TARRACO VIVA 2012 cat

PVP 2 €

CAT

PER A QUÈ SERVEIX SABER HISTÒRIA? PER A SER LLIURES Els ciutadans sense memòria històrica són més manipulables.

John Elliott. Historiador

E L F E S T I VA L RO M À D E TA R R AG O N A Del 17 al 27 de maig de 2012

Pàg.

04 07

Aquest programa on-line

El programa de butxaca on-line

HOSPES AVE “IN MEMORIAM”

08

L’ART DE MANAR Política i administració en el món romà

18

EL PUNY DE ROMA Les legions romanes. L’exèrcit més poderós del món

28

EL PLAER, LES ARTS, LA DIVERSIÓ Enamorats de la bellesa i les emocions intenses

44

EL MÉS ENLLÀ Una societat religiosa, supersticiosa i molt tolerant

52

VIURE AL DIA La vida quotidiana a les ciutats romanes

74

TÀRRACO UNA CIUTAT ROMANA Ciutat i capital Hispània Citerior

94

LA HISTÒRIA EN IMATGES Divulgació històrica audiovisual

106

ESPAI DE TROBADA Fires, museus, empreses i artesans

112

HIC HABITAT FELICITAS La cloenda del festival

116

MUSEUS OBERTS Les propostes dels museus del festival

124

SERVEI D’ATENCIÓ I INFORMACIÓ AL VISITANT

126

ESPAIS TARRACO VIVA

128

EN CAS DE PLUJA

128

LA BOTIGA TARRACO VIVA

p.08

p.28

p.18 p.44

p.52

p.74

Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona

El que va dir el poeta Virgili de la nostra urbs ha esdevingut una cita proverbial: “Doncs mireu, la ciutat m’ha encantat amb la seva hospitalitat; em sembla que, fins i tot per a qui ha viatjat molt, és el més agradós de tots els indrets propis per al repòs.”

Marcial, el poeta hispànic famós pels seus epigrames, tampoc es va quedar curt al parlar de la costa tarragonina: “Desitjaràs els plàcids litorals de Tàrraco durant el boirós i nevat desembre quan rugeix, rabent, el vent Aquiló”. I Florus, d’una forma prou lacònica però explicita, va sentenciar: “Tàrraco, on tot l’any és primavera”.

Els ciutadans tarragonins ens sentim responsables davant del món per un pa-

trimoni arqueològic que, per la seva gran importància, va ser inclòs per la UNESCO dins la llista de béns declarats Patrimoni Mundial.

Tarraco Viva és un producte que ens ajuda a comprendre el nostre patrimoni des del prestigi que aporten els grups de reconstrucció, els arqueòlegs, els historiadors, les universitats, les editorials i els museus que participen en aquest esdeveniment.

Tarraco Viva és un festival que ens permet apropar el passat romà al ciutadà i al visitant, amb un llenguatge entenedor i que ens serveix per projectar Tarragona al món.

Ave! Sigueu benvinguts.

Carme Crespo Blázquez Tinenta d’alcalde de Cultura, Patrimoni i Festes

Tarraco Viva compleix catorze edicions i ja s’ha convertit, sens dubte, en una de les accions que distingeix Tarragona des del punt de vista cultural.

Tarragona és la capital arqueològica del país i dels territoris de llengua i cultura catalanes i és pionera pel que fa a la divulgació del patrimoni, referent europeu, exemple de ciutats amb una llarga història al darrere.

Per aquest motiu, pel valor indiscutible que la ciutat té en aquest sentit, Tarraco Viva és un dels quatre eixos principals del projecte Tarragona 2012, Capital de la Cultura Catalana.

Tarraco Viva constitueix un model de gestió, de generació d’indústria cultural, que aquest any és especialment visible en la tasca activa dels diversos grups de reconstrucció històrica i en l’ampliació de l’activitat més enllà dels deu dies del festival i de les fronteres municipals.

L’edició d’enguany té més de quatre-cents actes repartits entre els principals indrets patrimonials romans de la ciutat. És una magnífica oportunitat no només de gaudir del festival, sinó també del riquíssim patrimoni històric de la ciutat. Política, vida quotidiana, religió, creences, art i cultura, gastronomia, conformen un conjunt d’activitats que intenta donar una visió global d’una civilització complexa i riquíssima. Roma, que va saber ampliar el llegat clàssic de Grècia, ens deixà com a herència unes arrels culturals que encara avui dia conformen el nostre caràcter i la nostra realitat.

Apropar-nos a la història de Roma és apropar-nos al nostre passat, i no sé millor manera d’afrontar el futur sense aquesta mirada en el temps. Benvinguts a Tarragona, benvinguts a la ciutat on la història és viva.

BENVINGUTS ELS VISITANTS

H OSPES A VE Us convidem a fer un viatge a l’antiga civilització romana. Junts coneixerem els nostres orígens i compartirem la passió per la història. El passat ens ajudarà a construir nous futurs.

Benvinguts al festival romà de Tarragona!

HISTÒRIA PER AL PRESENT

Els romans arribaven a avis, però pocs. La mortalitat infantil era molt gran, i malgrat els avenços que van fer en medicina, les malalties eren ferotges. En els estudis forenses de cossos trobats a necròpolis es fa evident la gran quantitat de malalties, deformacions òssies i malnutrició que patia gran part de la població. Malgrat la imatge que el cinema ens ha llegat de banquets sumptuosos, el menjar diari no era garantit per a la majoria de la població. L’alçada mitjana no era gaire més de metre i mig. L’esperança de vida per a un romà de fa dos mil anys era aproximadament d’uns trenta anys (les dones una mica menys per l’alta mortaldat en els parts).

Les dificultats, però, no van impedir que els nostres avantpassats creessin una cultura i una civilització com cap altra; capaç d’inspirar, fins avui dia, aspectes tan importants de la nostra vida com és la llengua, el dret i els trets bàsics de la tolerància i la

convivència. Es tracta sens dubte de la civilització amb més èxit de la història humana.

Una civilització Mediterrània.

Una capacitat organitzativa impressionant, una tenacitat a prova de guerres i derrotes i una voluntat de ferro van fer possible que un llogaret a la vora del Tiber es convertís en el centre d’un Imperi que anava des de les altes terres d’Escòcia fins a les arenes ardents de Síria i Líbia. De la fèrtil vall del Nil als boscos de Germània. Dels camps amb oliveres de la Bètica a les terres riques del nord d’Àfrica. Un imperi on les mercaderies de Tàrraco arribaven en abundància a Roma i a altres parts de l’Imperi.

ENGUANY CELEBREM: 1.800 ANYS DE L’EDICTE DE CARACAL·LA

L’any 212 dC l’emperador Caracal·la va concedir la ciutadania romana a tots el habitants lliures de l’Imperi. Això implicava que un súbdit es convertia en ciutadà amb capacitat per votar i ser votat a les eleccions a magistrats . També suposà l’ampliació dels drets individuals d’una gran part de la població.

10 ANYS DE THALEIA

Grup de reconstrucció històrica de Tarragona.

5 ANYS DE SI VIS PACEM PARA LUDEM

Grup de jocs d’estratègia de Tarragona.

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

5

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

7

Geza Alföldy L’home que llegia les pedres In Memoriam

“ Tárraco fue la primera fundación romana no sólo en Hispània, sino también en ultramar, es decir, fuera de Italia; su muralla es la más antigua y el mayor monumento arqueológico de la Península Ibérica. (...) la inscripción de la Torre de Minerva es la más antigua; la inscripción del emperador Heliogábalo, con su perímetro de 145 metros, es el documento epigráfico más monumental de Hispània; la gran plaza de representación es la plaza más grande de todo el Imperio romano; el número de inscripciones de la ciudad, actualmente cerca de 1.500 textos epigráficos, supera el de las otras ciudades de la Hispània romana y del Occidente romano en general; y Tárraco es la ciudad más rica en documentos epigráficos de forasteros en la sociedad local.”

Tárraco muestra una imagen de sociedad abierta (…) y se vislumbra como una copia a pequeña escala de Roma, que abría sus puertas a los inmigrantes de todo el Imperio romano” (…) los forasteros desempeñaban un papel importante en la vida de la colonia. (…) Tárraco era un lugar atractivo para gentes venidas de todas partes de Hispània, de Italia, del Occidente, y también del Oriente romano, entre otras razones por las bondades de su clima. Sin embargo, el motivo de la venida a Tárraco de forasteros de distintas procedencias fue frecuentemente económico, pues la colonia ofrecía un buen mercado para los negociantes, así como para los artesanos especializados. A otros les permitía desarrollar labores de carácter más intelectual, pero no cabe duda de que, para muchas personas, particularmente las procedentes del interior de la Hispània Citerior, el motivo que las llevó a emigrar a Tárraco fueron las posibilidades de ascenso social que ofrecía la capital de la provincia, por el prestigio de sus cargos urbanos, por sus contactos sociales con personajes de la clase más

alta de la sociedad romana y por su carácter de capital intelectual de la provincia.

En suma, la sociedad de Tárraco abría sus puertas a los forasteros, lo que comportaba ventajas mutuas: los inmigrantes encontraban en la urbs una nueva patria, mientras que la ciudad disfrutaba de las capacidades económicas e intelectuales de los recién llegados.

Para finalizar esta breve conferencia, me gustaría citar las palabras del historiador Florus de Africa, que pasó parte de su vida en Tárraco: populum vides, a hospes et amice, probum, frugi, quietum... et iudicio hospitalem. La hospitalidad de Tarragona se ha conservado hasta hoy, y estoy muy agradecido por haber podido disfrutar de ella.”

Aquests són fragments del discurs d’agraïment que l’eminent epigrafista Geza Alföldy va pronunciar a Tarragona l’abril de 2009 al ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili. El diumenge dia 6 de novembre de 2011 va morir mentre passejava per l’Acròpoli d’Atenes. Aquest catedràtic de la Universitat de Heidelberg estava molt vinculat a Tarragona, des que a la dècada dels anys 70 va començar les seves visites a la nostra ciutat per tal d’investigar les nombroses epigrafies llatines de l’antiga Tàrraco.

Va ser un dels avaladors de la nostra candidatura a Patrimoni Mundial i sens dubte contribuí amb el seu prestigi científic a la consecució de la nominació final.

Durant dècades, la seva passió per l’estudi dels textos escrits sobre pedra (i altres suports) ha reportat un ampli coneixement de la vida i la cultura dels nostres avantpassats a Tàrraco i a Hispània. La vida i l’obra d’aquest insigne investigador és una veritable mostra del que en altres temps es considerava un “savi”. Tota una lliçó.

El nostre agraïment per la seva obra, el record i reconeixement més sentits.

I

L ’ART D DE

MANAR MA M A NA NAR POLÍTICA I ADMINISTRACIÓ EN EL MÓN ROMÀ

ROMA DES DE LA POLÍTICA EL PODER · ELS ÒRGANS DE GOVERN LES INFLUÈNCIES · L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA · ELS FÒRUMS IMPERIALS ELS EMPERADORS...

SENATUS. EL SENAT ROMÀ . Acte de cloenda de la XIII Edició del Festival Tarraco Viva. Grup de recreació Projecte Phoenix. Tarragona.

XIV TARRACOVIVA · EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

NEMINEM PECUNIA DIVITEM FECIT EL DINER NO HA FET MAI RIC NINGÚ SÈNECA

La perdurabilitat de Roma no s’explica només per l’èxit de les seves legions.

Cap conquesta militar té continuïtat sense una estructura política i social sòlida i amb un alt grau d’eficàcia.

Aquesta estructura, en el cas de Roma té un nom: l’Imperi.

Aviat es va posar en evidència que no es podia governar un territori tan gran —major que l’actual Europa— des d’una ciutat-estat. El sistema republicà romà no semblava que fos el més adequat per governar per als territoris conquerits (les províncies). Això sense entrar en valoracions de fins a quin punt era democràtic. Només pel que fa a l’elecció dels seus màxims magistrats, els cònsols, i durant tot el segle II aC, cinc famílies van ocupar prop de la meitat dels càrrecs escollits. August, seguint les passes de Juli Cèsar, i al llarg del seu regnat, anà assentant les bases del sistema que amb successives modificacions va servir per a tota la resta de la història romana.

Control central i autonomia de les ciutats, aquest va ser l’eix bàsic del nou sistema. Roma, expressada per la voluntat del seu emperador, serà la font suprema del poder, d’ella emanaran les lleis que governaran l’Imperi, i és la urbs de qui dependrà l’arbitri quan hi hagi litigis. Però per l’altra banda, tant August com els seus successors van tenir l’habilitat d’aplicar un doble criteri pel que fa al govern provincial: flexibilitat i autonomia. Sense la integració en el sistema de govern de les elits provincials, Roma hagués hagut de fer front al govern imperial amb una gran massa de funcionaris i l’eficàcia se n’hagués ressentit moltíssim, a part que el cost d’aquest sistema l’hagués fet inviable.

Així, permetent que les elits locals s’integressin en el sistema (accés a les magistratures locals i creació de càrrecs honorífics globals) Roma va aconseguir dues coses. D’una banda, va fer sentir als territoris conquerits que també ells formaven part del sistema i, d’altra banda, va aconseguir millorar l’eficàcia del govern a l’hora que

es limitaven els excessos dels governadors provincials.

El resultat fou un període de pau i prosperitat com no s’havia vist mai. Pel que fa a les províncies hispanes, l’historiador Francisco Javier Navarro diu: “En esos dos-

cientos años, Hispània dio un salto cultural como nunca en toda su historia… En la Península Ibérica Roma logró afianzar como en ninguna otra parte aquello para lo que estaba especialmente dotada; unir todas las orillas del Mediterraneo en torno a una misma cultura…”.

Control central i autonomia de les ciutats, aquest va ser l’eix bàsic del nou sistema de govern de les províncies en l’època imperial.

El mateix autor explica: “Hasta cierto punto la Historia de Roma se identifica con su régimen provincial, pues allí donde alcanzaban sus legiones se desarrollaba una estructura administrativa que garantizaba no sólo la explotación de las riquezas sino también la integración y el bienestar de sus habitantes. En la Península Ibérica como también en otras partes, Roma supo desarrollar una estructura flexible que facilitó su aceptación por la gran mayoría de sus habitantes. Su régimen de gobierno no era una mera maquinaria legal, destinada únicamente al cobro de impuestos o a mantener activo el régimen local, por ejemplo, sino que buscaba también satisfacer las normales aspiraciones de los súbditos o provinciales y salvaguardar sus legítimos intereses. (…)

La romanización no fue una “italianización” de las provincias, por la que Roma difundió unívocamente la cultura que había formado durante siglos en Italia, sino que la romanización fue básicamente una “mediterranización” del Imperio; un flujo de ideas y de corrientes que del centro, desde Roma, iban hacia la periferia, hacia las provincias, y luego, enriquecidos y transformados por las culturas locales, volvían al centro para servir de gérmenes de nuevas transformaciones. >>>

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

11

>>>

La raíz o la causa fundamental del éxito de Roma en el gobierno de la Citerior fue darle voz a los propios provinciales. En la Península Ibérica, como en otras partes del Mediterráneo, Roma hizo gala de generosidad, manteniendo la autonomía de las ciudades existentes. Estas eran entes que gozaban de bastante libertad de actuación, lo que suponía una lógica limitación de los poderes del gobernador y de los otros magistrados imperiales. Si embargo, ello no supuso un obstáculo o una merma en la capacidad política de los emperadores, sino que la libertad favoreció mucho mas el buen gobierno y provocó un florecimiento de las ciudades por toda la provincia”.

(Navarro, F. J. “Los gobernadores de la provincia Citerior”, a Pluralidad e integración en el mundo romano. Eunsa, 2010)

NEMO PATRIAM QUIA MAGNA EST AMAT SED QUIA SUA NINGÚ NO ESTIMA LA SEVA PÀTRIA PERQUÈ ÉS GRAN, SINÓ PERQUÈ ÉS LA SEVA. SÈNECA

RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

NOU

IURISPRUDENTIA QUID IURIS SIT

SENATUS El Senat romà

El judici d’Hortènsia i les matrones indignades

Nemesis ARQ (Tarragona)

Projecte Phoenix (Tarragona)

L’any 42 aC, els triumvirs Marc Antoni, Octavià i Lèpid van imposar un nou impost a les dones més riques de Roma per tal de recaptar diners per iniciar una guerra.

Aquestes matrones, emparentades amb els enemics del triumvirat, no van trobar cap home que volgués defensar els seus interessos. Així doncs, un gran nombre de patrícies es van dirigir al Fòrum i allí, Hortènsia, filla de l’orador Quint Hortensi Hortalus, va pronunciar un audaç al·legat: si les dones no havien declarat com a enemics els triumvirs, per què les castigaven?

El Senat de Roma neix com un òrgan consultiu a l’època monàrquica. El seu nom té relació amb la paraula senex (vell), que fa referència a l’edat avançada dels primers membres. En època republicana esdevindrà la institució per excel·lència del govern de la ciutat i del seu vast Imperi. No tenia el poder executiu, però era qui realment governava la República. A poc a poc es convertí en l’instrument de dominació d’una classe oligàrquica: la nobilitas.

Horari

18 de maig 19 de maig

Horari

19 de maig

Lloc

Fòrum de la Colònia

Lloc

Antiga Audiència - Auditori

Accés

3€

Accés

5€

Durada

50 min

Durada

50 min

19 h 19 h

Català Castellà

SPQR, “Senat i poble de Roma”, aquesta dualitat va acabar en guerres civils i el Senat va quedar relegat a una assemblea poc més que consultiva a l’època Imperial. El grup Projecte Phoenix ens aproparà a diversos aspectes de la realitat d’aquesta importantíssima institució de la Roma antiga.

19 h

Català

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

13

XERRADA

XERRADA NOU

DE SÚBDITS A CIUTADANS

NOU

LES VIL·LES ROMANES Joaquín Ruiz de Arbulo

1.800 anys de l’edicte de Caracal·la (212 dC)

Enrico Silverio Advocat del Fòrums Imperials de Roma L’any 212 dC l’emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, va atorgar a tots els habitants lliures de l’Imperi la ciutadania romana, amb tots els seus deures i drets. Això també va incloure que les dones dels homes lliures passessin a tenir els mateixos drets que les dels ciutadans. Quina importància va tenir aquest fet i què va significar?

L’edicte de Caracal·la, o Constitutio Antoniana, va ser un dels documents amb més transcendència de la història de Roma i possiblement de l’antiguitat. Només en van quedar exclosos els dediticii, habitants de ciutats que o bé havien ofert una gran resistència a ser conquerides abans de capitular o bé no ho havien fet.

Joaquín Ruiz de Arbulo Organitza: Ajuntament d’Altafulla Ajuntament de Constantí Residències per a privilegiats però també centres d’explotació agrària i ramadera. Les vil·les romanes, situades sovint en cruïlles de comunicació, eren claus en l’articulació del territori.

Horari

18 de maig 23 de maig

Lloc

Altafulla: Constantí:

19 h 19 h

Altafulla Constantí

Català Català

Horari

26 de maig

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori Romà Plaça del Rei, s/n. Sala del Sarcòfag

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

45 min

Durada

45 min

20 h

Italià

L’Era. Camí de l’Ermita, s/n Biblioteca Municipal Pl. de l’Hospital

LECTURES DRAMATITZADES

XERRADA

RECAIGUTS DEL PEDESTAL

LIBRATIO AQUARUM

Via Tarraconensis

L’art romà d’administrar les aigües

Tarragona Literària Escola de Lletres de Tarragona

Isaac Moreno. Enginyer d’Obres Púbiques

Una visió força més desconeguda i esbojarrada d’alguns dels més cèlebres personatges de l’Imperi romà.

L’any 312 aC el primer aqüeducte portava aigua d’excel·lent qualitat a Roma. Al final de la vida de la gran ciutat van ser deu els que subministraven prop de mil milions de litres d’aigua per dia. La meitat d’aquest impressionant subministrament era per als banys públics, i la resta per a altres consums dels dos milions d’habitants de la ciutat. L’equivalència de 250 litres per habitant i dia és una quantitat superior a la que consumeixen avui moltes de les ciutats modernes com ara Londres o Nova York. L’any 1954, quatre d’aquests aqüeductes van ser renovats i van ser suficients per satisfer les necessitats de la Roma moderna.

Horari

26 de maig

Muralles. August

Lloc

Aqüeducte de les Ferreres. Pont del Diable

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

-

Durada

1h

Horari

20 de maig

Lloc

12 h

Català

10.30 h

Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

15

NOU

XERRADA

PRESENTACIÓ LLIBRE

AGRIMENSURA ROMANA

ELS ASSASSINS DE L’EMPERADOR

Instruments i tècniques de topografia dels antics romans

L’ascens de Trajà, el primer emperador hispà de la història

Isaac Moreno Enginyer d’Obres Púbiques

Santiago Posteguillo Organitza: Gremi de llibreters de Tarragona

Roma va ser un exemple per a la humanitat en l’aplicació de la ciència al servei de l’home. El seu avançat dret és avui, encara, la base del nostre, i l’enginyeria era utilitzada en les grans realitzacions al servei del poble: les obres públiques. Una gran xarxa de carreteres comunicava les ciutats de l’Imperi i les aigües es dominaven per servir a l’agricultura, a la indústria i a la salut de la població.

Horari

27 de maig

Lloc

Trajà, primer emperador hispà de la història, és conegut sobretot per conduir l’Imperi romà a la seva màxima extensió. El que és menys conegut és la seva heroïcitat més valuosa: la capacitat de Trajà per sobreviure al regnat de Tit Flavi Domicià, un emperador feble i paranoic, disposat sempre a condemnar a mort qualsevol que destaqués, tant a l’exèrcit com a la política.

Horari

26 de maig

Aqüeducte de les Ferreres. Pont del Diable

Lloc

Camp de Mart - Taberna Libraria

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

Durada

45 min

10.30 h

Castellà

19 h

Castellà

EXPOSICIÓ DIVULGATIVA

ELS FÒRUMS IMPERIALS

Museu dels Fòrums Imperials de Roma Què eren, qui els va fer construir, quines funcions tenien, quins aspectes artístics i arquitectònics presenten, etc. Un dels principals monuments de la Roma clàssica en una exposició divulgativa que esperem que ens apropi a aquesta vessant de la cultura romana.

