U1
nitat
Dret i informació jurídica
En aquesta unitat aprendràs a... ■
Identificar les normes que componen l’ordenament jurídic i la seva classificació jeràrquica.
Per al projecte final • Reconeixeràs la classificació de les normes que componen l’ordenament jurídic. • Distingiràs els diferents tipus de Dret.
■
Diferenciar els tipus de Dret i les seves fonts.
■
Reconèixer les característiques de les normes jurídiques i dels òrgans que les creen i apliquen.
■
Interpretar i controlar les fonts i bases de dades de documentació jurídica a Internet.
• Identificaràs les fonts i bases de dades de documentació jurídica.
DJE16CATA_unitat01.indd 6
02/03/16 16:07
U1
nitat
Dret i informació jurídica
En aquesta unitat aprendràs a... ■
Identificar les normes que componen l’ordenament jurídic i la seva classificació jeràrquica.
Per al projecte final • Reconeixeràs la classificació de les normes que componen l’ordenament jurídic. • Distingiràs els diferents tipus de Dret.
■
Diferenciar els tipus de Dret i les seves fonts.
■
Reconèixer les característiques de les normes jurídiques i dels òrgans que les creen i apliquen.
■
Interpretar i controlar les fonts i bases de dades de documentació jurídica a Internet.
• Identificaràs les fonts i bases de dades de documentació jurídica.
DJE16CATA_unitat01.indd 6
02/03/16 16:07
7
Unitat 1 - Dret i informació jurídica
Esquema inicial
Dret públic i privat
Fonts del Dret
DRET I INFORMACIÓ JURÍDICA
– – – – –
Llei Costum Principis generals del Dret Jurisprudència Tractats internacionals
L’ordenament jurídic
– Jerarquia normativa – Normes que componen l’ordenament jurídic
Normativa civil i normativa mercantil
– Dret civil – Dret mercantil
Elaboració i aprovació de les normes jurídiques
Documentació i informació jurídica
DJE16CATA_unitat01.indd 7
– Concepte de Dret – Classes de normes jurídiques
– Elaboració i aprovació de les normes amb rang de llei – Execució de les lleis – Control del compliment de les lleis – Normativa autonòmica – Elaboració i aprovació de les normes amb rang inferior a la llei
– – – –
Normativa de la Unió Europea Normativa nacional Bases de dades Actualització de la informació jurídica a l’empresa
02/03/16 16:07
8
1 >> Dret públic i privat Escoltem constantment la paraula Dret en diversos contextos i ens hem creat una idea més o menys clara del seu significat. Tot seguit, explicarem aquest concepte i com podem classificar-lo.
1.1 > Concepte de Dret El concepte de Dret és diferent segons el punt de vista: – Des del punt de vista de les relacions humanes, el Dret és el conjunt de principis i normes que serveixen per regular la convivència en una societat. – Si utilitzem el punt de vista subjectiu, el dret seria la facultat concedida per les normes jurídiques a una persona per fer alguna cosa o exigir una determinada conducta a una altra o unes altres persones. Aquest seria el significat de la paraula en frases com “tinc dret a això o a allò altre”. Tant en un com en l’altre cas, veiem que l’element fonamental que configura el significat de la paraula Dret és la norma jurídica. En tota comunitat han d’haver-hi unes normes o regles que han de respectar tots els ciutadans. Perquè aquestes normes puguin arribar a aquest objectiu han de ser: – Justes: en la seva elaboració i aplicació han de guiar-se per una idea de justícia, de conducta convinguda per la societat. – Obligatòries: pot imposar-les l’autoritat i el seu compliment pot ser exigit de manera coactiva.
1.2 > Classes de normes jurídiques Hi ha multitud de classificacions de les normes jurídiques, si bé la més important és la que distingeix entre normes de Dret privat i de Dret públic:
Justícia Pot definir-se com la virtut de donar a cadascú el que li correspon o pertany. Se sol representar amb la imatge d’una dona amb els ulls embenats que sosté una balança i una espasa. D’aquesta manera es vol simbolitzar que és imparcial, que busca el resultat exacte i que es pot servir de la força per aconseguir els seus propòsits.
Classes de Dret
Dret públic
És l’encarregat de regular les relacions en què prenen part les diverses administracions públiques quan actuen exercint les funcions públiques que són l’objecte de la seva activitat. Dins aquest apartat s’inclourien diverses branques del Dret, com el Dret penal, el Dret administratiu, etc.
Dret privat
S’encarrega de regular les relacions que s’estableixen entre els particulars, tenint en compte que de vegades l’Administració també pot actuar com si es tractés d’un particular. Dins aquest apartat s’inclourien el Dret civil, el Dret mercantil, etc.
Totes les branques del Dret pertanyen a un tipus o l’altre, excepte el Dret laboral, que conté normes de tots dos tipus. Principalment, estudiarem el Dret administratiu, que és la part de l’ordenament jurídic que regula l’Administració Pública, la seva organització i els seus serveis, així com les seves relacions amb els ciutadans. A més, les seves normes regulen també les relacions entre l’Administració i els funcionaris públics.
DJE16CATA_unitat01.indd 8
02/03/16 16:07
9
Unitat 1 - Dret i informació jurídica
2 >> Fonts del Dret Com hem vist, cal que en totes les societats hi hagi unes normes de convivència, denominades normes jurídiques. L’expressió fonts del Dret s’utilitza per fer referència tant al lloc d’on emanen o sorgeixen les normes jurídiques com a la forma que adopten per ser conegudes. L’article 1 del Codi civil enumera les fonts de l’ordenament jurídic espanyol: – Llei: norma d’abast general i de compliment obligatori. En sentit estricte, són lleis les normes emanades del poder legislatiu conforme al procediment establert, però aquesta referència s’ha d’entendre, en sentit ampli, com a sinònim de tota norma escrita; engloba, per tant, els reglaments de l’Administració. – Costum: és una manera d’actuar repetida en el temps per una comunitat amb la consciència que és obligatòria. Només es pot utilitzar si no hi ha una llei aplicable, sempre que no sigui contrària a la moral o a l’ordre públic i que resulti provada. – Principis generals del Dret: són normes que serveixen per interpretar el Dret, aplicables només en defecte de llei i costum. – Jurisprudència: és el criteri reiterat pel Tribunal Suprem en interpretar i aplicar les normes per resoldre els conflictes. – Tractats internacionals: són els acords subscrits entre l’Estat espanyol i altres estats o organismes internacionals. No són aplicables directament a Espanya fins que no es publiquin íntegrament en el Butlletí Oficial de l’Estat.
Exemples de principis generals del Dret – Autonomia de la voluntat: en els contractes, les parts poden pactar el que creguin convenient, sempre que no sigui contrari a les lleis, a la moral ni a l’ordre públic. – Principi de legalitat administrativa: significa que l’Administració només pot actuar per executar els mandats de la llei. – Principi non bis in idem: significa que una persona no pot ser sancionada dos cops per la mateixa infracció.
