rebtcat

Si le interesa ver el libro completo, regístrese con el siguiente código en www.marcombo.info

REBTCAT5

En pocas horas recibirá un enlace con el libro completo

Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió

Amb les Guies

Tècniques d’Aplicació

Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió

Amb les Guies Tècniques d’Aplicació

Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió Cinquena edició, setembre 2016 Assessor Tècnic Jaume Bladé

Reservats tots els drets de publicació, reproducció, préstec, lloguer o qualsevol altra forma de cessió de l’ús d’aquest exemplar de la present edició per: © 2016, MARCOMBO S.A. Gran Via de les Corts Catalanes, 594 08007 Barcelona www.marcombo.com

Queda prohibida llevat de l’excepció prevista en la llei qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense comptar amb l’autorització dels titulars del copyright. La infracció dels drets esmentats pot ser constitutiva de delicte contra la propietat intel·lectual (art. 270 i següents. Codi Penal). El Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (www.cedro.org) vetlla pel respecte d’aquests drets.

ISBN: 978-84-267-2396-3 DL: B-18945-2016 Imprès a Espanya

Índex INTRODUCCIÓ AL REBT........................................................ 7 REIAL DECRET 842/2002, DE 2 D’AGOST PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ (BOE núm. 224, de 18/09/2002)................... 9

DOCUMENTACIÓ I EXEMPLE CORRESPONENT A LES LEGALITZACIONS DE MEMÒRIES TÈCNIQUES DE DISSENY I SIMBOLOGIA.......................367 DECLARACIÓ RESPONSABLE.........................................368

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ... 13

FORMULARI RITSIC...........................................................370

INSTRUCCIONS TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES AMPLIADES AMB LES GUIES TÈCNIQUES D’APLICACIÓ DEL REBT...................................................... 21

CERTIFICAT D´INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA DE BAIXA TENSIÓ..............................................................376

NORMATIVA A CATALUNYA...............................................305 INTRODUCCIÓ ESPECÍFICA DE CATALUNYA.................306 CRITERIS SOBRE L’APLICACIÓ DEL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ.

INTRODUCCIÓ....................................................................307 INSTRUCCIÓ 1/2014, DE 19 DE MARÇ, DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’ENERGIA, MINES I SEGURETAT INDUSTRIAL, PER LA QUAL S’APROVA LA GUIA TÈCNICA DEL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ......308 NSTRUCCIÓ 3/2014, DE 20 DE MARÇ, DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’ENERGIA, MINES I SEGURETAT INDUSTRIAL, PER LA QUAL S’ESTABLEIXEN LES CONDICIONS I EL PROCEDIMENT A SEGUIR PER FER MODIFICACIONS EN INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ ELÈCTRIQUES DE BAIXA TENSIÓ................319 INSTRUCCIÓ 1/2015, DE 12 DE MARÇ, DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’ENERGIA, MINES I SEGURETAT INDUSTRIAL, EN RELACIÓ AL PROCEDIMENT A SEGUIR EN LES INSPECCIONS A REALITZAR PELS ORGANISMES DE CONTROL, QUE AFECTEN A INSTAL·LACIONS EN ÚS NO INSCRITES AL REGISTRE D’INSTAL·LACIONS TÈCNIQUES DE SEGURETAT INDUSTRIAL DE CATALUNYA (RITSIC) .................................................................................321 NOTA ACLARIDORA SOBRE LA DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER EFECTUAR ELS TRÀMITS ASSOCIATS A LES INSTAL·LACIONS DE BAIXA TENSIÓ DAVANT DE LES EMPRESES DISTRIBUÏDORES ELÈCTRIQUES...................................324 NOTA D’ACLARIMENTS SOBRE EL PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES ARRAN DE L’ANUL·LACIÓ DEL DECRET 363/2004......................................................325 INTRODUCCIÓ A LA GUIA VADEMÈCUM PER A INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ DE FECSA-ENDESA.........327 GUIA VADEMÈCUM D’ENDESA PER A INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ EN BAIXA TENSIÓ.............328

MODEL ELEC 2...................................................................378 MODEL ELEC 3...................................................................379 MODEL ELEC 4...................................................................380 MODEL ELEC 5...................................................................381 TAULA DE SÍMBOLS...........................................................382 BUTLLETÍ DE RECONEIXEMENT D’INSTAL·LACIÓ ELECTRICA DE BAIXA TENSIÓ......................................383 CERTIFICAT D’INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA DE BAIXA TENSIÓ (Atraccions de fira ambulants amb instal·lació elèctrica pròpia).........................................385 EXEMPLE DE MEMÒRIA TÈCNICA DE DISSENY I PROJECTE..............................................388 REGLAMENT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A INSTAL·LACIONS D’ENLLUMENAT EXTERIOR (R.D 1890/2008 DE 14 DE NOVEMBRE)...................... WEB REIAL DECRET 1000/2010 DE 5 D´AGOST, SOBRE EL VISAT COL·LEGIAL OBLIGATORI.......................... WEB LLEI 9/2014, DEL 31 DE JULIOL, DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL DELS ESTABLIMENTS, LES INSTAL·LACIONS I ELS PRODUCTES (DOGC NÚM. 6679-5.8.2014)......................................... WEB NORMA TÈCNICA PARTICULAR LÍNIES AÈRIES DE BAIXA TENSIÓ (NTP-LABT). CONDICIONS TÈCNIQUES I DE SEGURETAT DE LES INSTALLACIONS DE DISTRIBUCIÓ DE FECSA ENDESA .......... WEB CONDICIONS TÈCNIQUES I DE SEGURETAT DE LES INSTAL·LACIONS DE DISTRIBUCIÓ DE FECSA ENDESA. NORMA TÈCNICA PARTICULAR. LÍNIES SUBTERRÀNIES DE BAIXA TENSIÓ (NTP-LSBT) OCTUBRE DEL 2006.........WEB CONDICIONS TÈCNIQUES I DE SEGURETAT DE LES INSTAL·LACIONS DE DISTRIBUCIÓ DE FECSA ENDESA. NORMA TÈCNICA PARTICULAR EMBRANCAMENTS I INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ EN BAIXA TENSIÓ (NTP-IEBT) ....................WEB

POT BAIXAR-SE “EL MATERIAL ADDICIONAL” A LA SECCIÓ DE DESCÀRREGUES DEL LLIBRE DE WWW.MARCOMBO.COM

REBT

REBT

Introducció al REBT

INTRODUCCIÓ AL REBT

E

l Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (REBT) publicat segons el Reial Decret 842/2002 de 18 d’agost, a més de recollir les novetats tecnològiques en matèria de seguretat, innovació i fiabilitat de les instal·lacions elèctriques en baixa tensió, també es l´inici de tot un desenvolupament normatiu en el qual s’intentarà donar un caràcter propi per part de tots els organismes que poden, segons el mateix articulat del REBT, regular mitjançant els procediments administratius i tècnics.

En aquest aspecte trobem els organismes competents de les Comunitats Autònomes i les empreses subministradores de la energia elèctrica.

Iniciatives d’àmbit estatal, com les recollides en el Reial Decret Llei 6/2010 de 9 Abril, amb iniciatives per millorar la recuperació econòmica i els llocs de treball, amb un impuls de l´activitat Industrial però sense perdre de vista la protecció del Medi ambient, tal i com es recull en la Llei 21/1992 de 9 Abril.

Iniciatives des de la Unió Europea com la Directiva 2014/94/ UE de 22 Octubre de 2014, relativa a la implantació de infraestructura per “combustibles alternatius”, i especialment als relatius a la recarrega del vehicle elèctric.

Amb el marc de la Llei del Sector elèctric 24/2013 de 26 de Desembre y el propi Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (REBT) publicat segons el Reial Decret 842/2002 de 18 d’agost, s´aprova el Reial Decret 1053/2014 de 12 de Desembre.

Reial decret 1053/2014, de 12 de desembre, pel qual s’aprova una nova Instrucció Tècnica Complementària (ITC) BT 52 «Instal·lacions amb fins especials. Infraestructura per a la recàrrega de vehicles elèctrics», del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat per Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, i se’n modifiquen altres instruccions tècniques complementàries. (ENTRADA EN VIGOR EL 30 DE JUNY DE 2015) En aquesta versió actualitzada a l´any 2016, hem recollit les actualitzacions i normes que afecten i poden influir directament en la aplicació del REBT 842/2002, com per exemple la nova instrucció tècnica complementaria ITC-BT-52 sobre recarrega de vehicles elèctrics i d’altres d´altres que estan disponibles a la secció de descàrregues del llibre: Normativa d’àmbit Estatal • Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, Reial Decret 842/2002 i les ITC-BT (incloses les corresponents Guies Tècniques d’Aplicació del REBT).

• Reglament d’eficiència energètica per a instal·lacions d’enllumenat exterior (R.D 1890/2008, de 14 de novembre).

(Consulta a la web).

• Reial Decret 1000/2010, de 5 d’agost, sobre el visat col· legial obligatori. (Consulta a la web).

Normativa específica per a Catalunya • Llei 9/2014, del 31 de juliol, sobre la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes. DOGC Núm. 6679 - 5.8.2014. (Consulta a la web).

• Normes Tècniques Particulars (NTP), Fecsa-Endesa (22 de febrer del 2007). (Consulta a la web).

• Guia Vademècum per a instal·lacions d´enllaç en Baixa Tensió, Fecsa-Endesa. FDNGL003, 3ª Edició, revisió 1, febrer 2014.

• Instrucció 1/2014 de 19 de març de la Direcció General d´Energia, Mines i Seguretat Industrial, per la qual s´aprova la Guia Tècnica del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

• Instrucció 3/2014, de 20 de Març, de la D.G.E.M i S.I, per la qual s´estableixen les condicions i el procediment a seguir per les modificacions en instal·lacions enllaç elèctriques de Baixa Tensió.

• Instrucció 1/2015, de 12 de Març, de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, en relació al procediment a seguir en les inspeccions a realitzar pels organismes de control, què afecten a instal·lacions en ús no inscrites al Registre d’instal·lacions tècniques de seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC).

• Nota aclaridora sobre la documentació necessària per efectuar els tràmits associats a les instal·lacions de Baixa Tensió davant de les empreses distribuïdores elèctriques.

• Nota informativa sobre el règim d’autorització i registre aplicable a les instal·lacions generadores d’energia elèctrica connectades en xarxa interior.

Amb tot el conjunt normatiu descrit en el present llibre, estan incloses totes aquelles referències normatives que poden ajudar a localitzar i aportar les eines adequades per facilitar l’estudi i consulta sobre la normativa en instal·lacions elèctriques de Baixa Tensió.

Nota: En la present edició, a més, amb una clara intenció de facilitar el seguiment i lectura del seu contingut, s’ha incorporat color als gràfics, així com a les diverses parts del llibre.

JAUME BLADÉ Assessor tècnic

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

7

REBT

Reial Decret 842/2002

El vigent Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, aprovat pel Decret 2413/1973, de 20 de setembre, va suposar un considerable avenç en matèria de regles tècniques i va establir un esquema normatiu, basat en un reglament marc i unes instruccions complementàries, les quals desenvolupaven aspectes específics, que es va revelar altament eficaç, de manera que molts altres reglaments es van realitzar amb format anàleg.

Això no obstant, l’evolució tant del cabal tècnic com de les condicions legals ha provocat, al cap i a la fi, també en aquest reglament, un allunyament de les bases amb què fou elaborat, per la qual cosa resulta necessària la seva actualització.

La Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria, estableix el nou marc jurídic en el qual, òbviament, es desplega la reglamentació sobre seguretat industrial. L’apartat 5 del seu article 12 assenyala que «els reglaments de seguretat industrial d’àmbit estatal s’aprovaran pel Govern de la Nació, sense perjudici que les Comunitats Autònomes, amb competència legislativa sobre indústria, puguin introduir requisits addicionals sobre les mateixes matèries, quan es tracti d’instal∙lacions radicades en el seu territori».

D’altra banda, el Tractat d’Adhesió d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea va imposar el compliment de les obligacions derivades del seu tractat constitutiu i successives modificacions.

El conjunt normatiu establert per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) amb origen en els organismes internacionals de normalització electrotècnica, com la Comissió Electrotècnica Internacional (CEI) o el Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica (CENELEC), posa a disposició de les parts interessades instruments tècnics avalats per una àmplia experiència i consensuats pels sectors directament implicats, fet que facilita l’execució homogènia de les instal∙lacions i els intercanvis comercials.

El Reglament que s’aprova mitjançant el present Reial Decret i les seves instruccions tècniques complementàries manté l’esquema citat i, en la mesura del possible, l’ordenament del Reglament anterior, per facilitar la transició.

La novetat més gran del Reglament consisteix en la remissió a normes, en la mesura que es tracti de prescripcions de caràcter eminentment tècnic i, especialment, característiques dels materials. Atès que aquestes normes procedeixen en la seva major part de les normes europees EN i internacionals CEI, s’aconsegueix ràpidament disposar de solucions tècniques en sintonia amb el que s’aplica en els països més avançats i que reflecteixen un alt grau de consens en el sector.

Per facilitar la seva actualització, en el text de les instruccions únicament se citen aquestes normes pels seus números de referència, sense l’any d’edició. En una Instrucció amb aquest propòsit es recull tota la llista de les normes, aquesta vegada amb l’any d’edició, per tal que quan apareguin noves versions es puguin fer els respectius canvis en aquesta llista, quedant automàticament actualitzades en el text dispositiu, sense ne-

marcombo

REBT

REIAL DECRET 842/2002, DE 2 D’AGOST PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ (BOE núm. 224, de 18/09/2002)

cessitat d’una altra intervenció. En aquest moment també es poden establir els terminis per a la transició entre les versions, de manera que els fabricants i distribuïdors de material elèctric puguin donar sortida en un temps raonable als productes fabricats d’acord amb la versió de la norma anul∙lada.

En línia amb la reglamentació europea, les prescripcions establertes pel propi Reglament es considera que assoleixen els objectius mínims de seguretat exigibles en cada moment, d’acord amb l’estat de la tècnica, però també s’admeten altres execucions l’equivalència de les quals amb aquests nivells de seguretat es demostra pel dissenyador de la instal∙lació.

D’altra banda, a diferència de l’anterior, el Reglament que ara s’aprova permet que es puguin concedir excepcions a les seves prescripcions en els casos en què es justifiqui degudament la seva impossibilitat material i s’aportin mesures compensatòries, fet que evita situacions sense sortida.

Es defineixen de manera molt més precisa les figures dels instal∙ladors i empreses autoritzades, tenint en compte les diferents formacions docents i experiències obtingudes en aquest camp. S’estableix una categoria bàsica, per a la realització de les instal∙lacions elèctriques més comunes, i una categoria especialista, amb diferents modalitats, atenent les instal∙lacions que presenten peculiaritats rellevants.

S’introdueixen nous tipus d’instal∙lacions: des de les corresponents a establiments agrícoles i hortícoles fins a les d’automatització, gestió tècnica de l’energia i seguretat per a habitatges en edificis, d’acord amb les tècniques més modernes, passant per un nou concepte d’instal∙lacions en piscines, on s’introdueixen les tensions que proporcionen seguretat intrínseca, caravanes i parcs de caravanes, entre altres.

S’augmenta el nombre mínim de circuits en habitatges, fet que redundarà en un major confort d’aquestes.

Per a l’execució i posada en servei de les instal∙lacions es requereix en tots els casos l’elaboració d’una documentació tècnica, en forma de projecte o memòria, segons les seves característiques, i el registre en la corresponent Comunitat Autònoma.

Per primera vegada en un reglament d’aquest tipus, s’exigeix al titular d’una instal∙lació el lliurament d’una documentació on es reflecteixin les seves característiques fonamentals, traçat, instruccions i precaucions d’ús, etc. No tenia sentit no procedir d’aquesta manera amb una instal∙lació d’un immoble, quan es proporciona sistemàticament un llibre d’instruccions amb qualsevol aparell elèctric d’escàs valor econòmic.

S’estableix un quadre d’inspeccions per organismes de control, en el cas d’instal∙lacions la seguretat de les quals ofereix particular rellevància, sense obviar que els seus titulars han de mantenir-les en bon estat.

Finalment, s’encarrega al centre directiu competent en matèria de seguretat industrial del Ministeri de Ciència i Tecnologia

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

9

REBT

Reial Decret 842/2002

l’elaboració d’una guia, com ajuda als diferents agents afectats per comprendre millor les prescripcions reglamentàries.

REBT

En la fase de projecte, la present disposició ha complert el procediment d’informació establert en el Reial Decret 1337/1999, de 31 de juliol, pel qual es regula la remissió d’informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i reglaments relatius als serveis de la societat de la informació, en aplicació de la Directiva del Consell 98/34/CEE. En virtut d’això, a proposta del Ministre de Ciència i Tecnologia, amb informe favorable del Ministeri d’Administracions Públiques, d’acord amb el Consell d’Estat i prèvia deliberació del Consell de Ministres en la seva reunió del dia 2 d’agost de 2002, DISPOSO: Article únic. Aprovació del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió.

S’aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves instruccions tècniques complementàries (ITC) BT-01 a BT-51, que s’adjunten al present Reial Decret.

Disposició transitòria primera. Carnets professionals.

Els titulars de carnets d’instal∙lador autoritzat o empresa instal∙ladora autoritzada, en la data de la publicació del present Reial Decret, disposen de dos anys, a partir de l’entrada en vigor del Reglament adjunt, per a convalidar-los pels corresponents que es contemplen en la instrucció tècnica complementària ITC-BT-03 d’aquest Reglament, sempre i quan no els hagués estat retirat per sanció, mitjançant la presentació davant l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma d’una memòria en la qual s’acrediti la respectiva experiència professional en les instal∙lacions elèctriques corresponents a la categoria o categories la convalidació de les quals se sol∙licita, i que disposen dels mitjans tècnics i humans requerits per l’esmentada ITC-BT-03. A partir de la convalidació, per a la renovació del carnets han de seguir el procediment comú fixat en el Reglament.

Disposició derogatòria única. Derogació normativa.

A l’entrada en vigor del Reglament adjunt, queda derogat el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Decret 2413/1973, de 20 de setembre, les seves instruccions tècniques complementàries i totes les disposicions que els desenvolupen i modifiquen.

Disposició final primera. Habilitació normativa.

El present Reial Decret es dicta a l’empara del títol competencial establert a la disposició final única de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria, en concret, de les competències que corresponen a l’Estat d’acord amb l’article 149.1.1a i 13a de la Constitució, relatives a la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals, així com sobre les bases i condicions de la planificació general de l’activitat econòmica.

Disposició final segona. Habilitació al Ministre de Ciència i Tecnologia.

Es faculta al Ministre de Ciència i Tecnologia perquè, en atenció al desenvolupament tecnològic i a petició de la part interessada, pugui establir, amb caràcter general i provisional, prescripcions tècniques, diferents de les previstes en el Reglament o les seves instruccions tècniques complementàries (ITC), que possibilitin un nivell de seguretat al menys equivalent a les anteriors, mentre es procedeix a modificar-los.

Disposició final tercera. Entrada en vigor.

El Reglament electrotècnic per a baixa tensió, adjunt al present Reial Decret, entra en vigor, amb caràcter obligatori, per a totes les instal∙lacions previstes en el seu àmbit d’aplicació, l’any de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat. Això no obstant, podrà aplicar-se, voluntàriament, des de la data de l’esmentada publicació.

Palma de Mallorca, 2 d’agost de 2002.

JUAN CARLOS R.

Disposició transitòria segona. Entitats de formació.

Mentre no es determinin per les Administracions educatives les titulacions acadèmiques i professionals corresponents a la formació mínima requerida per a l’exercici de l’activitat d’instal∙lador, aquesta formació pot ser acreditada, sense efectes acadèmics, a través de la corresponent certificació expedida per una entitat pública o privada que tingui capacitat per desenvolupar activitats formatives en aquesta matèria i disposi de la corresponent autorització administrativa.

Els requisits de les entitats de formació s’establiran mitjançant la corresponent Ordre ministerial.

Disposició transitòria tercera. Instal∙lacions en fase de tramitació en la data d’entrada en vigor del Reglament.

Es permet una pròrroga de dos anys, a partir de l’entrada en vigor del reglament annex per a l’execució d’aquelles instal∙lacions la documentació tècnica de les quals hagi estat presentada abans de la citada entrada en vigor davant l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma i sigui conforme amb el que es disposa en el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat per Decret 2413/1973, de 20 de setembre, les seves instruccions tècniques complementàries i totes les disposicions que els despleguen i modifiquen.

10

El Ministre de Ciència i Tecnologia,

JOSEP PIQUÉ I CAMPS Segons Reial Decret 560/2010, de 7 de maig, pel que es modifiquen diverses normes reglamentàries en matèria de seguridad industrial per a adecuar-les a la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accès a les activitats de serveis y el seu exercici, i a la Llei 25/2009, de 22 de deçembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accès a les activitats de serveis i el seu exercici.

Disposició addicional primera. Cobertura d’assegurança o una altra garantia equivalent subscrita en un altre Estat.

Si l’empresa instal·ladora en baixa tensió que s’estableix o exerceix l’activitat a Espanya ja està coberta per una assegurança de responsabilitat civil professional o una altra garantia equivalent o comparable en l’essencial quant a la seva finalitat i a la cobertura que ofereix en termes de risc assegurat, suma assegurada o límit de la garantia en un altre Estat membre en què ja està establerta, es considera complerta l’exigència que estableix l’apartat 5.8. c) de la ITC-BT-03 aprovada pel Reial decret

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

REBT

Reial Decret 842/2002

Disposició addicional segona. Acceptació de documents d’altres estats membres als efectes d’acreditació del compliment de requisits.

A l’efecte d’acreditar el compliment dels requisits exigits a les empreses instal∙ladores, s’accepten els documents procedents d’un altre Estat membre dels quals es desprengui que es compleixen aquests requisits, en els termes que preveu l’article 17 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

marcombo

Disposició addicional tercera. Model de declaració responsable.

Correspon a les comunitats autònomes elaborar i mantenir disponibles els models de declaració responsable.

A l’efecte de facilitar la introducció de dades al Registre integrat industrial que regula el títol IV de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’indústria, l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç ha d’elaborar i mantenir actualitzada una proposta de models de declaració responsable, que ha d’incloure les dades que se subministrin al dit Registre i que ha d’estar disponible a la seu electrònica del mateix Ministeri.

Disposició addicional quarta. Obligacions en matèria d’informació i reclamacions.

Les empreses instal∙ladores en baixa tensió han de complir les obligacions d’informació dels prestadors i les obligacions en matèria de reclamacions establertes, respectivament, en els articles 22 i 23 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

11

REBT

842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Si l’equivalència amb els requisits només és parcial, l’empresa instal∙ladora en baixa tensió ha d’ampliar l’assegurança o garantia equivalent fins a completar les condicions exigides. En el cas d’assegurances o altres garanties subscrites amb entitats asseguradores i entitats de crèdit autoritzades en un altre Estat membre, s’accepten als efectes d’acreditació els certificats emesos per aquestes.

REBT

Reglament electrotècnic per a baixa tensió

REBT

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ Nota: En el present REBT i les seves ITC-BT s’ha inclòs les guies tècniques particulars, segons referència de l’article 29 del REBT, les quals tindran caràcter no vinculant. Per diferenciar-los del text oficial, s’han imprès en color blau.

Article 1. Objecte.

Aquest Reglament estableix les condicions tècniques i garanties que han de complir les instal∙lacions elèctriques connectades a una font de subministrament en els límits de baixa tensió, amb la finalitat de: a) Preservar la seguretat de les persones i els béns. b) Assegurar el funcionament normal d’aquestes instal∙lacions i prevenir les pertorbacions en altres instal∙lacions i serveis. c) Contribuir a la fiabilitat tècnica i a l’eficiència econòmica de les instal∙lacions.

Article 2. Camp d’aplicació.

1. Aquest Reglament s’aplica a les instal∙lacions que distribueixen l’energia elèctrica, a les generadores d’electricitat per a consum propi i a les receptores, en els següents límits de tensions nominals: a) Corrent altern: igual o inferior a 1.000 volts. b) Corrent continu: igual o inferior a 1.500 volts.

2. Aquest Reglament s’aplica: a) A les noves instal∙lacions, a les seves modificacions i a les seves ampliacions. b) A les instal∙lacions existents abans de la seva entrada en vigor que siguin objecte de modificacions d’importància, reparacions d’importància i a les seves ampliacions. c) A les instal∙lacions existents abans de la seva entrada en vigor, pel que fa al règim d’inspeccions, tot i que els criteris tècnics aplicables a aquestes inspeccions són els corresponents a la reglamentació amb la qual es van aprovar.

S’entén per modificacions o reparacions d’importància les que afecten més del 50% de la potència instal∙lada. Igualment es considera modificació d’importància la que afecti línies completes de processos productius amb nous circuits i quadres, fins i tot amb reducció de potència.

3. Així mateix, s’aplica a les instal∙lacions existents abans de la seva entrada en vigor, quan el seu estat, la situació o les característiques impliquin un greu risc per a les persones o els béns, o es produeixin importants pertorbacions en el funcionament normal d’altres instal∙lacions, a judici de l’òrgan competent de la Comunitat autònoma.

4.

S’exclouen de l’aplicació d’aquest Reglament les instal∙lacions i els equips d’ús exclusiu en mines, material de tracció, automòbils, vaixells, aeronaus, sistemes de comunicació, i en usos militars i altres instal∙lacions i equips que estiguin subjectes a reglamentació específica.

5. Les prescripcions del present Reglament i les seves instruccions tècniques complementàries (d’ara endavant ITC) són de caràcter general algunes, i altres de caràcter específic. Les marcombo

específiques substitueixen, modifiquen o complementen les generals, segons els casos.

6. No s’apliquen les prescripcions generals, sinó únicament prescripcions específiques, que seran objecte de les corresponents ITC, a les instal∙lacions o equipsque utilitzen “molt baixa tensió” (fins a 50 V en corrent ltern i fins a 75 V en corrent continu), per exemple les xarxes informàtiques i similars, sempre que la seva font d’energia sigui autònoma, no s’alimentin de xarxes destinades a d’altres subministraments, o que aquestes instal∙lacions siguin absolutament independents de les xarxes de baixa tensió amb valors per sobre dels fixats per a aquestes petites tensions.

S’entén per potència instal∙lada aquella per a la qual es va projectar inicialment la instal∙lació elèctrica segons la previsió de càrregues corresponents. Segons l’actual RBT serà la potència calculada segons la previsió de càrregues d’acord amb els criteris de la ITC-BT-10.

A les instal∙lacions existents abans de l’entrada en vigor del RD 842/2002 i per tant executades segons el Reglament de l’any 1973 o anteriors, se’ls aplica, pel que fa al règim d’inspeccions, el Reglament de l’any 2002. En conseqüència, s’hauran d’inspeccionar aquestes instal∙lacions abans que hagi transcorregut el corresponent període de 5 anys o de 10 anys, aplicable segons el que estableix l’apartat 4.2 de la ITC-BT-05, comptats des de l’entrada en vigor del citat Reglament (18 de setembre de 2003).

Article 3. Instal∙lació elèctrica.

S’entén per instal∙lació elèctrica tot el conjunt d’aparells i de circuits associats en previsió d’una finalitat particular: producció, conversió, transformació, transmissió, distribució o utilització de l’energia elèctrica.

Article 4. Classificació de les tensions. Freqüència de les xarxes.

1. En aplicació de les prescripcions d’aquest Reglament, les instal∙lacions elèctriques de baixa tensió es classifiquen, segons les tensions nominals que se’ls assignin, de la manera següent: Corrent altern (Valor eficaç)

Molt baixa tensió

Un ≤ 50 V

Un ≤ 75 V

50 < Un ≤ 500 V

75 < Un ≤ 750 V

500 < Un ≤ 1.000 V

750 < Un ≤ 1.500 V

Tensió usual Tensió especial

Corrent continu

(Valor mitjà aritmètic)

2. L es tensions nominals usualment utilitzades en les distribucions de corrent altern són: a) 230 V entre fases per a les xarxes trifàsiques de tres conductors.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

13

REBT

Reglament electrotècnic per a baixa tensió

REBT

b) 230 V entre fase i neutre, i 400 V entre fases, per a les xarxes trifàsiques de 4 conductors.

b) Pel valor de la tensió entre dos conductors de fase o polars, per a les instal∙lacions no unides directament a terra.

3. Quan a les instal∙lacions no es pugui utilitzar alguna de les tensions normalitzades en aquest Reglament, perquè s’hagin de connectar a o derivar d’una altra instal∙lació amb tensió diferent, es condiciona la seva inscripció al fet que la nova instal∙lació es pugui utilitzar en el futur amb la tensió normalitzada que es pugui preveure.

2. Les intensitats del corrent elèctric admissibles en els conductors es regulen en funció de les condicions tècniques de les xarxes de distribució i dels sistemes de protecció emprats en les mateixes.

4. La freqüència emprada a la xarxa serà de 50 Hz.

Es consideraran instal∙lacions d’enllumenat exterior les que tenen com a finalitat la il∙luminació de les vies de circulació o comunicació i les dels espais compresos entre edificacions que, per les seves característiques o seguretat general, han de romandre il∙luminats, de forma permanent o circumstancial, siguin o no de domini públic.

5. Es poden utilitzar altres tensions i freqüències, prèviaautorització motivada de l’òrgan competent de l’Administració Pública, quan es justifiqui davant aquest òrgan la seva necessitat, no es produeixin pertorbacions significatives en el funcionament d’altres instal∙lacions i no minvi el nivell de seguretat per a les persones i per als béns.

Article 5. Pertorbacions a les xarxes.

Les instal∙lacions de baixa tensió que poguessin produir pertorbacions sobre les telecomunicacions, les xarxes de distribució d’energia o els receptors, han d’estar dotades dels dispositius protectors adequats, d’acord amb el que estableixen les disposicions vigents relatives a aquesta matèria.

Article 6. Equips i materials.

1. Els materials i equips utilitzats a les instal∙lacions s’han d’usar en la forma i per a la finalitat per a la qual van ser fabricats. Els inclosos en el camp d’aplicació de la reglamentació de transposició de les directives de la Unió Europea han de complir el que s’estableix en aquestes directives.

En el que no cobreix aquesta reglamentació s’apliquen els criteris tècnics preceptuats pel present Reglament. En particular, s’inclouen juntament amb els equips i materials les indicacions necessàries per a la seva correcta utilització i el seu ús, cal marcar-los amb les indicacions mínimes següents: a) Identificació del fabricant, representant legal o responsable de la comercialització. b) Marca i model. c) Tensió i potència (o intensitat) assignades. d) Qualsevol altra indicació referida a l’ús específic del material o de l’equip, assignat pel fabricant.

2. Els òrgans competents de les comunitats autònomes han de verificar el compliment de les exigències tècniques dels materials i equips subjectes a aquest Reglament. La verificació es pot efectuar per mostreig.

Article 7. Coincidència amb altres tensions.

Si en una instal∙lació elèctrica de baixa tensió hi ha integrats circuits o elements sotmesos a tensions superiors als límits definits en aquest Reglament, en absència d’indicació específica en l’anomenat Reglament, s’haurà de complir el que estableixen els reglaments que regulen les instal∙lacions a les tensions esmentades.

Article 8. Xarxes de distribució.

1. Les instal∙lacions de servei públic o privat la finalitat de les quals sigui la distribució d’energia elèctrica es definiran: a) Pels valors de la tensió entre fase o conductor polar i terra i entre dos conductors de fase o polars, per a les instal∙lacions unides directament a terra.

14

Article 9. Instal∙lacions d’enllumenat exterior.

Les condicions que han de reunir les instal∙lacions d’enllumenat exterior són les corresponents a la seva peculiar situació d’intempèrie i, pel risc que suposa, el que part dels seus elements siguin fàcilment accessibles.

Article 10. Tipus de subministrament.

1. Als efectes d’aquest Reglament, els subministraments es classifiquen en normals i complementaris.

A) Subministraments normals són els efectuats a cada abonat per una sola empresa distribuïdora per la totalitat de la potència contractada per l’abonat i amb un sol punt de lliurament de l’energia.

B) Subministraments complementaris o de seguretat són els que, a efectes de seguretat i continuïtat de subministrament, complementen un subministrament normal. Aquests subministraments els poden realitzar dues empreses diferents o la mateixa empresa, quan es disposi, al lloc d’utilització de l’energia, de mitjans de transport i distribució independents, o l’usuari a través de mitjans de producció propis. Es considera subministrament complementari aquell que, tot i sortint del mateix transformador, disposa d’una línia de distribució independent del subministrament normal des del seu mateix origen en baixa tensió. Es classifiquen en subministrament de socors, subministrament de reserva i subministrament duplicat: a) Subministrament de socors és el que està limitat a una potència receptora mínima equivalent al 15% del total contractat per al subministrament normal. b) Subministrament de reserva és el que es dedica a mantenir un servei restringit dels elements de funcionament indispensables de la instal∙lació receptora, amb una potència mínima del 25% de la potència total contractada per al subministrament normal. c) Subministrament duplicat és el que és capaç de mantenir un servei superior al 50% de la potència total contractada per al subministrament normal.

2. Les instal∙lacions previstes per rebre subministraments complementaris han d’estar dotades dels dispositius necessaris per tal d’impossibilitar un acoblament entre ambdós subministraments, excepte el que es prescriu a les instruccions tècniques complementàries. La instal∙lació d’aquells dispositius s’ha de realitzar d’acord amb l’empresa o les empreses subministradores. De no establir-se aquest acord, l’òrgan competent de la comunitat autònoma ha de resoldre el que procedeixi en un termini màxim de 15 dies hàbils, comptats a partir de la data en què se li formuli la consulta.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

REBT

Reglament electrotècnic per a baixa tensió

4. Si l’empresa subministradora que ha de facilitar el subministrament complementari es nega a realitzar-lo o no hi ha acord amb l’usuari sobre les condicions tècniques i econòmiques proposades, l’òrgan competent de la comunitat autònoma ha de resoldre el que procedeixi, en el termini de 15 dies hàbils, a partir de la data de presentació de la controvèrsia.

La ITC-BT-28 indica els tipus de locals de pública concurrència que han de disposar d’un subministrament complementari.

Article 11. Locals de característiques especials.

S’han d’establir prescripcions especials a les instruccions tècniques complementàries corresponents, basant-se en les condicions particulars que presenten, per als anomenats “locals de característiques especials”, com poden ser els locals i emplaçaments mullats o en els quals hi ha atmosfera humida, gasos o pols de matèries no inflamables o combustibles, temperatures molt elevades o molt baixes en relació amb les normals, els que es dediquin a la conservació o reparació d’automòbils, els que siguin destinats als serveis de producció o de distribució d’energia elèctrica; les instal∙lacions on s’utilitzin les anomenades tensions especials, les que es realitzin amb caràcter provisional o temporal, les instal∙lacions per a piscines, d’altres assenyalades específicament a les ITC i, en general, totes aquelles on sigui necessari mantenir instal∙lacions elèctriques en circumstàncies diferents a les quals es poden estimar com de risc normal, per a la utilització de l’energia elèctrica en baixa tensió.

Article 12. Ordenació de càrregues.

S’han d’establir a les corresponents instruccions tècniques complementàries prescripcions relatives a l’ordenació de les càrregues previsibles per a cadascuna de les agrupacions de consum de característiques similars, com poden ser edificis dedicats principalment a habitatges, edificis comercials, d’oficines i de tallers per a indústries, basades en la millor utilització de les instal∙lacions de distribució d’energia elèctrica.

Abans d’iniciar les obres, els titulars d’edificacions en projecte de construcció han de facilitar a l’empresa subministradora tota la informació necessària per a deduir els consums i les càrregues que s’han de produir, a fi de poder adequar amb suficient antelació el creixement de les seves xarxes i les previsions de càrregues als seus centres de transformació.

Article 13. Reserva de local.

Pel que fa a la reserva de local s’han de seguir les prescripcions recollides a la reglamentació per la qual es regulin les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal∙lacions d’energia elèctrica.

La reglamentació a la qual es refereix l’article 13 és el RD 1955/2000 d’1 de desembre.

marcombo

Article 14. Especificacions particulars de les empreses subministradores.

Les empreses subministradores poden proposar especificacions sobre la construcció i muntatge de connexions de servei, línies generals d’alimentació, instal∙lacions de comptadors i derivacions individuals, assenyalant-hi les condicions tècniques de caràcter concret que calguin per aconseguir una homogeneïtat més gran a les xarxes de distribució i les instal∙lacions dels abonats.

Aquestes especificacions s’han d’ajustar, en qualsevol cas, als preceptes del Reglament, i les hauran d’aprovar els òrgans competents de les comunitats autònomes, en cas que es limitin al seu àmbit territorial, o pel centre directiu competent en matèria de seguretat industrial del Ministeri de Ciència i Tecnologia, en cas d’aplicar-se en més d’una comunitat autònoma, es pot exigir per a això el dictamen d’una entitat competent en la matèria. Les normes particulars així aprovades s’han de publicar en el corresponent Butlletí Oficial.

Article 15. Connexions de servei i instal∙lacions d’enllaç.

1. S’anomena connexió de servei la part de la instal∙lació de la xarxa de distribució que alimenta la caixa o caixes generals de protecció o unitat funcional equivalent.

La connexió de servei és responsabilitat de l’empresa subministradora, que n’assumeix la inspecció i verificació final.

2. Són instal∙lacions d’enllaç les que uneixen la caixa general de protecció, o caixes generals de protecció, aquestes incloses, amb les instal∙lacions interiors o receptores de l’usuari.

Es componen de: caixa general de protecció, línia general d’alimentació, elements per a la ubicació de comptadors, derivació individual, caixa per a interruptor de control de potència i dispositius generals de comandament i protecció.

Les caixes generals de protecció allotgen elements de protecció de les línies generals d’alimentació i assenyalen el començament de la propietat de les instal∙lacions dels usuaris.

Línia general d’alimentació és la part de la instal∙lació que enllaça una caixa general de protecció amb les derivacions individuals que alimenta.

La derivació individual d’un abonat parteix de la línia general d’alimentació i comprèn els aparells de mesura, comandament i protecció.

3. Les companyies subministradores han de facilitar els valors màxims previsibles de les potències o dels corrents de curtcircuit de les seves xarxes de distribució, a fi que el projectista tingui en compte aquesta dada en els seus càlculs.

Article 16. Instal∙lacions interiors o receptores.

1. Les instal∙lacions interiors o receptores són les que, alimentades per una xarxa de distribució o per una font d’energia pròpia, tenen com a finalitat principal la utilització de l’energia elèctrica, Dins d’aquest concepte s’ha d’incloure qualsevol instal∙lació receptora encara que tota ella o alguna de les seves parts estigui situada a la intempèrie.

2. En qualsevol instal∙lació interior o receptora que es projecti i realitzi s’ha d’assolir el màxim equilibri en les càrregues que suporten els diferents conductors que en formen part, i aquesta s’ha de subdividir de manera que les pertorbacions originades per les avaries que es puguin produir en algun punt d’aquesta instal∙lació afectin una mínima part de l’anomenada instal∙lació. Aquesta subdivisió ha de permetre

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

15

REBT

3. A més dels assenyalats a les corresponents instruccions tècniques complementàries, els òrgans competents de les comunitats autònomes poden fixar, en cada cas, els establiments industrials o dedicats a qualsevol altra activitat que, per les seves característiques i circumstàncies singulars, cal que disposin de subministrament de socors, de reserva o subministrament duplicat.

REBT

Reglament electrotècnic per a baixa tensió

també la localització de les avaries i facilitar el control d’aïllament de la part de la instal∙lació afectada.

REBT

3. Els sistemes de protecció per a les instal∙lacions interiors o receptores per a baixa tensió han d’impedir els efectes de les sobreintensitats i sobretensions que per diferents causes cal preveure en aquestes i resguardar els seus materials i equips de les accions i efectes dels agents externs. Tanmateix, i a efectes de seguretat general, es determinaran les condicions que han de complir les anomenades instal∙lacions per protegir dels contactes directes i indirectes.

4. En la utilització de l’energia elèctrica per a instal∙lacions receptores s’adopten les mesures de seguretat, tant per a la protecció dels usuaris com per a la de les xarxes, que resultin proporcionades a les característiques i potència dels aparells receptors utilitzats en les citades instal∙lacions.

5. A més dels preceptes que en virtut d’aquest i d’altres reglaments siguin d’aplicació als locals de pública concurrència, han de complir mesures i previsions específiques, en funció del risc que implica en els anomenats locals un funcionament defectuós de la instal∙lació elèctrica.

Article 17. Receptors i connexió a terra.

Sense perjudici de les disposicions referents als requisits tècnics de disseny dels materials elèctrics, segons el que estipula l’article 6, la instal∙lació dels receptors, així com el sistema de protecció per connexió a terra, han de respectar el que es disposa en les corresponents instruccions tècniques complementàries.

Article 18. Execució i posada en servei de les instal∙lacions.

1. Segons el que estableix l’article 12.3 de la Llei 21/1992, d’Indústria, la posada en servei i utilització de les instal∙lacions elèctriques es condiciona al següent procediment: a) S’ha d’elaborar, prèviament a l’execució, una documentació tècnica que defineixi les característiques de la instal∙lació i que, en funció de les seves característiques, segons determini la corresponent ITC, revestirà la forma de projecte o memòria tècnica. b) La instal∙lació l’ha de verificar l’instal∙lador, amb la supervisió del director d’obra, en el seu cas, a fi de comprovar la correcta execució i funcionament segur de la citada instal∙lació. c) També, quan així es determini en la corresponent ITC, la instal∙lació serà objecte d’una inspecció inicial per un organisme de control. d) En acabar la instal∙lació i realitzades les verificacions pertinents i, en el seu cas, la inspecció inicial, l’empresa instal·ladora executora de la instal∙lació emetrà un certificat d’instal∙lació, en el qual es farà constar que aquesta instal∙lació s’ha realitzat de conformitat amb el que estableix el Reglament i les seves instruccions tècniques complementàries i d’acord amb la documentació tècnica.

En el seu cas, identificarà i justificarà les variacions que s’hagin produït en l’execució amb relació al que es preveia en la citada documentació. e) El certificat, junt amb la documentació tècnica i, en el seu cas, el certificat de direcció d’obra i el d’inspecció inicial, s’ha de dipositar davant l’òrgan competent de la comunitat autònoma, a fi d’enregistrar la citada instal∙lació, i rebre les còpies diligenciades necessàries per a la constància

16

de cada interessat i sol∙licitud de subministrament d’energia. Les administracions competents han de facilitar que aquestes documentacions puguin ser presentades i enregistrades per procediments informàtics o telemàtics.

2. Únicament podran realitzar les instal∙lacions elèctriques les empreses autoritzades.

3. L’empresa subministradora no podrà connectar la instal∙lació receptora a la xarxa de distribució si no li és lliurada la còpia corresponent del certificat d’instal∙lació degudament diligenciat per l’òrgan competent de la comunitat autònoma.

4. Malgrat tot el que s’indica a l’apartat precedent, quan existeixen circumstàncies objectives per les quals sigui precís disposar de subministrament d’energia elèctrica abans de culminar la tramitació administrativa de les instal∙lacions, aquestes circumstàncies, degudament justificades i acompanyades de les garanties per al manteniment de la seguretat de les persones i béns i de la no pertorbació d’altres instal∙lacions o d’altres equips, s’han d’exposar davant l’òrgan competent de la comunitat autònoma, la qual podrà autoritzar, mitjançant resolució motivada, el subministrament provisional per atendre estrictament aquelles necessitats.

5. En el cas d’instal∙lacions temporals (congressos i exposicions, amb diferents estands, fires ambulants, festejos, revetlles, etc.), l’òrgan competent de la comunitat pot admetre que la tramitació de les diferents instal∙lacions parcials es realitzi de manera conjunta. De la mateixa manera, es pot acceptar que se substitueixi la documentació tècnica per una declaració, diligenciada la primera vegada per l’Administració, en el supòsit d’instal∙lacions realitzades sistemàticament de forma repetitiva.

El procediment detallat d’execució i posada en servei de les instal∙lacions ve detallat a la ITC-BT-04.

Article 19. Informació als usuaris.

Com a annex al certificat d’instal∙lació que es lliuri al titular de qualsevol instal∙lació elèctrica, l’empresa instal∙ladora ha de confeccionar unes instruccions per al correcte ús i manteniment d’aquesta instal∙lació. Les citades instruccions han d’incloure, en qualsevol cas, com a mínim, un esquema unifilar de la instal∙lació amb les característiques tècniques fonamentals dels equips i materials elèctrics instal∙lats, així com un croquis del seu traçat.

Qualsevol modificació o ampliació requereixen l’elaboració d’un complement de l’abans esmentat, en la mesura que sigui necessari.

Tota instal∙lació elèctrica haurà d’anar acompanyada d’unes instruccions generals d’ús i del seu manteniment, i dels documents propis de la instal∙lació. Per tant, es tindran els documents següents: • Instruccions generals d’ús i manteniment.

• Documents propis de la instal∙lació: • Esquema unifilar de la instal∙lació.

• Croquis o plànol(s) de traçat de les canalitzacions, de les xarxes de terra i ubicació dels materials instal∙lats (dispositius de protecció, interruptors, bases de presa de corrent, punts de llum, aparells d’enllumenat d’emergència, etc.).

A la figura següent s’inclou un exemple de croquis de traçat d’una instal∙lació elèctrica encastada.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

REBT

Reglament electrotècnic per a baixa tensió

L

d = 20 ÷ 30

b) Que en el circuit o en els aparells i llums connectats a ell, s’hagi produït un curtcircuit. Procediu com en el cas anterior (3b), per veure si l’avaria és d’algun dels aparells o es de la instal∙lació. Deixeu desconnectat aquest PIA i feu servir la resta de la instal∙lació.

L/2

d ≤ 20

15 190

30

110

5. C omproveu amb periodicitat (un cop a l’any almenys) i per mitjà de la vostra empresa instal∙ladora la xarxa de terra del vostre habitatge o local.

Un dels annexos que cal lliurar al titular de la instal∙lació (dins les Instruccions generals d’ús i manteniment per als casos d’instal∙lacions domèstiques) podrà consistir en les recomanacions següents, CONSELLS PER A UNA MILLOR UTILITZACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 1. Abans d’efectuar la seva pòlissa d’abonament (contracte) amb la companyia subministradora assessoreu-vos amb l’empresa electricista instal·ladora, la pròpia companyia o professional competent per tal d’escollir la tarifa i potència més convenient.

