U1
nitat
Empresa, innovació i expansió internacional
Preguntes inicials ■
1·· Has treballat alguna vegada en una empresa? 2·· Coneixes els diferents tipus d’empreses? 3·· A què ens referim quan parlem d’emprenedors? 4·· Per què creus que és important la tecnologia a l’hora d’innovar? 5·· Per què consideres important l’expansió internacional de les empreses? 6·· Has sentit mai a parlar del terme “franquícia”?
EYA15CATA_unitat01.indd 6
En aquesta unitat aprendràs a... ■
Distingir els diferents tipus d’empreses i empresaris.
■
Identificar els diferents tipus d’innovació empresarial i els seus riscos.
■
Reconèixer el procés d’internacionalització empresarial i les seves conseqüències.
■
Classificar els diferents tipus d’expansió internacional.
07/05/15 10:02
U1
nitat
Empresa, innovació i expansió internacional
Preguntes inicials ■
1·· Has treballat alguna vegada en una empresa? 2·· Coneixes els diferents tipus d’empreses? 3·· A què ens referim quan parlem d’emprenedors? 4·· Per què creus que és important la tecnologia a l’hora d’innovar? 5·· Per què consideres important l’expansió internacional de les empreses? 6·· Has sentit mai a parlar del terme “franquícia”?
EYA15CATA_unitat01.indd 6
En aquesta unitat aprendràs a... ■
Distingir els diferents tipus d’empreses i empresaris.
■
Identificar els diferents tipus d’innovació empresarial i els seus riscos.
■
Reconèixer el procés d’internacionalització empresarial i les seves conseqüències.
■
Classificar els diferents tipus d’expansió internacional.
07/05/15 10:02
7
Unitat 1 X - Empresa, Título de la innovació unidad i expansió internacional
Empresa i empresari
Persones físiques
Tipus d’empreses
Col·lectivitats sense personalitat jurídica Persones jurídiques
Iniciativa emprenedora i innovació
EMPRESA, INNOVACIÓ I EXPANSIÓ INTERNACIONAL
Innovació empresarial
Procés innovador en l’activitat empresarial Risc en la innovació Tecnologia i innovació
Origen Dificultats
La internacionalització empresarial
Etapes Tipus
Per al projecte final ■
Coneixeràs els diferents tipus d’empreses.
■
Aplicaràs un procés innovador a l’empresa.
■
Desenvoluparàs un procés d’internacionalització empresarial.
EYA15CATA_unitat01.indd 7
07/05/15 10:02
8
1 >> Empresa i empresari Factors i recursos empresarials
Els conceptes d’empresa i empresari estan íntimament relacionats.
Per complir els seus objectius, les empreses han de comptar amb una sèrie de mitjans coordinats:
1.1 > Concepte d’empresa
− Factors productius: treball, maquinària. − Factors financers: recursos econòmics per invertir. − Màrqueting: recursos per vendre. − Recursos humans: persones. − Elements materials: béns econòmics. − Recursos immaterials: coneixements tècnics i econòmics.
L’empresa és una organització dedicada a activitats industrials, mercantils o de prestació de serveis amb finalitats lucratives. La funció comuna de totes les empreses és la realització d’una activitat productiva o transformadora en què, a partir d’uns recursos, s’obtenen uns productes o serveis. No totes les empreses són iguals. Segons el criteri utilitzat per classificar-les, podem diferenciar els següents tipus d’empreses: Criteris Dimensions
Tipus d’empreses i 250 treballadors) i grans (més de 250 treballadors). A més, es tenen en compte altres factors, com les vendes, el patrimoni, etc.
Activitat
Sector primari (agrícoles, ramaderes i pesqueres), sector secundari (mineres, industrials i de construcció) i sector terciari (serveis).
Àmbit
Locals, regionals, nacionals, multinacionals.
Propietat
Privades, públiques i mixtes.
Forma jurídica
Empresari individual i societats.
1.2 > Concepte d’empresari Les empreses són el resultat de la iniciativa d’una o diverses persones, denominades empresaris. L’empresari és el titular propietari o directiu d’una indústria, un negoci o una empresa. A les empreses individuals i a les pimes (petites i mitjanes empreses), els empresaris assumeixen el paper d’emprenedors (creen l’empresa), capitalistes (aporten els mitjans necessaris per posar-la en marxa) i administradors (gestionen l’empresa). A les grans empreses, aquestes funcions estan en mans de diferents persones. Els propietaris solen ser un gran nombre de petits accionistes amb poca capacitat de decisió i la gestió habitualment s’encomana a especialistes tècnics.
Activitats 1·· Dos socis creen una empresa, amb els seus estalvis i un crèdits que els han concedit. Un s’ocupa de l’àrea tècnica i l’altre, de l’Administració. Identifica els papers que assumeixen com a petits empresaris.
EYA15CATA_unitat01.indd 8
07/05/15 10:02
9
Unitat 1 - Empresa, innovació i expansió internacional
1.3 > Tipus d’empreses A l’hora de crear una empresa, l’elecció de la seva forma jurídica és fonamental per determinar aspectes tan importants com el número de socis, la necessitat d’un capital mínim per a la constitució de l’empresa, els límits de responsabilitat de l’empresari i els impostos als quals estarà subjecta l’activitat (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques [IRPF] o Impost sobre Societats). Empresari individual L’empresari individual o autònom és una persona física que realitza de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, doni o no ocupació a treballadors per compte aliè.
L’emprenedor de responsabilitat limitada És un tipus especial d’empresari individual, que respon dels deutes generats en la seva activitat amb patrimoni personal, excepte amb el seu habitatge habitual, sempre que es compleixin certes condicions. S’hauran d’inscriure al Registre Mercantil i fer constar la seva condició en tota la seva documentació.
La personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titular (empresari), que respon personalment de totes les obligacions que contragui l’empresa amb tots els seus béns (actuals i futurs). Per això, és la forma que presenta el màxim risc empresarial, ja que l’empresari assumirà les pèrdues amb els seus propis béns. L’empresari individual s’ha de donar d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social (d’aquí el nom d’“autònom”) i abonar les corresponents cotitzacions. També ha de realitzar una declaració censal (model 036) a Hisenda, comunicant l’activitat a què es dedicarà i presentar les oportunes liquidacions periòdiques d’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i IRPF. Col·lectivitats no societàries Són empreses col·lectives, formades per diverses persones físiques, però que no revesteixen cap de les formes societàries previstes en la legislació mercantil. Hi ha dos tipus de col·lectivitats d’aquest tipus: Col·lectivitats
Característiques
Comunitats de béns (CB)
És un contracte pel qual diverses persones físiques creen un capital comú, que passarà a ser propietat de tots, amb el qual duran a terme les activitats del seu negoci. Per exercir l’activitat, es requereix un número mínim de dos socis i l’existència d’un contracte privat, en què es detalli la naturalesa de les aportacions i el percentatge de participació que cada comuner té en les pèrdues i els guanys de la comunitat de béns. La comunitat no tindrà personalitat jurídica pròpia i els socis respondran dels seus deutes, de forma personal i il·limitada, amb els seus patrimonis personals. És un contracte pel qual dues o més persones posen en comú capital, amb el propòsit de repartir-se els guanys.
Societats civils
EYA15CATA_unitat01.indd 9
El número mínim de socis serà de dos i el capital està format per les aportacions dels socis, tant en diner com en béns o indústria. Les societats civils sí que tindran personalitat jurídica, excepte en el cas en què els seus pactes es mantinguin secrets entre els socis.
07/05/15 10:02
10 Societats Les societats són associacions voluntàries de persones físiques o jurídiques que desenvolupen una activitat econòmica mitjançant l’aportació d’un capital social i amb una responsabilitat assumida, llevat d’excepcions, per la societat. Aquestes societats s’han de constituir en escriptura pública que cal inscriure al Registre Mercantil (moment a partir del qual adquireixen plena personalitat jurídica). Abans de crear una empresa, s’ha decidir el tipus societari que més s’ajusta a les necessitats de l’emprenedor, en funció de la responsabilitat que vulgui assumir enfront de tercers, el capital social, el número de socis, els requisits de constitució i les obligacions fiscals. Hi ha diversos tipus de societats mercantils: Tipus de societats Societat col·lectiva
Característiques Societat mercantil, en què tots els socis es comprometen a participar, en la proporció que estableixin, dels mateixos drets i obligacions. La responsabilitat dels socis per les obligacions de la societat serà personal, subsidiària respecte de l’empresa i solidària entre ells.
Societat comanditària
Societat mercantil que es defineix per l’existència de socis col·lectius que aporten capital i treball i responen de manera subsidiària, personal i solidària dels deutes socials, i de socis comanditaris que només aporten capital i tenen la responsabilitat limitada a la seva aportació. Si el capital està dividit en accions, es denomina societat comanditària per accions.
Societat de responsabilitat limitada (SL)
És una societat en què el capital social (que no podrà ser inferior a 3.000 €) està dividit en participacions socials, indivisibles i acumulables, i està integrat per les aportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes socials, sinó només fins al límit de la seva aportació a la societat.
Societat limitada de formació successiva
És un tipus especial de societat de responsabilitat limitada, que no requereix capital mínim per a la seva constitució i que ha d’observar certes obligacions (límits a la retribució de socis i administradors i responsabilitat solidària dels socis en cas de liquidació).
Societat limitada nova empresa
És un tipus especial de societat limitada. Els seus socis hauran de ser persones físiques i no podran ser més de cinc en el moment de la seva constitució. El capital social no podrà ser inferior a 3.000 € ni superior a 120.000 €. Es poden tramitar telemàticament i gaudeixen de beneficis fiscals.
Societat anònima (SA)
Societat mercantil en què el capital social (que no podrà ser inferior a 60.000 €) estarà dividit en accions i s’integrarà per les aportacions dels socis, que no respondran personalment dels deutes socials. A més de les societats anteriors, n’existeixen d’altres tipus que presenten especialitats pel que fa al seu objecte social, els seus socis, etc., que han aconsellat un tractament legal específic. Les principals són:
Societats mercantils especials
EYA15CATA_unitat01.indd 10
− − − − − −
Societats laborals (limitades i anònimes). Societats cooperatives. Societats professionals. Societats de garantia recíproca. Entitats de capital-risc. Agrupacions d’interès econòmic.
07/05/15 10:02
11
Unitat 1 - Empresa, innovació i expansió internacional
A la taula següent, es mostra una anàlisi comparativa dels diferents tipus de societats. Tipus d’empresa
Número mínim de socis
Capital mínim
Responsabilitat
Fiscalitat directa
Empresari individual (autònom)
1
No existeix mínim legal
Il·limitada
IRPF
Emprenedor de responsabilitat limitada
1
No existeix mínim legal
Il·limitada amb excepcions
IRPF
Comunitat de béns
2
No existeix mínim legal
Il·limitada
IRPF
Societat civil
2
No existeix mínim legal
Il·limitada
IRPF
Societat col·lectiva
2
No existeix mínim legal
Il·limitada
Impost sobre Societats
Societat comanditària simple
2
No existeix mínim legal
S. col.: il·limitada S. com.: limitada
Impost sobre Societats
Societat de responsabilitat limitada (SL)
1
3.000 €
Limitada al capital aportat
Impost sobre Societats
Societat limitada de formació successiva
1
No existeix mínim legal
Limitada al capital aportat
Impost sobre Societats
Societat limitada nova empresa
Mínim 1 Màxim 5
Mínim 3.000 € Màxim 120.000 €
Limitada al capital aportat
Impost sobre Societats
Societat anònima (SA)
1
60.000 €
Limitada al capital aportat
Impost sobre Societats
Societat comanditària per accions
2
60.000 €
S. col.: il·limitada S. com.: limitada
Impost sobre Societats
Societat laboral
3
60.000 € (SAL) 3.005, € (SLL)
Limitada al capital aportat
Impost sobre Societats
Societat cooperativa
Cooperatives 1r grau: 3 cooperatives 2n grau: 2 cooperatives
Mínim fixat als estatuts
Limitada al capital aportat
Impost sobre Societats (règim especial)
Societat professional
1
Mínim segons la forma que adopti
Limitada al capital aportat
Impost sobre Societats
Societat de garantia recíproca
150 socis partícips
10.000.000 €
Limitada al capital aportat
Impost sobre Societats
Limitada al capital aportat
Impost sobre Societats
Il·limitada
Impost sobre Societats
Entitats de capital-risc
Agrupació d’interès econòmic
EYA15CATA_unitat01.indd 11
Almenys 3 membres al Consell d’Administració 2
Societats de capital risc: 1.200.000 € Fons de capital risc: 1.650.000 € No existeix mínim legal
07/05/15 10:02
12 Casos pràctics
1
Elecció de la forma jurídica de l’empresa En finalitzar els estudis de Tècnic en Gestió Administrativa, dues amigues decideixen crear el seu propi negoci, a través d’una societat mercantil. Han elaborat un pla d’empresa, però no saben quin tipus de forma jurídica escollir. Les dades de què parteixen són les següents: − Disposen d’un capital inicial no superior a 3.000 €. − Desitgen començar la seva activitat el més aviat possible, per la qual cosa els tràmits de constitució han de ser ràpids. − Volen limitar la seva responsabilitat. − Desitgen tributar per l’Impost sobre Societats. a) Quins tipus de societats reuneixen tots els requisits? b) Quina forma societària és la més adequada per a la seva empresa?
