QUI SOM?
• Alumnes de 3r de eso B . • IES Cap de Llevant. • Projecte de la 3a avaluació del treball en competències.
• Venim de fer un altre projecte de competències :un magazine televisiu
Economia i turisme de Menorca Com ja sabem Menorca és una illa que majoritàriament basa la seva economia en el turisme. •
Barceló anuncia una reforma en las empresas públicas turísticas .
•
Baleares recibe 1,2 millones de turistas extranjeros en mayo .
•
Baleares es la comunidad autónoma con menor crecimiento .
Què necessita millorar Menorca? • Menorca depèn del model turístic. Aigües blaves i arena blanca n’hi ha per altres llocs i a un preu més barat. Menorca necessita ser un lloc diferent als altres i que els turistes vinguin per un incentiu diferent, com podria ser una Illa slow.
MOVIMENT SLOW • Va sorgir a la Plaça Espanya d’Italià l’any 1986.
El creador: Carlo Petrini Inspirat per la mala alimentació provocada pel menjar ràpid va proposar el moviment slow.
Les ciutats slow arreu del m贸n
Objectius d’una Ciutat Slow • Tenir la possibilitat de dur una vida més plena i desaccelerada.
• Que cada individu pugui controlar i apropiar-se d’un propi espai vital. • Promoure els menjars més naturals i cardiosaludables. • Que nosaltres controlem el rellotge i no ell a nosaltres. • Treballar per viure i aprofitar les noves tecnologies sense abusar d’elles.
Diferents Ciutats Slow
ANALÍSIS DE LA NOSTRA SITUACIÓ Partint dels requisits de les ciutats Slow.
REQUISIT: bona qualitat de l’aire. Diàriament s’aboquen a l’atmosfera grans quantitats de composts químics que la contaminen. L’augment en la concentració d’algunes d’aquestes substàncies podem arribar a provocar problemes greus. La Conselleria del Medi Ambient de les Illes Balears té una xarxa d’estacions que obtenen dades contínuament sobre la concentració d’algunes d’aquests contaminants. Analitzant les dades d’aquestes estacions podrem determinar si balears té una bona qualitat d’aire. Aquestes dades es poden consultar a la secció d’atmosfera del govern balear.
Diferents estacions de control de l’aire a les Illes Balears •
Mallorca: Bellver, Foners, Alcúdia, Can Llompart, S’Albufera, Sa Pobla, Sa Vinyeta, Hospital Joan March, Parc Bit, Lloseta.
•
Menorca: Sant Lluis, Pous, Ciutadella.
•
Eivissa: Can Misses, Dalt Vila, Torrent, Sant Antoni de Portmany
.
Hi ha estacions fixes al voltant de zones clau com poden ser l’incineradora de residus (Mallorca), centrals tèrmiques (Illes Balears) i a la fàbrica de cement de Lloseta (Mallorca) També es disposa d’estacions mòbils.
Diferents estacions
CONTAMINANT
PM 10 (partícules amb diàmetre < 10 µm)
ORIGEN
EFECTES NOCIUS
-Centrals tèrmiques -Trànsit de vehicles -Pedreres -Resuspensió de sòls -Intrusions saharianes -Combustió de carbó -Fuel-oil i gas-oil -Erupcions volcàniques
Problemes respiratoris, erosió d’edificis
NO, NO2
-Trànsit de vehicles -Processos de combustió -Indústria química -Incendis forestals
Pluja àcida, tòxics per a la salut i als éssers vius
CO (monòxid de carboni)
-Processos de combustió deficitaris d’oxigen -Es un indicador de contaminació per trànsit de vehicles
Tòxic a concentracions elevades
O3
-Contaminant secundari -Origen fotoquímic, es forma per l’acció de la llum solar i en presència d’òxids de nitrogen, hidrocarburs y composts orgànics aromàtics. -Benzineres -Indústria química -Consum de productes domèstics -Trànsit de vehicles
Molt oxidant, afecta als materials, a les plantes i a la resta d’éssers vius
SO2
(diòxid de sofre)
(òxids de nitrogen)
(ozó)
BZ (benzè)
Pluja àcida, malalties respiratòries, corrosió de materials
A determinades concentracions poden ser cancerígens i/ò teratogènics
Com és calcula l'índex de Qualitat de l’aire (IQAIB)? L'IQAIB es calcula a partir de: 1.- Les dades de les estacions automàtiques de la Xarxa Balear de Vigilància i Control de la Qualitat de l’Aire. 2.- La concentració màxima permesa de cada un dels contaminants analitzats (que ve establerta per legislació europea). Sabent el valor de concentració per a cada contaminant i el valor màxim permès, s’aplica la següent formula: concentració de la substància ×100 valor màxim permès
És, per tant, un indicador especialment pensat per informar el gran públic.
