Tractament de la Documentació Comptable by MACMILLAN IBERIA

nitat

Conceptes bàsics de tècnica comptable

Preguntes inicials 1·· Podries definir el concepte de patrimoni d’una empresa i calcular-lo? 2·· Quines són les diferents masses patrimonials? 3·· Recordes en què consisteix el sistema de partida doble i el conveni de càrrec i abonament? 4·· Quins són els llibres comptables? 5·· Què són i per a què serveixen el Balanç de situació i el de comprovació de sumes i saldos?

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 6

En aquesta unitat aprendràs a... ■

Classificar segons les masses i submasses patrimonials i calcular el Patrimoni net.

■

Utilitzar terminologia comptable relativa als comptes.

■

Registrar operacions seguint la metodologia comptable.

23/02/16 11:51

nitat

Conceptes bàsics de tècnica comptable

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 6

En aquesta unitat aprendràs a... ■

Classificar segons les masses i submasses patrimonials i calcular el Patrimoni net.

■

Utilitzar terminologia comptable relativa als comptes.

■

Registrar operacions seguint la metodologia comptable.

23/02/16 11:51

Unidad1X–-Conceptes Unitat Título de labàsics unidad de tècnica comptable

PATRIMONI

Estructura econòmica (inversions)

Estructura financera (fonts de finançament)

Actiu (béns i drets)

Passiu exigible (obligacions)

Patrimoni net

Teoria dels comptes Conveni de càrrec i abonament Sistema de partida doble

Llibre Diari

METODOLOGIA COMPTABLE

On s’anoten les operacions? Llibre Major

Quines operacions incideixen en el resultat de l’empresa?

Com es comprova que el registre sigui correcte quantitativament?

Despeses Ingressos

Balanç de comprovació de sumes i saldos

Per al projecte final En aquesta unitat: ■

Determinaràs l’import del capital social al principi de l’exercici.

■

Presentaràs els Balanços degudament ordenats.

■

■ ■

■

Elaboraràs l’assentament d’obertura partint del Balanç de situació inicial. Registraràs les operacions de l’exercici econòmic al llibre Diari i al llibre Major. Realitzaràs el Balanç de comprovació de sumes i saldos. Efectuaràs la regularització comptable per determinar el resultat de l’empresa. Realitzaràs l’assentament de tancament i el Balanç de situació final.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 7

23/02/16 11:52

1 >> La comptabilitat La comptabilitat és la ciència que determina el conjunt de tècniques i procediments per poder registrar les operacions que realitza l’empresa i així conèixer la seva situació econòmica i financera.

1.1 > El patrimoni El patrimoni d’una empresa és el conjunt de béns, drets i obligacions degudament valorats, amb què compta l’empresa, per al desenvolupament de la seva activitat i que constitueixen els mitjans econòmics i financers per aconseguir els seus objectius. Els diferents elements que formen aquest patrimoni es denominen elements patrimonials. ESTRUCTURA ECONÒMICA Inversions

1.2 > Anàlisi econòmica dels elements patrimonials Els elements patrimonials d’una empresa que presenten similars característiques es poden agrupar en les següents masses patrimonials:

ESTRUCTURA FINANCERA

– Actiu: els elements patrimonials que representin un bé propietat de l’empresa o un dret de cobrament per a l’empresa. – Passiu no exigible o Patrimoni net: els elements patrimonials que recullen el valor de les aportacions dels socis de l’empresa (capital social) i dels beneficis no distribuïts (Reserves). – Passiu exigible: els elements patrimonials que representen obligacions de pagament que l’empresa té amb terceres persones.

Fonts de finançament

El patrimoni, des del punt de vista comptable, podria presentar l’estructura següent (figura 1):

Actiu (béns i drets)

Passiu exigible (obligacions)

Patrimoni net

1 Relació de l’estructura econòmica i financera amb les masses patrimonials.

– L’estructura econòmica de l’empresa està formada pels béns de l’empresa i els drets de cobrament que es convertiran en béns per a l’empresa en un futur (inversions). Formen part de l’estructura econòmica els elements patrimonials que pertanyen a l’Actiu. – L’estructura financera està formada pels recursos propis de l’empresa i els recursos aliens que permeten adquirir elements que l’empresa necessita (fonts de finançament). L’estructura financera està formada pels elements patrimonials que pertanyen al Passiu exigible i al Patrimoni net.

1.3 > Equació fonamental del patrimoni Equació fonamental del patrimoni L’equació fonamental del patrimoni s’ha de complir des del principi i al llarg de la vida de l’empresa i es basa en el fet que el seu Actiu ha de ser igual al seu Passiu exigible més el seu Patrimoni net.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 8

Si relacionem l’estructura econòmica i la financera amb els diferents elements patrimonials estudiats, podem concloure que l’equació fonamental del patrimoni es basa en el fet que la suma dels béns i drets sempre ha de ser igual a la suma de les obligacions: Actiu = Passiu exigible + Patrimoni net Patrimoni net = Actiu − Passiu exigible

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

1.4 > Classificació dels elements patrimonials Les masses patrimonials de l’apartat anterior, al seu torn, es poden dividir en submasses. La taula següent mostra les principals masses i submasses patrimonials en què podem agrupar els elements que formen el patrimoni empresarial: Actiu

Patrimoni net i Passiu

Actiu no corrent

Patrimoni net

- Immobilitzat intangible. - Immobilitzat material. - Inversions financeres a llarg termini.

- Capital. - Autofinançament.

Actiu corrent

Passiu exigible

Passiu no corrent.

Existències. Deutors comercials. Inversions financeres a curt termini. Efectiu.

Passiu corrent.

Actiu – Actiu no corrent: està constituït pels elements patrimonials de naturalesa duradora i que no es poden convertir fàcilment en efectiu. Es divideix en: • Immobilitzat intangible: elements patrimonials immaterials però que es poden valorar econòmicament. Per exemple, els programes informàtics. • Immobilitzat material: elements materials que formen part del patrimoni empresarial d’una forma més o menys permanent. Per exemple, els vehicles de l’empresa o elements de transport. • Inversions financeres a llarg termini: inversions realitzades per l’empresa amb un termini superior a un any. Per exemple, els préstecs concedits per l’empresa a retornar en 2 anys. – Actiu corrent: estarà format pels elements patrimonials que representen diners o que l’empresa podria convertir fàcilment en efectiu a curt termini i que li permetran dur a terme la seva activitat quotidiana. Es divideix en: • Existències: elements patrimonials destinats per l’empresa a la seva venda o transformació. Per exemple, les existències de productes al magatzem. • Deutors comercials: drets de cobrament que l’empresa pot convertir en un període breu de temps en diners disponibles. Per exemple, les factures pendents de cobrament (clients). • Inversions financeres a curt termini: inversions dutes a terme per l’empresa en un termini igual o inferior a l’any. Per exemple, la inversió a curt termini en accions d’una altra empresa. • Efectiu: diners o elements patrimonials de liquiditat immediata. Per exemple, els diners que estan dipositats als comptes corrents dels bancs.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 9

23/02/16 11:52

10 Passiu no exigible o Patrimoni net Criteri de liquiditat i exigibilitat L’Actiu s’ordena segons el criteri de liquiditat; és a dir, de menor a major facilitat per convertir-se en diners. El Patrimoni net i el Passiu s’ordenen seguint el criteri d’exigibilitat; és a dir, de menor a major termini de temps que tardaran en exigir-nos les obligacions.

– Capital: està constituït per les aportacions a l’empresa efectuades pels socis o l’empresari individual. – Autofinançament: és el benefici no distribuït, també denominat Reserves. Passiu exigible – Passiu no corrent: recull els deutes generats per l’empresa, generalment per finançar l’Actiu no corrent, amb uns venciments que superen els 12 mesos. Per exemple, un préstec a 4 anys. – Passiu corrent: contempla els deutes que genera l’empresa per cobrir les necessitats immediates (deutes a curt termini). Per exemple, les factures pendents de pagament (proveïdors) i lletres pendents de pagament (efectes comercials a pagar).

1.5 > El Balanç de situació El Balanç de situació és un document comptable en què es presenten els elements patrimonials que formen el patrimoni de l’empresa agrupats en masses i submasses patrimonials, que informen de la situació econòmica i financera de l’empresa. L’estructura del Balanç ens mostra, d’una banda, l’Actiu o estructura econòmica de l’empresa, és a dir, els elements patrimonials en què s’han materialitzat els recursos financers obtinguts per l’empresa i, d’altra banda, el Passiu i el Patrimoni net, que ens informaran de la procedència d’aquests recursos financers (recursos propis i aliens) i que formaran l’estructura financera d’aquesta empresa.

