FP Técnica Contable

U2

nitat

La metodologia comptable I

Preguntes inicials 1·· Coneixes algun mètode per registrar les operacions d’una empresa?

2·· Per què és necessari un mètode comptable per al registre de les operacions d’una empresa?

3·· On es pot obtenir la informació per registrar les operacions d’una empresa?

4·· Quin instrument utilitza la comptabilitat per registrar les variacions d’un element patrimonial?

En aquesta unitat aprendràs a...

■

Identificar els documents objecte de comptabilització.

■

Utilitzar terminologia comptable relativa als comptes.

■

Registrar anotacions en diferents comptes utilitzant el conveni de càrrec i abonament.

■

5·· Què significa carregar un compte? I abonar-lo?

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 30

Anotar als comptes corresponents fets comptables utilitzant el raonament comptable bàsic.

10/04/15 09:46

U2

nitat

La metodologia comptable I

Preguntes inicials 1·· Coneixes algun mètode per registrar les operacions d’una empresa?

2·· Per què és necessari un mètode comptable per al registre de les operacions d’una empresa?

3·· On es pot obtenir la informació per registrar les operacions d’una empresa?

4·· Quin instrument utilitza la comptabilitat per registrar les variacions d’un element patrimonial?

En aquesta unitat aprendràs a...

■

Identificar els documents objecte de comptabilització.

■

Utilitzar terminologia comptable relativa als comptes.

■

Registrar anotacions en diferents comptes utilitzant el conveni de càrrec i abonament.

■

5·· Què significa carregar un compte? I abonar-lo?

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 30

Anotar als comptes corresponents fets comptables utilitzant el raonament comptable bàsic.

10/04/15 09:46

31

Unidad2X- -LaTítulo Unitat metodologia de la unidad comptable I

METODOLOGIA COMPTABLE I

Què comptabilitzar?

Com es representen i mesuren les variacions dels elements patrimonials?

Mètode utilitzat

El sistema de partida doble

Fets comptables

Mitjançant comptes

Conveni de càrrec i abonament

Comptes d’Actiu

Naixen i augmenten pel Deure

Disminueixen per l’Haver

Comptes de Passiu i Patrimoni net

Naixen i augmenten per l’Haver

Disminueixen pel Deure

Per al projecte final En aquesta unitat: ■

■

■

■

Comptabilitzaràs fets comptables simples i compostos.

Aplicaràs el conveni de càrrec i abonament als comptes d’Actiu, Passiu i Patrimoni net.

Registraràs operacions utilitzant el sistema de partida doble.

Liquidaràs, saldaràs i tancaràs tots els comptes.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 31

10/04/15 09:46

32

1 >> Introducció a la metodologia comptable El mètode comptable és el conjunt d’operacions que, seguint unes normes, realitzen les empreses durant el procés comptable, amb l’objectiu que la seva comptabilitat reflecteixi en qualsevol moment de manera fidel la situació de l’empresa.

El raonament que seguirem per poder comprendre el mètode comptable consistirà en anar donant resposta a les qüestions següents: 1. Què comptabilitzar?

2. Com es representen i mesuren les variacions que pateixen els elements patrimonials?

3. Quin mètode s’utilitza per registrar les operacions comptables?

4. On s’anoten les operacions comptables?

5. Quin tipus d’operacions incidiran en el resultat de l’empresa?

6. Com es comprova que el registre de les operacions comptables és correcte des d’un punt de vista quantitatiu?

Què comptabilitzar?

Article 30.1 del Codi de Comerç “Els empresaris conservaran els llibres, la correspondència, la documentació i els justificants relatius al seu negoci, degudament ordenats, durant 6 anys, a partir de l’últim assentament realitzat als llibres, llevat el que s’estableixi per disposicions generals o especials”.

Exemples

Si la comptabilitat representa i mesura el patrimoni de l’empresa, les operacions que es registraran seran les que suposin una variació significativa d’aquest patrimoni. Aquestes operacions es denominen fets comptables.

En qualsevol fet comptable intervindran almenys dos elements patrimonials. En funció d’això, els fets comptables poden ser: – Fets comptables simples: només hi intervenen dos elements patrimonials.

– Fets comptables compostos: hi intervenen més de dos elements patrimonials.

Fonts d’informació de la comptabilitat Per poder registrar un fet comptable, serà necessari algun document justificant del qual obtenir la informació de l’operació. Aquests documents no només compliran una funció operativa sinó també una obligació legal, ja que el Codi de Comerç estableix el deure de conservar els documents que justifiquin qualsevol anotació comptable.