Solució a) Hi ha tres societats que compleixen tots els requisits exposats, que són: la societat de responsabilitat limitada, la societat limitada de formació successiva i la societat limitada nova empresa. Les tres societats exposades es poden constituir amb el capital inicial que tenen i permeten als socis limitar la seva responsabilitat al capital aportat a la societat. També en les tres societats es tributa a través de l’Impost sobre Societats. Pel que fa als tràmits de constitució, totes tenen tràmits similars, excepte la societat nova empresa, en la qual són més simples i abreujats, i es poden realitzar de forma telemàtica. b) En conseqüència, la forma societària més adequada és la societat nova empresa, ja que, d’acord amb els requisits pretesos, és la que ofereix un procés de constitució més ràpid i simple i, a més, l’Administració concedeix una sèrie de beneficis fiscals importants a aquest tipus d’empreses.
Activitats 2·· Amb l’objectiu de poder desenvolupar la seva activitat, dos informàtics decideixen posar diners en comú i, mitjançant un contracte privat, comprar un local per instal·lar-hi el seu negoci. A quin tipus de societat ens referim?
3·· Quin avantatge presenta la figura de l’emprenedor de responsabilitat limitada enfront de l’empresari individual o autònom tradicional?
EYA15CATA_unitat01.indd 12
07/05/15 10:02
Unitat 1 - Empresa, innovació i expansió internacional
13
2 >> Innovació i iniciativa emprenedora La iniciativa emprenedora i la innovació són dos conceptes íntimament lligats. L’actitud emprenedora es considera un comportament desitjable per a la riquesa de les nacions, ja que l’avenç productiu millora el benestar econòmic. Les noves empreses han de ser més eficients que les existents i les empreses que aconsegueixen mantenir-se al mercat es veuen obligades a innovar, fet que els comporta millores en la competitivitat.
2.1 > Conceptes Des del punt de vista de l’empresa, la innovació és un concepte complex que depèn de múltiples factors; per això, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la defineix així: “La innovació consisteix en la posada en funcionament amb èxit d’un producte o procés nou o significativament millorat, o en la introducció de canvis organitzatius o de màrqueting en el mercat o en l’empresa”. La innovació implica canvis que suposen millores en la qualitat dels productes, originen una major diferenciació dels productes o, directament, donen lloc a productes que s’adaptin millor a les necessitats del mercat. Per això, es pot parlar de diversos tipus d’innovació: Tipus d’innovació
Característiques
Innovació del producte
Consisteix en la creació o modificació d’un bé o servei.
Innovació dels processos de l’empresa
Implica canvis en la funció de producció en aspectes com l’equipament, els recursos humans o els mètodes de treball.
Innovació de l’organització de l’empresa
Els canvis organitzatius són aplicables als procediments de l’empresa, a l’organització del lloc de treball o a les relacions externes.
Innovació del màrqueting
Suposa modificacions referents al disseny o l’empaquetatge del producte, l’estratègia de preus, canvis en la forma de promoció o en els canals de venda.
La iniciativa emprenedora és un procés social i dinàmic en què els individus (denominats emprenedors) identifiquen oportunitats per innovar i actuen transformant les idees en activitats pràctiques dins d’un context social, cultural o econòmic. Característiques personals de l’emprenedor Voluntat clara d’aprendre. Obert a noves idees i convençut de la seva validesa. Confiança en si mateix i vocació per emprendre. Visió de negoci a llarg termini. Capacitat per mantenir la motivació del personal.
EYA15CATA_unitat01.indd 13
07/05/15 10:02
14 2.2 > El procés innovador en l’activitat empresarial El procés innovador té el seu origen en la creativitat i en la capacitat de generar i transformar idees innovadores i útils. El pensament creatiu és una eina imprescindible per al canvi, la innovació i la millora. Origen de les idees innovadores Consumidors o clients
A partir de la informació obtinguda dels suggeriments, comentaris, queixes o reclamacions rebudes al departament d’atenció al client.
Estudis de mercat
Estudis realitzats per les empreses en relació amb productes, idees generades o necessitats detectades.
Competència
Mitjançant l’estudi i l’anàlisi dels competidors.
Empleats
Qualsevol treballador de l’empresa pot aportar idees innovadores, ja sigui individualment o bé mitjançant la utilització de tècniques com les dinàmiques de grup.
Proveïdors
Poden aportar idees o indicacions per millorar.