Casos pràctics

El patrimoni de la senyora Rovira La senyora Rovira és propietària d’una empresa que compta amb els següents elements patrimonials: – – – – – – – –

Existències de l’article H: 3.400 €. Diners en compte corrent: 40.000 €. Diners en caixa: 2.000 €. El local en què desenvolupa la seva activitat, valorat en 360.000 €. Préstec a 6 anys amb una entitat financera per un total de 120.000 €. Deutes per compres de l’article H valorades en 5.000 €. Els clients li deuen per la venda de l’article H: 5.000 €. Deutes amb altres proveïdors: 8.600 €.

Es demana:

a) Classifica els diferents elements en la seva corresponent massa i submassa patrimonial. b) Presenta el Balanç de situació degudament ordenat. c) Determina el valor del Patrimoni net i la seva composició. d) Comprova que es compleix l’equació fonamental del patrimoni.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 10

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

1 Solució a)

Element patrimonial

Massa/submassa

Existències de l’article H.

Actiu corrent/Existències.

Diners en compte corrent.

Actiu corrent/Efectiu.

Diners en caixa.

Actiu corrent/Efectiu.

Local en què es desenvolupa l’activitat.

Actiu no corrent/Immobilitzat material.

Préstec a 6 anys amb una entitat financera.

Passiu no corrent.

Deutes per compres de l’article H.

Passiu corrent.

Deutes de clients per la venda de l’article H.

Actiu corrent/Deutors comercials.

Deutes amb altres proveïdors.

Passiu corrent.

Actiu Actiu no corrent Immobilitzat material Construccions.

360.000,00 360.000,00

Actiu corrent

50.400,00

Existències Article H.

3.400,00

Deutors comercials Clients.

5.000,00

Efectiu Banc. Caixa.

40.000,00 2.000,00

Total Actiu

410.400,00

Patrimoni net i Passiu Patrimoni net Capital social

276.800,00 Passiu exigible

Passiu no corrent Préstec a llarg termini. Passiu corrent Proveïdors. Total Patrimoni net i Passiu

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 11

276.800,00

133.600,00 120.000,00 120.000,00 13.600,00 13.600,00 410.400,00

23/02/16 11:52

12 1 c) Actiu = 410.400,00 €. Passiu exigible = 120.000,00 + 13.600,00 = 133.600,00 €. Patrimoni net = 410.400,00 − 133.600,00 = 276.800,00 €. En no existir beneficis no distribuïts, el Patrimoni net coincideix amb el capital social. d) Podem comprovar que es compleix l’equació fonamental del patrimoni: Actiu = Passiu exigible + Patrimoni net

410.400,00 = 133.600,00 + 276.800,00 €.

Activitats 1·· L’empresa CLAUDIASA, dedicada a la compravenda d’articles, presenta en un moment determinat els següents elements patrimonials: Mercaderies al magatzem valorades en 40.000 €. Préstec a pagar en 6 anys per import de 110.000 €. Diners en compte corrent: 180.000 €. Diners en caixa: 10.000 €. Vehicle de l’empresa: 36.000 €. Programes informàtics: 5.000 €. Mobiliari: 2.500 €. Nau industrial propietat de l’empresa: 560.000 €. Ordinadors valorats en 40.000 €. Lletres pendents de pagament per import de 20.000 €. Deutes per compres valorades en 6.000 €. – Lletres pendents de cobrament per import de 20.000 €. – Factures pendents de cobrament per import de 10.000 €. – – – – – – – – – – –

Es demana: a) Classifica cada un dels diferents elements patrimonials en la seva corresponent massa i submassa patrimonial. b) Presenta el Balanç de situació degudament ordenat. c) Determina el valor del Patrimoni net i la seva composició. d) Comprova que es compleix l’equació fonamental del patrimoni.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 12

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

2 >> La metodologia comptable El mètode comptable és el conjunt d’operacions que, seguint unes normes, realitzen les empreses durant el procés comptable, amb l’objectiu que la seva comptabilitat ref lecteixi, en qualsevol moment, de manera fidel la situació de l’empresa.

2.1 > Teoria dels comptes El compte és l’instrument utilitzat per la comptabilitat per mesurar i representar l’evolució i la situació d’un element patrimonial; és a dir, als comptes es ref lecteixen la situació inicial, les variacions i el valor dels elements patrimonials al final de l’exercici.

2.2 > Terminologia operativa dels comptes La comptabilitat té la seva pròpia terminologia. A continuació, recordarem el vocabulari específic de les operacions amb comptes: – Obrir un compte: és anotar-hi el títol i fer-hi la primera anotació. – Carregar, carregar en compte o fer-hi un càrrec: és realitzar una anotació al Deure. – Abonar, acreditar o descarregar un compte: és fer una anotació a l’Haver. – Saldo d’un compte: és la diferència entre les sumes de les quantitats anotades al Deure i les sumes de les quantitats anotades a l’Haver, de manera que: • Si la suma del Deure > que la suma de l’Haver, es diu que el compte té Saldo deutor (Sd). • Si la suma de l’Haver > que la suma del Deure, es diu que el compte té Saldo creditor (Sc). • Si la suma del Deure = que la suma de l’Haver, es diu que té Saldo nul o zero (So). – Liquidar un compte: consisteix en determinar-ne el saldo per diferència entre la suma del Deure i la suma de l’Haver. – Saldar un compte: és col·locar el saldo al costat del compte que sumi menys per igualar la suma creditora amb la deutora. – Tancar un compte: és sumar els dos costats del compte després d’haver-lo saldat.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 13

23/02/16 11:52

14 Casos pràctics

Aplicació de la teoria dels comptes El compte (572) Banc c/c, de l’empresa JJP, SA, presenta la informació següent: 1. 2. 3. 4. 5.

El saldo inicial és de 20.000 € (que s’anotarà al Deure). S’hi carrega: 9.000 €. S’hi abona: 10.600 €. S’hi carrega: 15.000 €. S’hi abona: 16.000 €.

Es demana: Calcula’n el saldo i tanca el compte.

Solució Deure

(572) Banc c/c 20.000,00 9.000,00 15.000,00 —————————— 44.000,00

Haver

10.600,00 16.000,00 Sd 17.400,00 ———––––——————— 44.000,00

Suma del Deure = 20.000,00 + 9.000,00 + 15.000,00 = 44.000,00 €. Suma de l’Haver = 10.600,00 + 16.000,00 = 26.600,00 €. Suma del Deure − Suma de l’Haver = 44.000,00 − 26.600,00 = 17.400,00 €. En aquest cas, el Saldo és deutor perquè la suma del Deure > que la suma de l’Haver. Saldo deutor (Sd) = 17.400,00 €.

2.3 > Conveni de càrrec i abonament Saldo dels comptes d’Actiu Els comptes d’Actiu han de presentar Saldo deutor o nul.

El conveni o teoria del càrrec i de l’abonament dels comptes sorgeix per explicar-ne el funcionament i la mecànica. Cal tenir en compte que aquest conveni ens indica precisament quan fer una anotació al Deure o quan fer una anotació a l’Haver al compte d’un element patrimonial. En primer lloc, haurem de saber si els elements patrimonials que es veuen afectats per un determinat fet comptable són d’Actiu o de Passiu i Patrimoni net.

Saldo dels comptes de Patrimoni net i Passiu Els comptes de Patrimoni net i Passiu han de presentar Saldo creditor o nul.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 14

Segons el conveni de càrrec i abonament: – Si els elements patrimonials que intervenen en l’operació són d’Actiu: el valor inicial dels elements patrimonials i els seus increments de valor s’anotaran al Deure, mentre que les disminucions s’hauran d’anotar a l’Haver. – En cas que els elements patrimonials siguin de Passiu o de Patrimoni net: el valor inicial i els increments s’anotaran a l’Haver, i les disminucions, al Deure.