2. N o ultrapasseu simultàniament la potència contractada amb la companyia subministradora d’energia, ja que l’ICP (interruptor de control de potència) es dispararà, i us deixarà sense servei en tot l’habitatge o local. Desconnecteu qualsevol aparell (els de més potència) i torneu a accionar l’ICP, desconnecteu l’interruptor general i torneu a accionar l’ICP. Si fins i tot així es dispara, aviseu la seva companyia subministradora perquè l’avaria està a l’ICP.

6. C omproveu amb periodicitat (un cop al mes almenys) el vostre IAD. Polseu el botó de prova i si no es dispara és que està avariat, per tant, no esteu protegits contra derivacions.

Aviseu a la vostra empresa instal∙ladora.

7. Manipuleu tots els aparells elèctrics, fins i tot el telèfon, SEMPRE amb les mans seques i eviteu estar descalç o amb els peus humits.

I mai els manipuleu quan estigueu al bany o sota la dutxa.

L’aigua és conductora de l’electricitat! Si hi ha una fallada elèctrica a la instal∙lació o en l’aparell utilitzat, correu el risc d’electrocutar-vos. Compte amb els aparells de ràdio, assecadors de cabell, aparells de calor a prop de la banyera: poden caure a l’aigua i electrocutar-vos.

8. Comproveu les canalitzacions elèctriques encastades abans de foradar una paret o el sostre. Podeu electrocutar-vos en travessar una canalització amb el trepant.

3. Si es dispara l’IAD (interruptor automàtic diferencial) en el quadre general de comandament i protecció, actueu de la forma següent: a) Desconnecteu tots els PIA (petit interruptor automàtic) i connecteu l’IAD. b) Connecteu un a un tots els PIA i el circuit que dispari novament l’IAD és on existeix l’avaria. En aquest cas, desconnecteu els aparells i llums d’aquest circuit i torneu a accionar el PIA. Si no es dispara, l’avaria és dels aparells.

Si es dispara novament aquest circuit té l’avaria, per la qual cosa haureu d’avisar a la vostre empresa instal·ladora.

9. E n cas de manipular un aparell elèctric, desconnecteu prèviament l’IAD del quadre general i comproveu SEMPRE que no hi hagi tensió.

4. Si es dispara un PIA en el quadre general de comandament i protecció, pot ser a causa d’un d’aquests motius.

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

17

REBT

a) Que el circuit que protegeix aquest PIA està sobrecarregat, en aquest cas haureu d’anar desconnectant aparells o llums, fins a aconseguir reposar novament aquest PIA.

L/2

REBT

Reglament electrotècnic per a baixa tensió

10. N o useu mai aparells elèctrics amb cables pelats, clavilles i endolls trencats, etc.

11. No connecteu diversos aparells en el mateix endoll (no utilitzeu lladres o clavilles múltiples).

REBT 12. N o deixeu aparells elèctrics connectats a l’abast dels nens i procureu tapar els endolls als quals hi tinguin accés.

teniment adequat. A l’efecte el titular, excepte quan disposi de mitjans adequats, haurà de contractar el seu manteniment a una empresa instal∙ladora.

Article 21. Inspeccions.

Sense perjudici de la facultat que, d’acord amb el que assenyala l’article 14 de la Llei 21/1992, d’Indústria, posseeix l’Administració pública competent per a dur a terme, per si mateixa, les actuacions d’inspecció i control que estimi necessàries, el compliment de les disposicions i requisits de seguretat establerts per aquest Reglament i les seves instruccions tècniques complementàries, segons el que preveu l’article 12.3 de l’esmentada Llei, s’ha de comprovar, en el seu cas, per un organisme de control autoritzat en aquest camp reglamentari.

Amb aquesta finalitat, la instrucció tècnica complementària corresponent determinarà: a) L es instal∙lacions i les modificacions, les reparacions o les ampliacions d’instal∙lacions que són objecte d’inspecció inicial, abans de posar-les en servei.

13. Abstenir-vos d’intervenir a la vostra instal∙lació per modificar-la. Si són necessàries modificacions, aquestes hauran de ser efectuades per una empresa instal∙ladora.

es instal∙lacions que són objecte d’inspecció periòdica. b) L c) Els criteris per a la valoració de les inspeccions així com les mesures que cal adoptar com a resultat d’aquestes inspeccions. d) Els terminis de les inspeccions periòdiques.

Tots aquests aspectes es troben desenvolupats a la ITC-BT-05.

14. Quan un receptor (electrodomèstic, maquinària, etc.) us doni “rampa” és perquè hi ha derivació de corrent dels fils conductors o en algun element metàl∙lic de l’electrodomèstic.

Normalment es dispara el diferencial. Caldrà localitzar l’aparell o part de la instal∙lació on es produeix i aïllar degudament el contacte amb la part metàl∙lica. Per a això haureu de cridar a l’empresa instal∙ladora perquè localitzi la fuita.

15. E n desconnectar els aparells no estireu del cordó o fil, sinó de la clavilla.

16. N o es pot endollar qualsevol aparell en qualsevol presa de corrent. Cada aparell té la seva potència. Igual que cada presa de corrent en té la seva. Vegeu l’apartat “Instal∙lació interior del vostre habitatge o local” d’aquesta guia i adeqüeu els aparells que voleu endollar amb les preses. Si la potència de l’aparell és superior als amperes que permet endollar la presa de corrent, pot cremar-se la base de l’endoll, la clavilla i fins i tot la instal∙lació.

Article 20. Manteniment de les instal∙lacions.

Els titulars de les instal∙lacions han de mantenir en bon estat de funcionament les seves instal∙lacions, i fer-les servir d’acord amb les seves característiques i abstenint-se d’intervenir-hi per modificar-les. Si són necessàries modificacions, les haurà d’efectuar una empresa instal∙ladora.

A les instal∙lacions elèctriques subjectes a inspeccions periòdiques com ara enllumenat d’emergència, etc. és molt important garantir el seu estat de funcionament, mitjançant el seu man-

18

Article 22. Empreses instal∙ladores.

1. L es instal∙lacions elèctriques de baixa tensió les han d’executar empreses instal∙ladores en baixa tensió, que són les persones físiques o jurídiques que hagin presentat la declaració responsable d’inici d’activitat segons s’estableix a la instrucció tècnica complementària corresponent. Això s’entén sense perjudici del possible projecte i direcció d’obra per tècnics titulats competents que, si s’escau, requereixin les instal∙lacions esmentades.

2. D ’acord amb la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’indústria, la declaració responsable habilita per temps indefinit l’empresa instal∙ladora, des del moment de la seva presentació davant l’Administració competent, per a l’exercici de l’activitat en tot el territori espanyol, sense que es puguin imposar requisits o condicions addicionals.

Article 23. Compliment de les prescripcions.

1. E s considera que les instal∙lacions realitzades de conformitat amb les prescripcions d’aquest Reglament proporcionen les condicions de seguretat que, d’acord amb l’estat de la tècnica, són exigibles, a fi de preservar les persones i els béns, quan s’utilitzen d’acord a la seva finalitat.

2. L es prescripcions que estableix el present Reglament tenen la condició de mínims obligatoris, en el sentit del que indica l’article 12.5 de la Llei 21/1992, d’Indústria.

Es consideren coberts aquests mínims: a) per l’aplicació directa de les prescripcions de les ITC corresponents; o b) per l’aplicació de tècniques de seguretat equivalents, que són les que, sense ocasionar distorsions als sistemes de distribució de les companyies subministradores, proporcionen, almenys, un nivell de seguretat equiparable a l’anterior. L’aplicació de tècniques de seguretat

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

REBT

Reglament electrotècnic per a baixa tensió

Quan el compliment de les prescripcions reglamentàries es justifiqui segons el que disposa l’article 23 apartat 2.b), el titular de la instal∙lació haurà de sol∙licitar una autorització expressa de l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, abans d’iniciar els treballs de la instal∙lació. Per obtenir aquesta autorització el titular de la instal∙lació presentarà una memòria justificativa elaborada pel tècnic que va redactar la documentació tècnica.

Per atorgar l’autorització la Comunitat Autònoma podrà demanar un informe tècnic emès per un organisme de control o per una altra entitat independent reconeguda amb àmplia experiència en la matèria.

Article 24. Excepcions.

Sense perjudici del que estableix l’apartat 1 de l’article 6, quan sigui materialment impossible complir determinades prescripcions d’aquest Reglament, sense que tampoc sigui factible acollir-se a l’apartat 3.b) de l’article anterior, el titular de la instal∙lació que es pretengui realitzar ha de presentar, davant l’òrgan competent de la comunitat autònoma, prèviament al procediment que preveu l’article 18, una sol∙licitud d’excepció, on ha d’exposar els seus motius i indicar les mesures de seguretat alternatives que es proposin, les quals no poden rebaixar, en cap cas, els nivells de protecció que estableix el Reglament.

Article 26. Normes de referència. es instruccions tècniques complementàries poden establir 1. L l’aplicació de normes UNE o d’altres reconegudes internacionalment, de manera total o parcial, a fi de facilitar l’adaptació a l’estat de la tècnica en cada moment.

Aquesta referència s’ha de realitzar, per regla general, sense indicar l’any d’edició de les normes en qüestió. A la instrucció tècnica complementària corresponent s’ha de recollir la llista de totes les normes citades en el text de les instruccions, identificades pels títols i la numeració, que ha d’incloure l’any d’edició.

2. Quan una norma o més variïn el seu any d’edició, o se n’editin modificacions posteriors, ha de ser objecte d’actualització en la llista de normes, mitjançant una resolució del centre directiu competent en matèria de seguretat industrial del Ministeri de Ciència i Tecnologia, en la qual ha de constar la data a partir de la qual la utilització de la nova edició de la norma és vàlida i la data a partir de la qual la utilització de l’antiga edició de la norma deixa de ser-ho, a efectes reglamentaris.

Si no hi ha una resolució expressa, s’entén que també compleix les condicions reglamentàries l’edició de la norma posterior a la que figuri a la llista de normes, sempre que no modifiqui criteris bàsics i es limiti a actualitzar assajos o incrementi la seguretat intrínseca del material corresponent.

L’òrgan competent pot desestimar la sol∙licitud, requerir la modificació de les mesures alternatives o concedir l’autorització d’exempció, que sempre serà expressa, el silenci administratiu s’entén com a desestimatori.

Ja que les prescripcions reglamentàries defineixen condicions mínimes de seguretat, s’assumeix que una norma en edició posterior a la que figura en la ITC-BT-02, ofereix un nivell de seguretat equivalent o superior al mínim fixat en el Reglament.

Quan no sigui possible el compliment de les prescripcions reglamentàries ni tan sols aplicant tècniques de seguretat equivalent, el titular de la instal∙lació haurà de presentar una sol∙licitud d’excepció davant l’òrgan competent de la comunitat autònoma, abans d’iniciar els treballs de la instal∙lació.

Al costat de la sol∙licitud d’excepció el titular de la instal∙lació presentarà una memòria justificativa elaborada pel tècnic que va redactar el projecte. Per atorgar l’autorització d’excepció la comunitat autònoma podrà demanar un informe tècnic emès per un organisme de control o per una altra entitat independent reconeguda amb àmplia experiència en la matèria.

Article 27. Accidents.

Article 25. Equivalència de normativa de l’Espai Econòmic Europeu.

Sense perjudici del que estableix l’article 6, als efectes d’aquest Reglament i per a la comercialització de productes provinents dels estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, sotmesos a les reglamentacions nacionals de seguretat industrial, l’Administració pública competent ha d’acceptar la validesa dels certificats i les marques de conformitat amb normes i les actes o els protocols d’assajos que exigeixen aquestes reglamentacions, emesos per organismes d’avaluació de la conformitat oficialment reconeguts en aquests estats, sempre que l’Administració pública competent reconegui que aquests agents ofereixen garanties tècniques, professionals i d’independència i imparcialitat equivalents a les que exigeix la legislació espanyola i que les disposicions legals vigents de l’Estat d’acord amb les quals s’avalua la conformitat comportin un nivell de seguretat equivalent al que exigeixen les disposicions espanyoles corresponents.

Als efectes estadístics i amb objecte de poder determinar les causes principals, així com disposar les correccions eventuals a la reglamentació, s’han de tenir les dades sistematitzades corresponents dels accidents més significatius. Per això, quan es produeixi un accident que ocasioni danys o víctimes, la companyia subministradora ha de redactar un informe que en reculli els aspectes essencials. En els quinze primers dies de cada trimestre, han de remetre a les comunitats autònomes i al centre directiu competent en matèria de seguretat industrial del Ministeri de Ciència i Tecnologia, una còpia de tots els informes realitzats.

Article 28. Infraccions i sancions.

Les infraccions quant al que disposa el present Reglament es classifiquen i sancionen d’acord amb el que disposa el títol V de la Llei 21/1992, d’Indústria.

Pel que fa a les infraccions, en aquest títol es classifiquen les infraccions en molt greus, greus i lleus. Són infraccions molt greus les tipificades com greus, quan d’aquestes resulti un dany molt greu o es derivi un perill molt greu i imminent per a les persones, la flora, la fauna, les coses o el medi ambient.

Són infraccions greus entre d’altres: • La fabricació, importació, venda, transport, instal∙lació o utilització de productes, aparells i elements subjectes a seguretat industrial sense complir les normes reglamentàries, quan comporti perill o dany greu per a persones, la flora, la fauna, les coses o el medi ambient.

• La posada en funcionament de les instal∙lacions no tenint la corresponent autorització, quan aquesta sigui preceptiva.

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

19

REBT

equivalents l’haurà de justificar degudament el dissenyador de la instal∙lació, i l’ha d’aprovar l’òrgan competent de la comunitat autònoma.

REBT

Reglament electrotècnic per a baixa tensió

• L’ocultació o alteració dolosa de dades relatives a les empreses, per exemple fabricants o empreses instal∙ladores, o l’expedició de certificats no concordes amb la realitat dels fets.

REBT

• L’incompliment de les especificacions dictades per l’autoritat competent en matèria de seguretat industrial.

• La inadequada conservació i manteniment de les instal∙lacions, si d’això pot resultar un perill per a les persones, la flora, la fauna, les coses o el medi ambient.

Són infraccions lleus les següents: • L’incompliment de qualsevol altra prescripció reglamentària no citada anteriorment.

• La no comunicació a l’Administració competent, dins els terminis reglamentaris, de les dades relatives a les empreses, per exemple fabricants o empreses instal∙ladores.

• La falta de col∙laboració amb les administracions públiques en l’exercici per aquestes de les seves funcions reglamentàries.

Per determinar la quantia de les sancions es tindrà en compte: • La importància del dany o deteriorament causat.

• El grau de participació o benefici obtingut.

• La capacitat econòmica de l’infractor.

• La intencionalitat de la comissió de la infracció.

• La reincidència.

Article 29. Guia tècnica.

El centre directiu competent en matèria de seguretat industrial del Ministeri de Ciència i Tecnologia1 ha d’elaborar i mantenir actualitzada una guia tècnica, de caràcter no vinculant, per a l’aplicació pràctica de les previsions d’aquest Reglament i les seves instruccions tècniques complementàries, la qual pot establir aclariments a conceptes de caràcter general inclosos en aquest Reglament.

1 Actual Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

20

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT

Instruccions Tècniques Complementàries

ITC-BT-01. TERMINOLOGIA................................................ 23 ITC-BT-02. NORMES DE REFERÈNCIA AL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ ....... 30 ITC-BT-03. EMPRESA INSTAL·LADORA EN BAIXA TENSIÓ ...............................................................40 ITC-BT-04. DOCUMENTACIÓ I POSADA EN SERVEI DE LES INSTAL·LACIONS ................................................... 43 ITC-BT-05. VERIFICACIONS I INSPECCIONS ................... 46 ITC-BT-06. XARXES AÈRIES PER A LA DISTRIBUCIÓ EN BAIXA TENSIÓ........................................ 48 ITC-BT-07. XARXES SUBTERRÀNIES PER A LA DISTRIBUCIÓ EN BAIXA TENSIÓ........................................ 56 ITC-BT-08. SISTEMES DE CONNEXIÓ DEL NEUTRE I DE LES MASSES EN XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA (*)................................................. 65 ITC-BT-09. INSTAL·LACIONS D’ENLLUMENAT EXTERIOR (*)........................................................................67 ITC-BT-10. PREVISIÓ DE CÀRREGUES PER A SUBMINISTRAMENTS EN BAIXA TENSIÓ (*).................... 80 ITC-BT-11. XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA. EMBRANCAMENTS....................................... 83 ITC-BT-12. INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ.

ESQUEMES (*)......................................................................85 ITC-BT-13. INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ.

CAIXES GENERALS DE PROTECCIÓ (*)........................... 87 ITC-BT-14. INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ.

LÍNIA GENERAL D’ALIMENTACIÓ (*).................................. 90 ITC-BT-15. INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ.

DERIVACIONS INDIVIDUALS (*).......................................... 93 ITC-BT-16. INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ.COMPTADORS: UBICACIÓ I SISTEMES D’INSTAL·LACIÓ (*)...................... 99 ITC-BT-17. INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ. DISPOSITIUS GENERALS I INDIVIDUALS DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ.INTERRUPTOR DE CONTROL DE POTÈNCIA (*)...................................................................103 ITC-BT-18. INSTAL·LACIONS DE POSADA A TERRA (*)...106 ITC-BT-19. INSTAL·LACIONS INTERIORS O RECEPTORES. PRESCRIPCIONS GENERALS (*).......... 115 ITC-BT-20. INSTAL·LACIONS INTERIORS O RECEPTORES. SISTEMES D’INSTAL·LACIÓ (*)..............127

ITC-BT

INSTRUCCIONS TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES AMPLIADES AMB LES GUIES TÈCNIQUES D’APLICACIÓ DEL REBT (amb un * les ITC-BT que tenen associada la guia tècnica particular)

ITC-BT-23. INSTAL·LACIONS INTERIORS O RECEP-TORES. PROTECCIÓ CONTRA SOBRETENSIONS (*).........................................................147 ITC-BT-24. INSTAL·LACIONS INTERIORS O RECEPTORES. PROTECCIÓ CONTRA ELS CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES (*).....................152 ITC-BT-25. INSTAL·LACIONS INTERIORS EN HABITATGES. NOMBRE DE CIRCUITS I CARACTERÍSTIQUES (*)...................................................160 ITC-BT-26. INSTAL·LACIONS INTERIORS EN HABITATGES. PRESCRIPCIONS GENERALS D’INSTAL·LACIÓ (*)............................................................168 ITC-BT-27. INSTAL·LACIONS INTERIORS EN HABITATGES LOCALS QUE CONTENEN UNA BANYERA O DUTXA (*)..............................................173 ITC-BT-28. INSTAL·LACIONS EN LOCALS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA (*)..........................................178 ITC-BT-29. PRESCRIPCIONS PARTICULARS PER A LES INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DELS LOCALS AMB RISC D’INCENDI O EXPLOSIÓ (*).............188 ITC-BT-30. INSTAL·LACIONS EN LOCALS DE CARACTERÍSTIQUES ESPECIALS (*)..............................204 ITC-BT-31. INSTAL·LACIONS AMB FINALITATS ESPECIALS. PISCINES I FONTS......................................210 ITC-BT-32. INSTAL·LACIONS AMB FINALITATS ESPECIALS. MÀQUINES D’ELEVACIÓ I TRANSPORT...214 ITC-BT-33. INSTAL·LACIONS AMB FINALITATS ESPECIALS.INSTAL·LACIONS PROVISIONALS I TEMPORALS D’OBRES (*).................................................217 ITC-BT-34. INSTAL·LACIONS AMB FINALITATS ESPECIALS. FIRES I ESTANDS........................................221 ITC-BT-35. INSTAL·LACIONS AMB FINALITATS ESPECIALS.ESTABLIMENTS AGRÍCOLES I HORTÍCOLES......................................................................223 ITC-BT-36. INSTAL·LACIONS A MOLT BAIXA TENSIÓ....224 ITC-BT-37. INSTAL·LACIONS A TENSIONS ESPECIALS.........................................................................226 ITC-BT-38. INSTAL·LACIONS AMB FINALITATS ESPECIALS. REQUISITS PARTICULARS PER A LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA EN QUIRÒFANS I SALES D’INTERVENCIÓ............................227

ITC-BT-21. INSTAL·LACIONS INTERIORS O RECEPTORES. TUBS I CANALS PROTECTORS (*).......132

ITC-BT-39. INSTAL·LACIONS AMB FINALITATS ESPECIALS. TANQUES ELÈCTRIQUES PER AL BESTIAR........................................................................230

ITC-BT-22. INSTAL·LACIONS INTERIORS O RECEPTORES. PROTECCIÓ CONTRA SOBREINTENSITATS (*)......140

ITC-BT-40. INSTAL·LACIONS GENERADORES DE BAIXA TENSIÓ (*).........................................................231

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

21

ITC-BT

Instruccions Tècniques Complementàries

ITC-BT-41. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES EN CARAVANES I PARCS DE CARAVANES...........................249 ITC-BT-42. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES EN PORTS I MARINES PER A VAIXELLS D’ESBARJO..........250

ITC-BT

ITC-BT-43. INSTAL·LACIÓ DE RECEPTORES. PRESCRIPCIONS GENERALS..........................................252 ITC-BT-44. INSTAL·LACIONS DE RECEPTORS. RECEPTORS PER A ENLLUMENAT..................................254 ITC-BT-45. INSTAL·LACIONS DE RECEPTORS. APARELLS D’ESCALFAMENT...........................................256

ITC-BT-50. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES EN LOCALS QUE CONTENEN RADIADORS PER A SAUNES...................................................................266 ITC-BT-51. INSTAL·LACIONS DE SISTEMES D’AUTOMATITZACIÓ, GESTIÓ TÈCNICA DE L’ENERGIA I SEGURETAT PER A HABITATGES I EDIFICIS (*).......................................................................267 ITC-BT-52. INSTAL·LACIONS AMB FINS ESPECIALS. INFRAESTRUCTURA PER A LA RECÀRREGA DE VEHICLES ELÈCTRICS.............................................274

ITC-BT-46. INSTAL·LACIONS RECEPTORES. CABLES I PLAFONS RADIANTS EN HABITATGES.........258

GUIA-BT ANNEX 1. SIGNIFICAT I EXPLICACIÓ DELS CODIS IP, IK..............................................................285

ITC-BT-47. INSTAL·LACIÓ DE RECEPTORS. MOTORS.............................................................................260

GUIA-BT ANNEX 2. CÀLCUL DE LES CAIGUDES DE TENSIÓ................................................................................288

ITC-BT-48. INSTAL·LACIONS DE RECEPTORS TRANSFORMADORS I AUTOTRANSFORMADORS. REACTÀNCIES I RECTIFICADORS. CONDENSADORS..............................................................262

GUIA-BT ANNEX 3. CÀLCUL DE CORRENTS DE CURTCIRCUIT.....................................................................295

ITC-BT-49. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES EN MOBLES (*)...................................................................264

22

GUIA-BT ANNEX 4. VERIFICACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES.....................................296 NOTA D´INTERPRETACIÓ TÈCNICA DE L´EQUIVALÈNCIA DE LA SEPARACIÓ GALVÀNICA DE LA CONNEXIÓ D´INSTAL·LACIONS GENERADORES EN BAIXA TENSIÓ..............................................................302

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-01

Terminologia

ITC-BT-01

ITC-BT-01 TERMINOLOGIA

CONSIDERACIONS GENERALS

APARELLATGE: Equip, aparell o material previst per ser connectat a un circuit elèctric amb la finalitat d’assegurar una o diverses de les funcions següents: protecció, control, seccionament, connexió.

DEFINICIÓ: Les definicions específiques dels termes utilitzats a les ITC particulars poden trobar-se al text de les ITC. Per als termes no definits en aquesta instrucció ni en les ITC particulars s’aplica el que disposa la norma UNE 21.302.

AÏLLAMENT D’UN CABLE: Conjunt de materials aïllants que formen part d’un cable i la funció específica del qual és suportar la tensió.

AÏLLAMENT FUNCIONAL: Aïllament necessari per garantir el funcionament normal i la protecció fonamental contra els xocs elèctrics.

AÏLLAMENT PRINCIPAL: Aïllament de les parts actives, el deteriorament de les quals podria provocar un risc de xoc elèctric.

AÏLLAMENT REFORÇAT: Aïllament les característiques mecàniques i elèctriques del qual fa que es pugui considerar equivalent a un doble aïllament.

AÏLLAMENT SUPLEMENTARI: Aïllament independent, previst a més de l’aïllament principal, a efectes d’assegurar la protecció contra xoc elèctric en cas de deteriorament de l’aïllament principal.

AÏLLANT: Substància o cos la conductivitat del qual és nul∙la o, a la pràctica, molt feble.

ALTA SENSIBILITAT: Els interruptors diferencials es consideren com d’alta sensibilitat quan el valor d’aquesta és igual o inferior a 30 mA. AMOVIBLE: Qualificatiu que s’aplica a qualsevol material instal∙lat de manera que es pugui treure amb facilitat.

APARELL AMOVIBLE: Pot ser: • Aparell portàtil a mà, la utilització del qual, en l’ús normal, exigeix la seva acció constant.

BASE MÒBIL: Base prevista per ser connectada a cables flexibles, o integrar-s’hi i que es pot desplaçar fàcilment quan està connectada al circuit d’alimentació.

BORN O BARRA PRINCIPAL DE TERRA: Born o barra prevista per a la connexió als dispositius de posada a terra dels conductors de protecció, incloent els conductors d’equipotencialitat i eventualment els conductors de posada a terra funcional.

CABLE: Conjunt constituït per: • Un o més conductors aïllats.

• El seu revestiment individual.

• L’eventual protecció del conjunt.

• El o els eventuals revestiments de protecció que es disposin.

Pot tenir, a més, un o més conductors no aïllats.

CABLE BLINDAT AMB AÏLLAMENT MINERAL: Cable aïllat per una matèria mineral i que té una coberta de protecció constituïda per coure, alumini o aliatge d’aquests. Aquestes cobertes poden estar protegides per un revestiment adequat.

CABLE AMB COBERTA ESTANCA: Són aquells cables que disposen d’una coberta interna o externa que proporcionen una protecció eficaç contra la penetració d’aigua.

CABLE AMB NEUTRE CONCÈNTRIC: Cable amb un conductor concèntric destinat a utilitzar-se com a conductor de neutre.

CABLE FLEXIBLE: Cable dissenyat per garantir una connexió deformable en servei i en el qual l’estructura i l’elecció dels materials compleixen les exigències corresponents.

CABLE FLEXIBLE FIXAT PERMANENTMENT: Cable flexible d’alimentació a un aparell, unit a aquest de manera que només se’n pugui desconnectar amb l’ajut d’un estri.

• Aparell movible, la utilització del qual, en l’ús normal, pot necessitar el seu desplaçament.

CABLE MULTICONDUCTOR: Cable que inclou més d’un conductor, alguns dels quals poden no estar aïllats.

• Aparell semifix, només pot ser desplaçat quan està sense tensió.

CABLE UNIPOLAR: Cable que té un sol conductor aïllat.

APARELL FIX: És el que està instal∙lat de forma inamovible.

APARELL D’ESCALFAMENT ELÈCTRIC: Aparell que produeix calor de forma deliberada per mitjà de fenòmens elèctrics.

Destinat a elevar la temperatura d’un determinat medi o fluid.

marcombo

CANAL: Recinte situat sota el nivell del terra o pis i les dimensions del qual no permeten circular-hi i que, en cas de ser tancat, ha de permetre l’accés als cables en tota la seva longitud.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

23

ITC-BT-01

Terminologia

CANAL MOTLLURA: Varietat de canal amb parets plenes, de petites dimensions, que conté un o més allotjaments per a conductors.

CONDUCTOR NEUTRE: Conductor connectat al punt d’una xarxa i capaç de contribuir al transport d’energia elèctrica.

ITC-BT-01

CANAL PROTECTORA: Material d’instal∙lació constituït per un perfil, de parets plenes o perforades, destinat a contenir conductors i altres components elèctrics i tancat per una tapa desmuntable.

CONDUCTORS ACTIUS: Es consideren conductors actius en qualsevol instal∙lació els destinats normalment a la transmissió de l’energia elèctrica. Aquesta consideració s’aplica als conductors de fase i al conductor neutre en corrent altern i als conductors polars i al compensador en corrent continu.

CANALITZACIÓ AMOVIBLE: Canalització que pot ser treta amb facilitat.

CONECTOR: Conjunt destinat a connectar elèctricament un cable a un aparell elèctric.

CANALITZACIÓ ELÈCTRICA: Conjunt constituït per un o més conductors elèctrics i els elements que n’asseguren la seva fixació i, si s’escau, la seva protecció mecànica.

CANALITZACIÓ FIXA: Canalització instal∙lada de forma inamovible, que no pot ser desplaçada.

CANALITZACIÓ MOVIBLE: Canalització que pot ser desplaçada durant la seva utilització.

CIRCUIT: Un circuit és un conjunt de materials elèctrics (conductors, aparellatge, etc.) de diferents fases i polaritats, alimentades per la mateixa font d’energia i protegits contra les sobreintensitats pel o pels mateixos dispositius de protecció. No queden inclosos en aquesta definició els circuits que formin part dels aparells d’utilització o receptors.

COBERTA D’UN CABLE: Revestiment tubular continu i uniforme de material metàl∙lic o no metàl∙lic generalment extrudit.

CONDUCTE: Envolopant tancat destinat a allotjar conductors aïllats o cables a les instal∙lacions elèctriques, i que permeten el seu reemplaçament per tracció.

CONDUCTOR AÏLLAT: Conjunt que inclou el conductor, el seu aïllament i les seves eventuals pantalles.

CONDUCTOR CPN o PEN: Conductor posat a terra que assegura, alhora, les funcions de conductor de protecció i de conductor neutre.

CONDUCTOR DE PROTECCIÓ (CP o PE): Conductor necessari en certes mesures de protecció contra xocs elèctrics i que connecta algunes de les parts següents: • Masses.

• Elements conductors.

• Born principal de terra.

• Presa de terra.

• Punt de la font d’alimentació unida a terra o a un neutre artificial.

CONDUCTOR D’UN CABLE: Part d’un cable que té la funció específica de conduir corrent.

CONDUCTOR EQUIPOTENCIAL: Conductor de protecció que assegura una connexió equipotencial.

CONDUCTOR FLEXIBLE: Conductor constituït per fil-ferros prou fins i reunits de manera que es puguin utilitzar com un cable flexible.

CONDUCTOR MITJÀ: (vegeu PUNT MITJÀ)

24

• Es compon de dues parts: • Una presa mòbil, que és la part que forma el cos amb el conductor d’alimentació.

• Una base, que és la part incorporada o fixada a l’aparell d’utilització.

CONNEXIÓ EQUIPOTENCIAL: Connexió elèctrica que posa al mateix potencial, o a potencials pràcticament iguals, les parts conductores accessibles i elements conductors.

CONTACTOR AMB CONTACTES OBERTS EN REPÒS: Aparell d’interrupció no accionat manualment, amb una sola posició de repòs que correspon a l’obertura dels seus contactes. L’aparell està previst, per norma general, per a maniobres freqüents amb càrregues i sobrecàrregues normals.

CONTACTOR AMB CONTACTES TANCATS EN REPÒS: Aparell d’interrupció no accionat manualment, amb una sola posició de repòs que correspon a l’obertura2 dels seus contactes. L’aparell està previst, per norma general, per a maniobres freqüents amb càrregues i sobrecàrregues normals.

CONTACTOR AMB OBERTURA AUTOMÀTICA: Con­tactor electromagnètic proveït de relés que en produeixen l’obertura en condicions predeterminades.

CONTACTOR DE SOBRERECORREGUT: Interruptor contactor de posició que entra en acció quan un element mòbil ha sobrepassat la seva posició de fi de recorregut.

CONTACTE DIRECTE: Contacte de persones o animals amb parts actives dels materials i equips.

CONTACTE INDIRECTE: Contacte de persones o animals domèstics amb parts que s’han posat sota tensió com a resultat d’una fallada d’aïllament.

CORRENT ADMISSIBLE PERMANENT (D’UN CONDUCTOR): Valor màxim del corrent que circula permanentment per un conductor, en condicions específiques, sense que la seva temperatura de règim permanent superi un valor especificat.

CORRENT CONVENCIONAL DE FUNCIONAMENT D’UN DISPOSITIU DE PROTECCIÓ: Valor especificat que provoca el funcionament del dispositiu de protecció abans de transcórrer un interval de temps determinat d’una durada especificada anomenat temps convencional.

CORRENT DE CONTACTE: Corrent que passa a través del cos humà o el d’un animal quan està sotmès a una tensió elèctrica.

CORRENT DE CURTCIRCUIT FRANC: Sobreintensitat produïda per una fallada d’impedància menyspreable, entre dos conductors actius que presenten una diferència de potencial en condicions normals de servei.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-01

Terminologia

CORRENT DE DEFECTE O DE FALTA: Corrent que circula degut a un efecte d’aïllament.

CORRENT DE FUGA EN UNA INSTAL·LACIÓ: Corrent que, en absència de fallades, es transmet a terra o a elements conductors del circuit.

CORRENT DE POSADA A TERRA: Corrent total que es deriva a terra mitjançant la posada a terra.

Nota: el corrent de posada a terra és la part del corrent de defecte que provoca la pujada de potencial d’una instal∙lació de posada a terra.

CORRENT DE SOBRECÀRREGA D’UN CIRCUIT: Sobreintensitat que es produeix en un circuit, en absència d’una fallada elèctrica.

CORRENT DE XOC: Corrent de contacte que podria provocar efectes fisiopatològics.

CORRENT DIFERENCIAL RESIDUAL: Suma algebraica dels valors instantanis dels corrents que circulen a través de tots els conductors actius d’un circuit, en un punt d’una instal∙lació elèctrica.

CORRENT DIFERENCIAL RESIDUAL DE FUNCIONAMENT: Valor del corrent diferencial residual que provoca el funcionament d’un dispositiu de protecció.

DIT DE PROVA O SONDA PORTÀTIL D’ASSAIG: És un dispositiu de forma similar a un dit, fins i tot en les seves articulacions, internacionalment normalitzat, i que es destina per verificar si les parts actives de qualsevol aparell o matèries són accessibles o no a qui l’utilitza. Existeixen diferents tipus de dits de prova, destinats a diferents aparells, segons la seva classe, tensió, etc.

DEFECTE FRANC: Defecte d’aïllament, la impedància del qual pot ser considerada nul∙la.

DEFECTE MONOFÀSIC A TERRA: Defecte d’aïllament entre un conductor i el terra.

DOBLE AÏLLAMENT: Aïllament que comprèn, alhora, un aïllament principal i un de suplementari.

ENCEBAMENT: Establiment d’un arc com a conseqüència d’una perforació d’aïllament.

ENVOLOPANT: Element que assegura la protecció dels materials contra certes influències externes i la protecció, en qualsevol direcció, davant de contactes directes.

FACTOR DE DIVERSITAT: Invers del factor de simultaneïtat.

FACTOR DE SIMULTANEÏTAT: Relació entre la totalitat de la potència instal∙lada o prevista, per a un conjunt d’instal∙lacions o de màquines, durant un període de temps determinat, i les sumes de les potències màximes absorbides individualment per les instal∙lacions o per les màquines.

FONT D’ALIMENTACIÓ D’ENERGIA: Lloc o punt on una línia, una xarxa, una instal∙lació o un aparell rep energia elèctrica per transmetre, repartir o utilitzar.

FONT D’ENERGIA: Aparell generador o sistema subministrador d’energia elèctrica.

GAMMA NOMINAL DE TENSIONS: NOMINAL D’UN APARELL)

(vegeu

TENSIÓ

IMPEDÀNCIA: Quocient de la tensió als borns d’un circuit pel corrent que hi flueix. Aquesta definició només s’aplica a corrents sinusoïdals.

IMPEDÀNCIA DEL CIRCUIT DE DEFECTE: Impedància total oferta al pas d’un corrent de defecte.

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA: Conjunt d’aparells i de circuits associats, en previsió d’una finalitat en particular: producció, conversió, transformació, transmissió, distribució o utilització de l’energia elèctrica.

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA D’EDIFICIS: Conjunt de materials elèctrics associats a una aplicació determinada, les característiques de la qual estan coordinades.

INSTAL·LACIÓ DE POSADA A TERRA: Conjunt de connexions i dispositius necessaris per a posar a terra, individualment o col∙lectivament, un aparell o una instal∙lació.

INSTAL·LACIONS PROVISIONALS: Són aquelles que tenen una durada, en temps, limitada a les circumstàncies que les motiven: Poden ser:

ELEMENT CONDUCTOR ALIÈ A LA INSTAL·LACIÓ ELÉCTRICA: Element que no forma part de la instal∙lació elèctrica i que és susceptible d’introduir un potencial, generalment el de terra.

E REPARACIÓ. Les necessàries per pal∙liar un incident • D d’explotació.

ELEMENTS CONDUCTORS: Tots aquells que poden trobar-se en un edifici, aparell, etc., i que són susceptibles de transferir una tensió, com ara: estructures metàl∙liques o de formigó armat utilitzades en la construcció d’edificis (p. ex. revestiments, plafons, fusteria metàl∙lica, etc.), canalitzacions metàl∙liques d’aigua, gas, calefacció, etc. i els aparells no elèctrics connectats a una tensió, si la unió constitueix una connexió elèctrica (p. ex. radiadors, cuines, piques metàl∙liques, etc.), terra i parets conductors.

• S EMIPERMANENTS. Les destinades a fer modificacions de durada limitada, en el marc d’activitats habituals dels locals en els quals es repeteixin periòdicament (fires).

E TREBALLS. Les realitzades per permetre canvis o • D transformacions de les instal∙lacions, sense interrompre l’explotació.

’OBRES. Són les destinades a l’execució de treballs de • D construcció d’edificis i similars.

INTENSITAT DE DEFECTE: Valor que aconsegueix un corrent de defecte.

INTERRUPTOR AUTOMÀTIC: Interruptor capaç d’establir, mantenir i interrompre les intensitats de corrent de servei, o

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

25

ITC-BT-01

CORRENT DE DEFECTE A TERRA: Corrent que en cas d’un sol punt de defecte a terra, es deriva per l’esmentat punt des del circuit avariat a terra o parts connectades a terra.

ITC-BT-01

Terminologia

ITC-BT-01

d’establir i interrompre automàticament, en condicions predeterminades, intensitats de corrent anormalment elevades, com els corrents de curtcircuit.

parts actives accessibles, si n’hi ha, a un conductor de protecció que formi part del cablatge fix de la instal∙lació. La protecció en cas de defecte a l’aïllament principal depèn de l’entorn.

INTERRUPTOR DE CONTROL DE POTÈNCIA I MAGNETOTÈRMIC: Aparell de connexió que integra tots els dispositius necessaris per assegurar de forma coordinada:

MATERIAL DE CLASSE I: Material en el qual la protecció contra el xoc elèctric no es basa només en l’aïllament principal, sinó que comporta una mesura de seguretat complementària en forma de mitjans de connexió de les parts conductores accessibles a un conductor de protecció posat a terra, que forma part del cablatge fix de la instal∙lació, de forma que les parts conductores accessibles no puguin presentar tensions perilloses.

• Comandament.

• Protecció contra sobrecàrregues.

• Protecció contra curtcircuits.

INTERRUPTOR DIFERENCIAL: Aparell electromecànic o associació d’aparells destinats a provocar l’obertura dels contactes quan el corrent diferencial arriba a un valor determinat.

LÍNIA GENERAL DE DISTRIBUCIÓ: Canalització elèctrica que enllaça una altra canalització, un quadre de comandament i protecció o un dispositiu de protecció general amb l’origen de canalitzacions que alimenten diferents receptors, locals o emplaçaments.

LLUM: Aparell d’enllumenat que reparteix, filtra o transforma la llum d’una o més làmpades i que comprèn tots els dispositius necessaris per fixar-les i protegir-les (exclou les pròpies làmpades) i quan sigui necessari, els circuits auxiliars juntament amb els mitjans de connexió al circuit d’alimentació.

MASSA: Conjunt de les parts metàl∙liques d’un aparell que, en condicions normals, estan aïllades de les parts actives.

Les masses comprenen normalment: • Les parts metàl∙liques accessibles dels materials i dels equips elèctrics, separades de les parts actives només per un aïllament funcional, que són susceptibles de ser posades en tensió a conseqüència d’una fallada de les disposicions preses per assegurar-ne l’aïllament. Aquesta fallada pot resultar d’un defecte de l’aïllament funcional, o de les disposicions de fixació i de protecció.

• Per aquest motiu, són masses les parts metàl∙liques accessibles dels materials elèctrics, excepte els de Classe II, els revestiments metàl∙lics dels cables i les condicions metàl∙liques d’aigua, gas, etc.

• Els elements metàl∙lics en connexió elèctrica o en contacte amb les superfícies exteriors de materials elèctrics, que estiguin separades de les parts actives per aïllaments funcionals, portin o no aquestes superfícies exteriors algun element metàl∙lic.

Per tant són masses: les peces metàl∙liques que formen part de les canalitzacions elèctriques, els suports d’aparells elèctrics amb aïllament funcional, i les peces col∙locades en contacte amb l’envolopant exterior d’aquests aparells.

Per extensió, també pot ser necessari considerar com a masses, qualsevol objecte metàl∙lic situat a les proximitats de les parts actives no aïllades, i que presenta un risc apreciable de trobar-se unit elèctricament amb aquestes parts actives, a conseqüència d’una fallada en els mitjans de fixació (p. ex. afluixament d’una connexió, ruptura d’un conductor, etc.).

Nota: una part conductora que només pot ser posada sota tensió en cas de fallada a través d’una massa, no pot considerar-se com una massa.

MATERIAL DE CLASSE 0: Material en el qual la protecció contra el xoc elèctric es basa en l’aïllament principal; fet que implica que no existeix cap disposició prevista per a la connexió de les

26

MATERIAL DE CLASSE II: Material en el qual la protecció contra el xoc elèctric no es basa només en l’aïllament principal, sinó que comporta mesures de seguretat complementàries, com ara el doble aïllament o aïllament reforçat. Aquestes mesures no suposen la utilització de posada a terra per a la protecció i no depenen de les condicions de la instal∙lació. Aquest material ha de ser alimentat per cables amb doble aïllament o amb aïllament reforçat.

MATERIAL DE CLASSE III: Material en el qual la protecció contra el xoc elèctric no es basa en l’alimentació a molt baixa tensió i en el qual no es produeixen tensions superiors a 50 V en CA o a 75 V en CC. MATERIAL ELÈCTRIC: Qualsevol material usat en la producció, transformació, transport, distribució o utilització de l’energia elèctrica, com ara màquines, transformadors, aparellatge, instruments de mesura, dispositius de protecció, material per a canalitzacions, receptors, etc.

MATERIAL MÒBIL: Material que es desplaça durant el seu funcionament, o que pot ser fàcilment desplaçat, mentre roman connectat al circuit d’alimentació.

MATERIAL PORTÀTIL (DE MÀ): Material mòbil previst per ser tingut a la mà durant el seu ús normal, inclòs el motor si aquest forma part del material.

NIVELL D’AÏLLAMENT: Per a un aparell determinat, característica definida per una o més tensions especificades del seu aïllament.

NIVELL DE PROTECCIÓ (D’UN DISPOSITIU DE PROTECCIÓ CONTRA SOBRETENSIONS): Són els valors de cresta de les tensions més elevades admissibles en els borns d’un dispositiu de protecció quan està sotmès a sobretensions de formes normalitzades i valors assignats sota condicions específiques.

PARTS ACCESSIBLES SIMULTÀNIAMENT: Conductors o parts conductores que poden ser tocades simultàniament per una persona o, si s’escau, per animals domèstics o bestiar.

Nota: les parts simultàniament accessibles poden ser: parts actives, masses, elements conductors, conductors de protecció, preses de terra.

PARTS ACTIVES: Conductors i peces conductores sota tensió en servei normal. Inclouen el conductor neutre o compensador i les parts connectades a aquests. Excepcionalment, les masses no es consideren com a parts actives quan estan unides al neutre amb la finalitat de protegir contra contactes indirectes.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

PERFORACIÓ (RUPTURA ELÈCTRICA): Fallada dielèctrica d’un aïllament per defecte d’un camp elèctric elevat o per la degradació fisicoquímica del material aïllant.

engegada de motors, connexió en paral∙lel de transformadors o regulació de corrent. Reactància limitadora és la que s’usa per limitar el corrent quan es produeixi un curtcircuit.

PERSONA ENSINISTRADA: Persona suficientment informada o controlada per persones qualificades que pot evitar els perills que pugui presentar l’electricitat.

RECEPTOR: Aparell o màquina elèctrica que utilitza l’energia elèctrica per a una finalitat determinada.

PERSONA QUALIFICADA: Persona que té coneixements tècnics o experiència suficient pot evitar els perills que pugui presentar l’electricitat.

PODER DE RUPTURA: El poder de ruptura d’un aparell s’expressa per la intensitat de corrent que aquest dispositiu es capaç de tallar, sota una tensió de restabliment determinada, i en les condicions prescrites de funcionament.

PODER DE TANCAMENT: El poder de tancament d’un dispositiu s’expressa per la intensitat de corrent que aquest aparell és capaç d’establir, sota una tensió donada, en les condicions prescrites d’ús i de funcionament.

POTÈNCIA NOMINAL D’UN MOTOR: És la potència mecànica disponible sobre el seu eix, expressada en watts, quilowatts o megawatts.

POTÈNCIA PREVISTA O INSTAL·LADA: Potència màxima capaç de subministrar una instal∙lació als equips i aparells que hi estan connectats, ja sigui en el disseny de la instal∙lació o en la seva execució, respectivament.

PRESA DE TERRA: Elèctrode, o conjunt d’elèctrodes, en contacte amb el terra i que n’assegura la connexió elèctrica.

PROTECCIÓ CONTRA XOCS ELÈCTRICS EN CAS DE DEFECTE: Prevenció de contactes perillosos, de persones o d’animals, amb: • Masses.

• Elements conductors susceptibles de ser posats sota tensió en cas de defecte.

PROTECCIÓ CONTRA XOCS ELÈCTRICS EN SERVEI NORMAL: Prevenció de contactes perillosos, de persones o animals, amb les parts actives.

PUNT A POTENCIAL ZERO: Punt del terreny a una distància tal de la instal∙lació de presa de terra, que el gradient de tensió resulta menyspreable, quan passa per aquesta instal∙lació un corrent de defecte.

