PASSEJADA WOW #08: "EL PAISATGE TRANSFORMAT: S'ESTANYOL"

PASSEJADES WoW #08

‘EL PAISATGE TRANSFORMAT: S’ESTANYOL’ Guiada per Joan Carles Palos

‘EL PAISATGE TRANSFORMAT: S’ESTANYOL’ PASSEJADES WoW #08

Dificultat: baixa-mitjana Durada: 1h Punt d’inici i finalització: L’Estanyol de Migjorn Apta per a infants i famílies: sí.

Recomanacions especials: Dur roba i calçat esportiu, caminam a prop de la mar, sobre arena i camins de terra, fàcils i planers. Aigua abastament i crema solar (hi ha poques ombres)

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

01

S'ESTANYOL

Partim del km 0 de la Ma-6021 que uneix S’Estanyol i Sa Ràpita, aferrat a la tanca del club nàutic. D’aquí, seguim direcció sud-oest per l’avinguda Via Mediterrània cap al Racó de s’Arena, un petit arenalet situat dins Son Avall i parcialment dins s’Estalella.

01

S'ESTANYOL

“-Mariner, tu qui pretens de bon cap i glosador, ¿me vols fer una cançó que anomeni tots es vents?

-Llevant, xaloc, i migjorn; llebeig, ponent i mestral; tramuntana i gregal: vet aquí es vuit vents del món.”

Cançoner de Mallorca Rafel Ginard. 1966-1975 Descobriu aquesta i altres cites literàries al Cançoner de Mallorca.

Aquí teniu una drecera per entrar-hi!

02

NIU DE METRALLADORA

Travessam la platja, deixam a la dreta les terres que conformaven l’antic estanyol, un aiguamoll a la desembocadura del torrent de Garonda, i per damunt l’arena arribam fins un vell niu de metralladora. Una construcció de l’anomenada “Línia Tamarit” o Pla de fortificacions ideat pel General Ricardo Fernández de Tamarit els anys 30.

Aquest indret, com molts d’altres del Llevant i Migjorn de Mallorca, ens acosten la remor persistent i llunyana de la Guerra Civil, recollida a l’obra del llucmajorer Sebastià Alzamora.

02

NIU DE METRALLADORA

“El van destinar a la platja de Sa Ràpita, on, en companyia d’uns altres quatre homes, havien de vigilar la possible –se suposava que imminent- arribada per mar de tropes republicanes.

Els havien deixat unes provisions a base de menjars deshidratats que treien la gana només de mirar-los, i també els havien armat amb uns fusells dels quals, a hores d’ara, Jeremies no en recordava gairebé res, excepte el detall que es veien tan antiquats i obsolets que, en cas d’una eventual confrontació, feien tot l’efecte de ser més eficaços com garrots que com armes de foc. Mentre durà la calor d’estiu, el millor que podien fer era passar les nits al ras, dormint per torns estesos damunt l’arena. Però quan el temps refrescàs, es veurien obligats a compartir l’exigu espai d’un niu de metralladores que se’ls havia designat com a centre de vigilància i d’operacions….”

Sebastià Alzamora Sara i Jeremies, 2002 Descobriu aquesta i altres cites literàries a WoW Mallorca.

Aquí teniu una drecera per entrar-hi!

03

L'ESTANYOL PRIMIGENI

Passam per davant ca na Cossi i uns escars abans d’arribar a un grupet de cases, les casetes de la Punta (de la Jaqueta), que constituïen el nucli primitiu de l’Estanyol, primer dit de Garonda –per la proximitat al torrent del mateix nom- i després de Migjorn –com desambiguació i per la seva ubicació geogràfica.

04

ELS CARDS

No ens movem d’aquest racó, perquè la presència sobre el litoral de cards marins, ens fa pensar que un poc més endins s’hi fan també cards girgolers. Sobre la seva soca o arrels hi creix la gírgola, un bolet molt cercat i preuat.

Com diu la glosa recollida per Rafel Ginard al Cançoner…

04

ELS CARDS

“Val més un card girgoler d’es sementer de Garonda que sa cera que pot fondre en tres mil anys un cerer.”

Cançoner de Mallorca Rafel Ginard. 1966-1975 Cal però assegurar-se bé que és una gírgola, no fos cosa que ens passi el mateix que aquella madona que pensant haver-ne trobat una tan grossa com un llençol, el que arrabassà realment fou l’orella d’un gegant... “Una gírgola que dugué coa” ( Rondalles Mallorquines Tom XI, 68)

Descobriu aquesta i altres cites literàries al Cançoner de Mallorca.