Classes de fonts del Dret Si tenim en compte el sentit de l’expressió fonts del Dret, podem distingir: – Fonts formals: són les diverses formes en què es manifesten les normes jurídiques (la Constitució, les lleis, els reglaments, etc.). – Fonts materials: són els òrgans encarregats d’elaborar les normes jurídiques (Corts Generals, Govern, ministres, etc.). Si es té en compte l’abast de les normes, podem diferenciar: – Fonts directes: es tracta de les fonts que contenen la norma jurídica i són directament aplicables (llei, reglament, costum, etc.). – Fonts indirectes: són les fonts que no contenen la norma, però ajuden a interpretar-la o aplicar-la (per exemple, els principis generals del Dret o la jurisprudència).
1
Casos pràctics Dret públic i Dret privat
Un administratiu que treballa en un hospital de la Conselleria de Sanitat inscriu un naixement que s’ha produït al centre. Tot seguit, el mateix administratiu fa una comanda de material d’oficina. De quin tipus són les normes jurídiques que regulen cadascuna d’aquestes accions?
Solució L’acte de la inscripció d’un naixement està regulat per normes de Dret públic, perquè el treballador actua exercint les funcions públiques que són l’objecte de l’activitat de l’hospital. En el segon cas, l’actuació estaria regulada per normes de Dret privat, ja que l’administratiu està actuant com si es tractés d’un particular: si bé necessita aquest material per dur a terme la seva feina, la funció pública de l’hospital no és la compra de material d’oficina.
DJE16CATA_unitat01.indd 9
02/03/16 16:07
10
3 >> L’ordenament jurídic L’ordenament jurídic és el conjunt de les normes jurídiques que estan vigents en un territori en un determinat moment. Ara bé, com el seu nom indica, aquestes normes no estan agrupades de qualsevol manera, sinó que estan ordenades jeràrquicament, de manera que, en cas de conflicte entre elles, es pugui determinar quina norma serà la que cal aplicar.
3.1 > Jerarquia normativa En el nostre ordenament no totes les normes estan en el mateix nivell jeràrquic, sinó que tenen una estructura similar a una piràmide en el vèrtex de la qual hi ha la Constitució, que és una norma suprema de l’ordenament jurídic. A mesura que descendim per la piràmide, en cada nivell hi ha més normes i de menor rang. El principi de jerarquia normativa determina que cada norma té un rang o nivell determinat, i implica que les normes de rang superior prevalen, en tot cas, sobre les de rang inferior. Així, per exemple, l’article 1.2 del Codi civil diu que:
Consell de Garanties Estatutàries Institució de la Generalitat de Catalunya amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària que vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat, tot respectant la jerarquia normativa i competencial.
No tenen validesa les disposicions que en contradiguin una altra de rang superior. Cal tenir en compte que, segons la Constitució, Espanya pot subscriure tractats pels quals s’atribueixi a una institució internacional l’exercici de competències derivades de la mateixa Constitució, la qual cosa ha ocorregut amb l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea. Per això, els òrgans comunitaris poden crear normes que són de compliment obligatori a Espanya i tenen preferència sobre l’ordenament intern espanyol; per exemple, un reglament de la Unió Europea.
3.2 > Normes que componen l’ordenament jurídic El principi de jerarquia normativa agrupa la normativa en una escala, en funció del rang i l’aplicació de les normes jurídiques. L’article 9.3 de la Constitució garanteix, entre d’altres, els principis de legalitat, jerarquia normativa i publicitat de les normes. Llei ordinària En l’apartat Descargas a GATE s’inclou la llei ordinària següent:
Constitució
Normes amb rang de llei
– Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
– Altres normes: – Lleis: • Orgàniques • Decrets llei • Ordinàries • Decrets legislatius
Normes amb rang inferior a la llei (reglaments)
1 Principi de jerarquia normativa.
DJE16CATA_unitat01.indd 10
– Reglaments: • Estatals • Autonòmiques • Locals
02/03/16 16:07
11
Unitat 1 - Dret i informació jurídica
Constitució La Constitució de 1978 és la norma més important de tot l’ordenament jurídic espanyol. La van aprovar les Corts generals i ratificar mitjançant referèndum el poble espanyol el 6 de desembre de 1978, la qual cosa reforça el seu caràcter democràtic. Entre les característiques principals es troben les següents: – És la norma suprema de l’ordenament jurídic: totes les altres normes hi estan supeditades, i si una altra norma contradiu la Constitució, és declarada inconstitucional i anul·lada. – És extensa: consta de 169 articles dividits en un Títol Preliminar i deu títols numerats. – És una norma rígida: és molt difícil modificar-ne el contingut. – El control de l’adequació a la Constitució de tota la normativa el du a terme un òrgan especial: el Tribunal Constitucional.
Tractats internacionals L’Estat espanyol pot establir acords amb altres estats i organitzacions internacionals que, quan es ratifiquen i publiquen en el BOE, s’incorporen a l’ordenament espanyol amb el rang de llei. Si un tractat internacional inclou disposicions contràries a allò que estableix la Constitució, cal la reforma prèvia d’aquesta.
Lleis Són les normes jurídiques que aproven les Corts Generals o els parlaments de les diverses comunitats autònomes. Es classifiquen de la manera següent: – Lleis estatals: es divideixen al seu torn en: • Lleis orgàniques: regulades en l’article 81 de la Constitució, tracten temes d’especial importància com ara drets fonamentals i llibertats públiques, règim electoral, estatuts d’autonomia i qualsevol altre que estableixi la Constitució. Per a la seva aprovació o modificació cal la majoria absoluta del Congrés dels Diputats. • Lleis ordinàries: qualsevol altra llei que no tracti sobre els afers reservats a llei orgànica. Per a la seva aprovació o modificació només necessiten la majoria simple dels vots. – Lleis de les comunitats autònomes: les diverses comunitats autònomes poden elaborar lleis, dins les competències que tenen assumides, que únicament poden ser aplicades dins els seus territoris respectius.
Denominació de les lleis A l’efecte de poder identificar les normes jurídiques, aquestes tenen una nomenclatura normalitzada amb l’estructura següent: – Rang de la disposició. – Número d’ordre de la disposició dins les emeses en aquell any. – Data d’emissió. – Nom de la disposició jurídica. Per exemple: Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.
Altres normes amb rang de llei Es tracta de determinats tipus de normes jurídiques que, malgrat que les dicti el Govern, tenen el mateix nivell o rang que les normes que emeten les Corts Generals, pel fet que compten amb l’autorització d’aquestes; per això es denominen també amb l’expressió legislació delegada. N’hi ha de dos tipus, segons el moment en què es produeixi l’autorització: decrets legislatius (l’autorització es produeix abans de dictar la norma) i decrets llei (l’autorització té lloc després i, per això, s’anomena convalidació).
Capacitat normativa de la Generalitat Els articles 111 i 112 de l’Estatut d’Autonomia li confereixen potestat legislativa, reglamentària i executiva en l’àmbit de les seves competències.
Tot i que el poder legislatiu està encomanat a les Corts Generals, en determinats casos el Govern, representant del poder executiu, té la facultat de dictar normes amb rang legal.
