Manos Unidas ONG - Revista 192

Setem bre­O c tubre­Novem bre­Dese m br e 2 0 13

Drets humans per construir igualtat

Butlletí número

192

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 1

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 2

Sumari 3

Editorial

4

Col·laboració

Olushola Akai, directora executiva d’Ajengunle Community Project de Nigèria, ens explica la seva lluita incansable per millorar les condicions de vida de la dona en aquell país.

6

Entrevista

Crònica del món

Consell de Redacció: Mercedes Barbeito Marisa Elosua Belén Garrigues Marta Isabel González Marco Gordillo José Antonio Martínez Pilar Mendo Rafael Serrano Ignacio Ussía Isabel Vogel

Reportatge

Coordinadora de redacció: Pilar Seidel

John Patrick Ngoyi, membre del Comitè Executiu de la campanya internacional “Més enllà del 2015”, va visitar els Serveis Centrals de Mans Unides i ens va concedir aquesta entrevista.

9 12

La situació dels pobles indígenes a Mèxic ocupa el contingut del reportatge d’aquest número.

En l’últim viatge de la responsable de projectes per aquell país, vam poder constatar que la seva situació de discriminació continua sent molt present avui dia.

14 Ressons del Sud 15 A fons-Informe 23 Notícies Mans Unides 27 En primera persona 28 Projectes Al’estat indi de Karnataka, dos projectes de desenvolupament treballen perquè la dona índia deixi de ser el Sud del Sud. A més, a Colòmbia, 22 comunitats indígenes de l’Amazones han millorat els drets territorials i d’identitat, gràcies al suport de Mans Unides.

32 La veu del lector 32 Mans Joves 33 Col·laboradors i amics 34 Recomanacions PORTADA: Índia. Javier Cuadrado.

Presidenta de Manos Unidas: Soledad Suárez

Col·laboradors fixos: Mª José Hernando Col·laboren en aquest número: Marta Carreño Olushola Akai Concha Sáez José Alfaro Mª Luisa Salas Lorena Arranz Jini Joseph Mazhuvancherry Disseny: Javier Mármol Impressió i maquetació: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. Formación, 16 Pol. Ind. Los Olivos 28906 Getafe (Madrid) ISSN: 2174-5684 Depósito Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08 www.manosunidas.org info@manosunidas.org

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 3

Editorial La dignitat humana, clau per construir regles compartides El 1948, la humanitat es va unir per assolir un fet històric: afirmar el “valor de la persona humana” en el respecte i la tutela que li són de­ guts. Des de llavors, és constant l’esforç que fan els estats i la societat en ple per salvaguardar els drets humans, que proclamen la “dignitat intrínseca” i els “drets humans i inalienables dels membres de la famí­ lia humana”, tal com reconeixia la Declaració de la qual ara en cele­ brem el 65è aniversari.

Aquesta fita històrica de la humanitat ha empès, al llarg d’aquests anys, la lluita pel respecte dels drets fonamentals en tants llocs on són sistemàticament violats, i s’han posat en marxa múltiples iniciatives per protegir­los. Mans Unides, des de fa 54 anys, contribueix a aquest esforç a través dels projectes de cooperació i de sensibilització. Tan­ mateix, queda molt per fer. Encara avui, 870 milions de persones no tenen accés al dret bàsic a l’alimentació.

Què més podem fer perquè el compliment dels drets humans sigui una realitat? Hem de tornar als fonaments d’aquella Declaració per in­ tentar descobrir­ne la resposta. Perquè és evident que el respecte dels drets humans és fonamental per afavorir el desenvolupament humà integral.

L’enfortiment dels drets humans ha de partir de dos aspectes inqües­ tionables: en primer lloc, de la convicció que els drets articulats en la Declaració Universal, que té com a base comuna l’afirmació de la dig­ nitat de tota persona, constitueixen un tot integrat i, per tant, la ne­ gació de qualsevol dret viola la seva humanitat. I en segon lloc, del re­ coneixement del valor de la família, cèl·lula fundacional i subjecte MANS UNIDES/IRENE H-SANJUÁN integrador de la societat, la protecció dela qual està reconeguda en l’article 16 de la Declaració; perquè en la família es fan realitat, de la manera més eficaç, els béns necessaris per al desenvolupament ple de cada persona.

En aquest butlletí proposem un apropament a la història d’aquesta Declaració, i a la situació actual sobre el reco­ neixement dels drets humans. Compartim alguns dels nostres projectes centrats a assegurar l’accés als drets fo­ namentals i l’eradicació de les seves vulneracions, com la violència que pateixen tantes dones i nenes. Que serveixi aquesta anàlisi per reflexionar sobre com “proposar un altre cop, en el context internacional actual, la persona i la dignitat humana no com un simple reclam, sinó més aviat com els pilars sobre els quals construir regles compartides i estructures que, superant el pragmatisme o la simple dada tècnica, siguin capaços d’eliminar les divisions i omplir les diferències existents”, com proposava el papa Francesc als participants en la 38a Conferència de la FAO. Estem convençuts que només treballant units en la defensa dels fonaments dels drets humans farem possible que el seu reconeixement sigui una realitat per a totes les persones del món.

Publicació feta en PAPER ECOLÒGIC Lliure de clor

3

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 4

Col·laboració

4

Canviant la societat nigeriana des de 1996

Passió per l’apoderament de les dones Olushola Akai Directora executiva d’AJEGUNLE COMMUNITY PROJECT a Nigèria, soci local de Mans Unides, dedica la seva vida a posar en pràctica els seus estudis d’educació per reduir la bretxa entre homes i dones al seu país, i lluita incansablement, des de la seva organització, per eliminar la violència que s’exerceix tradicionalment sobre les dones i les nenes. La defineixen com “una dona amb un cor d’or”, que sap que ha arribat el moment de posar fi a la deshumanització, la marginació i altres tipus d’abusos sobre els drets

MANS UNIDES

de les dones en la societat.

Olushola Akai participa ben sovint en conferències internacionals sobre la situació de la dona al Sud, aportant-hi la seva experiència i els mètodes de treball de la seva organització.

El Projecte Comunitari d’Ajegunle senvolupament personal i el treball per (ACP) va sorgir de la voluntat de donar a compte propi de les dones de la zona.

En el camp dels projectes específica­ les dones pobres la possibilitat de lluitar pels seus drets i exigir més accés a la so­ ment dedicats a la població més jove, cietat sense ser discriminades o maltrac­ l’ACP ha posat en marxa un “Projecte de tades. La passió per l’apoderament de les Joventut”, el paper principal del qual és dones és la base de la nostra organitza­ identificar les possibles víctimes de discri­ ció, que, des de la barriada urbana d’Aje­ minació, i detectar aquells àmbits en què romi­Ifelodun, a Lagos (Nigèria), adminis­ hi ha més vulnerabilitat, duent a terme tra programes de sensibilització i educa­ programes i activitats encaminats a ar­ ció que comprenen una sèrie d’àrees te­ rencar d’arrel el germen de la violència màtiques com la violència contra les contra les dones i les nenes. Cal destacar dones, la democràcia i la gover­ nabilitat. Tot això des d’una Gràcies a aquest programa, perspectiva no partidista i sense ara hi ha menys casos d’abús sexual, ànim de lucre. menys violacions i menys adolescents Des del seu naixement el embarassades.

1996, l’ACP es proposa reduir les desigualtats socials de les dones i nenes, fent especial insistència en la im­ la tasca que es du a terme a les escoles portància que la seva educació juga en de la regió, i que ha experimentat un pro­ aquest sentit. Per a això, proporciona ser­ grés notable per la creació del “Club ACP veis de suport, jurídics, mèdics i psicolò­ contra la violència” en 45 escoles de se­ gics, du a terme programes d’educació cí­ cundària, un club que ha estat recent­ vica, mobilitza el suport comunitari en la ment reconegut i impulsat pel Districte lluita contra la discriminació i l’estigmatit­ d’Educació de l’Estat de Lagos. L’impacte zació per causa del VIH en les dones i, fi­ del club en els seus membres, en altres nalment, serveix com a fòrum per al de­ estudiants i, en definitiva, a l’escola en

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 5

5

La violència contra les dones a Nigèria ha estat tractada com una qüestió trivial per la policia durant molts anys.

Però les coses ja han començat a canviar.

MANS UNIDES

general és encoratjador. Ha ajudat els es­ tudiants a estar ben informats en els afers relacionats amb la violència de gè­ nere i a prendre decisions adequades en relació amb el sexe oposat. Gràcies a aquest programa, ara hi ha menys casos d’abús sexual, menys violacions i menys adolescents embarassades.

Un segon “Projecte de Joventut” per a escoles de secundària és el “The Girls Talk Back” (Les noies parlen un altre cop), en què, a manera de xou, es representen històries basades en fets reals de dones víctimes de violència i discriminació. Es tracta d’un programa d’intervenció de ca­ ràcter cultural que sensibilitza a través del teatre, la dansa, el cant i el mim, i que permet a les nenes abordar sense embuts la violència i els abusos que han experi­ mentat o presenciat, ja que el primer pas per trencar amb la vergonya és poder parlar del problema sense pors. Les lli­ çons apreses dels monòlegs han aconse­ guit verdaders canvis de comportament.

AMB LA LLEI A LA MÀ A més dels projectes a les escoles, les nostres campanyes de conscienciació

sobre violència contra la dona han pro­ aquesta feina, encara no són coneixedors duït més resultats gràcies al treball con­ de la llei. L’ACP, a través de tallers, està junt amb altres organitzacions de la so­ afavorint la comprensió de les qüestions cietat civil i a la promulgació de la llei go­ de gènere i violència entre els organis­ vernamental sobre violència contra la mes encarregats de fer complir la llei. I dona. Aprovada pel Parlament de Lagos veiem com augmenta cada cop més la el 2007, aquesta llei assegura que la poli­ demanda de formació per a la sensibilit­ cia pugui protegir les víctimes i detenir zació sobre la nova llei per part dels agents de policia en les seves respectives els agressors si cal.

La violència domèstica ha estat trac­ divisions. tada com una qüestió trivial per la policia du­ rant molts anys, la qual Amb la llei a la mà, i per canviar cosa, afegit a la creença sociocultural que la fa­ la realitat, cal educar i sensibilitzar mília és una entitat pri­ també la policia i altres forces vada i exempta de qual­ de seguretat. sevol intervenció exter­ na, ha contribuït en gran manera a l’actitud displi­ Ens sentim molt orgulloses d’aportar cent dels agents de la llei en aquest tema.

La policia només estava disposada a inter­ el nostre petit gra de sorra en la lluita venir­hi en cas de mort de la dona o en cas contra la terrible realitat que moltes de dany permanent, com la desfiguració. nenes i dones estan vivint a Nigèria, i Per tant, amb la llei a la mà, i per can­ poder encoratjar amb això altres perso­ viar la realitat, cal educar i sensibilitzar nes d’altres indrets. Els petits canvis que també la policia i altres forces de segure­ s’han produït en la vida de les dones són tat, ja que molts d’ells, malgrat exercir la nostra millor esperança ●

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 6

6

CIDSE

Ngoyi durant una conferència sobre el nou paradigma del desenvolupament, oferta a la seu CIDSE, a Brussel·les.

John Patrick Ngoyi

“Qualsevol violació o absència d’un dret influeix en el cercle viciós de la pobresa” El pare John Patrick Ngoyi, nigerià, és director de la Comissió “Justícia, Pau i Desenvolupament”, de la Conferència Episcopal de Nigèria. Pertany a la Comissió Presidencial dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, i també és membre del Comitè Executiu de la campanya internacional “Més enllà del 2015”. Té àmplia experiència en l’enfortiment d’organitzacions de base, seguiment de projectes i participació democràtica, drets humans, gènere i agricultura. Va ser un dels convidats, per part de Mans Unides, durant les jornades “Què succeeix a partir del 2015?”, organitzades per la CONGDE el passat mes de juny, i vam tenir l’oportunitat de parlar amb ell.

Nuria Juvanteny

MANOS UNIDAS/JAVIER MÁRMOL

TEXT: PILAR SEIDEL

Segons la seva experiència, quines són les fortaleses i les limitacions de la De­ claració del Mil·lenni i dels Objectius de Desenvolupament que en van néixer?

El primer que destacaria com a fortalesa és el fet que 189 països es reunissin i di­ guessin: farem quelcom per acabar amb la pobresa, comprometem­nos­hi. Aquest compromís, per si sol, ja va comportar un gran èxit, una resposta i una coresponsa­ bilitat global.

La segona fortalesa és que, des d’a­ leshores, s’han fet moltes coses, i hi ha milers de persones dedicant verdaders esforços a acabar amb la pobresa ex­ trema. No podem parlar de dignitat si les necessitats bàsiques de tots els éssers humans no estan cobertes: la gent neces­

sita menjar, necessita estar sana; els nens necessiten poder arribar a complir cinc anys sense morir abans; el VIH no ha de ser considerat com una sentència de mort i la gent que pateix la sida té dret a rebre tractament; el medi ambient ha de ser protegit, i no hem d’oblidar que tots formem part d’un tot interconnectat.

Tanmateix, cal fer un apropament al desenvolupament des dels drets hu­ mans. No es tracta només de veure com acostem l’aigua potable a la gent, és un tema més profund, és un tema de drets.

No es tracta que la gent pensi que l’edu­ cació és un privilegi, sinó que l’educació universal és un dret que ha de ser exigit.

Perquè qualsevol violació o absència d’un dret influeix, de manera inexorable,

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 7

Entrevista

7

i encara que no ens n’adonem, en el cer­ cle viciós de la pobresa: els pobres es tor­ nen més pobres, l’entorn es destrueix, la inseguretat creix i la vida es converteix en quelcom insostenible.

Quin paper creu que han de tenir els di­ versos actors que participen en el procés Post 2015, i quins mecanismes són els més apropiats perquè la societat civil participi en aquesta iniciativa?

Ja en la Declaració de París, i posterior­ ment en la Declaració d’Accra, es reconei­ xia la societat civil com un actor del des­ envolupament. I no es tracta que els es­ tats li concedeixin una mena de privilegi per opinar sobre aquest camp, sinó que, per dret propi, hi té un paper a jugar.

Però tant aquesta com els estats, o el sector privat, han d’adoptar nous com­ promisos, un nou sentit de la responsabi­ litat, perquè vivim en el mateix món. Així que la determinació de lluitar pel món que volem ha de partir de tots ells, i ser inclusiva.

El sector privat ha de ser inclòs per­ què han d’intentar produir béns que arri­ bin al nombre més gran de persones; els governs, perquè han de procurar crear relacions de pau entre les persones i els pobles, i crear espais per a la participació ciutadana i la consulta a tots els àmbits.

El procés ha de tornar a permetre l’entrada de tots aquells que n’havien quedat exclosos. Tothom té quelcom a dir. No és just que siguin un grup d’ex­ perts privilegiats que ens miren des de dalt els que, sols, decideixin el que és bo per a tot el món. Hem d’assegurar­nos que el procés no es fa només de dalt a baix, sinó també de baix a dalt.

