Número 34 / 2014 Butlletí de les delegacions de Catalunya i Balears
www.mansunides.org
La veu del Sud
UN MÓN NOU,
PROJECTE COMÚ La campanya de Mans Unides del 2014 se centra en l’Objectiu del Mil·lenni número 8: Fomentar una Aliança Mundial per al Desenvolupament
www.mansunides.org Butlletí de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears Pau Claris, 190. 1r 1a 08037 Barcelona Tel: 93 487 78 78 Fax: 93 487 45 74 bcn@mansunides.org Edita: Mans Unides BCN President: Joan Martí i Llobet REDACCIÓ: Coordinació: Daniel Ortiz Disseny i maquetació: Guillem Ortiz Albertos Redactors i col·laboradors: Hugo Pérez, Elena Señor, Enrique Muñoz, Elena Tortajada, Pilar Nieto Tirada: 18.000 exemplars Impressió: Jiménez Godoy S.A Dipòsit legal: B. 23180 - 1988. Mans Unides és una ONG per al desenvolupament catòlica i de voluntaris. Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia 2010 Delegacions de Mans Unides a Catalunya i Balears: Barcelona 93 487 78 78 Girona 972 20 05 25 Urgell 973 35 00 54 Lleida 973 26 91 04 Solsona 973 32 01 83 Tarragona 977 24 40 78 Tortosa 977 51 14 28 Vic 93 886 15 55 93 889 23 18 Eivissa 971 31 27 74 Mallorca 971 71 89 11 Menorca 971 36 99 36
sumari
4
La veu del Sud
José Avilés , director de la Missió Jesuïta de Bachajón (Chiapas - Mèxic), analitza les contradiccions que dificulten que avenci l’ODM 8: Fomentar una Aliança Mundial per al Desenvolupment.
8
Projectes del 2013
10 12
L’any 2013 les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears van fer possibles 14 projectes educatius, 11 agrícoles, 16 sanitaris, 3 socials i 8 de promoció de la dona a Àfrica, Àmèrica Llatina i Àsia.
Projectes i memòria econòmica
Gràcies al suport de particulars, institucions i empreses, Mans Unides pot impulsar projectes de desenvolupament. Com a exemple us presentem el projecte cofinançat amb les empreses HidroAltaux i Bermax 5.000.
Activitats de les delegacions
14
Mostra gràfica d’algunes de les activitats de captació de fons i de sensibilització més destacades realitzades per les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears durant el 2013.
Educació per al Desenvolupament
Mans Unides està potenciant l’Educació per al Desenvolupament. Hem engegat el facebook i el twitter de Recursos Educatius i hem creat un canal de dibuixos animats educatius a Youtube. Si ets professor, segueix-nos.
La vinyeta
Dóna suport als projectes de Mans Unides: Fes-te’n soci Tel: 93 487 78 78 www.mansunides.org Fes un donatiu www.mansunides.org La Caixa: 2100 3291 91 2500044484 Donar Punts Estrella Bancs i Caixes Donatius a les Delegacions de Mans Unides
2
Per Alfons López
campanya 2014
UN MÓN NOU,
PROJECTE COMÚ Mans Unides ha centrat les campanyes de sensibilització dels últims 7 anys en informar i conscienciar sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Enguany acabem aquest cicle centrant-nos en l’ODM 8 amb la campanya “Un món nou, projecte comú”. Enrique Muñoz-Salido ’any 2014 Mans Unides s’uneix a la lluita pel 8è Objectiu del Mil·lenni: Fomentar una Aliança Mundial per al Desenvolupament. Els Objectius del Mil·lenni són els vuit propòsits de desenvolupament humà fixats l’any 2000, que tots els països membres de les Nacions Unides van acordar aconseguir per a l’any 2015. Aquests objectius ara mateix constitueixen la principal agenda de desenvolupament tant de les diferents agències de Nacions Unides com de les ONG i les agències
L
oficials de cooperació. Tothom focalitza el seu treball en l’assoliment dels ODM. Amb l’ODM 8 es pretén desenvolupar un sistema comercial i financer obert, basat en normes, previsible i no discriminatori. Es pretén atendre les necessitats especials dels països menys avançats, així com encarar de manera integral el deute dels països en desenvolupament. S’intentarà, en cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials als països en desenvolupament a preus assequibles, així com, en cooperació amb
el sector privat, donar accés als beneficis de les noves tecnologies. Moltes de les metes dels ODM no es compliran el 2015. De fet, l’ONU ja està treballant en el Post 2015 per seguir impulsant l’assoliment de les metes acordades a la Cimera del Mil·lenni. A un any del 2015, els resultats són ben pobres: el principal objectiu, reduir a la meitat el nombre de persones que pateixen fam i pobresa extrema, no s’ha aconseguit ni de bon trós. I què està passant amb l’ODM 8? Molts analistes consideren que una aliança dels països rics i pobres per fomentar el desenvolupament ensopega amb greus contradiccions en les regles del joc de les relacions Nord-Sud, marcades fins al dia d’avui per la ideologia neoliberal i els interessos dels poderosos.