Durant vàries setmanes hem anat recollint dades sobre la qualitat de l’aire a les tres estacions de Menorca i podem concloure que l’illa té una bona qualitat d’aire
Contaminant Diòxid de sofre SO2
Concentració 3 (µg/m3)
Valor IQAIB Excel·lent
Diòxid de nitrogen NO2
8 (µg/m3)
Excel·lent
Monòxid de carboni CO
-(mg/m3)
Dades no disponibles...
Ozó O3
134 (µg/m3)
Regular
Benzè BZ
- (µg/m3)
Dades no disponibles...
PM10
18 (µg/m3)
Bona
• Ciutadella
24/05/2010
Contaminant
Concentració
Valor IQAIB
Diòxid de sofre SO2
2 (µg/m3)
Excel·lent
Diòxid de nitrogen NO2
7 (µg/m3)
Excel·lent
Monòxid de carboni CO
-(mg/m3)
Dades no disponibles...
Ozó O3
121 (µg/m3)
Regular
Benzè BZ
- (µg/m3)
Dades no disponibles...
PM10
23 (µg/m3)
Bona
Pous
24/05/2010
Contaminant Diòxid de sofre SO2
Concentració 7 (µg/m3)
Valor IQAIB Excel·lent
Diòxid de nitrogen NO2
10 (µg/m3)
Excel·lent
Monòxid de carboni CO
-(mg/m3)
Dades no disponibles...
Ozó O3
124 (µg/m3)
Regular
Benzè BZ
- (µg/m3)
Dades no disponibles...
PM10
14 (µg/m3)
Excel·lent
REQUISIT: • Projectes per la promoció i difusió de la recollida selectiva dels residus sòlids urbans i dels residus especials. • Difusió i promoció del compostatge industrial i domèstic.
A Menorca fa uns anys es va introduir el Pla Director sectorial per a la gestió dels residus no perillosos. Es va aprovar pel Consell Insular de Menorca el 26 de Juny del 2006. El tractament dels residus sòlids urbans no seleccionats amb origen generats a l’illa es basa en: -El seu tractament mecànic-biológic -Recuperació de materials valoritzables -Disposició controlada del mínim rebuig resultant en abocador annex.
Tipus de contenidors que tenim a Menorca: L’ajuntament de Maó contracta a una empresa que s’encarregarà de la recollida del fems, la matèria orgànica, i de la neteja de la ciutat. A través del Consell Insular hi ha un consorci que s’encarrega de la recollida selectiva dels contenidors: el blau, el de cartrò; el groc, el de plàstic i el verd, de vidre. Tot això és torna a separar de forma més depurada. Cada cert temps, les administracions convoquen concursos i contracten una nova empresa que s’encarregarà de la recollida selectiva, amb una borsa de doblers de tots els ajuntaments.
Impacte visual: Com ja sabem una ciutat ha de tenir els seus contenidors, ja que sense ells hi hauria molt de desordre amb el fems i formen part del mobiliari urbà. A la sortida que vam fer nosaltres el dia 29 d’abril , vam observar els contenidors de la ciutat de Maò i vam analitzar l’estat i l’impacte visual.
• A la sortida feta hem observat els diferents contenidors pels carrers de la ciutat. • Exemples: Al carrer de Pedro M. Cardona i al carrer Maria Lluïsa Serra l’impacte és baix perquè són illes ecològiques. El carrer J. Anselm Clavé, el carrer Illes Galàpagos i el Carrer Madagascar, l’impacte visual és mitjà.
El Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca que inicialment va ser concebut per a gestionar la planta de compostatge de Milà, amb el temps s’ha convertit en una eina molt eficaç de polítiques mediambientals relacionades amb la gestió de residus. El suport tècnic del Consorci ha fet possible que s’hagi avançat de manera molt significativa, donant solucions mediambientalment sostenibles a la gestió dels residus de Menorca.
Menorca separa i selecciona el material de cartró, vidre, plàstic, ferro, plom, coure i alumini. Aquests materials són traslladats a la península, a empreses especialitzades. Va començar al Desembre del 2003 i ha tractat un total de 276.050 metres cúbics de residus de la construcció i demolició. Estan treballant un model de creixement sostenible, l’objectiu és aprofitar la millor part possible dels residus.
REQUISIT:
Existència d’una depuradora d’aigües residuals municipal o consorciada.