DJE16CATA_unitat01.indd 11
02/03/16 16:07
12 Reials decrets legislatius Les Corts Generals poden delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei en cas de matèries determinades no reservades a llei orgànica. Aquestes normes són de dos tipus: – Textos articulats: els dicta el Govern; per exemple, el Codi civil. En aquests casos, el Parlament aprova una llei de bases en què fixa els criteris que ha de seguir el Govern per elaborar el text articulat. – Textos refosos: quan hi ha una pluralitat de textos legals que regula una mateixa matèria, s’encomana al Govern que els unifiqui en un únic text per simplificar la seva regulació legal.
Els reglaments del Govern de Catalunya L’article 112 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat la potestat reglamentària, en l’àmbit de les seves competències executives.
Reials decrets llei Els dicta el Govern en casos de necessitat extraordinària i urgent, un fet que cal acreditar en cada cas (per exemple, amb motiu d’unes greus inundacions es dicta un decret llei per reconèixer indemnitzacions als afectats). Un cop dictats, el Congrés dels Diputats cal que els sotmeti immediatament a debat i votació per convalidar-los. No poden afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, les matèries regulades en el Títol I de la Constitució, el règim de les comunitats autònomes ni el Dret electoral general.
Normes amb rang inferior a la llei A més de les lleis, també hi ha un altre tipus de normes d’abast general que es denominen reglaments en virtut de la potestat que té l’Administració per dictar normes jurídiques, que es denomina potestat reglamentària. Aquestes normes estan supeditades a la Constitució i a les normes amb rang de llei que tenen un nivell jeràrquic superior. A més, cap reglament pot anar contra les disposicions d’un altre de rang superior. Els diversos òrgans de l’Administració Pública central, autonòmica o local poden dictar els reglaments. Jeràrquicament, els reglaments estatals s’ordenen així: – – – –
Reials decrets del Consell de Ministres i del president del Govern. Ordres acordades per les Comissions Delegades del Govern. Ordres ministerials acordades pels ministres respectius. Disposicions d’òrgans o autoritats inferiors. Aquest tipus de disposicions rep diversos noms depenent de l’òrgan que les emeti (instruccions, circulars, etc.) i el seu rang s’estableix en funció del rang jeràrquic mateix de l’òrgan.
Reglaments autonòmics En l’àmbit autonòmic, l’exercici de la potestat reglamentària segueix el mateix model que l’Administració General de l’Estat, encara que es tenen en compte les peculiaritats que puguin establir respecte d’això els diversos estatuts i les lleis de govern de cadascuna de les comunitats autònomes. El president de la comunitat autònoma, el Consell de Govern, els consellers, així com la resta dels òrgans de l’Administració autonòmica exerceixen la potestat reglamentària. Els reglaments autonòmics s’anomenen decrets i ordres.
DJE16CATA_unitat01.indd 12
Documents de normes jurídiques En l’apartat Descargas a GATE es troben documents que inclouen les normes jurídiques següents: – Llei orgànica. – Reial decret llei. – Reglament.
Denominació dels reglaments En el cas dels reglaments (reials decrets, ordres ministerials, circulars, etc.), a més de les dades generals cal indicar-hi l’òrgan del qual provenen (ja que la numeració pot coincidir amb la d’un altre òrgan). Per exemple: Circular 7/2010, de 30 de novembre, del Banc d’Espanya, a entitats de crèdit, sobre desenvolupament de determinats aspectes del mercat hipotecari.
02/03/16 16:07
13
Unitat 1 - Dret i informació jurídica
Reglaments locals La Llei reguladora de bases de l’Administració local estableix que els titulars de la potestat reglamentària són els plens dels ajuntaments i de les diputacions provincials. En l’Administració local, els reglaments s’anomenen reglaments orgànics, ordenances o bans.
4 >> Normativa civil i normativa mercantil Com hem vist en el primer epígraf d’aquesta unitat, el Dret privat és la part del Dret que s’encarrega de regular les relacions que s’estableixen entre els particulars (s’entén com a tals els individus i les empreses) o l’Administració (quan aquesta actua com un particular). Dues de les principals branques del Dret privat són el Dret civil i el Dret mercantil, que tenen especial importància en l’activitat de les empreses. És molt important diferenciar la normativa d’ambdues branques per saber quina és l’aplicable en cada cas.
El Dret civil català L’article 129 de l’Estatut d’Autonomia estableix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de Dret Civil, amb les excepcions de l’article 149.1.8 de la Constitució.
Dret civil i Dret mercantil Reuneix la normativa general que regula les relacions, tant patrimonials com personals, entre persones físiques o jurídiques, siguin privades o públiques, sempre que, en aquest últim cas, actuïn com a persones privades.
Dret civil
Se’l denomina també Dret comú, ja que, com que conté les disposicions generals per a tot l’ordenament jurídic, quan una branca específica d’aquest no contingui regulació sobre una determinada matèria s’acudirà al Dret civil. Segons el Codi civil, les fonts de l’ordenament jurídic espanyol són la llei, el costum i els principis generals del Dret, que es constitueixen, per tant, en les fonts del Dret civil. En concret, dins la llei inclouríem el mateix Codi civil com a norma bàsica, així com la seva normativa de desplegament. El Dret mercantil o Dret del comerç és una part més específica del Dret que regula les normes aplicables als comerciants en el desenvolupament de les seves activitats o als actes de comerç.
Dret mercantil
2
Les fonts del Codi de comerç estan detallades en l’article 2 d’aquest Codi, que indica que, per regular els actes de comerç, en primer lloc cal aplicar-hi el Codi de comerç; en segon lloc, els usos de comerç (el costum mercantil), i, en defecte d’ambdós, el Dret comú (que és el Dret civil, encarnat pel Codi civil).
Casos pràctics Codi civil i Codi de comerç
En Sergi és propietari d’una empresa dedicada a la venda de components informàtics i, a més, té un pis de la seva propietat llogat a un particular. De quin tipus són les normes jurídiques que regulen les dues situacions?
Solució En el primer cas, les normes que regulen la seva activitat com a comerciant pertanyen al Dret mercantil, perquè es tracta del desenvolupament de la seva activitat comercial, que està regulada en el Codi de comerç. En el segon cas, es tracta de normes civils, que estableix el Codi civil, que regula les relacions entre persones privades, com per exemple el lloguer d’un habitatge entre particulars.
DJE16CATA_unitat01.indd 13
02/03/16 16:07
14
5 >> Elaboració i aprovació de les normes jurídiques La Constitució defineix Espanya com un Estat social i democràtic de dret que es fonamenta en la sobirania popular i en el reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans, tant en la seva convivència mútua com enfront de l’Estat. Derivat de la primacia de la voluntat popular, sorgeix el principi de legalitat, que implica que tots els integrants de l’Estat (ciutadans i poders públics) estan sotmesos a l’ordenament jurídic, ja que aquest representa la voluntat del poble.
Sobirania popular La sobirania popular resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.
La vida de les normes jurídiques es desenvolupa en diverses fases, que inclouen la seva elaboració i aprovació, aplicació i control del seu compliment. En els estats democràtics cadascuna d’aquestes fases s’encarrega a un dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial), per garantir d’aquesta manera la independència de cadascun d’ells.
