trastorn limit personalitat (tlp)

L’ALUMNE AMB TRASTORN LÍMIT DE LA PERSONALITAT

Guia pràctica per a educadors

1

ÍNDEX 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Què és el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) Criteris generals i indicadors Cóm es presenten els símptomes Relacions Interpersonals Maneres de pensar i sentir Característiques addicionals Confusions i malentesos entorn al TLP Problemes associats Causes Evolució Pronòstic Consells al professorat Bibliografia Adreces d’interès Annex: fitxes de suggeriments

2

¡¡¡ Cada TLP és diferent encara que tingui el mateix diagnòstic!!!

El seu tractament i medicació han de seguir les pautes del seu terapeuta, segons les crisis i l’evolució...

1

Què es el Trastorn Límit de la personalitat (TLP)

La característica essencial del TLP es un patró persistent de inestabilitat en las relacions interpersonals, l’afecte, l’ auto imatge i un escàs control dels impulsos. El més freqüent es que aquestes característiques es manifestin en el inici de la edat adulta i estiguin presents en molts àmbits de la vida del individu.

El Trastorn Límit de la personalitat causa un malestar significatiu i genera una desafectació social, escolar, ocupacional i funcional general. Aquet trastorn esta associat amb elevades taxes de comportaments autodestructius com temptatives de suïcidi o suïcidis consumats.

Quadern de salut mental nº8 Cat Salut. Juliol 2004 www.gencat.net/salut Trastorn Límit de la Personalitat.

publicacions / salut mental T :

És un trastorn complex, un conjunt de diferents diagnòstics. Breus brots psicòtics o neuròtics, amb greus conseqüències per a qui ho pateix i que afecta significativament a les persones que conviuen o es relacionen amb els afectats.

Trets característics del TLP: • • • • • •

El TLP és la malaltia i de les emocions i dels sentiments.

Manca de control de les seves necessitats, instints i raonaments.

Actuen per impulsos.

No afecta la seva intel·ligència.

El patiment és continu.

Necessiten calmar l’angoixa, les pors, el buit i l’ansietat de forma desproporcionada.

3

2

Criteris generals i indicadors

- Apareix sense cap mena d’avís. El canvi de la conducta és brusc.

- Sentiments extrems: tot o res. Bo o dolent.

- Els canvis d’humor o d’opinió sobre sí mateixos, són també imprevisibles.

- Busquen amics d’un nivell social inferior o amb discapacitats.

-Sempre volen protegir al més dèbil: se sent útil i estimat.

- Baix grau de tolerància que els limita el complir normes.

- Són molt susceptibles. - Es deixen emportar pels seus desitjos impulsius.

- La interpretació que fan dels fets, és algunes vegades distorsionada.

- Sovint són dispersos, no memoritzen ni poden concentrar-se, si bé a vegades poden tenir etapes de concentració extrema i estudiar de manera obsessiva.

- Poden estudiar i treballar però amb un ritme més lent.

- No suporten situacions estressants: exàmens, hores d’estudi, participar en actes socials.

- Alt grau d’angoixa que genera facilitat per refugiar-se en el alcohol, les drogues, el joc,el sexe, l’alimentació (anorèxia o bulímia). Sempre en extrems.

4

3

Com es presenten els símptomes:

- Barreja de diferents símptomes i problemàtiques que poden variar d’ un dia a l’altre.

- Reaccions emocionals fortes i desproporcionades. Hipersensibilitat a estímuls mínims.

- Tendència a no valorar les pròpies emocions, pensaments i conductes que poden donar lloc a un intens sentiment de vergonya, odi i ira dirigit contra ell mateix.

- Comportament impulsiu i mal plantejat que més endavant reconeix com contraproduent.

- Falta de claredat i definició d’ objectius, prioritats i sentiments.

- Sentiment de buidor localitzat físicament a vegades a la boca de l’estómac.

