11 minute read
SELVA
Fotograf a de @Marta C ull a
Advertisement
a comarca de la Selva ens regala indrets naturals
plens de llegen-
des, i un d’ells és el municipi d’Osor. Situat al bell mig d’una vall entre muntanyes i turons, aquest municipi de cases de pedra i carrers estrets es troba dividit per un
pont de pedra de més de 6 segles
d’història, anomenat el Pont Vell. És d’estil romànic i empedrat i un dels punts més fotografiats de la vila, ja que passa per la riera d’Osor, un afluent del riu Ter i un dels rius més cabalosos de la serra. Les seves poblacions veïnes són l’Anglès, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners, que comparteixen l’espai natural i encantat de les Guilleries, de boscos frondosos, camins i aigua, gràcies a la qual la vegetació és impressionant. Tot això et convida a descobrir les rutes de senderisme senyalitzades, n'hi ha més d’una vintena per recórrer Osor i les seves rodalies, que de ben segur et portaran a veure llocs màgics de gran valor turístic natural.
Fo tog r a f a d e @M arta Culla
Osor et proposa visitar els seus negocis artesans i els allotjaments rurals, descobrir els seus productes locals, la gastronomia i les tradicions més arrelades. Un destí és la Font del Borrell, una de les fonts més conegudes de la comarca i documentada des del segle XVIII, on assaborir l’aigua més fresca i pura. Després, pots visitar el forn d’Osor de Can Peret, on s’hi elabora el pa des de fa quatre generacions, amb aigua dels torrents de la vall, massa mare i fusta dels castanyers de les
Fo tog raf a de @Marta Culla
Fotograf a de @Carlos Pérez
Descobreix les seves rutes senderistes, et portaran a veure llocs màgics de gran valor turístic natural
Fotografa de @Marta Culla
Guilleries, amb un forn centenari de volta de pedra. I què et sembla provar els embotits casolans de la
Carnisseria Pilar Coll? I un àpat de cuina tradicional catalana a
Can Sidru, la Taverna del Sobirà, l'Hostal de l'Espinau o al
Bar de la Piscina, acompanyat d'un bon vi de Can Calic al carrer Major de la Vila. Perquè els vilatans i vilatanes saben apreciar el pas tel temps i han vist com, poc a poc, Osor ha anat evolucionant, donant la benvinguda a tothom que els visita i vol passar uns dies envoltats de patrimoni de més d’onze
segles d’història.
El barroquisme dels seus carrers empedrats parlen per si sols. Si us endinseu, podreu observar un llegat arquitectònic singular, com la casa
Visita Osor i descobreix els seus productes locals, la gastronomia i les tradicions més arrelades
de Can Roure, la qual hi predomina un finestral gòtic de gran bellesa i un portal adovellat de mig punt. Altres cases com la de Can Casamitjana o Can Margarits defineixen perfectament l’estil del poble, peculiar i pintoresc, que atrapa i encanta a tots els amants de la muntanya. Un altre element que s’hi destaca és l’església de Sant Pere, un antic temple romànic de l’any 1125 i que, actualment, és d’estil barroc i coronat pel campanar. També la Torre de Recs, una torre robusta i quadrada edificada amb posterioritat al 1439, la qual s’usà com a presó a partir del segle XIX, per això també se’n diu Torre de la Presó. El municipi es manté viu d’activitats i esdeveniments durant tot l’any, mantenint tradicions i balls, com el Ball del ciri, que es remunta al segle XVI i en el què hi participa tot el poble durant la Festa Major del Terç, el tercer diumenge del mes de setembre. Nosaltres no ens volem perdre aquest racó tant màgic, ens vols acompanyar?
