TARRACO VIVA 2014 cat by Rafael López-Monné

Del 5 al 25 de maig

2014

PVP 3â&#x201A;Ź

CAT

sumari SALUTACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 02 HOSPES AVE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 03 2014 BIMIL·LENARI DE LA MORT D’AUGUST . . 05 Una edició especial del festival

JOAN VICENÇ SANTA ISABEL . . . . . . . . . . . . 07

In Memoriam

ELS COLORS D’AUGUST . . . . . . . . . . . . . . . . 09 La policromia de l’estàtua d’August de Prima Porta

ELS ESPAIS DEL FESTIVAL . . . . . . . . . . . . . . 13 Nous espais per a una edició especial

El món d’AUGUST . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Activitats especials per commemorar el bimil·lenari

GEnT d’AUGUST . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Familiars i amics, l’entorn del príncep

AUGUST I TÀRRACO . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Quan Tàrraco va esdevenir capital de l’imperi

ESPAi dE TrobAdA . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 L’encontre entre el públic, especialistes i programadors

HiSTÒriA En imATGES . . . . . . . . . . . . . . . 73 Divulgació històrica audiovisual

mUSEUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 Les propostes dels museus del festival

FUnUS AUGUSTi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 El funeral de l’emperador

els Actes del FestivAl . . . . . . . . . . . . . . 87 ACTIVITATS PER FORMATS . . . . . . . . . . . . 146 SERVEI D’ATENCIÓ AL VISITANT . . . . . . . . . 155

Política i administració en el món romà

El servei Entrades i accés a les activitats Els espais: mapa de localitzacions / Trenet En cas de pluja

El PUny dE romA . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

INFORMACIONS D’INTERÈS . . . . . . . . . . . . 159

l’ArT dE mAnAr . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Les legions romanes, l’exèrcit més poderòs del món

El PlAEr, lES ArTS, lA diVErSió . . . . . . . . 41

Enamorats de la bellesa i les emocions intenses

El méS Enllà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Una societat religiosa, supersticiosa i molt tolerant

ViUrE Al diA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 La vida quotidiana a les ciutats romanes

La botiga del festival Empreses de guies Tàrraco a Taula Xarxes socials

CRÈDITS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163

Agraïments i entitats col·laboradores

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS

Alcalde de Tarragona

Amb ja setze edicions del festival Tarraco Viva, hem adquirit experiència i hem consolidat una de les convocatòries més excepcionals de la nostra ciutat. Aquest mèrit no és només de l’Ajuntament, que aposta fortament i decididament per un producte que dóna valor afegit a una ciutat històrica i monumental. També és mèrit de la societat tarragonina, especialment dels grups de reconstrucció que des del primer dia s’ho van prendre com un repte rigorós i gairebé professional. La proposta, inevitablement, ha crescut en prestigi i en qualitat. Avui té una excel·lent acollida per part d’un públic exigent, ja sigui de casa o vingui de qualsevol racó de la rosa dels vents. L’esplendor de Tarraco Viva es projecta també a Europa, perquè és un dels festivals de reconstrucció històrica més reeixits i més coneguts, fins al punt que ha inspirat d’altres festivals arreu de la geografia. El bimil·lenari de la mort d’August s’erigeix com a distintiu de la Tarraco Viva del 2014. La nostra ciutat no seria la mateixa si

aquest insigne personatge, que va fundar l’imperi més sòlid de l’antiguitat clàssica, no hi hagués viscut. Gràcies a l’emperador August, poetes com Virgili, Florus i Horaci van situar Tarragona en el món literari, pels segles dels segles. D’altra banda, l’estada d’August a Tàrraco amb motiu d’una llarga convalescència ens inspira amb un acte central al voltant de l’Ara Pacis i una cloenda sobre l’enterrament d’August. Vint dies i una munió de gairebé 800 actes que es perllongaran en tres setmanes pletòriques de conferències, gastronomia, fires, amb la presència de museus i reconstruccions històriques que auguren l’èxit de convocatòria. Com a alcalde de Tarragona vull donar la benvinguda als espectadors i als grups de reconstrucció de fora. També vull agrair la complicitat, l’esforç i la feina feta pels tarragonins i tarragonines implicats, d’una manera o altra, amb Tarraco Viva.

BegoÑa Floria

Tinent d’alcalde de Cultura de Tarragona August moria el 19 d’agost de l’any 14 dC a la ciutat de Nola. Enguany, doncs, se celebra el bimil·lenari de la seva mort. El primer emperador havia nascut a Roma, un 23 de setembre de l’any 63 aC. Per a un tarragoní les dues dates són molt properes. La primera és la festa de Sant Magí i la segona la de Santa Tecla, els dos patrons de la ciutat. Casualitat? La història no ens ho explica, però vull pensar que es tracta d’un altre lligam entre el creador de l’Imperi romà i la nostra ciutat. August va viure dos anys a Tàrraco. Durant aquest temps la ciutat esdevingué, d’alguna forma, la capital d’un Imperi que no havia fet sinó engrandir-se des dels temps de les guerres púniques. Aquí l’emperador va rebre ambaixades de països llunyans com l’Índia. Des de Tàrraco es repensà el sistema administratiu de les províncies i amb la seva estada comença la monumentalització de la ciutat.

Commemorar aquest bimil·lenari, és commemorar les nostres arrels culturals i històriques. Una cultura i història que fa dos mil anys va tenir un dels seus moments més brillants. Per primer cop a la història del nostre Mare Nostrum, totes les seves riberes compartiren un espai comú on les mercaderies, les persones, les llengües i les idees podien viatjar d’una punta a l’altra com mai abans havia estat possible. Fa dos mil anys el món conegut va tenir una primera gran globalització, els resultats varen ser esplèndids, ciutats amb serveis públics; més de cent mil quilòmetres de carreteres, rutes fluvials i marítimes segures, aqüeductes, edificis termals i d’oci, una administració molt eficaç. Per tot això hem preparat una extensa programació que espero que us agradi. Benvinguts al festival Tarraco Viva, benvinguts a la ciutat de Tarragona.

HOSPES AVE benvinguda

us convidem a un viatge a l’antiga civilització romana • junts coneixerem els nostres orígens i compartirem la passió per la història • el passat ens descobrirà nous futurs • benvinguts al festival romà de tarragona! Enguany celebrem 15 anys de NEMESIS ARQ, grup de reconstrucció històrica de Tarragona i 20 anys d’ARS DIMICANDI, grup de reconstrucció històrica d’Itàlia

2014 Bimil·lenari de la Mort d’August una edició especial del festival

Què commemorem? L’èxit d’una civilització que encara avui es percep com la més brillant de la història de la Humanitat.

Un moment especialment brillant en la cultura de la Humanitat.

L’únic moment en la història del Mediterrani en què totes les seves riberes van estar unides i en progrés, com no ho havien estat mai fins aleshores.

Una primera idea d’Europa, basada en una xarxa de ciutats enllaçades per vies terrestres i marítimes entorn del Mediterrani.

La creativitat d’una cultura, la romana, que va esdevenir una civilització mediterrània.

Les arrels clàssiques i mediterrànies de Catalunya.

Pels antics, l’edat d’or, aquella que va existir en el temps en què Cronos/Saturn regnaven al cel, es caracteritzava per l’espontània abundància dels fruits de la natura, una general pacificació del món —en la qual els déus, els homes i fins i tot els animals s’abstenien de matar-se els uns als altres—, la pràctica espontània de la justícia i la devoció en tots els seus aspectes, en primer lloc en la relació entre la divinitat i el genitors.

durant més de quaranta anys, va incloure camps com l’organització militar amb la creació de campaments estables al llarg de les fronteres de l’Imperi, la reorganització estatal i provincial, la reforma de l’Estat romà en profunditat, l’urbanisme, l’art i la literatura, entre d’altres.

Gilles Sauron a Augusto e Virgilio. La rivoluzione artistica dell’Occidente e l’ara Pacis August va encaminar tota la seva tasca a fer real el retorn de l’edat d’or. Un període en què gràcies a la seva intervenció i la seva política, la pau, la justícia, la pietat, la dignitat i la virtut regnarien entre els homes. Va ser realment així? No exactament, però és innegable que la figura i l’obra política del primer emperador va significar, a grans trets, un dels períodes de la història de la humanitat en què més a prop s’ha estat d’una situació excepcional. Sense fax, ni telèfon, ni Facebook, ni Internet, ni tan sols sense una gran quantitat de funcionaris, August va transformar una República oligàrquica en descomposició en un nou sistema polític que, a grans trets, encara havia de durar uns quatre segles més. La seva obra de govern, que s’estengué

Mai el Mediterrani havia estat unit com aleshores i mai aquest mar va ser tan el centre de món com en aquell moment. Un centre del món plural de cultures, creences i lliure comerç. És significativa l’anècdota que cita Suetoni a La vida dels dotze Cèsars, en què explica que un dia “Navegava [August]a prop de la costa de Pozzuoli [al costat de Nàpols] quan els passatgers i mariners d’un vaixell d’Alexandria [Egipte] que estava a l’entrada del port varen anar a saludar-lo. Vestits de blanc, cenyint corones i cremant encens, l’ompliren de lloances i fent vots per la seva prosperitat exclamaren que per ell vivien i que a ell li devien la llibertat de navegació i tots els seus béns.”

Magí Seritjol

Director del festival TARRACO VIVA

La increïble habilitat d’un grup d’intel·lectuals, militars i homes de Lletres per aconseguir just el contrari de la famosa frase del Gattopardo, no es tracte “que tot canviï perquè tot pugui seguir igual”, sinó, curiosament, “que tot seguís oficialment igual per a justificar que ho havien canviat tot”. I també molt similar a la revolució tecnològica d’Apple i Microsoft; ho van fer tot un grup

AUGUST DE VIA LABICANA L’emperador com a pontifex maximus, Museu Nacional Romà al Palazzo Massimo alle Terme, Roma

de jovenets. El Senat no va ser extingit, va seguir existint durant quatre segles, però convertit en un simple decorat… Joaquín Ruiz de Arbulo Universitat Rovira i Virgili de Tarragona August va ser l’home adequat en el moment precís i ell en fou ben conscient i en va saber treure profit. Va introduir profundes reformes en tots els camps de l’activitat pública amb tan llarga volada que són a la base del nostre món actual. Isabel Rodà Universitat Autònoma de Barcelona L’època és molt més interessant que el personatge; és la de Virgili, Properci, Sèneca Pare; la d’un procés d’embelliment urbà sense comparatiu en el nostre àmbit; la d’un desenvolupament cultural molt productiu; i per damunt de tot, la d’una vida civicopolítica que avui valdria la pena tenir en compte en alguns aspectes. Antonio Monterroso Universidad de Córdoba August va comprendre que un imperi no es podia assentar només en força i en el culte personal, aspectes absolutament passatgers; va veure clar que per consolidar una idea, la de Roma, calia desenvolupar un programa cultural i social paral·lel al politicomilitar. Vet aquí, doncs, la protecció decidida i sempre vetllada de prop de Virgili, Horaci i Livi, tres clàssics de la literatura llatina; la promoció de les biblioteques; la creació de museus d’escultura en els jardins públics i privats; la monumentalització i transformació de l’arquitectura i l’espai urbà de la capital. Joan Carbonell Universitat Autònoma de Barcelona August és el “pacificador” a la manera dels herois clàssics, el que portà la pau i la prosperitat al poble romà, rere anys de convulsions i guerra civil. Estableix un nou ordre polític i social com mai abans havia existit, que s’estendrà amb força i de manera uniforme a tot aquell vast territori que conformava els dominis de Roma a finals del segle I aC. No tant brillant intel·lectualment com el seu pare adoptiu, Juli Cèsar, August —amb la seva esposa Livia, personatge principal en aquest esdevenir— va ser l’instigador intel·lectual de la renovació de la societat i de l’Estat, llavor de l’esplendor de l’Imperi romà durant anys. Mª Dolores Baena Museo Arqueológico de Córdoba 6

joan vicenç santa isabel in memoriam

L’estiu passat vam rebre amb consternació la notícia de la mort de l’amic i col·laborador Joan Vicenç Santa Isabel, “Juanvi” pels amics. Professor de Llatí a l’Institut Camp de Morvedre, impulsor entre d’altres iniciatives de la “Domus Baebia” i dels “Ludi Saguntini” a Sagunt (Pais Valencià), magnífics exemples d’iniciatives divulgadores de la cultura clàssica. Fou un incansable treballador en la tasca d’ensenyar i interessar el món acadèmic i els escolars, especialment, sobre el valor d’aquesta cultura. Habitual visitant del nostre festival, ja des de les primeres edicions, sempre que passava per Tarragona amb algun grup d’alumnes ens visitava a l’oficina del festival, i de les nostres converses sempre sortien idees per fer alguna nova activitat o millorar les ja fetes. Era també habitual que participés en algunes de les activitats d’algun dels grups del festival, així el recordem de lictor a la “Pompa Triumphalis”, de senador a “Senatus” o de legionari a “Legio”. El seu esperit alegre ha deixat petjada profunda en la cultura i la societat de la seva terra. El recordarem sempre amb l’alegria que el caracteritzava i amb l’esperit de col·laboració que sempre desprenia. Juanvi, xec, això no es fa.

in memoriam

Els colors d’august

la policromia de l’estàtua d’august de prima porta Jove, alt i fort, un déu amb aire marcial envoltat per xiprers vigila la muralla. Com si es tractés d’una poderosa teranyina el seu bronze atrapa qualsevol visitant del passeig arqueològic que hi passi pel davant. Es fa difícil que l’escultura d’August divinitzat no capti l’atenció que, sense que ho sembli, ens està reclamant des de dalt del pedestal. Imaginar com ho devia fer l’escultura original de l’August de Prima Porta a la vila de Llívia ens ha fet viatjar al passat. Si tanquem els ulls i intentem imaginar com devia ser una ciutat romana de l’antiguitat, sovint el passat de la Roma imperial se’ns presentarà amb un sol color, el blanc. Perquè blanc és com hem descobert aquest passat a museus i galeries de tot el món. Restes arquitectòniques, escultures, moltes d’elles de marbre, han arribat a nosaltres incompletes no només en la seva forma, han perdut el seu color. Reconstruir-lo i recuperar els seu cromatisme original, és també recuperar la manera en què els romans veien el món que els envoltava. El color a l’antiguitat és un llenguatge en si mateix, influïa en les seves vides, la seva legislació (lleis sumptuàries) i la seva societat. El color de la roba ens deia, entre moltes altres coses, la classe social a la qual pertanyia un ciutadà. Els colors terrosos tenyien el món de les classes populars, que vestien de lli i cotó, a la vegada que els blaus, vermells, rosats i daurats lluïen sobre les riques sedes que només l’emperador podia portar tenyides de porpra, fins al punt que si algú vestia aquest color era considerat un conspirador contra l’Estat. També podem dir que els romans ja “sentien els colors” que també agrupaven els seguidors d’una quadriga al circ com avui dia ho fan els membres d’una colla castellera. Els colors, per tant, omplien els carrers i els edificis dels romans: no solament les cases s’estucaven de colors terrosos, sinó que es decoraven amb pintures, s’omplien els seus murs d’anuncis publicitaris, i es pintaven altars en les cantonades i altres llocs determinats del carrer, com les que

segles després es poden veure a la Tarragona de dedicades a Santa Tecla o Sant Magí. Les escultures també estaven policromades: les de marbre amb colors naturalistes, i les de bronze, amb colors diferents propis del metall: així, per exemple, els llavis es feien amb un bronze amb més coure, per tant, més vermells. La força amb la qual escultura i pintura anaven unides al món antic, queda prou clara en la resposta recollida per Plini el Vell d’un dels millors escultors de l’època clàssica, el grec Praxíteles, el qual responent a quina era la seva escultura preferida va dir que qualsevol que hagués estat policromada pel pintor Nícies. Efectivament el valor que es donava a l’acabat en color era molt important, i s’arribava en ocasions a policromar amb materials rars i luxosos, quan no es cobrien d’or, fent que el cost dels materials per donar color superés de molt el de l’escultura. Per això mateix una escultura en marbre blanc seria vista com una peça inacabada i causaria rebuig als ulls dels romans. Tampoc podem entendre l’escultura sense pintura perquè representen dos aspectes d’una mateixa unitat. Els artistes-artesans grecs i romans buscaven en les seves creacions la mimesi, un artifici mitjançant el qual es representa l’aparença de les coses tal com ens diu Xenòcrates de Calcedònia i altres poetes hel·lenístics que es van dedicar a la crítica de l’art. Per aconseguir aquest objectiu el color i la forma han d’anar de la mà, tots els amants de la bellesa —filokaloi— ho sabien i August era un d’ells. L’emperador i la seva cort eren conscients del poder de la imatge, així podem imaginar l’encàrrec que l’emperadriu Lívia, un cop vídua i retirada a la seva vil·la ad Gallinas albas, fa als artífexs grecs que crearen aquest paradigma de la imatge imperial que coneixem com l’August de Prima Porta. Segurament amb un 9

afany tant de recordar la memòria del seu difunt marit, com de recalcar la seva condició de primera dona de l’imperi. En aquesta escultura es recordava la nova era que el govern d’August havia portat a Roma. Un futur que descriu la mateixa escultura en la rica simbologia de la seva cuirassa, un prometedor nou dia en què la pau i la prosperitat queden reflectides en el que podem dir que és un dels cartells electorals més antics de la història. Arran del treball d’arqueòlegs de finals del segle XIX i del passat segle XX, el color ha anat prenent importància en la recerca del passat i no han estat pocs els qui fins i tot han volgut reconstruir l’aspecte amb el qual els artistes i artesans acabaven els fòrums, temples i escultures que omplien el seu món. L’escultura de l’Emperador August divinitzat no és cap excepció, des del moment de la seva troballa el seu marbre presenta restes de policromia que, per desgràcia, l’habitual neteja va deixar reduïda a unes lleus restes de pigment.

pàg. 8 — Bust d’August preparat per MV Arte a partir de la còpia en bronze de l’August de Prima Porta, situada al passeig Arqueològic de Tarragona

Arran de l’acurada analítica realitzada sobre l’original pels químics dels Museus Vaticans, el Taller de restauració i belles arts MV ARTE s’ha embarcat en un ambiciós projecte: treure els colors a l’August de Prima Porta. Es pretén amb aquest projecte esbrinar com era l’ofici de pintor i policromador de l’antiguitat grecoromana, patrimoni immaterial gairebé perdut i fossilitzat en els actuals policromadors de la imaginària religiosa. La realització d’aquesta policromia ha estat possible gràcies a tota una investigació prèvia sobre procediments i tècniques comparades, basades en paral·lels estilístics de època grecoromana. Tot això ens ha generat una proposta de la imatge que devia presentar en el seu dia l’August de Prima Porta, resultat que volem compartir amb tots vosaltres en aquesta edició especial del Festival. Jesus Mendiola Puig, Emma Zahonero Moreno i Julio Villar Robles

Proves de policromia de l’estàtua d’August a l’estudi de MV Arte

Hugo Prades

on foot

Rafael López-Monné

de ferradura

guies per a caminants curiosos

El gran epigrafista Geza Alfoldy parlava de Tàrraco com una ciutat oberta, a semblança de Roma, un indret atractiu per a gents vingudes d’Hispània i de tot l’Imperi. Tàrraco oferia possibilitats de prosperar, un clima amable i una societat hospitalària, en definitiva, un lloc on viure bé. Aquesta guia, A peu per Tàrraco, vol apropar-vos a aquesta gran urbs romana i seran personatges reals, que hi van viure, els qui us la presentaran i us acompanyaran pel seus voltant, pel seu ager.

Sara

Prades

de ferradura

guides for curious walkers

The great epigraphist Geza Alfoldy spoke of Tarraco as an open city, similar to Rome, a place of attraction for people from all over Hispania and the rest of the Roman Empire. Tarraco offered opportunities to prosper, a pleasant climate and a hospitable society; in short, it was a place in which you could live well. This guide, On Foot in Tarraco, aims to bring you closer to this great Roman urbs in the company of real people who lived here during that period. They will introduce you to their city and accompany you as you get to know it and its surrounding countryside or ager.

de ferradura

guies per a caminants curiosos

Sara

Tárraco

por

itinéraires et randonnées

Hugo Prades, Tarragona 1968 El gran epigrafista Geza Alföldy hablaba de A versatile illustrator, he has worked for Tárraco como una ciudad abierta, a imagen advertising agencies in Valencia and Bary semejanza de Roma, un lugar atractivo celona. Returning to Tarragona, with his para gentes venidas de Hispania y de todo style fairly well defined, he began to reel Imperio. Tárraco ofrecía posibilidades de ceive commissions for historical illustraprosperar, un clima amable y una sociedad tions and over the years this has become hospitalaria, en definitiva, un lugar donde one of his great passions. He is known vivir bien. Esta guía, A pie por Tárraco, quieabroad for his jigsaw puzzles, which he re acercarse a esta gran urbs romana y serán has produced for more than ten years for personajes reales, que vivieron en dicha ciua German company. He currently works dad, los que se la presentarán y le acompafor publishers and museums illustrating ñarán por sus alrededores, por su ager. children’s stories, mediaeval castles and, as in this case, Roman Tarraco. Tenemos la esperanza de que esta guía conhttp://hugopradesilustrador. tribuya -humildemente, claro- a ofrecer una blogspot.com.es nueva idea de ciudad y de territorio basada en lo mejor de su pasado, y a poner de manifiesto todo lo que compartimos los herederos de laBarcelona gran civilización clásica que Sara Sans, 1974 surgió del Mediterráneo, como por ejemplo A journalism graduate from the AutonoTárraco. mous University of Barcelona in 1996, in 1997 she joined the editorial staff of La Vanguardia newspaper in Tarragona and has been its correspondent since 2004. Before that she worked at the Diari de Tarragona newspaper and Radio 4. She was also the correspondent for RAC1 radio from the time it began transmission to 2004. She contributes to other publications, including Descobrir Catalunya and the journal Alfa (published by the Spanish Rafael López-Monné Sans Nuclear Safety Council). She is co-author of the book Tarraco Viva (Arola Editors, 2008) and La represa democràtica. 30 anys d’eleccions municipals a Tarragona (The return to democracy. 30 years of municipal elections in Tarragona (Tarragona City pour Council, 2009). Guides promeneurs curieux

paseos y excursiones

Hugo Prades, Tarragone 1968 Illustrateur polyvalent Il a travaillé pour des agences de publicité à Valence et à Barcelone. À son retour à Tarragone, il a commencé à recevoir des commandes d’illustration historique. Ce domaine est devenu, quelques années plus tard, l’une de ses grandes passions. En-dehors du pays il est connu pour ses casse-têtes, activité qu’il réalise depuis plus de 10 ans pour une entreprise allemande. Il travaille actuellement pour des maisons d’édition et des musées, en tant qu’illustrateur de contes pour enfants, de châteaux du moyen-âge ou comme dans ce cas, de la Tarraco romaine. http://hugopradesilustrador.blogspot.com.es

por Tárraco

walks and excursions

Hugo Prades, Tarragona 1968 Le grand épigraphiste Geza parlait Camino deAlfody herradura m 1a Camino tradiciopolivalent. treballat a de animales de herrade Il·lustrador Tarraco comme ville nal d’une que Ha permite elouverte, paso València i Barcelona per agències de comme Rome, d’un endroit attachant pour y arreos, pero no dura cargados con alforjas Un cop tornade a Tarragona if De Herradura Coleclespublicitat. gens venant de l’Hispanie et de el paso carros. 2a tout amb l’estil prouoffrait definit liguías comencen a de l’Empire. Tarraco des possibilités ción de para caminantes curiosos que encarregar treballs d’il·lustració hisprospérer, un climat agréable une société edita Arola et Editors. Están pensadas para pertòrica convertint-se, tard, hospitalière, en définitive, unmés lieu où il andar y saber por sonas anys a quienes les gusta en una de lesCeseves grans passions. faisait bon vivre. guide, À pied à Tarraco, dónde andan, para personas a quienes les del país és conegut pels viseFora à vous familiariser avec cette seus grande divierte conocer, para caminantes que no trencaclosques, activitat que realitza urbs romaine. Desnecesitan personnages qui batir réels, más récords que los de la des de fa més anys per unaet emy vécurent, vousdepropia la10présenteront vous satisfacción. La colección De Ferrapresa alemanya. Actualment treballa accompagneront aux alentours, dansa descubrir son dura quiere ayudar espacios, rinper(agglomération). a editorialscones i museus il·lustrant ager y paisajes de los territorios de lengua contes infantils, catalana castells medievals a aquellaso,personas que quieren comespérons en aquest Tàrraco roma- de Nous quecas, ce la guide contribue, hacerlo a pie y pausadamente. na. http://hugopradesilustrador.blogsfaçon modeste, bien sûr, à vous apporter pot.com.es une nouvelle perspective de la ville et du territoire, fondée sur le meilleur de son passé, à mettre en relief tout ce que nous SaraetSans, Barcelona 1974 partageons, nous les héritiers de la grande Llicenciada en Periodisme per la dans Uni- la civilisation classique qui naquit versitat Autònoma de Barcelona l’any Méditerranée. Le meilleur de Tarraco. 1996. S’incorpora a la redacció de La Vanguardia a Tarragona l’any 1997 i des del 2004 n’és la corresponsal. Abans havia treballat al Diari de Tarragona i a Radio 4 i també va ser corresponsal de RAC1 des de l’obertura d’aquesta emissora i fins al 2004. Collabora amb altres publicacions, com Descobrir Catalunya, i puntualment (editadaLópez-Monné pel Consejo Hugo Sans a la revista AlfaRafael de Seguridad Nuclear). És coautora del llibre Tarraco Viva (Arola Editors, 2008) i de La represa democràtica. 30 anys d’eleccions municipals a Tarragona (Ajuntament de Tarragona, 2009).

Il a eu le privilège de photographier des paysages extrêmes, des glaciers s’enfonçant dans la mer au canal de Beagle à des horizons vus à 8 000 mètres d’altitude, mais il espère encore trouver la fée qui lui concèdera trois souhaits : Le premier, la paix dans le monde (ça, il l’a copié) ; le deuxième est inavouable et le troisième, pouvoir voyager dans le passé avec un appareil-photo (et revenir, bien sûr). Avant que ses souhaits ne se réalisent, il continuera à travailler pour raconter des histoires qui parlent de paysages, de chemins, de fêtes et d’humanité. Il ne conçoit pas la vie sans passion, sans enthousiasme et sans beauté. Il fait de son mieux pour transmettre de petites touches de ses passions dans son travail. http://blogs.descobrir.cat/vistes/@lopezmonne

Tarraco

Hugo Prades

Sara Sans, Barcelone 1974

a pie

in Tarraco

per Tàrraco

a peu

It is our modest hope that this guide will contribute to establishing a new idea about the city and its territory, based on the best of its past and emphasising the qualities of everything we share as heirs to the great classical civilisation that, like Tarraco, arose from the Mediterranean.

Rafael López-Monné, Tarragone 1964

Rafael has had the privilege of being able to photograph extreme landscapes, from glaciers that reach down to the sea in the Beagle Channel to horizons from altitudes of 8,000 metres, but he is still searching for the genie willing to grant him his three wishes. The first wish is peace in the world (he has been copied with that one); the second is unmentionable; and the third is to be able to travel back in time with a camera (and come back, of course). Until that happens, he will continue to work on telling us stories about landscapes, paths, festivals and humanity. He cannot understand life without passion, enthusiasm and beauty; and he tries, as much as he can, to transmit sparks of these obsessions with his work. http:// blogs.descobrir.cat/vistes/@lopezmonne

à pied

passejades i excursions

Rafael López-Monné, Tarragona 1964

à Tàrraco

The great epigraphist Geza Alfoldy Chemin muletierspoke m 1.ofChemin traditionnel Tarraco as an openpermettant city, similarleto passage Rome, a d’animaux ferrés place of attraction chargés for people all et over de from paniers de harnais, mais pas Hispania and the rest the Roman de of charrettes. 2. Empire. f De Ferradura Collection Tarraco offered opportunities to prosper, a de guides pour promeneurs curieux, éditée pleasant climate and society; para hospitable Arola Editors. Cesinguides sont conçus short, it was a placepour in which you could live des personnes qui aiment la marche well. This guide, OnetFoot Tarraco, aims to qui in sont curieux d’apprendre, besoin de bring you closer to battre. this great urbs De in Ferradura vise à La Roman collection the company of real people who lived here faire découvrir des espaces, des sites et des during that period.paysages They willdes introduce youde langue catalane territoires to their city and accompany you as qui you get aux personnes aiment prendre leur to know it and its temps. surrounding countryside or ager.

Sara Sans

Tarraco

Ha tingut el privilegi de fotografiar paisatges extrems, des de les glaceres arribant al mar al canal Beagle a horitzons des de 8.000 metres, però encara espera trobar la fada que li ha de concedir els tres desitjos. El primer, la pau al món (això s’ho ha copiat); el segon, és inconfessable, i el tercer, poder viatjar al passat amb una càmera (i tornar, és clar). Mentre no arriben, continuarà treballant per explicar històries que parlin de paisatges, camins, festes i humanitat. No entén la vida sense passió, entusiasme i bellesa; i procura, tant com pot, transmetre espurnes d’aquestes obsessions en el seu treball. http://blogs.descobrir.cat/ vistes/ @lopezmonne

à pied

on foot

a peu

Tàrraco

per

Rafael López-Monné, Tarragona 1964

de ferradura

Le grand épigraphiste Geza Alfody parlait de Tarraco comme d’une ville ouverte, comme Rome, d’un endroit attachant pour les gens venant de l’Hispanie et de tout l’Empire. Tarraco offrait des possibilités de prospérer, un climat agréable et une société hospitalière, en définitive, un lieu où il faisait bon vivre. Ce guide, À pied à Tarraco, vise à vous familiariser avec cette grande urbs romaine. Des personnages réels, qui y vécurent, vous la présenteront et vous accompagneront aux alentours, dans son ager.

Sara Sans

Titulaire d’une maîtrise en journalisme à l’Université autonome de Barcelone en 1996. Elle a rejoint la rédaction de La Vanguardia à Tarragone en 1997, et elle en est correspondante depuis 2004. Elle avait auparavant travaillé pour le Diari de Tarragona et pour Radio 4, et elle a également été correspondante de RAC1 depuis l’ouverture de cette station jusqu’en 2004. Elle travaille en collaboration avec d’autres publications telles que Descobrir Catalunya, et de façon ponctuelle avec la revue Alfa (éditée par le López-Monné Conseil de sécuRafael rité nucléaire). Elle est coauteur du livre Tarraco Viva (Arola Editors, 2008) et de La represa democràtica. 30 anys d’eleccions municipals a Tarragona (La reprise démocratique. 30 ans d’élections municipales à Tarragone) (Mairie de Tarragone, 2009).

Hugo Prades

de herradura

guías para caminantes curiosos

El gran epigrafista Geza Alföldy hablaba de Tárraco como una ciudad abierta, a imagen y semejanza de Roma, un lugar atractivo para gentes venidas de Hispania y de todo el Imperio. Tárraco ofrecía posibilidades de prosperar, un clima amable y una sociedad hospitalaria, en definitiva, un lugar donde vivir bien. Esta guía, A pie por Tárraco, quiere acercarse a esta gran urbs romana y serán personajes reales, que vivieron en dicha ciudad, los que se la presentarán y le acompañarán por sus alrededores, por su ager.

Els espais del festival

nous espais per a una edició especial EL RECINTE FIRAL El Recinte Firal del Palau de Congressos es converteix, aquesta edició, en un centre cultural dedicat a August i la seva època, on es realitzaran més de 250 actes. La recreació AUGUST, EL PODER DE LA MÀSCARA serà, enguany, l’activitat central del festival, on s’anirà desvetllant i descobrint aspectes de la seva vida personal i familiar, la seva obra política, la seva visió de Roma i del món. La reproducció a escala de l’ARA PACIS, així com de l’escultura d’AUGUST DE PRIMA PORTA, formaran part, amb altres reproduccions, de l’Exposició AUGUST, UNA CIVILITZACIÓ MEDITERRÀNIA que, en format de visites comentades, ens acostaran a l’època del primer emperador. Els centres educatius que ho desitgin, podran participar en una activitat de recreació de caire participatiu, AUGUST AL TEU GUST, reservant la seva visita a l’Oficina del festival. CAMP DE MART A més de les recreacions històriques, el segon cap de setmana, el dissabte 17, durant tot el dia, i el diumenge 18 durant tot el matí, programem el PUERI FESTIVAL TARRACO VIVA, amb tallers i activitats de recreació adreçades al públic familiar, on els petits podran participar en les activitats pensades per a ells. Alhora, també trobareu activitats al voltant de la GASTRONOMIA que ens permetrà fer un viatge a l’antiga civilització romana a través del paladar. Tallers de recreació de menjar i vi, xerrades i presentacions de productes que ja es trobaven a les cuines romanes. Podrem fer un aperitiu i degustar les “tapes” de recreació a la CAUPONA, elaborades pels restaurants de l’Associació Tàrraco a Taula. El darrer cap de setmana, divendres 23, dissabte 24 i diumenge 25, és el de les FIRES i TROBADES: Roma als Mu-

seus del Món (Museus i Jaciments romans), Fòrum Tàrraco (empreses de divulgació del patrimoni), Nundinae (Fira de programadors) i Artífex (demostracions dels artesans de rèpliques de peces arqueològiques) a més de les activitats de recreació programades. ESPAIS PATRIMONI MUNDIAL Com és habitual, s’han programat activitats del Festival a la major part del espais de Tàrraco declarats Patrimoni Mundial: a l’Amfiteatre, al Fòrum Provincial-Pretori romà, al Circ, a les Muralles i al Fòrum de la Colònia. L’AGER El Festival té una profunda vocació de territori i reivindica les relacions de l’URBS amb el seu AGER. Des de fa anys se celebren activitats a Constantí (a la vil·la romana de Cencelles, Patrimoni Mundial), a Altafulla (davant la vil·la romana del Munts, Patrimoni Mundial) i a Cambrils (a la vil·la romana de la Llosa). Enguany celebrem la incorporació per primera vegada de dos nous espais: el Priorat i Salou (a la vil·la romana de Barenys). Ambdós estaran vinculats a la divulgació del món del vi en el món clàssic; els aspectes religiosos d’una banda i els de la producció de l’altra. NOVETATS DEL FESTIVAL Aquest any el festival és especial. Hem demanat a tots el participants que presentessin propostes sobre el tema d’August i la seva època. Quasi la totalitat de les activitats són de nova creació i estan pensades per a aquesta edició. Per això aquest any no trobareu l’etiqueta NOU o NOVETAT al costat de les activitats del programa. Agraïm a tots els grups i persones que realitzaran activitats el treball i l’esforç que això ha comportat. 13

— AUGUST —

El món d’AUGUST activitats especials per commemorar el bimil·lenari

Activitats al recinte firal •

imatge i poder · el govern l’ara pacis · l’eneida · la religió l’arquitectura · els mapes…

AUGUST DE PRIMA PORTA Còpia en bronze situada al passeig Arqueològic de Tarragona

L’ARA PACIS augustae

un monument a la pax romana

Cum ex Hispania Galliaque, rebus in iis provincis prospere gestis, Romam redi, Ti. Nerone P. Qintilio consulibus, aram Pacis Augustae senatus pro reditu meo consacrandam censuit ad campum Martium, in qua magistratus et sacerdotes virginesque Vestales anniversarium sacrificium facere iussit.

els enemics de Roma tal com podem llegir al discurs amb què el líder caledoni Calgaco arenga les seves tropes just abans d’entrar en combat contra Agrícola a Britània ubi solitudinem faciunt, pacem apellant (allà on ho arrasen tot, ho anomenen Pau).