Exposició al web del festival www.tarracoviva.com

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

17

II

EL PUNY DE ROMA LES LEGIONS ROMANES. L’EXÈRCIT MÉS PODERÓS DEL MÓN

ROMA DES DE L’EXÈRCIT L’ E S T R AT È G I A · L E S T À C T I Q U E S LES LEGIONS · ELS COMANDAMENTS E LS C AMPAME NTS · LE S BATALLES L’ARMAMENT· EL TRIOMF MILITAR...

QUID VIDISTI, FRUMENTAIRE? Què has vist, espia? Control de camins a l’aqüeducte. Grup de recreació Legio I Germànica. Tarragona

XIV TARRACOVIVA · EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

VIVERE MILITARE EST VIURE ÉS LLUITAR SÈNECA

“Apolinari a Taesis, la seva mare i senyora, moltes salutacions.

Abans que res, prego per la seva salut. Jo estic bé i he suplicat per tu als déus d’aquesta terra.

Jo desitjo que vostè sàpiga, mare, que he arribat a Roma bé de salut… Et prego mare que tinguis cura de tu i que no et preocupis per mi, doncs he vingut a una terra rica. Si us plau, escriu-me una carta dient-me que esteu bé de salut, tant tu com els meus germans i tota la gent. Quan trobi un missatger l’escriuré a vostè, mai tinc mandra de ferho. Moltes salutacions als meus germans Apolinari i als seus nens, i a Karalas i els seus fills. Saludi de la meva part a tothom que vostè vulgui. Jo reso per la seva salut.”

Aquesta és la carta d’un legionari procedent de Karanis (Egipte) a la seva mare des de la seva destinació (Roma i la base naval de Misè, prop de Nàpols). No hi ha cap menció a la guerra ni a conquestes. Es tracta més aviat de combatre la soledat i la por que havia de tenir qui era lluny de casa seva i estava envoltat de gent estranya.

Ens el podem imaginar buscant un racó de la caserna i uns moments de soledat per poder escriure una carta a la seva família. Commou que constantment estigui preguntant per la salut de la seva mare i dels seus.

Aquest text forma part de la història de les legions romanes. Una història farcida d’èxits militars i el que això comporta; batalles, setges, llargues campanyes, saquejos, etc. Les legions romanes foren el braç executiu d’una política expansiva que du a una petita ciutat del centre d’Itàlia a ser la capital d’un vastíssim imperi territorial. Quina fou la clau d’aquest èxit militar? Flavi Josep, l’historiador de les guerres jueves, diu en un moment de la seva obra que els legionaris romans feien maniobres que semblaven guerres sense sang i guerres que eren com maniobres amb sang.

El continu treball d’exercitar-se (d’aquí ve la paraula exèrcit) no es descuidava mai a les legions romanes; llargues marxes, entrenaments tàctics i estratègics no

es descuidaven ni estant en plena campanya militar.

Una disciplina fèrria que mantenia la unitat en el si de les legions i una capacitat organitzativa sobre tot en el camp de la intendència convertiren les legions en un arma sempre a punt per a l’acció.

Però només amb aquestes valoracions no podríem explicar la durabilitat de l’èxit militar romà. Hi ha un altre factor que ens sembla més decisiu pel que fa a aquesta qüestió: la capacitat de l’exèrcit romà d’adaptar-se a les necessitats canviants. Aquesta adaptabilitat, tot el contrari de la inflexibilitat, permeté a les legions adoptar els èxits dels seus enemics. Si un casc d’origen celta era millor que un d’origen itàlic, se’n copiava el disseny, millorant-lo, i així el legionari acabava mes ben armat.

Aquesta capacitat de ser flexibles i d’adaptar-se està també en la base del pas d’un exèrcit de ciutadans lliures a un exèrcit professional.

Si un casc d’origen celta era millor que un d’origen itàlic, se’n copiava el disseny, millorant-lo, i així el legionari acabava mes ben armat.

Per últim, no voldríem deixar de destacar els profunds vincles entre l’estament militar romà i la societat civil.

La cooperació en les tasques de govern (elaboració de censos, control de camins, construcció d’infraestructures, etc.), l’establiment de vincles familiars amb els habitants de les províncies i la seva integració en la vida civil, un cop llicenciats, van fer de l’exèrcit romà una institució integrada en la societat del seu temps. Rellegir les cartes de legionaris (les de Karanis a Egipte són les mes importants) i altres documents escrits de primera mà (com les tabletes de Vindolanda al mur d’Adrià) ens permet sentir les veus humanes d’una institució sovint només representada pels horrors de la guerra.

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

21

RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

AQUILA SOTA EL SIGNE DE JÚPITER

ELS ÚLTIMS LEGIONARIS

NOU

Legionaris al final de l’Imperi

Via Tarraconensis

Projecte Phoenix - Legio VII Gemina (Tarragona)

Legio I Germànica (Tarragona)

El paper de les legions és cabdal per entendre l’Imperi romà. El pas de la República a l’Imperi va ser, en gran part, acompanyat i provocat pels canvis a l’exèrcit romà. La progressiva professionalització dels legionaris i la seva dependència directa envers els seus generals van crear una societat fortament militaritzada.

La Legio VII ens mostrarà l’armament, les tàctiques i com funcionava el comandament d’una unitat de legionaris d’Hispània. Es tractarà d’una síntesi de la representació que sobre les legions altimperials realitzarà el següent cap de setmana.

Com eren les legions als darrers segles de l’Imperi?

Quin era el seu armament? Com s’adaptaren als canvis dels seus enemics? Servirien per frenar els cada cop més perillosos pobles bàrbars? Un estat que ja no pot pagar els seus soldats està abocat a la desintegració. Veurem com les antigues legions altimperials es van veure obligades a adequar-se als nous temps: el final de l’Imperi romà.

Horari

20 de maig

14.00 h

Català

Lloc Horari

Via Tarraconensis - Camp de Mart 20 de maig

13.30 h

Lloc

Camp de Mart / VIA TARRACONENSIS

Aqüeducte. Pont del Diable

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

26 de maig 27 de maig

Durada

-

Accés

Català

13.30 h Castellà / 19.30 h Català 13.30 h Català

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

RECREACIÓ HISTÒRICA

XERRADA NOU

POMPA TRIUMPHALIS El triomf militar a Roma

NOU

LA CERIMÒNIA DEL TRIOMF A ROMA Entre la purificació i l’ostentació d’una societat agressiva

Projecte Phoenix - Legio VII Gemina (Tarragona) Col·labora: Ludi Scaenici (Roma)

Fernando Quesada Sanz Professor de la Universitat Autònoma de Madrid

La cerimònia del Triomf és potser la cerimònia romana per excel·lència. Es tracta de la celebració dels triomfs militars de Roma sobre els seus enemics. Sabrem qui podia tenir dret a un triomf, com s’organitzava la cerimònia, per on circulava, etc. De la cerimònia del triomf se’n deriva l’entrada de reis i arquebisbes a les ciutats medievals, i d’aquí els seguicis populars (com Santa Tecla, per exemple). La seva influència arriba fins i tot a l’art occidental a través de les construccions dels Arcs de Triomf que tingueren la seva correlació amb edificis del Renaixement i d’èpoques posteriors (Sant Andrea de Màntua o el pòrtic del monestir de Ripoll a Catalunya).

El triomf era una cerimònia central en la visió romana de l’ordre natural de les coses, que era el dret de Roma a imperar. Cerimònia inicial i essencialment republicana que van apropiar-se els emperadors, el triomf era concedit pel Senat a un general que hagués aconseguit una aclaparadora victòria. La seva celebració era majestuosa, amb elements d’ostentació però també amb connotacions religioses i, fins i tot, expiatòries.

Horari

26 de maig 27 de maig

Horari

25 de maig

Lloc Lloc

Camp de Mart

Fòrum Provincial - Pretori romà Sala del Sarcòfag

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

45 min

Durada

45 min

20 h 13.30 h

Castellà Català

20 h

Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

23

RECREACIÓ HISTÒRICA

VISITA COMENTADA

LEGIO. LES LEGIONS ROMANES ALTIMPERIALS

CASTRA LEGIONIS Els campaments romans

Recreació de l’exèrcit romà altimperial

Projecte Phoenix - Legio VII Gemina (Tarragona)

Projecte Phoenix - Legio VII Gemina (Tarragona)

El pas de la República a l’Imperi va ser en gran part, acompanyat i provocat pels canvis a l’exèrcit romà.

La progressiva professionalització dels legionaris i la seva dependència directa envers els seus generals van crear una societat fortament militaritzada. Aquests canvis van suposar una millora tàctica, estratègica i d’eficàcia de les legions romanes. La creació d’exèrcits permanents va donar lloc a la romanització d’amplis territoris fins aleshores molt allunyats de la realitat política i social de Roma. Armament, tàctiques i comandaments d’una unitat de legionaris d’Hispània.

Quines pells eren millors per fer una tenda de campanya? I quant pesaven? Qui cuinava? Què menjaven els legionaris? És veritat que tenien molinets de campanya? Qui guardava els diners de les pagues? Un dels primers grans canvis en el funcionament de l’exèrcit va produir-se quan es va obligar cada legionari a portar el seu equip propi, d’uns 35 quilos de pes —“les mules de Mario”, els deien. Així es va eliminar el gran comboi de mules i carros que portava el subministrament i les legions van guanyar una velocitat de desplaçament absolutament inaudita.

Horari

26 de maig 27 de maig

Horari

25 de maig 26 de maig

Lloc

Camp de Mart - Esplanada

Lloc

Camp de Mart - Campament

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

30 min

Durada

-

12h Català / 17.30 h Castellà 11 h Català

18 a 20 h Català-Castellà 10.30 a 11.30 h Català-Castellà

RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

LEGIONS BAIXIMPERIALS

QUID VIDISTI FRUMENTARIE?

Tàctiques militars romanes al Baix Imperi

Què has vist, espia?

El control de camins a l’Imperi romà

Cohors I Gallica (País Basc)

Legio I Germànica (Tarragona)

Com a resultat de les successives adaptacions a la situació de crisi constant del segle III dC i de les reformes de Dioclecià i Constantí, ja al segle IV l’exèrcit tardoromà sembla, a primera vista, radicalment diferent de l’exèrcit romà altimperial que tots tenim present com a exèrcit romà per excel·lència. La Cohors I Gallica ens proposa descobrir el com i el perquè de tots aquests canvis a partir de l’explicació de la indumentària, equipament i armament dels seus soldats.

Reproduiran diferents moviments militars de defensa i d’atac utilitzats en època tardoromana, com l’atac en forma de tascó o la maniobra defensiva en fulkon.

Recreació d’una mutatio, un petit establiment al costat dels camins, a partir del qual s’expliquen aspectes sobre la xarxa viària romana, el trànsit de mercaderies, el servei postal, la vigilància dels camins i les edificacions annexes. L’activitat se situa als voltants de la guerra civil de l’any 69 dC, en què es varen enfrontar Galba, Otó, Viteli i Vespasià. En aquest marc d’inestabilitat política ens comentaran la figura del frumentarius, o espia, que volta pels camins per tal de recopilar informació valuosa. Veurem el desig del poder polític de controlar la informació, tant l’aconseguida de manera oficial com aquella originada per l’espionatge.

Horari

26 de maig 27 de maig

Horari

26 de maig 27 de maig

Lloc

Camp de Mart - Esplanada

Lloc

Aqüeducte de les Ferreres. Pont del Diable

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

30 min

Durada

1h

12.30 h / 17 h Castellà 10.30 h Castellà

12h Català / 18.30 h Castellà 12 h Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

25

XERRADA

NOU

XERRADA

ACIES CONTRA ALANS

VINDOLANDA

Disposició tàctica de l’exèrcit romà al s. II dC

Un campament llunyà

Alberto Pérez Rubio Coeditor de la revista Desperta Ferro

Albert Anglès Estudiós del món romà i excavador a Vindolanda

El tractat nomenat Ektaxis kata Alanoon, conegut com Acies contra Alans (“ordre de batalla contra els alans”) permet conèixer de primera mà la disposició de marxa i ordre de la batalla de l’exèrcit romà al segle II dC. El governador de Capadòcia, Luci Flavi Arrià descriu les disposicions tàctiques que va adoptar amb les dues legions sota el seu comandament per rebutjar una incursió dels alans contra la seva província, el 135 dC, i serveix per copsar la flexibilitat i polivalència d’unes tropes capaces d’enfrontar-se a enemics diferents.

A més, el tractat vindica la tradició i les arrels gregues de l’autor, més vives que mai al Baix Imperi del regnat d’Adrià, alhora que se’ns presenta com un autèntic vir militaris romà.

El mur d’Adrià protegí, durant segles, la frontera més septentrional de l’Imperi romà a Britània. Un dels campaments que en formaven part és el de Vindolanda. En aquesta fortificació s’han trobat importantíssims vestigis arqueològics, sobretot les anomenades Tauletes de Vindolanda, una sèrie de cartes privades i oficials que ens parlen de la vida quotidiana dels legionaris de fa dos mil anys. Podrem conèixer de primera mà les darreres troballes que s’han descobert en aquest jaciment.

Horari

25 de maig

Horari

26 de maig 27 de maig

Lloc

Volta del Pallol

Lloc

Volta de Pallol

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

45 min

Durada

45 min

19 h

Castellà

11 h Anglès / 17 h Castellà 11 h Català

JOCS D’ESTRATÈGIA

SI VIS PACEM PARA LUDUM Si vols pau, prepara’t per jugar

Associació Si vis pacem, para ludum (Tarragona) Col·laboren: Asociación Juvenil de Jugadores de Rol y Estrategia de Tarragona (AJJRET) Magister Militum Ibericus - Legio Barcino (Barcelona) Aquesta activitat dóna a conèixer el món dels jocs d’estratègia i, alhora, aprofundeix en la història i els coneixements sobre el món antic d’una manera divertida. L’ambientació històrica de cadascun d’aquests jocs incorpora noms, conceptes, fets històrics, etc. que el converteixen en una eina pedagògica i de divulgació.

Lloc Horari

Via Tarraconensis - Camp de Mart 20 de maig

11 a 14 h

Antiga Audiència - Plaça Pallol 19 de maig 25 de maig 26 de maig 27 de maig Accés

16.30 a 20.30 h 16.30 a 20.30 h 11 a 14 h / 16 a 20.30 h 11 a 14 h

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

27

III

E L P LA E R L E S A RTS LA A DIV VE E RS I Ó ERS ENAMORATS DE LA BELL BELLESA LES I LES EMOCIONS INTENSES NS SE ES

ROMA DES DEL LLEURE LA MÚSICA · LA DANSA · LA PINTURA EL TEATRE · L’ESCRIPTURA · ELS JOCS LA LITERATURA · L’ARQUITECTURA L’ASTRONOMIA · LES BIBLIOTEQUES...

LA MÚSICA A ROMA. Instruments reconstruïts. Músiques recuperades a les Muralles de Tàrraco. Grup de recreació Ludi Scaenici. Itàlia.

XIV TARRACOVIVA · EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

SAPIENTIA, QUAE SOLA LIBERTAS EST LA SAVIESA, QUE ÉS L’ÚNICA LLIBERTAT SÈNECA

V ENARI LAUARI LUDERE RIDERE OCC EST VIVERE Caçar, banyar-se, divertir-se, riure.

Això és viure.

Inscripció al fòrum de Timgad (CIL, VIII, 17938) Aquesta inscripció del fòrum de Timgad (ciutat romana a l’actual Argèlia) faria les delícies d’alguns crítics econòmics alemanys d’avui dia, sobre la inclinació a l’oci dels ciutadans dels països mediterranis. Ho veieu com ve de lluny!

Sí. Realment, a l’antiga Roma hi havia una aspiració per viure alegrement, per fruir de l’existència (sempre molt precària i insegura). Els amfiteatres eren plens d’espectadors, també els teatres i els odèons. No cal dir els circs, la veritable gran passió del món antic. Passarem per alt que, per al públic d’aleshores la majoria d’aquests espectacles eren alguna cosa més que “espectacles”. El fort component religiós i polític de les lluites de gladiadors o de les carreres del circ feia que aquestes manifestacions anessin més enllà de la pura diversió.

Tanmateix, per veure i fruir d’aquestes grans manifestacions lúdiques primer calia construir els grans edificis que hem esmentat. Calia saber-ne, calien enginyers, arquitectes, constructors i obrers especialitzats, és a dir, calia una societat avançada i... treballadora! També implicava que el coneixement artístic, tècnic i científic estigués a l’abast dels especialistes que ho necessitaven, i això només s’aconseguia gràcies a l’existència de biblioteques.

L’any 117 dC, i després de quasi vint anys de regnat, el gran emperador Trajà va ser enterrat a l’interior de la magnífica columna que encara avui es conserva enmig de les restes dels fòrums de Roma. És interessant ressaltar que un emperador, que bàsicament era un militar, es va fer enterrar just al mig de les dues magnífiques biblioteques que ell mateix havia manat construir. L’amor de l’emperador pels llibres i el coneixement no es va acabar amb la construcció de les dues biblioteques

del seu fòrum, sinó que en va fer construir una altra a l’interior de les termes que duen el seu nom. A la Roma imperial van arribar a existir vint-i-sis grans biblioteques que oferien centenars de milers de volums a la vista dels ciutadans que ho desitgessin.

El 1750 es va començar a excavar l’anomenada Vila dels Papirs a Herculà. El seu propietari —segurament Luci Calpurni Pisó, sogre de Juli Cèsar—, havia reunit una gran col·lecció d’obres d’autors grecs i llatins. Amb l’erupció del Vesuvi algú va començar a col·locar els papirs en caixes, segurament per mirar d’endur-se’ls i salvar-los del desastre. No hi va ser a temps. Tanmateix, els papirs s’han conservat fins als nostres dies. És l’única biblioteca de l’antiguitat que ha arribat a nosaltres i conté prop de dos mil llibres de literatura i filosofia, a més també d’algun tractat científic. Es tracta d’un immens llegat que, amb ajuda de tecnologia molt avançada, està començant a ser llegit i estudiat. Molt probablement, un cop aquestes obres siguin traduïdes la nostra visió del món clàssic canviarà considerablement.

A l’antiga Roma hi havia una aspiració per viure alegrement, per fruir de l’existència, sempre molt precària.

El que de moment podem intuir és que una sola col·lecció de llibres —i d’un particular— era molt més completa i extensa que la majoria de biblioteques dels monestirs medievals. Malauradament, el volum de coneixements sobre ciència, literatura i tractats en general dipositats a les biblioteques del món clàssic no es va aconseguir superar fins ben entrada l’edat moderna.

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

31

RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

LA MÚSICA A ROMA

LUDI APOLLINARES

Concert

Jocs en honor del déu Apol·lo

Ludi Scaenici (Roma)

Nemesis. ARC (Tarragona) Istituto Ars Dimicandi (Itàlia)

L’any 364 aC Roma es va veure afectada per una terrible plaga. Per calmar la ira dels déus es van crear els Lvdi Scaenici, on els ludiones “ballaven al so de la tíbia, però sense cantar, sense imitar el significat de la cançó, movent-se, no sense gràcia, a la manera etrusca” (Titus Livi, VII, 2). Aquesta va ser la primera forma d’entreteniment musical en el context romà separat dels rituals, del teatre i del circ.

Col·labora: Generació. Forn Pastisseria, Jordi Andreu

No ens han arribat fragments escrits de música romana, però afortunadament sí alguns instruments i representacions de molts altres que, juntament amb l’estudi dels tractats teòrics i les descripcions dels escriptors llatins, han permès la reconstrucció de la majoria dels que estaven llavors en ús. Prepareu-vos per fer un intens viatge sensorial...

Horari

19 de maig 25 de maig 26 de maig

Lloc

La demostració més completa que s’ha fet sobre els jocs gladiatoris del món romà. Els Ludi Apollinares es varen organitzar per primera vegada a Roma en el decurs de la Segona Guerra Púnica, concretament després de la batalla de Cannae (212 aC). Els oracles consultats aconsellaven obtenir l’ajut del déu en la guerra que Roma lliurava contra Cartago per preservar la república d’aquest i altres perills. Per aquest motiu es varen crear aquests jocs de caràcter anual i supervisats pel Pretor Urbanus. A més, podien incloure la realització de sacrificis en honor a Apol·lo i altres déus, seguint el ritus grec.

Horari

25 de maig 26 de maig

Muralles. Minerva. Entrada Passeig Torroja

Lloc

Amfiteatre

Accés

5€

Accés

5€

Durada

1h

Durada

1h

22.30 h 22.30 h 22.30 h

Castellà Castellà Castellà

22 h 22 h

Català Castellà

RECREACIÓ HISTÒRICA

XERRADA

LA GRAN HISTÒRIA D’ANTONI I CLEOPATRA

IMAGINES ROMANORUM El gènere del retrat a la pintura romana

Representació de titelles romanes per a adults

Genovesa Narratives Teatrals (Tarragona)

MV ARTE (Tarragona)

Gràcies als cronistes clàssics, sabem que a l’època romana ja hi havia representacions de teatre de titelles. En aquesta ocasió, un narrador i el seu ajudant ens transportaran a les províncies orientals de l’Imperi romà per donar-nos a conèixer l’apassionada història d’amor entre Marc Antoni i Cleopatra, al mateix temps que ens descriuran, amb tot detall, els successos de la batalla d’Actium.

Sabíeu que l’origen del retrat naturalista té a veure amb uns joves enamorats? “La filla del pintor Butades de Sició estava enamorada d’un jove. Quan aquest va marxar a l’estranger, va fer una línia al voltant de l’ombra del seu rostre projectada a la paret amb la llum d’una llàntia.” Així ens explica Plini el Vell l’origen del retrat i, amb ell, el de la pintura realista-naturalista.

