RE-MIX. Urban production landscapes / Paisatges urbans productius by Laboratori d'Urbanisme de Barcelona

Octubre de 2018 © Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya © dels textos i imatges, els seus respectius autors © Carles Crosas i Álvaro Clua, editors amb Jordi Bellmunt, Sebastià Jornet i Manuel Ruisánchez, professors i els estudiants d’Urbanística 5-Matí del curs 2017-18 Disseny i producció: LUB. Álvaro Clua amb Julia Sáez i Enric Pulido Coordinació ADU-L’H: Antoni Nogués i Xavier Aparicio Correcció de textos: Lucille Banham (anglès) Fotografia en portada: Adrián Pedrazas, 2017. Instal·lacions de Gràfiques Tramacolor S.L. Impressió: LLARdigital, S.L. ISBN-978-84-949009-1-4 DL B 24463-2018

PCM [L’H] POLÍGON CARRETERA DEL MIG

URBAN PRODUCTION LANDSCAPES

RE-MIX PAISATGES URBANS PRODUCTIUS

Carles Crosas, Álvaro Clua (eds.)

FOREWORD 15 OPENING 21 APPROACH 9

27 DISCUSSION

New insights into the transformation of industrial landscapes Carles Crosas, Álvaro Clua

73 PCM[L’H] 87 STRATEGIES 101

PROPOSALS

Studios Jordi Bellmunt, Álvaro Clua Carles Crosas, Manuel Ruisánchez, Sebastià Jornet

211 223

OUTLOOK EXHIBITION

PRÒLEG 9 INTRODUCCIÓ 15 APROXIMACIÓ 21

DISCUSSIÓ 27

Noves mirades a la transformació dels teixits industrials Carles Crosas, Álvaro Clua

PCM[L’H] 73 ESTRATÈGIES 87 PROPOSTES 101 Tallers Jordi Bellmunt, Álvaro Clua

Carles Crosas, Manuel Ruisánchez, Sebastià Jornet

PERSPECTIVES 211 EXPOSICIÓ 223

� ADRIAN PEDRAZAS

PRÒLEG Núria Marín i Martínez Alcaldessa de L’Hospitalet de Llobregat

FOREWORD

This publication, emerged from the collaboration with the Department of Urban Planning and Regional Planning of the School of Architecture of Barcelona (ETSAB-UPC), has caused the reflection, among others, on one of the wedges that rip up L’Hospitalet and create urban barriers that segregate the residential areas of the city. The one that you have chosen to work at university corresponds to the industrial area of Carretera del Mig, which has an inadequate location and difficulties to create a social and territorial structure to stick the city. Morphologically, the interurban industrial areas have acted as internal barriers, in the same way that the road and rail infrastructures have done. The presence of this type of facilities has suburbanized and prevented the continuity of residential areas. Over the years, the evolution of this city has been conditioned by these barriers that fragmented it in disjointed parts with serious connection difficulties. The proposals developed by the students –which are going to solve these conditional factors– try to respond with different perspectives the great difficulty of the urban area that presents this exercise. L’Hospitalet, in order to transform these obstacles and easements into opportunities, projected the Pla L’Hospitalet 2010, to achieve a major structural change. This plan tried to seek cohesion interventions for urban and socio-economic improvement in line with functions, uses and typical qualities of the urban centre of L’Hospitalet. This plan continued with the implementation of the participatory and collective reflection process L’Hospitalet on, from which several future proposals emerged and whose city is already developing. One of the main award-winning and recognized projects of this new city model, was about transforming Granvia configured as a segregated and segregating freeway

of the surrounding urban space, in order to create a fully embedded avenue in the urban surrounding area. The objective was to transform a road which worked as an insurmountable obstacle into a strategic focus of formal articulation and functional, social and economic development for the city. This would mean the rooting of marginal uses and the incorporation of underused spaces into the city, as well as connection areas and circulation loops on a highway level that Granvia become, something far from that wooded Barcelona entrance road designed by Ildefons Cerdà. Nowadays, this first section of the Granvia already works as a road integrated into the urban area and as a catalyst for the economic potential of the adjacent constituent territories of the Economic District and, in particular, of the Plaça d’Europa. The idea was to combine low-income and social housing –promoted by cooperatives and the Institut Català del Sòl (Incasòl)– with the introduction of tertiary and advanced economic activity in order to diversify opportunities. On the other hand, an equipment of more than 3,500 m2 of roof was built, including several activities such as libraries, kindergartens, neighbourhood hotel entities, civic centre and auditorium. At the same time, this transformation allowed to recover the listed building of the old Godó i Trias factory which, in collaboration with the City Council of Beijing, will become the future European Centre for Traditional Chinese Medicine. The potentiality of the Economic District, the Plaça d’Europa and Granvia will be multiplied thanks to the new activity areas already planned. They will emerge due to the transformation of the second section of the Granvia, arriving practically to the Llobregat river, which incorporates recovering territories through the rationalization of the road network – the Bellvitge junction and some connections with the Ronda del

