Gestió Financera

U1

nitat

Per al projecte final • Descriuràs financerament un projecte econòmic d’inversió que realitza una empresa.

• Calcularàs el cost mitjà ponderat del finançament d’una empresa.

• Analitzaràs la viabilitat d’un projecte d’inversió i decidiràs sobre la seva execució.

Finançament i selecció de projectes

En aquesta unitat aprendràs a...

■

Identificar les formes de suport financer a l’empresa.

■

Verificar l’idoneïtat i la incompatibilitat entre ajudes financeres.

■

Determinar els valors actuals dels fluxos de capitals d’una inversió mitjançant rendes.

■

Reconèixer les variables amb influència en un projecte d’inversió.

■

GFI16CATA_unitat01.indd 6

Calcular diferents mètodes de selecció de projectes.

06/04/16 17:01

U1

nitat

Per al projecte final • Descriuràs financerament un projecte econòmic d’inversió que realitza una empresa.

• Calcularàs el cost mitjà ponderat del finançament d’una empresa.

• Analitzaràs la viabilitat d’un projecte d’inversió i decidiràs sobre la seva execució.

Finançament i selecció de projectes

En aquesta unitat aprendràs a...

■

Identificar les formes de suport financer a l’empresa.

■

Verificar l’idoneïtat i la incompatibilitat entre ajudes financeres.

■

Determinar els valors actuals dels fluxos de capitals d’una inversió mitjançant rendes.

■

Reconèixer les variables amb influència en un projecte d’inversió.

■

GFI16CATA_unitat01.indd 6

Calcular diferents mètodes de selecció de projectes.

06/04/16 17:01

7

Unitat 1 - Finançament i selecció de projectes

Esquema inicial Fonts de finançament pròpies Classificació

Fonts de finançament pròpies i alienes.

Subvencions i ajudes

Fonts de finançament alienes

Ajudes públiques Ajudes financeres Ajudes privades

Rendes postpagables

Càlculs financers bàsics Rendes prepagables

FINANÇAMENT I SELECCIÓ DE PROJECTES

Balanç financer i necessitats operatives de fons

El cost del finançament Càlcul del cost mitjà ponderat del capital

La inversió econòmica a l’empresa

Valor actualitzat net (VAN)

Valoració i selecció de projectes econòmics

Taxa interna de retorn (TIR)

Termini de recuperació o payback descomptat

GFI16CATA_unitat01.indd 7

06/04/16 17:01

8

1 >> Fonts de finançament de l’empresa i ajudes financeres El Balanç d’una empresa reflecteix la seva realitat des de dues vessants: d’una banda, les inversions (l’Actiu), que proporcionaran rendiments a l’empresa i, de l’altra, les fonts de finançament (el Passiu i el Patrimoni net), la tinença dels quals generarà costos a l’empresa.

L’empresa decidirà dur a terme un projecte d’inversió quan li generi una rendibilitat major que el cost d’aconseguir els fons per fer-ho.

1.1 > Classificació de les fonts de finançament segons el seu origen Segons la relació que s’estableix entre els proveïdors de fons financers i l’empresa, es poden distingir dos grans tipus de fonts de finançament: pròpies i alienes.

Fonts de finançament pròpies Es tracta de les fonts de finançament que no han de ser retornades; és a dir, l’empresa no té l’obligació legal ni contractual de devolució.

Distingim les següents fonts de finançament pròpies:

Fonts de finançament pròpies Aportacions dels propietaris

capital, l’excés sobre aquest en les ampliacions de capital (prima d’emissió) i altres aportacions. És el generat dins de la pròpia empresa. Es distingeixen dos tipus de finançament intern o autofinançament:

Finançament intern o autofinançament

– Autofinançament de manteniment: el constitueixen les amortitzacions de l’immobilitzat i altres deterioraments de valor. La seva funció és evitar que l’empresa es descapitalitzi.

– Autofinançament per enriquiment: són beneficis obtinguts per l’empresa i no repartits entre els seus propietaris, que en renuncien al gaudi present a canvi d’una major renda futura. En definitiva, es tracta de les reserves de capital de l’empresa, ja sigui la reserva legal o les voluntàries, especials, etc. (subgrup 11 del PGC).

Comptes de reserves del Pla General Comptable El Pla General Comptable (PGC) actual està vigent des del novembre de 2007 i recull al subgrup 11, anomenat Reserves i altres instruments de patrimoni, entre altres, els següents comptes de reserves: – 112 Reserva legal – 113 Reserves voluntàries – 114 Reserves especials • 1140 Reserves per a accions o participacions de la societat dominant • 1141 Reserves estatutàries • ...

– 115 Reserves per pèrdues i guanys actuarials i altres ajustos

Es tracta de quantitats a fons perdut, concedides per les Administracions Públiques prèvia convocatòria.

Subvencions

Els conceptes objecte de subvencions poden ser variats: inversions en immobilitzat o en circulant, modernització tecnològica, augment de l’eficiència energètica, etc. És un sistema que recull aportacions col·lectives de fons que no han de ser retornats.

Crowdfunding

Normalment, aquestes aportacions es duen a terme mitjançant una plataforma en línia i la seva quantia sol ser variable.

El crowdfunding va sorgir com una forma de finançament de projectes solidaris o d’interès social, però s’ha estès a l’àmbit empresarial.

GFI16CATA_unitat01.indd 8

06/04/16 17:01

9

Unitat 1 - Finançament i selecció de projectes

Fonts de finançament alienes Són aquelles que han de ser retornades per l’empresa, per la qual cosa han de figurar al Passiu del Balanç. Poden ser a curt termini (menor d’un any) o a llarg termini (major d’un any) i estan destinades a finançar elements de l’Actiu corrent o de l’Actiu a llarg termini, respectivament.

Fonts de finançament alienes Proveïdors d’immobilitzat Proveïdors comercials

Són deutes amb els venedors d’actius no corrents.

Es tracta de deutes amb els subministradors de matèries primeres, energia, etc. Pot ocórrer el següent: – Si s’anticipa el cobrament, se sol aplicar un descompte per pagament immediat.

– Si s’ajorna el pagament més enllà del període normal, poden comportar uns interessos per diferiment.

Entitats de crèdit

Són els principals proveïdors de fons financers a llarg termini (préstecs, arrendament financer, rènting, etc.). A curt termini, també ofereixen finançament mitjançant comptes de crèdit, descompte d’efectes, facturatge o confirmació de pagaments.

Emprèstits

Préstecs de quantia elevada, dividits en valors negociables (obligacions, bons, etc.), que es venen entre inversors amb condicions financeres equivalents i es retornen seguint el mateix pla.

Organismes públics

Sorgeixen de l’ajornament que l’empresa realitza del pagament d’impostos i cotitzacions socials a les Administracions Públiques.

Entitats no de crèdit

– Crèdit empresarial P2P o P2P lending: es tracta de préstecs d’individus o empreses a altres individus o empreses sense la intervenció d’una institució financera tradicional. Se solen dur a terme mitjançant plataformes en línia.

– Crowdlending: són microcrèdits que les persones o empreses ofereixen a qui els demanda, normalment a canvi d’un interès del 0%. Solen sorgir per causes solidàries o ideològiques.

1.2 > Ajudes financeres públiques i privades Institucions de caràcter públic, i en menor mesura privades, ajuden financerament empreses i organitzacions que realitzen determinades activitats (promoció de l’ocupació, desenvolupament tècnic o mediambiental, cultura, etc.).

