Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria

U1

nitat

El sistema financer espanyol

Preguntes inicials 1·· On acuden les empreses i les persones quan necessiten diners?

2·· Què pots fer amb els teus diners si no els necessites durant un temps?

3·· Saps quines són les institucions que vetllen pel correcte funcionament del sector financer?

4·· Has sentit a parlar de la garantia de les inversions financeres?

OAT16CATA_unitat01.indd 6

En aquesta unitat aprendràs a...

■

Diferenciar les institucions del sector financer espanyol i les seves competències.

■

Identificar les activitats realitzades pels intermediaris financers.

■

Classificar els mercats financers d’acord amb diferents possibilitats.

15/02/16 10:26

U1

nitat

El sistema financer espanyol

Preguntes inicials 1·· On acuden les empreses i les persones quan necessiten diners?

2·· Què pots fer amb els teus diners si no els necessites durant un temps?

3·· Saps quines són les institucions que vetllen pel correcte funcionament del sector financer?

4·· Has sentit a parlar de la garantia de les inversions financeres?

OAT16CATA_unitat01.indd 6

En aquesta unitat aprendràs a...

■

Diferenciar les institucions del sector financer espanyol i les seves competències.

■

Identificar les activitats realitzades pels intermediaris financers.

■

Classificar els mercats financers d’acord amb diferents possibilitats.

15/02/16 10:26

7

Unitat X 1 - El Título sistema de lafinancer unitat espanyol

Institucions Intermediaris

Components Instruments Mercats Banc Central Europeu Institucions

Banc d’Espanya Fons de Garantia de Dipòsits

El sector bancari

Entitats bancàries Institut de Crèdit Oficial (ICO) Intermediaris

EL SISTEMA FINANCER

Entitats de pagament Societats de taxació Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) Institucions Fons de Garantia d’Inversions (FOGAIN)

El sector de valors mobiliari

Fons d’inversió Intermediaris Empreses de serveis d’inversió

Institucions

El sector assegurador

Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGAFP) Entitats asseguradores

Intermediaris

El Consorci de Compensació d’Assegurances Els fons de pensions

Per al projecte final ■

Entendràs les funcions que compleix el sistema financer en una economia.

■

Identificaràs les institucions que vetllen per aquest sistema.

■

Distingiràs els diferents tipus d’intermediaris financers.

OAT16CATA_unitat01.indd 7

15/02/16 10:26

8

1 >> El sistema financer En l’economia d’un país, actuen diversos agents (particulars, empreses i administracions públiques) que disposen d’una renda per atendre les seves necessitats en un període de temps. Si gasten o inverteixen més diners dels que disposen, es tractarà d’agents amb necessitats financeres i, en cas contrari, tindran excedents financers.

Exemples

1

Agents econòmics, renda disponible i situació financera (excés/necessitat) A continuació, mostrem possibles exemples reals d’agents amb necessitats i excedents financers: − La Pilar Sans ha guanyat 22.000 € treballant i ha consumit 18.000 € en diferents despeses. Es pot dir que la Pilar és un agent amb excedents financers per un import de 4.000 €. − L’empresa TRITOSA ampliarà les seves instal·lacions, per a la qual cosa haurà d’invertir 200.000 €, i disposa d’uns beneficis de 30.000 €. Aquesta empresa és un agent amb necessitats financeres per valor de 170.000 €.

El sistema financer és un conjunt d’institucions, intermediaris, mercats i instruments financers que tenen com a objectiu principal la canalització de l’estalvi des dels agents amb excedents financers cap a aquells amb necessitats financeres.

Altres funcions desenvolupades per un sistema financer són: – Facilitar mitjans per realitzar la gestió de cobraments i pagaments de tresoreria.

– Proporcionar eines per a la gestió dels riscos (assegurances).

1.1 > Institucions financeres Les institucions financeres són les encarregades de vetllar pel correcte funcionament i l’estabilitat del sistema financer.

Aplicació de les normes europees Aproximadament el 70% de les lleis i altres normes que es dicten a Espanya estan subordinades a les decisions preses per les institucions de la UE. En matèria financera, s’hi troben subordinades el 100% de les lleis.

En el sistema financer espanyol, la màxima autoritat és el Govern, a través del Ministeri d’Economia. En el seu territori, les comunitats autònomes poden tenir competències en matèries com assegurances i caixes d’estalvi.

A més, Espanya pertany a la Unió Europea (UE) i, en matèries relacionades amb el sistema financer, ha transferit la sobirania a institucions europees com el Banc Central Europeu, el Consell d’Assumptes Econòmics i Financers de la Unió Europea (ECOFIN), etc.

1.2 > Intermediaris financers Són els que posen en contacte les persones amb necessitats financeres amb les que disposen d’excedents financers. Es poden classificar en: Tipus

Funció diferenciadora

Intermediaris bancaris

Emeten instruments financers acceptats com a mitjans de pagament. Per exemple, un banc.

Intermediaris no bancaris

Emeten instruments financers que no s’usen com a mitjans de pagament. Per exemple, un assegurador.

OAT16CATA_unitat01.indd 8

15/02/16 10:26

9

Unitat 1 - El sistema financer espanyol

1.3 > Instruments financers Els instruments financers són els contractes que donen lloc a un actiu financer en una empresa o entitat i a un passiu financer o a un instrument de patrimoni en una altra.

