ES8 DE JUNY DEL 2013
Segurament, els investigadors de la Universitat de Washington no es podien ni imaginar l’èxit que tindria la seva convocatòria. Ni tampoc que acabarien publicant un article científic amb uns quants jugadors de videojocs. Fins i tot, potser, es van sentir una mica frustrats en veure com en només tres setmanes un grup d’amateurs havia fet una important troballa, mentre que ells s’havien passat dos anys estudiant sense èxit el paper que exerceixen les proteïnes (el motor bàsic dels trilions de cèl·lules del nostre organisme), en el desenvolupament de l’alzheimer, el càncer o la sida. Tot va començar quan se’ls va ocórrer demanar ajuda a la ciutadania. Els investigadors coneixien bé les seqüències d’aminoàcids de les proteïnes, però no acabaven d’entendre com es pleguen sobre si mateixes per acabar tenint una estructura final. De fet, és una de les qüestions sense resoldre en biologia avui dia, ja que la configuració que adopten determina la seva funció; si l’estructura final es modifica, en alguns casos pot millorar la tasca de la proteïna, però en d’altres impedeix que la faci. El problema és que hi ha una infinitat de possibles estructures i comprovar-les una a una és una tasca ingent. En col·laboració amb programadors, els biòlegs van dissenyar un videojoc, que van batejar amb el nom de Foldit (plega’l, en anglès), disponible a la xarxa, que planteja puzles complexos sobre com es pleguen aquestes cadenes d’aminoàcids. “Foldit intenta predir l’estructura d’una proteïna basant-se en les intuïcions humanes per resoldre trencaclosques i en el fet que molta gent juga de forma competitiva per provar de plegar les proteïnes més eficients”, asseguren a la pàgina web del joc. “Els jugadors poden dissenyar noves proteïnes que podrien ajudar a prevenir o a tractar importants malalties”. Al cap de poc temps de llançar-lo, ja hi havia més de 20.000 voluntaris buscant seqüències d’aminoàcids. Gràcies a aquest puzle en línia, s’han resolt des de qüestions relacionades amb biocombustibles fins a d’altres sobre malalties mortals. Fins
i tot s’ha aconseguit resoldre un problema que feia ballar el cap a la ciència des de feia més d’una dècada: amb l’ajuda dels jugadors els investigadors van trobar l’estructura d’un enzim crític per a la reproducció del virus de la sida i van identificar dianes terapèutiques per neutralitzar-la. Foldit és tan sols un exemple de com d’algun temps ençà la ciència i altres disciplines s’estan acostant a la ciutadania per demanar-li col·laboració. S’han adonat que la unió fa la força. Que molts cervells units són infinitament més potents que el superordinador més gran. Que el coneixement està en la gent. Per què no es pot aprofitar aquest potencial per avançar junts? Unint esforços Si per alguna cosa es caracteritza la intel·ligència humana és per ser col·lectiva. Som éssers socials i aprenem nous coneixements a partir de la interacció amb altres humans. Des de noves llengües, escriure o aixecar un edifici, fins a operar una persona o conduir. I és més, la majoria de les grans tasques intel·lectuals que duem a terme són fruit de la interacció, amb una comunitat i amb una cultura, que no és res més que el cúmul de coneixement heretat de generacions anteriors. Ara les noves tecnologies, i sobretot les possibilitats que ofereix internet, estan potenciant i fomentant encara més aquesta col·laboració i interacció entre individus amb l’objectiu d’aconseguir un bé comú, ja sigui un projecte o un coneixement més gran. De la col·laboració de cervells i la interacció amb les noves tecnologies estan sorgint dos nous tipus d’intel·ligències, que els experts denominen col·lectiva i col·laborativa; i si bé totes dues estan relacionades, són una mica diferents. “En la col·lectiva emergeix un producte acabat a partir de les accions d’un grup de persones que no interactuen entre si”, explica Ignasi Alcalde, consultor multimèdia i expert en gestió de projectes. Gràcies a internet, els consumidors passen a ser també creadors i aporten saber a la xarxa. Construeixen nous continguts a partir
Cervells units
de la col·laboració entre ells, corregint, ampliant. Viquipèdia és un bon exemple d’aquest tipus d’intel·ligència. “En canvi, la intel·ligència col·laborativa s’ocupa de problemes en els quals l’experiència individual i les diferents interpretacions d’experts són crítiques per a la resolució de problemes. L’objectiu és aprendre una tasca o incrementar el coneixement de tots els membres del grup”, afegeix Alcalde. Un bon exemple és el projecte Foldit. Les dues intel·ligències es basen en la idea que la unió fa la força i es nodreixen del potencial que ofereix la tecnologia. No obstant això, la idea de cooperar i de treballar de costat no és nova. De fet, en la naturalesa, des de bacteris fins a formigues, abelles, quarks i fins i tot les neurones del nostre cervell són exemples d’individus que s’alien per dur a terme una tasca intel·ligent. I ja fa anys que existeixen projectes com SETI, que busca vida extraterrestre i es basa en computació distribuïda, que requereixen de la participació de moltes persones per aconseguir un objectiu. Aquí, els voluntaris baixen un programa gratuït elaborat per la Universitat de Berkeley i cedeixen el temps i la potència dels seus ordinadors quan no els utilitzen per ajudar els astrònoms i físics a processar informació. El que és realment nou i diferent ara és que la participació ciutadana és intel·lectual. I no cal ser un expert en la matèria, ni tampoc una eminència. L’únic que es requereix és interès i ànim de participar en aquest nou tipus d’accions que poden ser summament democratitzadores del coneixement. I les tecnologies, l’únic que fan és facilitar que un nombre gegantí de persones repartides per tot el planeta interconnectades treballin plegades de noves maneres i s’avanci cap el coneixement comú. “L’ésser humà és social per naturalesa i sempre ha col·laborat per desenvolupar tasques. El que ara ha canviat és l’entorn de la societat, de l’associació i del coneixement. Fa vint anys, per exemple, no existia la capacitat que tenim avui dia de comunicar-nos a través de la xarxa. En l’actualitat –il·lustra Ignasi
La intel·ligència sempre ha estat col·lectiva, però ara les noves tecnologies potencien formes innovadores de col·laboració en la qual experts i aficionats s’uneixen per cooperar en projectes que donen resultats
Text Cristina Sáez
28