Ajudes públiques L’objectiu d’aquestes ajudes, ofertes per les Administracions Públiques prèvia convocatòria, és la reducció de costos per a l’empresa. Poden ser tant subvencions (lliuraments de diners sense contraprestació) com beneficis fiscals i socials (desgravacions i avantatges fiscals, reduccions en les cotitzacions a la Seguretat Social, etc.).

Les subvencions són lliuraments de diners realitzats per una Administració Pública (Unió Europea, estatal, autonòmica o local) a una persona o entitat, denominada beneficiari, que no retorna cap contraprestació.

Aquests lliuraments monetaris estan subjectes a la realització d’un projecte (anterior o posterior al lliurament monetari) i al compliment per part del beneficiari d’uns requisits i un objectiu. Estan regulats per la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

Amb caràcter previ a la seva concessió, la respectiva Administració Pública ha de publicar la convocatòria de la subvenció, que contindrà, entre altres especificacions, el seu objectiu, els requisits que hauran de reunir els beneficiaris per rebre-la, el procediment de concessió, els criteris objectius de concessió de la subvenció i la quantia individualitzada o els criteris per a la seva determinació.

GFI16CATA_unitat01.indd 9

Incubadores o vivers d’empreses Es tracta d’instruments habilitats per l’Administració Pública (normalment autonòmica o municipal) per ajudar a la creació i la consolidació d’empreses, prestar suport als emprenedors i contribuir a la creació d’ocupació.

Permeten als emprenedors usar espais de coworking g gratuïtament o a baix cost, agrupar-se en sectors comuns d’activitat i disposar d’un servei de consultoria o assessorament tècnic per al seu negoci.

06/04/16 17:01

10 El procediment de concessió serà el de concurrència competitiva (procediment ordinari) o el de concessió directa (excepcional).

Institucions relacionades amb les ajudes públiques

Els beneficiaris hauran de justificar, en la forma i el termini establerts a les bases reguladores, tant la realització de la despesa en la quantia indicada en el moment de la concessió com el compliment dels objectius establerts en la sol·licitud de la subvenció.

Les institucions públiques més importants que tenen relació amb les ajudes públiques són:

Se sol establir un sistema d’incompatibilitats entre subvencions i altres ajudes per tal que una empresa només financi una part del projecte per aquestes vies.

– ICEX: Institut de Comerç Exterior.

A més de les subvencions i els beneficis fiscals i socials, existeixen altres ajudes públiques que supleixen la falta de recursos disponibles per a empreses per part del sistema financer, com són les següents: – Crèdit oficial: són crèdits concedits per afavorir una activitat empresarial determinada. En l’àmbit estatal, solen tenir la finalitat de proporcionar liquiditat a les empreses (per exemple, els concedits per l’ICO per sostenir i promoure activitats econòmiques que contribueixin al creixement i la millora de la distribució de la riquesa nacional), encara que altres vegades tenen finalitats diferents, com facilitar l’exportació (els concedits per l’ICEX, per exemple).

– Crèdits preferencials: són crèdits concedits per les Administracions amb unes condicions més avantatjoses que les del mercat: meriten un tipus d’interès menor o tenen un període de carència (per exemple, els préstecs concedits pel CDTI).

– Assegurances d’exportació: per afavorir el comerç internacional, l’Estat, a través de CESCE, cobreix els riscos polítics i extraordinaris, en tercers països, de les empreses exportadores.

– Avals i garanties: l’Administració Pública actua com a fiador d’una empresa per tal que obtingui finançament en millors condicions que les que obtindria sense aquest aval.

– ICO: Institut de Crèdit Oficial.

– CDTI: Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial.

A més, algunes comunitats autònomes compten amb institucions similars que presten ajuda financera a les empreses dins del seu àmbit territorial.

Ajudes privades A vegades, són persones físiques i entitats privades (fundacions, societats, etc.) les que ofereixen ajudes a les empreses.

Es poden distingir les següents ajudes privades: − Ajudes a fons perdut: són lliuraments monetaris sense obligació de devolució. − Préstecs participatius: són préstecs a llarg termini, en què el prestamista no interfereix en la gestió de l’empresa i que es remuneren mitjançant uns interessos variables, que seran proporcionals als beneficis de l’empresa. − Capital-risc: són entitats (fons i societats) que inverteixen en el capital de múltiples empreses, compensant les pèrdues patides per unes empreses amb els guanys obtinguts per altres. − Societats de garantia recíproca: són societats que avalen els seus socis-empreses per aconseguir finançament a menor cost, a més de proporcionar-los consells sobre quin tipus de finançament els convé. − Business angels: són persones físiques que disposen de recursos financers per invertir en projectes empresarials i compten amb amplis coneixements en un sector determinat. No s’involucren en la gestió del dia a dia de l’empresa, però sí en la direcció estratègica, aportant-hi un valor afegit.

GFI16CATA_unitat01.indd 10

Pàgines web d’interès per a la recerca d’ajudes Una de les vies més importants per conèixer les ajudes i les subvencions disponibles per al finançament d’empreses i projectes són les pàgines web de diferents organismes. Per exemple: – Direcció General de la Pime: www.ipyme.org – Institut de Crèdit Oficial: www.ico.es – Institut Espanyol de Comerç Exterior: www.icex.es – Empresa Nacional d’Innovació: www.enisa.es

06/04/16 17:01

11

Unitat 1 - Finançament i selecció de projectes

2 >> Càlculs financers bàsics: rendes constants, prepagables i postpagables Abans d’explicar com es determina el cost d’una inversió i com es realitza una comparativa entre diferents projectes d’inversió, hem de conèixer les eines que ens permetran traslladar al moment inicial els fluxos de diners que generi cada projecte. Així, un cop descomptada la inversió inicial, podrem determinar si un projecte és rendible o no.

Si establim com a premissa que els capitals que es generen com a rendiment de cada període són constants, l’eina que ens servirà per calcular-ne el valor en el moment 0 és el càlcul de les rendes constants.

Una renda financera constant es defineix com un conjunt de prestacions monetàries amb venciments distribuïts en períodes de temps iguals i consecutius que, conjuntament, formen una operació financera.

Rendes prepagables i postpagables Segons el moment del període en què venç el termini, les rendes poden ser: – Rendes prepagables o de pagament per anticipat: el terme venç a l’inici de cada període.

– Rendes postpagables o de pagament per vençut: el terme venç al final de cada període.

El problema habitual que haurem de resoldre amb les rendes serà la seva valoració en un moment determinat amb la utilització de la llei financera de la capitalització composta. El més freqüent serà calcular: − Valor actual (VA): és la suma de tots els termes de la renda actualitzats al moment d’origen de l’operació (V V0 ). − Valor final (VF): és la suma de tots els termes de la renda capitalitzats al Vn ). moment de finalització de l’operació (V Des del punt de vista matemàtic, les rendes són successions de n termes. Per tant, per calcular el valor actual de la renda, caldrà sumar els diferents termes que formen la successió en el moment 0.

L’expressió que obtenim en sumar cada un dels capitals actualitzats al moment 0 és: VA = C ⋅ (1 + i ) + C ⋅ (1 + i ) + C ⋅ (1 + i ) + …….. + C ⋅ (1 + i ) −1

−2

−3

−n

Si s’extreu el factor comú al terme C i s’aplica la fórmula de la suma de termes −1 d’una progressió geomètrica de raó (1 + i) ens quedaria l’expressió final del valor inicial d’una renda constant i postpagable: VA = C ⋅

1 − (1 + i ) i

−n

Obtindrem el valor final de la renda calculant el valor dels capitals en el moment final (a) o, un cop conegut el valor actual, capitalitzant-lo per n períodes (b): (a)

n−1

C⋅

+i

−2

(b) VF = VA ⋅ (1 + i ) = C ⋅ (1 + i ) ⋅ n

n

+ C ⋅ (1 + i )

n−3

+ …….. + C ⋅ (1 + i ) + C 1

1 − (1 + i ) − n i

Suma dels termes d’una progressió geomètrica decreixent La fórmula de la suma dels termes d’una progressió geomètrica decreixent és: S=

En tots dos casos, s’obté la mateixa expressió per al valor final: VF = C ⋅

GFI16CATA_unitat01.indd 11

( 1 + i )n − 1 i

a1 − an ⋅ r 1− r

En què a1 és el primer terme, an l’últim i r, la raó de la progressió geomètrica.

