CRITERIS DIAGNÒSTICS PER AL TRASTORN DISOCIAL O DE CONDUCTA

 Discussions / actitud desafiant

4. Discuteix sovint amb l’autoritat o amb els adults, en el cas dels infants i els adolescents. 5. Sovint desafia activament o rebutja satisfer la petició per part de figures d’autoritat o normes. 6. Sovint molesta als altres deliberadament. 7. Sovint culpa als altres pels seus errors o el seu mal comportament.  Venjatiu

8. Ha estat rancorós o venjatiu almenys dues vegades en els últims sis mesos.

B. Aquest trastorn del comportament va associat a un malestar en l’individu o en altres persones del seu entorn social immediat (és a dir, família, grup d’amics, companys de treball) o té un impacte negatiu en les àrees social, educativa, professional o altres importants.

C. Els comportaments no apareixen exclusivament en el transcurs d’un trastorn psicòtic, un trastorn per consum de substàncies, un trastorn depressiu o un de bipolar. A més, no es compleixen els criteris d’un trastorn de desregulació pertorbador de l’estat d’ànim. Nota: S’ha de considerar la persistència i la freqüència d’aquests comportaments per distingir els que es consideren dins dels límits normals, dels simptomàtics. En els nens de menys de cinc anys el comportament ha d’aparèixer gairebé tots els dies durant un període de sis mesos com a mínim, llevat que s’observi una altra cosa (Criteri A8). En els nens de cinc anys o més, el comportament ha d’aparèixer com a mínim un cop per setmana durant almenys sis mesos, llevat que s’observi una altra cosa (Criteri A8). Si bé aquests criteris de freqüència es consideren el grau mínim orientatiu per definir els símptomes, també s’han de tenir en compte altres factors, per exemple, si la freqüència i la intensitat dels comportaments depassen els límits del que és normal per al grau de desenvolupament del individu, el seu sexe i la seva cultura.

A. Un patró repetitiu i persistent de comportament en el qual no es respecten els drets bàsics d’altres, les normes o regles socials pròpies de l’edat, el que es manifesta per la presència en els dotze últims mesos d’almenys tres dels quinze criteris següents en qualsevol de les categories següents, i hi ha almenys un en els últims sis mesos:  Agressió a persones i animals (criteris 1-7), destrucció de la propietat (criteris

8 i 9), engany o robatori (criteris 10-12) i incompliment greu de normes (criteris 13-15):

1. Sovint assetja, amenaça o intimada a uns altres. 2. Sovint inicia baralles. 3. Ha usat una arma que pot provocar seriosos danys a tercers (per exemple un bastó, maó, ampolla trencada, ganivet, arma...). 4. Ha exercit la crueltat física contra persones. 5. Ha exercit la crueltat física contra animals. 6. Ha robat enfrontant-se a una víctima (per exemple atracament, robatori d’un moneder, extorsió, atracament a mà armada). 7. Ha violat sexualment a algú. 8. Ha calat foc deliberadament amb la intenció de provocar danys greus. 9. Ha destruït deliberadament la propietat d’algú (però no amb foc). 10. Ha envaït la casa, edifici o automòbil d’algú. 11. Sovint menteix per obtenir objectes o favors, o per evitar obligacions (per exemple “enganya” a altres). 12. Ha robat objectes de valor no trivials sense enfrontar-se a la víctima (per exemple furt en una botiga sense violència ni invasió; falsificació). 13. Sovint surt a la nit tot i la prohibició dels seus pares, començant abans dels 13 anys. 14. Ha passat una nit fora de casa sense permís mentre vivia amb els seus pares o en una llar d’acollida, almenys dues vegades o un cop sí que va estar absent durant un temps prolongat. 15. Sovint falta a l’escola, començant abans dels 13 anys. B. El trastorn del comportament provoca un malestar clínicament significatiu en les àrees social, acadèmica o laboral.

C. Si l’edat de l’individu és de 18 anys o més, no es compleixen els criteris de trastorn de la personalitat antisocial.

En el mateix diagnòstic s’haurà d’especificar el tipus (Tipus d’inici infantil, Tipus d’inici adolescent o Tipus d’inici no especificat) i si es dóna amb emocions prosocials limitades, manca de remordiments o culpabilitat, si es mostra insensible, mancada d’empatia, despreocupat pel seu rendiment o amb afecte superficial o deficient.

Els pares que adverteixen símptomes de trastorn del comportament en els seus fills petits o adolescents hauran d’acudir a un professional per procurar una avaluació i un tractament el més precoç possible, decisió clau per prevenir l’aparició i incidència de problemes en el futur.