CIDSE, la xarxa d’agències de desenvolu­ pament catòliques a la qual pertany Mans Unides, està treballant des del 2011 en el que ells anomenen el “nou para­ digma del desenvolupament”. Què opina respecte d’això?

No es tracta només de portar aigua a la gent.

Es tracta de drets fonamentals de la persona que han de ser protegits.

MANS UNIDES/J. A. MARTÍNEZ

La clau de l’assumpte és que el que estàvem fent fins ara, la dualitat entre els països desenvolupats que ajuden els països en desenvolupament sense la seva participa­ ció, està donant resultats pèssims, espe­ cialment en termes de desigualtat. No comptem amb ells. I no podem seguir així.

El Nord, incloent­hi Espanya, no pot conti­ nuar produint i consumint de la manera en què ho fa actualment. Hem de canviar les formes de producció, de consum, de dis­ tribució de béns. El nombre de persones que són excloses és tan gran que moltes d’elles no tenen alternatives, i només poden tractar de sobreviure.

Per això CIDSE vol fomentar aquest nou paradigma del desenvolupament, basat en els mateixos fonaments cris­ tians en què la xarxa es basa: el valor de la dignitat humana, la recerca del bé comú, el valor de la subsidiarietat i el valor de la solidaritat. I CIDSE ha d’asse­ gurar­se que aquells que creuen en aquests mateixos valors s’uneixin per re­ clamar els canvis radicals que cal fer.

“La presència d’injustícies, o les lluites en i entre països, no són una altra cosa que les conseqüències de l’absència de Déu.”

▲

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 8

8

que, com a imatge de Déu, li és degut, li correspon. I només el respecte mutu por­ tarà a la verdadera pau.

El desenvolupament tecnològic ha d’anar d’acord amb el desenvolupament de cada poble i cada ésser humà. Cap dret pot ser negat, i tots han de ser protegits.

MANS UNIDES/J. A. MARTÍNEZ

▲

“El que estàvem fent fins ara està donant resultats pèssims, especialment en termes de desigualtat.”

Com podem explicar la relació entre el concepte de caritat cristiana, el de justícia i el de desenvolupament per a aquelles persones que no saben res sobre Jesucrist o no creuen en Ell? Com fer­los veure la importància de la caritat, tan injuriada actualment, i tan­ mateix, tan important en el terreny del desenvolupament?

Vivim en un món en què cada individu és lliure d’expressar els seus sentiments, els seus valors, i demanar un reconeixement per part dels altres. “Jo crec en això, no em discrimineu per això”. Però també vivim actualment moltes situacions en què els catòlics som discriminats. I si tu em demanes que et respecti, jo també tinc el dret a demanar­te que em respec­ tis com a catòlic. Si tu esperes que res­ pecti allò en què tu creus, jo espero que tu facis el mateix amb el que crec jo. El món pertany a Déu, i Ell, com a creador, té el seu projecte, que no és un altre que el que tu i jo siguem germans, sense im­ portar el color, el sexe, el nostre país d’o­ rigen. El que realment importa és que som imatge de Déu. Tens una fonamental i radical dignitat que ve de Déu, i cap llei política o acord humà pot canviar aquesta realitat. I hem de defensar aque­ lles lleis polítiques o institucions que ens permetin continuar sent imatge de Déu.

I aquí és on entra la caritat, i la justícia. La caritat, com a reflex de l’amor de Déu, m’ha de portar a no fer res que trenqui o redueixi aquesta dignitat, i la justícia m’ha de portar a donar a cada persona el

Quin missatge vol transmetre al món a través de la seva vocació i de la seva tasca?

Cada cop que veig una injustícia o un acte que humilia la imatge de Déu, jo lluito contra això. Jesucrist es va fer home per­ què Déu volia formar part de la vida hu­ mana, i jo he d’anunciar la redempció de Crist en base a la mateixa dignitat de tot ésser humà i al dret a tots els béns creats per Ell, en contra de qualsevol discrimina­ ció o explotació. La presència d’injustí­ cies, o les lluites en i entre països, no són una altra cosa que les conseqüències de l’absència de Déu. ●

Desenvolupament i cura del planeta Hem estat vivint sostinguts per un èmfasi excessiu en la competència, el creixement i en el guany a tot preu.

Hem considerat la mare natura com un reservori inesgotable de recursos per prendre’ls quan volguéssim. En lloc de ser col·laboradors i socis en la cura del nostre món comú, ens hem convertit en competidors en una selva.

I els resultats d’aquestes relacions distorsionades entre nosaltres i el planeta són aquí, i es veuen sense necessitat de microscopis: crisi financera, crisi alimentària i econòmica, el canvi climàtic global i la inseguretat. Hem de canviar radicalment el model d’existir i de relacionar-se amb els altres, si volem sobreviure tant horitzontalment -a través de les races i continents- com verticalment, amb les generacions futures que heretaran el que deixarem enrere, així com nosaltres vivim amb el que van deixar els que ens van precedir.

Som al mateix vaixell i el mar està cada cop més mogut. Si el vaixell s’enfonsa, ens enfonsarem plegats ●

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 9

Crònica del món

Síria: entre la tensa espera y l’esperança

9

El conflicte està destruint el país i provocant el desplaçament forçós de milers de persones.

Els líders dels 20 països més industrialitzats del món es van tornar a reunir, aquesta vegada a la ciutat russa de Sant Petersburg, a principis del mes de setembre, per intentar recuperar la confiança en l’economia global, fomentar el creixement econòmic sostenible i posar-li fre a l’evasió fiscal. Una agenda que, en principi, només tenia com a novetat un entorn financer més calmat que fa uns anys, però que s’ha vist alterada pel conflicte de Síria.

Aquest conflicte no és nou, però potser portàvem massa temps preocupant-nos d’interessos unilaterals sense parar verdadera atenció al que hi estava ocorrent. Només després de cometre’s crims tan atroços, Síria ha entrat a l’agenda internacional i en el debat sobre el desenvolupament econòmic del G20. Hauria estat un tema destacat si els últims esdeveniments en aquell país no haguessin posat en joc l’estabilitat mundial?

Això, un cop més, ens fa comprendre que el verdader desenvolupament no depèn només d’unes estratègies econòmiques sostenibles, tema central previst per a aquesta cimera.

Depèn, per sobre de tot, de la necessària i imprescindible defensa de la dignitat de la persona, i de la recerca de la pau

REUTERS

arreu del planeta. A quin desenvolupament aspirem si no defensem la vida dels éssers humans, i si es continuen permetent aquest tipus d’infàmies contra la humanitat?

El papa Francesc es va dirigir als responsables del G20, als quals va demanar que abandonessin els intents endebades de solució militar i anteposessin el bé de la humanitat als interessos unilaterals. Aquest plantejament hauria permès la recerca d’una solució que hauria evitat aquesta matança sense sentit.

Mans Unides és conscient que la solució no és fàcil. El nostre treball actiu, i el dels responsables de les nacions, és absolutament necessari per aconseguir la pau a Síria i al món. I com a organització catòlica, ens sumem a la proposta del Papa d’orar i dejunar, perquè Déu ens il·lumini en aquesta tasca ● NOTA: Al tancament d’aquesta edició, pocs dies després de la jornada de dejuni i oració convocada pel Papa el 7 de setembre, els EUA no havia decidit encara com es concretaria la seva acció de càstig contra el règim d’AlAssad.

Jornada de dejuni i oració “Voldria demanar al Senyor, aquesta nit, que nosaltres cristians, els germans de les altres religions, tots els homes i dones de bona voluntat cridessin amb força: La violència i la guerra mai són camí per a la pau!”. Amb aquestes paraules el papa Francesc, l’1 de setembre, durant el res de l’Àngelus, va convocar la Jornada de dejuni i oració per la pau a Síria per al 7 de setembre.

El Papa va recordar que totes les persones tenen la responsabilitat de tenir cura del proïsme, un deure que existeix des de la Creació del món, i que és la base de la pau. “Ho repeteixo alt i fort: no és la cultura de la confrontació, la cultura del conflicte, la que construeix la convivència als pobles i entre els pobles, sinó aquesta: la cultura de la trobada, la cultura del diàleg; aquest és l’únic camí per a la pau”. ●

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 10

10

ODM. Informe 2013

“La reducció de la fam és a l’abast de la mà” Queda poc per al 2015, la data límit per al compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, i assolir els ODM ha de continuar sent una prioritat per crear una base estable de futures accions de desenvolupament.

El passat mes de juliol es va publicar l’últim informe sobre l’abast dels Objectius. Aquest document, editat per l’ONU, per­ met valorar els èxits aconseguits per assegurar un nivell de vida digne a totes les persones. En aquesta edició, hi trobem algu­ nes dades encoratjadores, resultat de l’eficàcia de les actua­ cions nacionals i internacionals, dels governs i de la societat civil, però també es crida l’atenció sobre aspectes que són ben lluny de ser assolits.

Segons Ban Ki­moon, secretari general de l’ONU, “s’han aconseguit avenços significatius i substancials en molts dels ob­ jectius”. La cara de la moneda, com posa en evidència l’informe publicat recentment, ens mostra que s’estan aconseguint metes en temes com l’extrema pobresa, l’aigua potable, la lluita contra el paludisme i la tuberculosi, el deute o la desnu­ trició, entre d’altres. Però en la creu de la moneda, ens trobem amb moltes àrees a què cal dedicar grans esforços: la sosteni­ bilitat del medi ambient, la mortalitat infantil, la teràpia antire­ troviral i el coneixement sobre la prevenció del VIH, el dret a l’ensenyament primari i, en general, l’ajuda econòmica al desenvolupament.

A menys de 1.000 dies de la data límit, el compliment dels ODM ha de continuar sent una prioritat, per crear una base es­ table de futures accions de desenvolupament. “L’anàlisi d’a­ quest informe ­afirma Wu Fong, secretari general adjunt per a Afers Econòmics i Socials de l’ONU­ demostra que l’acció com­ binada entre els governs, la comunitat internacional, les orga­ nitzacions de la societat civil i el sector privat és crucial per as­ solir molts dels ODM. Alhora, bastants afers més de la nostra agenda segueixen incomplets. Els resultats d’aquest informe

ens donen una clara indicació de cap a on hem de dirigir els nos­ tres esforços en el temps que ens queda abans que es com­ pleixi el termini del 2015”.

DESCARREGA-TE’N L’INFORME COMPLET: http://www.undp.org/content/dam/undp/library/MDG/ spanish/mdg-report-2013-spanish.pdf

Agenda internacional Post 2015 El 24 i el 25 de setembre van tenir lloc a Nova York, en el marc de la 68a Sessió de l’Assemblea General de Nacions Unides, dues cites importants. D’una banda, es va fer la trobada “El dret a l’educació a l’agenda de Desenvolupament post 2015”, i també es va dur a terme una reunió especial en què el secretari general de l’ONU va presentar l’informe “Una vida digna per a tots: accelerar l’èxit dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i promoure l’agenda de les Nacions Unides per al desenvolupament desprès del 2015”. Ambdues trobades s’emmarquen en el debat sobre la construcció del marc d’acció per a després del 2015, moment en què està marcada la meta per a la consecució dels ODM. El procés per a la identificació d’un marc post 2015 per al desenvolupament va ser establert per les Nacions Unides. L’any 2012 es va concretar en la creació d’un “Grup d’Alt Nivell’. Paral·lelament a aquest procés s’estan duent a terme consultes amb la societat civil ●

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 11

Crònica del món

11

Els biocombustibles i la seguretat alimentària La producció de biocombustibles i les polítiques associades han estat vinculades directament amb l’augment dels preus dels aliments i de la volatilitat dels preus en els últims anys, així com amb l’acaparament de terres i d’aigua. I precisament els biocombustibles i la seguretat alimentària són els temes centrals de la pròxima sessió del Comitè de Seguretat Alimentària Mundial (CSA), que es durà a terme a l’octubre a Roma.

A l’octubre del 2011, el CSA va recomanar una revisió de les polítiques internacionals i va sol·licitar al Grup d’Experts d’Alt Nivell (HLPE) que elaborés un informe sobre els efectes positius i negatius dels biocombustibles en la seguretat alimentària. En la reunió del CSA d’octubre del 2013, els governs consideraran l’informe i faran recomanacions perquè les apliquin organitzacions internacionals, governs i altres parts interessades.

Cal que hi hagi una acció política coordinada mundialment per assegurar que els biocombustibles no comprometin la seguretat alimentària i es gestionin de tal manera que no es posi en risc l’accés als aliments o als recursos per a la producció d’aliments. Cal eliminar objectius obligatoris, subsidis i altres polítiques que artificialment generen una forta demanda, i porten a augments en els preus dels aliments i a la volatilitat dels

MASQUEMAQUINA.COM

preus d’aquests. Per aquesta raó, el CSA hauria d’exercir un paper prominent a l’hora d’orientar el desenvolupament de biocombustibles per satisfer les necessitats dels productors a petita escala. La recerca i el desenvolupament haurien de centrar-se a produir aquells biocombustibles que no tenen repercussions sobre l’ús de la terra o la seguretat alimentària. Hauria d’emfatitzar-se la millora de l’accés a les energies renovables per als productors a petita escala als països i regions més pobres i amb més inseguretat energètica del món ●

BREUS Campanya contra la tracta d’éssers humans i l’explotació sexual de menors La tracta de persones és un delicte que no respecta els drets fonamentals de les persones, privant-los de la seva llibertat i violant la seva dignitat. Per contrarestar el problema, els ministeris de la Dona i Poblacions Vulnerables i del Comerç Exterior i Turisme del Perú, juntament amb l’Organització Internacional per a les Migracions i el Superintendent Nacional de Migració, han organitzat la campanya “Perú unit contra el tràfic d’éssers humans i l’explotació sexual de nens, nenes i adolescents”. L’objectiu és recalcar el fet que el país llatinoamericà no tolerarà aquest tipus de delicte que afecta les dones en particular. S’han distribuït i publicat fullets informatius per advertir contra aquests delictes a l’aeroport de la capital, i també en altres llocs de transport aeri i terrestre al país.