Investigació, desenvolupament i innovació tecnològica (I+D+i)
L’expressió I+D+i es refereix a les estratègies, polítiques o plans d’investigació, desenvolupament i innovació. Es poden dur a terme a través d’un departament propi especialitzat o contractar aquestes activitats amb una altra empresa o institució.
Experiència
Coneixements pràctics, adquirits al llarg del temps, a partir del comportament de la pròpia empresa i d’altres del mateix sector.
Tipus d’innovació Les diferents expectatives de les empreses poden donar lloc a diferents necessitats d’innovació. El tipus d’innovació pel qual s’opti suposarà importants conseqüències en el desenvolupament futur de l’empresa. Depenent de l’activitat de l’empresa i de l’abast del canvi que es pretengui dur a terme, podem distingir els següents tipus d’innovació: Tipus d’innovació
Característiques
Avantatges i inconvenients
Innovació nova o radical
Es refereix a la introducció per part de l’empresa d’un nou producte o servei, o a alguna modificació radical d’aquest producte o servei que els atorgui una nova utilitat. També s’hi inclourien els nous processos productius o la modificació dels existents.
Permet assolir i mantenir una posició de lideratge, encara que ocasiona grans costos i incertesa sobre el seu èxit.
Innovació mitjançant imitació
Es refereix a canvis sobre productes, serveis o processos ja existents, i que els aportin millores.
Permet millorar la posició de l’empresa sense incórrer en excessius riscos i costos.
Activitats 4·· Una petita empresa, dedicada a la instal·lació d’alarmes i sistemes de seguretat per a habitatges, ha desenvolupat un dispositiu que en permet el control i maneig per part dels clients, des dels seus propis telèfons mòbils. En l’actualitat, cap altra empresa del sector ofereix aquest servei, per la qual cosa, si la idea té èxit, l’empresa podria arribar a assolir una posició de lideratge. De quin tipus d’innovació es tractaria? Quins avantatges i inconvenients ofereix per a l’empresa?
EYA15CATA_unitat01.indd 14
07/05/15 10:02
Unitat 1 - Empresa, innovació i expansió internacional
15
Protecció de la innovació empresarial L’activitat innovadora requereix que es protegeixin adequadament els drets de l’emprenedor sobre els productes o serveis obtinguts amb les seves activitats d’I+D+i; per això, entre altres, existeixen els mecanismes següents: Mecanismes de protecció de la innovació Patents
Protegeixen, durant un període determinat i en règim d’exclusivitat, els drets de l’innovador sobre la seva creació.
Secrets industrials
Són obligacions jurídiques imposades a les persones involucrades en l’activitat empresarial de no revelar a tercers informacions reservades relacionades amb aquesta activitat.
Copyrights, registres de disseny i marques comercials
S’usen si el producte nou és intangible o la idea es refereix al seu disseny. Els símbols de protecció més utilitzats són els següents: − ©: símbol de copyright. − ®: símbol que representa que una marca ha estat registrada. − ™ (de l’anglès trademark): indica que un determinat signe és utilitzat pel titular d’una marca.
Conseqüències de l’activitat innovadora La innovació afavoreix la productivitat i la competitivitat de les empreses, permetent una disminució dels preus dels béns i serveis que ofereix, convertint-se en un element clau per al creixement econòmic d’un país. Aquest creixement econòmic genera un increment de la renda nacional que permet augmentar la inversió i la creació de riquesa, així com la competitivitat de les empreses i el seu esforç innovador. Igualment, quan les empreses utilitzen la innovació per millorar o produir nous béns i serveis, millora la satisfacció dels consumidors i augmenta el benestar general. Els resultats empresarials de les empreses innovadores demostren que existeix major flexibilitat de producció, menors costos per unitat produïda, estalvi de materials i energia i menor impacte ambiental. La innovació també produeix un efecte positiu sobre l’ocupació, ja que la reducció dels costos de les empreses provoca una disminució del preu dels béns i serveis que, al seu torn, dóna lloc a un increment en la demanda, que afavoreix la creació d’ocupació (cal produir més béns i serveis), que ha d’anar unida a la formació professional i contínua dels treballadors per adequar-se als nous canvis introduïts.
Activitats 5·· Imagina que has creat la teva empresa i que has invertit molt temps i recursos en la creació d’un producte innovador. Què ocorreria si no existissin mecanismes per protegir-lo? 6·· Per què es pot afirmar que la innovació produeix un efecte positiu sobre l’ocupació?
EYA15CATA_unitat01.indd 15
07/05/15 10:02
16 2.3 > El risc en la innovació L’empresa que es vulgui aprofitar dels beneficis que ofereix la innovació s’haurà d’esforçar en conèixer els riscos que cada projecte comporta, desenvolupant accions que els redueixin. Riscos en la innovació Del sector
Canvis normatius o aparició de nous mercats.
Operatius
Relacionats amb l’habilitat de l’emprenedor per convertir l’estratègia elegida en plans concrets, mitjançant l’assignació eficaç de recursos.
Tecnològics
Falta de consecució de l’objectiu proposat amb la nova tecnologia o aparició de noves tecnologies substitutives no previstes.
Competitius
Aparició de nous competidors o competència especialitzada.
D’aprovisionament
Riscos generats per les decisions dels proveïdors respecte dels canvis en el preu de les matèries primeres, a la seva disponibilitat o a la qualitat dels serveis prestats.
De mercat
Falta d’acceptació pel mercat de la innovació, falta de fidelitat o disminució de la demanda.
Financers
La gestió financera de les empreses innovadores requereix un control exhaustiu de factors com la disponibilitat de crèdit o els moviments dels tipus d’interès.
2.4 > Tecnologia i innovació Les iniciatives empresarials basades en la investigació i el desenvolupament tecnològic han donat lloc a l’aparició de determinats tipus d’empreses amb característiques especials. Empreses tecnològiques
Empreses de base tecnològica (EBT)
Són organitzacions amb una activitat que es basa principalment en el desenvolupament d’un conjunt de coneixements i activitats adquirides a través de l’experiència i de la investigació. Tenen una inversió en I+D+i superior a la mitjana, operen en sectors innovadors o d’alta tecnologia (biotecnologia, nanotecnologia, activitats mediambientals, etc.), compten amb personal tècnic i científic molt qualificat i estan orientades envers la internacionalització de les seves activitats.