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

Exemples

Aplicació del conveni de càrrec i abonament 1. Al compte corrent del banc de l’empresa JJP, SA, es produeixen els següents moviments durant la primera quinzena del mes de febrer de 20X0. El saldo el dia 1 de gener ascendeix a 8.000 €. – El dia 3 de febrer, un client fa una transferència al nostre favor de 600 €. – El dia 10 es paga a un proveïdor 400 € mitjançant xec. Els diners del compte corrent de l’empresa són un bé de l’empresa; per tant, són un element d’Actiu. Realitzarem les anotacions següents:

(572) Banc c/c

Deure Valor inicial

8.000,00 600,00

Haver

400,00

Augment

Disminució

Al Deure anotarem el saldo a dia 1 de gener, el valor inicial, i la transferència que el client fa al nostre favor, l’augment d’Actiu. A l’Haver anotarem el pagament al proveïdor; és a dir, la disminució d’Actiu. 2. El dia 4 de març, l’empresa JJP, SA, contrau un deute amb el seu proveïdor habitual de 2.500 €; el dia 15 torna a fer una compra de mercaderies per valor de 600 €, que queda pendent de pagament, i el dia 20 salda els deutes anteriors. El deute que contrau amb el proveïdor és una obligació de pagament i, per tant, Passiu. Realitzarem les anotacions següents:

Deure Disminució

(400) Proveïdors 3.100,00

2.500,00 600,00

Haver Valor inicial Augment

A l’Haver anotarem l’obligació de pagament que sorgeix el dia 4 de març, el valor inicial, i la que sorgeix el dia 15, l’augment de Passiu. Al Deure anotarem la cancel·lació del deute; és a dir, la disminució de Passiu.

2.4 > El sistema de partida doble El mètode que utilitzarem en el registre de les operacions és el sistema de partida doble, que indica que “tota anotació comptable s’ha de realitzar de forma que conservi permanentment la igualtat expressada en l’equació fonamental del patrimoni”. Actiu = Passiu + Patrimoni net

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 15

23/02/16 11:52

16 Exemples

Principis bàsics del sistema de partida doble L’empresa JJP, SA, adquireix una furgoneta per 20.000 €. La paga al comptat. En aquesta operació, intervenen dos elements patrimonials d’Actiu. Un, la furgoneta o element de transport, augmenta, i l’altre, els diners que hi ha a la caixa de l’empresa, disminueix.

(218) Elements de transport

20.000,00

(570) Caixa, €

20.000,00

L’Actiu augmenta en 20.000,00 € i disminueix en 20.000,00 €, per la qual cosa l’equació fonamental del patrimoni se segueix complint.

Per poder aplicar el sistema de partida doble, es desenvolupen els següents principis bàsics: – No hi ha deutor sense creditor i viceversa: és a dir, sempre hi ha almenys un compte deutor o que rep: en l’exemple anterior, seria el compte (218) Elements de transport, perquè ha rebut una furgoneta, i almenys un compte creditor o que lliura: en l’exemple anterior, seria el compte (570) Caixa, €, que lliura els diners necessaris per adquirir la furgoneta. – Tot càrrec en un o diversos comptes implica un abonament en un altre o uns altres comptes: en l’exemple anterior, podem veure que s’ha carregat el compte (218) Elements de transport i s’ha abonat el compte (570) Caixa, €. – La suma de l’anotat al Deure ha de ser igual a la suma de l’anotat a l’Haver: a l’exemple anterior, la suma del Deure és 20.000 €, a l’igual que la de l’Haver. Per últim, també hem de tenir present que en tot fet comptable s’ha de separar l’origen i la seva aplicació o fi. En el nostre exemple, l’origen seran els diners que surten de Caixa, €, i el fi, la furgoneta o element de transport.

Activitats 2·· Registra al compte Banc c/c les anotacions que creguis convenients: 1. 2. 3. 4. 5.

El El El El El

dia dia dia dia dia

1 de març, els diners al compte corrent ascendeixen a 90.000 €. 9 de març, es realitza un ingrés per una venda de 10.000 €. 17 de març, es realitza el pagament d’una compra de 2.000 €. 22 de març, s’efectua el pagament a un creditor per la prestació d’un servei per import de 1.000 €. 31 de març, es liquida, salda i tanca el compte.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 16

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

3 >> Els llibres comptables Un cop analitzat què comptabilitzar, que les variacions dels elements patrimonials es representen mitjançant comptes i que el mètode que s’utilitza per registrar les operacions comptables és el sistema de partida doble, hem de tenir en compte que les operacions de les empreses es registren en els llibres comptables i que els més importants són el llibre Diari i Major.

3.1 > El llibre Diari i el llibre Major Al llibre Diari es representaran dia a dia totes les operacions relatives a l’activitat de l’empresa; és a dir, s’hi anotaran cronològicament totes les operacions en forma d’assentament comptable. El llibre Diari és obligatori. Al llibre Major es transcriuen les operacions registrades al llibre Diari. Encara que en els dos llibres es registrin les mateixes operacions, la finalitat de cada un és diferent. Cada full del llibre Major representa un element patrimonial, que mostra en un moment determinat els augments, les disminucions i el valor de qualsevol element patrimonial de l’empresa de manera individualitzada. Per exemple, si volem veure les operacions realitzades per una empresa durant el mes de desembre, ho buscaríem al llibre Diari. Però si volem conèixer els moviments d’un compte determinat durant aquest mateix mes, ho buscaríem al llibre Major.

3.2 > Els comptes de gestió Fins al moment, hem treballat amb els comptes que representen elements patrimonials que pertanyen a l’Actiu, Passiu i Patrimoni net del Balanç. Existeixen altres tipus de comptes, els comptes de gestió, que recullen fets que incideixen en el Patrimoni net de l’empresa i que inf lueixen de manera directa en el resultat de l’exercici. En aquests comptes s’aniran recollint les despeses i els ingressos que tingui l’empresa al llarg de l’exercici. Els comptes de despeses

El llibre Major No és obligatori però sí recomanable, ja que ens permet conèixer la situació de qualsevol element en un moment determinat.

Els comptes de despeses en el Pla General de Comptabilitat de Pimes Els comptes de despeses neixen pel Deure. Aquests comptes els podem trobar al grup 6 del PGC de Pimes titulat Compres i despeses.

Diferència entre despesa i pagament Una despesa es produeix quan s’adquireixen o consumeixen alguns béns o serveis, mentre que es realitza un pagament quan existeix una sortida de diners de tresoreria.

Una despesa és la partida comptable que contribueix a disminuir el benefici o a augmentar la pèrdua de l’empresa en aquest exercici. Una despesa consisteix en adquirir o utilitzar algun bé o servei que no s’integra en el patrimoni empresarial a canvi d’una contraprestació. Els comptes d’ingressos Un ingrés és la partida comptable que contribueix a augmentar el benefici o a disminuir la pèrdua de l’empresa en aquest exercici. Un ingrés consisteix en prestar o vendre algun bé o servei que no estigui integrat en el patrimoni empresarial a canvi d’una contraprestació.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 17

Els comptes d’ingressos en el Pla General de Comptabilitat de Pimes Els comptes d’ingressos neixen per l’Haver. Aquests comptes els podem trobar al grup 7 del PGC de Pimes, titulat Vendes i ingressos.

23/02/16 11:52

18 Les compres i vendes de mercaderies com a despeses i ingressos Diferència entre ingrés i cobrament Es produeix un ingrés quan es venen béns o es presten serveis; en canvi, es produeix un cobrament quan existeix una entrada de diners a la tresoreria de l’empresa.

Per a la comptabilització de la compravenda de mercaderies, el PGC de Pimes proposa la utilització d’un compte de despeses que registrarà les compres a preu de cost: el compte (600) Compres de mercaderies, i un altre d’ingressos que registrarà les vendes a preu de venda: el compte (700) Vendes de mercaderies, deixant el compte (300) Mercaderies, (compte d’Actiu) per registrar, al final de l’exercici econòmic, les existències valorades que hi ha al magatzem.

3.3 > L’IVA en comptabilitat Càlcul del benefici o pèrdua En considerar el compte (600) Compres de mercaderies, com una despesa i el compte (700) Vendes de mercaderies, com un ingrés, en qualsevol moment podem calcular el benefici o la pèrdua resultat de la compravenda de mercaderies restant els saldos dels dos comptes.

Subjectes obligats a l’aplicació de l’IVA Seran els empresaris i professionals que efectuïn lliuraments de béns o prestacions de serveis subjectes a l’IVA els que estaran obligats a la seva aplicació.

L’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és un impost de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava els lliuraments de béns i les prestacions de serveis. L’empresari o professional: – D’una banda, paga l’IVA en les adquisicions de tots els béns i serveis que realitzi; és a dir, suporta IVA. L’IVA deduïble que suporta l’empresa en compres i despeses es comptabilitza al compte (472) HP, IVA suportat. – D’altra banda, recupera l’IVA en les vendes dels seus productes o en la prestació dels seus serveis; és a dir, repercuteix IVA. L’IVA repercutit per l’empresa en vendes i ingressos es registrarà al compte (477) HP, IVA repercutit. En la comptabilització de la liquidació de l’impost, els casos que es poden presentar són els següents: – Si l’IVA repercutit és major que l’IVA suportat deduïble: IVA a ingressar. La diferència es comptabilitzarà al compte (4750) HP, creditora per IVA. – Si l’IVA suportat deduïble és major que l’IVA repercutit: IVA a compensar o retornar. La diferència es comptabilitzarà al compte (4700) HP, deutora per IVA.