Les regions on hi ha el nombre més gran de casos d’explotació sexual de menors d’edat es troben al Sud, en ciutats com ara Cuzco, Puno i Arequipa, i al Nord en ciutats com Piura, Iquitos i Lima. Segons les estadístiques locals, entre 2004 i 2011 es van registrar 974 víctimes, el 92% de les quals eren nenes. ●

*

*

“La tracta de persones: l’esclavitud moderna” és el títol del seminari que l’Acadèmia Pontifícia de les Ciències farà el 2 i 3 de novembre a la Casina Pius IV de Roma, responent a un desig del papa Francesc, i que abordarà aquests temes per establir l’estat actual d’aquesta realitat i l’agenda necessària per combatre-ho. Segons el recent informe “UNODC 2012 Report on Trafficking”, les Nacions Unides van començar a prendre consciència d’aquest crim només a partir de l’any 2000. Recentment, 117 estats van signar un Protocol per prevenir, reprimir i sancionar aquestes pràctiques, que complementa el treball de la Convenció Contra la Delinqüència Organitzada Transnacional. I és que l’OIT estima que “globalment, entre 2002 i 2010, 20,9 milions de persones van ser víctimes de treball forçat”, xifra que també inclou la tracta de persones per a l’explotació laboral i sexual ● A més, del 4 al 6 de novembre, i també organitzat per l’Acadèmia Pontifícia de les Ciències, tindrà lloc la reunió del Grup de Treball “Bread and Brain” (pa i cervell), que va néixer amb un doble objectiu: d’una banda, implantar les noves tecnologies per millorar l’alimentació i la nutrició, i, per l’altra, analitzar els efectes que la pobresa i la malnutrició tenen en el desenvolupament neurocognitiu i en l’educació, i la manera de superar-los ●

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 12

Reportatge

12 Situació dels pobles indígenes a Mèxic

Les excloses entre els exclosos TEXT: CONCHA SÁEZ

El Centre Nacional per al Desenvolupament Integral (CENADIN) està treballant amb dones indígenes mexicanes, les més marginades del país, perquè superin la seva situació de desavantatge respecte de la resta de la societat, i participin en el desenvolupament de les seves comunitats, i per tant, de tot Mèxic.

Fotografies del projecte de producció sostenible que recolza Mans Unides, on es conreen bolets que després venen al mercat.

Entre els pobles indígenes es troben els habitants més pobres de Mèxic. Se­ gons l’Índex de Marginació, publicat a l’octubre del 2010 pel Consell Nacional de Població, “dels 312municipis indígenes, 218 tenen grau de marginació molt alt, 75 grau alt i només 19 tenen grau mitjà; (…) dels 441 municipis identificats l’any 2010 amb grau de marginació molt alt, el 49,4% és in­ dígena”. En termes generals, assenyala el Consell Nacional per Prevenir la Discrimi­ nació, els pobles indígenes es veuen ex­ posats “a una exclusió sistemàtica i una si­ tuació de desavantatge respecte de la resta de la societat”.

En el nostre últim viatge per visitar els projectes que Mans Unides està recol­ zant a la zona, vam poder comprovar com aquesta realitat continua estant vi­ gent tres anys després. L’accés a la justí­ cia es veu obstaculitzat per diferències de llenguatge, l’estigmatització i el me­ nyspreu per la diversitat cultural. El dret a l’educació es torna inaccessible per la diferència de tradicions i llengües, i el ma­

Fotos: MANS UNIDES/CONCHA SÁEZ

teix passa amb l’accés als serveis de salut i habitatge.

Definitivament, aquest sector de la població és el més oblidat, exclòs, discri­ minat i empobrit. 8 de cada 10 persones indígenes són pobres, el 50% no tenen serveis socials en els seus habitatges, més del 80% no té seguretat social, alme­ nys el 27% no llegeix ni escriu i el 40% no té l’indispensable per menjar tots els dies. El contrast amb la resta de la pobla­ ció a Mèxic és molt gran, fins i tot en comparació amb la població més pobra.

Les persones no indígenes en pobresa extrema constitueixen el 9%, mentre que entre les persones indígenes la pobresa extrema puja fins al 40,2%.

La llei en contra Malgrat el seu reconeixement constitu­ cional, la legislació mexicana no prote­ geix de manera efectiva els sistemes nor­ matius indígenes. En lloc de reconèixer la seva pluralitat i de permetre un diàleg in­ tercultural i interlegal respectuós amb aquests sabers i amb els sistemes de dret indígenes, s’ha perpetuat la primacia del dret positiu de l’Estat mexicà, amb el dis­ curs discriminador que els “usos i cos­ tums indígenes violen drets humans”, ge­ nerant una animadversió social contra els pobles indis. I és aquesta manca de reco­ neixement constitucional ple la que els ha fet víctimes del desenvolupament que els desposseeix de les seves terres i ter­ ritoris, i ha obert pas a megaprojectes de grans empreses, o bé, desplaçant­los sota falses excuses, com la creació d’à­ rees naturals protegides o reserves de la biosfera, que comprenen els seus poblats i camps, i criminalitzen la presència dels qui, durant segles, van preservar aques­ tes àrees naturals amb els seus sistemes productius propis.

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 13

13

La dona indígena mexicana enfronta un percentatge més alt de pobresa i analfabetisme.

MANS UNIDES/CONCHA SÁEZ

Dones i nens indígenes I enmig d’aquesta discriminació que pa­ teix la població indígena, la dona torna a ser una de les parts més vulnerables del sistema. Víctimes de la guerra contra el narcotràfic, algunes dones indígenes són usades per passar petites quantitats de droga. Aprofitant la seva pobresa ex­ trema i la seva vulnerabilitat, les màfies les exploten i, quan són descobertes, l’Es­ tat les castiga severament. Pràcticament el 90% de les persones que són a la presó per delictes contra la salut és per faltes que no ascendeixen a més de 3.000 pesos (aproximadament, 170 euros). I aquest és, amb prou feines, un aspecte del pro­ blema, perquè les dones indígenes, a més, enfronten un percentatge més alt de pobresa, d’analfabetisme, de mort materna, de malalties de transmissió se­ xual, de violència, d’exclusió i de racisme.

Són les excloses entre els exclosos.

En els anomenats “informes ombra”, presentats per organitzacions civils al Co­ mitè d’Expertes de la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discri­ minació contra la Dona, el 2012 a Nova York, es va documentar que per a les dones indígenes hi ha obstacles que im­ pedeixen garantir el seu dret a l’alimen­

tació digna, per la qual cosa pateixen in­ seguretat alimentària, ja que produeixen a petita escala, però no tenen accés als suports agrícoles governamentals.

I si la pobresa i l’exclusió estructural que pateixen les dones indígenes no fos­ sin ja de per si molt greus, es compten entre les persones més afectades per la militarització del país durant el sexenni del president Calderón (2006­ 2012), ja que, com va denunciar l’“infor­me ombra” presentat per l’Aliança de Dones indígenes d’A­ mèrica Central i Mèxic i el Fòrum In­ ternacional de Dones Indígenes, durant aquest procés han estat víc­ times d’assetjament sexual, viola­ cions, prostitució forçada i servitud obligatòria en els espais on es van quedar els militars.

Mans Unides, coneixedora d’aquesta realitat, treballa a Mèxic des de fa més de 25 anys, donant suport a projectes de desenvolupament integral per canviar i millorar la vida dels sectors més despro­ tegits de la seva població. I aquest és el cas dels indígenes. Durant la nostra úl­ tima visita vam comprovar l’evolució po­ sitiva de les iniciatives que els socis locals estan implementant. En una d’aquestes, i només a manera d’exemple, el Centre Nacional per al Desenvolupament Inte­

gral (CENADIN) està treballant amb dones indígenes, mares solteres abando­ nades pels seus marits, o amb marits que han migrat als EUA, amb un projecte de seguretat, el principal objectiu del qual és crear i ensenyar el maneig de microhiver­ nacles tecnificats de producció sosteni­ ble d’aliments orgànics, perquè potenciïn les seves possibilitats i integrin coopera­

I enmig d’aquesta discriminació que pateix la població indígena, la dona torna a ser una de les parts més vulnerables del sistema. tives de producció i distribució d’ali­ ments. El seu objectiu és maximitzar, en­ fortir i articular vincles i socis comercials, de manera que el teixit social s’estrenyi, consolidi i creixi el seu capital social en forma de xarxes solidàries. En aquest, i gràcies al suport de Mans Unides, les dones són les principals encarregades d’assumir, juntament amb l’organització, un compromís amb el seu desenvolupa­ ment individual i comunitari, i en defini­ tiva, amb el desenvolupament del seu poble i del seu país ●

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 14

14

Ressons del Sud

Plenitud i felicitat al cim de la muntanya MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

José Alfaro Sacerdot escolapi de la Rioja que des de fa més de 50 anys porta una vida entregada a les poblacions més pobres en la seva tasca com a missioner a Argentina, Índia i Nepal.

El seu carisma és fundacional, i la seva meta és que els més pobres tinguin accés a l’educació per poder tenir, amb això, un futur. Ara, des del cim del món, ens escriu aquest text que ens permet conèixerlo una mica millor.

JAVIER CUADRADO

Abans d’oferir­te el senzill testimoni anat convertint i modelant el meu esperit i personal que Mans Unides m’ha demanat, consciència, fins a assolir els principis irre­ desitjaria fer­te unes preguntes, no perquè nunciables i innegociables per als anys que em contestis, sinó per fer­te reflexionar em quedin de vida. Primer de tot, la inspi­ sobre quelcom que està succeint no sols a ració evangèlica de viure i morir en la mà­ les organitzacions espanyoles d’ajuda al xima senzillesa possible, pobre amb els po­ Tercer Món, sinó també entre les congre­ bres, assemblant­me com més millor a ells gacions religioses de la nostra Església ca­ i predicant “des de sota i amb la vida”. En tòlica. Quantes vegades has vist la paraula “Nepal” escrita a Ja no puc pujar tots els “vuitmils”(…); les revistes que s’editen a Espan­ he de triar una muntanya, un problema, ya sobre promoció humana, evangelització, missions, i ajuda i intentar resoldre’l. I això és el que estic al món de la pobresa? Per des­ fent amb l’educació. comptat que deus haver llegit i comentat els desgraciats suc­ cessos de morts i desaparicions d’escala­ segon lloc, la intuïció calassància que tota dors que intentaven arribar al cim d’algun promoció humana comença amb l’ade­ dels “vuit mils” a la serralada nepalesa de quada educació dels més pobres i més pe­ les Himalaies. Ja sabem com n’és, de famós, tits, als llocs més llunyans i necessitats. I fi­ el Nepal i aquest fantàstic sostre del món! nalment, la consciència que ja no puc pujar Desitjaria que prenguessis consciència tots els “vuitmils”, ni resoldre personal­ sobre quina és la incidència pràctica, ope­ ment tots els problemes, m’ha fet també rativa, que té la paraula “Nepal”, i les seves ser conscient que he de triar una munta­ tremendes carències de tota mena, mal­ nya, un problema, i intentar resoldre’l, tot i que mori intentant­ho. I això és el que grat els seus ingents recursos naturals.

Et sona la frase “aneu fins als confins estic fent amb l’educació.

He passat 20 anys a l’Índia, lluitant per de la terra”? O aquella altra de “sortiu a les perifèries”? Tanmateix, sembla que el aconseguir mitjans per aixecar un ramell Nepal es troba més enllà dels confins de la d’escoles i albergs als llocs més allunyats, i terra, i molt més enllà de la perifèria i els les he lliurat després a diferents organitza­ ravals de la terra. Amb prou feines 35 esco­ cions, que han acceptat la responsabilitat les catòliques en tota la nació. A penes de vetllar pel seu futur.

I actualment, contemplant l’oblit i gairebé 8.000 catòlics en una població de 30 mi­ lions, amb un analfabetisme atroç, sobre­ desinterès mundial, i eclesial, cap a aquesta tot a les muntanyes, amb una agricultura nació emergent, estic intentant comprar primitiva, una alimentació inadequada i terrenys i construir, en aquest moment, 10 una gran falta d’apropiada atenció sanità­ escoles als llocs més necessitats del Nepal.

En aquesta feina, hi trobo plenitud i felici­ ria a nens i grans.

Sóc un sacerdot escolapi, i sóc al Nepal tat, malgrat les no petites ni poques difi­ amb permís de l’Ordre, la qual cosa és com cultats. Tu també pots fer el mateix, i cent un franctirador. Els 28 anys viscuts a Argen­ vegades més, i cent vegades millor…i ser tina, 20 a l’Índia, i ara els del Nepal, han cent vegades més feliç que jo ●

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:10 Página 15

Mans Unides · Informe a fons/192

15

INFORME A FONS

Drets humans per construir igualtat

Tots els drets humans brollen de la mateixa naturalesa dels éssers humans, de la seva pròpia dignitat.

SARA RODRÍGUEZ

Els éssers humans només podem desenvolupar-nos integralment a través de les nostres relacions amb els altres, que, per ser autènticament humanes, han de fonamentar-se en la dignitat de les persones i el bé comú. Els drets humans responen a aquest propòsit, però ha estat imprescindible que hagin passat a ser normes jurídiques reconegudes pel dret internacional i de compliment obligatori per als països.

FONAMENTS DELS DRETS HUMANS: Context històric La noció de drets humans com l’entenem avui, com a propis de l’individu, més enllà del seu caràcter com ésser social, tenen el seu referent en l’època moderna.

La primera declaració de drets de l’home des d’aquesta òptica és la Declaració de Drets de Virginia, escrita per George Mason i proclamada per la Convenció de Virgi­ nia, el 12 de juny del 1776. Aquest precedent va influir en la declaració de drets humans que conté la Declaració d’Independència dels Estats Units, liderada per Thomas Jefferson, del 4 de juliol del 1776. Ambdós textos influ­ eixen en la Declaració francesa dels Drets de l’Home i del Ciutadà, del 1789. Aquestes declaracions es fona­ menten en la idea que el dret de les persones ha de ser el centre de l’ordre jurídic, i són alguns dels antecedents de la Declaració Universal dels Drets de l’Home del 1948, que després es va denominar Declaració Universal dels Drets Humans.

Al final de la Segona Guerra Mundial, els països del bloc aliat, amb els Estats Units al capdavant, van decidir dotar­se d’un instrument de control i manteniment de la pau i la seguretat mundials. Així neix l’Organització de les Nacions Unides (ONU). L’ONU va reemplaçar la Societat de Nacions (SDN), que va ser fundada el 1919, després de la Primera Guerra Mundial.

El terme «Nacions Unides» va ser utilitzat per pri­ mera vegada per Franklin Roosevelt, president dels Es­ tats Units, en la Declaració de les Nacions Unides, l’1 de gener del 1942.

Per fi, l’Organització de les Nacions Unides com la coneixem avui va quedar configurada en la Declaració Final de la Conferència de Yalta, organitzada pels països aliats al febrer del 1945. Va comptar des del principi amb les grans potències entre els seus membres, la qual cosa li va donar més universalitat i autoritat sobre les qües­ tions internacionals.

El 25 d’abril del 1945 es va fer la Conferència de San ▲

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 16

INFORME A FONS 16 i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Cul­ turals. Aquests textos no entrarien en vigor fins al 1976, després de la seva ratificació pels estats, 28 anys des­ prés de l’adopció de la Declaració.

La Declaració Universal dels Drets Humans ha inspi­ rat més de 80 declaracions i tractats internacionals, un gran nombre de convencions regionals, projectes de llei nacionals de drets humans i disposicions constitucionals que, en conjunt, constitueixen un sistema ampli, jurídi­ cament, vinculant per a la promoció i la protecció dels drets humans.