Horari

19 de maig 25 de maig 26 de maig

Horari

19 de maig 25 de maig 26 de maig

Lloc

Muralles. Minerva. Entrada Passeig Torroja

Lloc

Casa Castellarnau - Pati

Accés

5 € RECOMANAT A MAJORS DE 12 ANYS

Accés

3€

Durada

50 min

Durada

1h

21 h 21 h 21 h

Català Castellà Català

Els experts Emma Zahonero i Jesús Mendiola, llicenciats en Belles Arts i restauradors d’obres d’art i arqueologia, ens donaran a conèixer el seu treball de recerca sobre aquest tipus d’expressió artística en l’època clàssica, i ens descobriran els secrets dels diferents tipus de retrats romans.

22 h 22 h 22 h

Castellà Castellà Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

33

RECREACIÓ HISTÒRICA

LECTURES

MUNERA GLADIATORA

LECTURES DE MARCIAL

Les lluites de gladiadors a la Roma antiga

De poeta imperial a Roma a jubilat a Bilbilis

Ars Dimicandi (Itàlia)

Juan González Soto Professor de literatura hispànica (Tarragona)

La televisió i el cinema han retratat el món dels gladiadors sovint amb una visió molt deformada. La passió del públic romà pels espectacles gladiatoris sorprèn la nostra sensibilitat, però no és just jutjar-la només amb criteris actuals. Espectacles cruels, sens dubte, però lligats a creences i maneres de veure la vida molt allunyades de la nostra cultura i societat.

Les darreres investigacions mostren que eren molt escassos els combats que acabaven amb la mort d’un o dels dos combatents. Molts gladiadors tenien famílies que, en cas de mort, rebien una espècie de pensió de viudetat i un enterrament digne. No era poca cosa fa dos mil anys.

Horari

19 de maig 25 de maig 26 de maig 27 de maig

17 h 20 h 17 h 10 h

Castellà Castellà Castellà Castellà

Textos i lectures seleccionades d’aquest literat satíric i divertit, nascut a Bilbilis (l’actual Calatayud), amic d’emperadors, artista de cort i client d’homes poderosos. Al voltant de l’any 64 dC va marxar a Roma per acabar els seus estudis jurídics sota la protecció de Sèneca, però el seu suïcidi el va deixar desemparat i la seva pobresa va obligar-lo a sobreviure de forma bohèmia i itinerant com a client de diversos patrons la major part dels 35 anys que va passar allà. Es va guanyar, però, l’amistat dels majors escriptors d’aquest temps, i a poc a poc va ser afavorit pels emperadors Tito i Domicià. Va retornar a Hispània per acabar els seus dies. D’ell és la frase: “Si la glòria ve després de la mort, no tinc pressa”.

Horari

19 de maig 25 de maig 26 de maig

19 h 19 h 19 h

Castellà Castellà Castellà

Lloc

Amfiteatre

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori. Sala Tecleta

Accés

3€

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

Durada

40 min

CONCERT / RECREACIÓ HISTÒRICA

TALLER DE PINTURA

CARMINA CANERE

STUDIO

Música de l’antiga roma

Un paisatgista d’època romana

Thaleia. Grup de Reconstrucció Històrica (Tarragona)

MV ARTE (Tarragona)

Podem excavar la música dels nostres avantpassats i escoltar-la tal com sonava? Malauradament no és així. Tanmateix, coneixem que a Roma i el Laci es van desenvolupar formes de cant ritual, monòdic i coral i ens han quedat alguns fragments de textos cantats i indicacions sobre els modes d’execució dels cants.

També sabem que al teatre, de vegades, el cant i la dansa acompanyaven les burles jocoses que els actors intercanviaven amb els espectadors. Els músics de Thaleia recentment han editat el seu primer enregistrament i ens ofereixen evocar aquells espectacles i gaudir dels sons de diversos instruments musicals reconstruïts d’època romana.

Emma Zahonero i Jesús Mendiola, llicenciats en Belles Arts i restauradors d’obres d’art i arqueologia, han treballat per a diversos museus i institucions en diverses restauracions i també en la recerca i reconstrucció d’elements arquitectònics i arqueològics.

Horari

22 de maig 23 de maig

Horari

19 de maig 11.30 h / 17.30 h Castellà 26 de maig 11.30 h / 17.30 h / 19 h Castellà 27 de maig 11.30 h Castellà

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori. Sala del Sarcòfag

Lloc

Casa Castellarnau - Pati

Accés

5€

Accés

3€

Durada

1h

Durada

1h

21 h 21 h

Català Castellà

NOU

En aquest taller descobrirem els procediments utilitzats pels pintors seguidors de l’estil d’Studi, un pintor de petits paisatges d’època d’August a qui van imitar durant molt temps.

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

35

XERRADA

TALLER

ELS DESCOBRIDORS DE PAPIRS II

SCRIPTORIUM

Papirs, mòmies i cocodrils

Taller d’escriptura romana

Alberto Nodar. Doctor en Filologia Clàssica i papiròleg per la Universitat d’Oxford

Ricardo V. Placed (Osca)

A la dècada dels 70 del s. XIX, l’aparició d’abundants lots de papirs als mercats d’antiguitats augmentà la curiositat dels intel·lectuals europeus, que no dubtaren a abocar-se a l’exploració d’Egipte cercant les “fonts” de tan preuats documents: indicacions dels indígenes, referències de ciutats antigues i restes visibles d’algunes d’elles... Sense cap prospecció metòdica ni cap tradició arqueològica, les troballes es produïen sovint per casualitat, com la d’una necròpoli de cocodrils que va inaugurar tot un capítol de la papirologia: el cartonatge o com destruir mòmies de baixa qualitat per recuperar escriptura antiga...

Al segle I aC els romans van crear un alfabet formal realment avançat i van donar-li difusió per tota l’Europa romanitzada. Moltes de les llengües que no tenien sistema propi d’escriptura van adoptar aquest alfabet romà o llatí. Avui dia aquest alfabet és el més estès del món.

Horari

24 de maig

Horari

26 de maig 27 de maig

Lloc

Casa Canals. Sala Plana

Lloc

Antic Ajuntament

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

2€

Durada

45 min

Durada

1 h 30 min

20 h

Castellà

L’escriptura romana va desenvolupar tres estils fonamentals: quadrata (majúscules quadrades, originalment cisellades en pedra), rústica (versions menys formals i més ràpides en la seva execució) i cursiva (modalitat d’inclinació de les majúscules). El cal·ligrafista Ricardo V. Placed (titulat per la Universitat d’Al Azar del Caire) ens proposa un viatge a la manera d’escriure dels antics romans. Els estris, els tipus, els suports.

10 h 10 h

Castellà Castellà

TALLER

XERRADA

EL CEL DELS ROMANS

ELS “HOOLIGANS” DE L’ANTIGUITAT

Planetari

NOU

Blau el Planetari Inés Dibarboure

Oriol Olesti. Professor de la Universitat Autònoma

Com era el cel que veien el romans a la nit? Quin coneixement tenien sobre el moviment del cel i les constel·lacions? Quina utilitat pràctica hi donaven: navegació, collites, orientació? Mitologia romana representada al cel: el Lleó (història de Píram i Tisbe d’Ovidi). Els planetes: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn: Per què porten aquests noms? Què simbolitzaven en el món romà? Com els identificaven al cel?

Al món clàssic, tant grec com romà, els espectacles i jocs escènics tenien un important component polític i social com a canals per difondre la ideologia oficial.

Tanmateix, també generaven una dinàmica pròpia entre les classes populars, que podien aprofitarlos per interactuar amb les elits socials i polítiques, mostrant les seves queixes o preferències, fins i tot de forma molt violenta. Coneixem nombrosos casos de fenòmens violents que mostren el paper d’aquests espectacles com a reflex de la lluita social i de les contradiccions de les societats antigues. Res que no puguem comparar amb alguns dels nostres espectacles esportius actuals…

Horari

25 de maig 18 / 20 h Català 19 h Castellà 26 de maig 11/13/18 h Castellà 12/17/19 h Català 27 de maig 11 / 13 h Castellà 12 h Català

Horari

19 de maig

Lloc

Camp de Mart

Lloc

Casa Canals. Sala Plana

Accés

2€

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

20 min

Durada

45 min

de Barcelona

19 h

Català

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

37

XERRADA

TALLER

IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAM

TESSELLATUM

De com la llengua llatina es va transformar en la llengua catalana

Taller de mosaics romans

Pere Navarro. Professor de Filologia Catalana de la URV

Auriga, Serveis Culturals (Tarragona)

Encara parlem llatí, una mica evolucionat però llatí al cap i la fi. Ara bé, per què utilitzem el mot ‘cavall’ si en llatí es diu equs? Com va evolucionar el llatí fins a donar lloc al conjunt de les llengües romàniques? Quins són els canvis que van fer possible que la llengua llatina modifiqués la seva estructura i es diversifiqués en el conjunt de llengües neollatines? Com es van produir aquests canvis que van afectar els sons, les formes, l’ordre dels mots, el significat de les paraules? En aquesta activitat descobrireu l’evolució que va afectar la llengua llatina i que la va convertir en un variat mosaic lingüístic: les llengües romàniques.

Els mosaics romans estaven fets amb petites peces anomenades tessel·les, i per aquest motiu es denominen opus tessellatum. Les tessel·les són peces de forma cúbica, fetes de pedra calcària, de vidre o de ceràmica, molt cuidades i elaborades i de diferents mides. L’artista les disposava sobre la superfície, com un trencaclosques, distribuint el color i la forma i aglomerats amb una massa de morter.

Horari

25 de maig 26 de maig

Horari

25 de maig 18 a 20 h Català / Castellà 26 de maig 11 a 14 h - 18 a 20 h Català / Castellà 27 de maig 11 a 14 h Català / Castellà

Lloc

Volta del Pallol

Lloc

Jardins de Saavedra - Carpa

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

2 € De 4 a 14 anys

Durada

1h

Durada

20 h 12.30 h / 20 h

Català Català

Els nens i nenes podran realitzar una còpia dels mosaics romans que s’han conservat a Tarragona per conèixer el nostre patrimoni. Els models estan adaptats a les edats dels participants.

EXPOSICIÓ DIVULGATIVA

EXPOSICIÓ

EL PANTEÓ D’AGRIPA

LA BIBLIOTECA D’ALEXANDRIA

Sis lliçons per observar l’arquitectura de Roma

el “Google” de l’antiguitat

Ricardo Mar. Arquitecte i professor d’Arqueologia de la URV

Joaquín Ruiz de Arbulo. Catedràtic d’Arqueologia de la URV. Investigador de l’ICAC

El Pantheon de Roma és un dels edificis romans millor conservats de tota la ciutat, a més de ser un dels principals monuments de la Roma clàssica. La immensa rotonda de quasi 30 metres de diàmetre encara manté, quasi integra, tota la decoració interior, i el pòrtic amb les seves grans columnes de granit continua sostenint la inscripció que commemora la seva primera construcció. Va ser aixecat per ordre de Marc Vipsanià Agripa, gendre i mà dreta d’August, durant el seu tercer consolat, l’any 27 aC.

El primer autor antic a mencionar que a Ibèria existia un lloc i un port amb el nom de Tarrakon va ser Eratòstens de Cirene, un famós geògraf i astrònom hel·lenístic del segle III aC. Ell va definir els paral·lels i meridians terrestres i va ser l’home que va mesurar per primer cop la circumferència del globus terraqüi.

Eratòstens reuní tots els coneixements sobre el món en una obra titulada Geographica, una descripció de tota la oikoumene, o món conegut, on revisava la documentació disponible de la seva època i la separava dels relats mítics i les faules poètiques.

De la mà del professor Ricardo Mar podrem conèixer detalls d’aquesta impressionant obra arquitectònica com ara: Qui la va planificar? I qui la va fer? Com es va construir? I les seves funcions o els aspectes artístics i arquitectònics.

Eratòstens vivia a la ciutat d’Alexandria, a Egipte, i mai havia estat a Ibèria. Va tenir coneixement de Tarrakon consultant les obres dipositades en una institució de la qual ell va ser el tercer director: la gran Biblioteca Real d’Alexandria. Allí es custodiaven aproximadament uns 448.000 rotlles o volums, una gran part de la saviesa de l’antiguitat.

Exposició al web del festival www.tarracoviva.com

Exposició al web del festival www.tarracoviva.com

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

39

RECREACIÓ HISTÒRICA

CONCERT

EL MÓN DELS GLADIADORS

MÚSICA ROMANA

Ars Dimicandi (Itàlia)

Ludi Scaenici (Itàlia)

Organitza: Ajuntament d’Altafulla Ajuntament de Constantí

Organitza: Ajuntament d’Altafulla Ajuntament de Constantí

Demostració de l’armament i les tècniques de combat dels gladiadors romans per part d’uns grans especialistes, que aporten un visió rigorosa i científica molt allunyada de la que ens ha donat el cinema.

Un cop més, Ludi Scaenici ens evocaran antics sons avui perduts. Instruments reconstruïts segons models existents en museus serveixen de base per a una proposta musical insòlita; un veritable viatge en el temps.

Horari

18 de maig 24 de maig

Horari

18 de maig 25 de maig

Lloc

Altafulla: Constantí:

Lloc

Altafulla: Constantí:

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

45 min

Durada

45 min

20 h 20 h

Altafulla Constantí

Castellà Castellà

L’Era. Camí de l’Ermita, s/n Plaça de la Muralla

22 h 19 h

Altafulla Constantí

Castellà Castellà

L’Era. Camí de l’Ermita, s/n Plaça de l’Hospital

NOU

XERRADA DEMOSTRACIÓ

INTRODUCCIÓ AL PAISATGE D’ÈPOCA ROMANA

RECREACIÓ HISTÒRICA

EL TEATRE POPULAR ROMÀ Via Tarraconensis

Via Tarraconensis MV ARTE (Tarragona)

Aula Teatre URV

Aperitiu del taller “Studio, un paisatgista d’època romana”, on es parlarà del paisatge en època hel·lenística i romana i es pintaran en viu paisatges en guaix a l’estil del famós Studio.

Un petit recorregut pel teatre popular romà —el mim, la pantomima i les farses—, amb els seus personatges, les seves temàtiques i els seus autors més representatius.

Horari

20 de maig

Horari

20 de maig

Lloc

Muralles. Cos de Guàrdia

Lloc

Muralles. Espai Minerva

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

-

Durada

-

12.30 h

Castellà

13 h

Català

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

41

RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

TITELLES ROMANES

DE MÚSICA Instruments i música romana

Via Tarraconensis

Via Tarraconensis

Genovesa de Narratives Teatrals (Tarragona)

Ludi Scaenici (Itàlia)

Una versió reduïda i per a tots els públics (amb breu explicació inclosa) de la proposta de teatre de carrer i titelles que aquest grup d’artistes han preparat per al festival.

Un cop mes, Ludi Scaenici ens evocaran antics sons avui perduts. Instruments reconstruïts segons models existents en museus serveixen de base per a una proposta musical insòlita; un veritable viatge en el temps.

Horari

20 de maig

Horari

20 de maig

Lloc

Muralles. Espai Minerva

Lloc

Muralles. Espai Minerva

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

-

Durada

-

12.30 h

Català

13.30 h

Castellà

RECREACIÓ HISTÒRICA

GLADIADORS Via Tarraconensis

Ars Dimicandi (Itàlia) Ars Dimicandi fa anys que amb un treball rigorós i científic ens apropen a la dura però interessant vida i lluites dels antics gladiadors romans.

Horari

20 de maig

Lloc

Camp de Mart

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

-

14.30 h

Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

43

IV

EL MÉ S E N LLÀ UNA SOCIETAT RELIGIOSA, SUPERSTICIOSA I MOLT TOLERANT

ROMA DES DE LA RELIGIÓ DÉUS · DIVINITATS · SUPERSTICIONS CREENCES · RITUS · LITÚRGIES MITOLOGIA · HEROIS · SACERDOTS L’OLIMP · L A TOLERÀNCIA...

MITHRAEUM. Iniciació als misteris de Mithra. XI Edició del Festival Tarraco Viva (2009). Grup de recreació Nemesis. Tarragona.

XIV TARRACOVIVA · EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

AEQUAT OMNES CINIS LA CENDRA ENS IGUALA A TOTS SÈNECA

No deixa de ser sorprenent que en quasi totes les versions de la història de Roma produïdes pel món de l’entreteniment (cinema, televisió, etc.), Roma aparegui com una potència intolerant i perseguidora de les creences dels pobles no romans (la pel·lícula Àgora n’és una excepció). Sorprèn perquè la realitat històrica és ben bé la contrària.

Si alguna cosa destaca en els segles d’existència de Roma és la gran tolerància pel que fa a les religions dels altres pobles. Tolerància que en alguns casos va arribar fins a la incorporació de divinitats estrangeres a la religió oficial (els mites i déus grecs, per exemple, però també divinitats exòtiques com Mitra o Isis foren àmpliament seguides per molts dels ciutadans romans).

La religió romana no tractava d’incorporar l’esfera divina a l’esfera humana, sinó ben al contrari, es basava a mantenir aquestes dues realitats connectades però separades. L’ofrena als déus (els sacrificis i mostres de pietat) estaven pensades per mantenir els déus al seu lloc i contents, i impedir així que actuessin negativament en la realitat d’aquest món més proper (el dels vius). Per tant, només calia fer les coses bé, observar els rituals que deixaren escrits els avantpassats. Més que una fe, es tractava d’una tradició que va evitar el dogmatisme i el constrenyiment que suposa la creença en un sol déu, una sola religió i una sola forma de viure-la. La història ha demostrat amb escreix que aquesta altra opció genera enormes dosis d’intolerància.

Segons l’investigador John Scheid, “El núcleo central de

la práctica religiosa romana está representado por el ritual.

Todo empieza no ya con una revelación, sino con la institución de reglas culturales dictadas en los orígenes de la historia romana por personajes de la mitología como Rómulo o Numa o bien, en la vida cotidiana, por magistrados o sacerdotes […]. Los romanos no sólo no estaban obligados a elegir entre varias “doctrinas” contradictorias, ya que ninguna de ellas era oficial, sino que ni siquiera estaban obligados a creer en ellas. El sistema religioso no conocía ni la profesión explícita de fe ni el dogma”.

“Las doctrinas pertenecían a la vida cultural, a la esfera del placer intelectual; eran desarrolladas en el transcurso de discusiones eruditas, en libros o en conferencias públicas, y proporcionaban también material para la decoración de objetos y lugares sagrados. Todo eso no impedía a un cierto numero de romanos adherirse a una doctrina dada y conformar de acuerdo con ella su propia práctica religiosa; pero esa elección no era la de la mayoría de los romanos, ni siquiera era definitiva y exclusiva para algún otro. Como por lo demás, los cultos oficiales no exigían ninguna adhesión doctrinal explícita y aceptaban todas las interpretaciones, nada impedía a un neoplatónico a un neopitagórico o incluso a un simpatizante de los cristianos frecuentar los templos. (“La religión romana: rito y culto”, dins Hispania Romana. Electa, Milan, 1997)

Si alguna cosa destaca en els segles d’existència de Roma és la gran tolerància pel que fa a les religions dels altres pobles.

Així mateix, el professor de la Universitat de Cantàbria José Ramón Aja Sánchez remarca el caràcter tolerant i integrador del sistema religiós romà: “El universo religio-

so politeísta —llamémosle pre-cristiano— contaba con al menos dos rasgos que contribuyeron notablemente a hacer de él un universo religioso eminentemente tolerante: por un lado, su multiplicidad (la propia diversidad de religiones), y por otro, la ausencia de algo parecido a la “ortodoxia” (creencias correctas) y a la herejía (creencias falsas). Lo primero engendraba sin duda tolerancia: se rendía culto a diferentes dioses y de diferentes formas (cultos familiares, locales, cívicos, estatales...); ninguna religión pretendió la exclusión de otra; y la competencia religiosa no se veía como un problema, antes al contrario”. (Aja Sánchez, J. R. Tolerancia religiosa romana e intolerancia cristiana en los templos del Alto Egipto: raíces y huellas, Gerión, 2007).

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

47

RECREACIÓ HISTÒRICA

XERRADA

ABANS DE LA CACERA

DÉUS, MITES I HOMES A L’OLIMP

El culte a Diana

Mitologia grecoromana als frescos de la sala noble de Casa Castellarnau

Cohors I Gallica (País Basc)

Narradors Tarragonins

Durant la darrera fase de l’Imperi, la classe dominant va abandonar les ciutats i es va instal·lar als seus palaus al camp, les villae. Les caceres eren el passatemps fonamental d’aquests rics terratinents, els honestiores.

El grup Narradors Tarragonins ens fa un viatge a la mitologia clàssica tot mirant cap al cel. Al sostre d’aquesta casa noble de Tarragona (seu del Museu d’Història) hi trobem els més importants mites i símbols mítics de la cultura clàssica.

Us convidem a assistir al moment en què el dominus de la vil·la es prepara per a una d’aquests caceres, amb el seu fill gran. Els acompanya per acomiadar-los la seva dona, la domina. El nucli central de l’acte és l’ofrena propiciatòria a la deessa de la cacera, Diana, que oficiarà el dominus en un petit santuari a prop de la vil·la.

Horari

26 de maig

Horari

19 de maig 25 de maig 26 de maig

Lloc

Camp de Mart

Lloc

Casa Castellarnau. Sala noble

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

3€

Durada

30 min

Durada

1 h 15 min

10 h

Castellà

22 h Català 21.30 h Català / 23 h Castellà 21.30 h Català / 23 h Castellà

RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

ROMANA RELIGIO VERSUS EXTERNA SUPERTITIO

NOU

OFRENA A JÚPITER El culte al déu romà

Els sacerdocis del món romà Via Tarraconensis Nemesis ARQ (Tarragona)

Cohors I Gallica (País Basc)

Els romans creien fermament que van poder vèncer i sotmetre altres pobles perquè els déus estaven al seu costat. El poble romà complia en tot moment amb les obligacions religioses envers les seves divinitats, tant amb les autòctones com amb les assimilades del panteó grec. Les pràctiques religioses romanes es van perpetuar sense alteracions en els seus rituals; no convenia canviar costums o litúrgies que durant segles havien servit per aconseguir els favors dels déus.

