La Cuina de Martín

Gaudeix de la bona cuina al barri de Balàfia

El restaurant La Cuina de Martín obre les seves portes per sorprendre, amb els seus plats, a tothom qui vulgui gaudir de l’autèntica cuina catalana. De la mà del Xef Alfonso Martín i gràcies a l’equip familiar format per la seva dona i son germà, ofereixen un servei proper, exquisit i únic al barri de Balàfia.

Més de 30 d’experiència avalen la qualitat del seu servei, tenint en compte tots els detalls perquè els seus clients tinguin una experiència gastronòmica inoblidable i, de ben segur, per a repetir. La barreja entre la cuina tradicional i la contemporània són el signe identitari del restaurant, amb una carta creada a partir de l’experiència obtinguda dels restaurants més prestigiosos i selectes de la ciutat de Lleida.

Amb tota la il·lusió, el xef Alfonso, just després d’una crisi sanitària, segueix treballant per oferir especialitats com els arrossos i les carns, aquestes obtingudes de proveïdors de proximitat i km 0. Aquest i molts altres plats conformen la carta del restaurant, tots ells amb un toc personal i casolà que els fa especials. El xef ens recomanarà, entre d’altres, l’arròs caldós de llamàntol, acompanyat d’un bon vi D.O del Segre i finalment, una de les postres de la casa... Quina delícia!

Quan vaig complir els 50 anys la meva família em va regalar un blog en blanc i aquí va començar tot. Al blog de cuina, anomenat El Blog de cuina de la dolorss, poc a poc li vaig anar donant forma i contingut, ja que la meva idea era que els meus fills tinguessin el seu receptari particular, sense llibretes, fent ús d’internet, molt més pràctic per a tots. Amb relativament poc temps vaig passar a tenir milers de fills “virtuals”. Les meves receptes són senzilles, del dia a dia, sense complicacions i amb ingredients que tenim a l’abast. Em considero completament autodidacta en tots els aspectes (cuina, informàtica, fotografia...), la qual cosa, crec que m’ha permès poder oferir bons resultats.

Una vegada obert el blog, van arribar col·laboracions amb empreses relacionades amb el món de la gastronomia, vaig començar a sortir en mitjans de comunicació, premsa, tallers, conferències... i, amb tot això, l’opor- tunitat de poder publicar el meu propi llibre amb l’editorial Planeta, anomenat: “La cocina de Dolorss Mateu”. Després d’aquest, en van venir tres més, aquesta vegada en català amb l’editorial Susaeta anomenats: “Tapes molt catalanes”, “Cuina catalana de temporada” i “Calendari pastisser”.

La finalitat dels meus llibres són que no es perdi la nostra cuina, de casa, la de la nostra terra, la de tota la vida.

En definitiva, la cuina m’apassiona i m’agrada compartir el que faig, és una manera d’aprendre.

© foto i text de dolorss

Els de vent són els més habituals i

Elaboració:

• Poseu en un cassó l’aigua, la mantega i la sal. Quan comenci a bullir, afegiu l’anís i la farina de cop. Remeneu amb una cullera de fusta fins que es formi una bola que es desempegui de les parets del cassó.

• Deixeu refredar lleugerament i afegiu-hi els ous. Tireu el primer i quan hagi estat absorbit llenceu-hi el segon i així successivament.

• Poseu a escalfar oli abundant en un cassó i aneu afegint-hi petites boletes de massa fetes amb dues culleretes. Un cop unflades i daurades, col·loqueu-les damunt de paper de cuina i, finalment, les passeu per sucre

C/  Cabassons, s/n · 25450 L’ALBI (Lleida) Tel. 629 317 855 (Isabel) info@molidelset.com www.molidelset.com

Si vols fer una Calçotada

Ara més fàcil i a prop teu

Calçots cuits amb brasa i la seva salsa calents, estos per menjar i també Canalons Casolans