06/04/16 17:01

12

Exemples

1

Valor actual d’una renda constant, immediata i postpagable A continuació, calcularem el capital que hem de dipositar avui si volem rebre 6.000 ₏ l’últim dia de cada any, durant els propers 10 anys, fixat un tipus d’interès del 4% compost o efectiu anual.

En primer lloc, representem grĂ ficament la situaciĂł i apliquem la fĂłrmula per trobar el valor actual: 4% compost anual

VA

6.000

6.000

0

1

2

1 < 1 i VA C u i

<n

6.000 â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Ś

1 < 1 0,04 6.000 u 0,04

10

<10

48.665,37 â&#x201A;Ź

Per al cĂ lcul del valor final, apliquem la fĂłrmula i obtenim: VF = VA (1 + i ) = 48.665,37 â&#x2039;&#x2026; (1 + 0,04 ) = 72.036,64 â&#x201A;Ź n

10

El valor actual ĂŠs la quantitat que haurĂ­em de dipositar ara per poder rebre 6.000 â&#x201A;Ź al final de cada un dels propers 10 anys. El valor final seria lâ&#x20AC;&#x2122;import que sâ&#x20AC;&#x2122;obtindria en invertir aquestes quantitats al 4%.

Rendes prepagables Quan la renda ĂŠs prepagable, ĂŠs a dir, el venciment o el lliurament del capital es produeix en el moment inicial de cada perĂ­ode, el valor actual i final de la renda es calcula a partir de les fĂłrmules dels valors actual i final de la renda postpagable, multiplicant-los pel factor (1 + i).

Per tant, les fĂłrmules quedarien de la manera segĂźent: VĂ&#x201E; = C â&#x2039;&#x2026; (1 + i ) â&#x2039;&#x2026;

1 â&#x2C6;&#x2019; (1 + i ) i

â&#x2C6;&#x2019;n

VF = C â&#x2039;&#x2026; (1 + i ) â&#x2039;&#x2026;

(1 + i )n â&#x2C6;&#x2019; 1

Nomenclatura en les rendes prepagables Per diferenciar, a les fórmules, els valors en les rendes postpagables i prepagables, en aquestes últimes els termes VA i VF F porten dièresi a la A i la F.

i

Exemples

2

CĂ lcul del valor final en una renda constant, immediata i prepagable Lâ&#x20AC;&#x2122;empresa JUFIRSA vol adquirir una mĂ quina dâ&#x20AC;&#x2122;aquĂ­ a cinc anys. Per això, des dâ&#x20AC;&#x2122;avui i al principi de cada any, dipositarĂ 50.000 â&#x201A;Ź en un compte que proporciona una rendibilitat del 5% dâ&#x20AC;&#x2122;interès compost anual. Es tracta dâ&#x20AC;&#x2122;una renda prepagable, ja que sâ&#x20AC;&#x2122;abona per anticipat.

El valor final serĂ : 5

VF 50.000 1 0,05

1 0,05 0,05

1

290.095,64 â&#x201A;Ź

Per tant, JUFIRSA, al cap dâ&#x20AC;&#x2122;aquests cinc anys, disposarĂ de 290.095,64 â&#x201A;Ź per comprar la maquinĂ ria.

En lâ&#x20AC;&#x2122;Excel sâ&#x20AC;&#x2122;utilitza la funciĂł VF F i, a lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltim parĂ metre de la fĂłrmula, sâ&#x20AC;&#x2122;introdueix un 1.

GFI16CATA_unitat01.indd 12

06/04/16 17:01

13

Unitat 1 - Finançament i selecció de projectes

3 >> El cost del finançament Els mètodes utilitzats per avaluar el compliment de lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu de maximitzaciĂł del valor dâ&#x20AC;&#x2122;una empresa consisteixen en lâ&#x20AC;&#x2122;actualitzaciĂł i la suma dels fluxos nets de caixa generats per les seves inversions. Per això, cal valorar les necessitats de finançament de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa, amb el cost corresponent, i calcular la taxa amb la qual es descomptaran aquests fluxos de caixa.

3.1 > Balanç financer i necessitats operatives de fons El Balanç financer sâ&#x20AC;&#x2122;obtĂŠ a partir del balanç de situaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa, però es tĂŠ en compte nomĂŠs la inversiĂł neta en circulant, ĂŠs a dir, es descompta de lâ&#x20AC;&#x2122;Actiu la inversiĂł en matèries primeres finançada per proveĂŻdors i es treu del Passiu la part corresponent de proveĂŻdors. AixĂ­ sâ&#x20AC;&#x2122;obtenen les necessitats operatives de fons o NOF, com: existències + clients â&#x2C6;&#x2019; proveĂŻdors.

Les NOF tambĂŠ es podrien definir com la part dâ&#x20AC;&#x2122;actius corrents operatius (ACO) no finançada amb passius corrents operatius (PCO, finançament sense cost). El balanç financer agrupa les fonts de finançament segons el seu cost: â&#x2C6;&#x2019; Finançament amb cost: lâ&#x20AC;&#x2122;empresa tĂŠ una obligaciĂł legal, contractual o moral de retribuir-lo. SĂłn els deutes contrets amb entitats de crèdit, els emprèstits, les aportacions dels propietaris i les reserves. â&#x2C6;&#x2019; Finançament sense cost: sorgeix espontĂ niament en el desenvolupament de lâ&#x20AC;&#x2122;activitat de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa. SĂłn els saldos amb els proveĂŻdors comercials (llevat si ofereixen descomptes per pagament immediat o cobren per diferir-lo), Hisenda, Seguretat Social, subvencions, remuneracions pendents de pagament, etc.

3.2 > CĂ lcul del cost mitjĂ ponderat del capital Un cop determinades les fonts de finançament amb cost que sâ&#x20AC;&#x2122;utilitzaran en el desenvolupament dâ&#x20AC;&#x2122;un projecte dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł, per avaluar i actualitzar els fluxos nets de caixa que genera aquest projecte, cal saber quin ĂŠs el cost mitjĂ ponderat de les fonts utilitzades.

El cost mitjĂ dels recursos aliens es pot obtenir a partir de la igualtat de les entrades i sortides motivades pels recursos aliens: 1

2

FAamb cost C1 1 kFA C2 1 kFA ...

C n 1 kFA

n

kFA

En què FA ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;import del finançament aliè, KFA ĂŠs el cost dâ&#x20AC;&#x2122;aquest finançament i C1, C2, etc., sĂłn els diferents pagaments i cobraments de capital aliè.

Cal tenir en compte que els interessos sĂłn fiscalment deduĂŻbles en lâ&#x20AC;&#x2122;Impost sobre la Renda, per la qual cosa el cost del finançament aliè es veu reduĂŻt en el tipus impositiu mitjĂ .

Per procedir a la determinaciĂł del cost mitjĂ dels recursos propis, segons com es disposin les dades, existeixen dues possibilitats: â&#x20AC;&#x201C; Si es coneixen tots els pagaments: la determinaciĂł es realitzarĂ igual a com hem vist en els recursos aliens. Lâ&#x20AC;&#x2122;empresa ha de repartir el generat per la inversiĂł entre els propietaris i procedir a la devoluciĂł del capital ampliat en el moment n.