1

Documents justificants Com a exemples de documents justificants, considerats al seu torn fonts d’informació de la comptabilitat, podem esmentar: – La factura.

– La lletra de canvi.

– El xec.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 32

– Les nòmines.

– Els documents de cotització a la Seguretat Social, etc.

10/04/15 09:46

33

Unitat 2 - La metodologia comptable I

Casos pràctics

1

Fonts d’informació de la comptabilitat A la taula del comptable del restaurant MAR I VENT, SA, trobem els documents següents: – – – –

Una factura de la compra d’un cotxe.

Un fullet publicitari de mobles.

Una invitació a una fira de turisme.

Un xec d’un client per valor de 500 €.

Determina els documents que són fonts d’informació de la comptabilitat.

Solució D’aquests quatre documents, tan sols el primer i l’últim són objecte de comptabilització; és a dir, es consideren fets comptables.

La factura del cotxe representa un increment de l’actiu de l’empresa i un augment de les obligacions de pagament d’aquesta; és a dir, sí que afecta el patrimoni empresarial.

El fullet publicitari de mobles i la invitació a la fira de turisme, com és evident, no afecten en el més mínim el patrimoni de l’empresa.

Per últim, el xec del client suposa un increment dels diners que tenim al compte bancari, a més d’una disminució del dret de cobrament que tenim sobre seu; per tant, també es considerarà fet comptable i se’n procedirà a la comptabilització.

Activitats 1·· Dels documents següents, determina els que són objecte de comptabilització: a) El pressupost per a l’adquisició de 5 ordinadors. b) Una comanda de material d’oficina. c) La nòmina dels treballadors de l’empresa. d) La factura d’un viatge de negocis del director general a París. e) La factura de compra d’existències. f) La factura de venda de les existències anteriors. g) L’albarà de lliurament de les existències anteriors. h) La factura del telèfon. i) La factura d’un regal a l’esposa del director general. j) Un fullet publicitari de material d’oficina. k) Els documents de cotització a la Seguretat Social. l) La factura de venda de mobiliari usat.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 33

10/04/15 09:46

34

2 >> Teoria dels comptes Com es representen i mesuren les variacions que pateixen els elements patrimonials?

Pla General de Comptabilitat (PGC) És un text que té com a finalitat assessorar les empreses per portar-ne la comptabilitat.

Està dividit en set grups, que recullen blocs de comptes amb característiques similars. Els cinc primers grups incideixen en el Balanç, i la resta, en el compte de Pèrdues i guanys.

Mitjançant els comptes.

El compte és l’instrument utilitzat per la comptabilitat per mesurar i representar l’evolució i la situació d’un element patrimonial; és a dir, en els comptes es reflecteixen la situació inicial, les variacions i el valor dels elements patrimonials al final de l’exercici.

2.1 > Format dels comptes Existeixen diferents formats per representar un compte, però en tots existeixen dues parts clarament diferenciades: el Deure, part de l’esquerra, i l’Haver, part de la dreta. Esquemàticament, el compte es representa en forma de “T”, denominada creueta, i la seva disposició seria: Deure Anotacions al Deure

Títol dels comptes La quarta part del PGC de Pimes recull el quadre de comptes en què apareixen tots els comptes necessaris per al reflex comptable de les operacions empresarials.

Haver

Títol de compte Anotacions a l’Haver

Depenent de la massa patrimonial a la qual pertanyi l’element patrimonial que representa el compte, els augments de valor s’anotaran al Deure i les disminucions a l’Haver, o viceversa.

Cada compte porta associat un número de tres o quatre dígits que l’identifica, de forma que a comptes diferents els corresponen codis diferents.

Aquest codi està establert pel Pla General de Comptabilitat (PGC) de Pimes.

2.2 > Principals comptes A continuació, descriurem els principals comptes.

Actiu Principals comptes d’Actiu no corrent (206) Aplicacions informàtiques: import satisfet per la propietat o pel dret d’ús de programes informàtics, tant adquirits a tercers com elaborats per la pròpia empresa.

(210) Terrenys i béns naturals: solars de naturalesa urbana, finques rústiques, altres terrenys no urbans, mines i pedreres.

(211) Construccions: edificacions en general, qualsevol que en sigui la destinació dins de l’activitat productiva de l’empresa.

(213) Maquinària: conjunt de màquines o béns d’equip mitjançant els quals es realitza l’extracció o elaboració de productes.

(216) Equips per a processos d’informació: ordinadors, perifèrics i altres equips electrònics.

(218) Elements de transport: vehicles de totes classes utilitzables per al transport terrestre, marítim o aeri de persones, animals, materials o mercaderies.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 34

10/04/15 09:46

35

Unitat 2 - La metodologia comptable I

Actiu Principals comptes d’Actiu corrent (300) Mercaderies: béns adquirits per l’empresa i destinats a la venda sense transformació.