Res Gestae, 12,2

La inauguració (inauguratio) de l’Ara Pacis fou el 30 de gener del 9 aC, curiosament (o potser no tant) el dia de l’aniversari del naixement la seva esposa Lívia. El fet més destacable, i que ens mostra en bona part la importància simbòlica de l’Ara, és el fet que s’instaurà anualment un sacrifici en què participessin “magistrats, sacerdots i verges vestals”, vinculant així l’Estat romà a la seva gran obra, la Pau Augusta; és a dir, a ell i en un sentit més ampli, a la seva família.

“Quan vaig tornar a Roma d’Hispània i la Gàl·lia, després d’haver resolt amb èxit les empreses en aquestes províncies, durant el consolat de Tiberi Neró i de Publi Quintili, el Senat va acordar que calia consagrar en honor del meu retorn, un altar a la Pau Augusta junt al Camp de Mart, i va disposar que els magistrats, sacerdots i verges Vestals hi celebressin un sacrifici cada any.” La motivació de l’Ara Pacis Efectivament, tal com ens explica August amb les seves pròpies paraules, l’altar dedicat a la Pau Augusta va ser dedicat pel Senat, el 13 aC, després de “resoldre amb èxit les empreses a Hispània i la Gàl·lia”. Aquestes empreses a les quals ell es refereix d’una manera tan vaga són, de fet, la plena conquesta de la península Ibèrica, amb la resolució de les guerres càntabres, i la difícil pacificació de la zona alpina, dues “empreses” d’una transcendència que ultrapassava la simple victòria militar, ja que per primera vegada, tot l’Imperi Romà (és a dir, tot el territori dins dels limes) es trobava pacificat. Aquest fet va provocar que per tercera vegada a la història de Roma es tanquessin les portes del Temple de Janus (RG, 13). Tanmateix s’ha de fer notar, i tal com el mateix August ens relata quan comenta aquest fet, que la Pau tal com l’entenien els romans i a diferència de nosaltres, no s’aconseguia per l’absència de guerra o violència sinó per la derrota total dels enemics: Cum per totum imperium populi Romani terra marique esset parta uictoriis pax… (…la Pau s’hagués aconseguit amb victòries, per terra i mar, en tota l’extensió dels dominis del poble romà…). La mateixa visió la tenien

El significat de l’Ara Pacis L’Ara Pacis commemora la Pax Augusta com a inici del saeculum aureum, o segle d’or, inaugurat per August. Tanmateix, el missatge és més complex i no es pot aïllar del context històric en què es fa. Així, no s’ha d’oblidar que des que va començar el segle I aC, a part de les nombroses guerres d’expansió de Roma i de les Guerres Socials contra els seus aliats, Roma va patir fins a tres enfrontaments civils, Sul·la contra Màrius, Cèsar contra Pompeu i molt més recentment Octavià August contra Marc Antoni, per molt que aquest últim es vulgui veure com una guerra contra Egipte. És en aquest context de quasi perpètua inestabilitat que el missatge de la Pau i la Prosperitat que porta August, que pretén justificar i alhora legitimar el seu Principat, pren una importància capital. Però, com hem dit, és un missatge més complex alhora que ple de matisos. En la processó hi ha representat l’estat romà, els magistrats i els quatre col·legis sacerdotals, alhora que el propi August amb tota la seva família. El missatge és clar i entenedor: gràcies a ell, com a director de l’Estat, com a Princeps (el primer) s’ha aconseguit la Concordia Ordines, és a dir, l’harmonia august

de l’Estat romà després de tant de temps de turbulències, però alhora dóna a entendre que aquesta situació no serà conjuntural ja que darrera d’ell hi ha la seva família, en definitiva els seus hereus, que perpetuaran la bona tasca de govern de Roma. Al mateix temps justifica la seva elecció com a Princeps en la mateixa història de la ciutat de la qual els seus avantpassats en formen part (panells d’Enees i la Lupercalia) i en presenta el gloriós futur (panells de Roma i Pax). Aquest missatge s’emfatitza amb la idea clara i senzilla que l’ordre, és a dir, ell i els seus, afavoreixen l’abundància infinita que veiem en les representacions vegetals, però avisa alhora dels

perills que hi poden haver si no hi ha un bon “jardiner”. Tot això ho farà amb una estructura que recorda la tradició romana i que, per tant, reivindica els valors tradicionals, però en marbre, molt més durador, i amb una forma nova i més espectacular, de tradició grega, que magnifica i alhora emfatitza el valor del missatge que aspira a ser etern. En definitiva, hem d’entendre l’Ara Pacis com la consolidació d’un pacte entre August i Roma en el qual a canvi de la seva direcció, i dels seus en el futur, Roma entrarà en una eternitat daurada.

David Vivó Universitat de Girona Text de l’exposició “August, una civilització Mediterrània”

ARA PACIS Monument commemoratiu de la pau d’August. Roma pàg. 16 — ARA PACIS

Monument commemoratiu de la pau d’August. Roma

pàg. 19 — VASOS APOL·LINARS O VASOS DE VICARELLO Museu Nacional Romà, Roma

Mapes, Tàbules i vasos

conèixer el món per administrar la pau

L’Orbis Terrarum Pictus Marc Vipsani Agripa, el fidel company d’August, almirall de la seva flota en Actium i segon home en importància del principat, va ser un gran geògraf, a més de militar i polític. Agripa manaria pintar en un dels pòrtics de Roma una tàbula o descripció pictòrica de tot el món conegut, l’Orbis Terrarum Pictus, amb la Terra dividida en tres continents (Europa, Àfrica i Àsia) i 24 regions (parts), totes elles proveïdes de dimensions en longitud i latitud. La Tàbula de Peutinger L’Orbis Pictus s’ha perdut però la Biblioteca Nacional de Viena custodia la denominada Tàbula de Peutinger, un rètol o volum de pergamí compost per onze fulles unides de 34 x 60 cm amb una longitud total conservada de 6,82 m. Mostra tot el món conegut en l’Antiguitat Clàssica des de l’oceà Atlàntic fins a Ceilan i l’Índia, amb els tres continents d’Europa, Àfrica i Àsia, mars i illes dibuixats, retolats i acolorits entorn de Roma i el Mediterrani. Aquest mapa del món va ser dibuixat el segle IV dC i copiat de nou el segle XII, però amb tota seguretat s’inspira en aquell món pintat per ordre d’Agripa. Inclou l’esment de 600 províncies i regions romanes, nacions i pobles estrangers, i anota amb precisió 3.000 ciutats unides per 70.000 milles romanes de calçades, és a dir, més de 100.000 km, amb distàncies mesurades amb precisió sorprenent en un marc geogràfic molt esquemàtic però comprensible que dibuixa i anomena mars, serralades, boscos, rius i llacs. S’ha considerat per això, que és una plasmació gràfica de l’anomenat Cursus Publicus, el servei oficial de comunicacions i correu de l’Imperi Romà. De Cadis a Roma Són quatre vasos cilíndrics de plata que imiten la forma de les pedres mil·liars, trobades el 1852 a Bagni de Vicarello, un establiment termal situat al costat del llac Bracciano,

30 km al nord de Roma. Tots quatre porten les seves parets cobertes per inscripcions incises, totes diferents, però que indiquen en la seva coronació que contenen l’itinerari entre Gades (Cadis) i Roma. A les bases s’anota la distància total entre ambdues ciutats, 1840 milles romanes, aprox. 2.723 km. En el cos central dels gots, ordenades en llistes verticals separades per columnes, apareix la llista de 106 mansions (ciutats i parades de postes) que el viatger hauria de trobar al final de cada jornada de marxa, amb les distàncies respectives entre elles. Els quatre vasos, datats en l’època d’August i Tiberi (27 aC – 20 dC), mostren canvis en la ruta a mesura que s’anaven executant noves obres. El viatger podia comprar un d’aquests gots en el moment d’emprendre un llarg viatge com una autèntica “guia de carreteres” revisada i posada al dia. Segons aquests gots, el viatge per terra entre Gades i Roma utilitzant les calçades romanes durava tres mesos i mig (106 jornades), amb una mitjana diària de 26 km. Joaquín Ruiz de Arbulo

Universitat Rovira i Virgili de Tarragona august

a — ARA PACIS Monument commemoratiu de la pau d’August. Roma

b — AUGUST DE PRIMA PORTA Museus Vaticans, Roma

c — MILITES ET CAEMENTERIIS, Soldats i Constructors Reproducció de la Taula de Peutinger. LEGIO I GERMANICA

d — Temple de Mars Ultor Fòrum d’August a Roma

El món d’AUGUST

índex d’activitats AUGUST

El poder de la màscara

Recreació històrica

AUGUST

Una civilització mediterrània

Un monument per a un imperi

L’August de Prima Porta

Vine a conèixer l’emperador de Roma

Una llavor de l’estat del benestar

Un nou déu per a una nova era

La política per damunt de tot

L’ara pacis

El fòrum d’august

La roma de marbre

Xerrada

Recreació històrica

EL LLEGAT D’AUGUST

Xerrada

Recreació històrica

DEO AUGUSTO

L’ESTADA D’AUGUST A TàRRACO

Xerrada

activitat escolar

PRAEFECTURA ANNONARIA

Xerrada

Visita comentada

August al teu gust

ELS VASOS DE VICARELLO i LA TÀBULA DE PEUTINGER Xerrada

Visita comentada

IMATGE I PODER

Xerrada

Visita comentada

ARA PACIS AUGUSTAE

L’ENEIDA

LA FAMÍLIA D’AUGUST

XERRADA

Xerrada

august

— ge nt d’august —

GENT D’AUGUST familiars i amics, l’entorn del príncep

monòlegs des de l’antiga roma •

livia drusila · tiberi · júlia mecenes · antonia minor…

Júlia, la filla d’August Mercè Rovira

a — ARA PACIS Monument commemoratiu de la pau d’August. Roma

b — CAIUS BAEBIUS, Sevir Augustal Un nou ric. Alex Manríquez

c —SEQVERE ME! Prostitució a Roma, Thaleia (Tarragona)

d — Júlia, la filla d’August Mercè Rovira

ASSUMPTES de família

quan els afers familiars esdevenen política d’estat

En l’ambient de la classe senatorial del final de la república, l’ambient que va viure August com a fill d’un senador d’origen plebeu de Velletri, les segones noces i els divorcis eren a l’ordre del dia. Sigui en el primer cas per les moltes morts provocades pels parts o sigui en el segon cas per millorar les aliances de classe (negocis inclosos) o el manteniment de les fortunes familiars en un ambient proper, els matrimonis formaven part dels assumptes importants de les famílies poderoses.

de la seva germana Octàvia; eren, per tant, cosins germans. Un cop vídua, la va tornar a casar amb el seu amic íntim i gran col·laborador polític, Marc Vipsani Agripa. D’aquest segon matrimoni, la filla de l’emperador tingué tres fills: Gai Cèsar, Luci Cèsar, Agripa Pòstum; i dues filles: Júlia i Agripina (futura mare de l’emperador Calígula). Els dos primers fills, un cop mort Marcel (fill d’Octàvia i primer marit de Júlia) foren els escollits per heretar el seu avi. Malauradament, però, tots dos van morir molt joves.

Casaments entre cosins i cosins germans eren habituals, així com les adopcions per interessos de classe i de negocis. Recordem que el mateix August va ser adoptat com a fill pel seu tiet-avi Juli Cèsar. Aquesta adopció el va convertir a tots els efectes jurídics —amb canvi de cognoms inclòs—, en fill del gran general i cònsol de la república tardana. Marc Antoni, per menysvalorar la vàlua del jove Octavi, digué públicament que aquest ho devia tot al seu nom, el nou, és clar, ja que després de l’adopció canvià el seu nom de Gai Octavi Turrià pel de Gai Juli Cèsar filius.

Quan Júlia enviudà d’Agripa, August la va tornar a casar, aquest cop amb el futur emperador Tiberi, el seu fillastre i, per tant, germanastre de Júlia. Tiberi era fill del primer matrimoni de Lívia Drusil·la. Era un pas més per fer de la gens Clàudia part integrant de la família imperial. De fet seria Tiberi qui finalment, i un cop adoptat formalment pel mateix August, el succeirà a la seva mort.

Un cop assumit el poder personal absolut, encara que matisat per la funcionalitat de les diferents magistratures, August va començar a prendre decisions en el camp dels enllaços familiars. La futura herència d’un Imperi, bé valia prendre’s seriosament amb qui es casava cadascú. Ja abans de ser el princeps del nou Estat, August va utilitzar les dones de la seva família com a peons d’una política d’aliances interessades. Així, féu divorciar la seva germana Octàvia, casada amb Claudi Marcel, per casar-la amb Marc Antoni, aleshores aliat polític. D’aquest casament naixeria Antònia la Menor, la qual seria mare del futur emperador Claudi. August es va casar tres vegades. La primera amb Clodia, de la qual no va tenir descendents. La segona, Escribonia, de la qual va tenir l’única filla, Júlia, i finalment amb Lívia Drusil·la, de la qual no va tenir fills. A Júlia, la seva única filla, la va casar en primeres núpcies amb Claudi Marcel, fill

Del matrimoni d’Octàvia, germana d’August, amb el triumvir Marc Antoni, naixeren dues filles: Antònia la Major i Antònia la Menor. La segona filla ja hem dit que es va casar amb Drus i tingueren dos fills: Claudi i Germànic. Aquest darrer es va casar amb la també néta d’August, Agripina. Antònia la Major es va casar amb Luci Domici Ahenobard, amb qui tingué una filla, Domicia Ahenobard, i un fill, Gneus Domici Ahenobard, el qual va ser pare del futur emperador Neró. Us heu fet un embolic? Normal. August va utilitzar els membres de la seva família i en especial les dones (dona, germana, filla, nétes…) per la seva ambició política, amb l’esperança que el poder, tan àrduament guanyat, no marxés del nucli familiar de la gens Júlia. En part, ho aconseguí però el preu va ser molt alt: la filla Júlia i la néta també Júlia, desterrades a l’exili. El seu fillastre, Tiberi, separat de la seva primera dona i gran amor Vipsania (filla d’Agripa i, per tant, cunyada de la segona dona de Tiberi, Júlia). Els néts (Agripa Pòstum), assassinats per ordre seva o de Tiberi. Una família d’allò més normal… gent d’august

GENT D’AUGUST

índex d’activitats LIVIA DRUSILA

Esposa de l’emperador

recreació històrica

Tiberi

El fillastre eficient

La filla d’August

L’ideòleg del règim

La germana fidel

Neboda, tieta i mare d’emperadors

El poeta del CARPE DIEM recreació històrica

La fascinació per l’Orient

Friné

Històries d’una prostituta al llit d’August

LUCIUS

Un veterà soldat d’August a Tàrraco Recreació històrica

recreació històrica

horaci

marc antoni

recreació històrica

Antònia minor

L’home per a tot

recreació històrica

OCTÀVIA

agripa

recreació històrica

recreació HISTÒRICA

MECENES

Un poeta per un imperi recreació històrica

recreació HISTÒRICA

Júlia

virgili

CAIUS BAEBIUS

Sevir augustal. Un nou ric Recreació històrica

PAULLIANUS, lanista circulator Un empresari de gladiadors a Tàrraco

Recreació històrica

LIVIA DRUSILA, Esposa de l’emperador A l’ombra d’August. Assumpta Mercader

gent d’august

— POLÍTICA —

III

L’art de manar política i administració en el món romà

roma des de la política •

el poder · la justícia les obres públiques · l’urbanisme la propaganda

Legionaris de la Legio VII Gemina a l’aqüeducte romà de Tarragona Projecte Phoenix (Tarragona)

LA PRAEFECTURA ANNONARIA D’AUGUST

un ministeri d’economia i benestar social fa dos mil anys Roma féu front a les caresties alimentàries (unes 25 en el període que va de la segona guerra púnica a l’inici del principat d’August), primer d’una manera improvisada, per finalment organitzar un veritable organisme estatal de control dels aliments i el seu preu: la prefectura de l’annona. Annona és una divinitat romana que representava els dons que la terra donava als homes al llarg d’un any (annus). Un primer pas per garantir la subsistència alimentària de la població (més pobra) de Roma, la feren els germans Grac, el 123 aC, amb la Lex Sempronia Frumentaria, instituïren per llei el repartiment gratuït o a baix cost de gra a la ciutadania. Després les lleis repressives de Sul·la les revocaren. Pompeu i després Cèsar les restituïren, i aquest darrer afegí l’oli i el vi en el repartiment. Però les frumentationes o repartiment d’aliments gratuïts o a baix preu a la plebs de Roma, es realitzava d’una forma improvisada. Fins que arribem a un dels protagonistes principals d’aquesta història; Gai Cèsar Octavi, més conegut com August. Com diu el mateix August a les seves memòries, Res Gestae Divi Augusti, “jo vaig donar menjar al poble pagat de la meva butxaca…”, això serà habitual a partir d’aleshores. A poc a poc sorgí la necessitat de donar una forma institucional a aquesta intervenció en l’economia de la societat: la prefectura de l’annona. Aquesta nova prefectura tenia una oficina central a Roma, on ara hi ha l’església de Santa Maria in Cosmedin (on hi ha la boccadellaverità); la statioannonae. El nou organisme era presidit pel praefectusannonae, el qual comandava

ANNONA FRUMENTARIA Un intent d’estat del benestar a la Roma antiga. Projecte Phoenix (Tarragona)

una munió de funcionaris públics: adiutores, apparitores, tabellarii, militars, etc… El praefectusannonae, no és un magistrat, no té dret a lictors i no pot col·legiar-se. Depèn directament de l’emperador, i aquest no vol que res se li escapi o que el seu subordinat ordeixi cap complot a costa del seu poder. El praefectus era escollit per les seves capacitats de comptable i financeres, confirmades en el curs d’una carrera de funcionari eficaç. De fet, el primer prefecte de l’annona va ser Caius Turrianus, un íntim amic d’August que abans ja havia estat governador d’Egipte i que durarà en el càrrec més de trenta anys. La prefectura de l’annona s’encarrega d’adquirir i fer transportar aliments de tot l’imperi a la capital, per posteriorment distribuir-los a la plebs amb dret a les distribucions de menjar, les anomenades frumentationes. Es calcula que podien ser unes 250.000 persones en època d’August. Una gran part del cereal adquirit procedia d’Egipte. Des d’aquesta província s’enviava cada any a Roma uns 20.000.000 de modii de gra, o sigui, unes 140.000 tones de blat (principalment). L’historiador Flavi Josep ens diu que en època de Neró aquesta quantitat era suficient per alimentar tot Roma durant quatre mesos. Això ens indica que cada any Roma necessitava 60.000.000 de modii, unes 420.000 tones de gra, que havien d’arribar a través de companyies comercials (negotiatores, difusores) i navilieres privades (naviculari). La flota d’Alexandria era un immens comboi protegit per naus de guerra que cada any sortia d’Egipte i portava a Puteoli, a la Campània, la collita de gra egípcia. Centenars i centenars de vaixells arribaven a Puteoli durant el mes de juny. La seva arribada era un espectacle. Ho descriu Sèneca: “Avui han estat vistos els vaixells d’Alexandria que anuncien l’arribada de la gran flota. El seu albirament fa que P OL Í T IC A

tota la Campània estigui de festa. La gent s’amuntega a la rada del port de Puteoli i reconeix els vaixells d’Alexandria pel tipus de velam. En efecte, només aquests tenen el dret d’hissar les veles altes per damunt de la verga que tots els altres vaixells arboren al llarg. Res en efecte dóna més velocitat que les vergues altes, perquè en elles la pressió del vent és més forta. És per això que cada cop que el vent bufa més fort del convenient s’abaixa la verga, la força del vent que arriba per sota no és tan violenta. Quan aquests vaixells arriben a les aigües de Capri i al promontori de Minerva (Sorrento) els altres vaixells s’han d’acontentar a quedar al paire; la vela alta és la marca distintiva de les naus d’Alexandria”. En cada pas de tot el procés, els mensores vigilaven que no hi hagués minva del producte. El collegium de mensores era poderós a Ostia. Proveït d’un rutellum, el mensor verificava les mides i el pes del blat. Un ajudant amb una calculadora (abacus) l’ajudava. Aquests mensores lliuraven als magisternavis un certificat que acreditava que portaven la càrrega estipulada, sense aquestcertificat l’armador no cobrava de l’erari públic. 32

També la praefectura annonaria comprava i emmagatzemava altres productes. Principalment oli. El vi també, però no era tan important en la dieta i el seu pes en l’economia, tampoc. Sovint s’ha considerat l’annoa una espècie d’opi del poble, per tal de tenir callades les boques de la plebs romana: “panem et circensis”. Però hi havia alguna cosa més… a Roma tots els governants, inclòs l’emperador, tenien el deure moral i la consciència de proveir d’aliments bàsics la població. No com una imposició tàctica sinó com una necessitat estratègica… el pobre emperador Claudi pagà les conseqüències d’una carestia d’aliments quan l’any 51 dC va ser esbroncat i literalment cobert d’immundícies al seu pas pels carrers de Roma… Magí Seritjol

Director del festival TARRACO VIVA Dels textos de l’exposició “August. Una civilització Mediterrània”

POLÍTICA

índex d’activitats EL CASAMENT D’AUGUST I LÍVIA

Recreació històrica

IMPARTEIX JUSTÍCIA AMB AUGUST

100

La CuLtuRa COM a PROPagaNDa DE La POLítICa D’august TRAJÀ

102

D’Hispània a Roma Presentació del llibre

101

CIRC MÀXIM

103

La ira de Trajà

xerrada

LA VIA AUGUSTA I LA CREACIÓ DELS CURSUS PUBLICUS EN ÈPOCA D’AUGUST

El bimil·lenari del naixement d’August a la Itàlia de Mussolini. La Mostra Augustea de la Romanitat

xerrada

100

xerrada

L’ENGINYERIA AL SERVEI DE LA REFORMA TERRITORIAL D’AUGUST

HISTÒRIA I PODER xerrada

100

xerrada

L’URBANISME A LA ROMA D’AUGUST

101

xerrada

Joc de descoberta

ENGINYERIA HIDRÀULICA I SISTEMES D’EVACUACIÓ EN TEMPS D’AUGUST

AUGUST I EL PAPIR MÉS ANTIC DE ROMA: EL PaPIR DE CORNELI GAl

Presentació del llibre

101

xerrada

imperium El poder de Roma a la capital provincial de Tàrraco. Projecte Phoenix (Tarragona). Tarragona Història Viva

P OL Í T IC A

— M ILITA R —

El Puny de Roma les legions romanes, l’exèrcit més poderòs del món

Roma des de l’Exèrcit •

l’estratègia les tàctiques de les legions els comandaments · els campaments les batalles · l’armament…

La fundació de la colònia Tàrraco Projecte Phoenix (Tarragona)

a, d — TARRACO FIDELIS L’últim baluard de la Hispània romana. LEGIO I GERMANICA SEPTIMANI SENIORES (Tarragona) c —La fundació de la colònia Tàrraco Projecte Phoenix (Tarragona)

b — LEGIO, les legions de l’Alt Imperi Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

ACTIUM

una gran batalla… de màrqueting “Els romans tenien una antiga cerimònia per a declarar la guerra. Octavi va anar al temple de Belona, la deessa de la guerra, en el Campus Martius o Camp de Mart. En una franja de terra just davant del temple, que era considerada oficialment com a territori estranger, s’alçava la petita columna Bellica o columna de la Guerra. Els sacerdots de Belona, anomenats fetiales, van llançar llances —tacades amb la sang d’un porc sacrificat ritualment— dins d’aquest terreny. Quan el ritual va acabar Roma va estar oficialment en guerra amb Egipte”.

Antoni eren cremades. La manca de remers i tripulants per a tota la flota va fer que aquest últim renunciés a les galeres més petites i a tots els vaixells de càrrega. Un núvol de fum va elevar-se en l’horitzó.

Octavi s’enfrontava a Marc Antoni per decidir, d’una vegada per totes, qui seria l’únic amo del món romà. Ho va fer, però amb una campanya prèvia que ara anomenaríem publicitària. La guerra que estava a punt d’esclatar era entre dos romans, però Octavi la va convertir en una guerra contra la reina d’Egipte, Cleòpatra, i entre els déus romans i els déus egipcis. De cap de les maneres Octavi volia aparèixer com l’instigador d’una nova guerra civil entre romans.

Antoni va dividir la flota en quatre parts, una d’elles amb la reina Cleòpatra dalt del vaixell insígnia Antonias i una part important del tresor d’Egipte; monedes d’or, plata i altres objectes de valor. La resta de la flota va quedar sota el comandament de Publi Canidi Cras.

Anthony Everitt August. El primer emperador

Feia poc que, trencant la tradició i la legalitat, s’havia apropiat del testament de Marc Antoni i l’havia llegit, almenys les parts més sucoses, al Senat. El testament no deixava dubtes, Marc Antoni volia ser enterrat a Alexandria i reconeixia Cesarió com autèntic fill de Juli Cèsar. Octavi va aprofitar l’ocasió i va aconseguir suports tant a Roma com a Itàlia per aturar la reina oriental que havia dominat l’esperit d’un romà com Marc Antoni. Al segle I aC Actium era només un petit poblet de pescadors de perles i una parada pels viatgers. Molt a prop, enmig d’una arbreda hi havia un petit temple dedicat a Apol·lo, el déu protector de la família Júlia i d’August. A finals de l’any 32 aC gran part de la flota de Marc Antoni estava ancorada al golf d’Arta. Just una mica més al nord, en un turó des d’on podia contemplar tot l’escenari de la futura batalla, Octavi va establir el seu campament. Des d’allí va poder veure com una part de les naus de Marc

El 2 de setembre, després de quatre dies de mal temps, la jornada va despertar-se amb sol. Les flotes llevaren àncores. Agripa, en qui Octavi havia delegat el comandament estratègic, embarcà vuit legions i cinc cohorts de pretorians en unes noranta galeres i les desplegà al llarg d’un quilòmetre i mig a l’entrada de l’estret d’Actium, esperant a veure què feia l’enemic.

Abans de fer-se a mar obert, Antoni va donar una ordre desconcertant que fou motiu de desànim; ordenà als seus capitans que hissessin les veles. Això no es feia mai quan s’entrava en combat, ja que dificultava molt les operacions. Només es feia quan es pensava en una possible fugida, i així ho van interpretar la majoria d’oficials i mariners. En sortir del cap d’Actium, la flota es dividí en dues grans ales, amb les naus de Cleòpatra al darrere. Antoni esperava que Agripa ataqués, però no es va moure. Per contra, aquest esperava que Antoni avancés cap a alta mar, com així va ser. Antoni va comandar la flota de la dreta i Sosi, un competent soldat, la de l’esquerra. Plutarc relata que tres o quatre vaixells d’Octavi s’agruparen a l’entorn de cadascun dels d’Antoni i la lluita es va a dur a terme amb escuts de vima, llances, pals i projectils incendiaris, mentre que els soldats de Marc Antoni també disparaven amb catapultes des de torres de fusta. Amb la seva superioritat en galeres de guerra, Agripa va separar la seva flota en dues files. Després de dues hores de M I L I TA R

batalla, Agripa va pensar que portava la davantera, però al moment s’aixecà un vent de nord i l’esquadró de Cleòpatra, que estava en un segon pla, va hissar veles i es dirigí al punt central de la batalla, on hi havia un forat que no controlava ningú. El vaixell de la reina amb la seva vela morada volia travessar la línia de batalla i fer-se a alta mar. Antoni va canviar de vaixell i seguí la reina amb una petita flota. Al cap d’una hora, el vent va bufar amb més força i alguns capitans d’Antoni es donaren per vençuts i entregaren els seus vaixells. Altres es retiraren a l’estret d’Actium. En una batalla naval era difícil que els comandants sabessin exactament què és el que passava. La llum del dia minvava. No es distingien bé els vaixells propis i els de l’enemic. Octavi va veure fugir el vaixell de la Reina però no sabia si Antoni l’havia seguit. També va veure fugir alguns vaixells enemics. Per evitar que més vaixells enemics fugissin, Octavi i Agripa mantingueren la flota en alta mar i així passaren la nit. Ja de dia, Octavi, en terra ferma, va poder avaluar el resultat. Semblava una victòria almenys parcial. Unes 30 o 40 galeres enemigues havien estat enfonsades i uns 5.000 legionaris d’Antoni havien mort. Però el gros de les tropes terrestres d’Antoni encara estaven intactes. Octavi intuí que o perseguia aquestes tropes o la batalla només hauria servit per endarrerir el resultat de la guerra. Els legionaris d’Antoni no sabien que aquest havia fugit amb la Reina d’Egipte. Quan ho varen saber, a Octavi li fou fàcil pactar una rendició. Aquí, el vencedor es mostrà generós; no va dissoldre les legions d’Antoni i els va prometre les mateixes recompenses que al seu exèrcit.

sari, declarat dies nefastus. La importància de la batalla fou magnificada i dramatitzada com si es tractés d’un dels moments més importants de la història. En la versió oficial del vencedor, Actium es va convertir en una gran batalla naval, amb gran luxe de detalls convincents i artístics. August va fer creure que la batalla havia estat la personificació de la lluita entre l’est i l’oest. A un costat estaven l’hereu del gran Juli Cèsar i el senat i el poble de Roma, els deus de Roma lluitant contra les bestials divinitats del Nil. Contra Roma lluitaven les forces heterogènies de l’est; egipcis, àrabs, bacteris, liderats per un renegat “variis Antonius armis” i el que era pitjor, amb el suport d’una dona estrangera; “sequiturque, nefas, Aegytia coniux” (Virgili, Aen. 8, 688). Actium, que havia estat poc més que una fugida desordenada d’un bloqueig naval, fou transformada en una gran batalla, un duel entre Roma i l’AntiRoma, entre el bé i el mal. Aquí Mecenes, l’amic d’August, va jugar un paper clau. Va posar en marxa tots el seus protegits i aquests van escriure, millor dit, reescriure els fets des d’una visió imaginativa però plena de sentit d’Estat, és a dir, convenient als interessos del nou pater patriae. Horaci va escriure una oda celebrant l’èxit d’August, obviant els mèrits d’Agripa i atacant la “pèrfida” reina d’Egipte. A l’Ara Pacis, el monument que el Senat va manar erigir celebrant la pau que August havia aconseguit, hi ha autors, com Gilles Sauron, que interpreten la decoració vegetal com un reconeixement dinàstic dels vencedors d’Actium i una negació a cap possibilitat d’heretar el nou Estat per part dels descendents del vençut d’Actium: Marc Antoni.

Poc temps després Octavi va saber de la fugida d’Antoni i Cleòpatra cap a Egipte. No els va perseguir immediatament. Es va prendre el seu temps i a poc a poc el cercle sobre el seu enemic s’anà tancant. El suïcidi d’Antoni i el de Cleòpatra marcà el final d’un segle de guerres civils. Roma tenia un nou amo i no s’assemblava a cap dels anteriors. Després de la batalla d’Actium, la memòria d’Antoni fou esborrada. Es va llevar el seu nom dels fasti i dels registres estatals, les seves estàtues foren retirades i el seu aniver38

LEGIO, Les legions de l’Alt Imperi Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

MILITAR

índex d’activitats LEGIO

Legions romanes alt imperials

122

Recreació històrica

AUGUSTUS: IMPERATOR ET DEUS Feriale Duranum

Fes de LEGIONARI BAIX IMPERIAL

122

Si vols pau, prepara’t per jugar

123

Fes de LEGIONARI D’AUGUST

124

L’AVITUALLAMENT DELS SOLDATS DEL RIN:

124

Àmfores per a les legions d’August Xerrada

123

AUGUST I LES GUERRES CÀNTABRES

125

Hispània sotmesa

jocs D’ESTRATÈGIA

VINE, VEU I VIU… EL FESTIVAL

AUGUST I LES ÀGUILES DE ROMA Xerrada

TALLER

SI VIS PACEN, PARA LUDEM

124

Taller infantil

Recreació històrica

VINE, VEU I VIU… EL FESTIVAL

Vols ser un LEGIONARI BAIX IMPERIAL?

Xerrada

123

Taller

M I L I TA R

— cultura —

El plaer, les arts, la diversió enamorats de la bellesa i les emocions intenses

Roma des del lleure •

la música · la policromia el teatre · l’escriptura · els jocs la literatura · l’arquitectura

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT Els homes de l’antiguitat parlen de música. Ludi Scaenici (Itàlia)

a — CARMINA CANERE Thaleia (Tarragona)

b — La viva imatge Policromia en l’escultura romana: el cas de les màscares funeràries de la Roma republicana. MV ARTE (Tarragona)

c — SCRIPTORIUM Taller d’escriptura romana. Ricardo Placed (Osca)

d — LUDI APOLLINARES, Jocs en honor a Apol·lo Nemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia)

GLADIADORS

lluitar i morir a l’arena per tenir un lloc entre st els déus

El munus, els jocs gladiatoris, tenien lloc en els amfiteatres. Aquest tipus d’edificis van sorgir a la Roma republicana i estaven formats per una arena el·líptica envoltada de tres nivells de cavea, graderies —originalment de fusta—, les quals quedaven separades d’aquesta per un alt podium, destinat a protegir el públic dels perills que tenien lloc a l’arena. L’amfiteatre de Pompeia, edificat al voltant de l’any 80 aC, constitueix l’exemple més antic conegut fins ara d’amfiteatre de pedra. El de Tàrraco s’edificaria a mitjan segle II dC.

Acabada la desfilada començava l’espectacle seguint sempre el programa establert. En primer lloc es celebraven les venationes: les caceres, efectuades pels venatores, els caçadors, i els bestiarii, una mena de domador, de categoria inferior al venator, encara que tots dos representaven el Numen Caesaris, el poder diví de l’emperador. Per terra o per mar, de qualsevol dels territoris conquerits per Roma, arribaven animals per a les venationes. Tigres asiàtics, lleons africans, óssos europeus, fins i tot elefants, les bèsties podien procedir de qualsevol dels confins de l’Imperi.

El cost d’organitzar el munus solia ser sufragat per un sol ciutadà, l’editor, moltes vegades per honrar un parent mort, si bé és evident que responia a una estratègia per millorar o assegurar el seu estatus social. Es tractava de persones acabalades, membres de l’elit sociopolítica de la ciutat (quan no el mateix emperador).