“Un sistema injust en la seva arrel”
L
’alegria de l’evangeli”, primer document redactat directa- bris regnants “provenen d’ideologies que defensen l’autonomia ment pel Papa Francesc, desborda espontaneïtat i una absoluta dels mercats i l’especulació financera... S’instaura profunda sensibilitat cap a les necessitats dels més vulne- una nova tirania invisible, de vegades virtual, que imposa, de rables. En realitat es desmarca poc de la rica doctrina social forma unilateral i implacable, les seves lleis i les seves regles”. El Papa es mostra rotund en concloure dictada pels seus antecessors, tot i que que ”ja no podem confiar en les forces es mostra molt més radical en denunciar “Alguns encara defensen cegues i en la mà invisible del mercat”. les injustícies de l’actual model de gloque tot creixement “Alguns encara defensen... que tot creibalització. xement econòmic, afavorit per la llibertat Parlant dels reptes del món contempoeconòmic, afavorit per de mercat, aconsegueix provocar per si rani, el Papa carrega frontalment contra la llibertat de mercat, mateix més equitat i inclusió social al el sistema econòmic actual al qual quaaconsegueix provocar món. Aquesta opinió... mai no ha estat lifica com”injust en la seva arrel”, el que per si mateix més equitat confirmada pels fets”. Per als fonamenl’obliga a posicionar-se i a “dir NO a una i inclusió social al món. talistes del mercat qualsevol tipus d’intereconomia de l’exclusió i la desigualtat”, Aquesta opinió mai no venció en l’esfera econòmica és contrauna economia que ”mata” perquè predomina “la llei del més fort” cosa que té com ha estat confirmada pels produent”. “Per aquest motiu neguen el dret de a conseqüència “un augment de les defets” control dels Estats, encarregats de vetsigualtats en el món. Mentre els guanys llar pel bé comú”. La potencial globalitzad’uns pocs creixen exponencialment, la majoria es queda cada vegada més lluny del benestar d’aques- ció incloent ha donat lloc a una “globalització de la indiferència”. I conclou :”Us exhorto a la solidaritat desinteressada i a una ta minoria feliç”. Després de dibuixar el mapa de la injustícia mundial, Fran- volta de l’economia i les finances a una ètica en favor de l’éscesc qüestiona la consistència mateixa d’uns mercats que ser humà... renunciant a l’autonomia absoluta dels mercats... s’autoproclamen ‘lliures’. Segons la seva opinió, els desequili- atacant les causes estructurals de la inequitat”. Manfred Nolte
3
la v eu del sud
Entrevista a José Avilés, director de la Missió Jesuïta de Bachajón (Chiapas - Mèxic)
“Són rics els que són rics a costa dels pobres que cada vegada es van empobrint més” José Avilés, director de la Missió Jesuïta de Bachajón, compromesa des de fa dècades en la defensa dels drets indígenes a Chiapas (Mèxic), analitza en aquesta entrevista les contradiccions de l’Objectiu del Mil·lenni número 8: Fomentar una Aliança per al Desenvolupament. Daniel Ortiz Espinosa • Què opines de l’ODM 8? • L’acumulació de capital en el nostre temps és per saqueig. L’ODM 8 pretendria aconseguir una economia molt més sana, justa i equilibrada, amb regles que no només beneficiïn a uns quants, sinó que hi hagi la possibilitat que beneficiïn a les grans majories. Aconseguir això és molt difícil perquè estem parlant de modificar les regles del joc, les lleis del comerç, que estan beneficiant a les transnacionals i al capital financer.
4
• Creus que el capital financer ho permetrà? • El capital financer és el que mana. Curiosament no és el capital de la indústria, el capital que genera riquesa, sinó el capital financer el que mou el comerç, el que marca el ritme del mercat. És un capital en el qual no es pot confiar, un capital que manipula, que juga amb l’especulació. Té el poder de empènyer països i indústries a la fallida amb només especular. • Creus que aprofundir en la libera-
lització del comerç i les finances és el camí per aconseguir el desenvolupament dels països empobrits? • Més aviat crec que això facilitarà encara més l’espoli de les reserves ecològiques. Està passant ara a Chiapas. Els ulls de les transnacionals estan posats en els territoris dels pobles indis per saquejar les seves riqueses. La indústria internacional del turisme vol fer-se amb les zones més belles dels territoris indígenes. I compta amb la complicitat dels governs, els quals són aliats perquè reben un guany important, sucós, de la indústria hotelera, de la indústria del turisme. Les transnacionals estan impulsant altres megaprojectes com la producció de biocombustibles o les plantacions de palma africana, que exhaureixen la terra. • Aquests megaprojectes amenacen
la sobirania alimentària? • Les condicions de la cadena alimentària han canviat. Monsanto estén les seves llavors transgèniques per tot el món. Mèxic per exemple és un dels bressols del blat de moro. Concretament el poble i la cultura maies s’identifiquen amb el blat de moro. Els indígenes es diuen a si mateixos els homes del blat de moro, els homes creats pels déus del blat de moro. No obstant això estan deixant de conrear blat de moro i consumeixen cada vegada més blat de moro transgènic importat dels Estats Units. • I això què efectes té? • El blat de moro que arriba del EUA a més de no tenir els nutrients que té el l’autòcton és un blat de moro subvencionat. Els camperols locals no poden fer res contra aquesta competència deslleial. Estats Units subvenciona els agricultors i ven en els mercats internacionals per sota del preu de cost. José Avilés analitza l’ODM 8 des de la seva experiència de conèixer en profunditat el món indígena de Chiapas. Fotos: Enrique Carrazco Alcántara
Borsa de Chica go
El blat de moro, clau de la cultura indígena
“L’ODM 8 pretendria aconseguir unes regles que no només beneficiïn uns quants, sinó que hi hagi la possibilitat que beneficiïn a les grans majories” “No es pot confiar en el capital financer, un capital que manipula, que juga amb l’especulació” “Estats Units subvenciona els agricultors i ven el blat de moro en els mercats internacionals per sota del preu de cost” La gent ja no pot sembrar el que va a menjar. Són les transnacionals agroalimentàries les que imposen què és el que ha de menjar la ciutadania. I bé, hauríem de pensar quin tipus de menjar ens estan donant. Com s’alimenta als pollastres a les granges? Sabem que utilitzen transgènics per alimentar els pollastres, els porcs, el bestiar boví... Què estem menjant? Estem menjant aliments poc nutritius, transgènics, insecticides... Dit d’una altra manera: estem menjant verí. • Això passa fins i tot en les comunitats indígenes? • Els productes enllaunats i les begudes gasoses arriben fins a les petites rancherías, a les petites comunitats. I això és el que consumeix la gent. I ho consumeix perquè li desperten desitjos pels mitjans televisius que anuncien aquests productes. I en lloc de sembrar la seva llavor estan comprant farina feta de blat de moro
“Els ulls de les posats e n els terr transnacionals estan itoris de per saqu ls poble ejar les s indis seves ri queses”
5
la v eu del sud transgènic per fer les seves tortillas, perquè surt més econòmic. Però aquest no és el camí. Hem de plantejar-nos com desenvolupar la indústria de l’alimentació de cada poble. Perquè tinguin una sobirania alimentària. Podem produir els nostres aliments i que hi hagi un intercanvi. Això seria el més just.