(430) Clients: crèdits com a conseqüència de la venda de productes o la prestació de serveis que constitueixin l’objecte principal de l’activitat de l’empresa.

(440) Deutors: crèdits amb compradors de serveis que no tenen la condició de clients.

(570) Caixa, €: diners en efectiu a la caixa de l’empresa.

(572) Banc c/c: diners al compte del banc.

Patrimoni net Principals comptes de Patrimoni net (100) Capital social: capital aportat pels propietaris en les societats amb forma mercantil.

(102) Capital: aportacions dels socis a les empreses individuals.

Passiu exigible Principals comptes de Passiu no corrent

Principals comptes de Passiu corrent

(170) Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: els contrets amb entitats de crèdit per préstecs rebuts i altres dèbits, amb venciment superior a 1 any.

(400) Proveïdors: deutes amb subministradors d’existències.

(173) Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini: deutes amb subministradors de béns pertanyents a l’Actiu no corrent de l’empresa amb venciment superior a 1 any.

(410) Creditors per prestacions de serveis: deutes amb subministradors de serveis que no tenen la condició de proveïdors.

(529) Deutes a curt termini amb entitats de crèdit: els contrets amb entitats de crèdit per préstecs rebuts i altres dèbits, amb venciment no superior a 1 any.

(523) Proveïdors d’immobilitzat a curt termini: deutes amb subministradors de béns pertanyents a l’Actiu no corrent de l’empresa amb venciment no superior a 1 any.

2.3 > Terminologia operativa dels comptes La comptabilitat té la seva pròpia terminologia. Ara analitzarem a través d’exemples el vocabulari específic de les operacions amb comptes: – Obrir un compte: és anotar-hi el títol i fer-hi la primera anotació.

Exemples

2

Obertura d’un compte El comptable de l’empresa ingressa a la caixa 500 €.

Deure

(570) Caixa, €

Haver

500,00

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 35

10/04/15 09:46

36 – Carregar, carregar en compte o fer-hi un càrrec: és realitzar-hi una anotació al Deure.

Exemples

3

Càrrec d’un compte Es produeix un càrrec de 900 € al compte Caixa, €.

(570) Caixa, €

Deure

Haver

900,00

Carregar

– Abonar, acreditar o descarregar un compte: és fer-hi una anotació a l’Haver.

Exemples

4

Abonament d’un compte Es produeix un abonament de 500 € al compte Caixa, €.

Deure

(570) Caixa, €

Haver

500,00

Abonar

– Saldo d’un compte: és la diferència entre la suma de les quantitats anotades al Deure i la suma de les quantitats anotades a l’Haver, de tal manera que: • Si la suma del Deure > suma de l’Haver, es diu que el compte té Saldo deutor (Sd).

Per exemple, si la suma del Deure = 5.000 € i la suma de l’Haver = 4.000 €, té Saldo deutor (Sd) de 1.000 €.

• Si la suma de l’Haver > suma del Deure, es diu que el compte té Saldo creditor (Sc).

Per exemple, si la suma de l’Haver = 5.000 € i la suma del Deure = 4.000 €, té Saldo creditor (Sc) de 1.000 €.

• Si la suma del Deure = suma de l’Haver, es diu que el compte té Saldo nul o zero (So).

Per exemple, si la suma del Deure = 5.000 € i la suma de l’Haver = 5.000 €, té Saldo nul (So).

– Liquidar un compte: consisteix en determinar-ne el saldo per diferència entre la suma de les quantitats anotades al Deure i la suma de les quantitats anotades a l’Haver.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 36

10/04/15 09:46

37

Unitat 2 - La metodologia comptable I

Exemples

5

Liquidació d’un compte El compte Banc c/c de l’empresa ALMA, SA, presenta la informació següent:

Deure

(572) Banc c/c 1.200,00 500,00 12.000,00

Haver

50,00 300,00

Suma del Deure = 1.200,00 + 500,00 + 12.000,00 = 13.700,00 €.

Suma de l’Haver = 50,00 + 300,00 = 350,00 €.

Suma del Deure − Suma de l’Haver = 13.700,00 − 350,00 = 13.350,00 €.

Saldo deutor (Sd).

– Saldar un compte: és col·locar el saldo al costat del compte que sumi menys per igualar la suma de les quantitats anotades al Deure amb la suma de les quantitats anotades a l’Haver.

Exemples

6

Saldo d’un compte Saldem el compte Banc c/c de l’exemple anterior.

