SEGRIÀ

un poble entre el regadiu i el secà

ituat al sector meridi-

onal del pla de Llei-

da, es defineix com un poblet agrari el qual la seva situació geogràfica, el permet poder aprofitar-se dels conreus de regadiu i secà. La terra conreada de Montoliu representa més de la meitat de la superfície total del municipi, emplaçat entre els pobles d’Albatàrrec i Sudanell. El seu

encant s’amaga entre la seva gent, la vida agrícola i el seu paisatge de

bellesa singular. Et donem unes pinzellades d’aquest poble petit i encantador, per descobrir tota la intensitat de

la terra del Segrià.

A 166 metres d’altitud, a migdia del canal d’Urgell i a ponent del de Seròs, trobem aquest municipi, Montoliu de Lleida. El seu nucli antic es caracteritzat per l’església parroquial de la

Nativitat de Maria i el carrer Major

que conserva alguns edificis d’origen medieval actualment reformats. Amb poc més de 450 habitants, aquest municipi pot presumir de la seva varietat de conreus, la de regadiu a la zona alluvial fèrtil propera al riu i la de secà, que entre les dues s’hi cultiva els cere-

als com l’ordi i arbres fruiters com les

pereres i l’olivera.

El seu encant s’amaga entre la seva gent, la vida agrícola i el seu paisatge de bellesa singular

Les plantes que caracteritzen la flora del municipi creixen perfectament adaptades a sobreviure en condicions extremes. Durant la primavera, al secà, es produeix una successió contínua de petites floracions que no duren massa dies però, en els turons, a la vora dels camins, als marges que separen els terrenys i en els camps que descansen aquell any o que han esdevingut erms, s’hi poden veure veritables meravelles. I per això t’animem a que facis una passejada perquè aquest entorn t’atrapi la ment i el cor, com la Ruta que es realitza de la Flor blanca dels perers de Montoliu. Durant la primavera, aquest poble esclata en un

Durant l’any, la vila celebra diferents festivitats com La Marxa de Tardor del Baix Set, una activitat de senderisme que combina quatre rutes on s’aprofita per observar la bellesa dels

paisatges dels boscos de ribera propers al Segre, antics secans i zones actuals d’horta.

Ara és el moment de practicar el turisme de proximitat, t’animem a passejar per Montoliu de Lleida i descobrir els

seus encants

Per a més informació: AJUNTAMENT DE MONTOLIU DE LLEIDA

Telèfon 973 720 280 montoliulleida.ddl.net

Aquesta primavera descobreix la Ruta de la mar de blancor a les hortes tradicionals Flor blanca dels perers de la vall del Segre. de Montoliu, quan les És ideal realitzar una hortes del poble esclaten en un mar de blancor petita excursió pels camins de l’aigua, de la mà de pagesos i veïns que sense cap dilació, us explicaran tot el que hi ha darrere d’aquest paisatge únic. Coneixes els Patamolls de Montoliu? És la zona de bosc de ribera i herbassars humits situada al marge esquerra del riu Segre, a banda i banda del tram final d’un rec de derivació del Canal d’Urgell que acaba al Segre, amb una ocupació de 20 hectàrees de superfície. Et convidem a perdre’t per aquest paisatge màgic ric de fauna i flora locals i exòtics.

Ponent en estat pur

lguaire, al peu d’un escarpament anomenat Serra del Convent, a 304 metres d’alçada, es caracteritza per ser un poble agrícola que compta amb

terrenys de regadiu i de secà a parts

iguals. Si vols contemplar unes vistes gairebé d'ocell, les pots observar des del punt més alt del poble, com el mirador del Segrià, el Sagrat Cor. Un dels símbols més importants de la localitat i on es pot observar la plana de Lleida en tota la seva esplendor. La història d'aquest municipi ve des de