(* vegeu l’annex: fitxes de suggeriments)

4

Relacions interpersonals • • • • • • •

Falta de relacions íntimes d’amistat i de parella.

Dificultats per establir límits personals, així com per respectar els límits dels demés.

Freqüents problemes de convivència i relacions familiars conflictives.

Tendència acusada a idealitzar i a devaluar als altres, el que els porta a sentir per una mateixa persona unes vegades admiració i d’altres odi i decepció.

Tendència a confondre la intimitat amb la sexualitat.

Dificultat per tolerar la soledat.

Incapacitat per viure de manera independent i autònoma.

5 Maneres de pensar i sentir A ) Pensaments • Variacions entre considerar: • • • • • •

Als altres al seu favor o en la seva contra.

Les situacions: desastroses o ideals La seva conducta : Descuidada o perfeccionista.

Canvia les seves opinions de forma brusca en funció del interlocutor.

Recorda situacions de forma diferent als altres o no es té dificultats per a evocar-les.

Creu que els altres son responsables de les seves accions o, contràriament, es responsabilitza de les accions en desmesura.

Sembla incapaç d’ admetre errors o bé considera que tots els seus actes són erronis.

Basa les seves creences en sensacions mes que en fets objectius.

No reconeix els efectes que produeixen els seus comportaments en els altres.

5

¡¡¡¡Hiperactiu!!! De vegades se sent capaç de fer-ho tot. Compra compulsivament, excitació per a tot...

- Sovint manipula i interpreta malament les situacions, per la qual cosa el judici dels demés és important per corregir les seves conductes.

- Pot necessitar medicació . El control del metge és imprescindible.

– És necessari que els seus companys i l’entorn l’entenguin.

- La primera detecció és a la família o a l’escola, perquè ells mateixos no són capaços de reconèixer el seu problema.

- Altres vegades es sobrevaloren, intentant alguna cosa que no són capaços de fer.

- No té consciència de futur, estalvi o previsió de necessitats..

-Calcular el temps i l’espai els resulta moltes vegades un problema.

Per exemple en una cita: No calcula el temps del recorregut o adquireix dos compromisos al mateix temps en llocs diferents, no recorda amb qui va quedar ni per a que…….

- S’autolesionen perquè els alleugera la tensió (petits talls al cos, generalment als braços).

B) Sentiments Sent:

6

• • • •

Abandó a la menor provocació.

Desconfiança i suspicàcia la major part del temps.

Ansietat e irritabilitat habitualment.

Indiferència de l’entorn quan no és el centre d’atenció.

Experimenta: • • •

Canvis d’ humor extrems en qüestió de minuts u hores.

Dificultat per a controlar els estats d’ànim.

Emocions de forma tan intensa que li costa molt recuperar el estat inicial.

No té por de res, no valora la seva pròpia vida. S’arrisca per sentir-se viu. Davant d’un risc o una situació excitant, és concentra.

No sap qui és o com deu ser, se sent invisible davant el món...s’uneix a altres per imitar conductes

6 Característiques addicionals •

• • • •

Vivència paradògica del control .Poden escollir un estil de vida basat en la subordinació a una autoritat – cos militar, culte religiós, pertànyer a una secta- o la vinculació a persones abusives que exerceixen el control a través de la por. Altres infants i joves, per contra , poden tenir necessitat de sotmetre’s als altres.

Sensibilitat interpersonal especial: alguns posseeixen una habilitat per a descobrir els punts dèbils dels altres.

Exigències narcisistes. Alguns deriven el focus d’atenció sobre sí mateix i poden reaccionar a la major part de les coses basant-se només en com els afecta personalment.

Crisis de por e inseguretat previs a aconseguir una fita de qualsevol tipus – per exemple, deixar els estudis just abans de graduar-se, presentar una regressió en la teràpia, trencar una relació de parella.

Tendència a inhibir respostes emocionals negatives –tristor, ira, culpabilitat, vergonya, ansietat o pànic-,

7

7

Confusions i malentesos a l’entorn del TLP

Sovint hi ha interpretacions errònies, com per exemple: • • • • • • • •

Fingeix i exagera constantment però en realitat no li passa res o bé el que pateix no és tan greu.