Deure

(572) Banc c/c 1.200,00 500,00 12.000,00

Haver

50,00 300,00 Sd 13.350,00

– Tancar un compte: és sumar els dos costats del compte després d’haver-lo saldat.

Exemples

7

Tancament d’un compte Tanquem el compte Banc c/c de l’exemple anterior.

Deure

(572) Banc c/c 1.200,00 500,00 12.000,00 ———————————— 13.700,00

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 37

Haver

50,00 300,00 Sd 13.350,00 ———————————— 13.700,00

10/04/15 09:46

38 Casos pràctics

2

Operacions amb comptes El compte Proveïdors de l’empresa MECÀNICS, SA, presenta la informació següent: 1.

2.

3.

4.

5.

El Saldo inicial és de 1.000 € (que s’anotarà a l’Haver).

Es carreguen: 500 €.

S’abonen: 300 €.

Es carreguen: 600 €.

S’abonen: 500 €.

Calcula’n el saldo i tanca el compte.

Solució (400) Proveïdors

Deure

500,00 600,00 Sa 700,00 ———————— 1.800,00

Haver

1.000,00 300,00 500,00 ———————— 1.800,00

Suma del Deure = 500,00 + 600,00 = 1.100,00 €.

Suma de l’Haver = 1.000,00 + 300,00 + 500,00 = 1.800,00 €.

Suma de l’Haver − Suma del Deure = 1.800,00 − 1.100,00 = 700,00 €.

En aquest cas, el Saldo és creditor perquè la suma de l’Haver > suma del Deure.

Saldo creditor (Sc) = 700,00 €.

Nota: un cop tancats els comptes i per distingir-los dels que encara es mantenen oberts, es poden marcar amb dues ratlles paral·leles ( ).

Activitats 2·· El compte Banc c/c de l’empresa PICARJO, SA, presenta la informació següent: 1.

2.

3.

4.

5.

El saldo és de 25.000 € (que s’anotarà al Deure).

S’abonen 4.000 €.

Es carreguen 6.000 €.

S’abonen 2.200 €.

S’abonen 3.400 €.

Calcula’n el saldo i tanca el compte.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 38

10/04/15 09:46

39

Unitat 2 - La metodologia comptable I

2.4 > Conveni de càrrec i abonament El conveni o la teoria del càrrec i de l’abonament dels comptes sorgeix amb l’objectiu principal d’explicar el funcionament i la mecànica d’aquests comptes.

Saldo dels comptes d’Actiu Els comptes d’Actiu han de presentar Saldo deutor (Sd) o nul (So).

Cal tenir en compte que aquest conveni ens indica precisament quan fer una anotació al Deure i quan fer una anotació a l’Haver al compte d’un element patrimonial.

En primer lloc, haurem de saber si els elements patrimonials que es veuen afectats pel fet comptable són d’Actiu o de Passiu i Patrimoni net.

Segons el conveni de càrrec i abonament: – Si els elements patrimonials que intervenen a l’operació són d’Actiu: el valor inicial dels elements patrimonials i els increments del seu valor s’anotaran al Deure, i les disminucions, a l’Haver.

Comptes d’Actiu Valor inicial.

Anotació al Deure.

Augments de valor.

Entrades.

Anotació al Deure.

Disminucions de valor.

Sortides.

Anotació a l’Haver.

Exemples

8

Aplicació del conveni de càrrec i abonament als comptes d’Actiu Al compte corrent del banc de l’empresa JJP, SA, es produeixen els següents moviments durant la primera quinzena del mes de gener de 20X0: 1. El saldo a dia 1 de gener ascendeix a 7.000 €.

2. El dia 5 de gener, un client fa una transferència al nostre favor de 500 €.

3. El dia 8 es paga a un proveïdor 300 € mitjançant xec.

Els diners que l’empresa JJP, SA, posseeix al compte corrent del banc és un bé seu; per tant, és un element d’Actiu.

Deure Valor inicial

(572) Banc c/c 7.000,00 500,00

300,00

Haver Disminució

Augment

Aplicant el conveni de càrrec i abonament als comptes d’Actiu: – Al Deure anotem el saldo a dia 1 de gener, el valor inicial (7.000,00 €).

– Al Deure també anotem la transferència que el client fa al nostre favor, l’augment d’Actiu (500,00 €).

– A l’Haver anotem el pagament al proveïdor; és a dir, la disminució d’Actiu (300,00 €).

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 39

10/04/15 09:46

40 – En cas que els elements patrimonials siguin de Passiu o de Patrimoni net: el valor inicial i els increments s’anotaran a l’Haver i les disminucions, al Deure.