Per a més informació:
AJUNTAMENT D'OSOR
Telèfon 972 44 60 00 www.osor.cat
la vall del Baix Ripollès hi trobem un municipi amb un gran encant, Ogassa. La vila és coneguda per les mines de carbó, pels fòssils i la seva extensa vegetació, un conjunt de característiques que la fan especial per a tothom que la visiti. Nosaltres ens hi endinsem. Ens acompanyes? Ogassa està format per cinc veïnats, dels quals només dos són nuclis urbans: Santa Maria de Vidabona i Surroca de Baix, i el barri del Prat del Pinter. Gràcies a la seva gran extensió i diversitat ofereix la possibilitat de passejar per boscos de pi roig, bedoll, roure i faig, així com realitzar diferents
excursions per les muntanyes i cims
que l’envolten.
UNA MICA D’HISTÒRIA
Aquest municipi és conegut arreu de Catalunya per les seves mines de carbó, a Surroca, que s’explotaren entre finals del segle XVIII i el 1967. Ogassa va ser marcat per l’explotació d’aquest mineral tan important pel
creixement de la indústria ca-
talana del segleXIX i les mines foren les responsables de l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el carbó cap a Barcelona. Actualment, amb la finalitat de donar a conèixer el passat i el present d’aquesta vila, i gràcies als donatius dels veïns, s’ha creat el Museu Miner d’Ogassa, un museu que presenta la vida minera del municipi al llarg dels anys gràcies a diferents fonts documentals i objectes de l’època. En ell, es pot trobar la reproducció d’una mina que, un cop dins, és com fer un viatge al passat. Per als més curiosos i els excursionistes que els interessa conèixer les arrels més remotes del municipi, Ogassa també dona l’oportunitat d’endinsar-se al període medieval gràcies a tot el patrimoni arquitectònic basat en nombroses esglésies romàniques. Gaudir de tota l’arquitectura més íntima i personal que llueixen aquestes parròquies fa indispensable visitar la de Sant Julià de Saltor (s. XI),
Santa Maria de Vidabona
(s. XIII) i la capella de
Santa Bàrbara (1881-1882), la qual fou edificada pels miners perquè els protegís de la feixuga tasca minera. Altres indrets també interessants són l’església de Sant Martí d’Ogassa (s. XI) i Sant Martí se Surroca (s. XI).
En el subsol, hi trobem materials petris formats en diversos períodes geològics i per això, pels aficionats a la geologia, Ogassa és el seu paradís. Aquest fet fa que el municipi tingui un seguit de detalls monumentals que engloben el seu terreny, on es pot contemplar cims, fòssils i itineraris que complementen a la perfecció aquesta població. El territori promou la diversitat de flora que contribueix a que hi visqui una fauna molt variada. Tot això conforma uns paisatges excepcionals i únics, fent d’aquesta zona un lloc idíl·lic. Les coves i les baumes formen part de tot el seu atractiu que crida als amants de la natura, ja que s’hi crea una vegetació exuberant. L’abundància d’aigua es fa evident amb unes diferents fonts que brollen dins del municipi, una d’elles la Nina, que va permetre a la població rebre una distinció com a “Vila en flor de Catalunya”. Així doncs, si tens curiositat per conèixer aquest municipi, no t’ho pensis a Ogassa t'esperen amb els braços oberts
Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS
Per a més informació:
AJUNTAMENT D'OGASSA Tel. 972 720 380
Avda. de les Mines, 13 17861 OGASSA (Girona) ogassa@correugi.cat
bicat a la comarca de la Selva, Susqueda és un municipi singular perquè no té poble (ja que va quedar sota les aigües quan es va construir el pantà). El municipi, doncs, malgrat haver-hi pocs habitants repartits entre diverses cases rurals que es camuflen entre la vegetació, té una extensió molt gran (una superfície total de 51 km2). El fet de tenir aquesta gran extensió rural, fa que tota la zona sigui idíl·lica per practicar esports (senderisme, bicicleta, etc.) i passar l’estona tot gaudint de la natura; fotografies o observacions d’aus, entre altres. Així doncs, l’embassament, per una banda nega tota la vall, impedint la seva urbanització i antropització de la presa fins a Sau, i per l’altra fa que l’entorn natural sigui molt bo i que la flora i la fauna visquin en completa harmonia. Les guilles, els senglars, els teixons i els conills són els animals més antics que habiten el sotabosc d’aquesta zona, així com els alberts, merles, corbs, ducs, gralles i esquirols. La regió de Susqueda també està envoltada d’una gran varietat d’arbres: roures, faigs, castanyers, pins, boixos i alzines