FP = D1 (1 + kFP ) + D2 (1 + kFP ) + ... + Dn (1 + kFP ) 1

GFI16CATA_unitat01.indd 13

2

n

kFP

06/04/16 17:01

14 â&#x20AC;&#x201C; Si es desconeixen tots els pagaments: es procedeix a estimar el cost dâ&#x20AC;&#x2122;oportunitat dels fons propis de la manera segĂźent: kFP kSR kPR En què kSR equival a la rendibilitat exigida als actius financers sense risc, mentre que kPR ĂŠs la prima de risc demandada pel mercat a la inversiĂł realitzada a lâ&#x20AC;&#x2122;empresa.

Determinats els costos explĂ­cits o dâ&#x20AC;&#x2122;oportunitat dels fons propis i els costos explĂ­cits dels fons aliens, ja es pot obtenir el cost mitjĂ ponderat del capital: Cost mitjĂ ponderat del capital kFP

FP FA

kFA 1 t FP FA FP FA

La ponderaciĂł sâ&#x20AC;&#x2122;aplica a la fĂłrmula, tenint en compte la proporciĂł que suposen tant el finançament propi com lâ&#x20AC;&#x2122;aliè respecte del total del finançament del projecte econòmic dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł.

Al cost del finançament aliè se li haurĂ de deduir el tipus de gravamen que suporti lâ&#x20AC;&#x2122;empresa, ja que els interessos satisfets pels capitals aliens sĂłn fiscalment deduĂŻbles.

La taxa de cost resultant estarà compresa, per tant, entre la taxa de cost dels capitals propis i la taxa de cost dels capitals aliens (deduïts impostos), aproximant-se mÊs a aquella amb un pes major en el total del finançament.

Exemples

3

DeterminaciĂł del cost de capital Lâ&#x20AC;&#x2122;empresa REPRESER preveu realitzar un projecte que requerirĂ unes necessitats financeres de 950.000 â&#x201A;Ź.

Per finançar-lo, recorrerĂ a lâ&#x20AC;&#x2122;estructura de capital òptima: finançament aliè per al 60% i la resta lâ&#x20AC;&#x2122;aportaran els socis. El tipus de gravamen que suporta lâ&#x20AC;&#x2122;empresa ĂŠs del 28%.

Els corrents de cobraments i pagaments que donen origen al finançament aliè i propi són els segßents:

Per determinar el cost del finançament aliè, expressat en percentatge anual, utilitzem un full de cà lcul, aplicant la funció TIR( ) de la forma segßent: = TIR(D5:I5) = 10%.

Veiem que ĂŠs igual al 10% anual. Com que els interessos abonats als prestamistes sĂłn fiscalment deduĂŻbles, el tipus dâ&#x20AC;&#x2122;interès net dâ&#x20AC;&#x2122;impostos abonat per REPRESER serĂ igual a 10 ¡ (1 â&#x2C6;&#x2019; 0,28) = 7,20%.

De la mateixa forma, obtenim el cost del capital, que ĂŠs: = TIR(D8:I8) = 12%.

El cost mitjĂ ponderat del capital serĂ :

FP FA Cost mitjĂ kFP

kFA 1 t 12,00% 0,40 10,00% 0,60 1 0,28 9,12% ponderat del capital FP FA FP FA

GFI16CATA_unitat01.indd 14

06/04/16 17:01

15

Unitat 1 - Finançament i selecció de projectes

4 >> La inversió econòmica de l’empresa Per realitzar un projecte d’inversió, l’empresa haurà de realitzar previsions sobre el futur. Com que no té la total certesa que aquestes previsions es compleixin, haurà d’assumir el risc que les seves expectatives no siguin correctes.

La decisió de dur a terme una inversió té implicacions en l’Actiu d’una empresa, tant a llarg com a curt termini; per tant, afectarà l’Actiu fix i també el corrent.

Tot projecte d’inversió es pot expressar per un corrent de cobraments i pagaments futurs durant un període de temps, que es pot representar gràficament de la forma següent:

−A

C1 − P 1

C2 − P 2

t0

t1

t2

Cj− Pj … … … … …

tj

Cn − 1 − P n − 1 … … … … …

tn − 1

VR + Cn − P n tn

1 Flux d’ingressos i pagaments que es produeixen en una inversió.

Ara analitzarem per separat cada un dels components de la versió financera d’un projecte d’inversió.

Recursos financers permanents Són els recursos que, per la carència de venciment o per tenir un venciment a llarg termini, representen una font de finançament estable. Per tant, es tracta del Passiu no corrent (exigible a llarg termini) i del Patrimoni net.

Capital invertit o cost inicial de la inversió (A) És una valoració de l’import que l’empresa preveu que destinarà, en el moment 0, a l’adquisició de béns no corrents (fixos o immobilitzats) i corrents per dur a terme el projecte d’inversió.

Donat l’elevat volum de recursos que immobilitzen els actius no corrents i l’escassa reversibilitat d’aquesta inversió, l’empresa ha de realitzar un estudi minuciós sobre si l’execució del projecte generarà valor per als accionistes. El projecte s’ha de finançar amb recursos financers permanents.

Respecte de la inversió en actius corrents, l’empresa ha d’estimar els actius i passius corrents operatius, a partir del volum d’activitat previst per a l’any inicial i, mitjançant diferències entre els dos, determinar les necessitats operatives financeres que necessita per iniciar el projecte.

Exemples

4

Determinació del cost inicial d’una inversió L’empresa HISTOSA, que fabrica i distribueix el producte Y, desitja determinar el capital inicial necessari per analitzar dos projectes d’expansió comercial per la zona nord i la per la zona sud. En tots dos projectes, necessitarà ampliar la planta de fabricació.

Si duu a terme el projecte de la zona nord, haurà d’adquirir un terreny valorat en 200.000 €, mentre que, en el cas de la zona sud, el terreny li costarà 250.000 €. Els béns productius que necessitaria per al projecte d’expansió de la zona nord ascendirien a 735.000 €, mentre que els de la zona sud, a 675.000 €. Les necessitats operatives de fons a l’inici de cada projecte serien de 15.000 € i 25.000 €, respectivament.

Per tant: – El valor de la inversió inicial a la zona nord és igual a 200.000 + 735.000 + 15.000 = 950.000 €.

– El valor de la inversió inicial a la zona sud és igual a 250.000 + 675.000 + 25.000 = 950.000 €.

GFI16CATA_unitat01.indd 15

06/04/16 17:01

16 Fluxos nets de caixa (FC Cj = Cj — Pj) Aquests fluxos representen el corrent, previst o estimat, de cobraments des de l’exterior cap a l’empresa i pagaments des de l’empresa cap a l’exterior. Per tant, es tracta de fluxos nets de caixa (entrades menys sortides de tresoreria) i no d’ingressos menys despeses que es reflecteixen al compte de Pèrdues i guanys.

La capacitat d’un projecte d’inversió de generar diners efectius o tresoreria indica la seva salut financera. Una empresa, per molts beneficis que obtingui, no podrà sobreviure mai si no disposa de liquiditat per realitzar els pagaments quotidians que tingui compromesos amb els proveïdors, empleats, deutors, propietaris, Administracions Públiques, etc

Exemples

5

Estimació de cobraments i pagaments previstos en un exercici futur ROBINSON, SA pronostica tenir el proper any unes vendes de 500.000 €. El saldo inicial de clients ascendeix a 30.000 € i al final d’any es preveu de 35.000 €. Estima realitzar compres de materials per 100.000 € i deixar a deure als proveïdors 7.000 €. A l’inici de l’exercici, el saldo de proveïdors ascendeix a 6.000 €.

