Romanç de cec

Romanç de cec

Història

TREBALL REALITZAT PER: Patricia Pérez, Lucia Fernández, Marta Guillem, Nacho Brun, Ana Pla i Alejandro Xirivella 2 BATX-A

1

Romanç de cec

Història

Romanç de Cec es va escriure en 1978. Al ser una cançó, ens trobem davant d´un text literari-historiogràfic. El tipus de font és secundària ja que està escrit per un autor posterior als fets, Vicent Torrent.

Vicent Torrent és un music intèrpret a la banda de música tradicional “Al Tall”. En aquest cas es pot dir que té dues finalitats, una, és el poder d´entretenir a la gent i l´altre és fer comprendre un poc la història de com fou la Guerra de Successió a través de la música, pel que podríem dir que és un text didàctic. El destinatari és un públic ampli i que s´interessa per els temes relacionats, com la batalla d´Almansa.

Va ser a la tardor de 1705, que a Altea desembarca Baptista Basset, com a general de l'exèrcit de Carles el d'Àustria, entra a la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuir armes i donant raons, convencent a tots els llauradors, que l'arxiduc Carles ha promet suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al Borbó Felip V. Els reis i governants de tot Europa es posen a l'aguait i al plet s'aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya, i els dos aspirants una guerra van a provocar.

Buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen.

Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren, maulets i aliats dominaren pobles i ciutats, d'una punta a l'altra el país va tornar a obrir les arques per traure al carrer

2

Romanç de cec

Història

les senyeres contra el botifler.

I l'arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell féu jurament d'obedir i defendre les lleis.

Del dia que ara esmente guardeu memòria, el 25 d'abril de 1707, que trista batalla va somoure la terra d'Almansa, l'exèrcit Borbó al de l'Àustria va vèncer d'un colp.

I sense defenses ocuparen comarques senceres, mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances, si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança, no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país i va tractar als hòmens amb gran crueltat pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.

Senyors i senyores, de la història us hem fet el recompte, si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.

A la cançó podem localitzar les idees que es desenvolupen, entre aquestes cal destacar les principals de les secundaries. La idea principal d’aquest text hi és el propòsit de l’arxiduc Carles que va dur a terme la lluita entre els dos aspirants a la corona d’Espanya. I, per últim, les conseqüències que va produir la victòria del Borbó a la Batalla d’Almansa.

Per altra part, les idees secundaries que podem localitzar al text són les següents; L’arxiduc Carles, volia suspendre els tributs, gravaments i defendre les lleis. Com a conseqüència els maulets i els seus aïllats provocaren revoltes amb el fi d’arravatar el poder als nobles. I, les lleis que va implantar Felip V amb la victòria a la Guerra d’Almansa.

3

Romanç de cec

Història

En primer lloc, podem contextualitzar la Font d’aquesta cançó dient que parla principalment de l’abolició dels furs (Segle VII), a l’Antic Règim entre els anys 1701 fins al 1713. En aquesta època, el esdeveniment més important que es va dur a terme fou la guerra de successió, a causa de la mort sense descendència de Carles II. Aquest va anomenar com a successor a Felip d’Anjou. Per consegüent, els Borbons entraren a Espanya.

Llavors, l’Arxiduc Carles d’Habsdurg va reclamar el dret del tron Espanyol, de manera que, es va desencadenar la guerra entre la Corona de Castella i la Corona d’Aragó. Aquest conflicte va desembocar en la Guerra d’Almansa, el 25 d’Abril de 1707, on Carles d’Àustria va ser derrotat. Aquest fet van tindre grans conseqüències.

La Guerra de successió espanyola (1701-1713) es va produir a causa de la mort sense descendència del rei Carles II, la dinastia anava a pertànyer a Felip V de Borbó, que era el net de el rei francès, però el temor de les demés potències europees a que es produira una aliança entre Espanya i França va fer que recolzaren a l’arxiduc Carles d’Àustria per a que ell fora el pròxim rei d’Espanya.

El conflicte de l’elecció entre els dos monarques va provocar una batalla.

Després d’aquesta, Espanya va deixar de ser una de les potències europees més importants.

Aquesta batalla entre la corona d’Aragó i la de Castella va acabar amb la pèrdua dels furs aragonesos i catalans, Felip V va ser el nou rei d’Espanya però tingué que renunciar als drets del tron francès, amb el propòsit d’evitar l’aliança de les corones i per últim, l’imperi es va annexionar gran part dels antics territoris espanyols a Itàlia i els Països Baixos.

Així mateix, per a la corona d’Espanya hi havien dos aspirants Felip V i l’arxiduc Carles d’Àustria, aquests desencadenen la Batalla d’Almansa (17071715) debut a les aliances que van permetre constituir dos exercits .

4

Romanç de cec

Història

En aquesta batalla, les tropes de Felip V van derrotar a les de l’arxiduc Carles d’Àustria a la Guerra de Successió espanyola.