Casos pràctics

Comptabilització d’operacions als llibres comptables Comptabilitza al llibre Diari i transcriu al llibre Major les següents operacions realitzades per l’empresa PICARJO, SA (IVA: 21%): 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Els socis de l’empresa comencen el seu negoci aportant 90.000 €, que ingressen al banc. Compra de mobiliari per valor de 8.000 €, que es pagarà d’aquí a 6 mesos. Compra d’un ordinador per a l’oficina per valor de 800 €, que es pagarà d’aquí a 3 mesos. Compra de maquinària per 10.000 €, que es paga per banc. Es compren mercaderies per valor de 2.000 €, que queden pendents de pagament. Es venen mercaderies a crèdit per import de 1.500 €. El client del punt 6 abona el seu deute mitjançant transferència bancària. Es paga el deute pendent del punt 5 mitjançant transferència bancària. Es liquida l’IVA.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 18

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

3 Solució Llibre Diari

1 90.000,00

(572) Banc c/c a

(100) Capital social

90.000,00

2 8.000,00 1.680,00

(216) Mobiliari (472) HP, IVA suportat (21% s/ 8.000,00)

(523) Proveïdors d’immobilitzat a c/t

9.680,00

(523) Proveïdors d’immobilitzat a c/t

968,00

3 800,00 168,00

(217) Equips per a processos d’informació (472) HP, IVA suportat (21% s/ 800,00)

4 10.000,00 2.100,00

(213) Maquinària (472) HP, IVA suportat (21% s/ 10.000,00)

(572) Banc c/c

12.100,00

5 2.000,00 420,00

(600) Compres de mercaderies (472) HP, IVA suportat (21% s/ 2.000,00)

(400) Proveïdors

2.420,00

(700) Vendes de mercaderies (477) HP, IVA repercutit

1.500,00 315,00

6 1.815,00

(430) Clients a

(21% s/ 1.500,00)

7 1.815,00

(572) Banc c/c a

(430) Clients

1.815,00

(572) Banc c/c

2.420,00

8 2.420,00

(400) Proveïdors a

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 19

23/02/16 11:52

20 3 9 315,00 4.053,00

(477) HP, IVA repercutit (4700) HP, deutora per IVA a

(472) HP, IVA suportat

4.368,00

x Llibre Major

(100) Capital social 90.000,00 (1)

(2) 8.000,00

2.420,00 (5)

(4700) HP, deutora per IVA

(6) 1.815,00

9.680,00 (2) 968,00 (3)

12.100,00 (4) 2.420,00 (8)

4.368,00 (9)

(523) Proveïdors d’immobilitzat a c/t

315,00 (6)

(572) Banc c/c (1) 90.000,00 (7) 1.815,00

1.815,00 (7)

(472) HP, IVA suportat

(2) 1.680,00 (3) 168,00 (4) 2.100,00 (5) 420,00

(477) HP, IVA repercutit (9) 315,00

(430) Clients

(9) 4.053,00

(217) Equips per a processos d’informació (3) 800,00

(400) Proveïdors (8) 2.420,00

(4) 10.000,00

(216) Mobiliari

(213) Maquinària

(600) Compres de mercaderies

(5) 2.000,00

(700) Vendes de mercaderies

1.500,00 (6)

3.4 > El Balanç de comprovació de sumes i saldos Periodicitat del Balanç de comprovació El Codi de Comerç estableix que el Balanç de comprovació es confeccionarà almenys un cop al trimestre.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 20

Un dels principis bàsics del sistema de partida doble estableix que la suma de l’anotat al Deure ha de ser igual a la suma de l’anotat a l’Haver, i això és el que precisament comprovarem amb el Balanç de comprovació de sumes i saldos: que tot el que haguem registrat al Deure sigui quantitativament igual al registrat a l’Haver. Per confeccionar-lo, utilitzarem les dades del llibre Major.

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

Casos pràctics

Comptabilització d’operacions i confecció del Balanç de comprovació L’empresa CLAUDIASA comença la seva activitat amb un capital social de 300.000 €. Els inverteix de la manera següent: – – – –

Diners en efectiu: 15.000 €. Diners al compte corrent bancari: 25.000 €. Edificis valorats en 250.000 €. Existències al magatzem per 10.000 €.

Durant l’exercici realitza les operacions següents (IVA: 21%): 1. 2. 3. 4.

Compra de mercaderies per 20.000 €, pagant-ne 4.000 € per banc i la resta, a crèdit. Ven mercaderies per 15.000 €, es cobra per banc 10.000 € i la resta queda pendent de cobrament. Cobra el deute del punt anterior mitjançant xec bancari. Liquida l’IVA.

Solució Llibre Diari Assentament d’obertura 15.000,00 25.000,00 250.000,00 10.000,00

(570) (572) (211) (300)

Caixa, € Banc c/c Construccions Mercaderies

(100) Capital social

300.000,00

1 20.000,00 4.200,00

(600) Compres de mercaderies (472) HP, IVA suportat (21% s/ 20.000,00)

(572) Banc c/c (400) Proveïdors

4.000,00 20.200,00

(700) Vendes de mercaderies (477) HP, IVA repercutit

15.000,00 3.150,00

2 10.000,00 8.150,00

(572) Banc c/c (430) Clients a

(21% s/ 15.000,00)

3 8.150,00

(572) Banc c/c a

(430) Clients

8.150,00

(472) HP, IVA suportat

4.200,00

4 3.150,00 1.050,00

(477) HP, IVA repercutit (4700) HP, deutora per IVA a x

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 21

23/02/16 11:52

22 4 Llibre Major

(100) Capital social

(211) Construccions

300.000,00 (A)

(A) 250.000,00

(300) Mercaderies

(400) Proveïdors

(A) 10.000,00

(4700) HP, deutora per IVA

8.150,00 (3)

(477) HP, IVA repercutit

(4) 3.150,00

4.200,00 (4)

(572) Banc c/c

3.150,00 (2)

4.000,00 (1)

(600) Compres de mercaderies

(A) 25.000,00 (2) 10.000,00 (3) 8.150,00

(4) 1.050,00

(472) HP, IVA suportat (1) 4.200,00

19.600,00 (1)

(430) Clients (2) 8.150,00

(700) Vendes de mercaderies

(1) 20.000,00

15.000,00 (2)

Balanç de comprovació de sumes i saldos

Núm. de compte

Nom del compte

Sumes Deure

Saldos Haver

Deutor

Creditor

100

Capital social.

0,00 €

300.000,00 €

0,00 €

300.000,00 €

211

Construccions.

250.000,00 €

0,00 €

250.000,00 €

0,00 €

300

Mercaderies.

10.000,00 €

0,00 €

10.000,00 €

0,00 €

400

Proveïdors.

0,00 €

20.200,00 €

0,00 €

20.200,00 €

430

Clients.

8.150,00 €

0,00 €

4700

HP, deutora per IVA.

1.050,00 €

0,00 €

1.050,00 €

0,00 €

472

HP, IVA suportat.

4.200,00 €

0,00 €

477

HP, IVA repercutit.

3.150,00 €

0,00 €

570

Caixa, €.

15.000,00 €

0,00 €

15.000,00 €

0,00 €

572

Banc c/c.

43.150,00 €

4.000,00 €

39.150,00 €

0,00 €

600

Compres de mercaderies.

20.000,00 €

0,00 €

20.000,00 €

0,00 €

700

Vendes de mercaderies.

0,00 €

15.000,00 €

0,00 €

15.000,00 €

354.700,00 €

335.200,00 €

Total

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 22

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

Activitats 3·· Comptabilitza al llibre Diari i transcriu al llibre Major les següents operacions realitzades per l’empresa JAVIMAR, SA (IVA: 21%): 1. Els socis aporten 80.000 € de capital social, ingressen el 75% al banc i la resta, a la caixa de l’empresa. 2. Compra de mercaderies per import de 10.000 €, que es paguen a través del banc. 3. Adquisició d’un local per a les oficines per 30.000 €, se’n paguen 10.000 € per banc i la resta es pagarà d’aquí a 2 anys. 4. Compra de mobiliari per a l’oficina per 5.000 €, se’n paga un 25% en efectiu i la resta es deixa a deure a 45 dies. 5. Venda a crèdit de mercaderies per 5.000 €. 6. Cobrament dels drets de cobrament del punt 5 a través del banc. 7. Compra d’un ordinador per 900 €; se’n paga un 50% per banc i la resta es deixa a deure a 90 dies. 8. Ingrés de 10.000 € al banc procedents de la caixa de l’empresa. 9. Liquidació de l’IVA.