Saldo dels comptes de Patrimoni net i Passiu Els comptes de Patrimoni net i Passiu han de presentar Saldo creditor (Sc) o nul (So).

Comptes de Passiu o Patrimoni net Valor inicial.

Anotació a l’Haver.

Augments de valor.

Entrades.

Anotació a l’Haver.

Disminucions de valor.

Sortides.

Anotació al Deure.

Exemples

9

Aplicació del conveni de càrrec i abonament als comptes de Passiu i Patrimoni net El dia 8 de març, l’empresa ROS I ROMÀ, SA, contrau un deute de 1.500 € amb el seu proveïdor habitual; el dia 9 torna a fer una compra de mercaderies per valor de 500 €. El dia 15 salda els deutes anteriors.

El deute que contrau amb el proveïdor és una obligació de pagament que deixa a deure; per tant, és un element de Passiu. Realitzem les anotacions següents:

Deure Disminució

(400) Proveïdors 2.000,00

Haver

1.500,00 500,00

Valor inicial Augment

Aplicant el conveni de càrrec i abonament als comptes de Passiu: – A l’Haver anotem l’obligació de pagament que sorgeix el dia 8 de març, el valor inicial (1.500,00 €).

– A l’Haver anotarem també l’obligació de pagament que sorgeix el dia 9, l’augment de Passiu (500,00 €).

– Al Deure anotem la cancel·lació del deute; és a dir, la disminució de Passiu (2.000,00 €).

Activitats 3·· Registra al compte Banc c/c les anotacions que creguis convenients: 1.

2.

3.

4.

5.

El El El El El

saldo a dia 1 de desembre ascendeix a 18.000 €. dia 5 s’efectua un pagament de 1.200 € a un proveïdor mitjançant xec. dia 10 es treuen 1.800 € per ingressar-los a la caixa de l’empresa. dia 20 es realitza un ingrés de 2.000 € per la venda de mercaderies. dia 31 es liquida, salda i tanca el compte.

4·· Registra al compte Proveïdors les anotacions que creguis convenients: 1.

2.

3.

4.

El El El El

dia dia dia dia

9 de desembre es compren a crèdit mercaderies per 2.500 €.

19 es cancel·la part del deute mitjançant xecs per import de 1.200 €.

29 es realitza un nou pagament de 500 €.

31 de desembre es liquida, salda i tanca el compte.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 40

10/04/15 09:46

41

Unitat 2 - La metodologia comptable I

3 >> El sistema de partida doble Quin mètode s’utilitza per registrar les operacions comptables?

El sistema de partida doble.

Aquest sistema apareix per primera vegada en un tractat comptable que data del segle XV, l’autor del qual va ser el monjo italià Fra Luca Pacioli.

El seu postulat fonamental indica que: “Tota anotació comptable s’ha de realitzar de forma que conservi permanentment la igualtat expressada a l’equació fonamental del patrimoni”.

Actiu = Passiu + Patrimoni net

Exemples

10

Principis bàsics del sistema de partida doble L’empresa JJP, SA, adquireix un cotxe per 12.000 €. El paga mitjançant transferència bancària. En aquesta operació, intervenen dos elements patrimonials d’Actiu.

Un, el cotxe o element de transport, augmenta, mentre que l’altre, els diners que hi ha al compte bancari, disminueix.

D

(218) Elements de transport

H

D

12.000,00

(572) Banc c/c

H

12.000,00

Com veiem, l’Actiu augmenta en 12.000,00 € i disminueix en 12.000,00 €, per la qual cosa l’equació fonamental del patrimoni se segueix complint.

Per poder aplicar el postulat anterior, es desenvolupen els següents principis bàsics: – No hi ha deutor sense creditor, i viceversa: és a dir, sempre hi ha almenys un compte deutor o que rep (a l’exemple anterior, seria el compte Elements de transport, perquè ha rebut un cotxe) i almenys un compte creditor o que lliura (a l’exemple, el compte Banc c/c lliura els diners necessaris per adquirir el cotxe).

– Tot càrrec en un o diversos comptes implica un abonament en un o uns altres comptes: a l’exemple anterior, s’ha carregat el compte Elements de transport i s’ha abonat el compte Banc c/c.

– La suma de l’anotat al Deure ha de ser igual a la suma de l’anotat a l’Haver: a l’exemple anterior, la suma del Deure és 12.000 €, a l’igual que la de l’Haver.

Per últim, també hem de tenir present que en tot fet comptable s’ha de separar l’origen i l’aplicació o finalitat.

