Exposició
“Cinquanta anys de Mans Unides”
· desenvolupament · educació · promoció de la dona · sanitat · · promoció agrícola · promoció social · sensibilització · voluntariat · · formació · educació per al desenvolupament · informació ·
CAMPANYA CONTRA LA FAM
Recorregut per un món d’esperança El treball de Mans Unides als països econòmicament més empobrits reflecteix l’intent de milers de persones de pal·liar les greus penúries a les que han d’enfrontar-se diàriament milions d’éssers humans. Aquesta exposició pretén fer un recorregut, en 25 plafons, de les principals privacions que afecten els diferents continents en els que Mans Unides dóna suport a projectes des del 1960: Àfrica, Amèrica i Àsia. Cada fotografia il·lustra alguna de les mancances més representatives que es donen en sectors com l’educació, la formació professional, la sanitat, el mediambient, la igualtat entre homes i dones o els drets humans. Es tracta de dades, de vegades demolidores, que no haurien de caure mai en l’oblit. Com a contraposició, l’exposició vol ser també una expressió d’esperança, dels fruits d’un esforç materialitzat en diferents projectes de desenvolupament ajudats per Mans Unides. Els protagonistes de cada imatge són un exemple d’alguna gran o petita consecució, aconseguida amb el treball diari; d’alguna necessitat coberta o d’un camí que s’emprèn ...
Què és Mans Unides? MANS UNIDES és una Organització No Governamental per al Desenvolupament, catòlica i de voluntaris, la finalitat de la qual és la lluita contra la fam, la pobresa, el subdesenvolupament i les causes que el provoquen. Aquest objectiu de lluita contra la fam i la pobresa es persegueix mitjançant dues activitats complementàries: I Donant a conèixer a la societat espanyola la realitat dels països en vies de desenvolupament. I Donant suport i finançant projectes de desenvolupament a l’Àfrica, Amèrica i Àsia. Mans Unides és la crònica d’un esforç per donar la volta a un món injust, un esforç que va començar ja fa 50 anys. També és la història d’una obstinació per proporcionar una vida millor a milions de persones cada any, de petits i grans projectes que arriben als llocs més remots, on sobreviure és gairebé un impossible. I és el relat d’un sens fi de compensacions: de nens que van a l’escola, d’orfes atesos, de dones que emprenen negocis, de camps irrigats, de malalts que reben cures, d’aigua que raja pura de pous i embassaments, de camperols amb recursos, de marginats que veuen un altre sentit a la vida … La història de Mans Unides és, en definitiva, la continuació d’una pugna que va començar el dia que un grup de dones de l’Acció Catòlica va decidir que “la dificultat més gran per acabar amb les fams que afecten el món, és creure que no es pot aconseguir”. I varen declarar la guerra a la fam. AQUESTA EXPOSICIÓ ÉS UNA MOSTRA I UN HOMENATGE A L’ESFORÇ DE MILERS DE PERSONES DEL NORD I DEL SUD, UNIDES DES DE FA 50 ANYS PER UNA FINALITAT COMUNA: FER DESAPARÈIXER LES FRONTERES DE LA FAM EN EL MÓN.
La Missió de Mans Unides (segons l’article cinquè dels seus Estatuts) El Fi de “Mans Unides” és la lluita contra la fam, la deficient nutrició, la misèria, la malaltia, el subdesenvolupament i la falta d’instrucció, produïts entre d’altres per les causes següents: la injustícia, el desigual repartiment dels béns i les oportunitats entre les persones i els pobles, la ignorància, els prejudicis, la insolidaritat, la indiferència i la crisi de valors humans i cristians; de forma que l’home sigui “capaç de ser per si mateix agent responsable de la seva millora material, del seu progrés moral i del seu desenvolupament espiritual (Populorum Progressio, 34)”.
Milers de gotes per a un oceà
AGROPECUARIS: Prop de 4.000 iniciatives tendents a promoure l’evolució de l’agricultura i millorar el nivell de vida dels camperols. Horts de plantes medicinals, granges, fertilitzants naturals, maquinària agrícola, capacitació i formació d’agricultors.
SANITARIS: Més de 3.500 experiències dedicades a la millora de la salut de les comunitats i a prevenir malalties. Ambulàncies, dispensaris, hospitals, equipament de centres sanitaris, campanyes de vacunació i de medicina preventiva, capacitació de personal sanitari, de promotors de salut.
projectes
Durant aquests 50 anys la tenacitat de milers de socis, col·laboradors i amics de tot Espanya, i el suport sense fissures d’organismes i institucions nacionals i internacionals, s’ha materialitzat en desenes de milers de projectes, que responen a cinc prioritats.
