del Congrés o el seu menyspreament feridor, ho varen deixar clar: Abans d’un “NO” o una “ABSTENCIÓ” per a un Reglament de la CRIDA nefast, millor propiciar un “SÍ crític”, per no regalar res als nostres adversaris i enemics espanyolistes que ens miraven fora del Congrés, premsa inclosa.

Ja en aquell moment nosaltres no érem la “dissidència”, ni érem ni som avui la dissidència. Som avui els autèntics defensors del “Model Puigdemont” de la CRIDA NACIONAL per la República, malgrat que el President Puigdemont, o millor dit el President Puigdemont i el President Torra l’hagin dinamitada amb tots nosaltres a dins. (I com anècdota: per més inri veig que m’acaben de cobrar la quota mensual de militància a la CRIDA NACIONAL).

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

LO CAMPUS

35

2. El “Model Puigdemont” de la CRIDA NACIONAL Tranquils, que les coses no estant tant malament i podem i és una enorme oportunitat potenciar el rellançament total de la CRIDA NACIONAL per la República.

Caldrà primer: que “els que no fan i no deixen fer” facin un pas al costat i ens deixin treballar als “altres” a plena dedicació per i amb la CRIDA. Els que han optat i guanyat llocs electorals sent de la CRIDA i que fa setmanes i setmanes que no fan militància activa per la CRIDA, doncs que es dediquin a plena dedicació al que han aconseguit per estar en llocs de representació institucional.

En la situació que estem els “altres” -en els que m’incloc-, els defensors fins a la mort política que el “Model Puigdemont de la CRIDA” era i és una dinàmica viable d’alliberament nacional, podríem articular: o una corrent d’opinió o podríem parapetar-os en alguna sectorial o en alguna territorial i fer-nos forts en el “rellançament”, i això ho podríem fer perquè els nefastos estatuts de la CRIDA permeten fer aquesta mena d’operacions. Només calen 50 militants per tenir una Corrent d’Opinió Institucionalitzada.

Però ni els “altres”, ni nosaltres, ni jo, som cap mena de dissidents o carn de corrent interna.

Som centenars de associats que volem posar com a política central el rellançament de la CRIDA com a MOVIMENT POLÍTIC. I és aquí on rau el problema: seguim tenint al davant un lideratge actual amb mentalitat i dinàmica de partit, Per una banda, perquè veuen la CRIDA com un partit i l’altra perquè amb la CRIDA volen solucionar els problemes del PDeCAT. No només s’equivoquen, sinó que és una estafa per la gent que som de la CRIDA. El PDeCat és necessari com a partit de centre-dreta independentista, que en la seva “guerra civil” l’estem pagant la CRIDA, i no només és una injustícia és un complet error estratègic i tàctic.

El President Puigdemont i el seu equip personal, s’equivoca si creu que “liquidant” els moderats del PDeCat arregla el problema. Si d’una vegada el President Mas deixes de fer el “gandul polÍtic” i potencies el PDeCat llavors l’independentisme serà més fort.

Mas passarà a la història per haver portat el “pujolisme” a l’independentisme actiu, (també passarà a la historia per les salvatges retallades, d’això no se n’escaparà, malgrat

"Temps de Flors" a Girona.

Maig - Juny 2019

els potents principis socials que té), però el President Mas tocat per la repressió cruel i subtil que li ha caigut a sobre pel 9N, no fa el que ha de fer.

No caldria que fes res d’agosarat i res d’unilateral, només reorganitzar el centre independentista, donar-hi forma, donar-hi tranquil·litat, reafirmar l’independentisme i portar més sectors de centre-dreta al Procés.

La CRIDA és una altra cosa, no son les sigles d’un PDeCat camuflades, no és un calaix per enquadrar la mala consciencia de molts “puigdemontistes” que no volen sentir ni parlar del pujolisme del qual han pontificat, viscut i menjat durant dècades.

La CRIDA és una cosa nova, és un MOVIMENT POLÍTIC que només pot sortir i funcionar des de baix, des de l’articulació social participant de totes les lluites actuals compartides en la nostra societat.

La CRIDA és un BLOC NACIONAL, és un bloc que lliga amb la llarga tradició de les lluites unitàries de Catalunya. Som una plataforma plural, interclassista defensora de l’alliberament global del País.

Mentre ERC és un partit que vol ser una alternativa de classe, de classe popular d’esquerres, mentre el PDeCat és un partit centrista que aglutina també un sector de gent de dreta i que ha estat essencial en la seva transformació que avui a l’independentisme siguem més.

La CRIDA és un bloc nacional interclassista que pretén políticament vertebrar una alternativa de País que haurà d’activar la independència de Catalunya a traves de totes les vies. I això

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

fet, acompanyant l’ANC com a moviment social, a l’Òmnium i a d’altres associacions com a moviment cultural i als partits independentistes de tota ideologia, com també col·lectius, candidatures i totes les formes de polítiques de militància sobiranista que tenim a l’escenari politic.