fent-la única a la comarca de la Selva. dominen la vall Des de que es construí l’embassament, fa més de 50 anys, la morfologia i geografia del municipi van canviar completament, fent del territori un espai natural singular
© foto de Marc Juanola
L’embassament de
Susqueda és un lloc ideal per practicar esports i passar l’estona tot gaudint de la natura
© foto de Marc Juanola
La presa fa més de 50 anys que es va construir, entre el 1963 i el 1968. Aquest fet va suposar la divisió del municipi en tres veïnats diferenciats entre sí que destaquen per la seva natura i paisatges singulars, els quals són anomenats El Far, Sant Martí Sacalm i el
Coll. Tots ells enmarquen el grandiós embassament del pantà de Susqueda, el qual conté espectaculars penyasegats, abundants jaciments de fòssils i una variadísima representació de flora i fauna. La presa és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i es tracta d’una obra d’enginyeria de 135 metres d’alçada i 360 de longitud. Pel que fa el volum, un total de 650.000 metres cúbics de formigó conformen l’estructura que pot arribar a contenir fins a 233 mil milions de litres d’aigua.
La presa tanca l’embassament de Susqueda, el més gran del Ter, i recull l’aigua que es destinarà a Barcelona i a la central hidroelèctrica. A més a més, assegura la dotació d’aigua a les zones de regadiu de Girona i ajuda a què la província no es vegi afectada pels aiguats. Juntament amb el pantà de Sau i del Pasteral, el sistema d’aprofitament i regulació del Ter a la zona de les Guilleries aprofita el desnivell de 300 metres existent entre la plana de Vic i la zona de Girona. L’any 1962 la Hidroelèctrica de Catalunya S.A va convocar un concurs entre diverses empreses espanyoles per a la construcció de la presa. Dragados Construccions S.A va ser l’encarregat de dur-la a terme i l’enginyer en cap Arturo Rebollo va encapçalar la direcció tècnica de l’obra. Un any més tard, el 1963, es començaren a fer els accessos generals, les instal·lacions auxiliars i la preparació de la pedrera juntament amb la construcció d’una petita presa i un túnel que desvia el riu. En la construcció de la presa hi van treballar 1.600 persones, es van utilitzar 250.000 tones d’acer i la inversió va ser de 550 milions de pessetes. Tota una fita en aquella època. Un cop finalitzats els treballs d’excavació, l’any 1964, es va començar a treballar en abocar-hi formigó i es va tancar el túnel de desviament, posant en marxa així la central hidroelèctrica subterrània. La construcció de la presa no va ser acceptada des d’un bon començament al municipi i hi van haver vàries protestes per part de la població. Les males condicions en les quals treballaven els operaris van propiciar la crispació entre els vilatans. Tot i així, l’embassament és un referent del municipi des de la seva creació i la caracteritzat totalment. A partir de la seva construcció, la capital va desaparèixer i va passar a ser Sant Martí Sacalm, fent així que el terme destaqués des d’un punt de vista geogràfic i geològic. Tant l’embassament com el paisatge que el rodeja conformen un escenari que cal visitar. Aquest municipi ben singular neix a partir de l’empremta humana, però és la natura la que s’adapta a la presa i la realça, tot creant un
espai únic i espectacular
Plaça de l’Ajuntament, 1 17171 SANT MARTÍ SACALM Tel. 972 190 188 ajuntament@susqueda.cat Ajuntament: 972 190 188 Local Social: 633 718 384 Restaurant Coll de Condreu: 972 444 319 Hostal del Coll: 972 190 191 Mas els Terrats: 972 430 112 La Rectoria del Coll: 972 190 191 Els Castanyers: 972 190 191 Santuari el Far: 972 190 169 Església de St. Martí: 972 190 169 Santuari del Coll: 972 421 664