EDUCATIUS: Gairebé 8.000 programes encaminats a formar i capacitar la població infantil i adulta amb la finalitat de millorar el futur de qualsevol comunitat. Creació i equipament de centres educatius, formació professional, alfabetització, capacitació del professorat.
PROMOCIÓ SOCIAL: Prop de 6.000 projectes enfocats a despertar en la població un sentit de responsabilitat comunitària i a aconseguir millores en la qualitat de vida dels destinataris.Habitatges, cooperatives, microcrèdits, formació de líders.
PROMOCIÓ DE LA DONA: Uns 3.000 projectes han tingut un destinatari principal: LA DONA com a pilar del desenvolupament de pobles i comunitats.
àfrica
01. Etiòpia
ÀFRICA: EL CONTINENT DE L’ESPERANÇA Dels cinquanta països menys desenvolupats del món, trenta-quatre són africans. Malgrat tot, el continent africà, amb els seus més de 900 milions d’habitants repartits en 53 països, té la voluntat de sortir-se’n i ho farà gràcies al seu enorme capital humà, atès que el 85% de la població té menys de 30 anys. Per això se l’anomena “el continent de l’esperança”.Tanmateix la meitat dels africans no disposen ni d’un dòlar al dia, la qual cosa significa pobresa absoluta. La població pateix la Sida, la malària i no té les més elementals infraestructures sanitàries i educatives. A més, continuen suportant l’espoliació dels seus recursos naturals i viuen enmig de guerres i conflictes tribals que provoquen milions de refugiats i desplaçats. Àfrica necessita més ajuda internacional i un comerç just per tal de poder gestionar el seu futur i fer ressorgir el continent.
CAMPANYA CONTRA LA FAM
Àfrica és el continent que produeix menys agressions al medi ambient; no obstant això, és el que més pagarà les conseqüències del canvi climàtic: desastres naturals, fam, pobresa…
02. Benín
Les precipitacions torrencials fan cada vegada més freqüents imatges com aquesta: creuar el riu Okpara es fa gairebé impossible durant la temporada de pluges.
03. Ghana
A la ciutat d’Obuasi anar a l’escola secundària està deixant de ser un privilegi reservat per a uns pocs.
G
A l’Àfrica Occidental i Central només van a l’escola primària un 62% dels nens.
G
El 2015 es necessitaran a l’Àfrica Subsahariana quatre milions més de docents per atendre la demanda d’educació.
04. Sierra Leone G
A l’Àfrica, entre el 60 i 80% del treball agrícola el duen a terme dones.
G
A la ciutat de Makeni els fills de mares solteres van a l’escola mentre aquestes reben formació.
05. Mauritània Les cooperatives de dones de Kaédi, al sud de Senegal, protegeixen i cuiden les seves collites dels fenòmens extrems.
A l’Àfrica Subsahariana només prop del 40% de la població rural té accés a l’aigua apta per al consum.
06. Ghana Les dones beneficiàries del projecte de proveïment d’aigua de Suyani ja no hauran de caminar quilòmetres a la recerca del pou més proper.
G
L’analfabetisme, el baix nivell educatiu, els problemes econòmics i el seu estatus social, fan que la dona africana no tingui accés als serveis sanitaris.
07. Ghana G
Les dones que van a l’hospital Holy Family reben una assistència sanitària que repercuteix en la salut de les seves famílies.
路 Els cartells de les ca
ampanyes de Mans Unides
(1962-2009)
路
amèrica
Ecuador
08. Equador
AMÈRICA LLATINA, ON LA POBRESA AUGMENTA En el panorama econòmic i social d’Amèrica Llatina s’adverteix una pobresa endèmica, que afecta més de 194 milions de persones. I això després d’un quadrienni de creixement econòmic superior al 3% anual que malgrat això no ha suposat un enfortiment dels programes socials. Les desigualtats socio-econòmiques són molt grans i la bretxa que separa rics i pobres augmenta en el marc de la crisi econòmica mundial, les repercussions de la qual encara estan per veure. Urgeix construir mecanismes efectius d’inclusió social i d’afirmaciò dels drets bàsics de les persones si es volen enfrontar les fortes desigualtats, injustícies i exclusions socials.
CAMPANYA CONTRA LA FAM
La taxa de mortalitat materna de Guatemala és de 153 per cada 100.000 naixements vius, una de les més altes d’Amèrica Llatina.