ROBINSON, SA preveu cobrar l’import de les vendes menys la diferència entre els saldos final i inicial del compte de Clients.

Per tant, les entrades de tresoreria seran: 500.000 − (35.000 − 30.000) = 495.000 € Les compres que preveu pagar es calculen de forma idèntica: 100.000 − (7.000 − 6.000) = 99.000 € El flux net de diners, tenint en compte només aquestes dades, per tant, serà igual a: 495.000 − 99.000 = 396.000 € En finalitzar l’exercici, ROBINSON, SA preveu que variaran els seus NOF en: 4.000 € = [(35.000 − 30.000) − (7.000 − 6.000)]

Període de valoració (tn — t0) És el lapse temporal, dividit en exercicis econòmics, en què s’estimaran els corrents monetaris entre l’empresa i l’exterior. No és fàcil determinar quin és el període idoni i cal tenir en compte que, com més ampli sigui aquest període de valoració, menys garantia existeix que les dades estimades i les reals coincideixin. Aquest període se sol fixar en funció d’algun avantatge competitiu del projecte o de la vida útil dels principals actius no corrents. Tot i això, degut a les dificultats d’estimació dels fluxos de caixa, per prudència, és aconsellable establir un període entre 5 i 10 anys. Si el projecte té una durada establerta i finita, com seria el cas d’una concessió administrativa, el període s’iguala a aquesta durada.

El valor residual d’un projecte Transcorregut el període de valoració, la majoria dels projectes d’inversió segueixen generant fluxos de caixa. Com que les previsions són menys fiables, és preferible estimar tots els fluxos nets posteriors de forma agrupada. El valor residual és aquell que té el projecte d’inversió un cop finalitzat el seu període de valoració.

GFI16CATA_unitat01.indd 16

06/04/16 17:01

17

Unitat 1 - Finançament i selecció de projectes

5 >> ValoraciĂł i selecciĂł de projectes econòmics Lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu de qualsevol projecte ĂŠs augmentar el valor de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa. Financerament, si ĂŠs aixĂ­, el projecte sâ&#x20AC;&#x2122;accepta i, en cas contrari, es rebutja.

Per determinar si un projecte compleix aquesta premissa, cal actualitzar els fluxos nets de caixa, com mostra la figura segĂźent: Tècniques estadĂ­stiques â&#x2C6;&#x2019;A

FNC1

FNC2

0

1

2

FNCj â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Ś

j

â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Ś â&#x20AC;Ś

FNCn â&#x2C6;&#x2019; 11

FNCn+ VR

nâ&#x2C6;&#x2019;1

n

2 ActualitzaciĂł dels fluxos nets de caixa que es produeixen en una inversiĂł.

Existeixen diverses tècniques dinà miques per valorar projectes, anomenades així perquè tenen en compte el pas del temps per donar un diagnòstic.

A continuaciĂł, veurem les mĂŠs utilitzades: el valor actualitzat net (VAN), la taxa interna de retorn (TIR) i el payback descomptat.

SĂłn les tècniques o els criteris que no tenen en compte el valor dels diners en el temps. Entre altres, destaquen: â&#x20AC;&#x201D; Rendibilitat econòmica i financera. â&#x20AC;&#x201D; El payback sense descomptar. â&#x20AC;&#x201D; El flux de caixa per unitat compromesa (total cobraments/total pagaments).

5.1 > Valor actualitzat net (VAN) Es duu a terme actualitzant els fluxos nets de caixa i el valor residual del projecte, i expressant-los en el moment 0, per realitzar-ne la suma en aquest instant.

Lâ&#x20AC;&#x2122;expressiĂł matemĂ tica ĂŠs la segĂźent: VAN A

FNC n VR FNC1 FNC2 A

1

2 ...

1 k 1 k 1 k n

n j 1

FNC j

VR

1 k j 1 k n

El VAN de cada projecte ĂŠs un valor que estĂ expressat en euros i depèn de lâ&#x20AC;&#x2122;import de la inversiĂł inicial, dels fluxos de caixa i de la taxa dâ&#x20AC;&#x2122;actualitzaciĂł k.

Lâ&#x20AC;&#x2122;inconvenient dâ&#x20AC;&#x2122;aquest mètode de valoraciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;inversions ĂŠs la determinaciĂł de la taxa dâ&#x20AC;&#x2122;actualitzaciĂł.

Aquesta determinaciĂł es pot dur a terme dâ&#x20AC;&#x2122;alguna de les formes segĂźents: â&#x20AC;&#x201C; Amb la utilitzaciĂł del cost mitjĂ ponderat dels capitals utilitzats. â&#x20AC;&#x201C; A partir de la rendibilitat mĂ­nima exigida a la inversiĂł, que ĂŠs la suma de la rendibilitat de les inversions amb poc risc (per exemple, deute pĂşblic molt segur) i la prima de risc que sâ&#x20AC;&#x2122;estableixi en funciĂł de la incertesa assumida amb el projecte dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł dut a terme.

Per prendre la decisiĂł sobre un projecte, sâ&#x20AC;&#x2122;actua com es resumeix a la taula segĂźent:

Valor del VAN

Efectes per al valor de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa

DecisiĂł sobre realitzar la inversiĂł

VAN > 0

Es crea valor per a lâ&#x20AC;&#x2122;empresa

Realitzar el projecte

VAN = 0

Sense efectes

Indiferent

VAN < 0

Es destrueix valor de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa

No realitzar el projecte

GFI16CATA_unitat01.indd 17

06/04/16 17:01

18 Quan dos o mĂŠs projectes tenen un VAN positiu i no es poden dur a terme al mateix temps per falta de personal, recursos financers, etc., el projecte que genera mĂŠs valor ĂŠs aquell amb un VAN major i que compleix lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu de maximitzar el valor de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa. Per tant, aquest projecte serĂ el que es dugui a terme, mentre que seâ&#x20AC;&#x2122;n rebutjarĂ lâ&#x20AC;&#x2122;altre.

Exemples

6

DeterminaciĂł del VAN en dos projectes Lâ&#x20AC;&#x2122;empresa BOLISA ha realitzat un estudi en què sâ&#x20AC;&#x2122;han analitzat dos projectes dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł. Els fluxos de caixa generats per tots dos projectes sĂłn els segĂźents:

TambĂŠ sabem que el valor residual del projecte A estĂ estimat en 155.517,23 â&#x201A;Ź i el del projecte B, en 142.064,60 â&#x201A;Ź. Dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, BOLISA podia realitzar durant aquests anys inversions amb una rendibilitat molt segura del 3% i, en tots dos projectes, BOLISA assumeix un risc estimat del 6,12%.

Amb aquesta informaciĂł, ja podem determinar la taxa dâ&#x20AC;&#x2122;actualitzaciĂł k en 3 + 6,12 = 9,12%, obtinguda com la rendibilitat mĂ­nima exigida.