* per emportar

608 652 521 608 239 114 Comandes i Reserves

Castenou de Seana

C. Camí Bellpuig, s/n Lleida

C/ Roca Labrador, 4 (baixos)

Horari de recollides: diumenges, dissabtes i festius de 12 a 14:30

Tà ega

Av. Raval del Carme, 56

Horari de recollides: diumenges, dissabtes i festius de 12 a 14:30 h

Becaire d’Urge Verit Fruit

Av. Onze de Setembre, 6 · Tel. 695 193 949

Juneda

C/ Prat de la Riba, 94 Cervera

Av. Guissona, 24

Balaguer Cafeteria Sant Isidori

C/ de Barcelona, 66 · Tel. 973 451 553

Horari de recollides: diumenges, dissabtes i festius de 13 a 14 h

Ul’oli i un autèntic tresor de la cultura culinària catalana. Les seves propietats beneficioses per a la salut i el seu bon gust el converteixen un aliment indispensable del nostre dia a dia. A aquestes característiques cal afegir-hi la seva gran versatilitat dins el món culinari, ja sigui per enaltir el gust d’un bon pa amb tomàquet, per

D.O.P. Garrigues

Creada el 1975, va ser la primera DOP de Catalunya. Té 48 municipis de tres comarques: les Garrigues, el Segrià sud i l’Urgell sud. Varietats: arbequina (90%) i verdiell. Descripció: Es diferencien dos tipus d’oli segons el moment de la collita. Els olis primerencs són d’aroma afruitat, color verdós, amb cos i sabor ametllat amarg. Els procedents de la recol·lecció més tardana són de color groc, més fluids i de sabor dolç i suau

D.O.P. Terra Alta

Neix el 2002 i inclou

15 municipis de les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre. Varietats: Empeltre, arbequina, morruda i farga.

Descripció: Color groc amb matisos. Olis d’un afruitat de mig a intens i a mesura que avança la campanya poden ser més dolços amb un afruitat lleuger. De connotacions aromàtiques que recorden a l’ametlla o a la nou marinar una amanida, per arrodonir el gust d’un bon tall de carn o peix, o per elaborar conserves. L’anomenat or líquid millora cada plat a més de ser una delícia per al paladar i ajudar en la prevenció de malalties cardiovasculars, entre altres beneficis per la salut. El territori català posseeix una varietat molt àmplia d’olis d’oliva excel·lents, destacats per la seva àmplia gamma de sabors, aromes, colors i característiques pròpies de cada territori que provoquen una personalitat única de cada oli d’oliva català. A Catalunya hi ha reconegudes cinc Denominacions d’Origen Protegides (DOP) d’olis d’oliva verge extra: Garrigues, Siurana, Terra Alta, Baix Ebre-Montsià i Empordà.

D.O.P. Empordà

D.O.P. originària de 2008, aplega fins a 115 municipis de quatre comarques: Alt i Baix Empordà, Pla de l’Estany i Gironès. Varietats: Argudell, arbequina, corivell, verdal i llei de Cadaqués. Descripció: Color de groc palla a verd més o menys intens. Olis equilibrats de fruitat verd d’intensitat mitjana. En boca presenten un amarg i picant de tipus mitjà. Alguns d’aquests olis poden contenir aromes de fruites exòtiques i una sensació final de gust d’ametlla

D.O.P. Siurana

Creada el 1979, ocupa tota la conca del riu Siurana i comprèn 123 municipis de 7 comarques: Tarragonès, Priorat, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà. Varietats: Arbequina, rojal i morruda. Descripció: Els seus olis són afruitats i equilibrats, però diversos, segons l’època de recol·lecció i les zones litoral o interior. Els olis primerencs són afruitats, verdosos, amb més cos i sabor ametllat amarg. Els olis tardans són dolços, més grogosos i més fluids. Els de les comarques d’interior són més intensos i afruitats, mentre que els de les zones litorals són dolços i madurs