Imatges de la primera Declaració dels Drets de Virginia, del 1776, i de la Declaració Universal dels Drets de l’Home, del 1948.

▲

Francisco (la Conferència de les Nacions Unides sobre Organització Internacional). A més dels governs, s’hi van convidar organitzacions no governamentals. El 26 de juny, les 50 nacions representades en la conferència van signar la Carta de les Nacions Unides. Polònia, que no havia estat representada a la conferència, va afegir el seu nom més tard entre els signants fundadors, fins a un total de 51 estats.

La fita de més rellevància i influència de les Nacions Unides ha estat la Declaració Universal dels Drets Hu­ mans (DUDH). Va ser aprovada el 10 de desembre del 1948, a París, per 48 dels 58 països que conformaven l’Assemblea General de les Nacions Unides; vuit països s’hi van abstenir, promoguts per l’URSS, i dos no hi eren presents. Aquell mateix dia, l’Assemblea General va de­ manar a la Comissió de Drets Humans que elaborés un projecte que els fes vinculants per als estats que els ra­ tifiquessin, obligant­los a garantir­los i aplicar­los. Així, la Declaració Universal de Drets Humans es va veure completada, 18 anys més tard (el 1966), per dos pactes internacionals: el Pacte Internacional de Drets Civils i Po­ lítics, juntament amb els seus dos protocols facultatius,

Els drets humans i la dignitat de les persones Tots els drets reconeguts en la declaració brollen de la mateixa naturalesa dels éssers humans, de la seva prò­ pia dignitat. Pertanyerien al dret natural, anterior i su­ perior a les lleis estatals que el reconeixen i protegeixen.

Els drets reconeguts com a naturals són, per definició, universals, eterns i immutables, són intrínsecament và­ lids, i serveixen a la justícia verdadera.

El seu fonament és la pròpia dignitat de l’ésser humà, que ja es reconeixia en la Declaració del 1948, es va explicitar en la Conferència Mundial de Drets Humans feta a Viena el 25 de juny del 1993, “...tots els drets humans tenen el seu origen en la dignitat i el valor de la persona humana, i aquesta és el subjecte central dels drets humans i les llibertats fonamentals, per la qual cosa ha de ser el beneficiari principal d’aquests drets i llibertats i ha de participar activament en la seva realització”.

La fita de més rellevància i influència de les Nacions Unides ha estat la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH).

Va ser aprovada el 10 de desembre del 1948, a París, per 48 dels 58 països que conformaven l’Assemblea General de les Nacions Unides.

La Doctrina Social de l’Església reflecteix l’interès pels drets humans en nombrosos documents. Com a punt de partida, afirma que el fonament dels drets es troba en la llei natural. La norma que prové del dret na­ tural és germen de drets i deures de cadascú; el seu fo­ nament últim és Déu. En aquest sentit, els drets humans són objectius, ja que no depenen de la subjectivitat de qui n’és titular o està obligat per ells. Per tant, no que­ den subjectes a l’arbitrarietat dels estats d’ànim, les opi­ nions o la voluntat de ningú; tampoc al consens, ni tan sols quan aquest és de la majoria. “L’arrel dels drets de l’home s’ha de buscar en la dignitat que pertany a tot ésser humà. Aquesta dignitat, connatural a la vida hu­ mana i igual en tota persona, es descobreix i es comprèn, primer que res, amb la raó… La font última dels drets hu­

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 17

La Doctrina Social va ser, a més, la primera a intro­ duir el dret al desenvolupament, entès en sentit inte­ gral. Joan Pau II, a l’encíclica Sollicitudo rei socialis, re­ memorant Pau VI, diu: “Els pobles i les nacions també tenen dret al seu desenvolupament ple, que, si bé implica com s’ha dit els aspectes econòmics i socials, ha de com­

Una altra característica que definiria els drets humans és la seva sociabilitat.

L’ésser humà és naturalment social. Per tant, hi ha drets naturals individuals de la persona, però també els relacionats amb la seva pertinença a diversos grups socials naturals. prendre també la seva identitat cultural i l’obertura al transcendent” (SRS 32); i “El verdader desenvolupament, segons les exigències pròpies de l’ésser humà, home o dona, nen, adult o ancià, implica sobretot per part de tots aquells que intervenen activament en aquest procés i són els seus responsables una viva consciència del valor dels drets de tots i de cadascú, així com de la necessitat de res­ pectar el dret de cadascú a la utilització plena dels bene­ ▲

mans no es troba en la simple voluntat dels éssers hu­ mans, en la realitat de l’Estat o en els poders públics, sinó en l’home mateix i en Déu el seu Creador.” (CDSI, 153).

Aquesta doctrina de la dignitat de la persona humana com a explicació dels drets de l’home, desenvolupada per Joan Pau II, és el fonament per a un renovat ordre social, capaç d’aconseguir l’alliberament integral dels homes i dels pobles (cfr. Rouco, A.M. 2001).

Una altra característica que definiria els drets humans és la seva sociabilitat. L’ésser humà és naturalment social, per tant, hi ha drets relacionats amb la seva pertinença a la família, les associacions o les nacions. “Aquests drets són universals, perquè són presents en tots els éssers hu­ mans, sense cap excepció de temps, de lloc o de subjecte.

Inviolables, com a inherents a la persona humana i a la seva dignitat i perquè seria endebades proclamar els drets, si al­ hora no es fes tot esforç perquè se n’asseguri degudament el respecte per part de tots, a tot arreu i amb referència a qui sigui. Inalienables, perquè ningú pot privar legítima­ ment d’aquests drets a un sol dels seus semblants, sigui qui sigui, perquè seria anar contra la seva pròpia natura… Uni­ versalitat i indivisibilitat són les línies distintives dels drets humans: Són dos principis guia que exigeixen sempre la ne­ cessitat d’arrelar els drets humans en les diverses cultures, així com d’aprofundir en la seva dimensió jurídica a fi d’as­ segurar­ne el ple respecte” (CDSI 153).

Per la mateixa raó, els drets han de servir al bé comú i són essencialment limitats. Els drets humans fan refe­ rència al que és just. No es tracta que atorguin llibertat per a qualsevol cosa, en qualsevol moment o de qual­ sevol manera, sinó que indiquen allò que és justament bo. Són molts els documents en què la Doctrina Social de l’Església il·lumina la reflexió sobre els Drets Humans.

El més significatiu, l’encíclica Pacem in terris de Joan XXIII, en la qual aprofundeix en el fonament dels drets humans i el seu ineludible respecte per garantir el bé comú. Rere seu, tots els papes i nombrosos pensadors cristians han continuat donant raó a la urgència de res­ pectar­los i garantir­los per a tots els éssers humans.

El papa Francesc, en la seva visita a la Comunitat de Varginha, en la passada Jornada Mundial de la Joventut al Brasil, a propòsit de la defensa de la justícia i el treball pels desposseïts de la terra, va definir els valors que cal defensar, i que es corresponen amb el que reconeixem com a drets humans fonamentals: “No hi ha una verda­ dera promoció del bé comú, ni un verdader desenvolupa­ ment de l’home, quan s’ignoren els pilars fonamentals que sostenen una nació, els seus béns immaterials: la vida, que és un do de Déu, un valor que sempre cal tutelar i pro­ moure; la família, fonament de la convivència i remei con­ tra la desintegració social; l’educació integral, que no es redueix a una simple transmissió d’informació amb l’ob­ jectiu de produir guanys; la salut, que ha de cercar el ben­ estar integral de la persona, incloent la dimensió espiri­ tual, essencial per a l’equilibri humà i una sana convivèn­ cia; la seguretat, en la convicció que la violència només es pot vèncer partint del canvi del cor humà.”

Els drets de totes les persones són la base de la llibertat, la justícia i la pau al món.

MANS UNIDES/MONTSE PANTOJA

INFORME A FONS

17

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 18

INFORME A FONS 18 ▲

ficis oferts per la ciència i la tècnica…No seria veritable­ ment digne de l’home un tipus de desenvolupament que no respectés i promogués els drets humans, personals i socials, econòmics i polítics, inclosos els drets de les na­ cions i dels pobles” (SRS 33).

La Declaració Universal dels Drets Humans La Declaració Universal dels Drets Humans representa­ ria un reconeixement de la necessitat de plasmar els drets naturals de les persones en el dret positiu, que és el que estableix la legalitat en una societat a partir d’allò establert pel poder legislatiu. Els drets es poden exigir si les lleis els emparen. Per a això, a més de ser recone­ guts, han d’estar recollits, explicitats i garantits en les legislacions particulars dels països, o en les lleis adme­ ses internacionalment.

Els drets humans recollits en la Declaració són: ● Inviolables: ningú en pot ser privat; cap persona ni institució estan autoritzats per atemptar, lesionar o destruir els drets humans; ● Universals: totes les persones tenim la mateixa dig­ nitat i en virtut d’això tenim els mateixos drets; ● Inalienables, irrenunciables i intransferibles: no es pot renunciar a la seva titularitat encara que sí a la seva pràctica. La persona humana no pot renunciar, sense afectar la seva dignitat, als seus drets o nego­ ciar­los. Tampoc l’Estat pot disposar dels drets dels ciutadans. Pot haver­hi situacions extremes en què l’exercici i la garantia d’alguns drets poden ser limi­ tats o suspesos, però mai eliminats o extingits; ● Interdependents: es realitzen de manera conjunta; el dret a la vida no pot garantir­se si no es garantei­ xen les condicions per a una vida digna; ● Indivisibles: les persones no poden gaudir d’una part d’un dret. ● Obligatoris: els drets humans imposen deures con­ crets a les persones i a l’Estat; obligacions de res­ pectar­los encara que no hi hagi una llei que així ho digui.

En el preàmbul de la Declaració es reconeix que és imprescindible establir un marc jurídic basat en els drets humans per al manteniment de la pau i la seguretat mundials. S’afirma que el reconeixement explícit de la dignitat intrínseca i els mateixos drets de totes les per­ sones són la base de la llibertat, la justícia i la pau al món.

Els dos primers articles estableixen les bases d’uni­ versalitat dels drets humans: els éssers humans són iguals perquè comparteixen la mateixa dignitat humana essencial i els drets humans són universals perquè per­ tanyen a tota la humanitat.

Els articles del 3 al 21 estan dedicats a establir els drets civils i polítics.

A partir del 22, fins al 27, són els drets socials, eco­ nòmics i culturals.

Del 28 al 30, la declaració amplia el marc de pro­ teccions necessàries per al gaudi universal dels drets hu­

mans. El 28 reconeix el dret a un ordre social internacio­ nal en el qual els drets humans i les llibertats individuals es facin plenament efectius. El 29 fa referència als deu­ res que acompanyen els drets. I el 30 conclou que res en la declaració pot utilitzar­se com a argument per pri­ var dels drets que s’hi consagren.

En el preàmbul de la Declaració es reconeix que és imprescindible establir un marc jurídic basat en els drets humans per al manteniment de la pau i la seguretat mundials.

GENERACIONS DE DRETS. AVENÇOS LEGISLATIUS Tradicionalment, s’han definit diverses generacions de drets, atenent al seu contingut, al vincle amb una di­ mensió concreta de la persona i, segons alguns au­ tors, en referència als tres conceptes clau en la revo­ lució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. El primer autor que els va classificar d’aquesta manera va ser Karel Vasak, primer secretari general a l’Institut Inter­ nacional de Drets Humans a Estrasburg, el 1979. Així tindríem:

Els drets civils i polítics neixen en relació a les llibertats individuals.

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 19

▲ Drets de primera generació: són els drets civils i po­ lítics, que fan referència a les llibertats individuals.

Tenen el seu origen en la Carta Magna d’Anglaterra (1215), que establia l’habeas corpus (ningú pot ser de­ tingut arbitràriament), i el seu reconeixement formal en la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà (França, 1789). Requereixen, per poder exigir­se, que una socie­ tat determinada no interfereixi en el dret de cada indi­ vidu. Per tant, es tracta d’una sèrie de drets que qualse­ vol persona pot exigir, tant dels altres com de l’estat.

Sovint se’ls ha definit com a negatius, en el sentit que, per garantir­los, demanen dels poders públics la seva in­ hibició i no ingerència en l’esfera privada. Aquests drets estarien vinculats al concepte de llibertat. S’anomenen de primera generació perquè van ser reconeguts en alguns països abans que la comunitat internacional els reconegués.

Estan recollits en els articles 3 al 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948. Inclourien els drets civils a la vida, integritat física i moral, dignitat, jus­ tícia, igualtat i llibertat en les seves diferents manifesta­ cions individuals de pensament, consciència, religió, opi­ nió, expressió i moviment; i drets polítics a participar en l’organització estatal, elegir i ser elegit i agrupar­se políticament. ▲ Drets de segona generació: són els drets econòmics (propietat individual i col·lectiva, i seguretat econò­ mica), socials (alimentació, feina, seguretat social, salari just i equitatiu, descans, sindicalització, vaga, salut, habitatge i educació) i culturals (participació en l’activi­ tat cultural, beneficiar­se de la ciència i tecnologia, i in­ vestigació científica). Van tenir el seu origen en les llui­ tes socials de finals del segle XIX i van ser reconeguts formalment en la Constitució de Mèxic (1917) i en la Declaració dels Drets del Poble Treballador Explotat (URSS, 1918).

S’anomenen de segona generació perquè van ser reconeguts en alguns països després dels de primera generació, tot i que molts d’aquests estaven reconeguts per l’Organització Internacional del Treball abans que la comunitat internacional, en la Declaració, admetés els de primera generació. Tenen a veure amb la dimensió social de les persones. Aquests drets necessiten que l’Estat pugui disposar de recursos per garantir­los, mit­ jançant prestacions i serveis públics; és a dir, estan sub­ jectes a la disponibilitat dels recursos públics i es van sa­ tisfent gradualment. Els defensors dels drets civils i po­ lítics es refereixen sovint als drets econòmics, socials i culturals com a falsos drets, ja que l’Estat no pot satis­ fer­los més que imposant a altres la seva realització, fet que impedeix l’exercici dels drets de primera generació.

Estarien vinculats al principi d’igualtat. Es troben reco­ llits en els articles 22 al 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948.

INFORME A FONS

19

Hi ha estructures i realitats que impedeixen, a moltes persones, viure amb dignitat.

MANS UNIDES/MARTA ISABEL GONZÁLEZ

▲ Drets de tercera generació, drets de solidaritat o drets dels pobles. Aquesta denominació sorgeix en els anys 1980. Van tenir el seu origen en els processos des­ colonitzadors dels anys 60. Aquests drets estarien rela­ cionats amb la solidaritat, vinculats amb la dimensió so­ cial de les persones. Així, farien referència al valor de la fraternitat. Es defineixen pel seu sentit universalista, ja que necessiten la cooperació de tots per a la seva realit­ zació, són globals. Aquí estan recollits els Drets Ecolò­ gics i d’equilibri, el Dret al Desenvolupament i el Dret a la Pau. El reconeixement d’aquests nous drets s’ha fet principalment a través de resolucions de l’Assemblea General de les Nacions Unides, la qual cosa posa en dubte el seu valor jurídic.

