Falla passeig llibret 2015 by lopoca

50 anys de falla | a

ABAD BARRES, MARIA DEL MAR – ABAD ESCOBAR, ANA – ABAD ESCOBAR, ANA – ABAD ESCOBAR, JAVIER – ABAD ESCOBAR, JAVIER – ABAD RAPOSO, MANUEL – ADAM COSTA, ALICIA – ADAM COSTA, MARIA JOSE – ADAM COSTA, VICENTE – ADAM SAPIÑA, EMILIO – AGUADO ALFONSO, EDGAR – AIROS LAFARGA, JUAN SALVADOR – ALANDETE CASTILLO, MARIA AMPARO – ALANDETE GARCIA, AIDA – ALANDETE GARCIA, MARTA – ALAPONT MORALES, ESTHER – ALAPONT PEREZ, ALFREDO – ALBENDEA CORONADO, JESUS – ALBEROLA RIERA, IÑAKI – ALBERT MARTINEZ, MONICA – ALBERT MARTINEZ, SUSANA – ALBIACH DIEGO, MARIA ANGELES – ALEMANY MESTRE, JOAQUÍN – ALGARRA CARBONELL, EMILIO – ALGARRA CARBONELL, GENO – ALGARRA CARBONELL, MERCHE – ALMENAR FERRI, MANUEL – ALMIÑANA FUERTES, JOSE LUIS – ALMIÑANA FUERTES, RAQUEL – ALMIÑANA FUERTES, REBECA – ALMIÑANA LAHUERTA, MARIA JOSE – ALMIÑANA LAHUERTA, ROSA – ALMIÑANA LLORENS, JOSE LUIS – ALMIÑANA LLORENS, JUAN MIGUEL – ALONSO CASTELLO, AURORA – ALONSO GARCIA PAULA – ANDRES FABRA, JORGE – ANDRES FABRA, JUAN ANTONIO – ANDRES FABRA, PABLO – ANDRES GUARDIOLA, ANTONIO – ANDRES GUARDIOLA, JUAN – ANDRES GUARDIOLA, LUIS – ANDRES GUARDIOLA, SALVADOR – ANDREU CRESPO, SARA – ANDREU FERRER, FRANCISCO – ANDREU RODRIGUEZ, MARIA – ANREU FERRER, FRANCISCO – APARICI GAYON, MIGUEL – APARICIO BALDOVI, JAVIER – ARAGO ARAGO, EDUARDO – ARAGO BERNABEU, CRISTINA – ARAGO DIEGO, MARIAM – ARAGO GRAU, JUAN – ARAGO GRAU, REYES – ARAGO GRAU, REYES – ARAUJO ORTIZ, MELODY – ARCE MORENO, MARIA DOLORES – ARDIT SALVADOR, ANA – ARLANDIS CASTILLO, MIGUEL – ARLANDIS DE LA PEÑA, ENRIQUE – ARLANDIS GARCIA, JOAQUIN – ARLANDIS MARTINEZ, MARIA PILAR – ARLANDIS MARTINEZ, PILAR – ARLANDIS MOMPÓ, JOAQUIN – ARLANDIS NAVARRO, JOAQUIN – ARLANDIS NAYA, ENCARNA – ARLANDIS SEGURA, ALBA – ARMENGOT BELTRAN, CLARA – ARTES GARCIA, JOSE MANUEL – ARTES HERNANDEZ, MARTA – AUDIVERT ARLANDIS, GEMA – AUDIVERT MARTIN, FERNANDO – AUDIVERT RABASA, RAFAEL – AURA MELIA, LOLIN – AURA MELIA, PALOMA – AUSINA AGUILAR, ALICIA – AUSINA AGUILAR, MARIA PILAR – AUSINA CRUAÑES, ENRIQUE – AUSINA CRUAÑES, JOSE ANTONIO – AUSINA MARQUEZ, ENRIQUE – AUSINA MARQUEZ, VERÓNICA – AUSINA SERRA, LINA – AVELLANEDA MAYORAL, ISABELA – BAÑULS PASTOR, SALVADOR – BAÑULS SIGALAT, CRISTINA – BARBERA SANCHIS, VICENTE – BARBERO RAMOS, AURELIO – BATALLER BELTRAN, ANA – BAYONA GARCIA, ADRIAN – BAYONA GARCIA, JAVIER – BAYONA LAU, NICOLE – BAYONA LAU, CAROLINA – BAYONA LAU, CHANTAL – BAYONA RUANO, JOSE ENRIQUE – BELLIDO JARDON, LAURA – BELTRAN FIGUERES, PAULA – BELTRAN IZNARDO, PAQUITA – BELTRAN RUBIO, JULIA – BELTRAN SANZ, JUAN – BERMUDEZ, EDMUNDO – BERNABEU GAY, DESIRE – BERNABEU GAY, LARA – BERNAL, MARGARITA – BERNARDO PELLICER, NATALIA – BERTOMEU BONET, SERGIO – BISBAL BOIX, CONCHIN – BISBAL BOIX, CONXIN – BISBAL BOIX, RAFA – BISBAL FONT, JUAN ANTONIO – BISBAL FUERTES, MARIA PILAR – BISBAL TORRES, ISABEL – BISBAL TORRES, MARIA ISABEL – BISBAL TORRES, RAFAEL – BLASCO GARCIA, RAFAEL – BODI BARBERA, FERNANDO – BODI BELLVER, JORGE – BODI LOPEZ, CARMELA – BODI MARIN, ROCIO – BOHIGUES ARLANDIS, LAURA – BOHIGUES ARLANDIS, SALVADOR – BOHIGUES SORIANO, MIREIA – BOIX BISBAL, ISABEL – BOIX SANZ, CONCHIN – BOIX SANZ, JOSE ANDRÉS – BOLONIO GARCIA, MIGUEL – BOLUFER GARCIA, ANTONIO JOSE – BOLUFER LAURENTI, NATACHA – BOLUFER ORTIZ, ANABEL – BONET FERRER, JOSE LUIS – BONET LAFARGA, LEANDRO – BONET LLOPIS, MARIA LUISA – BONIAS BLANCHARD, CATI – BONIAS PIERA, MODESTO – BOQUER GRAU, JUAN – BOQUER GRAU, SERGIO – BOQUER SAPIÑA, JUAN – BORJA GARCIA, ANTONIO – BORJA GEA, JOSE ARTURO – BORJA GEA, PIEDAD – BORJA GONZALEZ, BARBARA – BORJA GONZALEZ, INMA – BORJA OLIVER, MANOLO – BORJA OLIVERT, MANOLO – BORJA OLIVERT, VICENTE – BORONAT COLOM, JUAN ANTONIO – BORONAT GENOVES, CARLA – BORONAT GENOVES, MINERVA – BORRULL CODINA, CARLOS – BOSCH JUAN, JOSE – BOU AGUIRRE, SARA – BOU PEREZ, FRANCISCO – BOU PEREZ, PILAR – BOU TORRES, FRANCISCO – BOUZA REGO, MYRIAM – BRAVO ANDREU, LAURA – BRAVO PIRIS, MANUEL – CABANILLES VERCHER, JUANA – CABRERA VALLET, JOSE – CACHO ESCRIVANO, GABRIEL – CALABUIG FONT, CONCHIN – CALABUIG RAMON, MARI CARMEN – CALERO CAMPOS, ERIC – CAMARENA JUAN, MIREIA – CAMARENA MONTAGUD, JOSE – CAMARÓ NOGUÉS, INES – CAÑAS GALLARDO, MARIA TERESA – CAÑAS GALLARDO, TERE – CARBONELL GRANERO, JOSE – CARCEL PUIG, INMA – CARDONA GARCIA, ENRIQUE – CARLES ESCRIVA, JOSE – CARLES TAMARIT, JOSE LUIS – CARLES VALLET, NURIA – CARLES VALLET, SUSANA – CARMEN IZQUIERDO, ANGELA – CARRASCOSA CERVERO, RAFAEL – CARRASCOSA CERVERO, SILVIA – CARRASCOSA CERVERO, SILVIA – CARRERES BAYONA, OSCAR – CARRERES COMPANY, ANGELINES – CARRERES LOPEZ, CARMEN – CARRERES TAMARIT, JOSE LUIS – CARRETON SANCHEZ, JOSE – CASTELLO ARLANDIS, ROCIO – CASTELLO CARRERES, JOSE – CASTELLO CARRERES, JUAN EMILIO – CASTELLO CLIMENT, MARIA AMPARO – CASTELLO FITO, FRANCESC – CASTELLO FITO, MIREIA – CASTELLO FONT, ALFREDO VICENTE – CASTELLO GRAU, LLUIS – CASTELLO GRAU, SERGIO – CASTELLO PALOMARES, PILAR – CASTILLO RUIZ, DIEGO – CATALA BERTOMEU, FRANCISCO – CATALA CASAD, ROSA ADELA – CATALA MENGUAL, JUAN – CEBOLLA TORRES, CARMEN – CERVERO ARAGO, JUAN – CERVERO ARAGO, MAITE – CERVERO ARAGO, RAUL – CERVERO AUSINA, RAQUEL – CERVERO CASTELLO, RAFAEL – CERVERO GRAU, ENRIQUE – CERVERO MARTI, JUAN – CERVERO MONRAVAL, ANA MARIA – CERVERO NARBONA, ANDREA – CERVERO OLIVER, LORENA – CERVERO OLIVERT, LORENA – CERVERO PALERO, ALBA – CERVERO PALERO, NOELIA – CERVERO PALOMARES, REYES – CERVERO PALOMO, RAQUEL – CERVERO PEREZ, SOLEDAD – CERVERO PIRIS, ENRIQUE – CERVERO RIPOLL, SERGI – CERVERO TAMARIT, YOLANDA – CERVERO VALLET, ESTHER – CERVERO VALLET, JUAN – CERVERO VARGAS, JUAN J. – CERVO MARTI, JUAN – CHACON AGUZA, JOSE – CHACON PIRIS, DAVID – CHACON PIRIS, YABEL – CHASTRO TUR MIGUEL – CHOFRE JUAN, SONIA – CHOFRE MUÑOZ, ANABEL – CHOFRE NAVARRETE, CARMEN – CHOFRE SAPIÑA, JOSE MANUEL – CHOFRE SAPIÑA, JUAN ANTONIO – CLARAMUNT RAGA, BEGOÑA – CLIMENT CLARI, SILVIA – CLIMERT CERVERÓ, GRACIELA – COLLADO CALPE, ENRIQUE – COLOM DE MUÑOZ, ISABEL – COLOM FABRA, FELIPE – COLOM FABRA, JOSE F – COLOM FONT, ISABEL – COLOM FONT, J. MANUEL – COLOM FONT, VICTORIA – COLOM GIMENO, JOSE – COLOM GRAU, ISABEL – COLOM GREGORI, CLARA – COLOM IS, OLGA – COLOM MARI, YASMINA – COLOM PELLICER, SILVIA – COLOM PLA, MARCOS – COLOM SIMO, ANTONIO – COLOM VALLET, ALMUDENA – COLOM VALLET, CLARA MARIA – COLOM VELARDE, JUAN FCO – COLOMA PLA, CLAUDIA – COLUBI GOMEZ, JOSE LUIS – COLUBI MARTINEZ, ELENA – COLUBI MARTINEZ, MARIA JOSE – COLUBI MARTINEZ, MARTA – COMPANY VALLET, ERNEST – CONDE CARRERES, ALBA – CORRAL TERCERO, CARLOS – CORTES CHULIA, OSCAR – COSTA CRESPO, ELVIRA – COSTA DEL RIO, FRANCISCA – COSTA FALCO, INMA – COSTA GUARDIOLA, JULIO – COSTA ROJAS, ELVIRA – COSTA SALIETO, SUSANA – CREMADES GALAN, RAQUEL – CRESPO BODI, ANTONIO – CRESPO MADRIGAL, SERGI – CRESPO MADRIGUAL, MARTA – CRESPO MARTINEZ, FRANCISCO – CRESPO SAPIÑA, ISABEL – CRESPO SAPIÑA, JUAN EMILIO – CRESPO SAPIÑA, SARA

SÓC DEL

– CRESPO VARGAS, FRANCESC – CREUS ALONSO, ALFREDO – CREUS RUANO, NADIA – CRIADO GARCIA, FERNANDO – CRIADO ORTEGA, FERNANDO – CRUAÑES OLIVERT, AMADA – CUENCA MARTINEZ, JUAN – CUENCA SERRANO, CHRISTIAN – CUENCA SERRANO, FELIPE – CUENCA SERRANO, JONATHAN – CUÑAT VAL, CAYETANO – D’ALLAGLIO PEINADO, NATALIA – DE LA CRUZ FERRANDO, ESTILITA – DE LA PEÑA ARGENTE, YASMINA – DEL ARCO GONZALEZ, LUPE – DEL CAMPO COLOM, CAROLINA – DEL OLMO BOHIGUES, FRANCISCO – DEL OLMO CLIMENT, CARLA – DEL OLMO COSTA, RAQUEL – DIAZ RAEZ FCO JAVIER – DIEGO SEGUI, SANDRA – DOMENECH GIMENO, VICKY – DONET CLIMENT, JOSE J. – DONET FORNELLI, ANA – DONET GARCIA, ENCARNA – DUART LLOPIS, LUIS – DUART SAPIÑA, RAMON – ESCOLA FERRER, PAULA – ESCRIHUELA ALONSO, ROSA – ESCRIVA JAIMES, TANIA – ESPERT FERNANDEZ, AMPARO – ESTEBAN AUSINA, AMPARO – ESTEVE PONS, AMELIA DEL CARMEN – FABRA CATALÁ, JOSE AGUSTÍN – FABRA CATALA, ROSANA – FABRA MAGRANER, LUISA – FABRA MAGRANER, ROSA – FABRA MOYANO, JAVIER – FABRA NAVARRO, JUAN VICENTE – FABRE MARTI, BEA – FALCO GONZALEZ, ENRIQUE – FALCO MORENO, SANTIAGO – FALCO REIG, FRANCISCO – FALCO REIG, LUCIA – FALCO YAGO, LOURDES – FELGUERA GRIFO, ADRIAN – FELIU MARTI, ISABEL – FEMENIA CAPDEVILLE, SANDRA – FEMENIA GOMEZ, FRANCISCO – FEMENIA GOMEZ, GASPAR – FEMENÍA GÓMEZ, GASPAR – FEMENIA PEREZ, SARA – FENOLLAR CERVERO, JOAQUIN – FENOLLAR CRUAÑES, JOAQUÍN – FENOLLAR PUERTOS, RAQUEL – FENOLLAR PUERTOS, RAQUEL – FERNANDEZ DOMINGO, CARLOS – FERNANDEZ DOMINGO, CRISTINA – FERNANDEZ DOMINGO, PAQUITA – FERNANDEZ DOMINGO, PEPITA – FERNANDEZ ENGUIX, JOSE – FERNANDEZ LECHIGUERO, MAR – FERNANDEZ MALONDA, PATRICIA – FERNANDEZ MARIN, AINHOA – FERNANDEZ ORTOLA, ANTONIO JOSE – FERNANDEZ ORTOLA, HECTOR – FERNANDEZ ROIG, CRISTINA – FERNANDEZ ROIG, JOSE MANUEL – FERNANDEZ VALERO, BELEN – FERRANDO LAFARGA, FRANCISCO – FERRANDO LLOPIS, ANGELS – FERRER ARRANZ, CARLOS – FERRER BORONAT, MEGAN – FERRER COSTA, MARIA JOSE – FERRER FERRER, MARIA DEL CARMEN – FERRER HERNAN, MARISA – FERRER JORDA, ELENA – FERRER JUAN, CARLES – FERRER MAROTO, ANDREA – FERRER MONTANER, JOSE – FERRER PELLICER, MARC – FERRER PRIETO, EMILIO – FERRER RENART, CARLA – FERRER VIDAL, INES – FERRER VIDAL, MARIA – FERRER, JOSE – FERRETE ZAMBRANA, ANTONIO – FERRETE ZAMBRANA, ESMERALDA – FIGUERES GRAU, MARINA – FITO LOPEZ, CARLOS – FONS FERNANDEZ, EDU – FONS MARTINEZ, JUAN JOSE – FONS NAVALON, EDUARDO – FONS TRULL, SALVADOR – FONT BISBAL, ANTONIO – FONT CLIMENT, BENJAMÍN – FONT CLIMENT, ISABEL – FONT SAPIÑA, BENJAMIN – FONT SAPIÑA, YAIZA – FONT TORRES, CLARA – FONT, MARUJA – FORMENTIN VALLES, PILAR – FORMENTIN VALLES, RAFAEL – FORT LLOBET, LEANDRO – FORT MARQUEZ, ENRIQUE – FORT RICO, CLARA – FRANCISCO BOTELLA, ENRIC – FRANCO BENAVENT, PEDRO JUAN – FRANCO CALATAYUD, SARA – FRANCO RENART, PAULA – FRIGOLA ARLANDIS, JUAN – FRIGOLA BENAVENT, MARIA JOSE – FRIGOLA BENAVENT, ROSA AMALIA – FRIGOLA MARTINEZ, ERNESTO – FRIGOLA MARTINEZ, JUAN – FRIGOLA SAPIÑA, ERNEST – FUERTES CASTILLO, MARI CARMEN – FUERTES CHOFRE, MARINA – FUERTES CHOFRE, SARA – FUERTES CORRECHER, CRISTINA – FUERTES CORRECHER, CRISTINA – FUERTES CORRECHER, MARIA DEL CARMEN – FUERTES LAFARGA, JAVIER – FUERTES PUIG, MARI CARMEN – FUSTER MONTAGUD, INMA – GABALDON BLANQUER, VANESA – GABALDON TORRES, RAQUEL – GALAN BOIX, ROSARIO – GALAN FUSTER, JUAN – GALAN FUSTER, MARUSKA – GALAN PIRIS, MIGUEL – GALAN PIRIS, NADIA – GALAN PIRIS, NADIA – GALAN REDONDO ANDREA – GALINDO RENART, ALEJANDRO – GARCES ARAGO, AGUSTIN – GARCES ARAGO, MONICA – GARCES COSTA, JUAN ANTONIO – GARCIA ADAM, ENRIQUE – GARCIA ARAGO, JOSE – GARCIA ARAGO, RAQUEL – GARCIA BODI, SUSI – GARCIA BODI, TERE – GARCIA CALIXTO, JUAN TOMÁS – GARCIA CEBOLLA, CARMEN – GARCIA CEBOLLA, ROSA MARIA – GARCIA COLOM, ESTEFANIA – GARCIA DE TROYA, MARI CARMEN – GARCIA ESPI, NURIA – GARCIA ESTEBAN, ASELA – GARCIA GRAU, ANTONIO JOSE – GARCIA JORDA, JESUS – GARCIA JORDA, MAICA – GARCIA JORDA, MARTA – GARCIA MANTILLA, JUAN ANTONIO – GARCIA MARTINEZ, ELIAN – GARCIA MOLINA, MIGUEL – GARCIA PALACIOS, BEATRIZ – GARCIA PEREZ, CLARA – GARCIA PEREZ, JOSE VICENTE – GARCIA REVERTE, AMPARO – GARCIA RODENAS, BENJAMIN – GARCIA SANFELIX, JOAQUIN – GARCIA SANFELIX, JOSE – GARCIA SANFELIX, MARIA AMPARO – GARCIA SANJUAN, ANA MARIA – GARCIA SANJUAN, MARI CARMEN – GARCIA SEVILLA, SARA – GARCIA ZARZUELA, MANOLO – GARCIA, JESUS – GARCIA, RAFAEL – GARGALLO GARCIA, SAMUEL – GARGALLO SAIZ, JOAN DEMETRI – GARRIDO ANDREU, PABLO – GARRIDO MONTAGUD, MARGA – GARRIGOS CASTELLO, JOSE MIGUEL – GARRIGOS FERNÁNDEZ, MARIA ASUNCIÓN – GARRIGOS FERNÁNDEZ, MARIA JOSE – GARRIGOS NICOLA, JOSE – GASTALDO DIAZ, JOSE – GAVAREEL MARTÍ, FRANCISCO – GAY NAVARRO, CRISTINA – GAY NAVARRO, SILVIA – GENOVES CRESPO, CHELO – GIL CLIMENT, VICENTA – GIL MONTAGUD, SERGIO – GIL MONTAGUD, TANIA – GIL NARBONA, NURIA – GIL NAVALON, ELENA – GIL ROLICH, ANDRES – GIL SAPIÑA, JOSE – GILLEN, VICTORIA – GIMENEZ FERRER, ESTEFAN – GIMENEZ FRANCO, JUAN – GIMENEZ GARCIA, ANGEL – GIMENEZ JORDA, NURIA – GIMENEZ MARTINEZ, ROSA MARIA – GIMENEZ PASTOR, JORDI – GIMENEZ VALLET, NEUS – GIMENO ARLANDIS, ELENA – GIMENO BONET, LUIS – GIMENO BONET, MIGUEL ANGEL – GIMENO CALATAYUD, GEMA – GIMENO CALATAYUD, JUAN FCO – GIMENO CRESPO, ENRIQUE – GIMENO FONT, ENRIQUE – GIMENO MARTI, SEFA – GIMENO MUÑOZ, MIGUEL – GIMENO PIRIS, RAFAEL – GIMENO SANCHEZ, GEMA – GIMENO SANCHEZ, JOSE ANTONIO – GIMENO SANCHEZ, MIGUEL – GIMENO SERRA, VIRMA – GIMENO, GUILLERMO – GINER GAY, CATHERINE – GINER GAY, JUAN FRANCISCO – GIRBES FONTANA, BERNARDO – GIRBES MELIA, VICENTE – GOMAR GRAU, BEATRIZ – GOMAR GRAU, VICENTE – GOMAR ORENGO, VICENTE – GOMAR SOÑES, BEGOÑA – GOMEZ ARIAS, DAVID – GOMEZ CHORNET, ISABEL – GOMEZ CLIMENT, MARIANO – GOMEZ GARCIA, MIREIA – GOMEZ GARCIA, TAMARA – GOMIS ARDIT, ALEXIA – GOMIS BAYONA, FABIOLA – GOMIS RICO, JOSEFA – GOMIS SERRA, JOAQUÍN – GONZALEZ GARCIA, ALBERTO – GONZALEZ GARCIA, CARLOS – GONZALEZ PANIAGUA, ALBERTO – GONZALEZ SALA, CONSUELO – GONZALEZ SALA, JOSEFA – GONZALEZ SALA, TERESA – GONZALEZ SANCASTO, CRISTINA – GONZALEZ SANCASTO, MARIA TERESA – GONZALEZ SILVA, MANUEL – GRACIA MONCHO, CELIA – GRAU ARTÉS, MARIA VICENTA – GRAU BARRERA, BEATRIZ – GRAU BISBAL, ALANA – GRAU BISBAL, DAFNE – GRAU BORRÁS, RAFAEL – GRAU COSTA, BEGOÑA – GRAU FIGUERES, VICENTA – GRAU FRIGOLA, AUSIAS – GRAU GRAU, ALFREDO – GRAU GRAU, JAVIER – GRAU GRAU, VICENTE – GRAU JAREN, JOSE – GRAU LLOPIS, CLARA – GRAU LODEIRO, XAVIER – GRAU MARTÍN, ANGELINES – GRAU MAYOR, IVAN – GRAU MOMPÓ, JOSE J. – GRAU MOMPO, JOSE JOAQUIN – GRAU MOMPÓ, JUAN RICARDO – GRAU MONTANER, MANEL – GRAU PEIRO, GEMA – GRAU SANTAESCOLASTICA, YOLANDA – GRAU VILAR, MARCOS – GRAU, JOAQUIN – GREGORI GUILLEM, MIGUEL – GREGORI, AMPARO – GUILLEM BADIA, RAQUEL – GUILLEM MARTÍ, DOLORES – HERMAN ALAPONT, JOSE ENRIQUE – HERNANDEZ CATALÁ, ROSA – HERNANDEZ CHULIO, ENRIQUE – HERNANDEZ ESCRIVA, SILVIA – HERNANDEZ FUERTES, ELENA – HERNANDEZ MALONDA,

PASSEIG…

d | Falla Passeig Mercat

Associaci贸 Cultural i Esportiva

Falla Passeig Mercat Dr. Alemany i adjacents Cullera 2015

EDITA:

MATERIAL FOTOGRÀFIC:

Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig Dr. Alemany. Mercat i adjacents de Cullera.

Arxiu Junta Local Fallera Cullera. Arxiu Falla Passeig. Associació Fotogràfica Cultural. La Penyeta Cullera. Associació Fotogràfica Xúquer de Cullera. Foto Rex. Fotos Jupife

DELEGATS DEL LLIBRET: Lorena Porca i Castelló i Rafa Formentín i Vallés.

AGRAÏMENTS: Nuria Carles. Francesc Falcó. Maria Montaner. Vicent Sapiña. Família Pellicer i Torres.

COL·LABORACIONS LITERÀRIES:

Família Tur i Bayona. Família Vallet i Rodrigo.

Miguel Almiñana, José Artés, Francesc Cabanes, Joan Castelló, Toni Colomina, Guillermo Expósito, Luís Formentín, Enrique Gandia, Josep Lafarga, César Marza,

PORTADA, DISSENY I MAQUETACIÓ:

Emilio Renard, Rafael Solaz i Oscar Selfa

Salva Gorba

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES:

IMPRESSIÓ:

Biblioteca Municipal Cullera. Bibioteca Valenciana Digital. Arxiu Falla Passeig.

Paper Plegat s.l.

Museu Faller València. www.fallescullera.com. www.fallas.com. www.racv.es. www.estudisfallers.org. www.cendradigital.com. www.distritofallas.com.

DIPÒSIT LEGAL: V-185-2012

FOTÒGRAF: Alejandro Sierra Roca CORRECCIÓ: Arantxa Piqueres i Garcia

Sumari Editorial ........................................................................................................ 5 Salutacions................................................................................................. 7 Quadre d’honor......................................................................................... 15 ANY 2014-15 ............................................................................................... 117 Quadre d’honor......................................................................................... 11 Any 2014-15................................................................................................. 113 Celebrant l’aniversari............................................................................. 133

Relats literaris........................................................................................... 172 El “passeig” de Cullera entre l’antiguetat i la modernitat..... 174 El mercat municipal de Cullera................................................................. 183 Fotografies falleres dels anys 50............................................................. 188 Cinquanta anys més. Pautes per a definir el futur..................... 193 La loto fallera de la sort del Passeig..................................................... 197 Els germans Colomina... dotze de cinquanta................................. 200 Un artista... Faller..................................................................................................... 202 Fes-me el monyo!................................................................................................. 204 Lo Cant del valencià, notes per a tothom......................................... 207 Un llarg camí per davant................................................................................. 210 Hui ja no es fa........................................................................................................... 213 L’esport a les falles............................................................................................... 215 27 que mai es cremaran.................................................................................. 218

50 anys fent falla...................................................................................... 147 Mig segle en imatges............................................................................. 225

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibre es presenta al XIXé concurs de Llibrets de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cullera. D’aquesta publicació s’han imprés 500 exemplars. Els continguts d’aquest llibret es van tancar el 10 de gener de 2015. La Falla Passeig agraeix a les empreses que han col·laborat en aquest llibret, i a totes les persones que han prestat els seus documents, imatges i records per a l’elaboració d’aquest.

EMPRESES COL·LABORADORES:

A.S. Asesores • Alicatados Jopama • Autocares Ribera • Autocares Sarrion • Azulejos Cullera • Bar 262 • Bar Cazadores • Bar Chelo • Bar JB • Bar Pepita • Bar Redo • Bar Royalty • Bar Santa Cecilia • Bonias • Cafeteria Cacau • Cafeteria El Parque • Cajamar • Calzados Elche • Caminas Fusta • Carns el Tigre • Casa Hoyo • Castello i Aparici • Clinica Inova • Coco Bann • Colom Naya • Consfa Cullera 2100 • Cristina Catala Fotos • Cubitos Cross • Deportes Cerveró • Distribucions Pinto • Don Kiko Sec • English Challenge • English Wooks • Esteticista Loles Jorda • Ferrerteria Cetor • Fesacar • Fincas Santiago • Flores Carol • Forn de la Mare de Déu • Grupo Sauco • Heladeria Pistacho • Hotel Cullera Holiday • Jamonicos • José Luís Estilista • Juan Manuel Hoyo Arlandis • Juan Montaner • La Caixa • Las Cositas de Raquel • L’hort de Verses • Manel Art en flor • Manolo Perruquerria • Mayoral Roba • Merceria Gemma • Milar Alberto Gonzalez • Optica Mediterranea • Optica Si Veo • Opticalia Marel • Papeleria Kevin • Paper Plegat Novetlè • Passets Calçats • Peixos i mariscs Chelo • Peluquería Jorge • Pero Que Guapa • Pollos Planes • Ramón Oliver • Rte Ateneo • Rte Club Nautic • Rte El Refugio • Rte Mar de Oro • Rte Martinets • Rte Ulises Piga • Seguros Reale • Solinge • Sucre • Sumival • Telas Bolonio • Vaya Tinta • Viajes Cuspide • Viatges Aldebaran • Watch Center • Xenet

Editorial Lorena Porca

Un full en blanc que espera ser omplit sempre és un gran repte i també una gran oportunitat d’omplir-lo amb tot allò que vols transmetre i que perdurarà en el temps i arribarà a totes aquelles persones que s’apropen a eixe full per a llegir-lo. Si el full es converteix en tot un llibre el repte és major. El llibret que a continuació passaran a fullejar, llegir i esperem que a gaudir començà sent això, un gran repte i una gran responsabilitat on calia plasmar un testimoni gràfic que quedara com a manifest de cinquanta anys de història, una història que comença l’any 1966 i que s’ha alimentat de la vida de moltes, moltíssimes persones que hi han anat passant per ella. El llibret de la falla amb el pas del temps ha anat agafant un gran protagonisme dins de la festa, ja que els anys passen, els monuments es cremen però allò que queda escrit perdura en el temps. El llibret ha contribuït a engrandir l’àmbit cultural del món faller convertint-se en el mitjà de comunicació cultural de la falla. Quan comencem a llegir el llibre i després de les salutacions de les autoritats pertinents trobarem el Quadre d’honor, apartat en el qual enumerem totes aquelles persones que en el seu moment han sigut els representants de la comissió: falleres majors acompanyades pels seus presidents i fallerets infantils, tots ells amb els monuments que en els respectius anys es lluïren al carrer i que, com a tradició i ressenya que identifica a la festa fallera any rere any han desaparegut en mans de les flames cada 19 de març. Enllaçant amb les representants de l’any en curs, continuarem amb els apartats protocol·laris i imprescindibles en qualsevol llibre de falla, on després de presentar ja en el quadre d’honor a la nostra Fallera Major i Fallerets infantils, donarem pas a la Junta directiva i membres de la comissió tant d’adults com d’infantils, igual que aquelles persones que per raó de la seva fidelitat i constància al món de les falles aquest any es toquen les recompenses. Seguim amb la programació d’activitats de la setmana fallera i les enginyoses crítiques del que seran els monuments d’aquest exercici. Per a tancar aquest

capítol tenim l’escrit, de les dones col·laboradores, part important i imprescindible de la comissió. Continuem amb les activitats que aquest any la comissió ha realitzat al llarg de l’exercici faller en curs... Casualitat o capritx del destí, 50 són les activitats que es presenten a l’apartat celebrant l’aniversari. Seguidament un total de quinze relatats ens resumiran el que ha sigut la història de la falla en aquests cinquanta anys de vida, contada pels que han sigut els presidents de la falla i que dia a dia i amb les seues decisions han anat guiant, decidint i escrivint aquesta història; 50 anys de falla. És el moment de donar pas a la secció de Relats Literaris on persones destacades de diferents àmbits culturals han participat en aquest llibret aportant des de diferents camps, escrits relacionats amb els diferents aspectes que envolten la festa de les falles: música, indumentària, tradició, art, imatge... Són un total de tretze persones les que han col·laborat en aquest apartat. Persones a les quals estem molt agraïts per la seua participació i col·laboració. I ja per finalitzar el llibre dediquem les últimes pàgines a l’apartat nomenat: Mig segle en imatges. Una recopilació de diferents moments: actes, activitats, festes i tradicions de la comissió, un ventall obert i al temps convertit en galeria on s’aprecia que encara que els anys han passat i amb ells les modes l’essència de les coses autèntiques perdura. Ha sigut un plaer viure aquesta història, passar estones molt agradables amb persones que si no haguera sigut per aquest llibre, probablement no s’hagueren creuat en el meu camí ni en la del meu company d’aventura amb el qui ha sigut un plaer treballar. Agrair en nom dels dos la gran disposició de tots aquells als que hem anat a tocar a la porta per a demanar ajuda, ja que n’hem necessitat molta i molta més és la que hem rebut.

50 anys de falla | 5

Ernesto Sanjuán i Martínez Alcalde de Cullera

Que una Falla celebre el seu “Cinquanta Aniversari”, ompli de satisfacció no sols a les persones que tenen una relació directa amb ella, sinó a tots els ciutadans de Cullera. Al llarg d’aquest mig segle de vida de la “Falla Passeig-Mercat”, els membres d’aquesta Comissió han sabut sempre lluitar pel món faller, recolzant d’aquesta manera la nostra cultura, mantenint els nostres arrels i costums festius, així com, fomentant l’amor i el respecte per les nostres tradicions. I tot això, oferint el seu treball de manera desinteressada. Em complau dirigir-me a tots vostès i parlar-los de la “Falla Passeig-Mercat”, per la gran quantitat d’activitats que han desenvolupat, per la generositat que han tingut amb el poble de Cullera al llarg d’aquest mig segle d’existència, per poder celebrar aquest Cinquanta Aniversari que demostra no sols que la nostra societat està viva, sinó la força i energia d’aquest grup de persones, que dia a dia continuen lluitant per aquesta tradició. S’han organitzat una gran quantitat d’actes molt diversos, en els que tots podrem participar i gaudir d’ells, han estat treballant per aconseguir realitzar unes activitats que donaran la importància que es mereix aquesta comissió. Com a Alcalde de Cullera, estic orgullós de poder comptar amb una de les millors Comissions Falleres de la Comunitat Valenciana, una Comissió que és un referent faller per a moltes altres. Vos anime a tots els membres de la comissió de la Falla Passeig-Mercat, a continuar amb eixe esperit de treball i de superació. La meua felicitació més cordial per la celebració del vostre “CINQUANTA ANIVERSARI”.

50 anys de falla | 7

Gerardo Piris i Cabanilles El vostre President

Quantes vegades altres anys hem parlat de l’aniversari de la Falla Passeig, doncs bé, ja esta ací! Eren tantes les ganes que teníem que aplegara, que vam començar ben prompte a celebrar-lo. Des del mes de maig, la gent ja ideava què fer per a que la Falla Passeig tinguera un aniversari digne i del qual tot el món poguera gaudir. Doncs així va ser! Encara no havíem quasi descansat del mes de març, per a festes del poble durant la setmana de les vaquetes, vam començar amb una gran festa, o este estiu, per exemple, quan decidirem fer arribar a tot el món del què signifiquen per a nosaltres, els valencians, les falles, i que per sort, fou tan gran la seua repercussió social, que vam fer que la gent parlara de la nostra bogeria, ens visitara, i el més important, gaudira amb nosaltres. Què ganes teníem tots de celebrar; celebrar que 50 anys després seguim estant tan units, seguim treballant per a que any rere any siguem capaços de plantar orgullosos la nostra falla i passar un mes increïble tots junts. A 21 de març ja estem contant els dies que falten per a que torne eixa gran setmana (que per a molts, com és el meu cas, es converteix en un mes sencer) de falles. A més a més, enguany tenim la sort de tornar a reunir a totes les Falleres Majors i Presidents que han sigut història de la falla, la sort de conèixer-nos un poc més i de compartir totes aquelles anècdotes dels seus anys i que per a tots signifiquen tant. Veure la falla des de moltes perspectives diferents però sempre amb el mateix sentiment. El sentiment de transmetre el

8 | Falla Passeig Mercat

que creiem i sentim d’esta gran falla, contant una històrica realitat de la falla Passeig-Mercat perquè no es puga perdre mai de les nostres memòries. Voldria donar l’enhorabona a les famílies de Marta i Francesc, i donar les gràcies als seus pares per el seu tracte amb mi i amb la falla. Com no, es un any especial per a la família Piris i Cabanilles, començant pel regnat de Paula Piris, la meua germana, i és que crec que no podria tindre una acompanyant millor, tan dolça i disponible el que li digues i tot el que necessites d’ella; o pel nostre president d´honor, Gerardo Piris, mon pare, que de segur, sempre tindrà una gran experiència i un record meravellós d’aquest any. Voldria animar, com no, a les famílies dels nostres representants, com als dels nostres fallers a visitar-nos sempre que ho desitgen. També estan de celebració, les nostres empreses col·laboradores del llibret, torneig de futbol 7 o campionat de truc; els fallers d’honor, les dones col·laboradores i les em-

preses que ens patrocinen al carrer en falles. Recordar-los a tots ells i a tot aquell que vulga gaudir d’esta gran festa, que el casal es sa casa i que volem que ens visiten sempre que vulguen. Per a acabar, només desitge que l’oratge ens acompanye perquè els fallers celebren com bé saben amb el bon ambient que sempre ha caracteritzat a aquesta comissió, que seguim treballant com estem fent-ho, ja que sols d’esta forma valoraran el que significa formar part de la falla Passeig. I com no, a tota eixa gent que ja no està amb nosaltres, donar les gràcies per tot el seu treball desinteressat que han deixat la falla Passeig on es troba a dia d’avui i dir als que no son fallers però segueixen tenint aquest gran sentiment, que deurien tornar a casa prompte. Bones falles a tots!

50 anys de falla | 9

Quadre dâ&#x20AC;&#x2122;honor 1966 el principi... 2015 lâ&#x20AC;&#x2122;Aniversari ...Homenatge als nostres representants

Un any molt especial

12 | Falla Passeig Mercat

1966

FALLERA MAJOR Mª Dolores Muñoz i Marí

PRESIDENT Quintin Sapiña i Aragó

FM INFANTIL Matilde Moreno i Soler

PRESIDENT INFANTIL Vicente Orengo i Pérez

Premis 1r Falla Gran Ingeni i gràcia CENS 64 Es fa el primer Trofeu Falla Passeig de proves esportives, on destaquen les competicions de piragüisme, natació i salts de trampolí al riu Xúquer. El 19 de març es realitza el primer concurs de Columbicultura Falla Passeig. S’instauren el premis als monuments; en els monuments infantils, la comissió Colon-Toledo obté els primers premis els anys 1966-1968; Però al desaparèixer aquesta falla i el poc interès de les falles per els monuments infantils feren que fins al 1974 no es donaren premis. El jurat per als premis dels monuments és designat per la Junta Central de València fins al 1977.

Entrega trofeus Colombaires, anys 70

La plaga. Andrés Martorell

50 anys de falla | 13

Una experiència meravellosa FALLERA MAJOR Ana Maria Ferrer i Herrán FM INFANTIL Maria Amparo Leal i Sifre

14 | Falla Passeig Mercat

1967

PRESIDENT Quintin Sapiña i Aragó PRESIDENT INFANTIL Francisco Martínez i Beltrán

Premis 3r Falla Gran Ingeni i Gràcia CENS 72

El 12 de març es fa la solemne benedicció de l’estendard de la Falla.

El tro. Andrés Martorell

50 anys de falla | 15

Molt divertit, molt bonic i familiar

16 | Falla Passeig Mercat

1968

FALLERA MAJOR Teresa González i Sala

PRESIDENT Quintin Sapiña i Aragó

FM INFANTIL Angelines Grau i Martí

PRESIDENT INFANTIL Javier Aragó i Costa

Premis 2n Falla Gran CENS 93

En aquestos anys per fer l’ofrena a la Mare de Deu es puja al Castell, segons l’ordre invers als premis que ha obtingut cada comissió en el seu monument gran.

El que menys corre, vola. Andrés Martorell

50 anys de falla | 17

Què bé ho passàrem

FALLERA MAJOR Mª Carmen Montolio i Torres FM INFANTIL Mª Isabel Bisbal i Torres

18 | Falla Passeig Mercat

1969

PRESIDENT Luis Pellicer i Ibiza PRESIDENT INFANTIL Jose Luís Sapiña i Rico

Premis 1r Falla Gran CENS 70

L’ubicació de la plantà del monument es modifica, i passa del cantó del Mercat al centre del carrer Passeig Dr. Alemany. A dia d’avui seguim plantant el monument en aquesta nova ubicació, pel centre del carrer Passeig.

Sempre s’ha de rossegar. Andrés Martorell

50 anys de falla | 19

Bon ambient, festa i diversió

20 | Falla Passeig Mercat

1970

FALLERA MAJOR Consuelo González i Sala

PRESIDENT Luis Pellicer i Ibiza

FM INFANTIL Mª Vicenta Mogort i Montagud

PRESIDENT INFANTIL José Garcés i Mestre

Premis 2n Falla Gran CENS 72

En diverses ocasions la volta ciclista ha passat per Cullera, en aquest any la nostra fallera major va estar en lâ&#x20AC;&#x2122;entrega del premis.

Perill, animals solts. AndrĂŠs Martorell

50 anys de falla | 21

Gran sentiment d’alegria i felicitat FALLERA MAJOR Isabel Colom i Grau FM INFANTIL Lina Ausina i Serra

22 | Falla Passeig Mercat

1971

PRESIDENT Juan Antonio Ausina i Cruañes PRESIDENT INFANTIL Juan Huertas i Gómez

Premis 1r Falla Gran CENS 93

El 26 de maig de 1971 es crea la Junta Local Fallera de Cullera, aprovat per unanimitat en el ple de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament de Cullera, i es designa com a president a Salvador Romero i Olivert. El 17 de gener de 1972 es forma la primera directiva de la Junta Local Fallera, organitzant-se les primeres revetlles i espectacles infantils dels tres dies de falles i amb lâ&#x20AC;&#x2122;incentiu per al premi al monument, encara que les comissions acordaren que, independentment del premi, es repartiren els diners de forma equitativa.

Els pinyols de la taronja. AndrĂŠs Martorell

50 anys de falla | 23

Un any fabul贸s gaudint de la festa fallera

24 | Falla Passeig Mercat

1972

FALLERA MAJOR Maria Lourdes Herrainz i Alcaide

PRESIDENT Juan Antonio Ausina i Crua帽es

FM INFANTIL Pilar Pellicer i Torres

PRESIDENT INFANTIL Santiago Piris i Calatayud

Premis 3r Falla Gran Ingeni Gràcia Interés turístic CENS 88

La Junta Local Fallera crea la figura del ninot indultat en les falles grans. Es dóna per primera vegada el premi Interès turístic, fomentat pel creixement turístic a la nostra localitat. La nostra falla és la guanyadora d’aquest primer premi.

Pirateries. Fernando Roda

50 anys de falla | 25

Una experiència única, una gran comissió

26 | Falla Passeig Mercat

1973

FALLERA MAJOR Maria Rosa Lahuerta i Martínez

PRESIDENT Juan Antonio Ausina i Cruañes

FM INFANTIL María Pilar Narbona i Arlandis

PRESIDENT INFANTIL Jose Narbona i Arlandis

Premis 3r Falla Gran CENS 127

Aquest any es va publicar el primer llibret de Junta Local Fallera en el que es troben totes les comissions falleres, i on apareix per primera vegada lâ&#x20AC;&#x2122;escut de la Junta Local Fallera. Al publicar-se aquest llibret, les comissions deixen dâ&#x20AC;&#x2122;editar el seu llibret particular, encara que a partir de 1998 cada falla torna a editar el seu llibret ja que es crea el concurs de llibrets per part de la Junta Local Fallera.

Amor sobre rodes. Fernando Roda

50 anys de falla | 27

Un any per sempre

FALLERA MAJOR Ana María Selfa i Font FM INFANTIL Verónica Ausina i Márquez

28 | Falla Passeig Mercat

1974

PRESIDENT Juan Antonio Ausina i Cruañes PRESIDENT INFANTIL Vicente Nicola i Lli

Premis 4t Falla Gran Ingeni Gràcia CENS 134 En aquest any comencen a donar premis als monuments infantils. S’estableix a Cullera a partir d’aquest any la indumentària negra per vestir als fallers. La Junta Local Fallera vol crear diverses activitats esportives i culturals per a consolidar la festa fallera. El primer campionat organitzat va ser el truc, començant aquest any.

Món perdut. Fernando Roda

Mostres de la indumentària per als fallers

50 anys de falla | 29

Diversió, festa i tradició fallera FALLERA MAJOR Josefa González i Sala FM INFANTIL Mónica Arús i Castillo

30 | Falla Passeig Mercat

1975

PRESIDENT Juan Antonio Ausina i Cruañes PRESIDENT INFANTIL Fco. Vicente Ibáñez i Cutanda

Premis 3r Falla Gran 1r Campionat Truc CENS 141

La Junta Central Fallera atorga a la Falla Passeig el Bunyol d’Argent Col·lectiu en reconeixement a la seua participació en les Festes Falleres com a Festes d’Art d’Interès internacional.

En la vida tot és cuento. Fernando Roda

50 anys de falla | 31

Any per al record... el temps passa, l’essència es queda

32 | Falla Passeig Mercat

1976

FALLERA MAJOR Maria José Lahuerta i Martínez

PRESIDENT Juan Antonio Ausina i Cruañes

FM INFANTIL Susana Ausina i Serra

PRESIDENT INFANTIL Joaquín Fenollar i Cerveró

Premis 7é Falla Gran Interés Turític CENS 156

Els víkings. José Marí

El premi del monument gran es vegué afectat per l’ús del material que no s’estimava correcte. Es canvia l’itinerari de l’ofrena de flors a la Mare de Déu, el nou recorregut és: carrer del Riu, la Sèquia, pati de l’esglèsia, Passeig Doctor Alemany, la Marina, Peixcadors, plaça de la Llibertat, plaça de la Verge i Jardins del Mercat. Abans es pujava al Castell.

50 anys de falla | 33

Un any inoblidable, ple d’il·lusions i emocions

34 | Falla Passeig Mercat

1977

FALLERA MAJOR Isabel Feliu i Martí

PRESIDENT Agustín Sanjuán i Armero

FM INFANTIL Gema Pilar Nicola i Lli

PRESIDENT INFANTIL Federico Mogort i Montagud

Premis 3r Falla Gran CENS 179

A partir de 1977 fins a 1983 el jurat per als premis dels monuments el formen els presidents de les comissions. A partir de 1984 el jurat l’envia la Junta Central de València.