Tanmateix, el conservador poble romà va ser totalment flexible a l’hora d’afegir a la seva mentalitat religiosa el culte a divinitats d’altres pobles, sempre que aquestes poguessin fer-los algun servei, no demanessin exclusivitat en el culte i no quedessin fora del control polític.

Esteu convidats a la cerimònia per commemorar l’aniversari de l’ascens al poder dels emperadors.

El foc sagrat de l’altar s’encendrà amb una baula i pedra foguera, mentre el so del rhombus tallarà l’aire.

La religió romana es va caracteritzar per la recerca de l’eficàcia, pel seu pragmatisme i, sobre tot, per la sacralització dels estaments fonamentals de la comunitat: família, gens i pàtria. El vincle religiós, tant públic com privat, unia els romans amb la seva ciutat.

No existia el concepte d’individu, sinó de ciutadà romà. El culte a Júpiter era fonamentalment polític i representava la personificació divina de la idea d’estat.

Horari

20 de maig

Horari

26 de maig 27 de maig

Lloc

Camp de Mart

Lloc

Camp de Mart

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

-

Durada

30 min

12 h

Català

11.30 h Castellà 10.00 h Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

49

TALLER PÚBLIC FAMILIAR

VISITA COMENTADA

HISTÒRIES DE L’OLIMP Taller infantil de mitologia romana

LA TORRE MINERVA Via Tarraconensis

Auriga. Serveis Culturals (Tarragona)

Narradors Tarragonins

L’Olimp dels romans està ple d’històries de déus, herois i monstres. A través de la narració d’alguns mites coneixerem els seus protagonistes. No us perdeu les seves aventures, amors i lluites.

Al final del passeig arqueològic es troba una torre que porta el nom d’una deessa romana, Minerva. Si voleu escoltar les narracions mitològiques del seu pas entre homes i déus de l’Olimp us hi esperem!

Lloc Horari

Accés

Camp de Mart / Via Tarraconensis 20 de maig 11.30 h Català LLIBRERIA ADSERÀ Organitza: Gremi de Llibreters de Tarragona 22 de maig 18 h Català

Horari

20 de maig

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Lloc

Muralles. Minerva

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

-

12 h

Català

A partir de 5 anys

Durada

-

TALLER PÚBLIC FAMILIAR

NOU

LES AVENTURES D’ENEAS Herois de la mitologia romana

TALLER PÚBLIC FAMILIAR

MIRA UNA ESTRELLA I HI TROBARÀS UN DÉU Taller de mitologia

Auriga. Serveis Culturals (Tarragona)

Narradors Tarragonins Organitza: Abacus Cooperativa Tarragona

La mitologia romana està plena d’herois: Hèrcules, Perseu, Teseu… En aquest taller descobrirem les aventures d’Eneas i construirem el nostre propi àlbum amb la seva història.

Els romans i els grecs van posar noms a moltes estrelles utilitzant els seus mites. Així doncs, el gran déu Zeus transformava déus i homes, animals i monstres de les històries mitològiques en constel·lacions, i els situava al cel per recordar les seves grans gestes i aventures.

Observant el nostre cel nocturn i escoltant els mites, hi trobareu personatges tan valents com Hèrcules i Orió, animals fantàstics com Pegàs i, fins i tot, objectes com la lira d’Orfeó. Construireu un mòbil per penjar al sostre de Pegàs, el cavall alat, fill de Perseu i de Medusa.

Horari

25 maig 18 h Català 26 maig 12.30 / 18.30 h Català. 11 / 17 h Castellà 27 maig 11h Català / 12.30 h Castellà

Horari

19 de maig

Lloc

Jardins Saavedra

Lloc

Abacus Cooperativa Tarragona

Accés

2 € De 6 a 14 anys

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai A partir de 8 anys

Durada

1h

11 a 13 h / 17 a 19 h

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

51

V

V IURE AL DIA LA VIDA QUOTIDIANA A LES CIUTATS ROMANES

ROMA DES DEL DIA A DIA LA VIDA AL CARRER · ELS JOCS DELS N E N S · M E TG E S · C O M E RC I A N T S E L V I · A RT E S A N S · P RO S T I T U T E S EL MENJAR · LES VIL·LES · ELS IBERS...

SEQVERE ME! SEGUEIX-ME! La prostitució a Roma. XIII Edició Tarraco Viva. Thaleia. Grup de reconstrucció històrica. Tarragona.

XIV TARRACOVIVA · EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

LONGA EST VITA, SI PLENA EST LA VIDA ÉS LLARGA, SI ÉS PLENA SÈNECA

“Vivim en una ciutat que s’aguanta en gran part amb puntals esquifits, doncs és així com l’amo de la casa preveu una ensulsida. Quan ha tapat les restes d’una escletxa antiga, diu “ara ja podeu dormir tranquils”. I l’esfondrament està al caure!”

Juvenal, 3, Sàtires

“Ja no es veuen pilars envoltats d’ampolles lligades ni el pretor es veu obligat a caminar pel mig del fang, ni la navalla d’afeitar és brandada a cegues enmig d’una gentada…

Barber, taverner, cuiner, carnisser, guarden el seu propi llindar. Ara Roma existeix, no fa massa no era sinó una gran botiga”.

Marcial, Epigrames

“Després el venedor de begudes amb els seus matisats sons, el carnisser, el pastisser i tots els venedors ambulants que a les botigues pregonen la seva mercaderia amb una peculiar i característica modulació. […] Entre els sorolls que poden sentir-se al meu voltant, sense distreure’m, compto el dels carros que creuen ràpids pel carrer, el del meu llogater fuster, el del meu veí serrador, o el d’aquell que al costat de la Meta Sudans assaja amb les seves trompetes i les seves flautes i no canta, sinó que crida. Em resulta encara més molest el soroll que es talla de tant en tant que no pas el continuat. Però m’he endurit enfront d’aquest aldarull, de tal manera que puc escoltar el còmit d’una galera que amb veu estrident assenyala el ritme als remers”.

Sèneca, Carta a Lucil

Ensulsides, incendis, ocupació de voreres, sorolls constants, i per la nit millor no sortir de casa per por de trobar-se amb joves beguts amb ganes de brega o pitjor, lladres i gent de malviure que et poden robar o matar. El panorama sembla una mica tètric. No ens enganyem, la vida a les ciutats romanes no era gens fàcil. Sobreviure cada dia, espavilar-se per aconseguir un plat calent i no ser fuetejat per què algun ric propietari t’ha confós amb un dels seus esclaus, no era senzill. Però malgrat això, alguna cosa havien de tenir les ciutats romanes quan molts hi volien viure.

Potser perquè la vida al camp era encara més dura —no la dels rics propietaris, és clar. A la ciutat hom esperava

que la seva sort canviés, trobar un patronus com cal, o un botiguer necessitat de personal o qui sap, potser un casament que permetés prosperar i fins i tot arribar a ser algú, és a dir, arribar a ocupar alguna de les magistratures locals; aedil, questor, o duumvir. Segurament eren somnis, però mentre se somnia hi ha esperança. La ciutat és l’espai de les relacions socials i de les oportunitats.

La nostra és una civilització urbana, una civilització de ciutats i de ciutadans.

La vida a les ciutats de roma no era gens fàcil, sobreviure cada dia per aconseguir un plat calent i no ser fuetejat perquè t’han confós amb un esclau no era senzill.

Les ciutats romanes, com les actuals, es debatien en una doble contradicció: per un costat l’intent dels legisladors i magistrats perquè fossin ordenades seguint criteris urbanístics racionals (carrers rectes amb voreres amples, servei de clavegueram, control d’alçades dels edificis, etc.), per l’altre, la realitat del dia a dia (especulació del sòl degut a l’alta demanda de pisos de lloguer, mala qualitat dels materials constructius, inseguretat, brutícia i sorolls). En aquest doble pols transcorria la vida diària per a la majoria de la població.

Existia una minoria que gaudia de privilegis i de molta més qualitat de vida. Els rics, els aristòcrates, podien viure en domus i vil·lae, aïllats de tot el pitjor de la ciutat.

Tot i les enormes diferències que separaven les classes altes i el poble, també és veritat que la majoria de la població podia accedir a les termes públiques i assistir a algun dels espectacles pagats per aquells mateixos poderosos. Pa i circ, és cert, però de veritat ens creiem que avui dia som tan diferents?

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

55

RECREACIÓ HISTÒRICA

NOU

NEGOTIATOR Producció i comerç de vi

Recreació Històrica de Badalona El procés de producció del vi està molt ben documentat a Baetulo (Badalona) al s. I, i s’explica a partir d’una família patrícia propietària de vil·les i centres de producció, i del seu negotiator. Aquest personatge era sovint un esclau de la família que gestionava la finca i la producció de vi i, de vegades, tancava els tractes amb els mercaders i compradors de vi.

Durant la recreació es mostren escenes de la verema, el trepitjat del raïm, la fabricació d’àmfores i la seva impermeabilització, l’abocament del vi a les àmfores i el pacte de compravenda. Finalment s’explica el comerç del vi des de Baetulo cap a la Mediterrània, els diferents tipus de vi més comuns. A més, es dóna un petit tast de vi a alguns dels espectadors.

Horari

26 de maig 27 de maig

Lloc

Camp de Mart

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

18 h 11.30 h

Castellà Català

VISITA COMENTADA

RECREACIÓ HISTÒRICA

FORUM URBIS, ROMANA VITA

ARS MEDICA

La vida a la casa, al carrer i a la plaça del Fòrum de Tàrraco

La medicina a l’antiga Roma

Nemesis ARQ (Tarragona)

Thaleia. Grup de reconstrucció històrica (Tarragona)

El Fòrum de la Colònia Tàrraco és l’espai que vertebra la ciutat romana, punt de trobada i de negocis. A la basílica es tracten els temes jurídics que afecten els ciutadans, mentre els funcionaris locals s’afanyen a posar en ordre les recaptacions dels diferents impostos municipals. A la plaça porticada sempre hi ha moviment: parades els dies de fira, actes religiosos, processons... El temple del Fòrum està dedicat a la Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva, que vigilen en tot moment que els tarraconenses compleixin amb el seu culte.

La medicina a Roma va tenir un desenvolupament inicial essencialment religiós. Al capdamunt del Quirinal hi havia un temple a Dea Salus, la deïtat que regnava sobre totes les altres relacionades amb la malaltia, entre les quals estaven: Febris, la deessa de la febre, Uterina, que tenia cura de la ginecologia, Lucina, encarregada dels parts, Fessonia, senyora de la debilitat i de l’astènia, etc. Com en altres cultures, la medicina sobrenatural romana va conservar la seva vigència i la seva popularitat fins molt després de la caiguda de l’Imperi romà. La seva naturalesa, essencialment religiosa, va permetre integrar-se amb les teories mèdiques que van sorgir a l’Imperi bizantí i que van prevaler durant tota l’edat mitjana.

Horari

25 de maig 26 de maig

Horari

19 de maig 26 de maig 27 de maig

Lloc

Fòrum de la Colònia

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori. Sala del Sarcòfag

Accés

2€

Accés

2€

Durada

40 min

Durada

1h

18 h 18 h

Català Castellà

11 h 11 h 11 h

Català Català Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

57

RECREACIÓ HISTÒRICA

LECTURES DRAMATITZADES

SEQVERE ME!

D’ESPOSES, AMANTS, CONCUBINES I PROSTITUTES

La prostitució a Roma

NOU

Lectures dramatitzades de literatura romana Thaleia. Grup de reconstrucció històrica (Tarragona)

Tarragona Literària - Escola de Lletres de Tarragona

“Segueix-me!” era l’expressió que posaven algunes prostitutes a la sola de les sabates perquè els clients les poguessin reconèixer i seguir-les. El tema de la prostitució sempre ha estat tabú però, alhora, present al llarg de la nostra història, sobretot a l’època clàssica, on no es veia tant com un problema, sinó com una pràctica comuna en els homes (i les dones) que no podien satisfer, en la seva unió matrimonial, certes necessitats sexuals que eren malvistes socialment. Igual que els grecs, els llatins consideraven la prostitució com una necessitat, un remei per a la seguretat de les seves esposes. Les prostitutes preservaven la moralitat i la fidelitat de les matrones.

Lectura dramatitzada on s’exposen trets de la vida íntima, privada i no tan privada, dels emperadors romans des de l’any 44 aC fins a la dinastia Flàvia. De Juli Cèsar fins a Neró.

Horari

18 maig 19 maig 25 maig 26 maig

21 / 22.30 Català 21.45 / 23.15 Castellà 21 / 22.30 Castellà 21.45 / 23.15 Català 21 / 22.30 Català 21.45 / 23.15 Castellà 21 / 22.30 Castellà 21.45 / 23.15 Català

Horari

19 de maig 25 de maig 26 de maig

21 h 21 h 21 h

Català Català Català

Lloc

Circ romà (Entrada Rambla Vella)

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori. Sala Tecleta

Accés

3 € MAJORS DE 18 ANYS

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

Durada

40 min

XERRADA I RECREACIÓ

NOU

XERRADA

NOU

LA PROSTITUCIÓ A L’ANTIGA ROMA

ARS AMANDI

Thaleia. Grup de reconstrucció històrica (Tarragona) Organitza: Gremi de Llibreters de Tarragona

Pedro Ángel Fernández Vega. Director Museu de Prehistòria i Arqueologia de Cantàbria

Sexe, sensualitat i fidelitat a Roma

El tema de la prostitució sempre ha estat tabú però, alhora, present al llarg de la nostra història, sobretot a l’època clàssica, on no es veia tant com un problema, sinó com una pràctica comuna en els homes (i les dones) que no podien satisfer, en la seva unió matrimonial, certes necessitats sexuals que eren mal vistes socialment. Igual que els grecs, els llatins consideraven la prostitució com una necessitat, un remei per a la seguretat de les seves esposes. Les prostitutes preservaven la moralitat i la fidelitat de les matrones.

Horari

21 de maig

Lloc

Una panoràmica de l’evolució de les idees sobre l’amor a Roma que transitarà pels camins de la virtus —la virilitat impetuosa— i la pudicitia —la castedat de les matrones— que van primar en els primers segles de la República, cap a l’atmosfera més llibertina tardorepublicana, abans d’endinsar-se en la moral conjugal emergent al segle I. Serà llavors quan es construirà l’ideal de la fidelitat conjugal que adoptarà la moral cristiana. S’obrirà el camí vers una sexualitat segons natura que haurà de finalitzar amb la repressió de les pràctiques homoeròtiques al final de l’Imperi. La xerrada es basa en un doble discurs, les cites literàries i les desinhibides escenes extretes de la pintura, els gravats, les copes i les lucernes.

Horari

26 de maig

Llibreria La CAPONA

Lloc

Casa Canals. Sala Plana

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

Durada

45 min

20 h

Català

21.30 h

Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

59

XERRADA

XERRADA

GRAFITTIS

BEATUS ILLE

Parets que parlen

Feliç aquell que, lluny dels negocis... viu content en una caseta al camp!

Ricardo Vicente Placed (Osca)

Carles Alcoy / CATERORI

Sense diaris, televisions, ràdio ni internet, les parets de les ciutats romanes van esdevenir autèntics mitjans de comunicació; de les inscripcions electorals als anuncis publicitaris, passant per poemes, classificats eròtics, etc. L’enorme proliferació d’inscripcions de tot tipus a les parets de les ciutats romanes ens fa pensar també en una gran quantitat de ciutadans que sabien llegir i escriure. Aquestes són algunes de les reflexions que ens oferirà l’activitat.

A través de diversos textos coneixerem la fal·lera dels romans per la bondat de viure al camp... i al contrari, els avantatges de viure a ciutat. Seguirem diverses vides de romans de l’època augusta i veurem com valoraven la vida al camp i la tradició —que ha arribat fins avui— de viure en vil·les. I farem un petit refrigeri de l’època mentre escoltem les narracions sobre com n’és de bonic viure al camp... o no.

Horari

25 de maig 26 de maig

Horari

19 de maig 26 de maig 27 de maig

Lloc

Mur Fòrum - Provincial (Sefus)

Lloc

Muralles. Terrassa Minerva

Accés

2€

Accés

3€

Durada

45 min

Durada

1h

19 h 19 h

Castellà Castellà

12 h 12 h 12 h

Català 18 h Castellà Castellà Català

XERRADA

RECREACIÓ HISTÒRICA

CARRERS, CASES I NEGOCIS DE FA DOS MIL ANYS

DOMI AC FORIS Via Tarraconensis

Urbanisme i vida quotidiana a una ciutat romana

Magí Seritjol. Director del Festival Tarraco Viva La Lex Iulia Municipalis regulava l’ample i la neteja de les voreres (era preceptiu que ho fessin els veïns), posteriorment altres lleis regularien les alçades dels edificis i la seguretat viària, així com els sorolls. Les lleis proposaven, però els homes disposaven; l’ocupació de voreres era habitual, la neteja era quelcom discreta, els edificis s’ensorraven per la mala qualitat dels materials i l’excés d’alçada. Ciutats sorolloses, plenes de brutícia i perilloses, sí. Però també ciutats plenes d’activitats comercials, polítiques, religioses, etc. Ciutats plenes de vida.

Horari

20 de maig 27 de maig

Lloc

Thaleia. Grup de reconstrucció històrica (Tarragona)

Com era el dia a dia d’una família acomodada de la Tàrraco del segle II dC? Com es relacionaven pares i fills, els esclaus de la casa, els clients i altres personatges en els carrers d’una ciutat romana?

Horari

20 de maig

Antiga Audiència. Maqueta

Lloc

Camp de Mart

Accés

2€

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

Durada

-

10 h 10 h

Català Castellà

11.30 h

Català

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

61

RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

PASSEJANT AMB ELS ÍBERS

VIDA DELS CELTIBERS

Visites a un poblat iber

Recreació de la cultura celtibèrica

Ibercalafell

Tierraquemada (Numància. Soria)

Voleu saber com es vivia a la zona mediterrània de la península abans que arribessin els romans? Un arqueòleg us mostrarà com vivien els ibers a Kesse (i rodalies) fa més de 2.000 anys. Podreu veure com construïen, com es vestien, el seu maquillatge, les armes, la vaixella...

Horari

26 de maig 10.30 a 11.30 h 27 de maig 13 a 14.30 h

Lloc

Aquest grup organitza des de fa alguns anys el festival Keltiberoi, dedicat a la cultura celtibèrica. El festival té lloc en el mateix poble de Garray, al costat del jaciment arqueològic de Numància.

Es tracta d’un exemple de festival que, com Tarraco Viva, se centra absolutament en la divulgació històrica.

Podrem veure com vestien, què menjaven, com lluitaven i com s’organitzaven aquests pobladors de l’interior d’Hispània.

Horari

26 de maig

Camp de Mart

Lloc

Muralles. Entrada portal del Roser

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

-

Durada

30 min

Català / Castellà Català / Castellà

11 h / 19 h

Castellà

RECREACIÓ HISTÒRICA

ESPAI DE LA CULTURA CELTIBÈRICA Recreació de la cultura celtibèrica

Tierraquemada (Numància. Soria) En un espai reservat a aquest grup, hom podrà veure i consultar diferents temes relacionats amb la cultura celtibèrica.

Horari

26 de maig

Lloc

Muralles. Entrada portal del Roser

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

-

10 a 14.30 h / 17 a 20 h

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

63

NOU

RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

RICS I NO TAN RICS FA MÉS DE DOS MIL ANYS

VESTIS ET ORNAMENTA

Ibercalafell

Nemesis ARQ (Tarragona) Col·labora: Parc Central

Fa més de XX segles ja existien classes socials com avui en dia, quines diferències tenien? com vivien?

Amb aquesta representació, Ibercalafell vol mostrar al públic com podia ser el dia a dia de dues famílies oposades de la societat ibera; una aristòcrata i l’altra camperola.

Com avui en dia, el tipus de vestuari dels romans depenia de l’edat, el sexe i, per suposat, el nivell econòmic.

Hi havia altres condicionants: per exemple, un soldat havia de portar una túnica curta que li permetés llibertat de moviments, i una prostituta no podia vestir com una honorable matrona romana.

La moda a l’antiga Roma

La manera de vestir, sòbria i tradicional, dels itàlics, va quedar del tot trastocada a partir del segle II aC amb la conquesta d’Orient. El gust de les dames de l’aristocràcia per teles precioses, grans joies i perfums vinguts dels nous territoris van conformar una moda irresistible, no únicament en la roba o el pentinat.

L’arquitectura, l’art, la cuina…, si venien de Grècia, eren el màxim.

Horari

26 de maig

19 h

Català

27 de maig

12.30 h

Castellà

Horari

21 de maig 23 de maig

18.30 h 18.30 h

Català Català

Lloc

Camp de Mart

Lloc

Restes arqueològiques del Parc Central

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

45 min

Durada

45 min

NOU

XERRADA

TALLER

ENAMORA’T DE LES GEMMES DEL PASSAT

CISTA

Institut Gemmològic de Tarragona Col·laboració del Museu d’Art Modern de Tarragona. Diputació de Tarragona

Mónica Guilera i Carles Alcoy Assoc. de Cistellers i Cistelleres de Catalunya

Taller de cistelleria romana

Del grec gluptos (gravat), la glíptica és l’art de tallar pedres fines. Descobrirem per què als romans els fascinava aquest món, i els grans exemples d’aquest art en la cultura romana.

Fins fa pocs anys la cistelleria ha estat un element omnipresent. A Roma hi era pertot: els carros, les cases, els escuts dels legionaris, les cistelles (la cista mística).

En aquest taller de cistelleria romana podreu veure’n algunes mostres.