Al nostre exemple, l’origen seran els diners que surten del Banc c/c i la finalitat, el cotxe o element de transport.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 41

10/04/15 09:46

42 Exemples

11

Aplicació del mètode de partida doble Analitza i explica, utilitzant el raonament comptable bàsic, els següents fets comptables i anota als comptes corresponents els fets comptables que consideris oportuns: 1. Un empresari individual inicia un negoci aportant 30.000 € mitjançant xec bancari.

Raonament comptable bàsic:

Comptes que hi intervenen

Massa patrimonial

Aplicació conveni

Import

(572) Banc c/c.

Actiu.

Augmenta: anotació al Deure.

30.000,00 €.

(102) Capital.

Patrimoni net.

Augmenta: anotació a l’Haver.

30.000,00 €.

(572) Banc c/c

D

H

D

(102) Capital

30.000,00

H

30.000,00

2. Compra mercaderies per valor de 8.000 €, que paga per banc.

Raonament comptable bàsic:

Comptes que hi intervenen

Massa patrimonial

Aplicació conveni

Import

(300) Mercaderies.

Actiu.

Augmenta: anotació al Deure.

8.000,00 €.

(572) Banc c/c.

Actiu.

Disminueix: anotació a l’Haver.

8.000,00 €.

(300) Mercaderies

D

H

D

(572) Banc c/c

8.000,00

H

8.000,00

3. Ven mercaderies per un import de 5.000 €, que cobra mitjançant transferència bancària.

Raonament comptable bàsic:

Comptes que hi intervenen

Massa patrimonial

Aplicació conveni

Import

(572) Banc c/c.

Actiu.

Augmenta: anotació al Deure.

5.000,00 €.

(300) Mercaderies.

Actiu.

Disminueix: anotació a l’Haver.

5.000,00 €.

(572) Banc c/c

D

5.000,00

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 42

H

D

(300) Mercaderies

H

5.000,00

10/04/15 09:46

43

Unitat 2 - La metodologia comptable I

11 4. Compra mercaderies a crèdit per valor de 4.000 €.

Raonament comptable bàsic:

Comptes que hi intervenen

Massa patrimonial

Aplicació conveni

Import

(300) Mercaderies.

Actiu.

Augmenta: anotació al Deure.

4.000,00 €.

(400) Proveïdors.

Passiu.

Augmenta: anotació a l’Haver.

4.000,00 €.

(300) Mercaderies

D

H

(400) Proveïdors

D

4.000,00

H

4.000,00

5. Ven mercaderies per un import de 3.000 €, cobra 1.000 € mitjançant xec bancari i la resta queda pendent de cobrament.

Raonament comptable bàsic:

Comptes que hi intervenen

Massa patrimonial

Aplicació conveni

Import

(572) Banc c/c.

Actiu.

Augmenta: anotació al Deure.

1.000,00 €.

(430) Clients.

Actiu.

Augmenta: anotació al Deure.

2.000,00 €.

(300) Mercaderies.

Actiu.

Disminueix: anotació a l’Haver.

3.000,00 €.

(572) Banc c/c

D

H

(430) Clients

D

1.000,00

H

2.000,00

D

(300) Mercaderies

H

3.000,00

6. Retira 10.000 € del compte corrent bancari que ingressa a la caixa de l’empresa.

Raonament comptable bàsic:

Comptes que hi intervenen

Massa patrimonial

Aplicació conveni

Import

(570) Caixa, €.

Actiu.

Augmenta: anotació al Deure.

10.000,00 €.

(572) Banc c/c.

Actiu.

Disminueix: anotació a l’Haver.

10.000,00 €.

(570) Caixa, €

D

10.000,00

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 43

H

D

(572) Banc c/c

H

10.000,00

10/04/15 09:46

44 11 7. Paga a un proveïdor 1.000 € en efectiu.

Raonament comptable bàsic:

Comptes que hi intervenen

Massa patrimonial

Aplicació conveni

Import

(400) Proveïdors.

Passiu.

Disminueix:: anotació al Deure.

1.000,00 €.

(570) Caixa, €.

Actiu.

Disminueix: anotació a l’Haver.

1.000,00 €.

(400) Proveïdors

D

H

D

(570) Caixa, €

1.000,00

H

1.000,00

8. Cobra 600 € en efectiu procedent d’un client.

Raonament comptable bàsic:

Comptes que hi intervenen

Massa patrimonial

Aplicació conveni

Import

(570) Caixa, €.

Actiu.

Augmenta: anotació al Deure.

600,00 €.

(430) Clients.

Actiu.

Disminueix: anotació a l’Haver.

600,00 €.