4·· L’empresa ELISA MARTÍ, SA, realitza les operacions següents (IVA: 21%): Els socis de l’empresa ingressen al banc el capital social, que ascendeix a 75.000 €. Compra mercaderies per import de 1.500 €, que paga a través del banc. Compra un ordinador per import de 500 €, paga un 50% per banc i la resta es deixa a deure a 90 dies. Ingressa 6.000 € a la caixa de l’empresa procedents del banc. Ven mercaderies a crèdit per import de 500 €. Compra un vehicle per import de 10.000 €, paga un 10% en efectiu, un 50% a través del banc i la resta es deixa a deure a 2 anys. 7. Paga els deutes del punt 3 a través de caixa. 8. Paga mitjançant transferència la nòmina dels treballadors, que presenta el detall següent:

1. 2. 3. 4. 5. 6.

– – – – 9. 10. 11. 12.

Sous bruts: 1.500 €. Seguretat Social a càrrec de l’empresa: 360 €. Seguretat Social a càrrec del treballador: 120 €. Retencions per IRPF: 150 €.

Compra diversos mobles per a l’oficina per 6.000 €, que deixa a deure a 60 dies. Compra mercaderies per valor de 2.500 €, paga 500 € per banc, i la resta, a crèdit. Cobra els drets amb els clients del punt 5 a través de caixa. Liquida l’IVA.

Es demana: a) Registra les operacions al llibre Diari i transcriu-les al llibre Major. b) Realitza el Balanç de comprovació de sumes i saldos.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 23

23/02/16 11:52

4 >> El cicle comptable El cicle comptable és el conjunt de totes les operacions que realitza una empresa durant un exercici econòmic, amb l’objectiu d’oferir als usuaris de la comptabilitat informació resumida de la seva situació en períodes més o menys curts de temps i, com a mínim, amb periodicitat anual, per motius de tipus mercantil i fiscal. El registre dels fets comptables que s’originen en l’activitat empresarial forma un procés comptable format per les operacions següents: – Inventari o Balanç de situació inicial. – Llibre Diari: • • • •

Assentament d’obertura de la comptabilitat. Registre de les operacions realitzades durant l’exercici. Assentaments de regularització o de resultats de l’exercici. Assentament de tancament de la comptabilitat.

– Llibre Major. – Balanç de comprovació de sumes i saldos. – Balanç de situació final. Inventari o Balanç de situació inicial El llibre d’Inventaris i Comptes anuals El Codi de Comerç estableix, a l’article 28.1: “El llibre d’Inventaris i Comptes anuals s’obrirà amb el Balanç inicial detallat de l’empresa”.

Totes les empreses, a l’inici de la seva activitat o de cada nou exercici econòmic, han de presentar una relació detallada de la composició del seu patrimoni. El llibre d’Inventaris i Comptes anuals s’obrirà amb un Inventari o Balanç de situació inicial, que haurà de coincidir amb el Balanç de situació final presentat a 31 de desembre de l’any immediat anterior. Aquest Balanç s’efectuarà a l’inici de la vida de l’empresa i a l’inici de cada any o exercici comptable. L’Inventari i el Balanç de situació inicial són molt similars. Les diferències són de desglossament: l’Inventari és més detallat; podem dir que el Balanç és un resum de l’Inventari. Llibre Diari i llibre Major a) Assentament d’obertura

Finalitat de l’assentament d’obertura La finalitat de l’assentament d’obertura és obrir la comptabilitat, registrant la situació de partida que presenten els diferents elements patrimonials. Aquests elements experimentaran diverses variacions durant l’exercici, que s’hauran d’anotar als llibres comptables.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 24

El Balanç de situació inicial ens mostra la situació patrimonial de l’empresa en un moment determinat, l’1 de gener de l’exercici econòmic si coincideix amb l’any natural. Les variacions que va patint la composició del patrimoni les anem anotant al llibre Diari i, paral·lelament, a les creuetes del llibre Major. El primer apunt que rep el llibre Diari és l’assentament d’obertura, i les dades que haurem de registrar procedeixen de la informació inclosa al Balanç de situació inicial. En aquest assentament, col·locarem els comptes d’Actiu al Deure i els comptes de Patrimoni net i Passiu a l’Haver. Amb aquestes mateixes dades, procedirem a l’obertura dels comptes d’Actiu al Deure i els comptes de Patrimoni net i Passiu a l’Haver. Amb aquestes mateixes dades procedirem a l’obertura dels comptes al llibre Major.

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

El reflex comptable de l’assentament d’obertura al llibre Diari seria el següent: Assentament d’obertura Comptes d’Actiu (Comptes dels grups 1 a 5 del PGC de Pimes que presentin Saldo deutor)

Comptes de Patrimoni net i Passiu (Comptes dels grups 1 a 5 del PGC de Pimes que presentin Saldo creditor)

b) Comptabilització de les operacions de l’exercici al llibre Diari i al llibre Major Un cop realitzat l’assentament d’obertura, procedirem a registrar totes les operacions que vagi realitzant l’empresa al llarg de l’exercici econòmic i que constitueixin fets comptables al llibre Diari i, a més, traspassarem tots els registres comptables anteriors a les creuetes del llibre Major, tenint sempre en compte el principi de partida doble. c) Balanç de comprovació de sumes i saldos Cada mes o cada tres mesos, quan l’empresa ho estimi oportú, es realitzen Balanços de comprovació de sumes i saldos. La finalitat del Balanç de comprovació és verificar que no han existit errors a l’hora de transcriure les quantitats del llibre Diari al llibre Major i, d’altra banda, té una funció informativa en oferir-nos una síntesi de totes les creuetes que formen el llibre Major.

El llibre Diari i el llibre Major al Codi de Comerç L’article 29 del Codi de Comerç estableix: “El llibre Diari registrarà dia a dia totes les operacions relatives a l’activitat de l’empresa”. El Codi no diu res sobre la realització del llibre Major, però sabem que, per conveniència i necessitat informativa, tots els assentaments del llibre Diari es passaran també al llibre Major.

d) Regularització comptable Un cop comptabilitzades totes les operacions de l’exercici econòmic, es procedirà a realitzar la regularització comptable. El seu objectiu és el càlcul del resultat obtingut per l’empresa durant l’activitat econòmica. Per al seu càlcul, intervenen els comptes de gestió (els comptes dels grups 6 i 7 del PGC de Pimes); és a dir, hem de tenir en compte els ingressos i les despeses de l’empresa durant l’exercici. Aquests comptes s’agruparan en un de sol, el compte (129) Resultat de l’exercici, i al Balanç de situació final només figurarà un compte resum dels resultats de l’activitat. La data per a la realització d’aquest assentament al llibre Diari és la de final d’exercici, 31 de desembre, si considerem que el període comptable coincideix amb l’any natural. La regularització comptable comporta dos assentaments, que són l’assentament de regularització de despeses i el de regularització d’ingressos. – Regularització de despeses: per realitzar la regularització de despeses, procedirem a saldar tots els comptes de despeses, que seran els comptes dels grups 6 i 7 del PGC de Pimes que presentin Saldo deutor, amb càrrec al compte (129) Resultat de l’exercici.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 25

El Balanç de comprovació de sumes i saldos El Codi de Comerç estableix, a l’article 28.1, l’obligatorietat de realitzar Balanços de comprovació de sumes i saldos cada 3 mesos. Aquest article ens indica: “Almenys trimestralment es transcriuran amb sumes i saldos els Balanços de comprovació”. Tot i això, encara que legalment és necessari que figurin al llibre d’Inventaris i Comptes anuals amb una periodicitat mínima trimestral, és costum realitzar-los amb caràcter mensual amb la finalitat d’obtenir informació sobre el patrimoni de períodes més curts i per rectificar com abans millor els possibles errors que s’hagin pogut cometre.