Pot aconseguir allò que es proposi, però no està prou motivat per a l’esforç.

Manipula malintencionada y conscientment als altres per a aconseguir els seus objectius.

No pot raonar o té problemes d’ intel·ligència. És un cas perdut al que no es possible ajudar.

S’ha de sobre protegir i evitar-los-hi qualsevol esforç o disgust.

Tot el que necessita es mà dura.

Es frívol i no té sentiments.

8

8 Problemes associats • • • •

9

Dificultats en l’administració i gestió de la seva economia i de les seves pertinences.

Alt nivell d’absentisme escolar i inestabilitat degut a la falta d’adaptació a les exigències dels mestres.

Els adults acostumen a no tenir estudis o tenen molts títols diferents. Sovint comencen a estudiar o treballar amb il·lusió però desisteixen molt aviat.

A l’edat adulta no són capaços ni d’ administrar ni de responsabilitzar-se de un petit negoci o un feina autònoma.

Causes del TLP

Les investigacions recents mostren que contínuament apareixen noves dades que donen llum sobre el trastorn. Tots els autors especialitzats en salut mental coincideixen en assenyalar que existeixen molts factors de tipus biològic, psicosocial i d’aprenentatge i que aquests interactuen entre ells.

10

Evolució

El TLP excepcionalment es pot manifestar ja en las primeres etapes de infantesa, , aproximadament al voltant dels 8-10 anys, en l’adolescència o a l’inici de l’edat adulta, en qualsevol cas sorgeix abans de que el pacient hagi fet els 25 anys.

Els anys de mes virulència del trastorn solen ser entre els 15 i els 35 anys, just en el període en que el individu deu assumir els reptes de la edat adulta, fer-se independent i marcar-se un camí de vida. El TLP no és un trastorn degeneratiu com altres trastorns de personalitat, en la majoria dels casos es detecta una estabilització entre els 35 i els 40 anys. Molts dels símptomes es suavitzen, sobre tot la impulsivitat. Però aquesta millora no se produeix de forma automàtica ni idèntica en tos els casos, i depèn de l’abordatge i tractament mèdic i psicològic que hagi seguit.

9

11

Pronòstic

El pronòstic del TLP ve condicionat per l’edat d’aparició dels primers símptomes, de la intensitat dels mateixos i de la presencia de certes conductes. Un pronòstic negatiu vindria marcat per una aparició temprada dels símptomes- infància i adolescència-, alta intensitat dels mateixos, presència d’algun tipus de addicció i conductes suïcides, o conductes dissocia-les, poca consciència d’infermetat del subjecte i negativa a posar-se en tractament. En tant que un pronòstic positiu vindria donat per la detecció dels síndromes ja en l’edat adulta, absència de conductes additives o conductes suïcides y predisposició a rebre ajuda terapèutica.

Es molt important prevenir i diagnosticar el trastorn el més aviat possible. Per contra és veure com es va deteriorant i aïllant , adquirint conductes cada vegada mes difícils de corregir.

12- CONSELLS PER AL PROFESSORAT: 1- Detectar els canvis d’humor, d’amistats o de conducta. La impulsivitat i rapidesa d’aquests es produeixen sense motius 2- Comunicar a la família i aconsellar l’atenció especialitzada per part de l’EAP (Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica i del CSMIJ (Centre de Salut mental infanto-juvenil) ,si és el cas.

3- Proposar a l’alumne situacions en les que s’hagi de implicar (p.ex, encarregar-li que reculli dels altres companys un lloc per fer sortides extra escolars, potser a través del delegat de classe o bé fer-ho conjuntament).

4- Demanar a l’alumne que seleccioni de la premsa i porti a la classe un tema de l’actualitat que sigui del seu interès. Aquest fet l’ajudarà a aprendre decisions i saber-les argumentar i afavorir el debat a l’aula.