5.1 > Elaboració i aprovació de les normes amb rang de llei El poder legislatiu correspon a les Corts Generals, integrades per dues cambres: el Congrés dels Diputats o Cambra Baixa i el Senat o Cambra Alta, amb una estructura i funcionament similars. Els seus membres s’agrupen segons la seva ideologia política i gaudeixen d’immunitat i inviolabilitat per protegir l’exercici de les seves funcions constitucionals.
Iniciativa i aprovació de les normes amb rang de llei
Iniciativa
Correspon al Govern, mitjançant els projectes de llei, i al Congrés i al Senat, amb la presentació de proposicions de llei. Les assemblees legislatives de les comunitats autònomes poden sol·licitar del Govern l’adopció d’un projecte de llei o enviar al Congrés una proposició de llei. Igualment, es reconeix la iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei. S’exigeixen almenys 500.000 signatures acreditades i no escau en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional, ni quant a la prerrogativa de gràcia.
Aprovació
Un projecte de llei ha de ser aprovat en Consell de Ministres, que l’ha de presentar al Congrés. Un cop aprovat pel Congrés, el seu president ha de donar compte immediat al president del Senat, qui l’ha de sotmetre a la deliberació. El Senat, en el termini de dos mesos a partir del dia de la recepció del text, pot oposar-hi el seu veto o introduir-hi esmenes. Cal aprovar el veto per majoria absoluta. El projecte no pot ser presentat al rei per a sanció sense que el Congrés en ratifiqui el text inicial per majoria absoluta en cas de veto, o per majoria simple, un cop transcorreguts dos mesos des de la seva interposició, o es pronunciï sobre les esmenes, acceptant-les per majoria simple o no. Els requisits formals que cal complir perquè la llei aprovada pugui aplicar-se són la sanció i la promulgació reial, actes mitjançant els quals el rei ratifica la llei i ordena que es compleixi i la seva publicació en el BOE. El rei ha de sancionar en el termini de quinze dies les lleis aprovades per les Corts Generals, les promulga i n’ordena la seva publicació immediata.
DJE16CATA_unitat01.indd 14
Congrés i Senat El Congrés dels Diputats ha de comptar amb un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats. Actualment, compta amb 350, escollits en cada circumscripció electoral, és a dir, en cada província, i mitjançant un sistema proporcional. D’entre ells s’elegeix el president, que és el seu màxim representant, i la Mesa, que és l’òrgan rector. El Senat és la cambra de representació territorial. La majoria dels senadors s’elegeix en la circumscripció provincial i, respecte de la resta, un per cada comunitat autònoma i un altre més per cada milió d’habitants.
Iter legislatiu a Catalunya El procediment legislatiu del Parlament de Catalunya està regulat en el Títol IV, Capítol I del Reglament del Parlament de Catalunya publicat el 30 de juliol de 2015 en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).
02/03/16 16:07
15
Unitat 1 - Dret i informació jurídica
5.2 > Execució de les lleis El poder executiu s’atribueix al Govern i a l’Administració Pública, que, com a responsables de la funció executiva, han d’aplicar les normes aprovades pel Parlament i prendre les mesures necessàries per al seu compliment efectiu. El Govern està integrat pel president, els vicepresidents, si s’escau, els ministres i els altres membres que estableixi la llei. Els seus membres es reuneixen en el Consell de Ministres i en comissions delegades, segons els afers que calgui tractar. Però si el Govern té per missió l’exercici de la funció executiva, i per a això aplica tota la normativa, duen a terme el desenvolupament efectiu d’aquesta funció executiva les diverses administracions públiques, integrades per un conjunt d’òrgans la missió dels quals és col·laborar amb el Govern per a la consecució dels seus objectius.
5.3 > Control del compliment de les lleis En el cas que es produeixi un incompliment d’allò que disposen les normes jurídiques, intervé el poder judicial, encarnat pels jutges i magistrats que administren la justícia com a representants del poble, en nom del rei. L’exercici d’aquesta potestat jurisdiccional es du a terme no sols jutjant, sinó també fent complir el que jutja. L’òrgan encarregat del govern dels jutges i magistrats és el Consell General del Poder Judicial, que està integrat pel president del Tribunal Suprem i per vint membres (denominats vocals) proposats pel Congrés dels Diputats i pel Senat.
Organització territorial del poder judicial Territorialment, els jutjats i tribunals s’organitzen en l’àmbit municipal, de partit judicial, provincial, autonòmic i nacional, segons la seva competència.
5.4 > Normativa autonòmica En les comunitats autònomes, els òrgans responsables de l’elaboració i aprovació de les seves pròpies lleis són les assemblees legislatives, sempre dins les competències reconegudes en la Constitució i en els seus estatuts d’autonomia respectius, i amb efectivitat únicament dins el territori de cada comunitat. El Consell de Govern de cada comunitat i els consellers respectius que l’integren duen a terme l’execució i aplicació de la normativa autonòmica. El control del compliment d’aquesta normativa és competència, com en el cas de la normativa estatal, dels jutjats i tribunals integrants del poder judicial.
5.5 > Elaboració i aprovació de les normes amb rang inferior a la llei Les normes amb rang inferior a la llei s’elaboren, aproven i executen pels respectius òrgans de l’Estat, comunitats autònomes i administracions locals, en virtut de les potestats administratives que tenen atribuïdes per a l’exercici de les seves funcions, i els Tribunals de Justícia en controlen la legalitat. La facultat per dictar reglaments s’anomena potestat reglamentària i es fonamenta en la necessitat que l’Administració estableixi una sèrie de normes complementàries o de desplegament de les lleis. Cada administració pública té un procediment específic per a l’elaboració de reglaments en els seus àmbits respectius, si bé són tots bastant similars. L’entrada en vigor dels reglaments aprovats requereix la seva publicació íntegra en el butlletí oficial corresponent.
DJE16CATA_unitat01.indd 15
02/03/16 16:07
16
6 >> Documentació i informació jurídica La Constitució Espanyola atorga gran importància a la publicitat de les normes jurídiques. D’una banda, la garanteix en l’article 9 i, per una altra, estableix la publicació immediata de les lleis aprovades per les Corts Generals, després de la sanció reial, i condiciona l’eficàcia dels tractats internacionals a la seva publicació oficial a Espanya. La raó d’aquesta publicitat és que tots coneguin el contingut i l’abast de les normes jurídiques, ja que han de complir-les. En el desenvolupament de l’activitat empresarial, l’ús de la legislació ha de ser constant per determinar els drets i les obligacions que li corresponen davant qualsevol situació que es pugui plantejar. Per això és convenient disposar de bases de dades jurídiques que continguin la normativa actualitzada, o bé conèixer el procediment per accedir a aquesta informació quan calgui (per exemple, a través d’Internet) i poder consultar-la i utilitzar-la.