PRÒLEG

Aquesta publicació, sorgida a partir de la col·laboració amb el Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), provoca la reflexió —entre d’altres— sobre una de les falques que esqueixen L’Hospitalet i creen barreres urbanes que segreguen els barris residencials de la ciutat. Aquesta que heu escollit per treballar des de la universitat i que correspon al polígon de la carretera del Mig és una àrea industrial amb una localització inadequada i que ha dificultat poder gaudir d’una estructura social i territorial cohesionada a la ciutat. Morfològicament, les zones industrials interurbanes han actuat com a barreres internes, de la mateixa manera com ho han fet les infraestructures viàries i ferroviàries. La presència d’aquest tipus d’instal·lacions ha suburbialitzat i impedit la continuïtat dels teixits residencials. Durant els anys, l’evolució d’aquesta ciutat ha estat condicionada per aquestes barreres que la fragmentaven en parts dissociades i amb greus dificultats de connexió. Les propostes desenvolupades pels alumnes —i que van encaminades a resoldre aquests condicionants— intenten respondre amb diverses perspectives la gran dificultat de l’àmbit urbà que presenta l’exercici. L’Hospitalet, per tal d’aconseguir transformar aquests obstacles i servituds en oportunitats, va projectar el Pla L’Hospitalet 2010, decidit a aconseguir un canvi de gran envergadura i de caràcter estructural. Aquest pla pretenia cohesionar intervencions de millora urbanística i socioeconòmica en consonància amb les funcions, els usos i les qualitats pròpies de la centralitat urbana de L’Hospitalet. Aquest pla va continuar amb la posada en marxa del procés participatiu i de reflexió col·lectiva L’Hospitalet on, del qual van sortir una sèrie de propostes de futur que la ciutat està desenvolupant.

Un dels projectes principals, premiats i reconeguts d’aquest nou model de ciutat va ser aconseguir transformar la Granvia com a autopista segregada i segregadora de l’espai urbà circumdant, per convertir-la en una avinguda plenament inserida als teixits urbans del seu entorn. L’objectiu va ser que una via que actuava com un mur infranquejable es transfigurés en un eix estratègic d’articulació formal i de desenvolupament funcional, social i econòmic per a la ciutat a la vegada que va permetre la radicació d’usos marginals i la incorporació a la ciutat d’espais infrautilitzats, espais de connexions i bucles de circulació a escala d’autopista en què s’havia convertit la Granvia, i que distava molt d’aquella avinguda arbrada d’entrada a Barcelona, que havia ideat Ildefons Cerdà. Actualment aquest primer tram de la Granvia ja funciona com una via integrada al teixit urbà i com a eix catalitzador del potencial econòmic dels territoris adjacents constituents del Districte Econòmic i en particular de la plaça d’Europa. La voluntat radicava a combinar l’habitatge de renda lliure i de protecció oficial –promogudes per cooperatives i per l’Institut Català del Sòl (Incasòl)– amb la implantació d’activitat econòmica terciària i avançada, amb la intenció de diversificar les oportunitats. També es va construir un equipament de més de 3.500 m2 de sostre, al qual s’alberguen les activitats de biblioteca, llar d’infants, hotel d’entitats del barri, centre cívic i sala d’actes. Aquesta transformació, a la vegada, va permetre recuperar l’edifici catalogat de l’antiga fàbrica Godó i Trias, que en col·laboració amb l’Ajuntament de Pequín, esdevindrà el futur Centre Europeu de la Medicina Tradicional Xinesa. Aquesta potencialitat del Districte Econòmic, la plaça d’Europa i la Granvia es multiplicarà gràcies a les noves àrees d’activitat previstes, que sorgiran per la transformació del segon tram de la Granvia, fins pràc-

� ADRIAN PEDRAZAS

INTRODUCCIÓ

Espais productius, territoris d’oportunitat

Carles Crosas

Coordinador Curs Urbanística V-M ETSAB

OPENING

Production spaces, territories of opportunity

APPROACH

An introduction to applicable planning regulations helped form a kaleidoscopic understanding of the place and informed the discussion and evaluation of general strategies that could carefully transform the area according to the needs, actors, and time of its development. Once the general image of the whole area had been clarified, overall strategies were tested within a more concrete design of an area of between 1 and 5 ha. Here, the new relationships between urban elements, a programmatic and volumetric definition, as well as an intuition of long-term urban management mechanisms was explored. The result was an eloquent image of the possibilities of this singular space, and operative research into the latent possibilities that could feed a participatory discussion of its transformation into a mixed, truly central space.