Rateria a l’espanyola. Clemente Andrés

50 anys de falla | 35

Un somni complit, un record bonic FALLERA MAJOR Jeannine Manrique i Egidio FM INFANTIL Sara Sanjuán i Ortis

36 | Falla Passeig Mercat

1978

PRESIDENT Agustín Sanjuán i Armero PRESIDENT INFANTIL Jose Manuel Chofre i Sapiña

Premis 5è Falla Gran 1r Falla infantil CENS 169 La Junta Central Fallera atorga a la Falla Passeig el Bunyol d’Argent Col·lectiu Infantil. Aquest any per primera vegada aconseguim el Primer Premi en el monument infantil.

Fernando Roda

El vici i el joc. Clemente Andrés

50 anys de falla | 37

Un any màgic, un any d’emocions... un any passeig

38 | Falla Passeig Mercat

1979

FALLERA MAJOR Pepita Nacher i Sanjuán

PRESIDENT Agustín Sanjuán i Armero

FM INFANTIL Encarna Ruano i Colom

PRESIDENT INFANTIL Xavier Ibáñez i Chulio

Premis 5é Falla Gran Ninot Indultat CENS 213

En els primers anys, la comissió infantil era molt poc nombrosa, tan sols ocupava un 20% del cens de la falla. A partir dels anys 70 incrementà el nombre de fallerets, i va ser a partir dels anys 80 quan representà la meitat del cens de la comissió, fins i tot, hi hagué anys que la comissió infantil superà a la major.

La comèdia de la vida. Fernando Roda

50 anys de falla | 39

Un record per sempre

FALLERA MAJOR Vicenta Mogort i Motagud FM INFANTIL Soledad Vallet i Rodrigo

40 | Falla Passeig Mercat

1980

PRESIDENT Agustín Sanjuán i Armero PRESIDENT INFANTIL Xavier Ibáñez i Chulio

Premis 4t Falla Gran CENS 159

Celebrem les noces de coure de continuïtat (1964-1980) de la nostra falla, encara que en l’any 1965 no hi hagué exercici faller.

Amb padrins es fa bateig. Fernando Roda

50 anys de falla | 41

Alegria i orgull pel viscut aquest any

42 | Falla Passeig Mercat

1981

FALLERA MAJOR Isabel Crespo i Sapi帽a

PRESIDENT Llu铆s Pellicer i Ibiza

FM INFANTIL Cristina Rosell贸 i Gregori

PRESIDENT INFANTIL Raul Rosell贸 i Gregori

Premis 1r Falla Gran Ingeni Gràcia Ninot indultat CENS 203 El nostre faller Lluís Pellicer i Ibiza obté aquest any el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer, sent el primer faller de la Comissió que aconsegueix aquesta condecoració. En 1973 va aconseguir la Cullera d’Or, unes de les primeres insígnies atorgades per la Junta Local Fallera.

Impossició de la insignia, 1973

El pas del temps. Andrés Martorell

50 anys de falla | 43

Il·lusió, llàgrimes i unió

44 | Falla Passeig Mercat

1982

FALLERA MAJOR Rosa Fabra i Magraner

PRESIDENT Lluís Pellicer i Ibiza

FM INFANTIL Inmaculada Rico i Vila

PRESIDENT INFANTIL Luis Vicente Gomar i Grau

Premis Fora de concurs per cremar-se CENS 233 Es cremà la falla en el taller de l’artista Andrés Martorell el 18 de febrer, sense temps material de tornar-se a fer, els fallers plantaren una típica Barraca valenciana sobre la que es col·locà una libèl·lula, únic tros de la falla que es va salvar. La barraca es va construir als magatzems del Sr, Boix. Esbós original

A l’estiu tot lo món viu. Andrés Martorell

50 anys de falla | 45

Aprofití cada moment de les millors falles de la meua vida

46 | Falla Passeig Mercat

1983

FALLERA MAJOR Lucia Monreal i Mengual

PRESIDENT Lluís Pellicer i Ibiza

FM INFANTIL Luisa Pellicer i Torres

PRESIDENT INFANTIL Julio Martí i Zahonero

Premis 3r Falla Gran 1r Falla Infantil CENS 239 majors

Tradicions valencianes. Herm贸genes Aroca

Pareix que estem a la lluna. Andr茅s Martorell

50 anys de falla | 47

Vaig nàixer, vaig créixer i en vaig enamorar als peus de la falla

48 | Falla Passeig Mercat

1984

FALLERA MAJOR Silvia Roca i Palomares

PRESIDENT Lluís Pellicer i Ibiza

FM INFANTIL Mª José Ruano i Colom

PRESIDENT INFANTIL Salvador Sapiña i Vallés

El 4 d’agost es celebra un concert de Rock al camp de futbol on actuaren Radio Futura i Danza Invisible. El 3 de gener de 1984 part de la falla es cremà en el taller dels artistes Germans Colomina. Es va decidir acabar el monument originari, ja que la part superior de la falla ja es trobava a Cullera. Amb la col·laboració dels artistes, fallers i altres persones es feren totes les peces que faltaven al magatzem del Sr. Manrique. Dues vegades ens visita la Fallera Major: la primera per recolzar als fallers i la segona acompanyada de la Regina de les Fogueres per a felicitar a la comissió per els premis. La Junta Central Fallera atorga a la Falla Passeig el Bunyol d’Or Col·lectiu en reconeixement a la seua participació en les Festes Falleres com a Festes d’Art d’Interès nacional.

Premis 1r Falla Gran Ninot indultat 1r Falla Infantil Ninot indultat infantil Primer any que s’indulten ninots infantils

CENS 240

València eixe paradís. Hermógenes Aroca

Bufes de pato. Germans Colomina

50 anys de falla | 49

Que bé ho passàrem... fórem, som i serem els millors

50 | Falla Passeig Mercat

1985

FALLERA MAJOR Lucia Falcó i Reig

PRESIDENT Lluís Pellicer i Ibiza

FM INFANTIL Pilar Formentín i Vallés

PRESIDENT INFANTIL Jose Luís Chofre i Muñoz

Premis 1r Falla Gran 1r Danses Ninot Indultat 1r Falla Infantil Ninot indultat infantil CENS 366

Homenatge a Serrano. HĂŠrmogenes Aroca

Mercat. Germans Colomina

50 anys de falla | 51

El millor regal dels meus pares

52 | Falla Passeig Mercat

1986

FALLERA MAJOR Aurora Alonso i Castell贸

PRESIDENT Lluis Pellicer i Ibiza

FM INFANTIL Ana Tur i Bayona

PRESIDENT INFANTIL Marc Sanjuan i Ortis

Comença el campionat de futbet de JLF, al mateix durant la setmana fallera la falla organitzà el partit de futbet entre els fallers de la comissió casats (Panxuts) contra els solters (Tendres). Per celebrar el XX aniversari de la falla es confecciona un llibret commemoratiu. L’any 1986 va nàixer el concurs de teatre en valencià; i es crea també el concurs de cartells anunciadors.

Premis 3r Falla Gran Interès Turístic 1r Falla Infantil 1r Futbet 1r Truc 1r Parxís CENS 374

Passeig en gropa per València. Hermógenes Aroca

Cóctel d’animalades. Germans Colomina

50 anys de falla | 53

Espectaculars i inoblidable

54 | Falla Passeig Mercat

1987

FALLERA MAJOR Anabel Bolufer i Ortiz

PRESIDENT Joan Tur i Fenollar

FM INFANTIL Nadia Galán i Piris

PRESIDENT INFANTIL Rafael Formentín i Vallés

Premis 1r Falla Gran Ninot Indultat Enginy i gràcia 1r Futbet 1r Comparsa 1r Parxís 2n Falla Infantil CENS 337

Añoranzas. Hermógenes Aroca

Nostra festa fallera, precisa una banyera. Germans Colomina

50 anys de falla | 55

Un any únic, on gaudirem molt

56 | Falla Passeig Mercat

1988

FALLERA MAJOR Encarna Ruano i Colom

PRESIDENT Joan Tur i Fenollar

FM INFANTIL Mª Desire Bernabeu i Gay

PRESIDENT INFANTIL Juan Fco. Giner i Gay

La Junta Local Fallera organitza la setmana de Teatre en valencià, la nostra Falla representa l’obra “El drama de la bolseria”.

Premis 2n Falla Gran 1r Futbet 1r Comparsa Ninot indultat Enginy i gràcia 2n Falla Infantil Ninot indultat infantil CENS 284

La cultura valenciana. Daniel López

Tradicions en el temps. Germans Colomina

50 anys de falla | 57

Falles tambalejades, falles cap a Ouroux

58 | Falla Passeig Mercat

1989

FALLERA MAJOR Matibel Sapiña i Vallés

PRESIDENT Joan Tur i Fenollar

FM INFANTIL Raquel Vidal i Genovés

PRESIDENT INFANTIL Jordi Tur i Bayona

El 25 de febrer, en la presentació s’anulà l’arreplegà de les falleres pel fort vent. El ball es va tindre que aplaçar per talls de llum. El mal oratge ens va acompanyar durant els tres dies de falles

Premis 2n Falla Gran Ninot indultat 1r Futbet 1r Comparsa 3r Falla Infantil Ninot indultat CENS 263

Vicenta Subiela

Cullera... paradís o infern?. Germans Colomina

50 anys de falla | 59

Un orgull formar part d’aquest aniversari

60 | Falla Passeig Mercat

1990

FALLERA MAJOR Isabel Font i Climent

PRESIDENT Joan Tur i Fenollar

FM INFANTIL Mª Rosa i Mª José Almiñana i Lahuerta

PRESIDENT INFANTIL Fco. José Montaner i Giménez

XXV aniversari De continuïtat 19661990 Per primera vegada hi hagueren a Cullera dos Falleres Majors Infantils. La Falla Passeig fou convidada a finals de juliol de 1989, per l’alcalde d’Ouroux en Morvan, poble francés agermanat amb Cullera, en motiu de la celebració del Bicentenari de la Revolució Francesa. El 14 de gener s’organitza al carrer Dr. Alemany un dinar de germanor i es cuina una paell a gegant amb més de 1000 racions. La comissió ficà a escena l’espectacle “l’Antologia de la revista” dirigit per Julio Martí. La Junta Local Fallera atorga a la Falla Passeig la Cullera col· lectiva d’Argent.

Premis 1r Falla Gran Ninot indultat 1r Futbet 1r Truc 4t Falla Infantil CENS 265

Vicenta Subiela

Al so que ens toquen. Germans Colomina

50 anys de falla | 61

Estressant i molt bonic

FALLERA MAJOR Fabiola Ortolá i Bolinches FM INFANTIL Rosana Ruano i Colom

62 | Falla Passeig Mercat

1991

PRESIDENT Jose Agustín Pedro i Fenollar PRESIDENT INFANTIL David González i Franco

Premis 6ĂŠ Falla Gran 3r Comparsa 4t Falla Infantil CENS 269

Vicente Mengual

El circ. Germans Colomina

50 anys de falla | 63

Posar-me la banda de fallera major, un dels majors orgulls FALLERA MAJOR Amparo Ibañez i Cutanda FM INFANTIL Pilar Renart i Andrés

64 | Falla Passeig Mercat

1992

PRESIDENT Jose Agustín Pedro i Fenollar PRESIDENT INFANTIL Miguel Angel Gimeno i Bonet

Comencen a donar-se premis en La setmana de Teatre en valencià organitzat per la Junta Local Fallera El 21 de febrer s’inaugurà el Museu Faller de Cullera, instal·lat en la Casa de l’Ensenyança.

Premis 3r Falla Gran 3r Falla Infantil 3r Teatre “Per la casa del socorro” CENS 289

Vicente Fitó i Grau

La força burra. Germans Colomina

50 anys de falla | 65

93 un any irrepetible

66 | Falla Passeig Mercat

1993

FALLERA MAJOR Mª José Ruano i Colom

PRESIDENT Benjamin Font i Climent

FM INFANTIL Rebeca Almiñana i Fuertes

PRESIDENT INFANTIL Juan Antonio Chofre i Sapiña

En el curs 1993-94 es realitza el I Congrés Faller de Cullera. Es crea la Federació de Juntes Falleres per obrir les possibilitats de col·laboració i finançament amb les administracions provincials i autonòmiques.

Premis 5é Falla Gran Interés Turístic 3r Falla infantil 1r Teatre “Llei de vida” 2n Comparsa CENS 287

Vicente Fitó i Grau

Mediterrània. Germans Colomina

50 anys de falla | 67

L’ofrena anant pel Passeig, un record que m’emociona

68 | Falla Passeig Mercat

1994

FALLERA MAJOR Cristina Aragó i Bernabeu

PRESIDENT Benjamin Font i Climent

FM INFANTIL Maica García i Jordà

PRESIDENT INFANTIL Javier Renart i Andrés

Premis 2n Falla Gran Ingeni i gràcia 8é Falla Infantil CENS 271 La Junta Local Fallera atorga a la Falla Passeig la Cullereta col·lectiva d’Argent.

Vicente Fitó i Grau

Canviem el carro. Vicent Fitó

50 anys de falla | 69

Desitjat i inoblidable

FALLERA MAJOR Maria del Mar Abad i Barres FM INFANTIL Patricia Suay i Nacher

70 | Falla Passeig Mercat

1995

PRESIDENT Benjamin Font i Climent PRESIDENT INFANTIL Enrique Zahonero i Carreres

Aquest any, a petició de la nostra falla i la de la Bega, i amb la solidaritat de totes les demés falles, es demanà l’opinió d’un segon jurat per als premis dels monuments plantats. Aquest va donar el seu veredicte amb el que varem anar una representació de totes les falles de Cullera a la Junta Central Fallera. Una vegada allí, exposarem les per tinent s al·legacions. La Junta Central Fallera va reconèixer la injusta puntuació dels premis. Els premis no van canviar però llavàrem el nostre honor. La Junta Local Fallera atorga a la Falla Passeig la Cullera col· lectiva d’Or. S ’o rg a n i t z à e l I Campionat de Truc “Falla Passeig”. S’atorgà per primera vegada el premi “interès turístic infantil”

Premis 11 Falla Gran 11 Falla Infantil 3r Teatre “Si jo fóra ric” CENS 243

Quina por. Vicente Fitó i Grau

Bon timó. Vicent Fitó

50 anys de falla | 71

Un any intens, ple de bons records

72 | Falla Passeig Mercat

1996

FALLERA MAJOR Pilar Formentín i Vallés

PRESIDENT Benjamin Font i Climent

FM INFANTIL Andrea Tur i Palomares

PRESIDENT INFANTIL Lluis Gimeno i Bonet

Premis 3r Falla gran Ninot Indultat 5é Falla infantil 3r Teatre “Les desdiches del Tenorio” CENS 284

50 aniversari de fundació El 3 de desembre de 1995 s’organitzà una Paella Gegant de 1000 racions per a tota la barriada. La Junta Central Fallera atorga a la Falla Passeig el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer Col·lectiu en reconeixement a la seua participació en les Festes Falleres com a Festes d’Art d’Interès internacional.

Victor Vallet i La Comissió

Creació. Pere Baenas

50 anys de falla | 73

Tots els anys són especials, però aquest té un lloc molt particular en el meu cor

74 | Falla Passeig Mercat

1997

FALLERA MAJOR Lara Mª Bernabeu i Gay

PRESIDENT Benjamin Font i Climent

FM INFANTIL Raquel Almiñana i Fuertes

PRESIDENT INFANTIL Jose Luís Almiñana i Fuertes

Premis 3r Falla gran 6é Falla infantil 1r Teatre “La ciutat no és per a mi”

CENS 306

Enric Tur i Artés

Greix timbaler medieval. Pere Baenas

50 anys de falla | 75

Un any únic, ple d’emocions

76 | Falla Passeig Mercat

1998

FALLERA MAJOR Maite Cerveró i Aragó

PRESIDENT Leandro Fort i Llobet

FM INFANTIL Melanie Yepes i Sánchez

PRESIDENT INFANTIL Benjamin Font i Sapiña

Aquest any es funda el Grup de Danses Falla Passeig dirigit per Elian Garcia. Es celebra el primer Campionat de Futbol 7 Falla Passeig en el Camp Aèria de Cullera. La Junta Central Fallera de València atorga el Distintiu d’Or Col·lectiu a la Falla Passeig en reconeixement de la seua continuïtat al servici de les Falles Infantils. La Junta Local Fallera de Cullera organitza el I Concurs de Llibrets.

Premis 2n Falla gran 5é Falla infantil 1r Dòmino 2n Teatre “Al final de la corda” CENS 339

El sèptim art. Eduardo Expósito

Hi ha tant que fer. Germans Colomina

50 anys de falla | 77

Què bé ho passí, rodejada de bons amics

78 | Falla Passeig Mercat

1999

FALLERA MAJOR Anna Tur i Bayona

PRESIDENT Leandro Fort i Llobet

FM INFANTIL Alba Mª Conde i Carreres

PRESIDENT INFANTIL Jose Llopis i Lafarga

Uns fallers de la comissió creen la “Tuna Passeig”, el 15 de març de 1999 i fan el seu debut cantant en el casal. La Junta Local Fallera atorga a la Falla Passeig la Cullereta col·lectiva d’Or. La comissió realitza el Musical “Tot Broadway”.

Premis 4t Falla gran 6t Falla infantil 1r Teatre “Escapa’t amb mi, monstre” CENS 334

Teleninots. Eduardo Expósito

Una de pirates. Germans Colomina

50 anys de falla | 79

Un any fabul贸s, viscut amb alegria

80 | Falla Passeig Mercat

2000

FALLERA MAJOR Raquel Garc铆a i Arag贸

PRESIDENT Leandro Fort i Llobet

FM INFANTIL Clara Fort i Rico

PRESIDENT INFANTIL David Chac贸n i Piris

El nostre Grup de Danses actuen en els mesos de juliol, agost i setembre al Castell de Cullera. La comissió realitza el Musical “Un passeig per Disney”.

Premis 4t Falla gran Ninot indultat Interès turístic 4t Falla infantil 1r Teatre “Poquelin-poquelen” CENS 360

Passeig per l’Egipte. Eduardo Expósito

Els secrets de les bambolines. Josep Lafarga i Palomares

50 anys de falla | 81

Un altra oportunitat aprofitada al màxim

82 | Falla Passeig Mercat

2001

FALLERA MAJOR Maite Cerveró i Aragó

PRESIDENT Juan Montaner i Collado

FM INFANTIL Arantxa Piqueres i Garcia

PRESIDENT INFANTIL Antonio José Fernàndez i Ortolà

Premis 1r Falla Gran 3r Falla Infantil Millor Ninot Indultat Infantil 1r Interès turístic 1r Parxís 1r Truc 1r Pic i Maneta 3r Comparsa 3r Llibret 3r Promoció valencià CENS 387

El somni de la fallereta. Artur Benavent i Pérez

Silenci, s’està rodant. Josep Lafarga i Palomares

50 anys de falla | 83

Un bon any, un record únic FALLERA MAJOR Gemma Gimeno i Calatayud FM INFANTIL Mabel Merlo i Colom

84 | Falla Passeig Mercat

2002

PRESIDENT Juan Montaner i Collado PRESIDENT INFANTIL Rafael Collantes i Martínez

Premis 3r Falla Gran 1r Comparses 1r Paelles 2n Volei Platja Femení 3r Falla Infantil Millor Ninot Indultat Infantil CENS 389

Aquells contes, quin encant… Artur Benavent i Pérez

Dolces temptacions. Josep Sanchís i Izquierdo

50 anys de falla | 85

Un any inoblidable, que tindré tota la vida al meu cor

86 | Falla Passeig Mercat

2003

FALLERA MAJOR Mª Vicenta Juan i Bayona

PRESIDENT Juan Montaner i Collado

FM INFANTIL Anna Vidal i Bolufer

PRESIDENT INFANTIL Antonio José Bolufer i García

Premis 3r Falla Gran 2n Falla Infantil 1r Truc 3r Comparses 3r Teatre “Besos” CENS 390

La nit de Reis. Artur Benavent i Pérez

Els contes que a Cullera ens conten. Josep Sanchís i Izquierdo

50 anys de falla | 87

Amics, família i alegria, formen part d’un meravellós record; sempre Passeig FALLERA MAJOR Marta García i Jordá FM INFANTIL Anna Vidal i Bolufer

88 | Falla Passeig Mercat

2004

PRESIDENT Vicent Navarrete i Giménez PRESIDENT INFANTIL Antonio José Bolufer i García

La Junta Central Fallera de València atorga el Distintiu d’Or i Fulles de Llorer Col·lectiu a la Falla Passeig en reconeixement de la seua continuïtat al servici de les Falles Infantils. En setembre, celebrem totes les comissions falleres de Cullera el primer “mig any faller”, organitzat per la Junta Local Fallera.

Premis 3r Falla Gran 3r Falla Infantil Interès Turístic Infantil 1r Llibret 3r Ús i promoció del valencià 1r Teatre “Criatures” CENS 382

La ruta de la pedra. Artur Benavent

V segles saquejant Cullera. Josep Vicent Gutiérrez “Guti”

50 anys de falla | 89

Un any, 365 dies, una comissió, 100 alegries, 200 abraçades, un somni complit FALLERA MAJOR Maika García i Jordá FM INFANTIL Maria Pedro i Ortolà

90 | Falla Passeig Mercat

2005

PRESIDENT Vicent Navarrete i Giménez PRESIDENT INFANTIL Óscar Selfa i Cerveró

Premis 1r Falla Gran 1r Falla Infantil Millor Ninot Indultat 3r Teatre “El diari de Anna Frank” 2n Llibret CENS 388 La Junta Local Fallera atorga a la Falla Passeig la Cullera col·lectiva d’Or amb fulles de Llorer i Brillants.

Passeig en góndola. Artur Benavent

En la granja d’Ernest ia-ia-ooo… Josep Vicent Gutiérrez “Guti”

50 anys de falla | 91

Inesperat i inoblidable

FALLERA MAJOR Sara Martínez i Gil FM INFANTIL Maria Pedro i Ortolà

92 | Falla Passeig Mercat

2006

PRESIDENT Jose Manuel Fernàndez i Roig PRESIDENT INFANTIL Óscar Selfa i Cerveró

Premis 4t Falla Gran 4t Falla Infantil 2n Comparses 1r Truc 2n Llibret 3r Teatre “Tabú” Interès turístic CENS 420

Paraques. Jose Vicente Zurita i Abad, Sergio Zurita i Abad

El conta contes. Josep Vicent Gutiérrez “Guti”

50 anys de falla | 93

Un somni fet realitat

FALLERA MAJOR Conxi Sala i Miñana FM INFANTIL Mar Fernández i Lechiguero

94 | Falla Passeig Mercat

2007

PRESIDENT Jose Manuel Fernàndez i Roig PRESIDENT INFANTIL Eduard Fons i Fernández

Premis 4t Falla gran Interès turístic 4t Falla infantil 1r Teatre “L’augment” 2n Futbet Aleví i Infantil CENS 426

L’animació. Jose Vicente Zurita i Abad, Sergio Zurita i Abad

El despertar de la festa. Josep Vicent Gutiérrez “Guti”

50 anys de falla | 95

Un somni fet realitat

FALLERA MAJOR Lorena Martínez i Cañas FM INFANTIL Laura Pedro i Ortolá

96 | Falla Passeig Mercat

2008

PRESIDENT Jose Manuel Fernández i Roig PRESIDENT INFANTIL Gaspar Piqueres i García

Premis 3r Falla Gran Ninot Indultat Enginy i gràcia 4t Falla infantil Interès turístic infantil 1r Teatre “El método Grönholm” CENS 459

La història d’un pirata. Arturo Benavent

Qui es més animal. Joan Pedrós

50 anys de falla | 97

Si ser fallera del Passeig és la canya, ser la seua fallera major és un somni FALLERA MAJOR Cristina Gay i Navarro FM INFANTIL Minerva Boronat i Genovés

98 | Falla Passeig Mercat

2009

PRESIDENT Francesc Falcó i Reig

Premis 4t Falla Gran Enginy i Gràcia Millor Ninot Indultat 4t Falla Infantil 2n Teatre “Joan el cendrós” 1r Llibret 2n Futbet 1r Comparses 2n Ús i promoció del valencià 1r Futbet benjamí i aleví CENS 418

Desitjos. Arturo Benavent

Llegendes de passió. Juan Carlos Donet

50 anys de falla | 99

Ni en els millor somnis haguera imaginat que fora tan bonic, emocionant i emotiu FALLERA MAJOR Rosa Mª García i Cebolla FM INFANTIL Minerva Boronat i Genovés

100 | Falla Passeig Mercat

2010

PRESIDENT Francesc Falcó i Reig

Premis 3r Falla Gran Enginy i Gràcia Millor Ninot Indultat 3r Falla Infantil Millor Ninot Indultat Infantil 2n Promoció del Valencià 1r Llibret 1r Futbet 1r Teatre “Nascuts culpables” 2n Comparses 2n Paelles 2n Bàsquet masculí CENS 463

Benvinguts al circ. Salva Bañuls

O tots moros o tots cristians. Carlos Donet

50 anys de falla | 101

Somiant desperta

102 | Falla Passeig Mercat

2011

FALLERA MAJOR Patricia Suay i Nรกcher

PRESIDENT Francesc Falcรณ i Reig

FM INFANTIL ร ngels Cerverรณ i Galรกn

PRESIDENT INFANTIL Joan Vidal i Bolufer

Premis 3r Falla Gran Millor Ninot Indultat Gran 4t Falla Infantil 1r Teatre “El florit Pensil” 1r Concurs Enigma 1r Futbet sènior 1r Futbet Aleví 1r Parxís 1r Tennis Taula 1r Tennis Taula Infantil 3r Comparsa CENS 437

L’amor. Salva Banyuls

Fent castells en l’aire. Carlos Donet

50 anys de falla | 103

Un any màgic

FALLERA MAJOR Beatriz Vallet i Gomar FM INFANTIL Rocío Castelló i Arlandis

104 | Falla Passeig Mercat

2012

PRESIDENT Marc Sanjuan i Ortís PRESIDENT INFANTIL José Fernando Artés i Hernández

Premis 2n Falla Gran 4t Falla Infantil Millor Ninot Indultat Infantil 1r Dards 1r Futbet 1r Tenis CENS 433

Egipte. Boraes

Creaci贸. Pere Baenas

50 anys de falla | 105

Una bonica bogeria transformada en un conte que no acabarà mai

106 | Falla Passeig Mercat

2013

FALLERA MAJOR Carol Martínez i Nogués

PRESIDENT Marc Sanjuan i Ortís

FM INFANTIL Alba Sierra i Domenech

PRESIDENT INFANTIL Álvaro Muñoz i Ibañez

Premis 2n Falla Gran Enginy i Gràcia Falla Gran Millor Ninot Indultat Gran 2n Falla Infantil 3r Comparses 2n Paelles 3r Llibret 62n Promoció de l’ús del Valencià 1r Parxís 1r Tenis Taula CENS 468

Tot és irreal, viatgem com uns xiquets al país dels dolcets. Bernardo Estela

Amb il·lusió, l’espectacle ha de continuar… Pere Baenas

50 anys de falla | 107

I cridarem tots junts amb orgull sóc del Passeig i m’encanta

108 | Falla Passeig Mercat

2014

FALLERA MAJOR Sara Olivert i Frígola

PRESIDENT Marc Sanjuan i Ortís

FM INFANTIL Maria Almenar i Vanaclocha

PRESIDENT INFANTIL Pau Zaragozá i Marí

Premis 3r Falla gran 3r Falla infantil 1r Futbet 1r Parxís 1r Teatre “Bebé” CENS 405

Xiquets a la Polinèsia. Bernardo Estela

Perills… d’extinció. Pere Baenas

50 anys de falla | 109

Un any especial, un record inoblidable, emoci贸 intensa plena de felicitat

110 | Falla Passeig Mercat

2015

FALLERA MAJOR Paula Piris i Cabanilles

PRESIDENT Gerardo Piris i Cabanilles

FM INFANTIL Marta Serra i Carles

PRESIDENT INFANTIL Francesc Catal谩 i Grau

Un mar de festa. Javier Igualada

Zhen. Jose Lafarga Palomares

50 anys de falla | 111

112 | Falla Passeig Mercat

ANY 2014-15

......Tot un repte, una gran il路lusi贸 50 anys de falla | 113

Junta Directiva 2014-2015 PRESIDENT D’HONOR Gerardo Piris i Sala PRESIDENT Gerardo Piris i Cabanilles Assesors del President Vicent Navarrete i Giménez Jose M. Fernàndez i Roig Jose Agustin Pedro i Fenollar Lluís Pellicer i Ibiza Secretària Cristina Aragó i Bernabeu Vicesecretària Maria Pedro i Ortolà Vicesecretaria 2na Esther Sapiña i Tur 114 | Falla Passeig Mercat

VICEPRESIDENT 1r Jorge Pérez i Rafael Delegació de Junta Local Jose Agustin Pedro i Fenollar Delegació de censos i recompenses Maria Pedro i Ortolà Delegació de Monuments i Plantà Benjamín Font i Sapiña Benjamín Font i Climent Toni llopis i Albiach Delegació de Transports Miguel García i Molina

Delegació de Cremà i Coets Juan Emilio i Castelló Agustín Pedro i Fenollar. Delegació d’Arxiu i Documentació Enrique Sapiña i Escola Delegació de Dones col·laboradores Maika García i Jordà Delegació d’Infantils Óscar Llorca i Falcó Delegació de Relacions Públiques Kevin Montañes i Serra

VICEPRESIDENT 2n Jose M. Fernández i Roig Tresorera Rosa Sapiña i Rico Vicetresorera Fabiola Ortolá i Bolinches Comptadora Vicky Lechiguero i Aragó Vicecomptadora Marta García i Jordà Fallers d’Honor Benjamín Font i Climent Josep Manel LLopis i Lafarga Vicent Navarrete i Gimenez Delegació de Loteries Fabiola Ortolá i Bolinches Reyes Cerveró i Palomares

VICEPRESIDENT 3r David Chacón i Piris Delegació de Cort d’Honor Cristina Gay i Navarro Marta Alandete i Garcia Delegació de Proclamació, Presentació i Protocol Lucía Falcó i Reig Mireya Bohigues i Soriano Maria Sapiña i Tur Delegació d’Escenografies Vicente Martínez i Pérez Miguel Almiñana i Llorens Delegació d’activitats culturals Juan Fran Saéz i Nuñez Rafa Formentín i Vallés

VICEPRESIDENTA 4t Yaiza Font i Sapiña Delegació de Festes Majors i disfresses Marta Alandete i García Amada Cruañes i Olivert Arantxa Piqueres i García Sara Olivert i Frigola Delegació de Festes Infantils Esther Sapiña i Tur Laura Pérez i Naya Maria Pedro i Fenollar Alan Martinez i Tirado Carolina Bayona i Lau Delegació de Llum i So José Miguel Garrigós i Castelló Delegació de Casal Vicente Martinez i Pérez Paco Del Olmo i Bohigues Delegació de Carpa Adrian Bayona i Garcia Hector Sapiña i Aragó

Delegació de Llibret Lorena Porca i Castelló Rafa Formentín i Vallés Delegació d’ús i promoció del valencià Arantxa Piqueres i Garcia Delegació d’Esports Héctor Sapiña i Aragó Óscar Selfa i Cerveró Pere Todosantos i Martínez Delegació Fútbol 7 David Iznardo i Fernandez Pere Todosantos i Martínez Delegació de Músics Toni Llopis i Albiach

Delegació de Campionat de Truc Manuel García i Zarzuela Carlos Sapiña i Rico Delegació d’Activitats Diverses Amparo Sala i Miñana Conxi Sala i Miñana Esther Palau i Grau Delegació de Comunicació Juan Luis Miragall i Aragó

Delegació d’Infantils Inmaculada Marí i Rico Nadia Galan i Piris Chelo Zarzo i Rodriguez Pilar Castelló i Palomares Victoria Domench i Gimeno Comissió 50 Aniversari Enrique Sapiña i Escolà Inés Ferrer i Vidal Mónica Sapiña i Crespo Patricia Suay i Nàcher Rafa Formentin i Vallés Andres Signes i Carlos Isabel Font i Climent Cristina Gay i Navarro Carlos Sapiña i Rico Lucia Falcó i Reig Marta Alandete i García Mireya Bohigues i Soriano Amparo Ibañez i Cutanda

50 anys de falla | 115

Comissió gran 2015 Alberola Riera, Ignacio Almenar Ferri, Manuel Almiñana Llorens, J. Miguel Aragó Llopis, Carlos Artes Garcia, Jose M. Artes Hernandez, Jose Fdo. Bayona Garcia, Adrian Boquer Grau, Sergio Boronat Colom, Juan Antonio Castelló Carreres, Jose Castelló Carreres, Juan E. Cerveró Aragó, Juan Cervero Ripoll, Sergio Chacon Piris, Yabel Chacón Piris, David Chastró Tur, Miguel Colom Velarde, Juan Fco. Cuenca Serrano, Christian Cuenca Serrano, Jonathan Del Olmo Bohigues, Francisco Diaz Raez, Fco. Javier Falco Reig, Francesc Fernandez Ortolá, Hector Fernandez Roig, Jose M. Ferrer Arranz, Carlos Ferrer Maroto, Alejandro Font Climent, Benjamin Font Sapiña, Benjamin Formentin Valles, Rafael Garcia Molina, Miguel Garcia Zarzuela, Manuel Garrigos Castello, Jose Miguel Gimeno Bonet, Luis Gimeno García, Jose Miguel

116 | Falla Passeig Mercat

Giner Gay, Juan Fco. Granero Lopez, Diego Grau Lodeiro, Xavier Grau Sala, Alfredo Iznardo Fernandez, David Llopis Albiach, Antonio Llopis Gimeno, Ivan Llopis Gimeno, Juan E. Llopis Lafarga, Jose Manuel Llorca Falco, Oscar Manuel Arago, Pere Marí Pascual, Franc Martí Claver, Joan Baptiste Martinez Cañas, Jordi Martinez Perez, Vicente Martinez Santiago, Santi Martinez Tirado, Alan Miragall Aragó, Juan Luis Miralles Lahoz, Ivan Montañez Serra, Kevin Navarrete Gimenez, Vicent Navarrete Serra, Victor Navarro Molina, Esteban Olivert Cruañes, Rubén Pedro Fenollar, Josep A. Pellicer Falcó, Salvador Pellicer Sala, Salvador Perez Rafael, Jorge Pinto Bayona, Eduardo Piris Cabanilles, Gerardo Piris Martinez, José Rabasa Nicola, Marc Rabasa Nicola, Francesc Ramirez Alonso, Bruno

Saez Nuñez, Juan Fco. Sanjuan Ortis, Marc Sapiña Aragó, David Sapiña Aragó, Héctor Juan Sapiña Escola, Enrique Sapiña Escrivà, Fernando Sapiña Rico, Carlos Sapiña Vallés, Salvador Selfa Canet, Francisco Selfa Cerveró, Oscar Sierra Roca, Alejandro Signes Carlos, Andres Signes Falco, Jonathan Suay Garces, Antonio Tirado Boronat, Antonio Todos Santos Martinez, Pedro Todos Santos Sospedra, Jaume Trenzano Arocas, José Tur Bayona, Jordi Vicente Arenas, Francisco Vidal Bolufer, Joan Yepes Sanchez, Nacho Alandete Garcia, Marta Alonso García, Paula Andreu Crespo, Sara Aragó Bernabeu, Cristina Aragó Diego, Mariam Arlandis Martínez, Maria Pilar Artes Hernandez, Marta Avellaneda Mayoral, Isabela Bayona Lau, Carolina Bayona Lau, Nicole Bernabeu Gay, Lara Mª Bodi Marin, Rocio

Bohigues Soriano, Mireya Bohigues Soriano, Angela Boronat Genoves, Carla Boronat Genoves, Minerva Carcel Puig, Inmaculada Castelló Arlandis, Rocio Castelló Palomares, Mª Pilar Castelló Serrano, Tamara Catalan Jover, Maria Cebolla Vercher, Ana Cerveró Palomares, Reyes Costa Falco, Inmaculada Creus Ruano, Nadia Cruañes Ferrer, Marta Cruañes Olivert, Amada Del Olmo Climent, Carla Del Olmo Costa, Raquel Domenech Gimeno, Victoria Falcó Reig, Lucia Falcó Yago, Lourdes Fernandez Lechiguero, Mar Ferrer Boronat, Megan Ferrer Vidal, Ines Figueres Sancho, Elena Font Climent, Isabel Font Sapiña, Yaiza Fort Rico, Clara Fuster Montagud, Inmaculada Gabaldón Torres, Raquel Galán Piris, Nadia Galán Redondo, Andrea Garcia Cebolla, Mª Carmen Garcia Cebolla, Rosa Mª García Espí, Nuria

Garcia Jorda, Maika Garcia Jorda, Marta Gay Navarro, Cristina Genoves Crespo, Chelo Gimeno Marti, Mª Jose Gomis Bayona, Fabiola Gomis Vidal, Pilar Hernandez Catala, Rosa Hernandez Fuertes, Elena Hoyo Nogues, Diana Ibañez Cutanda, Amparo Irure Ortiz, Mei Juan Bayona, Mª Vicenta Juan Grau, Amparo Kaja Szajner, Aleksandra Lafarga Ibañez, Lorena Lahuerta Martinez, Mª Jose Lechiguero Aragó, Victoria Lizcano Porca, Laura Pilar Lleonart Ortega, Mireia Llorca Falcó, Patricia Lopez Sapiña, Angela Mari Garcia, Abigail Marí Pérez, Natalia Marí Rico, Inmaculada Maroto Beltrán, Inmaculada Martin Olivert, Paula Martinez Cañas, Lorena Martinez Castello, Joana Martinez Gil, Sara Martinez Nogues, Carolina Martinez Piris, Clara Mayor Vallet, Cristina Mª Montagud Cebolla, Cira Montaña Gimeno, Anna Montaner Gimenez, Maria Montañez Serra, Celia Monzon Renard, Valeria Muñoz Garrigos, Marta

Muñoz Peiro, Vanessa Nacher Sanjuan, Pepita Narbona Calatayud, Andrea Navarrete Albero, Silvia Olivert Frigola, Sara Ortolà Bolinches, Fabiola Palau Grau, Ester Palero Renart, Paula Pedro Ortolá, Maria Pedro Ortolá, Laura Perez Naya, Laura Piqueres Garcia, Arantxa Piris Cabanilles, Paula

Piris Marín, Ana Plaza Crespo, Sandra Porca Castelló, Lorena Renard Artés, Laura Ruiz Llacer, Marta Sala Miñana, Concepcion Sala Miñana, Amparo Sala Reig, Janine Sapiña Bonias, Nerea Sapiña Crespo, Monica Sapiña Rico, Rosa

Sapiña Tur, Maria Sapiña Tur, Esther Selfa Cerveró, Mireia Soldado Femenia, Raquel Sospedra Sapiña, Sonnica Suay Nacher, Patricia Torres Garrido, Selena Vallet Gomar, Beatriz Vanaclocha Espí, Mª del Carmen Vargas Monzon, Alba Zarzo Rodríguez, Chelo

50 anys de falla | 117

Jose Lafarga Palomares

La paraula ZHEN significa meditació. Llevat del coneixement teòric o intel·lectual, el zhen busca l’experiència de la saviesa més enllà del discurs racional; per tant el seu objectiu fonamental és l’assoliment de la il·luminació interior. El zhen és per antonomàsia la tradició budista de la intuïció i l’espontaneïtat. Com sabem, és al Japó un dels països… I un dels països on més es practica aquesta filosofia és al JAPÓ. La falla representa un jardí oriental japonés amb una gran pagoda on els amos són dos samurais. Durant la visita al llarg del jardí es podran veure diferents escenes.

SAMURAI

El significat del mot Samurai és servir però també significa literalment home de guerra. Conta la llegenda que els samurais van ser creats per protegir el Japó de les possibles invasions exteriors, per aquest motiu la paraula que definia un bon Samurai era honor. DEESSA JAPONESA de la llegenda plorant crea les illes del japó. “Conta una llegenda, que una bella Deessa nipona va caure en tristesa per amor, de les seues llàgrimes van brollar illes que van conformar l’arxipèlag del sol naixent. Segles més tard, sorgirien guardians per protegir les seues costes i territoris. Aquests guardians, durant segles, van ser els samurais...”

118 | Falla Passeig Mercat

- VELLETA conta la llegenda de la creació del Japó a la seua néta. Conta la vella a la néta la història del seu país, mentre escolta la xiqueta amb gran sentiment i encís! Li conta històries tremendes dels famosos samurais, de tradicions estupendes que no oblidarà mai!

FAMÍLA JAPONESA La importància de la tradició i la família en japó: harmonia, respecte, puresa, tranquil·litat. La cultura del japó es basa en el respecte a la família i majors a qui es tracta amb d’afecte!

- Mestre espanyol ensenyant a un xiquet japonés

És un país que fomenta l’estima per la cultura, i la tradició s’alimenta en l’harmonia més pura! -Japonés enfadat amb un occidental perquè l’ha confós amb un xinés.

L’ensenyament espanyol amb retalls i nova llei, té al cap tant de marejol que ja parla japonés!

Aquest japonés enorme diu que ja està que trina, que el turista el confonga amb un xinés de la Xina!

Ens ensenyen valencià, castellà i també anglés, a la marxa que açò va en dos dies... japonés!

Des del món occidental és d’allò més evident no saber si l’oriental és xinés o japonés!

El professor preparat ensenya el vocabulari de japonés elemental a l’alumne més meritori!

- SUSANO déu de la mar, de les tronades i de les batalles. Susano, el Déu de la mar, de batalles i tempestes, al Japó sol enviar monstres que fan cruels conquestes!

Terratrèmols i ciclons tsunamis que destrueixen, són mostres devastadors que a Susano obeeixen! 3 MONSTRES JAPONESOS TERRATREMOL: TREMOLAKEN-NODEKOKASITA TSUNAMI: TSUNAZILA- TAI NUN DATOR CICLÓ: CICLONATOR- SIGIROTEMATO - ADAN I EVA I EL CABREIG DELS JAPONESOS en japó: són enganyats per una serp en forma d’arrova i Eva menja la poma de la marca apple d’ordinadors. La competència del japó en ordinadors. En japó estan indignats i pensen que és una broma allò que el pecat d’Adan va ser mossegar la poma! Eva li la va donar perquè li va vindre en gana, i entre els dos van inventar una marca americana! Al Japó hi ha tecnologia per tapar la terra i el cel i Adan va tindre la mania de crear la marca apple! -TURISME SEXUAL: Prostíbul XOXITOMEPICA. Un LLAURADOR valencià que ha venut la taronja se’n va de putes amb un grapat de diners a la mà i la dona li diu que si se’n va que no torne. (Les noves GEISHES japoneses) 50 anys de falla | 119

La parella ha arribat a una illa peculiar, on fa poc que ha rebentat una central nuclear! Es pregunten si hi haurà algun perill residual, que els impedisca nadar a aquell paratge ideal! Va haver qui no va fer cas del que deia esta rima, i va canviar un poquet per nadar per Fukushima! - Ninja ERNES TO KEMAO encén la muntanya amb un llançaflames, els matolls tindran formes de ninges en posició defensiva. Una àvia enfadada li marmola.

120 | Falla Passeig Mercat

El llaurador valencià ja ha venut les taronges i diu que ara vol provar l’encant de les noves Geishes!

Eren festes de Cullera enmig de la processó, i arribà com una fera aquest ninja del japó!

L’home ha sentit parlar dels misteris del Japó, sempre que els pugues pagar per baixar la calentor!

El ninja amb un aparell que els vots li han atorgat, va muntar un desgavell quan la muntanya incendià!

La dona crida insistent per què l’home vol pagar, tot aquell manteniment que ella gratis pot donar!

La velleta el recrimina per haver cremat la muntanya, i amb força dictamina que a la pròxima no guanya!

- Dos BANYISTES intenten nadar dalt de la central nuclear de FUKUSHIMA. I es pregunten si hi haurà perill.

-Tres TROGLODITES (Espanyol, portugués i grec) volen cremar en una foguera al japonés que va inventar la vaga a

la japonesa. Ells cada vegada tenen menys drets en el treball i fan més hores. Aquests tres treballadors han tornat a la prehistòria, amb tants retalls opressors... i els seus drets ja són història! A Grècia, Portugal i Espanya el treball ara ja és nul, i el que té sort i treballa l’amo li dóna pel...! Han fet una gran foguera on tenen un japonés que volia que hi haguera una vaga on treballen més! Amb totes les condicions que té hui la classe obrera, els toca molt els collons la vaga a la japonesa! - Intent d’assalt a l’Ajuntament de cullera. Catapulta amb 2 ninges de l’oposició i un gos porter. Una catapulta. L’Ajuntament de Cullera protegix este gosset, perquè ell ja el considera com a patrimoni seu! Un ninja que es diu Pep Soe i un altre que és Com Pro Mis, preparen una invasió sense demanar permís!

CENTRE COMERCIAL - PEIXATERIA MARISUSHI. MARISUSHI intenta enamorar per l’estómac a un lluitador de SUMO. Amb una canya de pescar li acosta un peix. Marishusi va muntar una tenda allà al japó on venia capellans, sushi i sashimi i polp! Per l’estómac vol guanyar el cor d’aquest japonés, i per això el vol pescar estirant-lo del filet!

- DOS LOLITAS en un karaoke. Aquestes joves “Lolites” amb estranya vestimenta, tot i que no són artistes porten roba de xiqueta! A un karaoke han anat que és l’emblema nacional, per demostrar que cantant les orelles et fan mal!

- PIROTÈCNIA MAROTO EL DE LA MOTO. La moto japonesa de LORENZO, YANOESMAHA i busca un disseny nou per poder guanyar a Márquez. MAROTO EL DE LA MOTO, li oferix que trie entre tota la classe de coets ràpids que té. Coets d’eixida, voladors... Lorenzo busca un moto que a Márquez puga guanyar, que la seua Yanoesmaha ja no va ni cara avall! Maroto en té una a mida i de segur que triomfarà; que agafe un coet d’eixida i veurà com volarà!

