Testimonis om vas anar a parar a F i l i p i n e s ? - Acabat de ser ordenat sacerdot em van invitar a formar part d'un equip missioner a l'illa de Basilan al sud de Mindanao. Vaig arribarhi a començaments del 1972. - Què vas trobar-hi? - Basilan és una petita illa d'uns 200.000 habitants, amb una vegetació tropical exuberant i un dels llocs més complexos del país a causa de la diversitat dels grups ètnics que hi habiten i els interessos econòmics d'aquests grups. Una majoria musulmana (70%) formada per quatre grups ètnics diversos i uns altres grups cristians minoritaris vinguts de les illes del centre del país. A més d'aquests grups hi ha els xinesos que controlen pràcticament els negocis i el comerç de l'illa. - A què et dedicaves? - El nostre treball es desenvolupava bàsicament en l'educació (gestionàvem escoles obertes a musulmans i cristians) i en l'acció social d'ajuda a les comunitats més necessitades. Vaig començar dirigint
C
Entrevista a Angel Calvo
"La marginació dels musulmans ha provocat la seva rebel·lió” La insurrecció musulmana al Sud de Filipines és una guerra poc coneguda. Va sortir de l’ombra l'any passat quan el grup
"Durant la colonització americana les multinacionals es van repartir les millors terres i van marginar els musulmans, convertint-los així en els més pobres"
rebel Abu Sayaff va segrestar durant mesos uns turistes occidentals que, finalment, van ser alliberats amb la mediació de Líbia. El missioner claretià Angel Calvo va arribar a l'illa filipina de Basilan quan va esclatar la guerra el 1972. Dirigeix diversos projectes de foment de la
una emissora de ràdio (DXBI) i una publicació setmanal que intentava ser la veu dels sense veu. També vaig haver de dirigir durant un temps l'escola Claret de primària, secundària i superior, l'única a l'illa. - Quan va començar la guerra? - Poc temps després d'arribar a Basilan, amb la imposició de la Llei Marcial del President Marcos el setembre del 1972, va sorgir la rebel·lió armada del grup musulmà MNLF (Moro National Liberation Front) a Mindanao. L'illa de Basilan va ser i continua sent un dels nuclis centrals d'aquesta rebel·lió musulmana. De llavors ençà continuen els enfrontaments amb les forces militars del govern i les matances de civils i militars
8
pau i de suport a les comunitats de desplaçats per la guerra, amb la cooperació de Mans Unides. Amb el seu treball impulsa un "diàleg de vida" entre les comunitats enfrontades - la musulmana i la cristiana -, un diàleg que es compromet amb la justícia i el desenvolupament i que busca camins comuns per construir la pau. que encara s'han endurit al llarg d'aquests anys. Matances, emboscades, segrestos … - Malgrat que només fa 103 anys que Filipines era una colònia epanyola, el conflicte ha despertat poc interès a
Espanya. Pots explicar què va passar? - L'any 1972 va esclatar la violència. Un contingent armat musulmà va prendre el 70% de l'illa. Jo tenia 27 anys i acabava d'arribar a una illa tropical paradisíaca. De
Foto: Kim Manresa
Angel Calvo mostra un jeep tirotejat que s’ha convertit en símbol de pau
Mindanao terra de promissió, territori verge obert a la colonització, i les multinacionals es van repartir les millors terres. Després, van portar-hi treballadors cristians de les illes del centre, amb la qual cosa els musulmans van perdre les seves terres i la seva hegemonia cultural. Les multinacionals americanes i els terratinents de Manila van acabar controlant la majoria de les terres, tota la riquesa de Mindanao i van convertir els musulmans en marginats, en els més pobres. - I es van rebel·lar …. - Sí, es van rebel·lar contra el domini dels cristians, que ells identificaven amb els opressors: les multinacionals, el govern de Manila. Tanmateix, no era una qüestió religiosa, perquè les multinacionals i el poder no tenen més religió que els diners. En realitat és una qüestió d'injustícia social. La majoria dels cristians són tan pobres com els musulmans. No es rebutja els catòlics perquè són catòlics, sinó els grups opressors. Les causes són més profundes que les religioses. Són sociopolítiques i culturals, conseqüència de molts segles d'abusos. Foto: Kim Manresa