D.O.P. Baix Ebre i Montsià Data de l’any 2003 i aglutina 26 municipis d’aquestes dues comarques. Varietats: Morruda, sevillana i farga. Descripció: Olis de color des del groc-verdós al groc-daurat, segons l’època de collita i de la situació geogràfica dins de la zona de producció. Olis gustosos (picants, astringents, mitjanament amargs) i molt aromàtics (rics en aromes secundàries de tipus verd), sabor afruitat al principi de la campana i lleugerament dolç a mesura que aquesta avança

C. Esperanza González, 5 Tel. 973 21 35 35

Cap Pont · LLEIDA

C. Hostal de la Bordeta, 4 Tel. 973 20 06 15 La Bordeta · LLEIDA

C. Pla d’Urgell, 40 Tel. 973 04 10 61 La Bordeta · LLEIDA

Av. Alcalde Pujol, 13 Tel. 973 67 46 83

Ciutat Jardí · LLEIDA info@pastisseriamarques.com www.pastisseriamarques.com

Passeig de Ronda, 42 LLEIDA

Tel. 973 24 32 44

Info i comandes: 654 91 76 37

Amics de Lleida,16 LLEIDA

Tel. 973 23 09 34

Info i comandes: 691 093 313

Av. Guillem de Rosselló, 5 ROSSELLÓ

Tel. 973 73 07 72

Info i comandes: 691 092 954

Plaça de la Vila, 5 ALMACELLES

Tel. 973 74 22 29

Info i comandes: 691 093 161

Plaça de Sant Pere, 5 ALFARRÀS

Tel. 973 76 13 18

Info i comandes: 629 76 13 81 a mona de Pasqua és una de les tradicions més arrelades de Setmana Santa, i es menja gairebé a tots els territoris de parla catalana. Tant els orígens com el significat de la paraula mona són molt incerts i hi ha diverses hipòtesis; segons el Costumari Català de Joan Amades, la mona ja és citada amb aquest nom al segle XV.

Tradicionalment, l’encarregat de regalar la mona era el padrí, normalment l’avi o un oncle de l’infant, que era qui procurava el seu benestar en cas de necessitat.

Aquesta tradició s’ha mantingut i és habitual que el diumenge de Pasqua el padrí regali la mona al seu fillol/a i es consumeix el Dilluns de Pasqua. En alguns indrets, el fillol ha de cantar una petita cançó si vol que el padrí li doni la mona.

Hi ha moltes maneres d’elaborar la mona. La més tradicional és la de brioix, amb forma circular i coronada amb ous durs. Segons la tradició, la mona havia de portar tants ous durs a sobre com a anys tenia l’infant que la rebia, fins a un màxim de dotze.

Els ous són un element molt important de la Pasqua a molts indrets d’Europa perquè formen part d’una simbologia relacionada amb l’arribada de la primavera i amb rituals de fertilitat. Així doncs, l’element característic de la mona i que el diferencia d’altres tortells festius és la presència d’ous.

Actualment la variant més freqüent de mona és el pastís, un dolç fet amb capes de pa de pessic que pot portar crema cremada, xocolata, nata o mantega. La decoració es remata amb ous de xocolata, pollets de feltre i plomes d’oca tenyides de colors ben vius.

De l’evolució dels ous de xocolata se’n deriven tota mena de formes, elaborant normalment les figures de moda en l’imaginari infantil del moment.

L’oferta de mones és molt variada i en evolució constant, el que denota que és una tradició viva.

Els forners de Lleida elaboren les mones de Pasqua de manera artesanal, amb matèries primeres de proximitat.

Als forns de pa de Lleida podreu trobar tota la varietat de Mones de Pasqua

Gremi De Forners De Les Terres De Lleida

Amb el suport de:

1) Registra’t a www.bonarea-foodservice.com que és utilitzat pel nostre cervell per produir serotonina (també anomenada hormona de la felicitat), neurotransmissor que estabilitza el nostre estat d’ànim i ajuda a agafar el son.