6.1 > Normativa de la Unió Europea En l’àmbit de la Unió Europea, l’Oficina de Publicacions de la Unió Europea és l’organisme encarregat d’editar les publicacions de la Unió. Per a això emet diàriament el Diari Oficial de la Unió Europea i ofereix diversos serveis en línia per accedir gratuïtament a informació d’interès, com EUR-Lex per a la normativa i TED per a les licitacions.
Diari Oficial de la Unió Europea El Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) és el butlletí en què es publica tota la informació rellevant d’abast jurídic que es produeix en l’àmbit de la Unió Europea.
TED El servei TED (Tenders Electronic Daily) és la versió en línia del Suplement S del DOUE, dedicat a la contractació pública europea. Permet cercar i seleccionar anuncis de licitacions per país, sector comercial, etc.
S’edita tots els dies feiners en totes les llengües oficials de la Unió Europea. La seva estructura és la següent: – Sèrie L: per a la legislació. Publica tota la normativa comunitària (tractats, reglaments, directives, decisions, etc.). – Sèrie C: per a comunicacions i informacions (propostes de la Comissió, jurisprudència del Tribunal de Justícia, informacions sobre oposicions a organismes comunitaris, etc.). – Suplement S: per als contractes públics la publicació dels quals per a la Unió Europea sigui obligatòria. – Annex: debats del Parlament Europeu. A partir de l’1 de juliol de 2013, el DOUE es publica únicament en edició electrònica.
EUR-Lex El servei en línia EUR-Lex permet accedir gratuïtament a la legislació de la Unió Europea i a altres documents públics. A més, aquest servei disposa de diverses opcions de recerca de la documentació, així com la possibilitat de descarregar els arxius en formats útils per a l’emmagatzemament i la utilització posteriors. Cadascun dels documents està identificat per un codi denominat CELEX.
DJE16CATA_unitat01.indd 16
02/03/16 16:07
17
Unitat 1 - Dret i informació jurídica
6.2 > Normativa nacional En l’àmbit nacional, la principal forma de coneixement de l’ordenament jurídic és el Butlletí Oficial de l’Estat. En l’àmbit territorial conviu amb els butlletins oficials de les comunitats autònomes i amb els butlletins oficials de les províncies. A més, es pot accedir a la diversa normativa a través de les diferents bases de dades públiques i privades. Tant els butlletins com les bases de dades es troben en format digital.
Butlletí Oficial de l’Estat És el diari oficial de l’Estat espanyol i mitjà de publicació de les lleis, les disposicions i els actes d’inserció obligatòria. El Butlletí Oficial de l’Estat (també denominat BOE) es publica des de 2009 únicament en versió electrònica a través de la pàgina web www.boe.es.
Estructura i contingut del BOE
Secció I. Disposicions generals
Tractats internacionals, les normatives amb rang de llei de l’Estat, les lleis de les comunitats autònomes i els reglaments i la resta de disposicions de caràcter general, tant estatals com emanades dels consells de govern de les comunitats autònomes.
Secció II. Autoritats i personal
– Secció II.A. Nomenaments, situacions i incidències: referits a funcionaris de l’Estat. – Secció II.B. Oposicions i concursos: resolucions relatives a procediments selectius de personal.
Secció III. Altres disposicions
Disposicions d’obligada publicació que no tinguin caràcter general ni corresponguin a les altres seccions: subvencions, beques, etc.
Secció IV. Administració de Justícia
Edictes, notificacions, requisitòries i anuncis dels jutjats i tribunals.
Secció V. Anuncis
– Secció V.A. Anuncis de licitacions públiques i adjudicacions: notificacions relatives a processos de contractació pública. – Secció V.B. Altres anuncis oficials: notificacions oficials d’organismes públics no corresponents a altres apartats (anuncis, resolucions, etc.). – Secció V.C. Anuncis particulars que, per obligació legal, han de tenir abast general.
Agència Estatal del Butlletí Oficial de l’Estat És un organisme públic, adscrit al Ministeri de la Presidència, la funció principal del qual és l’emissió del Butlletí Oficial de l’Estat i del BORME (Butlletí Oficial del Registre Mercantil), així com la gestió i l’administració de la seu electrònica, en la qual s’allotja el diari oficial.
Suplement en llengua catalana del BOE L’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions participa en l’edició del Suplement en llengua catalana del BOE. Aquest Suplement es publica des de 1998 i inclou en català les lleis, els reials decrets llei, els reials decrets legislatius i altres disposicions de caràcter general publicades en el BOE.
A més, el BOE s’acompanya d’un suplement independent en què es publiquen resolucions del Tribunal Constitucional. Dins cada secció, els textos estan agrupats per l’òrgan del qual procedeixin, i dins cada epígraf els textos s’ordenen segons la jerarquia de les respectives normes jurídiques (per exemple, en primer lloc les normes s’agrupen per ministeris —Interior, Justícia, etc.— i, dins les normes de cada ministeri, primer hi ha les lleis i després els reials decrets, les ordres ministerials, etc.).
DJE16CATA_unitat01.indd 17
02/03/16 16:07
18 Altres butlletins oficials Amb el BOE conviuen al nostre país altres butlletins oficials que no tenen un àmbit general i estatal, sinó que estan limitats per raó de territori o de matèria.
Altres butlletins oficials Podem distingir-ne els següents:
Butlletins territorials
– Butlletins oficials de les comunitats autònomes: tots els estatuts d’autonomia determinen, dins l’àmbit de cada comunitat autònoma, l’existència d’un butlletí oficial destinat a la publicació de les lleis de l’Assemblea Legislativa i dels reglaments aprovats pel Consell de Govern de la comunitat. – Butlletins oficials de les províncies: el seu àmbit territorial és el de cada província. Publiquen totes les disposicions i els actes dels òrgans de la Diputació Provincial, així com els de tots els ajuntaments que componen la província. Hi ha diversos butlletins l’àmbit dels quals està limitat no pel territori, sinó pel contingut de les disposicions que inclouen; per exemple, podem citar-ne els següents:
Butlletins d’organismes públics
Publicitat de la normativa catalana El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) és el mitjà oficial de publicació de les lleis, normes, disposicions de caràcter general i altres disposicions.
– Butlletins oficials parlamentaris: tant el Congrés i el Senat com les assemblees legislatives de les comunitats autònomes tenen els seus butlletins, en els quals recullen els projectes que estan tramitant. – Butlletí Oficial de Defensa: és un diari editat pel Ministeri de Defensa en què es publiquen les comunicacions oficials del Ministeri i les novetats relatives a la situació del personal. – Butlletí Oficial del Registre Mercantil: s’hi publiquen tots els actes i anuncis referents a empresaris que figuren inscrits en els diversos registres mercantils.