Per tant, per a una part proporcionen drets (per exemple, rebre uns interessos) i, per a l’altra, obligacions d’algun tipus (per exemple, pagar els interessos).

En un instrument financer, sempre hi ha dues parts amb realitats oposades. Per a la propietària de l’instrument constitueix una inversió financera i serveix per mantenir la seva riquesa. Per a l’emissora, és una forma d’aconseguir finançament per al seu consum (particulars), despesa (administracions) o inversió (empreses).

Exemples d’instruments financers Són exemples d’instruments financers els següents: − − − − − −

Dipòsits bancaris.

Préstecs.

Accions.

Obligacions de l’Estat.

Assegurances vida-estalvi.

Plans de pensions.

Característiques d’un instrument financer com a inversió Rendibilitat

És la capacitat d’un instrument financer per produir una renda al seu posseïdor. S’expressa com un percentatge respecte del valor de l’instrument financer.

Risc

És el conjunt de factors que poden implicar una rendibilitat diferent a l’esperada (inflació, insolvència de l’empresa emissora, evolució desfavorable d’un mercat, etc.).

Liquiditat

És la possibilitat de convertir un instrument en diners amb el menor cost possible.

Quan ens referim a un instrument financer des de la perspectiva de l’emissor, en comptes de parlar de rendibilitat, parlarem del cost del finançament. Així mateix, ens referirem a termini en comptes de liquiditat. Pel que fa al risc, lògicament l’emissor no està sotmès al d’insolvència.

1.4 > Mercats financers Els mercats són els llocs de trobada, físics o virtuals, entre els que ofereixen instruments financers i els que els demanden. S’hi determinen les condicions de l’intercanvi: principalment el preu i la quantitat.

Les classificacions més operatives d’aquests mercats són les següents: Segons el venciment de l’instrument que es negocia en el mercat Mercat monetari

S’hi negocien instruments amb venciment inferior a 18 mesos. Un exemple és el mercat interbancari, on es fixa l’Euríbor (EURo InterBank Offered Rate), índex de referència per determinar els interessos d’alguns instruments financers.

Mercat de capitals

S’hi negocien instruments financers amb venciment superior a 18 mesos. L’exemple més conegut és la borsa de valors, on s’intercanvien les accions (no tenen venciment).

Segons el nombre de vegades que s’ha intercanviat un instrument financer Mercats primaris o d’emissió

S’hi venen i compren instruments emesos per primera vegada. L’entitat emissora rep els diners del finançament de la persona que l’adquireix.

Mercats secundaris o de negociació

S’hi venen i s’hi compren instruments ja emesos (per segona vegada o posteriors). S’hi produeix un canvi de propietari i es dóna liquiditat als instruments.

OAT16CATA_unitat01.indd 9

15/02/16 10:26

10 Segons el grau d’organització, existeixen moltes classes de mercats financers. A continuació, esmentarem els dos extrems: Segons el grau d’organització del mercat Mercats de recerca directa

Qui desitja comprar o vendre un instrument financer ha de buscar, pels seus propis mitjans, el venedor o comprador corresponent. És en aquests mercats on s’intercanvien la majoria d’instruments: préstecs i dipòsits bancaris, assegurances, moltes accions, etc.

Mercats centralitzats

Les ofertes de venda i les demandes de compra dels instruments se centralitzen en un mateix lloc, i generalment segueixen el reglament del mercat. L’exemple més típic és la borsa de valors, on es negocien les accions admeses.

Exemples

2

Compra d’obligacions L’empresa MITOSA ha adquirit unes Obligacions de l’Estat per import de 10.000 €, a 15 anys, amb uns interessos anuals que ascendeixen a 500 €.

Amb aquest instrument financer, MITOSA té, per tant, dret a percebre 500 € cada any, fet que significa que obté una rendibilitat anual de (500 / 10.000) · 100 = 5%. Per a l’Estat, en canvi, l’import d’aquests interessos constitueix el cost del finançament.

Mentre sigui propietària, l’empresa MITOSA corre el risc que l’Estat no pagui els interessos ni retorni els diners prestats a través de les obligacions (font de finançament per a l’emissor). Lògicament, per a l’Estat no implica cap risc la possible insolvència de MITOSA. En cas que no desitgés esperar al seu venciment, l’empresa podria vendre al mercat secundari aquests instruments financers, i així obtenir liquiditat. Ara bé, segons l’evolució del seu preu en el mercat, pot vendre aquestes obligacions per un valor superior a 10.000 €, o per un valor inferior, risc que assumeix MITOSA. És a dir, l’evolució del mercat afecta la rendibilitat. En cas que aquesta evolució sigui desfavorable, el valor de les obligacions serà menor i, per tant, es reduiria la rendibilitat obtinguda.

Activitats 1·· Aquest any, l’Alba Martí ha treballat i ha percebut una renda de 25.000 €, que ha destinat al seu consum i a l’adquisició d’un habitatge, amb un preu de 175.000 €. Per pagar, ha fet servir 30.000 € obtinguts per la venda d’unes accions a la borsa de valors, adquirides amb diners estalviats fins aleshores, i 7.000 € d’un dipòsit bancari.