La introducció de les claus del planejament ha complementat una calidoscòpica composició de lloc a la base de la discussió i avaluació d’estratègies generals per induir una transformació atenta a les necessitats, als actors i al temps del seu desenvolupament. Traçada una imatge general pel conjunt de l’àmbit, les estratègies s’han contrastat amb la concreció de la possible transformació d’un espai de dimensió acotada (entre 1 i 5 ha), mitjançant una nova relació entre elements urbans, una definició programàtica i volumètrica i una intuïció de mecanismes de gestió urbana d’acord amb uns horitzons temporals habitualment dilatats. El resultat ha esdevingut un imaginari eloqüent de les possibilitats d’aquest espai singular, una recerca operativa de les seves opcions latents que pot alimentar una discussió participativa per la seva reconversió en un espai mixte i veritablement central.

↓↓→ Taula, secció tipus i vista on s’exploren les combinacions programàtiques d’habitatge, comerç, producció, oficines i equipaments · Table, standard section, and view showing the program’s combinations of dwellings, shops, production spaces, offices and facilities. M. Castarlenas, K. Arranz

APROXIMACIÃ&#x201C;

AXONOMETRIA

CONCEPTO

PROCESO

� ADRIAN PEDRAZAS

DISCUSSIÓ

Noves mirades a la transformació dels teixits industrials Carles Crosas, Álvaro Clua

DISCUSSION

New insights into the transformation of industrial landscapes

DISCUSSION

Introducció

Introduction

La transformació de teixits industrials és i ha estat a les darreres dècades, un tema cabdal a les taules de decisió de les grans ciutats europees: a París, a Londres, a Berlin, a Copenhaguen, a Zürich,... i a la mateixa Barcelona. Arreu és viva la discussió sobre quin ha de ser el rol d’aquests extensos espais productius en el sí de la ciutat contemporània en l’anomenada era post-industrial.

In recent decades, the transformation of industrial fabric has been a central theme in the decisions of major European cities such as Paris, London, Berlin, Copenhagen, Zurich, and Barcelona. Discussion about the role of these extensive production spaces in the contemporary post-industrial city is widespread. Emerging from the industrial and urban development euphoria of the central decades of the twentieth century, large industrial sectors have become spaces for urban planning opportunities par excellence, as the activities for which they were created have changed in nature. This phenomenon is not only found in Europe: it occurs throughout the five continents. For example, in the great Chinese metropolises, maintenance of the economy and large industrial areas coexist with projects to regenerate old industrial land, such as 798 Art Beijing Zone or the M50 Art District of Shanghai.

Fills de l’eufòria industrial i urbanitzadora de les dècades centrals del segle XX, els grans sectors industrials han esdevingut espais d’oportunitats urbanístiques per excel·lència, quan les activitats que els van originar han anat canviant la seva naturalesa. No és aquest un fenomen estrictament europeu sinó dispers pels cinc continents: destaquen per exemple alguns casos a les grans metròpolis xineses, on el manteniment de l’economia i les grans extensions industrials conviu amb projectes de regeneració d’antics sòls industrials com el 798 Art Zone de Beijing o el M50 Art District de Shanghai. Però més enllà de la patina artística que requalifica avui molts d’aquests espais com a moda d’un temps, és interessant observar-ne la seva sort diversa a través d’un grapat d’exemples paradigmàtics en l’àmbit europeu. Fixar-se en les components programàtiques que combinen, en quin modus operandi els guia, quan determinant resulten en cada cas les tendències conjunturals i les inèrcies estructurals de cada ciutat, en quin moment s’han pres les decisions i quines han estat les polítiques urbanes imperants. De la interpretació i debat sobre aquests casos de referència, definim fins a set variables en les equacions del projecte urbanístic de transformació industrial.

But beyond the artistic patina with which many of these spaces are reclassified today as a passing fad, we can observe their diverse fate through a handful of paradigmatic examples at European level. We should consider the programmatic components that are combined, the modus operandi behind them, how relevant the conjunctural tendencies and the structural inertias of the cities are in each case, when the decisions have been taken, and which urban policies have prevailed. From the interpretation and discussion about these case studies, up to seven variables in the equations of the urban transformation industrial project could be defined.