Horari

23 de maig 26 de maig 27 de maig

Horari

25 maig 19 h Català 26 maig 12.30 / 18.30 h Català 11 / 17 h Castellà 27 maig 11 h Català / 12.30 h Castellà

Lloc

Museu d’Art Modern. Sala d’actes

Lloc

Camp de Mart - Artífex

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

2€

Durada

45 min

Durada

45 min

18.30 h 18.30 h 11.30 h

Català Castellà Català

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

65

NOU

TALLER

TALLER INFANTIL

LUCERNAE

T’ANIMES A FER UN TEIXIT I UN MIRALL ROMÀ?

Taller SIGILLUM (Calahorra. La Rioja)

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Als romans els agradava l’oli d’oliva però no només pel gust, sinó perquè els il·luminava la vida. Sovint s’associa l’oli al consum alimentari, però a l’antiguitat el seu ús fonamental era il·luminar les cases. El sistema més utilitzat com a llum a les llars van ser les llànties de ceràmica. Són milers i milers els fragments i peces que apareixen en qualsevol excavació. Per aquesta raó constitueixen elements imprescindibles en la datació d’objectes arqueològics. En aquest taller podrem aprendre de la fabricació d’una lucerna romana i tindrem l’oportunitat de confeccionar-ne una de pròpia.

El taller consta de dues parts: la primera consisteix a realitzar un mirall romà a imitació dels romans emprant materials actuals. El teixit el faran els participants del taller amb llanes de colors segons la seva iniciativa, tot i que se’ls donaran models. Aprendran un llenguatge bàsic de l’ordim i la trama, així com la llançadora.

Segons l’edat i la destresa podran optar per fer-ne dos o bé un de sol.

Horari

25 maig 18 h Català 19.15 h Castellà 26 maig 10.15 / 12.45 / 16.15 / 18.45 h Castellà 11.30 / 17.30 h Català 27 maig 10.15 / 12.45 h Català / 11.30 h Castellà

Camp de Mart - Artífex

Lloc

Jardins Saavedra - Carpa

Accés

3 € Taller per a adults i infants majors de 10 anys

Accés

2 € De 6 a 12 anys

Durada

1h

Durada

1h

Horari

25 de maig 19 h 26 de maig 11 / 13 / 17 / 19 h 27 de maig 11 / 13h

Lloc

Castellà Castellà Castellà

NOU

TALLER INFANTIL

NOU

TALLER INFANTIL

FES I EMPORTAT UNA FÍBULA

PINTA COM ELS ROMANS, SOBRE FUSTA O PEDRA

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Què és una fíbula? Per a què servia o podia servir una fíbula? Són preguntes que trobaran la resposta al llarg del taller. Amb la manipulació dirigida, amb filferro i amb l’ajut d’unes tenalles de punta rodona elaboraran una fíbula.

Després d’una breu explicació sobre les tècniques pictòriques romanes, els infants reproduiran, amb pintures acríliques, models romans sobre tauletes de 10x15 cm o bé pedres. El treball resultant se’l podran emportar. A més d’aprendre tècniques pictòriques, desenvoluparan la seva imaginació i posaran en pràctica la seva destresa manual.

Horari

Horari

25 maig 26 maig 27 maig

18 h Català / 19.15 h Català 10.15 / 12.45 / 17.30 h Castellà 11.30 / 16.15 / 18.45 h Català 10.15 / 12.45 h Castellà 11.30 h Català

25 maig 26 maig 27 maig

18 h Català / 19.15 h Català 10.15 / 12.45 / 17.30 h Castellà 11.30 / 16.15 / 18.45 h Català 10.15 / 12.45 h Castellà 11.30 h Català

Lloc

Jardins Saavedra. Carpa

Lloc

Jardins Saavedra. Carpa

Accés

2 € De 8 a 12 anys

Accés

2 € De 8 a 12 anys

Durada

1h

Durada

1h

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

67

TALLER INFANTIL

NOU

TALLER INFANTIL

CONSTRUEIX BARQUETS PER NAVEGAR I DAUS PER JUGAR

LUDI ELS JOCS ROMANS

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Construiran un barquet amb l’ajut d’un bocí d’escorça al que dotaran de vela llatina. Aprendran què és la navegació de cabotatge, que és la vela llatina. Un segon apartat serà fer-se un dau amb pedra. Ambdós objectes se’ls podran emportar.

Taller per als més petits sobre jocs romans per jugar “desendollats”: xanques, fer córrer el cèrcol, jocs de daus, de tauler...

Horari

25 maig 26 maig 27 maig

Lloc Accés Durada

18 h Català / 19.15 h Català 10.15 / 12.45 / 17.30 h Castellà 11.30 / 16.15 / 18.45 h Català 10.15 / 12.45 h Castellà 11.30 h Català

El taller consta de dues parts: la primera consisteix a realitzar un mirall romà, a imitació dels romans, emprant materials actuals. El teixit el faran amb llanes de colors segons la seva iniciativa, tot i que se’ls donaran models. Aprendran un llenguatge bàsic de l’ordim i la trama, així com la llançadora. Segons l’edat i la destresa podran optar per fer els dos o bé un de sol.

Lloc Horari

Via Tarraconensis - Camp de Mart 20 de maig

11 a 14 h

Jardins Saavedra. Carpa 25 maig 17 a 20.30 h Català / Castellà 26 maig 11 a 14 h / 17 a 20.30 h Català / Castellà 27 maig 11 a 14 h Català / Castellà

Jardins Saavedra. Carpa 2 € De 6 a 12 anys 1h

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

CENTRES ESCOLARS

CENTRES ESCOLARS

JUGUEM COM JUGAVEN ELS NENS i LES NENES ROMANS

LES ESCOLES A TARRACO VIVA

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

JANO. Recreaciones históricas (Cantàbria)

Els nens romans ja jugaven al tres en ratlla, a bales, a daus... Un matí dedicat als escolars de Tarragona i d’altres localitats per introduir-los en la cultura clàssica a través de tallers i jocs romans, molts dels quals han perdurat en el temps.

Activitats de recreació adreçada als centres escolars.

Els alumnes podran aprendre aspectes de la vida quotidiana dels legionaris i dels gladiadors de l’antiga Roma.

Horari

17 de maig

Horari

22 de maig 23 de maig

Lloc

Camp de Mart

Lloc

Camp de Mart. Amfiteatre

Accés

Reservat a grups escolars Informació: Camp d’Aprenentatge Tarragona

Accés

Reservat a grups escolars

Durada

-

Matí

Matí Matí

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

69

NOU

TALLER CUINA

CUINA ROMANA PER FER A CASA Taller de cuina romana

Kuan Um. Gastronomia i història (L’Hospitalet-Barcelona) El món romà va ser especialment ric en sabors i olors, amb el desenvolupament d’una cuina rica, elaborada i proveïda tant d’ingredients propis com d’altres arribats de les terres més llunyanes. Per aquesta raó la cuina romana gaudia d’una complexitat i una originalitat que va trigar molt de temps a ser superada.

Horari

25 de maig 26 de maig 27 de maig

Lloc

Casa Canals. Sala Plana

Accés

5€

Durada

1h

19.30 h Català 11 h Català 13 h Castellà 11 h Castellà

TALLER CUINA

TALLER i TAST

SVAVITER OLENS?

AD CUCUMAS TABERNA VINARIA

Aromes i gustos culinaris al món romà

El món del vi a Roma

Kuan Um. Gastronomia i història (L’Hospitalet-Barcelona)

Benito Báguena (Saragossa)

La cuina és una deliciosa amalgama de colors, textures, sabors i olors. Aquesta activitat pretén oferir una immersió activa dins les aromes i els gustos romans mitjançant un joc d’identificació, l’elaboració d’una recepta i una petita degustació.

Un passeig per la cultura vinícola dels antics romans amb comentaris i tasts de vins romans recreats per investigadors del tema. El tastet de vi anirà acompanyat d’un petit tast de menjar romà.

Horari

26 de maig 27 de maig

Horari

25 de maig 20 h Castellà 26 de maig 12 / 13.30 / 18 / 20 h Castellà 27 de maig 12 / 13.30 h Castellà

Lloc

Casa Canals. Sala Plana

Lloc

Antic Ajuntament

Accés

5€

Accés

5€

Durada

1h

Durada

1h

17 h Castellà 19 h Català 13 h Català

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

71

NOU

PRESENTACIÓ LLIBRE

FOGONS DE TÀRRACO Receptes de cuina romana

NOU

PRESENTACIÓ LLIBRE

LA CUINA ROMANA PER DESCOBRIR I PRACTICAR

Coia Valls i X. R. Trigo Organitza: Cossetània Edicions Col·labora: Hotel Urbis

Josep M. Solias i Juana M. Huélamo - Kuan Um Organitza: Gremi de llibreters de Tarragona

Els novel·listes Coia Valls i X. R. Trigo han volgut oferirnos la seva visió de la cuina romana, i és una visió plena de curiositat, literària, però també pràctica, seriosa, lúdica, amb l’intent de trobar l’actualitat d’aquells plats, la manera d’adaptar-los.

La cuina del mon romà va anar evolucionant des de la senzillesa dels plats propis d’un poble de pastors i pagesos fins a la creació de la primera gastronomia sofisticada d’Occident. Després de la presentació del llibre s’oferirà una petita degustació als assistents

Horari

22 de maig

Horari

24 de maig

Lloc

Hotel Urbis (Pl Corsini, 10)

Lloc

Llibreria LA RAMBLA

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

Durada

1h

19.30 h Català

19 h

Català

TARRACO A TAULA PLATS DE RECREACIÓ ROMANA

ASSOCIACIÓ TARRACO A TAULA TARRAGONA DEGUSTA Cavallers, 6. Tel. 977 25 24 28

ENTRECOPES Cavallers, 12. Tel. 977 24 37 56

ELS ARCS Sitges, 13. Tel. 977 21 80 40

COCULA A (Hotel Urbis) Plaça Corsini. Tel. 977 24 01 16

LA CUCAFERA Plaça Santiago Russinyol, 5 Tel. 977 24 20 07

EL TERRAT Pons d’Icart, 19. Tel. 977 24 84 85

20 A LA RAMBLA Rambla Nova, 20. Tel. 977 23 57 11

HOTEL CIUTAT DE TARRAGONA Plaça Imperial Tàrraco, 5 Tel. 977 25 09 99

EL LLAGUT Natzaret, 10. Tel. 977 22 89 38

ALHAMBRA Estanislau Figueres, 51 Tel. 977 21 75 71

SADOLL Mercè, 1 - Talavera, 25 Tel. 977 24 44 04

QUIM I QUIMA Coques, 1. Tel. 977 25 21 21

EL PALAU DEL BARÓ Santa Anna, 3. Tel. 977 24 14 64

LES GRANOTES TERRASSA Parc de l’Amfiteatre, s/n Tel. 977 079 129

BARHAUS Sant Llorenç, 20-22. Tel. 977 24 47 70

PULVINAR Ferrers, 20. Tel. 977 23 56 31

AQ Les Coques, 7. Tel. 977 21 59 54

CAN BELLOT Major, 11. Tel. 977 24 95 57

RESTAURANTS ALTAFULLA VORAMAR CAL VITAL Pons d’Icart, s/n Tel 977 65 06 30 CLUB MARÍTIM Carrer dels pescadors, s/n Tel. 977 65 06 83 CAL SALVADOR Llebeig, 3. Tel. 678 41 52 30 FARISTOL Sant Martí, 5. Tel. 977 65 00 77

ORENETA Oreneta, 1. Tel. 977 65 23 60 LES BRUIXES La Placeta, 7-9. Tel. 977 65 00 70 YOLA Via Augusta, 50. Tel. 977 65 02 83 LA TORRETA Camí del Prat, 58-60 Tel. 977 65 01 56

Informació detallada dels menús de Tarraco a Taula

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

73

VI

T ÀRRACO UN A CI UTAT

RO MA N A CIUTAT I CAPITAL DE LA HISPÀNIA CITERIOR

ROMA DES DE TÀRRACO GE NT DE TÀRRAC O· L’URBANISME ELS DOS FÒRUMS · EPIGRAFIES LES NOVES RESTES ARQUEOLÒGIQUES L A RE C ONSTRUC C IÓ VIRTUAL...

MUNERA GLADIATORA. Lluites de gladiadors a l’Amfiteatre.

Tarragona. Grup de reconstrucció Instituto Ars Dimicandi (Itàlia).

XIV TARRACOVIVA · EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

EFFUGERE NON POTES NECESSITATES, POTES VINCERE NO POTS EVITAR L’ADVERSITAT, PERÒ LA POTS VÈNCER SÈNECA

“La provincia Citerior (…) fue no sólo la más grande, sino sobretodo una de las más prestigiosas provincias del Imperio romano (…) debido básicamente a la antigüedad de su formación. Como veremos en seguida, el paso por ella suponía un honor y un reconocimiento …/… la Citerior gozó siempre durante el imperio de una cierta excepcionalidad (…) si se hubieran aplicado los criterios generales con los que se organizaban las provincias imperiales, la Citerior tendría que haber sido gobernada por un expretor que asumiría conjuntamente el mando de la legión y de la provincia, como sucedía en Panonia, Numidia o Judea. Sin embargo, la Tarraconense nunca dejó de recibir gobernadores de altísimo nivel, antiguos ex cónsules que llevaban ya largos años de servicio al emperador. El perfil medio de un gobernador de la Citerior solía ser el de un senador de unos 50 o 65 años, que tras el consulado había desempeñado algunas curatelas en la ciudad de Roma y el gobierno de un par de provincias fronterizas, con importantes cuerpos legionarios (…) de tal manera que se trataba de gente experimentada y con dotes de mando, que contaban con la total confianza del emperador. ¿Qué les reportaba a estas personas una estancia de dos o tres años en Tárraco, en una provincia sin el valor estratégico de las que habían mandado recientemente?

Lo único que la Citerior podía proporcionarles es el colofón a una carrera prestigiosa, con el gobierno de una provincia antigua y bien considerada, en donde el mérito estaba más en el premio del emperador, que en asumir unas tareas más bien insignificantes (...) por ello probablemente la Citerior nunca fue dividida, pues se trataba de un premio al servicio leal al Estado y por ello había que conservarla unida.”

Francisco Javier Navarro Santana “El gobierno de la Tarraconense y la identidad provincial”, dins Roma generadora de identidades. Madrid, Casa de Velázquez, Universidad de Sevilla, 2011

L’any 2000 el conjunt romà de Tàrraco va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Un dels criteris valorats fou el fet que la província Citerior va servir de model per a la definició del sistema de govern de les províncies romanes. L’administració provincial romana és una extraordinària mostra del talent polític, d’adaptabilitat i de manca de rigidesa; dues característiques molt pròpies dels bons governants. Una lliçó que avui dia te plena vigència.

La Citerior fou una província singular. D’entrada sorprèn la seva mida, la més gran de tot l’Imperi. La lògica hagués aconsellat dividir-la en vàries parts, per la seva extensió i per les gras diferències entre els territoris que la formaven.

Uns territoris costaners molt romanitzats (amb Tàrraco i Cartago com a ciutats capdavanteres), un territori continental amb una gran quantitat de pobles i comunitats amb estatus jurídics molt diversos (la part de l’actual Meseta) i els territoris atlàntics, molt allunyats de la capital i amb una realitat prou diferenciada. Però la divisió no es produí (al menys en els primers segles de l’Imperi) i aquesta excepcionalitat va fer que la Citerior esdevingués una província de prestigi, on membres de l’aristocràcia romana acabaven les seves carreres polítiques (cursus honorum) i on aconseguien la màxima expressió institucions com la del flaminat (sacerdoci imperial).

L’administració provincial romana és una extraordinària mostra del talent polític: gran adaptabilitat i manca de rigidesa.

Una lliçó que avui dia té plena vigència.

Un cop a l’any Tàrraco es convertia en el centre de reunió de tota la província. L’elecció del flamen provincial constituïa el motiu per a una cerimònia excepcional; la reunió de centenars (potser milers) de persones que representaven els diferents convents (unitat administrativa en què es dividia la província), ciutats i comunitats de tota la Citerior. El flamen era triat en una reunió que se celebrava en el si del conjunt monumental de l’actual Part Alta de la ciutat. El seu colofó era una gran pompa (processó) que travessava l’àrea sacra, la gran plaça de representació i finalitzava al el circ. Durant uns deu dies, les persones més rellevants de la província (segurament els més rics i influents) es relacionaven entre ells (alguns negocis es tancarien així) i amb el poder central de Roma representat pel governador provincial (legatus augusti) i el seu officium (els seus ajudants). Evidentment, l’elecció del flamen provincial esdevenia una magnífica ocasió per fer-se veure, lluir l’estatus i signar acords econòmics i polítics.

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

77

NOU

GENT DE TÀRRACO I ROMA Com era la vida quotidiana fa dos mil anys? L’epigrafia ens permet fer una petita aproximació a aquesta a través de les dedicatòries votives, dels pedestals de les estàtues i sobretot dels epitafis funeraris. En d’altres, algunes fonts escrites ens han explicat com va ser la seva vida.

A través d’ells veurem com va ser la vida d’alguns personatges de vint segles: de Livia, la dona de l’emperador August, a un empresari de gladiadors (lanista), una prostituta, un llibert, un instructor militar (magister militum), un comerciant de vi o un professor de gramàtica... homes i dones que van viure a Roma o a Tàrraco.

RECREACIÓ HISTÒRICA

NOU

GENT DE TÀRRACO I ROMA

LIVIA DRUSILA Esposa de l’emperador. A l’ombra d’August

Assumpta Mercader (Barcelona) També anomenada Livia Drusa Augusta (57 aC - 29 dC) va ser la tercera esposa d’August. Era filla de Marc Livi Drus Caudià, mare de Tiberi (que va ser emperador) i de Drus (general), àvia de Germànic i Claudi (emperador), besàvia de Cal·lígula i Agripina la Menor i rebesàvia de Neró. Una dona que va sobreviure a quatre emperadors!

Horari

25 de maig 26 de maig

Lloc

Muralles. Entrada Portal del Roser. August

Accés Durada

2€ 20 min

21.30 h Català 23 h Castellà 21.30 h Castellà 23 h Català

RECREACIÓ HISTÒRICA

NOU

RECREACIÓ HISTÒRICA

NOU

GENT DE TÀRRACO I ROMA

GENT DE TÀRRACO I ROMA

PAULLIANUS, lanista circulator

LIDE

Un empresari de gladiadors a Tàrraco

Històries d’una prostituta

Ricardo Cagigal. JANO Recreaciones históricas (Cantàbria)

Thaleia. Grup de recreació històrica (Tarragona)

Els empresaris d’espectacles com els de l’amfiteatre exercien un ofici infamant: no eren ben vistos socialment ni podien exercir cap tipus de magistratura. Però feien negoci. I quin negoci! Veurem què ens explica aquest “empresari ambulant d’espectacles de gladiadors” originari segurament de la Bètica. Tàrraco era un bon negoci?

Sum tua aere (CIL IV 5372). Amb aquesta frase escrita a les façanes de la ciutat es dóna a conèixer Lide, jove meretriu, també anomenada ambulata perquè busca els seus clients pels carrer de les ciutats i exerceix la seva professió en qualsevol racó. Nascuda al si d’una família pobra, per sobreviure només li queda l’opció de vendre el seu cos “per dos asos”.

Horari

26 de maig 27 de maig

Lloc

Amfiteatre

Accés Durada

2€ 20 min

Horari

19 de maig 25 de maig 26 de maig

Lloc

Circ romà (Entrada Rambla Vella)

12 / 13 / 19.30 / 20.30 h Castellà 12 / 13 h Castellà

Accés Durada

2€

20 h Català 20 h Castellà 19 h Castellà 20 h Català

MAJORS DE 18 ANYS

20 min

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

79

RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

GENT DE TÀRRACO I ROMA

NOU

GENT DE TÀRRACO I ROMA

NOU

FABIO DEMETRIO

FLAVIUS ASTIRIUS

Professor de gramàtica

Poderós personatge i general de l’exèrcit romà

Carles Alcoy - CATEROI (Barcelona)

Legio I Germànica (Tarragona)

Els alumnes són difícils? La competència dels mestres grecs és dura. Qui ha dit que exercir de mestre és fàcil?

Va arribar a Tàrraco per derrotar els bàrbars i va instal·lar-se a la ciutat. Posteriorment va ser l’encarregat de defensar la província romana de la tarraconense dels atacs dels “bagudes”, veritables exèrcits de bandolers, formats per gent de molt diversos orígens.

Horari

19 de maig 26 de maig 27 de maig

Horari

26 de maig 27 de maig

Lloc

Muralles. Terrassa Minerva

Lloc

Aqüeducte. Pont del Diable

Accés

2€

Accés

2€

Durada

20 min

Durada

20 min

11 h Castellà 20 h Català 11 h Català 19 / 20 h Castellà 11 h Català

11.30 h Castellà 18 h Català 11.30 h Català

ITINERARI

RECREACIÓ HISTÒRICA

GENT DE TÀRRACO I ROMA

NOU

CAIUS BAEBIUS

LES VEUS DE LES PEDRES Pinzellades d’una Tàrraco molt viva

Sevir augustal. Un nou ric

Alex Manriquez - Aula Teatre URV (Tarragona) De ser un esclau, a llibert i sacerdot de culte imperial.

En una societat classista com la romana, que un exesclau dediqui una estàtua pública a la seva esposa ens indica un cert grau de permeabilitat social. Veurem què ens explica el tal Caius, per cert, segurament originari de Sagunt, prop de València.

Diana Gorostidi (Investigadora de l’ICAC) Una passejada per la Part Alta a la recerca dels antics habitants de Tàrraco, immortalitzats en les inscripcions llatines que encara es troben dispersades pels seus carrers. L’activitat constarà d’una primera i breu introducció als conceptes bàsics de l’epigrafia llatina. Després anirem a fer un recorregut a peu pels carrers per trobar les inscripcions, llegir-les i copsar una Tàrraco més propera i més viva a partir d’aquest importantíssim element del patrimoni arqueològic tarragoní.