Spin-off
És un tipus d’empresa de nova creació, amb una estructura jurídica pròpia, però sorgida en l’àmbit d’una altra organització o entitat major com a extensió d’una part de les seves activitats; per exemple, una empresa que sorgeix en l’àmbit d’una universitat o d’un centre tecnològic (empreses com YAHOO, GOOGLE o SUN MICROSYSTEMS són spin-offs de la Universitat de Stanford, als EUA).
Clústers
Són agrupacions d’empreses, institucions i entitats d’I+D+i, que comparteixen experiències, desenvolupen projectes de col·laboració i actuen de manera coordinada per aconseguir el marc competitiu més favorable per al desenvolupament de les seves activitats.
Activitats 7·· Coneixes alguna empresa tecnològica que operi a la teva comunitat autònoma? Localitza’n alguna i analitza a què es dedica i com utilitza la innovació en la seva activitat.
EYA15CATA_unitat01.indd 16
07/05/15 10:02
17
Unitat 1 - Empresa, innovació i expansió internacional
2.5 > Ajudes a la innovació En l’àmbit nacional, diferents ministeris són els encarregats de desenvolupar les polítiques públiques relatives a la investigació i innovació, així com d’oferir ajudes i eines a les empreses innovadores a través de diversos organismes i institucions. Així mateix, tant les comunitats autònomes com la Unió Europea compten amb diferents organismes dedicats al foment i el desenvolupament de la innovació. Des del sector privat, també existeixen nombroses iniciatives que tenen com a objectiu proporcionar finançament i ajudes a les empreses innovadores mitjançant la concessió de beques i premis. D’entre aquestes iniciatives destaquen, per la seva importància i transcendència, les entitats de capital risc.
Vivers d’empreses També anomenats incubadores d’empreses, són espais físics condicionats per allotjar activitats empresarials o industrials en etapa de disseny, prototips i inici formal de producció o serveis. A més, aporten assistència investigadora i tècnica, així com ajuda administrativa i financera.
Exemples
1
Organismes públics encarregats de desenvolupar les polítiques públiques relatives a la innovació En funció del projecte innovador que una empresa vulgui desenvolupar, existeixen diferents organismes públics als quals acudir: Si es tracta d’una empresa ja creada, que desitja iniciar un projecte d’I+D+i i necessita finançament per fer-ho, l’ha de sol·licitar al Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), que canalitza les sol·licituds de finançament i suport a projectes d’aquest tipus en els àmbits estatal i internacional. En el cas dels emprenedors que decideixen crear una empresa innovadora, poden sol·licitar finançament i assessorament per dur-los a terme a l’Empresa Nacional d’Innovació (ENISA). Les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI) també es poden beneficiar de les ajudes que ofereix el programa de suport específic a través de la creació i el desenvolupament de clústers innovadors.
Activitats 8·· Identifica el tipus de risc a l’hora de dur a terme una innovació empresarial en els casos següents: a) Aprovació d’una nova normativa a escala europea relativa als productes que venem. b) Aparició al mercat nacional d’una empresa multinacional, que es dedica al nostre mateix producte. c) Inestabilitat financera a escala mundial i restricció del crèdit per part de les entitats financeres. d) Forta pujada de preu de les matèries primeres que utilitzem per fabricar el nostre producte i comprem a altres empreses.
9·· Imagina que vols crear la teva pròpia empresa tecnològica. Quin dels models d’empreses d’aquest tipus elegiries? Per què?
10·· Esbrina quins són a la teva comunitat autònoma els organismes encarregats de desenvolupar les polítiques públiques relatives a investigació i innovació empresarial.
EYA15CATA_unitat01.indd 17
07/05/15 10:02
18
3 >> La internacionalització de les empreses Ajudes a la internacionalització Tot i que són els propietaris de l’empresa els que han de prendre la decisió d’operar en altres mercats, tant les Administracions públiques com les associacions empresarials, cambres de comerç o associacions d’exportadors poden establir programes d’ajuda i foment de la internacionalització per fomentar aquest procés.
En l’actualitat, és freqüent usar els termes “internacionalització” o “globalització” per referir-nos al procés d’expansió internacional de les activitats de les empreses. La internacionalització o globalització és la tendència dels mercats i de les empreses a estendre’s, assolint una dimensió mundial que sobrepassa les fronteres nacionals. La decisió d’internacionalitzar l’empresa respon al desig de créixer i és una de les decisions més importants que pot prendre l’empresari. Per a qualsevol empresa, instal·lar-se en un altre país és més complicat que fer-ho al propi país, per factors com l’idioma, les normes legals o la cultura, per la qual cosa aconseguir una posició sòlida a l’estranger habitualment és un procés llarg. Motius per a la internacionalització Que una empresa tingui estocs per haver produït més del que ha venut i busqui comercialitzar-los en altres mercats. Que una empresa fabriqui productes que no existeixen en altres mercats. Que el mercat intern s’hagi quedat petit per a una empresa. Que una empresa desitgi obtenir prestigi a escala internacional. Que es busqui l’obtenció d’incentius fiscals. Que es vulgui millorar la capacitat competitiva de l’empresa.
Causes que contribueixen a l’expansió internacional El desenvolupament i la millora de les xarxes de transport
Redueixen els temps i els costos de les empreses i fan possible el tràfic fluid i ràpid dels productes.
Evolució dels competidors
Dóna lloc a la recerca de nous llocs on vendre.
Influència dels mitjans de comunicació i la publicitat
La utilització generalitzada a escala mundial de mitjans com Internet o la televisió via satèl·lit té com a conseqüència la demanda dels mateixos productes en diferents llocs del planeta (música, roba, etc.).
Avantatges competitius d’alguns països
Alguns estats compten amb regulacions laborals i fiscals que permeten reduir els costos de les empreses que s’hi instal·len.
