ES8 DE JUNY DEL 2013
Segurament, els investigadors de la Universitat de Washington no es podien ni imaginar l’èxit que tindria la seva convocatòria. Ni tampoc que acabarien publicant un article científic amb uns quants jugadors de videojocs. Fins i tot, potser, es van sentir una mica frustrats en veure com en només tres setmanes un grup d’amateurs havia fet una important troballa, mentre que ells s’havien passat dos anys estudiant sense èxit el paper que exerceixen les proteïnes (el motor bàsic dels trilions de cèl·lules del nostre organisme), en el desenvolupament de l’alzheimer, el càncer o la sida. Tot va començar quan se’ls va ocórrer demanar ajuda a la ciutadania. Els investigadors coneixien bé les seqüències d’aminoàcids de les proteïnes, però no acabaven d’entendre com es pleguen sobre si mateixes per acabar tenint una estructura final. De fet, és una de les qüestions sense resoldre en biologia avui dia, ja que la configuració que adopten determina la seva funció; si l’estructura final es modifica, en alguns casos pot millorar la tasca de la proteïna, però en d’altres impedeix que la faci. El problema és que hi ha una infinitat de possibles estructures i comprovar-les una a una és una tasca ingent. En col·laboració amb programadors, els biòlegs van dissenyar un videojoc, que van batejar amb el nom de Foldit (plega’l, en anglès), disponible a la xarxa, que planteja puzles complexos sobre com es pleguen aquestes cadenes d’aminoàcids. “Foldit intenta predir l’estructura d’una proteïna basant-se en les intuïcions humanes per resoldre trencaclosques i en el fet que molta gent juga de forma competitiva per provar de plegar les proteïnes més eficients”, asseguren a la pàgina web del joc. “Els jugadors poden dissenyar noves proteïnes que podrien ajudar a prevenir o a tractar importants malalties”. Al cap de poc temps de llançar-lo, ja hi havia més de 20.000 voluntaris buscant seqüències d’aminoàcids. Gràcies a aquest puzle en línia, s’han resolt des de qüestions relacionades amb biocombustibles fins a d’altres sobre malalties mortals. Fins
i tot s’ha aconseguit resoldre un problema que feia ballar el cap a la ciència des de feia més d’una dècada: amb l’ajuda dels jugadors els investigadors van trobar l’estructura d’un enzim crític per a la reproducció del virus de la sida i van identificar dianes terapèutiques per neutralitzar-la. Foldit és tan sols un exemple de com d’algun temps ençà la ciència i altres disciplines s’estan acostant a la ciutadania per demanar-li col·laboració. S’han adonat que la unió fa la força. Que molts cervells units són infinitament més potents que el superordinador més gran. Que el coneixement està en la gent. Per què no es pot aprofitar aquest potencial per avançar junts? Unint esforços Si per alguna cosa es caracteritza la intel·ligència humana és per ser col·lectiva. Som éssers socials i aprenem nous coneixements a partir de la interacció amb altres humans. Des de noves llengües, escriure o aixecar un edifici, fins a operar una persona o conduir. I és més, la majoria de les grans tasques intel·lectuals que duem a terme són fruit de la interacció, amb una comunitat i amb una cultura, que no és res més que el cúmul de coneixement heretat de generacions anteriors. Ara les noves tecnologies, i sobretot les possibilitats que ofereix internet, estan potenciant i fomentant encara més aquesta col·laboració i interacció entre individus amb l’objectiu d’aconseguir un bé comú, ja sigui un projecte o un coneixement més gran. De la col·laboració de cervells i la interacció amb les noves tecnologies estan sorgint dos nous tipus d’intel·ligències, que els experts denominen col·lectiva i col·laborativa; i si bé totes dues estan relacionades, són una mica diferents. “En la col·lectiva emergeix un producte acabat a partir de les accions d’un grup de persones que no interactuen entre si”, explica Ignasi Alcalde, consultor multimèdia i expert en gestió de projectes. Gràcies a internet, els consumidors passen a ser també creadors i aporten saber a la xarxa. Construeixen nous continguts a partir
Cervells units