Horari

23 de maig 24 de maig

Fòrum Provincial - Pretori. Sala Tecleta

Lloc

Itinerari. Inici Casa Canals. Sala Plana

Accés

2€

Accés

2€

Durada

20 min

Durada

1 h 15 min

Horari

19 maig 26 maig 27 maig

Lloc

11 / 17 h Català 11 h Castellà 11 h Castellà

12 h Castellà 12 h Català

19 h 19 h

Català Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

81

ITINERARI

VISITA COMENTADA

L’AQÜEDUCTE ROMÀ DE TÀRRACO

NOU

PASSEJADA ARQUITECTÒNICA PER TÀRRACO

NOU

El pont del Diable

Joan Menchon, arqueòleg municipal.

Autor del projecte de restauració de l’aqüeducte Després de la recent restauració de l’aqüeducte romà de Tarragona, podrem fer una visita comentada a aquest espai declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Horari

19 de maig

Lloc

Josep M. Macias (ICAC) - Associació de Professorat de Llengües Clàssiques de Catalunya (APLEC) Activitat adreçada a alumnat de llatí i grec de 4t d’ESO i batxillerat. Es realitzarà una sessió introductòria a l’ICAC a càrrec de Josep M. Macias, i després, una passejada pràctica per la Part Alta de Tarragona i, en especial, per la plaça del Fòrum i l’exterior de la Torre del Pretori. L’activitat anirà acompanyada d’exercicis pràctics que ajudaran els alumnes a aprendre a llegir i comprendre l’arquitectura romana que conviu quotidianament amb la Tarragona actual.

Horari

18 de maig 25 de maig

Aqüeducte. Pont del Diable

Lloc

Sala d’actes de l’ICAC

Accés

2€

Accés

Durada

1h

Activitat adreçada als centres d’ensenyament secundari i batxillerat de Catalunya Inscripcions APLEC: correu.aplec@gmail.com

11 h Castellà 12.30 h Català

11 a 13 h 11 a 13 h

ITINERARI PER INFANTS

VISITA COMENTADA

PASSEJANT PER TÀRRACO

TRES TERRASSES UN MONUMENT

Espais de patrimoni mundial

El Fòrum Provincial de Tàrraco

AURIGA, Serveis Culturals (Tarragona)

Miquel Blay (Tarragona)

Seguint les passes d’en Lucius coneixerem com era la ciutat de Tàrraco a la seva època: com estava construïda la muralla, quins eren els seus déus preferits, què feia al Fòrum, si preferia els espectacles del circ o de l’amfiteatre...

En el darrer terç del segle I dC a la ciutat de Tàrraco s’edifica el conjunt monumental més imponent construït mai a la ciutat fins als nostres dies. Encaixat entre les muralles i salvant el desnivell del terreny, la colonia Iulia Urbs Triumphalis Tàrraco construirà una de les places més grans del món romà, un recinte de culte imperial i un circ. Durant segles, i des d’aquest espai, s’administrarà la província Hispània Citerior o Tarraconensis (que abastava més de la meitat de la península ibèrica). Marbres d’importació de les pedreres imperials de Carrara, columnes, capitells, els millors materials per a un conjunt monumental que volia representar l’orgull i la integració plena de la ciutat a l’Imperi de Roma.

Horari

19 de maig 26 de maig 27 de maig

Horari

19 de maig 26 de maig

Lloc

Plaça del Pallol. Porta Antiga Audiència

Lloc

Itinerari. Inici: Pla de la Seu

Accés

2€

Durada

1h

Accés Durada

11.30 h 11.30 h 11.30 h

2 €. A partir de 6 anys 2h

Català Castellà Català

22 h 22 h

Català Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

83

VISITA COMENTADA

VISITA COMENTADA

TÀRRACO, LA CIUTAT ROMANA

AMPHITHEATRUM REFECIT

Xerrada a la maqueta de Tàrraco

Epigrafia a l’arena dels gladiadors

Miquel Blay (Tarragona)

Diana Gorostidi (investigadora de l’ICAC)

Aprofitant la maqueta de Tàrraco, ens podrem fer una idea de l’urbanisme i les principals característiques de l’antiga ciutat de Tàrraco: fortificacions, conduccions d’aigua, carrers, edificis públics i places de l’antiga ciutat romana.

Els amfiteatres eren espais d’espectacle, però també el lloc on el poder polític feia acte de presència. La gran inscripció monumental de Tàrraco, la més llarga de l’Imperi romà fins ara descoberta, ens ho mostra.

La plebs, però, també feia acte de presència amb inscripcions més prosaiques, però tanmateix molt reals. Farem un viatge a la vida quotidiana d’una ciutat romana a traves de les inscripcions relacionades amb aquesta mena d’espectacles.

Horari

19 de maig 26 de maig

Horari

19 de maig 26 de maig 27 de maig

Lloc

Antiga Audiència - Maqueta

Lloc

Amfiteatre romà

Accés

2€

Accés

2€

Durada

1h

Durada

45 min

12 h 12 h

Català Castellà

NOU

12.30 h 12.30 h 12.30 h

Català Castellà Català

EXPOSICIÓ / CONFERÈNCIA

NOU

XERRADA

NOU

TÀRRACO. L’URBANISME D’UNA CIUTAT ROMANA

ELS FÒRUMS I L’URBANISME A TÀRRACO

Ricardo Mar - Joaquín Ruiz de Arbulo Alejandro Beltran Col·laboració: Hugo Prades (il·lustracions)

Joaquín Ruíz de Arbulo.

Catedràtic d’Arqueologia de la URV i investigador de l’ICAC

Tota la informació arqueològica de les darreres dècades en una proposta gràfica que ens permetrà imaginar-nos com era l’antiga Tàrraco. Els principals monuments de Tàrraco recreats seguint les investigacions arqueològiques.

La colònia Tàrraco gaudia d’un espai públic per al poder local: el Fòrum de la Colònia. Però Tàrraco era també capital d’una província i com a tal tenia també un altre fòrum; el Fòrum Provincial. Poques ciutats podien dir el mateix, així que ens endinsarem en la realitat d’una ciutat molt especial.

L’exposició s’inaugurarà amb una conferència dels autors: Joaquín Ruíz de Arbulo. Catedràtic d’Arqueologia de la URV i investigador de l’ICAC. Ricardo Mar. Arquitecte i professor d’Arqueologia de la URV. Horari

17 de maig

Lloc

Inauguració Conferència 19 h Català

Horari

25 de maig 26 de maig

Fòrum Provincial - Pretori. Sala Sarcòfag

Lloc

Fòrum Provincial - Pretori. Sala Sarcòfag

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Exposició: 17 maig - 2 setembre 2012

Durada

1h

22 h Català 22 h Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

85

NOU

NOU

XERRADA

XERRADA

TÀRRACO HAERETICORUM CIVITAS

URBANISME I ARQUEOLOGIA DE TÀRRACO

L’acusació d’heretgia colpeix Tarragona a inicis del s. V segons l’epístola 11* de Consenci

Meritxell Pérez Martínez. Dra. Història Medieval URV (Tarragona)

Lluís Balart. Director del Museu d’Història de Tarragona

L’Epístola 11* de Consenci, escrita pels volts de l’any 420, és un document d’un valor extraordinari per aprofundir en el coneixement històric de la silenciosa ciutat de Tàrraco pocs anys abans de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident. Consenci relata, amb tot luxe de detalls i amb una gran teatralitat, les peripècies del monjo Frontó, encarregat d’escometre un a un els membres de l’alta societat tarraconense sospitosos d’heretgia, gràcies al recorregut secret seguit per uns còdexs màgics que contenien els fonaments de l’heretgia priscil·lianista. Sobre aquesta qüestió se celebrà un judici eclesiàstic a Tarragona que fou d’allò més tempestuós.

Les darreres intervencions en els recintes monumentals de Tarragona efectuades pel Museu d’Història de la ciutat, explicades pel seu director.

Horari

23 de maig

Horari

27 de maig

Lloc

Casa Canals. Sala Plana

Lloc

Volta del Pallol

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

45 min

Durada

45 min

20 h

Català

12.30 h

Català

NOU

NOU

EXPOSICIÓ

VISITA COMENTADA

GENT DE TARRACO VIVA

TÀRRACO. LES ÚLTIMES TROBALLES

Aquarel·les

Les restes arqueològiques del c/ del Vapor

Sánchez Maza (Tarragona)

Imma Teixell. Arqueòloga Municipal

Els quadres d’aquesta exposició són retrats d’alguns dels components de grups de Tarragona que participen al festival Tarraco Viva, els quals han estat copsats en algun moment de la seva activitat durant el festival pel pinzell d’aquest autor que, amb aquestes aquarel·les, pretén reconèixer el treball i l’esforç desinteressat d’aquests afeccionats a la història i a l’arqueologia i a la seva activa divulgació.

La urbanització de l’espai per tal de concretar uns jardins arqueològics ha possibilitat la documentació d’un tram de la façana marítima d’època romana. En aquesta zona s’alçava una font monumental inserida dins d’un entramat urbanístic al servei de les tasques portuàries, però també formant part de la imatge monumental de la ciutat

Horari

Inauguració

Horari

18 de maig

Lloc

Antic Ajuntament Lloc

Carrer del Vapor. Escales mecàniques

Accés

Gratuït. No es podran visitar els recintes mentre s’estiguin fent activitats del festival.

Accés

2€

Del 17 al 27 de maig 2012

Durada

40 min

Durada

17 de maig

18 h

18 h Català

19 h Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

87

Aquesta imatge de Tàrraco vista des del mar i les de les pàgines següents, són il·lustracions d’Hugo Prades realitzades amb el màxim rigor històric a partir dels darrers coneixements arqueològics. Prenen com a font els treballs dels professors de la URV Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar, i ells mateixos les han supervisat. Són les primeres il·lustracions d’un conjunt que estan sent realitzades dins el projecte Tarraco, urbs et ager, que a hores d’ara està sent desenvolupat, impulsat pel Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana. Hem volgut aprofitar el festival Tarraco Viva per començar a compartir amb vosaltres els primers fruits del projecte.

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

89

La L a i l·l lu ust strra ac ciió m mo o ost s trra st a la g grran a n p la l a ça a de ell F òr òrum um pro o vvii nc nc ia ial i la a p om omp pa a pe err l ’e ele ec cc c ió ió del el no ou u fla a me me n ress ressss egu re eg ui eg uin ntt el qu qu e ar ara éss e l ca é ca rr rrer rrer er M aj ajo orr. U Un n c op op a l ’a a ny ny, el els p pe e rs rso on n attg ge e s mé mé s impo imp im po o rt rta an nts n tss de la a prro o ví v ínc nc ia ia e s rre eu un n ie ie n a Tà Tàrrrrac Tàrr ra ac co pr proc oced oced e den den en ts ts de c iu de iuta tattss com om Sa arrag rag ag os osssa ossa a o Lu ug g go o pe e r es e sco esco ollll irr e l sa sace ac ce e rdot erd rrd do ott del el cu ullte l tte e im mp p er erial ia l (f ia ( fla am me e n) n) . La La pro ro ce ce ssssó cess só s’ s’in inic n ic c iia ava v a a l a pl pl aç aça de d e l Te emp mple le (on on e sstttà à ssii tu tua ad d a la la Ca att ed e d ra ra l ) i tr trav aves ve ess sa sa va va l a gr gr an an plaça la aça a d el el F òr òr um um pro ro vi vinc in nc c ia cia al e en n dir irec irec cc ciió al al Cirrc ((ll’a act ct ua ual pll a p aç ç ça a de e la Fo Fo nt nt). ). L es es e sc sca all e ess d el el fo on n s, s, que e do on na avv en en ac cc c és és a l 4t 4t recin ec c iin n tte e sag agra ra t, t, en nc ca arra lle es p es po o de de u vve eu eur urre en n u na na bo ottig ga d’’es d e spo espo porrtts de del fifin na a l de al de l ca ca rrrrrer er Ma er ajjo jor o r. La L a pla aça ç a e ra ra ple e na a d ’e ’e st stàt àt ue u s qu que re re p prresen es en es en ta ta ve v en lle es fa fam míí lilies es i ellss p er erso so natg so na tg na g es es m és és pode po od de ero rosos so os d de e l ’è èp po oc ca a a Tà àrrrra raco ra ac co o.

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

91

La a vilil·l l·l·la ad de elss Mun untss d’A A lt l taf ltaf afu ull la a, al a l s eg e le e II dC dC , va a pe errttà à ny nye err a l g go ovve e ern r nad rn nador ad a do orr de T Tà àrr r aco ac co Ga G i Av Av iitt i a la sse eva a do on n a Faus Fa au ussttii na na.

Era un Er una vi v l·l·lla a l uxx os osa a,, a m mb b ter e me es p prròp ò p ie e s, s, i mo oll t be b en en co comu mu ni mu nic ca ad da a a,, all c os ostat osta ta at d de e la Vi V i a Au Au gu gust s a. a. E n aq qu ue esta stt a vi v il·ll··la a es va tro va roba oba bar u un n bu uss t d’ d ’ An Antí t íno tí no o us us,, l’am l’l ’am a man a nt de an de l’e e mp pe errad do orr A drià drià dr à, e ell qua a l mo mo lt lt pro ro ba bab bll em men ent s’ s’h hii va a alllo llotj lo o tjja arr d ur urant uran an t la an a s evva esta es tada da a Tàrrra raco co l’a any ny 122-1 22 2 2 -1 1 23 2 3 d C. C. Mol ot p prrob o bab able b le leme em me ent nt les es vilil·l·less rom ma an ness p o od die ien te e ni nir ca ca rà carà à ct cte cter err re ess id den nci cia cial all , p pe e rò ò fo o-na ame ment ntal nt alme al ment ntt ere n en un un itt a unit att s d’ d exxpl p lot l ot ot ac a c ió ó a gr g ràr gràr à ria a.

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

93

VII

LA HISTÒRIA EN IMATGES DIVULGACIÓ HISTÒRICA AUDIOVISUAL

TARRACO VIVA I ELS DOCUMENTALS CICLES DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS · RECONSTRUCCIONS VIRTUALS PROJECCIONS EN 3D · FESTIVALS ESPECIALITZATS. ..

PRAESIDIVM, TEMPLVM ET ECCLESIA . Intervencions a rq u e o l ò g i q u e s a l a C a t e d r a l d e Ta r r a g o n a . Ta r r a c o Vi v a .

V Cicle de documentals arqueològics de Tarragona (ICAC).

XIV TARRACOVIVA · EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

FESTIVAL CONVIDAT

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA ARQUEOLÒGIC DEL BIDASOA - FICAB El FICAB és el festival de cinema arqueològic de referència de l’Estat i enguany arribarà a la XIIa edició. Va néixer l’any 2001 com una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Irun (Guipúscoa) i el Centre d’Estudis i Investigacions Historicoarqueològiques ARKEOLAN. Entre els seus objectius hi havia la difusió del projecte de creació del Museu Romà Oiasso, institució a la qual ha quedat lligat des de la seva inauguració el juliol de 2006.

El Festival vol donar a conèixer al públic en general el treballs dels arqueòlegs, i des de l’any 2004 té caràcter competitiu.

Forma part de FEDARCINE, la Federació Europea de Festivals de Cinema Arqueològic i de Patrimoni.

PRESENTACIÓ / PROJECCIÓ

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA ARQUEOLÒGIC DEL BIDASOA - FICAB Mertxe Urteaga. Directora del FICAB Magí Seritjol. Director del festival Tarraco Viva Gemma Fortea. ICAC Col·labora: Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya i el Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa.

Presentació especial d’aquest prestigiós festival internacional de cinema arqueològic com a festival convidat de la XIV edició de Tarraco Viva.

A continuació és projectarà el documental Saquejadors del déus, d’Adolfo Conti

Horari

25 de maig

Lloc

Antiga Audiència. Auditori

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

57 min

20.30 h Presentació 21 h Projecció

DOCUMENTAL ARQUEOLÒGIC

NOU

DOCUMENTAL ARQUEOLÒGIC

SAQUEJADORS DELS DÉUS

ELS ENIGMES DE L’ESFINX

Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa - FICAB (País Basc)

Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa - FICAB (País Basc)

Direcció: Adolfo Conti Producció: Doc Art s.r.l. Itàlia. 2010

Direcció: Gary Glassman, Christine Legoff.

Producció: ARTE France, Telfrance, Providence Pictures. França. 2010

El tràfic d’antiguitats robades és un dels problemes més greus amb què s’enfronta la protecció del patrimoni arqueològic. Què s’amaga darrere d’aquest mercat? Lamentablement molts museus juguen un paper indirecte en el tràfic il·legal d’antiguitats, tal com exposa aquesta pel·lícula, estructurada com una història detectivesca.

S’ha resolt en dos nivells narratius: d’una banda, un judici contra un conservador de museus, i per l’altra, la recerca d’una corona macedònica robada.

L’esfinx de Gizeh, que representa al faraó Kefren, és un dels monuments més emblemàtics de l’antic Egipte. Però encara són moltes les preguntes sense respondre: Qui va construir aquest colossal lleó amb cap d’home? Com? Per què? Dos egiptòlegs reconeguts, Zahi Hawass i Mark Lehner, intentaran resoldre l’enigma.

Horari

21 de maig 25 de maig

Horari

23 de maig 24 de maig

Lloc

Antiga Audiència. Auditori

Lloc

Antiga Audiència. Auditori

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

57 min

Durada

1h

19 h 19 h

V.O. Subtitulada castellà V.O. Subtitulada castellà

20 h Francès. Subtitulat castellà 19.50 h Francès. Subtitulat castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

97

DOCUMENTAL ARQUEOLÒGIC

DOCUMENTAL ARQUEOLÒGIC

NERÓ I LA DOMUS AUREA

GERGÒVIA ARQUEOLOGIA D’UNA BATALLA

Direcció: Stacey Mannari, Alessandro Furlan, Pietro Galifi, Stefano Moretti Producció: Altair4 Multimedia srl Itàlia 2011

Direcció: David Geoffroy Producció: Court-Jus Production França. 2010

Neró és un dels emperadors romans més controvertits.

Considerat habitualment un boig i un irresponsable al que, fins i tot, se li atribueix l’incendi que assolà Roma l’any 64 dC, recents investigacions estan ressaltant aspectes positius del seu mandat. El documental s’encarrega de mostrar el seu paper en la promoció de grans projectes constructius que van contribuir a la recuperació i engrandiment de la capital de l’Imperi. .

Any 52 aC: les legions romanes de Juli Cèsar s’enfronten a una coalició de pobles per obtenir el control de les Gàl·lies. Els gals, comandats per Vercingetorix, aconsegueixen, per una vegada, imposar-se a l’exèrcit romà a la famosa batalla de Gergoia. La localització de l’emplaçament, que despertà gran interès entre els intel·lectuals francesos del s. XIX, segueix sent, encara avui, tema de debat entre arqueòlegs i historiadors.

Horari

21 de maig 24 de maig

Horari

22 de maig

Lloc

Antiga Audiència. Auditori

Lloc

Antiga Audiència. Auditori

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

11 min

Durada

80 min

20 h 19 h

V.O. Subtitulada castellà V.O. Subtitulada castellà

19 h

V.O. Subtitulada castellà

DOCUMENTAL ARQUEOLÒGIC

NOU

DOCUMENTAL ARQUEOLÒGIC

NOU

L’ART BREU EL CIRURGIÀ D’ARIMINUM

L’IMPERI ROMÀ LEGIONARIS DE ROMA

Direcció: Adolfo Conti Producció: Doc Art Srl Itàlia. 2007

Direcció: Serge Tignères Producció: Gedeon Programmes França. 2004

L’any 1989 van sortir a la llum les habitacions d’una residència romana, una domus, al centre de Rimini (Itàlia). Aparentment era un descobriment com un altre qualsevol... però els arqueòlegs van trobar 150 instruments quirúrgics, la troballa d’equipament mèdic romà més important fins a avui. Utilitzant com a punt de partida aquest descobriment, la pel·lícula intenta dibuixar la figura d’un cirurgià de l’antiguitat i el seu treball.

Des de les ribes del Tigris als confins de Bretanya, del Danubi al Sàhara, l’Imperi romà semblava dominar el món per sempre. Colós, amb peus d’argila, la seva brusca caiguda, va deixar escampats testimonis de la seva pesada grandesa. Aquest documental, el primer d’una trilogia, intenta donar a conèixer les possibles raons d’aquest col·lapse basant-se en els indicis deixats pels romans. Les legions van ser un element clau per al creixement, manteniment i grandesa de Roma. Les famoses legions van assegurar, dins la seva diversitat, la unitat de territoris ocupats, però no només van ser un element de conquesta, sinó també de civilització, d’urbanisme i de promoció social.

Horari

21 de maig 24 de maig

Horari

23 de maig

Lloc

Antiga Audiència. Auditori

Lloc

Antiga Audiència. Auditori

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

35 min

Durada

52 min

20.15 h 19.15 h

V.O. Subtitulada castellà V.O. Subtitulada castellà

19 h

V.O. Subtitulada castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

99

V CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS de Catalunya (ICAC)

Un any més, la col·laboració de l’ICAC amb el Festival de Cinema Arqueològic del Bidasoa permet oferir al públic de Tarraco Viva una interessant selecció de documentals de tema arqueològic que han participat en les diverses edicions d’aquest prestigiós festival basc. A més, es projectarà també el documental PRAESIDIVM, TEMPLVM ET ECCLESIA centrat en les intervencions arqueològiques recentment dutes a terme a la catedral de Tarragona.