• La depuració va prendre importància al 1990 com a preocupació general sobre la contaminació dels rius, mars, llacs i aigües subterrànies. A Menorca hi ha 11 depuradores.
• EDAR fa els següents tractaments dels residus: •
Pretractament: consisteix en eliminar els sòlids més grossos, l’arena i graves, greixos i substàncies flotants. • Tractaments primaris: És la separació de sòlids i la reducció de la matèria orgànica • Tractament secundari : tractament mitjançant procés biològic amb una sedimentació secundària. • Tractament terciari: en aquest tractament depèn dels productes químics existents a l’aigua residual. Com per exemple: Eliminació de nutrients o filtració.
Estacions depuradores d’aigües residuals gestionades per ABAQUA i zona d’abocament.
REQUISIT: Adopció de sistemes de gestió mediambiental i participació en projectes de l’Agenda 21. Menorca Reserva de la Biosfera
Les reserves de la biosfera són llocs on l’activitat humana es desenvolupa de manera compatible amb la conservació de recursos naturals i del patrimoni cultural. Existeixen 553 reserves de la biosfera en 107 països diferents. Menorca en forma part especialment gràcies a s’Albufera des Grau. UNESCO va declarar Menorca com a reserva de la biosfera el 8 d’octubre de 1993. L’organisme encarregat de gestionar-la és el departament d'Economia i Medi Ambient del Consell Insular de Menorca.
Des d’aleshores s’han treballat algunes accions concretes: • LIFE FLORA: Conservació d’àrees amb flora amenaçada a l'illa de Menorca. • LIFE BASSES: Conservació i gestió de basses temporals mediterrànies de l’illa de Menorca.
L'Agenda 21 Local desenvolupa un Pla Estratègic Municipal basat en la integració, amb criteris sostenibles, de les polítiques ambientals, econòmiques i socials del municipi. Els 8 municipis de Menorca, s’han adscrit a la carta d’ Aalborg. Aquests municipis van iniciar els processos d’Agenda Local 21 (any 2002)
REQUISITS: •Projectes per a la mobilitat segura. •Projectes per afavorir la mobilitat alternativa. •Garantir la supressió de les barreres arquitectòniques.
Un recorregut per la ciutat de Maó a peu : -Seguretat: Creiem que la ciutat de Maó hauria de tenir més carrers per a vianants enllaçats entre ells i sense barreres arquitectòniques perquè els ciutadans puguin passejar tranquil·lament i amb seguretat per la ciutat. Durant els darrers anys, s’han posat en marxa algunes millores per posar fi a aquesta situació, com per exemple, els passos elevats que afavoreixen als vianants. Parlant de les voreres de la ciutat, hem observat que les que estan més malament són les dels carrers més antics perquè no van ser dissenyats per al pas dels cotxes. Per altra banda hi ha carrers que han adaptat els nous projectes per a la seguretat dels vianants
És segura la mobilitat en bici a Maó? • Nosaltres creiem que Maó podria tenir més seguretat tant per la gent adulta com per la gent jove i pels nens petits. • Exemples de seguretat: Carrils bici a Maó: Carrer J. Anselm Clavé fins l’esplanada. Ronda de l’hospital fins als instituts. De l’esplanada fins el final del carrer J. Maria Cuadrado.
• Exemples d’inseguretat: La via ronda és insegura per a la conducció de la bicicleta, per culpa de la rotonda i per la velocitat a la que van els cotxes. Per anar des de casa teva a alguna banda com el poliesportiu etc... has de travessar la vorera.
Mobilitat a peu i supressió de barreres arquitectòniques a Maó -Infants: És important vetllar per la seguretat dels més petits de Maó quan aquests han d’anar caminant a zones infantils com els parcs o a les activitats esportives. Trobem que s’ha fet un esforç posant passos elevats devora aquestes zones, però també els hauríem de facilitar la seguretat amb aquests passos durant tot el recorregut de casa seva fins a les zones infantils, escoles. -Discapacitats: Poden arribar a tenir dificultats a l’hora de moure’s per la ciutat i els hauríem d’ajudar eliminant les barreres arquitectòniques. El tema d’eliminació de barreres arquitectòniques es una qüestió relativament nova perquè abans els edificis es dissenyaven sense tenir en compte aquest aspecte,que avui en dia es fonamental per a nosaltres. Això provoca que s’hagin de modificar alguns dels edificis i carrers més antics de la ciutat.
-Gent gran: Els jubileitors també tenen problemes de mobilitat. Per tant, també els hem de facilitar el fet de moure’s per la ciutat suprimint les barreres arquitectòniques.
