La petició dels estels Fa molts, molts anys, al cel, a la nit no hi havia estels. El que passa és que els estels són molt tímids, i els fa molta vergonya que els vegin al cel, per això no s'atrevien a sortir a la nit. ❑ L'únic que hi havia al cel era la lluna, però estava tan trista d'estar sola que no il·luminava gaire. El cel estava negre i les nits eren molt fosques. I és clar, els nens tenien por.
1.
La petició dels estels
2.
Hi havia un angelet que parlava amb els nens i aquests li explicaven la seva por a les nits fosques. Així que l'angelet va anar a veure els estels per convèncer-los que no els fes vergonya sortir a la nit. - “Estels, els va dir, com és que sent tan bonics no ompliu el cel amb la vostra brillantor? Fixeu-vos en els meteorits, que són només una roca i estan tota la nit d'una banda a l'altra”. - “És que ens fa molta vergonya que ens mirin” - “Però sou molt bonics i als nens els agradaria veure-us; no hi ha manera que us oblideu d'aquesta vergonya?” ◆
3. - “Hi ha una cosa que ens agrada molt, que les persones estiguin alegres. Encara que per a nosaltres és un gran sacrifici sortir i que ens vegin, ho faríem amb una petita condició: cada cop que una persona faci alguna cosa bona per una altra que li produeixi alegria, un de nosaltres s'il·luminarà a la nit” . ●
La petició dels estels Així que l'àngel, molt content, va anar a explicar tot això als nens i nenes que, tot seguit, ho van explicar a les seves famílies.
La petició dels estels
4.
I les persones van començar a fer coses que fossin bones per als altres i els fessin estar alegres, i a les nits el cel va començar a omplir-se d’estels. I com això va succeir fa molts anys, hi ha molts estels al cel, però encara en queden moltíssims més que estan esperant que donem alegria als altres per sortir.