Lloc

Sala d’actes de l’ICAC

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Horari

23 de maig 17.00 h 17.15 h 18.10 h 18.20 h 18.50 h

Presentació del cicle de documentals El poblat ibèric de Can Oliver- 51’ Pausa Neró i la domus aurea- 30’ Els misteris d’Alexandria- 76’

24 de maig 17.00 h 18.00 h 18.10 h 18.20 h

Arles, el tresor engolit- 52’ Pausa Un viatge als secrets de la momificació- 7’ Els enigmes de l’esfinx- 59’

25 de maig

Organitza: Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC) Col·labora: Festival de Cinema Arqueològic del Bidasoa i el Museu Romà d’Oiasso (Irun)

17.00 h Bilbilis, quaranta anys d’investigacions- 25’ 17.25 h Praesidivm, templvm et ecclesia: les intervencions arqueològiques a la catedral de Tarragona- 10’ 17.35 h Arqueologia virtual- 5’ 17.40 h El teatre romà de Carthago Nova- 12’ 17.50 h Pausa 18.00 h Saquejadors dels déus- 57’

EL POBLAT IBÈRIC DE CAN OLIVER

ELS MISTERIS D’ALEXANDRIA

Direcció i Producció: Diego Bravo Espanya. 2011 Durada: 51 min / Idioma: Català

Realitzador: Thierry Ragobert Producció: Gédéon Programmes França. 2002 Durada: 76 min / Idioma: Francès. Subtitulat en castellà

El 1919 es van descobrir les primeres restes del poblat ibèric de Can Oliver (Barcelona). Des d’aleshores s’han fet nombroses campanyes d’excavació, deixant al descobert una sèrie de testimonis rellevants. A partir d’aquests, i gràcies a la tecnologia digital, s’han reconstruït en imatges les escenes quotidianes que es van viure en aquest assentament. Alhora, se segueix un fil conductor sobre aspectes metodològics que serveix per explicar, en un discurs clar i didàctic, les característiques del poblat.

Avui, els arqueòlegs segueixen excavant el cor d’un dels més colossals centres urbans de l’antiguitat. La ubicació del Cesario, que ordenà construir Cleopatra en honor a Marc Antoni o les luxoses vil·les que s’estenien per la via Canòpica, són alguns dels projectes d’investigació que es desenvolupen avui a Alexandria, on cada rei va voler construir sempre més, més bell i més majestuós. Pot una ciutat, que va dissenyar Alexandre Magne i va veure morir Cleopatra, deixar de ser grandiosa? Aquest documental ens trasllada 2.000 anys enrere per intentar donar resposta a aquestes qüestions.

NERÓ I LA DOMUS AUREA

ARLES, EL TRESOR ENGOLIT

Direcció: Stacey Mannari, Alessandro Furlan, Pietro Galifi, Stefano Moretti Producció: Altair4 Multimedia srl Itàlia 2011 Durada: 11 min / Idioma: Italià. Subtitulat en castellà

Direcció: Saléha Gherdane Producció: Eclectic Production.

França. 2009 Durada: 52 min / Idioma: Francès. Subtitulat en castellà

Neró és un dels emperadors romans més controvertits.

Considerat habitualment un boig i un irresponsable a qui, fins i tot se l’atribueix l’incendi que assolà Roma l’any 64 dC, recents investigacions estan ressaltant aspectes positius del seu mandat. El documental s’encarrega de mostrar el seu paper en la promoció de grans projectes constructius que van contribuir a la recuperació i engrandiment de la capital de l’Imperi.

Recentment, un equip d’arqueòlegs ha realitzat un espectacular descobriment al riu Roine vora la porta d’entrada a l’antiga Arelate romana, l’actual Arles. Ha sortit a la llum un conjunt de magnífiques escultures de bronze i marbre que havien estat amagades sota l’aigua durant més de 2.000 anys. Entre aquestes peces recuperades destaca una: un retrat de Juli Cèsar, fundador de la ciutat el 45 aC, que podria tractar-se de l’únic retrat que es coneix dels realitzats en vida de l’emperador.

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

101

UN VIATGE ALS SECRETS DE LA MOMIFICACIÓ

ARQUEOLOGIA VIRTUAL

Direcció: María Luz Mangado Producció: Universidad de Navarra Espanya. 2010 Durada: 7 min / Idioma: castellà

Direcció: María Pilar Rivero Producció: Universidad de Zaragoza, FECYT. Espanya. 2009 Durada: 5 min / Idioma: castellà

La momificació d’animals, considerats divinitats a l’antic Egipte, va suposar noves pràctiques d’embalsamament que han estat descobertes avui dia per un equip d’investigadors de la Universidad de Navarra, mitjançant l’aplicació de les tecnologies més avançades.

Les reconstruccions virtuals d’aquests arqueòlegs ens ajuden a entendre com eren les ciutats en el passat. Però, com es realitza aquest treball ¿Es disposa de dades suficients per mostrar una imatge precisa i concreta de les ruïnes, en el seu aspecte original? Entre 207 i 209 els grups de recerca Urbs i GIGA han treballant conjuntament en la creació de reconstruccions virtuals d’edificis com el teatre romà de Bilbilis.

ELS ENIGMES DE LA ESFINX

EL TEATRE ROMÀ DE CARTHAGO NOVA

Direcció: Gary Glassman, Christine Legoff.

Producció: ARTE France, Telfrance, Providence Pictures França. 2010 Durada: 59 min / Idioma: francès. Subtitulat en castellà

Direcció: José Luis Gómez Merino Producció: Balawat Espanya. 2007 Durada: 12 min / Idioma: castellà

L’esfinx de Gizeh, que representa el faraó Kefren, és un dels monuments més emblemàtics de l’antic Egipte. Però encara són moltes les preguntes sense respondre: Qui va construir aquest colossal lleó amb cap d’home? Com? Per què? Dos egiptòlegs reconeguts Zahi Hawass i Mark Lehner, intentaran resoldre l’enigma.

Aquest documental presenta un acurat treball que s’ha realitzat a Cartagena per tal de posar en valor l’edifici del teatre romà que, mitjançant reconstruccions en 3D, representa la seva història i l’activitat teatral romana en general.

BILBILIS, QUARANTA ANYS D’INVESTIGACIONS

PRAESIDIVM, TEMPLVM ET ECCLESIA

Direcció: Ignacio Bernal Producció: Grupo de Investigación Urbs (Universidad de Zaragoza), IMGENIO Espanya. 2010 Durada: 25 min / Idioma: castellà

Direcció: Josep Maria Macias, Andreu Muñoz, Imma Teixell.

Producció: Associació Cultural St. Fructuós, Ajuntament de Tarragona, Cabildo de la Catedral de Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Museu Bíblic Tarraconense.

Espanya. 2011 Durada: 10 min / Idioma: català

Fa 40 anys, un grup d’investigadors va començar a excavar a la vall del riu Jalón una ciutat romana de 2.000 anys d’antiguitat. El lloc semblava haver estat abandonat. Però, com va ser possible que els habitants d’aquella ciutat, tan important que fins i tot encunyava la seva pròpia moneda, l’abandonessin? Què va succeir realment? Aquesta és la seva historia.

SAQUEJADORS DELS DÉUS

Recentment s’ha realitzat prospeccions i sondejos arqueològics a l’interior de la catedral de Tarragona, a la part més alta dels casc històric. L’objectiu d’aquests treballs era localitzar les restes d’un gran temple romà dedicat al culte imperial. L’acròpoli de Tarragona va se ocupada des del s III aC pels romans, que instal·laren un campament militar per a dirigir les operacions contra els cartaginesos, en la marc de la II Guerra Púnica. A partir del segle I dC, la zona va ser transformada en area sagrada per allotjar un edifici monumental dedicat a l’emperador August. Aquest recinte sagrat perdurà en ús fins el s.V, moment en que s’inicià el seu desmantellament.

Direcció: Adolfo Conti Producció: Doc Art s.r.l.

Itàlia. 2010 Durada: 57 min / Idioma: Italià. Subtitulat en castellà El tràfic d’antiguitats robades és un dels problemes més greus amb què s’enfronta la protecció del patrimoni arqueològic. Què s’amaga darrera d’aquest mercat? Lamentablement molts museus juguen un paper indirecte en el tràfic il·legal d’antiguitats, tal com exposa aquesta pel·lícula, estructurada com una historia detectivesca. S’ha resolt en dos nivells narratius: d’una banda un judici contra un conservador de museus i per l’altra la recerca d’una corona macedònica robada.

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

103

AUDIOVISUALS I CINEMA SOBRE EL MÓN ROMÀ

AUDIOVISUAL

NOU

DE ROMA A Germània Legionaris de Roma al limes de Germània

Tarraco Viva ofereix un seguit d’audiovisuals, presentacions i conferències relacionades amb la divulgació històrica audiovisual, fruit de la col·laboració amb museus nacionals i internacionals i amb experts del món del cinema sobre Roma.

Aquesta oferta s’afegeix a la programada amb motiu de comptar amb el Festival de Cinema Arqueològic del Bidasoa com a convidat especial i se suma també al tradicional cicle de documentals arqueològics organitzats per l’ICAC.

LWL-RÖMERMUSEUM Haltern am See, Weseler Straße 100 (Alemanya) Un impactant audiovisual del Museu de Haltern am See (Alemanya) que mostra les dures condicions de vida dels legionaris romans en un entorn radicalment diferent al de la conca mediterrània. La pel·lícula acompanya una gavarra i una nau patrullera en el seu viatge riu amunt pel Rin, camí del campament romà del riu Lupia. El viatge es desenvolupa passant pels campaments de tropes de Holsterhausen Halten, Beckinghausern/Oberaden fins arribar a Anreppen.

Horari

19 maig 11 / 11.30 / 12 / 12.30 h 20 maig 11 h / 11.30 h 25 maig 19 h / 19.30 h 26 maig 11 / 11.30 / 17 / 17.30 h 27 maig 11 h / 11.30 h

Lloc

Antiga Audiència (Plaça Pallol)

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

8 min

PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL

L’AQÜEDUCTE MARCA DE SECA

NOU

AUDIOVISUAL 3D

NOU

LA LLAVOR DELS SOMNIS

Un lloc per a l’Aqüeducte a Reial Casa de Moneda de Segòvia

Vil·la romana d’El Ruedo

Claudia de Santos Borreguero

Museu d’Història d’Almedinilla (Còrdova)

Un as romà descobert al peu de l’aqüeducte va iniciar la producció numismàtica a la ciutat. Durant molt de temps, totes les monedes fabricades a Segòvia van prendre l’aqüeducte com a marca de seca.

Aquesta projecció està realitzada en tecnologia 3D, barrejant elements reals amb d’altres virtuals i de recreació. Per poder veure el documental, es facilitarà unes ulleres a l’entrada de la sala de projecció.

Horari

22 de maig

Horari

26 de maig 17.15 / 17.30 h 27 de maig 11.15 / 11.30 h

Lloc

Casa Canals. Sala Plana

Lloc

Antiga Audiència. Auditori

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

Durada

12 min

19 h

Castellà

Castellà Castellà

PRESENTACIÓ AUDIOVISUAL

LA MEDUSA ARRIBA A TÀRRACO

NOU

NOU

XERRADA

UNA DE ROMANS

Presentació d’audiovisual

Els tòpics sobre el món antic en el cinema

Itínere. Turisme i Cultura (Tarragona)

Marisol Barrientos / Emblecat

Un sorprenent audiovisual de l’il·lustrador Armand ens evocarà l’arribada del mosaic de la Medusa a Tàrraco.

Quines són les pífies —o directament les mentides— que ha difós el cinema? La força evocativa i mimètica de les imatges és enorme i sovint ha provocat una visió esbiaixada de la realitat històrica.

Horari

25 de maig

Horari

26 de maig 27 de maig

Lloc

Volta del Pallol

Lloc

Antiga Audiència. Auditori

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

5 min

Durada

1 h 30 min

18 / 18.20 h Català 18.10 / 18.30 h Castellà

12 h 12 h

Català Castellà

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

105

VIII

E SPAI DE TROBADA L’ENCONTRE ENTRE PÚBLIC, ESPECIALISTES I PROGRAMADORS

TARRACO VIVA I ELS PROFESSIONALS MUSEUS DE LA ROMANITAT I DEL MÓN CLÀSSIC · EMPRESES I ESPECIALISTES EN DIVULGACIÓ HISTÒRICA · PROGRAMADORS · ARTESANS ESPECIALITZ ATS EN EL MÓN ROMÀ. ..

ARTÍFEX. Fira Internacional d’artesania i artesans especialitzats en la reproducció de peces històriques d’època romana.

XIV TARRACOVIVA · EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

5 FIRES DE DIVULGACIÓ HISTÒRICA ROMANA

Per promoure l’intercanvi i la difusió dels diversos productes i activitats a l’entorn de l’època romana Tarraco Viva s’ha convertit al llarg de més de deu anys d’existència en un punt privilegiat de trobada entre el públic i els professionals de la divulgació històrica del món romà, així com entre els propis experts i els programadors culturals interessats en la història i la cultura clàssica.

La trobada de museus i jaciments romans compta amb participació internacional, i la presència de programadors és una prova clara de la dinamització econòmica que genera el món de la cultura i la divulgació.

FIRA

ROMA ALS MUSEUS DEL MÓN X FIRA INTERNACIONAL DE MUSEUS I JACIMENTS D’ÈPOCA ROMANA

Museus, centres d’interpretació, parcs arqueològics de diferents països europeus i publicacions d’història participen en la fira internacional Roma als Museus del Món per tal de donar a conèixer al visitant de Tarraco Viva l’immens llegat de la civilització de l’antiga Roma.

Un espai per informar-se dels indrets amb llegat romà, cercar contactes i informació, i planificar activitats i viatges culturals i també poder intercanviar informació sobre el treball i les realitats de museus i institucions amb les seves aportacions a l’àmbit de la divulgació històrica.

Horari

25 de maig de 17 a 21 h 26 de maig de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h 27 de maig de 10 a 14.30 h

Lloc

Camp de Mart

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Del 25 al 27 de maig 2012

NOU

MUSEU CONVIDAT

FIRA

MUSEU ROMÀ D’OIASSO

FÒRUM TARRACO

Irun (País Basc)

XIII FIRA DE PRODUCTES, EMPRESES I ASSOCIACIONS DE DIVULGACIÓ HISTÒRICA ROMANA

Aquest museu arqueològic reuneix les restes d’època romana trobades a l’antiga Oiasso, de la qual parlen autors com Estrabó, Plini o Ptolomeu. Les excavacions arqueològiques de les últimes dècades han permès, finalment, identificar el seu emplaçament al centre històric de l’actual Irun.

Empreses de guies, d’arqueologia, grups de recreació històrica, associacions pel patrimoni i altres ens donaran informació sobre els seus productes relacionats amb l’antiga Roma i la seva història.

Es tracta de l’esdeveniment arqueològic més important del panorama guipuscoà de finals del segle XX. Del no-res ha emergit una ciutat romana d’entre 12 i 15 hectàrees. El dinamisme d’aquest assentament va estar impulsat per un port, especialment actiu entre els anys 70 i 200 de la nostra era, i les explotacions mineres de plata i coure d’Aiako Harria.

Horari

25 de maig de 17 a 21 h 26 de maig de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h 27 de maig de 10 a 14.30 h

Lloc

Camp de Mart

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Del 25 al 27 de maig 2012

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

109

FIRA

FIRA

ARTIFEX

TABERNA LIBRARIA

ARTESANS I ARTESANIA AL MÓN ROMÀ

MOSTRA DE LLIBRES I PUBLICACIONS SOBRE EL MÓN ROMÀ

Artesans que realitzen rèpliques arqueològiques d’originals trobats en excavacions, així com demostracions pràctiques de fabricació de materials, ens donaran l’oportunitat d’apropar-nos al món del treball preindustrial. Es realitzaran alguns tallers pràctics.

El Gremi de Llibreters de Tarragona ens ofereix tots els seus fons bibliogràfics perquè puguem gaudir de la historia antiga també a casa. Llibres per a adults, per a nens i joves. Novel·la històrica, assaig, literatura i història de l’antiguitat a l’abast de tothom amb el producte més antic i millor per a la divulgació: els llibres.

Horari

25 de maig de 17 a 21 h 26 de maig de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h 27 de maig de 10 a 14.30 h

Horari

25 de maig de 17 a 21 h 26 de maig de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h 27 de maig de 10 a 14.30 h

Lloc

Camp de Mart

Lloc

Camp de Mart

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

Del 25 al 27 de maig 2012

Durada

Del 25 al 27 de maig 2012

EMPRESES DE VISITES GUIADES A MONUMENTS ROMANS

ITINERE Tel. 977 239 657 itinere@turismedetarragona.com

FIRA

NUNDINAE V FIRA DE PROGRAMADORS DE TARRACO VIVA

Aquesta fira té com a objectiu facilitar la trobada entre grups de reconstrucció històrica, gestors i programadors de museus, centres d’interpretació del patrimoni, dinamitzadors culturals, directors de festivals i esdeveniments històrics, etc.

La fira Nundinae ofereix la possibilitat de gaudir de les jornades, conèixer i contactar amb els diferents grups de reconstrucció i també per poder contractar activitats.

A qui va adreçada: Gestors de patrimoni històric.

TÀRRACO EN TEMPS DE L’EMPERADOR ADRIÀ Visita guiada per a individuals per la Tàrraco que visità l’emperador Adrià l’any 123 dC. Maqueta de la ciutat, Muralles, Fòrum Provincial i Amfiteatre.

Aparcament gratuït durant la visita guiada.

Dissabte 19 11 h 18 h Diumenge 20 11 h Dissabte 26 11 h 18 h Diumenge 27 11 h Informació, reserves i sortides: Portal del Roser

ARGOS Tel. 977 101 800 reservas@argostarragona.eu

Gestors culturals.

Responsables i tècnics de museus, jaciments i centres d’interpretació.

TARRAGONA GUIDE BUREAU

Responsables i tècnics d’àrees culturals, de patrimoni i turisme.

Tel. 977 248 866 tgb@turismotarragona.com

Entitats culturals públiques i privades.

Empreses d’arqueologia i difusió cultural.

Departaments universitaris d’Història, Arqueologia, Estudis Clàssics, Turisme, etc.

Informació i inscripció:

oficina@tarracoviva.com

BETTATUR Tel. 977 244 324 bettast@tinet.fut.es info@bettatur.com

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

111

XI

H IC HABITAT FELICITAS EL FESTIVAL S’ACOMIADA FINS L’ANY VINENT

EL FINAL DE L A XIV EDICIÓ TEATRE ROMÀ · INVESTIGACIÓ · DANSA PA N TO M I M A · M I M · M Ú S I C A · F E S TA DIVERSIÓ · BONS AUGURIS...

Mosaic que representa la preparació d’un drama satíric procedent de la Casa del Poeta Trágico de Pompeia. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

XIV TARRACOVIVA · EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

ACTE CLOENDA

RECREACIÓ HISTÒRICA

HIC HABITAT FELICITAS La pantomima romana

Idea i creació de: Zona Zàlata, Aula Teatre URV Música en directe: Ludi Scaenici (Roma) Col·labora: Esbart Santa Tecla (Tarragona) En aquests darrers anys el Laboratori s’ha consolidat amb una acurada feina de reconstrucció de màscares, escenografies, vestuari, elements escènics en general i altres elements imprescindibles per entendre l’escena romana a través d’una contínua recerca d’informació històrica i iconogràfica de l’època, que ens ha permès gaudir de la recreació com a eina de reflexió del nostre temps a través de la mirada atenta d’un passat a casa nostra, molt pròxim i present al mateix temps, i tantes i tantes referències patrimonials que la nostra ciutat, Tarragona, posseeix com un regal dels déus mil·lenaris que ens contemplen des de la distància del temps.

textos teatrals literaris, no puguem gaudir d’una explicació detallada de les seves característiques i posseir una àmplia iconografia que permeti una visió clara de la seva estructura.

Aquesta acurada experiència va donar com a fruit una primera publicació en forma de llibre: Teatre Popular Romà.

Memòria d’una excavació teatral, a càrrec de Joan Pascual i Enric Garriga, que és una eina fonamental per entendre què eren las farses atel·lanes, un gènere teatral genuïnament d’origen romà que ens facilita tenir a les nostres mans eines de recerca importants per tal de seguir el nostre recorregut d’investigació.

I és en aquest sentit que hem encetat un procés de reconstrucció de la pantomima en època romana que volem oferir als amants de Tàrraco Viva com a festa de cloenda i com a auguri d’un futur intens en l’àmbit cultural i en l’àmbit humà de la nostra ciutat.

Tot aquest llarg procés ens permet, per aquest any 2012, apostar per la recreació d’un altre gènere escènic romà, el mim i la pantomima, del qual, desgraciadament, ens ha arribat també molt poca informació a causa de les seves característiques, on l’element fonamental és el treball corporal per davant del textual, i això ha fet que davant una història del teatre explicada bàsicament des dels seus

Però aquestes limitacions ens han estimulat a fer un esforç per fer reviure una realitat escènica que podríem comparar amb els espectacles de varietats actuals, o els grans musicals, i on els diferents llenguatges —dansa, música, veu i estructures visuals—, articulaven, amb tota seguretat, unes propostes escèniques carregades de diversió i passió per la seva realitat.

Horari

27 de maig

Lloc

Palau de Congressos. Sala August

Accés

Gratuït. Limitat a l’aforament de l’espai

Durada

1h

18 h

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

115

X

M USEUS OBERTS LES PROPOSTES DELS MUSEUS DEL FESTIVAL

TARRACO VIVA I ELS MUSEUS JORNADES DE PORTES OBERTES · VISITES TEATRALITZADES · ACTIVITATS PER A NENS ESCENIFICACIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS · TALLERS · JARDINS ROMANS I PLANTES MEDICINALS...

VOLTA DEL PRETORI. Museu d’Història de Tarragona.

XIV TARRACOVIVA · EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

5 MUSEUS DIRECTAMENT IMPLICATS AMB EL FESTIVAL

Un bon moment per conèixer els museus de la zona vinculats amb la romanitat

El festival Tarraco Viva és la festa de la història i els museus de la urbs i també del seu ager; s’hi sumen obrint les portes als visitants i programant activitats diverses relacionades amb el patrimoni que gestionen i amb la divulgació històrica. Bona part d’aquestes activitats estan especialment adreçades als infants, els veritables hereus de la nostra cultura clàssica.

ACTIVITATS

MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA El Museu farà jornades de portes obertes durant tots els dies del festival, l’accés a tots els seus recintes monumentals serà gratuït.