Mobilitat alternativa i transport motoritzat: Cotxes compartits: consisteix en que un grup de persones es posen en contacte a través de xarxes socials o per telèfon, i queden en un lloc en concret per anar tots junts a un mateix lloc estalviant així energia evitant més contaminació.
REQUISIT: Valoració i protecció de l’Artesania
• Consideram ARTESANS aquells productes que es fabriquen amb les mans i d’una forma especial, perquè són productes únics i diferents dels altres. • Els oficis tradicionals són parets seques, marès, cadires, sabates...
Certificació de qualitat de productes i manufactures artesanals i d'artesania artística • Per certificar que el producte venut al client està fet per un artesà menorquí s’ha creat la marca de confiança o garantia. • La qualitat de l’artesà ve certificada per la “Carta d’Artesà”: • Més 2 anys treballant com a artesà Carta d’artesà. • Més 5 anys treballant com a artesà Mestre Artesà. • Hi ha 2 associacions que representen els artesans de Menorca. • Al 2005 es va crear el punt de trobada artesanal. • La Marca de Garantía agrupa uns 20 artesans. • La majoria d’artesans són autònoms.
Programes de tutela per a productes i manufactures artesanals i / o artístiques en perill d'extinció.
Els programes per protegir els productes artesans de Menorca són: • Crear un logo, per protegir els productes artesans de Menorca com les Avarques. • Promoció dels productes artesanals de Menorca. • Menorca és l’únic lloc de les Balears on hi ha un “punt de referència”(Centre Artesanal). • Difusió dels tallers dels artesans.
Foment dels mètodes de treball tradicionals i dels oficis en perill d'extinció.
• Per protegir l’ofici dels artesans, s’ha de comprar els objectes artesanals amb confiança, sabent que el producte que compres te la marca de garantía i es de Menorca. • El que no s’ha de fer es comprar els productes artesanals de botigues no artesanals i sense confiança, com per exemple a les festes de cada poble.
REQUISIT: Cablejat de la Ciutat amb fibra òptica i/o sistemes inalàmbrics.
El sistema de fibra òptica es un sistema de comunicacions on la informació es transmet per medi de llum LASER de color vermell, la llum viatja a 300.000km/s i per això es mes ràpida que l’electricitat. El cable que transporta la llum laser, és a dir, la fibra òptica té el gruix d’un cabell de persona.
El consell insular de Menorca vol aconseguir és posar fibra òptica per les oficines de treball, l’ajuntament, escoles, etc perquè es pugui treballar més ràpid i per no gastar tanta electricitat en connexions.
El consell insular de Menorca te previst invertir uns 7.000.000 € per obtenir la fibra òptica a l’illa, les obres començaran en setembre del 2010 i es calcula que es pugui posar en funcionament al setembre del 2013.
REQUISIT: Pla de estalvi energètic municipal, amb especial referència a l’ús de fonts d’energia alternativa. Les energies renovables, que també s’anomenen energies alternatives, són aquelles que provenen de l’aprofitament dels recursos energètics que proporcionen els cicles naturals del planeta. (el sol, el vent, el mar els rius i la vegetació).
El consum d’energia elèctrica Quan xerrem d’energia ens cal saber si ens referim a "tota" o només a l’energia elèctrica. Hi ha una gran quantitat de consums energètics a Menorca i la part més gran se l’emporta el transport (camions, cotxes, vaixells, avions, etc).
Tipus d’energia • Energia Eòlica: Molins de vent (per exemple: la nostra energia eòlica procedeix del parc eòlic del Milà) • Energia Solar: Plaques solars (per exemple: les plaques que estan distribuïdes per tota l’ illa, com el parc de Binisafúller) • Energia Tèrmica: Central tèrmica (per exemple: GESA ENDESA situada al port de Maó)
D’on prové l’energia utilitzada? Pràcticament el 98% de l’energia elèctrica que es consumeix a Menorca prové d’energies no renovables . L’energia que prové de fora ve des de l’illa de Palma de Mallorca, pel cable submarí (evidentment elèctrica) prové en la seva major part de la central tèrmica de carbó des Murterar. A la memòria del Consorci de Residus del 2009 hi ha una estimació de l’energia consumida:
Pla de estalvi energètic municipal • A Menorca no hi ha un pla específic d’estalvi energètic ni a nivell Insular ni municipal. Hi ha algun pla sectorial com el Pla d'Eficiència Energètica a l'Enllumenat Públic dels Municipis de Menorca (PEEEP), centrat exclusivament en millorar el funcionament de les instal·lacions d’enllumenat públic, reduint consums (fins al 80% en alguns casos) i disminuint la contaminació lumínica. Es van realitzar 3 fases, amb un cost aproximat de 5,5 milions d’euros. • Malauradament el PEEEP no te continuïtat de moment.