DISCUSSIÓ

↑↑La Plaine de Saint Denis, Paris

↑↑Meatpacking District, Copenhagen

↑↑Poblenou 22@, Barcelona

DISCUSSION

↑↑Sloterdijk, Amsterdam

↑↑Eilandje, Antwerpen

↑↑Matadero, Madrid

DISCUSSIÓ

↑↑Kreis 5, Zürich

↑↑Zollverein Park, Essen

↑↑Hafencity, Hamburg

DISCUSSION

1. Mixed-use program The landscape that defines industrial estates built since the mid-twentieth century is usually characterized by the juxtaposition of large single-function plots that are normally focused inwards. Their aggregation over time has generated geographical clusters1: alliances of related activities that can help to increase the productivity of companies in a group, promote innovation, stimulate new companies in the sector, reduce opportunistic behaviour, and foster coordination between companies. Efficiency in this accumulation of specialized capital and, in general, in any industrial production activity justifies the priority of conflict reduction. Thus, a landscape is formed in which goods, vehicles, and people flow swiftly through segregated systems with tangential movements: these are real urban-scale machines. However, beyond the specialization of production areas, some experiences such as the Zürich West sector in the Kreis 5 district or the transformation of Poblenou in Barcelona demonstrate a paradigm shift in relation to this vision: from single function to mixed use, from specialization to the emergence of new activities, from segregation to the coexistence required in the process of “making a city”. In the case of the Zürich West sector in the Kreis 5 district, work has involved the introduction of offices, cultural programs such as galleries and museums, and, above all, new residential projects. The nineteenth century industrial fabric gradually furrowed by railway and road infrastructures along the Limmat River, has recently been recovered from its state of decay in the 1980s, with a decisive process of strong transformation. The urban development process, which began in 1996 with the founding of the “Impulsgruppe AufwerPorter, Michael E., “Clusters and the new economics of competition,” Harvard Business Review, (November-December), 1998, pp. 77–90 1

tung Zürich-West”2 coordinated by the “Amt für Städtebau” (Office of Urban Planning) has not only defined strategic guidelines, but also delimited specific areas for urban projects with more limited investment and subject to cooperation between the administration, owners, investors, and citizens3. The mosaic of pieces has gradually formed a landscape that is clearly inherited from the industrial age, but increasingly integrated into the metropolis, to generate an urban fabric of intentionally active ground floors, attractive pedestrian routes, efficient public transport, newly created public spaces and, above all, a mixture of uses. In numerical terms, this mixed-use development has 468,000 m2 for housing, 311,000 m2 for commercial uses, 328,000 m2 for production spaces, about 1,310,000 m2 of offices, 1,043,000 m2 dedicated to logistics (storage), and 494,000 m2 of parking lots in an area of 145 ha4. However, the mix of uses has taken shape not only on a district scale, but also in singular projects such as Toni-Areal (EM2N, 2014): the transformation of a former milk factory into a cultural complex with a music and dance school, concert halls, restaurants, shops, a library, and one hundred apartments for students. This large mixeduse container has put two new questions on the table: the strategy of transforming the district through specific urban projects working as catalysts of contemporary urban life; and reliance on a mixed-use program in planimetric juxtaposition and as an aggregation in height: a hybrid building. In Founded in 1996 on the occasion of Stadtforum Zürich. It is comprised of representatives of the government, the private sector, and citizens. 2

A complete collection on the urban development process developed in Zürich West can be consulted at: Eisinger, Angelus; Reuther, Iris; Eberhard, Franz; Lüscher, Regula, Zürich baut: konzeptioneller Städtebau /Building Zurich: conceptual urbanism, Stadt Zürich, Basel, 2007. 3

Data from 2013, Amt für Statistik, Zürich, BFS. Published at https://www.stadt-zuerich.ch/hbd/de/index/entwicklungsgebiete/zuerich_west/kennzahlen.html 4

