En primer pla
3 1 febrer 2015
Posar fi a la pobresa, compromís de tothom La nova campanya de Mans Unides té com a teló de fons els ODM Rosa María Jané Chueca Fotos: Mans Unides Un any més Mans Unides ens convida a lluitar contra la pobresa, la fam, la desigualtat, la manca de sanitat i d’educació… als països del Sud. I ho fa amb una invitació molt directa: «Lluitem contra la pobresa, t’hi apuntes?» Amb aquest lema l’ONg vol involucrar personalment a tothom per treballar per un altre món possible. Com ens explica el president de Mans Unides Barcelona, Joan Martí, «hem de canviar la nostra actitud perquè de vegades no som gaire conscients de les mancances que hi ha al nostre voltant i també lluny de nosaltres. Hauríem de canviar la nostra manera d’actuar i de ser. Si fóssim capaços d’això, tot estaria solucionat». Mans Unides vol conscienciar la societat que tots som responsables en l’eradicació de la pobresa, cosa que exigeix un compromís per part nostra i accions concretes. Segons Joan Martí, «la manera d’implicar-se és fer-se collaborador d’entitats, com Mans Unides: fer-te voluntari, fer-te soci… implicarte amb el teu temps i amb la teva ajuda econòmica. Cal comprometre’s i canviar d’actitud». Això no obstant, la societat s’ha acomodat molt i s’ha «globalitzat la indiferència» i s’ha imposat la «cultura de l’exclusió», com denuncia el papa francesc. En aquest sentit, el president de Mans Unides Barcelona reconeix que «és una postura massa estesa a la nostra societat, que fa que no siguem capaços d’ajudar. Si hi ha una pobresa moral, de valors… al final arriba la pobresa de la indiferència. La societat és indiferent a tot, i els infants i joves creixen amb aquesta manca de valors, indiferent als problemes de la gent». La campanya d’enguany de Mans Unides pretén globalitzar la solidaritat i encoratja a caminar amb els pobres. Això no obstant, Martí considera que «no estem preparats per tocar la pobresa perquè som egoistes i l’egoisme busca el seu propi benestar. Per això donem del que ens sobra i moltes vegades per tranquil·litzar la nostra consciència, però amb això no n’hi ha prou. Acostumem a reaccionar quan algú ens toca de prop. I un exemple ben clar l’hem vist amb el virus de l’Ebola, però ja no se’n parla. I el mateix podríem dir de la fam». Per això, un dels aspectes que més treballa Mans Unides és la sensibilització «perquè la gent conegui la realitat dels països més pobres, de milions de persones, en un percentatge molt elevat d’infants, que viuen en unes circumstàncies molt cruels i extremes. Cal que la gent se’n conscienciï més». En aquesta tasca de conscienciació les xarxes socials s’han convertit en una eina essencial. Així, ens explica Joan Martí, «a Mans Unides Barcelona treballem molt amb facebook, on tenim més de 100.000 seguidors. La gent entra, participa, col·labora… també una altra eina molt important és el concurs de clipmetratges, que va
6 de febrer, a les 21.30: acte de presentació de la campanya en el marc d’un concert del Cor Carlit Gospel a la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona. Més informació: www.mansunides.org.
néixer a Barcelona, i que ens ha donat molt bons resultats. És impressionant els valors que els infants i joves treballen i aprenen amb aquesta eina. Els dóna una visió àmplia de la realitat i coneixen les situacions de pobresa i desigualtat al món».
Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni
JOAN MArTí «Si hi ha una pobresa moral, de valors… al final arriba la pobresa de la indiferència»
La campanya de Mans Unides té com a teló de fons els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) que va marcar l’ONU i que cerquen eradicar la pobresa en les seves diferents manifestacions: fam, analfabetisme, manca d’educació, etc., i que, precisament, en aquest 2015 es compleix el termini establert per aconseguir-los. Durant els darrers vuit anys, Mans Unides ha dedicat les seves campanyes a donar suport a aquests objectius. En aquesta edició, fa un balanç de la feina desenvolupada. Segons Joan Martí, «s’han aconseguit molts avenços i resultats molt positius, però encara queda molt per fer. Valorem molt positivament la feina realitzada, tot i que no s’han aconseguit els resultats que hauríem desitjat. Això no obstant, s’han assolit resultats bons i s’ha avançat en molts aspectes».