Aquí teniu una drecera per entrar-hi!

05

EL COCÓ DE LES LLISES

Som a l’altura del cocó de les Llises, una vella i petita pedrera de marès ran de mar. Una primera mostra dels paisatges naturals mudats per la mà de l’home que, segons l’arquitecta Catalina Salvà, autora del bloc “Paisatges Transformats”, hem de “revisitar des de la perspectiva de la identitat cultural i patrimonial”.

06

L'ESTALELLA, LLOC DE CINEMA

A l’altura del cocó de les Llises, a uns metres terra endins trobam una altre grupet de cases, pertanyent a l’Estanyol primigeni.

El nom de l’Estalella es recordat per molts pel projecte de crear una central tèrmica d’electricitat en aquella zona el 1991; i només per alguns, pel rodatge de la pel·lícula El tiempo de la felicidad el 1997, dirigida per Manuel Iborra i protagonitzada per Verónica Forqué i Antonio Resines. Ell ella, el litoral de migjorn esdevenia l’Eivissa ‘hippy’ dels anys 70. Un altre exemple de paisatge transformat per art de màgia del cinema.

07

BALISA DE LA PUNTA PLANA

Deixam a l’esquerra, l’escar d’en Giqueta (Jaqueta), sobre la punta Negra, antiga i bella construcció de marès, de planta rectangular, coberta per una volta rebaixada, també de marès. Tenim a la vista la balisa (petit far automatitzat) de la punta Plana, on hi arribam en mitja hora des del punt d’arrancada.

A l’altra costat de la balisa, els observatoris, dues casetes de vigilància, d’una sola planta, cobertes de teulada i amb porxo d’enramada de pi, construïdes durant la Guerra Civil.

08

CALA EN PAIÀS

En cinquanta minuts haurem arribat a Cala en Paiàs, on hi trobam una caseta de planta rectangular i cobreta a dues vessants. Des d’aquí ja tenim a la vista la talaia de l’Estalella (a deu minuts), per un costat, i l’arxipèlag de Cabrera, per l’altre.

Als nostres peus, el modelat capritxós de les roques de marès a causa de l’acció de segles de la mar i de la mà de l’home.

Una sisena part de la superfície del territori de Mallorca és formada per marès.

08

CALA EN PAIÀS

“Les pedreres de marès, des de la seva existència, han estat configuradores de la identitat de l’illa de Mallorca, especialment com a components essencials del seu paisatge”.

“Es pot llegir el paisatge de Mallorca, per tant, com una combinació de dues parts que conviuen d’una manera equilibrada, és a dir, elements naturals no alterats i naturaleses treballades per l’home”.

Catalina Salvà Mas Les pedreres de marès (Lleonard Muntaner Ed, 2018)

09

TALAIA DE S'ESTALELLA

El tirany litoral ens duu a travessar un portell –es cap de sa Paret-. Just devora ja trobam la talaia de l’Estallella i un poc abans d’arribar-hi, a l’esquerra, la cova Foradada.

La torre fou bastida el 1577 per a la vigilància costanera i com a conseqüència de la forta pressió de la pirateria turca i berber en tot el litoral de Mallorca. La seva construcció és simultània al sorgiment de l’establit de l’Estanyol.

10

LA COVA FORADADA

Als peus de la talaia, sobre la mar, trobam aquesta cavitat marina que surt a la part alta dels penyals a través d’un esbaldrec.

Aquí tancam el recorregut d’una hora des de l’Estanyol fins aquí.

11

EN EL PUNT DE MIRA DE LA PIRATERIA

Abans d’iniciar el retorn, recordam des d’aquí l’amenaça constant de la pirateria. Moltes possessions es fortificaren i es construïren nombroses torres de vigilància.

El 1543, durant el regnat de l’Emperador Carles V, una flota franco-turca estava preparada a Marsella per envair Mallorca. El poble de Llucmajor rebé l’ordre d’abandonar la ciutat. Els béns de valor i principals objectes de l’església es dugueren al santuari de Gràcia.

PASSEJADES WoW #08 ‘EL PAISATGE TRANSFORMAT: S’ESTANYOL’

Text de Joan Carles Palos

Fotografia de Joan Carles Palos.

Disseny i elaboració: Fundació Mallorca Literària

Material del projecte WOW MALLORCA.

Direcció: Carme Castells. Coordinació: Joana Abrines.

Fundació Mallorca Literària, 2020

Consulta la web del projecte www.wowmallorca.com

Descarrega gratuïtament l’app als stores IOS / Android