DISCUSSIÓ

1. Mixticitat programàtica El paisatge que defineix els polígons industrials construïts des de mitjans segle XX es caracteritza habitualment per la juxtaposició de grans parcel·les monofuncionals d’un caràcter normalment introvertit. La seva agregació en el temps acaba generant el que sovint s’han denominat clústers geogràfics1, és a dir, aliances d’activitats afins que permeten l’augment de la productivitat de les empreses del grup, impulsar la innovació, estimular noves empreses del sector, reduir comportaments oportunistes i, finalment, propiciar la coordinació entre empreses. L’eficàcia en aquesta acumulació de capital especialitzat i, en general, en qualsevol activitat productiva industrial acaba justificant la prerrogativa necessària de la reducció del conflicte, configurant així un paisatge on les mercaderies, els vehicles i les persones flueixen àgilment per sistemes segregats i moviments tangents: vertaderes màquines a escala urbana. Però més enllà de l’especialització de les àrees productives, algunes experiències com el sector Zürich West al districte Kreis 5 o la transformació del Poblenou a Barcelona demostren un canvi de paradigma respecte a aquesta visió: del monofuncionalisme a la mixticitat d’usos, de l’especialització a l’eclosió de noves activitats, de la segregació a la convivència que implica “fer ciutat”. En el cas del sector Zürich West al districte Kreis 5 s’ha treballat amb la introducció d’oficines, programes culturals com galeries i museus i, sobretot, nous projectes residencials. Aquest teixit industrial del segle XIX i solcat progressivament per infraestructures ferroviàries i viàries vora el riu Limmat ha vist recuperar el seu estat de decadència dels anys 80s amb un decidit procés de transformació. El procés urbanístic, iniciat cap a l’any 1996 Porter, Michael E., “Clusters and the new economics of competition,” Harvard Business Review, (November-December), 1998, pp. 77–90 1

de la mà de la fundació del “Impulsgruppe Aufwertung Zürich-West”2 i coordinats per la “Amt für Städtebau” (Oficina d’Urbanisme) ha permès amb el temps definir tant directrius estratègiques de conjunt com delimitar àmbits específics per projectes urbans d’inversió més acotada i subjectes a la cooperació entre administració, propietaris, inversors i ciutadania3. Aquest mosaic de peces o illes diferenciades ha consolidat progressivament un paisatge marcadament hereu del l’era industrial, però cada vegada més integrat a la metròpoli i preocupat per generar un teixit de plantes baixes volgudament actives, itineraris peatonals atractius, transport col·lectiu eficient, espais públics de nova creació i, sobretot, barreja d’usos. En termes numèrics, aquesta mixtura d’usos ha acabat generant en una extensió de 145 ha, un sostre residencial de 468.000m2, 311.000m2 dedicats a usos comercials, 328.000m2 a espais productius, uns 1.310.000m2 d’oficines, 1.043.000m2 dedicats a usos logístics (emmagatzematge) i 494.000m2 d’aparcament 4. Però la barreja d’usos ha cristal·litzat no només a l’escala del districte sinó també en projectes singulars com Toni-Areal (EM2N, 2014): la transformació de l’antiga fàbrica de llet en un complex cultural amb escola de música i dansa, sales de concerts, restaurants, botigues, biblioteca i 100 apartaments per a estudiants. Aquest gran contenidor d’usos diversos ha posat sobre la taula dues noves qüestions: d’una banda l’estratègia de transformació de teixits a partir de projectes urbans específics com a catalitzadors d’una urbanitat contemporàFundat el 1996 en ocasió del Stadtforum Zürich. El formen representants de l’administració, el sector privat i la ciutadania. 2

Un recull complert sobre el procés urbanístic desenvolupat a Zürich West pot consultar-se a: Eisinger, Angelus; Reuther, Iris; Eberhard, Franz; Lüscher, Regula, Zürich baut: konzeptioneller Städtebau /Building Zurich: conceptual urbanism, Stadt Zürich, Basel, 2007. 3

Dades de l’any 2013, Amt für Statistik, Zürich, BFS. Publicades a https://www.stadt-zuerich.ch/hbd/de/index/entwicklungsgebiete/zuerich_west/kennzahlen.html 4

DISCUSSION Carrer Pere IV

POBLENOU

Avinguda Diagonal

Sector Campus Audiovisual 10,6 Ha (2001)

DISCUSSIÓ Sector Eix Llacuna 16,9 Ha (2002)

←←Interpretació del procés de transformació de 22@ Poblenou. Fragment on es destaca els sectors Campus Audiovisual i l’Eix Llacuna (adjacent a l’antic teixit del Poblenou) a més de les petites intervencions aïllades · Graphic interpretation of the process of transformation of 22 @ Poblenou. Fragment showing the Campus Audiovisual and Eix Llacuna sectors (adjacent to the old tissue of Poblenou) as well as a number of small isolated interventions. Created by the authors with E. Pulido and J. Sáez

↓↓Plànol de les diferents escales i supersposició dels sectors de planejament. Estat de desenvolupament 2012 · Map showing different scales and overlapping of the planning areas. Current development 2012 Ajuntament de Barcelona, www.22barcelona.com/documentacio/Dossier22@/Dossier22@English_p.pdf

� ADRIAN PEDRAZAS

PCM[L’H] Polígon Industrial de la Carretera del Mig

PCM[L’H] Carretera del Mig Industrial District

PCM[Lâ&#x20AC;&#x2122;H]

� ADRIAN PEDRAZAS

STRATEGIES

BUIDATGES

SUBSTRACTION As found: Many of the PCM[L’H] blocks are around 180x180 m or more, a large dimension due to the big industrial containers and better optimization of the street layout. This makes it more difficult to induce the surprise and difference that is required for less monotonous fabrics.