6.3 > Bases de dades Els butlletins oficials mostren la normativa en ordre cronològic, és a dir, publiquen periòdicament (generalment cada dia) les disposicions publicades en aquella data. Això pot complicar la localització de la normativa si se’n desconeix la data d’emissió, encara que la publicació en format electrònic facilita aquestes recerques. Per solucionar aquest problema van sorgir les publicacions i bases de dades jurídiques, en les quals s’agrupa la normativa d’acord amb determinats criteris que en faciliten la recerca. Així, per exemple, poden trobar-se recopilacions per matèria (normativa de societats anònimes, normativa de riscos laborals, etc.), en les quals s’inclouen comentaris i referències encreuades entre les diverses normes que en faciliten l’aplicació. Amb l’arribada de les noves tecnologies, les bases de dades es presenten en format digital, bé en un suport físic (CD, DVD o memòria flaix) o bé a través d’una pàgina web a la qual es pot accedir per cercar la informació necessària. Sempre és millor acudir a una base de dades amb accés a través d’Internet que a una que es trobi en un suport físic, perquè és més probable que la primera estigui actualitzada. Avui dia hi ha un gran nombre de bases de dades, tant de tipus públic com privat, que proporcionen informació jurídica actualitzada.
DJE16CATA_unitat01.indd 18
2 Butlletí Oficial de la Província de Tarragona.
02/03/16 16:07
19
Unitat 1 - Dret i informació jurídica
Bases de dades públiques Gairebé tots els organismes públics tenen una base de dades pròpia en què publiquen, de manera sistematitzada, els documents que produeixen. Així ho fan tant organismes pertanyents al poder legislatiu (Congrés dels Diputats o Senat) com executiu (tots els ministeris i els seus òrgans subordinats) i judicial (base de dades del poder judicial, que engloba les resolucions dels principals tribunals: Suprem, Audiència Nacional, tribunals superiors de Justícia, etc.). A fi de crear un accés centralitzat a aquestes bases de dades, el servei d’informació de l’Estat, a través del Punt d’Accés General de la seva pàgina web (www.administracion.gob.es), ofereix un accés a un cercador de legislació on poden trobar-se enllaços cronològics i temàtics a la legislació emanada dels diversos òrgans de l’Estat. Des de la pàgina web del BOE es pot accedir al servei Iberlex, que és una completa base de dades de legislació, que inclou, a més del text de totes les disposicions estatals, autonòmiques o de la Unió Europea publicades des de 1960, una anàlisi jurídica de cadascuna. En aquest servei es poden fer cerques detallades de normativa per títol, rang, dates, text lliure, etc. A més, es poden combinar diversos camps de cerca amb la utilització d’operadors lògics (.I, .O, .NO).
Butlletins estadístics Són publicacions periòdiques editades habitualment per organismes públics que recullen les estadístiques referents al sector a què pertany l’entitat emissora en aquell període de temps. Per exemple: el Butlletí Estadístic del Banc d’Espanya i els butlletins dels diferents ministeris. Sovint les empreses han de consultar aquests butlletins per demanar informació sobre el sector en què desenvolupen els seus serveis.
Bases de dades privades Juntament amb les bases de dades públiques, n’hi ha d’altres que han creat editorials jurídiques per al seu ús comercial. En alguns casos aquestes bases de dades són d’accés gratuït (s’hi accedeix a través de la pàgina web i es financen amb la publicitat, com per exemple el portal www.noticias.juridicas.com), i en altres casos cal adquirir els suports en els quals estan incloses o accedir a la web on estan allotjades mitjançant el pagament d’una subscripció periòdica (per exemple, les pàgines web https://laleydigital.laley.es o www.aranzadi.es).
Exemples
1
Servei BOE a la carta Com hem vist, el BOE és el diari oficial de l’Estat espanyol i mitjà de publicació de les lleis, disposicions i actes d’inserció obligatòria, per la qual cosa és molt important mantenir sempre actualitzada la informació que s’hi publica. Per no haver d’estar comprovant diàriament la nova normativa o els anuncis que s’hi publiquen, el BOE ofereix un servei denominat BOE a la carta, que ens permet obtenir una subscripció per correu electrònic i via web a continguts de la seu electrònica del BOE. Per a això, hem d’accedir a la seva pàgina web, www.boe.es, i fer clic en l’opció A la carta del menú principal. S’obre una nova pantalla que ens ofereix diferents opcions de subscripció i accés als continguts: hem de registrar-nos-hi amb un usuari i una contrasenya, amb el nostre compte en diferents xarxes socials (Twitter, Facebook, Google), amb DNI electrònic o amb un altre certificat reconegut. Des d’allà també podem configurar les alertes que vulguem rebre, que poden ser relatives a legislació, nomenaments, oposicions i concursos, anuncis de licitació o altres alertes temàtiques (per exemple, beques, sentències del Tribunal Constitucional, ajudes, convenis col·lectius, etc.). Finalment, també es pot accedir a anuncis de notificacions, cerques més freqüents, alertes d’actualització de normes consolidades i seguiment de codis electrònics.
DJE16CATA_unitat01.indd 19
02/03/16 16:07
20 6.4 > Actualització de la informació jurídica a l’empresa A l’empresa es habitual el maneig d’informació jurídica i mercantil a fi de conèixer els drets i les obligacions de l’empresa, redactar documentació o, simplement, adquirir una determinada informació. Per això, no n’hi ha prou amb saber quines fonts d’informació hi ha; a més, cal saber utilitzar-les de manera eficaç.
Localització de la normativa Actualment, les noves tecnologies han fet que resulti molt més senzill fer servir Internet per localitzar qualsevol mena d’informació de rellevància per a l’empresa, així com per aconseguir qualsevol documentació jurídica. Aquest procés pot facilitar-se molt si s’utilitzen les eines que proporcionen les diverses pàgines web, així com els diferents navegadors. Per localitzar qualsevol norma a Internet cal distingir si es vol cercar tota la normativa sobre un tema o únicament una norma concreta. – Cerca temàtica: es pot acudir a un portal genèric, com el Punt d’Accés General (www.administracion.gob.es), i allà anar limitant la cerca fins a trobar el que fa falta. – Cerca concreta: és essencial veure amb quines dades es compta (si es coneix el títol complet de la disposició, la seva data d’emissió o publicació, etc.). Per a això el servei més útil és Iberlex (www.boe.es), per totes les possibilitats de cerca que ofereix.
3 Servei de cerca de legislació Iberlex.
Per agilitar els processos de cerca de la informació, el més recomanable és establir un procediment per arribar de manera directa a les bases de dades a través d’accessos directes o dreceres, sense haver de cercar la seva adreça web ni escriure-la en cada cas. La manera més simple és crear un accés directe a la pàgina web on es troben les bases de dades que més s’utilitzen. Aquest procés és senzill: n’hi ha prou amb fer clic a la icona que hi ha a la barra de navegació (just abans de http:) i arrossegar-la amb el ratolí fins al lloc en què es vol crear aquest accés directe.
4 Creació d’accés directe a una pàgina web.
També pot fer-se a través de l’opció que tenen tots els navegadors de desar un accés directe a una pàgina web des del mateix navegador (segons el navegador aquesta opció es pot denominar marcadors o favorits). Un cop que s’hagi accedit a la web de la qual es vol desar un accés directe, se selecciona Marcadors > Afegir a marcadors. Per fer ús de l’accés directe, s’obre aquest menú i se selecciona l’accés directe creat.