(570) Caixa, €

D

600,00

H

D

(430) Clients

H

600,00

Activitats 5·· Analitza i explica, utilitzant el raonament comptable bàsic, els següents fets comptables: 1. Un empresari individual comença un negoci ingressant 30.000 € al compte corrent bancari i 5.000 €, a la caixa de l’empresa.

2. Compra mercaderies per 8.000 €, paga 1.500 € en efectiu i la resta, mitjançant xec bancari.

3. Ven mercaderies per 4.000 €, cobra 1.000 € en efectiu i la resta, mitjançant xec bancari.

4. Compra mercaderies per 12.000 €, que queden pendents de pagament.

5. Ven mercaderies per 5.000 €, que queden pendents de cobrament.

6. Paga el deute del punt 4 mitjançant transferència bancària.

7. Cobra el deute del punt 5 mitjançant transferència bancària.

8. Ingressa 2.000 € al banc procedents de la caixa de l’empresa.

9. Compra una màquina per 10.000 €, paga 1.000 € en efectiu i la resta ho fa mitjançant transferència bancària.

10. Compra mercaderies per 7.000 €, paga 1.000 € mitjançant xec bancari i la resta queda pendent de pagament.

11. Ven mercaderies per 9.000 €, cobra 2.000 € mitjançant xec bancari i la resta queda pendent de cobrament.

12. Cobra el deute del punt anterior mitjançant xec bancari.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 44

10/04/15 09:46

Unitat 2 - La metodologia comptable I

45

Activitats finals 1·· Indica quin compte representaria els següents elements patrimonials: a) Un ordinador. b) Una taula d’oficina. c) Un deute amb un banc que hem de retornar en 2 anys. d) Un deute amb un proveïdor. e) Un dret de cobrament amb un client. f) Un edifici. g) Els diners aportats pels socis de l’empresa a l’inici de l’activitat. h) Els diners que tenim a la caixa. i) El deute a curt termini que hem adquirit per la compra d’un ordinador. j) Un deute de 200 € que tenim amb IBERDROLA.

2·· Calcula el saldo dels següents comptes i determina si és deutor, creditor o nul: 1. Al compte “X” es registren un abonament de 12.000 € i un càrrec de 6.000 €.

2. Al compte Caixa, €, es fa un ingrés de 1.200 €, posteriorment es retiren 500 € i, tot seguit, es fa un altre ingrés de 60 €.

3. Al compte Proveïdors, es reflecteix un deute de 6.000 €, posteriorment es cancel·la la meitat del deute i es contrau un altre deute per 3.000 €.

4. Al compte “Y”, es registra un abonament de 75.000 €, un altre de 15.000 € i un càrrec de 90.000 €.

3·· En cada una de les situacions següents, quines masses patrimonials varien i en quin import?

1. Es realitza una venda de mercaderies per 12.000 €, que queda pendent de cobrament.

2. Es compra un cotxe per 12.000 €, i es paga per banc.

3. Es compra un ordinador per un import de 2.000 €, se’n paga la meitat en efectiu i la resta es deixa a deure a curt termini.

4·· Registra al compte Banc c/c de l’empresa JJP, SA, les anotacions que creguis convenients, tenint en compte que els diners que hi ha a l’empresa el dia 1 de desembre de 20X0 ascendeixen a 12.000 € i que durant el mes de desembre del mateix any realitza les operacions següents: 1.

2.

3.

4.

5.

El El El El El

dia dia dia dia dia

2 retira 2.000 € per pagar el lloguer de les seves oficines.

6 un client fa una transferència bancària a favor de l’empresa de 5.000 €.

10 paga amb xec 3.000 € a un proveïdor.

30 paga la nòmina, que ascendeix a 5.000 €, als seus empleats.

31 liquida, salda i tanca el compte.

5·· Analitza i explica, utilitzant el raonament comptable bàsic, els següents fets comptables: 1. Un empresari individual inicia un negoci aportant 5.000 € en efectiu i ingressant 25.000 € en un compte corrent bancari.

2. Compra mercaderies per valor de 6.000 €, que paga amb xec bancari.

3. Ven mercaderies per un import de 4.000 €, cobra 1.200 € en efectiu i la resta, mitjançant xec bancari.

4. Retira 2.000 € de la caixa de l’empresa que ingressa al compte corrent bancari.

5. Compra un ordinador per a l’oficina per valor de 1.100 €, que paga mitjançant transferència bancària.

6. Rep un préstec d’una entitat financera per un import de 5.000 €, que haurà de retornar dins de 6 mesos.

7. Compra mercaderies per un import de 7.000 €, que queden pendents de pagament.

8. Ven mercaderies per valor de 6.000 €, que queden pendents de cobrament.

9. Paga 3.000 € al proveïdor del punt 7 mitjançant transferència bancària.

10. Rep una transferència bancària del client del punt 8 per un import de 2.000 €.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 45

10/04/15 09:46

46 Casos finals Cas pràctic de recapitulació Tres amics creen una empresa, aportant 30.000 € cada un, que distribueixen de la forma següent: – – – – –

Mobiliari per a l’empresa: 5.000 €.