La venatio comportava un desplegament escenogràfic espectacular, ja que en moltes ocasions es recreaven a la sorra els ecosistemes als quals pertanyien les bèsties i es reproduïen autèntiques selves on se’ls donava caça. L’espectacularitat de l’escenari creat per a l’ocasió, al costat de l’exotisme dels animals i la seva perillositat dels mateixos, feien de la venatio un espectacle únic. A més, portava associat una gran càrrega ideològica: representava el càstig als que trencaven la llei davant el triomf de la intel·ligència del caçador sobre les bèsties. Aquestes, a més de ser considerades inferiors, representaven un paper concret: simbolitzaven els enemics de Roma.

Al segle I dC, el format del munus estava clarament consolidat. Amb suficient antelació, el lanista, l’empresari contractat per l’editor per organitzar el munus (i propietari dels gladiadors), havia enviat quadrilles dels seus empleats a omplir els carrers amb pintades que anunciaven l’espectacle (la data, l’hora i el lloc) i els seus millors fitxatges, així com el nom de l’editor, és clar. Dos o tres dies abans del munus, tenia lloc una desfilada pels carrers o el fòrum de la ciutat, on els gladiadors, lleugers de roba, s’exhibien seguits pels nois que carregaven amb les seves armes i les feres engabiades i transportades en carros. Arribat el gran dia, el programa amfiteatral seguia un ordre rigorós que durava tot el dia i que començava al matí amb una pompa, una desfilada solemne on el públic assistent podia veure a cara descoberta els participants i comprovar que es complia la propaganda anunciada a les parets de tota la ciutat. L’editor també formava part de la pompa. Aquest era un moment molt important per mostrar-se i lluir-se a la vista de tothom.

Conclosa la venatio i arribat al migdia tenien lloc els Ludi Meridiani. La sorra es convertia llavors en l’espai perfecte per aplicar el càstig a criminals, esclaus i bàrbars: a l’incivilitzat i, per tant, inhumà. La pena de mort s’exhibia com un espectacle més. Els damnatii, els condemnats, ho podien ser ad bestias o ad gladium i en les execucions hi podien participar tant els venatores amb els animals, com els gladiadors. El programa amfiteatral finalitzava amb els espectacles de gladiadors. El gladiador era considerat infame des del punt de vista jurídic: importunus, obscaenus (brut, repugnant), homes degradats per la fortuna, sense dignitas (dignitat), gairebé sense humanitat. Si bé per Sèneca, el gladiador era un vir fortis (un home fort). Solien ser criC U LT U R A

minals condemnats, esclaus, presoners de guerra, lliberts que actuaven a petició dels seus patrons i homes lliures arruïnats. S’entrenaven al ludus, on eren sotmesos a una fèrria disciplina, aprenien l’ofici i on en funció de les seves aptituds se’ls adjudicava una especialitat: samnites, tracis, mirmillons, hoplomachus, secutores, retiarius… En definitiva, es tractava d’un gran programa dedicat a satisfer les multituds que omplien les grades. Aquest edifici i aquests espectacles, en mans d’August i dels seus successors, es van convertir en grans instruments de propaganda del poder. L’espectacle del munus es reforçava amb una forta càrrega simbòlica i ritual. URI, VINCIRI, VERBERARI, FERROQUE NECARI PATIOR, aquest era el sacramentum gladiatorium, el jurament pel qual els gladiadors es comprometien a suportar ser cremats, lligats, vençuts per, finalment, morir per l’espasa. Amb aquest jurament cedien la seva vida en dipòsit als déus de l’inframón Dii Inferi. Però a més, convertien la seva actuació a la sorra en un acte voluntari i d’aquesta manera, deixaven de ser condemnats i esclaus, per aconseguir honor a la sorra i així accedir a la glòria. El seu cos es convertia en una ofrena per als déus i l’execució en un piaculum, un sacrifici expiatori per satisfer-los. Trencar el jurament suposava una greu ofensa. El perfecte compliment d’aquest acte no estava complet sense la cena libera en la qual conflueixen dos aspectes fonamentals que caracteritzaran els jocs amfiteatrals: el ritual i l’espectacle. La nit anterior als jocs l’editor oferia un banquet a tots els participants: gladiadors, venatores, bestiarii, damnatii… tots tenien cabuda durant la realització d’aquest sopar imprescindible que es convertia, en si mateix, en

un altre espectacle. El públic s’acostava als voltants dels amfiteatres amb l’objectiu d’observar com sopaven els qui, l’endemà, sortirien a la sorra. Per a alguns, aquell seria l’últim. Les actituds variaven i així es podia veure la voracitat d’alguns davant els diversos aliments que se’ls oferia i dels que podien consumir les quantitats que volguessin. Cal recordar l’estricta dieta a la qual eren sotmesos aquests esportistes. Al costat de la voracitat, els curiosos també constataven la vulgaritat que desplegaven molts dels lluitadors a la taula. L’actitud més buscada pel públic era, però, la por. Por que portava molts dels participants a abstenir-se de menjar res. Només una cosa no podia fer el públic que es desplaçava a la nit a l’amfiteatre desitjós de captar la intimitat d’aquestes persones. No podien tocar, ni tastar, ni beure cap dels aliments servits a taula. Només els estava permès mirar, perquè els aliments eren part d’un estricte ritual. La celebració del cena libera té un component sagrat. La ingesta suposava la neteja ritual de la sang d’aquestes persones. Gràcies al menjar i a la beguda servida durant el sopar es netejava la sang i el cos del lluitador. Es tractava d’un consum simbòlic, un consum necessari, previ al joc. L’endemà, els cossos dels lluitadors es convertien en una ofrena als déus. La sang vessada a la sorra anava directament a l’inframón. Es tractava d’una libació als déus, ells mateixos eren la víctima oferta i com a tal, la rebien els déus, perfectament neta i purificada gràcies al cena libera. Loli Ynguanzo i Reis Fabregat Nemesis Arq.

culturA

índex d’activitats PUBLI OVIDI NASÓ

Poeta de l’amor, dels déus i de l’exili

103

LECTURES DRAMATITZADES

LUDUS MAGNUS AUGUSTI

Jocs de gladiadors en honor d’August

El món dels gladiadors

103

La música al servei del poder

El cromatisme de les escultures clàssiques:

107

L’August de la Prima Porta

taller

104

SCRIPTORIUM

107

Taller d’escriptura romana

Recreació històrica

CARMEN SAECULARE

107

La nit abans del combat Recreació històrica

Recreació històrica

MUNERA GLADIATORA

COENA LIBERA

taller

104

LA GEMMA AUGUSTEA

108

Recreació històrica - Concert

LA FI DE JULI CÈSAR

Xerrada

104

IN DOMO MAECENATIS

A casa de Mecenes. El teatre en època d’August

Un concert per a August

L’art de gravar lletres a la pedra

L’amistat dels homes o la virtut

108

Recreació històrica

105

Els colors d’August

109

La pintura mural durant l’època augustea

Xerrada

105

TESSELATUM

109

Taller de mosaics romans

Xerrada - DEMOSTRACIÓ

Els amics d’Octavi

POMPA GLADIATORA Anunciant els Jocs

CONCERT

ars caracteria

108

Taller

105

Recreació històrica

CARMINA CANERE

VINE, VEU I VIU… EL festival Fes de GLADIADOR

Representació de titelles romans

taller

106

MARC ANTONI I CLEÒPATRA

109

Xerrada

D’AUGUSTUS A AGOST

L’evolució fonètica del llatí al català

Titelles romans

106

El món dels gladiadors a l’antiga Roma

LA SÀTIRA

110

Insults i burles a la literatura llatina

Xerrada

Presentació DEL LLIBRE

106

Recreació històrica

C U LT U R A

— RELIGIÓ —

El Més enllà una societat religiosa, supersticiosa i molt tolerant

Roma des de la religió •

déus · divinitats · supersticions creences · ritus · sacerdots

NAVIGIUM ISIDIS La cerimònia del mar. Nemesis ARQ (Tarragona)

a — SPECTACULA I MAGIA AL MÓN ROMÀ L’origen d’alguns mites del cinema de por. Nemesis (Tarragona)

b — BACCHANALIA Els ritus en honor de Bacus, Ludi Scaenice (Roma)

c — El mite del sarcòfag d’Hipòlit Lectura dramatitzada. Auriga, serveis culturals (Tarragona)

d — La viva imatge Policromia en l’escultura romana. MV ARTE (Tarragona)

Pietas i mos maiorum

religió i moral pública

“Vaig construir la Cúria i el seu annex, el CALCIDI, el temple d’Apol·lo al Palatí amb els seus pòrtics, el temple del diví Juli, el Lupercal, el pòrtic al costat del Circ Flamini —que es va acceptar que s’anomenés d’Octavi pel nom de qui n’havia fet abans un altre en el mateix lloc—, la residència imperial al costat del circ Màxim, els primers temples de Júpiter Feretri i de Júpiter Tonante en el Capitoli, el temple de Quirí, els temples de Minerva, de Juno Regina i de Júpiter de la Llibertat a l’Aventí, el temple dels Lares a la part les més elevada de la via Sacra, el temple dels déus Penates a la Velia, el temple de la Joventut i el temple de la Gran Mare al Palatino. XIX

’’Vaig reconstruir durant el meu sisè consolat, vuitanta-dos temples de divinitats a Roma amb l’autorització del Senat, sense exloure’n cap que necessités en aquell moment una reparació. XX

’’En terreny privat vaig construir el temple de Mart Venjador i el Fòrum August amb diners procedents de botins…/… Vaig consagrar ofrenes, procedents de botins al Capitol i al temple del diví Juli i al temple d’Apol·lo i al temple de Vesta i al temple de Mart Venjador, tot això em va suposar prop de cent milions de sestercis. XXI

’’També he estat pontífex màxim, àugur quindecenviro amb la funció de celebrar els rituals, septenviro epulon, confrare dels col·legis dels Arvales, membre del col·legi de Ticio i fecial.” VII

Totes aquestes afirmacions fetes pel mateix August i reflectides en les seves memòries, les RES GESTAI DIVI AUGUSTI, ens indiquen que una bona part de la seva política va consistir a recuperar l’antiga esplendor de la religió romana: la pietas. Com veiem en les seves memòries, va dedicar a això un enorme esforç constructiu i restaurador, però també de valorització dels càrrecs religiosos de l’Estat en la majoria dels quals el mateix August era membre. La pietas i el mos maiorum van ser dos dels pilars de la seva política i això es va traduir en una legislació que posava l’accent en aspectes de la moral privada i la pública (vegeu, si no, les lleis contra els solters i casats sense fills i les del manteniment de la decència en els teatres públics). Una política que al final es tornaria en contra seva, en haver d’exiliar la seva pròpia filla Júlia i la seva néta del mateix nom, per escàndol públic. I és que si la política és l’art del possible, tot governant sap o aprèn per experiència que canviar els hàbits públics és molt difícil, i els privats, directament impossible.

’’Després de la meva victòria, vaig retornar als temples de totes les ciutats de la província d’Àsia les seves riqueses que aquell [Marc Antoni] contra qui jo lluitava, guardava en privat després d’haver espoliat els temples. Es van col·locar a Roma prop de vuitanta estàtues meves de plata, a peu, a cavall o en quadriga, que jo mateix vaig treure i amb aquests diners vaig fer donatius en or al temple d’Apol·lo en el meu nom i en el qual van aixecar en el meu honor les estàtues. XXIV

R E L I G IÓ

religió

índex d’activitats BACHANALIA

El retorn de Bacus

110

RECREACIÓ HISTÒRICA

NAVIGIUM ISIDIS La cerimònia del mar

Rituals màgics i quotidians. La convivència entre els vius i els esperits

111

planetari

110

Recreació històrica

SUPERSTITIO

L’àNIMA DEL CÈSAR IL·LUMINA EL CEL

El mite d’Hipòlit

112

Lectures dramatitzades

111

MOS ROMANUS

112

La pràctica funerària de la cremació en època d’August

Xerrada

Recreació històrica

MITES A LA CUIRASSA D’AUGUST Un munt d’històries

111

Taller

AUGUST DE PRIMA PORTA, detall de la cuirassa Còpia en bronze situada al passeig Arqueològic de Tarragona

religió

— vi da quotidia na —

VII

Viure al Dia la vida quotidiana a les ciutats romanes

roma des del dia a dia •

el menjar · el vi la moda · la vida al carrer els comerciants · els bombers els jocs dels nens l’artesania

FORUM. La vida al carrer i a la plaça del fòrum de Tàrraco Nemesis ARQ (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012

a — Taller de sal d’Apicus. Taller de cuina Domus Apicius (Tarragona)

b — El rebost de Cató i la cuina de la República Taller de cuina romana Kuan Um. Gastronomia i història (l’Hospitalet, Barcelona)

c — LUDI. Els jocs romans Jocs infantils. Camp d’Aprenentatge de Tarragona

d — VIGILIES Els bombers de Roma. Thaleia (Tarragona)

HÀBITS I DÈRIES DE L’EMPERADOR

l’august més quotidià segons suetoni

“Usava calçat una mica alt per aparentar major alçada; tenia sempre en la seva alcova el vestit i el calçat que portava al Fòrum, per estar disposat a presentar-s’hi en cas d’algun esdeveniment.

però hi posava remei amb embenatges i canyes. Es queixava també de dolors a la bufeta que només es calmaven quan expulsava pedres amb l’orina.

’’Menjava molt poc i sempre de coses comunes. Li agradava especialment el pa barrejat, de peixos petits, de formatges fets a mà i de figues seques… Menjava abans de l’hora acostumada, en qualsevol moment i lloc, segons les necessitats del seu estómac. En una carta diu: ‘He menjat en el carruatge pa i dàtils’, en un altre… ‘vaig menjar a la llitera una unça de pa i algunes panses.’

’’Va patir tota la seva vida diverses malalties greus i perilloses, sobretot després de la submissió dels càntabres, i va tenir infarts al fetge, dels quals va perdre tota esperança de guariment. Se li inflamava el diafragma a primers de primavera i patia fluxions quan bufava el vent del migdia.

LXXIII

LXXVI

’’Després del menjar de migdia es lliurava un moment al descans, vestit i calçat, coberts els peus i posada la mà sobre els ulls. Després del sopar es retirava al seu llit de treball, en el qual vetllava una part de la nit fins que acabava, o deixava almenys molt avançat, el que li faltava resoldre dels assumptes del dia. De seguida anava a ficar-se al llit, i mai dormia més de set hores, que ni tan sols eren contínues, ja que en aquest espai de temps es despertava tres o quatre vegades. Si, com sol succeir, no recobrava la son interrompuda, feia que li llegissin o recitessin contes. Mai va vetllar a la foscor sense que l’acompanyés algú. No li agradava matinar, i quan algun sacrifici o deure públic l’obligava a aixecar-se d’hora, procurava, per no experimentar molèsties, ficar-se al llit a casa d’algun criat seu, prop del lloc on havia d’anar. LXXIX

’’El seu aspecte era molt agradable sense que canviés amb l’edat; però no mostrava cap afecció per guarnir-se; no tenia cura del cabell, que es feia tallar per diversos barbers alhora.

LXXXIX

’’Diuen que tenia el cos cobert de taques i al pit i ventre senyals naturals… intenses picors i l’ús del raspall dur el van omplir de callositats. Tenia el maluc, la cuixa i la cama del costat esquerre febles i sovint coixejava d’aquest costat,

LXXX

LXXXI

’’A l’hivern es posava quatre túniques sota la gruixuda toga; afegia camisa i gipó de llana, i s’abrigava també cuixes i cames. A l’estiu dormia amb les portes de la seva cambra obertes i sovint sota el peristil del seu palau, on l’aire era més fresc pels sortidors d’aigua i on tenia, a més, un esclau encarregat de ventar-lo. No podia suportar el sol ni a l’hivern i mai passejava a l’aire, ni tan sols a casa seva, sense tenir cobert el cap. Viatjava en llitera i freqüentment de nit. Avançava lentament i en curtes jornades. Tenia molta cura de la seva feble salut i es banyava molt rarament. Preferia fregar-se amb oli i transpirar la calor, i tot seguit, fer que li tiressin pel damunt aigua tèbia o escalfada al sol. LXXXII

’’Quan volia donar descans al seu esperit, pescava amb canya o jugava als daus, a la taba o a les nous, amb nens que li agradaven i que el buscaven per tot arreu, especialment moros i siris. Als nans i deformes, els detestava com burles de la natura i objectes de mals presagis. LXXXIIII

’’Pel que fa a supersticions, es diu que tenia por de manera insensata dels trons i llampecs, que conjurava portant sempre una pell de vaca marina. En apropar-se la tempesta s’amagava en un lloc subterrani i voltat; aquesta por li venia d’haver vist caure un llamp, en un altre temps, prop seu, durant un viatge nocturn.” XC

vida quotidiana

índex d’activitats

EXCUBITORIUM COHORS VIGILES El primer cos de bombers a Roma

112

recreació històrica

NEGOTIATOR

De la verema a la taula

CAUPONA

113

Fes-te la teva tapa

114

HABEMUS IN PRANDIUM

114

HABEMUS IN COENA

114

115

El vi en època d’August

115

El vi a l’època romana

Taller-degustació

117

La moda en temps d’August

117

Juguem com jugaven els nens i nenes romans

118

BARENYS

La vida a una vil·la romana

118

UNA VIL·LA A L’AGER TARRACONENSIS

118

LUDI

Taller infantil de jocs romans

119

Taller infantil

115

Taller-degustació

TABERNA VINARIA

CISTA

Taller de cistelleria

Visita guiada

Taller de cuina romana

CELLA VINARIA

117

Recreació històrica

Taller de cuina romana

A LA CUINA D’APICI

LUCERNAE

Taller de Lucernas romanes

Activitats per a grups escolars

Taller de cuina romana

Taller-degustació de plats romans

116

Taller infantil

Taller de cuina romana

Taller-degustació de plats romans

Parets que parlen

Taller

Taller de cuina romana

Fast food a la romana

GRAFFITIS ROMANS

taller

Taller de cuina romana

TALLER DE SAL D’APICIUS

116

xerrada-demostració

degustació

LA CUINA DE VENUS

Pans i flequers a la Roma d’August

xerrada- demostració

Recreació històrica

Tapes romanes

TABERNA pistoria

Vestim-nos de romans

119

Taller

116

Què menjaven els romans? Taller

119

LES HORES DEL DIA I DE LA NIT DELS ROMANS

120

Construeix un relloge de sol romà

120

TÀRRACO A TAULA

161

Menús degustació

Pentinem-nos com els romans!

Xerrada

El còmic com a recreació visual de la vida romana

122

Els contenidors per a tot

degustació

La dona romana en el canvi d’era

ROMA ALS CÒMICS: AUGUST

ÀmFORES Xerrada

Xerrada degustació

AUGUST I EL PODER DE LES IMATGES FEMENINES

121

Xerrada

Taller

EL VI I EL FANG. De Roma als nostres dies

la producció vinícola a catalunya en època d’august

121

122

taller

Xerrada

GRAFITS ROMANS Parets que parlen, Ricardo Vicente Placed V I DA QU OT I DIA NA

— August i tàrraco —

Viii

AUGUST i tàrraco quan tàrraco va esdevenir capital de l’imperi

roma des de tàrraco •

urbanisme · temples · personatges el mare nostrum

Muralles romanes de Tarragona i silueta d’August Torre de l’Arquebisbe, recrescuda en època medieval

a — August Estàtua moderna situada entre el Pretori i el MNAT

b — Pretori, mur i basaments

c — LES VEUS DE LES PEDRES Pinzellades d’una Tàrraco molt viva. Diana Gorostidi. Edició 2012

d — Amfiteatre romà de Tàrraco

La ciutat que va guarir un emperador

a tàrraco, august es va lliurar de la mort i va organitzar un imperi

El jove Gai Octavi Turi va arribar a Tàrraco per primera vegada l’any 45 aC procedent de Roma. Era tan sols un adolescent de 17 anys a la recerca del seu tiet-avi, Juli Cèsar, que combatia a les planes de Munda contra els fills del seu rival Pompeu. Va tornar 18 anys després, molt malalt, el 27 aC, convertit ja en l’Imperator Caesar Augustus, el fill adoptiu del diví Juli César, el princeps, el vencedor de les guerres civils, nou amo i senyor de Roma. La campanya contra els rebels asturs havia minvat la seva malmesa salut i va haver de retirar-se a Tàrraco on romandria per espai de gairebé tres anys (27-25 aC). En aquest període, Tàrraco va ser, a la pràctica, la capital del món romà. Les ambaixades de països estrangers que arribaven a Roma eren reconduïdes a Tàrraco, així com també succeïa amb els correus urgents amb molts dels problemes de tota índole que arribaven al Senat de Roma i que mereixien l’atenció del príncep: assumptes de govern, justícia i administració, reformes econòmiques, financeres i socials, plets entre ciutats i tot tipus de peticions individuals. A Tàrraco, August va creure morir i per això va redactar la seva autobiografia en què va narrar el període de guerres civils interminables que li havia tocat viure fins aleshores. Però el genial Antonio Musa, el seu metge grec personal, va saber trobar en els banys freds un nou remei sanador que va resultar providencial i a poc a poc la salut d’August va millorar. El clima suau de la costa tarragonina, combinat amb viatges a diferents llocs termals, va aconseguir finalment retornar-li la salut. Potser va ser a Tàrraco on el nou emperador, acompanyat d’alguns amics íntims, va poder escoltar per primera vegada un fragment de l’Eneida, el poema que, a petició seva, estava escrivint el genial i admirat Virgili. Una narració èpica d’harmonia i ritme gairebé perfectes que havia de mostrar a tots els romans l’origen mític de la seva pàtria amb una Roma descendent d’un grup de fugitius de la mateixa Troia.

Tàrraco era una ciutat en obres quan va arribar l’emperador. La colònia estava reformant i ampliant els seus grans edificis públics, mentre nous colons, a les terres de l’entorn, valoraven uns vins que van començar aviat a ser exportats per mar. I Tàrraco encara seguia en obres en marxar August. Així continuaria almenys durant dues generacions, però la nova devoció al princeps es va manifestar de forma rotunda. Els tarragonins li van dedicar en vida un altar i a la seva mort, l’any 14 dC, quan va ser oficialment deïficat, una ambaixada va obtenir del seu successor Tiberi el permís per dedicar-li un gran temple. Una obra que volia donar exemple segons relata Tàcit “a totes les províncies”. El temple, gegantí, es va construir en marbre blanc de Carrara, portat bloc a bloc, i contenia una estàtua colossal d’August entronitzat com Júpiter. A partir d’aquest any, i durant els segles posteriors, la colònia tarragonina va incloure en el seu calendari anual de festes religioses els sacra publica, la celebració popular de l’aniversari d’August el dia 23 de setembre, amb oracions, sacrificis i un menjar popular de tots els ciutadans a càrrec dels magistrats. Encara avui, i en honor de Santa Tecla, Tarragona segueix celebrant aquest mateix dia la seva festa gran. I les obres continuen… Joaquin Ruiz de Arbulo

Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

august i tà rraco

AUGUST I TàRRACO

índex d’activitats

TàRRACO, LA CIUTAT ROMANA

125

xerrada

GENT DE TàRRACO

Ruta epigràfica per la Part Alta

125

De la platja Llarga a Tamarit, a peu

126

127

A L’OMBRA D’AUGUST

127

Redescobrint l’emperador Lectures dramatitzades

126

Itinerari

A la recerca del temple d’August

Com era Tàrraco? TALLER

Itinerari

MARE NOSTRUM

127

Itinerari

EL PODER DE ROMA A TàRRACO

Passejades arqueològiques: L’AMFITEATRE DE Tàrraco

LA MORT PLANA SOBRE LA SORRA DE TàRRACO

128

Presentació del llibre

126

Itinerari

Punta de la Creueta Pedrera romana

Punta de la Creueta Il·lustració hipotètica en època romana

AU G U S T I Tà R R AC O

— FIRES i trobades —

espai de trobada l’encontre entre el públic, especialistes i programadors

tarraco viva i els professionals •

museus de la romanitat i del món clàssic · empreses i especialistes en divulgació històrica · programadors · artesans especialitzats en el món romà…

ARTIFEX, artesans i artesania en el món romà Forum Traiani (Alemanya)

a — ROMA ALS MUSEUS DEL MÓN Fira Internacional de Museus i Jaciments d’Època Romana

b — FÒRUM TÀRRACO Fira d’empreses de divulgació del patrimoni

c — ROMA ALS MUSEUS DEL MÓN Fira Internacional de Museus i Jaciments d’Època Romana

d — FÒRUM TÀRRACO Fira d’empreses de divulgació del patrimoni

5 fires de divulgació històrica romana

roma als museus del món, forum tarraco, artifex, taberna libraria i nundinae

Tarraco Viva s’ha convertit, al llarg de més de deu anys, en un punt privilegiat de trobada entre el públic i els professionals de la divulgació històrica del món romà, així com entre els mateixos experts i els programadors culturals interessats en la història i la cultura clàssica. La trobada de museus i jaciments romans compta amb participació internacional, i la presència de programadors és una prova clara de la dinamització econòmica que genera el món de la cultura i la divulgació.

ROMA ALS MUSEUS DEL MóN XII Fira Internacional de Museus i Jaciments d’Època Romana Museus, centres d’interpretació, parcs arqueològics de diferents països europeus i publicacions d’història participen a la fira internacional Roma als Museus del Món per tal de donar a conèixer al visitant de TARRACO VIVA l’immens llegat de la civilització de l’antiga Roma. Un espai per informar-se dels indrets amb llegat romà, cercar contactes i informació i planificar activitats i viatges culturals, i també poder intercanviar informació sobre el treball i les realitats de museus i institucions amb les seves aportacions a l’àmbit de la divulgació històrica. Un espai per conèixer les diverses publicacions d’història, nacionals i internacionals, que podem trobar en el mercat i també els professionals de serveis per a museus i centres de difusió.

Horari

XV Fira de Productes, empreses i associacions de divulgació històrica romana Empreses de guies, d’arqueologia, grups de recreació històrica, associacions pel patrimoni i altres ens donaran informació sobre els seus productes relacionats amb l’antiga Roma i la seva història.

Horari

divendres 23 dissabte 24 diumenge 25

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Lloc

Jardins del Camp de Mart

de 17 h a 21 h de 10 h a 14.30 h / de 17 h a 21 h de 10 h a 14.30 h

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

de 17 h a 21 h de 10 h a 14.30 h / de 17 h a 21 h de 10 h a 14.30 h

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

TABERNA LIBRARIA Espai dedicat al llibre El Gremi de Llibreters de Tarragona ens ofereix tots els seus fons bibliogràfics perquè puguem gaudir de la història antiga també a casa. Llibres per a adults, per a nens i joves. Novel·la històrica, assaig, literatura i història de l’antiguitat a l’abast de tothom amb el producte més antic i millor per a la divulgació: els llibres.

Horari

divendres 23 dissabte 24 diumenge 25

fòrum tàrraco

del 5 al 22 divendres 23 dissabte 24 diumenge 25

de 17 h a 21 h de 17 h a 21 h de 10 h a 14.30 h / de 17 h a 21 h de 10 h a 14.30 h

Lloc

Del 5 al 22: Recinte Firal del Palau de Congressos de Tgn –Vestíbul

Els altres dies: Camp de Mart – Taberna Libraria

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai F I R E S i trobades

ARTIFEX Artesans i artesania al món romà Artesans que realitzen rèpliques arqueològiques d’originals trobats en excavacions, així com demostracions pràctiques de fabricació de materials, ens donaran l’oportunitat d’apropar-nos al món del treball preindustrial. Es realitzaran alguns tallers pràctics. Horari

divendres 23 dissabte 24 diumenge 25

Lloc

Jardins del Camp de Mart

de 17 h a 21 h de 10 h a 14.30 h / de 17 h a 21 h de 10 h a 14.30 h

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

NUNDINAE VII Fira de Programadors Trobada entre grups de reconstrucció històrica i els gestors i programadors de museus, centres d’interpretació del patrimoni, dinamitzadors culturals, directors de festivals i esdeveniments històrics, etc. Cada cop més, els grups de reconstrucció i difusió històrica representen una fórmula seriosa i didàctica de dinamització del Patrimoni Històric i de divulgació del coneixement de la història antiga, i TARRACO VIVA s’ha convertit en un autèntic aparador per a molts grups, entitats, empreses i persones que es dediquen a la divulgació històrica del món antic. La fira Nundinae ofereix la possibilitat de gaudir de les jornades, conèixer i contactar amb els diferents grups de reconstrucció, i també poder contractar activitats. Nundinae s’adreça a gestors de patrimoni històric, gestors culturals, responsables i tècnics de museus, jaciments i centres d’interpretació, responsables i tècnics d’àrees culturals, de patrimoni i turisme, entitats culturals públiques i privades, empreses d’arqueologia i difusió cultural, departaments universitaris d’Història, Arqueologia, Estudis Clàssics, Turisme, etc. Informació i inscripció a l’oficina del festival: oficina@tarracoviva.com (a partir del 15 d’abril).

FIRES i trobades

índex d’activitats PRINCEPS

El primer ciutadà de Roma

128

Presentació del llibre

AMOR CONTRA ROMA

128

Presentació del llibre

TARAKON

129

Presentació del llibre

VITA EST

129

teatralització

L’ARA PACIS EN MINIATURA Taller

129

Anunci HistĂ˛ria Viva

— DIV ULGAC IÓ aUDIOV ISUA L —

HISTÒRIA EN IMATGES divulgació històrica audiovisual

tArraco viva i els documentals •

cicles de documentals arqueològics • festivals especialitzats

Mosaic romà Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (MANN)

Divulgació audiovisual VII CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS

L’ANTIGUITAT EN IMATGES IV Cicle d’audiovisuals arqueològics i històrics

Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa en itinerancia. Organitza: Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC) en col·laboració amb el Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB) i el Museo Romano de Oiasso (Irun).

Projeccions. Es projectaran audiovisuals sobre el món antic que han estat produïts per museus, centres arqueològics i institucions públiques i privades.

Projecció de documentals de tema arqueològic de les diverses edicions d’aquest prestigiós festival. 21 de maig 17.00 h 17.15 h 17.45 h 18.00 h 18.20 h

Presentació del Cicle de documentals Els vaixells cosits de Kerala (Francès) Fotografiar l’invisible (Francès) Pausa El misteri de les mòmies coptes d’Atinòpolis (Francès)

5, 12 i 19 de maig 19.00 h Cartago Nova (VO Castellà)

26’ 13’ 52’

22 de maig 17.00 h 17.15 h 17.30 h 17.40 h 18.00 h 18.20 h 19.00 h

Malagne, viure en temps dels romans (Francès) El vi i el banquet a la Ribera del Duero… (Castellà) El Temple de Mercuri, un treball de romans (Francès) Amphitheatrum, memoria martyirum et ecclesiae (Cast.) Pausa Gent de l’euskera: a l’Imperi Romà (Euskera) De Pyrgos al Partenó (Grec)

12’ 17’ 10’ 13’

17.00 h 17.25 h 17.55 h 18.10 h Lloc

Santa Pola, arqueologia i museu… (Castellà) Cancho Roano: un santuari orientalitzant Pausa El Tartessos de Schulten (Castellà) ICAC, Plaça d’en Rovellant, s/n

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

8, 14 i 21 de maig 19.00 h De Roma a Germania (VOS Cat./Cast.) 08’ 19.10 h Audiovisuals de la RUTA BÈTICA ROMANA: (VO Cast.)

Cotidiana Vitae. Un viatge en el temps Les termes romanes La porta de Còrdova a Carmona La Còrdova de Sèneca Corduba

40’ 54’

23 de maig

05’ 08’ 10’ 06’ 25’

10, 16 i 22 de maig 19.00 h El Tartessos de Schulten (VOS Castellà)

25’ 26’ 67’

65’

VO Versió Original VOS Versió Original Subtitulada Lloc

Antiga Audiència – Sala d’actes

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

67’

CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS

l’antiguitat en imatges

IV Cicle d’audiovisuals arqueològics i històrics

VII edició FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE ARQUEOLÓGICO DEL BIDASOA EN ITINERANCIA

Audiovisuals sobre el món anitc produïts per museus, centres arqueològics i institucions públiques.

Els vaixells cosits de Kerala

El Tartessos de Schulten

130

DOCUMENTAL

Fotografiar l’invisible

Audiovisual

130

DOCUMENTAL

El misteri de les mÒmies coptes d’Antinòpolis

130

131

132

134

Cotidiana Vitae

134

Un viatge en el temps

Les termes romanes

135

La porta de Còrdova a Carmona

135

La Còrdova de Sèneca

135

DOCUMENTAL

132

DOCUMENTAL

DE PYRGOS AL PARTENÓ

Legionaris de Roma al limes de Germània

DOCUMENTAl

DOCUMENTAL

GENt DE L’EUSKERA A L’IMPERI ROMÀ

DE ROMA A GERMÀNIA

DOCUMENTAL

Amphitheatrum, memoria, martyrium et ecclesiae

134

DOCUMENTAL

El Temple de Mercuri, un treball de romans

L’esplendor d’una era. Segle I dC

DOCUMENTAL

El vi i el banquet a la Ribera del Duero durant la Protohistòria

CARTHAGO NOVA DOCUMENTAL

DOCUMENTAL

Malagne, viure en temps dels romans

133

Corduba

136

DOCUMENTAL

132

DOCUMENTAL

Santa Pola, arqueologia i museu La pesca i el mar

133

DOCUMENTAL

CANCHO ROMANO

Un santuari orientalitzant

133

DOCUMENTAL

Divulgaci ó audiovisual

— M USEUS —

MUSEUS les propostes dels museus del festival

tarraco viva i els museus •

jornades de portes obertes visites teatralitzades activitats per a nens escenificació de textos clàssics

Sarcòfag romà d’Hipòlit Pretori, Museu d’Història de Tarragona

a — MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA

b — Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)

c — Museu d’Història de cambrils

d — Museu bíblic tarraconense

5 MUSEUS directament implicats amb el festival

El festival Tarraco Viva és la festa de la Història, i els museus de la urbs i també del seu ager s’hi sumen obrint les portes als visitants i programant activitats diverses relacionades amb el patrimoni que gestionen i amb la divulgació històrica. Bona part d’aquestes activitats estan especialment adreçades als infants, els veritables hereus de la nostra cultura clàssica.Tots els museus, a part d’oferir les jornades de portes obertes, realitzaran activitats durant el festival.

MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE · C/ de les Coques, 1 · Tel. 977 25 18 88 · museu.biblic@arquebisbattarragona.cat Jornada de portes obertes Horari

MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA · c/ Cavallers, 14 · Tel. 977 24 22 20 (matins) · mht@tarragona.cat Recintes: ·Muralles: Tel. 977 24 57 96 ·Fòrum Provincial - Pretori romà: Tel. 977 22 17 36 ·Circ romà: Tel. 977 23 01 71 ·Fòrum de la Colònia: Tel. 977 24 25 01 ·Amfiteatre romà: Tel. 977 24 25 79 ·Casa Castellarnau (matins): Tel. 977 24 22 20 ·Casa Canals (matins): Tel. 977 24 28 58

dissabte 17 diumenge 18

de 10 h a 13 h de 10 h a 14.30 h / de 17 h a 21 h

Accès Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA - MNAT

· Tel. 977 25 15 15 (de dilluns a divendres de 8 a 15 h) · Tel. 977 23 62 09 (de dimarts a diumenges) · www.mnat.cat / mnat@gencat.cat Recintes: ·Museu i Necròpoli Paleocristians ·Vil·la romana dels Munts ·Vil·la romana de Centcelles

·Aqüeducte de les Ferreres

Jornada de portes obertes

DATA

Horari

horaris Museu Nacional Arqueològic de Tarragona dissabte: de 9.30 a 18 h / diumenges: de 10 a 14 h Museu i Necròpolis Paleocristians dissabte: de 9.30 a 13.30 h - de 15 a 18 h / diumenges: de 10 a 14 h

divendres 16/23 de 10 h a 20.30 h dissabte 17/24 de 10 h a 20.30 h diumenge 18/25 de 10 h a 14 h

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai No es podrà fer la visita als recintes en el moment en

què s’estiguin fent activitats del festival

Diumenge 18 / Dissabte 24 / Diumenge 25

Vil·la romana dels Munts

dissabte: de 10 a 13.30 h - de 15 a 18 h / diumenges: de 10 a 14 h

Vil·la romana de Centcelles

dissabte: de 10 a 13.30 h - de 15 a 18 h / diumenges: de 10 a 14 h

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

M U SE U S

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

· Refugi 2, moll de Costa · Tel. 977 25 94 00 ext. 4422 · museuport@porttarragona.cat

MUSEUS

índex d’activitats l’august DE LES muralles

Jornada de portes obertes

La diplomàcia italiana i la reconstrucció de l’Imperi

136

Xerrada

Horari

dissabte 3, 10, 17, 24 i 31 diumenge 4, 11, 18 i 25

de 10 a 14 h i de 16 a 19 h

d’11 a 14 h Audioguia gratuïta: Català, Castellà, Anglès i Francès

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

AUGUST, PROMOTOR D’OBRES A TÀRRACO

136

Xerrada

DELS AUSPICIS FUNDACIONALS A L’APOTEOSI D’AUGUST

137

Xerrada

MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS

· Museu Molí de les Tres Eres, Via Augusta, 1 (Cambrils) · Tel. 977 794 528

AUGUST a la butxaca

Jornada de portes obertes

DE LA TÀRRACO REPUBLICANA A LA TÀRRACO D’AUGUST:

Horari h

dissabte 10, 17 i 24

diumenge 11, 18 i 25

d’11 a 14 h

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

d’11 a 14 h i de 17 a 20

La numismàtica com a font històrica

137

Xerrada

137

La transformació d’una ciutat

Xerrada

ANNO DOMINI

Judea en temps d’August

138

Exposició

A.D. ANNO DOMINI

El naixement del cristianisme (1985)

138

cinema

L’ESCLAU DE LA SAL

138

Presentació

Les dones de la família julioclàudia

139

XERRADA

ELS HE DONAT UN IMPERI SENSE FI

Una aproximació a August a través dels textos clàssics lectura dramatitzada

139

SEGUINT LA PETJADA D’AUGUST

139

Itinerari

HISTÒRIES DE TOCADOR

CAP de vol

Un producte, un vaixell i un comerç al conventus Tarraconensis

142

XERRADA

140

TROYA

142

Visita guiada

La petjada d’August al MNAT Itinerari pel MNAT 6

CINEMA

140

LA MEDICINA EN ÈPOCA ROMANA

143

Visita lliure

VINE AL MUSEU… I QUEDA’T DE PEDRA! Queda’t de pedra

Exposició

140

TOQUEM ELS ROMANS

143

Taller

RE-VIURE

Visita comentada

141

CAIUS I FAUSTINA US CONVIDEN A LA VIL·LA

D’AUGUSTUS A AGOsT

143

L’evolució fonètica del llatí al català

Taller

XERRADA

141

LA LLOSA EN TEMPS D’AUGUST

144

Visita teatralitzada

US PORTEM A L’HORTUS

VISITA TEATRALITZADA

141

visita teatralitzada

TIBERIUS

Comerciant de vi pel Mare Nostrum

142

VISITA TEATRALITZADA

museus

— acte de cloenda —

XII

Funus Augusti t el funeral des l’emperador

La cloenda de t la XVI Edició •

la mort d’octavip ·august p · el llegat d’un personatge excepcional

Els Idus de Març Assassinat i testament de Juli Cèsar. Cloenda de l’edició 2013

FUNUS AUGUSTI

el funeral de l’emperador

August tenia els ulls i la boca tancada. Li tragueren l’anell amb el segell del dit. Tiberi, al ser en seu parent més proper, el va cridar pel seu nom i afegí: “vale” (adéu). Els esclaus de la funerària rentaren i perfumaren el cos. Se li col·locà una moneda als llavis per pagar el barquer que portaria l’esperit d’August per la llacuna Estígia fins a l’inframón. Al funeral d’August es va fer de nit. Es formà una processó per a portar el cos des de la casa al turó palatí fins al seu lloc de descans definitiu. Quasi tot Roma va sortir al carrer i les tropes protegien la ruta per assegurar l’ordre públic. La processó estava dirigida per un dominus funeris o mestre del funeral, ajudat per lictores vestits de negre. Al capdavant desfilaven trompetistes que tocaven musica fúnebre en honor del mort. L’humor i el riure ajudaven a alliberar la pena. De vegades es contractaven una “troupe” de pallassos i mims als funerals. Anaven al darrere dels músics i els cantants i estaven encapçalats per un archimimus que imitava la manera de parlar i els gestos del mort. Com la majoria de romans rics, August segurament devia alliberar uns quants esclaus en el seu testament. Aquests eren els següents en la processó i portaven el barret de la llibertat especial dels lliberts (pileus). Després anava el fèretre, un sofà d’ivori i or cobert amb una tela mortuòria porpra i daurada, sota la qual estava el cos d’August dins d’un taüt. Al damunt hi havia una efígie de cera abillada amb les robes triomfals. El fèretre estava acompanyat de dues estàtues del prínceps, una d’or i una altra en la qual apareixia pujat en un carruatge triomfal. També es portaven les imatges dels seus avantpassats destacats.

La família, vestida de dol, caminava darrere el fèretre, entre la qual Júlia Augusta. Tot el Senat estava present, així com molts equites i la guàrdia pretoriana. Tothom que era algú estava present. El seguici s’aturà al Fòrum, on Tiberi i el seu fill Drus, vestits de gris, pronunciaren elogis (laudatio funebris). Després la processó seguí per la porta triumphalis, fins arribar al mausoleu d’August, al Camp de Mart, on tindria lloc el moment mes àlgid de la cerimònia. A August. El primer emperador, d’Anthony Everitt

Una producció del Festival Tarraco Viva amb la col·laboració de: - PROJECTE PHOENIX (Tarragona) - NEMESIS ARQ (Tarragona) - THALEIA (Tarragona) LUDI SCAENICI (Roma) - AULA DE TEATRE URV (Tarragona) - LUDI SCAENICI (Roma) - ARS DIMICANDI (Roma)

Horari

Lloc

Diumenge-25: 18 h Idioma: Català

Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona (c/ d’Orosi, davant l’estació RENFE)

ACCÉS

Entrada: 5€

Recomanada a partir de 10 anys

Durada 50 min Els Idus de Març Assassinat i testament de Juli Cèsar. Cloenda de l’edició 2013

acte de cloenda

els Actes del Festival amb detall

路

铆ndex per Format

路

la programaci贸 recinte firal

Recreació històrica

AUGUST, EL PODER DE LA MÀSCARA especial august

Projecte Phoenix (Tarragona) A la descoberta de la vida i l’obra del primer emperador. La seva obra de govern, la lluita pel poder, la vigilància de les fronteres però també les seves rutines, les seves manies, les seves malalties.

del seu temps, i malgrat que la figura pública va fer coses terribles, solien ser pel bé comú.

’’La seva política envers les províncies i els seus continus viatges amb Agripa… va tenir una conseqüència enormement important; va generar lleialtat i gratitud envers Roma. Va fer sentir a la gent que no eren víctimes de l’Imperi, sinó part interessada. Més de cent re-enactors amb recreacions d’espais relacionats amb Eren membres d’una mancomunitat imperial. Va ser aquesta la vida i l’obra del creador de l’Imperi Romà; l’estudi personal consciència comuna la que va ajudar a unir Europa i els territoris d’August, el triclini d’estiu de Lívia, la seva esposa, la Cúria Julia, de la conca mediterrània durant més de cinc-cents anys. l’Ara Pacis Augustae i d’altres espais per a comprendre un mica ’’Quants estadistes dels darrers dos mil anys poden reivindicar millor la complexitat i la realitat històrica de la Roma antiga. un llegat tan durador?” Amb imatges arqueològiques i comentaris històrics que ens aproA August. El primer emperador, d’Anthony Everitt paran a una època cabdal de la història d’Occident i del món. Un espectacle especial de divulgació històrica per a una edició especial del festival.

“Per suposat que la personalitat d’August tenia dues cares, que semblaven mirar-se, com Janus, en direccions oposades; el pare de família afectuós també era un lasciu inveterat; el romà de vida senzilla es feia construir vil·les de vacances secretes; la seva lleialtat als amics li impedia de veure els seus defectes i crims; el pare amant de vegades es comportava com un pinxo; el culte mecenes de les arts podia ser un assassí despietat en temes polítics. ’’Es té la impressió, per damunt de tot, que la supressió dels sentiments humans normals que exigia la vida pública del prínceps, va magnificar l’afecte pels seus parents més propers i amics íntims. Aquesta lluita interna pot haver avivat la fúria amb què reaccionava davant les traïcions a la seva confiança. ’’No obstant això, i malgrat tots els seus defectes, el balanç general és positiu. En general August visqué en privat segons els valors

Horari

Divendres-9, 16 i 23: 22 h (cat) Dissabtes-10, 17 i 24: 22 h (cast) Àudio en: Francès / Anglès (places limitades)

Diumenge-11: 18 h (cat) Diumenge-18: 18 h (cast)

Lloc

Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona (c/ d’Orosi, davant l’estació RENFE)

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Entrada de pagament: 15€

Durada 1 h 30 min

EXPOSICIÓ I Visita comentada

EXPOSICIÓ AMB Visita comentada

AUGUST, UNA CIVILITZACIÓ MEDITERRÀNIA

ARA PACIS AUGUSTAE

Un monument per a un imperi

august

Els àmbits que tractarà l’exposició seran: El món d’August. Un món mesurat i dibuixat. L’Eneida. Un poema per a un Imperi.

La praefectura annonaria d’August, molt més que “pa i circ”. La Roma d’August; d’una ciutat de fang a una altra de marbre. L’entorn d’August. Amics, col·laboradors i una família difícil. L’Ara Pacis. La Pax Augusta i l’edat d’Or. Mites per a un nou sistema polític. L’August de Prima Porta. Una estàtua amb un missatge polític.

El monument anomenat Ara Pacis Augustae, o sigui, l’Altar de la Pau d’August, és sens dubte un dels llegats monumentals més importants de l’antiga Roma. Pensat per exaltar la Pax Augusta, conté, però, molts més ingredients: iconogràfics, decoratius, literaris, religiosos, mítics, polítics, artístics i al mateix temps és un retrat de la família imperial. Aprofitant l’espectacle de recreació històrica “August, el poder de la màscara”, tindrem l’oportunitat de veure molt més a prop la imatge i els continguts d’aquesta peça insòlita.

La nova visió política. Províncies, limes i política augustees. L’exposició pot ser visitada de manera lliure i amb visites comentades. Horari

Horari

dl a dv 12.30 h / 17 h / 18 h ds 9.30 h / 11.30 h / 12.30 h / 17 h /18 h dg 9.30 h / 11.30 h / 12.30 h

Lloc

Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona

ACCÉS

Idioma: Català / Castellà (depenent de la distribució dels grups)

dm i dj 19 h ds 10.30 h / 19 h dg 10.30 h Idioma: Català / Castellà (depenent de la distribució dels grups)

Lloc

Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona

(c/ d’Orosi, davant l’estació RENFE)

Entrada: 5€

ACCÉS

Entrada: 5€

DURADA 50 min

august

Oficina festival Tarraco Viva Argos Serveis culturals

Oficina festival Tarraco Viva Argos Serveis Culturals

La gran exposició d’enguany porta precisament com a títol el lema d’aquesta edició del festival: “August, una civilització mediterrània”. Ha estat possible gràcies als treballs realitzats per produir la gran recreació “August. El poder de la màscara”, més els comentaris elaborats pels nostres col·laboradors científics (professors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Girona i de la Soprintendenza Archeologica de Roma). Es tracta d’una magnífica ocasió per endinsar-se en la figura, l’obra i l’època del primer emperador.

DURADA 50 min

Visita comentada

activitat escolar

Recreació històrica

IMATGE I PODER

AUGUST, AL TEU GUST

PRAEFECTURA ANNONARIA

L’August de Prima Porta

Vine a conèixer l’emperador de Roma

august

Una llavor de l’estat del benestar

august

MV Arte (Tarragona)

Assumpta Mercader / Carles Alcoy

Projecte Phoenix (Tarragona)

Trobada ara fa uns cent cinquanta anys en la que va ser una de les vil·les de Lívia, l’esposa de l’emperador, aquesta estàtua ha fascinat, i encara ho segueix fent avui dia, tant experts com el públic en general. El festival, que ha engegat la recreació d’aquesta estàtua a través d’una rèplica amb materials moderns, presentarà una nova visió d’aquesta obra d’art i arqueològica. Tornarem a veure l’estàtua tal com va ser feta: amb colors. Una magnífica ocasió per debatre i proposar noves interpretacions de tots els seus continguts.

Som al segle I aC. L’Imperi Romà va d’Hispània a l’Àsia, i des de les fredes aigües del Rin fins a les ardents sorres del desert de Líbia. Un sol home, August, governa aquestes terres i els seus habitants.

Encara que les reparticions de gra i aliments a la plebs de Roma, les anomenades frumentationes, ja es van realitzar en altres moments de la història de Roma (durant els tribunats dels germans Grac, el mateix Pompeu i el pare adoptiu d’August, Juli Cèsar, n’havien realitzat) no és sinó amb el geni polític d’August que es crea un organisme i tot un sistema administratiu i econòmic per regular-les. L’anomenada Praefectura Annonaria va ser en realitat una espècie de ministeri d’Economia i Benestar Social. No només repartia aliments gratuïts a la població de Roma sinó que regulava els preus dels aliments bàsics (cereals, vi i oli) i, per tant, la base de l’economia de tot l’Imperi.

August, l’emperador, per a quasi tothom és un déu temut i respectat, per a molt pocs un amic, i per a una sola dona, Lívia, un company. Enguany, fa dos mil anys de la mort d’August, després de 44 anys de govern, de pau, d’imperi en la república romana. Podreu fer un passeig per la història i els carrers de l’antiga Roma, per la vida privada d’August, el seu govern i la seva manera de viure.

Horari

dl i dc dv-9 dv-23 ds i dg

19 h 19 h 19 h 13.30 h Idioma: Castellà

Lloc

Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona

(c/ d’Orosi, davant l’estació RENFE)

ACCÉS

Entrada: 5€

Durada 50 min

Horari

dl a dv 9.30 h / 11 h / 15 h

Horari

Lloc

Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona

dc-14 22 h (cat) dj-15 22 h (cast)

Lloc

(c/ d’Orosi, davant l’estació RENFE)

Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona

ACCÉS

Reservat a grups escolars de 8 a 16 anys

(c/ d’Orosi, davant l’estació RENFE)

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Inscripcions: oficina@tarracoviva.com

Durada 1 h 15 min

Entrada: 10€

Durada 50 min

programa d’activitats

Recreació històrica

Xerrada

DEO AUGUSTO

EL LLEGAT D’AUGUST

L’ENEIDA

Un nou déu per a una nova era

La política per damunt de tot

august

Claus que expliquen un clàssic

august

Nemesis ARQ (Tarragona)

Joaquin Ruíz de Arbulo (Universitat Rovira i Virgili, Tarragona)

Joan Carbonell

Després d’anys de guerres, la societat romana està esgotada. En aquests moments de feblesa, la profecia de la sibil·la de Cumes es materialitza: arribarà l’Aetas Aurea i, amb ella, un nou dirigent d’origen diví que portarà la pax i l’ordre a tots els dominis romans. El jove Octavià, anomenat Augustus pel Senat, és l’elegit de l’Oracle. A ell li correspon la tasca de restaurar els cultes ancestrals, de refer els temples i de reorganitzar els sacerdocis. Només quan les divinitats estiguin ben ateses, Roma i les seves províncies podran assolir la pau universal, organitzada per August, proclamat déu vivent, i tutel·lat per Apol·lo.

Després de l’assassinat de Cèsar i només amb 18 anys, el seu nebot i hereu, Cèsar Octavià, fou ja cònsol de la República. Tot i la seva delicada salut, va tenir una vida llarga i morí als 77 anys, reconegut com l’August, senyor únic de Roma i pare de la pàtria. Els seus nombrosos retrats mai el van representar com un vell temible, poderós i savi, sinó sempre com un jove serè i educat. A diferència d’Alexandre o Juli Cèsar, no fou un bon general, mai va guanyar personalment un sol combat i va haver de suportar terribles derrotes dels seus generals.

L’Eneida, creada per Virgili, és una obra literària quasi perfecta que, posada en mans d’August, li va permetre de fomentar en les elits i el poble romà la confiança en la Roma nova, que naixia amb l’Imperi, sota els seus auspicis i els de la gens Iulia.

(Universitat Autònoma de Barcelona)

Va posar sempre la política per damunt de tot, va necessitar un hereu i per això va veure morir els seus éssers més estimats, un rere l’altre. Però gràcies a ell, Roma va conèixer per fi la pau.

Horari

dc-21 22 h (cat) dj-22 22 h (cast)

Lloc

Horari

dm-20 20 h

Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona

(c/ d’Orosi, davant l’estació RENFE)

Lloc

ACCÉS

Entrada: 10€ Recomanada a partir de 10 anys

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 45 min

Durada 50 min

dm-6 20 h

Idioma: Català

Horari

Recinte Firal – Espai August

Lloc

Recinte Firal – Espai August

Idioma: Català

Xerrada

ELS VASOS DE VICARELLO I LA TABULA DE PEUTINGER

L’ESTADA D’AUGUST A TàRRACO

L’ARA PACIS

El món sencer conegut, mesurat i ben comunicat

august

Joaquin Ruíz de Arbulo

august

Isabel Rodà (Universitat de Barcelona)

august

Orietta Rossini (Directora del

(Universitat Rovira i Virgili, Tarragona)

Museu de l’Ara Pacis, Roma)

Els quatre vasos de Vicarello són l’antecedent directe d’un mapa de carreteres. Datats en època d’August, mostren que la distància entre Cadis i Roma era de 1.840 milles romanes, aproximadament 2.723 km, i que aquesta distància es podia fer mitjançant una llista precisa de 106 mansiones (ciutats i llocs de postes) que el viatger trobava al final de cada jornada de marxa, incloent les distàncies respectives entre elles.

L’Altar d’August constitueix un llegat immens, que necessita d’un espai adequat per ser valoritzat. És un monument molt complex tant des del punt de vista de la representació civil i religiosa com del significat ideològic que només pot ser omplert per un museu.

Per tal de seguir de prop el desenvolupament de les guerres càntabres, August residí a Tàrraco quasi dos anys (26-25 aC). D’aquesta manera, la ciutat es convertí en la capital efectiva de l’Imperi i s’hi prengueren importants decisions de govern. Sabem que August, a nivell personal, recuperà la seva salut, seguint instruccions del seu metge Musa. L’historiador Cassi Dió ens informa d’un altre viatge a Hispània, el 16-15 aC, en què fundà nombroses ciutats. No tenim testimoni directe d’una La Tabula de Peutinger és un ròtol de per- nova estada de l’emperador a Tàrraco, però gamí del segle XII que copia un mapa de és més que probable que no es deixés de tot el món conegut al segle IV dC, des de banda una visita, més o menys perllongada, l’oceà Atlàntic fins a l’Índia, amb més de a la capital de la província. 3.000 ciutats i 100.000 km (mesurats!) de carreteres.

El monument pot ser descrit com l’espot ideològic mes gran realitzat mai a la història de la humanitat; representa August com l’home designat pels déus i pel cosmos, a fi i efecte de portar Roma a una època daurada (edat d’or). Però, a banda d’aquest missatge immediat, tots els personatges, tots els elements, tenen un significat particular; per exemple, els motius vegetals són una representació del concepte de natura entre els romans.

Horari

dl-12 20 h

Horari

dm-13 20 h Idioma: Català

Horari

dv-16 19 h

Idioma: Castellà

Lloc

Recinte Firal – Espai August

Lloc

Recinte Firal – Espai August

Lloc

Recinte Firal – Espai August

Idioma: Italià

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 45 min

programa d’activitats

Xerrada

EL FÒRUM D’AUGUST

LA ROMA DE MARBRE

LA FAMíLIA D’AUGUST

august

Lucrezia Ungaro (Sovrintendenza

Capitolina ai Beni Culturali - Comune di Roma)

august

Ricardo Mar

august

David Vivó (Universitat de Girona)

(Universitat Rovira i Virgili, Tarragona)

La construcció del Fòrum d’August, adjacent al Fòrum de Cèsar, es va iniciar el 27 aC. El temple estava dedicat a Mart Últor, és a dir, Venjador, i va ser inaugurat el 2 aC junt amb la plaça que se li obria al davant. El Temple de Mart Últor s’aixecava damunt d’un alt podi amb 17 esglaons. Era un temple amb vuit columnes a la façana. La columnata continuava pels costats de la cel·la però no per la part del darrere, que es trobava adossada a l’altíssim mur de fons de tot el complex. L’edifici constitueix el primer exemple de l’ordre corinti desenvolupat a la Grècia clàssica i hel·lenística segons el nou estil romà, model per a la seva posterior evolució, tant a la ciutat de Roma com a les províncies.

August, en el seu testament polític, ens recorda que va trobar una ciutat de maó i la va transformar en una de marbre. Era la tradició republicana: les famílies nobles s’afirmaven gràcies als edificis públics donats a la ciutat. Amb les seves intervencions urbanístiques August es va apropiar dels principals espais cívics de la ciutat. El vell Fòrum Republicà i els seus espais annexos es van poblar amb nous edificis destinats a recordar la memòria de la seva família. Un important espai urbà va rebre un particular interès: el turó del Palatí. Era el lloc del naixement mític de Roma. August va acabar construint el major palau aristocràtic de tota la ciutat.

L’Ara Pacis és el símbol de la pau i la prosperitat que August augura als romans, però per poder garantir-ne la pervivència, el promès saeculum aureum o edat d’or, la guia que fa August de l’Estat romà, ha de poder perviure més enllà de la seva pròpia persona. En aquest sentit, la presència de la família imperial en general i dels seus hereus en particular en els relleus de l’Ara Pacis asseguren aquesta perpetuïtat i reafirmen el missatge i compromís del Princeps amb Roma.

Horari

dv-16 20 h

Horari

dl-19 20 h Idioma: Castellà

Horari

dl-5

Idioma: Italià

Lloc

Recinte Firal – Espai August

Lloc

Recinte Firal – Espai August

Lloc

Recinte Firal – Espai August

20 h Idioma: Català

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 45 min

Recreació històrica

livia drusila

tiberi

júlia

Esposa de l’emperador

La filla d’August

El fillastre eficient

gent d’august

Assumpta Mercader

gent d’august

Mercè Rovira

Jaume Montané

També anomenada Livia Drusa Augusta Tiberi Claudi Neró es convertí en Tiberi (57 aC – 29 dC) va ser la tercera esposa Juli Cèsar August. Va ser un dels millors d’August. Era filla de Marc Livi Drus Cau- generals de Roma. Fill de la dona d’August, dià, mare de Tiberi (que va ser emperador) Lívia, fou emperador l’any 14 dC fins a la i de Drus (general), àvia de Germànic i seva mort l’any 37 dC. Claudi (emperador), besàvia de Cal·lígula i Agripina la Menor i rebesàvia de Neró. Va estar sempre al costat de l’emperador, va ser la seva esposa, amant i consellera. Va ser una dona influent i discreta, criticada i acusada d’enverinar i assassinar August. Lívia va exercir un gran poder, sempre a l’ombra d’August.

Havia complert bé el seu paper de filla única de l’emperador. Primer es va casar amb el seu cosí germà, Marcel, fill de la germana estimada del seu pare. Després, un cop vídua del primer marit, i per conveniència també del seu pare, es va tornar a casar amb l’amic de tota la vida Marc Vipsani Agripa, amb el qual va tenir diversos fills que semblaven garantir l’herència imperial. Un cop mort Agripa, es tornà a casar amb el seu germanastre Tiberi… ella havia complert el seu paper, ara tocava una mica de diversió.

Una dona que va sobreviure a quatre emperadors!

Horari

dv-9 21 h (cat) / 23 h (cast) ds-10 21 h (cast) / 23 h (cat) dv-16 21 h (cat) / 23 h (cast) ds-17 21 h (cast) / 23 h (cat) dv-23 21 h (cat) / 23 h (cast) ds-24 21 h (cast) / 23 h (cat)

Lloc

ACCÉS

Muralles – espai August

Horari

dv-9 ds-10 dv-16 ds-17 dv-23 ds-24

Lloc

Muralles – espai August

Entrada a Muralles pel Portal del Roser

Entrada: 3€

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Durada 25 min

22 h (cat) / 24 h (cast) 22 h (cast) / 24 h (cat) 22 h (cat) / 24 h (cast) 22 h (cast) / 24 h (cat) 22 h (cat) / 24 h (cast) 22 h (cast) / 24 h (cat)

Horari

ds-10 ds-17 dg-18 ds-24 dg-25

Lloc

10.30 h (cat) / 12.30 h (cast) 10.30 h (cast) / 12.30 h (cat) 10.30 h (cat) / 12.30 h (cast) 10.30 h (cast) / 12.30 h (cat) 10.30 h (cat) / 12.30 h (cast)

Entrada a Muralles pel Portal del Roser

Muralles – espai Minerva - Terrassa

Entrada: 3€

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Durada 25 min

Entrada: 3€

Durada 25 min

programa d’activitats

Recreació històrica

mecenes

OCTÀVIA

antonia minor

L’ideòleg del règim

La germana fidel

gent d’august

Neboda, tieta i mare d’emperadors

gent d’august

Carles Alcoy

karme González

Rat Cebrián

Octavi, com a home, emocionalment (i a l’inrevés de com a estadista) sols té un triomf clar: els seus amics: Virgili, Mecenes, Horaci, Agripa. De tots ells, Mecenes ho va ser tota la vida, amb daltabaixos i fredors. I ens explica com ell i August van ser, malgrat les dificultats del poder, uns grans amics.

Octàvia va ser utilitzada per August com una peça més en la seva estratègia pel poder. Primer la va casar amb Claudi Marcel, de qui va tenir un fill, Claudi Marcel i dues filles, Marcel·la Maior i Marcel·la Minor. August farà que el seu nebot Marcel es casi amb la seva filla Júlia, amb la intenció que fos el seu hereu. La seva mort prematura ho impedí. Després d’aquest primer matrimoni, August tornà a casar la seva germana amb Marc Antoni. D’aquest matrimoni Octàvia tindrà dues filles; Antònia la Major i Antònia la Menor. La primera serà l’àvia del futur emperador Neró i la segona serà la mare del futur emperador Claudi i l’àvia del futur emperador Cal·lígula.

Neboda d’August, filla petita d’Octàvia (germana de l’emperador) i de Marc Antoni. Va ser també la mare d’un altre emperador: Claudi. Antonia Minor se situa per als espectadors en el moment en què acaba d’enviudar. Repassa el seu passat, des del seu naixement i l’abandó que pateix per part del seu pare, enamorat de Cleòpatra, fins a la mort del seu estimat Drusus.

Horari

ds-10 ds-17 dg-18 ds-24 dg-25

Horari

dv-9 ds-10 dv-16 ds-17 dv-23 ds-24

Muralles – espai Minerva - Terrassa

dv-9 ds-10 dv-16 ds-17 dv-23 ds-24

Horari

Lloc

Antic Ajuntament – Pati

Lloc

Antic Ajuntament – Pati

ACCÉS

Entrada: 3€

Recomanada a partir de 10 anys

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Entrada: 3€

Durada 25 min

11.30 h (cat) / 13.30 h (cast) 11.30 h (cast) / 13.30 h (cat) 11.30 h (cat) / 13.30 h (cast) 11.30 h (cast) / 13.30 h (cat) 11.30 h (cat) / 13.30 h (cast)

Durada 25 min

21 h (cat) / 23 h (cast) 21 h (cast) / 23 h (cat) 21 h (cat) / 23 h (cast) 21 h (cast) / 23 h (cat) 21 h (cat) / 23 h (cast) 21 h (cast) / 23 h (cat)

20 h (cat) / 22 h (cast) 20 h (cast) / 22 h (cat) 20 h (cat) / 22 h (cast) 20 h (cast) / 22 h (cat) 20 h (cat) / 22 h (cast) 20 h (cast) / 22 h (cat)

Entrada: 3€

Durada 25 min

Recreació històrica

HORACI El poeta del CARPE DIEM

VIRGILI

AGRIPA

gent d’august

Agustí Farré SANFELIU

Un poeta per a un imperi gent d’august

L’home per a tot

gent d’august

Oriol Montesó

Ignasi Papell Guió: Nani Blasco

Me pinguem et nitidum bene curata cute uises, cum ridere uoles Epicuri de grege porcus.“Quan vulguis riure, vine’m a veure, que estic gras i lluent i amb la pell ben cuidada com un porc del ramat d’Epicur” (Epístoles, I, 4).

Després de la batalla d’Accio, l’any 31 aC, Roma inicia un nou període de pau i prosperitat. Octavi August incita el cercle literari de Mecenes a escriure obres que ho proclamin. El poeta Publi Virgili Maró rep la crida, però adverteix a Mecenes i August que no escriurà un simple elogi: fa “Sereu testimonis d’un espectacle que temps que vol compondre un poema èpic potser els vostres ulls ja mai més podran que versi sobre l’origen de Roma i fins a tornar a veure.” Així proclamaven els he- l’adveniment de la nova era promesa per ralds de l’emperador de Roma la proximitat August. dels Ludi Saeculars, unes celebracions de caràcter religiós que Cèsar August prometia oferir al poble per a honorar els déus. Aquests jocs estaven constituïts per sacrificis i representacions teatrals que transcorrien durant diversos dies. L’emperador s’ho havia fet venir bé per a ser ell qui els presidís. Horari

dv-9 ds-10 dv-16 ds-17 dv-23 ds-24

Lloc

Casa Castellarnau - Pati

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

21 h (cat) / 22 h (cast) 21 h (cast) / 22 h (cat) 21 h (cat) / 22 h (cast) 21 h (cast) / 22 h (cat) 21 h (cat) / 22 h (cast) 21 h (cast) / 22 h (cat)

Entrada: 3€

Durada 25 min

Horari

Marc Vipsani Agripa és un dels personatges històrics cabdals de l’antiga Roma. Sense pertànyer a cap família important i d’origen humil, va arribar a ser cònsol diverses vegades, general en cap de l’exèrcit romà, amic personal d’August i finalment, en ser-ne gendre, va ser l’avi de l’emperador Cal·lígula.

ds-10 ds-17 dg-18 ds-24 dg-25

Lloc

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala Tecleta

Lloc

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala Gòtica, Terrassa

ACCÉS

Entrada: 3€ Recomanada a partir de 10 anys

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Durada 25 min

11 h (cat) / 13 h (cast) 11 h (cast) / 13 h (cat) 11 h (cat) / 13 h (cast) 11 h (cast) / 13 h (cat) 11 h (cat) / 13 h (cast)

Horari

ds-10 ds-17 dv-23 ds-24

18 h (cat) / 20 h (cast) 18 h (cast) / 20 h (cat) 18 h (cat) / 20 h (cast) 18 h (cast) / 20 h (cat)

Entrada: 3€

Durada 25 min

programa d’activitats

Recreació històrica

MARC ANTONI

FRINÉ

LUCIUS

La fascinació per l’Orient

gent d’august

Històries d’una prostituta al llit d’August

gent d’august

Un veterà soldat d’August a Tàrraco

gent d’august

Joan Gibert

Thaleia. Grup de Reconstrucció històrica de Tarragona

La cara de sorpresa quan va saber el contingut del testament de Juli Cèsar, havia de ser una de les seves més grans decepcions. També és una ironia de la història que un nét seu (Claudi) i un besnét (Cal·lígula) arribessin al tro imperial.

Friné és una de les moltes prostitutes que va acompanyar l’emperador August al llarg del temps. Pertany al grup de prostitutes de més alta categoria, anomenades cortesanes; dones fines, educades, elegants i complaents. Saben de música, ball i es converteixen, en moltes ocasions, en concubines. De la seva mà escoltarem com era la seva vida al Palau de l’Emperador.

Presentarem Lvcivs, un veterà soldat que ens explicarà la seva vida, com va viure la seva joventut a l’exèrcit, com va créixer com a persona i com a professional dins de les milícies. Coneixerem com n’era de difícil poder tenir una família sent un soldat a les ordres de Roma. Ens explicarà com es va sentir lluitant contra els seus germans i veient morir la seva pròpia gent a les guerres civils…

Horari

ds-10 ds-17 dg-18 ds-24 dg-25

Horari

Lloc

ds-10 ds-17 dv-23 ds-24

19 h / 21 h 19 h / 21 h 19 h / 21 h 19 h / 21 h Idioma: Català

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala Gòtica, Terrassa

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Entrada: 3€

Durada 25 min

Horari

ds-10 ds-17 dg-18 ds-24 dg-25

Lloc

Circ romà

Lloc

Circ romà

ACCÉS

Entrada: 3€ Recomanada a partir de 16 anys

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Durada 25 min

10.30 h (cat) / 12.30 h (cast) 10.30 h (cast) / 12.30 h (cat) 10.30 h (cat) / 12.30 h (cast) 10.30 h (cast) / 12.30 h (cat) 10.30 h (cat) / 12.30 h (cast)

11.30 h (cat) / 13.30 h (cast) 11.30 h (cast) / 13.30 h (cat) 11.30 h (cat) / 13.30 h (cast) 11.30 h (cast) / 13.30 h (cat) 11.30 h (cat) / 13.30 h (cast)

Entrada: 3€

Durada 25 min

Recreació històrica

CAIUS BAEBIUS

PAULLIANUS, lanista circulator.