Per finançar la resta de l’import, ha rebut un préstec d’un banc. a) Respecte dels recursos financers (necessitats o excedents), quin tipus d’agent era i és l’Alba abans i en el moment de l’adquisició de l’habitatge? b) Quins intermediaris i instruments financers s’esmenten en aquesta activitat? c) Quin mercat s’hi esmenta i com s’enquadra segons les tres formes de classificar els mercats que hem vist?

2·· L’empresa NIOSA desitja realitzar una inversió en instal·lacions tècniques i en maquinària, per a la qual cosa emet bons a 5 anys. L’empresa AVISA compra 10 bons. Passats tres anys, ven els bons a l’empresa TRACASA. a) En quin tipus de mercat (primari o secundari) haurà adquirit les obligacions l’empresa AVISA? b) En quin tipus de mercat haurà adquirit les obligacions l’empresa TRACASA? c) Quin és el termini dels bons emesos per NIOSA? Per què l’empresa AVISA no ha hagut d’esperar que transcorregués aquest termini? d) Quan haurà rebut diners l’empresa NIOSA per al finançament del seu projecte?

OAT16CATA_unitat01.indd 10

15/02/16 10:26

11

Unitat 1 - El sistema financer espanyol

2 >> Agents del sector bancari espanyol L’activitat bancària ofereix possibilitats de finançament i d’inversió als agents d’una economia. A més, afecta la quantitat existent de diners, amb les conseqüències que això té en l’estabilitat dels preus (inflació).

Per últim, participa activament en moltes operacions de pagament que es duen a terme en una economia.

Donada la seva importància, l’activitat bancària és supervisada pel Banc d’Espanya. Després de la incorporació de l’euro, Espanya ha cedit algunes de les seves competències a determinades institucions de la Unió Europea.

2.1 > Institucions bancàries Les principals institucions de la Unió Europea relacionades amb l’activitat bancària són les següents: Institució

Descripció

Eurosistema

Es tracta de l’autoritat monetària de l’eurozona. Està integrat pel Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals dels Estats membres que han adoptat l’euro com a moneda de curs legal (entre altres, el Banc d’Espanya).

El seu objectiu primordial és mantenir l’estabilitat de preus, per tal que el valor de la inflació es trobi entorn al 2%.

Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC)

Banc Central Europeu

Formen part d’aquesta institució el Banc Central Europeu i els bancs centrals de tots els Estats membres de la Unió Europea. En principi, aquesta institució estava destinada a ser la màxima autoritat monetària de la zona euro, ja que s’esperava que tots els països de la Unió Europea formarien part d’aquesta zona.

Aquesta institució presideix les anteriors i estableix normes que han de complir els diferents bancs centrals nacionals per mantenir l’estabilitat de preus, com per exemple, autoritzar l’emissió de bitllets i monedes en euros.

També és la institució responsable de la supervisió de la solvència de les entitats de crèdit que puguin suposar un risc per a l’estabilitat del sistema financer de la Unió Europea.

A Espanya, les principals institucions relacionades amb el sector bancari són les següents: Institució

Descripció Col·labora amb les institucions europees, i executa les funcions de l’Eurosistema i del Banc Central Europeu, dins del seu àmbit territorial.

Banc d’Espanya

D’altra banda, realitza funcions de supervisió en relació amb les entitats de crèdit no significatives i amb la protecció als usuaris de productes i serveis bancaris, independentment del tipus d’entitat de crèdit.

També col·labora amb el Tresor Públic en l’emissió de deute, mitjançant valors com les Obligacions de l’Estat i les Lletres del Tresor.

Una altra funció molt important és la gestió de la Central de la Informació de Riscos (CIR o CIRBE), que habitualment és consultada per les entitats financeres abans de concedir un préstec o realitzar una operació similar.

Fons de Garantia de Dipòsits

OAT16CATA_unitat01.indd 11

Es tracta d’un fons que garanteix fins a 100.000 € dipositats per cada client en cas que una entitat de crèdit tingui problemes de solvència.

15/02/16 10:26

12 2.2 > Intermediaris supervisats pel Banc d’Espanya Aquests intermediaris financers són els següents: Intermediaris financers supervisats pel Banc d’Espanya

Entitats bancàries o de dipòsit

Institut de Crèdit Oficial

Aquestes entitats de crèdit es caracteritzen pel fet que reben del públic diners, amb obligació de reemborsar-los, i l’usen en la concessió de préstecs i operacions similars.

Poden dur a terme qualsevol operació d’intermediació financera, llevat la d’assegurar riscos. Tot i això, és habitual que comercialitzin productes d’assegurances a través d’una asseguradora del grup o d’una altra amb la qual tinguin algun acord.

Les entitats poden adoptar la forma de banc, cooperativa de crèdit o caixa d’estalvis (aquesta última ja poc freqüent). La principal diferència rau en la finalitat perseguida per l’entitat. Els bancs busquen obtenir el màxim benefici econòmic, les caixes persegueixen finalitats socials i les cooperatives de crèdit, l’accés a les millors condicions financeres dels seus socis. És una entitat de crèdit que realitza, a més, funcions d’agència financera de l’Estat. Per exemple, ajuda financerament a pal·liar els efectes de les diferents situacions de crisi o finança l’activitat emprenedora.

En no disposar de sucursals, proporciona finançament mitjançant la col·laboració amb altres entitats bancàries, a través de les anomenades “línies ICO”.