Per què Menorca no te un pla d’estalvi energètic? Els plans d’estalvi energètic es solen liderar des de les Agències Locals d’energia. Menorca en va tenir una de l’any 2002 al 2005 que depenia del Institut Menorquí d'Estudis , però va tenir problemes i va ser desmantellada per manca de finançament (i poc interès per part de les administracions).
REQUISIT: Informació turística. • El Consell Insular de Menorca distribueix les seves campanyes, informació pels ciutadans etc... Per mitja de tríptics que ens informen de moltes coses com: Que es farà, que tenen pensat etc... • El Consell conté més de 50 tríptics repartit per tot Menorca amb propaganda i propostes per la ciutat i excursions
Diferents trĂptics del Consell
El Consell Insular de Menorca també s’encarrega de fer els tríptics de Maó els quals podem trobar en les botigues, zones socials… La majoria dels tríptics que fan, tenen una imatge o un dibuix a la portada, també hi apareix un títol i a vegades un eslògan per atreure l’atenció dels ciutadans. A l’interior dels tríptics generalment apareix una petita explicació del que hi podem trobar amb unes imatges sobre el tema. Darrerament a la contraportada es mostra informació d’interès per al ciutadà, a més de les empreses o institucions que col·laboren en l’elaboració del tríptic.
REQUISIT: Creació d’itineraris SLOW. Despres de revisar les diferents propostes d’itinearis i activitats que s’ofereixen als turistes que venen a Menorca, hem vist que manquen itineraris o activitats exclusives per fillets o joves , que es poden dur a terme mentre els pares es relaxen, o participen a altres itineraris més adients per a ells.
Nosaltres proposam:
NAME OF THE ACTIVITY: “A day with horses” PLACE: Alaior’s stables TIMETABLE: Monday,Wednesday and Friday from 10.00-12.00 MEETING POINT: Alaior’s church FARE: 30 Euros AGES: from 7 to 15
WHAT WILL YOU DO? Your children will stay all the day with horses! They will feed them, clean then and ride them. Children will have a very good time with us and you will also have a good time because without your kids you can go to parties.
•
NAME OF THE ACTIVITY : Kayak tour
•
PLACE: Port of mahon
•
TIMETABLE: Saturdays and Sundays at 11:00-13:00
•
MEETING POINT: In front of the ship station of Maó’s port at 10:30 and picking up at 13:30.
•
FARE: 15 €
•
AGES: From 8 TO 15
•
BOOKING DETAILS: kayakmenorca@gmail.com Tourism Information and the kayak shop in Es Grau
• WHAT WILL YOU DO…? With this tour, you will see the fantastic port of Maó. You will also meet new people and you can make friends. If you join the activity you will learn how to use a kayak. We can visit Ila del Rey and you can go swimming. Later we will have asnack in Lazareto with typical Menorcan products: sobrasada and chesse. For drink you will be offered : water, juice and cola. Your kids won’t forget this day and they will enjoy very much.
REQUISIT: Foment i implantaci贸 de
mesures que dinamitzen el comer莽 petit i els mercats locals.
WHAT IS DONE TO PROMOTE LOCAL BUSINESS AND LOCAL MARKETS IN MENORCA? • • • • • • • • • • • •
BUY 2 PAY 1 CAMPAIGNS ALL YEAR DISCOUNTS AND SALES VOUCHER RIFLES STOCKS FAIR PROMOTE OR START LOCAL BUSSINESS ASSOCIATION (Ex ABC Menorca) SEASONS FAIR (CHRISTMAS, SAINT ANTHONY, BOOK DAY, SUMMER NIGHT MARKETS, ARTS AND CRAFTS FAIR…) FREE ADVERTISING ON TOWN COUNCIL WEBSITE BUSSINESS DIRECTORY WEEKLY LOCAL FOOD MARKETS SHOPPING TRAILS WITH SNACK TASTING ADVERTS AND POSTERS EVERYWHERE(TV , RADIO, PAPER, INTERNET,...) LOCAL SHOPPING CARDS FREE CAR PARK VOUCHERS
• AND OUR IDEAS.... • MENORCAN COOKING COMPETITIONS • CHILDREN GAMES IN STREET • FAMOUS PEOPLE COMING HERE IN SUMMER PROMOTING SHOPPING AREAS • MENORCAN FOOD TASTING TRAILS • SLOW SHOPPING SIGNS SUCH AS….