la conquesta cristina del 1145-1147,

que es va dur a terme per Ermengol VI d'Urgell. Des d'aleshores es va anar canviant de propietaris del municipi, segons les disputes que anaren surgint, però amb els anys prosperaren i buscaren la millor manera per repartir el territori i els béns, fins a dia d'avui que podem gaudir d'elements patrimonials ben singulars i bonics. Alguaire compta, a banda del mirador del Sagrat Cor, amb altres monuments emblemàtics que el situen entre un dels municipis més coneguts del Segrià, com l'aeroport d'Alguaire que és d’estil avantguardista amb installacions modernes i amb un gran Patrimoni Natural, Artístic i Històric. També L’Ermita del Merli, les restes

del Castell d’Alguaire, l’església parroquial, l’antiga fàbrica de filatures, la zona del riu o les necròpolis de

Roques de So Roig, entre altres que li han donat història a Alguaire i el seu propi caràcter. Entre tots ells podem anomenar el Santuari de Merli, d’estil romànic de transició, és el signe d’identitat del poble per antonomàsia per la seva història i lligam amb els alguairencs des de temps ençà. Inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es va reedificar entre els anys 1265 i 1278 sobre les runes d’una antiga església romànica gràcies a l’acció de les monges que residien al convent Santjoanista. L’Ermita destaca, a més, per la

talla de la Mare de Déu original del

segle XII, verge trobada i un dels elements artístics més rellevants que podem trobar a l’interior de l’església juntament amb les pintures murals del segle XVIII.

Alguaire no és un municipi com qualsevol altre. A mig camí entre el secà i el regadiu ens mostra el bo i millor de la comarca del Segrià i un patrimoni natural, artístic i històric singular

D’altra banda, les ruïnes del Castell d’Alguaire, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional i anteriorment

castell d’origen àrab i Monestir Sant-

joanista, mostren la importància de la vila durant l’Edat Mitjana, que fou vora l’any 1250 el convent més important de Cataluya i fortalesa durant la Guerra dels Segadors. La natura ha deixat, també, una empremta marcada al municipi, on Alguaire, juntament amb Almenar, comparteixen l'Espai Natural Protegit dels Plans

Alguaire compta de la Unilla, una zona de caràcter esamb l'Espai tepari amb una cubeta endorreica de gran interès per la seva flora i fauna,

Natural Protegit sobretot d'algunes espècies d'ocells dels Plans de la esteparis. Conté conreus de cerealístics de secà que ocupen gairebé tot el territori i és un dels millors indrets Unilla que ofereix una gran varietat per a l'observació d'aus estepàries d'aus segons del país, sobretot en períodes d'inunl'època de l'any dacions. S'hi presenten petites extensions de tamarigar i una espècie de flora molt rara a Catalunya com és la Chara connivens. Aquesta zona concentra, al seu interior i als voltants, gran part de la població hivernant de xurra. En aquest espai es poden arribar a trobar un gran nombre d'espècies diferents d'aus, essent un espai ornitològic digne de ser estudiat i visitat. En definitiva, aquesta llacuna d’inundació temporal conté espècies vegetals i animals úniques i de doble valor ecològic: els anys plujosos acull organismes molt diferents dels anys secs. Aquest fet fa que també sigui una àrea molt preuada des del punt de vista ecològic i ornitològic. A més, també tenen el Riu d’Alguaire, el qual és conegut per oferir un espai d’oci i d’interès natural. En aquest riu hi transcorre el Noguera –Ribagorçana que acostuma a baixar aigua amb força, deixant una imatge d'aquelles dignes de ser fotografiades. Alguaire organitza diferents festes durant l'any com la Festa de

la Mare de Déu del Merli, la Festa Major i la Fira de la Figa.