DJE16CATA_unitat01.indd 20
5 Menú Marcadors de Firefox i Favorits d’Explorer.
02/03/16 16:07
21
Unitat 1 - Dret i informació jurídica
Arxivament de la normativa Un cop que s’ha localitzat la pàgina web en què està inclosa la norma que cerquem, podem descarregar l’arxiu informàtic en què es recull (generalment en format .pdf o .doc) i arxivar-lo en qualsevol dispositiu d’emmagatzemament (disc dur, CD, etc.) segons les normes d’organització d’arxius informàtics que tingui establertes l’empresa. Si es tracta d’una consulta puntual que no requereix una descàrrega, és convenient, no obstant això, crear un accés directe, encara que sigui temporalment, a la pàgina on es troba la normativa, per poder accedir-hi de manera directa si cal.
Detecció de nova normativa El procediment tradicional per detectar nova normativa que pogués ser d’utilitat per a l’empresa era revisar tota la normativa que hi havia en els diversos butlletins i comprovar si s’hi havia publicat res d’interès. Actualment, la utilització de formats electrònics facilita molt aquesta tasca, gràcies als quals poden utilitzar-se noves eines: – La majoria de butlletins i bases de dades a Internet ofereixen un servei d’alerta, de tal manera que, mitjançant el registre del correu electrònic i uns criteris de cerca (organisme emissor, tipus de norma, matèria, etc.), cada cop que hi hagi una norma amb aquests criteris es rebrà una notificació per correu electrònic. – A través del servei de sindicació RSS (Really Simple Syndication), un format que permet subscriure’s a continguts que s’actualitzen sovint. Gràcies als enllaços de subscripció, cada cop que es publiquin novetats la informació s’actualitza automàticament, sense necessitat de visitar cadascuna de les pàgines web que ens interessen per veure si hi han afegit alguna novetat.
3
6 Logo de RSS.
Casos pràctics Cerca de jurisprudència
L’Àngela treballa com a administrativa en una associació de consumidors. Per preparar un cas que s’ha de portar davant la jurisdicció civil, relatiu a les comissions que cobren les entitats financeres als seus clients, ha de cercar jurisprudència de diferents òrgans judicials nacionals sobre aquesta matèria. Per estalviar temps, decideix utilitzar alguna aplicació que li permeti consultar alhora sentències de les diferents instàncies judicials, tant en l’àmbit provincial com autonòmic i nacional. a) Quin tipus de bases jurídiques hi ha a Internet? b) Què és el Cendoj?
Solució a) Actualment hi ha portals jurídics que recullen tota la normativa que es va publicant i, a més, inclouen cercadors de sentències. Un exemple d’aquest tipus és el portal www.noticias.juridicas.com, que ofereix la possibilitat de consultar sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. b) El Cendoj (Centre de Documentació Judicial del Consell General del Poder Judicial) és una base de dades que conté les resolucions completes recopilades des dels òrgans judicials de tot Espanya. Des de la pàgina web del Poder Judicial, www.poderjudicial.es, s’accedeix a la base de dades del Cendoj si es fa clic en els enllaços que porten a Jurisprudència.
DJE16CATA_unitat01.indd 21
02/03/16 16:07
Activitats proposades
1 >> Dret públic i privat 1·· Assenyala els requisits que han de complir les normes jurídiques perquè les respectin els ciutadans. Quines conseqüències tindria una norma jurídica que no complís aquests requisits?
2·· Indica a quin tipus de Dret corresponen aquestes definicions: – Dret encarregat de regular les relacions en les quals prenen part les diverses administracions públiques quan actuen exercint les funcions públiques que són l’objecte de la seva activitat. Dins aquest apartat s’inclourien diverses branques del Dret, com poden ser, per exemple, el Dret penal, el Dret administratiu, etc. – Dret que s’encarrega de regular les relacions que s’estableixen entre els particulars, tenint en compte que de vegades l’Administració també pot actuar com si es tractés d’un particular. Dins aquest apartat s’inclourien el Dret civil, el Dret mercantil, etc.
2 >> Fonts del Dret 3·· Indica de quina classe de font del Dret es tracta en cada cas: – Normes que serveixen per interpretar el Dret, aplicables només en defecte de llei i costum. – Manera d’actuar repetida en el temps per una comunitat amb la consciència que és obligatòria. Només es pot utilitzar si no hi ha una llei aplicable, sempre que no sigui contrària a la moral o a l’ordre públic i que resulti provada. – Criteri reiterat pel Tribunal Suprem en interpretar i aplicar les normes per resoldre els conflictes. – Normes d’abast general i de compliment obligatori. En sentit estricte serien les emanades del poder legislatiu conforme al procediment establert, però aquesta referència s’ha d’entendre en sentit ampli com a sinònim de tota norma escrita. – Acords subscrits entre l’Estat espanyol i altres estats o organismes internacionals.
4·· Indica exemples de principis generals del Dret diferents dels que podem trobar al llarg d’aquesta unitat.
3 >> L’ordenament jurídic 5·· Assenyala les diferències que hi ha entre els reials decrets llei i els reials decrets legislatius.
DJE16CATA_unitat01.indd 22
6·· Indica quines de les matèries següents es regulen per lleis orgàniques i quines per lleis ordinàries: – – – –
Règim electoral. Educació. Estatut d’Autonomia. Transports.
4 >> Normativa civil i normativa mercantil 7·· Indica si les activitats següents estan regulades pel Dret civil o pel Dret mercantil: – – – –
Drets i obligacions dels socis d’una societat. Representació legal dels menors. Contractes subscrits entre empreses. Donacions.
5 >> Elaboració i aprovació de les normes jurídiques 8·· Elabora un esquema que prevegi els diferents mitjans d’iniciació del procediment legislatiu. 9·· Indica les diferències i semblances entre el procediment d’elaboració de les lleis en l’àmbit nacional i en l’àmbit autonòmic.
6 >> Documentació i informació jurídica 10·· Classifica els continguts següents que hi ha en el DOUE, i indica de quina sèrie o suplement es tracta en cada cas: – Comunicacions i informacions (propostes de la Comissió, jurisprudència del Tribunal de Justícia, informacions sobre oposicions a organismes comunitaris, etc.). – Contractes públics la publicació dels quals en l’àmbit de la Unió Europea sigui obligatòria. – Legislació. Publica tota la normativa comunitària (tractats, reglaments, directives, decisions, etc.).
11·· Explica els tipus de butlletins oficials territorials que hi ha.
12·· Localitza en un cercador públic i en un de privat la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. 13·· Cerca en algun portal d’Internet que ofereixi la possibilitat d’obtenir actualitzacions legislatives, i exposa el procediment de subscripció a aquest portal.
02/03/16 16:07
Activitats finals
23
1·· Si tenim en compte les definicions de Dret públic i de Dret privat, a quin tipus de Dret pertany el Dret administratiu? Per què?
2·· Classifica les normes jurídiques següents tenint en compte el seu abast, en funció de si es tracten de fonts del Dret directes o indirectes: – – – – –
Constitució. Reglaments. Jurisprudència. Llei. Principis generals del Dret.