Spa Ciutadella
â&#x20AC;˘ The first customers on Saturday will be given a special massage.
Sant Patrici
• You can’t leave Menorca without tasting our home made cheese.
Panaderia La Mejor If you come in you will be offered the best ensa誰mades and pastissets.
Gin Xoriguer â&#x20AC;˘ If you buy two bottles of Gin Xoriguer , you will be invited to visit the destillery.
REQUISIT: Projectes d’intervenció per a la recuperació dels centres històrics i/o d’obres de valors cultural o patrimonial.
Per analitzar aquest requisit ens hem centrat en l’observació del centre històric de Maó: Perquè Maó és la capital de Menorca, és la ciutat més propera a nosaltres i pensam que pot servir de model per a les altres poblacions de l’illa.
Centre hist貌ric de Ma贸
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Llista de carrers del CH
Carrer de Sant Roc S’arraval Plaça de la Constitució Carrer d’alfons III Plaça de la Conquesta Carrer Hannover Carrer d’Alaior Carrer de l’Alba Carrer Sant Jaume Carrer Sant Jeroni Cajal Carrer de Sant Crist Carrer Sant Antoni Carrer des Rector Mort Costa d’en Deià Carrer de Bonaire Carrer des Forn Carrer Isabel II Carrer des Negres Carrer del Nord Pont de l'Àngel
Carrer de Ses Moreres Carrer de Sant Bartomeu Carrer de Sant Albert Carrer de Sant Josep S’arravaleta Carrer Nou Carrer de ses Bruixes Carrer de la Infanta Carrer de Gracia Carrer de Santiago Roman i Carrer del Rosari Es cos de Gracia Sa Rovellada de dalt Sa Rovellada de baix Plaça d’Espanya Plaça del Príncep Carrer de Sant Jordi Plaça del Carme Carrer d’Anunciuay
Edificis històrics que hem analitzat -
Ajuntament de Maó Museu de Menorca Palau Albertí Principal de Guàrdia Govern militar Can Victory Cinema Victòria Sala augusta Teatre Principal
-St. Antoni -Paula Febrer -Casino des senyors -Pont de Sant Roc -Palau Oliver -Claustre del Carme -Biblioteca -Ateneu
Centre històric Es pot visitar? Ús actualment Estat?
Indicació
ajuntament
si
administratiu
Bo
Bona
Museu de Menorca
si
Museu
Bo
bona
Palau Febrer
si
Clínica dental
Bo
Dolenta
Palau albertí
Si
Bo
Dolenta
Casino d’es Senyors
No
Club privat
Bo
Dolenta
Principal de guàrdia
No
Oficines
Bo
Bona
Pont de Sant Roc
No
Regular
Bona
Govern militar No
Casa
Bo
Dolenta
Palau oliver
museu
Bo
Dolenta
No
Centre històric Es pot visitar? Ús actualment Estat?
Indicació
Can victory
Si
Oficines CIME Bo
Bona
Claustre del Carme:
Si
Mercat
Bo
Bona
Cinema Victòria :
No
Dolent
Dolenta
Biblioteca:
Si
Bo
Dolenta
Sala Augusta
No
Dolent
dolenta
Ateneu :
si
escola
bo
Dolenta
Teatre Principal:
Si
teatre
bo
Bona
Biblioteca
Ajuts per a la restauració de béns de patrimoni històric • El consell insular de Menorca és qui dóna les ajudes. • L'objecte de l'ajut és afavorir la restauració i/o rehabilitació de béns mobles i/o immobles integrants del patrimoni històric de Menorca. La finalitat d'aquestes ajudes és aturar la seva desaparició i contribuir a una millor conservació d'aquest patrimoni i a l'enriquiment del Catàleg insular del patrimoni històric de l'illa.
Projectes de l’ajuntament de Maó per tal de rehabilitar i conservar el seu centre històric.
Projecte de substitució de la xarxa de sanejament i de la xarxa d’aigua al carrer Rovellada de Dalt, entre Duc de Crillon i s’Arraval • • • • • • •
Promotor: Ajuntament de Maó Finançament: Fons Estatal d’Inversió Local Autors: Oficina Tècnica de Projectes de l’Ajuntament de Maó Termini estimat d’execució: 4 mesos Àmbit d’actuació: 80 metres lineals del carrer Rovellada de Dalt, en el tram comprès entre els carrers Duc de Crillon i s’Arraval. Descripció del projecte Aquest projecte pretén la substitució i total renovació de dos serveis urbans com són les xarxes de sanejament i subministrament d’aigua al carrer de sa Rovellada de Dalt.