PUNT MITJÀ: És el punt d’un sistema de corrent continu o d’alterna monofàsica, que en les condicions de funcionament previstes, presenta la mateixa diferència de potencial, amb relació a cadascun dels pols o fases del sistema. De vegades també es coneix com a punt neutre, per semblança amb els sistemes trifàsics. El conductor que té el seu origen en aquest punt mitjà es denomina conductor mitjà, neutre o, en corrent continu, compensador.

PUNT NEUTRE: És el punt d’un sistema polifàsic que, en les condicions de funcionament previstes, presenta la mateixa diferència de potencial, amb relació a cadascun dels pols o fases del sistema.

REACTÀNCIA: És un dispositiu que s’aplica per agregar a un circuit inductància, amb distints objectes, per exemple:

marcombo

RESISTÈNCIA DE POSADA A TERRA: Relació entre la tensió que assoleix pel que fa a un punt a potencial zero una instal∙lació de posada a terra i el corrent que la recorre.

RESISTÈNCIA LIMITADORA: Resistència que s’intercala en un circuit per limitar el corrent circulant.

RESISTÈNCIA GLOBAL O TOTAL DE TERRA: És la resistència de terra mesurada en un punt, considerant l’acció conjunta de la totalitat de les posades a terra.

SAFATA: Material d’instal∙lació constituït per un perfil, de parets perforades o sense perforar, destinat a suportar cables i obert a la part superior.

SISTEMES D’ALIMENTACIÓ PER A SERVEIS DE SEGURETAT: El sistema comprèn la font d’alimentació i els circuits, fins als borns dels aparells d’utilització. Sistema d’alimentació previst per mantenir el funcionament dels aparells essencials per a la seguretat de les persones.

Algunes instal∙lacions poden incloure en el subministrament, també, els equips d’utilització.

SISTEMA DE DOBLE ALIMENTACIÓ: Sistema d’alimentació previst per mantenir el funcionament de la instal∙lació o parts d’aquesta, en cas de fallada del subministrament normal, per raons diferents de les que afecten a la seguretat de les persones.

SOBREINTENSITAT: Qualsevol corrent superior a un valor assignat. Als conductors, el valor assignat és el corrent admissible.

TALL OMNIPOLAR: Tall de tots els conductors actius. Pot ser: • Simultani, quan la connexió i desconnexió s’efectua al mateix temps en el conductor neutre o compensador i en les fases polars.

• No simultani, quan la connexió del neutre o compensador s’estableix abans que les de les fases polars i es desconnecten aquestes abans que el neutre o compensador.

TALLACIRCUIT FUSIBLE: Aparell per interrompre el circuit en què està intercalat, per fusió d’un dels seus elements, quan la intensitat que recorre l’element sobrepassa, durant un temps determinat, un cert valor.

TANCA ELÉCTRICA: Tanca formada per un o més conductors, subjectes a petits aïllants, muntats sobre pals lleugers a una altura apropiada als animals que es pretén allunyar i electritzats de manera que les persones o els animals que els toquin no rebin descàrregues perilloses.

TEMPERATURA AMBIENT: Temperatura de l’aire o un altre medi on s’utilitzi el material.

TENSIÓ AMB RELACIÓ O RESPECTE A TERRA: S’entén com a tensió amb relació a terra: • En instal∙lacions trifàsiques amb neutre aïllat o no unit directament a terra, la tensió nominal de la instal∙lació.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

27

ITC-BT-01

ITC-BT-01

Terminologia

ITC-BT-01

Terminologia

ITC-BT-01

• En instal∙lacions trifàsiques amb neutre unit directament a terra, la tensió simple de la instal∙lació.

Es mesura la tensió amb l'ajut d'un voltímetre de gran resistència interna (Ri no inferior a 3.000 W), successivament:

• En instal∙lacions monofàsiques o de corrent continu, sense punt de posada a terra, la tensió nominal.

Entre un conductor de fase i la placa metàl∙lica (U2).

• En instal∙lacions monofàsiques o de corrent continu, amb punt mitjà posat a terra, la meitat de la tensió nominal.

Nota: S’entén per neutre unit directament a terra la unió a la instal∙lació de presa de terra, sense interposició d’una impedància limitadora.

Entre aquest mateix conductor de fase i una presa de terra, elèctricament diferent T, de resistència menyspreable amb relació a Ri, es mesura la tensió U1.

La resistència buscada ve donada per la fórmula:

RS = Ri

TENSIÓ ASSIGNADA D’UN CABLE: És la tensió màxima del sistema al qual pot estar connectat el cable.

TENSIÓ DE CONTACTE: Tensió que apareix entre parts accessibles simultàniament, quan hi ha una fallada d’aïllament.

Nota: Per conveni aquest terme només s’utilitza amb relació a la protecció contra contactes indirectes.

U1

1

U2 S’efectuen en un mateix local almenys tres mesures, una de les quals sobre una superfície situada a un metre d’un element conductor, si n’hi ha al local considerat.

Cap d’aquestes tres mesures ha de ser inferior a 50.000 W per poder considerar el terra com a no conductor.

En alguns casos el valor de la tensió de contacte pot resultar influït notablement per la impedància que presenta la persona en contacte amb aquestes parts.

Si el punt neutre de la instal∙lació està aïllat de terra, és necessari, per realitzar aquesta mesura, posar temporalment a terra una de les fases no utilitzada per aquesta.

TENSIÓ DE DEFECTE: Tensió que apareix a causa d’un defecte d’aïllament, entre dues masses, entre una massa i un element conductor, o entre una massa i una presa de terra de referència, és a dir, un punt en el qual el potencial no es modifica en restar la massa en tensió.

TERRA LLUNYANA: Elèctrode de terra connectat a un aparell i situat a una distància suficient d’aquest perquè sigui independent de qualsevol altre elèctrode de terra situat a prop de l’aparell.

TENSIÓ DE POSADA A TERRA (TENSIÓ A TERRA): Tensió entre una instal∙lació de posada a terra i un punt a potencial zero, quan passa per aquesta instal∙lació un corrent de defecte.

TUB BLINDAT: Tub que, a més de tenir les característiques del tub normal, és capaç de resistir, després de la seva col∙locació, fortes pressions i cops repetits, i que ofereix una resistència notable a la penetració d’objectes punteguts.

TENSIÓ NOMINAL (O ASSIGNADA): Valor convencional de la tensió amb la qual es denomina un sistema o instal∙lació i, per als quals ha estat previst el seu funcionament i aïllament. Per als sistemes trifàsics es considera com a tal la tensió composta.

TUB NORMAL: Tub que és capaç de suportar únicament els esforços mecànics que es produeixen durant el seu emmagatzematge, transport i col∙locació.

TENSIÓ NOMINAL D’UN APARELL: • Tensió prevista d’alimentació de l’aparell i per la qual se’l designa.

• Gamma nominal de tensions: Interval entre els límits de tensió previstos per alimentar l’aparelll.

En cas d’alimentació trifàsica, la tensió nominal es refereix a la tensió entre fases.

TENSIÓ NOMINAL D’UNA INSTAL·LACIÓ: Tensió per la qual es designa una instal∙lació o una part d’aquesta.

TERRA: Massa conductora de la terra en la qual el potencial elèctric en cada punt es pren, convencionalment, igual a zero.

TERRA O PARET NO CONDUCTOR: Terra o paret no susceptibles de propagar potencials.

Es considerarà així el terra (o la paret) que presenten una resistència igual o superior a 50.000 W si la tensió nominal de la instal∙lació és ≤ 500 V i una resistència igual o superior a 100.000 W si és superior a 500 V. La mesura d'aïllament d'un terra s'efectua recobrint el terra amb una tela humida quadrada d'aproximadament 270 mm de costat, sobre la qual es disposa una placa metàl∙lica no rovellada, quadrada de 250 mm de costat i carregada amb una massa M d'aproximadament 75 kg (pes mitjà d'una persona).

28

XARXA DE DISTRIBUCIÓ: El conjunt de conductors amb tots els seus accessoris, els seus elements de subjecció, protecció, etc., que uneix una font d’energia amb les instal∙lacions interiors o receptores.

XARXA DE FAÇANA: Xarxa de façana és aquella posada, sobre façana o murs, en la qual els conductors aïllats s’instal∙len sense quedar sotmesos a esforços mecànics, a excepció del seu propi pes.

XARXA TENSADA: Xarxa tensada, sobre suports, és aquella en la qual els conductors s’instal∙len amb una tensió mecànica predeterminada, prevista a les taules de línia corresponents, mitjançant dispositius d’ancoratge i suspensió.

XARXES DE DISTRIBUCIÓ PRIVADES: Són les destinades, per un únic usuari, a la distribució d’energia elèctrica en baixa tensió, a locals o emplaçament de la seva propietat o a altres especialment autoritzats per l’òrgan competent de l’Administració. Les xarxes de distribució privades poden tenir el seu origen: • En centrals de generació pròpia.

• E n xarxes de distribució pública. En aquest cas, són aplicables en el punt de lliurament de l’energia, els preceptes fixats pels reglaments vigents que regulin les activitats de distribució, comercialització i subministrament d’energia elèctrica, i en les especificacions particulars de l’empresa elèctrica, aprovades oficialment, si n’hi ha.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-01

Terminologia Les xarxes de distribució pública poden ser:

• Pertanyents a empreses distribuïdores d’energia.

• De propietat particular o col∙lectiva.

XOC ELÈCTRIC: Efecte fisiopatològic resultant del pas del corrent elèctric a través del cos humà o el d’un animal.

Notes:

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

29

ITC-BT-01

XARXES DE DISTRIBUCIÓ PÚBLICA: Són les destinades al subministrament d’energia elèctrica en baixa tensió a diversos usuaris. Amb relació a aquest subministrament són d’aplicació per a cadascun d’ells, els preceptes fixats pels reglaments vigents que regulin les activitats de distribució, comercialització i subministrament d’energia elèctrica.

ITC-BT-02

Normes de referència

ITC-BT-02

ITC-BT-02 NORMES DE REFERÈNCIA AL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ

CEI 60079-19:1993 - Material elèctric per a atmosferes explo· sives de gas. Part 19: Reparació i revisió del material emprat d’atmosferes explosives (exclòs les mines o la fabricació d’ex· plosius).

CEI 60079-19:1993 - Material elèctric per a atmosferes explosi· ves de gas. Part 19: Reparació i revisió de material utilitzat en atmosferes explosives (excloses les mines o la fabricació d’ex· plosius).

CEI 60189-2/A1:1989

UNE 20315-1-1:2004 - Base de presa de corrent i clavilles per a usos domèstics i anàlegs. Part 1: Requisits generals.

UNE 20315-1-2:2004 - Base de presa de corrent i clavilles per a usos domèstics i anàlegs. Part 2: Requisits dimensionals del sistema espanyol.

UNE 20324/1M:2000 - Graus de protecció proporcionats pels envolopants (Codi IP).

CEI 60189-2/A2:1996 CEI 60189-2/A1:1989 - Cables i fils per a baixes freqüències amb aïllament i coberta de PVC. Cables amb formació en pa· rells, trios, qüernes i quintets per a instal·lacions interiors.

CEI 60189-2/A2:1996 - Cables i fils per a baixes freqüències amb aïllament i coberta de PVC. Cables amb formació en pa· rells, trios, qüernes i quintets per a instal·lacions interiors.

CEI 60189-2:1981 - Cables i fils per a baixes freqüències amb aïllament i coberta de PVC. Cables amb formació en parells, trios, qüernes i quintets per a instal·lacions interiors.

CEI 60189-2:1981 EN 61196-2:1995 - Cables per a freqüències radioelèctriques.

Part 2: Cables semirígids i coaxials amb aïllament de politetra· fluoretilè (PTFE). Especificació intermèdia.

EN 61196-3:1999 - Cables per a freqüències radioelèctriques.

Part 3: Especificació intermèdia per a cables coaxials per a xar· xes locals.

EN 61196-3-2:1998 - Cables per a radiofreqüència. Part 3-2: Cables coaxials per a comunicació digital en cablatge horitzontal d’immobles. Especificació particular per a cables coaxials amb dielèctrics sòlids per a xarxes d’àrea local de 185 m cadascuna i fins a 10 Mb/s.

EN 61196-3-3:1998 - Cables per a radiofreqüència. Part 3-3: Cables coaxials per a comunicació digital en cablatge horitzon· tal d’immobles. Especificació particular per a cables coaxials amb dielèctrics expandits per a xarxes d’àrea local de 185 m cadascuna i fins a 10 Mb/s.

UNE 20062:1993 - Aparells autònoms per a enllumenat d’emer· gència amb làmpades d’incandescència.

30

UNE 20315:1994 - Bases de presa de corrent i clavilles per a usos domèstics i anàlegs.

UNE 20324:1993 - Graus de protecció proporcionats pels envo· lopants (Codi IP).

UNE 20324-2004/ERRATUM - Graus de protecció proporcio· nats per les envoltants (Codi IP). (Aquest erratum modifica a la Norma UNE 20324 d’agost de 1993).

UNE 20392:1993 - Aparells autònoms per a enllumenat d’emer· gència amb làmpades de fluorescència. Prescripcions de fun· cionament.

UNE 20431:1982 - Característiques dels cables elèctrics resis· tents al foc.

UNE 20435-1/1M:1992 - Guia per a l’elecció de cables d’alta tensió.

UNE 20435-1:1990 - Guia per a l’elecció de cables d’alta tensió.

UNE 20435-2/ERRATUM:1991 - Guia per a l’elecció de cables d’alta tensió. Cables de transport d’energia aïllats amb dielèc· trics secs extrudits per a tensions nominals d’ 1 a 30 kV. UNE 20435-2:1990 - Guia per a l’elecció de cables d’alta tensió.

Cables de transport d’energia aïllats amb dielèctrics secs extru· dits per a tensions nominals d’1 a 30 kV. UNE 20451:1997 - Requisits generals per a envolopants d’ac· cessoris per a instal·lacions elèctriques fixes d’usos domèstics i anàlegs.

UNE 20460-1:2003 - Instal·lacions elèctriques en edificis. Part 1: Camp d’aplicació , objecte i principis fonamentals. (aquesta norma modifica i substitueix a la Norma UNE 20460-1:1990).

UNE 20460-1:1990 - Instal·lacions elèctriques en edificis. Part 1: Camp d’aplicació.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

UNE 20460-2:1991 - Instal·lacions elèctriques en edificis. Part 2: Definicions.

UNE 20460-3:1996 - Instal·lacions elèctriques en edificis. Part 3: Determinació de les característiques generals.

UNE 20460-7-702:2004 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 7: Regles per a les instal·lacions i emplaçaments especials.

Secció 702: Piscines i fonts. (Aquesta norma anul·larà i substi· tuirà a la Norma UNE 20460-7-702 de març de 1993 abans de 2005-06-01).

UNE 20460-4-41/1M:2003 - Instal·lacions elèctriques en edi· ficis. Part 4: Protecció per garantir la seguretat. Capítol 41: Protecció contra els xocs elèctrics.

UNE 20460-7-703:1993 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 7: Regles per a les instal·lacions i emplaçaments especials.

Secció 703: Locals que contenen radiadors per a saunes.

UNE 20460-4-41:1998 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 4: Protecció per garantir la seguretat. Capítol 41: Protecció contra els xocs elèctrics.

UNE 20460-7-704:2001 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 7: Regles per a les instal·lacions i emplaçaments especials.

Secció 704: Instal·lacions en obres.

UNE 20460-4-43:1990 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 4: Protecció per garantir la seguretat. Capítol 43: Protecció contra les sobreintensitats.

UNE 20460-7-705:1993 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 7: Regles per a les instal·lacions i emplaçaments especials.

Secció 705: Instal·lacions elèctriques als establiments agrícoles i hortícoles.

UNE 20460-4-43:2003 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 4: Protecció per garantir la seguretat. Capítol 41: Protecció contra les sobreintensitats. (Aquesta norma modifica i substitu· eix a la Norma UNE 20460-4-43:1990).

UNE 20460-4-45:1990 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 4: Protecció per garantir la seguretat. Capítol 45: Protecció contra les baixades de tensió.

UNE 20460-4-47:1996 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 4: Protecció per garantir la seguretat. Capítol 47: Aplicació de mesures de protecció per garantir la seguretat.

UNE 20460-4-473:1990 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 4: Protecció per garantir la seguretat. Capítol 47: Aplicació de les mesures de protecció. Secció 473: Protecció contra les sobreintensitats.

UNE 20460-5-52/1M:1999 - Instal·lacions elèctriques en edifi· cis. Part 5: Elecció i instal·lació de materials elèctrics. Capítol 52: Canalitzacions.

UNE 20460-5-52:1996 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 5: Selecció i instal·lació de materials elèctrics. Capítol 5: Canalitzacions.

UNE 20460-5-523:1994 - Instal·lacions elèctriques d’edificis.

Part 5: Selecció i instal·lació de materials elèctrics. Capítol 52: Canalitzacions. Secció 523: Corrents admissibles.

UNE 20460-5-54:1990 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 5: Elecció i instal·lació dels materials elèctrics. Posada a terra i conductors de protecció.

UNE 20460-6-61:1994 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 6: Verificació inicial. Capítol 61: Verificació inicial (prèvia a la posada en servei).

UNE 20460-6-61:2003 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 6: Verificació inicial. Capítol 61: Verificació inicial (aquesta norma modifica i substitueix a la Norma UNE 20460-6-61:1994).

UNE 20460-7-708:1994 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 7: Regles per a les instal·lacions i emplaçaments especials.

Secció 708: Instal·lacions elèctriques en parcs de caravanes i en caravanes.

UNE 20460-7-753:2003 - Instal·lacions elèctriques en edificis.

Part 7: Regles per a les instal·lacions i emplaçaments especials.

Secció 753: Sistemes de calefacció per sòl i sostre.

UNE 20481:1990 - Instal·lacions elèctriques en edificis. Camps de tensions.

UNE 20572-1:1997 - Efectes del corrent sobre l’home i els ani· mals domèstics. Part 1: Aspectes generals.

UNE 20615/1C:1980 - Sistemes amb transformador d’aïlla· ment per a ús mèdic i els seus dispositius de control i protecció.

Especificacions particulars d’assaig.

UNE 20615/2C:1985 - Sistemes amb transformador d’aïllament per a ús mèdic i els seus dispositius de control i protecció.

UNE 20615:1978 - Sistemes amb transformador d’aïllament per a ús mèdic i els seus dispositius de control i protecció.

UNE 21012:1971 - Cables de coure per a línies elèctriques aè· ries. Especificació.

UNE 21018:1980 - Normalització de conductors nus a base d’alumini per a línies elèctriques aèries.

UNE 21022/1M:1993 - Conductors de cables aïllats.

UNE 21022:1982 - Conductors de cables aïllats.

UNE 21022-2/1M:1991 - Conductors de cables aïllats. Guia so· bre els límits dimensionals dels conductors circulars.

UNE 21022-2:1985 - Conductors de cables aïllats. Guia sobre els límits dimensionals dels conductors circulars.

UNE 21027-1:1998 - Cables aïllats amb goma de tensions as· signades inferiors o iguals a 450/750 V. Prescripcions generals.

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

31

ITC-BT-02

ITC-BT-02

Normes de referència

ITC-BT-02

Normes de referència

ITC-BT-02

UNE 21027-1:2003 - Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V, amb aïllament reticulat. Part 1: Requisits gene· rals. (Aquesta norma anul·larà i substituirà a les Normes UNE 21027-1 de 1998 ).

UNE 21027-10/1M:1999 - Cables aïllats amb goma de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 10: Cables flexi· bles amb aïllament d’EPR i coberta de poliuretà.

UNE 21027-10:1995 - Cables aïllats amb goma, de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 10: Cables flexibles amb aïllament d’EPR i coberta de poliuretà.

UNE 21027-11/1M:1999 - Cables aïllats amb goma de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 11: Cables amb aïllament d’EVA. UNE 21027-11:1995 - Cables aïllats amb goma de tensions no· minals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 11: Cables amb aïllament i coberta d’EVA. UNE 21027-12/1M:1999 - Cables aïllats amb goma de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 12: Cables flexibles amb aïllament d’EPR resistent a la calor.

UNE 21027-12:1996 - Cables aïllats amb goma de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 12: Cables flexibles amb aïllament d’EPR resistent a la calor.

UNE 21027-13/1M:2000 - Cables aïllats amb goma de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 13: Cables fle· xibles amb aïllament i coberta de compost reticulat amb baixa emissió de fums i gasos corrosius.

UNE 21027-13:1996 - Cables aïllats amb goma de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 13: Cables flexibles amb aïllament i coberta de compost reticulat amb baixa emissió de fums i gasos corrosius.

UNE 21027-14/1M:1999 - Cables aïllats amb goma de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 14: Cables per a aplicacions que requereixin una alta flexibilitat.

UNE 21027-14:1996 - Cables aïllats amb goma de tensions no· minals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 14: Cables per a aplicacions que requereixen una alta flexibilitat.

UNE 21027-14:2003 - Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V, amb aïllament reticulat. Part 14: Cables per a aplicacions que requereixen una alta flexibilitat.

UNE 21027-15:1999 - Cables aïllats amb goma de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 15: Cables multiconductors amb aïllament i coberta de silicona resistent a la calor.

UNE 21027-16:2000 - Cables aïllats amb goma de tensions no· minals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 16: Cables amb coberta de policloroprè o elastòmer sintètic equivalent, resistent a l’aigua.

32

UNE 21027-2/1M:2003 - Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V, amb aïllament reticulat. Part 2: Mètodes d’assaig.

UNE 21027-2:1998 - Cables aïllats amb goma de tensions as· signades inferiors o iguals a 450/750 V. Mètodes d’assaig.

UNE 21027-3/1C:1997 - Cables aïllats amb goma de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 3: Cables aïllats amb silicona resistent a la calor.

UNE 21027-3/1M:1999 - Cables aïllats amb goma de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 3: Cables aïllats amb silicona resistent a la calor.

UNE 21027-3:1996 - Cables aïllats amb goma, de tensions no· minals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 3: Cables aïllats amb silicona resistent a la calor.

UNE 21027-3-2004 - Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V, amb aïllament reticulat. Part 3: Cables aïllats amb silicona resistent a la calor. (Aquesta norma anul·larà i substitui· rà a les Normes UNE 21027-3 d’abril de 1996, UNE 21027-3/1C de juny de 1997 i UNE 21027-3/1M de maig de 1999 abans de 2006-02-01).

UNE 21027-4/1M:1999 - Cables aïllats amb goma de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 4: Cables flexibles.

UNE 21027-4/2M:2002 - Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V, amb aïllament reticulat. Part 4: Cables flexibles.

UNE 21027-4:1996 - Cables aïllats amb goma, de tensions nomi· nals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 4: Cables flexibles.

UNE 21027-4-2004 - Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V, amb aïllament reticulat. Part 4: Cables flexibles.

(Aquesta norma anul·larà i substituirà a les Normes UNE 210274 d’abril de 1996, UNE 21027-4/1M de maig de 1999 i UNE 21027-4/2M de desembre de 2002, abans de 2006-02-01).

UNE 21027-6/1M:1999 - Cables aïllats amb goma de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Punt 6: Cables per a màquines de soldar.

UNE 21027-6/2M:2004 - Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V, amb aïllament reticulat. Part 6: Cables per a maquines de soldar.

UNE 21027-6:1996 - Cables aïllats amb goma, de tensions no· minals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 6: Cables per a màquines de soldar.

UNE 21027-7/1M:1999 - Cables aïllats amb goma de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 7: Cables re· sistents a la calor, per a cablatge intern, per a temperatures al conductor fins a 110 ºC. UNE 21027-7/2M:2004 - Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V, amb aïllament reticulat. Part 7: Cables resis· tents a la calor, per a cablejat intern, per a temperatures és el conductor de 110 ºC.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-02

Normes de referència

UNE 21027-8/1M:1999 - Cables aïllats amb goma de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 8: Cables amb coberta de policloroprè o elastòmer sintètic equivalent per a gar· landes lluminoses.

UNE 21027-8/2M:2004 - Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V, amb aïllament reticulat. Part 8: Cables amb coberta de policloroprè o elastòmer sintètic equivalent per a gar· landes nadalenques.

UNE 21027-8:1995 - Cables aïllats amb goma, de tensions no· minals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 8: Cables amb coberta de policloroprè o elastòmer sintètic equivalent, per a garlandes lluminoses.

UNE 21027-9/1M:1999 - Cables aïllats amb goma de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 9: Cables unipo· lars sense coberta per a instal·lació fixa, amb baixa emissió de fums i gasos corrosius.

UNE 21027-9:1996 - Cables aïllats amb goma de tensions no· minals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 9: Cables uni· polars sense coberta per a instal·lació fixa, amb baixa emissió de fums i gasos corrosius.

UNE 21030:1996 - Conductors aïllats cablats en feix de tensió assignada 0,6/1 kV, per a línies de distribució i connexions de servei.

UNE 21030-0:2003 - Conductors aïllats, cablejats en feix, de tensió assignada 0,6/1 kV, per a línies de distribució, escomeses i usos anàlegs. Part 0: Índex.

UNE 21030-1:2003 - Conductors aïllats, cablejats en feix, de tensió assignada 0,6/1 kV, per a línies de distribució, escomeses i usos anàlegs. Part 1: Conductors d’alumini.

UNE 21030-2:2003 - Conductors aïllats, cablejats en feix, de tensió assignada 0,6/1 kV, per a línies de distribució, escomeses i usos anàlegs. Part 2: Conductors de coure.

UNE 21031-1:1998 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 1: Prescripcions generals.

UNE 21031-1:2003 - Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V amb aïllament termoplàstic. Part 1: Requisits gene· rals. (Aquesta norma anul·larà i substituirà a les Normes UNE 21031-1 de 1998).

UNE 21031-10:2001 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 10: Cables extensibles.

UNE 21031-11/1M:2001 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 11: Cables per a llums.

marcombo

UNE 21031-11/1M:2001.

UNE 21031-11:1996 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 11: Cables per a llums.

UNE 21031-12/1M:2001 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 12: Cables flexibles resistents a la calor.

UNE 21031-12:1995 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 12: Cables flexibles resistents a la calor.

UNE 21031-13/1M:2001 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 13: Cables de dos o més conductors amb coberta de PVC resistent a l’oli.

UNE 21031-13:1996 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 13: Cables de dos o més conductors amb coberta de PVC resistent a l’oli.

UNE 21031-2/1M:2003 - Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750 V amb aïllament termoplàstic. Part 2: Mètodes d’assaig.

UNE 21031-2:1998 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 2: Mètodes d’assaig.

UNE 21031-3/1M:2000 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 3: Cables sense coberta per a instal·lacions fixes.

UNE 21031-3:1996 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 3: Cables sense coberta per a instal·lacions fixes.

UNE 21031-4:1992 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 4: Cables amb coberta per a ins­tal·la­cions fixes.

UNE 21031-5/1C:2001 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 5: Cables flexibles. Cables de més de 5 conductors amb coberta normal de policlorur de vinil.

UNE 21031-5/1M:2000 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Cables flexibles.

UNE 21031-5/2M:2001 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 5: Cables flexibles.

UNE 21031-5:1994 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Cables flexibles.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

33

ITC-BT-02

UNE 21027-7:1996 - Cables aïllats amb goma de tensions no· minals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 7: Cables re· sistents a la calor, per a cablatge intern, per a temperatures al conductor fins a 110 ºC.

ITC-BT-02

Normes de referència

ITC-BT-02

UNE 21031-7/1M:2000 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 7: Cables sense coberta per a cablatge intern per a una tempera· tura del conductor 90 º C. UNE 21031-7:1996 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 7: Cables sense coberta per a cablatge intern per a una tempera· tura del conductor 90 ºC. UNE 21031-8:2000 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Cables sense coberta per a garlandes lluminoses.

UNE 21031-9/1M:2000 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions assignades inferiors o iguals a 450/750 V. Part 9: Cables unipolars sense coberta per a instal·lació a baixa tem· peratura.

UNE 21031-9:1996 - Cables aïllats amb policlorur de vinil de tensions nominals Uo / U inferiors o iguals a 450/750 V. Part 9: Cables per a instal·lacions fixes a baixa temperatura.

UNE 21123-4:1999 - Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 4: Cables amb aïllament de po· lietilè reticulat i coberta de poliolefina.

UNE 21123-4:2004 - Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 4: Cables amb aïllament de po· lietilè reticulat i coberta de poliolefina. (Anul·la i substitueix a la Norma UNE 21123-4 de juny de 1999).

UNE 21123-5:1999 - Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 5: Cables amb aïllament d’etilè propilè i coberta de poliolefina.

UNE 21123-5:2005 - Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 5: Cables amb aïllament d’etilè propilè i coberta de poliolefina. (Aquesta norma anul·la i substi· tueix a la Norma UNE 21123-5 de juny de 1999).

UNE 21144-1-1:1997 - Cables elèctrics. Càlcul de la intensitat admissible. Part 1: Equacions d’intensitat admissible (factor de càrrega 100%) i càlcul de pèrdues. Secció 1: Generalitats.

UNE 211002:2000 - Cables de tensió assignada fins a 450/750 V amb aïllament de compost termoplàstic de baixa emissió de fums i gasos corrosius. Cables unipolars sense coberta per a instal·lacions fixes.

UNE 21144-1-2:1997 - Cables elèctrics. Càlcul de la intensitat admissible. Part 1: Equacions d’intensitat admissible (factor de càrrega 100%) i càlcul de pèrdues. Secció 2: Factors de pèr· dues per corrents de Foulcault a les cobertes en el cas de dos circuits en capes.

UNE 21123-1:1999 - Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 1: Cables amb aïllament i cober· ta de policlorur de vinil.

UNE 21144-2-1:1997 - Cables elèctrics. Càlcul de la intensitat admissible. Part 2: Resistència tèrmica. Secció 1: Càlcul de la resistència tèrmica.

UNE 21123-1:2004 - Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 1: Cables amb aïllament i cober· ta de policlorur de vinil. (Aquesta norma anul·la i substitueix a la Norma UNE 21123-1 de juliol de 1999).

UNE 21144-2-2:1997 - Cables elèctrics. Càlcul de la intensitat admissible. Part 2: Resistència tèrmica. Secció 2: Mètode de càlcul dels coeficients de reducció de la intensitat admissible per a grups de cables a l’aire i protegits de la radiació solar.

UNE 21123-2:1999 - Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 2: Cables amb aïllament de po· lietilè reticulat i coberta de policlorur de vinil.

UNE 21144-3-1:1997 - Cables elèctrics. Càlcul de la intensitat admissible. Part 3: Seccions sobre condicions de funcionament.

Secció 1: Condicions de funcionament de referència i selecció del tipus de cable.

UNE 21123-2:2004 - Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 2: Cables amb aïllament de po· lietilè reticulat i coberta de policlorur de vinil. (Aquesta norma anul·la i substitueix a la Norma UNE 21123-2 de juliol de 1999).

UNE 21150:1986 - Cables flexibles per a serveis mòbils, aïllats amb goma d’etilè-propilè i coberta reforçada de policloroprè o elastòmer equivalent de tensió nominal 0,6/1 kV.

UNE 21123-3:1999 - Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 3: Cables amb aïllament d’etilè propilè i coberta de policlorur de vinil.

UNE 21155-1:1994 - Cables calefactors de tensió nominal 300/500 V per a calefacció de locals i prevenció de formació de gel.

UNE 21123-3:2005 - Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 3: Cables amb aïllament d’etilèpropilè i coberta de policlorur de vinil. (Aquesta norma anul·la i substitueix a la Norma UNE 21123-3 de juliol de 1999).

UNE 21157-1:1996 - Cables amb aïllament mineral de tensió nominal no superior a 750 V. Part 1: Cables.

UNE 21123-4/1M:2004 - Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assignada 0,6/1 kV. Part 4: Cables amb aïllament de polietilè reticulat i coberta de poliolefina. (Aquesta 1a modifica· ció complementa i modifica a la Norma UNE 21123-4 de juny de 2004).

UNE 21157-1:1996 - Cables amb aïllament mineral de tensió nominal no superior a 750 V. Part 1: Cables. (Aquesta norma anul·la i substitueix a la Norma UNE 21157 de data desembre de 1986).

UNE 21166:1989 - Cables per a alimentació de bombes sub· mergides.

UNE 21302-461/1M:1995 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 461: Cables elèctrics.

34

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

UNE 21302-461/2M:1999 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 461: Cables elèctrics.

UNE-EN 50018:1996 - Material elèctric per a atmosferes poten· cialment explosives. Envolopant antideflagrant “d”.

UNE 21302-461:1990 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 461: Cables elèctrics.

UNE-EN 50020 CORRIGENDUM:1999 - Material elèctric per a atmosferes potencialment explosives. Seguretat intrínseca “i”.

UNE 21302-601/1M:2000 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 601: Producció, transport i distribució de l’energia elèctrica.

Generalitats.

UNE-EN 50020:1997 - Material elèctric per a atmosferes poten· cialment explosives. Seguretat intrínseca “i”.

UNE 21302-601:1991 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 601: Producció, transport i distribució de l’energia elèctrica.

Generalitats.

UNE 21302-602:1991 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 602: Producció, transport i distribució de l’energia elèctrica.

Producció.

UNE 21302-603/1M:2000 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 603: Producció, transport i distribució d’energia elèctrica.

Planificació de xarxes.

UNE 21302-603:1991 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 603: Producció, transport i distribució d’energia elèctrica. Planificació de xarxes.

UNE 21302-604/1M:2000 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 604: Producció, transport i distribució de l’energia elèctrica.

Explotació.

UNE 21302-604:1991 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 604: Producció, transport i distribució de l’energia elèctrica.

Explotació.

UNE 21302-605:1991 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 605: Producció, transport i distribució de l’energia elèctrica.

Subestacions.

UNE 21302-826/1M:1991 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 826: Instal·lacions elèctriques en edificis.

UNE 21302-826/2M:1998 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 826: Instal·lacions elèctriques en edificis.

UNE 21302-826/3M:2001 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 826: Instal·lacions elèctriques en edificis.

UNE 21302-826:1991 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 826: Instal·lacions elèctriques en edificis.

UNE 21302-841:1990 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 841: Electrotèrmia industrial.

UNE 21302-845:1995 - Vocabulari electrotècnic. Capítol 845: Il·luminació.

UNE 36582:1986 - Perfils tubulars d’acer, de paret gruixuda, galvanitzacions, per a blindatge de conduccions elèctriques (tub “conduït”).

UNE-EN 50039:1996 - Material elèctric per a atmosferes potenci· alment explosives. Sistemes elèctrics de seguretat intrínseca “i”.

UNE-EN 50065-1/A1:1994 - Transmissió de senyals per la xar· xa elèctrica de baixa tensió a la banda de freqüències de 3 kHz a 148,5 kHz. Part 1: Regles generals, bandes de freqüència i pertorbacions electromagnètiques.

UNE-EN 50065-1/A2:1997 - Transmissió de senyals per la xar· xa elèctrica de baixa tensió a la banda de freqüències de 3 kHz a 148,5 kHz. Regles generals, bandes de freqüència i pertorba· cions electromagnètiques.

UNE-EN 50065-1/A3:1997 - Transmissió de senyals per la xar· xa elèctrica de baixa tensió a la banda de freqüències de 3 kHz a 148,5 kHz. Regles generals, bandes de freqüència i pertorba· cions electromagnètiques.

UNE-EN 50065-1:1994 - Transmissions de senyals per la xarxa elèctrica de baixa tensió a la banda de freqüències de 3 kHz a 148,5 kHz. Regles generals, bandes de freqüència i pertorbaci· ons electromagnètiques.

UNE-EN 50085-1/A1:1999 - Sistemes per a canals per a cables i sistemes de conductes tancats de secció no circular per a ca· bles en instal·lacions elèctriques. Part 1: Requisits generals.

UNE-EN 50085-1:1997 - Sistemes per a canals per a cables i sistemes de conductes tancats de secció no circular per a ca· bles en instal·lacions elèctriques. Part 1: Requisits generals.

UNE-EN 50086-1 CORRIGENDUM:2001 - Sistemes de tubs per a la conducció de cables. Part 1: Requisits generals.

UNE-EN 50086-1 ERRATUM:1996 - Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctriques. Part 1: Requisits generals.

UNE-EN 50086-1:1995 - Sistemes de tub per a instal·lacions elèctriques. Part 1: Requisits generals.

UNE-EN 50086-2-1 CORRIGENDUM:2001 - Sistemes de tubs per a la conducció de cables. Part 2-1: Requisits particulars per a sistemes de tubs rígids.

UNE-EN 50086-2-1/A11 CORRIGENDUM:2001 - Sistemes de tubs per a la conducció de cables. Part 2-1: Requisits particulars per a sistemes de tubs rígids.

UNE-EN 50086-2-1/A11:1999 - Sistemes de tubs per a instal· lacions elèctriques. Part 2-1: Requisits particulars per a siste· mes de tubs rígids.

UNE-EN 50015:1998 - Material elèctric per a atmosferes poten· cialment explosives. Immersió en oli “o”.

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

35

ITC-BT-02

ITC-BT-02

Normes de referència

ITC-BT-02

Normes de referència

UNE-EN 50086-2-1:1997 - Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctriques. Part 2-1: Requisits particulars per a sistemes de tubs rígids.

ITC-BT-02

UNE-EN 50086-2-2 CORRIGENDUM:2001 - Sistemes de tubs per a la conducció de cables. Part 2-2: Requisits particulars per a sistemes de tubs corbables.

UNE-EN 50086-2-2/A11 CORRIGENDUM:2001 - Sistemes de tubs per a la conducció de cables. Part 2-2: Requisits particulars per a sistemes de tubs corbables.

UNE-EN 50086-2-2/A11:1999 - Sistemes de tubs per a instal· lacions elèctriques. Part 2-2: Requisits particulars per a siste· mes de tubs corbables.

UNE-EN 50086-2-2:1997 - Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctriques. Part 2-2: Requisits particulars per a sistemes de tubs corbables.

UNE-EN 50086-2-3 CORRIGENDUM:2001 - Sistemes de tubs per a la conducció de cables. Part 2-3: Requisits particulars per a sistemes de tubs flexibles.

UNE-EN 50086-2-3/A11 CORRIGENDUM:2001 - Sistemes de tubs per a la conducció de cables. Part 2-3: Requisits particulars per a sistemes de tubs flexibles.

UNE-EN 50086-2-3/A11 ERRATUM/:2000 - Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctriques. Part 2-3: Requisits particulars per a sistemes de tubs flexibles.

UNE-EN 50086-2-3/A11:1999 - Sistemes de tubs per a instal· lacions elèctriques. Part 2-3: Requisits particulars per a siste· mes de tubs flexibles.

UNE-EN 50086-2-3:1997 - Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctriques. Part 2-3: Requisits particulars per a sistemes de tubs flexibles.

UNE-EN 50086-2-4 CORRIGENDUM:2001 - Sistemes de tubs per a la conducció de cables. Part 2-4: Requisits particulars per a sistemes de tubs soterrats.

UNE-EN 50086-2-4/A1:2001 - Sistemes de tubs per a la con· ducció de cables. Part 2-4: Requisits particulars per a sistemes de tubs soterrats.

UNE-EN 50086-2-4:1995 - Sistemes de tub per a instal·la­cions elèctriques. Part 2-4: Requisits particulars per a sistemes de tubs soterrats.

UNE-EN 50102/A1:1999 - Graus de protecció proporcionats pels envolopants de materials elèctrics contra els impactes me· cànics externs (codi IK).

UNE-EN 50102:1996 - Graus de protecció proporcionats pels envolopants de materials elèctrics contra els impactes mecànics externs (codi IK).

UNE-EN 50107:1999 - Rètols i instal·lacions de tubs lluminosos de descàrrega que funcionen amb tensions assignades de sor· tida en buit superiors a 1 kV però sense excedir 10 kV. 36

UNE-EN 50107-1 A1-2004 - Rètols i instal·lacions de tubs llumi· nosos de descàrrega que funcionen amb tensions assignades de sortida en buit superiors a 1 kV però sense excedir 10 kV. Part 1: Requisits generals. (Aquesta 1ª modificació comple· menta i modifica a la Norma UNE-EN 50107-1 de setembre de 2003).

UNE-EN 50107:1999 - Rètols i instal·lacions de tubs lluminosos de descàrrega que funcionen amb tensions assignades de sor· tida en buit superiors a 1 kV però sense excedir 10 kV. (Aquesta norma és la versió oficial, en espanyol, de la Norma Europea EN 50107 de febrer de 1998).

UNE-EN 50200:2000 - Mètode d’assaig de la resistència al foc dels cables de petites dimensions sense protecció, per a ús en circuits d’emergència.

UNE-EN 50266-1:2001 - Mètodes d’assaig comuns per a ca· bles sotmesos al foc. Assaig de propagació vertical de la flama de cables col·locats en capes en posició vertical. Part 1: Equip d’assaig.

UNE-EN 50266-2-1:2001 - Mètodes d’assaig comuns per a ca· bles sotmesos al foc. Assaig de propagació vertical de la fla· ma de cables col·locats en capes en posició vertical. Part 2-1: Procediments. Categoria A F/R. UNE-EN 50266-2-2:2001 - Mètodes d’assaig comuns per a ca· bles sotmesos al foc. Assaig de propagació vertical de la fla· ma de cables col·locats en capes en posició vertical. Part 2-2: Procediments. Categoria A. UNE-EN 50266-2-3:2001 - Mètodes d’assaig comuns per a ca· bles sotmesos al foc. Assaig de propagació vertical de la fla· ma de cables col·locats en capes en posició vertical. Part 2-3: Procediments. Categoria B. UNE-EN 50266-2-4:2001 - Mètodes d’assaig comuns per a ca· bles sotmesos al foc. Assaig de propagació vertical de la fla· ma de cables col·locats en capes en posició vertical. Part 2-4: Procediments. Categoria C. UNE-EN 50266-2-5:2001 - Mètodes d’assaig comuns per a ca· bles sotmesos al foc. Assaig de propagació vertical de la fla· ma de cables col·locats en capes en posició vertical. Part 2-5: Procediments. Categoria D. UNE-EN 50267-1:1999 - Mètodes d’assaig comuns per a ca· bles sotmesos al foc. Assaig de gasos despresos durant la com· bustió de materials procedents dels cables. Part 1: Equip.

UNE-EN 50267-2-1:1999 - Mètodes d’assaig comuns per a cables sotmesos al foc. Assaig de gasos despresos durant la combustió de materials procedents dels cables. Part 2: Procediments. Secció 1: Determinació de la quantitat de gasos halogenats àcids.

UNE-EN 50267-2-3:1999 - Mètodes d’assaig comuns per a cables sotmesos al foc. Assaig de gasos despresos durant la combustió de materials procedents dels cables. Part 2: Procediments. Secció 3: Determinació del grau d’acidesa dels gasos dels cables a partir de la mesura de la mitjana ponderada del PH i de la conductivitat.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-02

Normes de referència

UNE-EN 50268-2:2000 - Mètodes d’assaig comuns per a ca· bles sotmesos al foc. Mesura de la densitat dels fums emesos per cables en combustió sota condicions definides. Part 1: Procediment.

UNE-EN 50281-1-2 CORRIGENDUM:2000 - Aparells elèctrics destinats a ser utilitzats en presència de pols combustibles.

Part 1-2: Aparells elèctrics protegits amb envolopants. Selecció, instal·lació i manteniment.

UNE-EN 60079-10:1997 - Material elèctric per a atmosferes de gas explosives. Part 10: Classificació d’emplaçaments perillosos.

UNE-EN 60079-14:1998 - Material elèctric per a atmosferes de gas explosives. Part 14: Instal·lacions elèctriques en àrees peri· lloses (a excepció de les mines).

UNE-EN 60079-17:1998 - Material elèctric per a atmosferes de gas explosives. Part 17: Inspecció i manteniment d’instal·lacions elèctriques en àrees perilloses (a excepció de les mines).

UNE-EN 60309-1/A11:2004 - Preses de corrent per a usos in· dustrials. Part 1: Requisits generals. (Aquesta Modificació A11 complementa i modifica a la Norma UNE-EN 60309-1 de juliol de 2001).

UNE-EN 50281-1-2:1999 - Aparells elèctrics destinats a ser utilitzats en presència de pols combustibles. Part 1-2: Aparells elèctrics protegits amb envolopants. Selecció, instal·lació i man· teniment.

UNE-EN 60309-1:2001 - Preses de corrent per a usos industrials.

Part 1: Requisits generals.

UNE-EN 60061-2/A1:1997 - Casquets i portabombetes junta· ment amb els calibres per al control de la intercanviabilitat i de la seguretat. Part 2: Portabombetes.

UNE-EN 60309-2/A11:2004 - Preses de corrent per a usos in· dustrials. Part 2: Requisits d’intercambiabilitat dimensional per als accessoris d’espigues i alvèols. (Aquesta modificació A11 complementa i modifica a la Norma UNE-EN 60309-2 de juliol de 2001).

UNE-EN 60061-2/A18:1999 - Casquets i portabombetes junta· ment amb els calibres per al control de la intercanviabilitat i de la seguretat. Part 2: Portabombetes.

UNE-EN 60061-2/A19:2000 - Casquets i portabombetes junta· ment amb els calibres per al control de la intercanviabilitat i de la seguretat. Part 2: Portabombetes.

UNE-EN 60061-2/A2:1998 - Casquets i portabombetes junta· ment amb els calibres per al control de la intercanviabilitat de la seguretat. Part 2: Portabombetes.

UNE-EN 60061-2/A20:2000 - Casquets i portabombetes junta· ment amb els calibres per al control de la intercanviabilitat i de la seguretat. Part 2: Portabombetes.

UNE-EN 60061-2/A3:1998 - Casquets i portabombetes junta· ment amb els calibres per al control de la intercanviabilitat i de la seguretat. Part 2: Portabombetes.

UNE-EN 60061-2/A4:1998 - Casquets i portabombetes junta· ment amb els calibres per al control de la intercanviabilitat i de la seguretat. Part 2: Portabombetes.

UNE-EN 60061-2/A5:1998 - Casquets i portabombetes junta· ment amb els calibres per al control de la intercanviabilitat i de la seguretat. Part 2: Portabombetes.

UNE-EN 60061-2/A6:1998 - Casquets i portabombetes junta· ment amb els calibres per al control de la intercanviabilitat i de la seguretat. Part 2: Portabombetes.

UNE-EN 60061-2/A7:1998 - Casquets i portabombetes junta· ment amb els calibres per al control de la intercanviabilitat i de la seguretat. Part 2: Portabombetes.

UNE-EN 60061-2:1996 - Casquets i portabombetes, juntament amb els calibres per al control de la intercanviabilitat i de la se· guretat. Part 2: Portabombetes.

marcombo

UNE-EN 60309-2:2001 - Preses de corrent per a usos industrials.

Part 2: Requisits de intercanviabilitat dimensional per als acces· soris d’espigues i alvèols.