3·· Assenyala les diferències entre les fonts del Dret formals i les fonts del Dret informals, i posa un exemple de cadascuna d’elles. 4·· Indica quines de les següents són característiques de la Constitució: – – – –
És una norma flexible. És una norma extensa. Es tracta d’una norma suprema de l’ordenament jurídic. El control que tota la normativa s’adeqüi a la Constitució es du a terme per un òrgan especial, el Tribunal Suprem.
5·· Quin tipus de norma jurídica hauria de dictar-se quan hi ha una pluralitat de textos legals que regulen una mateixa matèria i es pretén unificar-los en un únic text per simplificar-ne la regulació legal? 6·· Ordena els reglaments estatals següents en funció del seu rang jeràrquic: – – – –
Ordres acordades per les comissions delegades del Govern. Reials decrets del Consell de Ministres i del president del Govern. Disposicions d’òrgans o autoritats inferiors. Ordres ministerials, acordades pels ministres respectius.
7·· En què consisteix el principi de legalitat? 8·· Elabora un esquema que reculli el procediment d’aprovació de les lleis. 9·· Quina funció compleix l’Administració Pública en el procés d’execució de les lleis? 10·· Busca informació relativa a l’organització de la jurisdicció civil en la comunitat autònoma on resideixes. 11·· Localitza a Internet algun text o normativa legal a través del servei EUR-Lex. 12·· Indica en quina secció del BOE podem trobar les informacions següents: – Edictes, notificacions, requisitòries i anuncis dels jutjats i tribunals. – Disposicions d’obligada publicació que no tinguin caràcter general ni corresponguin a les altres seccions: subvencions, beques, etc. – Tractats internacionals, la normativa amb rang de llei de l’Estat, les lleis de les comunitats autònomes i els reglaments i la resta de disposicions de caràcter general tant estatals com emanats dels consells de govern de les comunitats autònomes. – Anuncis de licitacions públiques i adjudicacions: notificacions relatives a processos de contractació pública.
13·· Busca a Internet un exemple de butlletí oficial d’algun organisme públic, diferent dels que hem estudiat al llarg de la unitat.
14·· Imagina que, entre les funcions que has de fer diàriament a l’empresa en la qual treballes, es troba la cerca a Internet d’informació jurídica i mercantil. Si vols buscar tota la normativa sobre un tema, seguiries el mateix procediment que quan vols trobar únicament una norma concreta?
DJE16CATA_unitat01.indd 23
02/03/16 16:07
Casos finals 1·· Cerca i localització d’informació jurídica En Samuel acaba d’entrar a treballar com a administratiu en el departament legal d’una empresa dedicada a la prestació de serveis de telecomunicacions. Des d’un altre departament de l’empresa li passen una nota interna en què li sol·liciten que els enviï urgentment una còpia de la carta de drets de l’usuari dels serveis de comunicacions electròniques, però en desconeixen el títol exacte i la data de la seva publicació. Com que acaba d’entrar a l’empresa, en Samuel no té arxivada cap norma jurídica, per la qual cosa ha de localitzar-la, i acudeix a Internet. a) Quin és el procediment que ha de seguir per trobar la normativa que li sol·liciten? b) Un cop que ha localitzat la norma a Internet, és convenient que l’arxivi? Com ha de fer-ho? c) Si en el futur la norma canvia o s’actualitza, podria detectar d’alguna manera el canvi o l’actualització sense necessitat d’iniciar un altre cop tot el procés de cerca?
2·· Aplicació de normativa Un petit municipi és propietari de diversos aprofitaments forestals situats en el seu terme municipal. Anualment s’hi talen els arbres en pitjor estat i se’n ven la fusta. Tradicionalment, els beneficis econòmics de la venda s’han repartit proporcionalment entre els veïns del municipi. Aquest any el nou Ajuntament ha decidit no repartir els diners entre els veïns, i per a això al·lega que cal dur a terme diverses obres de remodelació al municipi. Els veïns no estan conformes amb la decisió, però l’Ajuntament manifesta que no hi ha cap llei que estableixi com han de repartir-se les quantitats ingressades per la venda de la fusta. Tanmateix, els veïns defensen que, si bé no hi ha cap norma legal que estableixi com es reparteixen els beneficis, tradicionalment s’han distribuït entre tots els veïns, per la qual cosa han portat el cas davant els tribunals. a) Si no hi ha cap norma legal aplicable, com podria resoldre el cas el jutge? b) Es pot considerar com un costum la manera de repartir els diners que al·leguen els veïns? c) Què hauria de fer l’Ajuntament si vol canviar el model establert de repartiment dels diners? d) Si finalment el jutge comprova que no hi ha cap norma legal aplicable, ni tampoc cap costum, com hauria de resoldre l’afer?
DJE16CATA_unitat01.indd 24
02/03/16 16:07
Autoavaluació 1. La branca del Dret encarregada de regular les relacions en què prenen part les diverses administracions públiques quan actuen exercint les funcions públiques que són l’objecte de la seva activitat és: a) b) c) d)
El Dret privat. El Dret civil. El Dret públic. El Dret mercantil.
2. Són fonts del Dret: a) b) c) d)
El costum. Els tractats internacionals. La jurisprudència. Totes les respostes anteriors són correctes.
3. Les fonts del Dret que contenen la norma jurídica es denominen: a) b) c) d)
Fonts directes. Fonts indirectes. Fonts formals. Fonts materials.
4. El conjunt de les normes jurídiques que estan vigents en un territori en un determinat moment s’anomena: a) b) c) d)
Llei. Constitució. Ordenament jurídic. Reglament.
5. Quines de les següents són característiques de la Constitució de 1978? a) b) c) d)
25 8. La iniciativa legislativa del Govern es denomina: a) b) c) d)
Proposició de llei. Projecte de llei. Iniciativa popular. Totes les respostes anteriors són incorrectes.
9. Du a terme el control del compliment de les lleis: a) b) c) d)
El Congrés dels Diputats. El Senat. El poder judicial. El Govern.
10. En la sèrie C del DOUE es publiquen: a) b) c) d)
Les lleis. Els contractes públics. Les informacions i comunicacions. Els debats del Parlament Europeu.
11. El principi que estableix que cada norma té un rang o nivell determinat és: a) b) c) d)
El principi de legalitat. El principi de jerarquia normativa. El principi general del Dret. Totes les respostes anteriors són incorrectes.
12. El Dret que regula les relacions, tant patrimonials com personals, entre persones físiques o jurídiques, siguin privades o públiques, sempre que, en aquest últim cas, actuïn com a persones privades, és: a) b) c) d)
El Dret civil. El Dret mercantil. El Dret administratiu. El Dret laboral.
És una norma extensa. És una norma rígida. És una norma suprema. Totes les respostes anteriors són correctes.
6. Els textos articulats són: a) b) c) d)
Reials decrets llei. Reials decrets legislatius. Reglaments. Lleis orgàniques.
7. El Dret que regula les normes aplicables als comerciants en el desenvolupament de les seves activitats és: a) b) c) d)
El Dret civil. El Dret mercantil. El Dret administratiu. El Dret laboral.
DJE16CATA_unitat01.indd 25
7 Monument a la Constitució de 1978, Madrid.
02/03/16 16:07