EL CASAMENT D’AUGUST I LÍVIA

Sevir augustal. Un nou ric

gent d’august

Un empresari de gladiadors a Tàrraco

gent d’august

política

Alex Manríquez

Ricardo Cagigal – JANO RecreacIones Historicas (CANTÀBRIA)

Recreació Històrica Badalona

De ser un esclau a llibert i sacerdot de culte imperial. En una societat classista com la romana, que un ex esclau dediqui una estàtua pública a la seva esposa, ens indica un cert grau de permeabilitat social. Veurem què ens explica el tal Caius, per cert, segurament originari de Sagunt, prop de València.

Els empresaris d’espectacles com els de l’amfiteatre exercien un ofici inflamant: No eren ben vistos socialment ni podien exercir cap tipus de magistratura. Però feien negoci. I quin negoci! Veurem què ens explica aquest “empresari ambulant d’espectacles de gladiadors” originari segurament de la Bètica. Tàrraco era un bon negoci?

Només néixer Júlia, la seva única filla, August es divorcia d’Escribònia i es casa amb una altra divorciada, Lívia.

Horari ds-10 17 h (cat) / 18 h (cast) dv-16 17 h (cat) / 18 h (cast) ds-17 17 h (cast) / 18 h (cat) dv-23 17 h (cat) / 18 h (cast) ds-24 17 h (cast) / 18 h (cat)

Lloc

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala Tecleta i Itinerari Part Alta

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Entrada: 3€

Durada 25 min

Horari

ds-17 dg-18 ds-24 dg-25

La tercera esposa de l’emperador serà molt més que una matrona de casa. Fidel consellera, l’acompanyarà durant dècades en tots els moments del seu llarg regnat i finalment, potser per compensar el fet que no li va donar cap fill, serà el fillastre d’August i fill de Lívia, Tiberi, qui el succeirà.

13 h 13 h 13 h 13 h Idioma: Castellà

Horari

ds-24 11 h (cast) / 18 h (cat) dg-25 11 h (cat)

Lloc

Amfiteatre romà

Lloc

Camp de Mart - esplanada

ACCÉS

Entrada: 3€ Recomanada a partir de 10 anys

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 25 min

Durada 50 min

programa d’activitats

Joc de descoberta

Xerrada

IMPARTEIX JUSTÍCIA AMB AUGUST

ENGINYERIA HIDRÀULICA I SISTEMES D’EVACUACIÓ EN TEMPS D’AUGUST

L’URBANISME A LA ROMA D’AUGUST

P OL Í T IC A

IBER. Arqueologia, Patrimoni i Turisme (Tarragona)

política

Jesús Acero Pérez

(Universidad de Extremadura)

Segons ens explica Sèneca el Vell, durant la seva convalescència a Tàrraco, August va assistir de manera força habitual als judicis públics celebrats al Fòrum, on li agradava especialment escoltar l’oratòria forense de l’advocat Gavi Siló.

Eren nets els romans? Com era un lavabo de l’època? Existien sistemes de clavegueram eficients? Ens endinsarem en aquests temes quotidians que normalment passen inadvertits, tot i la seva importància. Com eren els mitjans que es feien servir a les ciutats romanes per a desfer-se de El joc de descoberta consistirà a resoldre les aigües brutes? Coneixerem el funcioun procés per injúries (actioiniuriarum). nament de les principals infraestructures Dos oradors presentaran els diversos ar- hidràuliques que intervenien en l’evacuació guments a favor i en contra d’un acusat d’aquests residus. per aquest delicte, i els assistents hauran de localitzar una sèrie de pistes (codis QR compatibles amb dispositius mòbils) amagades en diversos indrets del Fòrum de la Colònia per tal d’esbrinar si l’acusat és innocent o culpable. Vine i ajuda’ns a resoldre aquest cas!

Horari

ds-17 12.30 h (cat) ds-24 12.30 h (cast)

Lloc

Fòrum de la Colònia

ACCÉS

Entrada: 3€

Recomanada a partir de 8 anys Serà necessari disposar d’un disposi- tiu mòbil amb connexió a Internet

Durada 1 h 30 min

100

política

Antonio Monterroso

(Universidad de Córdoba)

August, a l’hora de la seva mort, es vanaglorià d’haver rebut una Roma de maó i haver-la convertit en una de marbre. De fet, la publica magnificentia, és a dir, la construcció d’edificis públics, va ser una part del programa polític d’August en la construcció del nou Estat.

Horari

dc-21 20 h Idioma: Castellà

Horari

ds-17 19:30 h Idioma: Castellà

Lloc

Fòrum Provincial – Pretori romà – Sala del Sarcòfag

Lloc

Fòrum Provincial – Pretori romà – Sala del Sarcòfag

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 45 min

Xerrada

L’ENGINYERIA AL SERVEI DE LA REFORMA TERRITORIAL D’AUGUST

LA VIA AUGUSTA I LA CREACIÓ DELS CURSUS PUBLICUS

AUGUST I EL PAPIR MÉS ANTIC DE ROMA: EL PaPIR DE CORNELI GAL

política

Isaac Moreno

Oriol Olesti (Universitat Autònoma de Barcelona)

Alberto Nodar

La construcció de Caesaraugusta, la colonització del seu territori i les noves zones de regadiu. Les “centuriacions” de la ciutat, el repartiment de terres. El rec des de la presa de Muel i l’estat actual del pantà. La ciutat ex novo i la seva evolució. Les noves comunicacions.

La Via Augusta a Catalunya i a Hispània, va ser creada per August sobre una xarxa viària anterior. Va ser clau el paper de les vies i el sistema del cursus publicus en la vertebració de l’administració romana. Cal tenir en compte que aquesta institució també va ser una creació d’August, que pervisqué amb gran èxit al llarg de l’Alt i el Baix Imperi. És un nou exemple de la visió d’estadista d’August.

L’any 30 aC, Octavi, després de guanyar Marc Antoni i Cleòpatra a les aigües d’Actio, convertia Egipte en una província romana, governada pel seu amic Corneli Gal com a praefectus augustalis. Els veïns del sud de la nova província van intentar treure profit de l’inestable conjuntura política, cosa que motivà el desplaçament de Gal des de la lluent Alexandria fins als confins de la baixa Núbia… Se’n va endur les seves tropes, naturalment, però també coses més personals, entre elles, un dels seus darrers poemes dedicats a la seva amant.

(Enginyer d’Obres Públiques)

El cursus publicus era una institució que garantia el funcionament de les vies i de les postes que cada 20-25 milles es trobaven al llarg de les vies, i que permetien la ràpida circulació per l’imperi de missatges i cartes oficials, impostos i funcionaris. Coneixem el mapa d’aquestes postes a Catalunya i bona part d’Hispània.

Horari

Lloc

ds-24 11 h Idioma: Castellà

Volta del Pallol

Horari

Lloc

(Universitat D’OXFORD)

ds-17 18 h Idioma: Català

Horari

Fòrum Provincial – Pretori romà – Sala del Sarcòfag

dg-25 11 h Idioma: Castellà

Lloc

Volta del Pallol

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 45 min

Durada 45 min programa d’activitats 101

Xerrada

Presentació

HISTÒRIA I PODER

El bimil·lenari del naixement d’August

LA CULTURA COM A PROPAGANDA DE LA POLÍTICA D’AUGUST

TRAJÀ

política

D’Hispània a Roma

política

Anna Maria Liberati

Montserrat Tudela

(Arqueòloga, Itàlia)

(Directora de la revista Auriga)

Aquest any commemorem el bimil·lenari de la mort d’August. Fa, però, setanta-set anys, es commemorà el bimil·lenari del seu naixement. Especialment a la Itàlia feixista de Benito Mussolini, la commemoració va ser utilitzada per aquest règim com a arma política i ideològica. A Roma s’organitzà una gran exposició en l’actual espai de la Biblioteca Nazionale, en la qual es tractava de relacionar la grandesa, sobretot militar, de l’antiga Roma amb les polítiques expansionistes de la Itàlia feixista. Independentment, però, de la utilització política, grans arqueòlegs, arquitectes i restauradors van participar en el projecte i del seu treball naixeria el Museo della Civiltà Romana, inaugurat després de la Segona Guerra Mundial.

Sense August, Virgili hauria escrit l’Eneida o Titus Livi hauria escrit Ad urbe condita o s’hauria erigit l’Ara Pacis o l’amfiteatre de Tàrraco? I en cas que la resposta sigui “no”, aquesta relació amb el poder polític treu valor literari a les obres? Una ciutat que aspiri a ser el centre del poder del món ha de tenir en justa correspondència un lideratge cultural? Es pot mantenir un imperi polític sense una cultura que el cohesioni? Com es recorden els períodes històrics de pau?

Horari

dv-23 20 h

Aquestes preguntes la història en les ha respost segle rere segle. Podríem dir que els “productes culturals” han esdevingut productes propagandístics al llarg de la història. August se serveix de totes les arts per a perpetuar el seu poder i la seva memòria.

Idioma: Italià

Horari

dg-25 12.30 h Idioma: Català

Fòrum Provincial – Pretori romà – Sala del Sarcòfag

Lloc

Volta del Pallol

ACCÉS

Limitat a l’aforament de l’espai

ACCÉS

Limitat a l’aforament de l’espai

Lloc

Lliure

Durada 45 min

102

Lliure

Durada 45 min

política

Cristina Teruel

Organitza: Gremi de Llibreters de Tarragona.

Una vegada i una altra, els bàrbars fan perillar les fronteres germàniques de l’Imperi. Les campanyes militars de Domicià acaben en derrota, fet que anima les conjures i revenges contra l’emperador que actua de manera cruenta i despòtica a Roma. A Hispània, el llegat de Trajà ambiciona més poder. Compta amb el suport del ric i influent clan hispanobètic de Roma i amb el de l’hàbil conseller Licini Sura, que conspira per assassinar Domicià.

Horari

dj-22 20 h

Lloc

Llibreria La Capona

ACCÉS

c/ Gasòmetre, 41-43

Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 45 min

presentació

Lectures dramatitzades

Recreació històrica

CIRCO MAXIMO

PUBLI OVIDI NASÓ

LUDUS MAGNUS AUGUSTI

La ira de Trajano

Poeta de l’amor, dels déus i de l’exili

política

Santiago Posteguillo

cultura

Juan González Soto (Tarragona) Professor de Literatura Hispànica

L’autor de la trilogia d’Escipió, ens presentarà Circo Maximo, el segon llibre sobre la història de Trajà… el seu govern, guerres, traïcions, lleialtats insubornables i històries d’amor impossibles.

A la tardor de l’any 9 dC, Publius Ovidius Naso és a l’actual illa d’Elba amb el seu amic Aurelius Cotta Maximum. Allí rep una terrible notícia: l’Emperador Octavius Augustus el desterra a la llunyana ciutat de Tomis, molt a prop de l’actual Tot seguit de la presentació, s’obrirà un ciutat de Constança, a l’actual Romania, col·loqui per tal que els assistents conver- a la zona oest del mar Negre, una zona sin amb l’autor. denominada Ponto Euxino. A la ciutat de Tomis, als confins del món llavors conegut, mor —segons informa, ja el segle IV, Jeroni d’Estridó— l’any 17 dC, després de vuit anys de desterrament, i allí es troba sepultat.

Horari

Idioma: Castellà

Lloc

Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona

Lloc

Carrer d’Orsi, davant estació RENFE

Horari

dl-19 21 h

ds-10 dv-16 ds-17 dv-23 ds-24

20 h 20 h 20 h 20 h 20 h Idioma: Castellà

Fòrum Provincial – Pretori romà – Sala Tecleta

Jocs gladiadors en honor a August

cultura

Istituto Ars Dimicandi (Itàlia)

El grup Ars Dimicandi, vells col·laboradors del festival, ens preparen una activitat extraordinària per commemorar l’any August. Amb més gladiadors que mai i noves activitats, ens aproparem a un dels jocs organitzats per a major glòria de l’emperador. Una nova ocasió, en aquest cas especial, per tornar-nos a trobar amb el magnífic treball de recreació històrica del grup italià.

Horari

dv-16 20 h ds-17 17 h dg-18 11 h

Idioma: Castellà Es recomana arribar 30 min. abans de l’activitat

Lloc

Amfiteatre romà

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Durada 45 min

Durada 40 min

Durada 1 h 15 min

Entrada: 10€

programa d’activitats 103

Recreació històrica

MUNERA GLADIATORA

CARMEN SAECULARE

LA FI DE JULI CÈSAR

El món dels gladiadors

La música al servei del poder

cultura

Istituto Ars Dimicandi (Itàlia)

Ludi Scaenici (Itàlia)

Genovesa Narratives Teatrals

Aquest grup, veterà del nostre festival, està especialitzat en la recerca i reconstrucció de l’armament i les tècniques de combat dels gladiadors romans. Ofereixen, doncs, una demostració especialitzada i científica molt allunyada de la visió que ens ha donat el cinema.

El carmen saeculare és un himne composat pel poeta Horaci, per celebrar August i el poder de Roma. Va ser cantat el dia 3 de juny del 17 aC al turó del Palatí i del Capitoli per un cor de 100 nenes i 21 nens, acompanyats de balls.

Escriu Ciceró que a les poques hores de l’assassinat de Cèsar, als carrers de Roma ja hi havien representacions titellaires que explicaven els fets. Veurem com Genovesa Narratives Teatrals segueix l’exemple dels seus avantpassats i continua amb la trajectòria de la representació titellaire iniciada amb els personatges de Marc Antoni i Cleòpatra.

Està format per dinou estrofes sàfiques en un estil solemne per la seva funció ritual i religiosa, i finalitza amb la divinització d’August. El cant és una pregària i representa el moment àlgid de la cultura religiosa de l’antiga Roma i de la poesia d’Horaci.

(Tarragona)

L’espectacle de Ludi Scaenici d’enguany alternarà cançons instrumentals amb imatges iconogràfiques que il·lustren molts dels instruments utilitzats a l’època d’August.

Horari

dv-23 20 h ds-24 17 h dg-25 11 h

Idioma: Castellà Es recomana arribar 30 min abans de l’activitat

Lloc

Amfiteatre romà

ACCÉS

Entrada: 5€

Durada 1 h 15 min

104

Horari

dv-23 22 h ds 24 22 h

Idioma: Castellà

Lloc

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala Sarcòfag

ACCÉS

Entrada: 10€

Recomanada a partir de 10 anys

Durada 1 h

Horari

dv-16 ds-17 dv-23 ds-24

Lloc

Muralles – Espai Minerva

ACCÉS

Entrada Muralla pel Passeig Torroja Recomanada a partir de 12 anys

21.30 h (cat) 21.30 h (cast) 21.30 h (cast) 21.30 h (cat)

Entrada: 10€

Durada 50 min

Recreació històrica

concert

Xerrada-demostració

IN DOMO MAECENATIS

CARMINA CANERE

ARS CARACTERia

A casa de Mecenes. El teatre en època d’August

L’art de gravar lletres a la pedra

Un concert per a August

cultura

Zona Zàlata – Aula Teatre URV

Thaleia. Grup de reconstrucció històrica de Tarragona

Ricardo V. Placed (Osca)

Mecenes exposarà els seus coneixements de la matèria i parlarà dels seus gustos literaris i escènics, per tal de presentar l’espectacle com un compendi dels gèneres teatrals populars romans: estructura de comèdia, amb inclusió de pantomimes; però també com una mostra de la manera de viure i funcionar d’una companyia d’actors.

La música sempre era present als moments d’oci per als habitants de les ciutats. Quan un noble volia complimentar amb un bon banquet un notable grup d’amics sempre contractava l’actuació de flautistes i ballarines, que feien les delícies del públic.

A l’antiga Roma hi havia escoles on s’instruïen els lapicides. Ens endinsarem en el treball del lapicida, cal·lígraf de la pedra, a partir de l’anàlisi de la capital “augustea” esculpida a la RES GESTAE DIVI AVGVSTI.

Als amfiteatres i als circs hi havia una orquestra que amenitzava els millors moments o simplement feia passar millor Espectacle de pantomima romana que farà el temps als espectadors. Així mateix es un recorregut per diferents registres (pan- podien trobar grups reduïts d’artistes als tomima còmica, pantomima tràgica…) i carrers propers al Fòrum que oferien el seu estarà lligat a partir d’una dramatúrgia on art per unes poques monedes. es podrà reviure diferents formes de vida dels actors i actrius i de les companyies teatrals en època romana.

Horari

dv-16 ds-17 dv-23 ds-24

22.30 h 22.30 h 22.30 h 22.30 h Idioma: Català

Lloc

Muralles – Espai Minerva

ACCÉS

Entrada Muralla pel Passeig Torroja Recomanada a partir de 12 anys

Entrada: 10€

Durada 50 min

Horari

dg-11 12 h (cat) dg-18 12 h (cast)

Lloc

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala Sarcòfag

ACCÉS

Entrada: 3€

Durada 1 h

Lloc

ds-24 13.30 h dg-25 13.30 h Idioma: Castellà

Mur Forum ProvincialCasa Sefus (Baixada del Roser, 7)

ACCÉS

Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 10 anys

Durada 45 min programa d’activitats 105

Xerrada

Recreació històrica

ELS AMICS D’OCTAVI

D’AUGUSTUS A AGOST

L’evolució fonètica del llatí al català

EL MÓN DELS GLADIADORS A L’ANTIGA ROMA

L’amistat entre els homes o la virtut

cultura

Carles Alcoy (Mataró)

Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili)

Istituto Ars Dimicandi (Itàlia)

Octavi, com a home, emocionalment (i a l’inrevés de com a estadista) sols té un triomf clar: els seus amics (Virgili, Mecenes, Horaci, Agripa). L’amistat entre homes (virs) era el més gran dels mèrits romans (la virtus), heretada però modificada de l’amistat grega. Aquesta virtut és la base dels exèrcits clàssics moderns, i, des d’Octavi, també la base d’una política imperial que encara ens marca. En el cas de Mecenes, amb una forta complicitat en la gestió econòmica i política.

Si durant les edicions anteriors havíem fet una visió general sobre l’evolució del llatí fins a arribar a la nostra llengua (i també a la resta de llengües romàniques) enguany pretenem centrar-nos concretament en l’evolució dels sons. Veurem com les vocals i les consonants llatines es mantenen, com desapareixen o com es modifiquen. Enguany farem la passejada a través de l’evolució del món dels sons. Un viatge que no ens deixarà indiferents.

Un cop més, el festival tindrà activitats a Altafulla, on els gladiadors faran la seva demostració sobre les diferents armes i les tècniques de combat, tal com feien els antics gladiadors.

Horari

Lloc

ds-10 ds-17 dv-23 ds-24

18 h (cat) 18 h (cast) 18 h (cast) 18 h (cat)

Muralles – espai Minerva - Terrassa

ACCÉS

Recomanada a partir de 12 anys

Entrada: 3€

Durada 1 h

106

Horari

Lloc

ds-24 18 h Idioma: Català Volta del Pallol

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys Durada 45 min

Horari

ds-10 18 h

Idioma: Castellà

Lloc

Parc del Mar (Altafulla)

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Durada 45 min

Recreació històrica

Taller

Taller d’escriptura romana

COENA LIBERA

EL CROMATISME DE LES ESCULTURES CLÀSSIQUES

SCRIPTORIUM

La nit abans del combat

L’August de Prima Porta

cultura

Nemesis ARQ (Tarragona) Istituto Ars Dimicandi (Itàlia)

MV ARTE (Tarragona)

Ricardo V. Placed (Osca)

Els gladiadors han estat entrenant-se durant tot el dia. Només unes hores abans de la celebració dels jocs, a la nit, es reuneixen amb el lanista circulator. A la coena parlaran dels combats de demà… Assistirem al sopar i podrem conèixer alguns personatges que s’acostaven a aquelles hores a l’amfiteatre.

A partir de les darreres propostes cromàtiques basades en l’anàlisi química de les restes de policromia d’aquesta famosíssima escultura, es farà un pas més i es proposarà una manera de policromar clàssica. Però, com es van aplicar?

Fins ara, els participants a aquest taller treballaven amb el càlam i la ploma metàl·lica. En aquesta edició podran exercir l’escriptura de cal·ligrafia capital augustea amb el pinzell quadrat o spathula sobre paper i roba.

Horari

ds-10 17 h ds-17 17 h ds-24 17 h

ds-24 10.30 h dg-25 10.30 h

Idioma: Castellà

Horari

Lloc

Antic Ajuntament – 1a Planta - Sala

Lloc

Antic Ajuntament – 1a Planta - Sala

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Horari

dv 23 22 h (cat) ds 24 22 h (cast)

Lloc

Amfiteatre romà

ACCÉS

Recomanada a partir de 12 anys

Entrada: 10€

Durada 1 h

Entrada: 5€

Durada 1 h 30 min

Idioma: Castellà

Entrada: 3€

Durada 1 h 30 min programa d’activitats 107

Xerrada

taller

LA GEMMA AUGUSTEA

VINE, VEU I VIU… el festival

Recreació històrica

Fes de gladiador

cultura

Angel López Calvó – Esther Fusté torrebadell

cultura

POMPA GLADIATORA

Anunciant els Jocs

istituto Ars Dimicandi (Itàlia)

cultura istituto Ars Dimicandi (Itàlia)

(Institut Gemmològic de Tarragona)

L’atracció pels camafeus tallats en pedres nobles per part de les classes altes romanes, prové del món oriental hel·lenístic. La majoria dels artesans que elaboraven aquestes peces eren orfebres grecs i el grau de perfecció formal que assoliren és fàcil de deduir només veient la qualitat dels dissenys que ens han arribat.

Els gladiadors eren admirats i celebrats pels romans. Alguns van acabar sent veritables “estrelles” de l’espectacle, com ara ho són avui dia, en Messi, en Ronaldo, en Rafa Nadal, en Marc Màrquez…

“Quirites de Roma, s’apropa el dia de l’aniversari del nostre princeps i aquest, en la seva magnificentia, ha decidit oferir a tots els ciutadans uns Ludi Gladiatori excepcionals. Es posaran les veles…”

Si sempre heu volgut veure, de molt a prop, els gladiadors, ara ho podreu fer amb aquesta activitat on us convertireu En concret l’anomenada Gemma Augus- en aquells personatges de l’antiga Roma. tea, actualment al Kunsthistorisches Mu- Coneixereu les diferents armes que utiseum de Viena, és una de les obres mestres litzaven als combats però també si pesen d’aquest art. La peça no és només impor- o no, si son còmodes… en fi, si sou prou tant des del punt de vista artístic, sinó que destres per fer de gladiador! I tot plegat conté algunes de les claus que August i amb un dels millors grups a Europa de membres del seu entorn familiar i polític, recreació històrica a l’entorn dels antics utilitzà al llarg dels anys en la recerca d’un gladiadors de Roma. llenguatge estètic que reforcés la realitat d’un nou Estat.

Els recreadors del grup Ars Dimicandi han preparat una pompa. Es tracte d’un seguici que anunciava, per la ciutat de Roma, els jocs que en honor a August es farien al Coliseum.

Horari

ds-17 10 h / 11 h / 12 h ds-24 10 h / 11 h / 12 h

Idioma: Castellà

Lloc

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

ACCÉS

Recomanada a partir de 12 anys

Durada 45 min

Durada 30 min

Horari

Lloc

108

ds-17 18 h (cat) ds-24 18 h (cast) Museu d’Art Modern de Tarragona

Entrada: 3€

No fa gaire, encara vèiem desfilar els artistes d’un Circ, enfilant els carrers d’una vila per anunciar les actuacions de la tarda a la seva carpa… De la mateixa manera, a l’antiga Roma, els protagonistes dels Jocs desfilaven perquè tothom s’assabentés de les actuacions que farien a l’amfiteatre.

Horari

ds-17 13 h ds-24 13 h

Idioma: Castellà

Lloc

Jardins del Camp de Mart – esplanada

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Durada 40 min

Xerrada

Taller de mosaics romans

Titelles romans

ELS COLORS D’AUGUST

TESSELLATUM

MARC ANTONI I CLEÒPATRA

La pintura mural durant l’època augustea cultura

cultura

Hèctor Aspano (Barcelona)

Auriga, Serveis Culturals (Tarragona)

Genovesa de Narratives Teatrals (Tarragona)

Sota el regnat d’August es van impulsar importants innovacions en el camp de les arts plàstiques, inclosa la pintura. Els espais estaven coberts per complet amb colors impactants i vius. Encara avui es conserven des de representacions d’arquitectures il·lusionistes i complexos jardins fins a subtils elements ornamentals i petites però detallades escenes de paisatge.

Els nens i nenes podran realitzar una còpia dels mosaics romans que s’han conservat a Tarragona per conèixer el nostre patrimoni. Els models estan adaptats a les edats dels i les participants.

Sabies que a l’antiga Roma i a les ciutats més importants de l’Imperi, hi havia titelles? Era una forma d’explicar històries que a tothom li semblava prou divertida… com ho és ara, oi? En aquesta obra podràs conèixer una de les històries més famoses de l’Antiguitat on t’explicaran qui era Marc Antoni i com va ser que va conèixer la reina d’Egipte, Cleòpatra.

La pintura mural que decorava la mateixa casa d’August o la casa de Lívia, ambdues al Palatí, i les vil·les i cases de la Campània van esdevenir en part el reflex de l’equilibri entre la tradició autòctona i el nou Imperi.

Horari

11 a 14 h / 17 a 20 h 11 a 14 h 18 a 20 h 11 a 14 h / 17 a 20 h 11 a 14 h Idioma: Català / Castellà

Jardins del Camp de Mart: dies 17/ 18 Jardins Saavedra: la resta de dies

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

ACCÉS

Activitat per a nens i nenes entre 4 i 14 anys

Durada 45 min

Durada 30 min

Horari

ds-24 12.30 h

Lloc

Volta del Pallol

Idioma: Català

Lloc

ds-17 dg-18 dv-23 ds-24 dg-25

Entrada: 2€

Horari

ds-17 10.30 h (cat) / 17 h (cast) ds-24 10.30 h (cast) / 17 h (cat)

Lloc

Fòrum de la Colònia

ACCÉS

Entrada: 3€

Durada 45 min programa d’activitats 109

Presentació del llibre

Recreació històrica

LA SÀTIRA

BAcHANALIa

NAVIGIUM ISIDIS

Insults i burles a la literatura llatina

cultura

Pollux Hernúñez

Organitza: Gremi de Llibreters de Tarragona Rey Lear Editorial 2014

Des del segle V aC i durant mil anys, els escriptors romans van combatre la cobdícia i falsedat dels seus governants amb un gènere literari dedicat a criticar-los i fins i tot a ridiculitzar-los; la sàtira. Una mostra de la llibertat d’expressió que no s’estalviava burles, insults, ironies i grolleries. A alguns els va costar la vida però no van renunciar a deixar constància del que pensaven. L’autor Pollux Hernúñez ha traduït autors com Lucili, Claudià, Horaci, Paute, Juvenal, Marcial…, que van deixar constància del que pensaven d’uns governants massa semblants als nostres.

Horari

dm-20 19 h

Lloc

Llibreria Adserà (Rambla Nova, 94)

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Durada 45 min

110

El retorn de Bacus

religi ó

Ludi Scaenici (Itàlia) Nemesis ARQ (Tarragona)

religi ó

Nemesis ARQ (Tarragona)

Aquest any, per primer cop, incorporem la comarca del Priorat al nostre festival i esperem que n’esdevingui seu permanent en futures edicions.

Al món romà, cada primavera s’obria la navegació pel Mediterrani amb una cerimònia d’obertura del mar que tenia origen egipci: el Navigium Isidis. Després de mesos, els d’hivern, en què la navegació era Malgrat l’absència de restes arqueològi- perillosa, a molts ports de la Mediterrània ques d’època romana en aquest territori, el i a través d’un magnifica cerimònia en hoPriorat, mitjançant el vi, ens connecta amb nor a la deessa Isis, s’obria el període de tota la cultura clàssica a través d’una de les navegació, el mare apertum. Es tracta sens seves més grans manifestacions: els mites dubte d’una cerimònia precursora de les i les construccions simbòliques. Aquest nostres processons en honor de la verge any iniciem la col·laboració entorn de la del Carme. Les nostres arrels són sense figura de Bacus, el déu del vi. Quin millor cap dubte romanes… lloc que al Priorat per endinsar-nos en les malifetes d’aquest déu de l’alegria i la joia En col·laboració amb l’Ajuntament d’Alde viure? tafulla, us convidem a “inaugurar” el mar i conèixer una de les manifestacions culturals i religioses més interessants de l’antiguitat clàssica.

Horari

dv-16 20:30 h (cat) ds-17 20:30 h (cast)

Lloc

Celler Cooperativa de Falset

ACCÉS

Entrada: 10€

c/ Miquel Barceló, 31 Falset Tel. 977 83 01 05

Durada 1 h

Horari

ds-10 20 h Idioma: Català

Lloc

Parc del Mar (Altafulla)

ACCÉS

Limitat a l’aforament de l’espai

Lliure

Durada 1 h

Recreació històrica

TALLER

Planetari

SUPERSTITIO

MITES A LA CUIRASSA D’AUGUST

L’ÀNIMA DEL CÈSAR IL·LUMINA EL CEL

Rituals màgics i quotidians. La convivència entre els vius i els esperits

R E ligi ó

Un munt d’històries

religi ó

Nemesis ARQ (Tarragona)

Narradors Tarragonins

Inés Dibarboure BLAU, el Planetari

August, en la seva tasca de reformar la religió tradicional romana, xocarà frontalment amb les creences populars. La fetilleria i la superstició, presents en tots els estaments de la societat, continuaran sent un element quotidià malgrat les prohibicions.

Us heu fixat que la cuirassa de l’emperador August de Prima Porta no és una cuirassa com les que portaven els soldats romans?

Aquesta nit, els teus ulls podrien veure un espectacle gratuït, on els artistes són els mateixos que va veure August fa més de dos mil anys.

Si us hi atanseu veureu imatges que representen déus, soldats o animals fantàstics, a qui August tenia en especial consideraLes religions estrangeres van ser espe- ció. Un munt d’històries mitològiques que cialment perseguides i castigades per acompanyaven l’emperador. August. Les noves creences que arriben dels territoris conquerits, especialment les egípcies, impregnen el vocabulari de moltes fórmules màgiques, que seran més efectives com més exòtiques es presentin davant els romans.

Si penses que això és impossible o que hi ha trampa entra al planetari: descobriràs les estrelles favorites de l’Antiguitat… els seus contes… i a la nit podràs trobar-les al cel.

Horari ds-17 11 h (cast) / 13 h (cat) / 17 h (cast) / 19 h (cat) dg-18 11 h (cat) / 13 h (cast) ds-24 11 h (cast) / 12 h (cat) / 13 h (cast) / 17 h (cat) / 18 h (cast) /

Horari

Lloc

dm-13 18.30 h (cat) dj-15 18.30 h (cast) Restes arqueològiques del Parc Central de Tarragona

Horari

ds-17 11.30 h (cat) / 18 h (cast) ds-24 11.30 h (cast) / 18 h (cat)

Lloc

Fòrum de la Colònia

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

ACCÉS

Durada 45 min

Durada 1 h

Entrada: 2€ Recomanada a partir de 8 anys

19 h (cat) dg-25 11 h (cast) / 12 h (cat) / 13 h (cast) Lloc

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Recomanada a partir de 5 anys

Entrada: 2€

Durada 30 min Els dies 17 i 18: afegiu-hi 30 min del taller del cometa programa d’activitats 111

Lectures dramatitzades

Xerrada

recreació històrica

EL MITE D’HIPÒLIT

MOS ROMANUS

EXCUBITORIUM COHORS VIGILES

La pràctica funerària de la cremació en època d’August

religi ó

Auriga, serveis culturals (Tarragona)

religi ó

Filipa Silva

Centro de Investigação em Antropologia e Saúde - Universidade de Coimbra (Portugal)

Dramatització del mite d’Hipòlit i Fedra a partir de les obres d’Eurípides i Sèneca.

En època d’August la pràctica de la cremació era generalitzada, tant a Roma com a les províncies més occidentals de l’Imperi L’activitat vol ser un diàleg entre els textos romà. Rebia el nom de mos romanus. A clàssics i la peça arqueològica, conduït per partir de fonts històriques, arqueològiques 5 actors que encarnaran les escenes que i antropològiques s’intentarà caracteritzar apareixen representades al sarcòfag i que l’ús de la cremació en aquest període midonaran vida als personatges que s’hi re- tjançant il·lustracions d’àrees funeràries presenten. urbanes localitzades no només a Roma, sinó en d’altres punts de l’Imperium, particularment Itàlia, Gàl·lia, Africa Proconsularis i Hispània.

Horari

El primer cos de bombers a Roma

vida quotidiana

Thaleia. Grup de recreació històrica de Tarragona

La forma constructiva de les ciutats romanes, sobretot la gran capital, Roma, i materials emprats com la fusta, eren factors perillosos per la propagació d’incendis devastadors. Van ser dos incendis en època d’August (un l’any 23 aC i un altre l’any 6 aC) i el de l’any 64, en la de Neró, que es van transformar completament les ordenances de la ciutat i es va legitimar el cos de bombers.

ds-10 17 h (cat) ds-17 17 h (cast) ds-24 17 h (cat)

Horari

dj-22 20 h Idioma: Castellà

Lloc

Fòrum Provincial – Pretori romà – Sala Sarcòfag

Lloc

Fòrum Provincial – Pretori romà – Sala del Sarcòfag

ACCÉS

Entrada: 2€

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Durada 45 min

Durada 1 h

Recomanada a partir de 8 anys

Durada 45 min

112

Horari

dv-16 ds-17 dv-23 ds-24

Lloc

Circ romà

ACCÉS

Entrada: 5€

19 h (cat) / 20 h (cast) 18 h (cat) / 19 h (cast) / 20 h (cat) 19 h (cat) / 20 h (cast) 18 h (cat) / 19 h (cast) / 20 h (cat)

Recreació històrica

NEGOTIATOR

Degustació

Taller de cuina romana

CAUPONA

LA CUINA DE VENUS

Producció i comerç de vi

Tapes romanes

vida quotidiana

V I DA Q U OT I DIA NA

Recreació Històrica Badalona

Associació Tarraco a Taula

KuanUm. Gastronomia i història

El procés de producció del vi està molt ben documentat a Baetulo el segle I, i és per aquest motiu que la narració se situa en aquest temps i espai. S’utilitzen rèpliques de materials procedents dels jaciments arqueològics de la ciutat romana de Baetulo i d’altres jaciments propers que també tenen una producció vitivinícola important. El procés de producció s’explica a partir d’una família patrícia propietària de vil·les i centres de producció, i del seu negotiator. Aquest personatge era sovint un esclau de la família que gestionava la finca i la producció de vi, i, de vegades, tancava els tractes amb els mercaders i compradors de vi.

El segon cap de setmana del festival als Jardins del Camp de Mart té especial rellevància el tema gastronòmic. Per aquest motiu, els restauradors de Tarraco a Taula prepararan, a partir de receptes romanes, una recreació de petites tapes amb ingredients que ja s’utilitzaven en època romana i alguns d’altres que han adaptat, de la cuina actual.