50 anys de falla | 121

Comissió infantil 2015 Acevedo Bañuls, Javier Alarcón Miragall, Marc Andres Blasco, Paul Andres Blasco, David Blasco Moreno, Diego Boquer Guidotti, Llorenç Boquer Guidotti, Lledó Bouhou Gimenez, Karim Carles Llopis, Javier Castello Gomis, Joan Catalá Grau, Francesc Catalá Grau, Pau Cerveró Galán, Miguel Cerveró Martinez, Alex Cerveró Martinez, Javier Cervero Ripoll, Hector Chastró Olivert, Miguel Collado Cervero, Carles Correcher Giner, Héctor Del Olmo Bonias, Denise Del Olmo Costa, Oscar Escrivá Jiménez, Héctor Ferrer Llopis, Oscar Ferrer Vallet, Abdon García Garberí, Iziar Garcia Irure, Luca Gassama, Fallou Grau Sala, Eduard Guarner Mulet, Jose Vicente Guarnet Mulet, Nayare Hoyo Llopis, Pablo Leal Martinez, Nico Leal Martínez, Lucas Llí Adam, Jonathan Manuel Sanjuan, Gerard Marí Martinez, Arnau

122 | Falla Passeig Mercat

Marti Claver, David Martí Claver, Joan Baptiste Martín Morell, Ferran Martín Oliver, Sergi Martínez García, Iker Martínez Marí, Carlos Martinez Piris, Ricardo Mascarell Sánchez, Arturo Mascarell Sánchez, Diego Mascarell Sánchez, Hector Miguel Tur, Didac Montañes Quiles, Lluís Muñoz Ibañez, Alvaro Navarro Trull, Daniel Nuño Garcia, Adrià Ortiz Piris, Aridian Pelegrí Ruiz, Eric Pinto Castelló, Pablo Puig Gimenez, Sergi Ramirez Irure, Erlantz Ramos Peiró, Diego Renart Iznardo, Antoni Enric Saez Sesé, Jordi Saez Sesé, Guillermo Salas Gabaldón, Joan Sanchez Almiñana, Marcos Sanchez Oliver, Kevin Sánchez Oliver, Joan Selfa Peiró, Raul Serra Carles, Pablo Sospedra Wat, Nicolas Todos Santos Sospedra, Carles Vercher Almiñana, Miguel Zaragozá Marí, Pau Zaragozá Marí, Marc Adell Aragó, Mara

Almenar Vanaclocha, Maria Aparici Juan, Esther Argente Bonilla, Carla Argente Bonilla, Enma Bartolomé Femenía, Ainhoa Beltran Salvador, Sara Blasco Moreno, Lucia Boquer Guidotti, Blanca Boquer Perez, Maria Bou Martín, Alba Carles Llopis, Sara Carrique Femenia, Blanca Carrique Femenia, Marta Castello Arlandis, Laura Castello Gomis, Neus Cerveró Galán, Angels Chastró Olivert, Marta Collado Cervero, Carles Colom Renart, Valeria Colomer Irure, Iratxe Colomer Vicente, Claudia Colomer Vicente, Alejandra Del Olmo Bonias, Denise Domenech Cabanes, Julia Escriche Grau, Giuliana Escrivá Jiménez, Nayara Fernandez Lechiguero, Júlia Ferrer Majuelo, Aitana Ferrer Pellicer, Irene Ferrer Ruiz, Nadia Ferrer Zahonero, Yulan Maria García Garberí, Paula García Garberí, Iziar Garcia Garcia, Marta García Grau, Clara Garrigos Aragó, Nerea

Garrigós Aragó, Paula Gomis García, Aina Gomis García, Paula Guarnet Mulet, Nayare Hernández Escrivá, Alicia Hoyo Llopis, Ines Hoyo Nogues, Maria Iznardo Llorca, Daniella Lledó Fabra, Marta Llopis Cervero, Paula Lopez Sapiña, Ana Lozar Calatayud, Andrea Lozar Calatayud, Claudia Marí Martinez, Claudia Marí Martinez, Laia Marrama Carles, Aitana Marrama Carles, Irene Martí Tirado, Alba Martín Morell, Aina Martinez Gomez, Judith Martinez Gomez, Lucia Martinez Martinez, Iraia Martinez Zarzo, Maria Mestre Grau, Carmen Moreno Mesa, Nayara Narbona Criado, Ainhoa Navarro Sapiña, Tania Oscá Jiménez, Alba Palomares Formentín, Mar Palomares Formentín, Anna Pedrós Almiñana, Daniela Peret Colom, Andrea Peret Colom, Mar Peret Colom, Lourdes Picazo García, Inés Picazo García, Sofia

Pinto Castelló, Lucía Piris Muñoz, Carla Ramos Peiró, Mariam Renart Iznardo, Elena Ribes Sancho, Neus Rodrigo Oliver, Andrea Romero Juan, Ines Salas Gabaldón, Mar Sancho Bermejo, Nerea Sanz Piris, Mar Sapiña Avellaneda, Marta Sapiña Bonias, Alicia Sapiña Porca, Júlia Sapiña Porca, Mar Sapiña Portalés, Carla Sapiña Roca, Helena Serra Carles, Marta Sierra Domenech, Alba Tur Torcal, Athenea Vercher Martínez, Anna Villarroya Cester, Nerea

Explicació

monument infantil LEMA: “UN MAR DE FESTA” ARTISTA: JAVIER IGUALADA Anem a fer un llarg i ample recorregut per la nostra comunitat, ja que comunitat festiva i alegre com la nostra poques hi ha. Colorit i plasticitat es barregen amb tradicions i cultures pròpies d’un poble d’arrels centenàries. Comencem per, les nostres falles festes que des del nord en Benicarló, fins a el sud d’Elda envaeixen els nostres pobles cada mes de març. En aquest cas anem a destacar les de Cullera, una de les poblacions més falleres de tota la comunitat després de València capital. En aquesta bonica escena veiem una gran falla plantada en un xicotet carrer tal com passa en aquesta bonica població. El centre de la falla també fa al·legoria a l’ofrena de flors, on belles falleres ofrenen flors a la seua patrona al capdavant. Anem a per una altra festa multitudinària com són els moros i cristians. En aquest cas els d’Alcoi són els més famosos i vistosos, una comparsa mora i una altra cristiana presideixen l’escena al capdavant de la falla. No podem oblidar focs i petards per això ens desplacem a Paterna, ciutat de l’horta de València, que a finals d’agost realitza la seva tradicional cordà. És aquest un grandíssim espectacle de foc llum i color. Per a color el vermell de tomaques, i si parlem de tomaques quin poble vos ve a la ment? Bunyol, sí senyor amb la seva espectacular tomatina festa d’interès turístic internacional, en que per a netejar tota la tomaquera anem a l’aigua del port de Dénia però compte que ens acompanya a l’aigua un brav dels bous a la mar d’aquesta bonica ciutat !!! Ja que hem vingut fins ací anem a Pego, però aquest cop al mes de febrer, on tot és envaït de color, plomes música i festa amb les carnestoltes de Pego; Oliva, on ballarem sense parar al costat de belles senyoretes engalanats per a l’ocasió. Una altra festa bonica del Sud és la nit de Sant Joan d’Alacant festa pagana de bruixes i misteris on has de demanar desitjos mullant els peus en la mar; bon recorregut portem de pólvora, foc, llum, color, música i tradició… aquest any podràs gaudir de tot en la falla el Passeig!

50 anys de falla | 123

També en cada barriada es para sempre taula, fent missa i mascletada algun sant es celebrava. Comunitat més festera com la nostra no hi ha la cultura es barreja, la del poble valencià. De nord a sud celebrem les tradicions amb música, foc i soroll, pólvora, llum i color. Els problemes se’n van si de festa tu estàs, esmorzar, dinar, sopar,.. i després el que pugam. A Cullera destaquem la festa fallera, ja que tota la gent o és faller o és fallera. Comencem amb la baixà, les festes patronals, i acabem en la pujà la festa local.

124 | Falla Passeig Mercat

Tota festa està relacionada en alguna divinitat sagrada, encara que siga pagana, agraïm sempre el que ens regala. Els d’Alcoi són els més famosos, una comparsa mora i una cristiana presideixen l’escena al capdavant de la falla. Acompanya un bon menjar tota festa popular, amb arrossos, peix o carn i el dolcet no pot fallar. No podem oblidar focs i petards, a Paterna hi ha que anar a gaudir de la cordà. Anem espai amb el masclet, el principal dels coets. Que bon soroll sap fer si tirar-lo bé sabem.

Color vermell, a quin poble anem? “Tomatina” que tindrem si a Bunyol viatgem.

Al mes de febrer ballarem sense parar Carnestoltes, carnavals, tot el món va disfressat.

Ja és més que internacional La “Tomatina” de Bunyol Els xinesos, i americans fins i tot se l’han copiat.

La quaresma comencem cremant la sardina, En carnestoltes estem vingueu-se’n a Oliva.

Bous a la mar! a Dénia trobem. Quins toreros més fresquets, a l’aigua que caurem.

És la nit de Sant Joan, es la festa d’Alacant, demanem desitjos mullant els nostres peus a la mar.

Una foguera a Alacant a Castelló les gaiates, el millor són les falles, no ho dubtes, no compares.

9 d’octubre, tot sants, la vendimia, correfocs, les vaquetes, els concerts les fires,... de tot hi ha. Portem 50 anys plantant sense parar, això s’ha de celebrar més festa per a enguany. Les vacances esperem tothom per a descansar. Però si de festa estem, més encara ens cansem. La festa representa, el passat que han contat, que no desaparega, cuidem lo tradicional. Si de veritat hi ha tanta festa, com hem de millorar? Este país no s’adreça, doncs anem tots a ballar.

50 anys de falla | 125

Recompenses Majors 2015 ATORGADES PER JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA A LES SEGÜENTS FALLERES I FALLERS: BUNYOL D’ARGENT: • Carla Boronay i Genovés. • Raquel Gabaldón i Torres • Carla del Olmo i Climent. • Hector fernandez i Ortolá. • David Iznardo i Fernandez. • Alan Martínez i Tirado. • Cristina Mª Mayor i Vallet. • Amparo Sala i Miñana. • José Ignacio Yepes i Sanchez. Andres Signes i Carlos

Manuel Garcia i Zarzuela BUNYOL D’OR: • Chelo Genovés i Crespo. • Abigaíl Marí i García. • Joana Martínez i Castelló. • Sandra Plaza i Crespo. • Conchi Sala i Miñana. • Fernando Sapiña i Escrivá. BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER: • Lourdes Falcó i Yago. • Carolina Martínez i Nogués. • Ivan Miralles i Lahoz. • Francisco Selfa i Canet.

Pere Manuel i Arago

Vicky Lechiguero i Aragó

126 | Falla Passeig Mercat

BUNYOL D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER • Manuel García i Zarzuela. • Vicky Lechiguero i Aragó. • Pere Agustí Manuel i Aragó. • Andrés Signes i Carlos

RECOMPENSES MAJORS 2015 ATORGADES PER JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA A LES SEGÜENTS FALLERES I FALLERS : CULLERA D’ARGENT: • Manuel Almenar i Ferri. • Inmaculada Fuster i Montagud. • Marta Muñoz i Garrigos. • Oscar Selfa i Cerveró. • Chelo Zarzo i Rodriguez. CULLERA D’OR: • Antoni Llopis i Albiach. • Patricia Llorca i Falcó • Inmaculada Marí i Rico. • Joana Martínez i Castelló • Kevin Montañez i Serra. • Arantxa Piqueres i García. • Patricia Plaza i Crespo. • María sapiña i Tur. CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER: • Lourdes Falcó i Yago. • Carolina Martínez i Nogués. • Ivan Miralles i Lahoz. • Francisco Selfa i Canet. CULLERA D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER • Manuel García i Zarzuela. • Vicky Lechiguero i Aragó. • Pere Agustí Manuel i Aragó. • Andrés Signes i Carlos

Recompenses infantils 2015 ATORGADES PER JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA, A LES SEGUENTS FALLERETES I FALLERETS:

ATORGADES PER JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA, A LES SEGUENTS FALLERETES I FALLERETS:

DISTINTIU D’ARGENT: • Ainoa Bartolome i Femenía. • Blanca Carrique i Femenía. • Claudia Colomer i Vicente. • Nayara Escrivá i Jimenez. • Lucas Leal i Martínez. • Arnau Marí i Martínez. • Irene Marrama i Carles. • Lluís Montañez i Quiles. • Nayara Moreno i Mesa. • Inés Picazo i García. • Mariam Ramos i Peiró. • Mar Sapiña i Porca. • Raul Selfa i Peiró. • Quique Tur i Grau.

CULLERETA D’ARGENT: • Ainoa Bartolome i Femenía. • Blanca Carrique i Femenía. • Claudia Colomer i Vicente. • Nayara Escrivá i Jimenez. • Lucas Leal i Martínez. • Arnau Marí i Martínez. • Irene Marrama i Carles. • Lluís Montañez i Quiles. • Nayara Moreno i Mesa. • Inés Picazo i García. • Mariam Ramos i Peiró. • Mar Sapiña i Porca. • Raul Selfa i Peiró. • Quique Tur i Grau.

DISTINTIU D’OR: • Esther Aparici i Juan. • María Boquer i Perez. • Oscar del Olmo i Costa. • Marta García i García. • Gerard Manuel i Sanjuan. • Ricardo Martínez i Piris. • Carla Sapiña i Portalés.

CULLERETA D’OR: • Esther Aparici i Juan. • María Boquer i Perez. • Oscar del Olmo i Costa. • Marta García i García. • Gerard Manuel i Sanjuan. • Ricardo Martínez i Piris. • Carla Sapiña i Portalés.

50 anys de falla | 127

Grup teatre Falla Passeig OBRA: “RETROBAMENTS” Què ocorreria si l’atzar fera que quatre ex parelles es retrobaren després de molts anys sense haver-se vist? Un espectacle senzill on es poden veure quatre històries sobre vuit personatges quotidians que viuen en una ciutat sense nom. Vuit vides que al doblegar la cantonada prendran un rumb inesperat. Vuit vides aparentment inconnexes on, l’amor, l’odi i la mort, s’entrellacen de manera que l’espectador transitarà de la comèdia al drama gairebé sense adonar-se’n. Un muntatge entranyable i tendre que mostra com, malgrat tot el que puga succeir, la vida continua el seu curs i sempre ens obri camí. Un camí on veurem que l’amor no entén de sexe ni de gènere i on l’amor funciona com a motor i el desamor com la gasolina que alimenta el motor.

Fitxà Artística Eva................................................Elena Hernandez Sonia............................................Marc Sanjuan Laura .........................................Laura Renard Maria............................................Maria Montaner Marcos.......................................Diego Seguí Ainoa...........................................Lara Bernabeu Izan...............................................Ivan Miralles Gaston........................................Jose Llopis

128 | Falla Passeig Mercat

Fitxà Tècnica Regidoria:................................Cristina Aragó, Ines Ferrer, Maika Garcia, Sara Oliver, Monica Sapiña, Mª Carmen Cebolla Escenografia:........................Vicent Lopez, Luis Gimeno Vestuari.....................................Dones Col·laboradores Maquillatge ..........................Nuria Carles Llum I So..................................Carlos Sapiña, Isabela Avellaneda Diseny Gràfic........................Quique Sapiña Direcció.....................................Ivan Miralles

Grup de coets Falla Passeig Benvolguts fallers, aprofitant l’oportunitat del moment volem intentar explicar a la falla el perquè de l’existència d’aquest grup de coeters, dels seus objectius, del que fem i sobretot l’intent d’explicar tota la problemàtica que comporta l’ús dels coets dintre el context de la falla i de la festa fallera ja que aquesta normativa ens porta a tots un poc desorientats des de fa uns anys. ` Aquest any coincidint amb el nostre 50 Aniversari i en aquest llibret especial, potser també siga un bon moment per fer una curta mirada enrere sobre la història dels coets, la despertà i la festa. L’existència dels coets i la despertà està lligada a la nostra falla i a la festa des d’els seus inicis. No s’entén l’inici d’un dia de falles sense la música de la nostra banda, la gent de la comissió divertint-se davant d’ella i un grup de fallers tirant masclets al final, fent soroll i fum convidant a la festa i respirant l’olor de l’ambient que ens diu que estem en falles. Els grups de fallers que tiraven coets a les despertades ha existit des de sempre, pot ser sense ser-ne molt conscients ja que era poc definit, poc concret i molt canviant. Qualsevol faller podia en una despertà agarrar metxa i coets i començar a tirar de forma contínua o esporàdica; s’entenia que tothom tenia el sentit comú suficient per a tirar coets com cregués en una despertada. D’això el temps s’ha encarregat de negar-ho en les despertades falleres en general per les barbaritats que alguna vegada s’han fet i que hui en dia les considerem intolerables. Tota aquesta història continua en els anys sense grans canvi, però intentant organitzar-nos un poc per a millorar la seguretat en les despertades i la convivència amb la gent de la nostra barriada. Tot canvia allà pel 2007 quan una directiva Europea obliga als Estats membres a traure una normativa que regulara l’ús d’artificis de pirotècnia en tota la CE. Segons aquesta directiva la despertà i moltes manifestacions festives que usen pirotècnia queden il·legals i poden desaparèixer. Després de moltes reunions entre Estat/Comunitats en

Maig de 2010 es publicà al BOE el “Reglament d’articles pirotècnics i cartutxería” amb un annexe, la Instrucció Tècnica Complementaria núm. 18 (ITC-18) ,que exceptua i regula l’ús d’articles pirotècnics per Grups de Consumidors Reconeguts com a Experts (CRE) en manifestacions religioses, culturals i tradicionals (i en ella la nostra despertà). Les nostres festes de Comunitat Valenciana són declarades de caràcter religiós, cultural o tradicional amb un decret al DOCV de Març de 2011 per poder ser regulades per aquesta ITC 18. Tot açò per a mantenir les festes, i la nostra despertà entre elles, tal com les coneixem. Ara per ara, aquest ha sigut el nostre objectiu principal per adaptar -nos a la legalitat. Així també s’exigeix a cada Associació un Responsable de Grup CRE nosaltres en tenim quatre i que cada participant en la despertà estiga en possessió del carnet CRE nosaltres en som catorze. Com no pot ser menys aquest grup de coets és un grup obert a tots els fallers però concretat per les exigències legals, que per el bé de la falla hem de complir. Però sobretot és obert al futur, a aquesta xicalla que ens ha fet, coma nou objectiu, organitzar la despertà infantil que tant bona acollida té entre els menuts de la comissió. Amb les autoritzacions pertinents i el suport de la falla, ells són el nostre futur i ensenyar-los a fer un correcte ús dels coets el nostre repte. No volem acomiadar-nos sense recordar-vos que aquesta ITC-18 és, només, d’aplicació als actes organitzats per la falla com la despertà. Fora d’aquesta situació, es el Reglament d’articles pirotècnics i cartutxería el que regula el seu ús amb la classificació dels diferents tipus de artificis i de les edats corresponents per al seu ús. És responsabilitat de cadascú la seva correcta utilització .i la dels pares la de què els seus fills tiren allò permés per a la seua edat i de la forma correcta ( d’ahí que siga recomanable portar una autorització dels pares per si qualsevol autoritat es la demana). Hem de gaudir de les nostres tradicions amb responsabilitat. Una abraçada a tots els que formem part d’aquesta Falla, probablement... La millor Falla del Món.

50 anys de falla | 129

De dones de fallers a dones col·laboradores Mª José Lahuerta

Allà pels 90 les dones dels fallers decidírem anar a dinar juntes el primer i segon dia de Falles ja que ells se n’anaven en la Falla i nosaltres ens quedàvem a casa en els xiquets. Uns dies abans de falles anàvem, les que podíem, a demanar pressupost als restaurants i regatejar un poc els preus. El primer dia havia de ser per la zona de Sant Antoni i el segon pel poble perquè eixa mateixa vesprada havien de posar les mantellines a les nostres filles o a altres falleres per a eixir a l’ofrena. El primer dia quedàvem en el Passeig i després de la mascletà, ens anàvem al restaurant acordat. Allí dinàvem amb rialles, cançons,... i brindis per part de la nostra presidenta Pilar Torres que recordava a tots: falleres majors, infantils, presidents… Menjàvem molt bé, i també, per què no dir-ho, ens preníem unes copetes del nostre vinet. Quan l’ambient semblava que dequeia agafàvem el nostre “bombo i platerets” i ens anàvem de cercavila fins la nostra barriada; compràvem també xiulets, megàfons... en resum, i tot allò que fera soroll, que fera festa.

130 | Falla Passeig Mercat

La nostra presidenta Pilar ens col·locava en fileres de quatre i ella davant ens indicava el pas i la cançó que havíem de cantar… tot un espectacle! D’aquesta manera anàvem als casals, des de San Antoni, passant per “la Pallissa”… amb una alegria i rebombori desbordant. Quan estàvem aplegant per l’Ateneu, prop del nostre casal, la nostra presidenta ens feia formar com les falleres junt la nostra fallera major vitalícia Consue i així anàvem saludant, cantant i ballant pels nostres carrers. Una vegada aplegàvem al Passeig, ens estaven esperant els fallers, les falleres, tota la Comissió que ens rebien amb aplaudiments, mentre nosaltres pegàvem la volta d’honor al voltant del monument. Després entre rialles, ja cadascuna feia la seva marxa... El dia de San Josep anàvem a dinar amb la Falla. Cada any inventàvem alguna cosa per a vestir-nos amb algun complement divertit: un any va ser de “Martirio” (la cantant), anàrem al dinar totes vestides amb la pinta i les ulleres de sol; altre any ens posarem cartells a l’esquena… La falla dies abans, ens volien traure què anàvem a fer eixe dia però nosaltres guardàvem el secret fins al final. Foren anys inoblidables, totes les que han viscut aquests dinars saben molt bé el que estem relatant i aquelles coses que.... millor m’he reservat de contar,... quantes anècdotes viscudes amb tan bona gent. Érem un grup molt divertit, entranyable, fester… dones de fallers que ens agrada la festa, riure i gaudir d’estos dies juntes. Aquest va ser el principi del que hui som les Dones Col·laboradores, un grup de dones simpatitzants de la Falla; xiques, mares, iaies vinculades a la Falla. La nostra llavor és

recolzar i ajudar a la Comissió en el que pugem, per a ajudar a la Falla siga en feina o econòmicament. El lloc on ens reuníem era la casa de Pili Torres. Els divendres ens reuniem per a sopar, jugar i preparar activitats per a la Comissió durant tot l’any. Són moltes les activitats que fem: decorats i vestuaris per a Musicals, Teatres i Disfresses; activitats per als Infantils (tómboles, unflabes, tallers,…), qualsevol gastronomia que ens proposen (xocolatada per als xiquets i l’arròs al forn el dia de la plantà són ja una tradició, coca llimonà per San Joan, berenar per a la comissió infantil el dia del Tren Faller,...), rifes, loteries,… Per a nosaltres és un orgull poder formar part d’aquest Aniversari que enguany celebrem, gràcies a totes les dones que ho haveu fet possible... fins molts anys més… I a partird’ara comença una nova etapa on… Les col·laboradores de la Falla Passeig-Mercat de Cullera saluden a a comissió de la falla. Som un grup de dones vinculades a la falla i a totes ens uneix un mateix sentiment,la falla, el qual ens fa sentir part d’aquesta comissió. Per això el nostre objectiu és aportar tot el que poguem per ajudar a la falla sense cap interès. És un l’any molt significatiu per als fallers pel seu 50 aniversari i per a nosaltres les dones per l’augment del nombre de col·laboradores, la qual cosa fa que tinguem més força i ens sentim més motivades i amb il·lusions renovades per tota aportació. Aquest exercici 2015 amb motiu de l’aniversari volem fer un recordatori a una gran col·laboradora, Elvira Reig que des d’on estiga sabem que seguirà recolzant aquesta gran falla. Sols tenim que dir-vos que continueu gaudint les falles, aquest any més intens que d’altres. Moltes felicitats. Les col·laboradores del Passeig-Mercat 2015.

50 anys de falla | 131

132 | Falla Passeig Mercat

Celebrant l’aniversari

...tot preparat Llums, Càmera, Acció

ABRIL 2014 1. Nova Directiva: un nou any faller, una nova directiva. Joves de la comissió assumeixen càrrecs i responsabilitats, renovant part de la junta directiva. Gerardo Piris i Cabanilles presideix la comissió en aquest any d’aniversari.

ANIVERSARI

ACTIVITATS Activitats i esdeveniments 2014-15

2. Capea: el dissabte 12 d’abril dos autocars plens de fallers gaudiren d’una capea-sopar en Sueca. Ens acompanyà una nit espectacular, i més d’un faller es va transformar en torero. 3. Baixà: el dissabte 26 d’abril participàrem en la Baixada de la Mare de Deu del Castell, dins dels actes de les Festes Patronals de Cullera.

134 | Falla Passeig Mercat

MAIG 2014 4. Vaquetes: durant la setmana de Festes Patronals de Cullera obrirem un cadafal en la barriada del Raval, per gaudir tots junts de les vaquetes i bous embolats que organitza la Regidoria de Festes. Un projecte nou per a la nostra falla.

5. Disfresses: el 2 de maig participàrem en la Cavalcada de Disfresses de Festes de Cullera. La nostra comparsa es disfressà del Musical Rei Lleó, obtenint el 2n guardó del Concurs organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera.

8. Concurs Logotip 50 anys: es convocà un concurs per a crear un logotip que ens identificara aquest any en el 50 aniversari de la Falla. Héctor Fernández Ortolà va ser el guanyador d’aquest concurs organitzat per la Delegació de Cultura de la Falla.

JUNY 2014 9. Olimpiades Club de tenis: el 15 de juny, es va fer una jornada esportiva organitzada per als nostres xiquets al Club de Tenis de la ciutat de Cullera.

6. Festa “Rociera”: el 17 de maig convertírem el casal en una caseta de la pròpia Fira d’abril, en el més autèntic “rocio” . Cavalls, sevillanes, “rebujito”... i a ballar tots.

7. Marxa Passegera: el 18 de maig la comissió infantil pujà al Castell de Cullera per a gaudir d’una jornada a l’aire lliure. Allí els delegats prepararen jocs i diverses activitats.

50 anys de falla | 135

10. Futbol 7: el 20 i 21 de juny s’organitzà el XVIII Campionat de Futbol 7 Falla Passeig, el qual aquest any pren el nom de l’exjugador del València CF i resident a Cullera, Joan Bernat. Un total d’11 equips participàrem sent el guanyador “Red Colchón”.

12. Berenar d’infantils: el dissabte 21 de juny, després del futbol 7, alguns fallerets anaren de berenar per tal de celebrar la nit de San Joan. Una vesprada molt divertida.

13. Nit Sant Joan: el dissabte 21 de juny celebràrem al casal la Nit de Sant Joan, un sopar al carrer, en la nostra barriada, en el qual nombrosos fallers, veïns i simpatitzants gaudirem de la nit cremant una simbòlica foguera.

11. Futbet sala – infantils: al mateix temps, s’organitzà el I Campionat de Futbet per a xiquets, un total de 7 equips participaren. En la categoria infantil quedà campió l’equip Sublim, i en la categoria aleví 4 equips guanyant l’equip Consfa.

136 | Falla Passeig Mercat

JULIOL 2014 14. Treta infantil: el 5 de juliol va tindre lloc al casal la Treta dels representants infantils de l’exercici 2014-2015: Na Marta Serra i Carles com a Fallera Major Infantil acompanyada d’en Francesc Català i Grau, president infantil.

16. Treta major: el 18 de juliol férem la Treta de la Fallera Major per aquest any amb la celebració del 50 aniversari a Na Paula Piris i Cabanilles, germana del President de la comissió.

15. Firma contracte: el 12 de juliol es celebrà la firma del contracte amb Josep Lafarga com a artista del monument gran. Amb molta il·lusió ens mostrà l’esbós del monument que plantàrem.

Firma contracte infantil: la nit del 12 de juliol es va signar el contracte del monument infantil amb l’artista Javier Igualada. Es va presentar l’esbós i es va fer un sopar.

AGOST 2014 17. Falles en estiu: 7, 8 i 9 d’agost, Falles a Cullera. Un projecte inèdit i únic que la nostra comissió celebrà dins dels actes commemoratius del 50 aniversari. Tres dies on es montà una Fira Fallera al Passeig Marítim de Cullera per a promoure la festa fallera mostrant als turistes com vivim les Falles en març. Exposicions d’indumentària fallera, ninots, maquetes, pirotècnia, història de la Falla,... oferint gastronomia típica valenciana per a sopar, discomòvil, balls i danses, muixeranga, música valenciana, cercaviles amb xaranga, plantà d’un monument faller i cremà simulada de la nit del foc.

50 anys de falla | 137

17. Falles en estiu

SETEMBRE 2014 18. Sorteig tela fallera: el 5 de setembre realitzàrem el primer sorteig d’un tall de tela de fallera. Marian Aragó Diego, fallera de la comissió, va ser la guardonada.

19. Mig any faller – Pic i maneta: com és costum des de fa uns anys, totes les comissions celebràrem el mig any faller amb un sopar de germanor. Eixe mateix dia, participàrem en el campionat de Pic i Maneta organitzat per la Junta Local Fallera.

138 | Falla Passeig Mercat

20. Campionat de Bàsquet: La nostra comissió participà el 27 de setembre al Pavelló d’Esports de Cullera en el campionat de Bàsquet celebrat per a totes les falles de Cullera.

21. Acampada infantil al casal: per als nostres fallerets es proposà una nova activitat, una acampada dins del nostre casal. Van ser molts xiquets que gaudiren de les diverses activitats que proposaren des de la Delegació de Festes Infantils, una nit que sempre recordaran al dormir tots junts en el seu casal. L’acampada es va fer el 27 i 28 de setembre.

OCTUBRE 2014 22. Viatges falla: en aquest mes començàrem a fer viatges des dels magatzems dels artistes a un local d’un faller portant part dels monuments.

24. Visita taller artista infantil: el 10 d’octubre, els nostres fallers majors infantils visitaren el taller de l’artista del monument infantil. L’artista, Xavi Igualada, ens explicà com serà el monument infantil que plantarem.

23. Paelles 9 d’octubre: celebràrem el dia de la nostra comunitat amb un dinar de germanor al casal.

50 anys de falla | 139

25. Teatre Mislata: el nostre grup Passeig Teatre, participà el 17 d’octubre en el concurs de Teatre Ciutat de Mislata. Ivan Lahoz i Lara Bernabeu són nominats com actor i actriu de repartiment.

27. Haloween infantil: la vesprada del 31 d’octubre la comissió infantil va fer una cercavila terrorífica amb el joc del “truco-trato” amb els veïns de la barriada. Després ferem un berenar al casal.

NOVEMBRE 2014 29. Dinar falleres majors i presidents: el 8 de novembre s’organitzà un dinar amb les 50 falleres majors i els presidents de la comissió en aquest any d’aniversari.

28. Haloween adult: la nit del 31 d’octubre el casal es transformà en una casa de terror. Els fallers acudiren disfressats i es va fer un sopar al casal.

30. Café teatre: durant les nits dels dijous de novembre i desembre proposàrem una nova activitat al nostre casal. Cafè-teatre, cinc actuacions de diversos actors professionals. Cinc nits on hem passat una agradable estona rient-mos.

26. Capea: el dissabte 18 d’octubre organitzem la segona Capea Falla Passeig. Un gran nombre de fallers i amics gaudixen d’aquesta activitat.

140 | Falla Passeig Mercat

31. Proclamació: el 15 de novembre en la sala “Coco Bann” del Mareny Blau celebràrem l’acte de la proclamació de les nostres falleres majors. Eixe dia es proclamà també el President d’Honor d’aquest exercici, Gerardo Piris i Sala.

DESEMBRE 2014 32. Preparació plantà: al taller de l’artista Jose Lafarga, el dissabte 13 de desembre ens reunirem per a tractar la plantà dels monuments, creant un equip de treball.

34. Visita betlem del Castell: la comissió fallera visità el betlem del Castell de Cullera el dissabte 13 de desembre. Una tradició com a bons cullerencs.

33. Ofrena Mare de Deu: el dissabte 13 de desembre organitzàrem una ofrena a la Mare de Déu del Castell, on participaren les corts d’honor de 1966 i 2015. Mossén Quique Boronat va presidir la celebració. Fou un acte molt emotiu.

35. Xaranga: més de setanta fallers realitzàrem una cercavila pels carrers de Cullera acompanyats amb la nostra xaranga el dissabte 13 de desembre. Després tots sopàrem a l’Ateneu Musical de Cullera.

36. Esmorzar fallers d’honor: el dissabte 27 de desembre es convidà a tots els fallers d’honors a esmorzar al casal. Un matí de germanor entre fallers, amics i simpatitzants de la falla.

37. Dinar falleres majors: el 20 de desembre es reuniren les falleres majors per a preparar la gala de l’aniversari. Després es va fer un dinar de germanor.

50 anys de falla | 141

43. Reis Macs: el 5 de gener al casal, ens visitaren els Reis Macs d’Orient per a repartir molts regals als nostres xiquets.

38. Trobada fallera infantil: el diumenge 28 la Junta Local Fallera organitzà una trobada per a les comissions infantils. Jocs i tallers per als més menuts al Mercat.

41. Recollida d’aliments: es realitzà una recollida d’aliments al casal per a l’economat de càrites de Cullera durant el 29 de desembre. Tota la comissió mostra el seu costat més solidari.

39. Carta als Reis Mags: durant alguns dies de desembre la comissió infantil redactà la carta als Reis Mags, cartes plenes de molta il·lusió, en les que els nostres xiquets demanen fer realitat els seus somnis.

44. Teatre: el 25 de gener el grup de teatre de la falla participà en el Concurs de Teatre en valencià que organitza l’Ajuntament de Cullera i la Junta Local Fallera. Aquest any fiquem a escena “Retrobaments”.

GENER 2015 42. II Olimpiades falleres JLF: el 2 de gener s’organitzaren al Passeig unes olimpiades d’esports per a tots els falleres infantils de Cullera per part de la Junta Local Fallera.

40. Visita Emissari Reial: el 29 de desembre ens visità el Emissari Reial. Tota la comissió infantil li entregà la seua carta per als Reis Macs. Es va fer un berenaret en el casal.

142 | Falla Passeig Mercat

45. Presentació: celebrarem l’acte de la Presentació dels nostres representants el dissabte 31 de gener a la sala Santy de Cullera. FEBRER 2015 46. L’arreplegà: el dissabte 7 de febrer realitzem la tradicional arreplegà. Dinem tots als casal.

47.“Passeigilandia”: una nova activitat ens proposem. El diumenge 8 de febrer al carrer Passeig Dr. Alemany, muntàrem tota una fira d’atraccions per als més menuts de Cullera. Es va fer també el campionat 3x3 de futbet infantil, i acabàrem la jornada fent un dinar de germanor. FEBRER 2015 48. Campionat de truc: Al mes de febrer és realitzà al casal el tradicionalcampionat de truc de la nostra comissió. 49. Acte aniversari: el dissabte 14 de febrer es celebrà la gala del 50 Aniversari Falla Passeig a la Sala Santy de Cullera. Abans férem una cercavila amb les nostres falleres majors i presidents pels carrers de la barriada. 50. Presentació del llibret: el 20 de febrer a les 20h, a l’Auditori del Mercat de Cullera es realitzà la presentació d’aquest llibret de l’Aniversari. Aquest llibret es presentà al concurs de Cullera i València.

FEBRER 2015 dl dm dc dj dv ds dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

PROGRAMACIÓ FESTES MAJORS 2015

Dilluns 2 de Febrer 20:00h Concurs de Pòquer- Dòmino organitzat per JLFC al saló multiús del mercat (del 2 al 5). Divendres 6 de Febrer 20:00H Cloenda i entrega de premis del consurs de teatre de JLFC. Dissabte 7 de Febrer Arreplegà 20:00h Gala Fallera. Divendres 13 de Febrer Futbet organitzat per JLF al pavelló cobert. Dissabte 14 de Febrer Gala 50 aniversari Falla Passeig-Mercat. Dissabte 21 de Febrer 13:00h Paelles organitzades per JLFC al pàrquing d’Enrique Chulio. Diumenge 22 de Febrer 17:00h Campionat de “L’enigma” al saló multiús del mercat. 19:30h Lliurament de premis i banderins d’esport i oci per JLF a la casa de la cultura.

Dissabte 28 de Febrer 11:00h Tradicional partit de panxuts contra tendres. 14:00h Dinar PASTISSÀ al casal faller. 20:00h Tren faller per tota la barriada. 23:00h Discomòbil.

MARÇ Diumenge 1 de Març 14:00h Dinar a càrrec de la falla. 22:00h Sopar d’aixelleta. Dilluns 2 de Març 14:00h Dinar al casal. 22:00h Sopar d’aixelleta. 22:30h Comença el concurs de parxís. Dimarts 3 de Març 14:00h Dinar al casal. 22:00h Sopar d’aixelleta. 22:30 Final de concurs de parxís. Dimecres 4 de Març 14:00h Dinar al casal. 22:00h Sopar d’aixelleta. 22:30h Concurs del “continental”.

març 2015 dl dm dc dj dv ds dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 30 31 25 26 27 28 29

Dijous 5 de Març 14:00h Dinar al casal. 22:00h Sopar d’aixelleta. 22:30h Final del concurs de “continental”. Divendres 6 de Març Muntatge de carpa durant tot el dia. 14:00h Dinar al casal. 21:00h Obertura de l exposició del ninot 2015 al saló multiús del Mercat. 22:00h Sopar a càrrec de la falla. 23:30h “Pin up Party (Si està la carpa muntada). Dissabte 7 de Març 14:00h Dinar al casal a càrrec de la falla. 21:00h Concurs de Paelles Falla Passeig, Mercat. Diumenge 8 de Març 14:00h Dinar GASPATXÀ al casal faller. 22:00h Sopar d’aixelleta. 22:30 Gran CASINO. Dilluns 9 de Març 14:00h Concurs d’amanides. 22:00h Concurs de Pizzes. 22:30h Joc: “Si no jugues és pitjor”.

50 anys de falla | 143

Dimarts 10 de Març 14:00h Concurs de menjars típics d ’tàlia. 22:00h Consurs de truites. 22:30h El joc de la “OCA”.

Divendres13 de Març 14:00h Dinar a càrrec de la falla. 22:00h Sopar a càrrec de les dones col·laboradores. 23:30h Festa “Zhen”.

Dimecres 11 de Març 14:00h Dinar al casal. 22:00h Concurs de menjars típics Americans. 22:30h Rally. 23:30h Festa del pijama i nit al casal.

Dissabte 14 de Març 14:00h Dinar a càrrec de la Falla. 22:00h Sopar a càrrec de la falla. Tots junts A PER FALLA!!!!

Dijous 12 de Març 14:00h Dinar a càrrec de la falla. 22:00h Sopar “solo ellas/solo ellos”.

NOTA: Tots els canvis tant de festes com d’horaris estaran anotats al casal faller i a la carpa de la falla.

de març Diumenge PLANTÀ de la falla durant tot el dia. 14:00h Macarronà. 18:00h Danses al carrer. 22:00h Sopar a càrrec de la falla.

de març Dilluns 14:00h Dinar a càrrec de les nostres col·laboradores: ARRÒS AL FORN. 16:00h Entrega de premis dels concursos de la setmana fallera. 21:00h Nit d’Albaes. 22:00h Sopar a càrrec de la nostra FM Paula Piris.

NIT DE PLANTÀ 17

DDimarts de març 8:00h Despertà per la barriada. 11:00h Cercavila i visita a les falles. 14:00h Mascletà a la falla. 20:00h Entrega de premis als jardins del Mercat. 23:30h Discomòbil a la carpa.

144 | Falla Passeig Mercat

de març Dimecres 8:00h Despertà per la barriada. 11:00h Cercavila i visita a les falles. 14:00h Mascletà a la falla. Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell (A la porta de la carpa es posarà l’horari de quedada). 22:30h Sopar a càrrec de les Falleres Majors de l’Aniversari. 23:30h Discomòbil a càrrec de les Falleres Majors de l Aniversari.

de març Dijous 8:00h Despertà per la barriada. Solemne missa en l església dels Sants Joans (L’ horari de quedada estarà a la porta de la carpa). 14:00h Mascletà a la falla. 20:00h CREMÀ del monument infantil. CREMÀ del monument Gran (horari a la carpa).

de març Divendres TOTS JUNTS A DESMUNTAR LA CARPA. I començar les falles 2016.

Programació Festes Infantils Falles 2015 Gener 31 21:00h Presentació Falla Passeig-Mercat.

Març 9 18:00h Gimcana divertida i berenar.

Febrer 8 18:00h Gala de les Falles Infantils de Cullera a l’Auditori del Mercat. 19:30h Berenar Falles Infantils organitzat per JLFC.

Març 10 18:00h Dia del Circ Passeger i berenar.

Febrer 13 Campionat Faller 24 Hores Futbet. Tindrà lloc al Pavelló Cobert.

Març 12 18:00h Dia del taulò amb proves i berenar.

Març 11 18:00h Dia de L’esport Passeger i berenar.

Març 13 18:00h Dia del Teatre i berenar.

Febrer 14 Gala 50 Aniversari Falla Passeig-Mercat.

Març 14 18:00h Dia del videojoc, patrocinat per Milar i berenar.

Febrer 15 11:00h II Volta Fallera amb bici. L’eixida serà al Passeig Dr. Alemany. Febrer 21 13:00h Concurs col·lectiu de Paelles de JLFC al Pàrquing E. Chulio. Febrer 22 11:00h Campionat Enigma Infantil al pavelló cobert. 19:30h Lliurament de premis i banderins d’esport i oci per JLFC al pavelló cobert.

Febrer 28 19:30h Les Delegades d’infantils organitzen el Tren Faller per tota la barriada per als Infantils, seguidament hi haurà berenar. Març 8 18:00h Les Delegades d’Infantils vos esperen amb inflabes a càrrec de les col·laboradores i berenar.

Març 15 18:00h Festa Oriental i berenar. Concurs de dibuix i maquetes amb plastilina Xocolatà a càrrec de les col·laboradores. Març 16 18:00h Entrega de premis dels diferents concursos i activitats i berenar.

50 anys de falla | 145

50 anys fent falla ...aniversari: paraula que utilitzem per designar el dia en quĂ¨ hom commemora un fet o esdeveniment digne de record... Aquest ĂŠs un gran aniversari, on tenim molts fets i esdeveniments que recordar.

Quintin Sapiña i Aragó president des de l’any 1966 fins al 1968 Família fallera Hola, sóc Quintin Sapiña i Aragó. M’han demanat unes paraules amb motiu del 50 aniversari de la falla del meu barri, la que he vist créixer any rere any. Ja als meus 86 anys, m’entra molta nostàlgia de quan vaig ser un dels presidents d’aquesta història. Teníem molta il·lusió de donar-li alegria al barri. Quan vam començar n’érem poquets, i per a postre, també teníem pocs diners; però tot va anar avant, de la manera que es podia. Jo vaig tindre molta sort perquè la meua dona Angelita sempre em recolzava en tot, ja que com el nom diu, era un àngel. Quan açò començà ja teníem la parelleta. Van ser fallereta major infantil i president infantil. Després en tinguérem tres més; dins del ventre de sa mare, abans de nàixer ja estaven apuntats a la falla. Ella gaudia com el primer, encara que la salut no l’acompanyara massa, pareixia el ciriet que donen en la candelària, ja plora de dolor ja riu d’alegria. Ara em passe el dia sentadet en una butaca molt còmoda. Em diuen: “Papà, camine, que és bo per a vosté” jo conteste: “ja camine, ja”. La veritat és que jo em menejaria els tres dies de falles quan escolte els primers masclets i l’olor a pólvora. Voldria marxar darrere de la banda, al compàs del fallero i de l’himne de València. Però, ja la meua vida és estar 148 | Falla Passeig Mercat

assegudet en la butaca on estic molt ben cuidat. Si un fill em cuida bé, l’altre em cuida millor, no em falta de res! Tinc el casal baix de casa fa ja 25 anys, jo em queixe als meus fills: “YEE! Ahir fins les 4 del matí vinga cantar i ballar” Xiquets, jo em queixe i no em fan cas! Al mateix temps pense, quina alegria, rialles i vida hi ha ací baix; i això tot l’any! Quan arriben els tres dies de falles, la finca Sant Vicent 15 s’encén en flama. El menjador pareix el “quarter general”, allí es vesteixen i desvesteixen, pareix un arc iris de colors. Tinc 5 nétes, una nora, una filla, un fill, un net i un gendre que es vesteixen. Les que no es vesteixen però també han sigut, amb molta nostàlgia ajuden a vestir filles, nora, fill… de vegades em descompte! Ah, i em falta un net que també ha sigut, però sempre està pel món buscant-se la vida. Jo des del meu “sillonet” pense i mire cap a dalt i em dic per a mi: “Déu Angelita, que guapos estan tots”. Peinetes, vestits, cancans, davantals, jupetins… no sé com s’aclareixen per a posar-se cadascuna el seu. Jo quetet en la meua butaca, ni piule. Mire i me n’adone que quan més joves són, més força tenen i volen més a la falla. No vull fer-me pesat contant-vos la meua vida, si voleu vore com és una FAMÍLIA FALLERA, esteu convidats al carrer Sant Vicent 15. Ja només queda que donar-vos el

meu recolzament incondicional moralment, ja que físicament el cos no em respon tot lo que jo voldria. I per acabar, com no, VISCA LA FALLA PASSEIG-MERCAT, I VISCA VALÈNCIA! A les ordres de la Falla Passeig-Mercat,

Luis Pellicer i Ibiza

president des de l’any 1969 fins al 1970 La festa durarava tot el dia… i quasi tota la nit Vaig ser president per primera vegada l’any 1969, i tan sols vaig estar dos anys com a president. Vaig ser perquè Quintin ja no podia continuar, votaren els demés fallers i vaig eixir jo com a president. Una de les persones que treballà molt en aquells anys va ser Jaume Moreno. La meua primera fallera major va ser, Mª Carmen, la meua neboda i el segon any Consuelo, la de la Torre. En aquells anys la quota que pagàvem els homes era molt poqueta i les dones no pagaven, però quan s’acostava Nadal agafàvem els cotxes i ens en anàvem pels pobles del voltant per vendre loteria perquè aquests beneficis ens venien molt bé per a la falla. Arribàvem a vendre cent mil pessetes de loteria en unes vesprades, que en aquells anys eren molts diners. Per traure més diners també veníem tortades i les falleres acompanyades dels músics anaven casa per casa del barri venent els cartonets de les tortades, quan més cartonets veníem, millor. Els primers anys plantàvem la falla al principi del carrer Passeig però decidirem plantar cap al mig del carrer per tindre així el monument més a prop de la barraca que eixos anys la teníem en el que era el cine “cinema”. La festa també en aquella època durava tot el dia i quasi tota la nit. Hi havia que

aprofitar els dies. Molts eren els fallers que dormien en el casal i així, ja estaven a punt per a la despertà. Era típic en la nostra comissió fer la proclamació el segon dia de Nadal i la fèiem a “l’Oasis”. La relació amb les altres comissions era molt bona, si bé en aquells anys sols hi havien tres falles: La Plaça d’Espanya, la Bega i nosaltres. En la setmana fallera no hi havia jocs per a xiquets perquè eren molt poquets, ells sols participaven en els dies de falles. Per la nit feien atraccions en el Pavelló i també era típic d’aquella època el dia que anàvem a donar el premi als colombaires. La nostra falla organitzava un concurs de columbicultura i els premis del concurs el donàvem el dia de Sant Josep quan s’acabava el dinar. Com les falleres no tenien quota assignada, el que feien era que cada dia de falles s’agrupaven entre elles, i entre dos o tres pagaven el dinar de les altres i així anaven canviant cada dia pagaven unes i altres, així fèiem els tres dies de dinar a la Torre. Molt agraïts aquest local, ja que durant alguns anys era la nostra segon barraca. Durant l’any, les falleres anaven a la falla a les reunions o als dinars que hi havia, però anaven sempre acompanyades dels fallers. Els fallers les arreplegaven i les tornaven a casa, sinó els pares no les deixaven eixir. Quins temps.