Entre algunes de les metes aconseguides podem destacar que s’ha reduït a la meitat el nombre de persones que viuen en condicions de pobresa extrema o que més de 2.000 milions de persones puguin accedir a l’aigua potable. En aquest 2015 se suposa que s’haurien d’haver assolit els vuit objectius proposats, però la lluita contra la pobresa no ha acabat. Si aquest any s’acompleix el termini previst per l’ONU, la pregunta seria: i a partir de l’any vinent, què? El president de Mans Unides Barcelona indica que «s’està estudiant què passarà després del 2015 i sembla que hi haurà un trienni a escala mundial dedicat a la fam, crec que serà
bo perquè aquesta “insistència” pot donar més fruits». Aquesta és la campanya contra la fam número 56 de Mans Unides. Són molts anys tractant de construir un món millor i més just per a tothom. Com assegura Joan Martí, «no ens cansem de dedicar-hi esforços i energies, i cada any intensifiquem la il·lusió, les ganes i la implicació». Per això anima a participar en aquesta campanya i insisteix que «el que hem de donar és part d’allò que necessitem; si fem això podrem valorar les necessitats que hi ha al món. Demanaria que tots fóssim capaços d’implicar-nos-hi, de ser més sensibles i de canviar la nostra actitud: donar del que tenim, no del que ens sobra. que féssim un petit sacrifici perquè uns altres poguessin solucionar una mica el seu problema».
Llums i ombres El secretari de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, qualificava el 2012 els ODM com «l’impuls més satisfactori de la història per posar fi a la pobresa». Mans Unides aprofita la campanya d’enguany per fer un balanç des de l’any 2000, quan l’ONU va establir aquests objectius, fins a l’actualitat. En aquesta anàlisi, l’entitat considera que globalment es pot parlar en termes
En primer pla
4 1 febrer 2015
Camí recorregut i per recórrer
El cartell El El cartell de la campanya d’enguany que publiquem a la contraportada del nostre setmanari és obra d’Alfredo León Mañu. Hi podem veure un llapis, un estri senzill que pot ser un recurs molt potent. La dualitat del llapis-goma d’esborrar vol dir que «esborra» i elimina la pobresa i incita a sumar-se i a apuntar-se a la iniciativa. La direcció de llapis guia i dirigeix la mirada. La condueix de dalt a baix, i conclou amb l’acte d’apuntar-s’hi. Es fan servir dues tipografies, una de sòbria i una de contundent, on es juga amb els seus diferents pesos, i una altra de gestual que anima a donar suport a aquesta idea de lluita contra la pobresa. El color neutre del fons no afegeix soroll al missatge, suggereix pulcritud i no distreu.
Mans Unides és que s’ha fet molta incidència en el volum de les ajudes i que s’han ignorat les reformes necessàries dels sistemes financers, comercials i polítics. Igualment, constata que «es promovia una definició de pobresa en termes exclusivament de “mancança” de béns materials, cosa que se soluciona “pagant” per aquelles coses que manquen, i que impedeixen així la promoció d’unes estructures i relacions més justes». Mans Unides sap que cal continuar treballant per posar fi a la pobresa i per això demana l’ajuda de tothom: «Lluitem contra la pobresa, t’hi apuntes?»
Cal mirar d’arreglar una mica els efectes de la crisi?
Sí!