Establiments financers de crèdit

Entitats financeres que realitzen operacions de crèdit amb caràcter especialitzat. Per exemple, l’arrendament financer de béns amb opció de compra, l’avançament del cobrament de crèdits, préstecs al consum, targetes, avals, etc.

Entitats de pagament

Són les persones jurídiques, diferents de les entitats de crèdit, que estan autoritzades per prestar i executar els serveis de pagament; és a dir, poden obrir comptes de pagament i/o línies de crèdit (amb venciment inferior a 12 mesos) amb la finalitat de realitzar, per exemple, transferències, càrrecs domiciliats, execució d’ordres telemàtiques i pagaments efectuats amb targetes.

Entitats de diner electrònic

Entitats financeres que tenen com a principal activitat l’emissió de diner electrònic. El diner electrònic és el valor monetari representat per un crèdit exigible al seu emissor.

Ha d’estar emmagatzemat en suport electrònic (targeta o software), ser emès en rebre fons d’un import amb un valor que no serà inferior al valor monetari emès i ser acceptat com a mitjà de pagament per empreses diferents de l’emissor.

Societats de taxació

Aquestes societats presten un servei auxiliar, ja que estan especialitzades en la valoració de béns immobles. Certifiquen el valor dels immobles, amb la principal finalitat de la concessió de préstecs hipotecaris per a la seva adquisició.

Societats de garantia recíproca (SGR)

Tenen per objecte prestar garanties (principalment mitjançant aval) i assessorament financer als seus socis partícips (petites i mitjanes empreses), quan ho necessitin en la seva activitat ordinària. Així, aquests socis aconsegueixen finançament en condicions més favorables que si hi acudissin sense cap garantia addicional.

Activitats 3·· L’empresa PALOMERO, SL, dedicada a la fabricació d’estructures metàl·liques, acut a SOBUGAR, SGR, societat de la qual és soci partícip, per tal que li presti un servei d’assessorament i garantia per finançar l’adquisició de nova maquinària. A continuació, s’adreça a ARGABANK per aconseguir aquest finançament. El banc li concedeix un préstec amb l’obligació d’hipotecar unes naus industrials propietat de l’empresa. Per valorar les naus abans de concedir el préstec, el banc acut a la societat de taxació TAXASA. A més, com a requisit per concedir aquest préstec, el banc imposa a l’empresa l’obligació de contractar una assegurança contra incendis per al local amb l’empresa SEGURFUE, SA, del grup d’ARGABANK. De totes les entitats que participen a l’operació, quines són supervisades pel Banc d’Espanya?

OAT16CATA_unitat01.indd 12

15/02/16 10:26

13

Unitat 1 - El sistema financer espanyol

3 >> Agents del sector dels valors mobiliaris Els agents econòmics poden aconseguir finançament mitjançant l’emissió de valors mobiliaris (accions, obligacions, etc.). Aquests valors s’adquiriran a través d’uns intermediaris financers. La rellevància d’aquesta activitat en l’economia implica la seva vigilància per una institució oficial com la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

3.1 > Institucions relacionades amb els valors mobiliaris Les principals institucions relacionades amb aquesta activitat són: Institució

Descripció

Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)

És la institució encarregada de supervisar els mercats de valors espanyols i les persones que hi intervenen. La CNMV persegueix la transparència en els mercats i que els preus no siguin manipulats amb el propòsit d’enganyar els inversors.

Fons de Garantia d’Inversions (FOGAIN)

Garanteix fins a 100.000 € en cas que les empreses de serveis d’inversió, intermediaris supervisats per la CNMV, siguin insolvents i no puguin retornar les quantitats que se’ls ha lliurat per invertir en valors mobiliaris.

3.2 > Intermediaris financers supervisats per la CNMV Els més importants es poden classificar en els grups següents: – Institucions d’inversió col·lectiva (IIC): són intermediaris que capten els diners de les persones i l’inverteixen, generalment, en valors mobiliaris.

– Empreses de serveis d’inversió (ESI): duen a terme activitats relacionades amb la mediació en els diferents mercats de valors.

– Fons de capital risc: especialitzats en invertir en empreses en expansió o amb problemes per reflotar-les i revendre-les.

Institucions d’inversió col·lectiva (IIC) i societats relacionades IIC

Les constitueixen els fons d’inversió (FI), patrimoni sense personalitat jurídica propietat dels seus partícips, i les societats d’inversió de capital variable (SICAV), amb el capital dividit en accions.

Societats relacionades

Requereixen l’actuació d’una societat gestora IIC, que decideix en què invertir i representa el fons, i una entitat dipositària, que custodia els valors i els diners.

Empreses de serveis d’inversió Societats de valors (SV)

Poden oferir tot tipus de serveis relacionats amb el mercat de valors i actuar en el mercat en nom dels seus clients (comprar i vendre per als clients) o en nom propi (comprar i vendre per a ella mateixa).

Agències de valors (AV)

No poden comprar o vendre en nom propi. Només actuen en nom dels seus clients.

Realitzen tasques d’administració i dipòsit de valors mobiliaris, funció que també poden desenvolupar les societats de valors.

Societats gestores de carteres (SGC)

Presten serveis de gestió de carteres i d’assessorament a societats i inversors, serveis que també poden ser realitzats per les dues anteriors.