Drets de primera generació: són els drets civils i polítics, que fan referència a les llibertats individuals.

Drets de segona generació: són els drets econòmics, socials i culturals. Drets de tercera generació: són els drets de solidaritat o drets dels pobles.

Es pot parlar també d’una quarta generació de drets, tot i que aquest punt no gaudeix de consens. Al­ guns juristes afirmen que la quarta generació ve donada pels drets humans en relació amb les noves tecnologies; d’altres, que l’element diferenciador seria que, mentre les tres primeres generacions es refereixen a l’ésser humà com a membre de la societat, els drets de la quarta farien referència a l’ésser humà com a espècie.

No obstant això, en aquest moment no hi ha consens a augmentar les generacions de drets. ▲

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 20

LA VANGUARDIA

INFORME A FONS 20

Cal posar-se de part dels explotats i dotar-los de condicions de treball dignes.

▲

REPTES DELS DRETS HUMANS Tot i que excedeix la capacitat d’aquest informe, podem indicar alguns dels principals reptes que es plantegen avui dia en torn als drets humans. ● És necessària la incorporació d’una conceptualitza­ ció i comprensió dels drets humans autènticament universal. Enfront de la tendència de defensar només els drets i les llibertats individuals, seria ne­ cessari tractar de garantir els drets econòmics, so­ cials i culturals i intentar acordar una definició per als drets de tercera generació. Això és especialment important per als països en desenvolupament. Per exemple, cal potenciar el diàleg intercultural, per acostar les postures dels qui defensen el relativisme cultural, és a dir, la prevalença de les tradicions i les pràctiques socials pròpies sobre els drets humans. ● Cal analitzar la influència que la globalització està exercint en el gaudi dels drets humans. Els pobles més empobrits esperen poder incorporar­se als pro­ cessos democràtics i de desenvolupament. És un procés imparable i s’ha de vetllar perquè els drets humans no es vegin compromesos en aquesta incorporació. ● Cal millorar els sistemes de protecció efectiva dels drets. Encara, els mecanismes de garantia i aplicació dels drets no són accessibles a tots els ciutadans. ● Salvaguardar els drets humans exigeix recuperar la seva base antropològica, és a dir, el “valor transcen­ dent de la dignitat de la persona humana” (Joan Pau II, Jornada Mundial de la Pau 1999), “l’ordre social i el seu progrés han de subordinar­se al bé de les per­ sones” perquè “el principi, el subjecte i el fi de totes les institucions socials és i ha de ser la persona hu­ mana” (Concili Vaticà II, Gaudiumet spes, 22, 26, 25)

VIOLACIÓ DELS DRETS HUMANS “Tot el que s’oposa a la vida, com els homicidis de qual­ sevol gènere, els genocidis, l’avortament, l’eutanàsia i el mateix suïcidi voluntari; tot el que viola la integritat de la persona humana, com les mutilacions, les tortures corpo­ rals i mentals, fins i tot els intents de coacció psicològica; tot el que ofèn la dignitat humana, com les condicions in­ frahumanes de vida, els empresonaments arbitraris, les deportacions, l’esclavitud, la prostitució, la tracta de dones i joves, també les condicions ignominioses de tre­ ball en què els obrers són tractats com a mers instru­ ments de lucre, no com a persones lliures i responsables; totes aquestes coses i altres de semblants són certament oprobis que, en corrompre la civilització humana, deshon­ ren més els qui els practiquen que els qui pateixen la in­ justícia i són totalment contraris a l’honor a causa del Creador” (GS, 27).

Creiem que és urgent treballar a favor de la construcció d’un món autènticament humà orientat al servei de la persona, de la solidaritat i del bé comú.

A Mans Unides estem convençuts que, per defensar els drets humans, el més important és situar la persona humana i la seva dignitat al centre de tots els esdeveni­ ments, decisions i processos socials. Creiem que és ur­ gent treballar a favor de la construcció d’un món autèn­ ticament humà orientat al servei de la persona, de la so­ lidaritat i del bé comú. Quan la Doctrina Social de l’Es­ glésia diu que el bé comú exigeix justícia per a tots sig­ nifica que requereix la protecció dels drets de tots, es­

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 21

21 tats, sotmesos mitjançant la repressió; quan les perso­ nes es veuen obligades a abandonar les seves cases, els seus pobles, i es converteixen en invisibles o en indesit­ jables; quan els forts s’imposen sobre els febles amb violència i per la força; per fi, quan tot això s’agreuja en gran manera pel fet d’haver nascut nena o de ser dona, i totes les possibilitats de millora i de desenvolupament en dignitat es veuen truncades, podem dir que s’està contravenint la voluntat de Déu i s’està vulnerant el dret sagrat de les persones a viure amb la dignitat que els correspon. La vulneració dels drets humans impedeix a la humanitat trobar espais de fraternitat i la tan anhe­ lada pau.

Les xifres que reflecteixen aquesta realitat són ver­ gonyoses. Tanmateix, cal traspassar els freds números

INFORME A FONS

pecialment dels que estan exclosos i no tenen garantits uns mínims per a una vida digna.

La primera vulneració de drets succeeix quan no res­ pectem la dignitat de cada ésser humà. Si això ocorre, la resta dels drets humans es veuran compromesos.

Reprenent les paraules del papa Francesc al Brasil, no es promou el bé comú, és a dir, el que és bo per a tots i cadascun dels éssers humans quan es vulneren els valors més sagrats que es reflecteixen en els drets fo­ namentals. Quan no es respecta el dret a la vida, o aquesta no es cuida com el valor suprem que és; quan no es protegeix adequadament les famílies perquè si­ guin autèntics espais de creixement integral, diàleg i amor; quan no es permet a les persones disposar dels béns suficients per alimentar­se, vestir­se, habitar en un lloc adequat, disposar d’aigua bona, i se’ls impedeix ac­ cedir als mitjans d’aconseguir­los; quan no es té feina o es manté en condicions d’esclavitud, sota coacció o in­ salubritat, amb salaris injustos i sense respectar les con­ dicions que estableix la llei; quan els nens no poden anar a escola ni els adults poden informar­se i comprendre la realitat per falta de formació; quan la cura de la salut és un luxe que milions d’éssers humans no poden perme­ tre’s; quan professar una religió és causa de persecució i violència; quan les malalties es converteixen en estig­ mes que aïllen i exclouen les persones que les pateixen; quan la democràcia i la participació social està perver­ tida, impedida o perseguida; quan els pobles indígenes es veuen privats de les seves terres i dels seus recursos per la força, exclosos en les preses de decisions, explo­

La vulneració dels drets humans impedeix a la humanitat trobar espais de fraternitat i la tan anhelada pau. i posar cares i cor a aquestes persones. Cada ésser humà que és violentat és, per a nosaltres, motiu suficient per posar­nos en marxa. No es tracta només de com­ moure’s o escandalitzar­se. Cal treballar, i aportar des de les nostres possibilitats, perquè aquestes situacions es vagin transformant. Tots som responsables del que ocorre al nostre voltant.

IMPACTONY

▲

No es promou el bé comú, és a dir, el que és bo per a tots i cadascun dels éssers humans quan es vulneren els valors més sagrats que es reflecteixen en els drets fonamentals. (Papa Francesc, Brasil 2013).

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 22

INFORME A FONS 22 ▲

La tasca de Mans Unides a favor dels drets humans Mans Unides va néixer amb la vocació de treballar a favor del respecte i la promoció dels drets de les persones. Comprendre el significat de la dignitat humana, la justícia i els drets humans porta a optar pels empobrits. Això significa que les necessitats dels pobres són prioritàries, que cal posar­se de part dels explotats i que cal ajudar perquè els marginats recuperin el lloc que els cor­ respon i puguin participar en els processos comunitaris. Per a això, Mans Unides col·labora amb els més pobres del Sud, des de fa 54 anys, en dos àmbits complementaris. D’una banda, mitjançant accions d’educació per al desenvolupament amb què sensibilitzar la població, denunciar les injustícies, pressionar perquè els responsables es comprometin a garantir els drets dels seus ciutadans, i propiciar conscienciació i compromís. L’educació per al desenvolupament té, en el finançament de projectes de cooperació, el seu complement necessari, perquè ells saben el que els causa patiment, el que necessiten per sortir de les situacions degradants en què es troben, però requereixen el nostre suport per engegar les seves iniciatives.

Tant en les nostres accions d’educació per al desenvolupamentcom en l’acompanyament a les comunitats empobrides, amb assessorament i finançament de projectes de cooperació, busquem que les persones puguin viure com correspon a la seva dignitat i els seus drets.

En la campanya 54, enguany, hem posat l’èmfasi en aquells problemes a què les dones són més vulnerables i que requereixen un canvi urgent. Els drets humans són per a tots; tanmateix, les dones han vist com, sistemàticament, eren víctimes de violació d’aquests drets.

El treball en favor dels drets humans ens ha fet focalitzar aquelles situacions on les dones han estat explotades, excloses, vio­ lentades, i volem que elles recuperin el lloc que els correspon ●

Dins les activitats d’educació per al desenvolupament volem destacar: ■ Exposició “Cómo ser auténticos súper héroes”, en la

exposició foto

gràfica

qual un grup de Súper Villanos representen els proble­ mes que cal resoldre per aconseguir el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Amb aquesta intentem sensibilitzar la comunitat educa­ tiva, i al públic en general, sobre la realitat dels països pobres i la urgència de la nostra col·laboració. En con­ cret, el que proposem perquè s’aconsegueixin garantir és la necessitat de conèixer i defensar els drets humans.

G aigua nens G camp G animals sexual educació G explotació G salut maternitat G casa G foc

El món en femení

■

Exposició “El món en femení”, en què al llarg de 21 panells es fa un re­ corregut pels problemes que s’afegeixen a la po­ bresa quan qui la pateix és dona. Però també mostra solucions con­ cretes, amb el finança­ ment de projectes de desenvolupament. Són testimonis d’esperança, de canvis, que a nosal­ tres ens poden semblar petits, però que per a aquestes dones repre­ senten una enorme di­ ferència, amb la possi­ bilitat de viure una vida digna, accedir a l’educació, a la sani­ tat, al treball ●

En els projectes de desenvolupament, destaquem: DONES MINERES DE BOLÍVIA. El departament d’Oruro, a Bolívia, es caracteritza per ser una zona que basa gran part de la seva economia en l’explotació de minerals d’estany, argent, plom, zinc i antimoni. Duen a terme l’explotació minera la Corporació Minera de Bolívia –COMIBOL–, les empreses privades i les cooperatives mineres. Aquestes úlMANS UNIDES/NURIA IGLESIAS times desenvolupen la seva activitat extractiva en la majoria dels casos artesanalment. Els problemes principals són: la inestabilitat de les economies familiars; l’escassetat i el mal ús de l’aigua potable; i les condicions d’inequitat que viuen les dones, amb una precària atenció en salut i educació, baixa autoestima, extremada dependència econòmica, i poca atenció a les seves demandes, tant en les seves organitzacions locals com en el mateix municipi.

El Centre d’Investigació i Serveis Populars, gestionat per la Companyia de Jesús, ha comptat amb la col·laboració de Mans Unides per dur a terme un projecte de capacitació i promoció de les dones mineres, a través del finançament d’equips, materials i costos de personal per impartir els cursos i tallers de formació previstos. L’objectiu general que es perseguia era contribuir a un canvi en la situació en què viuen les dones mineres, a través d’iniciatives productives alternatives a la mineria; la promoció de la salut comunitària, tenint curadel medi ambient i la gestió sostenible de l’aigua i els residus, a fi de millorar les condicions de vida de les famílies dels centres miners; i l’enfortiment de les seves instàncies de representació formant les dones en participació comunitària. El projecte preveia la realització d’intercanvis d’experiències i suport tècnic per una altra organització sòcia de Mans Unides, que és especialista en producció i comercialització de tèxtils, generant espais d’intercanvi i coordinació entre els nostres socis locals.

Se n’han beneficiat 220 dones de l’ètnia quítxua.

sunides.org 87 78 78 www man

Departament d’Estudis I Documentació dels Serveis Centrals de Mans Unides.

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 23

Notícies Mans Unides

23

24 HORES

Mans Unides presenta

QUE MOUEN MÓN XARXES, CONEIXEMENT ART, SOLIDARITAT

Tu pots moure el món el 21 de novembre Després d’11 edicions del “Fòrum de Mans Uni­ des”, que al llarg dels anys ha servit com a espai d’in­ tercanvi d’idees i experiències sobre els molt diversos àmbits en què es desenvolupa la solidaritat, hem vol­ gut engegar una nova iniciativa, ambiciosa en metes i format, amb l’objectiu de facilitar la reflexió i el judici crític sobre els problemes que afronten els països més desfavorits del planeta, i impulsar la participació d’homes i dones dels cinc continents.

Amb unes línies estratègiques basades en la capil·laritat, l’eficiència, la implicació i l’efecte multi­ plicador, “24 hores que mouen el món” busca la par­ ticipació activa de simpatitzants, col·laboradors, vo­ luntaris i, en general, de tota la societat a través d’una sèrie d’activitats.

Mans Unides pretén que, amb les “24 hores que mouen el món”, qualsevol persona pugui prendre part en aquest moviment social, i assumeixi un com­ promís pel desenvolupament integral de tots els homes i dones, principalment dels que menys tenen ●

Presència pública i suports Aquesta iniciativa comptarà amb una pàgina web es­ pecífica (www.manosunidas.org/24horas), en la qual estarà accessible tota la informació sobre les activi­ tats i la seva ubicació, i que servirà com a aparador al món d’allò que es vagi produint al voltant d’aquestes.