UNE-EN 60335-2-41/A1:2005 - Aparells electrodomèstics i anà· legs. Seguretat. Part 2-41: Requisits particulars per a bombes.

(Aquesta 1a modificació complementa i modifica a la Norma UNE-EN 60335-2-41 d’abril de 2005).

UNE-EN 60335-2-41:1997 - Seguretat dels aparells electrodo· mèstics i anàlegs. Part 2: Requisits particulars per a bombes elèctriques per a líquids amb temperatura que no excedeixi de 35 ºC. UNE-EN 60335-2-41-2005 - Aparells electrodomèstics i anà· legs. Seguretat. Part 2-41: Requisits particulars per a bombes.

(Aquesta norma anul·larà i substituirà a les Normes UNE-EN 60335-2-41 de desembre de 1997 i UNE-EN 60335-2-41/A1 de setembre de 2002, abans de 2006-05-01).

UNE-EN 60335-2-60:1999 - Seguretat dels aparells electrodo· mèstics i anàlegs. Part 2: Requisits particulars per a banyeres d’hidromassatge i aparells anàlegs.

UNE-EN 60335-2-60-2005 - Aparells electrodomèstics i anà· legs. Seguretat. Part 2-60: Requisits particulars per a banyeres d’hidromassatge. (Aquesta norma anul·larà i substituirà a la Norma UNE-EN 60335-2-60 d’octubre de 1999 abans de 200605-01).

UNE-EN 60335-2-76:2001 - Seguretat dels aparells electrodo· mèstics i anàlegs. Part 2: Requisits particulars per als electrifi· cadors de tanques.

UNE-EN 60423:1999 - Tubs de protecció de conductors.

Diàmetres exteriors dels tubs per a instal·lacions elèctriques i rosques per a tubs i accessoris.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

37

ITC-BT-02

UNE-EN 50268-1:2000 - Mètodes d’assaig comuns per a ca· bles sotmesos al foc. Mesura de la densitat dels fums emesos per cables en combustió sota condicions definides. Part 1: Equip d’assaig.

ITC-BT-02

Normes de referència

ITC-BT-02

UNE-EN 60439-1:2001 - Conjunts d’aparellatge de baixa ten· sió. Part 1: Requisits per als conjunts de sèrie i els conjunts de· rivats de sèrie.

UNE-EN 60669-1/A2:1998 - Interruptors per a instal·lacions elèctriques fixes, domèstiques i anàlogues. Part 1: Pres­crip­ cions generals.

UNE-EN 60439-2:2001 - Conjunts d’aparellatge de baixa ten· sió. Part 2: Requisits particulars per a les canalitzacions prefa· bricades.

UNE-EN 60669-1:1996 - Interruptors per a instal·lacions elèc· triques fixes, domèstiques i anàlogues. Part 1: Prescripcions generals.

UNE-EN 60439-3/A1:1997 - Conjunts d’aparellatge de baixa tensió. Part 3: Requisits particulars per als conjunts d’aparellat· ge de baixa tensió destinats a estar instal·lats en llocs accessi· bles al personal no qualificat durant la seva utilització.

UNE-EN 60669-1:2004/ERRATUM - Interruptors per a instal· lacions elèctriques fixes, domèstiques i anàlogues. Part 1: Requisits generals. (Aquest erratum modifica a la Norma UNEEN 60669-1 de novembre de 2002).

UNE-EN 60439-3:1994 - Conjunts d’aparellatge per a baixa ten· sió. Part 3: Requisits particulars per als conjunts d’aparellatge de baixa tensió destinats a estar instal·lats en llocs accessibles al personal no qualificat durant la seva utilització.

UNE-EN 60695-11-10:2000 - Assajos relatius als riscos del foc.

Part 11-10: Flames d’assaig. Mètodes d’assaig horitzontal i ver· tical a la flama de 50 W.

UNE-EN 60439-4/A11:2004 - Conjunts d’aparamenta de baixa tensió. Part 4: Requisits particulars per a conjunts per a obres (CO). (Aquesta Modificació A11 complementa i modifica a la Norma UNE-EN 60439-4 d’octubre de 1994).

UNE-EN 60439-4/A1:1997 - Conjunts d’aparellatge de baixa tensió. Part 4: Requisits particulars per a obres (CO).

UNE-EN 60439-4/A2:2000 - Conjunts d’aparellatge de baixa tensió. Part 4: Requisits particulars per a obres (CO).

UNE-EN 60439-4:1994 - Conjunts d’aparellatge de baixa ten· sió. Part 4: Requisits particulars per a obres (CO).

UNE-EN 60598-2-18:1997 - Llums. Part 2: Regles particulars.

Secció 18: Llums per a piscines i anàlegs.

UNE-EN 60598-2-22:1999 - Llums. Part 2: Regles particulars.

Secció 22: Llums per a enllumenats d’emergència.

UNE-EN 60598-2-3 A1:1997 - Lluminàries. Part 2: Requisits particulars. Secció 3: Lluminàries per a enllumenat públic.

(Aquesta 1a modificació complementa i modifica a la Norma UNE-EN 60598-2-3 d’octubre 1997).

UNE-EN 60598-2-3 A2:2001 - Lluminàries. Part 2: Requisits particulars. Secció 3: Lluminàries per a enllumenat públic.

(Aquesta 2a modificació complementa i modifica a la Norma UNE-EN 60598-2-3 d’octubre 1997 i la seva modificació A1 de desembre 1997).

UNE-EN 60695-2-1/0:1997 - Assajos relatius als riscos del foc.

Part 2: Mètodes d’assaig. Secció 1/Full 0: Mètodes d’assaig al fil incandescent. Generalitats.

UNE-EN 60695-2-1/1:1997 - Assajos relatius als riscos del foc.

Part 2: Mètodes d’assaig. Secció 1/Full 1: Assaig al fil incandes· cent en productes acabats i guia UNE-EN 60695-2-1/2:1996 - Assajos relatius als riscos del foc.

Part 2: Mètodes d’assaig. Secció 1/Full 2: Assaig d’inflamabilitat al fil incandescent en materials.

UNE-EN 60695-2-1/3:1996 - Assajos relatius als riscos del foc.

Part 2: Mètodes d’assaig. Secció 1/Full 3: Assaig d’ignició al fil incandescent en materials.

UNE-EN 60742:1996 - Transformadors de separació de circuits i transformadors de seguretat. Requisits.

UNE-EN 60831-1:1998 - Condensadors de potència autorege· nerables a instal·lar en paral·lel en xarxes de corrent altern de tensió nominal inferior o igual a 1.000 V. Part 1: Generalitats.

Característiques de funcionament, assajos i valors nominals.

Prescripcions de seguretat. Guia d’instal·lació i explotació.

UNE-EN 60831-2:1998 - Condensadors de potència autorege· nerables per instal·lar en paral·lel en xarxes de corrent altern de tensió nominal inferior o igual a 1.000 V. Part 2: Assajos d’enve· lliment, autoregeneració i destrucció.

UNE-EN 60947-2/A1:1999 - Aparellatge de baixa tensió. Part 2: Interruptors automàtics.

UNE-EN 60598-2-3/A1:1997 - Llums. Part 2: Regles particulars.

Secció 3: Llums per a enllumenat públic.

UNE-EN 60947-2:1998 - Aparellatge de baixa tensió. Part 2: Interruptors automàtics.

UNE-EN 60598-2-3/A2:2001 - Llums. Part 2: Regles particulars.

Secció 3: Llums per a enllumenat públic.

UNE-EN 60947-2:2002/ERRATUM - Aparellatge de baixa ten· sió. Part 2: Interruptors automàtics. (Aquest erratum modifica a la Norma UNE-EN 60947-2 de desembre de 1998).

UNE-EN 60598-2-3:1997 - Llums. Part 2: Regles particulars.

Secció 3: Llums per a enllumenat públic.

UNE-EN 60669-1 A2:1998 - Interruptors per a instal·lacions elèctriques fixes, domèstiques i anàlogues. Part 1: Prescripcions generals. (Aquesta 2a modificació complementa i modifica a la Norma UNE 60669-1 de juliol de 1996).

UNE-EN 60669-1 ERRATUM:2000 - Interruptors per a instal· lacions elèctriques fixes, domèstiques i anàlogues. Part 1: Prescripcions generals.

38

UNE-EN 60998-2-1:1996 - Dispositius de connexió per a cir· cuits de baixa tensió per a usos domèstics i anàlegs. Part 2-1: Regles particulars per a dispositius de connexió independents amb elements de fixació amb cargol.

UNE-EN 60998-2-1:2005 - Dispositius de connexió per a cir· cuits de baixa tensió per a usos domèstics i anàlegs. Part 2-1: Requisits particulars per a dispositius de connexió independents amb òrgans de fixació amb cargol. (Aquesta norma anul·larà i substituirà a la Norma UNE-EN 60998-2-1 de març de 1996 abans de 2007-03-01).

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-02

Normes de referència UNE-EN 61558-2-4/ERRATUM:2001 - Seguretat dels trans· formadors, unitats d’alimentació i anàlegs. Part 2-4: Requisits particulars per als transformadors de separació de circuits per a ús general.

UNE-EN 60898-1: 2004

UNE-EN 61558-2-4:1999 - Seguretat dels transformadors, uni· tats d’alimentació i anàlegs. Part 2-4: Requisits particulars per als transformadors de separació de circuits per a ús general.

UNE-EN 60898-1/A12: 2009

UNE-EN 60898-1/A1: 2005 UNE-EN 60898-1/A11: 2006 UNE-EN 60898-1/A13: 2013 - Accessoris elèctrics. Interruptors automàtics per a instal·lacions domèstiques i anàlogues per a la protecció contra sobreintensitats. Part 1: interruptors automàtics per a funcionament en corrent altern.

UNE-EN 61558-2-5:1999 - Seguretat dels transformadors, uni· tats d’alimentació i anàlegs. Part 2-5: Requisits particulars per als transformadors i unitats d’alimentació per a màquines d’afaitar.

UNE-EN 60898-2: 2007- Accessoris elèctrics. Interruptors au· tomàtics per a instal·lacions domèstiques i anàlogues per a la protecció contra sobreintensitats. Part 2: Interruptors automàtics per a operació en corrent altern i en corrent continu. (IEC 608982:2000 + A1:2003, modificada).

UNE-HD 603 (sèrie) - Cables de distribució de tensió assignada 0,6/1 kV.

UNE-EN 61643-11: 2005

UNE-EN 50160: 2011 - Característiques de la tensió subminis· trada per les xarxes generals de distribució.

UNE-EN 50470-1: 2007 - Equips de mesura de l’energia elèc· trica (c.a.). Part 1: Requisits generals, assajos i condicions d’as· saig. Equips de mesura (índexs de classe A, B i C).

UNE-EN 50470-3: 2007 - Equips de mesura de l’energia elèc· trica (c.a). Part 3: Requisits particulars. Comptadors estàtics d’energia activa (índexs de classificació A, B i C).

UNE-EN 61008-1: 2006 - UNE-EN 61008-1/A11: 2008 UNE-EN 61008-1/A12: 2009 - UNE-EN 61008-1/A13: 2013 Interruptors automàtics per actuar per corrent diferencial residu· al, sense dispositiu de protecció contra sobreintensitats, per a usos domèstics i anàlegs (ID). Part 1: Regles generals.

Aquesta norma es deixa d’aplicar el 19/06/2017.

UNE-EN 61643-11/A11: 2007 - Parallamps de baixa tensió. Part 11: parallamps connectats a sistemes elèctrics de baixa tensió.

Requisits i assajos.

Aquesta norma es deixa d’aplicar el 28/08/2015.

UNE-EN 61643-11: 2013 - Dispositius de protecció contra so· bretensions transitòries de baixa tensió. Part 11: Dispositius de protecció contra sobretensions transitòries connectats a siste· mes elèctrics de baixa tensió. Requisits i mètodes d’assaig.

UNE-EN 62208: 2012 - Envolupants buides destinades als con· junts d’aparellatge de baixa tensió. Requisits generals.

UNE HD 60364-5-51: 2010 UNE HD 60364-5-51/A11:2013 - Instal·lacions elèctriques en edificis. Part 5-51: selecció i instal·lació de materials elèctrics.

Regles comunes.

UNE-EN 61008-1: 2013 - Interruptors automàtics per actuar per corrent diferencial residual, sense dispositiu de protecció contra sobreintensitats, per a usos domèstics i anàlegs (ID). Part 1: Regles generals.

UNE EN 50550: 2012

UNE-EN 61008-2-1: 1996 - UNE-EN 61008-2-1/A11: 1999 Interruptors automàtics per actuar per corrent diferencial residual, sense dispositiu de protecció contra sobreintensitats, per a usos domèstics i anàlegs (ID). Part 2-1: Aplicabilitat de les regles gene· rals als ID funcionalment independents de la tensió d’alimentació.

UNE-EN 50557:2012 - Requisits per als dispositius de rearma· ment automàtic (ARD) per a interruptors automàtics, AD i ID d’ús domèstic i anàleg.

UNE-EN 61009-1: 2006 - UNE-EN 61009-1 CORR. 2007 UNE-EN 61009-1/A11: 2008 - UNE-EN 61009-1/A12: 2009 UNE-EN 61009-1/A13: 2009 - UNE-EN 61009-1/A14: 2013 Interruptors automàtics per actuar per corrent diferencial residu· al, amb dispositiu de protecció contra sobreintensitats incorpo· rat, per a usos domèstics i anàlegs (AD). Part 1: regles generals.

Aquesta norma es deixa d’aplicar el 18/06/2017.

UNE-EN 61009-1: 2013 - Interruptors automàtics per actuar per corrent diferencial residual, amb dispositiu de protecció contra sobreintensitats incorporat, per a usos domèstic i anàleg (AD).

Part 1: Regles generals.

UNE-EN 61009-2-1: 1996 - UNE-EN 61009-2-1/A11: 1999 Interruptors automàtics per actuar per corrent diferencial resi· dual, amb dispositiu de protecció contra sobreintensitats incor· porat, per a usos domèstics i anàlegs (AD). Part 2-1: aplicació de les regles generals als AD funcionalment independents de la tensió d’alimentació.

marcombo

UNE EN 50550/AC: 2012 - Dispositius de protecció contra so· bretensions a freqüència industrial per a usos domèstics i anà· legs (POP).

UNE-EN 61851-1:2012 - Sistema conductiu de càrrega per a vehicles elèctrics. Part 1: Requisits generals.

UNE-EN 62196-1:2012 UNE-EN 62196-1/A11:2013 - Bases, clavilles, connectors de vehicle i entrades de vehicle. Càrrega conductiva de vehicles elèctrics. Part 1: Requisits generals.

UNE-EN 62196-2:2012 - UNE-EN 62196-2/A11:2013 - UNEEN 62196-2/A12:2014 - Bases, clavilles, connectors de vehicle i entrades de vehicle. Càrrega conductiva de vehicles elèctrics.

Part 2: Compatibilitat dimensional i requisits d’intercanviabilitat per als accessoris d’espigues i alvèols en corrent altern.

EN 62196-3:2014 - Bases, clavilles, connectors de vehicle i en· trades de vehicle. Càrrega conductiva de vehicles elèctrics. Part 3: Compatibilitat dimensional i requisits d’intercanviabilitat per a acobladors de vehicle d’espigues i alvèols en corrent continu i corrent altern/continu.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

39

ITC-BT-02

UNE-EN 61558-2-5/A11:2004 - Seguretat dels transformadors, unitats d’alimentació i anàlegs. Part 2-5: Requisits particulars per als transformadors i unitats d’alimentació per a màquines d’afaitar.

UNE-EN 60898-1 ERRATUM 2009

ITC-BT-03

Empresa instal·ladora en baixa tensió

ITC-BT-03

ITC-BT-03 EMPRESA INSTAL·LADORA EN BAIXA TENSIÓ (*) modificat RD 560/2010

1. OBJECTE

3.1 Categoria bàsica (IBTB)

2. EMPRESA INSTAL·LADORA I INSTAL·LADOR EN BAIXA TENSIÓ 3. CLASSIFICACIÓ DELS INSTAL·LADORS AUTORITZATS EN BAIXA TENSIÓ 3.1 Categoria bàsica (IBTB) 3.2 Categoria especialista (IBTE) 4. INSTAL·LADOR EN BAIXA TENSIÓ 5. HABILITACIÓ D’EMPRESES INSTAL·LADORES DE BAIXA TENSIÓ 6. OBLIGACIONS DELS INSTAL·LADORS AUTORITZATS EN BAIXA TENSIÓ Apèndix. MITJANS MÍNIMS, TÈCNICS I HUMANS, REQUERITS PER ALS INSTAL·LADORS AUTORITZATS EN BAIXA TENSIÓ

3.2 Categoria especialista (IBTE) Els instal∙ladors i empreses instal∙ladores de la categoria especialista poden realitzar, mantenir i reparar les instal∙lacions de la categoria bàsica i, a més, les corresponents a: • Sistemes d’automatització, gestió tècnica de l’energia i seguretat per a habitatges i edificis; • Sistemes de control distribuït; • Sistemes de supervisió, control i adquisició de dades; • Control de processos; • Línies aèries o subterrànies per a distribució d’energia; • Locals amb risc d’incendi o explosió; • Quiròfans i sales d’intervenció; • Làmpades de descàrrega en alta tensió, rètols lluminosos i similars;

1. OBJECTE (*) La present instrucció tècnica complementària té per objecte desenvolupar les previsions de l’article 22 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, establint les condicions i requisits que s’han d’observar per a la certificació de la competència i per a l’habilitació com a empresa instal·ladora en l’àmbit d’aplicació del dit Reglament.

2. EMPRESA INSTAL·LADORA I INSTAL·LADOR EN BAIXA TENSIÓ (*) 2.1 Empresa instal·ladora en baixa tensió és la persona física o jurídica que realitza, manté o repara les instal·lacions elèctriques en l’àmbit del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, i les seves instruccions tècniques complementàries, havent presentat la corresponent declaració responsable d’inici d’activitat segons el que prescriu aquesta Instrucció tècnica complementària.

2.2 Instal·lador en baixa tensió és la persona física que té coneixements per exercir alguna de les activitats corresponents a les categories indicades a l’apartat 3 d’aquesta Instrucció tècnica complementària i compleix el que estableix l’apartat 4 d’aquesta Instrucció tècnica complementària BT-03.

3. CLASSIFICACIÓ DELS INSTAL·LADORS AUTORITZATS EN BAIXA TENSIÓ Els instal∙ladors autoritzats en baixa tensió es classifiquen en les següents categories:

40

Els instal∙ladors d’aquesta categoria poden realitzar, mantenir i reparar les instal∙lacions elèctriques per a baixa tensió en edificis, indústries, infraestructures i, en general, totes les compreses en l’àmbit d’aquest Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, que no es reservin a la categoria especialista (IBTE).

• Instal∙lacions generadores de baixa tensió; que estiguin contingudes en l’àmbit d’aquest Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les instruccions tècniques complementàries.

4. INSTAL·LADOR EN BAIXA TENSIÓ (*) L’instal·lador en baixa tensió ha d’exercir la seva activitat en el si d’una empresa instal·ladora de “baixa tensió” habilitada i ha de complir i poder acreditar davant l’Administració competent quan aquesta ho requereixi en l’exercici de les seves facultats d’inspecció, comprovació i control, una de les situacions següents: a) Disposar d’un títol universitari el pla d’estudis del qual cobreixi les matèries objecte del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, i de les seves instruccions tècniques complementàries. b) Disposar d’un títol de formació professional o d’un certificat de professionalitat inclòs en el Catàleg nacional de qualificacions professionals, l’àmbit competencial del qual coincideixi amb les matèries objecte del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, i de les seves ITC. c) Tenir reconeguda una competència professional adquirida per experiència laboral, d’acord amb el que estipula el Reial decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les competències professionals adquirides per experiència laboral, en les matèries objecte del Reglament electrotècnic

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, i de les seves instruccions tècniques complementàries.

5. HABILITACIÓ D’EMPRESES INSTAL·LADORES DE BAIXA TENSIÓ (*) 5.1 Abans de començar les seves activitats com a empreses instal·ladores en baixa tensió, les persones físiques o jurídiques que es vulguin establir a Espanya han de presentar davant l’òrgan competent de la comunitat autònoma en què s’estableixin una declaració responsable en la qual el titular de l’empresa o el representant legal d’aquesta declari per a quina categoria, i si s’escau, modalitat, exercirà l’activitat, que compleix els requisits que exigeix aquesta Instrucció tècnica complementària, que disposa de la documentació que ho acredita, que es compromet a mantenir-los durant la vigència de l’activitat i que es responsabilitza que l’execució de les instal•lacions s’efectua d’acord amb les normes i requisits que s’estableixen en el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, i les seves respectives instruccions tècniques complementàries.

5.2 Les empreses instal·ladores en baixa tensió legalment establertes per a l’exercici d’aquesta activitat en qualsevol altre Estat membre de la Unió Europea que vulguin realitzar l’activitat en règim de lliure prestació en territori espanyol han de presentar, prèviament a l’inici de l’activitat, davant l’òrgan competent de la comunitat autònoma on vulguin començar la seva activitat, una declaració responsable en la qual el titular de l’empresa o el representant legal d’aquesta declari per a quina categoria, i si s’escau, modalitat, exercirà l’activitat, que compleix els requisits que exigeix aquesta Instrucció tècnica complementària, que disposa de la documentació que ho acredita, que es compromet a mantenir-los durant la vigència de l’activitat i que es responsabilitza que l’execució de les instal•lacions s’efectua d’acord amb les normes i requisits que s’estableixen en el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, i les seves respectives instruccions tècniques complementàries.

Per acreditar el compliment del requisit de personal qualificat, la declaració ha de fer constar que l’empresa disposa de la documentació que acredita la capacitació del personal afectat, d’acord amb la normativa del país d’establiment i de conformitat amb el que preveu la normativa de la Unió Europea sobre reconeixement de qualificacions professionals, aplicada a Espanya mitjançant el Reial decret 1837/2008, de 8 de novembre, pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005, i la Directiva 2006/100/CE del Consell, de 20 de novembre de 2006, relatives al reconeixement de qualificacions professionals així com a determinats aspectes de l’exercici de la professió d’advocat.

«L’autoritat competent pot verificar aquesta capacitat d’acord amb el que disposa l’article 15 del Reial decret 1837/2008, de 8 de novembre.»

5.3 Les comunitats autònomes han de possibilitar que la declaració responsable sigui realitzada per mitjans electrònics.

No es pot exigir la presentació de documentació acreditativa del compliment dels requisits juntament amb la declaració responsable. No obstant això, aquesta documentació ha d’estar disponible per a la seva presentació immediata davant l’Administració competent quan aquesta ho requereixi en l’exercici de les seves facultats d’inspecció, comprovació i control.

marcombo

5.4 L’òrgan competent de la comunitat autònoma ha d’assignar, d’ofici, un número d’identificació a l’empresa i remetre les dades necessàries per incloure-les en el Registre integrat industrial que regulen el títol IV de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’indústria, i la seva normativa reglamentària de desplegament.

5.5 D’acord amb la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’indústria, la declaració responsable habilita per temps indefinit l’empresa instal·ladora, des del moment de la seva presentació davant l’Administració competent, per a l’exercici de l’activitat en tot el territori espanyol, sense que es puguin imposar requisits o condicions addicionals.

5.6 A l’empara del que preveu l’apartat 3 de l’article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’Administració competent pot regular un procediment per comprovar a posteriori el que hagi declarat l’interessat.

En tot cas, la no-presentació de la declaració, així com la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de dades o manifestacions que hagin de figurar a la declaració habilita l’Administració competent per dictar resolució, que ha de ser motivada i prèvia audiència de l’interessat, per la qual es declari la impossibilitat de seguir exercint l’activitat i, si és procedent, s’inhabiliti temporalment per a l’exercici de l’activitat, sense perjudici de les responsabilitats que es puguin derivar de les actuacions dutes a terme.

5.7 Qualsevol fet que suposi modificació d’alguna de les dades incloses a la declaració originària, així com el cessament de les activitats, ha de ser comunicat per l’interessat a l’òrgan competent de la comunitat autònoma on va presentar la declaració responsable en el termini d’un mes.

5.8 Les empreses instal·ladores han de complir el següent: a) Disposar de la documentació que identifiqui l’empresa instal·ladora, que en el cas de persona jurídica ha d’estar constituïda legalment. b) Disposar dels mitjans tècnics i humans mínims necessaris per exercir les seves activitats en condicions de seguretat, que es determinen a l’apèndix d’aquesta Instrucció tècnica complementària, per a les respectives categories. c) Haver subscrit una assegurança de responsabilitat civil professional o una altra garantia equivalent que cobreixi els danys que puguin provocar en la prestació del servei per una quantia mínima de 600.000 euros per a la categoria bàsica i de 900.000 euros per a la categoria especialista. Aquestes quanties mínimes s’han d’actualitzar per ordre del ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, sempre que sigui necessari per mantenir l’equivalència econòmica de la garantia i amb l’informe previ de la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics.

5.9 L’empresa instal·ladora habilitada no pot facilitar, cedir o alienar certificats d’instal·lacions no realitzades per ella mateixa.

5.10 L’incompliment dels requisits exigits, verificat per l’autoritat competent i declarat mitjançant resolució motivada, comporta el cessament de l’activitat, llevat que es pugui incoar un expedient d’esmena d’errors, sense perjudici de les sancions que es puguin derivar de la gravetat de les actuacions dutes a terme.

L’autoritat competent, en aquest cas, ha d’obrir un expedient informatiu al titular de la instal·lació, que té quinze dies naturals a partir de la comunicació per aportar les evidències o descàrrecs corresponents.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

41

ITC-BT-03

ITC-BT-03

Empresa instal·ladora en baixa tensió

ITC-BT-03

Empresa instal·ladora en baixa tensió

ITC-BT-03

5.11 L’òrgan competent de la comunitat autònoma ha de traslladar immediatament al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç la inhabilitació temporal, les modificacions i el cessament de l’activitat a què es refereixen els apartats precedents per tal d’actualitzar les dades en el Registre integrat industrial regulat en el títol IV de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’indústria, tal com estableix la seva normativa reglamentària de desplegament.»

• Multímetre o pinça, per a les magnituds següents:

6. OBLIGACIONS DELS INSTAL·LADORS AUTORITZATS EN BAIXA TENSIÓ

• Analitzador registrador de potència i energia per a corrent altern trifàsic, amb capacitat de mesura de les magnituds següents: potència activa; tensió alterna; intensitat alterna; factor de potència.

Els instal·ladors autoritzats en baixa tensió, en les seves categories respectives, han de: a) Executar, modificar, ampliar, mantenir o reparar les instal· lacions que els siguin adjudicades o confiades, de conformitat amb la normativa vigent i amb la documentació de disseny de la instal·lació, i utilitzar, si s’escau, materials i equips conformes a la legislació que els sigui aplicable. b) Efectuar les proves i assajos reglamentaris que els siguin atribuïts. c) Realitzar les operacions de revisió i manteniment que tinguin encomanades, en la forma i terminis previstos. d) Emetre els certificats d’instal·lació o manteniment, en el seu cas.

• Tensió alterna i contínua fins a 500 V. • Intensitat alterna i contínua fins a 20 A. • Resistència.

• Mesurador de corrents de fuita, amb resolució millor o igual que 1 mA. • Detector de tensió.

• Equip verificador de la sensibilitat de disparament dels interruptors diferencials, capaç de verificar la característica intensitat-temps.

• Equip verificador de la continuïtat de conductors.

• Mesurador d’impedància de bucle, amb sistema de mesurament independent o amb compensació del valor de la resistència dels cables de prova i amb una resolució millor o igual que 0,1 Ω.

• Eines comunes i equip auxiliar.

• Luxímetre amb rang de mesura adequat per a l'enllumenat d'emergència.

e) Coordinar, si s’escau, amb l’empresa subministradora i amb els usuaris les operacions que impliquin interrupció del subministrament.

2.2 Categoria especialista A més dels mitjans anteriors, ha de comptar amb els següents, segons s’escaigui:

f) Notificar a l’Administració competent els possibles incompliments reglamentaris de materials o instal·lacions, que observin en la realització de la seva activitat. En cas de perill manifest, n’han de donar compte immediat als usuaris i, si s’escau, a l’empresa subministradora, i posar la circumstància en coneixement de l’òrgan competent de la comunitat autònoma en el termini màxim de 24 hores.

• Analitzador de xarxes, d’harmònics i de pertorbacions de xarxa.

g) Assistir a les inspeccions que estableix el Reglament, o les realitzades d’ofici per l’Administració, si és requerit pel procediment. h) Mantenir al dia un registre de les instal·lacions executades o mantingudes.

• Elèctrodes per a la mesura de l’aïllament dels terres.

• Aparell comprovador del dispositiu de vigilància de nivell d’aïllament dels quiròfans.

2.3 Eines, equips i mitjans de protecció individual Han d’estar d’acord amb la normativa vigent i les necessitats de la instal∙lació.

Notes:

i) Informar l’Administració competent sobre els accidents succeïts a les instal·lacions al seu càrrec. j) Conservar a disposició de l’Administració, una còpia dels contractes de manteniment almenys durant els 5 anys immediats posteriors a la fi d’aquests.

Apèndix MITJANS MÍNIMS, TÈCNICS I HUMANS, REQUERITS PER ALS INSTAL·LADORS AUTORITZATS EN BAIXA TENSIÓ 1. Mitjans humans Personal contractat que exerceixi l’activitat en condicions de seguretat, amb un mínim d’un instal·lador per a les instal·lacions de cadascuna de les respectives categories, o una mateixa persona si aquesta compleix els requisits respectius.

2. Mitjans tècnics 2.1 Categoria bàsica 2.1.1 Equips

• Tel∙luròmetre.

• Mesurador d’aïllament, segons la ITC-MIE-BT-19.

42

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

Documentació i posada en servei de les instal·lacions

ITC-BT-04

ITC-BT-04

ITC-BT-04 DOCUMENTACIÓ I POSADA EN SERVEI DE LES INSTAL·LACIONS

1 OBJECTE 2. DOCUMENTACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS 2.1 Projecte 2.2 Memòria tècnica de disseny 3. INSTAL·LACIONS QUE NECESSITEN PROJECTE 4. INSTAL·LACIONS QUE REQUEREIXEN MEMÒRIA TÈCNICA DE DISSENY 5. EXECUCIÓ I TRAMITACIÓ DE LES INS­TAL·LA­CIONS 6. POSADA EN SERVEI DE LES INSTAL·LACIONS 1. OBJECTE Aquesta instrucció té com a objecte desenvolupar les prescripcions de l’article 18 del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, i determinar la documentació tècnica que han de tenir les instal∙lacions per ser legalment posades en servei, així com la seva tramitació davant de l’òrgan competent de l’Administració.

• Esquema unifilar de la instal∙lació i característiques dels dispositius de tall i protecció adoptats, punts d’utilització i seccions dels conductors.

• Croquis del seu traçat; • Càlculs justificatius del disseny.

Els plànols han de ser els suficients en nombre i detall, tant per donar una idea clara de les disposicions que es pretenen adoptar en les instal∙lacions, com perquè l’empresa instal∙ladora que executi la instal∙lació disposi de totes les dades necessàries per a la seva realització.

2.2 Memòria tècnica de disseny La memòria tècnica de disseny (MTD) s’ha de redactar sobre impresos, segons model determinat per l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, amb l’objectiu de proporcionar les principals dades i característiques de disseny de les instal∙lacions. L’empresa instal∙ladora per a la categoria de la instal∙lació corresponent o el tècnic titulat competent que signi l’esmentada Memòria ha de ser directament responsable que aquesta s’adapti a les exigències reglamentàries.

En especial, s’hi han d’incloure les dades següents: • Les referents al propietari.

• Identificació de la persona que signa la memòria i justificació de la seva competència.

2. DOCUMENTACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

• Emplaçament de la instal∙lació.

Les instal∙lacions en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament s’han d’executar sobre la base d’una documentació tècnica que, en funció de la seva importància, ha d’adoptar una de les modalitats següents:

• Relació nominal dels receptors que es prevegi instal∙lar i la seva potència.

2.1 Projecte Quan calgui projecte, d’acord amb el que estableix l’apartat 3, aquest s’ha de redactar i signar per un tècnic titulat competent, que és directament responsable que el mateix s’adapti a les disposicions reglamentàries. El projecte d’instal∙lació es desenvolupa, bé com a part del projecte general de l’edifici, bé en forma d’un o més projectes específics.

En la memòria del projecte s’expressen especialment: • Dades relatives al propietari.

• Emplaçament, característiques bàsiques i ús al qual es destina; Característiques i seccions dels conductors a utilitzar.

• Característiques i diàmetres dels tubs per a canalitzacions.

• Relació nominal dels receptors que es preveu instal∙lar i la seva potència, sistemes i dispositius de seguretat adoptats i tants detalls com calguin d’acord amb la importància de la instal∙lació projectada i perquè es posi de manifest el compliment de les prescripcions del Reglament i les seves instruccions tècniques complementàries.

marcombo

• Ús al qual es destina.

• Càlculs justificatius de les característiques de la línia general d’alimentació, derivacions individuals i línies secundàries, els seus elements de protecció i els seus punts d’utilització.

• Petita memòria descriptiva.

• Esquema unifilar de la instal∙lació i característiques dels dispositius de tall i protecció adoptats, punts d’utilització i seccions dels conductors.

• Croquis del seu traçat.

3. INSTAL·LACIONS QUE NECESSITEN PROJECTE 3.1 Per a la seva execució les noves instal∙lacions necessiten l’elaboració de projecte (veure taula pàgina següent): No és necessària l’elaboració de projecte per a les instal· lacions de recàrrega que s’executin en els grups d’instal·lació g) i h) existents en edificis d’habitatges, sempre que les noves instal·lacions no estiguin incloses en el grup z).

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

43

ITC-BT-04

Documentació i posada en servei de les instal·lacions Tipus d’instal∙lació

Límits

a

P > 20 kW

f

Les corresponents a indústries, en general Les corresponents a: - locals humits, polsegosos o amb risc de corrosió; -b ombes d’extracció o elevació d’aigua, siguin o no industrials.

Les corresponents a: - locals mullats; - generadors i convertidors; - c onductors aïllats per escalfar, excloent les d’habitatges.

- de caràcter temporal per a l’alimentació de maquinària d’obres en construcció; - de caràcter temporal en locals o emplaçaments oberts; Les d’edificis destinats principalment a habitatges, locals comercials i oficines, que no tinguin la consideració de locals de concurrència pública, en edificació vertical o horitzontal.

Les corresponents a habitatges unifamiliars

g

Les de garatges que requereixen ventilació forçosa

h

Les de garatges que disposen de ventilació natural

i

Les corresponents a locals de concurrència pública Les corresponents a: - línies de baixa tensió amb suports comuns amb les d’alta tensió; - màquines elevadores i de transport; - les que utilitzin tensions especials; - l es destinades a rètols lluminosos tret que es considerin instal·lacions de baixa tensió segons el que estableix la ITC-BT-44; - tanques elèctriques; - xarxes aèries o subterrànies de distribució; Instal∙lacions d’enllumenat exterior.

Les corresponents a locals amb risc d’incendi o explosió, excepte garatges.

Les de quiròfans i sales d’intervenció Les corresponents a piscines i fonts.

Les corresponents a les infraestructures per a la recàrrega del vehicle elèctric.

Instal·lacions de recàrrega situades a l’exterior.

Totes les instal·lacions que incloguin estacions de recàrrega previstes per al mode de càrrega 4.

Totes aquelles que, sense estar compreses en els grups anteriors, determini el Ministeri de Ciència i Tecnologia, mitjançant l’oportuna disposició.

ITC-BT-04

Grup

b

c

d e

j

k l m n z o

P > 10 kW

P > 10 kW

P > 50 kW P > 100 kW per caixa general de protecció.

P > 50 kW Sigui quina sigui la seva ocupació.

De més de 5 places d’estacionament.

Sense límit.

Sense límit de potència.

P > 5 kW Sense límit.

Sense límit.

P > 5 kW P > 50 kW P > 10 kW Sense límit.

Segons correspongui.

P = Potència prevista a la instal∙lació, tenint en compte el que està estipulat a la ITC-BT-10.

3.2 Així mateix, requereixen elaboració de projecte les ampliacions i modificacions de les instal∙lacions següents: a) Les ampliacions de les instal∙lacions dels tipus (b, c, g, i, j, l, m) i modificacions d’importància de les instal∙lacions assenyalades a 3.1. b) Les ampliacions de les instal∙lacions que, sent del tipus que assenyala el 3.1 no arribin als límits de potència prevista establerts per a les mateixes, però que els superen en produir-se l’ampliació. c) Les ampliacions d’instal∙lacions que van requerir projecte originalment si en una o més ampliacions se supera el 50% de la potència prevista en el projecte anterior.

3.3 Si una instal∙lació està compresa en més d’un grup dels especificats a 3.1, se li aplicarà el criteri més exigent dels establerts per als grups esmentats.

44

4. I NSTAL·LACIONS QUE REQUEREIXEN MEMÒRIA TÈCNICA DE DISSENY Requeriran memòria tècnica de disseny totes les instal∙lacions –siguin noves, ampliacions o modificacions– no incloses als grups indicats a l’apartat 3.

5. EXECUCIÓ I TRAMITACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS 5.1 Totes les instal∙lacions a l’àmbit d’aplicació del Reglament han de ser efectuades per les empreses instal∙ladores en baixa tensió als quals es refereix la ITC-BT-03.

En el cas d’instal∙lacions que van requerir projecte, la seva execució ha de comptar amb la direcció d’un tècnic titulat competent.

Si, en el curs de l’execució de la instal∙lació, l’empresa instal∙la­ dora considera que el projecte o memòria tècnica de disseny no s’ajusta al que estableix el Reglament, per escrit, ha de posar la circumstància en coneixement de l’autor, i del propietari, del projecte o memòria esmentats. Si no hi ha acord entre les parts s’ha de sotmetre la qüestió a l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, perquè aquesta resolgui en el termini més breu possible.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

5.2 En acabar l’execució de la instal∙lació, l’empresa instal∙ladora ha de realitzar les verificacions oportunes, en funció de les característiques d’aquesta, segons s’especifica a la ITC-BT-05 i, si s’escau, totes les que determini la direcció d’obra.

5.3 Igualment, les instal∙lacions que s’especifiquen en la ITCBT-05, ha de ser objecte de la corresponent inspecció inicial per un organisme de control.

5.4 Finalitzades les obres i realitzades les verificacions i la inspecció inicial a què es refereixen els punts anteriors, l’empresa instal·ladora ha d’emetre un certificat d’instal·lació, subscrit per un instal·lador en baixa tensió que pertanyi a l’empresa, segons el model establert per l’Administració, que ha de comprendre, almenys, el següent: a) les dades referents a les principals característiques de la instal·lació; b) la potència prevista de la instal·lació; c) si s’escau, la referència del certificat de l’organisme de control que hagi efectuat, amb qualificació de resultat favorable, la inspecció inicial; d) identificació de l’empresa instal·ladora responsable de la instal·lació i de l’instal·lador en baixa tensió que subscriu el certificat d’instal·lació; e) declaració expressa que la instal·lació ha estat executada d’acord amb les prescripcions del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, i, si s’escau, amb les especificacions particulars aprovades a la companyia elèctrica, així com, segons correspongui, amb el projecte o la memòria tècnica de disseny.

5.5 Abans de la posada en servei de les instal∙lacions, l’empresa instal∙ladora ha de presentar davant de l’òrgan competent de la comunitat autònoma, amb l’objecte de la seva inscripció en el corresponent registre, el certificat d’instal∙lació amb el seu corresponent annex d’informació a l’usuari, per quintuplicat, al qual acompanya, segons el cas, el projecte o la memòria tècnica de disseny, així com el certificat de direcció d’obra signat pel corresponent tècnic titulat competent, i el certificat d’inspecció inicial amb qualificació de resultat favorable, de l’organisme de control, si s’escau.

L’òrgan competent de la Comunitat Autònoma ha de diligenciar les còpies del certificat d’instal∙lació i, si s’escau, del certificat

ITC-BT-04

d’inspecció inicial, i tornar-ne quatre a l’empresa instal∙ladora, dues per a ell i les altres dues per a la propietat, a fi que aquesta pugui quedar-se amb una còpia i lliurar l’altre a la companyia elèctrica, requisit sense el qual aquesta no pot subministrar energia a la instal∙lació, tret del que indica l’article 18.3 del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió.

5.6 Instal∙lacions temporals en fires, exposicions i similars.

Quan en aquesta mena d’esdeveniments hi hagi per a tota la instal∙lació de la fira o exposició una direcció d’obra comuna, es poden agrupar totes les documentacions de les instal∙lacions parcials d’alimentació als diferents estands o elements de la fira, exposició, etc., i presentar-se d’un sol cop davant l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, amb una certificació d’instal∙lació global signada pel responsable tècnic de la direcció esmentada.

Quan es tracti de muntatges repetits idèntics, es pot prescindir de la documentació de disseny, després del registre de la primera instal∙lació, fent constar al certificat d’instal∙lació aquesta circumstància, que és vàlida durant un any, sempre i quan no es produeixin modificacions significatives, entenent com a tals les que afectin la potència prevista, tensions de servei i utilització i els elements de protecció contra contactes directes i indirectes i contra sobreintensitats i sobretensions.

6. POSADA EN SERVEI DE LES INSTAL·LACIONS El titular de la instal∙lació ha de sol∙licitar el subministrament d’energia a l’empresa subministradora mitjançant el lliurament del corresponent exemplar del certificat d’instal∙lació.

L’empresa subministradora pot realitzar, al seu càrrec, les verificacions que consideri oportunes, en el que fa referència al compliment de les prescripcions d’aquest Reglament.

Quan els valors obtinguts en l’esmentada verificació siguin inferiors o superiors als assenyalats respectivament per a l’aïllament i corrents de fuga a la ITC-BT-19, les empreses subministradores no poden connectar a les seves xarxes les instal∙lacions receptores.

En aquests casos, han d’estendre una acta, en la qual consti el resultat de les comprovacions, la qual ha d’estar signada igualment pel titular de la instal∙lació, donant-se’n per assabentat. Aquesta acta, en el termini més breu possible, s’ha de posar en coneixement de l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, que ha de determinar el que procedeixi.

Notes:

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

45

ITC-BT-04

Documentació i posada en servei de les instal·lacions

ITC-BT-05

Verificacions i inspeccions

ITC-BT-05

ITC-BT-05 VERIFICACIONS I INSPECCIONS

1. OBJECTE

mesura que sigui possible, el compliment reglamentari al llarg de la vida d’aquestes instal∙lacions.

2. AGENTS INTERVINENTS 3. VERIFICACIONS PRÈVIES A LA POSADA EN SERVEI 4. INSPECCIONS 4.1 Inspeccions inicials 4.2 Inspeccions periòdiques

Les inspeccions poden ser: • Inicials: abans de la posada en servei de les instal∙lacions.

• Periòdiques.

4.1 Inspeccions inicials Seran objecte d’inspecció, un cop executades les instal∙la­ cions, les seves ampliacions o modificacions d’importància i abans de ser documentades davant l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, les instal∙lacions següents:

5. PROCEDIMENT 6. CLASSIFICACIÓ DE DEFECTES 6.1 Defecte molt greu 6.2 Defecte greu 6.3 Defecte lleu

a) Instal∙lacions industrials que requereixin projecte, amb una potència instal∙lada superior a 100 kW. b) Locals de concurrència pública. c) Locals amb risc d’incendi o explosió, de classe I, excepte garatges de menys de 25 places. d) Locals mullats amb potència instal∙lada superior a 25 kW.

1. OBJECTE Aquesta instrucció té per objecte desenvolupar les previsions dels articles 18 i 20 del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, en relació amb les verificacions prèvies a la posada en servei i inspeccions de les instal∙lacions elèctriques incloses en el seu camp d’aplicació.

2. AGENTS INTERVINENTS 2.1 Les verificacions prèvies a la posada en servei de les instal∙lacions han de ser realitzades per les empreses instal∙ladores que les executin.

2.2 D’acord amb el que indica l’article 20 del Reglament, sense perjudici de les atribucions que, en qualsevol cas, ostenta l’Administració Pública, els agents que duguin a terme les inspeccions de les instal∙lacions elèctriques de baixa tensió hauran de tenir la condició d’organismes de control, segons el que estableix el Reial Decret 2.200/1995, de 28 de desembre, acreditats per a aquest camp reglamentari.

3. VERIFICACIONS PRÈVIES A LA POSADA EN SERVEI Les instal∙lacions elèctriques en baixa tensió han de ser verificades, prèviament a la seva posada en servei i segons correspongui en funció de les seves característiques, seguint la metodologia de les normes UNE 20.460-6-61 i UNE-HD 60.364-6-2009.

e) Piscines amb potència instal∙lada superior a 10 kW. f) Quiròfans i sales d’intervenció. g) Instal∙lacions d’enllumenat exterior amb potència ins­ tal∙lada superior a 5 kW. h) Instal·lacions de les estacions de recàrrega per al vehicle elèctric, que requereixin l’elaboració de projecte per a la seva execució 4.2 Inspeccions periòdiques Són objecte d’inspeccions periòdiques, cada 5 anys, totes les instal∙lacions elèctriques en baixa tensió que van requerir inspecció inicial, segons el punt 4.1 anterior, i cada 10 anys, les comunes d’edificis d’habitatges de potència total instal∙lada superior a 100 kW. 5. PROCEDIMENT 5.1 Els organismes de control han de realitzar la inspecció de les instal∙lacions sobre la base de les prescripcions que estableixi el Reglament d’aplicació i, si s’escau, del que especifiqui la documentació tècnica, aplicant els criteris per a la classificació de defectes que es relacionen a l’apartat següent.

L’empresa instal∙ladora, si ho creu convenient, pot assistir a la realització d’aquestes inspeccions.

4. INSPECCIONS

5.2 Com a resultat de la inspecció, l’organisme de control emetrà un certificat d’inspecció, en el qual han de figurar les dades d’identificació de la instal∙lació i la possible relació de defectes, amb la seva classificació, i la qualificació de la instal∙lació, que pot ser:

Les instal∙lacions elèctriques en baixa tensió de rellevància especial que es citen a continuació, hauran de ser objecte d’inspecció per un organisme de control, a fi d’assegurar, en la

5.2.1 Favorable: Quan no es determini l’existència de cap defecte molt greu o greu. En aquest cas, els possibles defectes lleus s’han d’anotar per a constància del titular, amb la indicació que ha

46

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-05

Verificacions i inspeccions

5.2.2 Condicionada: Quan es detecti l’existència de, almenys, un defecte greu o defecte lleu procedent d’una altra inspecció anterior que no s’hagi corregit. En aquest cas:

6.2 Defecte greu És el que no suposa un perill immediat per a la seguretat de les persones o dels béns, però pot ser-ho en originar-se una errada a la instal∙lació. També s’inclou dins d’aquesta classificació, el defecte que pugui reduir de manera substancial la capacitat d’utilització de la instal∙lació elèctrica.

a) Les instal∙lacions noves que siguin objecte d’aquesta qualificació no poden ser subministrades d’energia elèctrica mentre no s’hagin corregit els defectes indicats i puguin obtenir la qualificació de favorable.