“Són les transnacionals agroalimentàries les que imposen què és el que ha de menjar la ciutadania” “Què estem menjant? Estem menjant aliments poc nutritius, transgènics, insecticides... Dit d’una altra manera: estem menjant verí” “Des de l’entrada en vigor del tractat de lliure comerç han emigrat 20 milions de mexicans” “Als països del Primer Món i a les institucions financeres internacionals controlades per les potències els convé mantenir el Deute” • El Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units ha millorat les condicions de vida dels pobres a Mèxic? • L’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional del subcomandant Marcos es va donar a conèixer l’any 94, l’1 de gener, precisament el dia d’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç. L’EZLN va desemmascarar aquesta farsa, la farsa que el lliure comerç ens anava a possibilitar un millor nivell de vida. Només donaré una dada: des de l’entrada en vigor del tractat de lliure comerç han emigrat 20 milions de mexicans. La majoria ha anat a vendre la seva mà d’obra com mojado als EUA. Ens preguntem, en 20 anys en què hem avançat amb aquest tractat de lliure comerç? • Existeixen models alternatius? • Els processos polítics a Bolívia, a Equador, a Veneçuela... són intents que alimenten l’esperança, l’esperança per
6
al Tercer Món, per als països pobres no desenvolupats d’Amèrica Llatina. Proposen una concepció de la justícia molt diferent. Una concepció de l’equitat molt diferent a la del Primer Món. Crec que en la mesura en què es vagin establint llaços d’unió entre Estats, podem anar unint les nostres forces, com Bolívar proposava. Ell proposava la unitat dels països d’Amèrica Llatina perquè siguem un. I, en aquest sentit, tant de bo també poguessin emergir els pobles indígenes en aquest nou context. • Una altra de les metes del 8è Objectiu del Mil·lenni és resoldre el problema del Deute Extern dels països pobres. • L’ODM 8 posa el dit a la nafra quan assenyala que caldrà replantejar les regles de l’endeutament dels països no desenvolupats. Precisament, aquests països s’han empobrit pel Deute. És un cercle viciós. El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial segueixen prestant per mantenir empobrida a la població. Els préstecs no van aplicats al desenvolupament d’aquests pobles. Als països del Primer Món i a les institucions financeres internacionals controlades per les potències els convé mantenir el Deute. I tornar novament a negociar i a renegociar. Perquè el deute els permet mantenir el control. Aquestes regles del joc s’haurien d’haver reformat fa molts anys. I no ho hem vist. Portem ja gairebé deu anys de l’acord de la Unió Europea amb els països més pobres d’Amèrica Llatina. Potser l’acord va tenir un bon propòsit. Però la realitat és que no hem vist que les regles hagin canviat en benefici dels pobles més pobres. • L’ODM 8 planteja la meta d’aconseguir que els medicaments siguin assequibles per als països pobres, amb la col·laboració de la indústria farmacèutica... • Les empreses farmacèutiques són un negoci impressionant. A més són astuts biopirates. Amb l’empara dels governs entren als territoris indis aparentment a fer una investigació. Encoberts com a investigadors, treuen tot el coneixement de les plantes autòctones. I aquest coneixement el patenten. I amb aquestes patents fabriquen medicaments que surten al mercat a un preu exorbitant. És evident que hauria de baixar el preu dels medicaments. Però al meu entendre
també s’hauria de promoure la medicina alternativa dels llocs autòctons. I ho dic per la meva pròpia experiència a Chiapas. Si els governs locals, municipals, estatals i federals promocionessin la medicina tradicional, els pobles indis no tindrien la necessitat d’estar accedint a la
medicina “de patent” i podrien tenir una mica més de salut. Vivim en un sistema de salut corrupte basat en una aliança entre els governs i la gran indústria farmacèutica. Per això no hi ha estímuls perquè es puguin elaborar medicaments a un preu més just. El sistema actual proporciona guanys molt sucosos per als governants i per a la indústria. El problema és que el benefici és l’únic que importa i que el benefici s’està imposant al dret a la salut. • L’ODM 8 pretén també facilitar l’accés dels països pobres a les noves tecnologies de la informació i la comunicació...
• La proposta que fa el 8è Objectiu del Mil·lenni en relació a les noves tecnologies és fabulosa. No obstant això, hem de preguntar-nos també qui són els principals beneficiaris.