Obtingut el cost mitjĂ de capital, calculem el VAN per als dos projectes. a) Projecte A. El flux del moment 5 sâ&#x20AC;&#x2122;obtĂŠ de la suma del flux de caixa dâ&#x20AC;&#x2122;aquest moment i el valor residual dâ&#x20AC;&#x2122;aquest projecte. Realitzem la representaciĂł grĂ fica i resolem de forma matemĂ tica: Taxa dâ&#x20AC;&#x2122;actualitzaciĂł (k = 9,12%) â&#x2C6;&#x2019;950.000

234.500

240.625

243.783,75

245.386,25

0

1

2

3

4

VANA 950.000

234.500 1

240.625 2

243.783,75 3

245.386,25

1 0,0912 1 0,0912 1 0,0912 1 0,0912

4

449.613 + 155.517,23 5

449.613 155.517,23 5

1 0,0912

218.820,22 â&#x201A;Ź

Com que el VAN ĂŠs positiu, el projecte dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł econòmica A augmenta el valor de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa i ĂŠs acceptat. b) Projecte B. El flux del moment 5 sâ&#x20AC;&#x2122;obtĂŠ sumant al flux de caixa dâ&#x20AC;&#x2122;aquest moment el valor residual dâ&#x20AC;&#x2122;aquest projecte. Obtenim el VAN a partir de la fĂłrmula segĂźent: VANB 950.000

238.300 1

228.285 2

225.852,30 3

226.255,90

1 0,0912 1 0,0912 1 0,0912 1 0,0912

4

474.966,80 142.064,60 5

1 0,0912

192.337,99 â&#x201A;Ź

Amb idèntic raonament, sâ&#x20AC;&#x2122;observa que el projecte dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł B incrementa el valor per a BOLISA i, individualment, seria acceptat.

Si hi haguĂŠs capacitats humanes, econòmiques i financeres suficients per emprendre els dos projectes, es faria tant amb el projecte A com amb el B, perquè tots dos augmenten el valor de BOLISA. Si existeix algun tipus dâ&#x20AC;&#x2122;incompatibilitat entre els dos projectes i els dos augmenten el valor de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa, o simplement sâ&#x20AC;&#x2122;estan avaluant diferents possibilitats per dur a terme un Ăşnic projecte dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł, sâ&#x20AC;&#x2122;optarĂ pel projecte que augmenti en major mesura el valor de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa. Si seguim amb lâ&#x20AC;&#x2122;exemple i el criteri VAN, sâ&#x20AC;&#x2122;elegirĂ el projecte A enfront del B perquè el seu VAN ĂŠs major (218.820,23 > 192.337,99).

GFI16CATA_unitat01.indd 18

06/04/16 17:01

19

Unitat 1 - Finançament i selecció de projectes

5.2 > Taxa interna de retorn (TIR) Ă&#x2030;s la taxa anual que fa que el VAN dâ&#x20AC;&#x2122;un projecte sigui igual a 0. MatemĂ ticament, sâ&#x20AC;&#x2122;expressa amb la fĂłrmula segĂźent: 0 " VAN " A

n FNC1 FNC2 FNC n VR FNC j VR

"

A

¨ 1 2 n j 1 TIR 1 TIR 1 TIR 1 TIR n j " 1 1 TIR

La seva resoluciĂł ĂŠs complicada. Per a projectes amb tres o mĂŠs fluxos de caixa, es pot usar el mètode prova/error, per aproximacions (donar valors k per aproximar-nos al resultat que doni un VAN nul). Per això, ĂŠs molt mĂŠs efectiu i exacte realitzar el cĂ lcul utilitzant funcions dâ&#x20AC;&#x2122;un full de cĂ lcul.

Determinada la TIR, caldrĂ comparar-la amb la rendibilitat demandada per lâ&#x20AC;&#x2122;inversor: ja sigui el cost mitjĂ ponderat dels capitals usats o bĂŠ la rendibilitat mĂ­nima.

La decisiĂł respecte de realitzar o no el projecte, es pren amb el criteri segĂźent:

Valor del TIR

Efectes per al valor de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa

DecisiĂł respecte de realitzar la inversiĂł

TIR > Cost mitjĂ ponderat dels capitals utilitzats

Es crea valor per a lâ&#x20AC;&#x2122;empresa

Realitzar el projecte

TIR = Cost mitjĂ ponderat dels capitals utilitzats

Sense efectes

Indiferent

TIR < Cost mitjĂ ponderat dels capitals utilitzats

Es destrueix valor de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa

No realitzar el projecte

Si existeixen dos o mĂŠs projectes incompatibles entre si però que augmenten el valor per a lâ&#x20AC;&#x2122;empresa, se seleccionarĂ el projecte amb una TIR major.

Exemples

7

DeterminaciĂł de la TIR en un projecte AMISA ha realitzat un estudi sobre la possibilitat de fabricar un nou producte anomenat Z. Se sap que el cost mitjĂ ponderat dels capitals utilitzats en el finançament dâ&#x20AC;&#x2122;aquest projecte ĂŠs del 12,75%. Els fluxos de caixa, inclòs el valor residual del projecte, cobrats en finalitzar cada perĂ­ode, sĂłn els segĂźents:

Utilitzem el mètode de la TIR per determinar si el projecte Ês acceptat o rebutjat:

0 VAN 1.750.000

250.000

1 TIR

1

450.000

1 TIR

2

500.000

1 TIR

3

600.000

1 TIR

4

700.000

1 TIR

5

TIR 11,33%

= TIR(B2:G2) i el resultat obtingut ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;11,33%.

Observem que la TIR (taxa interna de retorn) ĂŠs menor que el cost mitjĂ del capital (11,33% < 12,75%), la qual cosa significa que dur a terme el projecte dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł de fabricar el producte Z disminuiria el valor dâ&#x20AC;&#x2122;AMISA i, en conseqßència, seria rebutjat.

GFI16CATA_unitat01.indd 19

06/04/16 17:01

20 5.3 > Termini de recuperaciĂł o payback k descomptat

Criteri de payback

Aquesta tècnica de valoraciĂł de projectes se centra mĂŠs en la liquiditat que en la rendibilitat dels projectes, i dĂłna prioritat als projectes que recuperen mĂŠs rĂ pidament el capital. Es defineix com el nĂşmero dâ&#x20AC;&#x2122;anys (x) que necessita un projecte dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł per tal que els fluxos actualitzats igualin el capital invertit:

Ă&#x2030;s adequat tant per a projectes dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł amb un alt risc en la seva execuciĂł com per als que requereixen recuperar la inversiĂł en un perĂ­ode limitat, elegint el projecte amb un payback que no superi aquest horitzĂł. AixĂ­ sâ&#x20AC;&#x2122;aconsegueix limitar els riscos financers, sobretot en pimes.

x

Af¨

FNC j

j " 1 1 k

j

Per seleccionar entre dos projectes dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł incompatibles entre si, sâ&#x20AC;&#x2122;elegirĂ el que tingui un nĂşmero dâ&#x20AC;&#x2122;anys inferior.

Exemples

8

DeterminaciĂł del termini de recuperaciĂł descomptat A CRUSOESA se li faciliten els dos segĂźents projectes dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł, representats mitjançant fluxos nets de caixa; el cost mitjĂ ponderat del capital ĂŠs del 15%:

Amb les dades anteriors, determinarem el criteri a usar (VAN o payback descomptat) i seleccionar un projecte en el supòsit que es dugui a terme en un país estable políticament i socialment o en un altre que es caracteritzi per la seva inestabilitat.

Abans de prendre la decisiĂł sobre quin projecte seleccionar, procedirem a calcular cada flux de caixa actualitzat al moment 0 i a la suma de les actualitzacions de tots els fluxos de caixa (el VAN de cada projecte). Per fer-ho, utilitzem un full de cĂ lcul, i quedaria com es pot veure a la imatge segĂźent:

Si els projectes dâ&#x20AC;&#x2122;inversiĂł es realitzen un paĂ­s estable, el criteri idoni serĂ el VAN, i sâ&#x20AC;&#x2122;elegirĂ el projecte que maximitzi el valor de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa; en aquest cas, el projecte B, amb un VAN superior (2.200.000 â&#x201A;Ź respecte de 1.800.000 â&#x201A;Ź).