Dins d’aquest grup i amb caràcter no exhaustiu, es consideren els defectes greus següents:

b) A les instal∙lacions ja en servei se’ls fixa un termini per procedir a la seva correcció, que no pot superar els 6 mesos. Transcorregut aquest termini sense que s’hagin reparat els defectes, l’organisme de control haurà de remetre el certificat amb la qualificació negativa a l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma.

• I nexistència de mesures adequades de seguretat contra contactes indirectes.

5.2.3 Negativa: Quan s’observi, almenys, un defecte molt greu.

En aquest cas: a) Les noves instal∙lacions no poden entrar en servei, mentre no s’hagin corregit els defectes indicats i puguin obtenir la qualificació de favorable. b) A les instal∙lacions ja en servei se’ls ha d’emetre un certificat negatiu, que s’ha de remetre immediatament a l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma.

6. CLASSIFICACIÓ DE DEFECTES Els defectes a les instal∙lacions es classifiquen en: defectes molt greus, defectes greus i defectes lleus.

6.1 Defecte molt greu Qualsevol defecte que la raó o l’experiència determina que constitueix un perill immediat per a la seguretat de les persones o els béns.

Es consideren com a tals els incompliments de les mesures de seguretat que poden provocar el desencadenament dels perills que es pretenen evitar amb aquestes mesures, en relació amb: • Contactes directes, en qualsevol tipus d’instal∙lació.

• Locals de concurrència pública.

• Locals amb risc d’incendi o explosió.

• Locals de característiques especials.

• Instal∙lacions amb finalitats especials.

• Quiròfans i sales d’intervenció.

• M anca de connexions equipotencials, quan aquestes siguin requerides.

• Manca d’aïllament de la instal∙lació. anca de protecció adequada contra curtcircuits i sobre• M càrregues als conductors, en funció de la seva intensitat màxima admissible, d’acord amb les seves característiques i condicions d’instal∙lació.

• Manca de continuïtat dels conductors de protecció.

• V alors elevats de resistència de terra en relació amb les mesures de seguretat adoptades.

• D efectes en la connexió dels conductors de protecció a les masses, quan aquestes connexions siguin preceptives.

• Secció insuficient dels conductors de protecció.

• E xistència de parts o punts de la instal∙lació l’execució defectuosa de la qual pugui ser origen d’avaries o danys.

• N aturalesa o característiques no adequades dels conductors utilitzats. anca de secció dels conductors, en relació amb les cai• M gudes de tensió admissibles per a les càrregues previstes.

• Manca d’identificació dels conductors “neutre” i “de protecció”.

• Ú s de materials, aparells o receptors que no s’ajustin a les especificacions vigents. mpliacions o modificacions d’una instal∙lació que no s’ha• A gin tramitat segons el que estableix la ITC-BT-04.

• Mancança del nombre de circuits mínims estipulats.

• La reiteració o acumulació successiva de defectes lleus.

6.3 Defecte lleu Qualsevol defecte que no suposa perill per a les persones o els béns, no pertorba el funcionament de la instal∙lació i en el que la desviació respecte del que està reglamentat no té valor significatiu per a l’ús efectiu o el funcionament de la instal∙lació.

Notes:

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

47

ITC-BT-05

de posar els mitjans per reparar-los abans de la propera inspecció; Així mateix, podran servir de base a efectes estadístics i de control de la qualitat de les empreses instal∙ladores.

ITC-BT-06

Xarxes aèries per a la distribució en baixa tensió

ITC-BT-06

ITC-BT-06 XARXES AÈRIES PER A LA DISTRIBUCIÓ EN BAIXA TENSIÓ

4.3 Conductors nus de coure i alumini 4.4 Altres cables o altres sistemes d’instal∙lació

1. MATERIALS 1.1 C onductors 1.1.1 Conductors aïllats 1.1.2 Conductors nus 1.2 Aïllants 1.3 Accessoris de subjecció 1.4 S uports 1.5 Tirants i tornapuntes

1. MATERIALS 1.1 Conductors Els conductors utilitzats a les xarxes aèries són de coure, alumini o d’altres materials o aliatges que tinguin característiques elèctriques i mecàniques adequades i són preferentment aïllats.

2. CÀLCUL MECÀNIC 2.1 Accions per considerar en el càlcul 2.2 Conductors 2.2.1 Tracció màxima admissible 2.2.2 Fletxa màxima 2.3 Suports 3. EXECUCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS 3.1 Instal∙lació de conductors aïllats 3.1.1 Cables de façana 3.1.2 Cables tensats 3.2 Instal∙lació de conductors nus 3.2.1 Distància dels conductors nus al terra i zones de protecció de les edificacions 3.2.2 Separació mínima entre conductors nus i entre aquests i els murs o les parets d’edificacions 3.3 Empalmaments i connexions de conductors.

Condicions mecàniques i elèctriques 3.4 Secció mínima del conductor neutre 3.5 Identificació del conductor neutre 3.6 Continuïtat del conductor neutre 3.7 Posada a terra del neutre 3.8 Instal∙lació de suports 3.9 Condicions generals per a encreuaments i paral∙lelismes 3.9.1 Encreuaments 3.9.2 Proximitats i paral∙lelismes 4. INTENSITATS MÀXIMES ADMISSIBLES PELS CONDUCTORS 4.1 Generalitats 4.2 Cables formats per conductors aïllats amb polietilè reticulat (XLPE), en feix, a espiral visible 4.2.1 Intensitats màximes admissibles 4.2.2 Factors de correcció 4.2.3 Intensitats màximes de curtcircuit admissible als conductors dels cables 48

1.1.1 Conductors aïllats Els conductors aïllats són de tensió assignada no inferior a 0,6/1 kV, tenen un recobriment tal que garanteix una bona resistència a les accions de la intempèrie i han de satisfer les exigències que especifica la norma UNE 21.030.

La secció permesa als conductors d’alumini és de 16 mm2, i en els de coure de 10 mm2. La secció mínima corresponent a altres materials és la que garanteix una resistència mecànica i conductivitat elèctrica no inferiors a les que corresponen als de coure indicats anteriorment.

1.1.2 Conductors nus Els conductors nus són resistents a les accions de la intempèrie i la seva càrrega de ruptura mínima a la tracció és de 410 daN i han de satisfer les exigències que especifiquen les normes UNE 21.012 o UNE 21.018 segons que els conductors siguin de coure o d’alumini.

Es consideren com a conductors nus els conductors aïllats per a una tensió nominal inferior a 0,6/1 kV. La seva utilització té caràcter especial degudament justificat, excloent-ne el cas de zones d’arbratge o amb perill d’incendi.

1.2 Aïllants Els aïllants són de porcellana, vidre o d’altres materials aïllants equivalents que resisteixin les accions de la intempèrie, especialment les variacions de temperatura i la corrosió, i han d’oferir la mateixa resistència als esforços mecànics i tenir el nivell d’aïllament dels aïllants de porcellana o vidre.

La fixació dels aïllants als suports s’efectua mitjançant roscatge o cementació a base de substàncies que no ataquin cap de les parts, i que no sofreixin variacions de volum que puguin afectar els aïllants mateixos o la seguretat de la seva fixació.

1.3 Accessoris de subjecció Els accessoris que s’emprin a les xarxes aèries han d’estar degudament protegits contra la corrosió i l’envelliment, i han de resistir els esforços mecànics als quals puguin estar sotmesos, amb un coeficient de seguretat no inferior al que correspongui al dispositiu d’ancoratge on estiguin instal∙lats.

1.4 Suports Els suports poden ser metàl∙lics, de formigó, fusta o de qualsevol altre material que compti amb la corresponent autorització de l’autoritat competent, i es dimensionen d’acord amb les

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-06

Xarxes aèries per a la distribució en baixa tensió

1.5 Tirants i tornapuntes Els tirants estan constituïts per barnilles o cables metàl∙lics, degudament protegits contra la corrosió, i tenen una càrrega de ruptura mínima de 1.400 daN. Els vents poden ser metàl∙lics, de formigó, fusta o qualsevol altre material capaç de suportar els esforços a què estiguin sotmesos, i han d’estar degudament protegits contra les accions de la intempèrie.

Cal restringir l’ús de tirants i vents.

2. CÀLCUL MECÀNIC 2.1 Accions per considerar en el càlcul El càlcul mecànic dels elements constituents de la xarxa, sigui quina sigui la seva naturalesa, s’efectua amb els supòsits d’acció de les càrregues i sobrecàrregues que a continuació s’indiquen, combinades en la forma i les condicions que fixen els apartats següents: Com a càrregues permanents es consideren les càrregues verticals causades pel mateix pes dels diferents elements: conductors, aïllants, accessoris de subjecció i suports.

Es consideren les sobrecàrregues causades per la pressió del vent següents: • Sobre conductors: 50 daN/m2.

Zona A: a) Sotmesos a l’acció del seu propi pes i a la sobrecàrrega del vent, a la temperatura de 15 ºC. b) Sotmesos a l’acció del seu propi pes i a la sobrecàrrega del vent dividida per 3, a la temperatura de 0 ºC. Zona B i C: a) Sotmesos a l’acció del seu propi pes i a la sobrecàrrega del vent, a la temperatura de 15 ºC. b) Sotmesos a l’acció del seu propi pes i a la sobrecàrrega de gel corresponent a la zona, a la temperatura de 0 ºC. 2.2.2 Fletxa màxima S’adopta com a fletxa màxima dels conductors el valor més gran resultant de la comparació entre les dues hipòtesis corresponents a la zona climatològica que es consideri, i a una tercera hipòtesi de temperatura (vàlida per a les tres zones), consistent a considerar els conductors sotmesos a l’acció del seu propi pes i a la temperatura màxima previsible, tenint en compte les condicions climatològiques i les de servei de la xarxa. Aquesta temperatura no ha de ser inferior a 50 ºC. 2.3 Suports Per al càlcul mecànic dels suports es tenen en compte les hipòtesis indicades a la taula 1, segons la funció del suport i de la zona.

Funció del suport

• Sobre superfícies planes:100 daN/m2.

• Sobre superfícies cilíndriques de suport: 70 daN/m2.

Alineació

L’acció del vent sobre els conductors no es té en compte en aquells llocs on per la configuració del terreny, o la disposició de les edificacions, actuï en el sentit longitudinal de la línia.

Angle

Als efectes de les sobrecàrregues motivades pel gel es classifica el país en tres zones:

En estrella

• Zona A: La situada a menys de 500 m d’altitud sobre el nivell del mar. No té en compte cap sobrecàrrega motivada pel gel.

• Zona B: La situada a una altitud compresa entre 500 i 1.000 m. Els conductors nus es consideren sotmesos a la sobrecàrrega d’un maniguet de gel de valor 180 √d grams per metre lineal, on d és el diàmetre del conductor en mm. Als cables en feix la sobrecàrrega es considera de 60 √d grams per metre lineal, on d és el diàmetre del cable en feix en mm.

A efectes de càlcul es considera com a diàmetre d'un cable en feix 2,5 vegades el diàmetre del conductor de fase.

• Z ona C: La situada a una altitud superior a 1.000 m. Els conductors nus es consideren sotmesos a la sobrecàrrega d'un maniguet de gel de valor 360 √d grams per metre lineal, on d és el diàmetre del conductor en mm. Als cables en feix la sobrecàrrega es considera de 120 √d grams per metre lineal. Als efectes de càlcul es considera com a diàmetre d'un cable en feix 2,5 vegades el diàmetre del conductor de fase.

ZONA A

ZONES B i C

Hipòtesi de vent a la temperatura de 15 ºC

Hipòtesi de temperatura de 0 ºC amb 1/3 de vent

Hipòtesi de vent a la temperatura de 15 ºC

Hipòtesi de gel segons zona i temperatura de 0 ºC

Càrregues permanents

Càrregues permanents.

Desequilibri de traccions

Càrregues permanents

Càrregues permanents.

Desequilibri de traccions

Càrregues permanents. Resultant d’angle

Final de línia

Càrregues permanents.

2/3 resultant

Càrregues permanents.

Total resultant

Càrregues permanents.

2/3 resultant

Càrregues permanents.

Total resultant

Càrregues permanents. Tracció total de conductors

Taula 1. Càrregues per al càlcul mecànic dels suports.

Quan els vanos siguin inferiors a 15 m, les càrregues permanents tenen molt poca influència, i per tant en general se’n pot prescindir en el càlcul.

El coeficient de seguretat a la ruptura és diferent en funció del material dels suports segons la taula 2.

COEFICIENT DE SEGURETAT A LA RUPTURA Material de suport

Coeficient

Metàl∙lic

1,5

Formigó armat vibrat

2,5

Fusta

3,5

2.2 Conductors

Altres materials no metàl∙lics

2,5

2.2.1 Tracció màxima admisible

Nota: En el cas de suports metàl∙lics o de formigó armat vibrat la resistència mecànica del qual s’hagi comprovat mitjançant assajos en vertadera magnitud, els coeficients de seguretat es poden reduir a 1,45 i 2 respectivament.

La tracció màxima admissible dels conductors no és superior a la seva càrrega de ruptura dividida per 2,5 considerant-los sotmesos a la hipòtesi més desfavorable de les següents:

marcombo

Taula 2. Coeficient de seguretat a la ruptura en funció del material dels suports.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

49

ITC-BT-06

hipòtesis de càlcul que indica l’apartat 2.3 d’aquesta instrucció. Han de presentar una resistència elevada a l es accions de la intempèrie, i en el cas de presentar-la per si mateixos han de rebre els tractaments adequats per a aquesta finalitat.

ITC-BT-06

Xarxes aèries per a la distribució en baixa tensió

ITC-BT-06

Quan per raons climatològiques extraordinàries s’han de suportar temperatures o maniguets de gel superiors als indicats, és suficient comprovar que els esforços resultants són inferiors al límit elàstic.

3. EXECUCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS 3.1 Instal∙lació de conductors aïllats Els conductors dotats d’envolopants aïllants, la tensió nominal dels quals és inferior a 0,6/1 kV, es consideren, a efectes de la seva instal∙lació, conductors nus. (Apartat 3.2).

Els conductors aïllats de tensió nominal 0,6/1 kV (UNE 21.030) es poden instal∙lar com a: 3.1.1 Cables de façana Directament posats sobre façanes o murs, mitjançant abraçadores que hi estan fixades i són resistents a les accions de la intempèrie. Els conductors s’han de protegir adequadament en aquells llocs en què puguin sofrir deteriorament mecànic de qualsevol índole.

Als espais buits (cables no posats en façana o mur) els conductors tenen la condició de tensats i es regeixen pel que indica l’apartat 3.1.2.

En general s’ha de respectar una alçada mínima al terra de 2,5 metres. Lògicament, si es produeix una circumstància particular com la que assenyala el paràgraf anterior, l’alçada mínima ha de ser la que assenyalen els punts 3.1.2 i 3.9 per a cada cas en particular. En els recorreguts per sota d’aquesta alçada mínima a terra (per exemple, per a connexions de servei) s’han de protegir mitjançant elements adequats, d’acord amb el que indica l’apartat 1.2.1 de la ITC-BT-11, i s’ha d’evitar que els conductors passin per davant de qualsevol obertura existent a les façanes o murs.

En les proximitats d’obertures en façanes s’han de respectar les distàncies mínimes següents: • Finestres: 0,30 metres a la vora superior de l’obertura i 0,50 metres a la vora inferior i vores laterals de l’obertura.

• Balcons: 0,30 metres a la vora superior de l’obertura i 1 metre a les vores laterals del balcó.

S’ha de tenir en compte l’existència de sortints o marquesines que puguin facilitar la col∙locació dels conductors, i es pot admetre, en aquests casos, una disminució de les distàncies indicades abans.

Així mateix s’ha de respectar una distància mínima de 0,05 metres als elements metàl∙lics presents a les façanes, com ara escales, tret que el cable tingui una protecció d’acord amb el que indica l’apartat 1.2.1 de la ITC-BT-11.

3.1.2 Cables tensats Els cables amb neutre fiador poden anar tensats entre peces especials col∙locades sobre suports, façanes o murs, amb una tensió mecànica adequada, sense considerar a aquests efectes l’aïllament com a element resistent. Per a la resta dels cables tensats s’han d’utilitzar cables fiadors d’acer galvanitzat, la resistència a la ruptura dels quals és, com a mínim, de 800 daN, i als quals es fixen els conductors aïllats mitjançant abraçadores o altres dispositius apropiats.

Distància al terra: 4 m, llevat del que especifica l’apartat 3.9 per a encreuaments.

3.2 Instal∙lació de conductors nus Els conductors nus han d’anar fixats als aïllants de manera que quedi assegurada la seva posició correcta a aïllant i no ocasioni

50

un debilitament apreciable de la resistència mecànica, ni produeixin efectes de corrosió.

La fixació dels conductors a l’aïllador s’ha de fer preferentment, al seu coll lateral, per la part pròxima al suport, i en el cas d’angles, de manera que l’esforç mecànic del conductor estigui dirigit cap a l’aïllant.

Quan s’estableixen derivacions, i llevat que s’utilitzin aïllants especialment concebuts per a aquestes, s’ha de col∙locar un sol conductor per aïllant.

Quan es tracti de xarxes establertes per sobre d’edificacions o sobre suports fixats a les façanes, el coeficient de seguretat de la tracció màxima admissible dels conductors ha de ser superior, en un 25%, als valors que indica l’apartat 2.2.1.

istància dels conductors nus al terra i zones de 3.2.1 D protecció de les edificacions Els conductors nus han de mantenir, en les condicions més desfavorables, les distàncies següents respecte al terra i a les edificacions: 3.2.1.1 A terra. 4 m, llevat del que especifica l’apartat 3.9 per a encreuaments.

3.2.1.2 E n edificis no destinats al servei de distribució de l’energia Els conductors s’han d’instal∙lar fora d’una zona de protecció, limitada pels plànols que s’assenyalen: • Sobre teulades: Un plànol paral∙lel a la teulada, amb una distància vertical d’1,80 m d’aquesta, quan es tracti de conductors no posats a terra, i d’1,50 m quan ho estiguin; així mateix per a qualsevol element que estigui instal∙lat, o que s’instal∙li a la teulada, s’han de respectar les mateixes distàncies que les indicades a la figura 1 per a les xemeneies.

• Quan la inclinació de la teulada sigui superior a 45 graus sexagesimals, el plànol limitant de la zona de protecció s’ha de considerar a 1 metre de separació entre ambdós.

• Sobre terrasses i balcons: Un plànol paral∙lel al terra de la terrassa o balcó, i a una distància d’aquests de 3 metres.

• En façanes: La zona de protecció queda limitada: a) P er un plànol vertical paral∙lel al mur de façana sense obertures, situat a 0,20 m. b) P er un pla vertical paral∙lel al mur de façana a una distància d’1 metre de les finestres, balcons, terrasses o qualsevol altra obertura. Aquest plànol ve, al seu torn, limitat pels plànols següents: • Un plànol horitzontal situat a una distància vertical de 0,30 metres de la part superior de l’obertura de què es tracti.

• Dos plànols verticals, un a cada costat de l’obertura, perpendicular a la façana, i situats a 1 metre de distància horitzontal dels extrems de l’obertura.

• Un plànol horitzontal situat a 3 metres per sota de les baranes de les obertures.

Els límits d’aquesta zona de protecció es veuen a la figura 1.

3.2.2 Separació mínima entre conductors nus i entre aquests i els murs o les parets d’edificacions Les distàncies (D) entre conductors nus de polaritats diferents són, com a mínim, les següents: • En obertures fins a 4 metres: 0,10 m.

• En obertures de 4 a 6 metres: 0,15 m.

• En obertures de 6 a 30 metres: 0,20 m.

• En obertures de 30 a 50 metres: 0,30 m.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-06

Xarxes aèries per a la distribució en baixa tensió

a) Amb dos o tres conductors: igual a la dels conductors de fase.

1,0 0,3

0,3 1,0

1,0

1,0

1,0

1,0

3,0

3,0

3,0

3,0

1,0 3,0

1,0

3,0

0,2

0,2

3,0

0,2

0,2

1,0

3,0

1,8

0,3

0,2

En cas d’utilitzar conductor neutre d’aliatges d’alumini (per exemple ALMELEC), la secció que s’ha de considerar ha de ser l’equivalent, tenint en compte les conductivitats dels diferents materials.

3.5 Identificació del conductor neutre

α ≤ 45°

El conductor neutre ha d’estar identificat per un sistema adequat. En les línies de conductors nus s’admet que no porti cap identificació quan aquest conductor tingui diferent secció o quan estigui clarament diferenciat per la seva posició.

1,0

0,2 0,2

b) Amb quatre conductors: la secció de neutre és com a mínim la de la taula 1 de la ITC-BT-07, amb un mínim de 10 mm2 per a coure i de 16 mm2 per a alumini.

α > 45° 0,2

3.6 Continuïtat del conductor neutre Figura 1. Zona de protecció en edificis per a la instal∙lació de línies elèctriques de baixa tensió amb conductors nus.

Per a obertures més grans de 50 m s’ha d’aplicar la fórmula D = 0,55 √ F, en la qual F és la fletxa màxima en metres.

Als suports en els quals s’estableixin derivacions, la distància entre cadascun dels conductors derivats i els conductors de polaritat diferent de la línia d’on aquells derivin es pot disminuir fins a un 50% dels valors indicats anteriorment, amb un mínim de 0,10 metres.

Els conductors col∙locats sobre suports subjectes a façanes d’edificis estan distanciats d’aquestes 0,20 metres com a mínim. Aquesta separació s’ha d’augmentar en funció de les obertures, de manera que mai es pugui sobrepassar la zona de protecció assenyalada en el capítol anterior, ni en el cas dels vents més forts.

3.3 Empalmaments i connexions de conductors.

Condicions mecàniques i elèctriques Els empalmaments i les connexions de conductors es fan utilitzant peces metàl∙liques apropiades, resistents a la corrosió, i que assegurin un contacte elèctric eficaç, de manera que en aquests l’elevació de temperatura no sigui superior a la dels conductors.

Els empalmaments han de suportar sense ruptura ni lliscament del conductor del conductor el 90% de la seva càrrega de ruptura. No és admissible fer empalmaments per soldadura o per torsió directa dels conductors.

Als empalmaments i connexions de conductors aïllats, o d’aquests amb conductors nus, s’han d’utilitzar accessoris adequats, resistents a l’acció de la intempèrie i s’han de col∙locar de tal manera que evitin la penetració de la humitat als conductors aïllats.

Les derivacions s’han de connectar a les proximitats dels suports de línia, i no han d’originar tracció mecànica sobre aquesta.

Amb conductors de diferent naturalesa, s’han de prendre totes les precaucions necessàries per obviar els inconvenients que deriven de les seves característiques especials, evitant la corrosió electrolítica mitjançant peces adequades.

marcombo

El conductor neutre no pot ser interromput a les xarxes de distribució, llevat que aquesta interrupció sigui realitzada amb algun dels dispositius següents: a) Interruptors o seccionadors omnipolars que actuïn sobre el neutre i les fases alhora (tall omnipolar simultani), o que connectin el neutre abans que les fases i desconnectin aquestes abans que el neutre. b) Unions amovibles en el neutre pròximes als interruptors o seccionadors dels conductors de fase, degudament senyalitzades, i que només puguin ser maniobrades mitjançant eines adequades; en aquest cas, el neutre no ha de ser seccionat sense que ho estiguin prèviament les fases i es connectin aquestes abans que el neutre.

3.7 Posada a terra del neutre El conductor neutre de les línies aèries de xarxes de distribució de les companyies elèctriques s’ha de connectar a terra al centre de transformació o central generadora d’alimentació, en la forma que preveu el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació. A més, als esquemes de distribució tipus TT i TN, el conductor neutre i el de protecció per a l’esquema TN-S han d’estar posats a terra en altres punts, i com a mínim una vegada cada 500 metres de longitud de línia. Per efectuar aquesta posada a terra s’han d’escollir, amb preferència, els punts d’on parteixen les derivacions importants.

Quan, en els esmentats esquemes de distribució tipus, la posada a terra del neutre s’efectua en un suport de fusta, els suports metàl∙lics dels aïllants corresponents als conductors de fase en aquest suport estan units al conductor neutre.

A les xarxes de distribució privades, amb origen en centrals de generació pròpia per a les quals es prevegi la posada a terra del neutre, s’ha de seguir el que abans s’ha especificat per a les xarxes de distribució de les companyies elèctriques.

3.8 Instal∙lació de suports Els suports han d’estar consolidats per fundacions adequades o bé directament encastats al terreny, assegurant-ne l’estabilitat davant les sol∙licitacions actuants i la naturalesa del terra.

En la instal∙lació s’ha d’observar: 1) Els pals de formigó s’han de col∙locar en fonamentacions monolítiques de formigó.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

51

ITC-BT-06

0,8 3,0

0,8

Depenent del nombre de conductors amb els quals es fa la distribució, la secció mínima del conductor neutre és:

1,8

1,8

3.4 Secció mínima del conductor neutre

ITC-BT-06

Xarxes aèries per a la distribució en baixa tensió

ITC-BT-06

2) Els suports metàl∙lics s’han d’afermar en massissos de formigó o mitjançant altres procediments avalats per la tècnica (perns, etc.). La fonamentació s’ha de construir de tal manera que faciliti el lliscament de l’aigua, i cobreixi, quan n’hi hagi, els caps dels perns.

3) Els pals de fusta s’han de col∙locar directament encastats al terra, i no s’han d’encastar en massissos de formigó.

Es poden fixar a bases metàl∙liques o de formigó per mitjà d’elements d’enllaç apropiats que en permetin la fàcil substitució, i el pal queda separat del terra 0,15 m, com a mínim.

ser l’assenyalada en el punt 3.2.2 per als suports de derivació.

Quan les dues línies siguin aïllades poden estar en contacte.

3.9.1.3 Amb línies aèries de telecomunicació Les línies de baixa tensió, amb conductors nus, han de creuar per sobre de les de telecomunicació. Excep­cio­nal­ment poden creuar per sota, i s’ha d’adoptar en aquest cas una de les solucions següents:

3.9 Condicions generals per a encreuaments i paral∙lelismes

• Col∙locació entre les línies d’un dispositiu de protecció format per un feix de cables d’acer, situat entre els conductors d’ambdues línies, amb prou resistència mecànica per suportar la caiguda dels conductors de la línia de telecomunicació en el cas que es trenquin o desprenguin. Els cables de protecció són d’acer galvanitzat, i estan posats a terra.

Les línies elèctriques aèries han de complir les condicions assenyalades als apartats 3.9.1 i 3.9.2 d’aquesta instrucció.

• Ús de conductors aïllats per a 0,6/1 kV en l’obertura d’encreuament per a línies de baixa tensió.

3.9.1 Encreuaments

• Ús de conductors aïllats per a 0,6/1 kV en l’obertura d’encreuament per a línia de telecomunicació.

Les línies han de presentar, quant a les obertures d’encreuament amb les vies i instal∙lacions que s’assenyalen, les condicions que per a cada cas s’indiquin.

3.9.1.1 Amb línies elèctriques aèries d’alta tensió D’acord amb el que disposa el Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió, la línia de baixa tensió ha de creuar per sota de la línia d’alta tensió.

La mínima distància vertical “d” entre els conductors d’ambdues línies, en les condicions més desfavorables, no ha de ser inferior, en metres, a:

d ≥ 1,5 +

U + L1 + L2 100

on: U és la tensió nominal, en kV, de la línia d’alta tensió; L1 és la longitud, en metres, entre el punt d’encreuament i el suport més pròxim de la línia d’alta tensió; i L2 és la longitud, en metres, entre el punt d’encreuament i el suport més pròxim de la línia de baixa tensió.

Quan la resultant dels esforços del conductor en algun dels suports d’encreuament de baixa tensió tingui component vertical ascendent s’han de prendre les precaucions que calgui perquè no es desprenguin els conductors, aïlladors o accessoris de subjecció.

Es poden realitzar encreuaments sense que la línia d’alta tensió compleixi cap condició especial quan la línia de baixa tensió estigui protegida a l’encreuament per un feix de cables d’acer, situat entre els conductors d’ambdues línies, amb prou resistència mecànica per suportar la caiguda dels conductors de la línia d’alta tensió, en el cas que aquests es trenquin o es desprenguin. Els cables de protecció són d’acer galvanitzat, i estan posats a terra.

En cas que per circumstàncies singulars sigui necessari que la línia de baixa tensió creui per sobre de la de l’alta tensió cal demanar autorització expressa a l’organisme competent de l’Administració, i s’han de tenir presents, per realitzar aquests encreuaments, totes les precaucions i els criteris que exposa el Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió.

3.9.1.2 Amb altres línies elèctriques aèries de baixa tensió Quan alguna de les línies sigui de conductors nus, establertes en suports diferents, la distància entre els conductors més pròxims de les línies ha de ser superior a 0,50 metres, i si l’encreuament es realitza en suport comú aquesta distància ha de

52

Quan l’encreuament s’efectuï en diferents suports, la distància mínima entre els conductors nus de les línies de baixa tensió i els de les línies de telecomunicació ha de ser d’1 metre. Si l’encreuament s’efectua sobre suports comuns aquesta distància es pot reduir a 0,50 metres.

3.9.1.4 Amb carretera i ferrocarrils sense electrificar Els conductors tenen una càrrega de ruptura no inferior a 410 daN, i s’admet en el cas de connexions de servei amb conductors aïllats que es redueixi aquest valor fins a 280 daN. L’alçada mínima del conductor més baix, en les condicions de fletxa més desfavorables, és de 6 metres.

Els conductors no han de presentar cap empalmament en l’obertura d’encreuament, i s’admet, durant l’explotació i per causa de reparació de l’avaria, l’existència d’un empalmament per obertura.

3.9.1.5 Amb ferrocarrils electrificats, tramvies i troleibusos L’alçada mínima dels conductors sobre els cables o fils sustentadors o conductors de la línia de contacte ha de ser de 2 metres.

A més, en el cas de ferrocarrils, tramvies i troleibusos proveïts de tròlei, o d’altres elements de presa de corrent que puguin, accidentalment, separar-se de la línia de contacte, els conductors de la línia elèctrica han d’estar situats a una altura tal que, en desconnectar-se l’element de presa de corrent, no assoleixi, en la posició més desfavorable que pugui adoptar, una separació inferior a 0,30 metres amb els conductors de la línia de baixa tensió.

3.9.1.6 Amb telefèrics i cables transportadors Quan la línia de baixa tensió passi per sobre, la distància mínima entre els conductors i qualsevol element de la instal∙lació del telefèric ha de ser de 2 metres. Quan la línia aèria de baixa tensió passi per sota aquesta distància no ha de ser inferior a 3 metres.

Els suports adjacents del telefèric corresponent a l’encreuament amb la línia de baixa tensió s’han de posar a terra.

3.9.1.7 Amb rius i canals navegables o flotables L’alçada mínima dels conductors sobre la superfície de l’aigua per al màxim nivell que pot assolir és de: H = G + 1 m on: G és el gàlib.

En el cas que no hi hagi gàlib definit s’ha de considerar aquest igual a 6 metres.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

3.9.1.8 Amb antenes receptores de ràdio i televisió Els conductors de la línia de baixa tensió, quan siguin nus, han de presentar, com a mínim, una distància igual a 1 m respecte a l’antena en si, als seus tirants i als seus conductors de baixada, quan aquests no estiguin fixats a les parets de manera que evitin el possible contacte amb la línia de baixa tensió.

Queda prohibida la utilització dels suports de sustentació de línies de baixa tensió per fixar-hi les antenes de ràdio o televisió, així com els seus tirants.

3.9.1.9 Amb canalitzacions d’aigua i gas La distància mínima entre cables d’energia elèctrica i canalitzacions d’aigua o gas és de 0,20 m. S’evita l’encreuament per la vertical de les juntes de les canalitzacions d’aigua o gas, o dels empalmaments de la canalització elèctrica, situant unes i altres a una distància superior a 1 m de l’encreuament. Per a línies aèries nues la distància mínima és d’1 m.

3.9.2 Proximitats i paral∙lelismes 3.9.2.1 Amb línies elèctriques aèries d’alta tensió S’ha de complir el que disposa el Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió, per evitar la construcció de línies paral∙leles amb les d’alta tensió a distàncies inferiors a 1,5 vegades l’altura del suport més alt entre les traces dels conductors més pròxims.

S’exceptua de la prescripció anterior les línies d’accés a centrals generadores, estacions transformadores i centres de transformació. En aquests casos s’aplica el que prescriuen els reglaments aplicables a instal∙lacions d’alta tensió. Això no obstant, en paral∙lelismes amb línies de tensió igual o inferior a 66 kV no hi ha d’haver una separació inferior a 2 metres entre els conductors contigus de les línies paral∙leles, i de 3 metres per a tensions superiors.

Les línies elèctriques de baixa tensió poden anar als mateixos suports que les de l’alta tensió quan es compleixin les condicions següents: • Els conductors de la línia d’alta tensió tenen una càrrega de ruptura mínima de 480 daN, i van col∙locats per sobre dels de baixa tensió.

• La distància entre els conductors més pròxims de les dues línies és, com a mínim, igual a la separació dels conductors de la línia d’alta tensió.

• Als suports comuns, s’ha de col∙locar una indicació, situada entre les línies de baixa i alta tensió que adverteixi al personal que ha de fer feines en baixa tensió dels perills que suposa la presència d’una línia d’alta tensió a la part superior.

• L’aïllament de la línia de baixa tensió no és inferior al corresponent de posada a terra de la línia d’alta tensió.

3.9.2.2 Amb altres línies de baixa tensió o de telecomunicació Quan ambdues línies siguin de conductors aïllats, la distància mínima és de 0,10 m.

Quan qualsevol de les línies sigui de conductors nus, la distància mínima ha de ser d’1 m. Si ambdues línies van sobre els mateixos suports, la distància mínima es pot reduir a 0,50 m.

El nivell d’aïllament de la línia de telecomunicació és, com a mínim, igual al de la línia de baixa tensió; d’una altra forma s’ha de considerar com a línia de conductors nus.

Quan el paral∙lelisme sigui entre línies nues de baixa tensió, les distàncies mínimes són les que estableix l’apartat 3.2.2.

marcombo

ITC-BT-06

3.9.2.3 Amb carrers i carreteres Les línies aèries amb conductors nus es poden establir pròximes a aquestes vies públiques, i a la seva instal∙lació s’ha de mantenir la distància mínima de 6 m, quan volin al costat d’aquestes en zones o espais de possible circulació rodada, i de 5 m en els altres casos. Quan es tracti de conductors aïllats, aquesta distància es pot reduir a 4 metres quan no volin al costat de zones o espais de possible circulació rodada.

3.9.2.4 Amb ferrocarrils electrificats, tramvies i troleibusos La distància horitzontal dels conductors a la instal∙lació de la línia de contacte és d’1,5 m, com a mínim.

3.9.2.5 Amb zones d’arbratge S’han d’utilitzar preferentment cables aïllats en feix; quan la línia sigui de conductors nus s’han de prendre les mesures necessàries perquè l’arbre i les seves branques no arribin a fer contacte amb la línia esmentada.

3.9.2.6 Amb canalitzacions d’aigua La distància mínima entre els cables d’energia elèctrica i les canalitzacions d’aigua és de 0,20 m. La distància mínima entre els empalmaments dels cables d’energia elèctrica o entre els cables nus i les juntes de les canalitzacions d’aigua és d’1 m.

S’ha de mantenir una distància mínima de 0,20 m en projecció horitzontal, i s’ha de procurar que la canalització d’aigua quedi per sota del nivell del cable elèctric.

D’altra banda, les artèries principals d’aigua s’han de disposar de manera que s’assegurin distàncies superiors a 1 m respecte als cables elèctrics de baixa tensió.

3.9.2.7 Amb canalitzacions de gas La distància mínima entre els cables d’energia elèctrica i les canalitzacions de gas és de 0,20 m, excepte per a canalitzacions de gas d’alta pressió (més de 4 bar), en què la distància ha de ser de 0,40 m. La distància mínima entre els empalmaments dels cables d’energia elèctrica o entre els cables nus i les juntes de les canalitzacions de gas ha de ser d’1 m.

S’ha de procurar mantenir una distància mínima de 0,20 m en projecció horitzontal.

D’altra banda, les artèries importants de gas s’han de disposar de manera que s’assegurin distàncies superiors a 1 m respecte als cables elèctrics de baixa tensió.

4. I NTENSITATS MÀXIMES ADMISSIBLES PELS CONDUCTORS 4.1 Generalitats Les intensitats màximes admissibles que figuren als apartats següents d’aquesta instrucció s’apliquen als cables aïllats de tensió assignada de 0,6/1 kV i als conductors nus utilitzats en xarxes aèries.

4.2 Cables formats per conductors aïllats amb polietilè reticulat (XLPE), en feix, a espiral visible Han de satisfer les exigències especificades a UNE 21.030.

4.2.1 Intensitats màximes admissibles A les taules 3, 4 i 5 figuren les intensitats màximes admissibles en règim permanent, per a alguns d’aquests tipus de cables, utilitzats en condicions normals d’instal∙lació.

Es defineixen com a condicions normals d’instal∙lació les corresponents a un sol cable, instal∙lat a l’aire lliure, i a una temperatura ambient de 40 ºC.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

53

ITC-BT-06

Xarxes aèries per a la distribució en baixa tensió

ITC-BT-06

Xarxes aèries per a la distribució en baixa tensió

Intensitat màxima (A)

1 x 25 Al/54,6 Alm

110

1 x 50 Al/54,6 Alm

165

3 x 25 Al/54,6 Alm

100

3 x 50 Al/54,6 Alm

150

3 x 95 Al/54,6 Alm

230

3 x 150 Al/80 Alm

305

3

Més de 3

Factor de correcció

1,00

0,89

0,80

0,75

¼D<L<D

Taula 6. Factors de correcció de la intensitat màxima admissible en cas d’agrupació de cables aïllats en feix, instal∙lat a l’aire.

Taula 3. Intensitat màxima admissible en amperes a temperatura ambient de 40 ºC.

4.2.1.2 Cables sense neutre fiador per a instal∙lacions de cables posats, o tensats amb fiador d’acer Nombre de conductors per secció (mm2)

2

L

Nombre de conductors per secció (mm2)

1

D

ITC-BT-06

4.2.1.1 Cables amb neutre fiador d’aliatge d’Alumini-MagnesiSilici (ALMELEC) per a instal∙lacions de cables tensats

Nombre de cables

D

Per a condicions d’instal∙lació diferents o altres variables a tenir en compte, s’han d’aplicar els factors de correcció que defineix l’apartat 4.2.2.

Intensitat màxima (A) Posada sobre façanes

Estesa amb fiador d’acer

2 x 16 Al

73

81

2 x 25 Al

101

109

4 x 16 Al

67

72

4 x 25 Al

90

97

4 x 50 Al

133

144

3 x 95/50 Al

207

223

3 x 150/95 Al

277

301

Taula 4. Intensitat màxima admissible en amperes a temperatura ambient de 40 ºC.

Intensitat màxima (A)

Nombre de conductors per secció (mm2)

Posada sobre façanes

Estesa amb fiador d’acer

2 x 10 Cu

77

85

4 x 10 Cu

65

72

4 x 16 Cu

86

95

Taula 5. Intensitat màxima admissible en amperes a temperatura ambient de 40 ºC.

4.2.2 Factors de correcció 4.2.2.1 Instal∙lació exposada directament al sol En zones en les quals la radiació solar és molt forta, s’ha de tenir en compte l’escalfament de la superfície dels cables amb relació a la temperatura ambient, per la qual cosa en aquests casos s’aplica un factor de correcció 0,9 o inferior, tal com recomanen les normes de la sèrie UNE 20.435.

4.2.2.2 Factors de correcció per agrupació de diversos cables A la taula 6 figuren els factors de correcció de la intensitat màxima admissible, en cas d’agrupacions de diversos cables en feix a l’aire. Aquests factors s’apliquen a cables separats entre ells, una distància compresa entre un diàmetre i un quart de diàmetre en línies horitzontals amb cables en el mateix pla vertical.

A efectes de càlcul es considera com a diàmetre d’un cable en feix, 2,5 vegades el diàmetre del conductor de fase.

4.2.2.3 Factors de correcció en funció de la temperatura ambient A la taula 7 figuren els factors de correcció per a temperatures diferents de 40 ºC. Temp. (ºC)

20

25

30

35

40

45

50

Aïllats amb polietilè reticulat

1,18

1,14

1,10

1,05

1,00

0,95

0,90

Taula 7. Factors de correcció de la intensitat màxima admissible per a cables aïllats en feix, en funció de la temperatura ambient.

4.2.3 Intensitats màximes de curtcircuit admissible als conductors dels cables A la taula 8 i 9 s’indiquen les intensitats de curtcircuit admissibles, en funció dels diferents temps de durada del curtcircuit.

Secció del conductor (mm2)

Durada del curtcircuit (s) 0,1

0,2

0,3

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

16

4,7

3,2

2,7

2,1

1,4

1,2

1,0

0,9

0,8

25

7,3

5,0

4,2

3,3

2,3

1,9

1,6

1,4

1,3

50

14,7 10,1

8,5

6,6

4,6

3,8

3,3

2,9

2,7

95

27,9 19,2 16,1 12,5

8,8

7,2

6,2

5,6

5,1

150

44,1 30,4 25,5 19,8 13,9

11,4

9,9

8,8

8,1

Taula 8. Intensitats màximes de curtcircuits en kA per a conductors d’alumini.

Secció del conductor (mm2)

Durada del curtcircuit (s) 0,1

0,2

0,3

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

10

4,81 3,29 2,70 2,11 1,52 1,26 1,11 1,00 0,92

16

7,34 5,23 4,29 3,35 2,40 1,99 1,74 1,57 1,44

Taula 9. Intensitats màximes de curtcircuits en kA per a conductors de coure.

Per a altres separacions o agrupacions, consulteu la norma UNE 21.144-2-2.

54

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-06

4.3 Conductors nus de coure i alumini

4.4 Altres cables o altres sistemes d’instal∙lació

Les intensitats màximes admissibles en règim permanent són les obtingudes per aplicació de la taula següent:

Per a qualsevol altre tipus de cable o composicions o un altre sistema d’instal∙lació no previst en aquesta instrucció, així com per a cables que no figuren a les taules anteriors, s’han de consultar les normes de la sèrie UNE 20.435, o calcular-se segons la norma UNE 21.144.

Secció nominal (mm2) 10

Densitat de corrent (A/mm2) Coure

Alumini

8,75

--

16

7,60

6,00

25

6,35

5,00

35

5,75

4,55

50

5,10

4,00

70

4,50

3,55

95

4,05

3,20

120

--

2,90

150

--

2,70

Taula 10. Densitat de corrent en A/mm per a conductors nus a l’aire.

2

Notes:

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

55

ITC-BT-06

Xarxes aèries per a la distribució en baixa tensió

ITC-BT-07

Xarxes subterrànies per a la distribució en baixa tensió

ITC-BT-07

ITC-BT-07 XARXES SUBTERRÀNIES PER A LA DISTRIBUCIÓ EN BAIXA TENSIÓ

1. CABLES 2. EXECUCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS 2.1 Instal∙lació de cables aïllats 2.1.1 Directament soterrats 2.1.2 En canalitzacions entubades 2.1.3 En galeries 2.1.4 En claveguerons o canals revisables 2.1.5 En safates, suports, cadiretes o directament subjectes a la paret 2.1.6 Circuits amb cables en paral∙lel 2.2 Condicions generals per a encreuament, proximitats i paral∙lelisme 2.2.1 Encreuaments 2.2.2 Proximitats i paral∙lelismes 2.2.3 Connexions de servei 2.3 Posada a terra i continuïtat del neutre 3. INTENSITATS MÀXIMES ADMISSIBLES 3.1 Intensitats màximes permanents als conductors dels cables 3.1.1 Temperatura màxima admissible 3.1.2 Condicions d’instal∙lació soterrada 3.1.3 Cables soterrats en rasa a l’interior de tubs o similar 3.1.4 Condicions d’instal∙lació a l’aire (en galeries, rases registrables, claveguerons o canals revisables) 3.2 Intensitats de curtcircuit admissibles als conductors 3.3 Altres cables o sistemes d’instal∙lació 1. CABLES Els conductors dels cables utilitzats en les línies subterrànies són de coure o d’alumini i han d’estar aïllades amb mescles apropiades de compostos polimèrics. A més han d’estar degudament protegits contra la corrosió que pugui provocar el terreny on s’instal∙len i han de tenir prou resistència mecànica per suportar els esforços a què puguin estar sotmesos.

Els cables poden ser d’un o més conductors i de tensió assignada no inferior a 0,6/1 kV, i han de complir els requisits que especifica la part corresponent de la norma UNE-HD 603. La secció d’aquests conductors ha de ser l’adequada a les intensitats i a les caigudes de tensió previstes i, en tot cas, aquesta secció no ha de ser inferior a 6 mm² per a conductors de coure i a 16 mm² per als d’alumini.

a) Amb dos o tres conductors: igual a la dels conductors de fase. b) Amb quatre conductors, la secció del neutre ha de ser com a mínim la de la taula 1.

Conductors fase (mm²)

Secció neutre (mm²)

6 (Cu)

6

10 (Cu)

10

16 (Cu)

10

16 (Al)

16

25

16

35

16

50

25

70

35

95

50

120

70

150

70

185

95

240

120

300

150

400

185

Taula 1. Secció mínima del conductor neutre en funció de la secció dels conductors de fase.

2. EXECUCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS 2.1 Instal∙lació de cables aïllats Les canalitzacions es disposen, en general, per terrenys de domini públic, i en zones perfectament delimitades, preferentment sota les voreres. El traçat ha de ser tan rectilini com sigui possible i, si pot ser, paral∙lel a referències fixes com ara línies en façana i vorades. Així mateix s’han de tenir en compte els radis de curvatura mínims, fixats pels fabricants (o en altre cas el que indiquen les normes de la sèrie UNE 20.435), que cal respectar en els canvis de direcció.