5- Fer les correccions, consells i recriminacions de manera individual, mai davant dels altres i del grup; mirant-lo als ulls.

6- Buscar situacions per a la comunicació per tal d’afavorir una relació de confiança.

7- Fer un seguiment molt acurat del procés d’aprendre de l’alumne per tal de reduir els bloquejos emocionals que el limiten i de vegades, l’impedeix assimilar els continguts.

10

8- Ajudar-lo a reconèixer els seus problemes estant en contacte amb el seu terapeuta i la família, seguir les mateixes pautes i estratègies: control de normes, neteja, ordre, compliment d’horari , responsabilitats, etc.

9- No obligar si està neguitós, hiperactiu o depressiu. No es pot concentrar i no sap lo que ha llegit o com resoldre un problema senzill. Esperar que passi la crisis i podrà amb menys pressió passar les proves.

10- Posar normes i ensenyar-li a que les compleixi.

11- Donar idees i suggeriments per al seu temps de lleure 12- Tenir un contacte fluid amb la família i, si és el cas, amb un psicòleg, metge o terapeuta..

13- Per ajudar-lo, no donar-li grans metes. Els petits avenços són més assolibles.

14- Parlar amb molta sinceritat i molt directament, mirant-los als ulls, implicant-te en escoltar-los i entendre’ls.

13-Bibliografia • Linehan, M. 1993: Psicoterapia de los trastornos límite de personalidad. Paidós, 2003. És el manual per a psicoterapeutes que treballin l’entrenament en habilitats en grup per a persones amb TLP. S’ha editat recentment en castellà, però la edició no és molt cuidada, contenint alguns errors per manca de revisió tècnica. Recomanem tenir l’original en anglès a mà per quan surtin dubtes.

• Gunderson, J.G. 2001 El trastorno límite de Personalidad: Guía clínica. Ars médica, 2002.

Versió en castellà apareguda recentment. Gunderson ofereix una visió global, eclèctica i actualitzada, recollint els últims abordatges psicoterapèutics i farmacològics del TLP. • Marina Foret, Mi hijo, personalidad borderline. Editorial S.I.J. (edicionesstj. adm@deinfo.es) Experiència personal, escrita en primera persona per la presidenta de la Fundació ACAITLP. Es pot trobar en “todobook.com” • Kernberg OF, Clarkin JF (1993): The treatment of borderline character disorder in psychodynamic treatment research: A handbook for Clinical Practice. New York: Basic Books.

D’orientació psicodinàmica però bastant flexible i eclèctica, és la versió manualitzada de la terapia basada en la transferència.

• Dolores Mosquera, Diamantes en Bruto (I). Un acercamiento al trastorno límite de la personalidad. Ediciones Pléyades, 2004.

Manual informatiu per a professionals, pacients i familiars que partint de l’abordatge científic del trastorn l’enriqueix amb l’experiència clínica de l’autora i amb el testimoni de molts pacients. Excel·lent text en castellà. Ajuda àmpliament a la comprensió del trastorn i fa una primera aproximació al model de tractament psicopedagògic adoptat per l’autora.

11

14- Adreces de interés www.sin-limite.net www.iaepd.com.ar www.seetp.com www.isspd.com www.TARA4BPD.org www.centrologpsic.com www.xtec.net/eap www.gencat.net/ www.feafes.com www.psiquiatria.com www.cmn-alicante.com

AEF-TP Asociación Española de Familiares de afectados por Trastornos de Personalidad

Fundació ACAI-TLP Avd. General Mitre nº 65 3º 2ª 08017 Barcelona T 93 2035225- 93 2523499 Fax 93 2045736 acaitlp@acai-tlp.com www.sin-limite.net

Avd. Valencia nº 28 2º dch. Oficina nº1 50005 Zaragoza T 976411801 elvolcantlp@yahoo.es

ALAI-TP PEROT DE GRANYANA-6 entlo.12004-CASTELLÓN T: 964-061220

alaitp@yahoo.es

www.alai-tp.com

12

C/ Castillo de Marchenilla, 3, escalera 1, bajo A.