També és curiós que es votava per a elegir a la Fallera Major, cada membre de la comissió escollia quina volia que fora la representant d’eixe any, encara que era pactat, ja que tots sabien quina xica era la que volia ser i tots votaven a la mateixa... alguna vegada com a broma en alguna de les votacions algun faller pasava algun nom inventat o d’alguna actriu però tot es reduïa a risses al llegir els resultats de les votacions. En aquells anys la gent del barri col·laborava molt amb la falla, pràcticament tot el carrer participava en la plantà, i ens ajudaven i participaven molt en tot allò relacionat amb la falla.

50 anys de falla | 149

José Antonio Ausina i Cruañes

president des de l’any 1971 fins al 1976 eren anys diferents però sempre hi ha hagut molt bon ambient Jo no vaig ser president per voluntat pròpia, a mi quasi m’obligaren: Lluís, Agustin i Paco entre d’altres anaven darrere de mi amotinant-me i així va ser com em vaig convertir en president l’any 1971. Recorde que em deien: “...va un anyet i proves...” i d’un any en van ser sis. En aquells anys les presentacions eren diferent de les d’ara, portàvem mantenidors, recorde que el primer any vingué de mantenidor un senyor que li dien Carlos Santesteve i la meua xiqueta va ser la fallereta infantil. La meua experiència em demostra que en una falla tots som necessaris, des de la gent seria i d’ordre fins als més bromistes i divertits, ara això sí en ganes de treballar tots. Totes les festes, sopars, convits d’aquella època els fèiem en la Torre, que la veritat siga dita estàvem com en casa i allí ens deixaven fer totes les animalades que als fallers se’ls ocorria, ara sempre amb coneixement, però les presentacions eren en el Pavelló. Recorde que a nosaltres ens dien “els de la rampa” perquè com eren prou falleres i també fallerets infantils ficarem per a pujar a l’escenari una rampa que ens deixà el senyor de Cross. Altre embolic era fer les parelles per a pu150 | Falla Passeig Mercat

jar a l’escenari el dia de la presentació. Totes volien al més guapo, i jo els dia: “xiques que no aneu a casar-se amb ell, que tots som falla”, però no s’acabava ací, els ho contaven als pares i els pares venien a què els donara explicacions de quin faller li havia tocat a la seua filla... em feien traure els cabells verds. També les proclamacions en aquella època les fèiem a “l’Oasis”. Que d’aquest acte també en tinc una bona per a contar. El que presentava l’acte era Agustin Sanjuan que vingué a buscar-me tot sufocat per avisar-me que els fallers no estaven on tenien que estar per poder començar l’acte, i em costà pujar a les 12 o 13 falleres que n’eren perquè no aparegué cap faller a l’hora de pujar-les, estaven tots ja sabeu on. Després aní a cridar-los l’atenció i em digueren que estaven fent-se quatre Fabioletes”. El segon any meu de president no trobàvem Fallera Major i va ser Ismael el de la Torre el que em va dir: “no patisques que jo el portaré una Fallera Major ben guapa”. I així va ser, ens portà una xica de València que no havia sigut mai fallera de la nostra comissió, però que s’ho passà d’allò més bé. Del tema dels artistes jo no m’ocupava massa, era el meu equip el que s’ocupava dels monuments. Tots els fallers ens reuníem

els divendres en el bar “Kiosko” per a fer el soparet i decidir totes estes cosses. Les quotes no eren com ara, els fallers pagàvem un poquet però la resta es treia tot dels fallers d’honor que per aquella època ja donaven de 1000 a 5000 pessetes, encara que, també teníem alguns presidents d’honor que donaven més: 10.000, 25.000 o bé, ens pagaven un convit. Un any recorde que vaig fer president d’honor a un senyor que li deien Don Tulio, director del Banc d’Espanya en París. A eixe home me’l vaig guanyar jo perquè el convidí a menjar figues i a cassalleta en ma casa. Ens dona 25.000 pessetes, però ens va fer un convit que degué costar més de cent mil. A l’hora de plantar la falla tots treballaven i col·laboraven, portàvem la falla en camionets i en una grua menudeta no com les d’ara i plantàvem el monument. Recorde que Paco “menjarros” va ser el que tragué la moda de fer una torrà amb les brases de la falla una vega l’havíem cremada. Altre acte que no era igual com ara eren les ofrenes, que llavors les fèiem al castell, i anàvem molt amb compte amb els xiquets perquèno teníem la protecció que hi ha ara a les revoltes i anaven uns quants majors encarregant-se de la comissió infantil, que siga dit de pas era prou nombrosa. Sempre hem tingut prou xiquets a la nostra falla. Recorde que després de la cercavila els xiquets tenien un convit en la barraca. El jurat de les falles eren uns delegats d’altres pobles que enviava l’ajuntament. Als meus anys vaig tindre molts bons premis en els monuments perquè en aquells anys obtenir un bon premi era important per a la comissió, llevat de l’últim any que ens donaren el sèptim premi, l’últim, perquè deien que havíem utilitzat un material no permès en la construcció del monument. Aquella falla ens la va fer Marí.

Al llarg de la setmana fallera teníem diverses activitats com els esmorzars al casal, la penjà de banderoles i la despenja. Per a la penjà de banderes tots eren valents, ara per a la despenja ja no venien ni la meitat. També fèiem les despertades, que en la meua època va ser quan l’alcalde ens va prohibir tirar coets abans de les 8 del matí. A les 8 començàvem a tirar coets i a pegar volteta per les parades del mercat i tot el que arreplegàvem era per a esmorzar. També igual que ara a tots els actes anaven acompanyats pels músics, cercaviles, ofrena, dinar, premis...recorde que en aquella època ens costava 30.000 pessetes llogar-los. Els dies de falles muntàvem un escenari al passeig i fèiem ball, però arribà un temps que en Sant Antoni començaren a muntar discoteques com “El Salado Rio” i d’altres, i totes volien anar. Començava el ball i a l’estona ja no quedava ningú i els pares tots calents perquè ells confiaven en nosaltres, per això deixaven a les filles vindre, i tinguérem que cridar l’atenció perquè el ball de la falla no podia quedar-se buit, això que vol dir. També fèiem la festa de les disfresses en la setmana fallera i participàvem en la cavalcada de festes del poble però en aquells anys tots eixíem en carrosses. Eren anys diferents però sempre hi ha hagut un molt bon ambient de treball, festa i diversió.

50 anys de falla | 151

Agustín Sanjuán i Armero president des de l’any 1977 fins al 1980 els bons sentiments ens seguixen aflorant Parlar d’Agustín i les falles només té un camí que és FALLA PASSEIG. Amb ell hem viscut la falla com a un element essencial de la família. Ha sigut una vida per a esta comissió des de totes les perspectives imaginables: com a faller, com a membre de directiva i com president. Però també va tindre una vida personal fallera com a marit de dona de faller, com a pare de fallerets infantils, com a pare de president infantil i sobre tot, destacar com a faller de baixà. Per que el que més ens emocionava era com en els últims anys que ja no era faller, la falla passeig era necessària en el mes de març: els teatres, els monuments, vore una simple cercavila des del balcó, la visiteta al casal, i altres coses més; i seguia emocionant-se, seguia formant part d’ell, seguia vinculant-se. Simplement es reafirmava baix els sentiments d’estima, orgull i devoció anònima. Passat el temps els bons sentiments ens segueixen aflorant i perviuen amb nosaltres, més que per fotografies, sobretot pels records que fallers i falleres dels seus anys de president seguixen comentant-li. Per tot done les gràcies a totes les persones que visquereu el món faller amb Agustín per què poden fer palès de l’alegria i estima viscuda. Per molts anys Falla Passeig.

152 | Falla Passeig Mercat

Luis Pellicer i Ibiza

president des de l’any 1981 fins al 1986 ANYS DE MOLTA FEINA, ANYS DE BONS PREMIS L’any 81 va ser quan eixirem com a directiva, estàvem en Els Caçadors. Hi hagué un altre grup que també estava interessat en portar la Falla però al final la comissió es decantà per nosaltres. Una de les nostres apostes fortes era la d’aconseguir almenys dos-cents fallers d’honor. Després de ser escollits, començarem de seguida el nostre treball, amb il·lusió, per a tirar endavant la nostra falla. Les nostres primeres reunions eren en el Bar “Kiosco”, on sols ens reuníem la junta directiva, no tota la comissió. Ja en el mes de gener, tres o quatre dies a la setmana, un grup de cinc o sis fallers eixíem a poqueta nit, a pegar volta per a visitar a tots en els que havíem quedat per a ferlos fallers d’honor, ingressos necessaris per a plantar bons monuments. L’artista que elegirem per a fer-nos la falla va ser Lluís Martorell. Aquest any eren les falles les que votaven per a donar els premis. Després de la votació dels presidents quedarem empatats i el vot de l’alcalde actuà com a vot de qualitat. Ell va decidir que la nostra era la millor falla eixe any i guanyarem el primer. Normalment les votacions eren coherents però sí que hi hagueren alguns incidents. Es va continuar així fins al 83 últim any en què la votació la feien les falles. En l’any 1984 ja començà a

ser un jurat de València el que atorgava el premis. L’any 82 continuàrem amb Martorell. Per ò eixe any es cremà el monument, una desgràcia. El “parotet” que coronava la Barraca va ésser l’únic que es salvà perquè ja l’havíem tret del taller de l’artista. La resta de ninots foren donacions d’altres falles. Eixe any evidentment, quan ens reunirem el dia 17 per a atorgar els premis, la nostra comissió quedà fora de concurs però així i tot, ens concediren el premi d’enginy i gràcia, ja que va ser una falla feta pels propis fallers. En el taller de Martorell es cremaren prou monuments, no sols el nostre. Des de València decidiren fer un programa de ràdio per a arreplegar diners entre les comissions afectades. Nosaltres vàrem tocar de seguida per col·laborar també i férem una donació. Quan ens cridaren a tots els afectats per a repartir els beneficis des de Junta Central es varen sorprendre en veure que una de les falles afectades també havia participat, érem nosaltres. L’import que s’havia arreplegat va ser un milió dues-centes mil pessetes, que repartit entre totes les comissions afectades es quedava en res. Nosaltres proposarem que eixos diners es donaren a l’artista, ja que a nosaltres no ens servia de res i a l’artista li feia un gran favor perquè se li havia cremat el taller. I així es va fer. En compensació ens donaren cai-

50 anys de falla | 153

xes de conyac que la casa “Soberano” havia donat; dos caixes ens tocaren. Després de la desgràcia de l’any anterior, en el 83 la comissió torna a confiar en aquest artista i eren molt grans les expectatives, una majestuosa mona anàvem a plantar; però el resultat no va ser el desitjat. Entre altres cosses perquè eixe any plogué el dia de la plantà i, damunt, l’artista no apareixia per a res. El dia acabava i la falla seguia sense plantar: l’arpa de la mona no tenia cordes!, la falla estava plena de forats on faltaven ninots i vàrem ser els fallers els que amb molta imaginació començarem a tapar aquells forats amb les crítiques i comprarem corda per a completar l’arpa. Evidentment i després del resultat aconseguit, aquest any va ser l’últim any que plantarem amb aquest artista. Respecte la falleta infantil... tot el contrari, va ser tot un èxit. Este any començà amb nosaltres l’artista Hermogenes Aroca, que acabà sent com de la família. La primera falla que férem amb ell costà dos-centens mil pessetes i l’última ja valgué un milió. Tot una satisfacció i orgull poder haver tingut a aquest artista amb nosaltres, perquè era un artista de debò. L’any 84 volguérem canviar d’artista en el monument gran i per mediació d’un xic que treballava en la gasolinera que era de Gandia, arribà al nostre coneixement l’existència d’uns germans que començaven a fer falles. Ens ficarem en contacte amb ells i així s’inicià la nostra relació amb els germans Colomina, en tan mala sort que també aquest any se’ns cremà el monument. El remat de dalt del monument, que eren uns ànecs, es varen salvar perquè ja els teníem nosaltres, però tota la resta de la falla es va cremar. Com encara teníem relativament temps per que esta vegada la falla es cremà en gener, li comentàrem als Colomina que la comissió volia refer la falla, volíem tirar endavant i plantar el monument que ens havien proposat. Ells ens advertiren que anava a ser difícil... però nosaltres ho teníem clar. Portarem tots els motlles al magatzem de Manrique i allí començarem a treballar. Fallers, falleres, amics i simpatitzants demostràrem ara més que mai el que érem i som. La polvorera la va fer Montaner en varetes de fusta, i la va pintar la Tica. En aquell magatzem passàvem les 24 h del dia. De nit venien els fallers de la comissió i alguns d’altres falles a ajudar-nos, també en ajudà molt “Lluneta”. En aquells dies ens ensenyàrem tots a fer una falla,... i la férem. L’esforç que demostràrem tots havia de ser recompensat..., així va ser; aquest any guanyarem tots,

154 | Falla Passeig Mercat

tots els premis, i ens visità la fallera major de València, va ser tot un honor. La comissió estava molt orgullosa perquè tots havíem treballat molt... i valgué la pena. Recorde també les nits al casal...; el casal que el tinguérem en diferents llocs fins que llogàrem el que tenim ara, els llogàvem per als dies de falles. Al principi es menjava en el casal ja que per als dies de falles sí que agafàvem un local, i allí es dinava i es sopava. Per aquells anys, la gent jove començà a reclamar per anar a dinar a algun hotel o restaurant i així ho férem . El primer lloc on anàrem va ser a l’hotel Safi. Si volíem restaurant, el pressupost pujava... així que el nostre tresorer ens proposà la condició d’augmentar la quota i així ho férem, evidentment sempre anàvem a buscar el lloc que menys cost ens suposara, per això ens deien la falla de “la mortadela”, però es que la nostra falla sempre ha apostat per fer un bon monument. Eixos diners que de fora ens aportaven, ho havíem de ficar al monument per a que es veguera la donació que ens feien i no malgastar-la en benefici per als fallers, sempre hem volgut plantar grans monuments. Els majors treballàvem per a que els joves gaudiren..., però tots complíem. En estos anys es formà la coneguda “quarta comissió” que s’encarregava d’organitzar tots els actes per a la gent més jove, Vicent Borja tirà endavant esta comissió. En estos anys també va ser quan la falla portà un estiu al grup de música Radio Futura. Un risc, molta feina, on tota la comissió s’involucrà, encara que el benefici econòmic no va ser l’espera’t si ho comparem en la gran feina que tots férem. També fórem pioners en ficar una banda darrere de la comissió infantil i s’organitzava una tómbola per als menuts, açò no s’havia fet mai. En estos anys la comissió infantil també cresqué considerablement. El dia de la plantà fèiem arròs al forn i les dotze millors cassoles, la comissió les portava a l’Asilo i a l’Hospital. També d’aquest període és la iniciació del conegut i ja arrelat “paseïllo”. El primer any sols el feren les xiques, el dia de l’ofrena , però a l’any següent les xiques es negaren a fer-lo si no participàvem també el homes i així començà la tradició del “paseïllo” en la Falla Passeig. Foren anys de molt de treball... però amb molt bons resultats.

Juan Tur i Fenollar

president des de l’any 1987 fins al 1990 Falles difícils, records bonics Serveixen aquestes línies per a resumir els meus anys com a President. Varen ser uns anys extraordinaris, trencant el tòpic de “que es passa millor de faller, ja que eixe” no va ser el meu cas. Vaig treballar i gaudir molt com a president amb aquesta gran Comissiò que va estar al meu costat durant quatre anys de treball, diversió, i com no, algun que altre problemeta. Després dels dos primers exercicis extraordinaris, l’exercici 88-89 va estar marcat per seriosos problemes meteorològics. El dia de la presentació hi va haver una forta turmenta de vent i tinguérem que suspendre la presentació i celebra-la al dia següent. Eixe mateix exercici fou el de les fortes pluges que ens van obligar a suspendre tots els actes fallers,inclús es va tindre que desmuntar el remat de la falla per l’alt risc de pluges i vent. Però com no ha d’ésser ser roín… Eixe any, la nostra comissió per a Festes del Poble, es va disfressar de la Revolució Francesa, ja que es trobava a Cullera en eixes dades l’Alcalde d’Ouorux en Morvan, i sent l’any en què es celebrava a França el Bicentenari de la Revolució. Vàrem tindre la gran sort que l’Alcalde d’Ouroux va convidar a una representació de la Falla per assistir a la conmemoració del Bicentenari a Ouroux. Va ser un viatge inoblidable per a tots els que vàrem anar.

L’últim gran repte va ser la celebració del 25 aniversari en l’exercici 89-90. Va ser un any en el qual vàrem fer molts actes i activitats diverses com va ser el gran espectacle “d’Antologia de la Zarzuela”. El dia de l’arreplegà férem una paella gegant pe a mil persones, la primera paella gegant que es va fer a Cullera, fou tot un espectacle. I com no, culminarem aquest magnífic any d’Aniversari amb el Primer Premi per a la Millor Falla de Cullera. Per tal d’acomiadar-me vos desitge de tot cor que el 50 Aniversari siga un any inoblidable per a tota aquesta Gran Comissió.

50 anys de falla | 155

Jose Agustín Pedro i Fenollar

president des de l’any 1991 fins al 1992 RELLEU GENERACIONAL, UN CANVI SIGNIFICATIU La meua trajectòria fallera va començar a la falla passeig a l’ exercici 83-84. Després de 5 anys, vaig passar a formar part de la directiva de la falla, cosa que no he deixat de ser fins ara, mai en la vida haguera pensat que podria aplegar a ser president d’una de les falles històriques de Cullera. Cada cert temps, es produeixen canvis generacionals a les falles, i pot ser jo, vaig formar part d’aquell que es va produir al 1990 a la nostra comissió. Després de la dimissió de l’anterior junta directiva en acabar l’exercici (tal com es preceptiu a la nostra falla), no hi va haver cap candidatura per a portar un nou projecte endavant. Havien passat al voltant de tres setmanes, quan una vegada més, el secretari de la comissió, José A. Gil (Pepe Gil), havia convocat per al següent divendres altra assemblea per tal de triar president. Eixe mateix dia i unes hores abans, parlant amb un altre faller de la comissió, li vaig comentar de broma el presentar-me a la presidència amb l’única condició de baixar els pressupostos dels monuments, al moment, tots dos ens vàrem riure prou pensant que ni de “conya”, s’acceptaria la meua proposta; a quin 156 | Falla Passeig Mercat

Sant… la Falla Passeig, comissió capdavantera amb possessió d’un aparador d’immillorables premis i amb un dels majors pressupostos locals, no podria permetre’s tal condició. Una vegada al casal i després del sopar de costum, va començar la reunió i una vegada més, el secretari va exposar la necessitat de triar una persona que es fera càrrec de la direcció de la falla. Esta vegada la situació estava agreujada per la permorència de la baixada de la Mare de Déu del castell, que com es sabut, la nova junta directiva es presenta al poble eixe mateix dia. A la fi, em vaig fer endavant i vaig proposar la meua candidatura i la meua condició a tots els presents, davant la gran sorpresa que va ser acceptada per unanimitat. Amb tan sols 24 anys, em converteixc en el president més jove de la nostra comissió fins ara, i a la vegada, de les falles de Cullera en aquella època. Després de gaudir de les felicitacions de rigor, la sorpresa va estar de la mà de la meua núvia, em va dir de tot, del que es diu de tot, de tot. En eixos moments i per diversos motius posteriors, ella no podia imaginar-se que també anava a formar part del selecte grup de falleres majors de la nostra comissió. Una vegada passada la “tronà”, recalcar anecdòticament, que tenint data de la boda, tots dos

vàrem decidir ajornar-la per a l’any següent i dedicar-nos en cos i ànima a la falla. La primera feina va estar en confeccionar la junta directiva i per coherència amb la meua edat, la majoria de membres de la mateixa varen ser joves com jo, donant forma al projecte de relleu generacional sense deixar de costat l’experiència dels majors. Una vegada composada la directiva, el següent pas va estar redactar els primers estatuts de la falla (encara que no es varen registrar), els quals marcarien les pautes per a elaborar uns anys després, els estatuts oficials de la nostra associació.

Degut a que els monuments eren de menors dimensions que els de sempre, el dia dels premis no hi tinguerem els nervis habituals a l’hora d’anar a l’ajuntament a arreplegar els banderins. Ja que tots ho sabíem, que no anàvem a obtindre els primers premis, obtenint el 7é premi en el monument gran obra, dels Germans Colomina i el 4rt en el monument infantil, obra de Vicent Mengual. El fet de baixar els pressupostos dels monuments, comportava altres avantatges socials, entre d’altres, no pagar al casal el gasto del sopar dels divendres durant tot l’any. Es va crear un sopar de gala faller al mes de febrer per a tots els membres de la comissió, a càrrec de la falla. Però és de llei reconèixer que als fallers i falleres de la comissió així com als col·laboradors no els va omplir esta opció, no gaudiren de la mateixa alegria que en anys anteriors. Reflexionant i valorant els pros i contres de l’exercici, vàrem comprendre que la nostra comissió havia d’estar entre els llocs capdavanters i lluitar per el primer premi. A l’ any següent, tornarem a “la normalitat” tant artísticament com socialment. Aquest segon any, és quan realment te n’adones què és ser president, eixa experiència acumulada a l’exercici anterior és la que et serveix per a valorar el que realment li convé a la comissió. Fent un poc d’història cal recordar que en aquella època i per obligació, tots els presidents i falleres majors de totes les falles havien d’anar a la proclamació de les altres falles rendir homenatge a les seues Falleres Majors, la qual cosa, deixava un poc oblidada la vida familiar i personal dels mateixos. D’aquesta manera la nostra comissió proposa a la JLF el fet d’eliminar l’obligació d’assistència a aquest acte, la qual va ser aprovada. Aprofitant aquest assumpte, he de dir que era molt diferent aquella època a l’actual. Les falleres, el dia de la proclamació, pujaven una rere una a l’entaulat acompanyades pel seu faller, el qual una vegada finalitzat l’acte, havia de treure-la a ballar al ritme d’un pasdoble i sempre esperant que els presidents i falleres majors, infantils com majors, obrigueren el ball. Tenint en compte que l’entrada era de pagament, cada comissió entregava a la resta de falles 10 entrades gratuïtes per a poder assistir al ball. Es va donar per primera vegada en la història de la falla, i segons manament estatutari la insígnia d’or i brillants amb fulles de llorer de la nostra comissió al faller Luis Pellicer Ibiza.

Aquest any, la nostra comissió, tingué un ambient fortament taurí, degut, en part, a la passió per la tauromàquia de la família de la Fallera Major, i com no, del nostre president d’honor. Tant en l’acte de la proclamació com en el de la presentació poguérem gaudir de la presència dels aleshores afamats toreros Vicente Ruiz “El Soro” i del seu germà, Antonio, gaudint també el dia de l’ofrena de Suzette (dona de Vicente en aquella època) com una fallera més. Com anècdota, el dia de l’arreplegà i amb la finalitat de traure el màxim benefici econòmic, la fallera major i jo vàrem arribar fins i tot a “la partida” per coincidir la data en la setmana de càbiles. En aquest exercici, vàrem obtindre el 3r premi en els dos monuments, construïts per els Germans Colomina el gran, i per Vicent Fitó i Grau, l’infantil. Arribats ací, vull agrair infinitament a totes les persones que d’una manera o d’una altra em varen acompanyar en la meua experiència com a president i feren possible la consolidació del projecte faller d’un grup de gent jove. A la meua primera Fallera Major Fabiola Ortolá i Bolinches, a la qual he d’agrair-li la comprensió i complicitat. Als xiquets, Rosana Ruano i Colom i a David González i Franco que varen ser la fallera Major Infantil i President Infantil, sense ella ni ell no haguera pogut completar una complicada fotografia oficial. A Luís Formentín i Peñalosa del que vaig aprendre el món protocol·lari, tot un plaer per tindre’l com a President d’Honor. A Amparo Ibáñez i Cutanda, impulsiva Fallera Major d’un gran any encara que no es veguera reflexat en el resultat. A Pilar Renart i Andrés Fallera Major Infantil i a Luís Gimeno i Bonet President Infantil parelleta fallera de sempre riallera i divertida. A Tomás García i Martí, President d’honor detallista que essent de Vila-real, es va integrar a la perfecció a la festa fallera. Agraïsc també de manera general a tota la comissió i a la meua junta directiva, i en especial a tres persones que mai dubtaren en els moments més difícils i complicats: Fabiola Ortolá, José A. Gil i Leandro Fort. I per últim, a la comissió de la ACE Passeig Dr. Alemany-Mercat i adjacents de Cullera per haver-me deixat escriure aquestes línies.

50 anys de falla | 157

Benjamin Font i Climent president des de l’any 1993 fins al 1997 amb el mateix sentiment Dels 5 anys que vaig tindre el plaer de ser president d’aquesta gran comissió, no se m’oblidarà mai l’exercici de 1995. Moltes anècdotes he viscut en tots estos 37 anys que he sigut i sóc membre de la Falla Passeig Mercat, però com he dit abans, aquell 1995 el considere com el més horrible. I la raó és molt senzilla; vàrem tindre la mala sort de rebre per part d’un jurat molt roïn, l’onzè premi. El disgust va ser molt gran per part de la comissió i també per part meua. Fins i tot, la mateixa Junta Central Fallera de València va reconèixer en una reunió extraordinària la injusta puntuació que va tindre lloc a Cullera eixe any per part dels dos membres que formaven el jurat. A partir d’ahí, les coses van canviar i començaren les seccions que fins ara continuen funcionant. Tal vegada crec, i al meu parèixer, que encara tinguérem que ser nosaltres els perjudicats, almenys, d’una forma o de l’altra la cosa va millorar a nivell general. És a dir, que es pot considerar una forma quasi bé de puntuar. I dic això per que considerar que el jurat que ens puntua no té, –i això és la meua opinió, almenys en la secció especial– prou capacitat per a jutjar la posició en que queda un monument. Pot ser, que per la meua part, siga un poc egoista al dir això però, només hi ha que veure les puntuacions 158 | Falla Passeig Mercat

que han fet els jurats que han vingut per saber com ho han fet, que per a mi, ho han fet molt malament. He començat abans parlant de mi, dient que ja forme part d’aquesta comissió durant 37 anys seguits, i sembla que les falles no s’acabaran mai, perquè darrere d’una generació vé un altra i crec que totes les comissions són igual, ja que és una cosa que ens uneix a tots amb el mateix sentiment, com és la nostra festa Valenciana i la nostra festa Fallera. No vull allargar-me més, però recordar a les que han sigut quan jo vaig ser president, aquells 5 anys, les meues Falleres Majors, amb les quals he pogut compartir eixe honor amb elles: Mª José, Cristina, Mari Mar, Pilar i Lara. Gràcies a totes per haver aguanta’t, al ‘rabut’ del vostre president Benja. No m’agradaria acabar estes paraules, sense agrair a tots aquells que m’han recolzat, la meua família, fills i amics; i com no, a la meua Rosa, eixa persona que sempre, i en els moments més difícils, la he tinguda al meu costat incondicionalment. I per acabar, Visca la Falla Passeig, i visquen les falles!

Leandro Fort i Llobet

president des de l’any 1998 fins al 2000 Bona gent, millor equip Quan Rafa i Lorena em demanen, amb eixe somriure que els caracteritza, que escriga alguna cosa sobre el que vam fer durant els meus anys de president, em va agradar molt la idea ja que es tractava de recordar uns anys que vaig passar molt a gust, que vam treballar molt però que, a la fi, em quedà molta satisfacció del treball fet. Vam formar un equip que no haguera imaginat mai. A banda de treballar amb el que fóra, no paraven de donar idees i fer propostes, propostes que moltes d’elles es van fer i vingueren molt bé per la partida aquella que anomenàrem “d’atípics”. Jo tenia clar allò que era més precís que res. Era acondicionar el casal per aprofitar el lloc al màxim possible ja que quedava menut i no cabíem tots. Tombàrem la paret de la dreta i obrírem el quadre d’eixe mateix costat que abans era una cambra que no s’utilitzava. Férem la barra d’obra que abans era de fusta i li posàrem aigua i desguàs, però sobretot, allò que més es necessitava era fer la cuina, sinó, quan començàvem a guisar, la primera que ho sabia era la “tia Angelita” que eixia al desllunat i em déia: “Leandrooo, bandido! Ja m’has omplit casa de fum!!! Avisa’m!!!”, i tenia tota la raó perquè guisàvem al corral i pel desllunat pujava tot el fum. Abans d’agafar vacances en agost, ja anàvem tirant plànols i buidant alguns trastos i quan poguérem

començar, perquè la gent ja no treballava, començà l’enderroc i la neteja. Recorde que férem set viatges del tractor gran. Una vegada net, començàrem les obres. Sergio i Gasparet al front i tots els demés rere (els que estan al quadre de ceràmica al paeller). Cadascú fent el que sabia o podia, i dia darrere dia aconseguírem que quasi al mes d’agost acabaren les obres. Ens quedà alguna coseta per fer però ja hi estàvem esgotats. Recorde que l’última cosa va ser el tub del paeller per a que el fum eixira sense molestar i per provar-lo férem un esmorzar de sardines. La prova va ser un èxit. Crec que en va menjar tota la barriada perquè Lluís Pellicer, des de sa casa, es va enterar. En estar acabat el casal, li férem el bateig on van ser padrins Joan Boquer i Sapiña, i Mari Carmen Gómez i Climent. Vingué la banda de música i mossèn Josep Enric Sanjuan a batejar-lo. I després férem un vi d’honor amb tot allò que puguérem arreplegar de les cases entre menjar i beguda que ens servien. Eixe any començàrem amb les paperetes de loteria grans, que vam fer durant cinc anys. Una idea que vegérem a Alcoi i, per cert, les primeres les van imprimir allí, aquelles que tractaven de la Mare de Déu del Castell que es titulava: “Esdeveniments rellevants de la Moreneta de Cullera”. Es van vendre moltes i, com no teníem prou amb el nostre número de loteria, vam començar a jugar amb el que

acabava amb 75, que és amb el que actualment juguen les dones, i que el portàrem des d’una administració de Benifaió. Poc a poc, es cansà la gent d’aquell sistema i es va deixar de fer. Aquell any es va formar el grup de danses i començaren els nostres fallers a tocar el tabal i la dolçaina. El debut del grup de danses es va fer el dia de la presentació al Restaurant El Cisne, encara que els nostres músics no estaven a punt i vingueren Israel Falcó amb la dolçaina i Juan Sapiña amb el tabal. A l’estiu següent, el grup va actuar al Castell i gràcies al que guanyaren es van canviar les bandes a totes les falleres per unes altres escollides al seu gust i que eren d’una millor qualitat, ja que continuàrem amb el sistema de no donar banda cada any, sinó tan sols en cas de l’ingrés d’una nova fallera o quan alguna banda s’havia fet malbé. Eixe any també començàrem el campionat de futbol set del que enguany s’ha celebrat la XVIII edició. Quan proposàrem la idea, jo no entenia del tema i no acabava d’entendre quant es podia guanyar. Els àrbitres cobraven un “pico”. El camp també costava diners,

50 anys de falla | 159

a més dels premis en metàl·lic, els trofeus i la molta feïna de muntar els camps, marcar-los, posar les tanques, etc. Així com després estar a les taules o recollint els balons. En veure la il·lusió que tenien molts dels fallers, tiràrem endavant i prompte vaig comprendre que si es guanyava alguna cosa en metàl·lic era de les publicitats del cartell anunciador però el més important era l’ambient que hi havia tota la nit al camp i el fet d’ajuntar-nos durant una època de l’any en que hi havia poca activitat a la falla. Eixe any també començà el concurs de llibrets de Junta Local Fallera i quan vingueren amb la proposta al casal jo no tenia massa ganes d’embolicar-nos més ja que el llibret es tenia que finançar de les publicitats i teníem prou castigats als col·laboradors de promoció tant al cartell de futbol set com a les paperetes de loteria grans com al cartell del truc, com als fallers d’honor o com al bateig del casal. De seguida començaren a eixir voluntaris per fer-se càrrec de la feina i com és normal tiràrem endavant i férem el primer llibret del concurs que era en tamany xicotet i apaïsat. Es va fer amb paper reciclat i anava lligat amb una cinteta que, com és normal, la posàrem nosaltres. Si no recorde malament, ens van donar el tercer premi. En el meu segon i tercer any, o siga 1999 i 2000, com ja no anavem tan embolicats, férem un musical cada any. Al 1999 “Tot Broadway” i al 2000 “Un passeig per Disney” que, com tots els que hem fet sempre, van ser un èxit encara que torne a dir el mateix d’abans. El gran èxit no és l’artístic o l’econòmic. És l’ambient i la unió que es fa entre els fallers, durant els assajos, la confecció dels tratges juntament amb les dones col·laboradores que ens ajuden o amb els que fan els decorats. O siga, que això es pot dir que és fer falla. Hi ha una anècdota molt singular el 1999 i és que les falles, a proposta del Passeig, s’endarreriren un dia i es cremaren el dia 20 de març. M’explique. El dia 15 hi havia que plantar i es vegerem de bon de matí els més atrevits perquè estava plovent, plovent prou. Ninguna comissió hi havia tret res al carrer i Sant Josep queia en dissabte. O siga, que si endarreríem un dia, no passava res ja que encara quedava diumenge. Parlarem amb el President de Junta Local Fallera i es va convocar una reunió d’urgència en veure la situació. Ningú es va oposar. A uns els donava igual, als altres els semblava bé. Per tant, es va endarrerir. Si al dia següent haguera eixit plovent, haguérem sigut els més sabuts del món, però com va eixir el sol ens arribaren crítiques per totes bandes, sobre tot a mi. Així i tot, crec que va ser encertada la

160 | Falla Passeig Mercat

idea perquè plantàrem sense banyar-nos ni patir i sense fer malbé al monument. A més, com el diumenge ja estaven totes cremades, ens vingué més gent que mai a veure les falles. Fins i tot, vingué l’artista Santaeulalia a visitar la falla i el casal. Una de les coses per les quals em trobe més satisfet és per posar el meu “granet d’arena” per a que hui el nostre grup de teatre siga el que és, que sense cap dubte, és el més premiat de totes les falles, admirat i envejat, el que vol dir molt. Jo recorde que els primers anys, a l’hora de buscar una obreta sempre escollíem la que menys homes tinguera perquè mai érem prou i teníem que buscar gent de fora o canviar papers d’home per papers de dona, quan hui tenim més actors que papers. Això bé, però sent jo president el primer any, em vaig dur una sorpresa no massa bona pel costat que menys haguera esperat i va ser per part del grup de teatre ja que estiguérem a punt de no fer-ne i vaig tindre que anar un per un a tots els membres del grup i pegar-los un tiró d’orella. A la fi, tot es va solucionar i férem teatre. I com no, va ser aleshores quan començà el tema dels “tiquets” que tanta polèmica portà en aquell moment. Em deien, fins i tot, el “president del tiquet”. A mi no m’ha molestat mai, és més, sempre he estat orgullós d’eixe tema. Jo tenia clar que hi havia que reduir les despeses del casal en la beguda. Que tota no es bevia sinó que es llençava. Veies gots plens per la barra, la taula o les finestres del carrer i eixa beguda juntament amb la dels “CONVIDATS” que no et llevaves de la barra durant tota la setmana de falles, feien una despesa molt considerable. Després de preguntar el sistema que es feia a altres poblacions com Gandia, Alzira, etc, vam creure que el sistema dels “tiquets” era el més convenient i com tota la Junta Directiva em recolzava, sabent on anava a posar-me i els problemes que anava a tindre, vaig tirar endavant i tant el primer any com els següents mentre vaig ser president ho posava a l’ordre del dia en una assemblea general i on es votava i els tres anys, per una majoria prou gran, guanyà el “SÍ”. La prova és que hui en dia no som els únics que ho fem, siguen tiquets, targetes, polseres o com vullguem dir-li. Crec que he fet un recorregut prou complet dels tres anys meus com a president. He procurat no personalitzar amb les diferents tasques que es van fer perquè corria el risc d’oblidar-me d’algú o no posar-lo al lloc on corresponia, però en general, com he dit al principi no crec que poguera tindre millor equip. Gràcies a tots ells!

Juan Montaner i Collado president des de l’any 2001 fins al 2003

Hui en dia encara m’emocione Com puc resumir 44 anys de faller? Tot va començar l’any 1968 quan varem decidir uns amics i jo apuntar-nos a la falla PASSEIG. Va ser un any meravellós, ens agradava anar a sopar, a eixos balls que antigament es feien en el nostre barri i anàvem a visitar les altres falles. Quan tancaven el casal teníem a disposició nostra una planta baixa d’una gran família fallera, la de Luis i Pilar (moltes gràcies per tot) en la qual passàvem tota la nit (ara em ve al cap la cançó: “se dejan la puerta abierta por si alguno de la falla quiere entrar…”). Van passar els anys i sempre ho passava d’allò més bé, em venen molts records. Qui m’anava a dir que eixiria jo al teatre, en les obres: “El pare canuto”, “Llei de vida”, “Si jo fora ric” (1995), “Al final de la corda” (1998), “Tots a Nova York” (1994), “Les desdixes del Tenorio” (1996) i “La ciutat no es per a mi” i als musicals com; “Antologia de la revista i Moulin Rouge”. Ho vaig passar molt bé amb tots els companyers, una que no oblidaré es l’obra amb el meu amic Leandro, ahí estàvem els dos mantenint una conversa amb els peus a remull. He tingut diversos càrrecs en la falla com el d’infantils, vicepresident segon i vicepresident primer. Recorde quan fèiem les reunions en el bar “Quisco” en Ausina, Quintin, Jaume… També anàvem a vendre la loteria de la falla fora de

Cullera, a Favara, Sueca, etc… i veníem la loteria però ens gastàvem els diners fent-nos un... i d’ahí que vingué la farda. En el 2001 va ser el primer any que férem els Reis Mags al casal, on xiquets fallers podien arreplegar els regalets dels reixos a l’acabar la cavalcada de Reis. Destacaré alguns records de quan vaig ser President. Hui en dia encara m’emocione al recordar el dia que vaig eixir com a PRESIDENT DE LA FALLA PASSEIG MERCAT, la barraca estava de gom a gom, va ser una nit plena d’emocions i al mateix temps una nit que va començar una gran responsabilitat. Tot va anar molt bé perquè deseguida vaig tindre un gran suport d’una directiva que hem va ajudar tots els tres anys de presidència (amb les seues alegries i també maldecaps). Recorde anar a fer fallers d’honor, vore com poc a poc els monuments anaven agafant forma, els dinars, sopars, festes, la sorpresa de saber qui anava a ser la fallera major i qui els fallers infantils, les albades,el dia de la plantà (un gran dia i un dels que més m’agrada), l’arròs al forn, els premis, la cremà, fer les escenografies per al teatre, els viatges en la furgoneta que sempre anava plena. També tinc bons records dels darrers anys (quan férem la falla que era una barraca, la bombonera…) Un moment molt emotiu va ser compartir un PRIMER PREMI, junt al de Interès turístic,

premi ninot indultat infantil, primer premi al Truc, premi Pic i maneta, premi al parxís, etc… Amb tota eixa gran comissió, vore la il·lusió, l’alegria, les llàgrimes d’emoció, l’esforç de tot un any reflectit en eixe premi, els abraços, les paraules, vore´ns tots junts a l’alt del mercat i no voler baixar, fer el “paseillo” al acabar l’ofrena (tradició de fa molts anys)…moments que mai podré oblidar. Per a finalitzar cal dir que tinc una família fallera de cap a peus, la meua dona va ser fallera, el meu fill Francisco ha sigut president infantil junt a dos falleretes, la meua filla Maria que des de l’anyet es fallera. Fins i tot la meua nora el primer any d’estar a Cullera la varem vestir de fallera. Ella no en sabia res i en un tres i no res ja estava desfilant per l’ofrena. Ara acabe de tindre la primera neta Laia i de segur que seguix la tradició fallera de la seua família: pare, tia, avia i avi. Espere que continueu igual d’units i fent possible que la falla seguixca sent una GRAN FALLA, no només en monument sinó com a família fallera perquè tots sou necessaris. Un bes, MONTI Darrere d’un bon faller hi ha una bona dona, Gràcies ROSA MARI

50 anys de falla | 161

Vicente Navarrete i Giménez

president des de l’any 2004 fins al 2005 UNA “GRAN” COMISSIÓ Montaner acabà,... i a l’any següent anava a presentar-me. No sabia si hi havia algú més que es presentara però que jo recorde, en la nostra comissió no s’han presentat mai dos candidats a la vegada. El que tenia clar era que anava a presentar-me i el dia de la assemblea general després de dimitir l’anterior president, presenten conters... L’estat econòmic en el que es quedà la falla no era per lloar i després de la dimissió de l’anterior directiva és va produir un silenci total on ningú deia res. Finalment jo em vaig alçar i em presentí com a candidat i com no hi hagué cap altre, vaig passar a ser el president per a l’exercici 2003-2004. Temps després alguna gent em comentà que es pensaven que no anava a presentar-me, perquè hi hagué un silenci prou llarg el dia de la reunió, i creien que m’havia retractat. A partir d’aquest moment comencí a formar la meua directiva, tots em digueren immediatament que sí, menys una persona, a qui hui li agraeixc la seua sinceritat. Eixa persona em digué que com no estava a gust amb algunes de les persones que anaven a estar al meu costat, preferia mantenir-se al marge. La persona amb la qual vaig confiar referent al monument, va ser Jordi Tur. El que primer de162 | Falla Passeig Mercat

cidirem era que no anàvem a seguir amb l’anterior artista, que era Sanchís. Després de diverses reunions en les quals jo tenia clars alguns aspectes com: la proximitat del taller de l’artista, per abaratir cost, i que fora un artista que no tinguera nom, és a dir, algú que no haguera plantat mai en Cullera. Jordi, després d’escoltar les meues condicions em comentà que coneixia a un artista en Sueca que li deien “Guti”. Contactàrem amb ell, i anàrem a esmorzar. En un principi l’artista estava il·lusionat però un poc espantat, perquè ell sempre havia fet monuments més menuts del que nosaltres estàvem proposant-li. El monument que a nosaltres ens agradava era “el pato” de Calleja. La proposta a l’artista li agradà molt, comentàrem un poc el pressupost i ens digué que ell tenia que esbrinar algunes coses per vore si era possible i que en breu ens contestaria. En aquest primer exercici vaig prendre la decisió de baixar els pressuposts dels dos monuments. Del monument gran, vaig rebaixar molt poquet però del menut vaig llevar en pessetes tres-centes mil, de la qual em vaig penedir, i a l’any vinent vaig rectificar. En la plantà d’aquest primer any meu com a president, recorde que plogué i tots els re-

tocs d’últim hora del monument foren un desastre, perquè la pintura no es podia secar. Eixe any tampoc férem cercavila pel mati perquè plogué. També en la setmana fallera tinguérem el fatídic atemptat de l’11-M, succés que ens portà a prendre la decisió a tots els presidents de totes les falles de Cullera, de tancar els nostres casals fallers i a suspendre tots els actes durant els tres dies en senyal de dol. Aquesta no va ser una decisió fàcil i provocà algun que altre enfrontament entre fallers, però com totes les coses els dies passaren i reprenguérem la festa. Una novetat d’aquest any faller varen ser els músics que els vàrem portar de Lleó. Els resultats dels monuments no varen ser massa satisfactoris perquè ens atorgaren dos tercers premis, però sí aconseguirem millorar l’estat econòmic de la falla. Anys després, m’he assabentat per gent jove, que hi havia en la falla en eixe moment, que ara és la nova directiva, la meua manera tan diplomàtica i sutil de començar les reunions generals; dos punyades damunt la taula. Però m’ho han dit ara, en eixe moment no es varen atrevir. El següent any continuàrem al capdavant de la falla pràcticament el mateix equip. Quan anàrem a parlar amb l’artista, Guti ens presentà una maqueta que era un pont, no com el que al final plantàrem, sinó un pont redonet que no es va fer així, perquè no hi hagué temps. La maqueta de la falla era una falleta infantil que “el Mero” havia fet per a la falla del Raval. Ens informà que l’anava a modelar Martorell, en suro i que l’anava a pintar “el Mero”. I a nosaltres ens paregué una idea genial. A mesura que avançava l’exercici i jo veia l’interès que l’artista estava ficant-li al monument, recorde que li vaig dir: “Si ens ix bé i guanyé el primer, tindràs un agraïment meu personal”. Ell evidentment em digué que no, però vaig tindre el gran plaer de fer eixe agraïment el dia de Sant Josep i acomplir així la meua paraula. Una anècdota d’eixe any fou el trasllat del monument des del magatzem on estava guardat fins al Passeig. Segons l’artista, el pont pesava dos mil quilos i mesurava uns 12m, per tant l’única manera de poder traslladar-lo era arrosegant-lo amb carros. Rodetes en trencarem “un fum” en el recorregut, però lo bo vingué quan aplegaren a la rotonda del “Bar Chelo”, tota adoquinada, ahí sí que les rodetes digueren que no. Solució: entràrem al Chelo, allí estaven Dani i Juanjo, comboiàrem a tota la gent que hi havia en el bar, alçarem el pont al vol entre tots i així passàrem la rotonda. Un capritx meu d’aquell any era que jo volia

que li pintara els ulls i els llavis de la parelleta del monument en brillantor, li ho comenti a l’artista i ell em digué que sí, però marejats amb la plantà se n’anà l’artista i no pintà res. Angel se’n va adonar compte de que no li havíem pintat la brillantor i jo, no sé d’on ho tragueren si de la ferreteria d’Antonio Jose o de altre lloc, no ho recorde bé, però li ficarem brillantor al llavis i als ulls, i a les huit menys deu minuts eixíem de rematar la falla. Així començava un dia inoblidable. Ja en el dinar vaig rebre una crida de telèfon en què em comunicaven que eixe any hi havia un doblet de primers premis, cosa que a mi em va emocionar molt perquè, no he parlat de la falleta infantil encara, però, jo sabia que eixe primer era nostre segur, i si no era així ens l’havien furtat. La falleta infantil era la de Venècia i la bassa, on es recolzava el monument. La feren entre els pares dels fallerets infantils, Paco Selfa, Tino, i Àngel, delegat d’infantils. Efectivament el que m’havien dit per telèfon es va complir i el 17 de març de 2005 ens emportarem cap al casal dos primers premis: monument gran i monument infantil, el que ve a dir-se “un doblet”. Eixa nit no tancàrem el casal com varem acordar i tampoc eixe exercici retallàrem massa en despeses, ja que la celebració s’ho mereixia. Aquest any guanyàrem tenint el pressupost més baixet. El dia de Sant Josep tiràrem una mascletà com era costum, i eixe any va ser l’última que la Falla va tirar. Aquest any començàrem els tràmits per a registrar la Falla com a Associació, i així poder demanar subvencions i participar en distints concursos. No vull finalitzar el meu relat sense recordar el dia en el qual vaig convocar a part de la meua gent de confiança, cap al mes de desembre del meu segon any de president, per a comunicar-los que per raó d’uns problemes personals em veia obligat a abandonar el càrrec. La resposta de tot ells va ser immediata: “NO”. Em digueren que ni pensar-ho, que ells m’ajudaven en tot, que a poc a poc eixiria endavant però que no em deixaven dimitir. Gràcies a ells vaig viure una de les experiències més boniques que es poden viure com a faller i a més a més essent el president de la Falla. GRÀCIES.