Evolució tecnològica
Les empreses d’alta tecnologia necessiten estar presents en diferents mercats per recuperar les inversions en investigació i desenvolupament.
Activitats 11·· Actualment, una empresa comercialitza un dels seus productes a escala nacional i ocupa una posició de lideratge al seu sector. S’està plantejant la possibilitat de créixer. Donada la seva situació, és possible fer un pas més i internacionalitzar l’empresa? Per què? 12·· Quins avantatges ofereix la internacionalització empresarial? Localitza alguna empresa espanyola que hagi decidit internacionalitzar-se i esbrina com ho ha fet.
EYA15CATA_unitat01.indd 18
07/05/15 10:02
19
Unitat 1 - Empresa, innovació i expansió internacional
3.1 > Dificultats de la internacionalització El procés d’internacionalització de les empreses presenta diverses dificultats, com són l’elecció dels mercats o l’existència d’obstacles a l’expansió internacional. Elecció dels mercats Una de les principals dificultats que han d’afrontar els empresaris a l’hora d’internacionalitzar la seva empresa és l’elecció dels països i mercats en què han d’entrar, per la qual cosa és imprescindible dur a terme una important tasca d’investigació comercial i de mercats a escala internacional. Per començar la seva expansió internacional, les empreses solen elegir els països següents: – Països culturalment propers, on no existeixin diferències d’idioma o les pràctiques comercials siguin similars. – Països propers o limítrofs, ja que els costos del transport són menors i els problemes logístics més fàcilment solucionables. – Països en què els clients potencials siguin el més similars possible als clients de l’empresa al mercat local, de forma que es puguin minimitzar al màxim els riscos derivats del seu desconeixement.
Exemples
2
Expansió internacional d’una empresa espanyola Si una empresa espanyola decideix expandir-se a escala internacional, sobre el paper, els mercats on inicialment seria més lògic començar aquest procés serien els dels països o les àrees geogràfiques més propers, tant geogràficament com culturalment. En aquest cas, serien països europeus, preferentment pertanyents a la Unió Europea i que tinguin l’euro com a moneda, ja que les pràctiques comercials són molt similars, i fins i tot la normativa és la mateixa en tots aquests estats. Una altra bona opció també serien els països llatinoamericans, ja que no existirien obstacles com l’idioma.
Obstacles Les empreses que s’embarquen en processos d’internacionalització s’han d’enfrontar a nombrosos obstacles de diferent índole: Obstacles a la internacionalització Polítics
Imposicions de governs que estableixen polítiques proteccionistes dels seus mercats i empreses; per exemple, prohibint la inversió estrangera.
Logístics i de transport
Viatges costosos, llunyania dels mercats, complicacions per l’idioma, monedes diferents a les d’origen, diversitat cultural.
Legals
Controls sanitaris, normes de seguretat, especificacions tècniques, barreres duaneres i aranzelàries.
Financers
Falta de crèdits de foment a l’exportació, dificultat per tractar amb entitats financeres locals.
Comercials
Falta de contactes externs i desconeixement del mercat, del client i les seves necessitats, i de la distribució.
EYA15CATA_unitat01.indd 19
07/05/15 10:02
20 3.2 > Etapes de la internacionalització La internacionalització empresarial és un procés llarg que travessa diferents etapes:
Exportació ocasional: com si es tractés d’una venda interna, fixant-se un preu a l’importador, però sense la intenció d’entrar en aquest mercat.
Exportació experimental: s’exploren mercats utilitzant intermediaris locals, intentant exportar sense dependre de les comandes ocasionals i avaluant-ne els resultats.
Exportació regular: l’empresa reserva part de la seva producció per al mercat extern. Compta amb un grup estable de clients i pot crear un departament d’exportació.
ACCIÓ A Catalunya, un dels principals organismes d’ajuda a la internacionalització de les empreses s’anomena ACCIÓ, que depèn de la Generalitat de Catalunya. En trobaràs més informació a: http://accio.gencat.cat/cat/ internacionalitzacio/
Casos pràctics
Establiment de filials de producció: és l’inici de l’empresa multinacional. L’empresa ha d’invertir importants recursos i assumir majors nivells de risc. Existeix un mercat potencial de clients que permeten recuperar la inversió.
Establiment de filials de venda: en aquesta etapa, s’ha consolidat un mercat d’exportació i es decideix posar en marxa una filial, fet que implica una forta inversió en recursos humans i materials (oficina, magatzem).
2
Ajudes a la internacionalització Una empresa ha pres la decisió de començar a exportar els nostres productes, però necessita informació i ajuda per fer-ho. On podrà acudir per tal que l’informin i l’assessorin?
Solució Existeixen moltes entitats, tant en l’àmbit públic com en el privat, a escala nacional i autonòmica que poden ajudar-la. Entre totes, destaca, ICEX España Exportación e Inversiones, una entitat pública empresarial d’àmbit nacional que té com a missió promoure la internacionalització de les empreses espanyoles i contribuir a la seva competitivitat. Realitza tasques d’iniciació i impuls de les exportacions, implantació exterior, finançament, assessorament, formació, recerca de socis i finançament exterior. A més, disposa de diversos centres de negoci a l’estranger, que ofereixen a les empreses espanyoles infraestructura temporal, com una mena d’incubadores de la internacionalització.
EYA15CATA_unitat01.indd 20
07/05/15 10:02
Unitat 1 - Empresa, innovació i expansió internacional
21
3.3 > Tipus d’internacionalització L’expansió internacional de les empreses es pot dur a terme de diverses formes: produint els béns al país d’origen i exportant-los després, o produint directament al país de destinació. També és possible establir acords de col·laboració o explotació amb empreses locals. L’empresa pot dur a terme al mateix temps diferents estratègies d’internacionalització, depenent del país de destinació. L’empresari elegirà la millor opció valorant factors com els recursos amb què compta l’empresa, el control de les operacions, els beneficis previstos o el nivell de risc que assumeix. Exportació L’empresa produeix els béns destinats al mercat internacional de la mateixa forma i en els mateixos llocs que els destinats al mercat intern i, posteriorment, els exporta als països de destinació. Aquesta exportació es pot dur a terme de dues formes: Organització de l’exportació Suposa tenir al país de destinació unes persones o empreses amb autonomia pròpia que es dediquen a gestionar tot el referent a l’exportació i la importació de les mercaderies de l’empresa.
