KATASTROPHEKATASTROPHE -82

Katastrophe

Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de goma conformen el món on es desenvolupa l’obra: una faula idiota sobre la civilització humana, centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d’experiments físics i químics desenvolupats per la Mandarina de Newton. Emmarcant l’espai, tres grans pantalles submergeixen l’espectador en aquest món «pop» de caos, joc i destrucció. Katastrophe planteja si hi ha alguna diferència entre una catàstrofe natural, una catàstrofe ‘natural’ provocada pels humans i una catàstrofe íntegrament humana. Les morts provocades per un tsunami són equiparables a les causades per una fuita radioactiva o a les produïdes per una bomba atòmica? Hi ha alguna relació entre la violència humana i la violència que desferma la natura? És el mateix Pompeia que Txernòbil? És el mateix Auschwitz que Pompeia? La indiferència de l’acció de la natura cap a la humanitat justifica o explica la indiferència cap la humanitat de l’acció d’altres humans? Katastrophe és una performance que utilitza l’experiment científic com a narrativa. A partir de polímers superabsorbents, reaccions exotèrmiques i propietats físiques dels materials, explorem la natura de les catàstrofes al planeta Terra. Katastrophe es una performance que utiliza el experimento científico como narrativa. A partir de polímeros superabsorbentes, reacciones exotérmicas y propiedades físicas de los materiales, exploramos la naturaleza de las catástrofes en el planeta Tierra. Cuatro performers, once maquetas y centenares de ositos de goma conforman el mundo donde se desarrolla la obra: una fábula idiota sobre la civilización humana, centrada en las catástrofes. En este marco, los ositos padecerán terremotos, mareas negras, guerras y exterminios. Todo se realiza en vivo a través de experimentos físicos y químicos desarrollados por la Mandarina de Newton. Enmarcando el espacio, tres grandes pantallas sumergen al espectador en este mundo «pop» de caos, juego y destrucción. Katastrophe plantea si existe alguna diferencia entre una catástrofe natural, una catástrofe ‘natural’ provocada por los seres humanos y una catástrofe íntegramente humana. ¿Las muertes provocadas por un tsunami son equiparables a las causadas por una fuga radioactiva o las producidas por una bomba atómica? ¿Existe alguna relación entre la violencia humana y la violencia que desata la naturaleza? ¿Es lo mismo Pompeya que Chernóbil? ¿Es lo mismo Auschwitz que Pompeya? ¿La indiferencia de la acción de la naturaleza hacia la humanidad justifica o explica la indiferencia hacia la humanidad de la acción de otros seres humanos?

Katastrophe is a performance that uses the scientific experiment as a narrative. Through superabsorbent polymers, exothermic reactions and the physical properties of materials, we explore the nature of catastrophes on planet Earth. Four performers, eleven models and hundreds of gummy bears make up the world in which this work plays out: an idiotic fable about human civilisation, focused on catastrophes. Within this context, the bears experience earthquakes, black tides, wars and exterminations. All this is performed live through physical and chemical experiments developed by La Mandarina de Newton. Framing the space, three big screens immerse the spectator in this “pop” world of chaos, play and destruction. Katastrophe asks if there is any difference between a natural catastrophe, a ‘natural’ catastrophe caused by humans, and an entirely human catastrophe. Are the deaths caused by a tsunami comparable to those caused by a radioactive leak or those produced by an atomic bomb? Is there any link between human violence and the violence unleashed by nature? Is Pompeii the same as Chernobyl? Is Auschwitz the same as Pompeii? Does the indifference of nature’s action towards humanity justify or explain the indifference towards humanity shown by other humans?