positius, tot i que també aporta una mirada crítica. Dins de les oportunitats que han suposat els ODM, Mans Unides assenyala que «van ser un intent d’articular globalment, al més alt nivel polític, les àrees prioritàries de desenvolupament social, econòmic i mediambiental necessàries per promoure la reducció de pobresa i possibilitar el desenvolupament sostenible; el seu caràcter multidimensional permetia superar la idea segons la qual el creixement econòmic és l’única mesura indirecta de reducció de la pobresa; han promogut la transparència i retut comptes mitjançant la incorporació d’objectius globals i mesures comparables entre països». Juntament amb aquestes consideracions positives, Mans Unides no oblida assenyalar els límits dels ODM. En primer lloc, opina que aquests objectius s’han centrat en les conseqüències de la pobresa, sense tenir en compte les seves causes. També lamenta que «es van definir sense tenir en compte els coneixements locals, al marge de la participació i de les solucions plantejades per les pròpies comunitats que pateixen les conseqüències de la injustícia i viuen en condicions de pobresa». Una altra limitació que posa en relleu
La data de referència marcada per l’ONU per complir la majoria dels ODM (Objetius del Mil·lenni) és el 2015. Mans Unides aporta algunes dades per valorar els avenços i retrocessos en aquests anys: ODM 1: Eradicar la pobresa extrema i la fam S’hi va proposar reduir a la meitat la proporció de persones amb ingressos menors a un dòlar diari i la proporció de persones que pateixen fam. S’ha reduït a la meitat el nombre de persones que es troben en condicions de pobresa extrema, però una de cada nou continua patint gana. ODM 2: Aconseguir l’ensenyament primari universal S’hi va proposar assegurar que tots els nens i nenes del món rebrien educació primària completa. Pràcticament s’ha aconseguit la paritat en l’educació primària, però més de 50 milions de nens i nenes no tenen accés a l’escola. ODM 3: Promoure la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona Cada any prop de dos milions de dones i nenes són víctimes d’abusos i tràfic sexual, i sis de cada deu pateixen violència al llarg de la seva vida. Continua millorant la participació de la dona en la presa de decisions, però són només 46 els països que tenen més del 30% de dones parlamentàries en alguna de les cambres. ODM 4: Reduir la mortalitat dels infants menors de 5 anys S’hi va proposar reduir en dos terços la mortalitat infantil. Ha disminuït la mortalitat dels infants menors de 5 anys. La vacunació contra el xarampió ha evitat milions de morts, però 162 milions d’infants pateixen malnutrició crònica. ODM 5: Millorar la salut materna S’hi va proposar reduir en tres quarts la mortalitat materna. En els darrers 20 anys, la taxa de mortalitat s’ha reduït a la meitat. El 2013 van morir gairebé 300.000 dones per causes prevenibles relacionades amb el part. La taxa de mortalitat per aquesta causa ha estat al Sud catorze vegades més alta que en el món desenvolupat. ODM 6: Combatre el VIH/sida, el paludisme i altres malalties S’hi va proposar aturar i revertir l’expansió del virus de VIH/sida i de la malària. El 2012, les persones del Sud que van rebre tractament amb antiretrovirals van ser 9,5 milions. Entre el 2000 i el 2012, les intervencions contra el paludisme han salvat la vida de més de tres milions d’infants. El 2012 morien directament gairebé 600 infants per causes relacionades amb la sida. ODM 7: Garantir la sostenibilitat del medi ambient S’hi va proposar integrar els principis de desenvolupament sostenible en les polítiques i programes dels països i reduir a la meitat la proporció de persones sense accés sostenible a l’aigua potable. Per al 2020 es pretenia una millora substancial de vida per als més de 100 milions de persones que viuen en zones marginals. Des del 1990, les emissions globals de CO2 han augmentat gairebé un 50%. Continuen desapareixent boscos, espècies i fonts d’aigua. 2.300 milions de persones han aconseguit l’accés a l’aigua potable i moltes han millorat les seves instal·lacions sanitàries. 748 milions de persones encara obtenen l’aigua d’una font no millorada i mil milions fan les seves necessitats a l’aire lliure. ODM 8: Fomentar una aliança mundial per al desenvolupament Molts dels objectius no es poden aconseguir si no s’acompleix el vuitè: crear un model de desenvolupament assumit globalment. La situació presenta notables deficiències. L’assistència oficial neta per al desenvolupament ha augmentat el 2013, però després de dos anys de caiguda; hi ha menys ajuda per als països més pobres. A Espanya, l’ajuda oficial al desenvolupament se situarà el 2015 en un 0,17% del PIB.
Ajuntant moltes mans sí que es pot fer feina!
Puc fer-ho jo sol?
...I, si s balla ’escau sar r , danes !
No
!