El conte del meu cosí Xavier El meu cosí Xavier aquest conte em va contar una tarda després de dinar. Hi havia una vegada un nen baixet que volia créixer, per no ser petitet. I va créixer tant i tant que amb el cap al cel va arribar. Llavors va pensar: “No vull ser tan alt, que amb els meus esternuts els núvols deixo muts. A més, els avions topen amb les meves celles, i el sol em crema les orelles”
I va tornar a fer-se baixet, baixet, fins que va arribar a ser molt petitet, De fet, era tan petit com un mosquit.
1
El conte del meu cosí Xavier Llavors va dir: “No vull ser tan baixet perquè quan camino em trepitgen tots els animalets. A més, se’m fica la gespa als ulls i, quan plou, una sola gota em mulla prou”.
Així que va decidir ser com era i que tothom l’estimés d’aquesta manera. I va preguntar a la gent, que li va contestar sincera: “Tots t’estimem perquè ets molt bon nen”
Això li va agradar, i es va posar molt content i va ser molt feliç des d’aquell moment. Així que recorda-ho tu també. Has d’estimar-te i acceptar-te tal com ets, i compartir-ho amb la gent. I aquest és el conte que el meu cosí Xavier em va contar una tarda després de dinar.
2