Empreses d’assessorament financer (EAFI)

Presten serveis en matèria d’inversió, proporcionant recomanacions als seus clients, ja sigui a iniciativa de l’empresa o del propi client. Aquestes activitats també les poden dur a terme les tres empreses de serveis d’inversió anteriors.

OAT16CATA_unitat01.indd 13

15/02/16 10:26

14

Recomanació per realitzar inversions Abans de realitzar alguna inversió financera, per exemple a la borsa, és convenient desconfiar de qui ens ofereix rendibilitats altes amb baix risc, ja que, com més alta és la rendibilitat esperada, major és el risc d’una inversió.

D’altra banda, les entitats de crèdit poden realitzar tots els serveis esmentats anteriorment com si fossin societats de valors. Tot i això, la garantia de les inversions, en cas d’insolvència, correrà a càrrec del Fons de Garantia de Dipòsits. També poden ser entitats dipositàries d’IIC. En el mercat de valors, hi ha persones i empreses que operen sense tenir l’autorització obligatòria de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Són les anomenades col·loquialment “paradetes financeres” (mediadors no autoritzats). Contractar-hi un servei d’inversió té els inconvenients següents: com que no estan autoritzats ni inscrits al registre d’empreses de serveis d’inversió, la CNMV no vigila la seva professionalitat, honorabilitat i solvència fins que en coneix l’existència.

A més, en cas d’insolvència, les inversions realitzades a través d’una “paradeta financera” no estan garantides.

Casos pràctics

1

Funcionament del Fons de Garantia d’Inversions El Roger disposa d’unes accions dipositades a la societat de valors A, que ha estat declarada insolvent, i els seus administradors estan essent investigats per frau. El valor de les accions del Roger, en el moment de la declaració d’insolvència, era de 122.000 €.

A més, és propietari d’altres accions, que va comprar per valor de 6.000 €, i es troben dipositades a la societat de valors B. Degut a les variacions del mercat, el valor d’aquestes accions en l’actualitat és de 5.000 €, per la qual cosa ha perdut 1.000 €. La societat B és una de les més solvents del mercat.

Estan cobertes les dues pèrdues pel Fons de Garantia d’Inversions?

Solució La societat A ha perdut el patrimoni dels seus clients, entre altres el del Roger. La societat és insolvent, per la qual cosa el Fons de Garantia d’Inversions n’assegurarà els imports dipositats fins a un límit de 100.000 €; és a dir, el Roger no recuperarà el total de l’import invertit, 122.000 €, sinó únicament 100.000 € garantits pel Fons.

Respecte de les accions dipositades a la societat B, la seva pèrdua de valor no es deu a una mala gestió dels administradors, sinó a una evolució desfavorable del mercat. Com que la pèrdua no està causada per la insolvència de la societat de valors, no està coberta pel Fons de Garantia d’Inversions.

Activitats 4·· L’empresa per a la qual treballem disposa de 150.000 €, que no usarà fins que renovi la cadena de muntatge, d’aquí a un any i mig. Per rendibilitzar aquesta quantitat, l’empresa desitja adquirir uns valors mobiliaris financers.

Què hauria de fer l’empresa per tenir la garantia que, si l’intermediari financer amb el qual decideixi operar és declarat insolvent per la CNMV, no perdrà la inversió realitzada?

5·· L’empresa MARIOSA ha realitzat una sèrie d’inversions en els mercats de valors: 30.000 € amb la intermediació d’EGABOLSA, societat de valors; 120.000 € amb la mediació de l’entitat de crèdit SILBANK, i 50.000 € amb la mediació de la societat TROTA, SL, que no està autoritzada ni inscrita al registre de la CNMV. En cas d’insolvència dels intermediaris anteriors, quina institució garantirà la inversió de l’empresa i fins a quina quantitat?

OAT16CATA_unitat01.indd 14

15/02/16 10:26

15

Unitat 1 - El sistema financer espanyol

4 >> Agents del sector assegurador espanyol El sector assegurador s’encarrega de proporcionar eines per a l’adequada gestió dels riscos d’empreses, particulars i administracions, i cobreix les conseqüències de fets desfavorables. Per a una economia, és vital que aquesta activitat funcioni adequadament, la qual cosa exigeix que sigui especialment vigilada.

4.1 > La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGAFP) Entre altres funcions, s’encarrega de supervisar i controlar l’activitat asseguradora en les matèries de competència de l’Estat (les bases de l’ordenació d’assegurances). A més, dóna protecció als assegurats, beneficiaris i perjudicats en l’atenció de les seves queixes i reclamacions.

4.2 > Intermediaris financers supervisats per la DGAFP Els principals intermediaris relacionats amb la DGAFP són els asseguradors privats i les entitats relacionades amb la previsió social privada (els fons de pensions).

Intermediaris supervisats per la DGAFP Aquestes entitats, denominades asseguradores o companyies d’assegurances, són les que assumeixen l’obligació d’indemnitzar els danys o perjudicis patits pels seus assegurats a canvi del pagament d’una prima.