Els membres de la gens Júlia van arribar a les més altes dignitats romanes durant la República.

Horari

ds-17 12 h (cat) / 18 h (cast) dg-18 12 h (cat)

Lloc

Jardins del Camp de Mart - esplanada

(L’Hospitalet de Llobregat)

La branca principal dels Júlia fou la dels Cèsar, amb els dos representants per excel·lència: Juli Cèsar i el seu fill adoptiu, Octavi August. Era una família antiquíssima, la qual proclamava el seu origen diví, descendents del fill de Venus.

Una oportunitat de gaudir d’un petit tastet al Camp de Mart, tot fent un parèntesi La cuina de Venus és, per tant, la cuina de entre activitat i activitat del festival. Que la gens a la qual pertanyia August. És, per definició, una cuina afrodisíaca, que ajuvaig de gust! dava a disposar les persones al joc amatori.

Horari

Lloc

ds-17 dg-18 dv-23 ds-24 dg-25

Horari

dv-23 19.30 h (cat) ds-24 10.30 h (cat) / 12.30 h (cast) / 17.30 h (cast) / 19.30 h (cat) dg-25 10.30 h (cast) / 12.30 h (cat)

de 11 h a 22.30 h de 11 h a 16 h de 20 h a 22.30 h de 11 h a 22.30 h de 11 h a 16 h

Lloc

Casa Canals – Sala Plana Recomanada a partir de 8 anys

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Jardins del Camp de Mart – “Caupona”

ACCÉS

Entrada: 5€

Durada 45 min

ACCÉS

Pagament, al mateix espai

Durada 1 h programa d’activitats 113

Taller de cuina romana

TALLER DE SAL D’APICIUS

FAST FOOD A LA ROMANA

vida quotidiana

Fes-te la teva tapa

vida quotidiana

Taller de cuina romana

HABEMUS IN PRANDIUM

Taller-degustació de plats romans

vida quotidiana

Domus Apicius (Tarragona)

La cuina romana, contràriament al que ens podem imaginar, era habitualment molt senzilla, i és per això que els romans utilitzaven gran quantitat d’herbes i espècies per donar més gust i sabor als seus plats.

Què podríem trobar en un tastet de cuina romana? En aquest taller ens podrem preparar una tapa “a la romana” nosaltres mateixos. Si parem atenció als ingredients, a la preparació i als condiments que ens expliquin, aprendrem a fer-nos-la a casa.

Migdia: el taverner de la caupona ha marxat a l’amfiteatre i no tornarà fins més tard. Però com ha deixat el menjar mig preparat entrarem a la seva culina i ens el farem nosaltres mateixos. Esperem que no tingui la barra de cobrar-nos el servei.

Vine i tu mateix prepararàs els condiments que ells utilitzaven.

Horari

ds-17 dg-18 ds-24 dg-25

14 h 14 h 14 h 14 h Idioma: Català / Castellà

Horari

ds-17 17 h / 18 h / 19 h ds-24 17 h / 18 h / 19 h

Horari

ds-17 12 h / 13 h dg-18 12 h / 13 h

Idioma: Català / Castellà

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Lloc

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Entrada: 5€

ACCÉS

Entrada: 5€

Recomanada a partir de 6 anys

ACCÉS

Recomanada a partir de 6 anys

Durada 45 min

114

Durada 45 min

Entrada: 20€

Durada 1 h 30 min (aprox.)

Taller de cuina romana

Taller i tast de vi

HABEMUS IN COENA

A LA CUINA D’APICI

CELLA VINARIA

Taller-degustació de plats romans vida quotidiana

vida quotidiana

El món del vi a Roma vida quotidiana

Domus Apicius (Tarragona)

Benito Báguena (Cariñena - SARAGOSSA)

Mentre esperem a taula, ens visita Apicius, el famós gastrònom contemporani a August i a Tiberi. Potser la seva visita ens inspira per a poder elaborar els nostres plats… o potser ens parla d’ingredients que no podem aconseguir… ja ho veurem! En tot cas, el que és segur és que soparem!

Què menjaven el antics romans? Quins ingredients hi posaven? En aquest taller, especialment pensat per als més petits, els nens i nenes podran “entrar” a la cuina d’Apici i descobrir què hi havia, com és preparava i després tastar el que ells mateixos hagin elaborat.

Taller amb tast de vins romans. Un passeig per la cultura vinícola dels antics romans. La verema, l’elaboració dels diferents tipus de vins. S’explicarà el Mulsum, segons la recepta de Paladi i el Carenum, com escriu Columela, així com del Defrutum, comentat per Apici al seu De re coquinaria més de 60 vegades.

Horari

ds 17 13 h / 20 h dg-18 13 h dv-23 20 h ds-24 13 h / 20 h dg-25 13 h

ds-17 dg-18 ds-24 dg-25

Idioma: Català / Castellà

Horari

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Lloc

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Entrada: 20€

ACCÉS

Entrada: 3€

ACCÉS

Recomanada a partir de 6 anys

Recomanada a partir de 5 anys

Horari

ds-17 21 h dv-23 21 h ds-24 21 h

Durada 1 h 30 min

11 h 11 h 11 h 11 h Idioma: Català / Castellà

Durada 45 min

Idioma: Castellà

Lloc

Patronat de Turisme de Tarragona - Sala d’actes

Entrada: 5€ Activitat per a majors de 18 anys

Durada 1 h 30 min programa d’activitats 115

Taller i tast de vi

Xerrada-degustació

Xerrada-demostració

TABERNA VINARIA

taberna pistoria

GRAFITS ROMANS

El vi a l’època romana

vida quotidiana

Benito Báguena (Cariñena - SARAGOSSA)

Generació Forn de Pa Jordi Andreu (Tarragona)

El vi ja era a la taula dels romans i, com ho fa ara, convidava a seure amb familiars, amics, i gaudir d’una llarga sobretaula. Un producte que sobrepassa la categoria d’aliment per a convertir-se en tot un símbol cultural: la celebració al voltant de la taula, al voltant de la vida!

Els flequers (pistores) foren generalment gent de classe humil. Ara bé, alguns d’ells, amb el pas del temps, van adquirir cert prestigi i la corporació va gaudir de molts privilegis per part de l’Estat.

Parets que parlen

vida quotidiana

Ricardo V. Placed (Osca)

Petita selecció d’escrits que són les veus dels antics habitants de la civitas. Unes veus que encara avui ens parlen, després de dos segles d’història. A partir de les pintades, inscripcions i incisions, els habitants de l’imperi van deixar escrit o dibuixat a Igual com a l’actualitat, els romans amas- les parets els que pensaven, el que els inssaren diferents tipus de pa, des del més piraven, com vivien i com eren. Un passeig per la cultura vinícola dels an- rústic a les varietats més refinades fetes tics romans amb comentaris i tasts de vins amb diferents tipus de cereals. romans recreats per investigadors del tema. El tastet de vi anirà acompanyat d’un petit tast de menjar romà.

Horari

dv-9 20 h ds-10 12.30 h dg-11 12.30 h

Idioma: Castellà

Lloc

Vil·la romana de Barenys (Salou)

ACCÉS

Entrada: 5€

Activitat per a majors de 18 anys

Venda d’entrades: Patronat de

Turisme Xalet Torremar Psg. Jaume I, 4 (Salou)

Horaris: De dilluns a diumenge,

de 10 a 13 h i de 16 a 20 h

Durada 1 h 15 min

116

Horari

ds-17 dg-18 dv-23 ds-24 dg-25

Lloc

Jardins del Camp de Mart

de 10 a 21 h de 10 a 15 h de 17 a 21 h de 10 a 21 h de 10 a 15 h

Horari

Lloc

dv-23 19 h ds-24 19 h Idioma: Castellà

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Activitat per a majors de 18 anys

Mur del Fòrum Provincial – Casa Sefus - Baixada del Roser, 7

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Durada 45 min

Durada 1 h

Entrada: 3€

Taller de Lucernas romanes

Taller de cistelleria romana

Taller infantil

LUCERNAE

CISTA

LA MODA EN TEMPS D’AUGUST

V I DA QU OT I DIA NA

vida quotidiana

Taller SIGILLUM (Calahorra, La Rioja)

Mónica Guilera - Tim Johnson

NEMESIS ARQ (Tarragona)

Sovint s’associa l’oli al consum alimentari, però a l’antiguitat, el seu ús fonamental era il·luminar les cases. El sistema més utilitzat com a llum a les llars va ser les llànties de ceràmica. Milers i milers els fragments i peces apareixen a qualsevol excavació. Són, per això, elements imprescindibles en la datació d’objectes arqueològics.

Fins fa pocs anys la cistelleria ha estat un element omnipresent. A Roma hi era pertot: els carros, les cases, els escuts dels legionaris, les cistelles (la cista mística)… En aquest taller de cistelleria romana podreu veure’n algunes mostres.

A més de parlar de tipus de teixit i de tints, mostrarem com la vestimenta, al món romà, caracteritzava la procedència social de la gent i no només això, fins i tot podia deixar entreveure les creences religioses de cadascú. El vestit no era únicament el que cobria el cos sinó, sobretot, el símbol que definia un estatus concret.

(Associació de Cistellers i Cistelleres de Catalunya)

En aquest taller podrem aprendre la fabricació d’una lucerna romana i tindrem l’oportunitat de confeccionar-ne una de pròpia.

Horari dv-23 19.30 h ds-24 10.30 h / 12.30 h / 17 h / 19.30 h

dg-25 10.30 h / 12.30 h

Horari dv-23 19 h (cat) ds-24 11 h (cast) / 12 h (cat) / 18 h (cast) / 19 h (cat)

Idioma: Castellà

Lloc

dg-25 11 h (cat) / 12 h (cast)

Horari

ds-17 11.30 h (cat) / 12.30 h (cast) dg-18 11.30 h (cast) / 12.30 h (cat)

Lloc

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Recomanada a partir de 8 anys

Jardins del Camp de Mart - Espai Artífex

Lloc

Jardins del Camp de Mart - Espai Artífex

ACCÉS

Entrada 5€ Recomanada a partir de 10 anys

ACCÉS

Recomanada a partir de 10 anys

Durada 1 h 15 min

Entrada 3€

Durada 45 min

Entrada 2€

Durada 30 min programa d’activitats 117

taller i jocs

Recreació històrica

Visita guiada

JUGUEM COM JUGAVEN ELS NENS I NENES ROMANS

BARENYS

La vida a una vil·la romana

UNA VIL·LA A L’AGER TARRACONENSIS

vida quotidiana

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

vida quotidiana

Tahleia. Grup de reconstrucció històrica de Tarragona

Itinere. Turisme i Cultura (Tarragona)

Organitza: Camp d’Aprenentatge de Tarra- Viure al camp era, com també ho és ara gona (Generalitat de Catalunya). per a molta gent, una dèria que tenien els romans, que trobaven les ciutats sorolloses, Un matí dedicat als escolars de Tarragona brutes, amb massa gent… Veurem com i d’altres localitats per introduir-los en la vivia una família a una vil·la de l’Ager Tacultura clàssica a través de tallers i jocs rraconensis. El dominus, els fills, els criats romans, molts dels quals han perdurat en amb tasques ben diferents: els que trebael temps. llen dins la casa i els que ho fan al camp. Tot un món per descobrir a la vil·la romana de Barenys.

Horari

dj-15 de 9 h a 13 h

Lloc

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Informació i reserva: Camp d’Aprenentatge de Tarragona

118

vida quotidiana

Segons les fonts de l’antiguitat, el vi produït a l’Ager Tarraconensis era molt apreciat i no tenia res a envejar als vins de la península itàlica. Per a constatar-ho us proposem un recorregut guiat de la pars rusticae d’aquesta vil·la romana situada a l’actual terme de Salou. Les excavacions arqueològiques acabades de fer i l’estudi que se’n fa, permeten interpretar les construccions i els diferents espais com la cella vinaria on fermentava el most i el magnífic forn on es produïen les àmfores per envasar el vi fa uns dos mil anys.

Horari

dv-9 19 h (cat) ds-10 11 h (cat) / 19 h (cast) dg-11 11 h (cast)

Vil·la romana de Barenys (Salou)

Lloc

Vil·la romana de Barenys (Salou)

ACCÉS

Gratuït amb invitació: Patronat de Turisme,

ACCÉS

Xalet Torremar Psg. Jaume I, 4 (Salou)

Gratuït amb invitació: Patronat de Turisme, Xalet Torremar Psg. Jaume I, 4 (Salou)

Horaris: De dilluns a diumenge, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h

Horari

ds-10 12 h (cat) / 18 h (cast) dg-11 12 h (cat)

Lloc

Durada 1 h

Taller

LUDI

VESTIM-NOS DE ROMANS

QUÈ MENJAVEN ELS ROMANS?

Jocs romans

vida quotidiana

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Ludi vol dir “joc”. Molts dels jocs i dels elements per jugar que encara avui tenim són els mateixos que feien servir els nens i nenes romans per a jugar, fa més de dos mil anys!! Podrem tornar a jugar a les bitlles, al cèrcol, als daus, als jocs de tauler…

Una oportunitat més per endinsar-nos En aquest taller podrem aprendre els alia la vida quotidiana dels antics romans. ments més importants que podríem trobar Descobrirem la roba de vestir: les diferents a la cuina d’una família romana: productes peces i el perquè de cadascuna d’elles, els que encara avui són a les nostres cuines i teixits, la roba dels rics, la dels esclaus. A que formaven part de la dieta diària: el més, podrem emprovar-nos-la i veure com llegum, les amanides, la fruita, les fruites era de còmoda… o no! seques, les verdures… tot un exemple del que ara en diem “dieta mediterrània”.

Una activitat especialment pensada per als visitants més menuts del festival.

Horari dv-9

de 9.30 a 12.30 h (Reservat escoles de Salou)

de 11 a 13.30 h de 17 a 20.30 h de 10 a 14 h / de 17 a 20.30 h de 10 a 14 h

dg-18 dv-23 ds-24 dg-25

Lloc

Dia 9: Vil·la romana de Barenys (Salou)

Dia 18: Camp de Mart Resta de dies: Jardins Saavedra

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Activitat infantil

Horari dv-9

de 9.30 a 12.30 h (Reservat escoles de Salou)

dg-18 10.15 h (cat) / 11.30 h (cast) / 12.45 h (cast)

dv-23 18 h (cat) / 19.15 h (cast) ds-24 10.15 h (cast) / 11.30 h (cat) / 12.45 h (cast) / 16.15 h (cat) /

Lloc

Dia 9: Vil·la romana de Barenys (Salou)

Lloc

Dia 18: Camp de Mart La resta de dies: Jardins Saavedra

Horari dv-9

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

17.30 h (cast) / 18.45 h (cat) dg-25 10.15 h (cat) / 11.30 h (cast) / 12.45 h (cat)

ACCÉS

Dia 9: reservat a centres escolars Resta de dies: Entrada 2€ Activitat per a nens i nenes entre 6 i 12 anys

Durada 1 h

17.30 h (cast) / 18.45 h (cat) dg-25 10.15 h (cat) / 11.30 h (cast) / 12.45 h (cat)

Dia 9: Vil·la romana de Barenys (Salou)

Dia 18: Camp de Mart La resta de dies: Jardins Saavedra

ACCÉS

Dia 9: reservat a centres escolars Resta de dies: Entrada 2€ Activitat per a nens i nenes entre 6 i 12 anys

Durada 1 h programa d’activitats 119

Taller

Xerrada-degustació

Xerrada

LES HORES DEL DIA I DE LA NIT DELS ROMANS

EL VI I EL FANG DE ROMA ALS NOSTRES DIES

AUGUST I EL PODER DE LES IMATGES FEMENINES

Construeix un rellotge de sol romà vida quotidiana

Ricardo Cagigal - JANO, Recreaciones Históricas (CANTÀBRIA)

vida quotidiana

Joan Gómez Pallarès (Director de l’ICAC)

La dona romana en el canvi d’era

vida quotidiana

Maria Dolores Baena

(Museo Arqueológico de Córdoba)

Els romans entenien que el dia, dies i la nit, nox, eren dos moments diferents, que no pertanyien a un mateix significat unitari, com ho pot ser avui, per a nosaltres. A més, tenien representacions de divinitats diferents.

Sabem que a l’antiga Roma, els mosts es Mostrar el paper de les dones en les hisconvertien en vi bé en grans cups oberts de tòries que expliquen els museus, com a pedra, bé directament en grans recipients, subjectes de la història, fa visible aquesta més tancats, de terrissa sense cap mena de meitat de la població que també ha consprotecció interna o externa, senzillament truït la nostra civilització. cuita al forn. L’objectiu de la xerrada és presentar i tastar quatre vins que s’hagin A Roma, aquesta societat complexa, canRoma estava influïda pels grecs, egipcis, fet seguint tècniques contemporànies, els viant, que perdurà durant tants segles, el hebreus i babilonis, respecte d’aquesta gustos de les quals, però, ens aproximin a paper de la dona a la família i la societat separació del dia i la nit que, en resum, allò que, potser en part, van poder beure era culturalment valorat i reconegut. Va ser sent aquests dos períodes antagònics, re- els romans. durant l’època del Principat quan la dona sultaven complementaris. Aquesta mateixa romana conquerí determinats privilegis influència va fer que Roma dividís el dia en que fins aleshores li havien estat negats. dotze períodes iguals i en uns altres dotze Es pot parlar, per primera vegada, de certa la nit, amb la característica que, a excepemancipació. ció dels períodes propers als equinoccis, les hores del dia eren de diferent durada Igual que la dels homes, la imatge de les respecte les de la nit. dones de la família julioclàudia va ser utilitzada per a transmetre la ideologia programada sobre l’emperador i l’Estat.

Horari

dv-23 19 h ds-24 10.30 h / 11.30 h / 17.30 h / 19 h dg-25 10.30 h / 11.30 h

Idioma: Castellà

Horari

dg-18 12.30 h (cat)

Lloc

Jardins del Camp de Mart

Lloc

Volta del Pallol

ACCÉS

Entrada: 2€ Recomanada a partir de 8 anys

ACCÉS

Activitat per a majors de 18 anys

Durada 1 h

120

Entrada: 5€

Durada 1 h

Horari

dj-22 19 h Idioma: Castellà

Lloc

Fòrum Provincial – Pretori romà – Sala del Sarcòfag

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Durada 45 min

Xerrada

ROMA ALS CÒMICS: AUGUST

LA PRODUCCIÓ VINÍCOLA A CATALUNYA EN ÈPOCA D’AUGUST

ÀMFORES

El còmic com a recreació visual de la vida romana

vida quotidiana

Nani Blasco (Gestor del Club de Còmics de la Biblioteca Pública, Tarragona)

vida quotidiana

Ramón Járrega

(Investigador de l’ICAC)

Els contenidors per a tot vida quotidiana

Ramón Járrega

(Investigador de l’ICAC)

César Espona (Director de l’Editorial Netcom2)

S’exposaran els antecedents sobre la im- El professor Járrega ens explicarà com era portància de la importació de vi de pro- l’activitat econòmica a la zona del camp de Quan parlem de còmics sobre Roma, a tots ducció itàlica durant la República romana, Tarragona en època romana: la producens vénen al cap Astèrix i Obèlix, dels ge- i com a poc a poc es va introduir la viti- ció, l’exportació… Però també els treballs nials Goscinny i Uderzo. Però existeixen cultura i les primeres produccions d’àmfo- que generava, com ara els forns per a la molts més autors que han retratat diferents res a casa nostra. Es farà especial esment fabricació de les àmfores, imprescindibles moments de la història de Roma. en com en època d’August es va produir com a envàs dels productes alimentaris un canvi qualitatiu molt important, ja (oli, cereals, vi…), que eren transportats La xerrada se centrarà en els còmics que que es lligaren els sistemes de producció en carros fins al seu destí, Tàrraco, per a parlen d’August, o de l’època d’August, i a l’estructura de la vil·la romana, amb un satisfer la demanda dels habitants de l’urbs. després donarà referències d’altres cò- gran desenvolupament de la viticultura i mics de romans, amb especial incidència les àmfores per exportació a la costa cenen com tracten els personatges i els fets tral de Catalunya, amb la fundació de la històrics. Per això comptarem amb la Barcelona romana. També s’exposarà el col·laboració de César Espona, bon co- paper que tingué Tàrraco, com a capital neixedor del còmic històric i director de provincial, en aquestes transformacions. l’editorial Netcom2, que edita la sèrie Alix, on un jove gal s’aventura al món romà. Els darrers àlbums d’Alix es desenvolupen sota el govern d’August.

Horari

dj-15 20 h

Lloc

Patronat de Turisme de Tarragona Sala d’actes

Idioma: Català

Horari

ds-17 18 h

Idioma: Català

Lloc

Volta del Pallol

Horari

ds-10 20 h Idioma: Català

Lloc

Vil·la romana de Barenys (Salou)

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 45 min

Durada 45 min programa d’activitats 121

Taller

Recreació històrica

PENTINEM-NOS COM ELS ROMANS!

LEGIO

LEGIONS ROMANES ALT IMPERIALS

AUGUSTUS: IMPERATOR ET DEUS

vida quotidiana

Organitza: Gremi de Llibreters de Tarragona Col·labora: Perruqueries Llongueras (TGN)

És curiós que per a un arqueòleg els pentinats romans no siguin una cosa només de bellesa i de vida quotidiana. Els pentinats romans, sobretot els de les dones i homes de les classes altes, serveixen per datar les restes arqueològiques. La tipologia, els detalls dels rínxols, la forma de replegar els cabells, creaven modes que duraven uns anys i anaven canviant. Així, trobar les restes d’una escultura i veure una fragment de pentinat pot servir per saber de quina època és el jaciment que s’està excavant.

Feriale Duranum

militar

Projecte Phoenix - Legio VII Gemina (Tarragona)

Septimani Seniores (Tarragona)

El pas de la República a l’Imperi va ser, en gran part, acompanyat i provocat pels canvis a l’exèrcit romà. La progressiva professionalització dels legionaris i la seva dependència directa envers els seus generals van crear una societat fortament militaritzada. La creació d’exèrcits permanents va donar lloc a la romanització d’amplis territoris fins aleshores molt allunyats de la realitat política i social de Roma.

Feriale Duranum (conegut com P Doura 54) és un dels papirs llatins corresponents als arxius de la guarnició romana a Dura Europos, una antiga ciutat al nord de Mesopotàmia. El document correspon a l’officium de la Cohors XX Palmyrenorum i ha estat datat entre el 225 i el 227 dC. Es tracta d’una llista que conté únicament dies fasti, sense menció d’altres dies. El seu caràcter oficial el suggereix el tipus de lletra; capital quadrada, i la llengua emprada; el llatí. No es tracta d’una llista de festes destinades a una unitat de l’exèrcit en concret sinó a l’exèrcit sencer. En aquesta llista de festes militars destaca el fet que encara en el segle III dC se seguís celebrant la memòria d’August i de membres de la seva família, com Germànic.

Horari

dv-16 ds-17 dv-23 ds-24

22 h (cat) 20.30 h (cast) / 22 h (cat) 22 h (cast) 20.30 h (cat) / 22 h (cast)

Horari

dc-21 18.30 h

Horari

Lloc

Llibreria La Rambla (Rambla Nova, 99)

ds-24 12 h (cat) dg-25 12 h (cast)

Lloc

Camp de Mart - esplanada

Lloc

Volta del Pallol Recomanada a partir de 12 anys

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

ACCÉS

Durada 45 min

Durada 30 min

Durada 50 min

122

Entrada: 10€

TALLER

VINE, VEU I VIU… el festival

Jocs d’estratègia i simulació sobre l’Antiguitat

Fes de LEGIONARI baix imperial

SI VIS PACEM PARA LUDEM

militar

Septimani SenioRes (Tarragona)

Els legionaris eren un dels puntals de l’Imperi Romà. No només lluitaven i custodiaven les fronteres de l’extens territori, sinó que, a més, eren els constructors de les obres públiques que decidia fer el govern de Roma. En aquesta activitat, però, “només” podreu comprovar com era el seu equipament bàsic: indumentària, intendència, armament… i coneixereu el perquè de cada element i les diferències entre aquests i els que portaven els seus avantpassats, legionaris alt imperials.

Horari

ds-17 dg-18 ds-24 dg-25

11 h / 12 h 11 h / 12 h 11 h / 12 h 11 h / 12 h Idioma: Català / Castellà

Lloc

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Recomanada a partir de 12 anys

Entrada: 3€

Durada 40 min

militar

Taller

VINE VEU I VIU… el festival Fes de LEGIONARI D’AUGUST

militar

Associació Si vis pacem, para ludum (Tarragona)

Ricardo Cagigal – JANO RecreacIones HistÓricas (CANTÀBRIA)

L’activitat consisteix a posar a disposició del públic diversos jocs de taula ambientats en l’Antiguitat i el món romà perquè la gent pugui tant jugar una estona, com aprendre història. Els participants estaran acompanyats en tot moment per membres de l’associació que els introduiran en les instruccions i com en el context històric.

Saps com anaven vestits els legionaris a l’època del primer emperador de Roma? I les armes que duien, com eren? Ja feien la formació del “testudo” quan volien defensar-se dels atacs de l’enemic?

Horari

ds-17 dg-18 dv-23 ds-24

Lloc

Plaça del Pallol - Antiga Audiència – Porxos

d’11 h a 14 h / de 16.30 h a 20 h d’11 h a 14 h de 16.30 h a 20 h d’11 h a 14 h / de 16.30 h a 20 h

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 8 anys

Tot això i més us ho explicaran en aquest taller on, a més, podreu emprovar-vos alguna peça de les que portaven els legionaris del segle I aC.

Horari

ds-17 10 h / 11 h / 17 h / 18 h dg-18 10 h / 11 h Idioma: Castellà

Lloc

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Recomanada a partir de 12 anys

Entrada: 3€

Durada 40 min programa d’activitats 123

Taller infantil

Xerrada

Vols ser un LEGIONARI BAIX IMPERIAL?

AUGUST I LES ÀGUILES DE ROMA

L’AVITUALLAMENT DELS SOLDATS DEL RIN:

militar

Àmfores per a les legions d’August militar

Septimani Seniores (Tarragona)

Fernando Quesada Sanz

Mira aquests legionaris, no van vestits igual que els imperials, oi? I les seves armes tampoc són ben bé iguals. Com tots els exèrcits del món, les armes es van anar perfeccionant i els romans incorporaven els canvis que milloraven el seu armament. En aquest taller no només veuràs i escoltaràs les diferències sinó que podràs provar-les!

A partir de la rèplica de l’August de Prima Porta que Mussolini va regalar a Tarragona, el professor Quesada analitzarà d’una banda el context històric de l’escultura respecte de l’apropiació mussoliniana de la figura d’August, que va ser considerada molt rellevant dins la ideologia feixista.

Horari

ds-17 13 h / 13.30 h dg-18 13 h / 13.30 h Idioma: Català / Castellà

Lloc

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Recomanada a partir de 8 anys

Entrada: 2€

Durada 20 min

124

(Universidad Autónoma de Madrid)

militar

Horacio González

(Investigador en formació de l’ICAC)

Com en els nostres dies, en què els soldats americans destacats a l’Orient Mitjà volen i reben els mateixos aliments com si fossin a Nova York o Xicago, és a dir, hamburgueses i frankfurts amb quètxup, els legionaris romans destacats al limes de Germània en casernes com les de Haltern, Anreppen o Nimega, volien seguir menjant De l’altra, i per damunt de tot, explicarà com al Mediterrani. Així, el fet de nodrir la riquesa quasi única de la iconografia de les tropes de pa, vi i oli va convertir-se en l’estàtua en relació amb el text de la Res una necessitat d’Estat. El professor Horacio Gestae Divi Augusti (el seu testament po- González és a punt de presentar la seva tesi lític), conservat en diversos monuments, i doctoral sobre aquest tema i de segur que amb la del monument funerari augusteu ens fascinarà amb els seus descobriments de Mesala Corvino, mal conegut com i coneixements sobre economia, societat “l’apoteosi de Claudi”, avui al museu del i exèrcit en l’època d’August. Prado.

Horari

ds-24 19 h

Lloc

Fòrum Provincial – Pretori romà – Sala del Sarcòfag

Idioma: Castellà

Horari

ds-17 12.30 h

Lloc

Volta del Pallol

Idioma: Castellà

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 45 min

Xerrada

visita comentada

Itinerari

AUGUST I LES GUERRES CÀNTABRES

TàRRACO, LA CIUTAT ROMANA

GENT DE TàRRACO

Hispània sotmesa

militar

august i tarraco

Pedro Angel Fernández Vega

Miquel Blay (Tarragona)

L’emperador triomfant contra els càntabres va ultimar la conquesta romana de la península d’Hispània i així va ser enaltit per la propaganda oficial.

Una ullada a la capital de la Hispània Citerior i a una de les ciutats més importants on va residir, durant dos anys, l’emperador August.

Horari

dg-18 11 h

Horari

Idioma: Castellà

dg-18 13 h (cat) dg-25 13 h (cast)

Lloc

Volta del Pallol

Lloc

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

ACCÉS

Recomanada a partir de 12 anys

Durada 45 min

Durada 1 h

(Historiador. Consejería de Educación, Cultura y Deporte, Gobierno de Cantabria)

Ruta epigràfica per la Part Alta august i TÀ R R AC O

Miquel Blay (Tarragona)

Governadors, funcionaris, sacerdots, riques propietàries, legionaris viatgers… són alguns dels personatges que podem trobar en les inscripcions epigràfiques de les parets d’algunes cases i establiments de la Veureu el seu urbanisme, els habitatges Part Alta de Tarragona. Una ruta epigràfica, (les domus, les insulae), el Fòrum Provin- sí, però que parla de gent de carn i ossos. cial, la gran plaça administrativa on els funcionaris gestionaven tota la província, el Fòrum de la Colònia, la plaça pública, lloc de trobada per a moltes activitats de la ciutat. També els grans edificis d’activitats lúdiques com l’Amfiteatre, el Circ… i també d’altres equipaments menys espectaculars però sens dubte molt útils per a la gent que vivia a la ciutat: les fons d’aigua i l’aqüeducte, les botigues (tabernae), els banys públics…

Horari

ds-10 19 h (cast) ds-17 19 h (cat) ds-24 19 h (cast)

Antiga Audiència –Maqueta

Lloc

Inici: Pla de la Seu

Entrada: 5€

ACCÉS

Recomanada a partir de 12 anys

Entrada: 5€

Durada 1 h programa d’activitats 125

Itinerari

EL PODER DE ROMA A TàRRACO

MARE NOSTRUM

De la platja Llarga a Tamarit, a peu

A LA RECERCA DEL TEMPLE D’AUGUST

august i TÀ R R AC O

NEMESIS ARQ (Tarragona)

RafAel López-MonnÉ (TARRAGONA)

Auriga, Serveis Culturals (Tarragona)

Un itinerari per les restes arqueològiques que ens parlen del poder de Roma a l’antiga Roma; les Muralles i les legions, el Fòrum Provincial i el govern de les províncies, el circ i les cerimònies públiques.

Un itinerari a peu, resseguint la costa, que ens permetrà parlar de la importància de la Mediterrània en la formació de les civilitzacions antigues i de la romana en particular.

Un itinerari dinamitzat conduït per un educador, que reconstrueix les principals hipòtesis d’investigació que s’han dut a terme en els últims anys referents al temple d’August.

Podrem gaudir d’indrets de costa que mantenen una gran força evocadora dels paisatges de l’antiga Tàrraco, al temps que descobrirem pedreres romanes al costat del mar.

Es tracta d’introduir-nos, d’una manera divertida, al mètode de treball dels arqueòlegs i historiadors per conèixer un dels principals edificis de la ciutat de Tàrraco.

Cal anar ben calçat i amb l’equipament adient (barret pel sol i aigua, imprescindibles).

Horari Horari

dj-8 10 h (cast) dj-15 10 h (cat) dj-22 10 h (cast)

Lloc Itinerari: Maqueta, Muralles, Fòrum Provincial-Pretori romà i Circ Inici: Antiga Audiència –Maqueta ACCÉS

ds-10 9.15 h (cat) dg-18 9.15 h (cast)

Lloc Inici: Rambla Vella / Via Augusta Parada del trenet turístic

Entrada: 10€

ACCÉS

(Els 2 desplaçaments amb l’autobús no estan inclosos a l’entrada)

Recomanada a partir de 12 anys

Durada 3 h

126

Horari

Entrada: 10€

Durada 3.30 h

ds-17 dg-18 ds-24 dg-25

11 h (cast) 11 h (cat) 11 h (cat) 11 h (cast)

Lloc Itinerari: Catedral, MNAT, Fòrum Provincial-Pretori romà, Sala del Sarcòfag, Antiga Audiència - Maqueta Inici: Pla de la Seu ACCÉS

Entrada: 3€ Recomanada a partir de 10 anys

Durada 1 h

Itinerari

Taller

Lectures dramatitzades

PASSEJADES ARQUEOLÒGIQUES:

COM ERA TÀRRACO?

A L’OMBRA D’AUGUST

Redescobrint l’emperador

L’AMFITEATRE DE TÀRRACO august i TÀ R R AC O

august i TÀ R R AC O

AU G U S T i TÀ R R AC O

Andreu Muñoz

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Com cada any, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Associació de Professors de Llengües Clàssiques (APLEC) organitzen visites arqueològiques als espais Patrimoni Mundial per als estudiants de Clàssiques. En aquesta ocasió visitaran l’amfiteatre de la mà del director del Museu Bíblic Tarraconense.

Tàrraco era, ni més ni menys, que la capi- Tres amics ens parlaran d’August i ens tal de la província de la Hispània Citerior. aportaran moltes dades sobre qui fou En aquest taller podrem veure com estava aquest personatge i la seva relació amb construïda, com eren els carrers i les cases la ciutat de Tarragona. Tot comença amb (les vil·les i les insulae), les botigues o ta- l’estàtua d’August que trobem al passeig bernae, les places, les fonts… i també els arqueològic i la història de del seu origen. grans edificis públics que la conformaven: A partir d’aquí, i amb un diàleg molt aniel Circ, l’Amfiteatre, el Temple, la plaça mat entre tres amics, el relat avançarà tot del Fòrum Provincial, la del Fòrum de la redescobrint la figura de l’August històric. Colònia…

Organitza: ICAC i APLEC

Horari

Escola de Lletres de Tarragona

dv-9

de 9.30 a 12.30 h (Reservat escoles de Salou)

dg-18 10.15 h (cat) / 11.30 h (cast) / 12.45 h (cast) dv-23 18 h (cat) / 19.15 h (cast) ds-24 10.15 h (cast) / 11.30 h (cat) / 12.45 h (cast) / 16.15 h (cat) / 17.30 h (cast) / 18.45 h (cat)

Horari

dc-21 11.30 h dv-23 11.30 h Idioma: Català

Lloc Amfiteatre Inici: ICAC ACCÉS

Reserva prèvia: APLEC correu.aplec@gmail.com Abans del dia 15 de maig

Durada 2 h

dg-25 10.15 h (cat) / 11.30 h (cast)

Lloc

Dia 9: Vil·la romana de Barenys (Salou)

Dia 18: Camp de Mart La resta de dies: Jardins Saavedra

ACCÉS

Dia 9: reservada centres escolars Els altres dies: Entrada 2€

12.45 h (cat)

Activitat per a nens i nenes entre 6 i 12 anys

Durada 1 h

Horari

Lloc

ds-10 dv-16 ds-17 dv-23 ds-24

19 h 19 h 19 h 19 h 19 h Idioma: Català

Fòrum Provincial – Pretori romà – Sala Tecleta

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys Durada 40 min programa d’activitats 127

Presentació

LA MORT PLANA SOBRE LA SORRA DE TàRRACO

PRINCEPS

AMOR CONTRA ROMA

august i TÀ R R AC O

NÚRIA montardit - Jordi Tortosa MARIA Joana Virgili

“Només sento el batec del cor i cada cop bombeja amb més força. Malgrat l’estridència dels crits de les catorze mil goles enfervorides, només sento el batec del cor. En dècimes de segon, el públic assegut a les grades decidirà el meu futur: si he de morir o puc seguir un temps més vivint. Però si la mort m’arriba, la rebré sense cap temor, amb l’esperança que els déus m’acolliran al seu costat.”