Poso l’exemple dels telèfons mòbils. Certament s’han estès de manera increïble. A Mèxic són més de 60 milions els que tenen un mòbil. Això és sens dubte positiu. Però, a qui beneficia més? A l’home més ric de Mèxic, que és el que rep els majors guanys. I com es tracta de guanyar més i més, el servei és molt car. Internet és una tecnologia que realment ens enlluerna. És un avanç increïble. No obstant això, el servei segueix resultant massa car. Crec que es poden disminuir molt més els costos. Tant de bo es poguessin baixar els preus dels serveis de
telefonia i Internet. Haurien de ser molt més econòmics perquè aquests avenços arribin a les grans majories empobrides. Em sembla que això és possible. Pel que fa als mitjans de comunicació, que la televisió sigui accessible, que sigui una televisió educativa, no només per al comerç, per a les grans empreses. Novament hem de parlar dels grans monopolis. A Mèxic per exemple hi ha un oligopoli televisiu a nivell nacional. Uns pocs controlen no només la ideologia, sinó que també controlen políticament al govern, perquè és un gran poder el dels mitjans. I la ràdio. La ràdio, pràcticament a tot arreu, està en mà dels governs de torn, que la utilitzen en benefici propi i no en benefici de la informació, de l’educació del poble. A la diòcesi tenim un projec-
te de ràdio comunitària, per donar veu i acompanyar el poble de manera emocional i espiritual i també per ser una veu crítica. • L’ODM 8 recomana un augment de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament AOD, però els països rics han retallat dràsticament l’ajuda… • Hauria d’augmentar. És de consciència i solidaritat amb els pobles pobres. Ens hem de preguntar, ¿d’on ha vingut la possibilitat que els països del Primer Món hagin pogut tenir un nivell de vida més alt? D’on ve això? És de l’opressió. És del saqueig als països que no han tingut possibilitat de desenvolupament, que se’ls ha impedit aquesta possibilitat. Són rics els que són rics a costa dels pobres que cada vegada es van empobrint més. No hi ha una altra raó. No es demana una almoina, es demana solidaritat per tornar una mica de justícia. L’AOD no només ha de quedar-se en desitjos. Hem de fer canvis estructurals. Canvis en les lleis. No és de desig, de gràcia, de bondat del Primer Món que accedeix a donar un 0’7 %. No és una almoina. És una cosa que en justícia ha d’anar cada vegada més en augment. D’una altra manera estem aguditzant les contradiccions que no beneficien a ningú. Si no busquem la igualtat no trobarem la justícia ni tampoc la pau ni l’equilibri al món. • On podem trobar la inspiració per fer aquests canvis tan profunds? • Estem convidats a escoltar, a obrir els ulls i el cor per sentir i veure com es mouen els pobles pobres organitzats. Hem d’escoltar les víctimes d’aquesta estructura, d’aquest sistema capitalista voraç que es va menjant els pobles pobres. D’on ens arribaran les noves idees serà de baix, serà dels pobres. Si no escolten els que tenen el poder econòmic i polític les veus de les víctimes, difícilment aconseguirem un món millor. Es pot dir que els pobles indis han pres cada vegada més consciència, s’han enfortit en les seves pròpies autonomies. Crec que d’això hem d’aprendre. Hi ha una por a la paraula autonomia. Hi ha una por perquè el capital globalitzat busca el control de tot, i no vol permetre excepcions al seu model.
“Haurien de baixar els preus dels medicaments i s’hauria de promoure la medicina alternativa dels llocs autòctons” “Tant de bo es poguessin baixar els preus dels serveis de telefonia i Internet perquè aquests avenços arribin a les grans majories empobrides” “Les retallades en l’Ajuda Oficial al Desenvolupament estan aguditzant les contradiccions” “Si no busquem la igualtat no trobarem la justícia ni tampoc la pau ni l’equilibri al món” “Hem d’escoltar les víctimes d’aquesta estructura, d’aquest sistema capitalista voraç que es va menjant els pobles pobres” “Si no escolten els que tenen el poder econòmic i polític les veus de les víctimes, difícilment aconseguirem un món millor” Els pobles indis són una esperança. La manera com van construint, al seu ritme, des de l’austeritat, buscant l’harmonia, no buscant un millor nivell de vida, sinó buscant millors possibilitats de relació; relació amb ells mateixos, relació amb tota la transcendència, relació a l’interior de la família, entre comunitats... I jo dic, escoltem-los, perquè ens donaran moltes pistes perquè també aquesta harmonia la puguem trobar entre països, entre germans, buscant el benefici per a tothom i no només per a uns pocs. La clau està en l’austeritat. No podem pensar en viure tots com viu el Primer Món. No és possible. És immoral. És feridor. És ofensiu. No hi ha la capacitat per part del Planeta de donar-nos aquests recursos per viure d’aquesta manera. Com Humanitat hem de pensar en viure un estil de vida auster, amb el necessari, pensant més que en el Tenir en l’Ésser, en l’ésser germans i germanes.
7
14
pr ojectes
projectes educatius
Projectes 11 3 1 20 i Balears Catalunya
projectes , agricoles
Les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears han donat suport a 52 projectes de desenvolupament durant l’any 2013. Per continents, Catalunya i Balears han finançat 25 projectes a l’Àfrica, 13 a Amèrica Llatina i 14 a Àsia. Aquests projectes han millorat les condicions de vida de milers de persones desfavorides. 14 d’aquest projectes s’han centrat en l’educació, 16 en la salut i 11 en l’agricultura. També hem fet posibles 3 projectes de promoció social i 8 projectes especifics de promoció de la dona. En aquesta página es llisten tots aquests projectes de desenvolupament del 2013 per continents i per delegació. Dóna suport al nous projectes de LLEIDA ♥ AMÈRICA LLATINA desenvolupament de Mans Unides en el 2014. El Salvador ♥ Lleida. Diversificació i seguretat alimentària en Tu pots fer que es converteixin en realitat amb productiva comunitats rurals. el teu donatiu. Ajuda’ns a fer realitat el somni de contribuir a fer un món millor. TARRAGONA ♥ AMÈRICA LLATINA
El Salvador ♥ Tarragona. Promoció i educació comunitària en drets humans.
BARCELONA ♥ AMÈRICA LLATINA Bolívia ♥ Barcelona. Establiment d’un sistema integral de reg per gravetat. Cerdanyola del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sant Sadurní d’Anoia, Aj Sant Sadurní d’Anoia, Aj Cerdanyola del Vallès, Aj Vilanova i la Geltrú El Salvador ♥ Barcelona. Agricultura sostenible enfront del canvi climàtic en 8 comunitats. Sabadell. Guatemala ♥ Barcelona. Producció i diversificació de la producció agrícola en comunitats indígenes. Vilafranca del Penedès, Aj Vilafranca del Penedès Haití ♥ Barcelona. Construcció i equipament d’una escola primària als afores de Port-au-Prince. Fundación Jesús Serra Mèxic ♥ Barcelona. Reactivació del cultiu del cacau. Perú ♥ Barcelona. Seguretat alimentària i nutricional de poblacions indígenes. Bon Preu
GIRONA ♥ AMÈRICA LLATINA Perú ♥ Girona. Programa integral de salut en un assentament andí.