A través dels intermediaris al país de destinació
Creant un departament d’exportació
Aquest sistema presenta l’avantatge que suposa una inversió i uns riscos menors, mentre que el seu principal inconvenient és que l’èxit depèn de l’activitat dels intermediaris que són els que coneixen el mercat local i estableixen els contactes, i això suposa perdre el control del procés d’exportació. Les empreses creen un departament específic, que té la missió de controlar el procés d’exportació i màrqueting, tant des del país d’origen com des del país de destinació. Aquesta modalitat presenta l’avantatge d’un control molt major sobre el procés, però amb l’inconvenient que requereix una major inversió en recursos humans i econòmics.
Producció al país de destinació L’empresa produeix els béns directament al país de destinació, buscant rendibilitzar la comercialització, aprofitant que en aquests països els costos de producció solen ser inferiors. Es pot dur a terme de dues formes diferents: Organització de la producció als països de destinació Instal·lació d’una delegació o planta de producció al país de destinació
En aquest supòsit, l’empresa té el control total sobre la producció i els recursos humans i materials necessaris.
Establint acords de col·laboració amb empreses locals
L’empresa arriba a acords amb empreses locals, dedicades a produir béns similars, per tal que produeixin els béns al país de destinació. Normalment, això es duu a terme subcontractant amb aquestes empreses o adquirint participacions en el seu capital.
EYA15CATA_unitat01.indd 21
07/05/15 10:02
22 Franquícies internacionals La franquícia és la concessió de drets d’explotació d’un producte, activitat o nom comercial, atorgada per una empresa a una o diverses persones en una zona determinada. En l’actualitat, moltes empreses nacionals elegeixen aquesta opció per expandir-se internacionalment. En ser negocis molt consolidats, les empreses nacionals compten a l’estranger amb el suport de les seves imatges de marca, per la qual cosa moltes ja són marques conegudes en altres països abans d’implantar-s’hi. En l’àmbit internacional, les empreses franquiciadores solen comptar amb un empresari en cada país de destinació que s’encarrega de durne la gestió (franquiciat). També poden gestionar-lo elles directament, però és el menys aconsellable, per la falta de coneixement dels mercats específics de cada país. Per part dels franquiciats, el fet d’invertir en negocis amb un model provat i desenvolupat amb èxit per l’empresa franquiciadora és una aposta segura. Joint venture És l’expressió abreujada d’“international joint business venture”, que significa “negoci internacional amb risc compartit”. Es tracta d’una forma d’associació entre empreses de diferents països amb la finalitat de col·laborar (tant tècnicament com en l’aspecte comercial i financer) en un negoci, ja sigui mitjançant la constitució d’una societat mixta, o simplement a través de la signatura d’un contracte. Les joint venture es poden materialitzar de diverses formes: – Una empresa nacional arriba a un acord de col·laboració amb una del país de destinació per tal que produeixi, distribueixi o comercialitzi els productes de la primera. – Dues o més empreses (dels mateixos o diferents països) constitueixen una empresa mixta per entrar en un nou mercat. La forma jurídica més habitual són les SA i les SL, però n’hi ha altres, com les comunitats de béns, les unions temporals d’empreses (UTE), etc. – També es pot donar el cas d’acords recíprocs (per exemple, una empresa japonesa comercialitza al Japó els articles d’una empresa catalana, a canvi que la catalana vengui aquí els productes de l’empresa japonesa).
Activitats 13·· Tens una empresa, ja consolidada al mercat nacional, que es dedica a la fabricació de calçat i estàs pensant en expandir-la al mercat xinès. Indica els avantatges i els obstacles d’aquest mercat.
14·· Analitza la frase següent i indica si és vertadera o falsa i per què: “L’exportació a través d’intermediaris locals suposa una inversió i uns riscos majors que la creació d’un departament d’exportació propi, però presenta l’avantatge d’un major control sobre el procés”.
EYA15CATA_unitat01.indd 22
07/05/15 10:02
Unitat 1 - Empresa, innovació i expansió internacional
23
Activitats finals 1·· Pot un empresari individual crear una societat per dur a terme la seva activitat? Per què? 2·· Per quina raó es pot afirmar que l’empresari individual és la forma jurídica que presenta el major risc empresarial?
3·· Indica quins dels següents es poden considerar empresaris individuals o autònoms: a) b) c) d)
Propietari d’una papereria. Funcionari. Advocat. Metge de la Seguretat Social.
4·· Cinc socis decideixen constituir una societat en la qual tres aportaran capital i treball i els altres dos, només capital. Existeix algun tipus de societat amb aquestes característiques? Com és la responsabilitat de cada un dels socis?
5·· Classifica les següents empreses en funció dels criteris de dimensions, activitat, àmbit, propietat i forma jurídica: a) Empresa de quatre treballadors, dedicada a l’agricultura, que ven tots els seus productes a la província on té la seu. b) Empresari, propietari d’una gestoria, que presta servei a empreses locals. c) Empresa municipal de transports de Girona. d) Empresa dedicada a la fabricació d’automòbils, que ven els seus productes en tots els continents.
6·· Indica de quin tipus d’innovació estem parlant en cada un dels casos següents: a) Empresa dedicada a la comercialització d’aliments congelats, que llança un nou format d’envàs que conserva el producte en millors condicions. b) Fabricant de mobiliari d’oficina que incorpora una nova màquina per tallar les peces de manera més eficient, estalviant costos en energia elèctrica. c) Cadena dedicada a la restauració, que centralitza la compra i l’enviament dels productes a cada un dels restaurants, així com els processos d’elaboració i presentació de la seva carta de plats. d) Operador d’Internet i telecomunicacions que ofereix el servei de connexió a Internet més trucades a major velocitat de la que oferia fins al moment.