JORNADES DE PORTES OBERTES Data: Lloc:

De 17 al 27 de maig Muralles, Amfiteatre, Fòrum Provincial - Pretori romà, Circ, Fòrum de la Colònia, Casa Castellarnau, Casa Canals

Accés: Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai No es podran visitar els recintes mentre s’hi estiguin fent activitats del festival.

ACTIVITATS

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA El Museu del Port de Tarragona ens proposa, a més de les Jornades de Portes Obertes, dues activitats vinculades al món de la mar.

RECREACIÓ HISTÒRICA

NOU

TIBERIUS Comerciant pel Mare Nostrum Auriga. Serveis Culturals Col.: ARCS (Assoc. Restauradors i Comerciants del Serrallo)

JORNADES DE PORTES OBERTES Data: Del 18 al 20 i del 25 al 27 de maig Lloc: Museu del Port. Refugi 2, moll de Costa Accés: Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Lloc: Museu del Port. Refugi 2, moll de Costa Idioma: Català Accés: Gratuït (aforament limitat) Els participants (adults) podran degustar una copa de vi als establiments de restauració del Serrallo

XERRADA

DE CARA AL MAR

Aquest comerciant de Tàrraco ens explicarà de primera mà com era el comerç del vi en època romana i quines característiques i perills tenia la navegació pel Mare Nostrum.

NOU

Treball i vida quotidiana als ports en època romana Diana Gorostidi. Investigadora de l’ICAC Tàrraco era i és una ciutat portuària. Sovint hem vist fotos antigues amb estibadors portuaris carregant i descarregant mercaderies. Eren gaire diferents aquests treballadors a l’època romana?

Data: Lloc:

22 de maig 19 h (català) Museu del Port. Refugi 2, moll de Costa Sala d’actes Accés: Gratuït, limitada a l’aforament de l’espai

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

119

ACTIVITATS

TALLER

MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA - MNAT

PASSA UN MATÍ DE TEATRE!

JORNADES DE PORTES OBERTES

Data:

Data: Lloc:

18, 26, 27 de maig Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Museu i Necròpolis Paleocristiana Vil·la romana dels Munts (Altafulla) Vil·la romana de Centcelles (Constantí)

Accés: Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai No es podran visitar els recintes mentre s’estiguin fent activitats del festival.

ESCENIFICACIÓ DE TEXTOS CLÀSSICS

NOU

LA IMPREVISTA MNAT i col·lectiu TeclaSmit De la sedició de Catilina a l’assassinat de Cèsar, passant per la Guerra de les Gàl·lies i la derrota de Pompeu. Un muntatge escènic a partir dels textos escrits pels mateixos Ciceró (cònsol) i Cèsar i l’historiador Plutarc. Una producció escènica del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i del col·lectiu TeclaSmit, amb la qual s’inicia un cicle d’escenificacions de textos clàssics realitzats a les sales del museu i vinculats amb el patrimoni que s’hi exposa.

Data:

18 de maig 21 h 19 de maig 24 h Lloc: MNAT (plaça del Rei, 5 ) Accés: Gratuït, limitada a l’aforament de l’espai

Una invitació a descobrir el teatre de Tàrraco. Saber com era i quines representacions s’hi feien. Convertir-se en actors romans escenificant la representació d’una comèdia de Plaute, per acabar creant cadascú la seva pròpia màscara teatral. Una proposta creativa i participativa.

26 de maig 11 h / 16.30 h 27 de maig, 11 h Lloc: MNAT (plaça del Rei, 5) Accés: Gratuït amb INVITACIÓ

EXPOSICIÓ

PARADISUS Jardins i plantes medicinals de Tàrraco a Orleans Un apropament als jardins i a les plantes medicinals i les seves virtuts en el temps i en l’espai, per tal de facilitar el coneixement de la seva història unint el patrimoni cultural amb el patrimoni natural. Una exposició realitzada dins d’un projecte Comenius Regio entre les ciutats de Tarragona i Orleans, que dóna a conèixer, a més, el fruit d’aquest projecte a partir dels diferents treballs realitzats, tant en l’àmbit educatiu com social.

Lloc: MNAT (plaça del Rei, 5 ) Accés: Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

TALLER

NOU

DIVERTIM-NOS AMB ELS ROMANS Saps com jugaven els nens i nenes de l’antiga Tàrraco?

Amb aquesta activitat ho podràs esbrinar i també practicar. Veuràs que els seus jocs no eren tan diferents dels que pots practicar amb els teus amics. La nina d’ivori era una de les joguines favorites d’una nena de Tàrraco.

Data: 19 de maig 11 h Lloc: MNAT (plaça del Rei, 5 ) Accés: Inscripcions Club dels Tarraconins

ITINERARI AUTOGUIAT

NOU

NOU

TALLER

NATURA I PAISATGE A TÀRRACO

US PORTEM A L’HORTUS!

Una invitació a conèixer com era l’entorn natural i paisatgístic d’època romana a través dels elements patrimonials procedents de Tàrraco i que es conserven al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Un itinerari us indicarà el recorregut, que podreu realitzar lliurement.

En finalitzar podreu gaudir d’una copa de vi.

Voleu conèixer com eren els jardins i els horts romans?

Voleu saber quines espècies s’hi plantaven i quin usos tenien? Us proposem que vingueu a l’hortus experimental de la vil·la romana dels Munts, on podreu conèixer de primera mà com eren, quines especies es cultivaven i quines tasques s’hi feien.

Data: 19 de maig de 22 a 1 h Lloc: MNAT (plaça del Rei, 5 ) Accés: Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

TALLER

MANS A L’OBRA! Construcció i decoració al món romà Activitat adreçada als grups escolars per al coneixement de les tècniques constructives i decoratives d’època romana, d’una manera participativa.

Data: Lloc:

25 de maig de 9.30 a 15 h Vil·la romana de Centcelles (Afores s/n - Constantí) Accés: Activitat adreçada als grups escolars VISITA TEATRALITZADA

CAIUS I FAUSTINA

Data:

26 de maig 11 / 16.30 h 27 de maig 11 h Lloc: Vil·la romana dels Munts (Passeig del Fortí s/n - Altafulla) Accés: Gratuït amb INVITACIÓ RECREACIÓ HISTÒRICA

MODUS OPERANDI Els oficis entorn a la construcció i la decoració en el món romà Una aproximació als diferents oficis relacionats amb la construcció i la decoració d’edificis al voltant de la Vil·la de Centcelles, que n’és un magnífic exemple. El treball sobre la pedra, la preparació dels diferents materials que intervenen en la construcció, la realització dels mosaics, la decoració escultòrica… Un conjunt de propostes, participatives per conèixer les tècniques constructives i decoratives d’època romana Data: Lloc:

26 de maig 11 h / 27 de maig 11 h Vil·la romana de Centcelles (Afores, s/n - Constantí)

Us conviden a la vil·la Una oportunitat per gaudir d’una visita guiada a la vil·la romana dels Munts en companyia dels qui van ser els seus propietaris al s. II dC, el duumvir de Tàrraco Caius Valerius Avitus i la seva esposa Faustina, que us mostraran com era la vida en una propietat de l’entorn de Tàrraco en una proposta molt participativa.

Data:

26 de maig 11 h / 16.30 h 27 de maig 11 h Lloc: Vil·la romana dels Munts (Passeig del Fortí s/n - Altafulla) Accés: Gratuït amb INVITACIÓ

TALLER

RE-VIURE Convertir-se en investigadors i descobrir els noms, les creences, les aficions i, fins i tot, l’aspecte físic d’alguns habitants de Tàrraco a partir dels vestigis que ens han arribat des de les seves tombes. Conèixer com era la vida a Tàrraco a partir del món de la mort. La nina d’ivori serà una de les protagonistes.

Data: 19 de maig 11 h / 26 de maig 16.30 h Lloc: Museu i Necròpolis Paleocristians Accés: Dia 19: Inscripcions Club dels Tarraconins Dia 26: gratuït amb INVITACIÓ TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

121

ACTIVITATS

MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE RECREACIÓ HISTÒRICA

El Museu Bíblic de Tarragona tindrà jornades de portes obertes durant la major part dels dies del festival. Una bona ocasió per visitar les seves sales i exposicions.

BETESDA

JORNADES DE PORTES OBERTES

Organitza: Museu Bíblic - A.C. St. Fructuós Col·labora: Schola Contorum dels Amics de la Catedral

Data:

18 i 19 de maig De 10 a 13 h i de 16 a 19 h Lloc: Museu Bíblic Tarraconense (C/ de les Coques, 1 C) Accés: Gratuït, limitada a l’aforament de l’espai

PROJECCIÓ AUDIOVISUAL

IN COEMETERIO Museu Bíblic - A.C. St. Fructuós - ICAC Reconstruccions d’un enterrament cristià al segle V dC Data:

18 i 19 de maig 10 h Anglès 11 h Castellà 12 h Català 16 h Anglès 17 h Castellà 18 h Català Lloc: Museu Bíblic Tarraconense (C/ de les Coques, 1 C) Accés: Gratuït, limitada a l’aforament de l’espai

la història d’un sarcòfag

Aquesta activitat aproparà el públic al coneixement d’un dels tresors artístics d’època paleocristiana més important de Tarragona: el sarcòfag de Betesda. Va ser encastat a la Catedral de Tarragona a l’època medieval. Datat entorn l’any 400, representa un conjunt d’escenes salvífiques del Nou Testament (guarició de tres cecs, guarició de l’hemorroïsa, Crist amb el paralític amb la llitera a la piscina de Betesda, conversió de Zaqueu, entrada triomfal de Crist a Jerusalem...).

A través d’una representació escènica i un personatge central –un escultor– s’aniran explicant les diferents escenes que decoren el sarcòfag. Un conjunt d’imatges detallades del sarcòfag seran projectades en una gran pantalla com a teló de fons. Cada escena anirà acompanyada per la interpretació d’un salm en cant gregorià.

En acabar, s’escenificarà l’enterrament d’un difunt dins el sarcòfag i es recitarà la commendatio animae que es desprèn de la lectura de les escenes de l’exemplar de Betesda.

Data:

18 i 19 de maig 21.30 h Català 23 h Castellà Lloc: Pla de la Seu Accés: Gratuït amb lliure accés (aforament limitat)

ACTIVITATS

MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS Un any més, el Museu d’Història de Cambrils i el jaciment de la Llosa participen al festival obrint les seves portes i oferint un seguit d’activitats que ens aproparan al coneixement del que era la vida quotidiana en una vil·la romana de l’ager tarraconensis.

PORTES OBERTES AL MUSEU Museu del Molí de les Tres Eres Museu d’Història de Cambrils Data:

19, 20, 26 i 27 de maig Dissabtes, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Diumenges, d’11 a 14 h Lloc: Museu del Molí de les Tres Eres (Cambrils) Accés: Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

TALLER FAMILIAR

TOQUEM ELS ROMANS Col·labora: Associació de Veïns del barri de La Llosa.

Taller de descoberta del món romà a través d’una vil·la a la vora de la Mediterrània. Maquetes del jaciment i l’aparició de diferents personatges ens ajudara a viatjar al segle II dC, moment de màxima esplendor de la Llosa.

Data:

26 maig 10.30 Castellà 12 h Català 27 maig 10.30 Castellà 12 h Català Lloc: Jaciment de la Vil·la de la Llosa de Cambrils Accés: Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

XERRADA

IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAM PORTES OBERTES AL JACIMENT

De com la llengua llatina es va transformar en la llengua catalana

Vil·la de la Llosa de Cambrils

Pere Navarro. Professor Filologia Catalana de la URV

Data:

Quins són els canvis que van fer possible que la llengua llatina modifiqués la seva estructura i es diversifiqués en el conjunt de llengües neollatines? Com es van produir aquests canvis que van afectar els sons, les formes, l’ordre dels mots, el significat de les paraules?

En aquesta activitat descobrireu l’evolució que va afectar la llengua llatina i que la va convertir en un variat mosaic lingüístic: les llengües romàniques.

19, 20, 26 i 27 de maig Dissabtes de 10 a 13.30 i de 15.30 a 17.30 h Diumenges, de 10 a 13.30 Lloc: Jaciment de la Vil·la de la Llosa de Cambrils Accés: Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

Data: 19 de maig 12 h Lloc: Museu del Molí de les Tres Eres (Cambrils) Accés: Gratuït, limitat a l’aforament de l’espai

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

123

XIV FESTIVAL TARRACO VIVA DIUMENGE 27 DE MAIG

Informaci贸

>

2012

SERVEI D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ AL VISITANT

El festival ofereix durant els mesos previs un espai de contacte (el correu electrònic i el telèfon) on les persones interessades poden demanar informació sobre les dates, les activitats, etc. Trobar assessorament i suport per tal d’organitzar la visita.

CONTACTE Oficina Tarraco Viva Casa Sefus. Plaça del Pallol Baixada del Roser, 5 Adreces electròniques oficina@tarracoviva.com att.visitant@tarracoviva.com

HOSPES AVE La porta de benvinguda al Festival El diumenge 20 i els dies 25, 26 i 27 de maig el Servei d’Informació i Atenció al Visitant estarà ubicat als jardins del Camp de Mart. A l’estand podreu trobar: Informació de les activitats del festival: horaris i localització de les activitats, accessibilitat, espais monumentals, etc.

Distribució dels materials informatius: programa, fulletons, plànols, cartells... i d’altres materials impresos.

Taquilla per a la venda d’entrades i material de marxandatge.

Informació i acollida a grups: escoles, universitats, associacions, empreses, etc.

Atenció personalitzada per a qualsevol consulta, dubte, suggeriment que puguin necessitar les persones assistents al festival.

Telèfon 977 29 61 37 Ext. 7715 i 7713 (a partir del 8 de maig) Els dies 20, 25, 26 i 27 de maig aquest servei no podrà atendre correus electrònics ni trucades telefòniques.

ACCÉS I ENTRADES A LES ACTIVITATS L’accés a les activitats de Tarraco Viva pot ser gratuït o de pagament. Tant una com l’altra estan indicades al programa en cadascuna de les activitats:

VENDA D’ENTRADES Les 24 h a www.tarracoticket.cat a partir del divendres 11 de maig, a les 12 h Casa Sefus (del 17 al 24 de maig) de dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 17 a 19.30 h Estand Camp de Mart

Atenció i acollida als programadors inscrits a la fira NUNDINAE

Diumenge 20: de 11 a 14.30 h Divendres 25: de 16 a 21 h Dissabte 26: de 9.30 a 21 h

HORARIS ESTAND CAMP DE MART Diumenge 20: Divendres 25: Dissabte 26: Diumenge 27:

11 a 14.30 h 16 a 21 h 9.30 a 21 h 9.30 a 15 h

Diumenge 27: de 9.30 a 15 h Als espais una hora abans de cada representació (sempre que les entrades no estiguin exhaurides)

ATENCIÓ A L’USUARI Als punts de venda

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

125

ESPAIS TARRACO VIVA 2012

DINS DE TARRAGONA 1.

CAMP DE MART Av. Catalunya

2.

MURALLES ROMANES* Portal del Roser

3.

MURALLES ROMANES* Passeig de Torroja

4.

JARDINS SAAVEDRA Av. Catalunya

5.

CASA SEFUS Baixada del Roser

14. MUSEU D’ART MODERN Carrer Santa Anna, 8 Tel. 977 23 50 32 15. MNAT. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Plaça del Rei, 5 Tel. 977 251 515

17. CIRC ROMÀ* Rambla Vella

29. CAMBRILS

PLAÇA DEL PALLOL VOLTA DEL PALLOL*

7.

ANTIGA AUDIÈNCIA Plaça del Pallol

19. PALAU FIRAL I DE CONGRESSOS Carrer Arquitecte Rovira, 2

8.

CASA CASTELLARNAU Museu d’Història de Tgn Carrer Cavallers,14 Tel. 977 242 220

20. FÒRUM DE LA COLÒNIA* Carrer Cardenal Cervantes

ANTIC AJUNTAMENT Carrer Major, 39

10. PLA DE LA SEU 11. MUSEU BÍBLIC C/ de les Coques,1c Tel. 977 251 888 12. CASA CANALS Carrer Granada,11 13. ICAC. Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça Rovellat, s/n Tel. 977 249 133

28. PARC CENTRAL Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 15 FORA DE TARRAGONA

6.

9.

27. LLIBRERIA LA CAPONA Carrer Gasòmetre, 41-43

16. PRETORI ROMÀ* Plaça del Rei, s/n

18. AMFITEATRE ROMÀ* Vial de W. J. Bryant

21. CARRER VAPOR 22. MUSEU DEL PORT Refugi, 2. Moll de Costa Tel. 977 25 94 00 23. NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANA* MNAT. Av. Ramon i Cajal, 84 Tel. 977 211 175 24. LLIBRERIA ADSERÀ Rambla Nova, 94

ORGANITZA Àrea de Cultura, Patrimoni i Festes

30. AQÜEDUCTE * Pont del Diable N-240 Valls-Lleida 31. CONSTANTÍ Biblioteca Municipal Plaça de l’Hospital Plaça de la Muralla

32. ALTAFULLA L’Era. Camí de l’Ermita s/n Vil·la Romana Els Munts* MNAT. Pg. del Fortí, s/n.

Tel. 977 652 806 Espais declarats Patrimoni de la Humanitat

Consorci del Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana

Oficina Tarraco Viva

PATROCINI

Generalitat de Catalunya Departament d’Empresa i Ocupació

Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco Romana

23 28

Vil·la Romana Centcelles* MNAT. Afores, s/n.

Tel. 977 523 374

Gobierno de España Ministerio de Industria, Turismo y Comercio

Patrocinadors principals:

29

Museu d’Història Vil·la Romana de la Llosa Via Augusta,1. Cambrils Tel. 977 794 528

25. LLIBRERIA LA RAMBLA Rambla Nova, 99

Ajuntament de Tarragona

30 31

26. ABACUS COOP. Carrer Gasòmetre, 32

Associació d’Empresaris d’Hostaleria Fundació La Caixa Repsol

21

Mútua Catalana

Viatges Berga

Agrupació de Càmpings de Tarragona Ciutat

Tamarit Park Resort

Col·laboradors:

Tarragona Turisme

Palau Firal i de Congressos de Tarragona Arquebisbat de Tarragona

Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB)

Empresa Municipal de Transports (EMT)

Ajuntament d’Altafulla

Museu d’Art Modern Diputació de Tarragona

RENFE-Adif

Museo de Oiasso Ajuntament de Constantí Hotel Urbis

3 1

5

4 7

11

10

2 6

12

9 8 13

14 24 15

25

32

16 17

27

18

20 26 22 19

ENTITATS QUE ORGANITZEN ACTIVITATS AL FESTIVAL Museu d’Història de Tarragona

Generalitat de Catalunya

CRÈDITS

Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)

Coordinació i documentació: Oficina Tàrraco Viva

Gremi de Llibreters de Tarragona

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)

Associació Tarraco a Taula

Museu del Port de Tarragona

Restaurants d’Altafulla

Museu d’Història de Cambrils

Abacus Coop. de Tarragona

Museu Bíblic de Tarragona

Parc Central

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Assoc. de Professors de Llengües Clàssiques de Catalunya (APLEC)

Concepció, direcció d’art i edició Xavier Gasol Rafael López-Monné Fotografies: Rafael López-Monné Manel R. Granell Marta Martínez

Il·lustracions: Hugo Prades Disseny i maquetació: Simbòlic Comunicació Impressió: Gràfiques Arrels

Reservats tots els drets sobre les imatges i les il·lustracions.

Per a reproduccions cal contactar amb la direcció del festival.

Els textos poden reproduir-se citant la font.

Dipòsit Legal: T. 597-2012 © de l’edició: Festival Tarraco Viva

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

127

EN CAS DE PLUJA ACTIVITAT

ESPAI PROGRAMAT

MUNERA GLADIATORA Lluites de gladiadors

Amfiteatre romà

19, 25, 26 i 27

LA GRAN HISTÒRIA D’ANTONI I CLEOPATRA

Muralles - Espai Minerva

19, a les 21 h

Antiga Audiència a les 22.30 h. Una hora més tard de la programada

LA GRAN HISTÒRIA D’ANTONI I CLEOPATRA

Muralles - Espai Minerva

25 i 26, a les 21 h

Antiga Audiència a l’hora programada, 21 h

LA MÚSICA A ROMA Concert

Muralles - Espai Minerva

19, a les 22.30 h

Antiga Audiència: a les 23.30 h. Una hora més tard de la programada

LA MÚSICA A ROMA Concert

Muralles - Espai Minerva

25 i 26 a les 22.30

Antiga Audiència a l’hora programada

LIVIA DRUSILA Esposa d’August

Muralles - Espai August

25 i 26, a les 21.30 i al es 23 h

Muralles - Cos de Guardia, a l’hora programada

FABIO DEMETRIO Professor gramàtica

Muralles - Terrassa Minerva

19 - 26 i 27

Muralles - Cos de Guardia a l’hora programada

BEATUS ILLE, Feliç aquell que viu content en una caseta al camp!

Muralles - Espai Minerva

19 - 26 i 27

Muralles - Cos de Guardia A l’hora programada

Les Escoles a Tarraco Viva

Camp de Mart - Amfiteatre

22 i 23

Auditori Camp de Mart.

A l’hora programada, 10.30h

DIA

ESPAI ALTERNATIU Auditori Camp de Mart.

Una hora més tard de l’hora programada

JORNADES INTERNACIONALS DE DIVULGACIÓ HISTÒRICA ROMANA

LA BOTIGA TARRACO VIVA

Bosses Fabricades a partir de les banderoles del festival.

Preu: 20 €

Samarretes JORNADES INTERNACIONALS DE DIVULGACIÓ HISTÒRICA ROMANA

Preu: 10 € Talles adults Talles infantils

Redescobreix l’Amfiteatre, el Circ, les Muralles o el Pretori des de la perspectiva que tenien els romans fa 2.000 anys.

Una proposta emocionant que a través de representacions de reconstrucció històrica t’obrirà la porta a l’autèntic món de la nostra Tàrraco romana.

Del 13 de juliol al 8 de setembre de 2012

www.tarragonaturisme.com

TARRACO VIVA XIV EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

131