As found: Bona part de les mansanes del PCM[L’H] tenen una mida entorn als 180x180m o més, una gran dimensió justificada pels grans contenidors industrials i pel màxim rendiment dels vials, però que en canvi fa menys fàcil crear la sorpresa i la diferència pròpies dels teixits menys monòtons. Oportunitat: Imaginar una nova ciutat al PCM[L’H] pot fer-se tot buscant una reducció de les dimensions de les mansanes: esponjar-les des de dins amb jardins i places; obrir nous passatges o estendre i eixamplar els existents. D’aquesta manera els espais vernissats d’asfalt podrien esdevenir més porosos, permetre la filtració d’aigua al subsòl, millorar la relació amb les lògiques hidrogràfiques del Delta. Simultàniament, els espais productius podrien seguir desenvolupant-se intensament sobre el perímetre, buscant la contigüitat amb els carrers de la trama.

Opportunity: A new city at PCM[L’H] could be envisioned by reducing the dimensions of the blocks through the insertion of new inner gardens and squares, and opening new passages or extending and widening existing ones. Asphalt surfaces could become more porous and allow water filtration to the subsoil and improve the relationship with the hydrographic logic of the Delta. Simultaneously, the productive spaces could continue to develop intensely on the perimeter of the blocks, seeking contiguity with the existing street layout.

� ADRIAN PEDRAZAS

ESTRATÈGIES

INFILL

ADDICIONS

As found: The height of Bellvitge’s buildings contrast with the relatively horizontal “skyline” of the PCM[L’H] district. However, some industrial and warehouse buildings at the centre of the area are elements that break the homogeneity and establish a dialogue with the different heights in the adjacent residential fabric. In any case, the issue of intensification should not be discussed only in terms of height, but by guiding formulas of program mix that could intensify the use of space given by the dense residential units.

As found: Les alçades dels blocs de Bellvitge contrasta amb un “skyline” relativament horitzontal del PCM[L’H]. Amb tot, alguns edificis industrials i magatzems s’erigeixen en el centre del polígon com a elements que trenquen la homogeneïtat i dialoguen amb un entorn perimetral on el teixit residencial pren alçades diverses. Com sigui, la qüestió de la intensificació no hauria de discutir-se només en termes d’alçades, sinó en encertar fórmules de barreja programàtica que facin vertaderament intens l’ús de l’espai i no només dens d’unitats residencials.

Opportunity: There are many areas where it would be possible to consider greater intensification of the fabric, in the edges and at the centre. Some exceptional spaces are the sector around Av. Vilanova and the western façade of PCM[L’H], facing the Llobregat River. The strategic position of these sectors and their proximity to the infrastructure and surrounding landscape make them especially attractive to become spearheads of the progressive transformation of the PCM[L’H].

Hipòtesi: Tant a les vores com en el centre, són molts els àmbits on és possible plantejar una major intensificació del teixit. Particularment, hi ha alguns espais privilegiats com el sector entorn a l’Av. de Vilanova i també la façana més occidental que mira al Llobregat. La posició estratègica d’aquests sectors, la proximitat de les infraestructures i el paisatge els fan especialment atractius per esdevenir puntes de llança de la progressiva transformació del PCM[L’H].

EIXOS AXES

102

NOUS PASSATGES

108

OASIS URBÀ

112

MÉS CIUTAT, MENYS MIDA

116 MEGAESTRUCTURES 120

TRES CATAL·LITZADORS

126

ACTIVAR LES VORES

130

CINC DITS

136

BUIDAR I ACTIVAR

140

ENLLAÇAR PEL MIG

146 “GAPS” 152 RECENTRAR 156

ITINERARIS EQUIPATS

160 RETRAÇAR 166

SOTA L’ASFALT

170

“BREAKING THE BOX”