sobte, em veig submergit en una situació un colonitzador per vendre'ns a un altre de violència extrema. L'impacte és tan fort colonitzador? ", deien. I comenten amb humor: "Hem estat que et queda gravat per alliberats quatre tota la vida. "Els musulmans no rebutgen vegades en la històInevitablement, et preria: els espanyols, guntes el perquè de les els catòlics per ser catòlics, els americans, els matances, dels refugiats sinó perquè els identifiquen japonesos, els cris… Què significava tot amb els grups opressors" tians de Manila … i allò? Per què els musulsempre ens hem mans, majoritaris a l'illa, trobat que la nostra s'havien alçat en armes, casa està habitada després de l'alliberano només a Basilan, sinó a tota la regió de ment pels alliberadors". Mindanao? - Per què? - I què va passar després … - El fet de ser una minoria cristiana en - La colonització americana potser va una comunitat majoritàriament musulma- ser la més perillosa. Van declarar na ens ha ajudat a fer una anàlisi un mica seriosa. La causa principal de la violència és l'explotació a què ha estat sotmesa Mindanao i l'espoliació i la marginació històriques que han sofert els musulmans i els indígenes. Les arrels del conflicte es remunten a la colonització espanyola i, sobretot, a la colonització americana. - Pots donar més detalls …. - La influència espanyola al sud de Filipines no va arribar a ser molt important. De tant en tant es feien campanyes de pacificació, en què es robava tant com es podia, i com a resposta naturalment els musulmans feien el mateix. La diferència és que a ells se'ls anomenava "pirates". L'any 1898 Espanya perd la guerra amb Estats Units i es veu obligada a vendre-li Filipines per 20 milions de dòlars, uns dos dòlars per filipí. I és que les potències occidentals es creien amb dret de comprar i vendre països. Però els musulmans no ho van acceptar mai: "qui ha donat permís a Campament de la guerrilla musulmana en el Sud de Mindanao
9
Testimonis Foto: Cristóbal Corredor
- De quina manera la guerra va afectar la vostra missió? - Després d'uns anys vam decidir treballar directament amb les comunitats musulmanes i cristianes desplaçades a conseqüència de la guerra. Vaig començar un treball d'acompanyament a diverses comunitats que volien tornar a les seves terres i els vaig ajudar a organitzar-se. Amb un equip mixt de musulmans i cristians vam dur a terme un programa de desenvolupament comunitari que consistia a aconseguir títols de terra, construir habitatges, escoles i mesquites, educar nens i adults, i organitzar la comunitat (serveis socials de salut, agricultura, etc.) L'objectiu era fomentar un "diàleg de vida" entre ambdues comunitats de musulmans i cristians, i es va crear una organització de camperols sota el significatiu Angel Calvo és conscient que per aconseguir la pau s’han de resoldre les injustícies nom de "KRIS-LAM". - No tenies problemes amb els guerrillers musulmans? conjuntament cristians i musulmans. canviat a l'illa. Un nou grup de radicals - Durant tot aquest període vam estar - Vas estar uns anys lluny de fonamentalistes islàmics - ABU SAYAFF molt en contacte amb el grup rebel Filipines … - dominava gran part de l'illa i començava musulmà MNLF que operava a l'interior - Després de la revolució popular que una nova onada de segrestos i matances a de l'illa. Les nostres relacions eren cor- va forçar la destitució del dictador la població civil, especialment als líders dials i ells van entendre el nostre treball i Ferdinand Marcos el 1986, em van recla- cristians i de manera particular als missioel nostre compromís mar de Roma per a un ners estrangers. amb la justícia, cosa treball d'animació a les - Estàveu en el punt de mira? que va merèixer que els nostres missions clare- El segrest del meu company P. "En realitat, ni