Si la inversiĂł es realitza en un paĂ­s amb una situaciĂł inestable polĂ­ticament i socialment, CRUSOESA preferirĂ realitzar el projecte en què abans seâ&#x20AC;&#x2122;n recuperi la inversiĂł sense importar-li què ocorre desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;aconseguir el capital invertit i la seva remuneraciĂł. En aquest cas, aplicarĂ el criteri del payback descomptat i elegirĂ el projecte A, ja que recupera la inversiĂł un any abans que en el B.

GFI16CATA_unitat01.indd 20

06/04/16 17:01

Activitats proposades

21

1 >> Fonts de finançament pròpies i alienes. Subvencions i ajudes 1·· Debat amb els teus companys sobre si es pot establir amb claredat on acaba l’autofinançament de manteniment i on comença el d’enriquiment.

2·· El CDTI avalua i finança projectes d’I+D+i desenvolupats per empreses de tot tipus. El finançament ofert pel CDTI a les empreses consisteix en ajudes parcialment reemborsables (crèdits al 0% d’interès i amortització de 10 anys) que cobreixen fins al 75% del pressupost. El tram no reemborsable oscil·la entre el 8% i el 33% de l’aportació CDTI. Analitza el text anterior i indica els tipus d’ajudes que s’hi esmenten.

2 >> Càlculs financers bàsics: rendes constants, prepagables i postpagables 3·· L’empresa MULTICOPISA ha de reemplaçar les seves màquines fotocopiadores d’aquí a set anys, per la qual cosa, a l’inici cada any, diposita 24.000 € amb una rendibilitat del 4% d’interès compost anual. Quant capital haurà acumulat en finalitzar el setè any?

3 >> El cost del finançament 4·· REGRESENGER, SA té previst realitzar un projecte, entre dos de possibles, tots dos amb unes necessitats financeres per import de 1.150.000 €. Per finançar el projecte, recorrerà a l’estructura de capital òptima, que en el seu cas és el finançament aliè del 50% de l’import i l’aportació del 50% restant per part dels propietaris.

El finançament propi i l’aliè donen lloc als següents corrents de pagament:

Determina, usant un full de càlcul, el cost mitjà ponderat del capital utilitzat en el seu finançament, sabent que el tipus de gravamen es del 30%.

4 >> La inversió econòmica a l’empresa 5·· L’empresa BURSA comercialitza dos productes: Q i R. A la taula següent s’agrupen les vendes que esperen obtenir de tots dos, així com el saldo que s’espera que tingui el compte de Clients a l’inici i al final del període. Així mateix, a la taula es recullen les compres de les matèries primeres necessàries per fabricar aquests productes, així com el saldo inicial i final que es preveu que tindrà el compte de Proveïdors.

Amb les dades anteriors, respon les preguntes següents: a) A quant ascendiran les entrades de tresoreria? b) Quant preveu pagar per les compres de matèries primeres? c) Quina serà la variació estimada de les NOF derivades de les operacions anteriors?

GFI16CATA_unitat01.indd 21

06/04/16 17:01

Activitats proposades

5 >> Valoració i selecció de projectes econòmics 6·· A l’empresa NAUTESA, amb un cost mitjà ponderat del capital del 12%, se li presenta la possibilitat d’ampliar la cadena de muntatge i començar a comercialitzar vehicles nàutics a l’Extrem Orient. La inversió inicial en actius productius ascendeix a 2.000.000 € i, en necessitats operatives de fons, a 350.000 €.

En finalitzar cada un dels primers cinc anys d’inversió espera tenir uns fluxos nets de caixa de 600.000 €, 900.000 €, 900.000 €, 900.000 € i 210.000 €. A partir del sisè any, espera que els fluxos nets siguin sempre iguals a 210.000 € anuals. a) Amb aquestes dades, calcula el VAN d’aquest projecte (representa gràficament els fluxos nets; realitza el càlcul utilitzant la fórmula i usant un full de càlcul, i comprova que en tots dos casos dóna el mateix resultat). b) En la mateixa data, a NAUTESA se li presenta una altra possibilitat d’inversió (comercialització a Iberoamèrica) amb els següents fluxos nets de caixa:

Si els mitjans humans amb què compta l’empresa li impedeixen emprendre els dos projectes al mateix temps, per quin es decantarà aplicant el criteri VAN? c) Planteja l’equació de la TIR, calcula la taxa interna de retorn dels dos projectes d’inversió presentats a NAUTESA i respon les preguntes següents: – Si es demana una rendibilitat del 12% (igual al cost mitjà ponderat), en rebutjarà algun?

– Si ha d’optar entre l’un o l’altre, quin serà el seleccionat si s’aplica el criteri TIR?

7·· L’empresa DEFOESA ha aconseguit un préstec de 1.339.000 € per finançar un projecte d’inversió, a un interès del 16%, havent aconseguit la resta del finançament dels seus socis. Per valorar el cost del capital dels propietaris, sabem que els actius financers sense risc ofereixen una rendibilitat del 5,06%, i el mercat de valors exigeix una prima de risc a les empreses del sector i les dimensions de DEFOESA igual al 17%. Els fluxos de caixa són els següents:

a) Determina el cost mitjà ponderat del capital (amb cinc decimals), essent el tipus mitjà de gravamen del 30%. b) Determina el valor residual si suposem que el projecte dura cinc anys més i, en finalitzar cada any, percebrà 105.007 € (i res pels actius invertits), i la taxa utilitzada per a la seva valoració és el cost mitjà ponderat del capital. c) Calcula el VAN i la TIR (a través de fórmules i en full de càlcul). Emprendrà el projecte DEFOESA?

8·· PATINOSA té els següents projectes d’inversió amb els corresponents fluxos de caixa, que es produeixen al final de cada any.

a) Calcula el payback descomptat, el VAN i la TIR d’aquests projectes, sabent que el cost mitjà ponderat és del 18%. b) Indica, per a cada projecte, si es realitzaria o no. c) En cas de ser projectes incompatibles, quin seria el seleccionat en cada mètode?

GFI16CATA_unitat01.indd 22

06/04/16 17:01

Activitats finals

23

1·· L’empresa KIRKSA suporta un tipus mitjà de gravamen del 30%. Determina el cost mitjà ponderat del seu capital en els dos supòsits següents (planteja les equacions i resol-ho mitjançant un full de càlcul): a) Si el corrent d’entrades i sortides que donen lloc al finançament propi i aliè és:

b) Si KIRKSA no retorna el capital ni paga dividends als seus accionistes; saps que el mercat retribueix un 6% als actius lliures de risc i li exigeix un 15% de prima de risc a aquest tipus de projectes.

2·· YONASA té previst vendre l’any vinent mercaderies per import de 300.000 €; el saldo inicial de clients és de 12.000 € i el final de 9.000 €. També té previst comprar per import de 75.000 €; el saldo inicial de proveïdors és de 5.000 € i el final de 6.000 €. Els sous previstos ascendeixen a 900.000 €; el saldo inicial és de 6.000 € i el final de 7.000 €. a) Calcula les quantitats que ha previst cobrar per vendes i les que haurà de pagar per compres i personal. b) Quin serà l’import en què variaran les NOF per aquestes operacions?

3·· PATINOSA té dos projectes d’inversió. Sabem que la TIR del projecte A és del 17% i la del B és del 16,50%, i també que els valors actualitzats nets dels dos projectes són de 1.500.000 € i 2.100.000 €, però no sabem a quin dels dos projectes pertanyen. Quin correspondrà a cada projecte?