Cal saber que, Alguaire és el poble de la figa per excel·lència i té, fins i tot, una varietat pròpia: la Figa d'Alguaire, que és una subvarietat de la figa Coll de Dama Negra, que es diferencia de la resta pel seu sabor i dolçor, i és apreciada per la seva grandària i el color vermell intens de l’interior. Tal com diu l’expressió: “són figues d’un altre paner”, així que no t’ho pensis més i prova-les a la fira que organitzen al setembre

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT D'ALGUAIRE Telèfon 973 756 006 www.alguaire.cat

La vila històrica del Segrià

l terme municipal d’Artesa de Lleida es troba al sector

llevant de la comarca del

Segrià, només a deu quilòmetres de la capital. Situat a la vall del riu Femosa, et convidea a passejar pels seus carrers i descobrir el seu nucli antic, considerat Bé Cultural d’Interès Local. Conegut com a Vileta, al centre antic encara s’hi conserven les antigues porxades que tancaven la vila closa i els portals fets amb arcades de pedra del segle XII. La Casa Gallart és una de les més representatives de l’època, era la llar de l’antic regidor, Vicenç Gallart, gran terratinent d’Artesa. Molt a prop hi trobem l’església parroquial de Sant Miquel, una obra neoclàssica del segle XVIII amb una portalada rectangular i columnes adossades i, a pocs metres de distància, el Museu Local Arqueològic, situat al soterrani de l’Ajuntament. Aquí es custodien els objectes trobats de diferents jaciments arqueològics del municipi, com la ceràmica cam-

paniforme i les restes ibèriques i ro-

manes. Encara s’hi pot veure el trull de l’oli i l’espai que ocupava l’enorme tina de vi! Però si ets un apassionat de la natura, pots practicar l’ornitologia observant les aus estepàries del Mas de Melons, l’espai natural per excel·lència de ponent, o descobrir les diferents rutes de BTT que hi ha al voltant del municipi. I per als qui vulguin fer un curt però agradable passeig, recomanem sortir del poble pel carrer de Sant Ramon fins a arribar a l'ermita de Sant Ramon Nonat, un petit edifici del segle XVIII en el qual, els habitants d'Artesa de Lleida, van cada 31 d'agost a peregrinació.

No pots marxar d'Artesa de Lleida sense tastar els seus dos plats més típics: la cassola de tros i les orelletes.

Per altra banda, la gastronomia típica del municipi és molt rica, com la cassola de tros, que s’elabora amb ingredients del país com la patata, la llonganissa i la costella de porc. Anualment se celebra el concurs de cassoles l’11 de setembre, un esdeveniment que els artesencs i artesenques gaudeixen molt. I durant la Festa Major, el plat típic són les orelletes, un dolç cruixent a base d’ous i farina amb un toc d’anís, que has de provar obligatòriament durant la teva visita, ja que les trobaràs a qualsevol pastisseria de la zona. Així doncs, anima’t a passejar per Artesa de Lleida i desco-

brir tot el que té per oferir-te El Museu Arqueològic ofereix una exposició permanent d’objectes prehistòrics procedents de jaciments de les valls dels rius Femosa i Set, des del paleolític inferior fins a la romanització del territori.

Per a més informació:

AJUNTAMENT D'ARTESA DE LLEIDA

Telèfon 973 167 315 ajuntament@artesadelleida.cat www.artesalleida.ddl.net

ns endinsem al terme de Puigverd de Lleida, a la vall del riu la Femosa, que ofereix un paisatge d'altiplans de secà típics de la Plana de Lleida combinats amb els bancals de regadiu. El poble format per un únic centre urbà i diverses urbanitzacions, destaca per les seves diferents edificacions que do-