A l’etapa de projecte caldrà consultar amb les empreses de servei públic i amb els possibles propietaris de serveis per conèixer la posició de les seves instal∙lacions a la zona afectada. Un cop coneguda, abans de procedir a l’obertura de les rases s’han d’obrir cales de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat previst al projecte.

Els cables aïllats es poden instal∙lar de qualsevol de les maneres que s’indiquen a continuació:

Depenent del nombre de conductors amb què es faci la distribució, la secció mínima del conductor neutre ha de ser:

56

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

2.1.1 Directament soterrats La profunditat, fins a la part inferior del cable, no pot ser menor de 0,60 m en vorera, ni de 0,80 m en calçada.

Quan hi hagi impediments que no permetin assolir les profunditats esmentades, aquestes es poden reduir, i s’han de disposar proteccions mecàniques suficients, com ara les que estableix l’apartat 2.1.2. Per contra, s’han d’augmentar quan les condicions que estableix l’apartat 2.2 d’aquesta instrucció així ho exigeixin.

Per aconseguir que el cable quedi correctament instal∙lat sense que hagi rebut cap dany, i que ofereixi seguretat enfront d’excavacions efectuades per tercers, a la instal∙lació dels cables s’han de seguir les instruccions descrites a continuació: • E l llit de la rasa que rep el cable ha de ser llis i estar lliure d’arestes vives, vores, pedres, etc. En aquest llit s’ha de disposar una capa de sorra de mina o de riu rentada, de 0,05 m de gruix mínim, sobre la qual es col∙loca el cable.

Per sobre del cable hi va una altra capa de sorra o terra garbellada d’uns 0,10 m de gruix. Ambdues capes han de cobrir l’amplada total de la rasa, la qual ha de ser suficient per mantenir 0,05 m entre els cables i les parets laterals.

• P er sobre de la sorra tots els cables han de tenir una protecció mecànica, com per exemple, llosetes de formigó, plaques protectores de plàstic, maons o rajoles col∙locades transversalment. Es pot admetre l’ús d’altres proteccions mecàniques equivalents. També es col∙loca una cinta de senyalització que adverteixi de l’existència del cable elèctric de baixa tensió. La seva distància mínima al terra ha de ser de 0,10 m, i a la part superior del cable, de 0,25 m.

• T ambé s’admet la col∙locació de plaques amb la doble missió de protecció mecànica i de senyalització.

2.1.2 En canalitzacions entubades Han de ser conformes amb les especificacions de l’apartat 1.2.4 de la ITC-BT-21. No es pot instal∙larà més d’un circuit per tub.

S’han d’evitar, tant com sigui possible, els canvis de direcció dels tubs. Als punts on es produeixin i per facilitar la manipulació dels cables, s’han de disposar arquetes amb tapa, registrables o no.

Per facilitar l’estesa dels cables, als trams rectes s’han d’instal∙lar arquetes intermèdies, registrables, cegues o simplement cales de tiratge, com a màxim cada 40 m. Aquesta distància es pot variar de forma raonable, en funció de derivacions, d’encreuaments o d’altres condicionants viaris. A l’entrada a les arquetes, els tubs hauran de quedar degudament segellats als extrems per tal d’evitar l’entrada de rosegadors i d’aigua.

2.1.3 En galeries Es consideren dos tipus de galeries, la galeria visitable, de dimensions interiors suficients per a la circulació de persones, i la galeria registrable, o rasa prefabricada, en la qual no es preveu la circulació de persones i on les tapes d’enregistrament precisen mitjans mecànics per a la seva manipulació.

Les galeries han de ser de formigó armat o d’altres materials de rigidesa, estanquitat i durada equivalents. S’han de dimensionar per poder suportar la càrrega de terres i paviments situats per sobre i les càrregues del tràfic que corresponguin.

2.1.3.1 Galeries visitables Limitació de serveis existents Les galeries visitables s’han d’usar, preferentment, per a instal∙lacions elèctriques de potència, cables de control i telecomunicacions. En cap cas no poden coexistir a la mateixa galeria instal∙lacions elèctriques i instal∙lacions de gas. marcombo

ITC-BT-07

Tampoc no és recomanable que hi hagi canalitzacions d’aigua tot i que, en aquells casos en què sigui necessari, les canalitzacions d’aigua s’han de situar a un nivell inferior que la resta de les instal∙lacions, i és una condició indispensable, que la galeria tingui un desguàs situat per sobre de la cota del clavegueram, o de la canalització de sanejament on evacua.

Condicions generals Les galeries visitables han de disposar de passadissos de circulació de 0,90 m d’amplada mínima i 2 m d’alçada mínima; cal justificar les excepcions. Als punts singulars, entroncaments, passos especials, accessos de personal, etc., s’han d’estudiar tant el pas correcte de les canalitzacions com la seguretat de circulació de les persones.

Els accessos a la galeria han de quedar tancats de manera que s’impedeixi l’entrada de persones alienes al servei, però que permeti la sortida de les que estiguin a l’interior. Caldrà disposar accessos a les zones extremes de les galeries. La ventilació de les galeries ha de ser suficient per assegurar que l’aire es renovi 6 vegades per hora, per evitar acumulacions de gas i condensacions d’humitat, i contribuir que la temperatura màxima de la galeria sigui compatible amb els serveis que contingui. Aquesta temperatura no pot sobrepassar els 40 °C. Els terres de les galeries han de ser antilliscants i han de tenir el pendent adequat i un sistema de drenatge eficaç, que eviti la formació de bassals.

Les empreses que les utilitzin han de prendre les disposicions oportunes per evitar la presència de rosegadors a les galeries.

Disposició i identificació dels cables És aconsellable disposar els cables de diferents serveis i de diferents propietaris sobre suports diferents i mantenir entre ells unes distàncies que en permetin la correcta instal∙lació i manteniment. Dins d’un mateix servei se’ls ha d’intentar agrupar per tensions (per exemple, en un dels laterals s’instal∙laran els cables de baixa tensió, control, senyalització, etc., i es reserva l’altre per als cables d’alta tensió).

Els cables s’han de disposar de manera que el seu traçat sigui recte i procurant conservar-ne la posició relativa amb els altres. Les entrades i sortides dels cables a les galeries s’han de fer de manera que no dificultin ni el manteniment dels cables existents ni la instal∙lació de cables nous.

Un cop instal∙lats, tots els cables han de quedar senyalitzats i identificats degudament. A la identificació hi ha de figurar, també, l’empresa a qui pertanyen.

Subjecció dels cables Els cables han d’estar fixats a les parets o a les estructures de la galeria mitjançant elements de subjecció (regletes, mènsules, safates, brides, etc.) per evitar que els esforços electrodinàmics que es poden presentar durant l’explotació de les xarxes de baixa tensió, els puguin moure o deformar.

Aquests esforços, en les condicions més desfavorables previsibles, serveixen per dimensionar la resistència dels elements de subjecció, així com de la seva separació.

En el cas de cables unipolars agrupats en feix, els esforços electrodinàmics més grans apareixen entre fases d’una mateixa línia, com a força de repulsió d’una fase respecte a les altres. En aquest cas es poden complementar les subjeccions dels cables amb altres que mantinguin unit el feix.

Equipotencialitat de masses metàl∙liques accessibles Tots els elements metàl∙lics per a subjecció dels cables (safates, suports, brides, etc.) o d’altres elements metàl∙lics accessibles a les persones que transiten per les galeries (paviments,

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

57

ITC-BT-07

Xarxes subterrànies per a la distribució en baixa tensió

ITC-BT-07

Xarxes subterrànies per a la distribució en baixa tensió

baranes, estructures o canonades metàl∙liques, etc.) s’han de connectar elèctricament al conductor de terra de la galeria.

ITC-BT-07

Galeries de longitud superior a 400 m Les galeries de longitud superior a 400 m, a més de les disposicions anteriors, han de disposar de: • Il∙luminació fixa en el seu interior.

• Instal∙lacions fixes de detecció de gasos tòxics, amb una sensibilitat mínima de 300 ppm.

• Indicadors lluminosos que regulin l’accés en les entrades.

• Accessos de persones cada 400 m, com a màxim.

• Enllumenat de senyalització interior per informar de les sortides i referències exteriors.

• Envans de sectorització contra incendis (RF120) segons NBE-CPI-96.

• Portes tallafocs (RF90) segons NBE-CPI-96.

2.1.3.2 Galeries o rases registrables En aquestes galeries s’admet la instal∙lació de cables elèctrics d’alta tensió, de baixa tensió i d’enllumenat, control i comunicació. No s’admet l’existència de canalitzacions de gas. Tan sols s’admet l’existència de canalitzacions d’aigua, si es pot assegurar que en cas de fuga, l’aigua no afecti els altres serveis (per exemple, en un disseny de doble cos, on en un cos es disposa una canalització d’aigua, i a l’altre cos, estanc respecte de l’anterior quan té col∙locada la tapa registrable, s’hi posen els cables de baixa tensió, d’alta tensió, d’enllumenat públic, semàfors, control i comunicació).

Les condicions de seguretat més rellevants que han de complir aquest tipus d’instal∙lació són: • Estanquitat dels tancaments, i • Bona renovació d’aire en el cos ocupat pels cables elèctrics, per evitar acumulacions de gas i condensació d’humitats, i millorar la dissipació de calor.

2.1.4 En claveguerons o canals revisables En certes ubicacions amb accés restringit a persones ensinistrades, com ara a l’interior d’indústries o de recintes destinats exclusivament a contenir instal∙lacions elèctriques, es poden utilitzar canals d’obra amb tapes (que normalment enrasen amb el nivell del terra) manipulables a mà. És aconsellable separar els cables de diferents tensions (aprofitant el fons i les dues parets). Fins i tot, pot ser preferible utilitzar canals diferents.

Cal que el canal permeti la renovació de l’aire. No obstant això, si hi ha canalitzacions de gas properes al canal, existeix el risc d’explosió ocasionat per fugues eventuals de gas que arribin al canal. En qualsevol cas, el projectista ha d’estudiar les característiques particulars de l’entorn i justificar la solució adoptada.

2.1.5 En safates, suports, cadiretes o subjectes directament a la paret Normalment, aquest tipus d’instal∙lació tan sols s’usa en subestacions o altres instal∙lacions elèctriques i a la part interior d’edificis, no sotmesa a la intempèrie, i a on l’accés quedi restringit al personal autoritzat. Quan les zones per les que passa el cable siguin accessibles a persones o vehicles, caldrà disposar proteccions mecàniques que hi dificultin l’accessibilitat.

2.1.6 Circuits amb cables en paral∙lel Quan la intensitat que s’hagi de transportar sigui superior a l’admissible per un sol conductor es podrà instal∙lar més d’un conductor per fase, segons els criteris següents:

58

• Emprar conductors del mateix material, secció i longitud.

• E ls cables s’han d’agrupar a portell, en ternes disposades en un o més nivells, per exemple: • Tres ternes en un nivell:

S S S R T T R R T

• Tres ternes apilades en tres nivells:

S R T S T R S R T

2.2 C ondicions generals per a encreuament, proximitats i paral∙lelisme Els cables subterranis, quan estan soterrats directament en el terreny, han de complir, a més dels requisits ressenyats en el present punt, les condicions que puguin imposar altres organismes competents, com a conseqüència de disposicions legals, quan les seves instal∙lacions siguin afectades per línies de cables subterranis de baixa tensió.

Els requisits que assenyala aquest punt no són d’aplicació a cables disposats en galeries, en canals, en safates, en suports, en cadiretes o directament subjectes a la paret. En aquests casos, la disposició dels cables es fa a criteri de l’empresa que els exploti; no obstant això, per establir les intensitats admissibles en aquests cables s’han d’aplicar els factors de correcció que defineix l’apartat 3.

Per creuar zones en què no sigui possible o suposi greus inconvenients i dificultats l’obertura de rases (encreuaments de ferrocarrils, carreteres amb gran densitat de circulació, etc.), es poden utilitzar màquines perforadores “talp” de tipus impacte, encastadora de canonades o trepant de barrina, en aquests casos es prescindeix del disseny de rasa descrit anteriorment ja que s’utilitza el procés de perforació que es consideri més adequat. La seva instal∙lació necessita zones àmplies amb espai suficient a ambdós costats de l’obstacle que s’ha de travessar per ubicar la maquinària.

2.2.1 Encreuaments A continuació es fixen, per a cadascun dels casos indicats, les condicions a les quals han de respondre els encreuaments de cables subterranis de baixa tensió directament soterrats.

Carrers i carreteres Els cables es col∙locaran en l’interior de tubs protectors d’acord amb el que estableix la ITC-BT-21, recoberts de formigó en tota la seva longitud a una profunditat mínima de 0,80 m. Sempre que sigui possible, l’encreuament s’ha de fer perpendicular a l’eix del vial.

Ferrocarrils Els cables es col∙loquen a l’interior de tubs protectors d’acord amb el que estableix la ITC-BT-21, recoberts de formigó i sempre que sigui possible, perpendiculars a la via, i a una profunditat mínima d’1,3 m respecte a la cara inferior de la travessa.

Aquests tubs han de depassar les vies fèrries en 1,5 m per cada extrem.

Altres cables d’energia elèctrica Sempre que sigui possible, s’ha d’intentar que els cables de baixa tensió vagin per sobre dels d’alta tensió.

La distància mínima entre un cable de baixa tensió i altres cables d’energia elèctrica ha de ser: 0,25 m amb cables d’alta tensió i 0,10 m amb cables de baixa tensió. La distància del punt d’encreuament als empalmaments ha de ser superior a 1 m.

Quan no es puguin respectar aquestes distàncies als cables directament soterrats, el cable instal∙lat més recentment s’ha de disposar en canalització entubada segons el que estableix l’apartat 2.1.2.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

Cables de telecomunicació La separació mínima entre els cables d’energia elèctrica i els de telecomunicació ha de ser de 0,20 m. La distància del punt d’encreuament als empalmaments, tant del cable d’energia com del cable de telecomunicació, ha de ser superior a 1 m.

Quan no es puguin respectar aquestes distàncies als cables directament soterrats, el cable instal∙lat més recentment s’ha de disposar en canalització entubada segons el que estableix l’apartat 2.1.2.

Aquestes restriccions no s’han d’aplicar als cables de fibra òptica amb cobertes dielèctriques. Qualsevol tipus de protecció a la coberta del cable ha de ser aïllant.

Canalitzacions d’aigua i gas Sempre que sigui possible, els cables s’han d’instal∙lar per sobre de les canalitzacions d’aigua.

La distància mínima entre cables d’energia elèctrica i canalitzacions d’aigua o gas ha de ser de 0,20 m. S’ha d’evitar l’encreuament per la vertical de les juntes de les canalitzacions d’aigua o gas, o dels empalmaments de la canalització elèctrica, i s’han de situar unes i altres a una distància superior a 1 m de l’encreuament. Quan no es puguin respectar aquestes distàncies als cables directament soterrats, la canalització instal∙lada més recentment s’ha de disposar entubada d’acord amb el que estableix l’apartat 2.1.2.

Conduccions de clavegueram S’ha de procurar passar els cables per sobre de les conduccions de clavegueram. No s’admet incidir al seu interior. S’admet incidir a la seva paret (per exemple, instal∙lar-hi tubs), sempre que s’asseguri que la paret no ha quedat debilitada. Si no és possible, s’ha de passar per sota, i els cables s’han de disposar en canalitzacions entubades segons el que estableix l’apartat 2.1.2.

Dipòsits de carburant Els cables s’han de disposar en canalitzacions entubades segons el que estableix l’apartat 2.1.2 i han de distar, com a mínim, 0,20 m del dipòsit. Els extrems dels tubs han de depassar el dipòsit, com a mínim 1,5 m per cada extrem.

2.2.2 Proximitats i paral∙lelismes Els cables subterranis de baixa tensió directament soterrats han de complir les condicions i distàncies de proximitat que s’indiquen a continuació, i s’ha de procurar evitar que quedin en el mateix pla vertical que les altres conduccions.

Altres cables d’energia elèctrica Els cables de baixa tensió es podran instal∙lar paral∙lelament a altres de baixa o alta tensió, mantenint entre ells una distància mínima de 0,10 m amb els cables de baixa tensió i 0,25 m amb els cables d’alta tensió. Quan no es puguin respectar aquestes distàncies als cables directament soterrats, el cable instal∙lat més recentment s’ha de disposar en canalització entubada segons el que estableix l’apartat 2.1.2.

En el cas que un mateix propietari canalitzi alhora més d’un cable de baixa tensió, els pot instal∙lar a distància menor, fins i tot en contacte.

Cables de telecomunicació La distància mínima entre els cables d’energia elèctrica i els de telecomunicació ha de ser de 0,20 m. Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament soterrats, el cable instal∙lat més recentment s’ha de disposar en canalització entubada segons el que estableix l’apartat 2.1.2.

marcombo

ITC-BT-07

Canalitzacions d’aigua La distància mínima entre els cables d’energia elèctrica i les canalitzacions d’aigua ha de ser de 0,20 m. La distància mínima entre els empalmaments dels cables d’energia elèctrica i les juntes de les canalitzacions d’aigua ha de ser d’1 m. Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament soterrats, la canalització instal∙lada més recentment s’ha de disposar entubada segons el que estableix l’apartat 2.1.2.

S’ha de procurar mantenir una distància mínima de 0,20 m en projecció horitzontal, i que la canalització d’aigua quedi per sota del nivell del cable elèctric.

Per altra banda, les artèries principals d’aigua s’han de disposar de forma que s’assegurin distàncies superiors a 1 m respecte dels cables elèctrics de baixa tensió.

Canalitzacions de gas La distància mínima entre els cables d’energia elèctrica i les canalitzacions de gas ha de ser de 0,20 m, excepte per a les canalitzacions de gas d’alta pressió (més de 4 bar), en què la distància ha de ser de 0,40 m. La distància mínima entre els empalmaments dels cables d’energia elèctrica i les juntes de les canalitzacions de gas ha de ser d’1 m. Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament soterrats, la canalització instal∙lada més recentment s’ha de disposar entubada segons el que estableix l’apartat 2.1.2.

S’ha de procurar mantenir una distància mínima de 0,20 m en projecció horitzontal. Per altra banda, les artèries importants de gas s’han de disposar de forma que s’assegurin distàncies superiors a 1 m respecte dels cables elèctrics de baixa tensió.

2.2.3 Connexions de servei En el cas que l’encreuament o el paral∙lelisme entre cables elèctrics i canalitzacions dels serveis descrits anteriorment, es produeixin al tram de connexió de servei a un edifici caldrà mantenir una distància mínima de 0,20 m.

Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament soterrats, la canalització instal∙lada més recentment s’ha de disposar entubada segons el que estableix l’apartat 2.1.2.

La canalització de la connexió de servei elèctrica, en l’entrada a l’edifici, s’ha de tapar fins aconseguir una estanquitat adequada.

2.3 Posada a terra i continuïtat del neutre La posada a terra i continuïtat del neutre cal que s’atinguin al que estableixen els capítols 3.6 i 3.7 de la ITC-BT-06.

3. INTENSITATS MÀXIMES ADMISSIBLES 3.1 Intensitats màximes permanents als conductors de cables En les taules que segueixen es donen els valors indicats en la norma UNE 20.435.

A la taula 2 es donen les temperatures màximes admissibles al conductor segons els tipus d’aïllament.

A les taules 3, 4 i 5 s’indiquen les intensitats màximes permanents admissibles als diferents tipus de cables, en les condicions tipus d’instal∙lació soterrada que indica l’apartat 3.1.2.1.

En les condicions especials d’instal∙lació indicades a l’apartat 3.1.2.2 s’apliquen els factors de correcció que corresponguin segons les taules 6 a 9. Aquests factors de correcció s’indiquen per a cada condició que pugui diferenciar la instal∙lació considerada de la instal∙lació tipus.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

59

ITC-BT-07

Xarxes subterrànies per a la distribució en baixa tensió

ITC-BT-07

Xarxes subterrànies per a la distribució en baixa tensió

ITC-BT-07

A les taules 10, 11 i 12 s’indiquen les intensitats màximes permanents admissibles als diferents tipus de cables, en les condicions tipus d’instal∙lació a l’aire que indica l’apartat 3.1.4.1.

En les condicions especials d’instal∙lació que indica l’apartat 3.1.4.2 s’apliquen els factors de correcció que correspongui, taules 13 a 15. Aquests factors de correcció s’indiquen per a cada condició que pugui diferenciar la instal∙lació considerada de la instal∙lació tipus.

TIPUS D’AÏLLAMENT EPR PVC XLPE EPR 86 90 86 94

16 25

125

120

110

115

110

98

35

150

145

130

140

135

120

50

180

175

155

165

160

140

70

220

215

190

205

220

170

95

260

255

225

240

235

210

120

295

290

260

275

270

235

150

330

325

290

310

305

265

185

375

365

325

350

345

300

240

430

420

380

405

395

350

Temperatura màxima (°C)

300

485

475

430

460

445

395

Servei permanent

400

550

540

480

520

500

445

500

615

605

525

-

-

-

630

690

680

600

-

-

-

A la taula 2 s’especifiquen, amb caràcter informatiu, les temperatures màximes admissibles, en servei permanent i en curtcircuit, per a alguns tipus de cables aïllats amb aïllament sec.

Policlorur de vinil (PVC) S ≤ 300 mm² S > 300 mm²

SECCIÓ NOMINAL (mm²)

1 cable tripolar o tetrapolar (3)

XLPE 97

3.1.1 Temperatura màxima admissible Les intensitats màximes admissibles en servei permanent depenen en cada cas de la temperatura màxima que l’aïllament pugui suportar sense alteracions de les seves propietats elèctriques, mecàniques o químiques. Aquesta temperatura és funció del tipus d’aïllament i del règim de càrrega.

Tipus d’aïllament sec

Terna de cables unipolars (1) (2)

Curtcircuit t ≤ 5 s

Polietilè reticulat (XLPE)

70 70 90

160 140 250

Etilè propilè (EPR)

90

250

Taula 2. Cables aïllats amb aïllament sec; temperatura màxima, en °C, assignada al conductor.

3.1.2 Condicions d’instal∙lació soterrada 3.1.2.1 Condicions tipus d’instal∙lació soterrada Als efectes de determinar la intensitat màxima admissible, es considera la instal∙lació tipus següent: Un sol cable tripolar o tetrapolar o una terna de cables unipolars en contacte mutu, o un cable bipolar o dos cables unipolars en contacte mutu, soterrats directament en tota la seva longitud en una rasa de 0,70 m de profunditat, en un terreny de resistivitat tèrmica mitjana d’1 K·m/W i temperatura ambient del terreny a aquesta profunditat, de 25 °C. CABLES

Secció nominal dels conductors (mm²)

Intensitat

3 x 50 Al + 16 Cu

50

160

3 x 95 Al + 30 Cu

95

235

3 x 150 Al + 50 Cu

150

305

3 x 240 Al + 80 Cu

240

395

PVC 76

Taula 4. Intensitat màxima admissible, en amperes, per a cables amb conductors d’alumini en una instal∙lació soterrada (servei permanent).

Tipus d’aïllament XLPE Polietilè reticulat Temperatura màxima al conductor

90 °C (servei permanent).

EPR Etilè propilè

Temperatura màxima al conductor 90 °C (servei permanent).

PVC Policlorur de vinil Temperatura màxima al conductor

70 °C (servei permanent).

Temperatura del terreny 25 °C. Profunditat d’instal∙lació 0,70 m.

Resistivitat tèrmica del terreny 1 K·m/W. (1) Inclou el conductor neutre, si n’hi ha.

(2) Per al cas de dos cables unipolars, la intensitat màxima admissible ha de ser la que correspon a la columna de la terna de cables unipolars de la mateixa secció i tipus d’aïllament, multiplicada per 1,225.

(3) Per al cas d’un cable bipolar, la intensitat màxima admissible ha de ser la que correspon a la columna del cable tripolar o tetrapolar de la mateixa secció i tipus d’aïllament, multiplicada per 1,225.

Taula 3. Intensitat màxima admissible en amperes per a cables tetrapolars amb conductors d’alumini i conductor neutre concèntric de coure en instal∙lació soterrada (servei permanent).

• Temperatura màxima al conductor: 90 °C. • Temperatura del terreny: 25 °C. • Profunditat d’instal∙lació: 0,70 m.

• Resistivitat tèrmica del terreny: 1 K·m/W

60

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-07

Xarxes subterrànies per a la distribució en baixa tensió

SECCIÓ NOMINAL (mm²) 6

XLPE 72

1 cable tripolar o tetrapolar (3)

TIPUS D’AÏLLAMENT EPR PVC XLPE EPR 64 66 63 70

PVC 56 75

10

96

94

85

88

85

16

125

120

110

115

110

97

25

160

155

140

150

140

125

35

190

185

170

180

175

150

205

180

50

230

225

200

215

70

280

270

245

260

250

220

95

335

325

290

310

305

265

120

380

375

335

355

350

305

150

425

415

370

400

390

340

185

480

470

420

450

440

385

240

550

540

485

520

505

445

300

620

610

550

590

565

505

400

705

690

615

665

645

570

500

790

775

685

-

-

-

630

885

870

770

-

-

-

Taula 5. Intensitat màxima admissible, en amperes, per a cables amb conductors de coure en una instal∙lació soterrada (servei permanent).

Tipus d’aïllament: XLPE Polietilè reticulat Temperatura màxima al conductor

90 °C (servei permanent).

EPR Etilè propilè

Temperatura màxima al conductor 90 °C (servei permanent).

PVC Policlorur de vinil Temperatura màxima al conductor

70 °C (servei permanent).

Temperatura del terreny 25 °C. Profunditat d’instal∙lació 0,70 m.

afecten el valor màxim de la intensitat admissible, i s’indiquen els factors de correcció que cal aplicar.

3.1.2.2.1 Cables soterrats en terrenys la temperatura dels quals sigui diferent de 25 °C A la taula 6 s’indiquen els factors de correcció, F, de la intensitat admissible per a temperatures del terreny qt, diferents de 25 °C, en funció de la temperatura màxima de servei qs, de la taula 2.

Temperatura de servei θs (°C)

Temperatura del terreny θt (°C) 10

15

20

25

30

35

40

45

50

90

1,11

1,07

1,04

1

0,96

0,92

0,88

0,83

0,78

70

1,15

1,11

1,05

1

0,94

0,88

0,82

0,75

0,67

Taula 6. Factor de correcció F, per a temperatura del terreny diferent de 25 °C.

El factor de correcció per a altres temperatures del terreny, diferents de les de la taula, és:

3.1.2.2.2 Cables soterrats, directament o en conduccions, en terreny de resistivitat tèrmica diferent d’1 K·m/W A la taula 7 s’indiquen, per a diferents resistivitats tèrmiques del terreny, els factors de correcció corresponents de la intensitat admissible.

Tipus de cable

Resistivitat tèrmica del terreny (K·m/W) 0,80 0,85 0,90

1

1,10 1,20 1,40 1,65

2

2,50 2,80

Unipolar 1,09 1,06 1,04

1

0,96 0,93 0,87 0,81 0,75 0,68 0,66

Bipolar

1

0,97 0,94 0,89 0,84 0,78 0,71 0,69

1,07 1,05 1,03

Taula 7. Factor de correcció per a resistivitat tèrmica del terreny diferent d’1 K·m/W.

3.1.2.2.3 C ables tripolars o tetrapolars o ternes de cables unipolars agrupats sota terra

Resistivitat tèrmica del terreny 1 K·m/W. (1) Inclou el conductor neutre, si n’hi ha.

(2) Per al cas de dos cables unipolars, la intensitat màxima admissible ha de ser la que correspon a la columna de la terna de cables unipolars de la mateixa secció i tipus d’aïllament, multiplicada per 1,225.

(3) Per al cas d’un cable bipolar, la intensitat màxima admissible ha de ser la que correspon a la columna del cable tripolar o tetrapolar de la mateixa secció i tipus d’aïllament, multiplicada per 1,225.

A la taula 8 s’indiquen els factors de correcció que cal aplicar, segons el nombre de cables tripolars o ternes d’unipolars i la distància entre ells.

3.1.2.2.4 Cables soterrats en rasa a diferents profunditats A la taula 9 s’indiquen els factors de correcció que cal aplicar per a profunditats d’instal∙lació diferents de 0,70 m.

3.1.2.2 Condicions especials d’instal∙lació soterrada i factors de correcció d’intensitat admissible La intensitat admissible d’un cable, determinada per les condicions d’instal∙lació soterrada les característiques de la qual s’han especificat en els apartats 2.1.1 i 3.1.2.1, s’han de corregir tenint en compte cadascuna de les magnituds de la instal∙lació real que difereixin d’aquelles, de manera que l’augment de temperatura provocat per la circulació de la intensitat calculada, no doni lloc a una temperatura al conductor superior a la que prescriu la taula 2. A continuació s’exposen alguns casos particulars d’instal∙lació, les característiques dels quals

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

61

ITC-BT-07

Terna de cables unipolars (1) (2)

ITC-BT-07

Xarxes subterrànies per a la distribució en baixa tensió Factor de correcció Nombre de cables o ternes de la rasa

ITC-BT-07

Separació entre els cables o ternes

2

3

4

5

6

8

10

12

d = 0 (en contacte)

0,80

0,70

0,64

0,60

0,56

0,53

0,50

0,47

d = 0,07 m

0,85

0,75

0,68

0,64

0,6

0,56

0,53

0,50

d = 0,10 m

0,85

0,76

0,69

0,65

0,62

0,58

0,55

0,53

d = 0,15 m

0,87

0,77

0,72

0,68

0,66

0,62

0,59

0,57

d = 0,20 m

0,88

0,79

0,74

0,70

0,68

0,64

0,62

0,60

d = 0,25 m

0,89

0,80

0,76

0,72

0,70

0,66

0,64

0,62

d

d

d

Taula 8. Factor de correcció per a agrupacions de cables trifàsics o ternes de cables unipolars.

Profunditat d’instal∙lació (m) Factor de correcció

0,4

0,5

0,6

1,03 1,02 1,01

0,7 1

0,80 0,99

0,90 0,98

1,00 0,97

1,20 0,95

Taula 9. Factors de correcció per a diferents profunditats d’instal∙lació.

3.1.3 Cables soterrats en rasa a l’interior de tubs o similars En aquest tipus d’instal∙lacions és aplicable el que estableix l’apartat 3.1.2, a més del que s’indica a continuació.

S’ha d’instal∙lar un circuit per tub. La relació entre el diàmetre interior del tub i el diàmetre aparent del circuit ha de ser superior a 2, i es pot acceptar excepcionalment 1,5.

En el cas d’una línia amb cable tripolar o amb una terna de cables unipolars a l’interior d’un mateix tub, s’ha d’aplicar un factor de correcció de 0,8.

Si es tracta d’una línia amb quatre cables unipolars situats en sengles tubs, es pot aplicar un factor de correcció de 0,9.

Si es tracta d’una agrupació de tubs, el factor depèn del tipus d’agrupació i varia per a cada cable segons estigui col∙locat en un tub central o perifèric. Cal estudiar cada cas individualment.

Cables

Secció nominal dels conductors (mm²)

Intensitat

3 x 50 Al + 16 Cu

50

125

3 x 95 Al + 30 Cu

95

195

3 x 150 Al + 50 Cu

150

260

3 x 240 Al + 80 Cu

240

360

Taula 10. Intensitat màxima admissible, en amperes, en servei permanent, per a cables tetrapolars amb conductors d’alumini i amb conductor neutre concèntric de coure, en instal∙lació a l’aire en galeries ventilades.

• Temperatura màxima al conductor: 90 °C. • Temperatura de l’aire ambient: 40 °C. • D isposició que permeti una eficaç renovació de l’aire.

Tres cables unipolars (1)

1 cable trifàsic

Secció nominal (mm²) TIPUS D’AÏLLAMENT

XLPE

EPR

PVC

XLPE

EPR

PVC

16

67

65

55

64

63

51

25

93

90

75

85

82

68

35

115

110

90

105

100

82

50

140

135

115

130

125

100

70

180

175

145

165

155

130

95

220

215

180

205

195

160

3.1.4 Condicions d’instal∙lació a l’aire (en galeries, rases registrables, claveguerons o canals revisables)

120

260

255

215

235

225

185

150

300

290

245

275

260

215

3.1.4.1 Condicions tipus d’instal∙lació a l’aire (en galeries, rases registrables, etc.)

185

350

345

285

315

300

245

240

420

400

340

370

360

290

Als efectes de determinar la intensitat màxima admissible, es considera la instal∙lació tipus següent:

300

480

465

390

425

405

335

400

560

545

455

505

475

385

Un sol cable tripolar o tetrapolar o una terna de cables unipolars en contacte mutu, amb una col∙locació tal que permeti una renovació eficaç de l’aire, amb una temperatura del medi ambient de 40 °C. Per exemple, amb el cable col∙locat sobre safates o fixat a una paret, etc.

500

645

625

520

-

-

-

630

740

715

600

-

-

-

En el cas de canalitzacions sota tubs que no superin els 15 m, si el tub s’omple amb aglomerats especials no cal aplicar el factor de correcció d’intensitat per aquest motiu.

Taula 11. Intensitat màxima admissible, en amperes, en servei permanent per a cables amb conductors d’alumini en instal∙lació a l’aire en galeries ventilades (temperatura ambient 40 °C).

• Temperatura de l’aire: 40 °C. • U n cable trifàsic a l’aire o un conjunt (terna) de cables unipolars en contacte mutu.

62

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-07

Xarxes subterrànies per a la distribució en baixa tensió (1) Inclou el conductor neutre, si n’hi ha.

Tres cables unipolars (1)

1 cable trifàsic

Secció nominal (mm²)

20

25

30 35 40 45

50

55

60

90

1,27 1,22 1,18 1,14 1,10 1,05 1

0,95 0,90 0,84 0,77

70

1,41 1,35 1,29 1,22 1,15 1,08 1

0,91 0,81 0,71 0,58

Taula 13. Coeficient de correcció F per a temperatura ambient diferent de 40 °C.

3.1.4.2.2 Cables instal∙lats a l’aire en canals o galeries petites

XLPE

EPR

PVC

6

46

45

38

44

43

36

10

64

62

53

61

60

50

16

86

83

71

82

80

65

25

120

115

96

110

105

87

35

145

140

115

135

130

105

50

180

175

145

165

160

130

70

230

225

185

210

220

165

95

285

280

235

260

250

205

120

335

325

275

300

290

240

150

385

375

315

350

335

275

185

450

440

365

400

385

315

240

535

515

435

475

460

370

300

615

595

500

545

520

425

400

720

700

585

645

610

495

500

825

800

665

-

-

-

630

950

915

765

-

-

-

Taula 12. Intensitat màxima admissible, en amperes, en servei permanent per a cables amb conductors de coure en instal∙lació a l’aire en galeries ventilades (temperatura ambient 40 °C).

• Temperatura de l’aire: 40°C. • U n cable trifàsic a l’aire o un conjunt (terna) de cables unipolars en contacte mutu.

• Disposició que permeti una eficaç renovació de l’aire.

(1) Inclou el conductor neutre, si n’hi ha.

3.1.4.2 Condicions especials d’instal∙lació a l’aire en galeries ventilades i factors de correcció de la intensitat admissible La intensitat admissible d’un cable, determinada per les condicions d’instal∙lació a l’aire en galeries ventilades les característiques de les quals s’han especificat a l’apartat 3.1.4.1, s’ha de corregir tenint en compte cadascuna de les magnituds de la instal∙lació real que en difereixin, de manera que l’augment de temperatura provocat per la circulació de la intensitat calculada no doni lloc a una temperatura al conductor, superior a la que prescriu la taula 2. A continuació, s’exposen alguns casos particulars d’instal∙lació, les característiques dels quals afecten el valor màxim de la intensitat admissible, i s’indiquen els coeficients de correcció que cal aplicar, 3.1.4.2.1 Cables instal∙lats a l’aire en ambients de temperatura diferent de 40 °C A la taula 13 s’indiquen els factors de correcció F, de la intensitat admissible per a temperatures de l’aire ambient, θa, diferents de 40 °C, en funció de la temperatura màxima de servei θs a la taula 2.

El factor de correcció per a altres temperatures, diferents de les de la taula, és:

S’observa que en algunes condicions d’instal∙lació (en canalons, galeries petites, etc.), en els que no hi ha una renovació eficaç de l’aire, la calor dissipada pels cables no es pot difondre lliurement i provoca un augment de la temperatura de l’aire.

La magnitud d’aquest augment depèn de molts factors i s’ha de determinar en cada cas com una estimació aproximada.

Cal tenir en compte que l’increment de temperatura per aquest motiu pot ser de l’ordre de 15 K. La intensitat admissible en les condicions de règim, per tant, s’ha de reduir amb els coeficients de la taula 13.

3.1.4.2.3 Grups de cables instal∙lats a l’aire A les taules 14 i 15 es donen els factors de correcció que cal aplicar als agrupaments d’alguns circuits constituïts per cables unipolars o multipolars en funció del tipus d’instal∙lació i nombre de circuits.

Nombre safates

Tipus d’instal∙lació Safates perforades (3)

≥ 20 mm

PVC

Contigus

Safates verticals perforades (4)

Contigus

Safates escala, suport, etc.

(3)

Contigus

Safates perforades (3)

≥ 20 mm

EPR

≥ 2 De

Safates verticals perforades (4) Safates escala, suport, etc.

(3)

De

≥ 20 mm

XLPE

≥ 2 De

Nombre de circuits (2) trifàsics

1

≥ 2 De

De

2

3

Per utilitzar per a (1)

1 2 3

0,95 0,95

0,90 0,85 Tres cables 0,85 0,80 en capa 0,85 0,80 horitzontal

1 2

0,95 0,90

0,85 0,85

1 2 3

1,00 0,95 0,95

0,95 0,95 Tres cables 0,90 0,90 en capa 0,90 0,85 horitzontal

1 2 3

1,00 0,95 0,95

1,00 0,95 0,95 0,90 0,90 0,85

1 2

1,00 1,00

0,90 0,90 Tres cables 0,90 0,85 disposats en trèvol

1 2 3

1,00 0,95 0,95

1,00 1,00 0,95 0,95 0,95 0,90

De

≥ 20 mm

TIPUS D’AÏLLAMENT

marcombo

Temperatura ambient θa (°C)

Temperatura de servei θs 10 15 (°C)

---

Tres cables en capa vertical

Taula 14. Factor de correcció per a agrupacions de cables unipolars instal∙lats a l’aire.

Notes: (1) Inclou a més el conductor neutre, si n’hi ha.

(2) Per a circuits amb més d’un cable en paral∙lel per fase, als efectes d’aplicar aquesta taula, cada grup de tres conductors es considera com un circuit.

(3) Els valors estan indicats per a una distància vertical entre safates de 300 mm. Per a distàncies més petites, s’han de reduir els factors.

(4) Els valors estan indicats per a una distància horitzontal entre safates de 225 mm, i les safates estan muntades dors amb dors. Per a distàncies més petites, s’han de reduir els factors.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

63

ITC-BT-07

• Disposició que permeti una eficaç renovació de l’aire.

ITC-BT-07

Xarxes subterrànies per a la distribució en baixa tensió Nombre de circuits trifàsics (1)

Contigus ≥ 20 mm

Safates perforades (2)

De

De

Espaiats

Nombre safates

Safates verticals perforades (3)

1

2

3

4

6

9

1 2 3

1,00 0,90 0,80 0,80 0,75 0,75 1,00 0,85 0,80 0,75 0,75 0,70 1,00 0,85 0,80 0,75 0,70 0,65

1 2 3

1,00 1,00 1,00 0,95 0,90 1,00 1,00 0,95 0,90 0,85 1,00 1,00 0,95 0,90 0,85

1 2

----

1,00 0,90 0,80 0,75 0,75 0,70 1,00 0,90 0,80 0,75 0,70 0,70

Contigus De De

1 2

1,00 0,90 0,90 0,90 0,85 1,00 0,90 0,90 0,85 0,85

---

≥ 20 mm

Espaiats

Safates escala, suports, etc.

(2)

Contigus ≥ 20 mm

ITC-BT-07

≥ 20 mm

Tipus d’instal∙lació

De

De

Espaiats

1 2 3

1,00 0,85 0,80 0,80 0,80 0,80 1,00 0,85 0,80 0,80 0,75 0,75 1,00 0,85 0,80 0,75 0,75 0,70

1 2 3

1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,95 0,95 1,00 1,00 0,95 0,95 0,75

----

Taula 15. Factor de correcció per a agrupacions de cables trifàsics.

3.2 I ntensitats de curtcircuit admissibles als conductors A les taules 16 i 17 s’indiquen les densitats de corrent de curtcircuit admissibles en els conductors d’alumini i de coure dels cables aïllats amb diferents materials en funció dels temps de durada del curtcircuit.

Durada del curtcircuit (s)

Tipus d’aïllament

0,1

0,2

0,3

0.5

1

1,5

2

2,5

3

XLPE i EPR

294

203

170

132

93

76

66

59

54

PVC Secció ≤ 300 mm2

237

168

53

47

43

150

75 67

61

211

137 122

106

Secció > 300 mm2

54

47

42

39

94

Taula 16. Densitat de corrent de curtcircuit, en A/mm², per a conductors d’alumini.

Durada del curtcircuit (s)

Tipus d’aïllament

0,1

0,2

0,3

0,5

1

1,5

2

2,5

3

XLPE i EPR

449

318

259

201

142

116

100

90

82

PVC Secció ≤ 300 mm2

364

257

210

163

115

94

81

73

66

Secció > 300 mm2 322

228

186

144

102

83

72

64

59

Taula 17. Densitat de corrent de curtcircuit, en A/mm², per a conductors de coure.

3.3 Altres cables o sistemes d’instal∙lació Per a qualsevol altre tipus de cable o altre sistema no contemplats en aquesta Instrucció, així com per a cables que no figuren en les taules anteriors, s’ha de consultar la norma UNE 20.435 o calcular segons la norma UNE 21.144.

Notes: (1) Inclou a més el conductor neutre, si n’hi ha.

(2) Els valors estan indicats per a una distància vertical entre safates de 300 mm. Per a distàncies més petites, s’han de reduir els factors.

(3) Els valors estan indicats per a una distància horitzontal entre safates de 225 mm, i les safates estan muntades dors amb dors. Per a distàncies més petites s’han de reduir els factors.

Notes:

64

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-08

Connexió neutre i masses en xarxes de distribució d’energia elèctrica

ITC-BT-08

ITC-BT-08 SISTEMES DE CONNEXIÓ DEL NEUTRE I DE LES MASSES EN XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA (*) Amb Guia Tècnica BT-08 d’Octubre 2005 (rev 1)

1. ESQUEMES DE DISTRIBUCIÓ 1.1 Esquema TN 1.2 Esquema TT 1.3 Esquema IT 1.4 Aplicació dels tres tipus d’esquemes

mitjançant conductors de protecció. Es diferencien tres tipus d’esquemes TN segons la disposició relativa del conductor neutre i del conductor de protecció: Esquema TN-S: En el qual el conductor neutre i el de protecció són diferents en tot l’esquema (figura 1).

Alimentació

Instal·lació receptora

2. PRESCRIPCIONS ESPECIALS A LES XARXES DE DISTRIBUCIÓ PER A L’APLICACIÓ DE L’ESQUEMA TN

R S T N CP

CP Massa

1. ESQUEMES DE DISTRIBUCIÓ Per a la determinació de les característiques de les mesures de protecció contra xocs elèctrics en cas de defecte (contactes indirectes) i contra sobreintensitats, així com de les especificacions de l’aparellatge encarregat d’aquestes funcions, cal tenir en compte l’esquema de distribució utilitzat.

Els esquemes de distribució s’estableixen en funció de les connexions a terra de la xarxa de distribució o de l’alimentació, per una banda, i de les masses de la instal∙lació receptora, per l’altra.

Figura 1. Esquema de distribució tipus TN-S.

Esquema TN-C: En el qual les funcions de neutre i protecció estan combinades en un sol conductor en tot l’esquema (figura 2).

Alimentació

Instal·lació receptora

CPN CP

La denominació es realitza amb un codi de lletres amb el significat següent: Primera lletra: Es refereix a la situació de l’alimentació respecte a terra.

T Connexió directa d’un punt de l’alimentació a terra.

I Aïllament de totes les parts actives de l’alimentació respecte a terra o connexió d’un punt a terra mitjançant una impedància.

Segona lletra: Es refereix a la situació de les masses de la instal∙lació receptores respecte a terra.

T Masses connectades directament a terra, independentment de l’eventual posada a terra de l’alimentació.

R S T

Massa

Figura 2. Esquema de distribució tipus TN-C.

Esquema TN-C-S: En el qual les funcions de neutre i protecció estan combinades en un sol conductor en una part de l’esquema (figura 3).

Alimentació

Instal·lació receptora

R S T N CP

CPN

N Masses connectades directament al punt de l’alimentació posat a terra (en corrent altern, aquest punt és normalment el punt neutre).

CP

Massa

CP

Massa

Altres lletres (eventuals): Es refereixen a la situació relativa del conductor neutre i del conductor de protecció.

Figura 3. Esquema de distribució tipus TN-C-S.

S Les funcions de neutre i de protecció, assegurades per conductors separats.

En els esquemes TN qualsevol intensitat de defecte franc fasemassa és una intensitat de curtcircuit. El bucle de defecte està constituït exclusivament per elements conductors metàŀlics.

C Les funcions de neutre i de protecció, combinades en un sol conductor (conductor CPN).

1.1 Esquema TN Els esquemes TN tenen un punt de l’alimentació, generalment el neutre o compensador, connectat directament a terra i les masses de la instal∙lació receptora connectades a aquest punt

marcombo

1.2 Esquema TT L’esquema TT té un punt d’alimentació, generalment el neutre o compensador, connectat directament a terra. Les masses de la instal∙lació receptora estan connectades a una presa de terra separada de la presa de terra de l’alimentació (figura 4).

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

65

ITC-BT-08

Connexió neutre i masses en xarxes de distribució d’energia elèctrica Alimentació

Instal·lació receptora

ITC-BT-08

R S T N

Massa CP

Figura 4. Esquema de distribució tipus TT.

En aquest esquema les intensitats de defecte fase-massa o faseterra poden tenir valors inferiors als de curtcircuit, però poden ser suficients per provocar l’aparició de tensions perilloses.

En general, el bucle de defecte inclou resistència de pas a terra en alguna part del circuit de defecte, fet que no exclou la possibilitat de connexions elèctriques voluntàries o no, entre la zona de la presa de terra de les masses de la instal∙lació i la de l’alimentació. Tot i que ambdues preses de terra no siguin independents, l’esquema segueix sent un esquema TT si no es compleixen totes les condicions de l’esquema TN. Dit d’una altra forma, no es tenen en compte les possibles connexions entre ambdues zones de presa de terra per a la determinació de les condicions de protecció.

