Reptes del nou Papa
III 3 març 2013
Ecumenisme
Guillem Correa Secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya
Tot canvi el podem viure com una oportunitat o com una amenaça. Des de la meva perspectiva el millor que podem fer per a nosaltres mateixos en aquests casos és encarar-lo com una oportunitat. És per aquesta raó que considero encertada la renúncia de Benet XVI i és per aquesta raó que crec que és una oportunitat que l’Església catòlica s’ha donat a ella mateixa per encarar el seu futur. Valoro com un encert la renúncia de Benet XVI perquè ha fet teologia amb un gest, amb una decisió, volent, segurament, influir, sense serhi present, en les decisions futures. És, probablement, una d’aquelles ocasions en què la teologia del gest té una importantíssima repercussió històrica. Quin és el missatge que hi ha darrere de la renúncia? Moltes poden ser les respostes, i les persones més pròximes a Benet XVI ens en donaran moltes de més encertades que la meva, però per a mi el que ens ha volgut mostrar el Papa amb la seva decisió és que les coses ja no es poden continuar fent tal com s’han fet fins ara. Aquesta decisió marca una fita de modernitat que hauria de, o podria, ser l’inici de tota una nova manera de
fer les coses, de dir les coses i d’encarnar els valors del Regne de Déu dins de l’Església catòlica. La novetat no és bona per si mateixa però quan ens mostrem oberts a la novetat és perquè aspirem a una realitat millor que l’actual. És realment aquest futur, encara no concretat, una nova oportunitat per al diàleg ecumènic? Tant de bo. La resposta ens la donarà el decurs del temps. El que podem dir, del que hem viscut fins ara, és que, des del meu punt de vista, el diàleg ecumènic va arribar a la seva màxima expressió a finals del segle XX. Alguns experts més agosarats diríem que el model actual s’ha esgotat. Jo preferiria pensar que cal trobar noves expressions per al diàleg ecumènic, i hi afegiria: per al diàleg interreligiós, del qual ja tenim algunes anticipacions a casa nostra. Fins ara aquest diàleg ha fet possible un millor coneixement mutu i ha mostrat i demostrat, a qui ho ha
«Els teòlegs de les diverses Esglésies cristianes s’han llegit mútuament, han acostat posicions i han documentat acords» volgut veure al voltant nostre, que els cristians podem discrepar sobre qüestions bíbliques i teològiques sense que aquest fet signifiqui que estem enfrontats. Els teòlegs de les diverses Esglésies cristianes s’han llegit mútuament, han acostat posicions i han documentat acords. Els pastors de les comunitats locals
s’han conegut personalment, s’han valorat mútuament i han descobert que estaven més pròxims els uns als altres del que es pensaven. Tot aquest camí, amb llums i ombres, ha estat un encert. I ara? Resultaria agosarat per la meva part pretendre donar resposta a la pregunta. La resposta l’hem de trobar i l’hem de continuar cercant plegats. Però també és cert que a casa nostra hem començat a construir una part d’aquesta resposta. La part del camí que hem fet fins ara en el GTER (Grup de Treball Estable de Religions) és la d’aplegar-nos representants oficials de les confessions no per acostar posicions doctrinals, sinó per ocupar-nos del bé comú, per atendre el que hem identificat com el «dolor de la ciutat» i per engegar accions que tinguin en elles mateixes un component pedagògic. Podria ser aquest model part de la reflexió que hem de fer en el diàleg ecumènic? Els fonaments ja s’han posat.
VIRGÍNIA FERNÁNDEZ
Voluntària de Mans Unides Hi ha moments en què la història ens mostra uns senyals i no els donem importància. Aquesta vegada el senyal ha estat prou visible per adonar-nos que hi ha algú que ens diu que hem de canviar algunes coses: els camins del Senyor són inescrutables (Rm 11,33-34). Podem somniar? Ens agradaria que l’Església aprofités aquests moments per apropar-se als homes i donar signes de canvi adaptats a la nostra època perquè el missatge de Jesús arribi a tothom. Que fos més transparent, més humil i generosa. Hauria d’escoltar més i no condemnar tant. Donar missatges positius i senzills tal com ens els ha fet arribar Jesús per poder així seguir fàcilment el camí. Com a dona, m’agradaria que l’Església fos menys discriminatòria envers aquest col·lectiu que dedica moltes hores al seu servei. Demano que l’Esperit Sant transmeti el missatge renovador i obri les orelles a tots aquells que estan designats per escollir el qui ens ha de guiar. «No tingueu por», Jesús ens ho diu moltes vegades. Siguem valents i ajudem a la renovació de la nostra Església en aquesta nova etapa que ens brinda la història.