174

GRANS PECES

178

SUSTRACCIÓ I ADICIÓ

184

ARTICULAR DES DE LA RAMBLA

190 INTENSIFICAR 194

PEÇA A PEÇA

200

ESPAIS SATÈL·LIT

CANTONADES CORNERS

VERTICALS VERTICAL

HORITZONTALS HORIZONTAL

VORES BORDERS

CENTRAL CENTRAL

BUIDATGE SUBSTRACTION

ADDICIONS INFILL

SUPERPOSICIÃ&#x201C; TO OVERLAP

ENCAIXAR TO FIT

Arnau Valero + Andrea Contreras

NOUS PASSATGES La proposta reconsidera els paràmetres d’usos, edificabilitat i ocupació del Polígon de la Carretera del Mig amb una sèries de nous equilibris: més espai públic (del 41 al 53%), més ús residencial (del 8 al 12%) i menor ús productiu compatible (del 51% al 35%). Aquest ajust quantitatiu es tradueix en la fragmentació progressiva de les mansanes industrials mitjançant l’obertura de nous passatges, places i espais lliures de diferent caràcter. Amb aquest procés es redueix la profunditat edificable de la indústria per posar en actiu llocs per l’habitatge, equipaments, activació del patrimoni, comerç, oficines i producció tecnològica.

104

Taller M. Ruisรกnchez

105

Mykhaylo Tsidylo + Chengfeng Chen

116

Taller Ă . Clua

117

ï¿½ ADRIAN PEDRAZAS

Inés Piñeiro + Albert Renau

152

Taller C. Crosas

153

Martí Codorniu + Cristina Estanislao + Eduard Llorens

SOTA L’ASFALT La proximitat amb la llera del Llobregat i el valor dels sòls agrícoles en el substrat del polígon industrial condueixen una proposta decidida a favor de la naturalització de l’àmbit. A més d’un nou equilibri a favor del sòl permeable a l’interior de cada mansana, el projecte apunta un canvi radical entorn a la Ronda B-10. L’escenari 2047 imagina que un nou transport col·lectiu (tramvia) farà més sostenible l’ús de la gran infraestructura i per això el nus viari amb la Gran Via podrà ser “domesticat” i renaturalitzat. En conjunt, és aquesta una aposta que vol recuperar i redescobrir els valors ocults des de fa unes dècades “sota l’asfalt”.

168

Taller C. Crosas

169

Kerman Arranz + Mar Castarlenas

FASE 1

FASE 2

FASE 3

198

Taller Ă . Clua

199

Maitane Alesanco + Marta Serrano

206

Taller C. Crosas

207

ï¿½ ADRIAN PEDRAZAS

PERSPECTIVES

DiĂ legs per una mixticitat dels teixits productius

OUTLOOK

Dialogues for a mix in production landscapes

OUTLOOK

The strategies and proposals for the Carretera del Mig Industrial District in L’Hospitalet de Llobregat and the study of international cases highlight some crucial factors in the practice of transforming industrial areas. Below, we provide a series of dialogues that, by way of conclusion, contribute to illustrating the urban development, technical, and cultural debate associated with the future of these territories of opportunity.

1 The ‘invention’ of programs...

In urban development, the definition of programs has been and is as important issue as the formal or structural definition of the designs. Although it is true that planning must be inclusive and flexible in relation to a broad-spectrum of activities (with broad regulation of uses), success in the transformation of production areas is often associated with the definition of new stimulating programs relating to the features of the existing fabric and/ or its context. Specialization through the creation of a degree of “clustering” is a recurring strategy that can be used to guide management efforts in a certain direction: to search for synergies between similar programs and initiatives with complementary dimensions, but without restricting programs of a more isolated, diverse nature, which are equally welcome. In the end, the definition of uses is not as much determined by the designation of specific activities as by the strategic design of their support as a base for one or other activity. ...and the opportunity of ‘fallow’ areas

Paradoxically, while the best program or triggering idea is sought, the progressive decline of old industrial landscapes makes them highly attractive for the establishment of activities with scant resources (land prices are more affordable in locations that are often highly accessible). Occasionally, the risk of progressive depreciation in real estate value can be reverted when the activities that are attracted are not just associated with infra-production or banal storage but include proto-incubators of creation and innovation. Today, we know that innovation is generated by both programmed mechanisms and “lateral” initiatives, and the latter require “forgotten” spaces to be able to develop. Therefore, as in agriculture, “fallow” land could help to reinitiate activity with greater force in places where it has come to a halt, and new crops can flourish on land that has been intentionally abandoned where a new cycle will be generated.

212

PERSPECTIVES

Tant les estratègies i propostes pel Polígon de la Carretera del Mig a L’Hospitalet de Llobregat com l’estudi de casos internacionals, posen de relleu algunes qüestions cabdals en la pràctica de la transformació de polígons d’activitats productives. S’enumeren a continuació una seqüència de diàlegs que, a mode conclusiu, voldrien contribuir a il·lustrar el debat urbanístic, tècnic i cultural que planeja sobre el futur d’aquests territoris d’oportunitat.