1.3 Esquema IT L’esquema IT no té cap punt de l’alimentació connectat directament a terra. Les masses de la instal∙lació receptora estan posades directament a terra (figura 5).

Alimentació

Instal·lació receptora

R S T

Massa CP

Figura 5. Esquema de distribució tipus IT.

En aquest esquema la intensitat resultant d’un primer defecte fase-massa o fase-terra, té un valor suficientment reduït com per no provocar l’aparició de tensions de contacte perilloses.

La limitació del valor de la intensitat resultant d’un primer defecte fase-massa o fase-terra s’obté bé per l’absència de connexió a terra en l’alimentació, bé per la inserció d’una impedància suficient entre un punt de l’alimentació (generalment el neutre) i terra.

Com a conseqüència pot resultar necessari limitar l’extensió de la instal∙lació per disminuir l’efecte capacitatiu dels cables respecte a terra.

En aquest tipus d’esquema es recomana no distribuir el neutre.

1.4 Aplicació dels tres tipus d’esquemes L’elecció d’un dels tres tipus d’esquemes s’ha de fer en funció de les característiques tècniques i econòmiques de cada instal∙lació. Tot i així, s’han de tenir en compte els principis següents. a) Les xarxes de distribució pública de baixa tensió tenen un punt posat directament a terra per prescripció reglamentària. Aquest punt és el punt neutre de la xarxa. L’esquema de distribució per a instal∙lacions receptores alimentades directament d’una xarxa de distribució pública de baixa tensió és l’esquema TT.

66

b) En instal∙lacions alimentades en baixa tensió, a partir d’un centre de transformació d’abonat, es podrà escollir qualsevol dels tres esquemes esmentats. c) Tot i el que s’ha dit a l’apartat a), es pot establir un esquema IT en part o en parts d’una instal∙lació alimentada directament d’una xarxa de distribució pública mitjançant l’ús de transformadors adequats, en el secundari del qual i a la part de la instal∙lació afectada s’estableixin les disposicions que per a aquest esquema esmenta l’apartat 1.3.

2. PRESCRIPCIONS ESPECIALS EN LES XARXES DE DISTRIBUCIÓ PER A L’APLICACIÓ DE L’ESQUEMA TN Perquè les masses de la instal∙lació receptora puguin estar connectades a neutre com a mesura de protecció contra contactes indirectes, la xarxa d’alimentació ha de complir les prescripcions especials següents: a) La secció del conductor neutre ha de ser, en tot el seu recorregut, com a mínim igual a la indicada a la taula següent, en funció de la secció dels conductors de fase.

Secció nominal del conductor neutre (mm²)

Secció dels conductors de fase (mm²)

Xarxes aèries

Xarxes subterrànies

16

16

16

25

25

16

35

35

16

50

50

25

70

50

35

95

50

50

120

70

70

150

70

70

185

95

95

240

120

120

300

150

150

400

185

185

Taula 1. Secció del conductor neutre en funció de la secció dels conductors de fase.

b) En les línies aèries, el conductor neutre s’ha d’estendre amb les mateixes precaucions que els conductors de fase. c) A més de les posades a terra dels neutres assenyalades a les instruccions ITC-BT-06 i ITC-BT-07, per a les línies principals i derivacions s’han de posar a terra igualment en els extrems d’aquestes quan la seva longitud sigui superior a 200 metres. d) La resistència de terra del neutre no ha de ser superior a 5 ohms en les proximitats de la central generadora o del centre de transformació, així com als 200 últims metres de qualsevol derivació de la xarxa. e) La resistència global de terra, de totes les preses de terra del neutre, no ha de ser superior a 2 ohms. f) En l’esquema TN-C, les masses de les instal∙lacions receptores s’han de connectar al conductor neutre mitjançant conductors de protecció.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

ITC-BT-09

ITC-BT-09 INSTAL·LACIONS D’ENLLUMENAT EXTERIOR (*) Amb Guia Tècnica BT-09 de setembre 2004 (rev 1)

1. CAMP D’APLICACIÓ

Mobiliari urbà

2. CONNEXIONS DE SERVEI DES DE LES XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE LA COMPANYIA SUBMINISTRADORA

Comprèn el mobiliari dotat d’equipament elèctric per a la seva pròpia il∙luminació o altres necessitats funcionals.

3. DIMENSIONAMENT DE LES INSTAL·LACIONS 4. QUADRES DE PROTECCIÓ, MESURA I CONTROL 5. XARXES D’ALIMENTACIÓ 5.1 Cables 5.2 Tipus 5.2.1 Xarxes subterrànies 5.2.2 Xarxes aèries 5.2.3 Xarxes de control i auxiliars

Entre altres es poden trobar els següents: anuncis publicitaris (opis1, columnes, etc.), marquesines (parades de bus, de taxis, de tramvies), cabines telefòniques, cartells de senyalització (tràfic, escoles, policia, hospitals, etc.), equipaments diversos (parquímetres, aparells d’accés a aparcaments, mollons o fites escamotejables, sistemes d’elevació de contenidors soterrats, etc.).

6. SUPORTS DE LLUMS 6.1 Característiques 6.2 Instal∙lació elèctrica

Als efectes de protecció contra contactes directes i indirectes per la seva proximitat a instal∙lacions d’enllumenat exterior, tal com es desenvolupa a l’apartat 9 d’aquesta Guia Tècnica d’Aplicació, també ha de tenir-se en compte el mobiliari urbà que no té equipament elèctric i que engloba els següents: plafons publicitaris, cartells de senyalització, bancs públics, senyals de circulació, baranes i tanques, barreres de seguretat, pals i testos, suports per a tendals, pivots antiaparcament, sortides de ventilació, tapes d’arquetes, bústies, papereres i armaris metàl∙lics, etc.

7. LLUMS 7.1 Característiques 7.2 Instal∙lació elèctrica de llums suspesos

Encara quan figurin a les estadístiques i inventaris municipals, els suports d’enllumenat públic (columnes, bàculs i braços) no es consideren mobiliari urbà, sinó part integrant de la instal∙lació d’enllumenat exterior.

8. EQUIPS ELÈCTRICS DELS PUNTS DE LLUM

Edicles de la via pública

9. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES 10. POSADES A TERRA

Són petits edificis implantats a la via pública dotats de la corresponent il∙luminació i, si escau, equipament elèctric: quioscos (venda de periòdics, venda de loteries, etc.), lavabos públics.

Il∙luminació ornamental

1. CAMP D’APLICACIÓ Aquesta instrucció complementària, s’ha d’aplicar a les instal∙lacions d’enllumenat exterior, destinades a il∙luminar zones de domini públic o privat, com ara autopistes, carreteres, carrers, places, parcs, jardins, passos elevats o subterranis per a vehicles o persones, camins, etc. Igualment s’hi inclouen les instal∙lacions d’enllumenat per a cabines telefòniques, anuncis publicitaris, mobiliari urbà en general, monuments o similars així com tots els receptors que es connectin a la xarxa d’enllumenat exterior. S’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta instrucció la instal∙lació per a la il∙luminació de fonts i piscines i les dels semàfors i les balises, quan siguin completament autònoms.

Dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta ITC-BT-09, a més de les instal∙lacions d’enllumenat exterior pròpiament dites, es consideren les següents: les d’enllumenat o altres serveis elèctrics per a mobiliari urbà, edicles en via pública, il∙luminació ornamental, balises lluminoses, senyalització lluminosa no autònoma per a la regulació de tràfic, així com altres receptors. marcombo

Correspon a la il∙luminació de monuments, façanes d’edificis, construccions singulars, etc. que pot ser integrada en el monument o accessible des de la via pública.

Balises lluminoses Suports lluminosos la funció dels quals és el guiatge visual tant per a la circulació de vehicles (glorietes, rotondes, canvis de direcció, carrils bus, emergències sobre la via pública, etc.) com de vianants.

Senyalització lluminosa no autònoma per a la regulació de la circulació • Semàfors.

• Senyals lluminosos de circulació.

1

bjecte publicitari il∙luminat: element de mobiliari urbà consistent O en una caixa de llum col∙locada verticalment sobre un peu, que habitualment exhibeix cartells publicitaris.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

67

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

Altres instal∙lacions Tots els receptors que es connectin a la xarxa d’enllumenat exterior.

ITC-BT-09

seus corrents harmònics, d’engegada i desequilibri de fases.

Com a conseqüència, la potència aparent mínima en VA, s’ha de considerar 1,8 vegades la potència en watts de les làmpades o tubs de descàrrega.

• Les dels semàfors i les balises, quan siguin completament autònoms.

Quan es conegui la càrrega que suposa cadascun dels elements associats a les làmpades o tubs de descàrrega, els corrents harmònics, d’engegada i desequilibri de fases, que tant aquestes com aquells puguin produir, s’ha d’aplicar el coeficient corrector calculat amb aquests valors.

• Les instal∙lacions completament autònomes són aquelles dotades d’una connexió de servei independent, és a dir, l’alimentació de la qual no tingui el seu origen al quadre de protecció mesurada i control de la xarxa d’enllumenat exterior.

A més del que s’indica en paràgrafs anteriors, el factor de potència de cada punt de llum, s’haurà de corregir fins a un valor major o igual a 0,90. La màxima caiguda de tensió entre l’origen de la instal∙lació i qualsevol altre punt de la instal∙lació, ha de ser menor o igual que 3%.

• Les instal∙lacions elèctriques de les piscines, pediluvis i fonts estan recollides en la Instrucció Tècnica Complementàries ITC-BT-31 que desenvolupa l’article 11 del Reglament.

Per al càlcul de la potència aparent assenyalat en el primer paràgraf, la potència en watts per a multiplicar serà la potència nominal de les llums o tubs de descàrrega.

• Les instal∙lacions elèctriques temporals de fires, exposicions, mostres, estands, enllumenats festius de carrers, revetlles i manifestacions anàlogues estan regulades a la ITC-BT-34.

Als efectes d’allò que indica aquesta ITC-BT-09, es defineix com a origen de la instal∙lació d’enllumenat exterior el quadre de protecció, mesura i control. En el cas d’instal∙lacions d’enllumenat amb un gran nombre de punts de llum, es recomana que per al càlcul de la caiguda de tensió es consideri també l’originada a la connexió de servei.

Exclusions de l’àmbit d’aplicació Es consideren excloses de l’aplicació d’aquesta ITC-BT-09:

• Les instal∙lacions d’enllumenat exterior d’habitatges unifamiliars, quan tinguin menys de 5 punts de llum exteriors, sense comptabilitzar els punts de llum instal∙lats en façanes; en aquest cas, la instal∙lació de l’enllumenat a l’exterior d’aquest habitatge es realitzarà segons allò que prescriu la ITC-BT-25.

2. CONNEXIONS DE SERVEI DES DE LES XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE LA COMPANYIA SUBMINISTRADORA La connexió de servei pot ser subterrània o aèria amb cables aïllats, i es realitza d’acord amb les prescripcions particulars de la companyia subministradora, aprovades segons el que preveu aquest Reglament per a aquest tipus d’instal∙lacions.

La connexió de servei finalitza a la caixa general de protecció i a continuació s’ha de disposar l’equip de mesura.

Les connexions de servei en el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió vénen regulades a l’article 15, així com a la Instrucció Tècnica Comple­mentària ITC-BT-11.

L’apartat 2 de la ITC-BT-09 determina que la connexió de servei podrà ser subterrània, aèria o mixta amb cables o conductors aïllats. És a dir, no es permeten connexions de servei amb conductors nus.

En el cas de connexions de servei aèries es complirà el que disposa la ITC-BT-06 i quan siguin subterrànies, allò que estableix la ITC-BT-07.

Continuïtat del conductor neutre Tant en l’esquema de connexió TT com en l’esquema de connexió TN, el neutre de la instal∙lació d’enllumenat exterior ha d’estar connectat al neutre de la xarxa de distribució, de manera que es garanteixi la continuïtat del neutre des de la sortida del transformador de distribució AT/BT fins als receptors d’enllumenat.

3. DIMENSIONAMENT DE LES INSTAL·LACIONS Les línies d’alimentació a punts de llum amb làmpades o tubs de descàrrega, estan previstes per transportar la càrrega deguda als mateixos receptors, als seus elements associats, als

68

Càlcul de la secció dels conductors La determinació de la secció d’un cable o conductor consisteix a calcular la secció mínima normalitzada que compleix simultàniament els criteris d’intensitat màxima admissible (o d’escalfament), de caiguda de tensió i d’intensitat de curtcircuit.

En el cas de les instal∙lacions d’enllumenat exterior, sol ser determinant el criteri de la caiguda de tensió. La limitació del 3% com màxima caiguda de tensió entre l’origen de la instal∙lació i el punt més allunyat, és causada al fet que les caigudes de tensió han de permetre sempre l’encesa i funcionament correcte de les llums de descàrrega.

No obstant això, efectuats aquests càlculs és convenient comprovar les intensitats en els trams amb major càrrega, de manera que es compleixin les intensitats màximes admissibles regulades a la Instrucció Tècnica Complementària ITC-BT06 per a xarxes aèries i la ITC-BT-07 per a xarxes subterrànies. A l’apartat 5 d’aquesta guia s’inclouen les taules de càrrega més usuals.

Respecte a l’execució dels càlculs de caigudes de tensió a la xarxa d’alimentació dels punts de llum, ha de tenir-se en compte la Guia Tècnica d’Aplicació - Annex 2: “Càlcul de caigudes de tensió”.

Als circuits trifàsics, s’han de repartir els punts de llum entre les tres fases de la forma més equilibrada possible, connectant-los, per exemple, alternativament a cada fase.

Amb la finalitat d’aconseguir estalvis energètics i sempre que sigui possible, les instal∙lacions d’enllumenat públic s’han de projectar amb diferents nivells d’il∙luminació, de manera que aquesta decreixi durant les hores de menor necessitat d’il∙luminació.

Eficiència energètica A les instal∙lacions d’enllumenat públic, en general i sempre que sigui possible, s’han de projectar amb dispositius o sistemes per regular el nivell lluminós mitjançant, per exemple, balastos sèrie de tipus inductiu per a doble nivell de potència, reguladorsestabilitzadors en capçalera de línia o balastos electrònics per a doble nivell de potència.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

A les vies de circulació, zones de vianants, places, etc. poden reduir-se els nivells lluminosos a certes hores de la nit, sempre que quedi garantida la seguretat dels usuaris. En cap cas la reducció ha de descendir per sota del nivell d’il∙luminació aconsellable per a la seguretat de la circulació i per al moviment de vianants.

En punts concrets amb elevats percentatges d’accidentalitat nocturna, zones de vianants amb risc considerable de criminalitat, etc. es recomana per raons de seguretat no dur a terme variacions temporals dels nivells d’il∙luminació.

Un altre mètode per obtenir estalvi energètic en instal∙lacions d’enllumenat ornamental de façanes d’edificis i monuments, anuncis lluminosos, espais esportius o culturals, àrees de treball exteriors, etc., consisteix a establir els corresponents cicles de funcionament (encesa i tancament) d’aquestes instal∙lacions, disposant de rellotges capaços de ser programats per cicles diaris, setmanals, mensuals o anuals.

Pel que fa als dispositius generals i individuals de comandament i protecció s’ha de tenir en compte el que assenyala la ITC-BT-17.

L’envolopant del quadre ha de proporcionar un grau de protecció mínima IP55 segons UNE 20.324 i IK10 segons UNE-EN 50.102 i ha de disposar d’un sistema de tancament que hi permeti l’accés exclusiu, del personal autoritzat, amb la seva porta d’accés situada a una altura compresa entre 2 m i 0,3 m. Els elements de mesures han d’estar situats en un mòdul independent.

Les parts metàl∙liques del quadre han d’anar connectades a terra.

El significat dels codis IP i IK s’indica a la Guía-BT-Annex 1.

Els graus IP55 i IK10 poden obtenir-se mitjançant la utilització d’envolopants múltiples proporcionant el grau de protecció requerit el conjunt dels envolopants completament muntats.

En aquest cas, a la documentació del fabricant del quadre ha d’estar perfectament definit el mètode per a l’obtenció dels diferents graus de protecció IP i IK. Producte Envolopant quadre general (ús domèstic o anàleg) (1) Envolopant quadre i conjunts d'aparellatge (1) (2) Conjunt d'aparellatge (2)

Producte

Norma d’aplicació

Interruptor de control de potència

Interruptor astronòmic

UNE-EN 60730-2-7

Interruptor crepsucular (cèl∙lules fotoelèctriques)

Interruptors automàtics (ús domèstic o anàleg)

UNE-EN-60669-2-1

Interruptors automàtics amb capacitat de seccionament

4. QUADRES DE PROTECCIÓ, MESURA I CONTROL Les línies d’alimentació als punts de llum i de control, quan n’hi hagi, han de partir des d’un quadre de protecció i control; les línies han d’estar protegides individualment, amb tall omnipolar, en aquest quadre, tant contra sobreintensitats (sobrecàrregues i curtcircuits), com contra corrents de defecte a terra i contra sobretensions quan els equips instal∙lats ho precisin. La intensitat de defecte, llindar de desconnexió dels interruptors diferencials, que poden ser de reenganxament automàtic, ha de ser com a màxim de 300 mA i la resistència de posada a terra, mesurada en la posada en servei de la instal∙lació, ha de ser com a màxim de 30 W. Això no obstant s'han d'admetre interruptors diferencials d'intensitat màxima de 500 mA o 1 A, sempre que la resistència de posada a terra mesurada en la posada en servei de la instal∙lació sigui inferior o igual a 5 W i a 1 W, respectivament.

Si el sistema d'accionament de l'enllumenat es realitza amb interruptors horaris o fotoelèctrics, s'ha de disposar a més d'un interruptor manual que permeti l'accionament del sistema, amb independència dels dispositius esmentats.

Allò que s’ha descrit als apartats 4 i 9 de la ITC-BT-09 se circumscriu a les xarxes d’alimentació que tinguin un esquema tipus TT. No obstant això, en el cas d’instal∙lacions d’enllumenat exterior particulars o privades en què les xarxes d’alimentació no estiguin realitzades segons l’esquema TT, s’han d’aplicar, quant a la protecció contra els contactes directes i contactes indirectes, les prescripcions de la ITC-BT-24. A més, pel que fa a la protecció contra sobreintensitats i sobretensions se seguirà allò que s’ha indicat a la ITC-BT-22 i ITC-BT-23, respectivament.

marcombo

Norma d'aplicació UNE 20451 UNE-EN 50298 UNE-EN 60439-5 UNE 20317 UNE-EN 60898 UNE-EN 60947-2

Interruptors diferencials (ús domèstic o anàleg)

UNE-EN 61008

Interruptors diferencials amb dispositiu de protecció contra sobreintensitats incorporat (ús domèstic o anàleg)

UNE-EN 61009

Interruptors diferencials Fusibles Interruptor horari Borns de connexió

UNE-EN 60947-2 UNE-EN 60269-3 UNE-EN 61038 UNE-EN 60998

Nota 1: EI grau de protecció IP55 s'ha de verificar d'acord al que estableix la norma UNE 20324, el grau de protecció contra els impactes mecànics externs IK10 d'acord amb la norma UNE-EN 50102.

Segons la norma UNE-EN 60695-2-11. i per a equips instal∙lats prop del punt d'alimentació, la temperatura d'assaig d'inflamabilitat (fil incandescent) serà de: • (960 ± 10) °C per a tes parts que suporten parts actives • (650 ± 10) °C per a totes les altres parts.

Nota 2: Els diferents components que conformen el quadre han de complír la seva corresponent norma de producte. Quan es comercialitzen muntats, tots aquests elements, constitueixen el conjunt d'aparellatge i han de complír les prescripcions de la norma UNE-EN 60439-5.

5. XARXES D’ALIMENTACIÓ 5.1 Cables Els cables han de ser multipolars o unipolars amb conductors de coure i tensió assignada de 0,6/1 kV. El conductor neutre de cada circuit que parteix del quadre, no es pot utilitzar per cap altre circuit.

Tipus de conductors Segons l’apartat 5.1 de la ITC-BT-09 els conductors han de ser de coure; no obstant això, l’apartat 5.2.1 estableix la utilització

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

69

ITC-BT-09

Per a l’establiment del percentatge d’estalvi energètic i l’elecció, en cada cas, del sistema idoni han de considerar-se les variacions de tensió de la xarxa, les seves característiques, tipus de llums a implantar, etc. i, en el cas d’instal∙lacions existents, l’estat de les línies elèctriques d’alimentació dels punts de llum seccions, caigudes de tensió, equilibri de fases, harmònics, etc.

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

de sistemes i materials anàlegs als de les xarxes subterrànies de distribució regulades a la ITC-BT-07 que disposa que els conductors han de ser de coure o d’alumini.

ITC-BT-09

Així mateix, a l’apartat 5.2.2 corresponent a les xarxes aèries, que remet a la ITC-BT-06, determina que els cables han de ser de coure, alumini o d’altres materials o aliatges.

Com a conseqüència de l’anterior, atès que no hi ha condicionants tècnics per prohibir els conductors d’alumini, i tenint en compte el principi de seguretat equivalent que amb caràcter general estableix el propi Reglament per a Baixa Tensió, podran utilitzar-se conductors d’alumini sempre que es prenguin les precaucions adequades a la seva instal∙lació. Concretament, per garantir en aquest cas l’adequada connexió al dispositiu de protecció, aquest dispositiu ha de ser del tipus definit a la norma UNE-EN 60947-2.

En tots els casos els cables o conductors han de ser aïllats, per la qual cosa no es permeten les xarxes aèries amb conductors nus, autoritzats en el REBT 1973.

D’acord amb les regles de la bona pràctica en l’execució de les xarxes d’alimentació dels punts de llum, es recomana limitar la secció màxima dels conductors a 25 mm2 de coure, a fi de poder manipular adequadament els conductors. En conseqüència, es recomana la subdivisió de les xarxes, quan els resultats dels càlculs obliguin a la instal∙lació de conductors de major secció.

5.2 Tipus 5.2.1 Xarxes subterrànies S’han d’utilitzar sistemes i materials anàlegs als de les xarxes subterrànies de distribució regulades en la ITC-BT-07. Els cables han de ser de les característiques especificades en la UNE 21123, i han d’anar entubats; els tubs per a les canalitzacions subterrànies han de ser els que indica la ITC-BT-21 i el grau de protecció mecànica, el que indica la instrucció esmentada, i poden anar formigonats en rasa o no. Quan vagin formigonats el grau de resistència a l’impacte ha de ser lleuger segons UNEEN 50.086-2-4.

Els tubs han d’anar soterrats a una profunditat mínima de 0,4 m del nivell del terra mesurats des de la cota inferior del tub i el seu diàmetre interior no ha de ser inferior a 60 mm.

S’ha de col∙locar una cinta de senyalització que adverteixi de l’existència de cables d’enllumenat exterior, situada a una distància mínima del nivell del terra de 0,10 m i a 0,25 m per sobre del tub.

en el neutre, es recomana en aquest tipus d’instal∙lacions que el conductor neutre tingui la mateixa secció que la fase.

Els cables i tubs d’instal∙lació habitual amb aquestes característiques són: Sistema de canalització (qualitat mínima)

Compressió 450N. Impacte Tub Normal.

UNE-EN 50086-2-4

Cable

VV-K

Cable de tensió assignada 0,6/1 kV, amb conductor de coure classe 5 (-K), aïllament i coberta de policlorur de vinil (VV). UNE 21123-11.

Cable de tensió assignada 0,6/1 kV, amb conductor de coure classe 5 (-K), RV-K aïllament de polietilè reticulat (R) i coberta de policlorur de vinil (V). UNE 21123-21.

Nota 1: Les normes de la sèrie UNE 21123 també inclouen les variants de cables armats i apantallats que pot ser convenient utilitzar en instal∙lacions particulars.

A la taula A s’especifica, per a cadascun dels tipus de cables, la intensitat màxima admissible en funció de la secció del cable i del tipus d’instal∙lació. Si procedeix, han d’aplicar-se els factors de correcció per temperatura del terreny diferent de 25 °C, per resistivitat tèrmica del terreny diferent de 1 K·m/W, per agrupament de circuits o per profunditat de soterrament diferent de 70 cm.

La taula de referència correspon a la ITC-BT-07, apartat 3.1.2 per a condicions tipus d’instal∙lació soterrada entubada.

Per tant, s’ha aplicat un factor de correcció 0,8, segons l’apartat 3.1.3 de la ITC- BT-07, per a una instal∙lació en la qual cada conductor tripolar o tema de conductors unipolars va allotjat a l’interior d’un tub. No s’han d’agrupar diversos circuits a l’interior del mateix tub.

Terna de cables unipolars (1) (2)

1 cable tripolar o tetrapolar (3)

SECCIÓ NOMINAL (mm2) TIPUS D'AïLLAMENT XLPE

PVC

XLPE

PVC

6

58

50

53

45

Als encreuaments de calçades, la canalització, a més d’entubada, ha d’anar formigonada i s’ha d’instal∙lar com a mínim un tub de reserva.

10

77

68

70

60

16

100

88

92

78

La secció mínima que cal emprar en els conductors dels cables, inclòs el neutre, ha de ser de 6 mm². En distribucions trifàsiques tetrapolars, per a conductors de fase de secció superior a 6 mm², la secció del neutre ha de ser conforme al que indica la taula 1 de la ITC-BT-07.

25

128

112

120

100

35

152

136

144

120

Per garantir les distàncies mínimes entre el sòl, la cinta de senyalització i el tub soterrat, la profunditat de soterrament ha de ser superior a 0,4 m. Es recomana que la distància mínima entre la part superior del tub i el nivell del sòl sigui de 0,4 m i per als encreuaments de calçades de 0,5 m.

Donada la problemàtica ocasionada per les llums de descàrrega i l’equip auxiliar associat pel que fa als harmònics i intensitats

70

Temperatura ambient del terreny: 25 °C. Conductivitat tèrmica del terreny: 1 K·m/W. Un sol circuit de cables unipolars en contacte, sota tub.

(1) Inclou el conductor neutre.

(2) P er al cas de dos cables unipolars, la intensitat màxima admissible serà la corresponent a la columna de la terna de cables unipolars de la mateixa secció i aïllament, multiplicada per 1,225.

(3) Per al cas d'un cable bipolar, la intensitat màxima admissible serà la corresponent a la columna del cable tripolar o tetrapolar de la mateixa secció i amament, multiplicada per 1,225.

Taula A. Intensitat màxima admissible, en amperes, per a cables amb conductors de coure en instal∙lació soterrada entubada (servei permanent).

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-09

Els tubs, quan vagin formigonats han de presentar una resistència a la compressió mínima de 250 N. Producte

Norma d’aplicació

Tub soterrat

UNE-EN 50086-2-4

Borns de connexió

UNE-EN 60998

Aeri posats sobre façana

Quan s’utilitzi una arqueta registrable per albergar els empalmaments o derivacions, es recomana que la seva construcció es realitzi de manera que l’aigua que pogués entrar en ella es dreni fàcilment, per exemple mitjançant la utilització d’un llit de grava grossa o mètode similar i que els empalmaments o derivacions, així com els dispositius de protecció s’allotgin en una caixa estanca amb un grau de protecció IP X7, segellant l’entrada i sortida dels conductors a la mateixa i situada a una profunditat que en minimitzi el risc d’inundació.

Altura < 2,5 m

Els empalmaments i derivacions s’han de realitzar en caixes de borns adequades, situades dins dels suports dels llums, i a una altura mínima de 0,3 m sobre el nivell del terra o en una arqueta registrable, que garanteixin, en ambdós casos, la continuïtat, l’aïllament i l’estanquitat del conductor.

Sistema de canalització (qualitat mínima)

5.2.2 Xarxes aèries Altura > 2,5 m

S’han d’emprar els sistemes i materials adequats per a les xarxes aèries aïllades que descriu la ITC-BT-06.

Poden estar constituïdes per cables col∙locats sobre façanes o tensats sobre suports. En aquest últim cas, els cables han de ser autoportants amb neutre fiador o amb fiador d’acer.

5.2.3 Xarxes de control i auxiliars Cal utilitzar sistemes i materials similars als indicats per als circuits d’alimentació, la secció mínima dels conductors ha de ser 2,5 mm².

Respecte a les xarxes aèries aïllades han de ser de les característiques assenyalades a la ITC-BT-06, bé posades sobre façanes o tensades sobre suports amb cable fiador d’acer, amb una secció mínima de 4 mm2, a diferència dels 2,5 mm2 que es fixaven anteriorment.

El règim de distàncies al sòl, finestres, terrasses, balcons, etc., així com les condicions per a encreuaments i paral∙lelisme, ha de ser l’establert a la Instrucció Complementària ITC-BT-06.

El cable d’instal∙lació habitual és del tipus RZ, encara que quan la xarxa aèria posada s’instal∙li a l’interior d’un tub o canal protector, es poden utilitzar cables del tipus VV-K o RV-K. El tub o canal ha de ser de les característiques indicades a la ITC-BT-21 per a canalitzacions fixes en superfície, sempre que la seva altura d’instal∙lació sigui superior a 2,5 m i de les característiques indicades a la ITC-BT-11 per a altures d’instal∙lació inferiors.

En instal∙lacions d’enllumenat exterior especials (per exemple en fàbriques) on les seves canalitzacions discorrin per l’interior dels edificis pot utilitzar-se cable del tipus RZ sobre safates.

A la taula s’indiquen els sistemes d’instal∙lació més habituals:

marcombo

Cable de tensió Compressió assignada 0,6/1 kV, forta (4). amb conductor de Impacte fort (4). VV-K Tub 4421 no coure classe S (-K), Propietats propagador aïllament i coberta de elèctriques: de la flama policlorur de vinil (W). aïllant/continuïtat UNE 21123-11. elèctrica. UNEEN 50086-2-1 Cable de tensió assignada 0,6/1 kV, amb conductor de coure classe 5 (-K), aïllament de polietilè RV-K reticulat (R) i coberta Impacte 6J. No policlorur de vinil (V). propagador de la Canal no UNE 211123-21. flama. Propietats propagadora elèctriques: Cable de tensió de de la aïllant/continuïtat assignada 0,6/1 kV, flama elèctrica UNEamb coberta aïllant de EN 50085 RZ polietilè reticulat (R) i conductors de coure cablejats a dretes (Z).

UNE 21030-2.

Compressió forta (4).

Impacte mitjà Tub 4321 no (3). Propietats VV-K propagador elèctriques: de la flama aïllant/continuïtat elèctrica UNEEN 50086-2-1

Tipus ja descrits

No propagador de la flama.

Canal no Propietats RV-K propagadora elèctriques: de la flama aïllant/continuïtat elèctrica UNEEN 50085 Sense canalització

Aeri tensats sobre suports

La secció mínima que cal emprar, per a tots els conductors inclòs el neutre, ha de ser de 4 mm². En distribucions trifàsiques tetrapolars amb conductors de fase de secció superior a 10 mm², la secció del neutre ha de ser com a mínim la meitat de la secció de fase. En cas d’anar sobre suports comuns amb els d’una xarxa de distribució, la línia dels cables d’enllumenat ha de ser independent del neutre.

Cable

Sense canalització

RZ

Tipus ja descrits

RZ2

Tipus ja descrits

Nota 1: Les normes de la sèrie UNE 21123 també inclouen les variants de cables armats i apantallats que pot ser convenient utilitzar en instal∙lacions particulars.

Nota 2: EI conductor neutre mai té les funcions de fiador.

A la taula B es detalla per a cadascun dels tipus de cables la intensitat màxima admissible en funció de la secció del cable i del tipus d’instal∙lació. Si procedeix, han d’aplicar-se els factors de correcció per temperatura ambient diferent de 40 °C, o per agrupament de circuits.

Intensitat màxima (A) Nombre de conductors per Estesa amb fiador d'acer secció (mm2) Posada sobre façana 2 × 4 Cu

45

50

4 × 4 Cu

37

41

2 × 6 Cu

57

63

4 × 6 Cu

47

52

2 × 10 Cu

77

85

4 × 10 Cu

65

72

4 × 16 Cu

86

95

Taula B. Intensitat màxima admissible en amperes a temperatura ambient de 40 °C.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

71

ITC-BT-09

Si les exigències reals d’instal∙lació no coincideixen amb les condicions tipus s’han d’aplicar els factors de correcció indicats a les taules 6, 7, 8 i 9 de la ITC-BT-07.

Sistema d’instal∙lació

Instal·lacions d’enllumenat exterior

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

Si les condicions reals d’instal∙lació no coincideixen amb les condicions tipus s’han d’aplicar els factors de correcció indicats a les taules 6, 7, i 8 de la ITC-BT-06.

≥1m

≥0

,35

≥

1

m

Xarxes aèries d’enllumenat en suports comuns amb xarxes de distribució en baixa tensió

DP d

DP d

DP d

DP d

Quan les xarxes de distribució pública en baixa tensió (DP) i d’enllumenat públic (AP) s’instal∙lin en els mateixos suports, els conductors d’enllumenat públic s’han de situar sempre per sota dels conductors de la xarxa de distribució pública en baixa tensió i, per tant, en tots els casos l’estesa dels conductors d’enllumenat públic ha de ser independent de la xarxa de distribució pública en baixa tensió.

DP d

La disposició dels conductors i llums de la instal∙lació d’enllumenat públic (AP), així com de la xarxa de distribució pública en baixa tensió (DP), es determina a les figures 1, 2, 3 i 4. Es recomana el següent règim de distàncies mínimes: Conductors aïllats en xarxes AP i DP (figures 1 i 2)

DP d

≥1m

≥ 0,50

≥1m

AP C

AP

≥

1

≥ 0,50

DP

DP

m

≥0

,35

C

Xarxa de distribució pública amb conductors nus.

6. SUPORTS DE LLUMS

• 0,10 m entre conductors AP i DP.

6.1 Característiques

• 0,35 m per a la caixa de connexió C i braç.

Els suports dels llums d’enllumenat exterior, s’han d’ajustar a la normativa vigent (en el cas que siguin d’acer han de complir el RD 2642/85, RD 401/89 i OM de 16/5/89).

Conductors aïllats en xarxa AP i nus en xarxa DP (figures 3 i 4) • 1 m per al llum i equip auxiliar.

• 0,50 m entre conductor AP i DP. • (d) en metres entre conductors DP en funció de la longitud del tram (punt 3.2.2 de la ITC-BT-06). uan el llum estigui implantat per sobre de les xarxes públiques Q de distribució i enllumenat (figures 1 i 3), la distància mínima del llum al suport ha de ser d’1 m.

Xarxes de control i serveis auxiliars De forma general s’han de considerar els requisits de xarxes aèries i subterrànies d’alimentació. ≥1m

AP

≥ 0,10

DP o AP DP

≥0

,35

C C

Figura 1

Figura 2

Xarxa de distribució pública amb conductors aïllats.

72

Han de ser de materials resistents a les accions de la intempèrie o han d’estar degudament protegits contra aquestes, i no s’ha de permetre l’entrada d’aigua de pluja ni l’acumulació de l’aigua de condensació. Els suports, els seus ancoratges i fonamentacions, s’han de dimensionar de manera que resisteixin les sol∙licitacions mecàniques, particularment tenint en compte l’acció del vent, amb un coeficient de seguretat no inferior a 2,5, considerant els llums complets instal∙lats al suport.

Normativa i el seu àmbit d’aplicació Des de la publicació del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, al setembre del 2002, s’han produït canvis molt substancials en la legislació que regula els suports d’enllumenat, motivats pel desenvolupament de la Directiva 89/106/CEE, de 21 de desembre de 1989, que dicta les disposicions per a la lliure circulació de productes de construcció, traslladada a la legislació espanyola pel Reial Decret 1630/1992, de 29 de desembre.

Mitjançant la Comunicació 2002/C 212/06 de la Comissió en el marc de l’aplicació de la Directiva 89/106/CEE del Consell, es declara, entre d’altres, com a norma harmonitzada la EN 40-5: 2002 “Columnes i bàculs d’enllumenat. Part 5: Requisits per a les columnes i bàculs d’enllumenat fabricats en acer”.

0,35

ITC-BT-09

Per a cables exposats directament al sol s’ha d’utilitzar el coeficient 0,9 o inferior (a criteri del projectista).

La Resolució de 16 de gener de 2003, de la Direcció General de Política Tecnològica amplia els annexos I, II i III de l’Ordre de 29 de novembre de 2001, per la qual es publiquen les referències a les normes UNE que són transposició de les normes harmonitzades, entre d’altres, la UNE-EN 40-5: 2003.

La norma UNE-EN 40-5:2003, és aplicable a columnes d’enllumenat d’acer que no sobrepassin 20 m d’altura per a llums muntats a la part superior, i a bàculs d’enllumenat d’acer que no superin els 18 m d’altura per a llums amb entrada lateral.

Es considera que els suports d’acer (columnes i bàculs) d’altures superiors a les assenyalades anteriorment, continuen sotmesos als requisits establerts al Reial Decret 2642/85, Reial Decret 401/89 i Ordre Ministerial de 16/5/89.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

Dates d’aplicabilitat i coexistència En virtut del que disposa la referenciada normativa, l’entrada en vigor del marcatge CE amb caràcter obligatori per als suports metàl∙lics de llums i que marca el final del període de coexistència amb el RD 2642/85, RD 401/89 i OM de 16/5/89, és el: 1-02-2004 Ha d’aclarir-se que la data en què finalitza el període de coexistència coincideix amb la data en què es retiren les especificacions tècniques contradictòries (RD 2642/85, RD 401/89 i OM de 16/5/89 per a columnes d’enllumenat d’acer que no excedeixin de 20 m d’altura i a bàculs també d’acer que no sobrepassin 18 m d’altura per a llums amb entrada lateral), després de tot això la presumpció de conformitat ha de basar-se sempre en la norma harmonitzada UNE-EN 40-5:2003 “Columnes i bàculs d’enllumenat. Part 5: Requisits per a les columnes i bàculs d’enllumenat fabricats en acer”.

Per a les columnes i bàculs d’acer d’altures superiors a les referides amb anterioritat, la presumpció de conformitat ha de fonamentar-se en el Reial Decret 2642/85, Reial Decret 401/89 i Ordre Ministerial de 16/5/89.

NOTA: Actualment el CEN, Organisme de Normalització encarregat de la sèrie de normes EN 40, ha proposat el retard de la data d’aplicació obligatòria de les normes EN 40-5 i EN 40-6 fins al 01-02-2005, estant en el moment de l’edició d’aquesta guia a l’espera que la nova data d’aplicació sigui publicada per part de la comissió Europea dins l’àmbit de la Directiva de Productes de la Construcció 89/106/CEE.

Codis IP i IK Quan en el text de la ITC-BT-09 s’al∙ludeix a un grau de protecció IP44 i IK10 a la porta o trapa, vol referir-se al grau de protecció mínim que s’ha de proporcionar a l’equip elèctric que normalment vagi allotjat a l’interior del suport (caixa de fusibles o un altre tipus de protecció).

Com segons les normes harmonitzades de la sèrie EN 40, el grau de protecció de les portes dels suports han de ser com a mínim IP3X o IP2X (en funció de l’altura sobre la rasant a què estiguin situades les portes) i IK08, el grau de protecció requerit, podrà obtenir-se, o bé per la pròpia construcció de la trapa del suport, o bé mitjançant la utilització suplementària d’una caixa o un altre envolopant que estigui allotjat a l’interior del suport de manera que, el conjunt del suport i l’envolopant completament muntat, proporcioni el grau de protecció exigit.

En aquest últim cas, en la documentació del fabricant del suport han d’estar definides les característiques de la caixa per a l’obtenció dels graus de protecció demanats. Serà responsabilitat de l’instal∙lador l’adequada instal∙lació de la caixa corresponent per garantir el compliment de la normativa de suports del conjunt complet.

Born de terra a la portella o trapa metàl∙lica Quan l’equip elèctric s’allotgi en una caixa tancada aïllant o metàl∙lica posada a terra a l’interior del suport, pot evitar-se la col∙locació del born de terra a la portella. En tot cas, s’ha d’instal∙lar en el cos del suport un born de presa de terra.

Dimensionament del cos La secció del cos del suport ha de tenir les dimensions suficients per allotjar amb folgança la caixa de protecció i instal∙lar el born de presa de terra.

Marcatge CE dels suports

Factors de càrrega parcials

El fabricant, o el seu representant autoritzat establert dins la UE és el responsable de la realització del Marcatge CE.

La Directiva 89/901/CEE, en fer obligatòria la UNE-EN 40-5, fixa com a factors de càrrega parcials per al pes propi 1,2 i per al vent 1,4, els quals permeten garantir la seguretat per combinació d’ambdós efectes, amb major rigor tècnic que el coeficient de seguretat de 2,5 reflectit en el text actual de la Instrucció Tècnica Complementària ITC-BT-09 del Reglament del 2002, que quedaria substituït pels dos esmentats factors de càrrega parcials, sempre que les càrregues característiques degudes al pes propi i a l’acció del vent s’ajustin estrictament al que disposa la norma UNE-EN 40-5, que remet a allò que s’ha especificat a la norma UNE-EN 40-3-1 (Part 3-1: Disseny i verificació.

Especificació per a càrregues característiques).

l símbol CE ha de ser conforme a la Directiva 93/68/CEE, E i els suports han de contenir marques o indicacions d’acord amb la norma UNE-EN 40-5:2003. El Marcatge CE i la informació que l’acompanya han de col∙locar-se, almenys, en un dels llocs següents: • En el propi producte.

• En una etiqueta adherida al mateix.

• En el seu embalatge.

• En la documentació comercial adjunta.

Els suports que ho requereixin, han de disposar d’una obertura de dimensions adequades a l’equip elèctric per accedir als elements de protecció i maniobra; la part inferior d’aquesta obertura ha d’estar situada, com a mínim, a 0,30 m de la rasant, i ha d’estar dotada de porta o trapa amb grau de protecció IP 44 segons UNE 20.324 (EN 60529) i IK 10 segons UNE-EN 50.102. La porta o trapa només s’ha de poder obrir mitjançant la utilització d’estris especials i ha de disposar d’un born de terra quan sigui metàl∙lica.

Quan per la seva situació o dimensions, les columnes fixades o incorporades a obres de fàbrica no permetin la instal∙lació dels elements de protecció i maniobra a la base, aquests elements s’han de poder col∙locar a la part superior, en lloc apropiat o a l’interior de l’obra de fàbrica.

marcombo

La qual cosa exigeix que la pressió característica del vent s’obtingui tenint en compte la pressió del vent de referència (q(10)), el coeficient (d) dependent de la grandària del suport, el coeficient (b) que és funció del comportament dinàmic del suport, el coeficient topogràfic (f) i, a l'últim, el coeficient d'exposició (CE(z)) que depèn del terreny i de l’altura per sobre del sòl (z).

Així mateix, s’ha de considerar el coeficient de forma de les columnes i bàculs (secció circular, octogonal regular i altres diferents), així com el coeficient de forma dels llums.

Calculades les càrregues característiques, s’han d’avaluar les forces degudes a la pressió del vent i a les càrregues pròpies, tant sobre el cos del suport com sobre el llum, calculant els moments de flexió que actuen sobre el cos de la columna o bàcul i sobre el braç, així com els moments de torsió que actuen sobre el cos del suport deguts a les càrregues del vent. Per a

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

73

ITC-BT-09

Respecte als suports realitzats en altres materials (alumini, formigó, etc.) s’han d’aplicar les normes de la sèrie EN 40 “Columnes i bàculs d’enllumenat” relatives a cada tipus de material.

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

ITC-BT-09

la qual cosa, en compliment del que disposa la norma UNE-EN 40-5, s’han de considerar les seccions transversals crítiques definides per la norma UNE-EN 40-3-3 (Part 3-3: Disseny i verificació: Verificació mitjançant càlcul).

Deformacions horitzontal i vertical Com a criteris d’acceptació, la fletxa horitzontal i la deformació vertical de la connexió dels llums, sota l’efecte de les càrregues característiques, en compliment d’allò que s’ha establert a la norma UNE-EN 40-5 no han de sobrepassar els valors determinats a la norma UNE-EN 40-3-3, en les condicions assenyalades per la mateixa.

Verificació del disseny estructural En compliment d’allò que s’ha disposat de la norma UNE-EN 40-5, el disseny estructural d’una columna o bàcul d’enllumenat ha de verificar-se, bé per assaig d’acord amb la norma UNE-EN 40-3-2 (Part 3-2: Disseny i verificació: Verificació mitjançant assaig), o per càlcul d’acord amb la norma UNE-EN 40-3-3 (Part 3-3: Disseny i verificació: Verificació mitjançant càlcul).

6.2 Instal∙lació elèctrica A la instal∙lació elèctrica a l’interior dels suports, s’han de respectar els aspectes següents: • Els conductors han de ser de coure, de secció mínima 2,5 mm², i de tensió assignada 0,6/1 kV, com a mínim; no hi ha empalmaments a l’interior dels suports.

• En els punts d’entrada dels cables a l’interior dels suports, els cables han de tenir una protecció suplementària de material aïllant mitjançant la prolongació del tub o d’un altre sistema que ho garanteixi.

la utilització i connexió adequada d’aquests equips per assegurar el compliment dels requisits inclosos a la norma de llums del conjunt complet. Per a això s’han d’haver seguir escrupolosament les instruccions proporcionades pel fabricant de l’envolopant del llum, especialment quant als escalfaments i protecció contra els xocs elèctrics, així com en el tipus i potència de llum màxima per a instal∙lar en el llum.

Els llums utilitzats a l’enllumenat exterior han de tenir com a mínim el grau de protecció IP 23.

Com a cas particular en ambients amb contaminació o existència de components corrosius (zones industrials, urbanes, costaneres, etc.) i a fi de mantenir el rendiment del llum, és recomanable que tingui els següents graus de protecció: • IP66 per al compartiment òptic.

• IP44 per a l’allotjament de l’equip auxiliar.

Pel que fa a la resistència mecànica, en el cas de llums d’enllumenat exterior, la norma UNE-EN 60.598-2-3 estableix com a mínim els valors següents: • I K04 (0,5 joules) per a les parts fràgils (tancaments de vidre, metacrilat, etc.).

• I K05 (0,7 joules) per a la resta de les parts (cos o carcassa).

La protecció contra els xocs mecànics ha de ser apropiada a l’emplaçament on els llums estan instal∙lats, el grau mínim dels quals ha de ser IK 08 (5 joules), si estan situats a menys d’1,5 m del sòl.

