un passat històric molt present

Al nord-est de la comarca del Segrià hi trobem Vilanova de la Barca, un municipi amb un ric passat i vestigis històrics que cal descobrir i admirar. És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià, que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre.

L’origen del municipi es troba en el desaparegut Castell-Pagès, una fortificació del segle III que, després de passar per mans sarraïnes durant l’ocupació islàmica de la península Ibèrica, va ser atorgat a Berenguer de Grañana pel comte de Barcelona. Durant l’edat mitjana, el lloc va ser repoblat i conegut com Vilanova de Castell-Pagès fins ja entrat el segle XVII, quan va canviar a Vilanova de la Barca. L’apel·latiu “de la barca” es refereix a la barca amb la qual es creuava el riu Segre, l’origen de la qual es remunta a 1212, quan els templers la van instal·lar per unir les dues riberes del riu com a pas franc.

Un dels capítols més importants de la història del municipi és el que correspon a la Guerra Civil espanyola, quan va jugar un paper important en el Front del Segre. Del poble antic ja gairebé no en queda res, ja que més d’un 75% del poble va ser destruït durant aquesta guerra. El poble original era una vila closa amb tres portals d’accés, tres carrers importants i la plaça de l’església.

L’església vella dedicada a Santa Maria queda com a record del que va ser, ja que l’església parroquial actual és la de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc i es troba a l’actual Plaça Major on comparteix importància amb l’edifici de l’Ajuntament. L’església vella però, s’ha restaurat respectant tots els elements arquitectònics originals, com la capçalera oriental, alguns fragments de les naus i la façana.

L’Ermita de la Mare de Déu de Montserrat de Vilanova de la Barca fou construïda als anys 40 després de la

Guerra Civil espanyola juntament amb la construcció de nombrosos habitatges. Un l’altre punt històric de la guerra és el tanc soviètic T-26 recuperat del fons del Segre el 1986, que avui trobem a la Plaça de la Pau. A la partida de les Coves, al sud-oest del poble, es pot veure una necròpolis formada per diverses tombes que van ser excavades a les roques durant l’alta edat mitjana. Un dels trets característics de Vilanova de la Barca són els seus boscos fluvials. Sortint del poble, i seguint els camins per arribar al riu Segre, aigües amunt, arribarem al Sot del Fuster, un espai fluvial format per àlbers i salzes que deixa bocabadat a qualsevol. El bosc i els prats humits de ribera constitueixen un veritable oasi en el paisatge desforestat de la plana i esdevenen un lloc de pas i de referència per als ocells migratoris vinculats a l’aigua. Si vols conèixer el municipi, no ho dubtis, visita’l!

Miralcamp es troba situat a dalt d’un turó del pla d’Urgell, anomenat la Serra, des d’on es pot divisar tota la plana d’Urgell. Un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població. La primera informació documentada de la torre de Miralcamp és del segle XII, després de la reconquesta cristina de Lleida per part de Ramón Berenguer. Acompanya’ns a descobrir aquest poble històric i singular que, de ben segur, et deixarà bocabadat.

Comencem al nucli antic, a l’Església de Sant Miquel, presidint el turó on s’aixeca el municipi. L’església d’origen gòtic, també anomenada Catedral del Pla d’Urgell per ser la més gran i monumental de la comarca, presenta una planta de creu llatina i un interior que gaudeix d’un espai que s’ofereix com un lloc únic, trencat tan sols per petites capelles laterals situades entre els contraforts.

A la plaça Major del poble, just al davant de l’església, podem observar-hi la casa més antiga de la població, actualment en restauració, construïda sobre les muralles antigues de la vila.

Seguim la ruta cap a la Xemeneia de Cal Jan, que destaca per la seva antiguitat i per ser l’única de vapor que queda a la comarca. Catalogada dins del Patrimoni Cultural de Catalunya, forma part de tot el complex del Molí d’Oli. Aquest edifici fou propietat dels ducs de Medinaceli, introductors de l’oliva arbe- quina en les contrades de Les Garrigues, importada des de Palestina el 1761. Els avantpassat de l’actual família propietària van adquirir el molí fa uns 120 anys i fins al 2007 s’hi elaborà oli d’oliva Extra Verge de forma artesanal. Durant tot l’any es pot concertar hora per visitar-lo. Al carrer de la Creu, molt a prop de la Plaça Sant Jaume on hi ha l’Ajuntament, hi trobem la Cooperativa Agrària de Miralcamp, fundada l’any 1954 i on s’hi reflecteix l’esperit agrícola de Miralcamp fins a l’actualitat. És el lloc ideal per adquirir tot tipus de productes autòctons de les comarques lleidatanes de denominació d’origen: vins, vinagre, oli, ametlles...

L'economia del municipi és principalment agrària, els arbres fruiters ocupen gran part dels conreus amb un clar predomini de les pomeres i pereres, dolces i delicioses. Fer una excursió per l’entorn rural i natural de Miralcamp, ens conduirà a descobrir l’embassament de la Bòbila i l’Alzinera del Quelàs, una alzina amalgamada d’història, llegenda i tradició, i reconeguda com l'ésser més vell de tota la comarca. Just al costat hi passa la carrera da “real”, la que antigament unia Saragossa i Barcelona, un punt de parada i via de comunicació d’antics vianants ferradura. Diu la llegenda que, al 1800, sota l’ombra de l’alzine- ra, va descansar-hi la heroica Agustina d’Aragó. Descobrir aquest majestuós monument natural de més de 600 anys d’antiguitat, serà tota una aventura. Vine a Miralcamp!

Per a més informació:

T. 973 601 701 www.miralcamp.cat