El primer ciutadà de Roma fires i trobades

fires i trobades

Gabriel Castelló

Victor Amela

L’any 44 aC, Juli Cèsar va ser assassinat a la Cúria de Pompeu. Aquell sagnant cop d’Estat propicià la darrera gran guerra civil de la República i l’inici d’una cursa cap al poder absolut d’homes com Marc Antoni, Brut, Octavi o Pompeu. En aquesta cursa d’ambicions només un arribarà al final: Octavi.

Urgídar, un jove iber de Lesera, arriba a la Roma d’August amb el somni de formar-se com a orador i poeta. Coneix Ovidi, que escriu la seva Ars amatoria, obra insòlita i subversiva que exalta el plaer sexual de la dona. El jove assistirà a una autèntica revolució contra la moral tradicional.

Organitza: Gremi de Llibreters de Tarragona Ed. Good Books

Organitza: Gremi de Llibreters de Tarragona Edicions B

Horari

ds-17 11 h Idioma: Català

Horari

ds-24 17 h Idioma: Castellà

Horari

ds-24 19 h

Lloc

Volta del Pallol

Lloc

Camp de Mart – Taberna Libraria

Lloc

Camp de Mart – Taberna Libraria

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 45 min

128

Presentació

teatralització

Taller

TARAKON

VITA EST

L’ARA PACIS EN MINIATURA

fires i trobades

Xavier Climent

Elena Codó (Actriu) Museu Municipal de MONTMELÓ

IBER. ARQUEOLOGIA, PATRIMONI I TURISME (TARRAGONA)

Durant una caçera a prop d’Iltirta, Orkelur, un dels mestres d’obres de l’oppidum, coneix de forma accidentada a Sicedunin, originària de Tartessos. Sorgeix una forta atracció entre ambdós que la timidesa d’Orkelur impedeix progressar, fins un dia en què, a partir d’un incident que posa en perill la vida del protagonista, tot canvia.

Escoltarem com es vivia en una vil·la romana. Es tracta d’un espectacle teatral de petit format, en clau de clown. Aquesta activitat és la que el Museu Municipal de Montmeló ofereix al públic que visita la vil·la romana republicana de Can Massot (Montmeló).

La ciutat de Tàrraco va ser una de les ciutats pioneres en el nou culte a l’emperador August. Coneix d’una forma amena i divertida l’anècdota de l’altar d’August i la palmera que hi va créixer al damunt, així com alguns dels principals aspectes d’aquest nou culte imperial.

Organitza: Gremi de Llibreters de Tarragona

Demostra la teva perícia i habilitat muntant la teva Ara Pacis en miniatura mitjançant un retallable de cartolina, enganxa-la, decora-la al teu gust i pren-la cap a casa. Et vols convertir en un petit sacerdot del nou culte a August? La teva Ara Pacis t’estarà esperant!

Horari Horari

dg-25 13 h

Lloc

Camp de Mart – Taberna Libraria

Lloc

ds-24 13 h / 18 h Idioma: Català Jardins del Camp de Mart – Fira Roma als Museus del Món

Horari

ds-24 10 h / 17 h dg-25 10 h

Idioma: Català / Castellà

Lloc

Jardins del Camp de Mart – Fira Fòrum Tàrraco Recomanada a partir de 6 anys

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

ACCÉS

Durada 45 min

Durada 1 h 10 min

Entrada: 3€

programa d’activitats 129

documental

ELS VAIXELLS COSITS DE KERALA

Fotografiar l’invisible

El misteri de lEs mòmiEs coptEs d’AntinÒpolis

divulgaci ó audiovisual

divulgació audiovisual

VII- CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE ARQUEOLÓGICO DEL BIDASOA EN ITINERANCIA

Organitza: ICAC Producció: Centre d´Etudes Alexandrines Direcció: Collet, Raymond. EGIPTE, 2012

Organitza: ICAC Producció: arte france Direcció: Bastide, Jackie. FRANÇA, 2012

Els primers vaixells de taules cosides es remunten a l’Antiguitat. A Egipte, fa 4.500 anys, aquesta tècnica va permetre construir el vaixell solar del faraó Keops, una nau de 43,50 metres d’eslora. Com conèixer i entendre aquest procés d’execució? Com estudiar el saber fer dels fusters de l’Antiguitat i les seves eines? Avui dia, se segueixen construint vaixells cosits de fusta tradicional en diverses regions del món, entre d’altres, l’Estat de Kerala, a l’Índia, que permeten, així, comparar la seva fabricació a l’actualitat amb les fonts arqueològiques.

L’home sempre ha estat encuriosit per allò que no pot veure. Aquesta cerca d’allò invisible interessa també els arqueòlegs, que fotografiaven objectes, tombes, sarcòfags o mòmies, on trobem que les imatges han desaparegut. Però, avui dia, existeixen tècniques de tractament de la imatge que permeten fer visible el que va desaparèixer anys enrere. És així com els murs de les catacumbes de Kôm el-Chougafa d’Alexandria o les mòmies del desert de Takla-Makan, a Xina, tornen a la vida.

Aprofitant l’ocasió de l’obertura de les noves sales del Louvre, dedicades a l’Orient mediterrani durant l’Imperi Romà, un documentalista queda captivat amb un tresor misteriós. A finals del segle XIX, el museu parisenc realitzà una investigació sobre un conjunt de mòmies coptes i una col·lecció de tèxtils, que es reprèn en aquest documental, que aporta noves i interessants dades sobre els processos de momificació dels primers cristians d’Egipte.

Horari

dc-21 17.15 h Idioma: Francès

dc-21 17.45 h Idioma: Francès

dc-21 18.20 h Idioma: Francès

Lloc ICAC Plaça d’en Rovellant, s/n

Lloc ICAC Plaça d’en Rovellant s/n

Lloc ICAC Plaça d’en Rovellant, s/n

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 26 min

Durada 13 min

Durada 52 min

130

documental

Malagne, viURE en temps deLs romans

El vi i el banquet a la Ribera del Duero durant la Protohistòria

El Temple de Mercuri, un treball de romans

divulgaci ó audiovisual

divulgació audiovisual

VII- CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE ARQUEOLÓGICO DEL BIDASOA EN ITINERANCIA

Organitza: ICAC Producció: AXEL COMMUNICATION Direcció: Axell, Philippe. Bélgica, 2013

Organitza: ICAC Producció: Centro de Estudios Vacceos Federico Wattenberg Direcció: Sanz Mínguez, Carlos. ESPANYA, 2012

Organitza: ICAC Producció: Court-Jus PRODUCTION Direcció: Geoffroy, David. FRANÇA, 2012

Françoise Fontaine és arqueòloga. Però no en té prou d’excavar el passat, sinó que ho viu quotidianament. Prop de Rochefort, a Bèlgica, dirigeix un jaciment gal·loromà en el qual, a més de visitar les restes que han sortit a la llum per les excavacions, es practica l’arqueologia experimental.

El jaciment de Pintia (Valladolid) ha reunit nombroses evidències que fa 2.500 anys, el vi era consumit entre el poble dels Vacceos, tant en ambients domèstics com en el context funerari, gràcies a l’anàlisi dels residus orgànics conservats en els recipients ceràmics. Sota la runa d’un habitatge incendiat el segle I aC, es va descobrir la denominada “estança del banquet”, que va proporcionar un gran conjunt de peces ceràmiques destinades a l’emmagatzematge dels aliments i consum de begudes alcohòliques i carn.

El Puy de Dôme, emblemàtic volcà de la cadena de Puys, culmina a 1.464 metres d’altitud. El seu cim abriga les ruïnes d’un temple colossal dedicat al déu Mercuri, divinitat principal del poble dels Averns durant l’època romana. Des del seu descobriment el segle XIX, el temple ha estat objecte de nombroses excavacions i investigacions. Una de les més recents ens parla de les tècniques utilitzades durant la seva construcció.

Horari

dj-22 17 h Idioma: Francès

dj-22 17.15 h Idioma: Castellà

dj-22 17.30 h Idioma: Francès

Lloc ICAC Plaça d’en Rovellant, s/n

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 12 min

Durada 17 min

Durada 10 min programa d’activitats 131

documental

Amphitheatrum, memoria, martyrium et ecclesiae

GENT DE L’EUSKERA A L’IMPERI ROMÀ

De Pyrgos al Partenó

divulgaci ó audiovisual

divulgació audiovisual

VII- CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE ARQUEOLÓGICO DEL BIDASOA EN ITINERANCIA

Organitza: ICAC Producció: INSTITUT CATALÀ D’ARQUEOLOGIA CLÀSSICA. AJUNTAMENT DE TARRAGONA. MuseU BÍBLIC Tarraconense

Organitza: ICAC Producció: Ibaizabal-Mendebalde Direcció: Ibaizabal-Mendebalde. ESPANYA, 2013

Organitza: ICAC Producció: Verga Film Produccions Direcció: Karkanevatos, Panos. Grècia, 2007

Entre 2010 i 2011 es van dur a terme excavacions a l’interior de la basílica visigoda de l’amfiteatre romà de Tarragona. A partir de les dades obtingudes en aquesta intervenció, el documental ofereix una visió didàctica i diacrònica de les diferents fases constructives i dels edificis que s’han anat succeint en l’interior d’aquest amfiteatre, el qual va ser construït en època romana i després ha tingut multitud d’usos.

L’Imperi Romà va conquistar i modificar tots els pobles i cultures d’Europa. El cas d’Euskal Herria no va ser una excepció, tot i que va presentar una característica diferenciadora: la conservació de la llengua preromana que es parlava a la zona. L’euskera va rebre una important influència del llatí, al mateix temps que la cultura, les tècniques, la forma de viure, etc. Per altra banda, la llengua basca es pot rastrejar en testimonis escrits de l’època imperial, especialment epigrafies en llatí, que apareixen a la zona d’Aquitània.

Durant els últims vint anys, Yorgos Vidos ha treballat com a artesà del marbre en la restauració de l’Acròpolis d’Atenes. Yorgos ha estat també sastre i músic. Membre d’un equip d’artesans del marbre, forceja amb el martell i el cisell per deixar la seva pròpia empremta. Yorgos prové del poble de Pyrgos, a l’illa de Tinos, al cor de l’Egeu, on encara existeix una escola per aprendre a tallar el marbre, única a Grècia, que durant anys ha constituït una de les poques sortides laborals per als joves de l’illa.

Horari

Direcció: Muñoz, Andreu. ESPANYA, 2013,

dj-22 17.40 h Idioma: Castellà

dj-22 18.20 h Idioma: Euskera

dj-22 17 h Idioma: Grec

Lloc ICAC Plaça d’en Rovellant, s/n

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 13 min

Durada 40 min

Durada 54 min

132

documental

Santa Pola, arqueologia i museu. La pesca i el mar

Cancho Roano: un santuari orientalitzant

El Tartessos de Schulten

divulgaci ó audiovisual

VII- CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE ARQUEOLÓGICO DEL BIDASOA EN ITINERANCIA

Organitza: ICAC Producció: DIPUTACIÓ D’ALACANT. DEPARTAMENT D’IMATGE

Organitza: ICAC Producció: Libre Producciones Direcció: Camello Manzano, José. ESPANYA, 2012

Direcció: Pérez Ramírez, José. ESPANYA, 2012

La regió de Santa Pola, a la província d’Alacant, és especialment rica en jaciments i troballes arqueològiques. En aquest documental es realitza un recorregut per la seva història, es mostren les principals cultures que van ser presents a la zona i finalitza amb la presentació del Museu de la ciutat. El fil conductor és la pesca, de vital importància en l’economia de la zona des de l’època romana fins a l’actualitat.

Horari

dv-23 17 h Idioma: Castellà

divulgació audiovisual

VII- CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE ARQUEOLÓGICO DEL BIDASOA EN ITINERANCIA Organitza: ICAC

l’anitguitat en imatges IV Cicle d’audiovisuals arqueològics i històrics Producció: MLK Producciones Direcció: Lobo, Antonio. ESPANYA, 2012

Diversos segles abans de la nostra era, fins a una petita vall agrícola de La Serena (Extremadura) arribaren influències dels pobles que van creuar el Mediterrani per comerciar més enllà de les Columnes d’Hèrcules…

A les primeres dècades del segle XX, la cerca de Tartessos es va convertir en una obsessió per a un jove historiador alemany obstinat a descobrir una civilització nova, l’origen d’Europa. Espanya s’havia convertit en “El Dorado” per als practicants d’arqueologia i Adolf Schulten esperava trobar Amb ells també arribaren el vi, l’oli, el ferro, sota la sorra del Coto de Doñana la seva el torn de terrissaire, l’escriptura i molts Troia particular, una ciutat que va revestir refinaments més… I a la riba del petit rie- amb l’aura de l’Atlàntida. Més enllà del risc rol Caganchas, una cabana indígena que, d’aquesta aventura, aquella obstinació va segurament, ja devia ser un lloc de culte marcar la carrera de Schulten i la percepció anterior, es va transformar per sempre i es que la ciència tindria de Tartessos, durant convertí en el santuari de Cancho Roano. dècades.

Horari

dv-23 17.25 h Idioma: Castellà

dv-23 (ICAC) 18.10 h dv-10 / dv-16 / dj-22 (A. Audiencia) 19 h Idioma: Castellà V.O.S.

Lloc ICAC Plaça d’en Rovellant, s/n

Lloc ICAC, Plaça d’en Rovellant, s/n Antiga Audiència, Sala d’actes

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 25 min

Durada 26 min

Durada 67 min programa d’activitats 133

documental

CARTHAGO NOVA

DE ROMA A GERMÀNIA

Cotidiana Vitae

L’esplendor d’una era. Segle I dC divulgaci ó audiovisual

Legionaris de Roma al limes de Germània divulgaci ó audiovisual

Un viatge en el temps

divulgació audiovisual

L’ANTIGUITAT en imatges

IV- Cicle d’audiovisuals arqueològics i històrics

REGIÓ DE MÚRCIA Fundación Íntegra

LWL-RÖMERMUSEUM – Haltern am See, Weseler StraSSe 100 (Alemanya)

Tipologia: Infografía 3D. Sonido 3D. Format de TRÀILER cinematogràfic

Guió/llibre/Esborrany: Renate Wiechers

Idea, DisSeNY I guió: Dinamo Cultura S.L.

Horari

Producció audiovisual: Background3D S.L. Documental nominat als premis Goya (SWS Archäologie für Westfalen)Dathrin Jascheke (LWS-Rmermuseum) INFOGRAFIES: Manuel Barragán 2012, en l’apartat de cinema d’animació. Promoció i finançament: Consejería Assessorament científic: Bernhard Al segle I dC, Carthago Nova és una es- Rudnick (Münster, Alemanya). Ronald de Turismo y Comercio de la Junta de Andalucía. Asociación de Ciudades de plèndida urbs de l’Imperi Romà. La pròs- Bockius (Departament d’Investigació de la Ruta Bética Romana. Ayuntamiento pera família Albino es veu en l’obligació Viatges Marítims Antics, Mainz, Alemanya) de Santiponce Producció/Animació: FaberCourtiald’entrar en competència amb el poderós Estudi de Produccions Digitals © 2009 LWSL’audiovisual ens condueix en un viatge Luci Andro per a aconseguir la concessió RÖMERMUSEUM, Haltern am See en el temps on, acompanyats d’una àliga d’unes obres. Un conflicte que perdurarà durant anys i que s’agreujarà amb el declivi La pel·lícula acompanya una gavarra i una imperial, assistim al ressorgiment d’una econòmic de la ciutat i amb el ressorgi- nau patrullera en el seu viatge riu amunt ciutat romana de la Bètica, des de les seves pel Rin, camí del campament romà del riu restes arqueològiques fins a la seva època ment popular dels jocs de gladiadors. Lupia. El viatge es desenvolupa passant de major esplendor, al segle II dC. pels campament de tropes de Holsterhausen Halten, Beckinghausern/Oberaden fins arribar a Anreppen…

Horari

Lloc

dl- 5 /12 /19 19 h Idioma: Castellà V.O.S.

Antiga Audiència, Sala d’actes

Lloc

dj-8 19 h dc-14 19 h dc-21 19 h Idioma: Castellà V.O.S.

Antiga Audiència, Sala d’actes

Lloc

dj-8 19.10 h dc-14 19.10 h dc-21 19.10 h Idioma: Castellà V.O.

Antiga Audiència, Sala d’actes

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 65 min

Durada 8 min

Durada 5 min

134

documental

Les termes romanes

La porta de Còrdova a Carmona

La Còrdova de Sèneca

divulgaci ó audiovisual

divulgació audiovisual

L’ANTIGUITAT en imatges

IV- Cicle d’audiovisuals arqueològics i històrics

Tipologia: Infografía 3D. Sonido 3D. Format de TRÀILER cinematogràfic

CEDECOM - MUSEO DE LA CIUDAD - RUTA BÉTICA ROMANA

Consorcio de Turismo de Córdoba Patrocina: Cajasol Col·labora: Junta de Andalucía, Ayuntamiento de Córdoba, Patronato Provincial de Turismo

Idea, DisSeNY I guió: Dinamo Cultura S.L. Producció audiovisual: Background3D S.L. INFOGRAFIES: Manuel Barragán Promoció i finançament: Consejería de Turismo y Comercio de la Junta de Andalucía. Asociación de Ciudades de la Ruta Bética Romana. Ayuntamiento de Santiponce

Philetus, esclau encarregat d’administrar les termes que gestiona el seu senyor, és abordat per un grup d’estranys visitants que irrompen de sobte en l’Apodyterium. Davant aquest fet insòlit, tot i el seu ensurt, accedeix, per unes monedes, a mostrar-los les termes i els secrets que aquestes amaguen.

Horari

Lloc

dj-8 19.15 h dc-14 19.15 h dc-21 19.15 h

Carmona conserva en l’actualitat dues portes d’època romana: la Porta de Sevilla i la de Còrdova, situades, respectivmament, en l’extrem sud i nord del Cardo Màxim. El documental contextualitza i descriu la porta romana i la seva evolució al llarg de la Història.

Horari

Idioma: Castellà V.O.

Antiga Audiència, Sala d’actes

Lloc

dj-8 19.25 h dc-14 19.25 h dc-21 19.25 h

No se sap exactament si Luci Anneus Sèneca va néixer a Còrdova. Sabem que la família era originària d’aquesta ciutat, però no la data i el lloc del naixement del famós filòsof i escriptor. El que sí sabem és que la colònia Corduba Patricia va ser la capital de la província Bètica, sens dubte la província més rica d’Hispània, la més poblada i la més urbanitzada. La Còrdova romana era una ciutat pròspera, molt monumentalitzada i centre de poder i cultura, la qual cosa tindrà continuïtat en l’època califal.

Horari

Idioma: Castellà V.O.

Antiga Audiència, Sala d’actes

Lloc

dj-8 19.35 h dc-14 19.35 h dc-21 19.35 h Idioma: Castellà V.O.

Antiga Audiència, Sala d’actes

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 8 min

Durada 10 min

Durada 6 min programa d’activitats 135

documental

Xerrada

Corduba

L’AUGUST DE LES MURALLES

AUGUST, PROMOTOR D’OBRES A TàRRACO

divulgaci ó audiovisual

La diplomàcia italiana i la reconstrucció de l’Imperi

museus

IV- Cicle d’audiovisuals arqueològics i històrics

Lluís Balart (Director del Museu

Joan Menchón (Arqueòleg Municipal)

Ruta Bética Romana Patrocina: Junta de Andalucía Producció: Puntoreklamo

L’August del passeig Arqueològic arribà fa 80 anys, regal d’Itàlia per millorar les relacions amb l’Espanya republicana, una còpia de l’original d’excel·lent qualitat, la més antiga del país.

Una aproximació a la tasca d’August en les reformes urbanes i territorials del territorium de Tàrraco: culte imperial, vies, aqüeductes.

Horari

dv-9

19.30 h Idioma: Català

Horari

dj-8

Idioma: Castellà V.O.

Antiga Audiència, Sala d’actes

Lloc

Casa Canals - Sala Plana

Lloc

Casa Canals - Sala Plana

Un dels 11 capítols, en format DVD que recull la Ruta Bètica Romana sobre les poblacions més influents de la Bètica Romana. Mostra l’enorme importància de la conca del Guadalquivir a la vida econòmica de l’Imperi, a través del fabulós llegat patrimonial, els seus costums, artesania, tradicions i gastronomia.

Horari

Lloc

dj-8 19.43 h dc-14 19.43 h dc-21 19.43 h

d’Història de Tarragona)

19.30 h Idioma: Català

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 25 min

Durada 45 min

136

Xerrada

DELS AUSPICIS FUNDACIONALS A L’APOTEOSI D’AUGUST

AUGUST A LA BUTXACA

La numismàtica com a font històrica

DE LA TàRRACO REPUBLICANA A LA TàRRACO D’AUGUST:

museus

La transformació d’una ciutat

museus

Cristòfor Salom

Imma Teixell

(Museu d’Història de Tarragona)

(Arqueòloga Municipal)

Des dels ritus de fundació de la colònia al culte del Diví August, Tàrraco serà fidel reflex tant d’arcaiques tradicions religioses com de la introducció del culte imperial. Proposem una aproximació a la religiositat d’Estat des de l’imaginari col·lectiu de la colònia Tàrraco.

Si arribés a les nostres mans el moneder d’un ciutadà de Tàrraco de l’època d’August o poguéssim tafanejar en la caixa forta d’un casa benestant, quines monedes hi trobaríem? Seríem capaços de reconèixer el primer dels emperadors dels romans? Identificaríem la família imperial?

museus

Lluís Piñol (Arqueòleg - MHT)

Sobre la maqueta de la ciutat de Tàrraco al segle II, s’explicarà com era la ciutat tardorepublicana i com es transformà en època d’August.

Capbussem-nos en les butxaques i moneders dels tarraconenses de la primera centúria, i descobrim històries i personatges que habiten en la numismàtica, totes elles imatges al servei de la política de Roma i amb missatges imperials que arribaven més enllà de les fronteres i límits de l’Imperi.

Horari

dc-7

Horari

dc-14 19.30 h

Lloc

Casa Canals - Sala Plana

Lloc

Casa Castellarnau

19.30 h Idioma: Català

Idioma: Català Planta baixa

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai.

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 45 min

Horari

ds-10 dg-11 dv-16 dv-23

Lloc

Antiga Audiència - Maqueta

ACCÉS

Entrada: 3€

12 h (cat) 12 h (cast) 19 h (cat) 19 h (cast)

Durada 30 min programa d’activitats 137

Exposició

Cinema

Presentació

ANNO DOMINI

A.D. ANNO DOMINI

L’ESCLAU DE LA SAL

Judea en temps d’August

El naixement del cristianisme (1985)

museus

Organitza: Museu Bíblic Tarraconense, Associació Cultural Sant Fructuós i Institut català d’Arqueologia Clàssica

L’origen del cristianisme es troba a Judea, que esdevingué, l’any 63 aC, una província romana. Els territoris ocupats per Pompeu foren atorgats al govern de la dinastia herodiana. L’any 6 dC la província s’escindí administrativament en una província i dues tetrarquies: Herodes Antipes governà Galilea, mentre Judea era sotmesa al govern directe de Roma, administrada per un procurador amb residència a Cesarea. Les fonts literàries, cristianes i no cristianes, indiquen que el naixement de Jesús de Natzaret es produí en temps de l’emperador August.

Coproducció angloitaliana que tracta sobre la vida de les primeres comunitats cristianes narrades en els Fets dels Apòstols durant els imperis de Tiberi, Cal·lígula, Claudi i Neró. Una producció que va rebre grans elogis de la crítica i que compta amb un destacat repartiment, entre els quals destaquen Ava Gardner, Susan Sarandon, Fernando Rey i Jennifer O’Neill. Va ser dirigida per Stuart Cooper i produïda per Anthony Burgess i Vincenzo Labella.

Horari

Data: del 8/05/2014 al 8/06/2014 De dl a dv: de 17 a 20.30 h Ds i dg: de 10 a 13 h i de 17 a 20.30 h

Lloc

Museu Bíblic Tarraconense

c/ de les Coques, 1

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

138

Per a concertar visites de grups: Tel. 977.251.888 museu.biblic@arquebisbattarragona.cat

Horari

dl-19 19 h (I Part) dm-20 19 h (II Part) dc-21 19 h (III Part)

Idioma: Castellà

Lloc

Museu Bíblic Tarraconense

ACCÉS

Gratuït, amb invitació

c/ de les Coques, 1

Recolliu invitacions al Museu Bíblic De dilluns a divendres: de 10 a 13 h i de 16 a 18 h

Durada 2 h

museus

Novel·la de Manel Bonany (Amsterdam, Ara llibres) Organitza: Museu Bíblic Tarraconense, Associació Cultural Sant Fructuós i Institut català d’Arqueologia Clàssica

La història darrere d’una llegenda, la d’un home i un drac. Una gesta prodigiosa protagonitzada per un jove esclau a la Tàrraco romana del segle IV dC.

Horari

dv-23 19.30 h

Lloc

Museu Bíblic Tarraconense

Idioma: Català c/ de les Coques, 1

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Conferència

lectura dramatitzada

Itinerari

Les dones de la família julioclàudia

ELS HE DONAT UN IMPERI SENSE FI

SEGUINT LA PETJADA D’AUGUST

museus

Almudena Domínguez-Arranz Catedràtica d’Arqueologia de la Universidad de Zaragoza

Producció: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona amb TeclaSmit teatre popular

Organitza: Museu NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT)

Una aproximació a August a través dels clàssics

Cicle: Llegim el Patrimoni. Literatura i Història, dedicat a la novel·la de John Williams August.

Una selecció de textos de Virgili, Ciceró, Plutarc, Ovidi, ens acosten, a partir d’una visió indirecta, aquest personatge cabdal per l’esdevenir de Roma. Una proposta de Sergi Xirinacs, posada en escena per TeclaSmit-teatre popular.

Itinerari per les sales permanents del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el teatre romà, a través de les peces i materials relacionats amb August i la seva època, dins del cicle “Llegim el Patrimoni. Literatura i Història”.

Horari

dm-6 19 h

Horari

ds-10 11 h

Idioma: Català

Lloc

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Plaça del Rei, 5)

Lloc

Inici: MNAT (Plaça del Rei, 5) Final: Teatre romà

ACCÉS

Reserva prèvia MNAT

ACCÉS

Reserva prèvia MNAT

Durada 1 h

Durada 1 h 30 min

Lloc

Idioma: Castellà

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Plaça del Rei, 5)

Horari

ds-10 21 h / 21.30 h / 22 h

Idioma: Català

Durada 2 h 30 min programa d’activitats 139

Visita guiada a l’exposició

visita lliure

Taller

HISTÒRIES DE TOCADOR

LA PETJADA D’AUGUST AL MNAT

VINE AL MUSEU…

museus

i queda’t de pedra!

museus

Organitza: Museu NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT)

Una exposició produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, que arriba a Tarragona amb l’objectiu de facilitar un recorregut pels secrets de la bellesa i la cosmètica a l’Antiguitat, que vol mostrar com la cura de l’aspecte personal és quelcom comú a totes les èpoques i convidar al visitant a establir lligams amb l’Antiguitat mitjançant els petits gestos quotidians relacionats amb la bellesa, en els quals tots ens reconeixem.

Una proposta per a fer de manera autòno- Un apropament a l’escultura romana i a ma, a través d’un itinerari senyalitzat per l’ús de les imatges desenvolupat a partir les sales permanents del MNAT, centrat de l’emperador August. en aquesta ocasió en l’emperador August, del qual es commemora el bimil·lenari de la seva mort, i que es posarà en marxa per celebrar “La nit dels Museus”.

Horari

dg-11 12 h dg-25 12 h Idioma: Català Lloc

Horari

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Plaça del Rei, 5)

Horari ds-17 de 22 a 1 h

ACCÉS

Entrada: 4,50€

Informació i venda d’entrades: MNAT

Durada 1 h

140

Organitza: Museu NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT)

Lloc

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Plaça del Rei, 5)

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

ds-24 11 h dg-25 11 h Idioma: Català

Lloc

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Plaça del Rei, 5)

ACCÉS

Reserva prèvia MNAT

Durada 2 h

Taller

Visita teatralitzada

visita teatralitzada

RE-VIURE

CAIUS I FAUSTINA US CONVIDEN A LA VIL·LA

US PORTEM A L’HORTUS

museus

Organitza: Museu NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT)

Convertits en investigadors seguireu les pistes que ens van deixar els arqueòlegs que van excavar la Necròpolis paleocristiana. Visitareu diferents departaments que us assessoraran i podreu recuperar els noms, l’aspecte físic, les creences o, fins i tot, les aficions d’alguns habitants que van residir a l’antiga Tàrraco. Una activitat per conèixer com era la vida a la ciutat romana, a partir de les creences i tradicions a l’entorn de la mort.

Una oportunitat per gaudir d’una visita guiada a la vil·la romana dels Munts, en companyia dels que van ser-ne els propietaris en el segle II dC, el duumvir de Tàrraco, Caius Valerius Avitus, i la seva esposa, Faustina. Us mostraran com era la vida en una propietat de l’entorn de Tàrraco en una proposta molt participativa.

Voleu conèixer com eren els jardins i els horts romans? Voleu saber quines espècies s’hi plantaven i quin usos tenien? Us proposem que vingueu a l’hortus experimental de la vil·la romana dels Munts on podreu conèixer de primera mà, com eren, quines especies es cultivaven i quines tasques s’hi feien.

Horari

Lloc

Idioma: Català

Museu i Necròpolis Paleocristians

Lloc

dg-25 11 h

(Av. Ramon y Cajal, 84)

ACCÉS

Reserva prèvia MNAT

ACCÉS

Durada 2 h

ds-17 11 h dg-18 11 h Idioma: Català

Vil·la romana dels Munts

Lloc

Idioma: Català

Vil·la romana dels Munts

(Passeig del Fortí, s/n Altafulla)

Reserva prèvia MNAT

ACCÉS

Durada 2 h

ds-17 11.30 h dg-18 11.30 h

(Passeig del Fortí, s/n Altafulla)

Reserva prèvia MNAT

Durada 2 h programa d’activitats 141

Visita teatralitzada

Conferència

Cinema

TIBERIUS

CAP DEL VOL

TROYA

Comerciant pel Mare Nostrum

Un producte, un vaixell i un comerç al Conventus Tarraconensis en època d’August

museus

Auriga, serveis culturals

museus

Gustau Vivar Lombarte

Organitza: museu del port de tarragona

(Director del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya)

Col·labora:Tarragona DO

Organitza: museu del port de tarragona

museus

VIII Cicle de cinema dedicat al mar Organitza: museu del port de tarragona Gènere: aventures. Mitologia

El comerciant de Tàrraco Tiberius Claudius Amiantus ens explicarà de primera mà com era el comerç del vi en època romana i quines característiques i perills tenia la navegació pel Mare Nostrum.

A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta X. Nieto i F. Forester van excavar parcialment el derelicte enfonsat davant de les costes de Port de la Selva, conegut com Cap del Vol. El que es va documentar en aquells treballs tenia trets diferencials Que Neptú i les nereides ens siguin favo- dels vaixells coneguts fins al moment, i la rables! resta de la comunitat científica no en va valorar la rellevància. Els participants (adults) podran degustar una copa de vi de la DO Tarragona.

Horari

dv-23 22 h (cat) ds-24 13 h (cast) dg-25 13 h (cat)

Horari

dj-8

Lloc

Museu del Port de Tarragona

Lloc

Museu del Port de Tarragona

ACCÉS

Any 2004 - Warner Bros. Pictures / Plan B Entertainment / Radiant Productions Producció: Estats Units Intèrprets: Brad Pitt, Eric Bana, Orlando Bloom, Brian Cox, Peter O'Toole, Sean Bean, Diane Kruger, Brendan Gleeson, Saffron Burrows, Tyler Mane, Julie Christie…

L’any 1193 a.C, Paris, príncep de Troia, rapta l’esposa del Rei d’Esparta. Aquests esdeveniments desencadenen la guerra entre grecs i troians i inicien un setge de la ciutat de més de 10 anys. L’exèrcit grec, encoratjat per Aquil·les, es va enfrontar a la resistència troiana liderada per Hèctor, fill de Príam. Pel·lícula basada en el poema de la Ilíada d’Homer.

Horari

ds-17 17.30 h Idioma: Castellà

Lloc

Museu del Port de Tarragona

19 h

(Refugi 2, moll de Costa)

Lliure

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 50 min

Durada 2 h

Limitat a l’aforament de l’espai

Durada 30 min

142

Direcció: Wolfgang Petersen

(Refugi 2, moll de Costa)

Sala d’actes

Exposició i conferència

Visita comentada amb taller

Conferència

LA MEDICINA EN ÈPOCA ROMANA

TOQUEM ELS ROMANS

D’AUGUSTUS A AGosT

museus

Organitza: museu d’història de cambrils

L’evolució fonètica del llatí al català

museus

Organitza: Museu d’Història de Cambrils

Col·labora: Arqueoxarxa i Generalitat de Catalunya

Taller de descoberta del món romà a través d’una vil·la a la vora de la Mediterrània. Inauguració de l’exposició. Tot seguit, con- Maquetes del jaciment i l’aparició de difeferència inaugural, a càrrec d’Esther Gurri, rents personatges, ens ajudarà a viatjar al coordinadora de l’exposició i arqueòloga segle II dC, moment de màxim esplendor del Museu de Badalona. de la Llosa.