09. Guatemala G
Els països d’Amèrica Llatina i el Carib seran peces clau en la lluita contra el canvi climàtic.
G
La capacitació de promotors de salut i llevadores, facilita a la població d’Ixcán l’accés a serveis de salut de qualitat.
10. Brasil Els joves de Casserengue, en ple Semiàrid Brasiler, reben formació per al maneig i la conservació de l’aigua i de la flora autòctona.
Prop de 100 milions de persones a Amèrica Llatina i el Carib no tenen encara accés a sanejament bàsic i aigua potable.
11. El Salvador G
A Amèrica Llatina i el Carib, la crisi dels cereals ha provocat en pocs mesos l’augment de 6 milions de famolencs.
G
Membres de diferents poblacions de San Pedro Masahuat treballen de forma voluntària per dur l’aigua a les seves comunitats.
12. Perú Les dones beneficiàries del projecte de seguretat alimentària, venen els seus productes al mercat de Vinocnanchon a Cuzco.
S’estima que a Amèrica Llatina hi ha uns 40 milions de persones analfabetes.
13. Bolívia Al municipi bolivià de San Ramón ajudem els joves, especialment les dones, a descobrir els seus talents i capacitats.
G
Uns 80.000 nens, nenes i adolescents moren anualment a Amèrica Llatina i el Carib a causa de la violència intrafamiliar.
G
14. Mèxic
Les nenes que van al centre “Vila Mornese” al municipi de Tuxtla Gutiérrez de Chiapas tindran l’oportunitat d’inserir-se en el món laboral.
asia
Camboya
15. Cambotja
ÀSIA, EL CONTINENT MÉS POBLAT DE LA TERRA Amb 46 nacions independents reconegudes, Àsia és el continent més poblat de la terra; un puzle de races, religions i sistemes polítics, on els països emergents -Xina, Índia i Sud-est asiàtic- concentren l’atenció mundial. Al costat de les grans riqueses de sectors avançats coexisteixen els majors nivells de pobresa i sida. A la Xina, l’Índia, Filipines, Myamar, Bangla Desh, Cambotja i altres països asiàtics, clamen per una ajuda eficaç i la defensa dels drets humans. La marxa del continent la marquen els conflictes polítics: l’indo-paquistanès, els guerrillers musulmans a les Filipines, les seqüeles dels Khmers vermells a Cambotja o la dictadura militar a Myamar.
CAMPANYA CONTRA LA FAM
Per a mitjans de segle, l’Índia necessitarà un 30% més d’aigua potable de la que té disponible en l’actualitat.
16. Índia G
L’aigua raja neta i sana dels més de 100 pous construïts a l’estat d’Orissa.
La immensa majoria dels adults analfabets pertanyen a països d’Àsia Oriental, Àsia Meridional i Àfrica.
17. Cambotja G
A la província de Kampot, l’alfabetització d’adults forma part d’un pla de desenvolupament integral que beneficia més de 40.000 persones.
A l’Índia les dones són tractades com a ciutadanes de segona classe i viuen marginades i discriminades tant en la societat com a les seves pròpies famílies.
18. Índia G
Les dones que van als grups de conscienciació i capacitació a Tamil Nadu incrementen la consciència del seu valor com a persones.
Els conflictes armats són un dels principals obstacles per al creixement econòmic al continent asiàtic.
19. Filipinas G
La promoció social és vital per a l’enfortiment de les capacitats humanes, econòmiques i culturals de la població de Basilan.
Encara que la constitució de 1950 va abolir el sistema de castes, a l’Índia encara existeix la discriminació contra els dalits o intocables.
20. Índia Els programes de desenvolupament posats en marxa a Tamil Nadu milloren les condicions de vida de milers de treballadors de palmeres.
G
La tragèdia humana i social provocada pel Tsunami el desembre de 2004 va marcar un abans i un després en el concepte dels desastres i les accions d’emergència.
21. Índia G
Un dels principals objectius de Mans Unides en els estats afectats va ser aconseguir que els més petits reprenguessin l’activitat escolar el més aviat possible.
Totes les fotografies d’aquesta exposició han sigut realitzades per persones de Mans Unides. Arxiu Mans Unides: (1, 2, 3, 6, 7, 13, 18, 20, 21). Marta Carreño: (11, 15, 17). Mª Eugenia Díaz: (5, 12, 14). Javier Fernández: (0, 8, 16). Laura Gutiérrez: (9, 10). Cristina López Azcona: (4). Goril Meisingset: (19).
CAMPANYA CONTRA LA FAM
www.mansunides.org - 902 40 07 07