Súper Pepo
1. Hola! et recordes de mi? Sóc en Pepo. He passat un curs més, i a l’Acadèmia de Superherois de Jotam ja tinc la capa blava clara! Però el meu treball em continua costant. Entre anar a les classes i fer deures, se me’n va el temps, i com el que aprenc a l'acadèmia de superherois és tan difícil… i això que allí no hi ha tant per estudiar, que molt del que aprenem són coses pràctiques. Tinc poc temps per jugar o llegir, només puc fer-ho després de sopar, perquè els meus pares diuen que és l'hora de descansar i relaxar-se. Per això estic més cansat i m'enfado amb més facilitat. Al principi de curs no em passava això, però a la meitat… la veritat és que estava ja cansat! I a sobre, he tingut un germanet. La veritat és que és molt maco i m'agrada veure'l i banyar-lo (esperant el dia que pugui jugar amb ell), però tots es passen el dia pendents d'ell! Que si plora, que si no menja, com si els altres no tinguéssim problemes! I si em donés a mi per plorar cada cop que em manen un munt de deures?
El cas és que molts dies a casa i al col·le estava molt rondinaire, i m’adonava que això tampoc no pot ser. Fins que un dia, a mitjans de març, vaig descobrir una cosa important. Us la contaré. Aquell dia, al col·le, no sé per què, tota la classe estàvem especialment revoltats, per la qual cosa vam donar més guerra d'allò habitual. Conclusió, que com a càstig ens van posar ració extra de deures i a sobre, control de llengua...
Súper Pepo
Després, és clar, vaig anar a l'acadèmia enfadat, i la profe va i ens diu; “recordeu que aquest any heu d'aconseguir la capa de color verd i, com a treball final, heu de fer una redacció sobre el tema “ser generós em proporciona alegria”. Quin tema! I què poso jo d'això? No tinc ni idea! Ja la resta de la tarda vaig estar distret, només cal dir-vos que vaig trencar un dels robots que utilitzem per a les classes. Em sembla que aquell dia tot em va anar malament! De l'acadèmia vaig arribar fet pols però em vaig posar a fer els deures, i necessitava concentració; cosa que no vaig poder aconseguir perquè el meu germà no va parar de plorar tota la tarda. Després a repassar el control de llengua i l'altre bramant! - Pobret, té gasos- em deia la meva mare amb un somriure. Gairebé no havia ni començat a pensar en el treball que m'havien manat a l'acadèmia quan, em criden a sopar. Quin dia...! no m'havia donat temps per fer res! I quan arribo al menjador… sopa! Com no podia més vaig cridar: - però és que avui no em pot sortir res bé? No vull sopar, ostres!
Així que els meus pares em van enviar a l'habitació perquè em tranquil·litzés. Jo em vaig tirar damunt del llit, i com estava tan cansat, em vaig quedar adormit.
- Vaja, sembla que els nens de la casa es desperten amb gana, vine, agafa el teu germà mentre t'escalfo una mica de llet.
Quan em vaig despertar, era plena nit i, com que no havia sopat, tenia gana. Vaig veure llum a la sala i m’hi vaig apropar. La meva mare estava desperta, donant de mamar al bebè.
Mentre me la prenia, mirava la meva mare dient-li coses al bebè, sense perdre el somriure.
2.
3.
Súper Pepo - Escolta mama, com ho fas per estar tot el dia treballant i atenent-nos, sense perdre el somriure? Ara no tens son? - És clar PEPO, i molts cops estic cansada, però no per això perdré l'alegria que em fa fer-ho per vosaltres, que sou el més important per a mi. - Sento això del sopar, estava tan cansat i enfadat... Me'n vaig al llit. - No et preocupis, PEPO, tots tenim dies dolents. Fins demà.
Uns dies després era el meu aniversari. Encara sort que queia en divendres, almenys no hauria d'amoïnar-me per fer els deures. Vaig arribar a casa, i tot estava estranyament silenciós. Vaig anar a la sala i… Sorpresa! van cridar un munt de veus. I allí estaven tots els meus amics i els meus pares, hi havia un munt de globus i entrepans; m'havien preparat una festa sorpresa!, fins i tot la meva mare havia fet el meu pastís preferit, aquest que costa tant de temps de preparar. Va ser una passada. Aquella nit no podia adormir-me, havien estat moltes emocions. Al llit vaig estar pensant que els meus pares ho havien preparat tot amb molta cura, perquè jo no me n’adonés de res. Ho havien fet tot quan jo no era a casa, o a la nit. Si fins i tot havien avisat tots els meus amics…
4.
Súper Pepo Si sempre estan molt liats de feina i coses a fer.... però havien tingut temps per fer tot això per mi. I llavors em vaig adonar; jo gairebé sempre estic pendent de mi mateix, i acabo pensant només en les meves coses. I molts cops, les meves coses són ximpleses com el menjar que no m'agrada o la falta de temps que tinc per descansar, i per això m'enfado i no estic alegre. La meva mare sempre té temps per ocupar-se de nosaltres, moltes vegades abans que d'ella. Estar pendent dels altres, fa que pensem menys en nosaltres mateixos; quan fem alguna cosa pels altres, ens sentim bé amb nosaltres mateixos. Aquesta és la clau de la redacció de l'acadèmia, la generositat amb els altres ens porta l'alegria! Aquell cap de setmana vaig fer la redacció per a l'acadèmia, i vaig posar com a exemple de generositat i alegria la meva mare.
Quan la profe ho va llegir em va dir: - Molt bé Pepo has entès perfectament el tema. Ara estàs preparat per posar-ho en pràctica, aquí tens la teva capa color verd clar.
Quina lliçó! jo amb els meus superpoders i anant a l'acadèmia i a la meva pròpia casa tinc la meva mare, que és una gran superheroïna, però que no es dóna cap importància.