Asseguradors privats

A Espanya, l’activitat asseguradora únicament la podran realitzar entitats privades que adoptin la forma de societat anònima, mútua, mutualitat de previsió social o cooperativa d’assegurances. Tot i això, d’aquesta última no se n’ha creat cap fins a la data d’avui. És una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Economia a través de la DGAFP. El Consorci compleix amb les següents funcions dins de l’àmbit assegurador:

Consorci de Compensació d’Assegurances

− Assegurar riscos catastròfics o extraordinaris: terratrèmols, huracans, actes terroristes, etc. − Assumir l’assegurança obligatòria dels vehicles no acceptats pels asseguradors privats, així com els vehicles de les administracions públiques que ho sol·licitin. − Com a fons de garantia, assumir el pagament de les indemnitzacions en cas d’accidents de trànsit causats per vehicles sense assegurança, desconeguts o robats.

A més d’aquestes funcions asseguradores, el Consorci té atribuïdes competències no asseguradores, com és la de gestionar la liquidació d’una entitat asseguradora que incorri en causa de dissolució.

Les persones físiques poden estalviar per disposar d’uns diners quan arribi la seva jubilació, en cas d’incapacitat, defunció o dependència, a través dels plans de pensions. Les aportacions a un pla de pensions compten amb l’atractiu de proporcionar beneficis fiscals.

Entitats financeres relacionades amb un pla de pensions

Per dur a terme aquest estalvi, intervenen els següents intermediaris financers: un fons de pensions, en què s’integren les aportacions al pla i els resultats de les seves inversions; una societat gestora de fons de pensions, que decideix on invertir; i una entitat dipositària, que custodia els valors.

El funcionament inversor és similar al dels fons d’inversió, encara que els fons de pensions suposen un estalvi finalista (legalment s’exigeix que l’estalvi sigui per a alguna cosa concreta) i en fons d’inversió existeixen possibilitats més àmplies.

OAT16CATA_unitat01.indd 15

15/02/16 10:26

16 Casos pràctics

2

Intermediaris financers supervisats per la DGAFP i altres institucions El Llorenç i la Núria volen adquirir un habitatge, per a la qual cosa necessitaran diners prestats. Acuden a l’entitat de crèdit SILBANK, que s’ofereix a concedir-los el préstec amb les condicions següents: − La contractació d’una assegurança que cobreixi la possibilitat d’incendi de la llar amb l’asseguradora SILSEGUR, SA. − L’habitatge haurà d’estar valorat per la societat de taxació homologada TAXSA. − Per abaratir el cost del finançament, cal la contractació d’un pla de pensions gestionat per SILGESPENSIÓ, SGFP, amb la modalitat de fons de pensions SILRENTAMIXTA, FP. − La contractació d’una assegurança que cobreixi la possibilitat que mori una de les dues persones abans de finalitzar el pagament del préstec. El contracte s’ha de realitzar amb l’asseguradora SILVIDA, SA. Qui supervisarà els intermediaris financers que intervenen en l’operació?

Solució Hem de recordar, en primer lloc, que les entitats de crèdit no poden assegurar riscos, però sí oferir a les seves oficines els productes d’entitats asseguradores. Aquestes entitats es denominen operadors de “banca-assegurances”. En aquest cas, observem, a més, que els noms de diversos intermediaris comparteixen la mateixa arrel, fet que ens indica que possiblement pertanyen al mateix grup financer i que, per tant, es realitza una “venda creuada” (s’aprofita que se sol·licita un producte financer per oferir-ne altres).

Les activitats relacionades amb els usuaris de productes bancaris i els intermediaris que operin en aquest sector seran supervisats pel Banc d’Espanya. La concessió del préstec per part de SILBANK estarà dins de l’àmbit de supervisió d’aquesta institució. Respecte de la solvència de SILBANK, la supervisió pot correspondre al Banc Central Europeu, en cas que la seva insolvència tingui greus conseqüències en el sistema financer.

La societat de taxació TAXSA presta un servei financer auxiliar al sector bancari i la norma al respecte imposa al Banc d’Espanya la vigilància del seu correcte procediment.

La tasca que realitzen les asseguradores SILSEGUR, SA i SILVIDA, SA, està relacionada amb la protecció al Llorenç i la Núria enfront de situacions de necessitat que se’ls poden plantejar si es produeix el risc cobert (incendi de l’habitatge i defunció d’un dels dos). Per tant, estaran supervisades per la DGAFP. D’altra banda, els intermediaris SILGESPENSIÓ, SGFP i SILRENTAMIXTA, FP, desenvolupen activitats relacionades amb els plans de pensions privats i, per tant, estaran supervisats per la DGAFP.

Activitats 6·· De les funcions del sector financer estudiades en el primer apartat de la unitat, quina desenvolupa el sector assegurador?

7·· L’Eduard afirma que la seva empresa ha assegurat les naus industrials amb CAIXABANK, perquè aquesta entitat bancària també és una companyia asseguradora. Què li comentaries al respecte?

8·· L’Alfred Pinós realitza aportacions a dos intermediaris financers diferents constituïts com a fons. Un es denomina ARGAFOND, i amb els diners acumulats en cinc anys espera adquirir un vehicle. El segon es denomina EGABOLSA, i amb els diners acumulats espera complementar la pensió de la Seguretat Social que percebrà quan es jubili. Indica quin és un fons de pensions i quin és un fons d’inversió. Raona la teva resposta.