Com a conseqüència, Castella ocupà el Regne de València, va augmentar el poder de la seua corona i, a més a més, es va promulgar el Decret de Nova Planta, el qual suprimia les lleis i les costums antigues, va prohibir que parlaren la seua llengua i va establir l’organització política de Castella.

La victòria a Almansa va provocar la consolidació del domini dels Borbons a l’Espanya d’aquesta època, només estaven baix el domini de l’Arxiduc Carles, Catalunya i les Illes.

La guerra es va allargar fins a l’any 1715 quan es rendiren les Pitiüses. Va suposar un punt important en la nostra història, ja que arrel d’açò succeïren fets posteriors com la crema de la ciutat de Xàtiva i el canvi del nom pel de San Felip. Va provocar un major distanciament dels territoris de la Corona d’Aragó i dels seus partidaris al poble, amb lluites a ciutats com Alcoi, Dénia o Alacant.

Al caure els regnes Aragó i València en mans de Felip V es va crear El Decret de Nova Planta que és el decret d'abolició dels furs d’aquests regnes. També abolia l'antiga organització constitucional dels països que integraven la corona Catalanoaragonesa i hi establia, d'una manera més o menys completa, l'organització política pròpia de Castella. Van ser aplicats en 1707.

A la cançó romanç de cec es poden distingir noms tals com Baptista Basset, Carles d’Àustria i Felip de Borbó com podem veure a les línies 2, 5 i 14 .

Felip de Borbó fou nombrat el hereu del territoris d’Espanya, malgrat que alguns aliats de la corona no estaven a favor, entre ells, l’arxiduc Carles d’Àustria que també volia la corona del regne. Tot açò va produir la guerra de successió. Aquesta enfrontà dos rivals, els maulets, partidaris de Carles d’Àustria, que es componien per llauradors, treballadors y artesans. On cal destacar la figura de Baptista Basset, un militar, partidari de la coronació de Carles d’Àustria. Ell fou el guerriller més important ja que encapsà als maulets. I d’altra banda, els botiflers, partidaris de Felip de Borbó, compost per la noblesa i l’aristocràcia.

5

Romanç de cec

Història

Finalment, Felip de Borbó va guanyar la guerra als maulets i amb el tractat d’Utrech es va proclamar rei d’Espanya, va cedir Menorca i Gibraltar a Gran Bretanya. Com a conseqüència, va firmar els Decrets de Nova Planta, el qual s’aboliren els furs de la corona d’Aragó, es va prohibir la parla del valencià i el català, a més, va consolidar una monarquia absoluta suprimint tots els consells exceptuant el de Castella, així doncs, es va convertir en el òrgan assessor del rei, tot açò queda clar a partir de la línia 53 fins al final .

Així dons, la dita “quan el mal ve d’Almansa a tots alcança” fa referència a la derrota de l’Arxiduc d’Àustria front a l’exèrcit de Felip V en el context de la Guerra de Successió espanyola. Ja que la batalla es va produir a Almansa i el Decret de Nova Planta es va imposar a tot el territori espanyol.

Per concloure, aquesta cançó escrita en 1978, ens intenta mostrar de forma més propera els esdeveniments que van ocasionar la Guerra de Successió. Al fer-ho d’una manera didàctica, s’entén de forma més senzilla i ens fa reflexionar sobre els fets ocorreguts en aquest segle. Les conseqüències d’aquesta han comportat una sèrie de canvis que varen posar fi a l’absolutisme (Antic Règim) i va donar lloc al liberalisme.

L’Antic Règim (S. XVI – S. XVIII) es caracteritza per els següents trets: la monarquia absoluta, la societat estamental i l’economia de subsistència.

Emprem el terme monarquia absoluta, per fer referència al sistema polític, econòmic i social, que estava implant a Europa i a les seues colònies abans de que es donaren lloc les Revolucions Burgeses. El poder legislatiu, judicial i ejectiu residia en el rei, i aquest poder era d’origen diví. Els ciutadans no tenen drets, ja que no hi ha institucions que els representaren.

Per altra part, la societat estava dividida en estaments conformats per la noblesa, el clero i el Tercer estat o estament.

Pel que fa la economia agrària, era de subsistència i autoconsum, es a dir, no hi havien excedents. Els propietaris d’aquestes terres eren la noblesa, l’església i el rei, com a conseqüència, el tercer estat devia de pagar delmes.

En el sistema liberal cal destacar les següents característiques: societat de classes, revolució industrial i el moviment il·lustrat.

Es va dur a terme la societat de classes, on hi havia igualtat jurídica però continuava existint desigualtats, en aquest cas de tipus econòmic. La societat

6

Romanç de cec

Història

de classes es conforma pels rics (noblesa, clero i burgesia) i els pobres (obrers i camperols).

Pel que fa referència als aspectes econòmics, cal destacar el paper de la revolució industrial. Aquesta va revolucionar els sistemes agrícoles, l’industria i el comerç.

D’altra banda, es van dur a terme transformacions polítiques debut a el moviment de l’ il·lustració.

7