23/02/16 11:52

26 L’assentament tipus seria el següent: Regularització de despeses (129) Resultat de l’exercici a

Comptes de despeses (Comptes dels grups 6 i 7 del PGC de Pimes que presentin Saldo deutor)

– Regularització d’ingressos: per realitzar la regularització d’ingressos, procedirem a saldar tots els comptes d’ingressos, que seran els comptes dels grups 6 i 7 del PGC de Pimes que presentin Saldo creditor, amb abonament al compte (129) Resultat de l’exercici. L’assentament tipus seria el següent: Regularització d’ingressos Comptes d’ingressos (Comptes dels grups 6 i 7 del PGC de Pimes que presentin Saldo creditor)

(129) Resultat de l’exercici

x Tancament dels comptes de gestió Les dades que apareixen als assentaments de la regularització les hem obtingut dels saldos dels comptes de gestió que apareixen al llibre Major, per la qual cosa el procés de la regularització comptable no és més que el procés de saldar tots i cada un dels comptes de gestió que han aparegut al llarg de l’exercici econòmic al llibre Diari i al llibre Major.

A continuació, haurem de traspassar les dades del llibre Diari al llibre Major. En aquest moment, els comptes de gestió, és a dir, els comptes dels grups 6 i 7 del PGC de Pimes, quedaran tancats i haurem d’obrir el compte (129) Resultat de l’exercici, compte de Patrimoni net que ref lectirà el benefici o la pèrdua de l’empresa. És el moment de determinar si la societat ha obtingut beneficis o pèrdues: – Si els ingressos són majors que les despeses, obtindrem beneficis. – Si les despeses són superiors que els ingressos, tindrem pèrdues. Podem deduir que, al compte (129) Resultat de l’exercici, un saldo creditor ens indica que l’empresa ha obtingut beneficis i un saldo deutor d’aquest compte ens indica que l’empresa ha tingut pèrdues. e) Assentament de tancament de la comptabilitat

Tancament dels comptes de Balanç Les dades que apareixen a l’assentament de tancament les hem obtingut dels saldos dels comptes de Balanç que apareixen al llibre Major, per la qual cosa amb l’assentament de tancament el que estem aconseguint és saldar tots i cadascun dels comptes de Balanç que han aparegut al llarg de l’exercici econòmic al llibre Diari i al llibre Major.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 26

Per últim, després de realitzar la regularització comptable i obtenir així el resultat de l’empresa, s’haurà de procedir a efectuar l’assentament de tancament de la comptabilitat amb un assentament similar al d’obertura, però lògicament invers, ja que es tracta de tancar els comptes. La data per a la realització d’aquest assentament al llibre Diari és la de final d’exercici, 31 de desembre si considerem que el període comptable coincideix amb l’any natural; els comptes que intervenen són els comptes de Balanç (grups 1 a 5 del PGC de Pimes). Els comptes de despeses i ingressos, com que es tanquen en fer l’assentament de regularització, presentaran Saldo nul, per la qual cosa no figuraran a l’assentament de tancament, llevat a través del compte (129) Resultat de l’exercici, que forma part del Patrimoni net.

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

L’assentament tipus seria el següent: Assentament de tancament Comptes de Patrimoni net i Passiu (Comptes dels grups 1 a 5 del PGC de Pimes que presenten Saldo creditor)

(129) Resultat de l’exercici (Quan el compte presenti Saldo creditor)

Comptes d’Actiu (Comptes dels grups 1 a 5 del PGC de Pimes que presentin Saldo deutor)

(129) Resultat de l’exercici (Quan el compte presenti Saldo deutor)

L’assentament de tancament d’un exercici comptable serà l’assentament d’obertura de l’exercici següent, lògicament en sentit invers; és a dir, portant els comptes del Deure a l’Haver i viceversa.

L’Inventari de tancament de l’exercici i els Comptes anuals

Un cop realitzat l’assentament de tancament, haurem de procedir a traspassar les dades del llibre Diari al llibre Major.

El Codi de Comerç estableix, a l’article 28.1:

En aquest moment, els comptes de Balanç, és a dir, els comptes dels grups 1 a 5 del PGC de Pimes, quedaran saldats, inclòs el compte (129) Resultat de l’exercici.

“Es transcriuran també l’Inventari de tancament d’exercici i els Comptes anuals”.

Cal tenir en compte que, en aquests moments del procés, hem acabat de comptabilitzar totes les operacions al llibre Diari i tenim tancats tots els comptes que formen el llibre Major; és a dir, tots dos llibres comptables estan finalitzats. Inventari o Balanç de situació final Al final de l’exercici econòmic, les empreses hauran de presentar, de nou, una relació detallada de la composició del seu patrimoni. Aquest Inventari o Balanç de situació final es determinarà amb el patrimoni de l’empresa a 31 de desembre de l’any de tancament de la comptabilitat i serà el punt de partida per a l’obertura de la comptabilitat en l’any següent; és a dir, serà la base per al primer assentament al llibre Diari i per al primer apunt al llibre Major d’aquest nou exercici, continuant així amb el procés comptable.

Resultat de l’exercici al Balanç de situació final Al Balanç de situació final, els beneficis apareixeran formant part del Patrimoni net amb signe positiu (perquè augmenten el Patrimoni net). Si el resultat de l’exercici hagués estat pèrdua, apareixeran també dins del Patrimoni net, però amb signe negatiu (perquè disminueixen el Patrimoni net).

Casos pràctics

Cicle comptable La societat CLAUDIASA disposa el dia 1 de gener de l’any 20X9, dels següents elements patrimonials: – Diners en efectiu: 10.000 €. – Diners dipositats al compte corrent bancari: 50.000 €. – Un local propietat de l’empresa valorat en 200.000 €.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 27

23/02/16 11:52

28 5 – – – – –

Un terreny de l’empresa valorat en 40.000 €. Una furgoneta per valor de 60.000 €. Mobles d’oficina per valor de 6.000 €. Té pendents de pagament per la compra de mercaderies: 10.000 €. Existències al magatzem per 20.000 €.

Durant l’exercici econòmic, realitza les següents operacions (IVA: 21%): 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Compra mercaderies per 16.000 €, que paga per banc. Ven mercaderies per 20.000 €, que cobra mitjançant el compte corrent. Compra mercaderies per 24.000 €, que queden pendents de pagament. Ven mercaderies per 32.000 €, que queden pendents de cobrament. Compra un vehicle per 40.000 €, que pagarà d’aquí a 6 mesos. Cobra el deute del punt 4 mitjançant xec bancari. Paga per banc la factura de la llum, que ascendeix a 200 €. Les existències finals de mercaderies ascendeixen a 16.000 €. Liquida l’IVA.

Amb les dades proporcionades, realitza totes les operacions que formen el cicle comptable.

Solució Balanç de situació inicial

Actiu Actiu no corrent Immobilitzat material (210) Terrenys i béns naturals. (211) Construccions. (216) Mobiliari. (218) Elements de transport. Actiu corrent

306.000,00

40.000,00 200.000,00 6.000,00 60.000,00 80.000,00

Existències (300) Mercaderies.

20.000,00

Efectiu (572) Banc c/c. (570) Caixa, €.

50.000,00 10.000,00

Total Actiu

386.000,00 Patrimoni net i Passiu Patrimoni net

(100) Capital social.

376.000,00 Passiu corrent

(400) Proveïdors. Total Patrimoni net i Passiu

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 28

376.000,00

10.000,00 10.000,00 386.000,00

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

5 Llibre Diari

Assentament d’obertura 40.000,00 200.000,00 6.000,00 60.000,00 20.000,00 10.000,00 50.000,00

(210) (211) (216) (218) (300) (570) (572)

Terrenys i béns naturals Construccions Mobiliari Elements de transport Mercaderies Caixa, € Banc c/c a

(100) Capital social (400) Proveïdors

376.000,00 10.000,00

1 16.000,00 3.360,00

(600) Compres de mercaderies (472) HP, IVA suportat (21% s/ 16.000,00)

(572) Banc c/c

19.360,00

(700) Vendes de mercaderies (477) HP, IVA repercutit

20.000,00 4.200,00

2 24.200,00

(572) Banc c/c a

(21% s/ 20.000,00)

3 24.000,00 5.040,00

(600) Compres de mercaderies (472) HP, IVA suportat (21% s/ 24.000,00)

(400) Proveïdors

29.040,00

(700) Vendes de mercaderies (477) HP, IVA repercutit

32.000,00 6.720,00

4 38.720,00

(430) Clients a

(21% s/ 32.000,00)

5 40.000,00 8.400,00

(218) Elements de transport (472) HP, IVA suportat (21% s/ 40.000,00)