Equips informàtics: 2.000 €.

Mercaderies: 15.000 €.

Diners en efectiu: 12.000 €.

Diners al compte corrent bancari: 56.000 €.

Durant l’exercici econòmic, l’empresa realitza les operacions següents: 1. Compra mercaderies per 5.000 €, que paga mitjançant el compte corrent bancari.

2. Compra a crèdit un terreny valorat en 15.000 €. El pagament es realitza mitjançant dues quotes d’igual quantia, amb venciment a 6 i 14 mesos.

3. Ven mercaderies per 8.500 €, cobra 1.000 € en efectiu i la resta, mitjançant el compte corrent bancari.

4. Rep un préstec d’una entitat bancària per valor de 12.000 €, que haurà de retornar d’aquí a 2 anys.

5. Compra un cotxe per 15.000 €. Es paguen 2.000 € en efectiu i la resta, mitjançant transferència bancària.

6. Retira 5.000 € del banc per ingressar-los a la caixa de l’empresa.

7. Compra mercaderies per valor de 8.000 €, en paga 1.000 € en efectiu i la resta queda pendent de pagament.

8. Ven mercaderies per un import de 6.000 €, en cobra 1.000 € mitjançant xec bancari i la resta queda pendent de cobrament.

9. Venç la primera quota del punt 2. Es paga mitjançant transferència bancària.

10. Cancel·la una tercera part del deute que té amb l’entitat bancària.

11. Paga el deute del punt 7 mitjançant transferència bancària.

12. El client del punt 8 paga el seu deute mitjançant transferència bancària. a) Analitza i explica, utilitzant el raonament comptable bàsic, els fets comptables anteriors. b) Anota als comptes corresponents els fets comptables que consideris oportuns.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 46

10/04/15 09:46

47

Unitat 2 - La metodologia comptable I

Autoavaluació 1. El mètode comptable és:

8. Determinar el saldo d’un compte és:

a) El conjunt d’operacions que, seguint unes normes, realitzen les empreses durant el procés comptable. b) El conjunt de llibres comptables. c) El conjunt de comptes que formen el Pla General de Comptabilitat. d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.

a) b) c) d)

2. L’instrument utilitzat per la comptabilitat per mesurar i representar l’evolució i la situació d’un element patrimonial és: a) b) c) d)

El compte.

El Balanç.

El saldo.

L’inventari.

3. No és un compte d’Actiu no corrent, el compte: a) b) c) d)

Aplicacions informàtiques.

Mercaderies.

Construccions.

Equips per a processos d’informació.

Liquidar.

Saldar.

Tancar.

Descarregar.

9. Segons el conveni de càrrec i abonament: a) Els augments de valors d’un Actiu es registren al Deure. b) Les disminucions de valor d’un Passiu es registren al Deure. c) Els augments de valor d’un Patrimoni net es registren a l’Haver. d) Totes les respostes anteriors són correctes.

10. Els comptes d’Actiu tindran un saldo: a) b) c) d)

Deutor.

Creditor.

Deutor o nul.

Creditor o nul.

4. És un compte de Passiu no corrent, el compte:

11. Dels elements patrimonials que es relacionen a continuació, indica aquell amb un saldo per naturalesa creditor:

a) b) c) d)

a) b) c) d)

Deutors.

Creditors.

Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit.

Proveïdors d’immobilitzat a curt termini.

Construccions.

Préstecs rebuts.

Préstecs concedits.

Clients.

5. Carregar en un compte és: a) b) c) d)

Realitzar-hi una anotació a l’Haver.

Saldar-lo.

Realitzar-hi una anotació al Deure.

Sumar-ne el Deure i l’Haver i calcular-ne el saldo.

6. Realitzar un anotació a l’Haver d’un compte és: a) b) c) d)

Carregar.

Acreditar.

Carregar en compte.

Fer un càrrec.

7. Al compte “X” es registra un abonament de 12.000 € i un càrrec de 6.000 €; el seu saldo serà: a) Saldo deutor: 6.000 €. b) Saldo creditor: 6.000 €. c) Com que no sabem si el compte “X” és d’Actiu, Passiu o Patrimoni net, no es pot calcular. d) Saldo nul.

TCOCATA_Unidad02_p030-047.indd 47

10/04/15 09:46