50 anys de falla | 163

Jose Manuel Fernández i Roig

president des de l’any 2006 fins al 2008 amb el treball s’aconsegueixen bons resultats Hola, els delegats de llibre d’aquest any tan important per a la nostra comissió m’han demanat extraure tots allò que considerem oportú destacar de cadascun dels anys que vaig ser president. Be, jo ho vaig ser durant tres anys, del 2006 al 2009. El 2006 va ser un any complicat perquè veníem d’un any al que vàrem aconseguir un gran resultat quant a premis. Un doblet és un gran resultat, però econòmicament no va ser un any tan bo. Aquest motiu ens va condicionar en gran part l’exercici següent. Primer any m’agradaria destacar d’aquest primer any la domiciliació de quotes les quals van permetre que les persones que dirigim la comissió poguérem disposar de diners per a desenvolupar projectes y actuar des del primer moment sense pòlisses que ens lligaven de mans. La primera anècdota d’aquell primer any va ocórrer el primer dia, possiblement sóc el primer president que no va estar present a l’assemblea general en què vaig ser proclamat president per la comissió, donat que una malaltia em va impedir assistir i el secretari d’aleshores, Pere Monreal m’ho va proposar per telèfon, i per telèfon vaig acceptar. La segon va ser un missatge 164 | Falla Passeig Mercat

SMS de Frank, un minut després, en què em deia que ja teníem fallera major, Sara. També vull recordar que va ser el primer any en la història de la nostra comissió que no varem tindre fallera major i president infantils, però Maria i Oscar varen fer que no es notara aquest detall. Aquell any tinguérem uns grans monuments, l’avi i els paracaigudistes. També recorde amb il·lusió el primer banderí com a president, el del truc, que van obtindre Manolo i Pere. Altre objectiu important va ser la primera pàgina web en què varem exposar la nostra història a la xarxa. De l’any 2007 hem de destacar sense cap tipus de dubte la “CARPA”, eixa Carpa que tant ens fa gaudir i patir. I ja no sols va ser eixa carpa que tan va donar a parlar aquell any, també hi havia que posar la llum, etc. El 2006 econòmicament va ser bo però no aconseguirem tot el que necessitàvem. Aquest nou repte va fer que l’economia tornara a condicionar novament l’exercici. Tot açò ho dic perquè aquell any, el més important de l’exercici, que son els monuments, van brillar gràcies a la imaginació de Jordi Tur i auti que, a pesar de la important reducció que van sofrir les partides corresponents al pressupost, ens van fer sentir orgullosos dels nostres monuments. Però personalment el que voldria des-

tacar també són les nostres falleres majors, Conxi Sala, i per damunt de tot veure a la meua filla Mar i a Edu com a màxims representants de la comissió infantil de la Falla Passeig Mercat. Veure’ls com a faller era especial, però com a president vos puc assegurar que és espectacular. El 2008 va començar mal amb el canvi d’artista faller, Guti va decidir no continuar amb nosaltres. També varem canviar el artista infantil, Arturo altra vegada. Les falleres majors també van ser molt particulars però a la fi tot be i, Lorena i Laura van lluir com era d’esperar, i Gaspar i jo les acompanyarem. Pedrós i Arturo ens plantaren bons monuments. Aquest any si, per fí varem poder tornar a tindre uns conters equilibrats i aquest va deixar de ser un agent condicionant per a futurs exercicis fallers. En resum crec que la Carpa, la domiciliació de quotes, i l’equilibri comptable varen ser els tres grans objectius complits que aconseguirem aquells anys. Pel que respecta a premis no varem poder optar a grans reptes als monuments, però sí pel que fa a premis obtinguts en activitats culturals com va ser teatre, promoció del Valencià i Llibret. També amb les activitats on es destacava el treball dels membres de la comissió també varem aconseguir molt bons resultats.

50 anys de falla | 165

Francesc Falcó i Reig

president des de l’any 2009 fins al 2011 orgull d’haver conduit aquesta comissió Després de pertànyer 35 anys a la família “passegera”, se’m presenta la possibilitat de representar-la, proposant-me el càrrec de President; un càrrec que accepte amb molta il·lusió, però també amb el respecte i la preocupació de la responsabilitat que el mateix comporta. Va estar una tasca complicada pel fet de viure a 75 km de Cullera, no obstant això i gràcies a la gent que va formar part de la Directiva durant els tres anys que vaig estar al capdavant de la comissió, puc dir que va ser una experiència enriquidora i satisfactòria. Hi va haver moments durs, però també va haver-ne de bons i que són els que cal recordar en estos moments. Si he de destacar alguna cosa d’eixos tres anys, sense cap mena de dubte, són els 36 banderins aconseguits, que no són pocs, fruit del treball i esforç de tots els fallers, tant majors com infantils; premis d’activitats esportives, culturals, festives i, com no, premis als monuments fallers. Pel que fa a les activitats esportives destacaré el fet que, després de 20 anys, una nova generació de fallers tornen a guanyar el tan desitjat banderí de Campió de 24h de futbol sala de JLFC, després del qual van vindre 3 més seguits, a veure si tenim sort i igualem els 5 seguits dels anys 80/90… 166 | Falla Passeig Mercat

També destacar els resultats en campionats de futbet infantil, tenis taula, enigma i altres tantes activitats programades per Junta Local Fallera. A banda dels ja consagrats campionats de Futbol-7 i truc que la nostra falla venia organitzant, es va crear una nova activitat, el Campionat de bàsquet 3x3 Falla Passeig, tot i tindre una bona acollida i bons resultats, no ha seguit fent-se més allà de dues edicions, espere que algun dia es reprenga. Quant a activitats culturals destacaria la proposta que, el primer any de president, em va fer el faller Julio Martí de posar en escena un musical amb majúscules, el qual, assumint el risc que comportava tan gran muntatge i després de superar els temors inicials i vore el resultat, va ser un èxit, tant a nivell intern per la participació de molts fallers, com a nivell d’espectador, on arribarem a omplir en diverses ocasions el saló d’actes de la Casa de la Cultura del nostre poble. Es van posar en escena tres musicals en estos tres anys, dos d’adults i un infantil. L’adaptació de la pel· lícula “Moulin Rouge”, el conegut musical de “Broadway” “L’home de la Manxa”, i el que van interpretar els més menuts de la casa, basat en la pel·lícula “Grease”, esta vegada dirigits i coordinats per les delegades de festes d’infantils. A estos tres grans treballs afegiré els èxits aconseguits per part del grup de teatre, un

segon premi i dos primers, dins del concurs de Junta Local Fallera. Portant, inclús, estes obres a concursos fora de la nostra ciutat i amb molts bons resultats. També estos tres anys vam tindre bons resultats amb el treball dels delegats de llibret. Fins i tot es va editar un disc amb pasdobles escrits per compositors del nostre poble, als quals vam dedicar un dels llibrets i d’eixa forma vam recuperar el pasdoble composat per a la nostra comissió “Falla Passeig”. Pel que fa als monuments fallers, les falles grans les va fer els tres anys l’artista cullerenc Carles Donet, que tot i no aconseguir el que tots desitjàvem, i tenint en compte que eixos guardons depenen només de l’opinió de tres persones que venen de fora, les seues falles van estar a l’altura i seran recordades pels seus volums i colorit. Eixos anys es va fer una bona amistat amb ell i tot el seu equip de treball. Destaquem de Xarli el guanyar els premits del ninot indultat en tres anys consecutius, que va plantar al Passeig cosa que em fa sentir molt orgullos. Els monuments infantils els van fer Artur Benavent un any i Salva Bañuls els altres dos. Destacar d’ells les ganes de fer les coses ben fetes, la il·lusió de Salva pel fet de començar a fer monuments de grans dimensions, i que els dos tenen al museu faller del nostre poble ninots indultats infantils plantats a les nostres falles. Com a curiositats d’aquells anys, a banda dels musicals, que crec van ser algo que van marcar el meu càrrec. Recorde la decoració del carrer al voltant dels monuments fallers, com ara una arcada de llums l’any 2009, o banderoles medievals en 2011. Recorde que vam tindre també la visita de la Mare de Déu dels Desamparats de València a la nostra ciutat l’agost de 2010, on un grup de fallers vam passar moltíssima calor vestint-nos de valencians per tal de fer-li una ofrena floral, tot i això va resultar una experiència gratificant. Eixe any també, vam tindre l’acte de Presentació a primeries del mes d’octubre, cosa que molts recordarem com l’any que més calor hem passat un dia com eixe. També va ser la primera vegada que es va canviar l’ordre de la Proclamació de les nostres Falleres Majors i President Infantil, passant a fer l’acte abans de sopar i podent gaudir així més tranquil·lament de la nit els protagonistes d’eixe dia. Altra anècdota va ser la ploguda que vam tindre que suportar els

dies de plantà dels monuments l’any 2011, que no va parar de ploure fins les 22:00h del dia 16, tenint que habilitar una carpa menuda per tal de facilitar la feina de Salva Bañuls en la plantà del monument infantil i que vam aprofitar per tal que els recitadors d’albaes no es banyaren a la visita que ens fan cada any. La resta d’activitats es van dur a terme com normalment fem a la nostra falla i són tantes que de segur que alguna anècdota més se m’oblida en estos moments. A banda de tot açò i abans d’acabar este article, voldria fer una menció especial a les persones que ens van representar aquells tres anys, amb les quals vaig fer una amistat molt bonica, junt a les seues famílies. Cristina, Rosa Maria i Patricia, com a Falleres Majors; Minerva, Àngels i Joan, com a Falleres Majors i President Infantils; i cóm no a l’únic President d’Honor que vaig tindre en tres anys, Toni. A tots vosaltres dir-vos, que sempre vos recordaré com a part fonamental dels meus anys al càrrec de President. I ara si, per a acabar, diré que em sent molt orgullós d’haver conduit esta gran comissió durant tres anys. I que espere que esta gran família puga complir 50 anys més, perquè les Falles de Cullera no serien el mateix sense la nostra FALLA PASSEIG.

50 anys de falla | 167

Marc Sanjuan i Ortis

president des de l’any 2012 fins al 2014 Compromís faller Estimats Amics, afrontar la celebració del cinquanta aniversari de la nostra comissió tan sols a l’any d’haver segut president d’aquesta és un repte. Encara em falta assimilar tots el records i vivències viscudes aquestos tres darrers anys. Però al mateix sense la distància del temps viscut els sentiments es fan més intensos. Del tres anys com a president no puc fer més que una valoració més positiva. Com sempre he dit, ha sigut una de les experiències millors de la meua vida. Malgrat dels problemes, les contrarietats, les situacions extremes que vivim en el món faller, sempre que vec alguna foto, llibret o vídeo de qualsevol del moments fallers l’únic que visualitze és eixe somriure d’un faller o fallera, la mirada especial d’un xiquet en l’ofrena, la llàgrima d’una fallera major, l’abraçada d’una dona col·laboradora, l’esforç d´un faller el dia de la plantà o les expressions d’alegria d’eixa foto de grup en la disco-móbil. En definitiva l’alegria de viure i la il·lusió per aquesta meravellosa festa. I en això és en el que em quede. Agraïsc als representats del meus anys Bea, Carol, Sara, Rocio, Josefer, Alba, Álvaro, María i Pau, que sempre tindreu un lloquet reservat al meu cor. També a les persones que formaren part de la junta directiva, falleres i falleres, dones col·laboradores i pa168 | Falla Passeig Mercat

res del xiquets fallers pel seu treball, suport i compromís amb la comissió mentre vaig ser president. Per a finalitzar vull desitjar molts més anys a esta comissió, que sempre serà la meua, passe el que passe, estiga qui estiga, i que continue amb el caràcter que ha adquirit estos cinquanta anys de compromís amb el treball, la diversió, la il·lusió i sobretot la dedicació front als seus fallers.

Gerardo Piris i Cabanilles president des de l’any 2015 Treballem pel bé de la falla Possiblement siga el president que menys anècdotes ha de contar pel curt temps en el càrrec, però vos assegure que no amb menys ganes de tenir-les. Els que em coneixen ho saben, i m’han vist des de ben jovenet amunt i avall per la falla, volant (bambant), fent de tots els càrrecs possibles per ajudar a qui m’ho demanés o iniciant els meus propis per a poc a poc guanyar-me la confiança del president que estigués. Tots aquests saben, que jo tenia clar que volia ser president, des de ben jove, és més, em vaig reunir amb eks que per a mi han estat els presidents influents en la meva decisió i els vaig dir: “amb la vostra ajuda, vull ser millor president que vosaltres, ajuntant el millor de cadascun.” Per que per a mi no és només un càrrec representatiu, és representar a tota aquesta gent que va pels carrers amb el mateix polar, amb la mateixa il·lusió i cantant les mateixes cançons, a tots els pares d’aquests xiquets que vénen a jugar, o que a l’escola diuen que són fallers del Passeig ben orgullosos, així que tenia clar que les meues decisions eren per a 400 fallers, 400 pares d’aquests nens 200 infantils i 200 simpatitzants que en el seu cor encara que en menor manera, són simpatitzants de la falla Passeig. La meua entrada a la presidència no va ser fàcil, entenc que quan algú tan jove vol tenir un càrrec així genera dubtes a molta gent,

per això sabia que havia d’entrar amb decisió i un projecte clar. El primer que vaig fer a l’entrar va ser reunir-me durant tres dies a l’oficina del casal amb cadascun dels fallers que volgeren dir alguna cosa al president, 110 persones van venir i és que, per donar-li al faller el que busca, primer, has de saber el que vol. La meva idea de projecte la formaria l’experiència de la gent que porta molts anys treballant per la falla i està cansada d’estar en primera línia, juntament amb l’energia de la gent jove que té ganes de treballar i necessita ser direccionada. Com sempre, això també fa respecte, i per això vaig haver de demanar a tot el departament econòmic que em donés suport i confiés en el meu projecte, per que si aquesta gent deixava de treballar seria jo el màxim culpable per no tenir-los motivats, però que els donarem una última oportunitat que per descomptat, si fallaven seria l’última. M’he portat una gran satisfacció de molta gent que anteriorment no havien treballat, i a qui se li ha donat l’oportunitat i estan responent satisfactòriament. Possiblement encara no s’hagen parat a pensar per que ho estan fent ... i espere que en el futur es convertixca en amor per la falla. Que d’ací a molts anys, aquesta gent més jove seguixca casada i amb fills en la falla i diga: no sé per quina raó però hi havia un president que no recorde, qui ens motivava i animava a treballar i aquí

50 anys de falla | 169

seguixc 20 anys després. I és que això és una cosa que també he trobat, gent que està molt de temps treballant i ara necessita un descans, tot i que sempre hi són, espere que aviat es reenganxen per que si hi ha alguna cosa que no torna és el temps, i els dies en què passem bones estones a la falla tampoc tornaran. En la meua entrada de president i em vaig trobar amb delegacions que funcionaven bé, delegacions obsoletes que havien de canviar perquè portaven anys amb mètodes que ja no serveixen, altres que amb prou feines tenen rendiment i delegacions noves que eren necessàries inventar per ajudar altres. Canviar mètodes i reforçar la delegació de fallers d’honor; en el control d’objectius de totes les activitats de festes que el departament econòmic agraeix; complementar la delegació de festes d’infantils amb una altra que s’encarregue de la logística als berenars o activitats; més atenció en la negociació amb proveïdors i artistes fallers; o potenciar i donar confiança a les dones col·laboradores, canviar formes d’actuació ja que una falla com el Passeig hauria de tenir el doble del nombre que tenim ara. I no tothom està treballant durant tot l’any, també, persones que en principi pensaven que farien un càrrec correctament s’han adonat que no és així, doncs, quan alguna cosa no funciona cal renovar pel bé de la falla. Ja em podrà anar-me’n satisfet amb tres activitats que guardem bon record i un somriure al recordar-les. La casa en festes del poble del Raval, davant qualsevol crítica d’altres bars o ajuntament, ens armàrem de valor i va quedar fantàstic. Jo deia a la gent, quan el Passeig va ... VA! Cal començar l’exercici pegant fort! Tota Cullera ens va visitar i vam tenir un ambient increïble, convertirem un baix ple de trastos vells i mantes en un autèntic bar! La de viatges que vam fer al casal a per cerveses perquè no donàvem l’abast amb cerveses fredes !! En segon lloc, el campionat de futbol 7, amb el gran treball en publicitats de qui tots sabem i la visita de l’exjugador del València, ara del Bayer de Munich i la selecció espanyola, Juan Bernat. Des d’ací vull agrair un cop més com de bé es va portar amb tots els menuts, i no tan menuts. Es de gran satisfacció veure la cara de tots els xiquets, fins i tot van parar un partit per fer-se fotos amb ell! Finalment, i crec que de molta més repercussió social, la bogeria de les bogeries, “falles a l’agost.” No vaig a dir que va ser fàcil, perquè l’ajuntament ens va tombar la proposta durant 4 vegades i durant 3 mesos, però insistint o sabent com entrar, al final la vam traure endavant. També, el plantejament de la fira va haver de ser canviada 3 vegades, perquè sincerament, ens hauríem

170 | Falla Passeig Mercat

estavellat econòmicament com al principi volíem fer-ho. Com vaig dir en el seu dia, semblava que portàvem 6 mesos preparant la falles a l’agost i van ser solament 3 setmanes! La gent em donava l’enhorabona i no sabia com explicar-los que hi havia mes de 100 persones treballant dur perquè això quedara, sincerament, millor del que esperava. Com si de professionals es tractara, és la prova que, quan tens implicació en algun afer i il·lusió en què isca bé i en carinyo, si es vol, es pot i es pot tot. Aquestes falles a l’agost, van ser una bogeria, només pel simple fet de vestir-nos de fallers amb les altes temperatures pel Passeig Marítim. Tots els mitjans de comunicació fallers es van fer ressò d’aquesta iniciativa i per descomptat, una vegada més vam ser pioners. No vaig parar d’agrair a cadascun dels fallers que feren posible aquesta activitat, deixant el nom de la Falla Passeig on es mereix, i és on vaig a intentar que estiga durant els meus anys. A més, gaudïsc ensenyant a gent més jove com desenvolupar les seves delegacions, no sé si ho estaré fent bé, el temps ho dirà. Però sobretot done l’oportunitat a que la gent treballe, s’equivoque i seguisca endavant. La meua intenció és que estiga qui estiga en el futur, totes aquestes delegacions ja treballen correctament i per elles soles, per ajudar a qui entre al càrrec a fer més fàcil la seua feina. Finalment, voldria fer referència a l’única persona que serà nomenada en el meu article, i és Lluís Pellicer. Possiblement, gràcies al seu treball i dedicació durant molts anys, avui el Passeig és una falla de secció especial. I és que cada vegada que vaig a visitar-lo durant molts anys ja, no deixe d’aprendre de les seues paraules i de l’ànim que dóna per seguir endavant i treballar evitant els sots en el camí. Anime a tots a que vos acosteu a la vostra falla, tot el que hi ha al voltant és vostre, així que a gaudir i com vaig dir fa mesos: ningú vos va a cridar l’atenció si el que feu és per l’objectiu comú, que siga pel bé de la falla.

Presidents d’Honor Fallers d’Honor L’Associació Cultural i Esportiva Falla Passeig Mercat Dr. Alemany i Adjacents, agraeix a tots els fallers d’honor la col·laboració que han realitzat en aquestos 50 anys. Sense la vostra ajuda, tal vegada, no haguérem pogut celebrar aquest Aniversari. Tots formeu part d’aquesta història que hui vivim. Especialment volem recordar als nostres Presidents d’honor. PRESIDENT D’HONOR Francisco Sendra Micó Jesús Ferreiro Rodriguez Ismael González Juan Huerta Buigues Vicente Albiach i Alexandre Juana Castelló Enrique Cerveró i Piris Antonio Bolufer i Llácer Salvador López i Marín Salvador Alonso de Asís Luís Formentín i Peñalosa Tomás García i Martí Mª Luisa Bonet i Llopis Pilar Torres i Llópis Manuel Borja i Olivert Juan Boquer i Sapiña Modesto Bonias i Piera Juan José Vidal i Genovés Jesús García i Pérez Isabel Madrigal i Hortelano Carmen Cebolla i Torres Mª José Lahuerta i Martínez Antonio Suay i Garcés Mª Antonia Grau i Marí Gerardo Piris Sala

ANY 1966 1967 1970 1971 1984 1985 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1994 1996 1998 1999 2000 2003 2005 2006 2007 2008 2011 2012 2015

50 anys de falla | 171

Relats literaris ...un llibre ĂŠs un fragment de silenci en mans del lector.

Aquell que escriu calla, aquell que llegeix no trenca el silenci.

El “passeig” de Cullera entre l’antiguetat i la modernitat Kike Gandia Álvarez Museu d’Història i Arqueologia de Cullera

Panoràmica del Passeig des de la intersecció amb la Rambla de Sant Isidre

Populós, articulador cèntric, neuràlgic, comercial, festiu, vertebrador, conegut, iniciàtic i un etcètera d’adjectius defineixen una de les artèries principals del municipi de Cullera: el Passeig del Doctor Alemany, o com tothom el coneix; “el passeig”. Probablement, si es visita per primera vegada Cullera, el més normal es topar-se amb aquest carrer ple de vida i lluminositat. Sembla ser el primer espai urbà que un visitant forani identifica com un “carrer principal” i no s’equivoca. Situat quasi al centre urbà del municipi representa la transició entre l’antiguetat i la modernitat, entre el casc antic i la seua ampliació cap a la mar. Conecta de forma lineal amb el riu Xúquer i el port fluvial amb el mèlic del municipi: la plaça de la Verge i el Pati de l’Esglèsia. Aglutina al seu si, la major part del serveis de Cullera: bancs, cafeteries i tendes de tot tipus, conectant -com si fora un cordó umbilical- els serveis oficials als seus extrems: les oficines municipals de l’Ajuntament i el Mercat en l’extrem nord-est (Plaça la Verge) i amb el Port i la Oficina de Correus al extrem sud-oest (Rambla de Sant Isidre).

174 | Falla Passeig Mercat

També conecta tota la circulació rodada que flueix per una mena de ronda exterior que formen l’Avinguda de la Diagonal del País Valencià, la Rambla de Sant Isidre i el carrer Cervantes amb el centre neuràlgic de la Plaça Pati de l’Esglèsia, Plaça de la Verge i carrer la Mar i, com no, és la via més directa i senzilla per arribar a l’Esglèsia dels Sants Joans i el Mercat Municipal amb el Refugi de la Guerra Civil, tres monuments de Cullera que es situen a un dels extrems del passeig. La vida pareix fluir per aquest carrer, ple d’activitat i gent que trafega amunt i avall sempre amb coses que fer, gestions que tramitar, llocs on quedar amb algú per esmorzar o dinar, comprar qualsevol cosa tant si és dia de mercat com si no, i prendre un café en una terrassa amb l’excusa d’una reunió informal. No passar pel passeig al llarg del dia és quasi missió impossible, la seua ubicació urbana i la concentració de serveis que posseix fa d’aquest carrer un lloc de pas obligat quasi a diari. Anem, doncs, a coneixer-lo un poc més.

ABANS DEL PASSEIG Com tothom sap, Cullera és una vila d’origen medieval de meitat del segle XIII construïda de nova planta a partir d’un nucli de població àrab preexistent a la vessant sud-est del castell. Jaume I fa donacions als nous colons per a que s’assenten a Cullera i formen una ciutat de nou.1 Així i amb el pas del temps nasqué i cresqué una ciutat cristiana separada de l’antic nucli de població musulmana -situat al raval de Santa Anna- per un espai lliure de construccións i delimitat per dos barrancs. Aquest espai, és on es trobaben els sequers d’arròs no s’urbanitzà fins la construcció del Mercat Municipal projectat per Luis Ferreres en 18942. La forma de la ciutat, en un primer lloc atenia al model de planta hipodàmica característic de les ciutats fundades a l’època. Poc a poc la ciutat creix i s’expandeix, sobre tot pel sud, fins arribar al que hui és el carrer Cervantes i la Rambla de Sant Isidre, i per l’est fins el que hui és el Passeig, fet documentat ja a finals del segle XV3. Amb motiu de l’atac del pirata Turgut Reis a Cullera el día de Pentecosta de 15504, s’inicien obres de construcció de les defenses de la població. Així a l’any 1553 i sota la direcció del mestre d’obres mossén Miquel de Santander5, s’incia la construcció de la muralla de la vila, amb un cost de més de 11.000 ducats d’or, que configuraria la forma definitiva de la ciutat en forma de pentàgon irregular. Les obres sufragades a parts iguals entre la Vila i els donatius del Reial Patrimoni, acabaren a l’any 1556. Aquesta muralla tancava Cullera per els carrers Mur d’Ànimes, Cervantes, Rambla de Sant Isidre, Passeig i Plaça la Verge. Tenia set torres (la Torre de Santa Maria del Castell, la Torre de Santa Marta, la Torre de Santa Anna, la Torre de San Joan Evangelista, la Torre de Sant Jaume, la Torre de Sant Joan Baptista i la Torre de Sant Jordi) tres portes (la Porta de València, la Porta del Riu i la Porta de la Mar) i una COTINO, Fernando; MARTÍNEZ, Silvia y ROSELLÓ, Miquel., “Nuevos datos sobre urbanismo islámico y bajomedieval de Cullera”, en QULAYRA, Revista d´Arqueologia i Estudis Històrics, nº1. Cullera, 2005. 2 Proyecto de Mercado para Cullera. Documento nº 1. Memoria. Valencia,1894. Arquitecte: Luis Ferreres Soler. Arxiu Municipal de Cullera. 3 GINER PEREPÉREZ, Francesc (1971): “Els totals de població en la història de Cullera”. Anales del Centro de Cultura Valenciana, 56. 4 PILES IBARS, Andrés (1893): Historia de Cullera. 3ª edición (1979). Ajuntament de Cullera. 5 ARCINIEGA, Luis (2003): Sistemas de defensa en Cullera: Castillo, murallas y torres. Ajuntament de Cullera.

portella (el Portilló de Sant Francesc). La línia de muralla que donava a l’est és la que hui ha quedat fossilitzada a la banda esquerra del Passeig des del riu mirant. La muralla de la vila, doncs, venia des de la Rambla de Sant Isidre i voltava a l’altura del Passeig per pujar cap al carrer Mur d’Ànimes i d’ací continuava per el carrer Cervantes fins la Rambla de Sant Isidre, tancant així la població en un perímertre emmurallat en forma de pentàgon irregular. Al Passeig encara es pot intuir el traçat de la muralla en la línia de façanes de la banda esquerra del carrer si mirem des d’el riu. Com es pot observar al plànol de Juan Mercader de 1864, que romàn custodiat a la Casa de Cultura, el traçat del futur Passeig ja estaba dissenyat, doncs les alineacions de les façanes ja estaven projectades en eixe moment i ja s’havien construït edificis a l’altra part del carrer front a la muralla que -com s’observa al plànol de Mercader- encara estava en peu en gran part del seu traçat. També, hi podem trobar dibuixada la sèquia que discorria paral·lela a la muralla del Passeig provinent del Raval, pel que hui es el carrer Sant LLorenç. Aquesta penetrava per baix la muralla en el carrer Cervantes i discorria

Detall del plànol de Juan Mercader, 1864 on es veu la vila enmurallada i el Passeig ja projectat.

50 anys de falla | 175

soterrrada pel carrer la Sèquia i la Plaça Pati de l’Esglèsia, eixint fora muralla. De nou a la superficie, per la Porta de la Mar i continuant paralel·la a la muralla del Passeig fins a l’altura del carrer la Marina, que se soterrava per creuar l’ample del Passeig i eixir de nou a la superfície a l’altra banda del Passeig ja en el carrer la Marina per seguir en direcció est a cercar la Bega. Aixì, doncs, abans de la construcció del Passeig tindriem una línia de muralla que des del “Quarter de Cavalleria” (cantonada Rambla de Sant Isidre-Passeig del Doctor Alemany) pujaria en sentit nord-est per tot el que hui es el Passeig fins al carrer Mur d’Ànimes. Fora de la muralla i paralel·la aquesta discorria, a la vista, la Sèquia de la Vil.la que desde el Raval cercava la Bega. La muralla posseïa en aquest tram una de les seues portes principals: la Porta de la Mar. Aquesta es situava en l’encreuament entre el Passeig i la Plaça Pati de l’Esglèsia i hui encara es pot obserevar el seu lloc exacte per les marques deixades a la pavimentació del carrer. També donaven al que hui és el Passeig, dos de les set torres: la Torre de Santa Marta, que s’ubicava al mateix bocacarrer de mateix nom, i la Torre de Santa Anna, que s’ubicava al cantó format

pel que hui és el Passeig i la Rambla de Sant Isidre, enfront del monument al Doctor Alemany. La muralla continuava cap amunt fins girar a l’esquerra i aturant-se en el que avuí son les oficines municipals, cap el carrer Mur d’Ànimes, on encara es pot observar un llenç d’aquesta al costat de la Llar Parroquial a esquenes de l’Esglèsia dels Sants Joans. Més enllà de la muralla i la Sèquia de la Vila sols hi havia camps i terres conreades, i fèrtils per les avingudes del riu Xùquer i regades per la pròpia sèquia. Serà a meitat del segle XIX quan es planteja la urbanització d’aquest espai rústic, donat el fort creixement de la població.

Configuració urbanística actual del Passeig i el seus carrers adjacents.

Petjades al sòl de la que va ser la Porta de la Mar, a l’inici del Passeig.

176 | Falla Passeig Mercat

LA CONSTRUCCIÓ DEL PASSEIG: LA MODERNITAT COM A PRECEPTE Com hem vist en l’epígraf anterior, la configuració formal del que seria el Passeig del Doctor Alemany estava ja plantejada a meitat del segle XIX. Observant de nou el plànol de Juan Mercader trobem que els edificis construïts front la muralla mantenen la mateixa alineació y la mateixa configuració urbana que hui en dia, formant-se ja els vials dels que són hui els carrers La Marina, Ateneo Musical, Pintor Sorolla, Muñoz De grain i Plaça de la Verge. El fet que la sèquia que discorria paralel·la a la muralla en superficie se sorterrara per creuar el Passeig i ixirà fora a l’altra banda una vegada superara l’ample del carrer, ens revela què pel Passeig hi havia ja trànsit de persones i animals abans de 1864, doncs perquè es soterrà la sèquia per creuar el Passeig en direcció la Bega?

Amb aixó, volem concloure que a meitat segle XIX el Passeig era una realitat urbana amb totes les conseqüències: la facilitació de la lliure circulació de trànsit rodat i persones. Un poc abans del dibuix del plànol de Juan Mercader de 1864 començaria l’enderrocament de les muralles, concretament a partir de l’any 1857. Els motius que motivaren la destrucció del sistema defensiu de Cullera del segle XVI són diversos6: la insalubritat i falta de higiene que provocava tindre a la població tancada, raons d’inseguretat ciutadana, raons també de gaire econòmic ja que calia aturar la crisi oberta al camp per falta de jornals; la necessitat d’ampliació del teixit urbà amb el nou creixement demogràfic i, sobre tot, els nous conceptes de desenvolupament urbanístics que apostaven per ciutats obertes, ventilades i gens constrenyides… la modernitat en suma! Però com era el Passeig a meitat del segle XIX quan el dibuixà Juan Mercader. De moment, podem dir que s’anomenava Calle Alameda des de l’any 1862, de fet ja es troba intitulada amb eixe nom al plànol de Juan Mercader de 1864. Un poc abans s’havien plantat els primers arbres que li donarien el primer nom al carrer, després vindrien noves plantacions al llarg del temps. El carrer, per suposat no estava asfaltat, era de terra compactada. La Sèquia de la Vila va ser tapada amb unes trapes i es construí un llavador públic en el qual aprofitaven l’aigua de la sèquia que estava prop de la Porta de la Mar. Encetem un nou segle amb dos actuacions urbanístiques en el nostre carrer. Per un costat, es va fer l’empedrat i les voreres, com a la majoria dels carrers de Cullera i, per altra banda, el tapat definitiu de la Sèquia de la Vila que quedarà ara soterrada i eliminat el llavador públic. I, de nou, es tornarán a plantar arbres deixant dos voreres amb dues línies del carrer, ja empedrat. A les dotacions urbanes s’afegeixen altres dotacions i serveis com el quiosc que s’ubicava enfront del mercat i que, paradoxalment, es decidí que fora provisional, el Bar “Royalty” a l’inici del carrer, el cine Cinema amb la seua bonica façana d’estil neo-clàssicista, la Unión Patriótica on està hui el Banc de València, “El Círculo Monárquico y Conservador” i l’Ateneo en el cantó amb el carrer La Marina. A més, en aquesta època es construïren nombrosos edificis particulars amb característiques arquitectòniques singulars i definitòries de les diverses corrents artístiques que esclataren en la primera meitat 6

MONRAVAL SAPIÑA, J.M. (1997): “Informe-Memoria. Muralla siglo XVI. Cullera (Ribera Baixa). Original dipositat al Servei Arqueòlogic Municipal.

El Passeig, aleshores carrer Alameda, a principis del segle XX. Fons de l’Associació Fotogràfica “la Penyeta”.

El quiosc a l’inici del Passeig en 1920. Fons de l’Associació Fotogràfica “la Penyeta”

50 anys de falla | 177

El cine Cinema. Fons de l’Associació Fotogràfica “la Penyeta”

del segle XX i que prenyaren el carrer d’estil i modernitat, com els que es troben hui en dia en els nombres 2 i 21. L’antiguetat, representada per la muralla i la sèquia que constreyien el desenvolupament urbà i limitaven el creixement d’una societat en canvi social, havien deixat pas a un nou espai urbanitzat, guanyat per als cullerencs, que poc a poc es convertiria en el paradigma de la modernitat. EL DOCTOR ALEMANY Però, qui és el personatge que li dóna nom a aquest carrer tan populòs i conegut de Cullera? En Josep Alemany i Bolufer, va nàixer a Cullera l’1 de juny de 1866 al seny d’una humil família de llauradors. Treballador com a pocs, aprofità el seu servici militar per estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i acabà doctorant-se a Madrid el 18897.

En 1891 obté la Càtedra de Grec a la Universitat de Granada, en unes oposicions plagades de anècdotes i presidides per la mateixa regina María Cristina. Després conseguiria la Càtedra de Grec a la Universitat Central de Madrid. En 1893 prologà la fantàstica obra de Andrés Piles Ibars “Història de Cullera”, que hui en dia encara continua essent un referent de consulta obligada. A més fou Conseller de la Instrucció Pública, Degà de la Facultad de Filosofia i Lletres i acadèmic en la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. El 22 de febrer de 1925 ingresà com a membre de la Acadèmia de la Història. En 1917 dirigí la redacció del “Diccionario de la lengua esPortada del “Diccionario de la lengua pañola” que publicà l’editorial 8 española” publicat per l’editorial Ramón Sopena . Fou aquesta la “Sopena” en 1917. seua obra magna, un projecte molt ambiciós, un referent en el mon de la lexicografía i sens dubte, l’obra de la seua vida en la que elaborà un diccionari amb el registre més complet de la llengua parlada. Els insignes acadèmics Menéndez Pelayo i Menéndez Pidal, a més, li encarregaren que iniciara el “Diccionario histórico de la lengua española”, que es publicà incomplet en 1933. Així mateix, publicà al llarg de tota la seua trajectoria professional nombroses obres relacionades amb les llengues que dominava, especialment el sànscrit i el grec. També publicà, a l’any 1921, “La Geografía de la Península Ibérica en los textos de los escritores árabes” i altres publicacions de gaire històric9. 8

CASTAÑEDA, Vicente (1934): «Necrología. Don José Alemany y Bolufer», Boletín de la Real Academia de la Historia, CV, pp. 7-10 [con un apéndice de las Obras publicadas por don José Alemany y Bolufer, pp. 11-14].

178 | Falla Passeig Mercat

MARTÍNEZ CAMARÓ, Manuel (1968): Don José Alemany y Bolufer. Ensayo bio-bibliográfico, Valencia, Cosmos. COTARELO, Emilio (1934): «Don José Alemany», Boletín de la Real Academia Española, XXI, pp. 1-6.

Un tasca ingent que el conduí a treballar jornades interminables, segons conten fins a 12 hores seguides de treball incansable. Això el permeté parlar una quantitat increïble d’idiomes, estudiar de forma incansable i produir articles, llibres i obres escrites de forma imparable. I, a més de tot açò, fou pare de 10 fills. Morí el 26 d’octubre de 1934 en Madrid als 68 anys fruit d’una arterioesclerosi que anava minvant la seua particular energia. Sens dubte, una insigne figura que fou del seu esforç, la seua constància i el seu sa- Doctor José Alemany en una fotografia antiga crifici les principals eines de treball. A més, la inteligència en la que fou dotat i la seua integritat el portaren a ser una figura cabdal en el món de la lexicografía i els estudis de filologia i llengues orientals. Contem una anècdota que il.lustra el caràcter d’aquest eminent home: en una ocasió, Niceto Alcalá Zamora -President de la República- li envia una carta proposant nomenar-lo ministre d’Instrucció Pública; Alemany li tornà la carta amb les faltes d’ortografia i de sintaxi corregides, agraint-li el gest però deixant clar que ell era un investigador de la llengua i no un polític. Sens dubte, un total mereixedor del famòs carrer de Cullera que porta el seu nom. EL PASSEIG HUI EN DIA El Passeig hui en dia és un carrer populòs i transitat, ple de vida. Botigues, cafeteries i bancs lluiten per captar l’atenció dels clients que passen sovint per davant d’ells en una mena de concatenació d’interessos que fan d’aquest carrer un focus singular d’interés ciutadà. Peró, a més, el Passeig te indubtables atarctius que fan d’ell una visita obligada per a qualsevol tursita o curiòs que arriba a Cullera amb

ulls inquiets i observadors. S’iniciem el nostre “passeig” pel Passeig des de la intersecció amb la Rambla de Sant Isidre, es a dir en sentit invers a la numeració del carrer, el primer que ens trobem és el monument al personatge il·lustre que li dona nom al carrer: el Doctor José Alemany i Bolufer. Es tracta d’un bust en bronze que descansa sota un pilar de marbre que, a la seua vegada, descansa sota una pilastra de pedra picada de forma quadrada amb el cantons decorats i on s’han adherit unes plaques amb les inscripcions conmemoratives i els fets més destacats d’aquest insigne lexicògraf. Ressalta en tot el conjunt la pilastra de pedra que no pareix formar part original del conjunt del monument. I així és: es tratcta d’un curiòs cas de reaprofitament d’un element molt més antic -la pilastras de pedra picada- per fer-la servir de base al bust del Doctor Alemany. Tenim testimoni verbal de que aquesta pilastra prové de l’antiga Casa de Ribera, situada en el carrer del Riu cantonada amb carrer Sant Roc, on amb motiu d’una reforma efectuada a principis dels anys 90 s’efectuaren unes excavacions en el corral d’aquesta on aparegué aquesta pilastra. Evidentment, fou una intervenció sense control arqueològic, doncs a Cullera per aquell entonces no hi havia ni arqueòlec ni museu, com tampoc s’havia promulgat la Llei 4/1998 de l’11 de juny de la Generalitat Valenciana del Patrimoni Cultural Valencià, que obliga a fer excavacions arqueològiques per tècnics competents abans de qualsevol intervenció arquitectònica en els centres històrics així reconeguts. Doncs bé, una vegada trobada la pilastra de pedra treballada, es posa en coneixement de l’Ajuntament que manà enmagatzemar-la fins a l’any 1994 en que l’Ajuntament, baix el mandat de l’alcalde Alandete decidí construir el monument dedicat al Doctor Alemany al Passeig. Fou el inefable Enric Torres es que suggerí l’utilització d’aquesta pilastra per a fer-la servir com a element de sustentació del bust de bronze de José Alemany Bolufer. Si continuem passejant pel Passeig, el pròxim punt d’interés es centrarà en una finestra de la casa que es troba en el nombre 45. Cal observar els detalls florals de la reixa amb roses i un girasol. I més curiòs, si cal, resulta el detall del rostre femení que emergeix de la paret com una mena d’aparició, però que te la seua explicació en l’esquerdejat de la baixant d’aigües pluvials, que ha deixat la cara femenina que decora el tram final del tub fora de la línia de la façana. Es dentindrem al nombre 36, per observar una bonica façana d’estil clàssic que conjuga les finestres motllurades, rostres femenins i una decoració a base de medallons ceràmics i un òcul central al seu remat.

50 anys de falla | 179

Conjunt de cases protegides als nombres 19 i 21.

Monument dedicat al Doctor Alemany

Rostre femení en la casa

per l’Ajuntament de Cullera al inici del

amb el nombre 45

Passeig

Un poc més avant, trobarem un conjunt d’edificis dels més interessants de tot el Passeig. Es tracta de les cases amb els nombres 19 i 21 que es troben juntes, ambdós protegides per le PGOU de Cullera amb nivell de protecció 3 10. Són dos cases adosades que formen un curiòs conjunt arquitectònic. La casa amb el nombre 19 és la més antiga del conjunt i, amb molta probabilitat de tot el carrer, doncs està datada al segle XIX. Posseeix una interessant façana molt ordenada i simètrica. La decoració és d’ordre clàssic, amb finestres rematades amb frontons i 10

PGOU de Cullera, Anexo a la memoria: Inventario de los elementos protegidos. B.O.P. Nº73 DEL 27-III-1998

180 | Falla Passeig Mercat

veneres, les balconades es suporten mitjançant cans i les finestres posseeixen gelosies de forja que li donen un aire elegant i refinat. La planta baixa integra diferents elements de pedra, com el sòcol o la portalada, que li proporcionen un aspecte monumental. Finalment, la decoració en planta baixa a base d’un falsejat de sillars de pedra li dóna el toc de clàssicitat que armonitza tot el conjunt, en la línia dels neo-clàssicismes imperants a l’època romàntica. Al costat, la casa amb el nombre 21 -que està datada entre 1915 i 1925- ofereix una decoració amb un gust clàssic però barroquizant. No més cal fer una ullada als detalls de la seua façana per adonar-se’n: simulació de carreus de pedra en planta baixa, reixeria artística en ferro forjat, finestres rematades amb una intensa profusió vegetal on la fulla d’acant és la protagonista, i on es recolzen els finestrals superiors. El toc més clàssic l’aporten les pilastres laterals -una mena de recurs arquitectònic amb finalitat purament decorativa- amb rostres femenins de gran bellesa i serenitat. Tenim constància que el seu interior ofereix una decoració pictòrica floral a base de garlandes a les parets i un pis

de rajola hidràulica típica de principis del segle XX. Sense dubte una joia arquitectònica al mig del Passeig. Continuem el nostre particular itinerari per el Passeig per descobrir un xicotet panell ceràmic de manisa valenciana repesentant a Sant Roc que, quasi d’amagat, ens revela la seua història: vestit de pelegrí amb barret d’ala ampla, capa amb les conxes i bordó amb carabassa, apareix mostrant la ferida que te a la cama esquerra, acompanyat d’un gos amb una rosquilla a la boca i un angelet que senyala la ferida del sant. La escena conta el fragment de la vida del sant que curava als malalts de pesta i que acaba per infectar-se, retirat a un bosc per no contagiar a ningú rebia la visita d’un gos que li portava tots els dies una rosquilla per alimentar-lo i li llepava les ferides provocades per la enfermetat, fins que un dia l’amo del gos el seguí per saber on anava amb la rosquilla descobrí al sant malalt i se l’emportà per sanar-lo. L’àngel representa la protecció de Déu davant la enfermetat i el gos la seua salvació terrenal i la fidelitat a la Fe cristiana. Es tracta d’un sant de arrelada tradició valenciana i el trobareu a la casa amb el nombre 29 del Passeig.

