La família Noè

La família Noè s’ho passa bé sempre

CAP A L’ESCOLA

Mili

Jordi Leo

És el matí. En Jordi i la Mili ja van vestits, ben pentinats i amb la motxilla a l’esquena. Tota la família Noè surt de casa. A la vorera, hi ha molta gent que camina cap a l’escola. La mare diu: —Com que l’escola no és lluny, hi anem a peu, però...

...al carrer cal anar amb compte. La Mili contesta: —És clar, mama.

Per creuar, cal mirar bé a la dreta i a l’esquerra. Llavors en Jordi veu una cosa: —Què és això? De sobte, en Jordi crida: —Compte! És que hi ha una caca de gos a terra.

La Mili exclama: —És un peluix! Hem de trobar de qui és.

Aquí hi ha un bebè sense peluix. La Mili li pregunta: —Has perdut aquest peluix? No, no és seu... Bruuum... Hi ha cotxes pertot arreu. El pare exclama: —Stop! En Jordi mira al voltant.

En Jordi diu: —Ho sents? La Mili respon: —Sí, els cotxes et deixen sord! En Jordi exclama: —No! És algú que plora. Però si és en Teo! Té, Teo, això és teu.

La mare diu: —Està verd, podem creuar. En Jordi parla amb el seu amic. En Teo està molt content d’haver recuperat el seu peluix.

Els Noè arriben a l’escola. Una mestra parla amb ells a la porta: —Que bé que heu vingut caminant! En Jordi contesta: —Sí, però ha estat complicat arribar, perquè hi havia caques de gos i cotxes pertot arreu. I després en Jordi es posa a jugar amb el seu amic Teo.