2) Realitzar la teva comanda online.

3) Recull la teva compra al nostre establiment Cash & Carry bonÀrea de Lleida. Còmode, ràpid i sense cues!

El cacauet és un aliment habitual que se sol incloure en els clàssics còctels de fruits secs. Avui, però, descobrirem que no és un fruit sec, com la majoria pensem, sinó que des del punt de vista de la botànica pertany a la família dels llegums, com els pèsols les llenties, tot i que en l’àmbit alimentari es consideri un fruit sec.

El cacauet és un aliment que en els últims anys s’ha popularitzat molt, concretament en el seu format de mantega o crema, per la seva alta aportació energètica i proteica, molt interessant pels esportistes, o la seva versatilitat que promet en la cuina, imatge reforçada per les xarxes socials que l’inclouen en infinitat de receptes i captiva amb les seves sorprenents combinacions.

I per què es diu que és tan proteica? Doncs, perquè té moltes més proteïnes que les ametlles, dues vegades més que les nous i, el més curiós, és que comparat amb la resta de llegums, família a la qual pertany, també surt guanyant. Els cacauets tenen quatre vegades més proteïnes que les llenties i vuit vegades més que els cigrons.

• Són bons per al sistema muscular: estimulen el creixement i desenvolupament, ja que són rics en proteïnes i aminoàcids bons per al creixement i desenvolupament del cos.

• Són bons per regular el colesterol: grans aliats per tractar el colesterol alt perquè ens ajuden a reduir el colesterol dolent i a augmentar el bo.

• Són bons per la memòria: són capaços d’ajudar a mantenir actiu el sistema nerviós central i perifèric perquè són molt bons per a tasques de gran concentració o en èpoques d’estudi.

Són bons per al cor: enforteixen tots els músculs del cor, i a més, la majoria del greix que contenen és del tipus mono insaturades, que segons un estudi realitzat per la Universitat de Harvard, assenyala que amb el consum d’aquest aliment pot reduir-se la mortalitat de malalties del cor en un 19%.

• Són rics en àcid fòlic i ajuden durant l’embaràs: l’àcid fòlic redueix el risc que el fetus desenvolupi malformacions durant l’embaràs.

• Aporten molta energia i són molt recomanats per a esportistes, ja que són una bona font de nutrients i minerals antioxidants.

• Són anticancerígens: estudis científics revelen que els àcids grassos i els antioxidants presents en els cacauets contribueixen a inhibir el creixement dels tumors, per la qual cosa és recomanable consumir-ne com a mínim 30 grams a la setmana.

En conclusió, els cacauets són aliments amb reconegudes propietats, com hem pogut veure, especialment per la seva quantitat de proteïnes i la seva grassa càrdio-saludable. Qui vulgui controlar el pes haurà d’anar amb compte, ja que són un aliment calòric. Per una altra banda, els cacauets són un ingredient tradicional en algunes cuines del món. En la nostra cultura es consumeixen més com un snack o aperitiu, però en altres països s’empra com a ingredient principal: el pollastre satay d’Indonèsia, la carabassa amb cacauets de Tanzània, o la sopa de maní de Bolívia, entre altres

Nuestra oferta es muy variada, desde almuerzos de cuchara y brasa hasta menús del día y de arroz, con una gran carta variada de tapas, bocadillos y platos combinados. Tampoco nos quedamos atrás con la bodega que disponemos, ya que podrás disfrutar de las variedades más populares del territorio: Rioja, Ribera del Duero, Penedès, Raimat, Somontano…

Somos un área de servicio 24 horas con una peculiaridad: el diseño del local está ambientado al puro estilo americano y con la esencia más viva de la route 66. Encontrarás un gran salón acompañado de una zona de recreativos y muchas sorpresas que te dejan boquiabierto. También disponemos de una gran terraza cubierta y descubierta con un parque infantil un poco fuera de lo habitual.