7·· Imagina que tens la teva pròpia empresa i desitges desenvolupar un projecte innovador. Com podries aconseguir idees innovadores que et permetessin fer-ho?
8·· Analitza com afecten a la internacionalització empresarial els mitjans de comunicació de masses i la publicitat, i busca un exemple que ho il·lustri.
9·· Una empresa té dubtes sobre el mercat internacional més avantatjós per expandir-se. D’una banda, hi ha els països limítrofs, encara que no dominen l’idioma i no tenen contactes, i, de l’altra, els països més allunyats, però on existeixen importants ajudes a l’exportació i acords de col·laboració amb les entitats financeres locals. Indica els avantatges i els inconvenients en cada cas.
10·· Ja fa diversos anys que exportem el nostre producte i hem consolidat un mercat d’exportació, però volem continuar avançant en el procés d’expansió internacional. En quina etapa de la internacionalització ens trobem? Quin seria el següent pas?
11·· Si fossis el responsable d’una pime, analitza les diferents formes d’exportar i indica els avantatges i els inconvenients que ofereix cada una per a la teva empresa.
EYA15CATA_unitat01.indd 23
07/05/15 10:02
24 Casos finals Innovació i expansió internacional Una empresa dedicada a la fabricació de vehicles i maquinària agrícola porta 30 anys al mercat i s’ha convertit en una de les empreses líders d’aquest àmbit. Els seus dissenys innovadors i la fiabilitat dels seus models al llarg del temps han generat un important augment de les vendes i els ha consolidat en el mercat. Han obert noves botigues i noves línies de negoci, innovant en un sector que ha incorporat les noves tecnologies a la seva gestió i organització i s’ha adaptat a les demandes dels seus clients. En l’actualitat, compta amb una oficina tècnica, una divisió industrial, una botiga virtual (en què ofereixen un catàleg de més de 2.000 productes) i una divisió de projectes, que proporciona assessorament tècnic, a més d’un multicentre de 20.000 m2. La seva activitat exportadora va sorgir amb la formació del departament d’exportació. Fins a aquest moment, les vendes que havia dut a terme havien estat esporàdiques, però, a partir d’aleshores, es van fixar com a objectiu estendre les vendes dels seus productes per tot el món. Aquest objectiu s’ha anat fent realitat amb el pas del temps i, de fet, alguns dels seus productes es poden trobar en molts països del món. El procés d’internacionalització del grup s’ha dut a terme de diverses formes: − A Europa, va iniciar les seves activitats amb una planta de producció. − A la Xina, ha iniciat les seves activitats empresarials a través d’una joint venture. − Finalment, també comercialitza els seus productes en molts altres països, tractats com a mercats d’exportació. A partir de les dades exposades, respon les preguntes següents: a) b) c) d) e) f)
Partint de la definició d’innovació empresarial que fa l’OCDE, de quins tipus d’innovació es pot parlar? A quin tipus de riscos s’ha hagut d’enfrontar aquesta empresa al llarg dels anys? Des del punt de vista del desenvolupament econòmic, es pot considerar innovadora l’activitat de l’empresa? Quin ha estat el seu procés d’internacionalització? Quin tipus de mercats ha elegit per expandir-se? Per quin tipus d’expansió s’ha decantat l’empresa?
EYA15CATA_unitat01.indd 24
07/05/15 10:02
25
Unitat 1 - Empresa, innovació i expansió internacional
Autoavaluació 1. Les associacions voluntàries de persones físiques o jurídiques que desenvolupen una activitat econòmica mitjançant l’aportació d’un capital social, i que adquireixen personalitat jurídica quan s’inscriuen al registre mercantil, es denominen: a) b) c) d)
Comunitats de béns. Societats. Autònoms. Totes les respostes anteriors són incorrectes.
2. La innovació empresarial que implica canvis en la funció de producció, en aspectes com l’equipament o els recursos humans, és: a) b) c) d)
Innovació del producte. Innovació de l’organització de l’empresa. Innovació del màrqueting. Innovació dels processos de l’empresa.
3. La societat mercantil en què el capital social (que no podrà ser inferior a 60.000 €) estarà dividit en accions i s’integrarà per les aportacions dels socis, que no respondran personalment dels deutes socials, es denomina: a) b) c) d)
Societat comanditària. Societat cooperativa. Societat anònima. Societat civil.
4. El mecanisme que protegeix durant un període determinat i en règim d’exclusivitat els drets de l’innovador sobre la seva creació s’anomena: a) b) c) d)
Secret industrial. Copyright. Patent. Marca comercial.
c) EBT. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 7. Els obstacles a la internacionalització empresarial referits a controls sanitaris, normes de seguretat, especificacions tècniques i barreres duaneres i aranzelàries són de tipus: a) b) c) d)
Polític. Legal. Financer. Comercial.
8. L’etapa de la internacionalització en què es comencen a explorar mercats utilitzant intermediaris locals, intentant exportar sense dependre de les comandes ocasionals i avaluant els resultats, es denomina: a) b) c) d)
Exportació regular. Exportació ocasional. Exportació experimental. Establiment de filials de venda.
9. És una societat personalista: a) b) c) d)
Societat de responsabilitat limitada. Societat limitada nova empresa. Societat limitada de formació successiva. Societat col·lectiva.
10. Són formes d’establir acords de col·laboració amb empreses locals: a) b) c) d)
La subcontractació. La franquícia. La joint venture. Totes les respostes anteriors són correctes.
5. Com es denominen els riscos derivats de canvis normatius o l’aparició de nous mercats? a) b) c) d)
Tecnològics. D’aprovisionament. De mercat. Del sector.
6. Les organitzacions que produeixen béns i serveis amb un alt valor afegit i amb una activitat que es basa principalment en el desenvolupament d’un conjunt de coneixements i activitats adquirides a través de l’experiència i de la investigació són: a) Spin-off. b) Clústers.
EYA15CATA_unitat01.indd 25
07/05/15 10:02