TORTOSA ♥ ÀFRICA Zàmbia ♥ Tortosa. Suport a centre de formació agropecuària per a la població rural. Benicarló. Zimbabwe ♥ Tortosa. Tanca de protecció per a tres escoles rurals.
8
MENORCA ♥ ÀFRICA Tanzània ♥ Menorca. Construcció d’escola secundària femenina.
EIVISSA ♥ ÀFRICA Kenya ♥ Eivissa. Compra d’equipament per hospital pediàtric.
16
projectes sanitaris
3
projectes socials
8
projectes dona
SOLSONA ♥ AMÈRICA LLATINA El Salvador ♥ Solsona. Foment a la producció agroecològica per a dones.
TORTOSA ♥ AMÈRICA LLATINA Haití ♥ Tortosa. Seguretat alimentària i recaptació de petits agricultors.
URGELL ♥ AMÈRICA LLATINA Guatemala ♥ Urgell. Enfortiment de la cobertura de ràdio comunitària educativa.
VIC ♥ AMÈRICA LLATINA Brasil ♥ Vic. Desenvolupament de sistemes productius agroforestals en 12 comunitats amazòniques.
GIRONA ♥ ÀFRICA Burundi ♥ Girona. Maternitat i residència de personal sanitari per a centre de salut rural. Etiòpia ♥ Girona. Millora de les condicions sociosanitàries de la població rural. Palamós, Aj Palamós Malawi ♥ Girona. Construcció de 3 cases per a personal sanitari. Malawi ♥ Girona. Construcció de 6 cases per a professors en escola de secundària rural. Moçambic ♥ Girona. Dotació d’aigua per a escola i població del barri circumdant. Banyoles, Aj Banyoles
BARCELONA ♥ ÀSIA Índia ♥ Barcelona. Construcció d’internat per a nenes tribals. Promocaixa. Índia ♥ Barcelona. Desenvolupament social en 15 pobles. Iberwater. Índia ♥ Barcelona. Internat per a noies estudiants de primària. Índia ♥ Barcelona. Programa de desenvolupament integral per a dones aborígens. Granollers Índia ♥ Barcelona. Segona fase de programa de promoció de la dona i l’educació.
LLEIDA♥ ÀSIA Índia ♥ Lleida. Educació no formal i desenvolupament comunitari. MALLORCA ♥ ÀSIA Índia ♥ Mallorca. Reconstrucció d’una escola de primària.
EIVISSA ♥ ÀSIA Índia ♥ Eivissa. Construcció d’escola primària rural. Índia ♥ Eivissa. Programa educatiu per a nens treballadors. VIC ♥ ÀSIA Índia ♥ Vic. Prevenir, conscienciar i informar la població afectada per la sida de Kulathur Taluk.
TARRAGONA ♥ ÀSIA Índia ♥ Tarragona. Programa d’enfortiment de les dones.
MAPA DE PETERS. És un mapa que presenta una distribució espaial més justa dels continents en el globus terraqui. La proposta del cartògraf alemany va ser la de representar el mapa de tal manera que les àrees fossin proporcionals a les àrees reals. Els mapes que estem acostumats a veure distorsionen les proporcions en favor del Nord.
TORTOSA ♥ ÀSIA Índia ♥ Tortosa. Prevenció de malalties i control de la transmissió de la SIDA. TARRAGONA ♥ ÀSIA Cisjordània ♥ Tarragona. Equipament d’institucions de salut locals. GIRONA ♥ ÀSIA Cambodja ♥ Girona. Educació no formal i formació professional per a nens i joves vulnerables.
BARCELONA ♥ ÀFRICA Angola ♥ Barcelona. Rehabilitació del pavelló de pediatria en hospital rural. Obra Social La Caixa Benín ♥ Barcelona. Construcció de cuina, menjador, magatzem i primer pis en internat. Gelida. Benín ♥ Barcelona. Construcció de sala d’hospitalització, latrines i dutxes en clínica oftalmològica. Grupo Òptim Camerun ♥ Barcelona. Condicionament d’una font pública. HidroAltaux, Bermax 5.000 Costa d’Ivori ♥ Barcelona. Creació d’un centre educatiu de menors en situació de conflicte. Sabadell. Madagascar ♥ Barcelona. Rehabilitació d’una escola maternal. RACC, Bourgeois Mauritània ♥ Barcelona. Construcció de dic de contenció d’aigües de pluja per a millora agrària de 52 hectàrees. Terrassa. R.D.Congo ♥ Barcelona. Abastament d’aigua potable per conducció. Zurich R.D.Congo ♥ Barcelona. Producció agroforestal, respectuosa amb el medi ambient. Cerdanyola, Ripollet. R.D.Congo ♥ Barcelona. Suport a les infraestructures en centre de salut rural. Sabadell. Rwanda ♥ Barcelona. Construcció de 3 aules per a educació primària en zona rural. Mataró. Sierra Leone ♥ Barcelona. Construcció d’una sala per a formació professional en escola per a sords. Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Sadurní d’Anoia. Togo ♥ Barcelona. Dotació d’aigua potable en 18 localitats. Abrera, Aj Abrera
TARRAGONA ♥ ÀFRICA Sierra Leone ♥ Tarragona. Millora d’infraestructures escolars en escola de secundària. URGELL ♥ ÀFRICA Nigèria ♥ Urgell. Prevenir la violència i discriminació contra les dones.
SOLSONA ♥ ÀFRICA Camerun ♥ Solsona. Unitat de reinserció psico-socio-econòmica per a malalts crònics de VIH.