1 La ‘invenció’ dels programes... La definició programàtica ha estat i és en l’urbanisme una qüestió tan important com la definició formal o estructural dels projectes. Si bé és cert que el planejament ha de ser inclusiu i flexible en relació a activitats d’ampli espectre (i la regulació d’usos àmplia), l’èxit en la transformació de teixits productius sovint s’associa a la definició de nous programes motor en relació a les aptituds del teixit existent i/o del seu context. La intenció d’especialitzar tot definint una certa ‘clusterització’ és una estratègia recorrent que permet dirigir els esforços de gestió en una direcció determinada: buscar sinèrgies entre programes semblants i iniciatives de dimensió complementària sense coartar però, aquelles de caràcter més aïllat i divers que són igualment benvingudes. Al capdavall, la definició d’usos no vindria tan determinada per la designació de les activitats específiques sinó per l’estratègic disseny del seu suport com a base que permetrà una o altra activitat. ....i l’oportunitat de les àrees de ‘guaret’ Paradoxalment, mentre es busca quin pot ser el millor programa o quina l’ocurrència desencadenant, la naturalesa progressivament decadent dels vells paisatges industrials els confereix una gran atractivitat per l’assentament d’activitats de pocs recursos (preus del sòl més assequibles en posicions sovint de gran accessibilitat). En ocasions, el risc d’una depreciació progressiva del seu valor immobiliari aconsegueix revertir-se quan les activitats atretes ja no són només d’infra-producció o emmagatzematge banal, sinó que apareixen proto-incubadores de creació i d’innovació. Avui sabem que precisament la innovació es produeix tant per mecanismes programats com per iniciatives “laterals”, i aquestes darreres necessiten precisament d’espais “oblidats” per poder-se desenvolupar. Com en l’agricultura doncs, el “guaret” pot ser una tècnica per fer renéixer l’activitat amb més força allà on ha deixat d’existir, i nous cultius puguin florir en una terra intencionadament abandonada on es generarà un nou cicle.

213

Maitane Alesanco + Marta Serrano

222

EXPOSICIÓ Centre Cultural La Bòbila, L’Hospitalet de Llobregat 3-13 Maig, 2018

EXHIBITION

228

EXPOSICIÃ&#x201C;

229

Exposició de propostes urbanístiques pel polígon de la carretera del Mig de L’Hospitalet dels estudiants de l’ETSAB, Urbanística V-M, curs 2017-2018. Professors del curs: Carles Crosas (coordinador), Jordi Bellmunt, Álvaro Clua, Sebastià Jornet, Manuel Ruisánchez IDEA I ORGANITZACIÓ LUB - Carles Crosas i Álvaro Clua Antoni Nogués, Gerent ADU-L’H Xavier Aparicio, Arquitecte ADU-L’H EQUIP DE PRODUCCIÓ Enric Pulido, Júlia Saez, becaris LUB TREBALLS SELECCIONATS Eric Abadias Perez; Maitane Alesanco Bilbao; Paula Amargós Molina; Kerman Arranz Aurre; Mireia Arranz Santa-Olalla; Alba Baroja Fernández; Juan Jose Benites Malca; Adrian Bläse Cadiz; Anna Bosch Calvo; Marc Bosch Von Hoff; Cristina Camarasa Ribera; Mar Castarlenas Rabassa; Gabriel Joan Castelló Murphy; Cristian Castro Mingorance; Sergi Cercós Cuñat; Chengfeng Chen; Martí Codorniu Miret; Andrea Contreras Carmona; Júlia Costa Gordó; Judit Costa Suriñach; Marta De Sousa E Castro; Lejla Delalic; Cristina Estanislao; Eric Estrada Villalba; Makoto Hayashi; Mireia Juvany Iglesias; Eduard Llorens i Pomé; Núria López Gómez; Olga Martín Pérez; Núria Moll Morlà; Raquel Mut Rojas; Júlia Pedra Piqué; Cristina Pellicer Pont; Inés Piñeiro Ozores; Albert Renau Mendoza; Elena Rodríguez Bonache; Júlia Ros Bofarull; Clara Rosell Mena; Robert Rubio Portolés; Carmen Salas Ruiz; Adrià Sanjuan; Chantal Sanz Alasa; Jesús Sanz Tapia; Marta Serrano Ruiz; Anna Solà Teixidó; Laura Souto; Mykhaylo Tsidylo; Aina Valens Pons; Arnau Valero Carrasco; Yaoyao Zhu Wu.

Maitane Alesanco + Marta Serrano

232

ï¿½ ADRIAN PEDRAZAS

Taller C. Crosas

233