A més, amb l’activitat“Encén la flama” tindrem una presència important en xarxes socials, en mitjans de comunicació d’àmbit local, regional i nacional, en mo­ biliari urbà en diverses ciutats espanyoles, i compta­ rem amb el suport de personatges públics destacats i amb la implicació d’empreses de prestigireconegut ●

Conveni de col·laboració amb l’AECID L’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament (AECID), dóna suport a les “24 hores que mouen el món”, dins el Conveni de col·laboració d’Educació per al Desenvolupament, subscrit amb Mans Unides ●

24 hores, xifres i missatges ● 24 hores, en acció: englobades en quatre modalitats específiques (Xarxes, Coneixement, Art i Solidaritat), es desenvoluparan sengles activitats al llarg de tota la geografia espanyola, obertes al públic que hi vulgui assistir. Contacontes, conferències, debats de ràdio, exposicions fotogràfiques, lliurament de guardons, taules sobre economia o drets humans i concerts en són només algunes. ● 24 hores, a tot Espanya: 24 ciutats espanyoles acolliran les activitats principals, tot i que la iniciativa comptarà amb el suport de les 70 delegacions que conformen l’estructura territorial de Mans Unides. Albacete, Almeria, Barcelona, Ceuta, Ciudad Real, Granada, Guadix, Osca, Las Palmas, Lleó, Logronyo, Madrid, Màlaga, Mallorca, Ourense, Plasència, Pontevedra, Santiago de Compostel·la, Sevilla i Salamanca, etc., mouran juntes el món el 21 de novembre. ● 24

hores, a tot el món: a més, i gràcies a la presència de Mans Unides arreu del planeta, a través de les xarxes de desenvolupament de què és membre, o amb les que col·labora, així com el suport dels socis locals dels països on finança projectes de desenvolupament, 56 segons la seva última Memòria d’Activitats, aquesta iniciativa també tindrà un marcat caràcter internacional, que es concretarà en la presència a Espanya d’algunes figures destacades del món del desenvolupament, i en la participació dels nostres socis locals, i les seves comunitats, en l’activitat que engloba, dóna sentit i unifica tot l’esdeveniment: encén la flama.

● Encén la flama: Mans Unides vol aportar llum a un món aombrat per tantes realitats que ofeguen el desenvolupament digne de cada ésser humà. Per això s’ha triat aquesta activitat per ser el fil conductor de les “24 hores que mouen el món”.

Identificar la llum com un impuls al compromís solidari a què totes les persones poden unir-se d’una manera espontània és l’objectiu, que s’aconseguirà amb un gest senzill: fent una fotografia d’una espelma encesa, que porti enganxat l’anagrama o logotip de l’organització, i enviant-la a una adreça de correu electrònic: 24horas@manosunidas.org A més de la participació individual de tot aquell que vulgui sumar-s’hi, la llum de les espelmes s’encendrà en centenars de parròquies de tot Espanya, en col·legis, places, parcs, llocs emblemàtics, estadis de futbol… i als països on Mans Unides està present, a través de les imatges que enviïn els seus socis locals.

I el 20 de novembre, una marea de llum començarà a recórrer les franges horàries del món, des del paral·lel zero, d’est a oest, des de Portugal fins a Espanya, i les espelmes s’aniran encenent d’una manera virtual a les xarxes socials de Mans Unides, per arribar finalment a Madrid, el dia 21, havent format un rastre de llum, de responsabilitat i d’unió pel desenvolupament ●

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 24

24 Comença la V Edició dels Clipmetratges de Mans Unides El 17 d’octubre, Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, arrenca el concurs de Clipmetratges, que enguany arriba ja a la seva cinquena edició.

Aquest cop el lema és “El desafiament de la fam al món”, amb què es pretén que els participants i els usuaris s’uneixin a la campanya de lluita contra la fam que Mans Unides du a terme des de fa més de 50 anys.

L’especulació financera amb els aliments, el consum desmesurat per part dels països més desenvolupats, o les poques ajudes a l’agricultura familiar i local en detriment de les grans multinacionals són només algunes de les causes per les quals, malgrat que cada cop es produeixen més i més aliments, a hores d’ara gairebé 870 milions de persones al món -aproximadament el 15 % de la població mundial- pateixen subnutrició crònica.

Un any més, el concurs compta amb importants col·laboracions del món de la cooperació, l’educació i, molt especialment, del cinema: en cada edició comptem amb més directors compromesos, com Santiago Zannou, director de El alacrán enamorado i guanyador de tres premis Goya, que presideix el jurat.

L’acompanyen els directors Imanol Uribe, Fernando González Molina i la directora Chus Gutiérrez. Completen el jurat representants de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), personalitats del món de la cooperació internacional i socis de Mans Unides al Sud.

Les xifres de la passada edició confirmen la gran acceptació d’aquesta iniciativa tant als instituts i col·legis, com en els joves interessats en les tecnologies audiovisuals i en la solidaritat: 155 col·legis, instituts, parròquies, centres juvenils, etc., van presentar un total de 507 clipmetratges, i 103 realitzadors amateur de tot el país van pujar un total de 132 vídeos. En total, 639 minuts carregats de solidaritat, compromís i denúncia social.

Les bases, els terminis, el jurat, els premis i els clipmetratges presentats en totes les edicions del concurs es poden consultar a www.clipmetrajesmanosunidas.org ●

La directora Chus Gutiérrez i les guanyadores de la IV Edició viatgen a Equador Camila de Ros i Lucía Mencos, estudiants de psicologia i relacions públiques respectivament, van ser les guanyadores de la passada edició gràcies al seu clipmetratge Grita por el cambio, un vídeo que crida a la lluita pel canvi social, a no quedar-nos callats mentre més de mil milions de persones a tot el món viuen en la pobresa. El premi és un viatge a Equador, que faran al desembre d’enguany, amb la directora de cinema Chus Gutiérrez, presidenta del jurat en la IV Edició, per visitar els projectes que Mans Unides recolza en aquest país llatinoamericà. A més, enregistraran un curt documental explicant-nos la seva experiència des del seu punt de vista, el punt de vista de tres dones reivindicatives i amb moltes ganes de canviar el món des del cinema.

Aquest serà el segon documental d’autor que un director de prestigi i joves promeses fan per a Mans Unides: al desembre de l’any passat, el cineasta Imanol Uribe i l’estudiant d’audiovisuals Oriol Corbella van visitar Senegal de la mà de la nostra organització, i com a resultat van fer el documental Viaje al Senegal amb Imanol Uribe, que es va estrenar en l’acte de lliurament de premis l’11 de maig, i que pots veure al canal de Youtube de Mans Unides. ●

MANS UNIDES Chus Gutiérrez (esquerra) i una de les guanyadores del concurs.

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 25

Notícies Mans Unides

25 ` c ie s a t u .. . grà

#GRACIASati...

jo ti nc ve u

Durant els últims mesos, i fins al novembre, a Mans Unides estem donant-te les gràcies. En el nostre nom i en el dels més de quatre milions de persones a qui hem arribat amb aquests projectes que, sense el teu suport, no serien una realitat.

I diem GRACIASati perquè, en els temps que corren, has estat capaç de veure que més enllà de les nostres fronteres, el patiment és gran i les carències, de vegades, són qüestió de vida o mort. Gràcies perquè t’has commogut, preocupat i indignat. Gràcies perquè t’has plantejat: I jo què puc fer? I has fet molt més que no pas t’hagis pogut imaginar… ❖ Gràcies per aixecar escoles i obrir dispensaris. ❖ Gràcies per portar l’aigua, per construir ponts, per reconstruir cases i vides trencades. ❖ Gràcies per donar veu i sembrar futur. ❖ Gràcies perquè, amb persones com tu, hem pogut arribar a més de quatre milions d’homes i dones a Amèrica, Àsia i Àfrica.

Per tot, per enviar un SMS, per col·laborar amb un donatiu, per fer-te’n soci, per informar-te, per voler saber de Mans Unides, et donem les #GRACIASati.

Un llegat per fer feliços els altres Ana María Carilla va viure per intentar fer feliços els altres. I va voler continuar amb aquesta missió després de la seva mort. El seu marmessor ha volgut explicar-nos la història d’aquesta dona excepcional.

D’Osca de naixement, l’Ana María va passar més de quaranta anys a París, sempre pendent dels més necessitats. Mai va deixar de treballar per a ells. Va ser una persona molt austera que guardava el que guanyava per poder repartir-ho amb qui més ho necessitava quan tornés a Espanya. L’Ana María va morir l’11 març de 2011 a la residència de Chinchillas (Osca).

Tot el que havia estalviat durant tota una vida de treball ho va deixar en herència a institucions com Mans Unides.

T’animem que en el teu testament incloguis un llegat solidari. Així, sense perjudicar els drets dels teus hereus, contribuiràs a deixar un món millor. Entra al nostre web o truca’ns i t’explicarem tot el que pots fer ●

Dues cites a les delegacions de València i Barcelona Alguna vegada has assistit a un Sopar de la Fam? El passat 27 de setembre, a les 20 hores, va tenir lloc el que va organitzar la delegació de València a la Plaça de la Mare de Déu, amb l’assistencia de l’arquebisbe Carlos Osoro.

Concert gospel I el 10 d’octubre, a les 21 hores, el cor de gospel Cor Carlit va oferir un concert a la Parròquia de la Mare de Déu del Pilar de Barcelona a benefici de Mans Unides.

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 26

26

Monsenyor Juan José Omella, bisbe de Calahorra i La CalzadaLogronyo, i consiliari de Mans Unides, va visitar aquest estiu diversos projectes en quatre zones rurals de la província de Sofala (Moçambic). Aquesta ha estat la primera vegada que el prelat visita Moçambic amb Mans Unides, tot i que no la primera que visita Àfrica, ja que Omella ha estat missioner al Congo, i fa visites a Àfrica periòdicament com a voluntari.

Mans Unides ha finançat, amb gairebé 2,5 milions d’euros durant quatre anys, ESMABAMA, l’organització local de l’Arxidiòcesi de Beira que pren el seu nom de les missions d’Estaquinha, Mangunde, Barada i Machanga. Amb aquesta inversió s’estan fent diversos projectes amb caràcter integral i sostenible econòmicament: amb millores en educació, serveis sanitaris i iniciatives productives i de seguretat alimentària, que possibiliti la continuïtat de les iniciatives.

Durant la visita, entre el 29 de juliol i el 5 d’agost, monsenyor Omella, acompanyat pels tècnics de Mans Unides, ha conegut en primera persona l’impacte dels projectes en milers de persones,

Monsenyor Omella durant la seva visita.

i s’ha reunit amb l’arquebisbe de Beira, diversos rectors, missioners Pares Blancs i Combonians, cooperants i voluntaris d’organitzacions presents a la zona (Americans de Cos de Pau, Amicid’ESMABAMA, Sopro i Proyde) ● Més informació i un vídeo de la visita a la nostra pàgina web

Audiència amb Sa Majestat la Reina La reina Sofia va rebre el passat 23 de juliol una representació de Mans Unides, encapçalada per la presidenta, Soledad Suárez, en una audiència feta al Palau de La Zarzuela. En la trobada, la Reina es va interessar per diversos aspectes del treball de l’organització. D’altra banda, la presidenta de Mans Unides va agrair a la reina Sofia l’interès que mostra sempre per la cooperació internacional, i va aprofitar per lliurar-li el document “El Desafiament de la fam. La seguretat alimentària en el nostre món globalitzat”, que va despertar gran interès en Sa Majestat, sobretot en els aspectes referents a l’acaparament de terres i les conseqüències que aquesta pràctica té sobre els petits agricultors. “A Mans Unides som ‘moltes miques’ i, per poc que es doni, per a nosaltres és molt”, va assegurar Soledad Suárez, que també va agrair la col·laboració de la Fundació Reina Sofia amb projectes de Mans Unides i va aprofitar per lliurar-li alguns materials educatius i contes d’educació en valors, elaborats pel departament d’Educació, per als seus néts.

Pots ampliar-ne la informació a la nostra pàgina web ●

Cursos en línia de Mans Unides Els cursos en línia de Mans Unides, vuit fins al moment, sobre educació i cooperació per al desenvolupament, fets durant aquest primer semestre de 2013, es posen en marxa a l’octubre, amb noves matèries i amb una nova modalitat de formació en línia.

Mans Unides, amb el cofinançament de l’AECID, va engegar aquesta iniciativa l’any 2010, en el marc del conveni “Incorporació de les noves tecnologies per facilitar l’apropament de la societat espanyola al Sud”. La seva excel·lent acollida ha estat el motor per al seu creixement, tant en contingut com en participants.

A partir d’octubre, llancem la nova modalitat de cursos en líniaen convocatòria oberta (cursos no tutoritzats). Aquest tipus de formació és individualitzada: cada participant començarà el curs quan en faci la inscripció, i disposarà, des d’aleshores, de 3 mesos per fer-lo al seu ritme.

També estrenarem dues noves matèries en cursos programats: introducció a la cooperació al desenvolupament, i introducció als factors econòmics del desenvolupament.

Més informació: www.manosunidas-online.org/cursos/

Foto de família durant la recepció al Palau de la Zarzuela. CASA REIAL

CASA REIAL

CIDSE

El consiliari de Mans Unides visita Moçambic

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 27

Notícies Mans Unides

27 INFORMACIÓ

Nou butlltí electrònic, suscriu-t’hi!

En la nostra aposta per les noves tecnologies, a Mans Unides hem estrenat un nou butlletí electrònic. N’hem canviat la cap­ çalera, el disseny i les seccions, per fer la lectura més còmoda i agradable. A més, ampliem la informació i les possibilitats de compartir­la a les xarxes socials. Amb una periodicitat quadrimestral, la seva publicació s’intercalarà amb la del butlletí imprès que tens entre mans.

El butlletí Infórmate en... ManosUnidas consta de diferents seccions fixes: En destacado (un tema d’actualitat, analitzat en profunditat); En breve (notícies internacionals, nacionals o de Mans Unides); En acción (projectes als quals dóna suport Mans Unides); En imágenes (vídeos, exposicions fotogràfiques...); En pequeño (contes, vídeos i notícies... per als petits de casa); En papel (documents impresos interessants per a la consulta, llibres recomanats...); i En red (campanyes, concursos o activitats convocades a les xarxes socials).

Huelva

Màlaga

En primer lloc, vull agrair el suport i la con­ fiança de totes les presidentes i delegades de Mans Unides en haver­me escollit com la seva representant en la Comissió Permanent.

Quan vaig prendre la decisió de presentar­m’hi sabia que la responsabilitat i la feina a fer eren molt importants, que necessitaria dedicació i temps, perquè són moltes les decisions a prendre per i per al bé de Mans Unides.

Al principi, em van sorgir dubtes i dificul­ tats, però després de reunir­nos per primera vegada em vaig adonar que no seria un gran problema, perquè hi ha un gran equip dispo­ sat a ajudar­te a resoldre, explicar i donar tota la informació necessària per al bon des­ envolupament de tota la feina de Mans Uni­ des. Agraeixo la col·laboració de totes les persones de Serveis Centrals, i l’acollida dels altres membres de la Comissió Permanent.

Intentaré fer­ho el millor possible, per poder ajudar al bon desenvolupament dels pobles del Sud. Com ja us vaig explicar en el butlletí de 2011, a la província de Huelva tots som vo­ luntaris, i en el dia a dia no deixa de sorpren­ dre’m, sobretot ara amb els problemes que també tenim al nostre país; ells no deixen d’ajudar i recolzar els projectes amb il·lusió.

Dins meu hi ha una satisfacció personal que no us puc transmetre, i dono gràcies a Déu per haver­me posat en aquest camí d’amor als altres, i a Mans Unides per encreuar­s’hi.