Edifici racionalista en el nombre 2

Panell ceràmic representant a Sant Roc i el gos

Ja arribant a la fi del nostre recorregut, trobem un edifici amb una façana molt peculiar que crida l’atenció per la seua diferència formal respecte a l’entorn edificat. Es trobem al nombre 2 del carrer, i és hi on s’ubica precisament un establiment de referència en tot el Passeig: el Bar Royalty. Es tracta d’un edifici construït entre els anys 1940-1950 i que posseeix una façana molt peculiar, en forma de nau o vaixell amb una ordenació molt acurada dels seus elements integrants i eixa tan característica cantonera curva. Es un bon eixemple de la corrent racionalista que es donà per eixos anys a la arquitectura en les terres valencianes. L’arquitectura racionalista abogava per formes més dinàmiques que puristes, modernes en la essència i caracteritzades per la seua simplicitat, funcionalitat, l’higiene i l’actualitat. Alguns dels seus trets més importants, i dels quals participa aquest edifici, són l’utilització de nous materials com el formigó, l’acer i el vidre que permeteixen construir edificis més alts aprofitant els solars, fugir de la rigidessa que impossa la façana com a únic eix de simetria, l’utilització de formes curves i

50 anys de falla | 181

redones en la solució de les façanes, sustitució de la decoració -fins al moment imperant- de temes florals, cornises i balustres per diferències volumètriques, jocs de superficies i masses esglaonades i jerarquizades amb una marcada asimetria, en els elements de tancament externs (finestres, portades, avantpits o barandars) es produeix la màxima ximplificació de formes i elements estilístics i, finalment, es manté la axialitat i perpendicularitat respecte al eix del carrer definint la jerarquització dels espais segon el seu ús11. Aquest edifici està protegit per el PGOU de Cullera amb un nivell de protecció 212. Per finalitzar el nostre recorregut per el Passeig, acabarem com començàrem: amb un homenatge al’ il·lustre personatge que li dóna nom al carrer, però aquesta vegada en forma de placa commemorativa. Aquesta placa s’ubica en el nombre 1 del passeig i si ú no es fixa massa, passa desapercebuda, engolida per cartells publicitaris. En ella, la ciutat de Cullera deixa el retret homenage al seu fill il·lustre el Doctor José Alemany i Bolufer.

Placa commemorativa del Doctor Alemany en el nombre 1.

TORREÑO, Mariano (2005): Arquitectura y urbanismo en Valencia. Carena Editors, Valencia. 12 PGOU de Cullera, Anexo a la memoria: Inventario de los elementos protegidos. B.O.P. Nº73 DEL 27-III1998. 11

182 | Falla Passeig Mercat

AGRAÏMENTS: Vull agrair a Juan Ripoll les informacions proporcionades a propòsit de la troballa de la pilastra del monument al Doctor Alemany i a la Associació Fotogràfica “la Penyeta” les fotografies proporcionades per il·lustrar aquest article.

El Mercat Municipal de Cullera Luís Formentín Peñalosa Escriptor, investigador local

La vida ciutadana de Cullera gira al voltant del seu Mercat. Durant dècades va ser el centre comercial del municipi i més recentment s’ha convertit en un espai públic de gran projecció. És testimoni incomparable de la història de Cullera. El mercat de Cullera se celebrava en una zona molt concreta de la Vila. Era un mercat de caràcter popular, a l’aire lliure, que es desplegava pels voltants de la Casa Consistorial, espai emmurallat des de l’època de la reconquesta cristiana.

50 anys de falla | 183

Aquests carrers estrets, curts i petites tenen les característiques dels nuclis urbans medievals, representant un greu inconvenient per a les necessitats comercials i proveïment d’una ciutat pròspera com era Cullera, que llavors tenia una població de 12.000 habitants. Això provocava problemes de circulació viària, molèsties, i incomoditats, tant per a la població com als venedors. A part d’aquests problemes hi ha una altra raó d’ordre higienista que justificava la construcció d’un nou mercat: la manca d’espai propi per a una activitat de primer ordre comercial i de servei públic; la compra venda de productes de primera necessitat en unes condicions de neteja, higiene i salubritat adequades. Ja al maig de 1861, Joan Mercader, arquitecte de València, per desig de l’Ajuntament, va estar buscant una ubicació per al mercat; es pensa a “Els Sequers de la Porta del Mar”. Per poder construir el Mercat, es va haver de negociar el 80% dels béns de Propis de Cullera. Ho va fer Peris i Mencheta a Madrid, a lliurar-los a la Direcció General del Deute i convertir-los en títols al portador. Aquests títols es van negociar el 3 de Gener de 1900 a Borsa. El seu valor era de 107.259,40 pessetes. El xec del Banc d’Espanya es va fer a favor de l’Alcalde, es pagava a València i es va ingressar a la Caixa de Fons Municipals. Al març de 1894 es demana en ple, per primera vegada, la construcció del Mercat nou. Ho fa el regidor Agustí Costa. Tot i que no tenen clar el seu emplaçament. El 24 de juliol de 1894, s’inicia l’exposició durant 15 dies, dels plànols del nou Mercat. Es va

184 | Falla Passeig Mercat

fer això en presència dels quinze majors contribuents de 1895. El 27 de Març de 1887 es va aprovar el Projecte del Mercat per Cullera, realitzat per l’arquitecte provincial Joaquín García Belda i per Luis Ferreres Soler (Xàtiva 1852.06.19) que va estudiar a l’Acadèmia de Sant Carles i a l’Escola superior d’Arquitectura de Madrid. Va participar com a ajudant de Francisco Jareño en la construcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i això va ser determinant perquè el 1883 se li nomenés arquitecte municipal districte de València com a urbanista. Luis Ferreres, va ser el veritable artífex de la construcció del nostre Mercat; va projectar també l’eixample de la Vega i va realitzar altres projectes d’interès com la capella del cementiri de Xàtiva i la façana principal de la Col·legiata, el projecte d’eixample de Gandia, l’hospital d’Alginet, el cementeri de Sueca, i l’Hospital de la nostra població, l’escola de pàrvuls i l’Escorxador Municipal. Els honoraris que va cobrar pels plans aprovats el 1895.03.27 van ser 900 pessetes. L’escala dels plànols 1: 200, tintes negre i vermell sobre rotllo de paper de seda. Observant el pla de construcció les quatre plantes de què consta anaven totes en alt, sobre dues avingudes, una central de 30 metres i una transversal de 20 metres. Hi ha en el nostre Arxiu Municipal de Cullera (AMC) un llibre de referència AMC 1788 que conté les factures de construcció del Mercat i plànols, i comprèn de 1899 a 1900; hi ha un altre de 1900 a 1903, referència AMC 1697; i un altre de 1904 a 1907, referència AMC 1698, en els quals es pot veure pas a pas la seva construcció.

No va estar inicialment dissenyada la font, encara que s’indicava en el pla; ni tampoc jardins, només una filera d’arbres que marcaven les quatre seccions. El pressupost d’obres en 1895 era de 131.168,39 pessetes. L’escriptura dels terrenys a favor de l’Ajuntament es va fer a la notaria de D. Joaquín Piquer. Quan va acabar l’expropiació “dels sequers” el m2 costar 140 pessetes, i es van començar les obres sense estar totalment pagat i expropiat tot el solar. La primera a vendre els terrenys va ser Francisca Font Renart 1.442 m2 per 1.000 pessetes i l’últim a vendre el sequer D. Eduardo Martínez Cerveró. La comissió que va fer possible el Mercat van ser: President Lorenzo Borja Rochera, alcalde. Vicepresident: Excm. Sr. Manuel Sapiña Rico. Contador. José Diego Palomares. Dipositari: José Costa Llopis. A més va haver una Junta-Comissió per a expropiacions i comptabilitat del Mercat i una altra Junta-Comissió per a administració de despeses del Mercat. Comptava l’edifici amb quatre seccions, la primera situada a Ponent: ultramarins i els seus afectes, pa, salaons i fruites. La segona situada a Migdia: carns de porc, de caps de bestiar, lanares de xai o cabrit, de bou vaca o vedella, i verdures. La tercera situada a Llevant: llavors, vidre, pisa, espardenyes, eines de conreu, plantes i altres gèneres de costum que constitueixen els mercats que se celebren els dijous actualment. I la quarta situada al Nord: peixos de tota mena, sardines fresques, aus, despulles de moltons, ovelles o vedelles. Cada secció tenia al centre una font i bancs davant de les parades. Gaudia també de Repeso Municipal, casa-habitació per al guarda, una oficina (Inspector), i cambres per al motor de vapor, i material de neteja. Hi havia una font i diverses tires d’arbres. El personal que estava al càrrec del Mercat era el següent: Secretari: posseïa una oficina al Mercat, era un oficial de Secretaria consistori. Conserge: encarregat d’obrir i tancar, cobrava els lloguers dels llocs, vestit amb uniforme específic, era funcionari, cobrava 1.000 ptes / any. Guarda: encarregat de mantenir ordre en el Mercat, vestit amb uniforme, posseïa habitació al Mercat, cobrava 386 ptes. / Any. més habitació, encarregat de la neteja. Vigilant: treball nocturn, cobrava 730 ptes / anuals, entrava mitja hora abans del toc d’oració i sortia amb la sortida del Sol. Inspector: no era veterinari, però sí inspector veterinària, treba-

llava al costat Dipositaria Municipal, controlava altes i baixes, encarregat de els cobraments de lloguer de llocs, vigilància sanitària i promovia les sancions a la Comissió. Aquests són els preus que es van fixar per les parades del Mercat: Primera i Segona Secció: lloguer de lloc diari: 72,5 Cts .; calaixos fixos per a la venda de fruites, pa, verdures: 0,10 Cts. les d’1 metre. Les taules per a carn, ultramarins, dolços, altres articles, pagaran: 0,20 Cts. / M2 i dia. Peix de mar, sardines fresques: 0,10 Cts. Llocs d’ous i llet: 0,10 Cts. Per peix de riu, anguiles, granotes i cargols: 5 Cts. Venda, fins a dos gallines, pollastres i galls dindis: 5 Cts. / O 10 Cts., En excés de dues. Secció Tercera: es paguen les casetes, per mensualitats anticipades, 25 Cts., / Dia. Més de 01 dia i menys de 30 dies: 50 Cts. Per un sol dia: 01 ptes. Llocs sota tendal: 10 Cts. / Per metre ocupat. El Mercat es va inaugurar el 24 d’Abril de 1900, beneint les instal·lacions el Sr. Arquebisbe de València, sent Alcalde Lorenzo Borja Rochera, a qui en el centenari de la seva construcció l’Ajuntament li va dedicar una placa commemorativa. La font inicial, simplement era una mena de dipòsit rodó, amb sortidor d’un ànec, un cigne, un nen al costat d’un tronc, quatre granotes i un cigne petit. Tot això adquirit a Hermenegild Cap, fabricant de terrissa, situada a la baixada del Pont Serrano, València. Sobre aquesta font es va posar quatre pals convergents als seus costats dos fanals. Posteriorment a finals de 1904, se li afegeixen unes estalagmites, procedents de la Cova de la Galera, de Favara, situant-les en el centre amb quatre parts obertes, que ocultaven una peça de gasòmetre i de distribució d’aigua a pressió, per al Mercat. L’escala antiga del darrere del mercat, tenia 11 esglaons, que acabaven en una vorera a la part inferior, que a banda i banda, tenia dos lavabos, però encara eren al mateix lloc que els actuals, eren exteriors i no interiors. Sobre els pilars, hi havia dos grans fanals. Entre ells hi havia dos bancs, de fusta i ferro, a cada costat. L’empedrat inicial del mercat, era de pedres soltes sobre terra vermella i en pendent; en sec era difícil de caminar en talons i en aigua molt molest. Fins 1930, que es col·loquen maons de ciment. L’escala de la porta de la muntanya, que era recta, se substitueix per dos i un mirador en l’any 1933. El 1937, s’adapten dues galeries a manera de refugi anti-aeri en el mercat. Una es va fer per sota d’un safareig que al seu torn va ser dipòsit d’aigua (hi havia una cova natural que es va engrandir) un altre es va fer a l’altra part, posseïa una galeria d’uns 25 m., Que moria en una mena de replaça més gran, d’on es comunicava amb l’anterior.

50 anys de falla | 185

Entre els diferents actes que s’han realitzat al Mercat recordem alguns d’ells... El primer acte públic després de la inauguració va ser el 17 de gener de 1902, es va fer en els seus jardins la festa de Sant Antoni, amb atraccions per a nens, venda ambulant, firaires i concert. Va seguir celebrant aquest “porrat” fins a la dècada dels anys 50. A la dècada dels anys 20, sent alcalde de Cullera Juan José Rico Ferrer “el Macoc”, es va fer una reforma, plantant-se les dues araucàries excelses, arbres originaris d’Austràlia, i que poden arribar fins a 50 metres d’altura. Així mateix es van plantar les quatre palmeres que hi ha al centre i les de la vorera principal, les dues tires de grans arbres, diverses plantes forals, que han anat canviant amb el pas del temps. Es va entaular tot l’espai dels jardins i es van construir les dues escales que s’uneixen a la terrassa que dóna accés als carrers del Calvari i Ànimes. Des de 1940, en aquesta terrassa té lloc la instal·lació de la “Tauleta”, on descansa la Imatge de la nostra Patrona, el dissabte de la “Baixà”. Entre 1920 i 1930 part de les revetlles que organitzava l’Ajuntament, també es celebraven altres: la Societat Ateneu Mercantil tots els estius programava un concurs de natació a la platja i a la nit una revetlla en la qual es proclamava Miss Cullera i dames d’honor , que eren triades entre les joves assistents allà mateix, lliurant els premis als guanyadors. Igualment les Societats Musicals solien organitzar diverses revetlles amb motiu de la consecució d’algun premi en el Certamen.

186 | Falla Passeig Mercat

En la setmana de les nostres festes patronals, té lloc la celebració de nombrosos actes, com ara el Certamen Musical, i més recentment el Certamen de Bandes de Música de Cinema. Ha estat l’escenari per a l’actuació de les nostres dues bandes de música als concerts d’hivern, en el quadre, avui reconvertit en el nostre Auditori Municipal. En 1320 Jaume II li va concedir a Cullera el reial privilegi d’obrir els divendres al públic les vendes d’una espècie de mercat. El Mercat inicialment no obria tots els dies, ho feia el dimarts i el dissabte. Però el dijous era dia de mercat ambulant i encara que es va tractar que es fes dins del quadre segon, la mesura no va tenir èxit i es continuava fent-se entre el consistori i l’Església. Més tard “el mercat dels dijous” va quedar situat en els jardins del Mercat, una tradició que a dia d’avui, se segueix gaudint els dijous de cada setmana; encara que després de l’última reforma les botigues d’aquest mercat setmanal es tornen a situar al voltant del Mercat Municipal. Ha estat i és lloc de jugar els nens, de descans i tertúlia per als més grans, i lloc on s’han celebrat tota mena d’actes religiosos, polítics, esportius, i musicals. La façana del Mercat està realitzada amb maó de cara vista i les entrades als pavellons es presenten rematades per frontons triangulars que ens recorden a l’estil clàssic. Avui en dia, l’edifici està format per 2 vials centrals i 4 pavellons aïllats per una planta de creu grega, cadascun dels quals estava destinat a oferir un producte diferent. No obstant això, si el vam visitar ara comprovarem que en 2

d’aquests quadrants es pot adquirir una gran varietat de productes frescos com fruites, verdures, carns i peix. En canvi, els altres 2 s’han destinat a finalitats molt diferents a convertir-se, respectivament, a la Sala Multiusos (acollint activitats lúdiques, culturals i festives) i l’Auditori Municipal (l’última remodelació efectuada sent alcalde D. Ernesto Sanjuan, ha donat com a fruit la construcció d’un Auditori musical, utilitzat per als concerts d’hivern de les nostres bandes, així com altres concerts, cinema, conferències, presentació de llibres, ...) Estan situats els dos refugis que es van utilitzar en la Guerra Civil (1936-39) , i que han estat restaurats i rehabilitats, formant part del catàleg dels nostres museus locals. Les Falles de la nostra població també han aprofitat aquest espai per a fer diferents activitats i actes al llarg de la seva història. Les comissions falleres participen en la Baixà de la Mare de Déu a les festes locals des de la dècada dels anys 70, descasant al Mercat, lloc on es situa la “Tauleta” per a la Verge. També realitzen des d’aquests anys en aquest magnífic marc dels jardins del Mercat, l’Ofrena floral a la nostra patrona el 18 de març a la tarda, la rèplica de la nostra Imatge queda instal·lada a la terrassa formant una peineta, que s’omple de flors; anteriorment es pujava al Santuari per realitzar aquesta ofrena.

Pels anys 80, el 19 de març al matí, es va començar a celebrar l’Eucaristia de Sant Josep als jardins del Mercat, assistint totes les Falles, costum que ja va deixar de celebrar-se per assistir cada comissió fallera a la seva Parròquia corresponent. En les “despertades” les comissions entraven al Mercat i recollien dels diferents llocs, aliments que donaven els venedors, que s’utilitzaven després en els esmorzars en cada casal, aquesta tradició ja no perdura. És el lloc on es convoquen a totes les comissions falleres des dels anys 90, per al lliurament dels premis de la Junta Local Fallera, amb un ambient d’alegria, emoció i sobretot de festa. Anteriorment es lliuraven els premis a l’Ajuntament. Al Mercat, també es realitzaven revetlles a les nits en els 3 dies de falles, avui en dia aquestes revetlles les realitzen cada comissió fallera en els seus casals. I en el divendres de la setmana de festes patronals, nit de les disfresses, es realitzava també a la nit una gran revetlla en la qual tot el poble participava; després de l’última reforma del Mercat, aquesta revetlla s’està realitzant en altres punts de Cullera. Podem afirmar que el “Mercat i els seus jardins” són el cor de la Ciutat, un autèntic centre cultural, i que la història de la nostra Falla Passeig, anomenada “Falla Passeig-Mercat” forma part també de la vida i història del nostre Mercat.

50 anys de falla | 187

1951. Acte faller. Repartiment d’aliments als ancians

Fotografies falleres dels anys 50 Rafael Solaz Investigador, bibliòfil i membre de l’ADEF

188 | Falla Passeig Mercat

Els anys 50 van ser una època de canvis i transició. Havia passat la dècada de postguerra i es percebia una tímida obertura social. Les tècniques fotogràfiques avançaven, així com el material empleat. En el sentit artístic sobrevivien els pictoralistes i els fotògrafs d’estudi dedicats a oferir imatges més tractades i de qualitat. No obstant els últims avanços en fotografia arribaven amb comptagotes i quasi sempre material procedent de l’Alemanya.

Caldria distingir entre dos grans grups, les imatges realitzades per fotògrafs professionals i estudiosos amateurs, o els particulars que ja començaven a posseir una cambra per a ús familiar. De moment imatges en blanc i negre. Prompte vam veure la facilitat que tenim els valencians per a compondre’ns amb les nostres millors gales, o inclús disfressar-nos de forma estrafolària, estar sempre disposats per a la festa fallera. I eixe ambient va ser fotografiat per tot arreu contribuint que per eixa època les fotos falleres irromperen de forma massiva com a testimoni festiu. Els professionals, cambra en mà, recorrien carrers i places buscant el millor enquadrament del monument. Prompte es van decantar d’arreplegar imatges dels diferents actes fallers en què intervenien un cert nombre de persones. Representava una opció totalment comercial més que testimonial. Els grans grups equivalien a vendre més còpies d’una mateixa fotografia. Així, d’esta època veiem comissions senceres, cercaviles, presentacions, improvisats actors en les obres de teatre o actes en què participava tota la comissió. En les fotografies d’aquells professionals i també de fotògrafs privats anònims, s’oferix una imatge suggestiva que residix en la quasi nul·la intervenció dels seus autors, reflectint al seu torn la imatge costumista que fa sobreviure eixos moments festius. Tot un reportatge popular se’ns obri als nostres ulls amb capacitat d’enlluernar-nos o commoure’ns, a vegades, per la pròpia senzillesa del que fotografia. Ací els fotògrafs disparen les seues càmeres sense importar-los l’estètica ni la incerta transcendència del seu propi treball. Simplement, traure una fotografia que arreplegue el moment viscut, que quede per al record. Fotografies en grups fallers, individuals, d’actes, passacarrers, arreplegaven moments que tenien a veure amb el caràcter instintiu i tradicional plasmat en moments de la festa fallera en diferents èpoques i llocs.

1958. Xiquets de festa

També les fotos individuals de Falleres Majors que, inclús, anaven al taller del fotògraf per a fer-se una fotografia d’estudi, més elaborada i menys improvisada. Respecte als homes -fallers-, en general, no solien retratar·se individualment, sempre anaven acompanyats de grup o junt amb una o diverses falleres de la comissió. A mesura de que la gent anava comprant cambres de fotografiar per a ús particular, va fer que sorgira una proliferació d’imatges familiars de qualsevol tipus. I és així quan veiem a la fallereta o el falleret, fill o nebot, la fallera amb el seu nuvi, escenes de cercavila... tot un conjunt que, lluny de mostrar privacitat, arreplegava moments d’intimitat per a ser mostrats a amics i familiars. Les falles i els fallers d’una família exhibida en acte social, com si fora un bateig, una comunió o una boda. Era la presentació a la societat per mitjà de la festa. A finals d’estos anys 50 es va incorporar el color i és llavors quan es va veure la festa colorista impedida pel blanc i negre. Ja en èpoques anteriors es pintava la foto intentant oferir un caràcter més apropiat a la realitat. Però la imatge en el color natural va canviar molt el valor de la fotografia i va permetre contemplar-la com a signe de modernitat. L’examen de les fotografies dels 50 ha permès també el veure un cert desenrotllament de la indumentària festiva. Quan encara no havia arribat l’estudi i canvi transcendental de la utilització de trages del segle xix i xx, veiem certs aspectes que van ser innats en una època d’un cert desconcert en la indumentària. Era el temps en què les xiques anaven

50 anys de falla | 189

1959. Xiquets preparats per a la cavalcada infantil fallera

vestides de llauradora, títol que va romandre fins fa unes dècades. Les pintes altes van ser imatges característiques d’aquells moments, i veiem autèntiques “altures” que ja procedien de la dècada anterior. El llarg de la falda tampoc tenia una regla fixa i es confeccionava d’acord amb els gustos del modista o del lloc d’elaboració. El mateix ocorria amb els davantals, uns extremadament curts, altres llarguíssims. Els homes fallers no vestien el vestit típic, llevat que foren xiquets. Els veiem “de particular” o amb el denominat vestit “de panderola”, imposat com a uniforme per la Junta Central Fallera de València, i es va desenrotllar també en distintes poblacions. En casos esporàdics de torrentí o en saragüells, encara que absents de rigor indumentària.

190 | Falla Passeig Mercat

Falla, plaça Canovas, 1958

Falla anys 40-50

Açò pel que fa a la forma de vestir. Les fotografies de grups van recollir aspectes de la festa potser més costumista. Veiem així la quantitat d’actes que se celebraven, sobreeixint les fotografies que arreplegaven cercaviles, cavalcades o disfresses, imatges preferides pels fotògrafs que volien captar un poc més que als propis fallers. De vegades les fotografies no tenen autor, són còpies obra de fotògrafs anònims, gent particular que als anys 50 van captar les imatges, tal com veiem en altres èpoques. Persones que darrere la càCercavila fallera, 1950

50 anys de falla | 191

mera, potser, no sabien de la importància que ara els donem per a referir-nos a aquests documents del passat. Altres, al contrari, estan firmades per fotògrafs professionals, alguns de prestigi, que formen part de la història de la fotografia valenciana. Sense oblidar aquells fotògrafs ambulants que es desplaçaven amb el seu equip a qualsevol lloc, fotografiant personatges i moments festius, sabedors que els dies de festa eren idonis, amb gent més alegre, amb més diners disposats per a ser gastats, persones i famílies senceres vestides amb les seues millors gales, volien conservar un record d’autèntica felicitat fallera. Examinant una a una les fotografies observem que l’essència és la mateixa, sempre la imatge festiva, només canvia en èpoques la indumentària, el lloc o l’estació. Un montó de personatges se’ns presenten

192 | Falla Passeig Mercat

abillats de festa i falles, amb la muda de les celebracions. Grups festius amb diversos instruments musicals, cercaviles coloristes, comitives després d’un estendard que discorre en aquells carrers plens de banderes o aquells que van pujant se’n un carro o en una carrossa amb garlandes i decoracions florejades, ofrenen un posat col·lectiu emmascarats amb la disfressa carnavalesca que fa oblidar, tal vegada, la penosa tasca diària, el transcórrer quotidià de les seues vides. És festa, són falles, i això ho canvia tot, encara que siga per un sol moment, una setmana, o tot l’any. Falles i fotografies s’unien com a reflex festiu d’aquells anys 50. Unes es cremarien, les altres es van salvar del foc ficades en un àlbum per al record.

Cinquanta anys més

Pautes per a definir el futur Francesc Cabanes, Cap de SIECT Director del Museu Valencià d’Etnologia.

Resulta interessant rebre la sol·licitud de fer un text per a commemorar el mig segle de funcionament d’una comissió fallera. Em resulta interessant i, sobre tot, reptador. Per dos motius. En principi per la dificultat que em genera aportar valor a una trajectòria que sols pels seus anys d’existència ja ha demostrat la seua vàlua cultural i associativa, i en segon lloc per que la faig des d’una posició prou allunyada del moviment faller i de la idiosincràsia cultural concreta del territori on s’inserta. Per a resoldre aquest repte crec que el millor és transitar per allò que un coneix i on creu que pot aportar alguna cosa a la realitat d’aquesta falla: la activitat cultural, la seua organització i la seua perspectiva de futur. Vull proposar un esquema de treball que permeta organitzar millor les actuacions de la comissió i dotar-la d’una idea de futur que excedisca la dinàmica habitual de l’activitat fallera, sovint marcada per un calendari concret. De segur que aquestes propostes no són alienes al treball i reflexions de la comissió, ja que a la vista de les activitats realitzades en aquest exercici per la celebració del Cinquanta Aniversari, és segur que l’equip de treball ha hagut d’organitzar-se i prendre decisions per a gestionar i organitzar aquestos actes. Les comissions falleres esdevenen, entre d’altres, espais de convivència i sociabilitat, són igualitàries, proveeixen de diversió i alimenten la vessant hedonista dels seus participants. En la meua opinió el fet de trobar-se esdevé un acte voluntari que no es realitza al voltant de cap feina o tasca principal, com ara les societats musicals on la música (la seua difusió i el seu estudi) estan en l’arrel de la trobada i la convivència del participants, tot i que esta no siga l’únic motiu del seu funcionament. A més, els fallers s’ajunten al voltant d’una tradició que es desenvolupa i s’alimenta per mitjà de la generació d’activitats. A mesura que

s’endinsem en la dinàmica fallera arribem a la conclusió que la trobada s’acompanya d’un treball “festiu”, d’un sacrifici responsable i atractiu pel que comporta estar amb els companys i companyes fent feina al casal. Feina que a mesura que les comissions es nodreixen de serveis i activitats, incrementa la seua complexitat, la qual cosa necessita d’un treball voluntari seriós i ben organitzat. El que apunte a continuació és una proposta més o menys acurada per a organitzar actuacions i activitats dins de la comissió. La proposta s’articula en tres nivells: a)l’organització d’actes, b)un esquema per a ubicar accions en uns plantetjamens de llarga durada que ens permenta evolucionar la nostra activitat com a comissió fallera. És a dir, que ens ajude a construir intencions i objectius dins els quals puguem ubicar les nostres activitats. I finalment, la ubicació dels objectius i les intencions dins d’un paradigma superior, que aborda no sols el que perseguim sino allò que som; quina és la nostra funció principal. Tema important i que de vegades no es tracta de forma explícita en els col·lectius de treball voluntari i associatiu. Cal qüestionar-nos què volem ser i què podem oferir per a millorar la nostra funció com a falla o si pel contrari entenem que la nostra feina com a fallers està saciada amb escreix. Aquest darrer nivell significa obrir un procés de debat i reflexió dins la comissió que li permeta configurar les seues activitats en els propers anys incidint en la idea de la falla i la funció que ha de tenir respecte dels fallers i respecte del seu entorn. 1: Què significa pensar en el futur? Activar un procés de planificació i participació significa, en primer lloc, establir i delimitar el marc d’actuació en el qual ens trobem. També

50 anys de falla | 193

significa dissenyar un escenari sobre el qual ens agradaria trobar-nos en un determinat període de temps. És per tant, un exercici d’anàlisi i alhora un treball de configuració d’una nova realitat. Una realitat amb la qual tots ens trobem a gust per a realitzar la nostra labor. Esta tasca es completa amb el traçat d’un camí, un recorregut que ens ha de permetre abastar allò que volem -la nova situació-, des del nostre punt de partida. Aquestos elements han d’estar acompanyats d’un procés de participació i consens entre les parts implicades, sense les quals no podrem establir ni una correcta fotografia de la situació inicial, ni un escenari futur que satisfaça majoritàriament els col·lectius implicats en la comissió: junta directiva, fallers, voluntaris, etc.: Partir d’una realitat concreta i analitzada. Establir un procés que ens permeta aprofitar les oportunitats i preveure les dificultats, procurant la millor adaptació a la realitat canviant. Dissenyar la situació que volem aconseguir al final d’un determinat període de temps i traçar el recorregut que ens permeta abastar-la. Proposar els objetius Establir un procés d’actuació per aconseguir-los: configurar programes, establir les accions, assignar recursos i dissenyar el control i l’avaluació per a comprovar la seua consecució. Ordenar el treball de l’equip en un calendariUn procés que ha de comptar amb la implicació dels destinataris (s’han d’involucrar de forma activa en el procés) i amb els efectius humans que ho desenvolupen. 2: Ordenar el treball Establertes les implicacions d’este procés de planificació, cal començar a ordenar el treball. En primer lloc és imprescindible valorar dos aspectes. Decidir qui coordina el treball d’anàlisi i planificació. Es a dir, l’equip que s’encarregarà d’organitzar el treball i implicar tots els agents en i en el procés. Des de l’inici es recomana que esta comissió de treball siga capaç d’ordenar totes estes tasques i alhora propicie marcs de consens i participació del tota la massa social. Este equip ha de ser el responsable de configurar un document de treball on es plasme la idea de la falla que volem pel futur. La participació entre les parts per a configurar este equip són fonamentals. És important que estiguen representats tots els agents i inclús algun membre extern (per què no?) que assessore en la metodologia del treball i en el plantejament de la recerca.

194 | Falla Passeig Mercat

3: Saber on estem A continuació cal començar amb el treball d’anàlisi. Es tracta, en primer lloc, d’esbrinar a qui li volem demanar el seu parer per a recaptar informació sobre la situació de partida. Quins són els agents que han d’implicar-se en este moviment?. En proposem alguns que, òbviament, tindran un nivell de participació i compromís diferent en funció de la seua importància en la falla. • Els membres de la junta directiva. • Els fallers i falleres de la comissió. • Els fallers i falleres d’honor. • Voluntaris i amics de la societat. • Altres associacions ciutadanes i culturals veïnes de la nostra falla i altres institucions que puguen tenir relació amb nosaltres (per exemple, centres educatius). • Experts. • Agents i empreses que ens ajuden i participen de les nostres activitats. A tots aquestos agents se’ls ha de propiciar un marc de reflexió on puguen, des de la seua parcel·la, expressar i establir la seua opinió sobre el futur. Per exemple: el programa anual d’actes per àrees, la seua organització, el repartiment de tasques, l’evolució de la massa social de la falla i la seua configuració per edats, l’evolució pressupostària, la línia artística del monument... La seqüència de l’anàlisi es redueix a tres moments: a) descripció de la situació a través de diferents eines (enquestes, observació, consulta de fonts i documents bàsics de la falla, entrevistes, etc.); b) establiment de les causes que poden haver influït en la configuració de la situació actual; c) realització d’un exercici de diagnòstic en el qual definirem la situació i projectarem actuacions de millora. Aquesta fase resulta molt important ja que en ella s’expressen les demandes, queixes i problemàtiques de cada col·lectiu i també es detecten les pràctiques i coses positives de la nostra activitat. És un treball que s’ha de fer de forma exhaustiva i amb compromís. Per això resulta fonamental actuar amb certa distància, delimitant molt bé el que són les necessitats més o menys estructurals de les demandes concretes. Per altra banda també resulta oportuna una certa vocació per a actuar: l’anàlisi ha de ser útil i profitós per a l’acció. En la recerca d’una anàlisi correcta de la realitat també és important contemplar alguns elements macro que influeixen en el desenvolupament de la nostra activitat: marc jurídic general, marc organitzatiu més

concret, com ara les reglamentacions i ordes de funcionament de la JFC, etc. En este apartat també resulta convenient que l’equip de coordinació indague sobre les formes d’organització col·lectiva d’altres tipus d’associacions ciutadanes i festives que tinguen una dimensió similar per a poder adoptar les “bones idees” d’estes agrupacions. Este panorama ens mostrarà la situació de la nostra falla en el seu conjunt. Tot allò que hem dit ens ha de portar a concretar les àrees de millora de la comissió. L’equip de treball ha d’arreplegar-les i indicar-les a tots els col·lectius participants, moment en el qual entre tots s’han de consensuar quines problemàtiques són més importants per tal d’actuar sobre elles. Es tracta per tant, de consensuar, de jerarquitzar problemes/necessitats i entre tots, una vegada més, proposar algunes solucions. 4: Per a què A continuació passem a la fase de fer proposicions. És el moment de delimitar finalitats objectius generals per a cada àmbit de la falla (àrees de treball) tenint en compte les voluntats i desitjos de cada sector i valorar si poden assumir-se. Per tant haurem de negociar i arribar a acords. Es tracta de configurar un document que aclarisca a tots els col·lectius de la falla el nostre model de comissió i com ho volem d’ací a uns anys. Per açò hem d’establir: • El propòsit –missió- , consensuat per tots els seus components. • Configurar el futur delimitant com el volem en un període concret de temps (període d’actuació). • Formulació i concreció de les finalitats o objectius estratègics-generals. Plantejada la missió, hem de formular les finalitats i objectius que deriven d’ella. La formulació d’objectius depèn de l’escala i l’estructura de la planificació, no obstant això en la planificació estratègica els objectius són les intencions bàsiques sobre les quals giraran els programes d’actuació. • Programes/projectes a desenvolupar configurats pels sectors d’activitat de al falla. • Estratègies de caràcter organitzatiu. Modificacions i millores en la forma d’organitzar-se i prendre decisions. Arribat este moment cal desenvolupar i redactar cadascun dels programes que ens hem marcat per a complir les nostres finalitats. Com es pot observar en el gràfic, a cada línia d’actuació li correspon un ob-

jectiu general, del qual partiran diversos programes de treball. Estos programes de treball tenen una estructura de planificació similar però redueixen l’escala d’intervenció. Les parts de cada programa són les següents. a) Denominació del programa. b) Finalitats i objectius de cada programa d’acció. c) Recursos humans, econòmics i d’equipaments per a realitzar el programa. d) Activitats (calendari). e) Avaluació. En este moment finalitza la fase de planificació estratègica o de disseny del model de falla. És el moment en el qual l’equip de treball presenta el document a les parts implicades per al consens final. Una vegada aprovat, entrem en un estadi operatiu on cal realitzar i gestionar les accions derivades d’eixe document de treball. Després d’esta tasca, haurem de valorar si el que havíem previst i desitjat per al futur s’ha pogut aconseguir, i en quina mida. Quasi segur que el resultat no serà òptim però sempre serà millor que l’escenari de partida. Estes dos darreres fases, una d’actuació/ gestió i l’altra d’avaluació són les que completen qualsevol procés d’intervenció social i cultural i que molt be podrien ser objecte d’un altre article… Bibliografía Ander - Egg, Ezequiel: Política Cultural a nivel municipal. Buenos Aires. Ed. Humanitas. Cembranos, Fernando; Montesinos, David; Bustelo, María.: La animación sociocultural. Una propuesta metodológica. Madrid. Ed. Popular. 1995. Díaz, Antonio: Gestión cultural. La eficacia social. Madrid Ed. Comunidad de Madrid. 1992. Roselló, David. Diseño y evaluación de proyectos culturales. Ariel Patrimonio. 2006 Kotler, Neil; Kotler, Philip.: Estrategias y Marketing de Museos. Barcelona. Ariel Patrimonio Històrico. 2001. Cubelles, Xavier y Bonet, Luis: La planificación estratégica. No publicat. Raussell, Pau y Martínez, José: <Apuntes y herramientas para el análisis de la realidad cultural> en Temas Municipales. Gestión Cultural nº 9. Diputación de Valencia. 2005

50 anys de falla | 195

Puig, Toni: Manual para la producción de los Servicios Municipales. Instituto Vasco de Administración Pública. Bilbao. 2001. Trilla, Jaume. (coord): Animación sociocultural, teorías, programas y ámbitos. Ed. Ariel Educación. Barcelona. 1997. Cuadrado, Manuel; Colbert, François: HYPERLINK “http://www. ariel.es/obras.asp?CODIGO=937931”Marketing de las Artes y la Cultura. Ariel Patrimonio. Barcelona. 2003 Santesmases, Miguel: Marketing. Conceptos y estrategias. Ed Pirámide. Madrid. 1999. Andrea de Armas, Cecilia Moreira, Valeria Palacios (Dir. Carolina Asuaga): Sistema de museos: planificación estratégica…un diagnóstico previo. Universidad de La República. Facultad de Ciencias Económicas y de Administración. Trabajo de investigación monográfico para la obtención del Título de Contador Público Plan 1990. Colonia de Sacramento. Uruguay. 2009. *El text següent és una adaptació d’un altre presentat durant 2013 a la Revista d’Estudis Fallers al voltant del debat dels models de festa. www.bcn.cat/plaestrategicdecultura/castella/index.html www.burgosciudad21.org/es/contenido/?idsec=101 www.jarit.org/quienes-somos/plan-estrategico

196 | Falla Passeig Mercat

La loto fallera de la sort del Passeig LA COMBINACIÓ GUANYADORA ÉS 12 10 15 13 6 i 8

Artistes, premis i indults del Passeig-Mercat en els últims 50 anys Joan Castelló Lli Periodista. Membre de la Associació d’Estudis Fallers (ADEF) La comissió del Passeig-Mercat celebra en 2015 el seu 50 aniversari. Si tenim en compte que la primera falla de l’etapa històrica es remunta a 1946 i que l’etapa actual arranca en 1964, caldrà convenir que aquesta celebració és una miqueta atípica, però té una explicació lògica i coherent. El que celebren enguany els fallers i falleres del Passeig és mig segle de presència ininterrompuda, un període que arranca en l’exercici 1965-66 i que acabarà en l’exercici 2014-15 amb 50 falles plantades. A elles cal sumar altres dos de l’etapa històrica (1946 i 1947) i una més en l’etapa actual (1964). La història d’aquesta cèntrica comissió arranca en 1946 amb la mítica falla del Micalet i l’estàtua del rei en Jaume realitzada per Daniel Fitó i Emilio Ferrer Cabrera, mentre que l’etapa actual va arrancar en 1964 amb una falla crítica al’emancipació de la dona realitzada per José Luis Sapiña Mompó Rosquilla. L’any 1966, amb el qual s’inicia aquesta crònica, s’ha convertit en una data històrica per a as falles de Cullera perquè marca l’inici dels premis. La primera comissió a conquistar el cobejat palet va ser, precisament, la del Passeig Doctor Alemany i adjacents, com era la seua denominació oficial en aquell moment. L’artista va ser Andrés Martorell, que aleshores encara no havia complit els 18 anys però que ja donava mostres d’una gran talent. El premi el va aconseguir amb “La plaga del turisme”, un tema que començava a estar de moda a Cullera ja que s’havien donat els primers passos per què la ciutat es convertira en una destinació turística. Andrés Martorell, que ja havia plantat en la plaça de José Antonio en 1963 i 1964, va seguir en el Passeig set anys més en dues etapes diferents: la primera fins a 1971 i la segona de 1981 a 1983. L’artista suecà va aconseguir de nou el primer premi en altres tres ocasions: en 1969 (amb Sempre hi ha que rosegar, amb la paella com a reina de la gastronomia

50 anys de falla | 197

valenciana), en 1971 (amb “Els pinyols de la taronja”, una crítica corrosiva als negocis generats entorn del cultiu d’aquest fruit cítric) i en 1981 (amb l’esvelta carrossa de “El pas del temps”). Martorell també és l’autor d’altres falles carismàtiques en aquesta demarcació com “El que menys corre… vola!”, amb el impertorbable guàrdia urbà (segon premi en 1968), “Perill! animals solts”, amb l’espectacular arca de Noé (segon premi en 1970) i “Pareix que estem en la lluna”, amb la mona tocant l’arpa (tercer premi en 1983). La desgràcia també es va enganxar amb ell en 1982 amb l’incendi i destrucció del seu taller de Sueca, que va obligar als fallers a plantar una barraca rematada per una inquietant libèl·lula, que va ser l’única figura que va aconseguir salvar-se de les flames. El següent artista contractat pel Passeig va ser Fernando Roda Martorell, que també va realitzar els seus treballs en dues etapes: una primera de 1972 a 1975, amb falles abonades al tercer premi (“Pirateries” en 1972, “Amor sobre rodes” en 1973 i “En la vida tot és un conte” en 1975); i una segona de dos anys de durada amb “La comèdia de la vida” (cinquè premi en 1979) i “Amb padrins es fa bateig” (quart premi en 1980). En 1976 es va optar per un artista local, José Marí, piragüista de renom que va intentar fer-se un lloc en el món de les falles. El seu espectacular vaixell de “Els víkings” va ser una exhibició de falla en horitzontal feta en fusta, un material que, de forma un tant incomprensible, va ser considerat inadequat pel jurat que va relegar la falla al setè (i últim) premi. En 1977 i 1978 es va tornar a un artista de Sueca, Clemente Piera Ballester, que ja en la seua primera incursió va estar present en el podi

198 | Falla Passeig Mercat

(un tercer premi) amb “Rateria a l’espanyola”, una desvergonyida rata lluint un vestit de faralaes, però que en el seu segon intent es va veure relegat al cinquè lloc amb “El vici del joc”. De la mà dels germans Colomina, el Passeig va viure una dècada prodigiosa (de 1984 a 1993) i dos anys més en els quals l’èxit no va acabar de quallar (1998 i 1999). La primera etapa va ser la de major èxit en tota la història de la comissió, amb quatre primers premis, tres segons i dos tercers, a més de sis ninots indultats, tres premis d’Enginy i gràcia i dos de Turisme. No es podia demanar més. A destacar falles com la iniciàtica “Bufes de pato” (1984) amb els seus tons pastís i les aus en desbandada; “El Mercat” (1985), amb l’equilibri compositiu del vell pintor artístic; “La festa fallera necessita una banyera” (1987), amb el vell dutxant-se en un gibrell de fusta; i “Al so que ens toquen” (1990), una falla d’ambientació musical per a celebrar el 25 aniversari. Mereixen també ser citades “Còctel d’animalades” (1986), amb les girafes en fràgil equilibri; “Cullera… paradís o infern?” (1989), amb l’ancià rei dubitatiu aconsellat per l’eròtica musa; “La força… burra” (1992), amb el majestuós guerrer sideral; i “Hi ha tan a fer” (1998), amb el saure intentant posar ordre en el món. Els noranta seran anys complicats per al Passeig que, després de l’últim triomf dels Colomina en 1990, haurà de deixar passar una dècada per a tornar a estar en la part mes alta del podi. En eixe intent de cercar un relleu amb garanties, es va recórrer en un primer moment a Vicente Fitó Grau, que va passar d’un esperançador segon premi (Canviem el

carro, 1994), a l’onzè en 1995 amb Bon timó, una falla tradicional però d’estètica més pròpia de la dècada anterior. Els dos anys següents van ser per a un Pere Baenas que encara anava depurant el seu estil però que oferia ja un producte solvent i competitiu, com ho demostren els dos tercers premis aconseguits en 1996 amb el faune depredador, i en 1997 amb el gras timbaler medieval. L’artista de Daimús tornarà al Passeig en el segle XXI per a completar una segona etapa que va abastar de 2012 a 2014. Estarà sempre en el podi, però no aconseguirà pujar al primer esglaó. La creació (2012) i El circ del Sol (2013) van obtenir el segon premi, mentre que Faunes en extinció (2014) va haver de conformar-se amb un tercer premi. Josep Sanchis Izquierdo va estar també abonat al tercer premi, un guardó que va aconseguir tant en 2002 amb “Dolces temptacions” com en 2003 amb “Els contes que a Cullera és conten”. Un tercer premi va ser també el que va aconseguir Joan Pedrós Beltrán amb “Qui és mes animal?” (2008). Competint sempre en la secció Especial des de la seua creació en 2003, el Passeig-Mercat afrontarà un període d’estabilitat de quatre anys amb José Vicente Gutiérrez, un artista amb el qual es va aconseguir un primer premi, un tercer i dos quarts, a més d’un ninot indultat. El primer premi el va conquistar en 2005 amb MIG (en la granja d’Ernesto), una crítica a la gestió municipal. Mereixen també destacar-se quatre segles saquejant Cullera, tercer premi en 2004, amb l’ànec de la vanitat com a amo absolutista que imposa la seua llei; El conta contes, quart premi en 2006, amb el iaio llegint historietes als seus néts, i El despertar de la Festa, quart premi en 2007, amb la cendrosa fallera. Juan Carlos Donet García va presentar en el Passeig tres projectes, cap d’ells guanyador. Després de debutar amb un quart premi (Contes i llegendes en 2009, amb trobador i colombina en la rematada), els seus majors èxits van ser dos tercers premis amb O moros o cristians? (2010), una estranya composició amb elefant i xeics àrabs, i Fent castells en l’aire (2011), una epopeia medieval amb castell, princesa, príncep a cavall i herald. L’artista que falta per a completar els 50 anys en el Passeig és Josep Lafarga Palomares, que ja va estar en la comissió en els primers anys del segle XXI amb “El secret de les bambalines” (quart premi l’any 2000 amb un bust de Shakespeare) i amb “Silenci, s’està rodant” (primer premi en 2001), un homenatge al món del cinema. Ara torna en 2015

amb renovats ànims i millors estímuls (econòmics) disposat a donar la batalla per a aconseguir el primer premi, un guardó que se li resisteix al Passeig des de fa nou anys. Vuit dels artistes citats es reparteixen , a més a mes, els 15 ninots indultats que ha obtingut Passeig-Mercat al llarg de la seua història: Fernando Roda (1), Andrés Martorell (1), germans Colomina (6), Pere Baenas (1), Josep Lafarga Palomares(1), José Vicente Gutiérrez Redondo (1), Joan Pedrós Beltrán (1) i Juan Carlos Donet García (3). De les primeres falles infantils ens ha arribat poca informació. Sabem que Fernando Roda va aconseguir el primer premi en 1978 i que Hermógenes Aroca va aconseguir quatre primers premis consecutius en els cinc anys que va estar treballant per a la comissió: “Tradicions valencianes” (1983), “València eixe paradís” (1984), “Homenatge a Serrano” (1985) i “Passeig en gropa per València” (1986). El planter d’artistes infantils de la dècada dels vuitanta i noranta es completa amb Daniel López, Vicenta Subiela, Vicente Mengual, Víctor Vallet, Enric Tur Artés, i Vicente Fitó Grau, que va començar fent la falla infantil (de 1992 a 1995) i va acabar fent també la gran (1994 i 1995). Amb el segle XXI vindrien artistes com Eduardo Expósito, els germans Zurita i Artur Benavent Pérez, que aconseguirà el primer premi de secció Especial en 2005 amb “Passeig en góndola”, trencant així un llarg període de vint anys sense tenir el cobejat palet. En els últims cinc anys han sigut dos els artistes que han plasmat la seua obra en el Passeig: el cullerà Salvador Bañuls Ferrer, que ha sabut superar-se any rere any, i Bernardo Estela, un acreditat artista alzirenc que no ha aconseguit revalidar títols a Cullera i s’ha hagut de conformar amb un segon i un tercer premi en 2013 i 2014, respectivament. Cinc d’aquests artistes han aconseguit, a més a mes, vuit ninots indultats infantils per al Passeig: Hermógenes Aroca (2), Daniel López (1), Vicenta Subiela (1), Artur Benavent (2) i Salvador Bañuls (2). En complir mig segle d’activitat, la comissió Passeig-Mercat presenta una meritòria trajectòria jalonada d’èxits. Este currículum faller no és sort sinó una encertada elecció d’artistes. La seua loto de la sort és precisament eixa: una decidida aposta per la qualitat. Per tot açò, la combinació guanyadora del Passeig en loto fallera és (llevat que m’haja descomptat): 12 (artistes de la falla gran), 10 (primers premis), 15 (ninots indultats), 13 (artistes infantils), 6 (primers premis en infantils) i 8 (ninots indultats infantils). Que la sort us acompanye altres 50 anys.