Ven a disfrutar en familia de Ficus & Persica y descubre toda la carta, tanto de día como de noche, así como el parking vigilado.

Fraga – Torrente de Cinca, Pol 88 Parc 22-25, 22520 FRAGA (Huesca)

Comprom S Amb La Igualtat

l passat dissabte 4 de març, a la plaça de la Sardana de la Seu Vella, Associació Esportiva Esport Femení Lleida amb el suport de Dona Balàfia, van organitzar per primera vegada a Lleida un acte reivindicatiu pel 8M Associació Esportiva Esport Femení Lleida buscava en aquest acte reivindicar la igualtat de gènere d’una manera diferent de com s’ha fet fins ara, buscant compartir un altre missatge: el de crear xarxa i sororitat entre nosaltres. En l’acte es va poder sentir la unitat i l’esperit de col·laboració entre totes aquelles dones que estaven formant part d’aquella enorme INSÍGNIA que és la nostra. Cal destacar la participació d’algun home en l’esdeveniment, cosa que tant a l’entitat organitzadora com a la resta de participants els va alegrar i commoure. També destacar la col·laboració en l’acte de K Moteras Lleida, Vermuteria Lo Carrincló, Pentagrama Lleida, Esportxtu, Turó Seu Vella, Ajuntament de Lleida i Diputació de Lleida, entre altres. L’esforç i el repte que suposava per Associació Esportiva Esport Femení Lleida aquest acte es va saldar amb un gran èxit, però:

Qui és Associació Esportiva Esport Femení Lleida?

Associació Esportiva Esport Femení Lleida neix el 2019 amb l’esperit i voluntat de donar visibilitat i sumar sinergies a la dona en el món de l’esport, en tots i cadascun dels seus vessants. Associació Esportiva Esport Femení Lleida neix per treballar per la igualtat, la visibilització i la inclusió en l’esport de nens, joves, dones esportistes i dones que treballen per a l’esport, sigui femení o masculí i amb diversitat funcional. A continuació us deixem amb el manifest que es va llegir a l’acte, perquè no es quedi en paraules que s’endú el vent, sinó que quedin escrites per la posteritat

El 8 de Març: seguim construint barris violetes

“Aquest 8 de Marc el moviment veïnalsortiràdenoualscarrerspertal de reivindicar els drets de les dones ielrespectealadiversitat

En un context de cruïlla de diverses crisis, econòmica,ecològica,decures,etc.agreujades aquestes per la pandèmia i les guerres que assolen el Planeta, nosaltres volem posar l’accent en el paper de les dones en garantir la continuïtat de la vida. Volem posar la cura al centre i canviar l’eix de les prioritats. La producció no és possible sense la reproducció, ens hi va la vida. Ens cal posar a l’agenda la qüestió de les cures en primer terme. Les cures cap a les persones, assumint-nos interdependents i vulnerables, però també la curacapalanaturaicapanosaltres

Una de les nostres apostes és per acabar amb la visió patriarcal que les cures són responsabilitat exclusiva de les dones com a part d’una suposada “natura femenina”. Les cures són una responsabilitat individual i col·lectivadelconjuntdelasocietat Si parlem de crisi de les cures, és precisament perquè els mecanismes per a garantir-les han fracassat. Els serveis domiciliaris que van ser concebuts fa dècades, no s’han adaptat a les necessitats d’una població cada cop més envellida i de persones que viuen soles, sovint en situacions d’aïllament no desitjat. Aquests és un entorn laboral altament feminitzat on les treballadores pateixen situacions laborals precàries. Els models de convivència han variat, així com el concepte mateix de família. L’alt nombre de famílies monomarentals, diaspòriques i reconstituïdes així com les llars unipersonals plantegen unes necessitats específiques que no són preses en consideració perlespolítiquespúbliques.