Espero que amb aquesta oportunitat pugui ajudar a eradicar la fam i la injustícia, per in­ tentar que aquest món sigui millor ●

El primer projecte que vaig visitar va ser en un viatge de formació a Cambotja, a Phnom Penh, la capital. Era la primera visió de la pobresa, i va ser la més dura: persones que vivien, literalment, sobre rebutjos. Jo mi­ rava a terra per no tacar les meves bótes; tenia raons sensates per a això: era l’únic cal­ çat que havia portat. Però si es mira a terra només es veu el terra, i les meves precau­ cions per la neteja davant aquesta realitat aclaparadora, encara que tenien la seva lò­ gica, em van avergonyir.

Aquesta és una de les moltes coses que dec a Mans Unides: la visió global del món.

Vaig aprendre a mirar, i continuo aprenent, de persones com Heng Yon Kora, o de Mao Lang, o de la germana Rosalía García, o del pare Jesús Zubiría; exemples admirables que em reconcilien amb el gènere humà. És un altre regal de Mans Unides, com el descobriment que les persones estem dotades de poders immensos capaços de transformar les coses, i que ocorren aquests miracles tots els dies.

També dec a Mans Unides l’oportunitat per ser coherent en el camí de la fe. Des de fa 11 anys intento tornar una mica aquests fa­ vors, ara, des de la Comissió Permanent… un altre regal que em trobo al camí i una gran responsabilitat. Quan sorprenentment vaig resultar escollida, des de la meva habitació vaig mirar al cel d’El Escorial i vaig preguntar: però Tu estàs segur de ser jo l’apropiada? Al final l’important és sempre intentar­ho, tots els dies, amb honestedat i alegria.●

MANS UNIDES

Dues veus noves per a delegacions

MANS UNIDES

EN PRIMERA PERSONA

A més, et donem l’opció de subscriure­t’hi a través de la pàgina web, i d’enviar­nos els teus suggeriments i comentaris a: comunicacion.difusion@manosunidas.org ●

Mª Luisa Salas i Lorena Arranz, presidentes delegades de Mans Unides a Huelva i Màlaga, respectivament, van ser escollides el passat mes de maig com a noves representants de delegacions a la Comissió Permanent de Mans Unides.

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 28

28 A l’estat indi de Karnataka

La formació de la dona, clau per al desenvolupament

Les dones índies, especialment les dels barris marginals, són sempre les més desfavorides de la societat.

VICTORDASS

L’Estat de Karnataka, la capital del qual és Bangalore, situat a la costa oest de l’Índia, és una de les tres zones d’atenció preferent en la Campanya de Mans Unides de 2013. I allà, Mans Unides dóna suport, com des de l’origen de la seva tasca, a projectes de desenvolupament a favor dels més desfavorits, com és el cas de les dones, que sempre són el sud del Sud. Aquest primer projecte de què et par­ lem s’està desenvolupant ala capital, on hi ha 800 slums o barris de barraques. En un d’aquests, anomenat Indiranagar, i d’altres cinc pròxims, treballen les Missio­ neres Dominiques amb l’objectiu de pre­ parar les dones de les castes més baixes i de grups tribals per crear una societat més justa i perquè puguin treure a l’exte­ rior les seves capacitats innates, que els faci gaudir d’una vida més digna per, pos­ teriorment, poder accedir a activitats ge­

neradores d’ingressos, fet que millorarà definitivament les seves vides.

Les famílies que viuen a les barraques van emigrar des d’estats veïns a la re­ cerca d’una vida millor. Els homes bus­ quen feina diàriament a canvi d’un jornal miserable, i com que no estan organit­ zats i no tenen educació són explotats i tractats injustament, la qual cosa els con­ dueix a l’alcoholisme i a abandonar les seves obligacions familiars.

Les Missioneres Dominiques de la

Presentació han format ja 20 associa­ cions de dones, (d’altres 3 estan en pro­ cés de formació), per capacitar­les i acon­ seguir que siguin mestresses del seu propi destí i aconsegueixin un desenvo­ lupament integral propi i la millora con­ següent de les seves comunitats. Els im­ parteixen cursos sobre lideratge i drets humans, autoestima per sol·licitar les seves necessitats i drets a les autoritats; se’ls instrueix sobre la manera de dirigir i organitzar els seus programes, se’ls en­

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:11 Página 29

Projectes

senya la realització de càlculs senzills i la manera de portar un compte bancari pro­ Afganistan pi o de l’associació de dones. Gràcies al suport econòmic de Mans Unides, es for­ maran comitès que uneixin aquestes as­ sociacions per a més efectivitat; però el que és més important, rebran capacitació Pakistan per iniciar petits negocis generadors d’in­ gressos. Negocis de costura (manufactu­ ra i venda), petits bars mòbils, venda de peces de roba, cosmètics, flors, aliments, que donaran a les dones una indepen­ dència econòmica i a les seves famílies, més possibilitats.

29

Xina

Bhutan Nepal

Índia

Bangla Desh

En una altra zona de l’estat Un altre dels projectes en favor de la dona, al qual Mans Unides està donant suport econòmicament a l’estat de Karnataka, se Sri Lanka situa a la zona nord, en onze comarques de la diòcesi de Karwar, i està avalat pel Consell Diocesà de Desenvolupament.

Els beneficiaris viuen en una zona co­ neguda pels seus densos boscos, molt maca, però abandonada pel govern en el a prendre decisions davant els diferents seu afany de conservar la flora i la fauna problemes des de la justícia i l’ètica. de la zona, sense indústria i sense desen­ Amb la col·laboració de Mans Unides volupament per a la gent. Això els ha portat desenvoluparan el projecte amb 550 a ser analfabets, ignorants, econòmica­ dones que han estat elegides com a ment molt retardats, i sense cap font fixa membres de l’ajuntament local (Gram d’ingressos. Estan a mercè d’uns quants Panchayat) en 11 comarques (talukas) del terratinents rics que els exploten. districte d’Uttar Kannada. En primer lloc, El Govern té reservats per a les dones les persones que els impartiran la forma­ el 33% dels llocs dels governs locals o ció (8 treballadors socials, 1 coordinador ajuntaments. En les eleccions locals de maig i 1 documentalista) rebran 6 cursos de de 2010 van sortir escollides 1.258 dones preparació; després, ells seran els que com a candidates, el 48% dels membres facin els cursos (més de 80 en total) als elegits.

550 membres escollits, en grups de 50 Davant la impor­ tància de formar i mo­ tivar les dones per­ Un informe recent exposa que l’Índia què actuïn de manera és un dels pitjors llocs del món perquè independent, i que no es converteixin en ti­ les dones hi visquin. telles a les mans de la gent que les elegeix per a després manipular­les, va sorgir persones. D’aquesta manera, les benefi­ aquest projecte, de la mà de l’associació ciàries directes, les dones, seran d’una Saundaraya District Federation. Aquesta gran ajuda als pobles on visquin perquè associació va demanar a la diòcesi de Kar­ aprendran a exercir els seus drets i po­ war que els ajudés a formar els seus pro­ dran lluitar per aconseguir els beneficis i pis membres, per ajudar les dones, que els programes dissenyats per a ells, no havien estat elegides com a membres sols mentre duri el seu mandat sinó en el dels consells de govern local o panchayts, futur ●

INDIA: Dades d’interès CAPITAL: Nova Delhi.

POBLACIÓ: 1.241.492.000 habitants.

MONEDA: Rúpia.

SUPERFÍCIE: 3.287.595 km2 CIUTATS MÉS POBLADES: Nova Delhi, Bombai, Calcuta, Madràs.

IDIOMES: Hindi (oficial), anglès i 17 llengües regionals reconegudes per la Constitució.

RELIGIÓ: Hinduisme (82%); islamisme (11%); cristianisme (3%); budisme (1%), sikhs i jainisme.

FORMA DE GOVERN: República federal.

PRESIDENT: Pranab Mukherjee.

IDH: Mitjà, lloc 136 (2012).

PIB per capita: 1.032 $ (2010).

▲

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:12 Página 30

30

Fotos VICTORDASS

▲

Capacitar dones mitjançant associacions de diversa índole és essencial perquè, des dels seus llocs, canviïn el món.

FITXA TÈCNICA ÀREA GEOGRÀFICA: Bangalore i Karwar. Estat de Karnataka. Índia.

TÍTOL: Capacitació de dones per mitjà d’associacions i formació de dones elegides per als governs locals.

OBJECTIU: Preparar les dones per crear una societat més justa i per treure a l’exterior les seves capacitats / Col·laborar per millorar la preparació de les dones que hagin accedit al govern local o Panchayat.

BENEFICIARIS: 1.000 i 550 persones respectivament.

SECTOR: Social i promoció de la dona.

COST TOTAL: 70.593 i 44.160 euros.

RESPONSABLE: Jini Joseph Mazhuvancherry i Lawrence Fernandes.

INSTITUCIÓ: Dominican Sisters of the Presentation i Karwar Diocesan Development Council.

PROJECTE: IND/64688 i IND/64982.

CAL UN CANVI DE MENTALITAT SISTER JINI JOSEPH MAZHUVANCHERRY, responsable local del projecte.

Els problemes que enfronten els habitants dels slums (barris marginals) de l’Índia són innumerables. La majoria de les persones han emigrat dels pobles a la ciutat a la recerca de feina i millors condicions de vida. Els principals problemes amb què s’enfronten són la falta d’habitatge, d’aigua potable, d’higiene, de salut, d’educació, la degradació moral, l’alcoholisme, el sotmetiment i la violèn­ cia domèstica, i la falta de privacitat. Les Germanes Dominiques de la Presenta­ ció portem 20 anys treballant amb els pobres que hi resideixen.

I les dones, com els nens, són una de les categories més abandonades, so­ bretot en els estrats inferiors de la societat. Són considerats com a simples ob­ jectes sexuals a qui es nega la seva capacitat per expressar opinions, preocupa­ cions i drets. Un informe recent exposa que l’Índia és un dels pitjors llocs del món perquè les dones hi visquin. Shabana Azmi, consagrada actriu índia i gran activista dels drets socials i de la lluita contra la sida, explicava en un dels seus discursos sobre gènere i població al sud d’Àsia que la posició de desavantatge que ocupen les dones a l’Índia està incrustada en la psique de la gent: els casos d’infanticidi femení, les morts relacionades amb el dot i l’abismal accés a l’alfa­ betització i l’atenció sanitària ho demostren. I va assenyalar com recalcar en la importància de la seva educació és l’única manera d’accedir, veritablement, a la igualtat de gènere com l’element més important del seu apoderament. El que cal, segons Azmi, és un canvi en la mentalitat, un canvi d’actitud i un compromís amb la igualtat de gènere ●

VICTORDASS

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:12 Página 31

Projectes

31

A Colòmbia

Preservació de la cultura i el territori indígenes

Beneficiaris del projecte.

Puerto Nariño és un petit municipi, de gairebé 7.000 habitants, ubicat a Colòmbia, a la frontera amb Perú, a la ribera del riu Amazones. Al municipi es troba el resguard indígena del mateix nom, amb un total de 22 comunitats, cadascuna representada per un Curacao autoritat indígena. Aquestes co­ munitats, de les ètnies Tikuna, Kokama i Yagua, estan agrupades en l’Associació de Cabildos Indígenes, l’associació ATICOYA. L’economia dels grups indígenes de Puerto Nariño és de subsistència. Tradicio­ nalment practicaven una complexa horti­ cultura caracteritzada pel policultiu, a més de la pesca, la caça i la recol·lecció de vege­ tals, fruites i insectes. Amb els processos històrics locals, aquesta realitat ha anat canviant, i tant l’agricultura com l’alimenta­ ció s’han simplificat notablement, la qual cosa, unit a la sedentarització, ha provocat l’increment dels indicadors de desnutrició i de morbiditat.

El context amazònic en què viuen està sent assetjat per diversos països, que es disputen els serveis ambientals, posant en risc no sols la conservació del medi am­ bient, sinó els drets territorials dels pobles indígenes que hi habiten i que tenen for­ malment la propietat col·lectiva sobre aquests territoris.

En resposta a aquestes situacions, que atempten directament sobre els seus drets i la seva pròpia vida, l’organització FUCAI (Fundació Caminos de Identidad), amb gran experiència en el treball amb comuni­ tats indígenes en diferents punts de la geo­ grafia colombiana, va ser convidada pel Vi­ cariat de Leticia a treballar en defensa dels drets dels pobles Tikuna, Kokama i Yagua.

El projecte que ara estan duent a terme tanca un cicle de treball que s’ha recolzat des de Mans Unides en anys anteriors, i que es planteja consolidar els processos iniciats, de manera que les comunitats involucrades disposin de les eines per potenciar el seu desenvolupament i gestionar el territori. En finalitzar el treball s’haurà avançat en la preservació de la cultura i la llengua locals, s’hauran millorat les condicions nutricionals de les famílies amb la recuperació de pràc­ tiques productives, i l’associació de cabil­ dos disposarà de formació, coneixements i mecanismes de control intern perquè les decisions no depenguin d’unes quantes persones, de manera que els interessos col·lectius quedin més protegits i es respec­ tin els processos de consulta prèvia que la llei reconeix. I tot això previst en el marc d’una perspectiva de desenvolupament integral ●

FOTOS: MANS UNIDES/CARMEN SANTOLAYA

FITXA TÈCNICA ÀREA GEOGRÀFICA: Puerto Nariño, diòcesi de Leticia. Colòmbia TÍTOL: Defensa dels drets dels pobles indígenes amazònics: territori i identitat.

OBJECTIU: Promoure el desenvolupament dels pobles indígenes del trapezi amazònic de Colòmbia des d’una perspectiva diferencial i de drets.

BENEFICIARIS: 3.532 persones.

SECTOR: Social i drets humans.

COST TOTAL: 101.319 euros.

RESPONSABLE: Ruth Consuelo Chaparro.

INSTITUCIÓ: Fundació Caminos de Identidad - FUCAI. PROJECTE: COL/66870.

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:12 Página 32

32

A LES NOSTRES XARXES SOCIALS

VES

●

Et baixes l’app #foodsharefilter i després la puges a instagram. En lloc de només presumir del nostre menjar, ajudem.

MANS J

Instagram, sobre el #foodsharefilter

●

Et convidem a veure el vídeo FoodShareFilter que trobaràs a www.foodsharefilter.com. Els igrames ara podeu compartir les vostres fotos de menjar però afegint-les un valor: teniu la capacitat i el poder d’ajudar en la lluita contra la fam.

●

Gràcies!!! Hi ha molt per fer, però si tots compartim, tots ajudem. És possible.

la veu del lector Crec que, tot i que no els conec personalment, sota les “Sigles MU” totes ens sentim de la família, no és així? Bé, em presento: sóc una Filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, natural de Canàries. Visc en una aldea ficada a l’interior de Moçambic anomenada Chalucuane, a la zona sud del país.