50 anys de falla | 199

Els germans Colomina… dotze de cinquanta Antoni Colomina Subiela Membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

Esmorçant 1989 el dia de la plantà

València era massa gran per als germans Colomina, massa inabastable per a plantar una falla de barri. Per això mai ho van fer. Toni i Luis havien nascut en una barriada humil de Gandia, de carrers polsegosos i separada de la resta de la ciutat per les vies del ferrocarril, una frontera de ferro més enllà de la qual la vida no era tan fàcil com la que es desenrotllava més prop del Palau dels Borja, de la Col·legiata, del Passeig de les Germanies o del Carrer Major. Els seus pares regentaven el bar de la falla que va nàixer a aquell costat de l’estació i que, en comparació amb el paral·lel 38 que servia de línia fronterera d’un llunyà conflicte oriental, havia sigut batejada amb el nom de Corea. En este entorn van nàixer i van créixer els germans Colomina. No era difícil conèixer les últimes notícies del que succeïa a Gandia quan es passaven tantes hores sumits en l’ambient casolà del bar de la falla, on en tot moment es xafardejaven les notícies més pròximes: el que li havia passat al botiguer, l’accidentat viatge d’aquell anglès que va arribar en el tren d’Alcoi, la disputa de dos empresaris de la taronja o el romanç del conegut polític de la ciutat. Eren notícies pròximes, als

200 | Falla Passeig Mercat

protagonistes de les quals tot el món els posava cara i que estaven més exposades a patir públic comentari i burla. Mai van plantar a València, no per falta d’oportunitats, sinó perquè preferien moure’s en el mercat faller que coneixien i controlaven, on l’escena es carregava de contingut popular i el ninot s’allunyava de l’anonimat per a convertir-se en el botiguer, el viatger, l’empresari o en el polític que tots coneixien. Després d’uns anys de formació com a deixebles de l’artista Eugenio Micó, els germans decideixen obrir taller propi. I així va ser com comencen a realitzar les seues primeres falles per a Gandia en 1983. El debut va vindre carregat d’èxits, amb la consecució del primer premi en les tres categories en què, aleshores, es distribuïen les comissions gandianes. Avalats pel triomfant inici, van ser contractats per la comissió del Passeig-Mercat de Cullera, que va contactar amb els Colomina perquè s’encarregaren de la realització de la seua falla de 1984. L’eufòria era màxima i els dubtes que embargaven els artistes en el moment de provar sort en altres localitats fora de la seua Gandia natal es van

Germans Colomina 1989, plantà Falla Passeig

dissipar prompte. Les falles de Cullera, i en concret la cèntrica falla del Passeig-Mercat, mantenien eixe caràcter local i pròxim, molt idoni per a desenvolupar una obra sustentada en la crítica de barri. No va ser difícil adaptar-se a la seua història i als relats, comentaris i xafarderies que tenien lloc en la costanera localitat de la Ribera Baixa. La casualitat va exercir un paper essencial. Tal com descriu Joan Castelló en el llibre “El taller dels germans Colomina i les falles de Gandia (1982-2005)”, realitzat en col·laboració amb altres autors i publicat conjuntament en 2014 pel CEIC Alfons el Vell i la Federació de Falles de Gandia, “L’atzar, com en tantes altres facetes de la vida, va jugar un paper decisiu en la contractació dels germans Colomina pel Passeig. En l’Estació de Servici de Roger, a l’entrada de Cullera per la carretera de Sueca, treballava un faller de Gandia que va parlar a Vicent Sapiña Ferrer, el secretari de la comissió, del treball impecable i els èxits d’estos artistes, que a penes portaven un any establits pel seu compte però que el seu debut havia sigut molt reeixit en la ciutat ducal”. No obstant l’entusiasme i segons els obstacles territorials, l’ímpetu va ser truncat pel contratemps més important que van patir els germans Colomina al llarg dels seus vint-i-tres anys de trajectòria professional i que va coincidir en el temps amb la seua irrupció en Cullera. En la ma-

tinada del 3 de gener de 1984, poques setmanes abans de la setmana fallera, un devastador incendi en l’obrador que compartien amb Vicente Blasco en el Real de Gandia acabava amb anhels i satisfaccions. Però el que en un primer moment va aparéixer com una desventura irreversible, va donar pas a una història única de superació conjunta. Als Colomina, lluny d’afonar-se, l’episodi els va servir per a reactivar-se amb major força, per a alçar-se a partir d’eixos calius que havia deixat la catàstrofe i fer-la valdre com a prova de superació. Junt amb ells, els fallers del Passeig-Mercat van demostrar una voluntat formidable i de la mà dels coreans van ser capaços de reconstruir l’obra, restituint les peces que s’havien salvat del foc i plantant al març una falla digna. Aquella primera temptativa va portar per títol “Bufes de pato” i, a pesar de la desgràcia, es va alçar amb el primer premi de les falles de Cullera i amb el ninot indultat. Va ser la gènesi d’una relació que va trencar amb el tracte estrictament professional. La crua experiència de l’incendi va ajudar a estretir llaços íntims entre el taller i la comissió, tan profunds que van propiciar un camí artístic d’una dotzena d’anys, encara que amb un interval de quatre exercicis entre les seues falles de 1993 i 1998. Superada la barrera emocional de l’estrena, els èxits van anar succeint-se al llarg de les dècades dels huitanta i noranta, encara que és cert que va ser en els seus primers anys quan els reconeixements en forma de banderins van ser més generosos. No obstant això, més enllà dels premis, el taller dels germans Colomina va deixar obres emblemàtiques que perduren en l’imaginari col· lectiu dels fallers i veïns cullerenses; obres que quedaven retallades sobre la muntanya de les raboses i que han entrat a formar part meritòriament de la història de les falles de la ciutat. Bestiaris, figures mitològiques, pirates o al·legories femenines van conformar tot un catàleg de representacions que, assentades sobre encensers, oueres, cocteleres i joiers profusament decorats, van culminar les més populars composicions de Toni i Luis. Però sens dubte, la falla que amb més admiració recordem dels Colomina en el Passeig-Mercat és la de l’organista i el cimbaler que, sobre un encenser fumejant, pregonaven i commemoraven en 1990, “Al so que ens toquen”, just ara fa cinc lustres, els 25 anys d’història de la comissió… i per molts anys.

50 anys de falla | 201

Un artista … Faller Jose Lafarga Artista faller

Cinquanta anys, quina passada!… Jo que enguany n’he fet 49… Casi empatem, i dic quasi empatem perquè quant mire cap enrere em costa molt recordar les dues coses, la meua més llunyana infantesa i a la fi també hem costa molt recordar aquells primers anys d’aquesta Comissió a què vaig pertànyer com a falleret durant quatre o cinc exercicis no recorde bé,però que varen fer que passe com al futbol, normalment eres tota la vida de l’equip que has mamat de menut; dons això mateix, quatre cinc anys foren suficients per a sentir-me per sempre faller del Passeig. Cosa que per la gent pot ser algo més normal però que per a mi i per l’ofici que tinc, de vegades resulta complicat, en gran part

202 | Falla Passeig Mercat

perquè sent artista faller mai he amagat que el cap està en la faena i el cor on ell vol anar. He de reconèixer que els fallers de les altres comissions d’aquest poble sempre han fet les coses com cal, es a dir, receptar-me com artista mentre he tingut un contracte professional amb ells, cosa que de veres s’agreix perquè no crea crispació a l’ambient de treball. Ah! Per cert, perdoneu el lapsus, no ha sigut per mala educació vos ho puc assegurar, han segut més les ganes de escriure que altra cosa, no m´he presentat… sóc Josep Joaquin Lafarga Palomares veí de Cullera, Mestre Artesà del Gremi d’Artistes Fallers de València i artista en

actiu de la Falla Passeig-Mercat i Adjacents. M’han demanat que escriga unes línies al voltant d’aquestos 50 anys que celebrem des de l’òptica de l’artista que simpatitza amb la comissió i fins i tot no és el primer any que la construeix. Dons bé, crec que no vaig a fer res d’això. Crec que vaig a ser fidel a la meua primera norma fonamental, per la qual mai faré una cosa a disgust, no és que em disguste fer el que m´han manat, es que em naix parlar d’altres coses… val? Anem allà… Sempre tenint com a horitzó el meu treball i la falla Passeig vos diré que una de les experiències més dures i cruels va ser per a mi començar a fer falles i vore com passava el temps. No tenia accés a fer la meua falla, al principi perquè estava molt verd (poc format) i per que la comissió tenia grans artistes, els Germans Colomina que amb el seu bon afer, ho impedia després per que havia obert la porta a altres comissions que competien amb la meua falla i no podia ser. Més tard vaig vore un poquet la porta oberta i vaig decidir-me a posar-li una falca per a que no es tancara. Eixa falca fou el motiu d’una de les experiències més meravelloses i a la fí més cruels que he viscut, la falca es deia el “verí del teatre” i dintre d’una comissió teatral per naturalesa i antonomàsia com és el Passeig jo sabia que tenia que calar. Per fi vaig poder treballar per la meua falla, i així va ser, a més a més recorde les paraules d’un bon amic gran faller i millor director de cine Julio Martí Zahonero. Se’m va arrimar i va dir-me a la l´orelleta: “tú que has sigut molt cuco, has sabut com entrar… pues sí, Juliet hi havia que entrar com… com fora”. I una vegada dins fallers i artista gaudiren d’un any espectacular de convivència i connivència. A aquell any l’únic que li va faltar va ser que ni els fallers ni jo, podíem dominar el que no està en les nostres mans, el premi… Fou el més cruel, a totes llums una incapacitat manifesta d’un jurat incompetent que li atorga un quart premi a una de les millor falles plantades mai en Cullera (baix el punt de vista d’un pare que te per norma no disculpar els errors del seu fill). Quin dolor! Tantes il·lusions… Després a l’any següent vingué la venjança amb un primer premi… Després de dos anys molt esgotadors sobre tot psíquicament i familiarment, un descans que aquest any ha tocat a la fi. Abans de parlar d’enguany vos explicaré allo que m’esgotà psíquica i familiarment. Voreu, un artista que fa falles no és el mateix que un artista que fa la seua falla. Quant fa falles és un professional, doncs lluita per les coses ben fetes, per a mantindre la seua empresa i la seua família. Fins ací tot bé, però la història es complica quant eixe artista fa la seua falla, la de

la seua filla, la de la dona que comparteix la seua vida, la dels amiguets de la seua filla, la dels amics, coneguts i familiars de l’artista, la de tantes persones que per una o altra raó formen part de la teua vida i del teu conviure, la dels amics i coneguts i familiars dels teus pares, la dels amics i coneguts i familiars dels teus sogres etc, etc,etc. Veritat que no fa falta que us explique per què la cosa es complica i per què són anys esgotadors psíquica i familiarment? D’aquesta manera no explique més… I ara parlaré d’enguany. Enguany és el meu sèptim any ininterromput a la Secció Especial a València, i és el primer any que la falla Passeig celebra el 50 aniversari i mira tu… m’ha tornat a tocar. En el moment que escric aquestes línies la falla ja està molt avançada i ja (per a mi) te presentades les seues credencials, que són i pense que deuen ser: Una falla capaç d’aglutinar un somni, el del 50 aniversari. Un treball professional que respete l’esforç dels fallers de la comissió. Un treball que quant es plante il·lusione al veïnat. Un treball que quant es plante agrade a tot un poble,als que quant la vegen siguen capaços de dir-ho i als que no siguen capaços que ho pensen. Un treball que volgueren tindre a la seua plaça o carrer la totalitat dels fallers de Cullera,mes enllà de fanatismes absurdes. Un treball en definitiva que li pose al jurat les coses tan difícils que els siga impossible no donar-nos el que espere que ens meresquem… El primer premi. Ja per acabar us diré que el temps que porte enguany treballant en la falla i amb la falla, està sent una experiència inoblidable, i ara mateix sols em naix agrair-vos als fallers i falleres de la comissió la vostra confiança, la vostra implicació, la vostra alegria en les visites al taller, la vostra il·lusió, els vostres ànims, el vostre seny fent les coses com cal i demanar-vos per favor que mireu la falla d ´enguany com a una cosa vostra per la que esteu lluitant i esteu esforçant-vos cada dia, una falla que una vegada plantada puga ser digna de vosaltres i digna d’un carrer com el Passeig. Al Passeig no es pot plantar qualsevol cosa, i al 50 aniversari el que s’ha de plantar és la suma de tots els sentiments de tanta i tanta gent que ha sigut i és de la falla del Passeig.

50 anys de falla | 203

Fes-me el monyo! Guillermo Expósito Gerent Taller Flor D’aigua El pentinat del segle XVIII El pentinat que més caracteritza a la dona en el segle XVIII és el d’un únic monyo, en ratlla al mig. Els cabells s’arrepleguen darrere en una cua a l’altura de l’occipital. Després s’agafa un ramal de monyo i es rodeja el pinxo, fent forma de huit. El que resta del monyo s’arreplega en dos trenes i es pujarien una per cada banda donant forma de “pataqueta”. S’han donat també altres variants de monyo, com a la zona de la vall de Biar, on en compte de dues trenes en duria només una, que rodeja al huit i fa la forma del monyo més redona. Hui en dia el monyo de darrere sol fer-se de dues formes diferents: els caragolets i el de la doble trena. La diferència és que després de fer el huit i abans de ficar les trenes en el monyo restant o bé, es parteix en quatre i es pugen dos caragols per cada banda, o bé es parteix en sis i es fan dues trenes. Aquest últim seria el de la doble trena, ja que després es ficarien les trenes postisses.

204 | Falla Passeig Mercat

Un altre tipus de pentinat d’aquest segle seria simplement una trena, sempre amb ratlla al mig, que normalment seria de 3, 5, o 7 ramals (pot ser de més, sempre imparells, però és més inusual). Era prou habitual per la seua comoditat a l’hora de fer-lo, i es podia dur tant per anar al camp i a treballar com per a mudar, ja que en cada cas s’adornaria d’una forma o d’una altra. Quan anara a treballar duria una trena senzilla, sense cap adorn, i es ficaria un mocador per a evitar embrutar-se de pols i fins i tot capell de palla, si feia sol. Si la trena era per a mudar, a més de ser de més ramals perquè quedara més elaborada, l’adornarien amb xicotets llaços de colors, flors o introduint cintes entre els ramals del monyo, ficant-se també pintes xicotetes o forquetes de metall. Això que ja saben. Si algun dia van vestides del segle xviii i no tenen ganes de fer-se el monyo, amb una trena bonica podran anar correctament pentinades. Hi havia ocasions en què una dona, per molt llarg que es deixara el monyo, per que era major o simplement per no tindre prou mata, quedava reduït. Una característica de l’època barroca es l’aparença grandiosa, encara que després no hi ha molt més darrere i esta característica

arriba també als pentinats, per la qual cosa aquestes dones es feien el huit en cordó, i el monyo quedaria amb l’aparença normal d’un monyo però amb trampa. Encara que no era molt habitual tampoc este tipus de pentinat, sí que ens han arribat testimonis del seu ús. Un altre costum era que les xiques, principalment les fadrines, –encara que en festes populars solien fer-ho totes– s’adornaren amb flors. Els perfums eren massa cars per a la gent, però la falta de diners era substituïda per l’enginy, i les dones dissimulaven l’olor produïda per la falta d’higiene ficant-se flors fresques en un lateral. Així, quan el pretendent s’arrimava a dir-li a cau l’orella algunes paraules d’enamorat, l’aroma de les flors feia el moment, si pot ser, més agradable. El pentinat del segle XIX Arribat el segle XIX passaríem del desenfadat i atrevit francesisme a la sobrietat i serietat romàntica de la moda anglesa. El pentinat més característic és el de tres monyos, en cara que es troben una àmplia varietat de pentinats en aquesta època. En el primer període del segle encara es duia un sol monyo, fins que la reina Isabel II imposà la moda de

dur tirabuixons. El monyo es partiria en tres ratlles en lloc d’una, continuant el monyo en la banda de darrere i amb tirabuixons als costats. Quan la moda va arribar a les classes treballadores, com que era un pentinat no massa còmode per a dur-lo quan es feia faena, l’enrotllaven en una ensaïmada xicoteta en la part de dalt de l’orella, i l’enganxaven amb una forqueta. Així d’aquesta forma tan simple, es creà el pentinat que representa hui en dia València i el món faller. També era habitual dur les tres ratlles en un monyo només. S’enrotllava el monyo dels costats i es tirava cap enrere clavant-lo dins del monyo. Tot depenia del gust de la dona que el duguera, depèn si era presumida o no, o innovadora o clàssica. També s’han trobat trenes en algun gravat de l’època, encara que ja no era un monyo molt habitual, i més inusual encara, però també es duia, i s’ha vist en pintures i gravats una trena amb monyos als costats. “Xica del monyo rullet I els caragols en la cara Que penses que tots et volen Però estàs molt enganyada.” Un monyo també molt característic d’aquella època era la ratlla al mig amb dues ones. Aquest tipus de pentinat és conegut sobretot per ser el que porten a Castelló en les festes de les gaiates. En les xiquetes era comú, fer-les només els dos monyos dels costats, partint el monyo en una sola ratlla des del front fins la nuca. Aquest tipus de pentinat continua fent-se hui en dia a moltes xiquetes, ara el monyo es recull a una altura més propera a la nuca, i no s’arreplega en dos monyos, sinó que es deixen les cues soltes o es fan dues trenes.

50 anys de falla | 205

La moda del segle xix evoluciona més ràpidament que al segle anterior. La comunicació més ràpida feia que les formes canviaren més soviet, fent que al final del segle hi haguera una major varietat de pentinats comença desplaçant-se la ratlla a un costat, els monyos comencen a cardar-se i tot seguit el topo es fa en la coroneta. A partir d’ací ja no podrem assignar un segle a cada moda. Les tendències ja van molt ràpides i el segle xx es classifica per dècades. Hi ha monyos que passen per totes les modes, ja que les persones que el duien es trobaven agust amb ells i se’ls deixaven per a tota la vida.

Qui no ha vist fotos o iaies que encara porten el monyo d’ensaïmada? O qui no se’n recorda de la moda del xarleston, amb les famoses

206 | Falla Passeig Mercat

ones a l’aigua que marcaren tanta moda, fins i tot dins del món faller, ja que pels anys 50 les dones quan es ficaven el vestit de valenciana es pentinaven amb els tres monyos i les ones a l’aigua. Les modes han canviat molt ràpidament, i el nostre vestit regional també. De dur el monyo amb cardats a dur-lo amb ones, el pèl sec o amb fixador, amb flequillo, sense ratlles i amb ratlles… Igual que les pintes: de dur-les amb batidor de conxa a batidor de metall, de mesurar 20 cm a unes pintes que pràcticament no es veuen, buscant sempre tant l’estètica com també el que parara bé a la dona que havia de dur-ho. Tan sols em queda una reflexió. Les modes passen igual que venen. El que ara és bonic després serà lleig. Quan parlem d’un vestit regional no han d’haver-hi modes, sino dir: “Així s’anava al segle xvii i així al segle xix”. En compte d’inventar cal investigar, per a fer que la nostra història sempre estiga viva. En aquest text intente ficar en mans de tots vostés el que jo he aprés preguntant, buscant, investigant. Puc haver-me equivocat amb alguna dada, errar amb alguna època, però és el que jo, humilment, he aprés i és el que jo em crec, ja que la indumentària no és una ciència exacta, i és molt difícil quadrar una data concreta. Hi ha moltes històries i cada u té la seua. Tan sols espere que aquest escrit els haja ajudat a entendre el perquè de cada cosa.

Lo Cant del Valencià notes per a tothom Emili Renard i Vallet Compositor Una de les peces musicals més representatives de la cultura popular valenciana i del món faller és la cèlebre marxa o pasdoble (de les dues maneres s’ha referit) Lo Cant del Valencià, del mestre Pere Sosa (Requena, 1887-1953). Segons relata alguna font, la composició va ser estrenada per la Banda Simfònica Círculo Católico de Torrent, en el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, l’any 1914. És a dir, fa ara cent anys. Bona ocasió, per tant, per a escriure algunes notes sobre esta partitura. Per altra banda, pense que si volem una societat més culta és necessari un canvi radical en la manera de gestionar el patrimoni immaterial, a fi que els recursos econòmics i humans emprats revertisquen en coneixement i sensibilitat, no en la mera perpetuació de pràctiques i rutines «culturals» el valor de les quals moltes vegades hom no arriba a apreciar. He’t ací, doncs, l’objectiu d’esta col·laboració: oferir una espècie d’anàlisi musical bàsica de Lo Cant del Valencià que puga ser comprensible i significant per a tothom. En primer lloc, referiré els aspectes musicals generals de Lo Cant del Valencià, que són definitoris de la peça en el seu conjunt, molts d’ells comuns a tots els pasdobles i a altres músiques. En segon lloc, referiré els aspectes musicals específics de Lo Cant del Valencià, aquells que caracteritzen cada fragment i que venen a fer que esta peça siga única en la seua espècie. Aspectes generals Encara que Pere Sosa va fer més d’un arranjament instrumental de Lo Cant del Valencià, la versió normalment coneguda, que és la que comentem ací, és la versió per a banda simfònica, agrupació gran d’instruments de vent, com flautes, oboès, clarinets, etc. La peça és tonal, és a dir, que té una organització de notes, pel que fa a les altures (quant aguda o greu exactament és una nota respecte de les demés), semblant a la de la música «clàssica», com la de Bach, Mozart, Beethoven… Tanmateix, els acords (les combinacions simultànies de notes), que venen donats en gran mesura pel propi sistema tonal, són més bé consonants i concordants (eufònics, harmoniosos…).

50 anys de falla | 207

El ritme de Lo Cant del Valencià és isomètric; és a dir, que hi ha un pols regular (una mena de marcat psicològic en el fluir temporal de la música), com quan caminem, i que a més el «pes» d’eixe pols canvia periòdicament, de manera que es crea un patró temporal recurrent (o compàs) en el què un determinat pols del patró és més important (l’anomenat temps «fort» del compàs), com l’accentuació en la frase Nit d’albaes, nit de falles. Més concretament, el ritme és de metre o compàs binari simple. Això vol dir, per una part, que l’accentuació més significativa ocorre cada dos polsos o temps (compàs binari), i per altra, que a la vegada cada un d’ells es subdivideix en dos trams temporals d’igual duració (compàs simple), com quan expressem el ritme del pasdoble dient pum-xa pum-xa, … A més, les notes es distribueixen respecte al pols de manera simple, en proporcions d’1:1, 1:2, etc.; és a dir, que venen a coincidir amb la «quadrícula» psicotemporal del pols, com coincideixen les notes de les cançons infantils amb les palmes amb que moltes vegades s’acompanyen. El tempo, la velocitat a la que transcorre la música, és moderat, ni ràpid ni lent. Tal vegada siga el tempo relativament assossegat el factor que, junt als altres elements, apropa esta música a una marxa, més que a un pasdoble. La textura, és a dir, el tipus d’imatge auditiva que configuren els sons (com línies, blocs, punts, etc.) és fonamentalment de melodia acompanyada. El que això significa és que normalment escoltarem a l’hora, per una part, una melodia (una successió de sons amb sentit musical), i per altra, un teixit sonor subordinat (l’acompanyament). No obstant, en certs punts del pasdoble apareixen melodies o fragments de caràcter melòdic secundaris, comunament denominats contracants. La gradació dinàmica, és a dir, la potència sonora general, va de pp (pianissimo, so molt dèbil) a fff (so més fort possible), que a títol merament orientatiu es pot quantificar en una forqueta d’entre 50 i 100 decibels, respectivament. Entre estos dos nivells dinàmics trobem totes les gradacions intermèdies (piano, mezzoforte, forte i fortissimo), així com crescendi i diminuendi (increments i decrements progressius del nivell dinàmic). Es tracta de música temàtica, en el sentit que hi ha temes, que podem entendre com una mena de personatges sonors, cada qual amb la seua fisonomia i caràcter més o menys definits. A més, encara que presumiblement els temes en sí són originals de l’autor, presenten trets i elements característics de la música tradicional valenciana, fins el punt de poder considerar la peça com un producte cultural genuï-

208 | Falla Passeig Mercat

nament valencià. La inscripció que hi figura a la portada de la partitura, en una edició de Luis Tena de l’any 1935, és molt eloqüent a este respecte: «En les hortes, en les eres, / En les festes bullangueres, / En la muntanya i el pla, / Les albades plahenteres son Lo Cant del Valencià». Com és propi dels pasdobles, té dues grans parts (forma bipartita), més o menys de la mateixa duració, la segona de les quals es denomina trio, com es denominava des del segle XVII endavant a la segona de dues danses alternants. La divisió en dues parts ve determinada per diversos elements, entre ells per la tonalitat, que encara que en la peça presenta prou fluctuacions, tendeix a dominar en la primera part el mode major i en la segona el mode menor (les dues formes d’organització de la música tonal). A més de ser açò una qüestió tècnica és sobre tot expressiva, atès que el mode major és un important factor d’inducció d’emocions positives (com la felicitat), mentre que el menor ho és d’emocions negatives (com la tristesa); qualitats expressives que els aspectes musicals específics de cada moment (contorn melòdic, activitat rítmica, etc.), qualifiquen i en cert sentit concreten. Així mateix, com de seguida es vorà, la primera part es subdivideix en tres grans seccions, i la segona, en dues. Estes seccions venen determinades, sobre tot, pel contingut temàtic. Aspectes específics El pasdoble comença amb un motiu (unitat xicoteta que es repeteix) d’origen tradicional, emparentat amb la introducció instrumental de les albaes de l’Horta: si-(b)-la-fa. El motiu consta de tres notes, té contorn melòdic descendent (sèrie de sons que «baixen»), és de ritme anacrúsic (accentuació més forta després de la primera nota, similar a com quan diguem “El Passeig”) i anapest (és a dir, breu-breu-llarga), es presenta amb acompanyament, en forte (fort) i en tutti (és a dir, tocant tots els instruments). El motiu inicial apareix un total de tres voltes consecutives, la última de les quals ho fa amb un canvi en la nota final (secundat per l’harmonia) de molt de colorit sonor, la duració de la qual és prolongada i el nivell dinàmic progressivament disminuït. Un breu silenci posa fi a esta primera unitat formal, que pot considerar-se una frase musical. A esta primera frase antecedent, de caràcter majestuós, segueix altra conseqüent, de caràcter més bé garbós, la qual comença amb una variant del motiu inicial, molt emparentada amb l’inici de l’estrofa vocal de les albaes, al temps que incorpora una contramelo-

dia. Les dues frases, que conjuntament constitueixen un període (una unitat formal integrada per frases) són presentades novament, però en el to (en l’altura general) de l’harmonia colorista abans comentada. Una nova presentació de la segona frase, en el to original i en mezzoforte posa fi a la primera secció de la peça. La segona secció comença amb un motiu de caràcter rapsòdic, que des de pianissimo creix ràpidament a forte i situa l’escena tonal en mode (i expressió) menor. Al motiu rapsòdic li segueix altre, una espècie de rodeig musical sobre una nota, en pianissimo i amb acompanyament de castanyoles. Seguidament, el motiu rapsòdic i el seu «partner» són presentats novament en altre to, de certa afectació emocional, procés a partir del qual es deriva un oneig de notes que acaba portant de nou a la música del començament d’esta secció, amb el motiu rapsòdic (en el to original) i la seua continuació, però ara amb alguna xicoteta variant. Un breu passatge d’enllaç, consistent en una única nota repetida, duplicada en diversos registres, in crescendo i de timbre brillant, porta a la tercera secció de la primera part de la marxa. Amb les mateixes primeres notes amb que començava la segona frase de la peça, comença ara un nou tema, escrit en fortissimo, en mode major, de caràcter alegre. A este tema, respon una versió inicialment en mode menor, en pianissimo, amb el baix tocant una línia descendent i cromàtica (és a dir, passant per totes les notes), de caràcter molt afectat, com si la música mirara momentàniament la cara fosca de les coses. El tema es presenta una vegada més, arrancant en major, com la primera volta, però de seguida patirà algunes variacions i de certa manera acabarà dissolent-se en l’entrada d’un nou tema de caràcter heràldic i triomfant, típic de la música valenciana: el tema que utilitza Josep Serrano en l’himne regional i en El fallero. Este tema, complementat en el seu final per una mena d’espiral descendent de notes, és seguit per un fragment a dues veus (més acompanyament) de temàtica tradicional valenciana. Esta combinació, tema heràldic-tema tradicional, es reproduirà un total de tres vegades, cada una d’elles en una «tonalitat» i qualitat expressiva distinta. Finalment, reapareixerà la última entrada del tema principal d’esta secció, continuació amb tema heràldic inclosa, que ara desembocarà en l’espiral descendent de notes magnificada i desenvolupada, fins unir-se en un breu passatge homofònic (és a dir, que tots els instruments toquen el mateix) que portarà la música a la segona i última part del pasdoble, l’abans esmentat trio.

Introduït amb ritme de pasdoble en el registre baix i mig, i amb una figuració rítmica pròxima al bolero en el registre mig-agut, tot en harmonia menor, entra el tema: franc, parsimoniós, evocador… i al meu parer, un dels temes més inspirats de la música valenciana. Encara que el guió indica “Sax y Bomno” (saxo y bombardí), la interpretació normalment es confia al primer bombardí (espècie de tuba xicoteta), instrument de gran força expressiva, una espècie de baríton instrumental. El tema, amb una successió d’acords molt semblant a la de l’u del cant d’estil, s’estructura en unitats temporals de quatre compassos, que podem considerar cada una d’elles una frase. Cada frase comença amb una nota relativament llarga, deriva a un grup de notes més o menys breus i de duració variada, i acaba amb una nota novament més o menys llarga. Al final de la cinquena frase, el baix fa una intervenció de caràcter melòdic que enllaça amb la sisena frase, en la qual entra un disseny en els clarinets principals, tal volta en evocació de música de xirimita, instrument tradicional valencià. Al temps, la melodia queda retinguda en les seues notes finals, en les quals es recrea, repetint-les, fins que es sumen, reafirmant-les i magnificant-les, la resta d’instruments. El tema es repeteix en tutti i a tutta forza, amb xicotetes variants temàtiques que pareixen més adequades a la nova realització, i amb la inserció de fragments melòdics en les notes finals de cada frase del tema, a mode de comentaris o gloses musicals, fins arribar als últims compassos, que configurant-se tot el conjunt amb un fort sentit cadencial (de conclusió) i amb un xicotet i singular ritardando (disminució progressiva de la velocitat del tempo) posen fi a la peça. A més d’esta descripció bàsica de Lo cant del valencià, que podriem qualificar d’objectiva o intersubjectiva, en tan que pot ser compartida per tothom, la música pot evocar en cada oient determinats records, afectes o idees, segons la història personal de cadascú amb esta peça o altres semblants. Ací, un record propi, que expose a títol d’exemple d’esta dimensió subjectiva de la música i com a mena de reconeixement personal a Pere Sosa: Requena, 1988?, concert de la Banda Militar de València; jo, un jove de 17 ó 18 anys, tocant l’oboè; en el faristol, Lo Cant del Valencià; a la batuta, invitat, En José María Cervera Lloret (1910-2002), tota una institució musical, que va ser alumne de Pere Sosa i que aleshores veig com un güelet. La resta, inefable, com potser siga quasi tot en música…

50 anys de falla | 209

Un llarg camí per davant César Marza Periodista Molt prompte es compliran tres dècades de la primera iniciativa cultural per impulsar el món teatral des de la Junta Local Fallera. Tres dècades marcades per un festival de teatre que ha suposat la confirmació d’una vessant cultural diversa i de qualitat dins del món faller. En aquells primers passos on les diferents comissions plantejaven les seues inquietuds teatrals, s’obria un ampli i desconegut horitzó per a uns grups de gent que, de manera majoritària, apenes s’havien endinsat en este singular món de l’escena. Davant d’este desconeixement general, cadascú dels grups teatrals originats a les diferents comissions, tractaven d’eixir del pas amb la recerca de textos breus i sainets de coneguts i no tant coneguts autors valencians. Es tractava, en definitiva, de complir com es podia amb aquella nova “obligatorietat” marcada per Junta Local Fallera. En poc de temps, la introducció dels premis va dotar d’un ànim especial i va impregnar tots els participants d’unes ànsies per poder acaparar el major nombre de guardons i banderins possible. És un fet sobradament demostrat que una competència sana entre les comissions sempre afavoreix un impuls immediat i de qualitat en els treballs i en el producte final, en este cas, una representació teatral. El grup de teatre de lla Falla Passeig, es va plantejar aleshores unes qüestions que, en un futur, marcarien les pautes a seguir dins de la seua línea de treball: hem de continuar amb els cànons d’un tipus de text limitat pel sainet i els personatges estrafalaris i caricaturescos? Hem de contentar-nos amb textos buits que tan sols aconsegueixen un somriure o una carcallada fàcil, o pel contrari, intentem caminar i investigar nous horitzonts amb textos amb els quals deprendre i motivar nous espectadors? La resposta a estes qüestions ens va obrir un nou i llarg camí per davant i d’eixa manera, el grup de teatre de la Falla Passeig es va alçar com a pionera d’una tasca marcada per la formació, la trovada de nous elements i fòrmules escèniques i la motivació per un treball variat i ric en les seues propostes. Abandonar la comèdia sainetera, per altra banda molt res-

210 | Falla Passeig Mercat

1995, Si jo fora ric

pectable, i endinsar-se en nous oceans interpretatius era tot un risc per a un grup que, a més de pretendre el ansiat guardó, desitjava l’aplaudiment i recolzament d’un públic que no estava habituat a altres fòrmules teatrals. I d’eixa manera, l’obra “Llei de vida”, que no deixava de ser també un sainet, sí va suposar un abans i un després en la recent trajectòria del grup teatral. Deixar de costat, almenys com a esència dramatúrgica, el pes de la comèdia per a apostar pel drama va ser tota una aventura que, per a molts, era com a poc arriscada i, fins i tot, boja. Entendria l’espectador esta nova iniciativa i comulgaria amb actors i director amb les ànsies per un nou tipus de teatre? La resposta no es va fer esperar amb un recolzament extraordinari per part de crítica i públic. Tota una lliçó, en primer lloc,

1999, Escapat amb mi monstre

1996, Les desdiches del Tenorio

per als propis components del grup de teatre de la Falla Passeig: tot treball que estiga amparat per una qualitat i una honestitat obtindrà el beneplàcit del distingit. El camí es va encetar d’esta manera. Els primers pasos ja eren evidents i l’èxit d’aquestos donava peu a noves motivacions, a noves inspiracions que alimentaven el desig per sorprendre, per captivar a un públic sempre fidel de noves emocions a un pati de butaques. Un camí on, de tota manera, s’havia de combatre als vents d’algunes crítiques amb pocs fonaments i que argumentaven que el tipus de textos que representava la Falla del Passeig no entraven dins del que es consideraba teatre valencià. Crítiques que queien pel seu propi pes quan s’atenia al mateix títol del concurs: “Concurs de Teatre en Valencià”. El pas del temps va donar la raó a tota aquella il·lusió. Quasi 30 anys després, tots els grups teatrals fallers locals han sabut caminar i evolucionar també fins a autors clàssics i contemporanis, teatre del absurd i tragèdies, alta comèdia, drames i, fins i tot, formats musicals. La qualitat del grup de teatre del Passeig ha trencat els límits locals i està present des de fa anys en edicions de festivals a altres localitats amb reconeguts guardons i premis.

2011, Florit Pensil

50 anys de falla | 211

I en este punt i a banda, la pregunta és: què ens queda per fer ara? Seria molt prepotent pensar que el camí està recorregut. Hem parlat dels grups de teatre de les falles, dels seus membres com a actors, directors i, fins i tot, tècnics. Però… com a espectadors? Hem de saber treure profit a l’autocrítica. Sempre ha sigut la millor de les ferramentes per poder evolucionar i hem de fer front a la qüestió: A quantes representacions teatrals acudeixen els membres dels diferents grups de teatre de les comissions falleres fora del certamen de Junta Local Fallera? Realment la gent que tant estima el seu treball actoral dins del món faller és també un espectador àvid d’emocions a un pati de butaques? La millor de les formacions sempre es observar, motivar-se per altres treballs que no siguen tan sols la competència en un concurs. En definitiva, estimem el teatre? Resulta curiós veure el Saló d’Actes de la Casa de la Cultura plé de gom a gom quan es tracta del teatre faller però pràcticament buit quan l’obra que es representa a l’escenari no prové d’una comissió fallera. Els grups de teatre fallers han “ensenyat” al públic a emocionar-se amb diferents textos fora del sainet pur i dur. Han sabut transmetre al ciutadà de Cullera el desig per disfrutar de formats variats i, en molts casos, transgressors. Ara és l’hora de donar un nou pas i saber encaminar a l’espectador també a altres opcions i propostes professionals, no sols dins l’univers faller. De segur que treurem bon profit d’elles. Seria fantàstic que la Falla Passeig es tornara a convertir en pionera d’esta iniciativa. És hora de crear espectadors sent espectadors. És ben cert: ens queda UN LLARG CAMÍ PER DAVANT.

Musical Moulin Rouge, 2009

212 | Falla Passeig Mercat

Hui ja no es fa Miguel Almiñana ex-Arxivador de la Falla i membre de l’Associació Fotogràfica La Penyeta de Cullera M’apunte a la Falla crec que l’any 1974, acabat de llicenciar del Servici Militar, que hui ja no es fa; i açò m’ha donat la idea del meu article per a este fabulós llibret que commemora 50 anys de continuïtat, ja que la falla és més antiga, i es va fundar en 1946, però va haver uns anys en què no van plantar monument, ni van formar comissió. Què és el que es feia abans i ara no es fa en esta Falla? Vaig a fer memòria i ho comentaré, no buscaré cronologia dels fets, sinó que serà un “pensat i fet”. Quan em vaig apuntar de faller, era si no el més jove, quasi; vaig ser contemporani de “Llaó, Tombarrollos, Menjarrós, El Garrit (no l’actual sinó el pare de Sara), Guardiola (Juan, el germà major), els germans Sabater (Antoniet i Charli), Zahonero etc”. Érem una comissió d’uns 36 hòmens i 16 dones; recorde que els hòmens anàvem vestits amb un vestit normal de cavaller. Poc després es va imposar el vestit faller que es componia de pantaló i jupetí negre amb faixí, roig per al President, blau per als càrrecs directius i morat per a la resta amb l’escut brodat cosit al centre i penjant unes borles. Les dones només tenien el trage de fallera i un jupetí de vellut negre amb mànega, que es posaven quan refrescava. En l’Acte de la Proclamació totes les falleres lluïen vestits elegants de vestir i eren presentades una a una i pujaven acompanyades dels seus respectius fallers també ven vestits a un escenari i se situaven en ell per a rebre la Fallera Major eixint i es proclamava a l’entrant. Es feia inclús un assaig dies anteriors perquè tot isquera bé, així com també s’assajava l’Acte de Presentació amb tots els components de la comissió. No teníem casal faller tot l’any, llogàvem una planta baixa per a la setmana fallera, que només era això, una setmana (7 dies) en el que dormíem més d’una nit els que vetllàvem, en companyia dels mú-

1966, programa festes

sics de la comparsa. Durant la resta de l’any féiem les reunions en els bars, recorde haver-les fet en “Els Caçadors”, “Bar Espanyol” i en la planta alta del “Bar Quiosc”. Durant la setmana fallera, solíem menjar el dia de Sant Josep en el “Bar La Torre”. Els dies de la setmana principal, els esmorzars es feien amb el que ens donaven en el Mercat; on acudíem tots els matins amb unes cistelles i els botiguers ens donaven la voluntat. Hui no es fa perquè seria impossible alimentar a l’actual comissió. El que no es fa hui tampoc és decorar els carrers amb les banderetes i posar altaveus en el passeig amb música fallera. Ni repartir unes banderetes de paper en un palet de fusta que anàvem oferint casa per casa als veïns a canvi d’un donatiu d’ajut per a la falla. També existia el cartró de l’abonat a la falla, cada faller/a es feia càrrec d’uns pocs que havia de col·locar als veïns del barri, familiars, coneguts etc, que l’import del qual no recorde, i es podia abonar tot de colp o anant tots els mesos a cobrar la quota. Estos cartons donaven dret a rebre el dia anterior de Sant Josep un pastís, que normalment era el dolç anomenat “braç de gitano”, que cada faller/a havia de portar als seus abonats.

50 anys de falla | 213

Ofrena falles al castell 1968

Cavalgata 1981

Era també tradició que la nostra Fallera Major junt amb el President i el Secretari acudiren durant la setmana fallera a la seu dels Colombaires, situat en el primer pis del “Bar Espanyol” per fer entrega dels premis aconseguits en el seu concurs. El que hui no es fa tampoc, era que el dia de “l’arreplegà” anàvem tota la comissió formada i acompanyada de la comparsa de música i recorríem els carrers casa per casa, per tal d’aconseguir els donatius. No ens limitàvem al barri sinó que anàvem per quasi tot el poble. Crec recordar que el barri que més diners ens donava era “El Raval”. També em ve a la memòria que l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell, la féiem en el Castell, si en el Castell, pujant totes les comissions falleres per les revoltes. I la missa de Sant Josep s’oficiava en l’esplanada del Mercat, davant de les escales. Al final només acudien majoritàriament fallers/es infantils. Si el dia era solellós, t’ensopies. Els premis als monuments eren votats pels propis presidents de les distintes comissions falleres de Cullera, dins de la Junta Local Fallera. Després s’entregaven en el saló de plens del Ajuntament i els

premiat treien el cap a la balconada amb les banderoles aconseguides. Les comissions falleres esperaven ocupant tota la Plaça d’Espanya i el Carrer del Riu, amb gran enrenou i alegria. Un any les dones dels fallers d’aquesta Comissió van portar mantons de Manila i en el moment que va eixir la Fallera Major amb el premi se’ls van posar , va ser una nota de color. Era tradició fer-se una foto en l’escala que baixa de l’esmentat saló. En aquells temps no érem tantes les comissions falleres existents, crec que unes set. Bé no vull allargar-me i crec que haurien més coses que es feien abans i ara ja no es fan.... i vull aclarir que no considere que temps anteriors van ser millors sinó diferents i els relate perquè la gent jove els conega.