Les infraestructures socials, educatives i sanitàries no poden absorbir la demanda real de serveis deguda fonamentalment a les retallades que han patit els darrers anys. Això ens condueix a una provisió de serveis variada en què els serveis públics es complementen amb ofertes d’entitats socials de diverses característiques, des de les que provenen de l’economia ètica i solidària -que assumeixen compromisos d’equitat i transparència- fins a les que han estat promogudes per grans empreses del sector immobiliari que per tal d’obtenir els màxims guanys sacrifiquen tant les condicions laborals de les treballadores com la qualitat de l’atenció a les persones com va posar de manifest, de forma dramàtica la pandèmia.

Davant d’aquesta situació nosaltres defensem el reforçament dels serveis públics i un sistema públic de cures en la comunitat, promoure la participació comunitària en la gestió dels recursos, donar suport a les experiències i espais de suport mutu, i el reconeixement social i millora de les condicions laborals de les personesqueduenatermeaquestestasques Al mateix temps, volem contribuir a generar laculturadelacorresponsabilitatenverslacura i atenció a les persones i a fomentar l’equilibri entre el sistema de producció i la promoció de l’autonomia en l’atenció a les persones. Així mateix, donem valor a la cura del planeta, a la solidaritat cap al patiment humà i no humà. Com cada 8 de Marc el moviment veïnal serà present a totes les mobilitzacions, denunciant les desigualtats de què som objecte les dones i de forma especial les dones de les classes populars dels nostres barris, les veïnes racialitzades, amb orientacions i identitats sexuals diverses o amb alguna forma de diversitat funcional. També posem l’accent en la recuperació de les contribucions de les dones esborrades en les històries oficials presenta a Torrefarrera el llibre odria dir moltes coses sobre “La caçadora”. Podria explicar-vos d’on prové la idea, o potser què vull aconseguir amb aquest llibre. Però no. Explicaré qui és ella, com vull que a través d’un món nou la traslladem al nostre. Estem vivint molts canvis al nostre voltant, tants que cadascuna de les persones que habiten en aquest els gestionen com poden. Doncs bé, jo volia mostrar un d’aquests. Vaig agafar un personatge d’una de les meves novel·les i vaig estirar el meravellós fil de la seva història. Li vaig donar la seva pròpia història perquè ella és allò que puc arribar a veure al meu voltant. El dolor i els canvis que no saben com gestionar cadascuna de les persones. Les expectatives ambigües de la nostra societat...

Fa 50 anys que les dones del moviment veïnal vàrem començar a caminar cap a la igualtat i contra la violència masclista. Seguim treballant i lluitant cada dia per a construir un món mésjust.Unsbarrismésvioletes!

En el cas de “La caçadora”, una mort la fa despertar. O morir. Vull que vegeu això. L’ambigüitat d’un ésser no humà que té sentiments humans. Un personatge real dins de la fantasia i una societat de bruixes. De meigas de sang. Però això és el menor. No és així? Vosaltres voleu saber la seva sinopsi, si podreu viure un altre món, amb Ainud.

El món d’Ainud es va enfonsar per complet just quan li van donar la notícia. La mort del seu ésser més volgut, d’algú que havia estat com la seva mare. Però ella no podia acceptar ni creure que havia estat una mort natural. I això la va transformar. Els seus ulls es van obrir quan es va adonar que passar a ser la suprema de les caçadores no era una mera casualitat, embolicant-la en una sèrie d’esdeveniments que mai es podria haver imaginat.

Quins?

• Aquests els hauràs de descobrir tu. Perquè res és el que sembla.

• Ningú és tan bo ni tan dolent.

• Dependrà de tu triar qui és el malvat d’aquesta història. Dependrà de tu veure què és el que ha ocorregut.

• La societat de les meigas de sang s’enfonsa i Ainud pot ser la salvadora o l’aniquiladora d’aquesta. Ser la suprema que tothom esperava que fos. Però això mai havia estat tan complicat. I més quan no et diuen el que esperen.