La CRIDA només ha de tenir un objectiu central: Ampliar l’adhesió dels més amplis sectors plurals de la nostra societat a l’independentisme.

Potenciar l’independentisme interclassista de veritat, on amb comoditat convisquin sectors i ideologies diverses.

La CRIDA amb mecanismes de moviment i no de partit, s’ha d’infiltrar als menjadors de totes les cases catalanes. Ens cal rearmar a la gent en la defensa de la independència. Dels valors positius de la independència.

Només amb una adhesió amplia de la població per sobre del 51% com a mínim, podrem llavors jugar forta a nivell estatal i a nivell internacional.

La campanya de la CRIDA no ha de ser l’autodeterminació, ni el referèndum, ni l’aprofundiment de la democràcia, ha de ser sobre l’argumentari de la independència. S'ha d'actuar com si ja estiguéssim en plena campanya en un Referèndum, militant a favor del Sí.

Han de ser els partits i altres estaments que han de fer campanya sobre l’autodeterminació, el referèndum pactat i sobre la democràcia. Òbviament la CRIDA vol això també, però cal una necessària repartició de

feines en el nostre procés català d’alliberament nacional. La CRIDA com a moviment polític articulat com a bloc nacional ha de dedicar-se a la difusió i potenciació de les idees positives que ens portarà aconseguir la nostra sobirania. La CRIDA ha de ser un lobby militant que faci activisme politic per convèncer. La CRIDA no ha de mobilitzar al carrer, ni convocar masses, ni fer mega-actes, per això ja tenim uns fantàstics mobilitzadors, com per exemple son l’ANC o els sindicats o els partits.

La CRIDA com a propagandistes efectius ha de potenciar l’estratègia de complicitats tipus “tupperware” en versió política. (“Tupperware” és una empresa que ven de forma comunitària a les llars). S’ha d’interpel·lar directament a tots els membres de les famílies amb el seus múltiples interessos. Cal desplegar tota una pedagogia sobre la independència. ATENCIÓ: Res a veure amb una campanya electoral.

Però el nostre repta com a CRIDA encara és més gran, ens hem d’especialitzar en la Catalunya menys independentista que hi ha el País. El repte és complicat, però les nostres campanyes, les nostres dinàmiques han d’estar orientades als no independentistes. Hi ha un potencial enorme i camp poc treballat de sectors de la població que es poden influir i fer-los còmplices actius per les llibertats catalanes.

Durant anys jo donant classes de Formació Ocupacional a Cerdanyola del Vallès puc constatar que hi ha molt camp per corre, amb moltes possibilitats d’incidir però aquesta mena de

Maig - Juny 2019 “mobilització sensible” la tenim àmpliament desatesa.

Ja n’hi ha prou d’actes patriòtics per auto-afirmar-nos nosaltres mateixos els convençuts, és l’hora de intentar arribar als llocs d’opinió difícils, nacionalment parlant. Hem de portar les idees i valors independentistes a totes les llars del País.

+++ Un TEXT D’OPINIÓ com aquest, sempre és provisional i obert al debat de tothom. La política sense DEBAT pensem que és enganyosa i reaccionària.

Ara, passats els cicles electorals, caldria fer una reflexió profunda sobre la CRIDA i per exemple convocar la 1ª CONVENCIÓ ESTRATÈGICA de la CRIDA NACIONAL per la República.

Sense oblidar que la “Unitat estratègica” dei conjunt de l’independentisme és un mantra que ha de defugir el discurs fàcil de la propaganda i no s’ha de convertir en l’arma llancívola per posar en evidència les clares actituds sectàries.

Perquè penseu que estem més a prop les diferents BASES PLURALS de l’independentisme que tot l’establishment sobiranista.

Recordeu la dignitat dels votants de l’1 d’Octubre, això és la “base”.

+++

Però sobretot dir-los al President i Eurodiputat Puigdemont i al President Torra en clau domèstica: ‘Passeu pilota perquè els “altres” puguem xutar a favor de la CRIDA’.

Joan-Ramon Colomines-Companys

Pantalons florals a "Temps de Flors" de Girona.

36 LO CAMPUS

Maig - Juny 2019

“Fira dels mini-Suplements de LO CAMPUS 2019”

LO CAMPUS

37

Recuperant textos Hem llegit i rellegit la Primera EDITORIAL del LO CAMPUS número 40 (Febrer – Març 2019) i pensem que als lectors de L’INDEPENDENTISTA els hi pot servir com a material de discussió.

El text escrit per l’Equip d’Editorials de la revista va ser publicat tot just abans de començar els dos cicles electorals que hem passat, cal doncs contextualitzar el que es comenta.