de la col·laboració entre ells, corregint, ampliant. Viquipèdia és un bon exemple d’aquest tipus d’intel·ligència. “En canvi, la intel·ligència col·laborativa s’ocupa de problemes en els quals l’experiència individual i les diferents interpretacions d’experts són crítiques per a la resolució de problemes. L’objectiu és aprendre una tasca o incrementar el coneixement de tots els membres del grup”, afegeix Alcalde. Un bon exemple és el projecte Foldit. Les dues intel·ligències es basen en la idea que la unió fa la força i es nodreixen del potencial que ofereix la tecnologia. No obstant això, la idea de cooperar i de treballar de costat no és nova. De fet, en la naturalesa, des de bacteris fins a formigues, abelles, quarks i fins i tot les neurones del nostre cervell són exemples d’individus que s’alien per dur a terme una tasca intel·ligent. I ja fa anys que existeixen projectes com SETI, que busca vida extraterrestre i es basa en computació distribuïda, que requereixen de la participació de moltes persones per aconseguir un objectiu. Aquí, els voluntaris baixen un programa gratuït elaborat per la Universitat de Berkeley i cedeixen el temps i la potència dels seus ordinadors quan no els utilitzen per ajudar els astrònoms i físics a processar informació. El que és realment nou i diferent ara és que la participació ciutadana és intel·lectual. I no cal ser un expert en la matèria, ni tampoc una eminència. L’únic que es requereix és interès i ànim de participar en aquest nou tipus d’accions que poden ser summament democratitzadores del coneixement. I les tecnologies, l’únic que fan és facilitar que un nombre gegantí de persones repartides per tot el planeta interconnectades treballin plegades de noves maneres i s’avanci cap el coneixement comú. “L’ésser humà és social per naturalesa i sempre ha col·laborat per desenvolupar tasques. El que ara ha canviat és l’entorn de la societat, de l’associació i del coneixement. Fa vint anys, per exemple, no existia la capacitat que tenim avui dia de comunicar-nos a través de la xarxa. En l’actualitat –il·lustra Ignasi
La intel·ligència sempre ha estat col·lectiva, però ara les noves tecnologies potencien formes innovadores de col·laboració en la qual experts i aficionats s’uneixen per cooperar en projectes que donen resultats
Text Cristina Sáez
28
29
EN FAMÍLIA
Projecte GalaxyZoo És un exemple d’intel·ligència col·laborativa. Científics i astrònoms aficionats col·laboren classificant galàxies. Els primers ensenyen imatges i els participants proven de veure tipus de galàxies, estrelles... Hi participen centenars de milers de persones.
KIM STEELE
LA COL·LECTIVA VIQUIPÈDIA ÉS L’EXEMPLE MÉS CLAR D’UNIÓ D’INTEL·LECTES
Alcalde– han sorgit una infinitat de noves professions que fa tan sols cinc anys ni existien, moltes de les quals estan orientades a la gestió de la informació i el coneixement. Ara no es tracta només de generar coneixement, sinó també de connectar-lo amb d’altres i aportar nous valors”. Col·laborativa i col·lectiva De moment, són molts els projectes que ja han nascut de la col·laboració ciutadana. Viquipèdia és el més conegut, un exemple de construcció col·lectiva que es nodreix de les aportacions de milers d’internautes que de
forma altruista donen el seu temps per aflorar coneixement lliure. Cada individu aporta una part a un producte acabat, on aquesta col·laboració queda fusionada. “La ciutadania es vol sentir cada vegada més implicada en projectes de col·laboració. Crec que és una nova manera d’expressar una ètica social. Hi ha exemples molt senzills i casos més complexos, com la figura de ciutadans que col·laboren amb institucions científiques recollint dades sobre el territori o el cas d’astrònoms amateurs que penti-
nen l’univers ajudant els científics. Viquipèdia és només un dels molts projectes interessants que hi ha per tot el món”, comenta Àlex Hinojo, director de projectes culturals d’Amical Wikimedia, una associació sense ànim de lucre que col·labora en projectes de la Fundació Wikimedia, entre els quals destaca la Viquipèdia, la versió catalana de la popular enciclopèdia. Linux és un altre bon exemple d’intel·ligència col·lectiva. Una enorme comunitat de gent repartida per tot el planeta va desenvolupar el sistema
ES8 DE JUNY DEL 2013