(523) Proveïdors d’immobilitzat a c/t

48.400,00

(430) Clients

38.720,00

6 38.720,00

(572) Banc c/c a

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 29

23/02/16 11:52

30 5 7 200,00 42,00

(628) Subministraments (472) HP, IVA suportat (21% s/ 200,00)

(572) Banc c/c

242,00

8 20.000,00

(610) Variació d’existències de mercaderies a

(300) Mercaderies

20.000,00

(Per l’import de les existències inicials)

x 16.000,00

(300) Mercaderies a

(610) Variació d’existències de mercaderies

16.000,00

(Per l’import de les existències finals)

9 10.920,00 5.922,00

(477) HP, IVA repercutit (4700) HP, deutora per IVA a

(472) HP, IVA suportat

16.842,00

Regularització de despeses 44.200,00

(129) Resultat de l’exercici a

(600) Compres de mercaderies (628) Subministraments (610) Variació d’existències de mercaderies

40.000,00 200,00 4.000,00

Regularització d’ingressos 52.000,00

(700) Vendes de mercaderies a

(129) Resultat de l’exercici

52.000,00

Assentament de tancament 376.000,00 39.040,00 48.400,00 7.800,00

(100) (400) (523) (129)

Capital social Proveïdors Proveïdors d’i. a c/t Resultat de l’exercici a

(210) Terrenys i béns naturals (211) Construccions (216) Mobiliari (218) Elements de transport (300) Mercaderies (570) Caixa, € (572) Banc c/c (4700) HP, deutora per IVA

40.000,00 200.000,00 6.000,00 100.000,00 16.000,00 10.000,00 93.318,00 5.922,00

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 30

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

5 Balanç de situació final

Actiu Actiu no corrent

346.000,00

Immobilitzat material (210) Terrenys i béns naturals. (211) Construccions. (216) Mobiliari. (218) Elements de transport.

40.000,00 200.000,00 6.000,00 100.000,00

Actiu corrent

125.240,00

Existències (300) Mercaderies.

16.000,00

Deutors comercials (4700) HP, deutora per IVA.

5.922,00

Efectiu (572) Banc c/c. (570) Caixa, €.

93.318,00 10.000,00

Total Actiu

471.240,00 Patrimoni net i Passiu Patrimoni net

(100) Capital social.

383.800,00 376.000,00 7.800,00

(129) Resultat de l’exercici. Passiu corrent

87.440,00

(400) Proveïdors. (523) Proveïdors d’i. a c/t.

39.040,00 48.400,00

Total Patrimoni net i Passiu

471.240,00

Llibre Major

(100) Capital social (C) 376.000,00 ——————————————— 376.000,00

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 31

376.000,00 (A) ——————————————— 376.000,00

(210) Terrenys i béns naturals (A) 40.000,00 ——————————————— 40.000,00

40.000,00 (C) ——————————————— 40.000,00

(129) Resultat de l’exercici (RG) 44.200,00 (C) 7.800,00 ——————————————— 52.000,00

52.000,00 (RI)

——————————————— 52.000,00

(211) Construccions (A) 200.000,00 ——————————————— 200.000,00

200.000,00 (C) ——————————————— 200.000,00

23/02/16 11:52

32 5 D

(A) 6.000,00 ——————————————— 6.000,00

(1) 3.360,00 (3) 5.040,00 (5) 8.400,00 (7) 42,00 ——————————————— 16.842,00

——————————————— 100.000,00

(9) 10.920,00

——————————————— 10.920,00

5.922,00 (C) ——————————————— 5.922,00

(477) HP, IVA repercutit

10.000,00 (A) 29.040,00 (3) ——————————————— 39.040,00

(4700) HP, deutora per IVA (9) 5.922,00 ——————————————— 5.922,00

16.842,00 (9)

4.200,00 (2) 6.720,00 (4) ——————————————— 10.920,00

——————————————— 16.842,00

48.400,00 (5) ——————————————— 48.400,00

(570) Caixa, € (A) 10.000,00 ——————————————— 10.000,00

19.360,00 (1) 242,00 (7) 93.318,00 (C) ——————————————— 112.920,00

(1) 16.000,00 (3) 24.000,00 ——————————————— 40.000,00

——————————————— 20.000,00

10.000,00 (C) ——————————————— 10.000,00

(600) Compres de mercaderies

(610) Variació d’e. de m. (8) 20.000,00

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 32

38.720,00 (6) ——————————————— 38.720,00

(572) Banc c/c (A) 50.000,00 (2) 24.200,00 (6) 38.720,00 ——————————————— 112.920,00

——————————————— 39.040,00

(523) Proveïdors d’i. a c/t (C) 48.400,00 ——————————————— 48.400,00

100.000,00 (C)

(400) Proveïdors

20.000,00 (8) 16.000,00 (C) ——————————————— 36.000,00

(472) HP, IVA suportat

(218) Elements de transport (A) 60.000,00 (5) 40.000,00 ——————————————— 100.000,00

(430) Clients (4) 38.720,00 ——————————————— 38.720,00

6.000,00 (C) ——————————————— 6.000,00

(300) Mercaderies (A) 20.000,00 (8) 16.000,00 ——————————————— 36.000,00

(216) Mobiliari

40.000,00 (RG)

——————————————— 40.000,00

16.000,00 (8) 4.000,00 (RG) ——————————————— 20.000,00

23/02/16 11:52

Unitat 1 - Conceptes bàsics de tècnica comptable

5 (628) Subministraments

(7) 200,00 ——————————————— 200,00

200,00 (RG) ——————————————— 200,00

(700) Vendes de mercaderies (RI) 52.000,00

20.000,00 (2) 32.000,00 (4) ——————————————— 52.000,00

——————————————— 52.000,00

Balanç de comprovació de sumes i saldos

Núm. de compte

Nom del compte

100

Capital social.

210

Sumes Deure

Saldos Haver

Deutor

Creditor

0,00 €

376.000,00 €

0,00 €

376.000,00 €

Terrenys i béns naturals.

40.000,00 €

0,00 €

40.000,00 €

0,00 €

211

Construccions.

200.000,00 €

0,00 €

200.000,00 €

0,00 €

216

Mobiliari.

6.000,00 €

0,00 €

6.000,00 €

0,00 €

218

Elements de transport.

100.000,00 €

0,00 €

100.000,00 €

0,00 €

300

Mercaderies.

36.000,00 €

20.000,00 €

16.000,00 €

0,00 €

400

Proveïdors.

0,00 €

39.040,00 €

0,00 €

39.040,00 €

430

Clients.

38.720,00 €

0,00 €

4700

HP, deutora per IVA.

5.922,00 €

0,00 €

5.922,00 €

0,00 €

472

HP, IVA suportat.

16.842,00 €

0,00 €

477

HP, IVA repercutit.

10.920,00 €

0,00 €

523

Proveïdors d’i. a c/t.

0,00 €

48.400,00 €

0,00 €

48.400,00 €

570

Caixa, €.

10.000,00 €

0,00 €

10.000,00 €

0,00 €

572

Banc c/c.

112.920,00 €

19.602,00 €

93.318,00 €

0,00 €

600

Compres de mercaderies.

40.000,00 €

0,00 €

40.000,00 €

0,00 €

610

Variació d’e. de m.

20.000,00 €

16.000,00 €

4.000,00 €

0,00 €

628

Subministraments.

200,00 €

0,00 €

200,00 €

0,00 €

700

Vendes de mercaderies.

0,00 €

52.000,00 €

0,00 €

52.000,00 €

637.524,00 €

515.440,00 €

Total

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 33

23/02/16 11:52

34 Activitats 5·· L’empresa ANGELOY, SA, presenta el dia 1 de gener de 20X0 els següents elements patrimonials: – – – – – – – – –

Diners en efectiu: 20.000 €. Diners dipositats al compte corrent bancari: 35.000 €. Els terrenys on es troba ubicada l’empresa estan valorats en 32.000 €. L’empresa es troba ubicada en un edifici valorat en 150.000 €. Mobles per valor de 5.000 €. El valor dels ordinadors de l’empresa ascendeix a 1.500 €. Té pendents de cobrament per la venda de mercaderies: 2.000 €. Té pendents de pagament per la compra de mercaderies: 1.000 €. Existències al magatzem per 4.000 €.