La presa de decisions sense debat Sobre els “flamers” i els “papanates” digitals Una autèntica “amanida” i “despropòsit” que sinó fos per la situació de repressió a l’independentisme, tot plegat s’hauria de denunciar amb molta duresa.

Els líders i lideratges conjunt d’aquests partits han actuat amb una pràctica poc democràtica, realitzant tota mena de cacicades, situant a dit als candidats i exercint allà de qui “es mou o s’ha mogut, no surt a la fotografia. Pleitesía a tota marxa.

I a Catalunya en el camp de l’espanyolisme exactament igual.

O no hi hagut Primàries, o les ha hagut i posteriorment se l’has saltat, o les primàries han estat fraudulentes, o unes pseudo anomenades “Primàries” que simplement han catapultat o tot un sistema clientelar o de submissió al líder.

E

stem plenament ficats en campanyes electorals: les estatals, les municipals, les europees i les araneses; i al voltant d’aquests esdeveniments a més de construir-se llistes electorals, hi ha hagut canvis en estructures de partits; en muntatge i desmuntatge de col· lectius per anar a les eleccions; i evolucions de grups parlamentaris que s’han transformat o aprofitat la seva dinàmica més allà dels partits i s’han llençat a l’arena de les eleccions; sense oblidar les propostes polítiques que del mètode de l’elecció dels seus membres a les llistes n’han fet bandera quasi identitària del seu perfil.

De totes aquestes variants de conducta política en podríem posar noms de les estructures, siguin de partit o no, o posar-ne noms propis protagonistes de tanta varietat.

A més, concretament a Catalunya en el camp de l’independentisme hi ha la qüestió del presos polítics o dels exiliats com a candidats electorals, el candidat o candidata familiars d’algun pres o presa, o el candidat o candidata practicant del “turisme de càrrec” o el candidat “instrumental” com l’advocat i subordinat d’algun pres o exiliat o els acumuladors de càrrecs.

No falta també el candidat espanyol que aterra a Catalunya enviat per les direccions estatals per treure representació a la “colònia”, que ells en dient “una provincia del territorio nacional”.

Tot un panorama per engegar a pastar a la “classe política”, sinó fos que la política és una cosa seriosa i cal participar-hi.

De tota aquesta estafa generalitzada de la representació o de la falsa representació, hi ha un nou fenomen que ens interessa: les consultes internes de partits i organitzacions fetes per via digital per saber les possibles participacions a les eleccions; els possibles candidats a les llistes i/o les possibles participacions en coalicions.

Tots sabem l’immens avenç que ha significat internet per la socialització de la informació, també per la participació. Però en política ha estat un parany i una trampa en molts casos, sobretot quan els partits o grups polítics pregunten qüestions a la seva gent sense debat.

Internet i sobretot a traves de Twitter es practica brutalment el “flaming” o sigui la resposta airada, per no dir l’insult. Però en altres contextos interactius com són els fòrums, els grups de discussió, els xats, els correus electrònics i fins i tot a traves dels whatssaps els “flamers” també actuen intentant reafirmar la seva autoritat o superioritat.

En el món polític català i en especial en el món sobiranista, s’ha imposat la fórmula urgent de preguntar a la seva clientela per un tema o por una persona, sense donar més informació que la pregunta (descoberta simultàniament al moment d’obrir el període de votació) i sense propiciar el tant necessari debat previ, perquè el votant digital es formi la seva pròpia opinió i decideixi el seu pronunciament.

A més de ser una manipulació descarada, el que també és indignant és que aquests promotors de votacions digitals sense debat, ens venen que tots plegats estant exercint el súmmum i desideràtum de la democràcia directa.

Ho fan els partits polítics i aquesta pràctica de “papanatisme digital” també l’exerceixen en algunes associacions universitàries i en algunes consultes institucionals d’Universitats.

Diem-ho clar: sense informació i sense debat no hi ha participació democràtica real, per molt que ens preguntin mil vegades a traves de consultes digitals.

O el lector no sap que VOX, el partit xenòfob, racista i espanyolista d’extrema-dreta també consulta a la seva “manada” via digital.

La tecnologia és l’instrument i el debat ens fa democràtics.

Primera EDITORIAL LO CAMPUS número 40 (Febrer – Març 2019)

LO CAMPUS DIARI

Cada dia: premsa universitària

http://locampusdiari.com

la premsa universitària independent i artesanal editada per associacions i voluntaris culturals

Ens pots ajudar econòmicament ?

NECESSITEM ajuts directes, publicitat, publireportatges, patrocinis i esponsoritzacions ....

Compte : "Associació VIVÉNCIA ARANESA Aula Europea des Pirineus" ES92 2100 3619 1622 0014 2004 suport@locampus.cat