tan sols se seus líders ens respectianes en el Tercer Món Bernardo Blanco el vaig viure molt en pritessin. Pel que fa al sap qui segresta i qui que va durar 5 anys. mera persona, ja que era el cap de l'equip govern, tot això ens mata. Segresten tot aquell Radicat a la nostra casa missioner i vaig haver de seguir la negocomplicava cada vegacentral de Roma, el ciació. Arran d'aquell segrest em vaig que troben pel camí. És el da més la nostra presènmeu treball consistia a veure forçat a abandonar l'illa atès que la cia i el nostre treball caos” visitar i animar les meva presència d'únic estranger era una perquè ens acusaven de comunitats de clare- gran oportunitat/temptació per als rebels. subversius i de coopetians especialment als Des de llavors visc a la veïna ciutat de "Hem creat la ONG local rar amb la guerrilla països d'Àfrica, Àsia i Zamboanga, la gran ciutat històrica de musulmana. Tinc enca- PAZ, que treballa juntament Amèrica Llatina. Vaig Mindanao, de majoria cristiana, però amb ra pendents vuit acusa- amb una altra organització recórrer molts països una gran presència musulmana. És una de cions de subversió per d'aquests continents en les capitals econòmiques i socials de musulmana, SALAM, en la part del govern de situacions molt difícils Mindanao, que té el major contingent promoció del diàleg" Marcos. i va ser una experiència militar de tot el país fora de la capital. - Com et va afectar dura i enriquidora de - Per què la guerrilla musulmana conèixer de prop la s'havia radicalitzat? tot això? - Aquest període marca un profund "globalització" de la pobresa i de la - Durant els anys que vaig estar a canvi en la meva vida, en trobar-me dia a injustícia. Roma havia sorgit un lideratge nou de dia amb la realitat del conflicte musulmà i - Però vas tornar … joves fonamentalistes que s'havien format les implicacions en la vida diària tant en - Després de viure un any als Estats en universitats islàmiques. Aquests joves, les seves comunitats com en la resta de la Units, vaig tornar a Basilan per tenir al que van formar el grup Abu Sayaff (que població. Així va prenent forma el com- meu càrrec un centre d'entrenament per a vol dir "El qui porta l'espasa") eren crítics promís per un diàleg de vida, que es com- l'agricultura comunitària, subvencionat amb els líders del FMNL, perquè després promet amb la justícia i el desenvolupa- per Cooperació Espanyola sota la media- de 20 anys de guerra no havien aconseguit ment, buscant camins per construir la pau, ció de Mans Unides. Però la situació havia millorar les condicions dels musulmans a
10
Foto: Cristóbal Corredor
Angel, a la porta del centre d’acullida de nens del carrer de Zamboanga
la regió de Mindanao. El seu projecte polí- Els segrestos, s'han convertit en tic és crear un Estat islàmic a la zona de una estratègia? majoria musulmana i es creuen legitimats - En realitat, ni tan sols se sap qui per imposar-lo per la força amb segrestos segresta i qui mata. Hi ha massa grups o amb el que sigui. No només tracten de armats. Segresten tot aquell que troben pel fer alçar en armes la població musulmana camí. És el caos contra el govern de Manila, sinó que - Els has viscut de prop? també volen imposar a la zona una mane- Jo vaig seguir totes les negociacions ra de viure que segueixi els principis de per a l'alliberament del Padre Blanco. Fa l'Islam. un any van segrestar un grup de l'escola - Coneixes el líder de Abu Sayaff? Claret: el director, un sacerdot claretià, - Va estar estudiant a l'escola Claret alguns mestres i uns 70 nens de primària. quan jo n'era director. El curiós del cas és També vaig estar negociant el seu alliberaque la seva mare no és musulmana, sinó ment. Però l'operació militar que es va cristiana. Quan va deixar la nostra escola muntar per alliberar-los, va acabar amb la se'n va anar amb una beca a estudiar a una vida d'un sacerdot i de tres mestres. Va Universitat islàmica a Líbia. Quan va tor- haver-hi mols ferits i diversos nens han nar a