9·· A la Marina l’ha atropellat un vehicle, fet que li ha causat danys personals. Si el vehicle implicat fuig, qui l’haurà d’indemnitzar per la situació desfavorable que ha patit?

OAT16CATA_unitat01.indd 16

15/02/16 10:26

Unitat 1 - El sistema financer espanyol

17

Activitats finals 1·· L’empresa BITESA desitja invertir 900.000 € en l’adquisició de maquinària per ampliar la seva producció, ja que preveu un augment en la demanda dels seus productes. Tot i això, no disposa de tants diners per procedir al pagament. On pot acudir per aconseguir els diners que necessita?

2·· L’empresa FIOSA tenia necessitats de diners per realitzar determinades inversions, per la qual cosa va emetre obligacions. En aquest mateix període, l’empresa MIBISA comptava amb un import de diners que no necessitava i va adquirir una part d’aquestes obligacions. Per a qui representa drets aquesta operació i per a qui representa obligacions? Per a qui és un passiu financer i per a qui és un actiu?

3·· El gerent de l’empresa MAKISA es refereix al termini i al cost del finançament d’un instrument financer emès per l’empresa. En quin lloc del balanç estarà registrat aquest instrument financer? Raona la teva resposta.

4·· El gerent de l’empresa POESA es refereix a la liquiditat i a la rendibilitat, a més del risc que assumeix la pròpia empresa, d’un instrument financer. En quin lloc del balanç estarà registrat aquest instrument financer? Raona la teva resposta.

5·· L’1 d’abril de 20XX, l’empresa FONISA realitza una ampliació del capital social mitjançant l’emissió d’accions noves. D’aquestes accions, 200 són adquirides per VULCANITZATS COMA, SA. El 23 de juliol de 20XX + 1, VULCANITZATS COMA, SA, ven les accions al Joan. En quin tipus de mercat (primari o secundari) s’ha produït cada una de les compravendes d’aquests valors? Com es lliuren i es reben els diners en cada operació?

6·· Quina institució ha de supervisar a una entitat de crèdit en les actuacions que realitzi amb els seus clients bancaris en l’àmbit de les inversions financeres en els mercats de valors?

7·· L’empresa INFUSA necessita finançament per a l’expansió de les seves activitats. Per obtenir-lo, acut al BANC DE VIC i sol·licita un préstec. Per a la concessió d’aquest préstec, el banc exigeix com a garantia que estigui avalat per una empresa solvent, així com la constitució d’una hipoteca sobre les naus industrials d’INFUSA, que hauran d’estar assegurades contra tot tipus de danys. INFUSA és avalada per la SOCIETAT OSONENCA DE GARANTIA RECÍPROCA, SGR. Així mateix, hipoteca les seves naus, prèvia valoració realitzada per TAIM, societat de taxació, i les assegura amb l’empresa ASSEGURANCES DURADORES, SA. L’empresa decideix també obtenir finançament augmentant el seu capital social, i col·loca les accions emeses a través de la societat de valors BORSA GESTIÓ, SA. De totes les societats esmentades, quines estan supervisades pel Banc d’Espanya? I per la Comissió Nacional del Mercat de Valors? I per la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions?

8·· L’empresa PRIOSA té la possibilitat d’invertir en dos tipus d’obligacions emeses per altres empreses. El venciment de totes dues és a 15 anys. La rendibilitat que ofereix una de les empreses és el 6% anual, mentre que l’altra ofereix el 9%. Quina creus que pot ser la raó d’aquesta diferència?

9·· La societat anònima INVERSOSA actua com a intermediària en la borsa de valors. Únicament ho pot fer en nom dels seus clients i, a més, els presta el servei d’administració i dipòsit de valors mobiliaris. Quin tipus d’intermediari és INVERSOSA? Qui supervisa aquest intermediari?

10·· Entra a la pàgina web del Consorci de Compensació d’Assegurances (www.consorseguros.es) i accedeix a l’apartat destinat a la seva activitat asseguradora en l’àmbit de l’automòbil. Investiga a qui assegura i quines són les cobertures assegurades, a més de les condicions que han de complir. Es pot fer una assegurança a tot risc amb el Consorci? Debat amb els teus companys la funció social que compleix aquesta entitat en comprometre’s a assegurar joves conductors.

11·· La Marina ha pagat 1.000 € per un valor mobiliari financer que representa una part d’un patrimoni sense personalitat jurídica. Els diners s’han destinat a la compra d’altres valors mobiliaris. Quin intermediari financer actua en aquesta operació?

OAT16CATA_unitat01.indd 17

15/02/16 10:26

18 Casos finals El paper dels intermediaris en el mercat financer Les accions de l’empresa NOTESA estan admeses a negociació a la borsa de valors. En l’actualitat, ha decidit augmentar la participació en el mercat dels productes que fabrica i distribueix, per a la qual cosa necessita finançament. Així, doncs, emet noves accions i les col·loca al mercat a través de SURBOLSA, SA, societat de valors.

També sol·licita un préstec a l’entitat de crèdit EGABANK que, després d’analitzar l’operació, el concedeix amb la condició que asseguri les naus industrials contra incendis. L’empresa NOTESA decideix dur a terme aquesta operació amb la companyia IGNI-SEGUR, SA, comptant amb la intermediació d’EGABANK en la contractació de l’assegurança.

