Cooperació al quadrat
1.
Cubi és un dau. Bé, per ser exactes, és un petit dau amb puntets negres dels que s'utilitzen per als jocs de taula. Treballa a la sala de passatemps infantils d'un centre cultural, i és un dels daus blaus del joc de parxís. Cada matí, li agrada fer una passejada, sempre la mateixa, pel camí de rajoles blanques que travessa el seu poble. A la localitat hi viuen daus de tots els colors. Fins i tot, en el barri alt, se situen els daus de pòquer, que són més grans i una mica envanits, perquè presumeixen que el seu és un joc d'adults. Als daus els agrada fer sempre les mateixes coses i, a més, a les mateixes hores. Resulten bastant quadriculats. Cubi s'aixeca sempre el primer i va a passejar quan no hi ha ningú. Però un matí les coses van ser diferents.
9
Cooperació al quadrat Duia una estona caminant, i en arribar a la casella trenta-cinc es va trobar amb una enorme fitxa de dòmino que estava ajaçada enmig de la calçada. Vet aquí que no podia passar! La molt descarada ocupava el camí de banda a banda, obstaculitzant el pas de tots els vianants. Si volia passar, havia de sortir del seu camí. Una cosa impensable per a un dau com ell! −EEHEMMM… perdoni, li importaria apartar-se una mica perquè pugui passar? La fitxa era el sis doble. Amb gest de mal humor, va obrir els ulls d'una de les seves dues cares mentre l'altra seguia adormida. −No m'agrada que em despertin tan d’hora, dauet! Algunes treballem en jocs d’adults fins a molt tard. −Sí, sí, ho entenc; però vostè està estirada enmig del meu camí. No sé si ho sap. −I? -va dir, obrint els seus altres ulls. −… que m'agradaria passar. −Mira, petit, aquest lloc és estupend per descansar, i no em vull moure. Estic molt a gust, així és que busca't un altre camí! -i va seguir dormint. Cubi va quedar desconcertat. Desviar-se del seu camí? Però… per què? Com podia fer això? Els camins es tracen per seguir-los, i ell mai s'havia apartat del seu itinerari. És veritat que sovint els menyspreaven perquè treballaven en jocs infantils, però realment mai no s'havia trobat amb una fitxa tan mal educada! Va estar una estona plantat allí i, com que no sabia què fer, va tornar capcot a casa seva. A mig matí, va sentir una gran remor a la plaça del poble. S’hi va acostar i va veure un grup de daus reunits i bastant empipats. Fins i tot els grocs estaven vermells d'ira! Tots parlaven de la que s'havia organitzat al camí. Va resultar que, al llarg del matí, un munt de daus havien sortit, també, a fer el seu passeig matinal, i tots s’havien trobat el camí tallat per la maleïda fitxa de dòmino. 10
2.
Cooperació al quadrat
3.
Al final, l'havien despertat tantes vegades, que la fitxa va fer un esbufec tan gros amb les seves dues cares que va enviar rodolant fins al poble el pobre Verdet, un dels daus verds, i el va convertir en una bala! −Què faré, ara! No tornaré a jugar al parxís! -es lamentava Verdet-. Ara hauré d'aprendre les regles d'un joc nou! Els seus companys se’l miraven amb pena: per a algú tan quadriculat com ells, això era una cosa terrible! Els daus no sabien què fer, i això els posava encara més furiosos. Mai s'havien enfrontat a un problema així. Aquella fitxa de dòmino no estava complint les regles, i els daus no sabien com respondre davant aquesta situació. De sobte, tots ells van començar a donar la seva opinió: 11