Lloc

dj-8 20 h Idioma: Català

Horari

Museu Molí de les Tres Eres

Lloc

(Cambrils)

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

museus

Dr. Pere Navarro (Professor de Filologia Catalana a la URV) Organitza: Museu d’Història de Cambrils

Produeix: Museu de Badalona i Ajuntament de Badalona

Horari

ds-10 11 h (cat) / 12.30 h (cast) ds-17 11 h (cast) / 12.30 h (cat) Vil·la romana de La Llosa (C/ Josep Iglesias, s/n)

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Col·labora: Antena del Coneixement del Campus Extens de la URV a Cambrils

Si durant les edicions anteriors havíem fet una visió general sobre l’evolució del llatí fns a arribar a la nostra llengua (i també a la resta de llengües romàniques), enguany pretenem centrar-nos concretament en l’evolució dels sons. Veurem com les vocals i les consonants llatines es mantenen, com desapareixen o com es modifiquen. Un viatge que no ens deixarà indiferents.

Horari

dc-14 20 h Idioma: Català

Lloc

Centre Cultural de Cambrils

Sala d’actes

(C/ St. Plàcid, 18-20)

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Durada 45 min programa d’activitats 143

Visita dinamitzada

Recreació històrica

LA LLOSA EN TEMPS D’AUGUST

Funus augusti

museus

Organitza: Museu d’Història de Cambrils Col·labora: Associació de Veïns del Barri de la Llosa i Antena del Coneixement del Campus Extens de la URV a Cambrils

La vil·la romana de La Llosa és un jaciment obert al públic que presenta les restes conservades d’una vil·la de l’entorn immediat de Tàrraco habitada entre els segles I aC i VI dC.

Horari

dg-18 10.30 h (cast) / 12 h (cat)

Lloc

Vil·la romana de La Llosa

ACCÉS Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

144

El funeral de l’emperador acte cloenda

Una producció del festival Tarraco Viva amb la col·laboració de: PROJECTE PHOENIX (Tarragona) NEMESIS ARQ (Tarragona) THALEIA (Tarragona) AULA DE TEATRE (Tarragona) LUDI SCAENICI (Roma) ARS DIMICANDI (Roma)

August, en les seves memòries (Res Gestae Divi Augusti) insisteix en el fet que tota la seva obra política era l’obra d’un reformador. August es presenta davant Roma com el restaurador de la vella República, quan els fets ens parlen clarament de tot el contrari. August va instaurar un Estat nou, un Estat que tenia més de monarquia hel·lenística que no pas de República ni d’oligarquia.

que van ser traslladades a dues columnes de bronze a l’entrada del seu mausoleu; els mandata funebris, o sigui, les instruccions pel seu funeral, i el breviarium totius imperii, on deixava constància dels números de l’Estat i que constava d’un còmput dels legionaris en actiu, dels diners de la hisenda pública. Dió Casi diu que hi hagué un quart document adreçat al seu successor Tiberi i al poble de Roma on deixava consignades algunes instruccions i consells, No és estrany, doncs, que la seva mort i el tals com no alliberar gaires esclaus per tal seu funeral fossin considerats com a as- que Roma no s’omplís de més gent sense sumptes d’Estat. Calia morir bé, és a dir, a feina, limitar la concessió de noves ciutatemps i en forma ordenada, i calia fer un danies, donar poder als més capacitats i funeral per deixar ben clar el sistema de evitar que un sol home n’acaparés massa successió i la seva divinització. Per això (sic) i que no es fessin mes conquestes August, abans de morir, redactà tres do- territorials. Un cop fet això, tot estava a cuments: les memòries abans esmentades, punt per al seu funeral. Horari

diumenge-25

Lloc

Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona

ACCÉS

Entrada: 5€ Recomanada a partir de 10 anys

18 h

Idioma: Català (c/ d’Orosi, davant l’estacio de RENFE)

DURADA 50 min

145

ACTIVITATS PER FORMATS RECREACIÓ HISTÒRICA

AGRIPA. L’home per a tot . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 ANTONIA MINOR. Neboda, tieta i mare d’emperadors . . . . . 96 AUGUST. EL PODER DE LA MÀSCARA . . . . . . . . . . . 89 AUGUSTUS: IMPERATOR ET DEUS. Feriale Duranum . . . . . 122 BACHANALIA, EL RETORN DE BACUS . . . . . . . . . . . 110 BARENYS. La vida a una vil·la romana . . . . . . . . . . . . 118 CAIUS BAEBIUS. Sevir augustal. Un nou ric . . . . . . . . . . 99 CARMEN SAECULARE. La música al servei del poder . . . . . 104 CARMINA CANERE. L’art de la música a l’antiga Roma . . . . 105 COENA LIBERA. La nit abans del combat . . . . . . . . . . 107 DEO AUGUSTO. Un nou déu per a una nova era . . . . . . . . 92 EL CASAMENT D’AUGUST I LÍVIA . . . . . . . . . . . . . 99 El món dels gladiadors a l’antiga Roma . . . . . 106 EXCUBITORIUM COHORS VIGILES. El primer cos… . . . . . 112 FRINÉ. Una prostituta al llit d’August . . . . . . . . . . . . . 98 FUNUS AUGUSTI. L’enterrament d’August . . . . . . . . . . 144 HORACI. El poeta del CARPE DIEM . . . . . . . . . . . . 97 IN DOMO MAECENATIS. A casa de Mecenes. . . . . . . . . 105 JULIA, la filla d’August . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 LA FI DE JULI CÈSAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 LEGIO. Legions romanes alt imperials . . . . . . . . . . . . 122 LIVIA DRUSILA, esposa de l’emperador. A l’ombra d’August �� 95 LUCIUS. Un veterà soldat d’August a Tàrraco . . . . . . . . . 98 LUDUS MAGNUS AUGUSTI. Jocs en honor a August . . . . . 103 MARC ANTONI I CLEÒPATRA. Titelles romans . . . . . . . 109 MARC ANTONI. La fascinació per l’Orient . . . . . . . . . . 98 MECENES. L’ideòleg del règim . . . . . . . . . . . . . . . 96 MUNERA GLADIATORA. El món dels gladiadors . . . . . . 104 NAVIGIUM ISIDIS. La cerimònia del mar . . . . . . . . . . 110 NEGOTIATOR. De la verema a la taula . . . . . . . . . . . . 113 OCTAVIA. La germana fidel . . . . . . . . . . . . . . . . 96 PAULIANUS, lanista circulator. Un empresari de gladiadors… ��99 POMPA GLADIATORA. Anunciant els Jocs . . . . . . . . . 108 PRAEFECTURA ANNONARIA. Una llavor de l’Estat… . . . . . 91 SUPERSTITIO. Rituals màgics i quotidians: la convivència… ��111 TIBERI. El fillastre eficient . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 TIBERIUS. Comerciant pel Mare Nostrum . . . . . . . . . . 142 VIRGILI. Un poeta per a un imperi . . . . . . . . . . . . . . 97

El cromatisme de les escultures clàssiques… �� 107 Juguem com jugaven els nens i nenes romans ��118 L’ÀNIMA DEL CÈSAR IL·LUMINA EL CEL. Planetari . . . . . 111 LA CUINA DE VENUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 LA MODA EN TEMPS D’AUGUST . . . . . . . . . . . . . 117 LES HORES DEL DIA I DE LA NIT DELS ROMANS… . . . . 120 LUCERNAE. Taller de Lucernas romanes . . . . . . . . . . . 117 LUDI. Taller infantil de jocs romans . . . . . . . . . . . . . 119 MITES A LA CUIRASSA D’AUGUST. Un munt d’històries ��111 Pentinem-nos com els romans! . . . . . . . . . . . 122 Què menjaven els romans? . . . . . . . . . . . . . 119 SCRIPTORIUM. Taller d’escriptura romana . . . . 107 SI VIS PACEN, PARA LUDEM. Si vols pau prepara’t per a… ��123 TALLER DE SAL D’APICIUS . . . . . . . . . . . . . . . . 114 TESSELATUM. Taller de mosaics romans . . . . . . . . . . 109 Vestim-nos de romans . . . . . . . . . . . . . . . . 119 VINE AL MUSEU…! Queda’t de pedra . . . . . . . . . . . 140 RE-VIURE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 VINE, VEU I VIU… el festival. Fes de Legionari d’August . . . . 123 VINE, VEU I VIU… el festival. Fes de LEGIONARI BAIX… . . . 123 VINE, VEU I VIU… el festival. Fes de GLADIADOR . . . . . 108 Vols ser un LEGIONARI BAIX IMPERIAL? . . . . . . . 124 TALLER-Degustació

CELLA VINARIA. El vi en època d’August . . . . . . . . . . 115 Fast food a la romana. Fes-te la teva tapa . . . . . . . 114 HABEMUS IN COENA. Taller degustació de plats romans . . . 115 HABEMUS IN PRANDIUM. Taller degustació de plats romans ��114 TABERNA VINARIA. El vi a l’època romana . . . . . . . . . 116 joc de descoberta

IMPARTEIX JUSTÍCIA AMB AUGUST . . . . . . . . . . . 100 activitat escolar

AUGUST, AL TEU GUST. . . . . . . . . . . . . . . . . .

XERRADA-DEgustació TALLER

ARA PACIS EN MINIATURA . . . . . . . . . . . . . . . 129 A LA CUINA D’APICI (infantil) . . . . . . . . . . . . . . . 115 CISTA. Taller de cistelleria . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 Com era Tàrraco? . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127 146

EL VI I EL FANG DE ROMA ALS NOSTRES DIES . . . . . . 120 taberna pistoria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116

xerrada

ÀMFORES. Els contenidors per a tot . . . . . . . . . . . . 121 ARS CARACTERIA. L’art de gravar lletres a la pedra . . . . . . 105 AUGUST I LES GUERRES CÀNTABRES . . . . . . . . . . 125 AUGUST a la butxaca . . . . . . . . . . . . . . . . 137 AUGUST I EL PAPIR MÉS ANTIC DE ROMA: el papir de… ��101 AUGUST I EL PODER DE LES IMATGES FEMENINES . . . 120 AUGUST I LES ÀGUILES DE ROMA . . . . . . . . . . . . 124 AUGUST, PROMOTOR D’OBRES A TÀRRACO . . . . . . . 136 Cap del vol. Un producte, un vaixell i un comerç al… . . . 142 D’AUGUSTUS A AGOST. L’evolució fonètica del llatí al català �� 106 DE LA TARRACO REPUBLICANA A LA TARRACO D’AUGUST ��00 DELS AUSPICIS FUNDACIONALS A L’APOTEOSI D’AUGUST ��137 EL FòRUM D’AUGUST . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 EL LLEGAT D’AUGUST . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 Els amics d’Octavi. L’amistat dels homes . . . . . . . . 106 Els colors d’August. La pintura mural durant l’època… �� 109 ELS VASOS DE VICARELLO I LA TABULA DE PEUTINGER �� 93 Enginyeria hidràulica i sistemes d’evacuació . . . 100 GRAFITS ROMANS. Parets que parlen . . . . . . . . . . . 116 HISTÒRIA I PODER, el bimil·lenari del naixament… . . . . . 102 L’AVITUALLAMENT DELS SOLDATS DEL RIN . . . . . . . 124 L’ARA PACIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 L’AUGUST DE LES MURALLES . . . . . . . . . . . . . . 136 L’ENEIDA Claus que expliquen un clàssic . . . . . . . . . . . 92 L’ENGINYERIA AL SERVEI DE LA REFORMA… . . . . . . 101 L’ESTADA D’AUGUST A TARRACO . . . . . . . . . . . . . 93 L’URBANISME a la Roma d’August . . . . . . . . . . 100 LA CULTURA COM A PROPAGANDA de la política.. �� 102 LA FAMÍLIA D’AUGUST . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 LA GEMMA AUGUSTEA. . . . . . . . . . . . . . . . . 108 LA PRODUCCIÓ VINÍCOLA A CATALUNYA . . . . . . . . 121 LA ROMA DE MARBRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 LA VIA AUGUSTA I LA CREACIÓ dels cursus… . . . . . 101 Les dones de la familia julioclàudia . . . . . . . 139 MOS ROMANUS: la pràctica funerària de la cremació… . . . . 112 ROMA ALS CÒMICS: AUGUST. El còmic com a recreació… �� 121

CIRCO MAXIMO. La Ira de Trajano . . . . . . . . . . . . 103 La mort plana sobre la sorra de Tàrraco… . . . 128 LA SÀTIRA. Insults i burles a la literatura llatina . . . . . . . . 110 L’ESCLAU DE LA SAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 PRINCEPS. El primer ciutadà de Roma . . . . . . . . . . . 128 TARAKON . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 TRAJÀ. D’Hispània a Roma . . . . . . . . . . . . . . . . 102 itinerari

A la recerca del temple d’August… . . . . . . . . 126 EL PODER DE ROMA A TÀRRACO… . . . . . . . . . . . 126 GENT DE TÀRRACO. Ruta epigràfica per la Part Alta . . . . . 125 MARE NOSTRUM. Un itinerari per la costa . . . . . . . . . 126 SEGUINT LA PETJADA D’AUGUST . . . . . . . . . . . . 139 FIRA

ARTÍFEX. Artesans de rèpliques arqueològiques . . . . . . . . 70 FÒRUM TÀRRACO. Empreses de divulgació . . . . . . . . . 69 NUNDINAE. Programadors . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 ROMA ALS MUSEUS DEL MÓN. Museus i jaciments . . . . . 69 visita comentada

ARA PACIS AUGUSTAE. Un monument per a un imperi . . . . 90 AUGUST. UNA CIVILITZACIÓ MEDITERRÀNIA . . . . . . 90 IMATGE I PODER. August de Prima Porta . . . . . . . . . . 91 Passejades arqueològiques: AMFITEATRE . . . . . 127 TÀRRACO, LA CIUTAT ROMANA . . . . . . . . . . . . . 125 TOQUEM ELS ROMANS. Visita amb recreació de la vida… ��143 Una vil·la a l’Ager tarraconensis . . . . . . . . . 118 visita teatralitzada

CAIUS I FAUSTINA US CONVIDEN A LA VIL·LA . . . . . . 141 LA LLOSA EN TEMPS D’AUGUST . . . . . . . . . . . . . 144 US PORTEM A L’HORTUS . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

lectura dramatitzada

A L’OMBRA D’AUGUST. Redescobrint l’emperador . . . . . . 127 El mite d’Hipòlit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Els he donat un imperi sense fi . . . . . . . . . . . 139 PUBLI OVIDI NASÓ. Poeta de l’amor, dels déus i de l’exili . . . 103 Presentació

visita guiada

Històries de tocador . . . . . . . . . . . . . . . . 140 visita lliure

La petjada d’August al MNAT. . . . . . . . . . . . . 140

AMOR CONTRA ROMA . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 Activitats per formats 147

audiovisual

A.D. ANNO DOMINI. El naixement del Cristianisme . . . . . 138 Amphitheatrum, memoria, martyrium et ecclesiae . . . 132 Cancho Roano: un santuari orientalitzant. . . . . . . . 133 CARTHAGO NOVA. L’esplendor d’una era. . . . . . . . . . 134 Cotidiana vitae. Un viatge en el temps . . . . . . . . . 134 De Pyrgos al Partenó . . . . . . . . . . . . . . . . 132 DE ROMA A GERMÀNIA. Legionaris de roma al servei de… �� 134 El misteri de les mÒmies coptes d’Antinòpolis �� 130 El Tartessos de Schulten. . . . . . . . . . . . . . 133 El Temple de Mercuri. Un treball de romans . . . . . . 131 El vi i el banquet a la Ribera del Duero… . . . . 131 Els vaixells cosits de Kerala . . . . . . . . . . . 130 Fotografiar l’invisible . . . . . . . . . . . . . . 130 GENT DE L’EUSKERA A L’IMPERI ROMÀ . . . . . . . . . 130 Malagne, viure en temps dels romans . . . . . . . . . . . 131 Santa Pola, arqueologia i museu. La pesca i.. . . . . 133 TROYA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 teatralització

viTa est . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 exposició

ANNO DOMINI. Judea en temps d’August . . . . . . . . . . 138 LA MEDICINA EN ÈPOCA ROMANA. . . . . . . . . . . 143 DEGUSTACIÓ

CAUPONA. Tapes romanes . . . . . . . . . . . . . . . . 113 TARRACO A TAULA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

148

recinte firal

del palau de congressos de tarragona: L’espai AUGUST

HORES

9.30

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres 9

AUGUST AL TEU GUST

(Grups Escolars)

10.30

11.30

12.30

AUGUST AL TEU GUST

(Grups Escolars)

17.00

18.00

19.00

20.00

150

AUGUST exposició

(Visita comentada)

ARA PACIS

(Visita comentada)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

L’August de Prima Porta

(Visita comentada)

AUGUST AL TEU GUST

(Grups Escolars)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

ARA PACIS

L’August de Prima Porta

ARA PACIS

L’August de Prima Porta

L’August de Prima Porta (Visita comentada) LA FAMÍLIA D’AUGUST David Vivó (Conferència)

22.00

Diumenge 11

(Visita comentada)

13.30

15.00

Dissabte 10

(Visita comentada)

ARA PACIS (Visita comentada)

L’ENEIDA Joan Carbonell (Conferència) AUGUST, EL PODER DE LA MÀSCARA

AUGUST, EL PODER DE LA MÀSCARA

(Recreació històrica)

AUGUST, EL PODER DE LA MÀSCARA (Recreació històrica)

HORES

9.30

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres 16

AUGUST AL TEU GUST

(Grups Escolars)

10.30

11.30

12.30

AUGUST AL TEU GUST

(Grups Escolars)

17.00

18.00

19.00

AUGUST exposició (Visita comentada)

ARA PACIS

(Visita comentada)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

L’August de Prima Porta

(Visita comentada)

AUGUST AL TEU GUST

(Grups Escolars)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

L’August de Prima Porta

ARA PACIS

L’August de Prima Porta

ARA PACIS

ELS VASOS DE VICARELLO I LA TABULA DE PEUGINGER Joaquin R. de Arbulo (Conferència)

22.00

AUGUST exposició (Visita comentada)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

20.00

Diumenge 18

(Visita comentada)

13.30

15.00

Dissabte 17

(Visita comentada)

ARA PACIS Orietta Rossini (Conferència)

L’ESTADA D’AUGUST A TÀRRACO

EL FÒRUM D’AUGUST

Isabel Rodà (Conferència)

Lucrezia Ungaro (Conferència)

PRAEFACTURA ANNONARIA

(Recreació històrica)

AUGUST, EL PODER DE LA MÀSCARA (Recreació històrica)

ARA PACIS (Visita comentada)

AUGUST, EL PODER DE LA MÀSCARA

(Recreació històrica)

151

HORES

9.30

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres 23

AUGUST AL TEU GUST

(Grups Escolars)

10.30

11.30

12.30

AUGUST AL TEU GUST

(Grups Escolars)

17.00

18.00

19.00

152

AUGUST exposició (Visita comentada)

ARA PACIS

(Visita comentada)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

L’August de Prima Porta

(Visita comentada)

AUGUST AL TEU GUST

(Grups Escolars)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

L’August de Prima Porta

ARA PACIS

L’August de Prima Porta

ARA PACIS

L’August de Prima Porta

(Visita comentada)

LA ROMA DE MARBRE

EL LLEGAT D’AUGUST

Ricardo Mar (Conferència)

Joaquin R. de Arbulo (Conferència)

CIRCO MÁXIMO

22.00

AUGUST exposició (Visita comentada)

AUGUST exposició

(Visita comentada)

20.00

Diumenge 25

(Visita comentada)

13.30

15.00

Dissabte 24

Santiago Posteguillo (Presentació)

(Visita comentada)

DEUS AUGUSTO

(Recreació històrica)

(Visita comentada)

ARA PACIS (Visita comentada)

AUGUST, EL PODER DE LA MÀSCARA

(Recreació històrica)

FUNUS AUGUSTI Acte de Cloenda (Recreació històrica)

x 153

servei d’atenció al visitant

154

servei d’atenció al visitant-SAV

HOSPES AVE

ACCÉS I ENTRADA A LES ACTIVITATS

Adreça: - Casa Sefus Plaça del Pallol, s/n, 43003 Tarragona Telèfon: 977 29 61 37 Correu electrònic: oficina@tarracoviva.com

L’accés a les activitats de Tarraco Viva (lliure accés o amb entrada de pagament) està especificat en el programa en cadascuna de les activitats.

La porta de benvinguda al festival

Durant tots els dies del festival, el SAV ofereix: - Informació de les activitats del festival: Horaris i localització de les activitats, accessibilitat, espais monumentals, etc. - -

Distribució dels materials informatius: Escoles, universitats, associacions, empreses. Atenció personalitzada: Per a qualsevol consulta, dubte, suggeriment, etc. que puguin necessitar les persones assistents al festival.

- Atenció i acollida als programadors inscrits a la fira NUNDINAE Horari d’atenció: De dilluns a divendres (excepte divendres 23) a l’Oficina del festival, Casa Sefus (Plaça del Pallol) Matí: de 10 a 13 h Tarda: de 17 a 20 h Els dies 17, 18, 23, 24 i 25 el servei es trasllada a l’estant de l’entrada del Camp de Mart. Divendres: de 16 a 21 h Dissabtes: de 9.30 a 21 h Diumenges: de 9.30 a 14 h

Per a totes les activitats, caldrà l’entrada a partir de 4 anys (inclosos). Per a tots els taller infantils, el preu de l’entrada s’indica en cada activitat així com l’edat recomanada per a cadascun dels tallers. Venda d’entrades: Internet (on line): en grups d’activitats, els dies 11, 14 i 17 d’abril. Taquilla: - Casa Sefus (a partir del 30 d’abril): de 17 a 20 h: de dimecres a divendres de 10 a 14 h i de 17 a 20 h: dissabtes 17 i 24 de 10 a 14 h: diumenges 18 i 25 -

Patronat de Turisme de Tarragona (a partir del 3 de maig): de 10 a 14 h i de 15 a 19 h: dissabtes 10 a 14 h: diumenges

- Als diferents recintes, 1 hora abans de l’inici de l’activitat, si no s’han exhaurit les entrades

Durant aquests dies no es podran atendre trucades ni correus electrònics

155

Espais Tarraco Viva 2014 1. CAMP DE MART Av. Catalunya 2. MURALLES ROMANES* Portal del Roser 3. MURALLES ROMANES* Passeig de Torroja 4. JARDINS SAAVEDRA Av. Catalunya

13. ICAC. Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça Rovellat, s/n 14. MUSEU D’ART MODERN C/ Santa Anna, 8 15. MNAT Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Pl. del Rei, 5

5. CASA SEFUS Baixada del Roser

16. PRETORI ROMÀ Pl. del Rei, s/n

6. VOLTA DEL PALLOL *PLAÇA DEL PALLOL

17. CIRC ROMÀ* Rambla Vella

7. ANTIGA AUDIÈNCIA Plaça del Pallol 8. CASA CASTELLARNAU Museu d’Història de Tgn C/ Cavallers, 14

18. AMFITEATRE ROMÀ* Vial de W. J. Bryant 19. RECINTE FIRAL DEL PALAU DE CONGRESSOS DE TGN c/ Orosi (davant estació RENFE)

9. ANTIC AJUNTAMENT PATRONAT DE TURISME DE TGN C/ Major, 39

20. FÒRUM DE LA COLÒNIA C/ Lleida

10. PLA DE LA SEU 11. MUSEU BÍBLIC C/ de les Coques, 1c

22. NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANA MNAT. Av. Ramón y Cajal, 84

12. CASA CANALS C/ Granada, 11

23. LLIBRERIA ADSERÀ Rambla Nova, 94

21. MUSEU DEL PORT Refugi 2, moll de Costa

TRENET TARRACO VIVA El trajecte entre aquests recintes serà GRATUÏT

itinerari:

Camp de Mart (sortida) - Rotonda Rambla Vella /Via Augusta - c/ Orosi (davant Recinte Firal) i tornada al Camp de Mart 156

24. LLIBRERIA LA RAMBLA Rambla Nova, 99 25. LLIBRERIA LA CAPONA C/ Gasòmetre, 41-43 26. PARC CENTRAL Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 15 AGER TARRACONENSIS 27. Cambrils Museu del Molí de les Tres Eres-Museu d’Història de Cambrils Vil·la romana de la Llosa 28. CONSTANTÍ Vil·la romana de Centcelles* MNAT. Afores, s/n. 29.

ALTAFULLA Platja d’Altafulla-Parc Voramar Vil·la Romana Els Munts* MNAT. Pg. del Fortí, s/n.

30. SALOU Vil·la de Barenys 31. FALSET Celler Cooperatiu de Falset *

Espais declarats Patrimoni Mundial

Dies: Divendres 9, dissabte 10 i diumenge 11 Divendres 16, dissabte 17 i diumenge 18 Divendres 23, dissabte 24 i diumenge 25 Horari: Divendres de 16 a 24 h. Dissabtes d’11 a 24 h. Diumenges d’11 a 20 h.

3 Espais

Trenet

espais 157

EN CAS DE PLUJA ACTIVITAT

ESPAI Programat

Espai Alternatiu

MUNERA GLADIATORA - Lluites de gladiadors

Amfiteatre romà

Auditori Camp de Mart

LUDUS MAGNUS AUGUSTI. Jocs en honor a August

Amfiteatre romà

Auditori Camp de Mart

COENA LIBERA. La nit abans del combat

Amfiteatre romà

Auditori Camp de Mart

AGRIPA. L’home per a tot

Fòrum Provincial - Pretori romà Terrassa sala Gòtica

Fòrum Provincial - Pretori romà Sala Gòtica

MARC ANTONI. La fascinació per l’Orient

Fòrum Provincial - Pretori romà Terrasa sala Gòtica

Fòrum Provincial - Pretori romà Sala Gòtica

LIVIA DRUSILA, ESPOSA DE L’EMPERADOR. A l’ombra d’August

Muralles - Espai August

Muralles - Cos de Guàrdia

TIBERI. El fillastre eficient

Muralles - Espai August

Muralles - Cos de Guàrdia

JULIA, la filla d’August

Muralles - Terrassa Minerva

Muralles - Cos de Guàrdia

MECENES, l’ideòleg del règim

Muralles - Terrassa Minerva

Muralles - Cos de Guàrdia

ELS AMICS D’OCTAVI

Muralles - Terrassa Minerva

Muralles - Cos de Guàrdia

LUCERNAE. Taller de Lucernas romanes

Camp de Mart

Auditori Camp de Mart

CISTA. Taller de cistelleria

Camp de Mart

Auditori Camp de Mart

VINE, VEU I VIU… el festival. Fes de LEGIONARI D’AUGUST

Camp de Mart

Auditori Camp de Mart

VINE, VEU I VIU… el festival. Fes de GLADIADOR

Camp de Mart

Auditori Camp de Mart

VINE, VEU I VIU... el festival. Fes de LEGIONARI BAIX IMPERIAL

Camp de Mart

Auditori Camp de Mart

L’ÀNIMA DEL CÈSAR IL·LUMINA EL CEL. Planetari

Camp de Mart

Auditori Camp de Mart

MARC ANTONI I CLEÒPATRA. Titelles romans

Fòrum de la Colònia

Patronat de Turisme

MITES A LA CUIRASSA D’AUGUST. Un munt d’històries!

Fòrum de la Colònia

Patronat de Turisme

LA FI DE JULI CÈSAR. Titelles romans

Muralles - Espai Minerva

Antiga Audiència

IN DOMO MAECENATIS. A casa de Mecenes. El teatre en època d’August

Muralles - Espai Minerva

Antiga Audiència

En cas que l’organització del festival hagi de suspendre alguna activitat de pagament, podreu reclamar el retorn de la seva entrada presencialment a la taquilla del Teatre Metropol o per correu electrònic a oficina@tarracoviva.com durant els 15 dies posteriors al festival.

158

INFORMACIONS D’INTERÈS la botiga del festival La samarreta d’aquesta edició especial Preu: 15€

empreses de guies de tarragona ARGOS, serveis culturals Informació: reservas@argostarragona.eu / Tel. 977 101 800

NEMESIS ARQ (Tarragona) Informació: nemesisarq@hotmail.com / Tel. 977 249 107 - 619 767 950

ITINERE Informació: itinere@turismedetarragona.com / Tel. 977 239 657

BETTATUR Informació: bettast@tinet.fut.es / info@bettatur.com / Tel. 977 244 324

TARRAGONA GUIDE BUREAU Informació: tgb@turismotarragona.com / Tel. 977 248 866

159

160

PLATS DE RECREACIÓ ROMANA

TARRACO A TAULA

xvi jornades gastronòmiques romanes Restaurants Associació Tarraco a Taula L’associació Tàrraco a Taula ofereix durant els dies del festival Tarraco Viva una oferta gastronòmica que ens permetrà degustar els sabors de l’antiga Roma. Recuperant, i de vegades actualitzant, receptes de plats romans extrets de textos de l’època com el llibre De re coquinaria d’Apici (el

famós gastrònom de l’època d’August i Tiberi), hom podrà constatar les similituds i les diferències amb la cuina d’avui dia, tot fent un viatge en el temps a través del paladar. Oferta i informació als mateixos establiments participants i properament al web del festival. Del 15 al 25 de maig.

EL LLAGUT c/ Natzaret, 10 Tel. 977 22 89 38

TECLA 60 c/ Cuirateries, 2 Tel. 977 22 07 44

LA CUCAFERA Plaça Santiago Rusiñol, 5 Tel. 977 24 20 07

GALLINER DE L’ANTIQUARI c/ Santa Anna, 3 Tel. 977 24 18 43

TXAR3 VERD Pla de la Seu, 5 Tel. 977 22 20 33

L’AURIGA c/ Salines, 5 Tel. 977 21 96 61

EL CORTIJO c/ Rebolledo, 24 Tel. 977 21 59 54

ARES REST c/ Arc de St. Bernat, Plaça del Fòrum 3 Tel. 977 22 29 06

TALLER DE CUINA c/ Merceria, 34 Tel. 977 23 94 21

PULVINAR c/ Ferrers, 20 Tel. 977 23 56 31

COCVLA (Hotel Urbis) Plaça Corsini. Tel. 977 24 01 16

REST. LA CATEDRAL c/ de les Coques, 9 Tel. 977 23 43 35

SADOLL c/ Mercè, 1, cant. Talavera Tel. 977 24 44 04

BARHAUS c/ Sant Llorenç, 22 Tel. 977 24 47 70

EL PALAU DEL BARÓ c/ Santa Anna, 3 Tel. 977 24 14 64

GENERACIÓ FORN DE PA JORDI ANDREU C/ Lleida, 21 Tel. 977 24 00 67 RAFFA GELATI Rambla Nova, 6 Tel. 977 24 99 67 ALHAMBRA c/ Estanislau Figueres, 51 Tel. 977 21 75 71

EL TERRAT c/ Pons d’Icart, 19 Tel. 977 24 84 85

161

LIDE, HISTÒRIES D’UNA PROSTITUTA Thaleia (Tarragona)

Tarraco Viva al teu mòbil Per seguir tots els actes de Tarraco Viva, l’Ajuntament de Tarragona posa a la vostra disposició de manera gratuïta l’app Agenda Cultural de Tarragona, que, a banda d’oferir-vos el programa oficial del festival permanentment actualitzat, us continuarà informant de l’activitat cultural que hi ha a la ciutat durant la resta de l’any. Sou fans de Tarraco Viva i us agrada la fotografia? Si voleu recomanar Tarraco Viva i explicar els moments del festival que més us emocionen i diverteixen, us convidem a utilitzar l’etiqueta #FandeTarracoViva en les vostres piulades a Twitter, en els posts a Facebook i a les imatges que compartiu a Instagram. Les fotografies 162

que etiqueteu a Instagram, a més, optaran a guanyar un abonament doble per a l’ETC, el Festival d’Estiu de Tarragona, i dos passis anuals per als recintes patrimonials que depenen del Museu d’Història. La informació i les bases d’aquest concurs fotogràfic les podeu trobar a http://fandetgn.tarragona.cat. El jurat del concurs estarà format per Manel R Granell i Rafael López-Monné. HASTAG FESTIVAL #August2014 #TarracoVivaAugust

el festival ORGANITZA: Ajuntament de Tarragona (Àrea de Cultura, Festes i Mobilitat)

PATROCINADORS:

COL·LABORADORS:

ENTITATS QUE ORGANITZEN ACTIVITATS AL FESTIVAL:

Palau Firal i de Congressos de Tarragona Arquebisbat de Tarragona Empresa Municipal de Transports (EMT) Museu d’Art Modern - Diputació de Tarragona Tamarit Park Resort RENFE- Adif Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB) Museo de Oiasso (IRUN) Ajuntament d’Altafulla Ajuntament de Constantí Ajuntament de Cambrils Ajuntament de Salou Patronat de Turisme de Salou Ajuntament de Falset Consell Comarcal del Priorat Associació Priorat Enoturisme Celler Cooperatiu de Falset Tarragona ràdio Tac12 Sovrintendenza ai Beni Culturali- Comune di Rome Musei in Comune. Museo dell’Ara Pacis

Museu d’Història de Tarragona (MHT) Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) Museu del Port de Tarragona Museu Bíblic de Tarragona Museu d’Història de Cambrils Patronat Municipal de Turisme de Salou Camp d’Aprenentatge de Tarragona (Generalitat de Catalunya) Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Gremi de Llibreters de Tarragona Tarraco a Taula Parc Central Associació de Professors de Llengües Clàssiques de Catalunya (APLEC) Tarragona Cultura - InstagramersTGN

163

NAVIGIUM ISIDIS Nemesis ARQ (Tarragona)

CRÈDITS Coordinació i documentació: Oficina Tarraco viva Concepció, direcció d’art i Edició: Xavier Gasol, Rafael López-Monné i Xavier Argente Disseny i maquetació: DOMO-A Fotografies: Rafael López-Monné / Tarraco viva, excepte: Manel Granell / TARRACO VIVA: 46, 78d, 113b, 121c, 160 ALBERT SALUDES: 7 ANCIENTROME.RU: 92b ANNA MARIA LIBERATI:102a IMMA TEIXELL: 137b ISAAC MORENO: 101a JESUS ACERO: 100b LLUÍS PIÑOL: 137c magí seritjol: 121a Marie-Lan Nguyen / Wikimedia Commons: 91b Museu Bíblic Tarraconense: 138a, 138b Museu de Cambrils: 143b Pedro Angel Fernández Vega: 125a Pepa Vives: 142a

Rafael Pérez Garcia: 142b Septimani Seniores, 122c Wikimedia Commons: 20b, 92a, 95b, 96a, 96b, 96c, 97b, 97c, 98a, 99c, 100c, 102b, 106a, 108a, 111c Il·lustracions: Hugo Prades: 64, 93b, 125b, 127b IGNASI CRISTIÀ: 89, 144b Ricardo Mar (URV): 126c Superintendència Arqueològica de Roma: 20d, 94a Correcció lingüística: Jordi Gavaldà batalla Impressió: Gràfiques Arrels © Dels Textos, Fotografies i il·lustracions: Els autors Els Textos poden reproduIr-se CITANT-NE la font. Són REservats tots els drets sobre les Fotografies i les il·lustracions. Per a reproduccions cal contactar amb l’oficina del Festival © de l’edició: Festival Tarraco Viva Dipòsit Legal: T 719-2014