Sevilla 41013. T 659085707/ 619435379

avance.feafes@hotmail.com

AMAI-TLP C/ Magallanes nº 15 oficina nº 1 28015 Madrid Teléfono 914483281 amaitlp@ozu.es

ALAI-TLP c/ Reino de León nº 12 portal E-1 1º 24006 León Teléfono 987 261449 Fax 987 261 448 alai_tlp@hotmail.com

ARMAI –TP Avd. Marqués de los Vélez nº 13 1º 30008 Murcia Teléfono 96890405 tlpmur@hotmail.com

CONSELL DELS JOVES Avd de Beniopa nº 35 bajo 46701 Gandía

www.avai-tlp.org avaitlp@avai-tlp.org 609 623 692

13

c/ Honduras nº 18 bajos 39006 Santander Cantabria T 942319686 Fax 942223894 asociacion@acarp.org www.acarp.org

Rua Berlín nº 13 15707 Santiago de Compostela T 981 528 750 - 639215630 Fax 93 1528745 tpgalicia@yahoo.es

A.V.A.T.I.-T.P./T.L.P. Avenida Cervantes 43 3º- Basauri (Bizkaia) T 94 4262006/ 626 976173

14

15- Annex: Fitxes de suggeriments Com treballar amb les fitxes És aconsellable fer-lis omplir aquestes fitxes perquè sapiguem la seva opinió sobre conductes i ens expliqui el que pensa.

Fitxa valoració (A): - Per ajudar-lo a reconèixer els seus sentiments i els exterioritzi.

- És una eina per utilitzar en algunes situacions si es detectes conductes disruptives abans dels 10 anys.

- El noi ha d’emplenar amb gomets o colors, segons l’estat d’ànim que li correspon amb el dia de la setmana.

- Estudiar conjuntament amb el psicòleg o la família la fitxa.

Fitxa valoració (B): Aquesta fitxa pot ser més adequada per a alumnes més grans de 10-12 anys.

Sobre les conductes, fer-li explicar perquè ho fa. Molts vegades no es valoren o culpa als altres de les seves conductes errònies.

La seva valoració pot ser molt diferent de la realitat viscuda per al mestre o la família.

Comparar aquesta observació, i donar-li aquests deures uns dies, en cas de veure una conducta que no és adaptada.

Passar la mateixa fitxa a la família.

15

FITXA A

Fitxa nº ………. Data……………………… Lloc……………………..

VALORACIÓ Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

RABIA MOLT CONTENT TRISTE BÊ SOLITUD POR

16

FITXA B Fitxa nº …………….Data………………………LLoc………………………

Observacions…………………………..Mestre….. Pares…….Psicòleg Mal

Be

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

DEURES ORDRE COMPORTAMENT AMICS ATENCIÓ AGENDA HORARI

17

FUNDACIÓ FUNDACIÓ PRIVADA ACAIACAI-TLP

FUNDACIÓ UNDACIÓ CATALANA D’ D’AJUDA I INVESTIGACIÓ NVESTIGACIÓ DEL TRANSTORN LÍMIT DE LA PERSONALITAT

Ronda General Mitre 65, 3º 3º 2ª 08017 - BARCELONA (ESPAÑ (ESPAÑA) Tno. Tno. 93.203.52.25 Fax 93.204.57.36 e-mail : acaitlp@acaiacaitlp@acai-tlp.com www. www. acaiacai-tlp.com

Fundada en 1999 com Associació Catalana d`Ajuda e Investigació del Trastorn Límit de la Personalitat Aprovada com a Fundació en 2003.

Marina Foret Jimeno Elisabeth Sogorb Larraz

Presidenta de la Fundació ACAI-TLP Psicologa membre de l’equip de la Fundació ACAI-TLP

18