Cooperació al quadrat −Es mereix una lliçó! Però, què podem fer si som molt més petits que ella? −Jo sóc molt forçut -va dir el dau vermell fet un gallet-. Si un parell de daus forts us uniu a mi, podem anar a donar-li una empenta a aquesta fitxa tan caparruda. −Res d'això -va contradir-lo de seguida un dau groc-. Per la força només aconseguirem empitjorar la situació. Aquesta fitxa és molt gran i té un munt d'ulls que ho vigilen tot. Seria impossible acostar-nos-hi sense que se n’adonés. Hem de demanar-li que sisplau s'aparti i ens deixi passar. −Aquesta fitxa és una dominant, mai no la podràs convèncer deia un altre-. És la que té més números, i sempre comença el joc. −Vés, ximpleries! -va replicar el dau marró -. Les coses han de ser clares i cal anar a totes. Proposo que la banda municipal toqui música al seu costat fins que s'avorreixi i marxi. −Abans que ho aconseguiu, us haurà fet fora d’un esbufec. El murmuri va anar creixent i creixent. No es posaven d'acord en res. Per sort va començar a ploure, raó per la qual els daus van tornar corrent a les seves cases i la discussió es va acabar. Cubi es va refugiar de la pluja sota un arbre. Estava empipat i no volia tornar a casa. Distret, es va posar a observar com les gotes d'aigua anaven caient i creant un toll cada vegada més gran. El toll creixia i creixia, fins que va enderrocar un petit mur de fang i un corrent d'aigua es va desbordar amb rapidesa plaça avall. Llavors ho va veure tot clar! −És clar! Com no me n'havia adonat abans? -va dir Cubi-. Les gotes són també petites, com nosaltres, però totes juntes tenen una força enorme! Quan va afluixar el xàfec, va anar ràpidament a la plaça, va convocar tots els daus i els va explicar la idea que havia tingut. Una estona després, Cubi avançava pel camí amb pas decidit 12
4.
Cooperació al quadrat
5.
juntament amb uns quants daus. En arribar als peus de la fitxa, li va demanar que s'apartés. −I si m‘hi nego? -va riure de nou-. Per què no feu una volta i em deixeu descansar en pau? O he de tenir por d'uns marrecs com vosaltres? -De nosaltres sols, no. Però resulta que som molts més, saps? Cubi va tossir, fent una cara molt seriosa. A l'instant va girar la vista cap als seus companys i els va convidar que aportessin les seves raons per convèncer aquella fitxa coberta d'ulls bellugadissos que els deixés el pas lliure. Amb un somriure d’orella a orella a la seva boca, el primer a parlar va ser un dau groc. No havia acabat que ja demanava la paraula el dau blau. Els van seguir els daus taronja i violeta. D'un en un, tots anaven exposant les dificultats que els ocasionava amb el seu gran cos 13
Cooperació al quadrat
estirat enmig del camí. La fitxa de dòmino es regirava nerviosa, i la seva cara envermellia per moments davant les raons que escoltava. −Per molt que insistiu no em mouré d'aquí –va dir emmurriada. Cubi mai no havia vist una fitxa tan caparruda. Així és que va decidir engegar el pla B i va fer un xiulet. En aquest moment van aparèixer en el camí molts més daus de tots els colors. En arribar davant la fitxa, cadascun posava en pràctica les seves habilitats personals: mentre els més hàbils col·locaven una catifa per treure la fitxa del camí amb més facilitat, els vells usaven la seva saviesa per convèncer-la de com d’injusta era la seva acció, de com és d'important respectar els altres i del dret que tots i totes tenim de caminar per qualsevol camí. Fins i tot alguns li 14
6.
Cooperació al quadrat
7.
recitaven les regles del parxís, insistint-li que les fitxes no poden obstruir el camí sense raó. I tot això amb la música de fons de la banda municipal. Imagineu la que es va armar! Arribat aquell punt, la fitxa de dòmino va veure que no podia controlar la situació i va optar sàviament per sortir corrents i buscar un altre lloc més tranquil per fer la migdiada. Els daus saltaven d'alegria. Quina passada! Millor que treure el número directe per dur a casa l'última fitxa! Per fi, van poder continuar el seu camí, però de sobte es van trobar Verdet, ara convertit en bala, esperant-los a l'altre costat. Però, com havia aconseguit arribar fins allí? -Molt senzill -va dir Verdet-: aprofitant el meu nou cos, he donat la voltat a la monstruosa fitxa. He guanyat temps i tranquil·litat, perquè no m'hi he hagut d'enfrontar.
15