nen personalitat a aquest indret del Segrià. L’església parroquial de Sant

Pere de la Plaça Major és una obra del segle XVIII, de façana austera i un esvelt campanar vuitavat que dona forma a la silueta de la vila. Un altre element estimat pel poble i molt interessant és Cal Pons o Cal Gregori, la casa pairal de la padrina de Màrius Torres, bellament retratada per l'escriptor al text "Cal Gregori de Puigvert". Històricament la presència humana de Puigverd és molt més antiga que l'època medieval, tal i com ens remeten les seves restes arqueològiques documentades al terme i a la Vall de la Femosa. Des de l’època prehistòrica fins a la dominació romana, hom ha documentat diversos jaciments en aquest terme, com el de la Serreta i Secots (tallers de sílex) corresponents al paleolític mitjà i els del Secanet, Serra de Puigverd I i II, procedents de l’edat de Bronze. És molt interessant descobrir el passat i present d’aquest poble, per això s’ha creat una ruta pel terme amb la intenció de divulgar el seu patrimoni històric i natural, un trajecte encisador dels elements patrimonials més destacats tant a nivell històric com paisatgístic i medi ambiental, unint els secans del turó de la Pena fins al mirador de la Serra. El final del trajecte permet gaudir d’una vista panoràmica de la Vall de la Femosa inigualable, des de les

Borges Blanques fins a la Seu Vella de

Lleida i que per arribar-hi, s’ha de crePuigverd de Lleida ofereix una ruta de 12,3 quilòmetres per donar a conèixer el patrimoni històric, cultural i natural del municipi. Anima’t a fer-la i descobreix la millor panoràmica de la plana de Lleida

uar bancals d'oliveres, ametllers, pinedes i les planes de cereals de Matxarri, puntejades per grups de roques. El turó de la Pena és un antic campament militar durant els anys 40 i 50 del segle XX. A la base del turó hi ha el dipòsit d'aigua construït per Francesc Macià, antic President de la Generalitat.

El barri de l’Estació fou originat per l’estació del ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, que s’edificà el 1866. L'arribada del tren i la construcció de

l'estació a mitjans del segle XIX va ser un agent més a la revolució econòmica que duien les aigües del Canal

d'Urgell. L'estació va ser un gran centre del comerç agrari, on els pagesos i comerciants dels pobles veïns hi duien els seus productes. El punt més àlgid va tenir lloc durant l'expansió del conreu de la remolatxa, la qual servia per fer sucre a la Sucrera de Menàrguens. Avui en dia, Puigverd de Lleida és la seu d'una

important empresa de construcció i reparació de material

ferroviari que treballa a nivell nacional i internacional. La vida cultural i esportiva del poble està dinamitzada per les diverses associacions i entitats, a més a més del programa municipal d'activats i festes. Entre els vilatans i vilatanes se celebren festivitats com la diada de Sant Jordi, on sempre fan una processó de sardanes i venda de llibres, o la Festa de les Cassoles al maig, una trobada amb més de 40 anys d’història. També la festa major al juliol i el Correllengua, una festivitat amb activitats culturals de tradició catalana i de defensa a la llengua. Puigverd de Lleida t’espera perquè gaudeixis del poble, de la seva gent i dels seus racons que amaguen història

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació: AJUNTAMENT DE PUIGVERD DE LLEIDA Telèfon 973 167 011 www.puigverdlleida.cat

Un poble capdavanter i integrador

l poble de Rosselló s’enclava a 252 metres damunt del nivell del mar i el seu terme ocupa un total de 9,900 km2. Situat al nord de la comarca del Segrià, a 10 km de la capital, limita al nord amb Vilanova del Segrià, al sud amb Torrefarrera, a l’est amb Benavent de Segrià i a l’oest amb Malpartit. La climatologia del poble és mediterrània interior i es caracteritza, com altres pobles que es troben en aquest indret. La història de Rosselló es remunta al neolític, tal i com demostren unes fosses excavades en una roca propera al poble, i en temps dels ibers, quan un assentament s’hi instal·là. D’aquest període destaca la necròpolis i diverses troballes arqueològiques. El lloc on s’hi assentaren fou anomenat Caniz, Canissia i finalment Al-Kanis, i la documentació escrita explica que hi hagué una església paleocristiana dedicada a Sant Antolí, la construcció de la qual data dels segles IV i V. Prop d’Al-Kanis un altre turó conegut com “La Tossa” és testimoni de la cultura romana al poble durant els segles III i IV i s’hi han trobat restes de mosaics,