• Ainud haurà de derrotar als seus propis dimonis, o convertir-se en ells, per així poder complir l’última voluntat de l’antiga anciana.

Per a aquest llibre en concret em vaig inspirar en les meves arrels gallegues i les meigas que habiten en aquestes terres. Donant-los un nou punt de vista, un més retorçat i fantasiós que el que tenen en realitat. Però la meva veritable motivació per a escriure-ho va ser un petit concurs i un confinament de COVID, ja que jo havia d’estar en una excavació arqueològica durant tot el procés creatiu de “La caçadora”. Per a mi, escriure és com respirar, és una part meva molt essencial. De fet, puc saber el meu estat emocional a través de la quantitat de pàgines que escric al dia. És gairebé com una teràpia. És gairebé com sagnar en paper. Deixar anar totes les meves fantasies en una gran història que estic construint llibre a llibre, paraula a paraula. Publicar el llibre és només una gran recompensa per a mi, però no el que em fa feliç. Publicar el llibre és com veure que tot l’esforç voluntari i les hores dedicades poden arribar a algú. A vosaltres, lectors. I, per això, estic magníficament agraïda per aquesta oportunitat

PER QUÈ LES DONES ENS CRITIQUEM TANT?

irant endarrere, d’ençà que tinc ús de memòria la crítica cap a una altra ha estat a l’ordre del dia. Mai he estat una dona de les populars a l’escola, ni allí on anés, és més, he estat focus de crítiques, judicis, xafarderies, i un ampli ventall d’etc.

Això m’ha permès, d’altra banda, observar, i entendre que és el que m’estava passant i al mateix temps passava en el meu entorn.

Recordo que als patis de l’escola, de mentre els nens jugaven a futbol, nosaltres ens dedicàvem a esbudellar a qualsevol companya, fos perquè havia canviat de xicot, perquè fos una regalada o perquè portes un conjunt “inapropiat”. I si, en aquells moments, baix la meva ignorància fruit de la joventut, o del corrent del moment, jo havia estat una de les participants del linxament d’aquella pobra noia. Però la vida, que en massa situacions m’ha posat en el seu lloc, m’ha ensenyat que tot això ha estat fruit d’una educació patriarcal en què el concepte de “segrega i venceràs” els ha continuat donant poder.

Durant aquest mes he parlat amb moltíssimes dones, de diferents sectors, i totes elles m’explicaven el mateix, sobretot en dones emprenedores. M’explicaven que quan han tingut més problemes en la feina ha estat quan treballaven amb dones. De debò? M’ho podeu explicar? Que està passant encara avui en dia!

Les dones no som cooperativistes, no ens donem la mà, som desconfiades i jutges, tenim por de perdre la micro parcel·la de seguretat que hem aconseguit. Però, no us adoneu que mentre continuem actuant així les coses no canviaran?

Jo no soc ningú per canviar el món, tan sols soc una de vosaltres, una d’aquestes dones que creuen que encara som a temps. Jo, com els dic a les meves filles, tan sols obro una porta perquè elles, les noves generacions, puguin fer el camí. A més a més, jo, soc una de vosaltres que vol fer una pedagogia de canvi, una pedagogia de cooperació i equitat. Per això ha nascut INSÍGNIA, i breument us explicaré què és. Insígnia és un espai per ús exclusiu de totes aquelles dones emprenedores, associacions i entitats.

Un espai on podran promocionar-se, on podran divulgar els seus pensaments, inquietuds i desitjos...

Un espai que dona suport a totes aquelles dones emprenedores, lluitadores, amb un propòsit de vida, que volen ser vistes, llegides i escoltades.

Insígnia vol ser la plataforma on totes les dones, amb diferents condicions i realitats puguin estar conjuntament promocionant-se i cooperant. Un espai sense competència, només amb cooperació i ajuda.

UN ESPAI DE TOTES.

Un espai on l’espera es transforma en acció! Un espai amb un únic color, el nostre.