Durant l’exercici realitza les operacions següents (IVA: 21%): 1. Compra una màquina per 8.000 €, en paga 1.000 € mitjançant xec bancari i la resta ho pagarà d’aquí a 3 mesos. 2. Paga per banc la reparació dels ordinadors, que ascendeix a 120 €. 3. Compra mercaderies per import de 5.000 €, que pagarà mitjançant xec bancari. 4. Ven mercaderies per import de 8.000 €, que cobra per banc. 5. Cobra el deute del client de l’assentament d’obertura mitjançant xec bancari. 6. Paga per banc la publicitat realitzada per l’empresa, que ascendeix a 500 €. 7. Compra mercaderies per import de 6.000 €, en paga la meitat per banc i l’altra meitat queda pendent de pagament. 8. Ven mercaderies per import de 10.000 €, en cobra el 25% per banc i la resta queda pendent de cobrament. 9. Paga per banc el deute amb el proveïdor de l’assentament 7. 10. Paga per banc la nòmina del personal, que presenta el detall següent: – – – –

Sous i salaris: 900 €. Seguretat Social a càrrec de l’empresa: 220 €. Seguretat Social a càrrec del treballador: 80 €. Retencions per IRPF: 100 €.

11. Les existències finals de mercaderies ascendeixen a 1.000 €. 12. Liquida l’IVA. Amb la informació proporcionada, realitza totes les operacions que formen el cicle comptable.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 34

23/02/16 11:52

Unitat 1 – Conceptes bàsics de tècnica comptable

Activitats finals 1·· Els senyors Bernat Guiu i Josep Maria Rius aporten 380.000 € per a la creació d’una empresa, distribuïts de la manera següent: – Caixa: 20.000 €. – Banc: 200.000 €. – Una nau industrial: 100.000 €.

– Mobiliari: 10.000 €. – Mercaderies: 30.000 €. – Equips per a processos d’informació: 20.000 €.

Durant l’exercici econòmic, l’empresa realitza les operacions següents (IVA: 21%): Retira 1.000 € del banc per ingressar-los a la caixa de l’empresa. Compra un ordinador per 700 €. El paga en efectiu. Compra a crèdit mercaderies per 1.000 €. Compra a crèdit un solar valorat en 15.000 €. El pagament es realitza amb dos xecs, un de 10.000 € amb venciment a 6 mesos i un altre de 5.000 € amb venciment a 18 mesos. 5. Rep un préstec d’una entitat bancària de 60.000 €, que haurà de retornar en 7 anys. 6. Compra una furgoneta per 12.000 €, pagant-ne la meitat en efectiu i la resta per transferència bancària. 7. Venç un dels xecs del punt 4. 8. Cancel·la 10.000 € del deute que té amb l’entitat bancària. 9. Paga en efectiu el deute del punt 3. 10. Ven mercaderies a crèdit per 2.000 €. 11. El client del punt 10 paga el seu deute mitjançant transferència bancària. 1. 2. 3. 4.

a) Analitza i explica, utilitzant el raonament comptable bàsic, els fets comptables anteriors. b) Anota als comptes corresponents els fets comptables que consideris oportuns.

2·· L’empresa NAVACARROS, SA, presenta al seu Balanç de situació els comptes següents: – – – – –

Construccions: 200.000 €. Elements de transport: 40.000 €. Maquinària: 60.000 €. Clients: 4.000 €. Caixa, €: 10.000 €.

– – – –

Banc c/c: 200.000 €. Mercaderies: 20.000 €. Proveïdors: 6.000 €. Capital social: per determinar.

Durant l’exercici realitza les operacions següents (IVA: 21%): 1. Compra a crèdit mercaderies per 24.000 €. 2. Arriba la factura del telèfon, que ascendeix a 400 €. El pagament es realitzarà d’aquí a un mes mitjançant transferència bancària. 3. Rep la factura del taller per reparació del vehicle d’empresa, que es paga en efectiu i ascendeix a 400 €. 4. Paga tot el que deu als proveïdors mitjançant xec. 5. Rep la factura per honoraris d’advocats, que ascendeix a 600 €. Paga mitjançant transferència bancària. 6. Ven mercaderies per 12.000 €. El client paga 2.000 € en efectiu i la resta ho deixa pendent a 90 dies. 7. Cobra els drets de cobrament que apareixen al Balanç mitjançant xec. 8. Compra un moble per a l’oficina per 200 €, que paga mitjançant xec. 9. Liquida l’IVA. a) Registra les operacions al llibre Diari i transcriu-les al llibre Major. b) Realitza el Balanç de comprovació de sumes i saldos. c) Classifica tots els comptes que has utilitzat en comptes de Balanç o en comptes de gestió. d) Determina a quines masses i submasses patrimonials pertanyen els comptes que has classificat prèviament com a comptes de Balanç.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 35

23/02/16 11:52

36 Casos finals Cas pràctic de recapitulació L’empresa JJP, SA, presenta el dia 1 de gener de l’any 20X0 els següents elements patrimonials: – – – – – – – –

Solar: 40.000 €. Edifici propietat de l’empresa: 200.000 €. Mobiliari divers: 10.000 €. Equips informàtics: 5.000 €. Mercaderies: 10.000 €. Diners en caixa: 20.000 €. Diners en comptes corrents: 90.000 €. Capital social: per determinar.

Durant l’exercici econòmic, realitza les operacions següents (IVA: 21%): 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

Compra mercaderies per import de 1.000 €. S’abonen en efectiu. Ven mercaderies per 30.000 €. Es cobren mitjançant transferència bancària. Compra mercaderies a crèdit per import de 15.000 €. Ven mercaderies a crèdit per import de 25.000 €. Cobra el deute del client del punt 4 mitjançant xec bancari. Paga per banc el deute amb el proveïdor del punt 3. Paga per banc la factura del telèfon, que suposa 300 €. Cobra per banc 1.500 € pel lloguer d’unes oficines propietat de l’empresa. Les existències finals de mercaderies ascendeixen a 5.000 €. Liquida l’IVA.

Amb la informació proporcionada, realitza totes les operacions que formen el cicle comptable.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 36

23/02/16 11:52

Unitat 1 – Conceptes bàsics de tècnica comptable

Autoavaluació 1. El patrimoni d’una empresa està format per:

7. Carregar en compte és:

a) El conjunt dels béns d’una persona. b) El conjunt dels béns, els drets i les obligacions de l’empresa. c) El conjunt dels béns de l’empresa. d) El conjunts dels drets de l’empresa.

a) b) c) d)

2. L’estructura econòmica de l’empresa està formada per: a) Les obligacions de l’empresa. b) Els béns i els drets de l’empresa. c) Els béns, els drets i les obligacions de l’empresa. d) El Patrimoni net de l’empresa. 3. El Passiu: a) b) c) d)

Està format pels béns de l’empresa. És l’estructura econòmica de l’empresa. És l’estructura financera de l’empresa. És el capital de l’empresa.

4. El Patrimoni net el formen: a) Els béns, els drets i les obligacions. b) Els béns sense tenir en compte els drets i les obligacions. c) Els béns i els drets deduint-ne les obligacions. d) El Passiu exigible i el Passiu no exigible. 5. Indica quina de les següents afirmacions és la correcta:

Realitzar una anotació al Deure. Realitzar una anotació a l’Haver. Saldar-lo. Sumar-ne el Deure i l’Haver i calcular-ne el saldo.

8. Les despeses relatives a les comunicacions de l’empresa (telèfon, fax, correu, etc.) s’hauran de comptabilitzar al compte: a) b) c) d)

Serveis de professionals independents. Subministraments. Altres serveis. Les respostes a i c són correctes.

9. Al Balanç de comprovació de sumes i saldos apareixeran: a) Els comptes de Balanç. b) Tots els comptes utilitzats fins al moment, tant els de Balanç com els de gestió. c) Els comptes de gestió. d) Totes les respostes anteriors són incorrectes. 10. Respecte de l’assentament d’obertura: a) No és necessari traslladar-ne les dades al llibre Major. b) A partir de les dades de l’assentament d’obertura s’elaborarà el Balanç de situació inicial. c) Registra la situació de partida que presenten els diferents elements patrimonials. d) S’hi col·locaran els comptes d’Actiu a l’Haver i els comptes de Patrimoni net i Passiu al Deure.

a) El capital s’obté en sumar els béns i els drets i restar-ne les obligacions. b) L’Actiu està constituït per les inversions. c) El Patrimoni net és igual al capital. d) L’immobilitzat material es considera Actiu corrent. 6. Segons el conveni de càrrec i abonament: a) Els augments de valor d’un Actiu es registren al Deure. b) Les disminucions de valor d’un Passiu es registren al Deure. c) Els augments de valor d’un net es registren a l’Haver. d) Totes les respostes anteriors són correctes.

TDC16CATA_unidad01_p006-037.indd 37

23/02/16 11:52