214 | Falla Passeig Mercat

L’esport a les falles Jose M. Artés Garcia Delegat del Llibret 1996 (Aniversari de fundació Falla Passeig) Oscar Selfa Cerveró Delegat d’Esports Falla Passeig

La nostra comissió ha participat sempre en tots els esdeveniments i activitats que organitza la Junta Local Fallera, com no pot ser d’una altra manera. Si hi ha una activitat que després del teatre, ha aconseguit més banderins i trofeus, aquesta és sens dubte el Futbol Sala. Des de l’any 1986, on tingué lloc el primer campionat organitzat per la Junta Local Fallera, fins a l’exercici 2013-2014, la Falla Passeig ha aconseguit 8 banderins com a campió (anys 1986,1988, 1989, 1990, 2010, 2011, 2012 i 2014). Cal tindre en compte que l’any 1987 el campionat va començar a jugar-se però no es va acabar per diversos problemes, estant el Passeig líder de la classificació en eixe moment, i l’any 2013 que no va arribar a disputar-se. En estos dos anys, l’equip tenia moltes opcions per a haver guanyat altres dos banderins. Si observem els anys en què la nostra Comissió ha obtingut la victòria, veiem que hi ha clarament dos generacions amb diversos campionats consecutius: d’una banda, la generació de finals dels 80, en la qual hi havia una mescla de joventut (tendres) i experiència (panxuts); i d’altra banda, l’actual, de la que encara esperem que ens done més satisfaccions degut a la seua joventut i a la incorporació cada any dels infantils i cadets amb entusiasme. També hem de tindre en compte que el nivell del futbol sala no és el mateix en els anys 80, quan començava aquest esport a tindre importància al nostre país, que en l’actualitat, que és més superior i en el qual hi ha major competitivitat. Fent un poc d’història, en els primers anys, el campionat es jugava al poliesportiu de la Partideta, el qual es trobava en construcció, amb unes instal·lacions i accessos deficients. Es disputava pel sistema de

lligueta, jugant els partits tots els caps de setmana, preferentment els diumenges al matí. Posteriorment, va passar a jugar-se amb el mateix sistema de lliga, on hi havia una pista de patins, pista que es va habilitar junt al riu, al costat de l’actual club de piragüisme. En aquest lloc es van jugar, si no recorde malament, dos o tres campionats. Després, durant els anys 90, es va tornar a jugar en la Partideta, sempre seguint el mateix sistema de lligueta amb partits setmanals. Actualment, des de fa uns anys, el campionat es disputa pel sistema de campionat 24 hores al pavelló cobert. Aquest tipus de competició li dóna mes interès, i sobretot major ambient al haver-hi durant24 hores un bon grapat de fallers animant al seu equip. Durant l’última dècada, és una de les activitats que adquireix més importància i emoció abans de la setmana fallera. Cal destacar que l’afició de la nostra falla és una de les més nombroses i que sol romandre fins el final. Hem de fer també menció a l’equip d’infantils, que any rere any van superant-se i de segur que prompte aconseguiran molts guardons. A part del futbet, la Junta Local Fallera organitza diversos campionats més referents a l’esport. Trobem el campionat faller de bàsquet. Aquest torneig, va ser organitzat per primera vegada en l’any 2003. És un campionat jove si el comparem amb el campionat del futbet. Aquest torneig amb el pas del temps ha experimentat un creixement del nombre de participants i un canvi a la seues normes establertes per part de la Junta Local i pels delegats d’esports de cadascuna de les falles que acudeixen a les reunions. M’agradaria recalcar la participació en algunes edicions de jugadores femenines, tots els anys s’ha

50 anys de falla | 215

intentat fer un torneig de categoria femenina però, per falta de falles inscrites no s’ha realitzat, encara que un any sí es va poder realitzar. Aquest campionat s’organitza al pavelló cobert municipal i en tan sols en un matí pot haver acabat. Un altre campionat que s’ha ficat molt de moda es el campionat de tennis i pàdel. Aquest campionat ha estat ben acollit entre totes les falles i tots els anys reuneix un nombre mínim de 8 falles. En aquesta activitat destaca la presència des del seu inici de presència femenina. Per tal d’aconseguir el tan desitjat banderí s’ha de guanyar una sèrie de partits individuals i per parelles, tant de tennis com de pàdel. Aquest campionat es celebra a les instal·lacions del Club de Tenis Cullera, situat a les afores del poble i que compta amb magnífiques instal·lacions. Aquest campionat es celebra normalment al mes de gener i amb la qual cosa el temps de vegades no permet que es puga celebrar tot el campionat en una mateixa setmana i ha de jugar-se en dos setmanes. Altre campionat que destacaria especialment és el campionat de dards, un campionat que s’organitza des de l’any 2010 i que cada any reuneix a un gran nombre de falles al pavelló cobert municipal. En aquest campionat poden participar tants xics com xiques però, sempre que pertanyen a qualsevol falla de Cullera. Un campionat que ha experimentat gran creixement és el campionat de tennis-taula i que cada any rep més demanda de fallers

216 | Falla Passeig Mercat

que volen participar per tal d’aconseguir el banderí. Aquesta activitat esportiva es celebra al pavelló cobert municipal i es celebra amb tan sols un matí. El campionat que més tradició valenciana te dels diferents tornejos que la Junta Local organitza és el campionat de pic i maneta. Aquest joc es d’origen valencià però, no te la repercussió que deuria. La gent prefereix anar a veure el campionat de futbet, bàsquet, tennis, etc. abans d’anar a veure el campionat d’un joc valencià i per això quan es disputa aquest torneig podem comptar amb les dos mans els espectadors que hi ha, sense comptar als fallers que disputen el campionat. Una altra activitat esportiva que organitza la Junta Local Fallera és la volta en bici. Aquesta volta es l’activitat esportiva més jove ja que tan sols duu organitzant-se dos anys. El seu recorregut és simple i passa pe davant de tots els casals de les falles de Cullera. Després hi ha un lloc d’avituallament per a parar i fer un xicotet descans. Aquesta activitat no es competitiva. També hi ha campionats que s’han organitzat des de fa molts anys i poden considerar-se tradicionals a Cullera com és el cas del campionat de truc i parxís. Aquests dos campionats es celebren a l’Auditori del Mercat municipal i es disputa per parelles ambdós. També aconsegueixen un banderí la parella guanyadora per a la seua falla.

Un altre campionat que és celebra a l’Auditori del Mercat municipal és el campionat de pòquer introduït fa 3 anys i que recull a molta gent jove. En aquest activitat poden participar un nombre màxim de 4 jugadors per falla i no juguen per parelles. Es celebra en 2-3 dies, normalment. Amb aquest article volem donar a conèixer les diferents activitats esportives falleres que es celebren a la nostra ciutat i així demanar que la gent s’anime a participar. Els campionats estan per a passar-ho bé, gaudint junts de l’esport. Per últim volem destacar que aquest any hem celebrat el nostre XVIII Campionat de Futbol 7 Falla Passeig i hem iniciat el I Campionat de Futbet Infantil Falla Passeig per a xiquets. La nostra comissió des de sempre fomenta l’esport entre els seus fallers i simpatitzants.

50 anys de falla | 217

27 que mai es cremaran Rafa Formentín Vallés Delegat de Cultura Falla Passeig

Crec que tot el que s’escriu, pot existir. Amb l’escriptura es concep l’inici de la història humana. Recordem un poc la nostra història, recordem per tant l’art d’escriure. Els testimonis més antics del llenguatge escrit els trobem en les rajoles de pedres sumèries, trobades en la Baixa Mesopotàmia, en l’actual Àsia, i que daten de tres o quatre mil anys abans de Crist. Es van fer com a resultat de la necessitat que tenien els sacerdots de portar un precís registre de totes les mercaderies que entraven i sortien dels graners i magatzems dels temples que administraven. Com estava escrit amb caràcters ideogràfics, la seva lectura es prestava a l’ambigüitat. Uns anys més tard, va venir la cultura egípcia. Els egipcis utilitzaven uns pictogrames anomenats jeroglífics. També escrivien sobre rotllos fets de la tija del papir. Després, uns mil anys més tard, pel 2000 a. C., es fa el poema èpic sumeri. Gilhamesh apareix en dotze tauletes d’argila utilitzant la cal·ligrafia cuniforme. Aquest tipus de cal·ligrafia, es denomina així per l’instrument en forma de falca emprat per escriure. Probablement, l’escriptura sumèria, siga l’evolució de l’escriptura egípcia. Més tard, van apareguent altres civilitzacions que també van influir en l’escriptura: otomans, xinesos, a la vall del riu Indus, al Mar Egeu actualment Grècia. A partir de l’any 800 a.C., va venir la cultura grega. Va ser molt important aquesta civilització per a l’escriptura, perquè va introduir l’escriptura alfabètica, que és la que s’utilitza actualment amb algunes variacions. La seua escriptura constava d’un alfabet de 24 lletres, procedent dels fenicis. Més tard l’any 105 d.C., els xinesos fan una gran invenció per al món de l’escriptura. Inventen el paper. Aquest material tan apreciat en aquells temps, ara no gaire, es fabricava amb la polpa de les fibres, sobretot amb les dels arbres de morera. El paper més antic conservat, 218 | Falla Passeig Mercat

es va fabricar l’any 150 d.C.. El paper, va creuar la frontera del continent asiàtic, a través d’Egipte. Allà va arribar, l’any 800, aproximadament, però no es va començar a fabricar fins una mica més tard. A Europa, va arribar a través dels àrabs, per Espanya. Es va construir la primera fàbrica de paper, l’any 1150. Per les terres de la Comunitat Valenciana han passat una gran multitud de pobles: fenicis, grecs, Ibers, cartaginesos, romans, gots, visigots, àrabs, jueus, aragonesos, navarresos, castellans, gallecs, aquitans, provençals, etc. Tots ells han deixat empremta i han influit en la manera de

ser dels valencians, en el caràcter i com no podia ser d’una altra manera en la nostra llengua, la llengua valenciana. Des del baix llatí portat pels romans, va nàixer el valencià. Segons el Pare Fullana, acadèmic de la RACV i de la RAE: “el procés de transformació es va anar efectuant per mitjà d’una evolució morfològica regida per les lleis: d’acurtament del menor esforç, d’eufonia i de distincions”. Segons els estudis dels acadèmics de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, trobem els primers balbucejos de romanç valencià en les “Jarchas” a les primeries del mil·lenni, per exemple les del senyor de Morvedre datades al 1085, les d’Ibn Al-Dani de Dénia o les datades al 1121 d’Ibn Rudaym de Bocairent. En 1238 el rei d’Aragó Jaume I, va conquerir el regne de València. Apareix el “romanç valencià” el qual es seguia parlant al segle XII, el mateix que al llarg de tot el XIII, com testimonien els relativament abundants documents que encara es conserven. És el cas que una de les disposicions de Jaume I diu així: “Els jutges diu aquest Rei- diguen en romanç els sentències que donessin, i donen aquelles petites sentències a les parts que els demanaran”.

Durant el segle XIV la Llengua Valenciana assumeix la seua pròpia i marcada personalitat independent. A la calor del pròsper regne cristià de València, les seves lleis, els seus costums i el propi caràcter dels valencians, l’anomenat romanç, va evolucionar cap a la “vulgar valenciana” i posteriorment a “llengua valenciana”. El procés ho descriu molt bé el Pare Fullana: “La llengua et vida independent, lliteratura pròpia i pot formar la seua història d’evolucio morfologica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no Pot tindre vida independient, ni Molt manco lliteratura pròpia; per el Tant, rigause d’aquells que sostenen que el valencià és un pur dialecte: Eixos no han llegit Nostres Clàssics del sigles XIV, XV, XVI i XVII “. A meitat del segle XV, Johannes Gutenberg inventa la impremta moderna, usant la tipografia i revolucionant la comunicació. “El Missal de Constança” és un llibre imprès a 1449 o 1450 per Johannes Gutenberg, considerat com el primer llibre imprès en una impremta. Després, “La Bíblia de Gutenberg” va començar a preparar-se en 1450 i els primers exemplars van estar disponibles cap a 1454 o 1455. És un orgull relatar que el primer llibre que es va editar a Espanya va ser en valencià. Es va imprimir el 1474 en la primera impremta de la Península Ibèrica, situada al Portal de Valldigna a la Ciutat de València i va ser l’obra titulada “Les obres i trobes en llahors de la Verge Maria”, escrit en llengua valenciana, i que es troba a la biblioteca de la Universitat de València. En aquesta mateixa impremta es va imprimir la primera traducció de la Bíblia de la història, del llatí a llengua valenciana, i va ser en 1478. Es tracta de la bíblia de Fra Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent Ferrer, de la qual es conserven els capítols XXI i XXII de l’Apocalipsi i el colofó. Aquests documents es troben al Museu Hispanic Society of America a Nova York. En el colofó es llegeix:”Gracies infinides sien fetes al Omnipotent Deu... fon arromançada, en lo Monestir de Portaceli, de llengua llatina en la nostra valenciana, per lo molt reverend micer Bonifacio Ferrer... la qual fon començada en lo mes de març, del any MCDLXXVIII”.

50 anys de falla | 219

Després d’aquesta introducció, seguim parlant d’escriptura, escriptura valenciana, escriptura fallera. El primer llibret de falles apareix datat el 1855 com una sèrie de fulls enquadernats que contenien únicament l’explicació de la falla, i que venien els nens al peu de la falla. Explicava la falla plantada a la plaça de l’Almodí de València i el va escriure Josep Bernat i Baldoví. Es titulava “El conill, Visenteta i Don Facundo”, i en ell el seu autor feia gala d’una poesia eròtica-satírica. L’argument contava la història d’una llauradora de Burjassot que, necessitada de diners, es veia obligada a anar a la ciutat de València a vendre el seu “conill” al millor postor. Darrere d’una història de prostitució amanida amb elements bròfecs, s’amagava una crítica de la roïna situació econòmica dels llauradors i dels excessius impostos que perjudicaven les classes més modestes, especialment els productors agrícoles.

220 | Falla Passeig Mercat

Caldria dir que el del 1855 és el llibret de falla publicat més antic que es conserva, però no podem descartar que hi haguera d’altres abans. De fet en l’Arxiu Històric Municipal es conserven unes mostres anteriors de literatura fallera que són de l’any 1850. Es tracta d’un full de versos amb l’explicació de la falla plantada al carrer de Sant Narcís de València i d’un quadern manuscrit que conté els versos destinats a la falla del carrer de les Avellanes del cap i casal. El primer respon al que seria el model general de les primeres explicacions falleres, uns simples fulls de versos. Però el segon dels casos té més interès, perquè estem ja davant d’una explicació fallera més extensa i elaborada, amb la seua introducció, la presentació dels personatges, el desplegament de l’argument i una conclusió. A Cullera, naixen les falles en 1928, i amb elles el primer llibret de falles de Cullera. La comissió Falla del Raval del Mar (hui és la Falla Taüt), plantà en 1928 el primer monument faller a Cullera i va escriure el primer llibret explicant la falla. Unes 20 pàgines amb prosa i vers. La nostra Falla Passeig Dr. Alemany Mercat i Adjacents es fundà el 6 de maig de 1945. Va ser a partir de l’any 1964 quan es va fer el primer llibret de la Falla. En l’any 1965 no hi hagué falla, i des de 1966 fins avui interrompudament hem plantat monument. Podem dir que hi ha tres

etapes de llibrets: la primera de 1966 a 1972 on la pròpia falla publicà el seu llibret, de 1973 a 1997 sols publicà el llibret de la Junta Local Fallera de Cullera on participaven totes les comissions falleres de Cullera i la tercera etapa, des de 1998 fins a l’actualitat quan les comissions tornen a publicar el seu llibret particular podent participar en el Concurs de Llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera des de 1998, i en altres concursos literaris. En la primera etapa, els llibrets informaven del programa de festes, explicació de la falla, salutació del president, fallera major i cort d’honor, comissió infantil, comissió gran i algun text en prosa o poesia referent a les falles. Podem destacar alguns col·laboradors literaris com Josep Ramón Costa i Altur, Cortés Alonso, Anfós Ramón, Enric Torres, Rafael Roca Coll, Carlos Sentí Esteve. Aquestos llibrets es sufragàvem gràcies al patrocini d’algunes empreses col·laboradores. La segon etapa correspon al llibret únic de la Junta Local Fallera de Cullera. La tercera etapa s’inicia en 1998 amb el Concurs de Llibrets que proposa la Junta Local Fallera, on sempre s’han atorgat tres premis (primer, segon i tercer). Amb aquest concurs s’ha volgut potenciar l’ús del valencià, éssent el llibret un vehicle per a promocionar la festa fallera, i la cultura valenciana ja que a més de les parts tradicionals (explicació de monuments, programa de festes, relació de membres de la comissió…) s’amplia introduint qualsevol article literari, treball d’investigació, reportatge, no solament sobre les falles, sino també sobre qualsevol aspecte de la cultura valenciana. Cal destacar que aquestos llibrets s’han escrit alguns d’ells, al voltant d’una temàtica determinada. Dels llibrets de la nostra comissió recordem: el segle d’or valencià (2014), les noves tecnologies (2013), el foc (2012), la música (2009), el teatre (2007), el mercat (2005) etc. En aquest concurs de llibrets, la nostra falla ha segut guardonada en diverses ocasions. Aconseguint el primer premi en 2004, 2009 i 2010; el segon en 2005 i 2006; i el tercer premi 2001 i 2013. Des del 1993 també es convoquen els premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià en les Falles, el qual han aconseguit mobilitzar un nombre creixent de comissions de tota la Comunitat Valenciana. A dia d’avuí és un concurs molt consolidat i amb un prestigi ferm, que fa que cada any moltes de les comissions esmercen esforços en els seus llibrets de falla per donar-se a conèixer en l’activitat cultural i literària en valencià. La nostra Falla ha participat

també en aquest concurs, aconseguint en els últims anys el 45é (2014) i 62é (2013). A part d’aquestos llibrets, la nostra comissió també ha editat dos llibrets més per a commemorar els aniversaris: els dels 50 anys de creació (1996) i el XXV aniversari de continuïtat (1990). En aquestos llibrets es recorda aquestos anys viscuts amb els seus representants, monuments fallers, artistes, records fotogràfics, activitats realitzades, incidents, alegries i penes que són historia en la nostra falla. Aquest any fem altre llibret, el 27é que edita la nostra falla. I aquestos mai es cremaran... Enguany celebrem els 50 anys de continuïtat plantant, fent falla (1966-2015), i en aquest llibret que vostè està llegint hem volgut englobar els records d’aquestos 50 anys, els representants i monuments, anècdotes i dates; la nostra història escrita pels nostres presidents; espais literaris al voltant del mon faller i imatges de les activitats viscudes per tota la comissió. Un llibre, un regal que tot faller i simpatitzant de la Falla Passeig està hui gaudint-lo, perquè tots hem estat, estem i estarem. Si en pocs dies cremarem aquest any, és perquè al dia següent naix altre. Esta és l’essència de les falles. El poder morir naixent, el poder dormir despert, veure l’alba cada nit. Perquè en el foc destructor, construïm una nova il·lusió, un esforç per millorar, una mirada sempre cap avant. Així som els fallers, així és la Falla Passeig. Esperem continuar escrivint més llibrets, escrivint la nostra història com a fallers. El passat ens l’han contat, el present està escrit, el futur comença ja. FONTS: www.lenguavalenciana.com Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). blocfaller.blogspot.com.es www.distritofallas.com Blocfaller.blogspot.com.es Arxiu Junta Local Fallera de Cullera. Arxiu Falla Passeig Cullera.

50 anys de falla | 221

222 | Falla Passeig Mercat

llibrets editats per la Falla Passeig

50 anys de falla | 223

mig segle en imatges ...una imatge, una histĂ˛ria, un record, un moment, un somriure.

cort

dâ&#x20AC;&#x2122;honor

1966 226 | Falla Passeig Mercat

2015 50 anys de falla | 227

Falles en estiu al Far anys 90

Visita Mare de Deu dels Desemparats agost 2009

actes especials

Final etapa volta ciclista 1966

Homenatge Herm贸genes 1986

228 | Falla Passeig Mercat

Paella gegant 1990

Estandard comissi贸 infantil 1982

Passe models infantils 2007

Viatge Ouroux 1990

Passe models majors 1992

actes especials

Visita Fallera Major de VallĂ¨ncia i Bellea del Foc 1984

Viatge Ouroux 1990

Signatura monuments 1986

50 anys de falla | 229

aniversaris passats

Presidents aniversari 25 anys de continu茂tat 1990

230 | Falla Passeig Mercat

Falleres majors dels 25 anys

Aniversari 50 anys de fundaci贸

Aniversari noces de coure 1980

Aniversari 50 anys de fundaci贸 1996

1999 1966

2005

2012

1988

baixades

1979

50 anys de falla | 231

comissi贸 infantil

1978

1971

232 | Falla Passeig Mercat

1966

1970

1972

1970

1995

2005

1982

2003

2005

2004

1966

cremĂ

2005

50 anys de falla | 233

1999

disfresses

1981

1999

234 | Falla Passeig Mercat

1986

1985

1987

1967

1979

2005

1998

2002

1988

50 anys de falla | 235

2010

el passeillo

2005

236 | Falla Passeig Mercat

1982

2013

2005

1993

Truc

Campionat futbol 7

2014

Panxuts tendres 2013

Panxuts tendres

1998 Campionat futbol 7

esports

1993

50 anys de falla | 237

Ins铆gnies de la Falla

insignies

Argent

238 | Falla Passeig Mercat

Fulles de llorer i brillants

50 aniversari de fundaci贸

2010

2010 infantil

2013

ninots indultats

1998

2000

1996

2005

50 anys de falla | 239

2001 Cine

musicals

Moulin Rouge

Grease

Home de la Manxa

240 | Falla Passeig Mercat

Moulin Rouge

1999

Moulin Rouge

Cats

Grease

2001

1999 Tot Broadway

1999

Grease

Moulin Rouge

Home de la Manxa

2001

Moulin Rouge

2001

Grease

Moulin Rouge

1990 antologia de la zarzuela

Home de la Manxa

50 anys de falla | 241

1966

1980

2002

ofrenes

1966

1968

242 | Falla Passeig Mercat

2013

1966

1988

1966

1973

1999

1992

2002

1989 “desplantant”

2006

1989

plantà

2010

1998

50 anys de falla | 243

1985

premis

1978

1985

244 | Falla Passeig Mercat

1966

50 anys de falla | 245

premis

2005

246 | Falla Passeig Mercat

1999

nit d’albades

mig any faller

dinar san josep

xocolatada

dinar al casal

l’”arreplegà”

50 anys de falla | 247

setmana fallera

Truc

setmana fallera

cercavilla dies de falles

esmorçar al carrer

al casal

despertà

la crida

xocolatà

tuna passeig

tabals i dolçaines

248 | Falla Passeig Mercat

l’arros al forn

paelles de nit

paelles de dia

muntatge de la carpa

berenar de Sant Josep

dinar de falles

dinar faller

la crida

50 anys de falla | 249

presentacions 250 | Falla Passeig Mercat

1977

1978

1984

2010

2007

1967

1997

1999

1990

2013

1976

1979

1980

1971

50 anys de falla | 251

1974

proclamacions

2006

252 | Falla Passeig Mercat

1970

2014

1984

1967

1976

1993

1979

1968

1988

1969

1990

50 anys de falla | 253

teatres

1995 si jo fora ric

1996 les desdiches del tenorio

1997 la ciutat no ĂŠs per a mi

2001 la senyoreta de trevelez

2003 besos

2004 criatures

2008 el mĂŠtode Gronholm

2009 Joan el cendrĂłs

2010 Nascuts culpables

254 | Falla Passeig Mercat

1998 al final de la corda

1999 escapat amb mi monstre

2000 poquelin poquelen

2005 el diari d’Anna Frank

2006 tabú

2007 laugment

2011 florit pensil

2012 swinming pool

2014 bebé

50 anys de falla | 255

de les nits mes fosques neixen les albes mĂŠs lluminoses

PATRICIA – HERNANDEZ SALA, ISABEL – HERNANDEZ SORIANO, JOSE MANUEL – HERRANZ POYATOS, ROSA MARIA – HERVAS GARCIA, TONO – HOYO ARLANDIS, FRANCISCO JAVIER – IBAÑEZ CHULIO, ANA – IBAÑEZ CHULIO, JAVIER – IBAÑEZ CHULIO, MARISA – IBAÑEZ CUTANDA, AMPARO – IBAÑEZ CUTANDA, PACO – IBOR MORAT, DAVID – IMBERNON SAPIÑA, GENOVEVA – IRURE ORTIZ, ERLANTZ – IRURE ORTIZ, MEI – IZNARDO FERNANDEZ, DAVID – JIMENEZ SAPIÑA, SANDRA – JORDA NICOLAU, MARIA JOSE – JORDÁ NICOLAU, VICENTA – JOVER CAMARO, MARIEN – JUAN BAYONA, TATI – JUAN GRAU, AMPA – JUAN JORDA, AINA – JUAN JORDA, MARIA JOSE – JULIAN VALLCANERA, FERMIN – KAJA SZAJNER ALEKSANDRA – LAFARGA FERRER, LUCIA – LAFARGA IBAÑEZ, LORENA – LAFARGA MERLO, CRISTINA – LAFARGA PALOMARES, JOSE – LAFARGA SANCHIS, JUAN – LAHUERTA MARTINEZ, MARIA JOSE – LAHUERTA MARTINEZ, ROSA MARIA – LECHIGUERO ARAGO, VICTORIA – LIZCANO MENGUAL, ESTHER – LLEDO FALCO, ENCARNA – LLEDO FALCO, FERNANDO – LLEDO FALCO, MARIENCARNA – LLEONART ORTEGA, MIREIA – LLOPIS ALBIACH, DAVID – LLOPIS ALBIACH, TONI – LLOPIS BLASCO, EMILIO – LLOPIS DONET, LAURA – LLOPIS GIMENO, GEMA ISABEL – LLOPIS GIMENO, JAVIER – LLOPIS GIMENO, JUAN EMILIO – LLOPIS GIMENO, MABEL – LLOPIS HERNANDEZ, ANGELA – LLOPIS HERNANDEZ, VIRGINIA – LLOPIS JUAN, HELGA – LLOPIS LAFARGA, JOSE MANUEL – LLOPIS LAFARGA, JUAN – LLOPIS ZUÑIGA, ELENA – LLOPIS ZUÑIGA, REBECA – LLORCA FALCO, OSCAR – LLORCA FALCO, PATRICIA – LOPEZ ESTEBAN, ANGEL – LOPEZ NAVALON, FRANCISCO – LOZAR GARCIA, CHARO – LUCAS SOTO, MARIA AMPARO – MADRIGAL HORTELANO, ISABEL – MADRIGAL ORTELANO, ISABEL – MAGRANER, MARI ROSA – MAHIQUES BRAVO, FRANCISCO – MAHIQUES FURIÓ, JUAN J. – MAHIQUES VICENTE, FRANCISCO – MAIRE GARRIGOS, FABIAN – MALDONADO GARCIA, DANIEL – MALDONADO GARCIA, MARI CARMEN – MALONDA ADAM, ANTONIO – MALONDA ADAM, CARLOS – MALONDA ADAM, CARLOS – MALONDA ADAM, FRANCISCO – MANRIQUE EGIDIO, ADUARDO – MANRIQUE EGIDIO, JANINE – MANRIQUE EGIDIO, MARILYN – MANTILLA GARCIA, JUAN ANTONIO – MANUEL ARAGO, PERE – MANUEL BENITO, AINA – MAÑAS, JAVIER – MARI GARCIA, ABI – MARI GARCIA, BRIAN – MARI PASCUAL, FRANK – MARI PEREZ, NATALIA – MARI RICO, INMA – MARIMON CAMILLERI, LUISA – MAROTO BELTRAN, INMA – MAROTO BELTRAN, JOSE ENRIQUE – MARTÍ BOLUFER, FRANCISCO – MARTI BOU, JUAN JOSE – MARTI CLAVER, JOAN BTE – MARTI GARRIGOS, CARMIÑA – MARTI NARBONA, LAURA – MARTI ZAHONERO, JULIO – MARTI ZAHONERO, OSCAR – MARTIN FERRANDO, JORGE – MARTIN OLIVERT PAULA – MARTINEZ ALFONSO, JUAN MANUEL – MARTINEZ ALONSO, JUAN MANUEL – MARTINEZ ARLANDIS, JUAN – MARTÍNEZ BELTRAN, PEPITA – MARTINEZ BODI, OSCAR – MARTINEZ CAÑAS, JORDI – MARTINEZ CAÑAS, LORENA – MARTINEZ CASTELLO, JOANA – MARTINEZ ESCRIVA, SILVIA – MARTINEZ FEMENIA, CRISTINA – MARTINEZ FEMENIA, EVA – MARTINEZ FEMENIA, LINA – MARTINEZ GARCIA, FELIX – MARTINEZ GARRIDO, MARISIL – MARTINEZ GIL, SARA – MARTINEZ GREGORI, CARMEN – MARTINEZ LEON, SONIA – MARTINEZ MONRAVAL, MAR – MARTINEZ MONRAVAL, MARIA – MARTINEZ NOGUES, BEATRIZ – MARTINEZ NOGUES, CAROLINA – MARTINEZ OLIVER, LIDIA – MARTINEZ OLIVER, RICARDO – MARTINEZ OLIVERT, LIDIA – MARTINEZ ORENGO, AGUSTÍN – MARTINEZ PEIRÓ, MIGUEL – MARTÍNEZ PÉREZ, ENCARNA – MARTINEZ PEREZ, VICENTE – MARTINEZ PIERA, GABRIEL – MARTINEZ PIERA, MIGUEL – MARTINEZ PINEDA, PEDRO – MARTINEZ PIRIS, CLARA – MARTINEZ REPISO, JOSE – MARTINEZ ROMERO, DESA – MARTINEZ SANTIAGO, SANTI – MARTINEZ TERCERO, CARLOS – MARTINEZ TIRADO, ALAN – MARTINEZ VALLET, JOSE – MARTOS MONREAL, EVA – MAS AGUD, SILVIA – MATEO RICO, SILVIA – MAYOR GONZALEZ, ANA MARIA – MAYOR VALLET, CRISTINA – MAYOR, ELENA – MELERO ARLANDIS, ROSA MARIA – MELERO FALCÓ, JUAN RICARDO – MENGUAL SANFELIX, FEDERICO – MERLO COLOM, ISABEL – MERLO COLOM, MABEL – MESTRE MARTI, ELENA – MESTRE TORMO, MARI CARMEN – MIGUEL COLUBI, ANTONIO – MIGUEL COLUBI, MIRIAM – MIGUEL MUÑOZ, MARI ANGELES – MILLAN GALIANA, CAROLINA – MIRAGALL ARAGO, JUANLU – MIRALLES LAFARGA, ARANTXA – MIRALLES LAFARGA, ROSALINA – MIRALLES LAHOZ, IVAN – MOGORT MONTAGUD, FEDERICO – MOGORT MONTAGUD, VICENTA – MOGORT ROIG, SONIA – MOLLA GIMENEZ, MARIA – MOLTO PALERO, JOSE – MOMPÓ GRAU, ANTONIO – MOMPÓ GRAU, JOSE JOAQUIN – MONCHO PALOMO, ISA – MONREAL ENGUIX, PEDRO – MONREAL MENGUAL, LUCIA – MONREAL MENGUAL, PEDRO – MONT GRAU, GEMA – MONTAGUD BODÍ, JUANA – MONTAGUD CEBOLLA, CIRA – MONTAGUD SALA, ALBA – MONTANER COLLADO, JUAN – MONTANER GIMENEZ, FCO JOSE – MONTANER GIMENEZ, MARIA – MONTANER, FRANCISCO – MONTAÑA GIMENO, ANNA – MONTAÑEZ SERRA, CELIA – MONTAÑEZ SERRA, KEVIN – MONTOLIO GUERRERO, FERNANDO – MONTOLIO GUERRERO, JAVIER – MONTOLIO GUERRERO, JUAN CARLOS – MONTOLIO TORRES, MARI CARMEN – MONZON RENARD VALERIA – MONZONIS HERNANDEZ, IRENE – MONZONIS SAPIÑA, LUIS – MORA BOLONIO, ANA – MORA MOYA, SHEILA – MORALES CRIADO, ALICIA – MORALES LLADOSA, JOSE R. – MORANT CARDONA, LAURA – MORANT CASTELLO, PILI – MORANT COSTA, FABIOLA – MORENO ORTUÑO, RICARDO – MORENO RABASA, ANTONIO – MORENO SANTAESCOLASTICA, JAIME – MORENO SOLER, AURORA – MOSCAT FUMADO, MARINA – MOYANO PEREZ, JAVIER – MULET SAR, EDUARDO – MUÑOZ ALAPONT, AMPARO – MUÑOZ BISBAL, ENRIQUE – MUÑOZ COLOM, DARIO – MUÑOZ COLOM, ENRIC – MUÑOZ COLOM, ISABEL – MUÑOZ COLOM, ISRAEL – MUÑOZ FUSTER, ANDREA – MUÑOZ GARRIGOS, MARTA – MUÑOZ GRAU, MARI CARMEN – MUÑOZ MARTI, ENCARNACION – MUÑOZ MARTÍ, ENCARNACION – MUÑOZ MARTÍNEZ, JUAN – MUÑOZ MARTORELL, MARIA JESUS – MUÑOZ PEIRO, VANESA – NACHER GARRIDO, JOSE – NACHER SANJUAN, JOSEFA – NARBONA ARLANDIS, PILAR – NARBONA CALATAYUD, ANDREA – NARBONA CERVERÓ, JOSE – NAVALON CHOFRE, PAQUI – NAVALÓN CHOFRE, PAQUI – NAVARRETE ALBERO, SILVIA – NAVARRETE GIMENEZ, JUAN – NAVARRETE GIMENEZ, VICENTE – NAVARRETE MENGUAL, JUAN – NAVARRETE PUCHADES, ENRIQUE – NAVARRETE PUCHADES, JOSE – NAVARRETE RIPOLL, JOAN – NAVARRETE SERRA, VICENT – NAVARRETE SERRA, VICTOR – NAVARRO ARLANDIS, ROSA – NAVARRO BOU, GERMAN – NAVARRO CHASTRÓ, DIEGO – NAVARRO MOLINA, ESTEBAN – NAYA GOMIS, MARIA ANGELES – NEBOT RICO, BLANCA – NEBOT RICO, CRISTINA – NEGRE ALCOVER, LAURA – NEVA MARI, CORINE – NICOLA BISBAL, VICENTE – NICOLA LLI, GEMA – NICOLA LLI, VICENTE – NICOLAS MUÑOZ, EVA – NICOLAU BONET, ESTEFANIA – NICOLAU BONET, JUAN JOSE – NICOLAU NICOLÁS, FRANCISCO – NICOLAU NICOLÁS, JUAN ANTONIO – NICOLAU PALACIOS, DAVID – NOGUES MARTINEZ, MARIEN – NOVOA MORALES, ISABEL – OLIVER COSTA, BEGOÑA – OLIVER SANZ, RICARDO – OLIVERT CASTELLÓ, MARIA DEL CARMEN – OLIVERT CERVERO, GRACIELA – OLIVERT COMPANY, ALFREDO – OLIVERT CRUAÑES RUBEN – OLIVERT FRIGOLA, SARA – OLIVERT HERRADA, RAQUEL – OLIVERT MILLAN, BEGOÑA – OLIVERT SANSALONI, RAMON – OLIVERT SANZ, RICARDO – OLIVERT SAPIÑA, ANA MARIA – OLMOS VERCHER, MIREIA – OLVIER SANSALONI, RAMON – OLVIER SAPIÑA, ANA MARIA – ORENGO PEREZ, SALVADOR – ORENGO PÉREZ, SALVADOR – ORENGO PÉREZ, VICENTE – ORIENT FERRER, JORGE – ORTIZ PONS, FRANCISCO – ORTIZ SALVADOR, JOSE MARIA – ORTIZ SALVADOR, MIGUEL – ORTOLA

… I M’

BOLINCHES, FABIOLA – OSA MELERO, LUCIA – OSCA CHULIA, BEATRIZ – PALACIOS SOLANES, CONSUELO – PALACIOS, ANDRES – PALAU GAY, PEDRO JOSE – PALAU GRAU, ARANTXA – PALAU GRAU, ESTHER – PALERO VICENTE, CARMEN – PALMER PALERO, JUAN – PALOMARES TORMOS, CARMEN – PALOMO CODINA, ROSA – PARDO SAFONT, SUSANA – PAREJA OLCINA, MARIA – PARREÑO ADAM, CLAUDIA – PART SORIANO, JOAN – PASCUAL ESPAÑA, ISABEL – PASTOR CODINA, ESTEFANIA – PASTOR COSTA, GUILLERMO – PAVIA FONT, MARTA – PAVIA MARTI, JOAQUIN – PEDRO FENOLLAR, JOSE AGUSTIN – PEDRO ORTOLA, LAURA – PEDRO ORTOLA, MARIA – PEINADO PEDROS, MARIA JOSE – PEIRÓ FERRER, VICENTE – PEIRO IVARS, AMPARO – PEIRO IVARS, ESTHER – PEIRO IVARS, NOELIA – PEIRÓ VERCHER, VICENTE – PELLICER IBIZA, LUIS – PELLICER PELLICER, MARIA MERCEDES – PELLICER SALA, MARIA – PELLICER SALA, SALVADOR – PELLICER TORRES, LUISA – PELLICER TORRES, MARIA JOSE – PELLICER TORRES, PILAR – PEREZ CABANES, MARI LUZ – PEREZ CERDA, PABLO – PEREZ CHAVEZ, ELOI – PEREZ FONT, ANTONIO – PEREZ FONT, SERGIO – PEREZ JAIMES, INMA – PEREZ LLOPIS, MANOLI – PEREZ MARTINEZ, LAURA – PEREZ NAYA, LAURA – PEREZ RAFAEL, JORGE – PEREZ TALENS, ALBA – PERIS MANGUILLOT, MARIA – PICAZO MORENO, ADRIA – PINEDA MERLO, BEGOÑA – PINTO BAYONA, EDUARDO – PINTO CARRILLO, MIGUEL – PIQUERES GARCIA, ARANTXA – PIQUERES GARCIA, GASPAR – PIQUERES RAMIRO, GASPAR – PIRIS BOLUFER, ROSA – PIRIS BUENROSTRO, JUAN RAMON – PIRIS CABANILLES, GERARDO – PIRIS CABANILLES, PAULA – PIRIS MOGORT, LORENA – PIRIS MOGORT, RAQUEL – PIRIS PELLICER, ENRIQUE – PIRIS RENART, ANA – PIRIS VALLET, FRANCISCO – PIZARRO, ELVIRA – PLA MOLINA, INMACULADA – PLA MOLINA, JOSE – PLAZA CRESPO, PATRICIA – PLAZA CRESPO, SANDRA – PORCA CASTELLO, AMELIA – PORCA CASTELLO, JUANJO – PORCA CASTELLO, LORENA – PRATS FUERTES, AMPARO – PRATS FUERTES, DAVID – PRATS FUERTES, ESTHER – PRATS VALLÉS, FRANCISCO – PUCHADES SERER, ENRIQUE – PUCHADES SERER, LUCIA – PUCHADES SERER, MAITE – PUIG MALONDA, JUANVI – QUESADA MARTINEZ, ROSALIA – RABASA NICOLA, MARC – RAFAEL FERRER, VICTOR – RAMIREZ INGUEZ DE LA TORRE, BRUNO – RAMON ARRANZ, VICENTE JAVIER – RAMOS ARRANZ, VICENTE – RENARD ARTES, LAURA – RENART ANDRES, CARLOS – RENART ANDRES, JULIAN – RENART ANDRES, PILAR – RENART LÓPEZ, SILVIA – RENART MELIA, ANTONIO – RENART MONTÓN, SANTIAGO – RENART PALOMARES, MARICARMEN – RENART SAPIÑA, JULIAN – RICO ARAGÓ, SUSI – RICO BORJA, ANTONIO – RICO PERDEREAU, ANA – RICO PERDEREAU, MAXI – RICO RICO, FRANCISCO – RICO VILA, INMACULADA – RIVES FERRER, ANA ISABEL – RIVES FERRER, EMILIO – ROCA PALOMARES, MARI – ROCA PALOMARES, SILVIA – ROCA SANJUAN, CAROLINA – ROCA SANJUAN, MANOLO – RODRIGO HOYO, SOLEDAD – RODRIGUEZ GARCIA, MAITE – ROMERO PRADOS, SALVA – ROMEU BORRAS, AGUSTÍN – ROSELLO FERRER, CLARA – ROSELLO GREGORI, RAUL – ROSELLO SAMPER, ARANTXA – RUANO BOLUFER, ALFREDO – RUANO COLOM, INCA – RUANO COLOM, MARIA JOSE – RUANO COLOM, ROSANA – RUBINAT BARRERO, MARIA DEL MAR – RUBIO LLOPIS, MARIA ISABEL – RUBIO NAVARRO, TOMAS – RUIZ GONZALEZ, ASUNCION – RUIZ LLACER, INMA – RUIZ LLACER, MARTA – RUIZ LOPEZ, DIEGO – RUIZ LOPEZ, FERELLIDER – RUIZ SERRALTA, INMACULADA – SABATER FENOLLAR, ANTONIO – SABATER FENOLLAR, CARLOS – SAEZ NUÑEZ, JUANFRAN – SALA BERNABEU, VICENTE – SALA FALCÓ, ELISABETH – SALA FALCÓ, JUAN ANTONIO – SALA MIÑANA, AMPARO – SALA MIÑANA, CONXI – SALCEDO SEGRELLES, ISABEL – SALIETO ROSALES, MAI – SALINAS FERRANDO, ANTONIO – SANCASTO PEREZ, ALFONSO – SANCHEZ ALONSO, DAVID – SANCHEZ FERNANDEZ, ROSA – SANCHEZ GAYON, PAOLA – SANCHEZ HERNANDEZ, ROSA – SANCHEZ MARTINEZ, VANESA – SANCHEZ MIGUEL, TAMARA – SANCHEZ MONTABÉS, ANNA – SANCHEZ MONTALVEZ, ANA – SANCHEZ SIVER, FRANCISCO – SANCHIS ARAGÓ, VICENTE – SANCHIS GINER, ROSA – SANCHO ARLANDIS, VICENTE – SANJUAN ARMERO, AGUSTIN – SANJUAN MONZONIS, RICARDO – SANJUAN ORTIS, JOSE – SANJUAN ORTIS, MARC – SANJUAN ORTIS, SARA – SANTAMARIA CARLOS, MANEL – SANTAMARIA COLOM, VICENTE – SANZ PERALTA, JOSE ALFREDO – SAPIÑA ARAGO, DAVID – SAPIÑA ARAGO, HECTOR – SAPIÑA ARAGO, NURIA – SAPIÑA BONIAS NEREA – SAPIÑA ARAGÓ, QUINTÍN – SAPIÑA CAMARO, AMPARO – SAPIÑA CAMARO, JUAN – SAPIÑA CERVERÓ, VICENTE – SAPIÑA COLOM, ISMAEL – SAPIÑA CRESPO, MONICA – SAPIÑA ESCOLÁ, ENRIQUE – SAPIÑA ESCRIVA, NANDO – SAPIÑA FERRER, JUAN – SAPIÑA FERRER, VICENTE – SAPIÑA FONT, MARI CARMEN – SAPIÑA GARCIA, JAVIER – SAPIÑA MARTIN, MAPI – SAPIÑA MARTIN, VICENTE – SAPIÑA MIGUEL, ANTONIO – SAPIÑA MOMPO, JOSE – SAPIÑA NEBOT, CELIA – SAPIÑA PALERO, JAVIER – SAPIÑA RICO, ANA MARIA – SAPIÑA RICO, CARLOS – SAPIÑA RICO, JOSE LUIS – SAPIÑA RICO, MARIANGELES – SAPIÑA RICO, ROSA MARIA – SAPIÑA SALA, CARLA – SAPIÑA SERRANO, MARIA VICENTA – SAPIÑA TUR, ESTHER – SAPIÑA TUR, MARIA – SAPIÑA VALLES, DOR – SAPIÑA VALLES, MATIBEL – SAPIÑA, MARI CARMEN – SELFA CANET, FRANCISCO – SELFA CANET, PACO – SELFA CANET, SALVADOR – SELFA CERVERO, OSCAR – SELFA FONT, ANA – SELFA SAPIÑA, JOAQUÍN – SEMPERE MANUEL, DANIEL – SEMPERE MANUEL, MARA – SENRA VEGA CAROLINA – SERRANO COSTA, INMA – SESE SAPIÑA, JOSE – SIERRA ROCA, ALEJANDRO – SIGNES CARLOS, ANDRES – SIMO PIRIS, SANTIAGO – SIMON CHAMORRO, ALVARO – SIMON CHAMORRO, CRISTINA – SOLA SAPIÑA, IVAN – SOLANES ALARTE, JUAN – SOLDADO FEMENIA RAQUEL – SOLER GRAU, LOURDES – SOLERA IBIZA, JESUS – SOSPEDRA SAPIÑA, SONNICA – SUAY GARCÉS, ANTONIO – SUAY NACHER, PATRICIA – SZAJNER, ALEXANDRA – TALENS MARTINEZ, ENRIQUE – TALENS MARTINEZ, ERNESTO – TALENS ZUÑIGA, VICENTE – TEROL GREGORI, JOSE – TIRADO BORONAT, ANTONIO – TODOS SANTOS , PERE – TODOS SANTOS SOSPEDRA, JAUME – TOMAS, RAFAEL – TORCAL RIBES, OLIMPIA – TORMOS MOGORT, ENCARNA – TORRES FONT, ELENA – TORRES FONT, PILI – TORRES FONT, RAQUEL – TORRES GARRIDO, SELENA – TORRES SANTAMARIA, JUAN – TRULL MARI, NADINA – TUR AGUADO, DAVID – TUR ARTES, ENRIQUE – TUR BARON, LOLA – TUR BARON, LOLA – TUR BAYONA, ANA – TUR BAYONA, JORDI – TUR FENOLLAR, JUAN – TUR PALOMARES, ANDREA – TURPIN MARTINEZ, PILAR – TURPIN MAS, ALEJANDRO – VAL FERRER, MARIA – VALERO CARRION, RICHAR – VALLET ARAGÓ, ENRIQUE – VALLET ARAGO, JOAQUIN – VALLET ARAGÓ, JOAQUÍN – VALLET FABRA, PILI – VALLET GOMAR, BEATRIZ – VALLET MARTINEZ, VICTOR – VALLET MOLINA, AMPARO – VALLET OLIVER, JUAN – VALLET OLIVERT, JUAN – VALLET RODRIGO, JOAQUIN – VALLET RODRIGO, SOLE – VALLET SAPIÑA, ANA – VARGAS MONZON, ALBA – VARGAS RUBIO, OMAR – VENDRELL CRIADO, IRENE – VENDRELL CRIADO, VICTORIA – VERCHER CAMARO, ANA – VICEDO FERRER, FERNANDO – VICENTE ALONSO, LAURA – VICENTE ARENAS, FRANCISCO – VICENTE ARMENGOT, FRAN – VICENTE FERRER, FERNANDO – VIDAL BOLUFER, ANA – VIDAL BOLUFER JOAN – VIDAL GENOVES, DANIEL – VIDAL GENOVES, JUANJO – VIDAL GENOVES, RAQUEL – VIDAL GENOVES, ROSANA – VIDAL TALENS, EUGENIO – YEPES MARTINEZ, JOSE – YEPES SANCHEZ, MELANIE – YEPES SANCHEZ, NACHO – ZAHONERO CARRERES, ANA – ZAHONERO CARRERES, JORGE – ZAHONERO CARRERES, QUIQUE – ZAHONERO NACHER, JUAN VICENTE – ZARZO BONDIA, VICENTE – ZARZO RODRIGUEZ, CHELO – ZARZO RODRIGUEZ, CRISTINA

’ENCANTA