L’abril de 20XX, l’empresa FRUITESA disposa d’un excedent temporal de diners (fet que es coneix com un excedent de tresoreria), que vol rendibilitzar en diferents mercats financers, sense concentrar la inversió financera en un sol instrument, per tal de reduir el risc d’aquesta inversió.

Per això, acut a l’entitat de crèdit SILBANK i, a través seu, FRUTESA adquireix unes accions emeses per NOTESA. A més, adquireix unes participacions a SILDINEROFOND, FI, administrat per la societat anònima SILMANAGEMENT, entitat dedicada a gestionar fons d’inversió, essent l’entitat dipositària SILINVESTMENT. Aquestes participacions han estat adquirides a través de SILBANK. Per últim, a la mateixa entitat ha adquirit un dipòsit bancari que li proporciona una rendibilitat del 3%.

Al cap d’un temps, quan l’empresa FRUTESA necessita, per al seu negoci, els diners invertits en productes financers, sol·licita el reemborsament de les participacions a SILDINEROFOND, FI, i del dipòsit bancari. Com que les accions de l’empresa NOTESA es negocien a la borsa de valors, procedeix a vendre’ls a l’esmentat mercat. Aquestes accions emeses per NOTESA són adquirides pel Dídac Llorca, a través de l’agència de valors INVESTGLOBAL, SA. a) Quan l’empresa NOTESA emet les accions, des del punt de vista financer, quin tipus d’agent és? I l’empresa FRUTESA en adquirir-les? b) Per a qui representa un passiu financer el préstec sol·licitat per l’empresa NOTESA? I per a qui representa un actiu? Raona les dues respostes. c) Segons el nombre de vegades que s’han intercanviat les accions emeses per NOTESA, en quin tipus de mercat les ha adquirit l’empresa FRUTESA? I en quin tipus de mercat les compra el Dídac Llorca? d) Respecte de les diferents compravendes d’aquestes accions, quan haurà obtingut finançament l’empresa NOTESA? En la que no hagi rebut finançament, què haurà ocorregut? e) Segons el grau d’organització del mercat, en quin tipus de mercat ha adquirit el Dídac Llorca les accions de l’empresa NOTESA? I en quin tipus de mercat els diferents agents han contractat l’assegurança, el préstec i el dipòsit bancari? f) Indica els intermediaris financers que s’esmenten i cita quina institució o institucions vigilen la seva actuació (per saber-ho, tingues en compte el sector en què està intervenint aquest intermediari financer).

OAT16CATA_unitat01.indd 18

15/02/16 10:26

19

Unitat 1 - El sistema financer espanyol

Autoavaluació 1. El Mateu ha guanyat 25.000 € i ha gastat 20.000 €; per tant, és: a) b) c) d)

Un intermediari financer.

Un agent amb excedents financers.

Una institució financera.

Les respostes a i b són correctes.

2. La funció que desenvolupa un sistema financer és:

7. De les següents entitats, poden rebre dipòsits bancaris (diners de persones físiques i jurídiques amb obligació de reemborsar-lo): a) b) c) d)

Les entitats de dipòsit.

Els establiments financers de crèdit.

Les societats de garantia recíproca.

Els fons de pensions.

8. El Fons de Garantia de Dipòsits assegura un import de: a) b) c) d)

Facilitar la gestió de cobraments i pagaments.

Proporcionar eines per a la gestió de riscos.

Canalitzar l’estalvi entre agents econòmics.

Totes les respostes anteriors són correctes.

a) b) c) d)

Fins a 20.000 €.

Il·limitat.

Fins a 100.000 €.

Fins a 50.000 €.

3. Si una persona desitja vendre un instrument financer i ha de buscar el comprador pels seus propis mitjans, es troba en un mercat:

9. L’entitat que assumeix l’assegurança obligatòria dels vehicles no acceptats per les asseguradores privades és:

a) b) c) d)

a) El Consorci de Compensació d’Assegurances. b) La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. c) Una mútua. d) El Fons de Garantia d’Inversions.

Centralitzat.

Primari.

De recerca directa.

Monetari.

4. Els mercats que proporcionen liquiditat als instruments ja emesos es denominen: a) b) c) d)

Primaris.

Secundaris.

Centralitzats.

De capitals.

5. SILBANK és una entitat de crèdit, amb domicili a Tarragona, amb una insolvència que pot desestabilitzar el sistema financer. La institució que ha de supervisar la solvència d’aquesta entitat és: a) b) c) d)

10. En les inversions financeres es compleix que: a) Com més alta és la rendibilitat esperada, major és el risc de la inversió. b) Com més alta és la rendibilitat esperada, menor és el risc de la inversió. c) La rendibilitat esperada és independent del risc de la inversió. d) Totes les respostes anteriors poden ser correctes.

L’Eurosistema.

El SEBC. El Banc Central Europeu.

El Banc d’Espanya.

6. SILBANK es una entitat de crèdit, amb domicili a Tarragona, amb una insolvència que pot desestabilitzar el sistema financer. La institució que ha de supervisar aquesta entitat, en relació amb la protecció als usuaris de productes i serveis bancaris, és: a) b) c) d)

L’Eurosistema.

El SEBC. El Banc Central Europeu.

El Banc d’Espanya.

OAT16CATA_unitat01.indd 19

15/02/16 10:26