• Projecte d’ordenació i condicionament de l’entorn del Claustre del Carme i enllumenat de vial • Promotor: Ajuntament de Maó • Finançament: Fons Estatal d’Inversió Local • Pressupost base de licitació: 96.743,64 euros •
Àmbit de l’obra: Façana que dóna al vial per a vianants i al port de Maó
•
Característiques de l’obra: L’actuació consistirà en l’enllumenat del vial i la il·luminació monumental del Claustre, a la façana que dóna al port. Aquesta iniciativa complementa el projecte d’il·luminació de tot el conjunt monumental.
Projecte de substitució del paviment i renovació, amb millores, de la xarxa d’aigua potable del carrer Hannover
Projecte redactat per l’Oficina Municipal de Projectes • Promotor: Ajuntament de Maó • Finançament: Fons Estatal d’Inversió • Termini d’execució: 3 mesos • •
Àmbit de l’obra: carrer Hannover Superfície de la intervenció: 1.056 metros quadrats, aproximadament
On trobarem informació del centre històric? • A la ciutat de Maó podem trobar informació sobre el centre històric a les pàgines web del ajuntament www.ajmao.org on podem trobar: inteneraris fets i informació de cada monument o edifici; també podem trobar informació a l’oficina d’ atenció al ciutadà de l’ajuntament de Maó.
El centre històric i itineraris
Itinerari 1 • Aquest itenerari, el seu recorregut passa per els següents monuments: 1>AJUNTAMENT 2>PRINCIPAL DE GUÀRDIA> 3>ESGLÉSIA DE SANTA MARIA 4>MONUMENT A ALFONS III> 5>BIBLIOTECA PÚBLICA 6>MIRADOR DEL PONT DES CASTELL 7>ESGLÉSIA I CONVENT DE LA CONCEPCIÓ 8>CARRER D’ISABEL II 10>ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC> 11>MUSEU DE MENORCA> 12> MIRADOR I ENTORN DE SANT FRANCESC
Itinerari 2 Aquest itenerari, el seu recorregut passa per els següents monuments: 1.AJUNTAMENT 2.PRINCIPAL DE GUÀRDIA 3.ESGLÉSIA DE SANTA MARIA 4.MONUMENT A ALFONS III 5.BIBLIOTECA PÚBLICA 6.MIRADOR DEL PONT DES CASTELL 7.ESGLÉSIA DE SANT ANTONI 8.PONT DE SANT ROC 9.MONUMENT AL DOCTOR ORFILA 10.S’ESPLANADA> 11.PARC RUBIÓ I TUDURÍ> 12.TEATRE PRINCIPAL> 13.MONUMENT A PILAR ALONSO>
Itinerari 3 • Aquest itenerari, el seu recorregut passa per els següents monuments: 1>AJUNTAMENT 2>PRINCIPAL DE GUÀRDIA 3>ESGLÉSIA DE SANTA MARIA 4>MONUMENT A ALFONS III 5>BIBLIOTECA PÚBLICA 6>MIRADOR DEL PONT DES CASTELL 7>ES FREGINAL 8>ESGLÉSIA DE LA CONCEPCIÓ 9>SALA AUGUSTA 10>CA N’OLIVER 11>PLAÇA PRÍNCEP 12>CASA DEL POBLE 13>PLAÇA DE LA MIRANDA 14>CLAUSTRE DEL CARME> 15>ESGLÉSIA DEL CARME 16>PEIXETERIA I PLAÇA ESPANYA
Mobilitat i senyalització del centre històric • Mobilitat: accedir al centre històric es fàcil, tant per anar-hi a peu com en cotxe. Però pensam que hi ha un greu problema: la circulació de vehicles impedeix que la gent hi pugui passejar tranquil·lament i gaudir dels seus monuments; també representa un problema per a la seguretat dels vianants. • Senyalització: pensam que és insuficient ja que alguns edificis de valor patrimonial no estan ben indicats, i tampoc no hi ha prou panells indicadors de la delimitació del centre històric.
REQUISIT: Accions per al foment i la conservaci贸 de les manifestacions culturals locals.
Programació anual d'actes culturals a la ciutat de Maó: Festivitat de Sant Antoni, dia 17 de gener. Diada del Poble de Menorca. Festa al carrer, amb balls populars i les tradicionals torrades de sobrassades i botifarrons. Carnaval, el mes de febrer. Disfresses i rues, balls i concursos per a petits, els Dijous Jarder, i, per a tothom, el dissabte. El Darrer Dimarts posa fi a les màscares i disfresses, i dona pas a s’Àvia Corema. S’Àvia Corema. Personatge popular amb set peus, que representen les set setmanes que dura la Quaresma. s’Àvia Corema passeja pels carrers i places de Maó i perd un peu cada setmana, fent les delícies, sobretot, dels més petits. 23 d’abril. Dia del Llibre. Parades de venda de llibres al carrer, amb signatura de llibres a càrrec dels autors i altres activitats lligades al món literari.