4·· L’empresa WATERLOO, SA finança les seves inversions amb un cost mitjà ponderat del capital del 17%. Se li presenten dos projectes que tenen els següents fluxos nets de caixa, sense valor residual:

Si només existeix capacitat per a un projecte, quin serà l’elegit si s’atén al criteri VAN i la TIR?

5·· L’Anna Gomà ha dipositat una quantitat, en concepte de prima única, en una assegurança de vida-estalvi i cobrarà durant els propers 10 anys una renda de 250 € al final de cada mes. Si la rendibilitat de l’operació és del 3,25% compost anual, a quant ascendeix l’import de la prima única dipositada per l’Anna per poder cobrar aquesta renda mensual?

6·· L’empresa LLOGASA, a l’avantguarda en el negoci immobiliari, vol calcular quant haurà de cobrar anualment a un estudi d’arquitectura al qual té llogada una planta en un cèntric edifici de Menorca, durant els propers cinc anys, per amortitzar les despeses de la reforma que ha hagut de fer en aquesta planta, que va ascendir a un total de 600.000 €. Per a aquest càlcul, estima que pot aplicar una TAE del 5%.

7·· L’empresa SERUM ha estat realitzant aportacions anuals (l’1 de gener de cada any) per dotar un fons d’amortitzacions, amb l’objectiu de renovar la maquinària d’un dels seus salons d’estètica. La quantia de les aportacions va ascendir a 3.500 € a l’any, i van estar dipositades en una entitat que oferia una rendibilitat del 2,5% TAE. Calcula a quant ascendeix la quantitat acumulada al final del quart any.

8·· El Joan Roca desitja comprar un local comercial com a inversió. El venedor li ofereix dues opcions per al pagament: a) fer un primer pagament al comptat, de 68.000 €, i pagar 40.000 € al final de cada un dels propers cinc anys; o b) pagar, començant el mateix dia de la signatura del contracte, quatre terminis anuals de 70.000 €.

Si saps que al contracte s’ha pactat l’aplicació a l’operació d’una TAE del 4,30%, quina de les dues opcions li resultarà més beneficiosa al Joan Roca?

En cas que l’opció a) inclogués, a més, un pagament addicional al final del cinquè any de 25.000 €, podria influir aquesta circumstància en l’elecció del Joan?

GFI16CATA_unitat01.indd 23

06/04/16 17:01

Casos finals 1·· Inconsistència de la TIR i el VAN CARMESA té la possibilitat de realitzar dos projectes, els quals són incompatibles entre si. Una part del finançament es va dur a terme amb una ajuda pública a cost 0, per la qual cosa el cost mitjà ponderat del capital és igual al 4,6%.

Els fluxos de caixa previstos per CARMESA per als dos projectes són:

a) Quin serà el projecte elegit per CARMESA si utilitza com a criteri d’elecció el VAN? I si el criteri de selecció utilitzat és la TIR? b) Determina el VAN del projecte A i el del B, i la diferència entre els dos per a les taxes següents:

Cost mitjà ponderat del capital k

0%

2,00%

4,00%

5,62224%

10,00%

11,20740%

14,56669%

18,00%

200.000,00%

2·· Valoració i comparació de projectes d’inversió L’empresa FILASA ha d’elegir, per a l’ampliació de la seva planta de fabricació de fils, entre els sis millors projectes presentats en un concurs d’idees, convocat a l’efecte.

Un dels criteris per a l’elecció és l’econòmic i financer, per la qual cosa desitja saber, a partir de les dades previstes d’entrades i sortides de diners de cada un dels projectes, quins són realitzables, per la seva rendibilitat.

Les dades dels projectes són les següents:

a) Calcula el VAN, la TIR i el payback d’aquests projectes i determina si es podrien dur a terme. Quin projecte elegiries segons cada un d’aquests criteris? b) Si tenim en compte la resposta a la qüestió anterior, quin projecte hauria d’escollir l’empresa FILASA? Raona la teva resposta.

GFI16CATA_unitat01.indd 24

06/04/16 17:01

Autoavaluació 1. De les següents fonts de finançament, indica la que sol ser finançament aliè a llarg termini: a) Els proveïdors comercials de telefonia. b) El descompte d’efectes realitzat amb entitats bancàries. c) El capital social. d) Els emprèstits.

2. En relació amb les fonts de finançament que es detallen, indica la que resulta habitual a curt termini: a) L’arrendament financer contractat amb entitats bancàries. b) El facturatge. c) El capital social. d) L’emprèstit.

3. Com es denominen les ajudes públiques prestades per les Administracions que consisteixen en crèdits destinats a promoure o facilitar les exportacions? a) Crèdits preferencials. b) Avals i garanties. c) Assegurances a l’exportació. d) Crèdit oficial.

4. Quin tipus de finançament són les reserves? a) Finançament propi i aportat pels socis; per tant, extern. b) Beneficis no distribuïts i, per tant, finançament propi generat internament. c) Finançament aliè i a curt termini. d) Finançament aportat per l’Administració Pública (extern) i finançament sense l’obligació de reintegrar-lo (propi de l’empresa).

5. Quina de les següents successions de pagaments constitueix una renda? a) Els serveis esporàdics, tots pel mateix import, que factura un autònom a una empresa per a la qual treballa. b) Les quantitats que un particular cobra en concepte d’arrendament per un local de la seva propietat. c) La facturació mensual que la subministradora d’aigua cobra a una empresa pel seu consum. d) El rebut d’electricitat d’un particular.

25 7. De les següents fonts de finançament, quina no té cost per a l’empresa (ni explícit ni implícit o d’oportunitat)? a) Les reserves. b) Els emprèstits. c) El deute amb un proveïdor que ofereix un descompte per pagament immediat del 2% si s’abona als cinc dies d’emetre la factura. d) El deute amb Hisenda per la liquidació mensual de l’IVA. 8. Com s’obtenen les necessitats operatives de fons? a) De la diferència dels comptes de crèdit, descompte d’efectes i préstecs a curt termini amb cost, i les inversions financeres per negociar en el curt termini. b) Amb la part dels actius corrents operatius no finançada amb els passius corrents operatius sense cost. c) De préstecs a llarg termini menys capital social. d) Amb el finançament del fons de maniobra.

9. L’empresa QUATISA ha calculat el VAN d’un projecte d’inversió i ha de prendre la decisió de realitzar o no el projecte. Quan el realitzarà? a) Quan el VAN sigui menor que 0. b) Quan el VAN sigui igual que 0. c) Haurà de calcular la TIR i realitzar-lo quan el VAN sigui inferior a la TIR. d) Quan el VAN sigui major que 0.

10. L’empresa QUATISA ha calculat la TIR d’un projecte d’inversió i ha de prendre la decisió de realitzar o no el projecte. Quan acceptarà la realització d’aquest projecte? a) Quan la TIR sigui menor que 0. b) Quan la TIR sigui igual que 0. c) Quan la TIR sigui major que el cost del capital invertit en el projecte (k). d) Quan la TIR sigui major que 0.

6. El rebut d’electricitat que un particular amb tarifa plana paga mensualment constitueix:

11. L’empresa QUATISA estudia realitzar dos projectes incompatibles i estima oportú centrar-se més en la liquiditat que en la rendibilitat d’aquests projectes, donant prioritat al que recupera més ràpidament la inversió inicial. Quina és la tècnica de selecció de projectes que haurà d’utilitzar?

a) Una renda constant prepagable. b) Una renda constant postpagable. c) Una renda variable plana. d) Una renda diferida.

a) El VAN. b) El payback descomptat. c) La TIR. d) L’IVAN.

GFI16CATA_unitat01.indd 25

06/04/16 17:01