9
pr ojectes
Agraïment
PROJECTES COFINANÇATS. Les administracions públiques i les empreses col·laboren amb Mans Unides en fer possible projectes agrícoles, edu-
catius, sanitaris, socials i de promoció de la dona. Aquest, per exemple, és un projecte cofinançat amb les empreses HidroAltaux i Bermax 5.000.
Ajudem a conseguir l’accés a l’aigua potable a Doumé (Camerun)
A
quest projecte, recolzat per HidroAltaux i Bermax 5.000, que busca que els habitants de Doumé (Camerun) puguin tenir aigua potable, beneficiarà directament a 5.000 persones i a 11.000 indirectament. A Doumé, el caràcter accidentat del terreny fa que els espais cultivables siguin escassos i el treball, totalment manual, esgotador. La petita població es troba situada en les altes muntanyes enmig
d’una densa selva. Els seus habitants es dediquen principalment a l’agricultura, conreant petits camps situats a les vessants de les muntanyes.
Encara que té un desenvolupament social lent, Doumé compta amb un hospital, dues escoles primàries i una escola secundària. Però el gran problema de la ciutat és l’accés a l’aigua potable. El 1999 van construir un proveïment d’aigua potable des d’una font, però l’erosió l’ha fet malbé i està en molt mal estat. Ara volen condicionar la font de manera eficaç i duradora per tal d’evitar que la població torni a haver
Memòria econòmica 2012
S
egons les últimes xifres auditades, corresponents a l’exercici 2012, Mans Unides va recaptar a tota Espanya 48,3 milions d’euros i va finançar 550 projectes a 56 països. A més, es va continuar recolzant projectes d’anys anteriors, el que augmenta
85,6% Fons privats
s s de Mans Un litat ide
14,4%
Fons publics
Ap l
dels ingres io so ac s ic
2,0 % 7,5 % Sensibilització 5,7 %
Promoció i captació de recursos Administració
84,8 %
projectes de desenvolupament
na Fi
ressos Ing
la xifra fins a 870 projectes. Dels 48’3 milions d’euros recaptats, es va destinar el 84’8% a Projectes de desenvolupament i el 5’7% a Projectes de Sensibilització. D’aquests projectes es van beneficiar 4.189.302 persones de manera directa.
La feina que fem en favor dels països més pobres seria impossible sense els amics i col·laboradors de Mans Unides. Una llarga llista de voluntaris, socis, donants individuals i col·lectius, empreses, bancs, comunitats religioses, associacions i fundacions donen suport a aquesta tasca mitjançant donacions, cofinançant projectes de desenvolupament, patrocinant iniciatives o prestant serveis molt diversos. És especialment rellevant l’aportació de col·legis i parròquies. A tots ells, moltes gràcies.
de caminar tant per trobar una mica d’aigua en un rierol. En assegurar la construcció, també s’aconseguiran reduir les malalties de transmissió hídrica.
Dades financeres auditades del 2012 Catalunya i Balears Delegació Barcelona Eivissa Girona Lleida Menorca Mallorca Urgell Solsona Tarragona Tortosa Vic Total
Recaptació 3.605.220,63 211.737,70 340.463,58 120.576,72 87.921,81 270.769,02 69.215,62 205.203,98 248.635,09 240.427,84 195.864,24 5.596.036,23
Per continents, d’aquests projectes es van realitzar 241 a Àfrica, 128 a Amèrica Llatina i 181 a Àsia i Oceania .
Dóna suport als projectes de Mans Unides per millorar les condicions de vida dels més pobres
10
pr ojectes Visita a projectes del Camerun
“Ha estat una extraordinària vivència que m’ha permès intercanviar sensacions amb els beneficiaris ” Elena Tortajada Presidenta de Mans Unides Tortosa ’octubre passat, en representació de la nostra delegació, i juntament amb integrants de les de Jerez, Santander i Las Palmas, vaig tenir l’oportunitat de fer un viatge de formació a Camerun. Sempre és positiu fer aquest tipus de visites de seguiment, on apreciar millor els avenços, aclarir possibles desinformacions i avaluar detalls in situ; en definitiva, on s’ aconsegueix “ posar-li cara” a projectes i persones vinculats a Mans Unides. Vam visitar nou projectes, que il·lustren perfectament la nostra idea d’ajuda al desenvolupament integral dels menys afavorits, i que van des de la promoció de la dona agrícola a la regió de Kupe Muanenguba, a una escola al barri Oyagk de Douala, una cooperativa agrícola de cafè a Muambong, un centre de joves cecs a Dschang, un pavelló de salut al barri Batseng’la de Dschang, un centre de formació professional a la província de Bafoussan i uns pous d’aigua potable a Mbangassina, fins a l’hospital per a pobres i la casa d’acollida de dones amb malalties cròniques, tots dos a la capital Yaoundé. Confesso que valoro molt positivament aquesta extraordinària vivència que m’ha permès intercanviar sensacions amb els beneficiaris finals, i accedir directament als testimonis de tantes persones amb realitats i problemàtiques tan dispars i diferents de les nostres. Sens dubte serà per a mi un estímul per continuar treballant en l’objectiu de sensibilització que Mans Unides ja duu a terme. Amb tot, l’experiència més emotiva ha estat el projecte de promoció de la dona rural en la producció i processament de mandioca, al sud-oest de Camerun, regió de Kupe Muanenguba perquè ha suposat una millora de la qualitat de vida
L
Fes-te’n soci 93 487 78 78
i enfortiment de la seguretat alimentària d’uns 1.000 habitants de la zona, ha promocionat la dona rural i analfabeta, millorant la seva autoestima i perquè Mans Unides ha ajudat els més vulnerables, allí on ningú arriba. Agraeixo l’oportunitat de poder com-
partir amb vosaltres aquestes vivències tan especials. Transmetent les bones impressions sobre els projectes de desenvolupament en curs enfortim el nostre ànim i el nostre compromís envers la justícia i la millora de vida dels nostres germans del Sud.