operatiu de codi obert. Qualsevol que tingués coneixements de programació podia contribuir en el projecte. Linus Torvald i d’altres experts decideixen quins mòduls dels que la gent envia s’incorporen al sistema. En canvi, el projecte GalaxyZoo és un exemple d’intel·ligència col·laborativa. Científics demanen a astrònoms aficionats que els ajudin a classificar galàxies. Els ensenyen una imatge i els participants han de respondre a un qüestionari sobre allò que veuen: si es tracta d’una galàxia circular, si hi ha estrelles... Centenars de milers de persones hi col·laboren i ja s’han publicat nombrosos articles amb les dades obtingudes. En el mateix principi es basa Ancient Lives. La Universitat d’Oxford i la Societat d’Exploració d’Egipte demanen la col·laboració dels ciutadans per traduir els papirs d’Oxirrinco, trobats el 1987 a Egipte en un abocador de l’època grecoromana. Escrits en grec i llatí, podrien contenir obres literàries. Per traduir-los, s’han digitalitzat els papirs i es demana als voluntaris participants que busquin similituds entre els símbols del grec antic i els actuals per identificar-los. Després la cadena de lletres formada s’analitzarà per algoritmes d’ordinador que reconeixeran i traduiran el conjunt de caràcters. Finalment, els experts revisaran i recolliran els possibles resultats. Ancient Lives, a més, forma part d’una iniciativa internacional molt més àmplia anomenada Citizen Science Alliance, integrada per museus i universitats que justament pretén promoure la implicació dels ciutadans en el procés científic i també en art, arqueologia o història. A Espanya també hi ha exemples de projectes en què els ciutadans s’involucren i col·laboren en l’avenç del coneixement. És el cas de la Fundació Ibercivis, en la qual participen la Universitat de Saragossa, el CSIC, Red.es i el Ciemat; un dels projectes que han desenvolupat és el de GripeNET, el node espanyol d’un projecte internacional d’estudi
Connectar intel·ligències digitals i humanes
L’Institut de Tecnologia de Massachusetts, el MIT, ha estat un dels pioners a adonar-se del potencial d’aquesta unió de cervells i ha obert el Centre per la Intel·ligència Col·lectiva. Entre els molts projectes que han iniciat hi ha Climate CoLab, una comunitat formada per gairebé 4.000 persones que col·laboren amb idees sobre què cal fer per frenar
MALARIASPOT ÉS UN JOC COL·LECTIU QUE VOL COMBATRE EL PALUDISME de la grip. Els voluntaris es registren introduint un codi postal i aportant algunes dades sobre la seva salut, com si són fumadors o no, o si tenen fills petits que van a la guarderia, i després, de novembre a abril, els mesos de la campanya de la grip, completen un breu qüestionari de preguntes. Gràcies a les respostes, els metges poden saber més coses del patró de comportament del virus, intentar predir on es produiran nous brots, millorar el tractament i, sobretot, millorar la prevenció. I n’hi ha més, com MalariaSpot, un videojoc en el qual els jugadors es converteixen en observadors mèdics que han d’explicar la quantitat de paràsits que hi ha en una mostra de sang digitalitzada per al diagnòstic de la malària. O Caçant el Mosquit Tigre, en el qual nens de primària i les seves famílies, a Girona, ajuden els experts a fer un seguiment d’aquest temut insecte a través d’una app mòbil. “Aquest tipus de projectes en els quals amb petites aportacions de milers de persones s’aconsegueix una massa crítica de coneixement estan ajudant a modificar el concepte i els processos de creació d’informació i saber –considera Àlex Hinojo, d’Amical Wikimedia–. Si, per exemple, tota la investigació que es paga amb diners públics es publiqués amb una llicència oberta, Creative Commons, facilitaria que altres experts poguessin reaprofitar aquests coneixements per continuar la investigació en altres aspectes. Es tracta de no haver d’inventar la roda cada vegada. I en un escenari de recursos limitats, cobra encara més sentit”, apunta. Cap a una nova societat Per Thomas W. Malone, del MIT, “aquest nou tipus d’intel·ligència col·lectiva
el canvi climàtic. Durant diversos anys, han desenvolupat propostes en línia i han participat en altres projectes ja en marxa. Els millors plantejaments ciutadans fins i tot han estat presentats davant l’ONU. A més, el MIT estudia com connectar persones i ordinadors per actuar de forma més intel·ligent que cap ordinador, individu o col·lectiu mai hagin fet
abans. Thomas W. Malone, fundador del Centre per la Intel·ligència Col·lectiva, afirma que “a mesura que ordinadors i persones es connectin més, segurament es convertiran en una espècie de cervell global. El nostre futur com a espècie pot ser que depengui de la nostra capacitat d’utilitzar la intelligència global col·lectiva per prendre decisions sàvies”.