carreus, ceràmiques i altres peces ar-

quitectòniques ornamentals. En plena reconquesta, la localitat fou conquerida pel Compte Ramon Berenguer IV i donada al cavaller Guillem de Roussillon, del qual prengué el nom la vila. Des dels seus inicis Rosselló no ha fet més que créixer econòmicament i demogràficament. Durant el primer quart del segle XVIII hi vivien tan sols 30 habitants, i avui dia, uns 3.100. Conseqüència d’aquest augment és el creixement industrial i agrícola a la vila, que ha fet de Rosselló un dels pobles capdavanters de la comarca i un dels que gaudeix d’un nivell econòmic regular i equilibrat entre tots els seus vilatans. El fet que no existeixin classes socials massa diferenciades ha fet que Rosselló sigui una societat amable i amb capacitat d’integració. Econòmicament el poble també ha evolucionat. Des del conreu de farratges, cereals, raïm, olives i hortalisses fins avui dia, on la majoria de producció agrícola es dedica a la fruita (un 75% del terme és de regadiu), la vila ha anat creixent en nombre de producció. Fou a Rosselló on s’instal·là la primera plantació de pomeres el 1952. Pel que fa a la indústria, la vila començà tenint 12 molins fariners i dos de drapers que aprofi-

taven els corrents d’aigua del Canal de Pinyana i la Sèquia del Cap al llarg del s. XIII. La gran expansió industrial del segle XIX va fer que apareguessin el Molí d’Oli Botta el 1864, el Molí

d’Oli Clúa el 1871, el Molí Martí el 1875 i el

Molí Jové el 1883. Actualment el poble compta amb la moderna factoria paperera Alier S.A., que té gran incidència social i econòmica a la població, entre altres indústries de caràcter tèxtil i agroalimentari. El teixit associatiu, ciutadà i cultural al poble ha estat des de sempre molt actiu i ben avingut. L’associacionisme al poble començà a crèixer a principis del segle XX, quan nasqué el Sindicat Agrícola, Cooperativa i Caixa Rural de Rosselló, la Unión Rossellonense, el Cafè Unió, Cooperatiu i la Junta Gestora del Canalet. Més tard, a meitats de segle, l’any 1947, es formà la Cooperativa del Campo Rossellonense, que disposa avui dia d’una extensa àrea coberta i un gran volum de càmares de fred. L’any 1968 es creà l’Esbart Rossellonès, entitat de gran incidència en la vida cívica local que encara està en actiu i que va ser l’impulsora del Casal Rossellonès i l’emissora local Ràdio Rosselló l’any 1982. A banda de l’Esbart una dotzena d’associacions culturals, lúdiques i d’altres àmbits com l’Agrupació de teatre o el Grup Sardanista promouen la cultura i les tradicions fora i dins del poble. Visitar aquesta vila que combina tradició i modernitat en aquesta època de l’any és un gaudi i un plaer. Al nucli antic del poble es pot contemplar l’església de Sant Pere, del segle XVIII i recentment reformada, i l’Ajuntament, de construcció moderna i àmplies instal·lacions. L’edifici també compta amb una part destinada a la Llar de Jubilats Sant Antolí de disseny avantguardista

Des de que es va formar, el poble ha crescut demogràficament i econòmicament i va ser el primer en tenir una plantació de pomeres, l’any 1952 L’associacionisme ciutadà de Rosselló és dels més actius de la zona i es dedica a promoure les tradicions i la cultura dins i fora del poble

Reportatge realitzat per

MGZ PUBLICACIONS

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE ROSSELLÓ Telèfon 973 730 001

ajuntament@rossello.cat

www.rossello.cat