Fes un donatiu
www.mansunides.org 11
delegacions
Hugo Pérez
Caminada solidària
JuntaTarragona. upagr l’a b am t men olta sc ment juvenil “E fer va ”, ar Gent de M s de da ina m ca una ils br m del port de Ca Pinafins al parc del partiels al, fin ret. Al ir de cipants van gaud grup n l’actuació d’u na d’u i ica de mús . re at te de obra
Tifó Filipinas
Eivissa. Va organitzar un dinar solidari en favor dels afectats pel Tifó Haiyan, que va destrossar Filipines al novembre de 2013. Al dinar hi van assistir 500 persones i es van recaptar 14.000€.
Tapes i música ar
Terrassa. Va particip a la 3ª edició d’una festa que se celebra a Matadepera per recaptar fons per Mans Unides. El grup musical solidari PorFinViernes va amenitzar l’acte, on hi havia un sopar a base de tapes.
Cors al Teatre Mallorca. Va celebrar un concert benèfic de música coral al Teatre Municipal Xesc Forteza. El Cor de Dones i el Cor Juvenil de Sant Josep Obrer van ser els grups que van omplir de música l’acte.
benèficuana subhasta benèfica a elal mSóanla”. Subhasata r n . Va celebra s que moue
a s “24 hore Barcelon rreta signad motiu de le b m a s a una sama ta n vi a h i h de Ve , ts u jectes ven a. Entre els ob ndez, jugador del Barç á rn e per Xavi H
Maó + Flors
ició, va participar Menorca. En el que ja és una trad emblemàtics es en el Maó+Flors, on els indrets més una parada per r decoren amb motius florals. Van teni s. san arte s ucte recaptar fons venent prod
Assemblea anual
Lleida. Va congregar a tots els responsable s dels pobles i parròquies de Lleida per portar a terme la sev a assemblea anual ordinària. La reunió va comptar amb la presència del consiliari Monse nyor Lax.
12
Berenar solidari Vic. Al Casal de l’Església de Manresa, va organitzar la 2ª edició del seu berenar solidari manresà. Tots els diners recaptats al sorteig i el berenar es van donar íntegres a Mans Unides.
Fútbol solidari
Girona. Va fer una act ivitat de sensibilització amb la col· laboració del Girona C.F., que va habilitar una parada perquè la nostra ONG tingués presència duran t el partit enfront del Hércules C.F .
Jornada diocesana Urgell. Va estar present a la Jornada Diocesana, que el Bisbat d’Urgell va organitzar amb motiu de l’any de la Fe. La parada que va muntar Mans Unides va ser un èxit.
24 hores Tortosa. Va participar en l’activitat “Encén la flama”, una de les peces claus de les “24 hores que mouen el món”, que Mans Unides va organitzar al voltant del món durant el 21 de novembre de 2013.
Concert
Sabadell de gospel . V persones a reunir, junt am b Càritas pe , a 800 de Sant C r escoltar al famó s Cor de ugat. El c oncert de G brar al Te gospel es ospel atre la Fa ràndula. va celeseran de Els diners stinats a recaptats projectes de Mans Unides.
Festival solidari
Vilanova. El teatre Orfeó de la localitat es va omplir per assistir a una representació teatral innovadora. L’actuació, una barreja de sardanes i “playbacks”, va servir per recaptar fons per Mans Unides.
Gospel benèfic Continua la tradició
Solsona. Va celebrar la 20ª edició de la Tòmbola Solidària, que va tenir lloc al Santuari de Sant Ramon. Gent de totes les edats va gaudir d’una intensa jornada plena de diversió i solidaritat.
r Vallès Oriental. Va ajunta de Joy l spe un cor català (Go la Garriga) amb un d’alemany e(Cor Rejoice) per tal de cel Va . èfic ben brar un concert ció comptar amb la col·labora eEst t San de uia ròq par la de ve.
13
-
Educacio
La creació audiovisual a l’aula, una eina clau Elena Señor Mans Unides va iniciar el 2007 una línea innovadora d’educació per al desenvolupament 2.0. Una de les accions que ha tingut més èxit és el concurs de clipmetratges “El teu punt de vista pot canviar el món”.
La cinquena edició del festival de clipmetratges (vídeos d’1 minut) està en marxa i es poden presentar vídeos fins el 28 de febrer del 2014. Enguany es centra en el desafiament de la fam al món i les seves temàtiques especifiques són: el consum responsable, l’agricultura familiar i l’especulació amb els preus dels aliments. El concurs té dues categories diferenciades: la categoria escoles, dirigida a alumnes de ESO i Batxillerat i la categoría general on tenen cabuda els videos de persones de qualsevol edat. L’edició 2012-2013 d’aquesta activitat d’educació en valors va ser un èxit amb 639 vídeos participants. A més, en quant a la categoría escolar, a nivell qualitatiu, els informes d’avaluació del professorat i alumnat indiquen un grau molt alt de satisfacció. Enguany oferim suport en formació audiovisual al professorat. Fundació Escola Cristiana de Catalunya ha programat uns cursos de Creació Audiovisual a l’Aula per al professorat, el primer dels quals s’ha impartit el 9 i 13 de gener, vinculat a aquesta activitat educativa. L'acte final de Catalunya es celebra el 25 de març a l'auditori del CaixaForum Barcelona.