Filipines va predicar a les mesquites quedat invàlids. Quan el segrest dels turisde les illes. Es va convertir en un líder crí- tes occidentals vaig haver de fer d'analista tic amb el "Frente Moro" i va formar el seu per a diversos mitjans occidentals, com la propi grup guerriller, més radicalitzat, que BBC, Newsweek o TVE, entre d'altres. s'ha expandit per tota aquella zona. - Quina és la teva labor de mediador - Els guerrillers, com recluten els en el conflicte? joves? - Hem creat la ONG local PAZ - La violència està instituciona(Peace Advocates Zamboanga), litzada i molts nois musulmans van que treballa juntament amb una a parar a la guerrilla gairebé de altra organització musulmana, manera natural. Entre les armes SALAM, en la promoció del diàleg dels soldats, les armes dels guàrinterreligiós. Tenim projectes dies de seguretat de les companPaz - Salam comuns a nivell local en la promoyies, els civils armats de les comunitats i ció de la pau i participem en activitats d'eels guerrillers, aquests xavals han estat ducació per la pau en la regió de envoltats d'armes des que tenen ús de raó. Mindanao. Com a complement d'aquesta En aquest ambient de violència, les armes labor de diàleg i educació per la pau porsón l'única cosa que els dóna seguretat. Si tem també una altra ONG (Katilingban), a això afegim que gairebé tots tenen algun que treballa directament amb les comunifamiliar que ha mort víctima de les matan- tats de desplaçats com a conseqüència de ces de l'exèrcit i que viuen en la margina- la guerra de Mindanao. Treballem amb ció i són víctimes de la injustícia social, és unes 15 comunitats mixtes. Entre altres lògic que quan es fan grans s'integrin en la projectes tenim un centre de nens del guerrilla i assumeixin la violència i els carrer i estem construint 200 habitatges segrestos com una manera de viure. per a famílies de les comunitats que han
estat obligades a abandonar el terreny on tenien les seves barraques. Mans Unides ens ajuda a finançar aquests projectes. - Es tracta de reconciliar-se? - Exactament. En el conflicte palestíisraelià, per exemple, per molts acords de pau que es firmin i molts premis Nobel que es donin als seus líders, si no hi ha una reconciliació en la comunitat a nivell econòmic, cultural i religiós, no hi haurà pau. I la reconciliació significa reconèixer els errors històrics de falta de respecte a altres cultures. No n'hi ha prou amb demanar perdó. Cal assumir les conseqüències i afrontar-les. - Com es porta això a la pràctica? - Estem fomentant projectes de desenvolupament dissenyats i realitzats per comunitats mixtes, que promoguin el mestissatge. Són projectes de millora socioeconòmica, d'educació per la pau, de millora de la capacitat organitzativa i tècnica dels líders, de manera que siguin motor de canvi a les seves comunitats.
Implica-t'hi La ciutat de Zamboanga està en procés d'urbanització i aquest procés ocasiona la pujada del preu dels terrenys urbans i la conversió de zones perifèriques de barraquisme en grans centres comercials. Les principals víctimes són les famílies que viuen com "il·legals" a les anomenades zones de "squatters", les quals són expulsades dels seus llocs de residència. L'organització Katilingban, amb el suport de Mans Unides, treballa des de fa més de tres anys amb aquestes comunitats de desplaçats per la guerra en la millora de les seves condicions de vida i en l'organització comunitària. Avui dia aquestes famílies pateixen la política d'expulsió per part del govern i dels propietaris de les terres on habiten. Aquest projecte impulsat per Angel Calvo dotarà 200 famílies amb els materials per a la construcció dels seus propis habitatges, construcció que es farà de manera comunitària. El cost total del terreny i la vivenda serà reintegrat pels beneficiaris en un termini de 25 anys i es reinvertirà en la posada en marxa de serveis i plans de desenvolupament comunitari. Per col·laborar en aquest projecte pots trucar a Mans Unides: 93 487 78 78.
11