Fa uns dies em van comunicar que, gràcies al suport de la delegació de Mans Unides a Ciudad Real, podrem tenir el generador d’energia que havíem sol·licitat com a necessitat vital per al funcionament de l’hospital (el que teníem havia passat per dues inundacions i ja es negava a continuar treballant...). Aquí l’energia és molt inestable, i quan falta. tot es paralitza, des del laboratori fins a tota la cadena de fred per a les vacunes, i d’aquesta manera també s’agreuja la situació dels malalts ingressats, Què els podem dir des d’aquí? Gràcies i que Déu els ho pagui. Nosaltres els prometem la proximitat en la nostra oració i guardar-los a les nostres “llista d’amics” de Chalucuane.

Fa temps vaig tenir la gràcia de conèixer algunes delegacions de Mans Unides del llevant espanyol i vaig quedar impressionada de veure amb quina abnegació i entusiasme s’entesten en aquest bonic treball de solidaritat amb els més empobrits… gràcies de debò pel seu testimoni. Resin per nosaltres, que nosaltres resarem per vostès perquè Déu ens mantingui amb forces i alegria en aquesta empresa comuna de construir un món més amable per a tots.

Gna. Ángela Rodríguez Acosta Centre de Saude de Chalucuane. Moçambic.

FCEspaña-India @Spain_India: @ManosUnidasONGD construirà un centre d’estudis per a persones sordes a la #Índia.

Belén Rosales @belenrosales27: “FAM” NO ÉS NOMÉS UNA PARAULA.... LA FAM “MATA”, NO HO PERMETIS COL·LABORA AMB @ManosUnidasONGD Mauricio Huitrón @mauriciohuitron 17 Aug: Raviolis farcits de xampinyons portobello de @OliveGardenMx a favor de @ManosUnidasONGD Cajita de Sorpresas @ale_rodasz: Ajudar els necessitats està (literalment) a la nostra mà, #SíSePuede!

El #FoodShareFilter comparteix menjar de debò!! @ManosUnidasONGD María Teresa Pérez Martínez: M’emociona quan llegeixo que MU és present en llocs amb tanta escassetat de tot Amparo Jaén Gallego: Quin horror el que pot fer l’home dolent, encara sort que Mans Unides ajuda els necessitats Mariana Tomas Garcia: No poso m’agrada perquè m’agradi, sinó per afavorir Mans Unides. Quin horror!!

Són molts els missatges que el papa Francesc va donar a Rio de Janeiro, ciutat brasilera que va acollir la Jornada Mundial de Joventut (JMJ). D’entre aquests, n’hem volgut destacar les frases següents:

Leonor Patricia De Diego: Posi un granet, una muntanya!!!!

■ “Hem

Barcelona Summer Camp: Excel·lent citació: “S’estima allò pel qual es treballa, i es treballa per allò que s’estima”. Felicitats, seguiu en aquesta línia!

■ “Siguin

Segueix-nos a:

d’aprendre a abraçar els necessitats.”

els primers a tractar de fer el bé, de no habituar-se al mal, sinó a vèncer-lo.”

■ “Els ■ “No

joves han de sortir a lluitar pels valors.”

es cansin de treballar per un món més just i solidari. Ningú pot romandre indiferent davant les desigualtats que encara existeixen al món.” ●

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:12 Página 33

Col·laboradors i amics

33

Per Nadal, regala vida Tot i que sembli mentida, el Nadal ja està guaitant per la cantonada. Quan rebis aquest butlletí, quedaran només tres mesos perquè arribin les festes més entranyables de l’any. Els cristians, famílies, amics, companys de feina, per uns dies, semblen deixar enrere els desacords per reunir-se al voltant de la taula i compartir moments d’alegria.

També és època de regals, d’il·lusió i fantasia, de somnisacomplerts i… de solidaritat!

Són moltes les empreses que es dirigeixen a Mans Unides interessant-se per les diferents maneres de col·laborar amb nosaltres en aquestes dates en què, de vegades, oblidem el verdader sentit de la festa. Per això, enguany hem volgut avançar-nos a aquestes peticions i us oferim diferents maneres de regalar vida per Nadal: ▲ Envia les nostres felicitacions electròniques. Les pots trobar a www.manosunidas.org ▲ Ofereix als teus empleats la possibilitat de renunciar a la panera de Nadal i destina aquests diners a Mans Unides. ▲ Potser podríeu celebrar el dinar o el sopar de Nadal en un lloc més econòmic i donar el que t’hagis estalviat per recolzar algun dels nostres projectes.

Estem convençuts que mai un dinar o un sopar seran més exquisits. Ni un regal més apreciat…

Prova-ho i ens ho expliques.

▲ Fes als teus clients un bonic obsequi: una notificació que l’import del seu regal de Nadal l’has destinat a Mans Unides.

Regalar vida no costa tant.

Segur que t’ho agraeixen!

VULL COL·LABORAR AMB MANS UNIDES

006

Emplenant aquest cupó, trucant al 902 40 07 07, o a www.manosunidas.org ENTITATS BANCÀRIES PER A INGRESSOS O TRANSFERÈNCIES Nom ...............................................................................................................................................................

Cognoms .........................................................................................................................................................

NIF ............................................................... Data naixement .........................................................................

Bankia: 2038.0603.28.6001036580 Ibercaja: 2085.9252.03.0330430677 Sabadell: 0081.5240.07.0001941401 BBVA: 0182.2325.08.0011344904

La Caixa: 2100.2261.59.0200139842 Santander: 0049.0001.54.2210040002 Popular: 0075.0001.85.0606400006

(Si us plau, envia’ns el comprovant que et donarà l’entitat bancària) Domicili complet .............................................................................................................................................

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA ............................................................................................. Codi postal .......................................................

Titular compte ................................................................................................................................................

Població .................................................................. Província .......................................................................

Codi Compte Client Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades totalment.

Correu electrònic ............................................................................................................................................

Telèfon mòbil ........................................................ Un altre telèfon.................................................................

IMPORT

PERIODICITAT

ACTUALITZACIÓ QUOTA

❑ 6€ ❏ 20 € ❏ ............... €

❏ Mensual ❏ Un sol cop ❏ ........................

❏ l’IPC anual ❏ un 5% ❏ ..............%

Codi entitat

Codi oficina

D.C.

Número de compte

TARGETA DE CRÈDIT

❏ VISA

❏ 4B

❏ MASTER CARD

❏ AMERICAN EXPRESS

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’impost sobre societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Caduca fi de: D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, les teves dades formen part d’un fitxer titularitat de Mans Unides, declarat en el Registre General de Protecció de Dades, creat amb la finalitat de gestionar els donatius rebuts per l’organització. Així mateix, Mans Unides utilitzarà les teves dades per mantenir-te informat sobre altres activitats de la nostra organització. Pots exercitar els drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació mitjançant comunicació escrita a Mans Unides – Dep. de Protecció de Dades, carrer Barquillo, núm. 38 - 28004 Madrid.

❏

................ / ................

Signatura del titular:

Data: .................. de ............................................ de 201.......

No vull rebre informació de Mans Unides

Per a qualsevol consulta pots dirigir·te a: socios@manosunidas.org o al 91 308 20 20

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:12 Página 34

34 Recomanacions INFORMES D’INTERÈS PER A CONSULTA EN LÍNIA LAS COSECHAS DEL FUTURO MARIE MONIQUE ROBIN. Península 2013 El món es mor de fam. L’agricultura industrial, dominada per transgènics i pesticides, és incapaç de proveir el planeta. Una altra agricultura sostenible, agroecològica, és possible. Ja hi ha experiències que demostren que aquesta altra forma de producció és viable.

▲ “El desafío del hambre.

La seguridad alimentaria en nuestro mundo globalizado”.

Manos Unidas 2013. http://www.manosunidas.org/sites/ default/files/eldesafiodelhambremanosunidas.pdf ▲ Estado de la inseguridad alimentaria en el mundo 2012 http://www.fao.org/publications/es/

DESTRUCCIÓN MASIVA. GEOPOLÍTICA DEL HAMBRE JEAN ZIEGLER. Península 2012 En aquest llibre relata els seus esforços per lluitar contra aquesta maledicció, com han reaccionat les autoritats, les solucions diferents que s’han proposat, la incompetència i els interessos foscos dels governs, els recursos destinats. A més, el llibre ofereix una breu història d’aquest problema des de Hitler fins a Obama, passant per les situacions més dramàtiques que continuen existint en els nostres dies.

▲ Objetivos de Desarrollo del Milenio.

Informe 2013 http://www.undp.org/content/dam/undp/library/MDG/ spanish/mdg-report-2013-spanish.pdf

SONGS FOR 1.000 DAYS. Bread.org y Woman of Faith Catorze artistes s’han unit per educar les comunitats i advocar pel canvi.

Aquesta compilació conté cançons sobre la fe, la justícia, la fam i la crida a l’acció per recolzar les mares i els nens en els seus primers 1.000 dies de vida.

El “Moviment 1.000 dies” inclou 40 països i promou accions dirigides a millorar la nutrició de les mares i els nens, perquè puguin tenir un impacte transformador en el futur i ajudar a trencar el cicle de la pobresa.

▲ Informe anual del secretari general de Nacions Unides: “Una vida Digna para Todos: Acelerando el progreso hacia los Objetivos de Desarrollo y avanzando la agenda de Desarrollo de Naciones Unidas post-2015”. 2013. http://www.un.org/en/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/68 /202&referer=/english/&Lang=S

F. D .

ESPAÑA

Unides

FES-TE’N VOLUNTARI, FES-TE’N SOCI

DOBLEGAR AQUÍ

Mans

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

▲ Informe del Grup d’Alt Nivell de Persones Eminents sobre l’Agenda de Desenvolupament post-2015: “Una Nueva Alianza Mundial: Erradicar la Pobreza y transformar las economías a través del desarrollo sostenible”. 2013. http://www.post2015hlp.org/wpcontent/uploads/2013/07/HLPReport_Spanish.pdf

Materials 2014

CALENDARIS I AGENDA 2014 Perquè dia a dia, mes a mes, tinguis present els més desfavorits, t’acompanyis de fotos i frases inspiradores, i coneguis la tasca de Mans Unides SAMARRETES 2014 (disponibles en català). Per a dona, home i nen, en diferents talles i models, amb el lema i la imatge del 2014

Més informació a la teva delegació o a: info@manosunidas.org

DELEGACIONS DE MANS UNIDES (adreces)

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:12 Página 35

02002 ALBACETE Teodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 15 28802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid) Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 44 03003 ALACANT Arquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H / Tel. 96 592 22 98 04001 ALMERIA Ricardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 80 24700 ASTORGA (Lleó) Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 36 05001 ÀVILA Plaza del Rastro, 2 - bajo / Tel. 920 25 39 93 06005 BADAJOZ Avda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 51 22300 BARBASTRE (Osca) Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 14 08037 BARCELONA Pau Claris, 190, 1r 1ª / Tel. 93 487 78 78 48005 BILBAO Pza. Nueva, 4, 3.º / Tel. 94 479 58 86 09005 BURGOS Clunia, s/n. / Tel. 947 22 06 87 10003 CÀCERES General Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 14 11001 CADIS Hospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 72 12001 CASTELLÓ Sant Lluis, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 58 51001 CEUTA Pza. de África, s/n. / Tel. 956 51 12 53 13001 CIUDAD REAL Caballeros, 7 - 2ª planta / Tel. 926 25 54 67 37500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca) Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 35 16002 CONCA Avda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 22 14008 CÒRDOVA Concepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 78 07800 EIVISSA Pere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 74 15402 EL FERROL (La Corunya) Magdalena, 153, 1.º dcha. / Tel. 981 30 03 18 28901 GETAFE (Madrid) Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 85 17002 GIRONA S. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 25 18009 GRANADA Pza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20 19005 GUADALAJARA Avd. Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez Tel. 949 21 82 20 18500 GUADIX (Granada) Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo / Tel. 958 66 35 92 21003 HUELVA Cardenal Cisneros, 11 / Tel. 959 25 33 88 22700 JACA (Osca) Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 51 23007 JAÉN Maestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 14 11402 JEREZ DE LA FRONTERA (Cadis) Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 56 15001 LA CORUNYA Marqués de Cerralbo, 11 bajo / Tel. 981 20 56 59 35003 LAS PALMAS DE GRAN CANARIA Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 07 25002 LLEIDA Blondel, 11, 2n / Tel. 973 26 91 04 24003 LLEÓ Sierra Pambley, 6 - 3º C / Tel. 987 24 84 08 26004 LOGRONYO Obispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88

27001 LUGO Cruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 67 28013 MADRID Gran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 83 29015 MÀLAGA Strachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 47 07701 MAÓ (Menorca) Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 36 30001 MÚRCIA Pza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. / Tel. 968 21 40 29 22002 OSCA Pza. de la Catedral, 8 / Tel. 974 22 65 56 32005 OURENSE Pza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 82 33003 OVIEDO San Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 61 34001 PALÈNCIA Gil de Fuentes, 12 - 2º Izq. / Tel. 979 75 21 21 07001 PALMA DE MALLORCA Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 11 31006 PAMPLONA Avda. Baja Navarra, 64, 1.º / Tel. 948 21 03 18 10600 PLASÈNCIA (Cáceres) Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 07 36003 PONTEVEDRA Peregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12 37002 SALAMANCA Rector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 47 20005 SANT SEBASTIÀ Loyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 10 38002 SANTA CRUZ DE TENERIFE Pérez Galdós, 26, 3º Dcha. / Tel. 922 24 34 42 39001 SANTANDER Rualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 07 15705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Rúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 66 50001 SARAGOSSA Plaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 79 40001 SEGÒVIA Seminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 71 41004 SEVILLA Pza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 68 25250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida) Avd. Preixana, 16 / Tel. 973 32 01 83 42002 SÒRIA San Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 90 50500 TARAZONA (Saragossa) San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 47 81 43001 TARRAGONA Rambla Nova, 119. esc A, 2n 2a / Tel. 977 24 40 78 44001 TEROL Yagüe de Salas, 18 - bajo / Tel. 978 61 18 45 45002 TOLEDO Trinidad, 12 / Tel. 925 22 99 11 43500 TORTOSA (Tarragona) Mercaders, 2 - baixos / Tel. 977 51 14 28 25700 URGELL, La Seu (Lleida) Pati de Palau, 1-5 / Tel. 973 35 00 54 46003 VALÈNCIA Pça. Comunió de S. Esteve, 1 - baix / Tel. 96 391 91 29 47002 VALLADOLID Simón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 65 08500 VIC (Barcelona) Ronda Camprodon, 2 / Tel. 93 886 15 55 36204 VIGO (Pontevedra) Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 96 01004 VITÒRIA Fueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 79 49003 ZAMORA Plaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

BOLETIN 192_CATALÁN:nuevo boletin 2013 17/10/13 16:12 Página 36

Mans Unides és l’associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupament del Tercer Món. És, alhora, una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), de voluntaris, catòlica i seglar.

Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementàries: sensibilització de la població espanyola, perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament, i suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

ÍNDIA. JAVIER CUADRADO

Servicios Centrales: Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org