Exposició “El món en femení”
M Recursos educatius a twitter i a facebook Conscients de la necessitat d’estrenyer lligams amb el professorat hem posat en marxa el facebook i el twitter de Recursos Educatius de Mans Unides. A la secció d’Educació del web i a les xarxes socials oferim nombroses propostes i recursos d’educació en valors: informació actualitzada dels concursos, carpetes didàctiques, posters, contes,
14
documents de treball, fitxes per a l’aula, còmics, videos de dibuixos animats així com informacions del món de l’educació i de la solidaritat. Si ets un professor et convidem a seguir-nos i a difondre aquestes xarxes socials entre els companys: facebook.com/recursoseducatius twitter.com/recursosedu
ans Unides conta amb una nova exposició disponible per a qualsevol escola, ajuntament, parròquia o entitat que la vulgui fer servir. Es tracta de l’exposició “El món en femení” i s’emmarca dins la campanya “No hi ha justícia sense igualtat”. Per eradicar la violència contra la dona, Mans Unides posa com a base l’educació de les nenes i les dones per evitar la discriminació des del principi. En concret, mitjançant l’exposició es dona suport, a part de a projectes educatius, també a projectes de promoció de la salut, prevenció de la sida, rehabilitació de dones víctimes de l’explotació social, acompanyament a adolescents de les faveles, creació de cooperatives, inserció econòmica i social de dones vulnerables, entre d’altres.
concurs
joc perillós
www.facebook.com/mansunides
youtube
www.unjocperillos.org
Google +
www.clipmetrajesmanosunidas.org
https://plus.google.com/+MansunidesOrgONG
www.youtube.com/mansunides
twitter www.twitter.com/mansunides
Joc Àfrica
www.mansunides.org
www.africa.unjocperillos.org
Flickr
web
segueix-nos a Internet
www.flickr.com/photos/mansunides/
delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears BARCELONA. 934 877 878 bcn@mansunides.org barcelona.mansunides.org Cerdanyola del Vallès. 936 910 339 Gelida. 937 791 182 Mataró. 937 904 033 Ripollet. 936 921 579 Sabadell. 937 459 430 Sant Sadurní d’Anoia. 938 913 160 www.mansunidessabadell.org Terrassa. 937 836 520 Vallès Oriental. 938 706 249 www.mansunidesvor.org Vilafranca del Penedès. 938 902 317 Vilanova i la Geltrú. 938 155 044 fmansunides.entitatsvilanova.cat GIRONA. 972 200 525 girona@mansunides.org girona.mansunides.org Banyoles. 972 575 656 Calella de la Costa. 937 623 508 Figueres. 972 674 343 Malgrat de Mar. 937 653 169 Olot. 620 919 121 Palamós. 972 317 800 Santa Coloma de Farners. 972 840 503 LLEIDA. 973 269 104 lleida@mansunides.org lleida.mansunides.org Albatarrec. 973 720 051 Alguaire. 973 756 631 Almacellas. 974 339 003 Alpicat. 973 736 602 Artesa de Lleida. 973 167 605 Bell-lloc. 973 560 172 Borges Blanques. 973 142 158
Juncosa. 973 128 108 Juneda. 973 150 113 Montoliu. 973 720 289 Rosselló. 973 730 138 Torres de Segre. 973 796 069 TARRAGONA. 977 244 078 tarragona@mansunides.org tarragona.mansunides.org Alt Camp. 977 612 480 Baix Camp. 977 312 023 Baix Penedès. 977 661 240 Cambrils. 977 793 622 Salou. 977 381 669 Urgell-Garrigues. 973 330 172 TORTOSA. 977 511 428 tortosa@manosunidas.org tortosa.mansunides.org Alcalà de Xivert. 964 410 563 Amposta. 670 015 865 www.mansunidesamposta. blogspot.com Alcanar. 615 341 189 Ascó. 977 405 107 Benicarló. 964 473 214 www.benicarlo.org.es Camarles. 659 474 218 Deltebre. 977 489 003 El Perelló. 977 490 022 Flix. 977 411 151 L’Ampolla. 977 460 116 La Sénia. 977 570 119 Móra La Nova. 977 402 524 Morella. 964 160 054 Roquetes. 977 501 020 Sant Carles de la Ràpita. 977 740 845 Sant Jordi. 977 721 097
Santa Bàrbara. 977 718 117 Tivissa. 977 418 092 Ulldecona. 977 720 145 SOLSONA. 973 320 183 solsona@mansunides.org solsona.mansunides.org Anglesola. 973 308 202 Baga. 938 244 365 Balsareny. 938 396 695 Bellpuig. 973 320 183 Berga. 938 213 714 Cardona. 938 691 161 Casserres. 938 234 056 Cervera. 973 530 044 El Palau d’Anglesola. 973 601 890 Gironella. 938 251 549 Golmés. 973 603 023 Mollerussa. 973 710 694 Navàs. 938 223 098 Ogern. 973 462 763 Puig♥Reig. 938 290 369 Solsona. 973 480 208 Súria. 938 695 833 Tàrrega. 973 312 226 Torà. 973 473 080 Verdú. 973 348 101 Vilanova de Bellpuig. 973 324 366 Vila♥Sana. 973 601 997 URGELL. 00 376 325 883 / 973 351 266 urgell@mansunides.org urgell.mansunides.org Balaguer. 973 445 966 La Seu d’Urgell. 973 351 923 Puigcerdà. 972 880 507
VIC. 938 861 555 vic@mansunides.org vic.mansunides.org Artés. 938 305 479 Campdevànol. 972 730 791 Castellterçol. 938 668 653 Centelles. 938 811 435 Centelles (Grup Jove). 938 812 831 Igualada. 938 033 120 Manlleu. 938 511 021 Manresa. 938 733 590 Moià. 938 208 365 Prats de Lluçanès. 938 560 654 Ripoll. 972 700 083 Sallent. 938 370 462 Sant Boi de Lluçanès. 938 578 149 Sant Feliu de Codines. 938 660 342
Sant Julià de Vilatorta. 938 122 386 Sant Quirze de Besora. 938 550 199 Santa Eulàlia de Riuprimer. 938 830 110 BALEARS EIVISSA. 971 312 774 ibiza@manosunidas.org eivissa.mansunides.org MALLORCA. 971 718 911 mallorca@manosunidas.org mallorca.mansunides.org MENORCA. 971 36 99 36 menorca@manosunidas.org menorca.mansunides.org
15
UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚ FES-TE’N SOCI. COL·LABORA.
902 40 07 07 www.mansunides.org