30
i col·laborativa en el fons ens ajuda a comprendre què és ser humans i quin és el nostre paper al planeta. Perquè si una cosa ens defineix com a persones és la nostra intel·ligència”. A més, aquest nou tipus de projectes contribueixen al bé comú, a procurar coneixement per a tota la humanitat, ja que centren més l’atenció en el procés i no tant en el resultat. Es tracta d’aprendre, de construir de manera conjunta, de col·laborar amb gent procedent de diferents disciplines i sabers i inquietuds. Un bon exemple és el projecte Science of the City, la ciència de la ciutat, que impulsa La Mandarina de Newton, una empresa de Barcelona que desenvolupa projectes de comunicació i divulgació de la ciència, la tecnologia i la cultura, basats en la cocreació i en el fet de compartir coneixement. Science of the City és una iniciativa internacional, que ja ha fet dues edicions, en la qual es llança un concurs de vídeo en què es convida la gent que elabori clips de dos minuts intentant resoldre una pregunta vinculada a la ciència i a la ciutat. “Ens han arribat vídeos sobre fòssils, sobre leds, sobre com fer electricitat a partir dels sorolls de la ciutat. La nostra idea era acostar la ciència al dia a dia de les persones, perquè sovint solem vincular-la als centres d’investigació o a la naturalesa. Però poques vegades pensem que, per exemple, al despertador hi ha ciència, en l’esmorzar hi ha ciència. Volíem que la gent se n’apropiés i adoptés un paper actiu”, explica Irene Lapuente, física i fundadora de La Mandarina. Només en la primera convocatòria van rebre uns 50 vídeos de tot el planeta, que es poden veure a Scienceofthecity.net. D’aquests clips, es van escollir els vuit millors i es van portar a un grup d’investigació en art de la facultat de Belles Arts de Barcelona, on va començar el procés d’hibridació d’art i ciència. D’aquesta simbiosi es va gestar una mostra al centre Arts Santa Mònica, a Barcelona. “Podem optar per fer nosaltres, des de La Mandarina, una exposició de ciència a la ciutat. Però llavors a la gent només li arribarà la idea final del que jo he
31
EN FAMÍLIA
EL PROJECTE SCIENCE OF THE CITY VA ACABAR EN UN MUSEU
Linux Una enorme comunitat repartida per tot el planeta va desenvolupar un sistema operatiu de codi obert. Qualsevol programador podia aportar idees, que, si eren vàlides, s’acceptaven.
Ancient Lives La Universitat d’Oxford i la Societat d’Exploració d’Egipte estudien amb l’ajuda d’egiptòlegs amateurs el contingut dels papirs d’Oxirrinco, trobats el 1987 i escrits en grec i llatí
trobat i es perdrà tot el coneixement que he adquirit a mesura que em documentava, aprenia a discernir entre una cosa i una altra, elaborava hipòtesi, les comprovava o rebutjava. Si obres el procés a la ciutadania, comparteixes tot aquest coneixement, ja que seran ells que hauran de buscar informació, consultar-la, pensar-la, elaborar-la. I d’aquesta manera aprendrem tots”, assegura Lapuente. A més de fomentar el coneixement, aquests projectes de cocreació i intel·ligència col·laborativa i col·lectiva impliquen un canvi de mentalitat. Fins
ara ens limitàvem a consumir el resultat final d’una investigació o un estudi. Ens deien que havien trobat tantes estrelles o que s’havia descobert una vacuna contra la malària. Però en l’actualitat podem ser part activa, implicar-nos-hi. I això implica un canvi de mentalitat. “Es tracta de fixar-nos com ho fem per aprendre, millorar i intentar a la llarga equivocar-nos menys. I això ens porta cap a un tipus de societat més lenta, dialogant, on hi ha espais de prova i d’evolució. La gent que parla de veritat d’in-
Crear consciència
El projecte Disseny Crític, de La Mandarina de Newton, es basava en un procés obert. Tractava sobre la contaminació interna: els tòxics que respirem o que mengem a través dels aliments, que de vegades poden reaccionar entre ells a l’organisme i trobar-se darrere de malalties com el càncer o l’obesitat, de la falta de concentració o d’un estat d’ànim alacaigut.
tel·ligència col·lectiva i col·laborativa parlen d’una altra societat, en la qual tots podem créixer pel camí –assegura Irene Lapuente–. Cada dia, per exemple, comprem pa. I no es tracta que deixem de fer-ho, però si aprenem a elaborar-lo, segurament serem més conscients del que consumim. I llavors prendrem decisions més encertades. Fins ara el mercat era molt més tancat i es tractava només de consumir sense pensar gaire. Però ara podem canviar aquest model i començar a participar-hi de forma activa i crítica”. Queda clar que el secret està en el col·lectiu. s
La Mandarina va organitzar xerrades i tallers, totalment gratuïts, per treballar sobre el tema. L’objectiu era adquirir entre tots un coneixement més profund sobre aquests tòxics, així com crear prototips per pal·liar la situació. Els participants van acabar dissenyant des de campanyes d’informació fins a unes pastilles capaces de netejar-nos per dins. “Hi
va haver debat; la població parlava sobre el tema, en buscava informació i els ho explicava a familiars i amics; és el que perseguíem, crear consciència social. La gent venia per crear de forma voluntària i aportar el seu granet de sorra. Aprenien amb el procés i això és més important que el resultat”, explica Irene Lapuente, al capdavant de La Mandarina.