Música a la nit. Concerts, teatre i poesia de petit format, al Claustre de Sant Francesc, durant els divendres del mes de maig. Sant Joan. Solstici d’estiu: festers, canyes verdes i bujots a la nit de la vigília del sant Sant Pere. Activitats nàutiques al port: regates d’embarcacions tradicionals, joc des capellet, música i revetlles marineres a la vora de la mar. Festes de Sant Gaietà a Llucmaçanes, el primer cap de setmana d’agost. Passacarrers amb gegants i capgrossos; sortida de la Colcada, caragols, Completes i Jaleos; jocs i concursos, revetlles a la nit. Festes de Sant Climent, el tercer cap de setmana d’agost. Programació similar a la de Sant Gaietà de Llucmaçanes. Festes de Gràcia. Dies 6 a 9 de setembre. Programació similar a les altres festes però l’últim dia les activitats es celebren al port. UIMIR. Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei. Cursos universitaris al Claustre del Carme la segona setmana de setembre.
Festes de Nadal i Reis. El primer cap de setmana de desembre, Els Llumets donen inici a les festes de Nadal i Reis, amb la programació tradicional: nadales, arribada del Patge Reial, concert de Nadal, revetlla de Cap d’Any i Cavalcada de Reis. Exposicions de pintura, fotografia, col·leccionisme…, al llarg de tot l’any.
POLÍTICA DE SUBVENCIONS Per conservar les diferent manifestacions culturals de Menorca, pensem que és molt important una bona política de subvencions. Exemples de subvencions del Consell Insular: Ajuda econòmicament a les actuacions del programa Menorca música i teatre i també ajuda a la xarxa d'espais escènics de Menorca per a la contractació d'espectacles professionals d'arts escèniques.
Propostes de millora:
En relació a l’energia: Instal·lacions de tancaments aïllants. Instal·lacions d’elements protectors de la radiació solar. Canvi de l’enllumenat de l’establiment. Adequació de la potencia contractada. En relació a la mobilitat: Creiem que Maó, hauria de tenir més aparcaments per a bicicletes. Per que només n’hi ha per pocs llocs, i en trobés un o dos per cada banda.. Hauria de tenir més carrils bici per a les zones més perilloses, perquè la gent de totes les edats puguin accedir a llocs principals com els espais públics de Maó. En relació a la recollida de fems: creiem que a la ciutat de Maó no hi ha prou informació per als ciutadans sobre els tipus de residus contenidors de reciclatge, ni d’oli. Els contenidors de color marró, molta gent desconeix el seu origen.
CONCLUSIÓ •La nostra illa té un bon punt de partida, ja que hi ha moltes coses en marxa com el projecte de fibra òptica, la protecció als artesans, les activitats culturals, els passos donats en mobilitat i el fet de ser Reserva de la Biosfera que ens ha garantit la qualitat del nostre medi ambient. •A les propostes ja hem comentat aspectes que s’haurien de millorar com la senyalització,la mobilitat, la rehabilitació d’edificis, barreres arquitectòniques, energies renovables...i seria fantàstic que la UNESCO acabés declarant Patrimoni de la Humanitat la cultura Talaiòtica de Menorca. •També pensem que a Menorca, tot i que se celebren diverses activitats culturals durant tot l’any, s’haurien de fomentar les festes i manifestacions culturals a l’hivern, per tal de fomentar la desestacionalització.
•Ja sabem que ara, precisament, no és molt bona època per fer les inversions que requeririen aquestes millores; tot i així, hi ha alguns requisits dins la “filosofia Slow”,com per exemple, el referit a l’amabilitat del tracte entre ciutadans i de cara als turistes, que malgrat nosaltres no l’hem pogut tractar, sí que considerem que podria ser un tret d’identitat per la nostra illa i que no requeriria de gaire despesa monetària, només de ganes i voluntat. •Per tant, i per finalitzar, considerem que el projecte de proposar Menorca com a illa SLOW té l’avantatge que engloba tots els aspectes positius que tenim a l’illa, molts més que el de Reserva de la Biosfera, i que serviria com a marca pròpia i com a reclam per als turistes interessats en alguna cosa més que el model fins ara explotat de “ sol i platja”.