7.2 Instal∙lació elèctrica de llums suspesos

• La connexió als terminals, ha d’estar feta de manera que exerceixi sobre els conductors cap esforç de tracció. Per a les connexions dels conductors de la xarxa amb els del suport, s’han d’utilitzar elements de derivació que continguin els borns apropiats, en nombre i tipus, així com els elements de protecció necessaris per al punt de llum.

La connexió s’ha de realitzar mitjançant cables flexibles, que penetrin en el llum amb l’espai suficient per evitar que les seves oscil∙lacions provoquin esforços perjudicials als cables i als terminals de connexió, i s’han d’utilitzar dispositius que no disminueixin el grau de protecció de llum IP X3 segons UNE 20.324.

Els tipus de cable per a utilitzar corresponen als indicats a l’apartat 5.2.1 o 5.2.2.

La suspensió dels llums s’ha de fer mitjançant cables d’acer protegit contra la corrosió, de secció suficient perquè tingui una resistència mecànica amb coeficient de seguretat no inferior a 3,5. L’altura mínima sobre el nivell del terra ha de ser de 6 m.

7. LLUMS 7.1 Característiques Els llums utilitzats en l’enllumenat exterior han de ser conformes a la norma UNE-EN 60.598-2-3 i la UNE-EN 60.598-25 en el cas de projectors d’exterior.

La Instrucció ITC-BT-09 determina que els llums s’han d’ajustar a la norma UNE-EN-60598-2-3 i els projectors han de complir la UNE-EN 60598-2-5.

Un llum és un conjunt òptic, mecànic i elèctric equipat per rebre una o diverses llums, que es compon de cos o carcassa, elements auxiliars (balast, arrencador i condensador) instal∙lats generalment en un compartiment del llum, portalàmpades, etc. i bloc òptic.

Els tipus de cable per a utilitzar corresponen als indicats en l’apartat 5.2.1, sempre amb conductor flexible de classe 5.

Tipus de cable habituals: Cable de tensió assianada 0,6/1 kV amb Cable tipus W-K conductor de coure classe 5 (-K), aïllament (norma UNE 21123-1) i coberta de policlorur de vinil (VV) Cable de tensió assianada 0,6/1 kV Cable tipus RV-K amb conductor de coure classe 5 (-K). (norma UNE 21123-2) aïllament de polietilè reticulat (R) i coberta de policlorur de vinil (V) Nota 1: Les normes de la sèrie UNE 21123 també inclouen les variants de cables armats i apantallats que pot ser convenient utilitzar en instal∙lacions particulars.

En el cas que el fabricant subministri tant el llum i el projector amb els equips auxiliars (balast, arrencador i condensador) incorporats, el responsable del compliment de la norma de llums ha de ser el fabricant.

8. EQUIPS ELÈCTRICS DELS PUNTS DE LLUM

Quan el llum, dotat d’allotjament per a l’equip auxiliar, i el projector se subministri sense equipament elèctric (balast, arrencador i condensador), ha de ser responsabilitat de l’instal∙lador

Els equips elèctrics per a muntatge exterior han de disposar d’un grau de protecció mínima IP54, segons UNE 20.324 i IK

74

Poden ser de tipus interior o exterior, i la seva instal∙lació ha de ser l’adequada al tipus utilitzat.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

08 segons UNE-EN 50.102, i han d’anar muntats a una altura mínima de 2,5 m sobre el nivell del terra, les entrades i sortides de cables han de ser per la part inferior de l’envolopant.

aquest supòsit, es fixen els graus de protecció IP54 i IK08 i s’estableix que aquests equips elèctrics de tipus exterior han d’anar instal∙lats a una altura mínima sobre el nivell del sòl de 2,5 m.

Cada punt de llum ha de tenir compensat individualment el factor de potència perquè sigui igual o superior a 0,90: també ha d’estar protegit contra sobreintensitats.

En el cas dels equips elèctrics de tipus interior, en estar instal∙lats a l’allotjament d’auxiliars dels propis llums, o a l’interior del suport, no precisen s’exigeixi grau de protecció IP i IK, ja que els envolopants on estan ubicats ja el posseeixen.

Les làmpades de descàrrega tenen en comú una impedància negativa, la qual cosa suposa que la intensitat de corrent subministrat per a una tensió constant s’incrementi fins a la destrucció de la làmpada.

Per aquesta causa, ha d’instal∙lar-se un balast per limitar la intensitat del corrent que flueix per la làmpada i subministrar a la mateixa els paràmetres necessaris.

Quan el balast és electromagnètic, associat al mateix han d’instal∙lar-se els condensadors precisos per a la correcció del factor de potència. A més algunes làmpada de descàrrega, necessiten incorporar un arrencador que proporcioni en l’instant de l’encesa, l’alta tensió necessària per a l’encebat del corrent d’arc de la làmpada.

Els balastos electrònics compleixen la missió de limitar la intensitat de corrent, alhora que realitzen les funcions dels arrencadors i condensadors de compensació del factor de potència.

Es recomana que les pèrdues en els conjunts equip auxiliar i làmpada de descàrrega no superin els valors determinats a la taula següent:

Cada punt de llum ha d’estar protegit contra sobreintensitats (interruptor automàtic o fusible) d’acord amb allò que s’ha establert a la ITC-BT-22.

Producte

Norma d’aplicació

Balastos per a llums de descàrrega (vapor de sodi, vapor de mercuri, halogenurs, etc.)

UNE-EN 61347-2-9

Balastos per a llums fluorescents

UNE-EN 61347-2-8

Aparells arrencadors per a llums de descàrrega i fluorescents

UNE-EN 61347-2-1

Condensadors per a enllumenat

UNE-EN 61048

Borns de connexió

UNE-EN 60998

Portalàmpades de rosca Edison

UNE-EN 60238

Portalàmpades de tipus Baioneta

UNE-EN 61184

Portalàmpades per a llums de fluorescència

UNE-EN 60400

Altres portalàmpades

UNE-EN 60838

LLUMS DE DESCÀRREGA POTÈNCIA TOTAL DEL CONJUNT (W) POTÈNCIA NOMINAL DE LLUM (W)

VAPOR DE MERCURI (W)

VAPOR DE SODI ALTA PRESSIÓ (W)

50 70 80 100 125 150

60 92 139 -

62 84 116 171

250

270

277

400

425

435

Els llums són de classe I o de classe II. HALOGENURS METÀL·LICS 84 116 171 270 (2,15 A) 277 (13 A) 425 (3,5 A) 435 (4,6 A)

Nota: segons norma EN 60923:1997 i a tensió nominal de xarxa de 230 V.

Aquests valors s’han d’aplicar als balastos estàndards de mercat (els balastos d’execució especial no estan contemplats, p. ex. “seccions reduïdes, balastos de doble nivell”).

Les pèrdues del conjunt equip auxiliar i llum fluorescent s’han d’ajustar als valors admesos per la Directiva 2000/55/CE “Eficiència energètica dels balastos per a llums fluorescents” i pel RD 838/2002 de 2 d’agost, que constitueix la seva transposició.

Per a la instal∙lació de l’equip auxiliar es consideren les dues tipologies existents, és a dir, els equips elèctrics de tipus exterior utilitzats generalment en instal∙lacions d’enllumenat amb punts de llum implantats en façanes o suports, alimentats mitjançant xarxes aèries posades sobre murs o tensades sobre suports. En

marcombo

9. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES DIRECTES IINDIRECTES Les parts metàl∙liques accessibles dels suports de llums estan connectades a terra. S’exclouen d’aquesta prescripció les parts metàl∙liques que, tenint un doble aïllament, no siguin accessibles al públic en general. Per a l’accés a l’interior dels llums que estiguin instal∙lats a una altura inferior a 3 m sobre el terra o en un espai accessible al públic, es requereix l’ús d’estris especials. Les parts metàl∙liques dels quioscos, marquesines, cabines telefòniques, plafons d’anuncis i altres elements de mobiliari urbà, que estiguin a una distància inferior a 2 m de les parts metàl∙liques de la instal∙lació d’enllumenat exterior i que siguin susceptibles de ser tocades simultàniament, han d’estar posades a terra.

Quan els llums siguin de classe I, s’han de connectar al punt de posada a terra del suport, mitjançant cable unipolar aïllat de tensió assignada 450/750 V amb recobriment de color verd-groc i secció mínima 2,5 mm² en coure.

Mobiliari urbà i edicles en via pública El mobiliari urbà i edicles en via pública, dotats d’equipament elèctric (com a mínim il∙luminació), definits a l’apartat 1 de la present Guia Tècnica d’Aplicació, es recomana que estiguin protegits per un dispositiu diferencial-residual de 30 mA, sigui quina sigui la classe del material elèctric.

L’interruptor diferencial de protecció, generalment, està instal∙lat en el propi mobiliari urbà o edicle, en el punt de connexió amb la canalització d’alimentació.

El mobiliari urbà i els edicles en via pública, habitualment, són alimentats mitjançant una derivació de la xarxa d’enllumenat públic, els conductors de la qual són, en principi, de secció inferior als

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

75

ITC-BT-09

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

d’aquesta xarxa. Ha d’emportar-se a efecte la protecció contra els curtcircuits en el referit canvi de secció dels conductors.

ITC-BT-09

Instal∙lacions d’enllumenat exteriors particulars Aquest tipus d’instal∙lacions poden tenir el seu origen: • En un ramal de la xarxa de distribució pública de baixa tensió.

• En una derivació sobre la distribució dels serveis generals de l’immoble.

En aquest últim cas ha d’establir-se un circuit independent dels altres circuits de l’immoble (caixa d’escales, garatge, etc.). La protecció mitjançant interruptor diferencial ha d’estar coordinada amb les condicions de posada a terra de la instal∙lació d’acord amb l’esquema TT o TN que correspongui.

Així mateix, quan es tracti de dos suports d’enllumenat públic, simultàniament accessibles, és a dir, situats a una distància igual o inferior a 2 m, les seves masses han d’unir-se, de manera que quedi assegurada la seva equipotencialitat.

En tots els supòsits, el valor de la resistència de posada a terra i del dispositiu diferencial-residual, associat a la mateixa, corresponents a la instal∙lació d’enllumenat exterior, han d’ajustar-se al que assenyala aquest apartat 9 de la Guia Tècnica d’Aplicació per als esquemes TT i TN-S. Suport i elements conductors sense equipament elèctrc (suports de senyalització, baranes i tanques, bancs públics, pivots antiaparcament, etc.) d≤2m

Es recomana efectuar la posada a terra de la instal∙lació d’enllumenat exterior mitjançant conductor de protecció (CP) amb aïllament de color verd-groc, incorporat en la mateixa canalització que l’alimentació dels punts de llum. El tipus de canalització a utilitzar s’ha d’escollir d’acord amb allò que s’ha establert a la ITC-BT-21.

Les unions o empalmaments d’interconnexió han de ser executades correctament en caixes de connexió a fi d’assegurar la seva continuïtat i la bona derivabilitat de les posades a terra.

Protecció de les parts metàl∙liques accessibles L’execució d’una unió equipotencial entre les masses i elements conductors simultàniament accessibles resulta, en general, recomanable a les instal∙lacions elèctriques, ja que aquesta connexió equipotencial evita l’aparició de la tensió de contacte. No obstant això, a les instal∙lacions d’enllumenat exterior, la situació i gran extensió dels elements conductors pot fer, en alguns casos, més perillosa l’execució d’aquests enllaços equipotencials que la seva absència.

Posada a terra de fet Massa del suport

Figura 5.

Si l’element conductor no comporta cap equipament elèctric, no cal executar la connexió equipotencial, atès que no aporta seguretat suplementària.

Suport i elements conductors amb equipament elèctric

A continuació s’estudien els casos característics següents: • Suport d’enllumenat i elements conductors sense equipament elèctric (figura 5).

Enllumenat cabina

• Suport d’enllumenat i mobiliari urbà o edicles amb equipament elèctric (figura 6).

En el primer cas es considera la situació d’algun element conductor sense equipament elèctric del mobiliari urbà, com passa en els senyals de tràfic, plafons publicitaris, bancs públics, baranes i tanques, pivots antiaparcament, etc. en les proximitats (a distància igual o inferior a 2 m) d’un suport d’enllumenat exterior. Com l’element conductor pertanyent al mobiliari urbà no té equipament elèctric, no cal establir una connexió equipotencial (vegeu figura 5), atès que aquests elements conductors del mobiliari urbà, de fet, es troben al potencial de la terra, per la qual cosa una connexió d’aquesta naturalesa no aportaria seguretat suplementària.

El segon cas correspon a la ubicació en la proximitat d’un suport d’enllumenat públic (a distància igual o inferior a 2 m), de mobiliari urbà o edicles amb equipament elèctric, com succeeix amb les cabines telefòniques, marquesines, quioscos, neteja públics o qualssevol altres elements ressenyats a l’epígraf 1 d’aquesta Guia Tècnica d’Aplicació.

El mobiliari urbà o l’edicle de la via pública és una massa com el suport (columna o bàcul) d’enllumenat exterior. Aquestes masses han d’unir-se de manera que s’asseguri la seva equipotencialitat (vegeu figura 6).

76

DR 0,3 A incorporat

Figura 6.

El mobiliari urbà pot estar alimentat o no per la mateixa font.

El mobiliari urbà i edicle a la via pública és una massa com ara el suport. Han de connectar-se les masses a terra per tal d’assegurar l’equipotencialitat.

L’alimentació del mobiliari ha d’estar protegida per un interruptor diferencial (DR) de 30 mA. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES INDIRECTES D’acord amb la Instrucció Complementaria ITC-BT-24, ha d’existir una adequada coordinació entre l’esquema de connexions a terra de la instal∙lació d’enllumenat exterior i les característiques dels dispositius de protecció.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

La protecció contra els contactes indirectes pot assegurar-se mitjançant:

escau, l’esquema TN-S, ha de prestar-se atenció a no sobrecalibrar les proteccions.

all automàtic de l’alimentació en un temps compatible amb la T seguretat de les persones i una tensió de contacte no major de 24 V. Aquesta primera mesura està lligada a la posada a terra de la instal∙lació.

Elecció i coordinació dels interruptors diferencials

xecutant la instal∙lació de manera que tot defecte entre les E parts sota tensió i les accessibles sigui improbable i, per tant, els riscos corresponents puguin ser menyspreats. Aquesta segona mesura requereix la utilització de materials de classe II. Les dues mesures poden combinar-se, que és el que en la pràctica normalment es du a terme.

La ITC-BT-08 que estableix els sistemes de connexió del neutre i de les masses en xarxes de distribució d’energia elèctrica, contempla l’aplicació dels esquemes TT, TN i IT. Les xarxes de distribució pública de baixa tensió, com és el cas de les instal∙lacions d’enllumenat exterior, segons la ITCBT-08, han de tenir un esquema de connexió TT, en el qual les intensitats de defecte fase-massa o fase-terra poden aconseguir valors inferiors als de curtcircuit però que, no obstant això, poden ser suficients per provocar l’aparició de tensions perilloses.

Esquema TT Per als esquemes TT se seguirà tot allò que s’ha indicat en l’apartat 4.1.2 de la ITC-BT-24, considerant la tensió de contacte límit convencional de 24 V. Esquema TN L’autorització d’un esquema TN està subordinada a certes condicions d’ordre tècnic en el que concerneix a l’adequació amb la distribució pública en baixa tensió, relatives, per exemple, al neutre a la sortida del transformador, a estudiar amb l’empresa distribuïdora d’energia elèctrica.

A l’esquema TN, un corrent de defecte en un aparell, entre una fase i la massa, arriba a ser un corrent de curtcircuit fase/ neutre, que, normalment, és eliminada pels dispositius de protecció contra les sobreintensitats previstos a la instal∙lació. En aquest cas se seguirà tot el que assenyala l’apartat 4.1.1 de la ITC-BT-24.

Esquema TN-C A l’esquema TN-C en el qual el conductor neutre (N) i el conductor de protecció (CP) són comuns (CPN), no poden utilitzar-se dispositius de protecció de corrent diferencial-residual (interruptors diferencials).

Aquest esquema TN-C no permet el seccionament del neutre, ja que el conductor de protecció (CP) mai ha de ser tallat. Per tot això, en instal∙lacions d’enllumenat exterior, no és recomanable l’esquema TN-C. Esquema TN-S A l’esquema TN-S el conductor de protecció (CP) és diferent del neutre (N), per la qual cosa es permet el seccionament del neutre, disposició que presenta l’avantatge de poder deixar fora de tensió per seccionament tots els conductors actius d’un mateix circuit.

Si les condicions locals de distribució elèctrica no ho impedeixen, l’esquema TN-S ha d’escollir-se en relació a l’esquema TN-C, que resulta desaconsellable. En el supòsit d’adoptar, si marcombo

A les instal∙lacions d’enllumenat exterior és transcendental l’elecció i correcta coordinació dels dispositius de protecció contra contactes indirectes, amb la finalitat d’assegurar un correcte equilibri entre la continuïtat en el servei i la seguretat elèctrica.

En tots els casos la concepció d’una instal∙lació d’enllumenat exterior ha de ser tal que, en la mesura que es pugui, un defecte localitzat no provoqui la interrupció de tot l’enllumenat.

Quant a l’alimentació general respecte a la distribució de les distintes sortides o circuits, l’interruptor diferencial pot ser del tipus S, o del tipus retardat de temps regulable a fi d’assegurar la selectivitat dels interruptors diferencials eventualment instal∙lats aigües avall.

Protecció per utilització d’equips classe II o per aïllament equivalent Aquesta mesura de protecció definida a la Instrucció Complementària ITC-BT-24, consisteix a executar la instal∙lació d’enllumenat exterior de tal manera que sigui exclòs tot risc de defecte d’aïllament. És a dir, els llums i els materials del circuit d’alimentació han de fabricar-se en classe II o dotar-los, quan es realitza l’obra, d’un aïllament suplementari.

En algunes ocasions, això no pot dur-se a terme en tota l’extensió de la instal∙lació d’enllumenat públic, però pot efectuarse en parts concretes de la mateixa com són: • Conjunt suport amb llum i equip auxiliar: El conjunt s’admet que és de classe II, quan se satisfan les condicions següents: • Llums classe II. • Canalització interior constituïda per conductors aïllats a l’interior de tubs per a suports amb parts metàl∙liques accessibles al públic, exceptuant suports amb envolopants duradorament i pràcticament continus de material aïllant, tancant totes les parts metàl∙liques accessibles al públic.

• Els cables han d’estar fixats a l’extremitat superior del suport, mitjançant un dispositiu d’amarrament previst per la Norma UNE-EN 60.598-2-3.

• Protecció suplementària de material aïllant per als cables, mitjançant prolongació del tub o un altre sistema que el garanteixi, en els punts d’entrada dels cables a l’interior dels suports.

• Aparellatge instal∙lada en una caixa classe II. • Braç amb llum implantat sobre façana o suport: El conjunt de llum classe II instal∙lat en un braç muntat sobre façana, amb protecció situada en una caixa classe II, de manera que l’equipament intern de la caixa presenti un grau de protecció IP 2X, quan la tapa estigui oberta, constitueix un conjunt classe II. El braç no s’uneix a terra, tenint en compte l’excepció de l’apartat 9 de la ITC-BT-09.

• Alimentació en derivació a un suport.

• Mobiliari urbà i edicles de la via pública amb equipament elèctric.

Ha de cridar-se l’atenció sobre els punts següents:

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

77

ITC-BT-09

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

• L’envolopant aïllant no ha de ser travessat per parts conductores susceptibles de propagar un potencial.

ITC-BT-09

• Les parts accessibles, quan la portella dels suports o les tapes de les caixes estiguin obertes, han de tenir, almenys, un grau de protecció IP 2X, i si això no és possible ha d’instal∙lar-se una barrera aïllant per obtenir una protecció equivalent.

10. POSADES A TERRA La màxima resistència de posada a terra és tal que, al llarg de la vida de la instal∙lació i en qualsevol època de l’any, no es puguin produir tensions de contacte més grans de 24 V, a les parts metàl∙liques accessibles de la instal∙lació (suports, quadres metàl∙lics, etc.).

La posada a terra dels suports s’ha de realitzar per connexió a una xarxa de terra comuna per a totes les línies que surtin del mateix quadre de protecció, mesura i control.

A les xarxes de terra, s’hi ha d’instal∙lar com a mínim un elèctrode de posada a terra cada 5 suports de llums, i sempre al primer i a l’últim suport de cada línia.

• Els conductors de la xarxa de terra que uneixen els elèctrodes han de ser:

Quan en les xarxes aèries el conductor de protecció formi part del cable RZ (cable de tensió assignada 0,6/1 kV, amb coberta aïllant de polietilè reticulat i conductors de coure cablejats a dretes) no és necessària la coloració verda; en aquest cas el conductor de protecció ha d’estar identificat amb un marcat apropiat, per exemple mitjançant el símbol de terra o CP, cada 0,5 m.

Exemples de posada a terra A les figures 7 i 8 es representen dos exemples de posades a terra en instal∙lacions d’enllumenat públic en esquemes TT i TN-S. En esquema TT Centre de transformació (CT)

Punt de subministrament de corrent

F1

El conductor de protecció que uneix cada suport amb l’elèctrode o amb la xarxa de terra, ha de ser de cable unipolar aïllat de tensió assignada 450/750 V, amb recobriment de color verdgroc, i secció mínima de 16 mm² de coure.

Totes les connexions dels circuits de terra, s’han de realitzar mitjançant terminals, grapes, soldadura o elements apropiats que garanteixin un bon contacte permanent i protegit contra la corrosió.

F2

C

F3 N

C: comptadors ID: interruptor diferencial Rpt: posada a terra de la massa

F N Conductor d’equipotencialitat: 35 mm2 en coure o conductor de protecció (CP)

Rpt

Presa de terra del CT

Figura 7.

• Nus, de coure, de 35 mm² de secció mínima, si formen part de la pròpia xarxa de terra, en aquest cas han d’anar per fora de les canalitzacions dels cables d’alimentació.

• Aïllats, mitjançant cables de tensió assignada 450/750 V, amb recobriment de color ver-groc, amb conductors de coure, de secció mínima 16 mm² per a xarxes subterrànies, i d’igual secció que els conductors de fase per a les xarxes posades, en aquest cas aniran per l’interior de les canalitzacions dels cables d’alimentació.

ID

En esquema TN-S Centre de transformació (CT)

Armari en esquema TN-S

IG F1

C

F2 F3 N

F N CP

C: comptadors IG: interruptor general Conductor d’equipotencialitat (conductor de protecció CP)

Presa de terra del CT

Figura 8.

La instal∙lació de la posada a terra assegura les funcions següents:

Característiques dels conductors:

• La protecció de les persones contra els xocs elèctrics.

Nus: han de ser de construcció i resistència elèctrica segons la classe 2 de la norma UNE 21022 (conductor format per diversos filferros rígids cablejats entre si).

• La protecció dels equipaments contra les sobretensions.

Aïllats: els conductors aïllats de tensió assignada 450/750 V i d’instal∙lació habitual amb aquestes característiques són:

H07V-U (UNE 21031-3)

Cable conductor unipolar aïllat de tensió assignada 450/750 V, amb conductor de coure classe 1 (-U) i aïllament de policlorur de vinil (V).

Nota: major secció normalitzada 10 mm . Per tant només poden utilitzar-se com a conductor de protecció per a les xarxes posades.

2

H07V-R (UNE 21031-3)

Cable conductor unipolar aïllat de tensió assignada 450/750 V, amb conductor de coure classe 2 (-R) i aïllament de policlorur de vinil (V).

H07V-K (UNE 21031-3)

Cable conductor unipolar aïllat de tensió assignada 450/750 V, amb conductor de coure classe 5 (-K) i aïllat de policlorur de vinil (V).

78

La xarxa dels conductors d’equipotencialitat i la posada a terra han de presentar una feble impedància per derivar els corrents de defecte.

Posada a terra: conductor nu i conductor de protecció Als esquemes de les figures següents, en les quals no s’han inclòs els conductors actius, es representa la posada a terra mitjançant cable de coure nu de 35 mm2 de secció mínima (figura 9) i mitjançant conductor de protecció (CP) aïllat amb recobriment de color verd-groc (figura 10). En ambdues figures els llums classe I s’han unit a terra, mentre que en les de classe II no s’ha realitzat aquesta connexió.

A la figura 9 el cable de coure nu de 35 mm2 està soterrat directament a la terra de la rasa per obtenir la millor conductivitat possible, encara que el subsòl sigui heterogeni. La connexió AB és facultativa a l’esquema TT, mentre resulta obligatòria a l’esquema TN-S.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-09

Instal·lacions d’enllumenat exterior

ITC-BT-09

En aquest cas (figura 9), la resistència de posada a terra resulta generalment inferior a 5 W, encara que el terreny estigui constituït per materials dispersos, com per exemple farcits compactats. Aquesta solució permet obtenir la més feble resistència de posada a terra, amb l'avantatge d'aconseguir la millor sortida del corrent de fuga.

A la figura 10 es representa la posada a terra per conductor de protecció (CP) amb recobriment de color verd-groc, que s'ha incorporat en el mateix tub, soterrat a la rasa pel qual s'han estès els cables d'alimentació de la xarxa d'enllumenat exterior.

Posada a terra mitjançant un conductor d’equipotencialitat de coure nu de secció almenys igual a 35 mm2 assegurant una connexió entre totes les masses dels aparells d’enllumenat públic Born de terra de llums si só de classe I

Llums no connectats a terra sis ón de classe II

Fust del suport Fust del suport

Quadre Xassís

Born de posada a terra del suport Born de terra utilitzable per a mesuraments

Perns d’ancoratge

Born de posada a terra del suport

Perns d’ancoratge

Cimentació

Cimentació

Conductor d’equipotencialitat de secció de 35 mm2 de coure nu

Pica de terra

Connexió AB facultativa en esquema TT i obligatòria en esquema TN

Nota: no s’han representat els conductors actius

Figura 9.

Posada a terra mitjançant un conductor de protecció CP El conductor de protecció CP està incorporat en el mateix tub que els conductors actius del circuit corresponent Born de terra de llums si só de classe I

Born de terra utilitzable per a mesuraments

Xassís

Quadre

Born de posada a terra del suport

Born de posada a terra del suport

Llums no connectats a terra sis ón de classe II

Fust del suport Fust del suport Perns d’ancoratge

Born de posada a terra del suport

Cimentació

Equipament de suport equivalent a classe II Perns d’ancoratge Cimentació

A Conductor CP incorporat al tub

Pica de terra

Pica de terra

Figura 10.

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

79

ITC-BT-10

Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió

ITC-BT-10 ITC-BT-10

PREVISIÓ DE CÀRREGUES PER A SUBMINISTRAMENTS EN BAIXA TENSIÓ

(*) Amb Guia Tècnica BT-10 de setembre 2003 (rev 1) Inclou modificacions RD 1053/2014 1. CLASSIFICACIÓ DELS LLOCS DE CONSUM 2. GRAU D’ELECTRIFICACIÓ I PREVISIÓ DE LA POTÈNCIA ALS HABITATGES 2.1 Grau d’electrificació 2.1.1 Electrificació bàsica 2.1.2 Electrificació elevada 2.2 Previsió de la potència 3. CÀRREGA TOTAL CORRESPONENT A UN EDIFICI DESTINAT PREFERENTMENT A HABITATGES 3.1 Càrrega corresponent a un conjunt d’habitatges 3.2 Càrrega corresponent als serveis generals 3.3 Càrrega corresponent als locals comecials i oficines 3.4 Càrrega corresponent als garatges 4. CÀRREGA TOTAL CORRESPONENT A EDIFICIS COMERCIALS, D’OFICINES O DESTINATS A UNA O MÉS INDÚSTRIES 4.1 Edificis comercials o d’oficines 4.2 Edificis destinats a concentració d’indústries 5. C ÀRREGA CORRESPONENT A LES ZONES D’ESTACIONAMENT AMB INFRAESTRUCTURA PER A LA RECÀRREGA DELS VEHICLES ELÈCTRICS EN HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ 5.1 Habitatges unifamiliars 5.2 Instal·lació en places d’aparcaments o estacionaments col·lectius en edificis o conjunts immobiliaris en règim de propietat horitzontal

Les previsions de càrrega establertes són els valors teòrics mínims per a considerar. Per tant, en cas de conèixer la demanda real dels usuaris, és necessari utilitzar aquests valors quan siguin superiors als mínims teòrics.

1. CLASSIFICACIÓ DELS LLOCS DE CONSUM S’estableix la classificació dels llocs de consum següent: • Edificis destinats principalment a habitatges.

• Edificis comercials o d’oficines.

• Edificis destinats a una indústria específica.

• Edificis destinats a una concentració d’indústries.

• Aparcaments o estacionaments dotats d’infraestructura per a la recàrrega dels vehicles elèctrics.

2. GRAU D’ELECTRIFICACIÓ I PREVISIÓ DE LA POTÈNCIA ALS HABITATGES La càrrega màxima per habitatge depèn del grau d’utilització que es desitgi assolir. S’estableixen els graus d’electrificació següents.

2.1 Grau d’electrificació 2.1.1 Electrificació bàsica. És la necessària per a la cobertura de les possibles necessitats d’utilització primàries sense necessitat d’obres posteriors d’adequació.

Ha de permetre la utilització dels aparells elèctrics d’ús comú en un habitatge.

2.1.2 Electrificació elevada. És la corresponent a habitatges amb una previsió d’utilització d’aparells electrodomèstics superior a l’electrificació bàsica o amb previsió d’utilització de sistemes de calefacció elèctrica o de condicionament d’aire o amb superfícies útils de l’habitatge superiors a 160 m2, o amb una instal·lació per a la recàrrega del vehicle elèctric en habitatges unifamiliars, o amb qualsevol combinació dels casos anteriors.

El grau d’electrificació d’un habitatge serà “electrificació elevada” quan es compleixi alguna de les condicions següents:

6. PREVISIÓ DE CÀRREGUES

•S uperfície útil de l’habitatge superior a 160 m2.

7. SUBMINISTRAMENTS MONOFÀSICS

• Si està prevista la instal∙lació d’aire condicionat.

Aquesta ITC-BT té com a objecte establir la previsió de càrregues per als subministraments de baixa tensió de manera que es garanteixi la connexió i utilització segura dels receptors usats habitualment i que futurs augments de la potència demandada pels usuaris no tingui com a conseqüència immediata la necessitat de modificar la instal∙lació. La previsió de càrregues serveix també per dimensionar la capacitat de subministrament de les línies de distribució de les companyies elèctriques, així com la potència que cal instal∙lar als Centres de Transformació.

• Si està prevista la instal∙lació de sistemes d’automatització.

80

• Si està prevista la instal∙lació de calefacció elèctrica.

• Si està prevista la instal∙lació d’una assecadora.

• Si el nombre de punts d’utilització d’enllumenat és superior a 30.

• Si el nombre de punts d’utilització de preses de corrent d’ús general és superior a 20.

• Si el nombre de punts d’utilització de preses de corrent dels banys i auxiliars de cuina és superior a 6.

• En altres condicions indicades a la ITC-BT-25.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

2.2 Previsió de la potència El promotor, propietari o usuari de l’edifici fixarà d’acord amb l’empresa subministradora la potència a preveure, la qual, per a noves construccions, no ha de ser inferior a 5.750 W a 230 V, en cada habitatge, independentment de la potència que contracti cada usuari, que depèn de l’ús que aquest faci de la instal∙lació elèctrica.

Nombre habitatges (n)

Coeficient

16 17 18 19 20 21 n > 21

12,5 13,1 13,7 14,3 14,8 15,3 15,3+(n-21)·0,5

Als habitatges amb grau d’electrificació elevada, la potència a preveure no ha de ser inferior a 9.200 W. En tots els casos, la potència que cal preveure s’ha de correspondre amb la capacitat màxima de la instal∙lació, definida per la intensitat assignada de l’interruptor general automàtic, segons indica la ITC-BT-25.

Les potències indicades anteriorment corresponen a les potències mínimes que cal preveure per a cadascun dels graus d’electrificació.

La potència que cal preveure ha de ser major quan es conegui la previsió de càrrega de l’habitatge i aquesta sigui superior als mínims anteriorment citats.

En conseqüència, teòricament la previsió de càrrega en un grau d’electrificació bàsic comprèn el rang 5.750 W a 9.199 W, encara que en la pràctica en estar condicionada aquesta previsió al calibre de l’interruptor general automàtic, els dos valors possibles són 5.750 W (per a un calibre de 25 A) i 7.360 W (per a un calibre de 32 A).

En ambdós casos la potència que s’ha de contractar per cada usuari dependrà de la utilització que aquest faci de la instal∙lació elèctrica i podrà ser inferior o igual a la potència prevista.

3. CÀRREGA TOTAL CORRESPONENT A UN EDIFICI DESTINAT PREFERENTMENT A HABITATGES La càrrega total corresponent a un edifici destinat principalment a habitatges resulta de la suma de la càrrega corresponent al conjunt d’habitatges, dels serveis generals de l’edifici, de la corresponent als locals comercials i dels garatges que en formen part.

La càrrega total corresponent a diversos habitatges o serveis s’ha de calcular d’acord amb els apartats següents: 3.1 Càrrega corresponent a un conjunt d’habitatges S’obté multiplicant la mitjana aritmètica de les potències màximes previstes a cada habitatge, pel coeficient de simultaneïtat indicat a la taula 1, segons el nombre d’habitatges.

Nombre habitatges (n)

Coeficient

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

1 2 3 3,8 4,6 5,4 6,2 7 7,8 8,5 9,2 9,9 10,6 11,3 11,9

marcombo

ITC-BT-10

ITC-BT-10

Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió

Taula 1. Coeficient de simultaneïtat, segons el nombre d’habitatges.

Per a edificis la instal∙lació dels quals estigui prevista per a l’aplicació de la tarifa nocturna, la simultaneïtat ha de ser 1 (Coeficient de simultaneïtat = nombre d’habitatges).

Es considerarà que la instal∙lació de tarifa nocturna està prevista, quan el projecte o memòria tècnica de l’edifici així ho contempli.

Exemple: Edifici de tres plantes de pisos, amb quatre habitatges per planta de 100 m2 cadascuna i una planta àtic amb dos habitatges de 200 m2 cadascuna.

Els 12 habitatges de 100 m2 no disposen de previsió d’aire condicionat, ni previsió de sistema de calefacció elèctrica i no està prevista la instal∙lació de receptors especials. Per tant es pren el grau d’electrificació bàsica, amb una la previsió de càrrega de 5.750 W per habitatge ja que no es coneix la previsió exacta de demanda elèctrica.

Per als dos habitatges de l’àtic, encara que no tenen previsió d’aire condicionat, ni previsió de sistema de calefacció elèctrica, en ser la superfície superior a 160 m2 es pren el grau d’electrificació elevada, amb una la previsió de càrrega de 9.200 W per habitatge ja que no es coneix la previsió exacta de demanda elèctrica.

La previsió de càrregues dels habitatges és: 11,3

(12 · 5.750) + (2 · 9.200) = 70,544 14

3.2 Càrrega corresponent als serveis generals És la suma de la potència prevista en ascensors, aparells elevadors, centrals de calor i fred, grups de pressió, enllumenat de portal, caixa d’escala i espais comuns i en tot el servei elèctric general de l’edifici sense aplicar cap factor de reducció per simultaneïtat (factor de simultaneïtat = 1).

Càrrega corresponent a ascensors i muntacàrregues: En la següent taula s’indiquen els valors típics de les potències dels aparells elevadors segons especifica la Norma Tecnològica de l’Edificació ITE-ITA: Tipus d'aparell elevador

Càrrega (kg)

Nombre de persones

Velocitat (m/s)

Potència (kW)

ITA-1

400

5

0,63

4,5

ITA-2

400

5

1,00

7,5

ITA-3

630

8

1,00

11,5

ITA-4

630

8

1,60

18,5

ITA-5

1000

13

1,60

29,5

ITA-6

1000

13

2,50

46,0

Taula A. Previsió de potència per a aparells elevadors.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

81

ITC-BT-10

Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió

ITC-BT-10

Càrrega corresponent a enllumenat:

4.2 Edificis destinats a concentració d’indústries

Per a l’enllumenat de portal i altres espais comuns es pot fer una estimació d’una potència de 15 W/m2 si els llums són incandescents i de 8 W/m2 si són fluorescents. Per a l’enllumenat de la caixa d’escala es pot fer una estimació d’una potència de 7 W/m2 per a incandescència i de 4 W/m2 per a enllumenat amb fluorescència.

Es calcula considerant un mínim de 125 W per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de 10.350 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1.

3.3 C àrrega corresponent als locals comercials i oficines Es calcula considerant un mínim de 100 W per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de 3.450 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1.

Exemple: Edifici amb dos locals comercials i dues oficines, en el qual es desconeix la previsió real de càrrega dels locals.

Superfícíe (m2)

Previsió real de càrrega (W)

Previsió amb 100 W/m2

Previsió de càrrega (W)

Local 1

25

Desconeguda

2.500

3.450

Local 2

50

Desconeguda

5.000

5.000

Oficina 1

200

35.000

20.000

35.000

Oficina 2

150

13.500

15.000

15.000

Càrrega total (coeficient 1)

58.450

Taula B. Exemple de previsió de càrregues en locals comercials i oficines.

3.4 Càrrega corresponent als garatges Es calcula considerant un mínim de 10 W per metre quadrat i planta per a garatges de ventilació natural i de 20 W per als de ventilació forçada, amb un mínim de 3.450 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1.

Quan en aplicació de la NBE-CPI-96 calgui un sistema de ventilació forçada per a l’evacuació de fums d’incendi, s’ha d’estudiar de forma específica la previsió de càrregues dels garatges.

Per efectuar la previsió de càrregues en el corresponent a garatges es tindrà en compte el que indiquin els reglaments i normes de protecció contra incendis.

ÀRREGA TOTAL CORRESPONENT A EDIFICIS 4. C COMERCIALS, D’OFICINES O DESTINATS A UNA O MÉS INDÚSTRIES En general, la demanda de potència ha de determinar la càrrega que cal preveure en aquests casos que no pot ser mai inferior als valors següents.

4.1 Edificis comercials o d’oficines Es calcula considerant un mínim de 100 W per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de 3.450 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1.

82

5. C ÀRREGA CORRESPONENT A LES ZONES D’ESTACIONAMENT AMB INFRAESTRUCTURA PER A LA RECÀRREGA DELS VEHICLES ELÈCTRICS EN HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ 5.1 Habitatges unifamiliars Per a la previsió de càrregues d’habitatges unifamiliars dotats d’infraestructura per a la recàrrega de vehicles elèctrics es considera grau d’electrificació elevat.

5.2 Instal·lació en places d’aparcaments o estacionaents col·lectius en edificis o conjunts immobiliaris en règim de propietat horitzontal La previsió de càrregues per a la càrrega del vehicle elèctric s’ha de calcular multiplicant 3.680 W, pel 10% del total de les places d’aparcament construïdes. La suma de totes aquestes potències s’ha de multiplicar pel factor de simultaneïtat que correspongui i s’ha de sumar amb la previsió de potència de la resta de la instal·lació de l’edifici, en funció de l’esquema de la instal·lació i de la disponibilitat d’un sistema protecció de la línia general d’alimentació, tal com estableix la (ITC) BT-52.

No obstant això, el projectista de la instal·lació pot preveure una potència instal·lada superior quan disposi de les dades que ho justifiquin.

6. PREVISIÓ DE CÀRREGUES La previsió dels consums i càrregues s’ha de fer d’acord amb el que disposa aquesta instrucció. La càrrega total que preveuen els capítols 2, 3, 4 i 5 és la que s’ha de considerar en el càlcul dels conductors de les connexions de servei i en el càlcul de les instal·lacions d’enllaç.

7. SUBMINISTRAMENTS MONOFÀSICS Les empreses distribuïdores estan obligades, sempre que ho sol∙liciti el client, a efectuar al subministrament de manera que permeti el funcionament de qualsevol receptor monofàsic de potència menor o igual a 5.750 W a 230 V, fins a un subministrament de potència màxima de 14.490 W a 230 V.

Electrificació

Potència (W)

Calibre interruptor general automàtic (IGA) (A)

5.750

25

7.360

32

9.200

40

11.500

50

14.490

63

Bàsica

Elevada

Taula C. Esglaons de potència prevista en subministraments monofàsics.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

C-BT-11

ITC-BT-11

Xarxes de distribució d’energia elèctrica. Embrancaments

ITC-BT-11

ITC-BT-11 XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA. EMBRANCAMENTS 1. EMBRANCAMENTS 1.1 Definició 1.2 Tipus d’embrancaments 1.2.1 Embrancament aeri posat sobre façana 1.2.2 Embrancament aeri tensat sobre pals 1.2.3 Embrancament subterrani 1.2.4 Embrancament aerosubterràni 1.3 Instal∙lació 1.4 Característiques dels cables i conductors 1. E MBRANCAMENTS 1.1 Definició Part de la instal∙lació de la xarxa de distribució, que alimenta la caixa o caixes generals de protecció o unitat funcional equivalent (d’ara endavant CGP).

1.2 Tipus d’embrancaments Atenent al seu traçat, al sistema d’instal∙lació i a les característiques de la xarxa, els embrancaments poden ser: TIPUS Aeris Subterranis Mixts

SISTEMES D’INSTAL·LACIÓ Posada sobre façana Tensada sobre pal Amb entrada i sortida En derivació Aerosubterrànies

Taula 1. Tipus d’embrancaments en funció del sistema d’instal∙lació.

1.2.1 Embrancament aeri posada sobre façana Abans de realitzar la connexió, si és possible, s’ha d’efectuar un estudi previ de les façanes perquè aquestes es vegin afectades el mínim possible pel recorregut dels conductors que han de quedar prou protegits i resguardats.

En aquests tipus d’embrancaments els cables s’han d’instal∙lar distanciats de la paret i la seva fixació s’ha de fer mitjançant accessoris apropiats.

Els cables posats sobre façana han de ser aïllats de tensió assignada 0,6/1 kV i la seva instal∙lació s’ha de fer preferentment, sota conductes tancats o canals protectores amb tapa desmuntable amb l’ajut d’una eina.

Els trams en què l’embrancament quedi a una alçada sobre el terra inferior a 2,5 m, s’han de protegir amb tubs o canals rígids de les característiques que indica la taula següent i s’han de prendre les mesures adequades per evitar l’emmagatzemament d’aigua en aquests tubs o canals de protecció.

marcombo

Característica

Grau (canals) Codi (tubs)

Resistència a l’impacte

Forta (6 joules)

4

-5 ºC

4

+60 ºC

1

Continuïtat elèctrica/aïllant

1 / 2

∅ ≥ 1 mm

4

Resistència a la corrosió (conductes metàl∙lics)

Protecció interior mitjana, exterior alta

3

Resistència a la propagació de la flama

No propagador

1

Temperatura mínima d’instal∙lació i servei Temperatura màxima d’instal∙lació i servei Propietats elèctriques Resistència a la penetració d’objectes sòlids

Taula 2. Característiques dels tubs o canals que cal utilitzar quan l’embrancament quedi a una altura sobre el terra inferior a 2,5 m.

El compliment d’aquestes característiques s’ha de verificar segons els assajos que indiquen les normes UNE-EN 50086-21 per a tubs rígids i UNE-EN 50085-1 per a canals.

Per als encreuaments de vies públiques i espais sense edificar i segons la longitud de l’obertura, els cables es poden instal∙lar lligats directament a ambdós extrems, bé utilitzant el sistema per a embrancament tenst, bé utilitzant un cable fiador, sempre que es compleixin les condicions de la ITC-BT-06.

Aquests encreuaments s’han de realitzar de manera que l’obertura sigui al més curta possible, i l’alçada mínima sobre carrers i carreteres no serà en cap cas inferior a 6 m.

En edificacions d’interès històric o artístic o declarades com a tal s’ha de tractar d’evitar aquest tipus d’embrancaments.

1.2.2 Embrancament aeri tensada sobre pals Els cables han de ser aïllats de tensió assignada 0,6/1 kV i es poden instal∙lar suspesos d’un cable fiador, independent i degudament tensat o també mitjançant l’ús d’un conductor neutre fiador amb una resistència mecànica adequada, i degudament calculat per a aquesta funció.

Tots els suports han d’anar proveïts d’elements adequats que han de permetre la subjecció mitjançant suports de suspensió o d’amarratge, indistintament.

Les distàncies en alçada, proximitats, encreuaments i paral∙lelismes compliran el que indica la ITC-BT-06.

Quan els cables creuin sobre vies públiques o zones de possible trànsit rodat, l’alçada mínima sobre carrers i carreteres no ha de ser en cap cas inferior a 6 m.

1.2.3 Embrancament subterrani Aquest tipus d’instal∙lació s’ha de realitzar d’acord amb el que indica la ITC-BT-07.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

83

ITC-BT-11

Xarxes de distribució d’energia elèctrica. Embrancaments

ITC-BT-11

Cal tenir en compte les separacions mínimes que indica la ITC-BT-07 als encreuaments i paral∙lelismes amb altres canalitzacions d’aigua, gas, línies de telecomunicació i amb altres conductors d’energia elèctrica.

1.2.4 Embrancament aerosubterrani Són les embrancaments que es fan part en instal∙lació aèria i part en instal∙lació subterrània.

El projecte i instal∙lació dels diferents trams de l’embrancament s’ha de realitzar en funció del traçat, d’acord amb els apartats que li corresponen d’aquesta instrucció, tenint en compte les condicions de la seva instal∙lació.

En el pas d’embrancaments subterranis a aeris, el cable ha d’anar protegit des de la profunditat establerta segons ITC-BT07 i fins a una alçada mínima de 2,5 m per sobre del nivell del terra, mitjançant un conducte rígid de les característiques que indica l’apartat 1.2.1, d’aquesta instrucció.

1.3 Instal∙lació Amb caràcter general, els embrancaments s’han de fer seguint els traçats més curts, fent connexions quan siguin necessàries mitjançant els sistemes o els dispositius apropiats. En tot cas s’han de fer de manera que l’aïllament dels conductors es mantingui fins als elements de connexió de la CGP. L’embrancament ha de discórrer per terrenys de domini públic excepte en els casos d’embrancaments aeris o subterranis, en què hagin estat autoritzades les servituds de pas corresponents.

Cal evitar realitzar embrancaments en patis interiors, garatges, jardins privats, vials de conjunts privats tancats, etc.

En general es disposa d’una embrancament per edifici o finca.

No obstant això, es poden establir connexions de servei independents per a subministraments complementaris que estableix el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió o aquells amb les característiques dels quals (potències elevades, entre d’altres) així ho aconsellin.

1.4 Característiques dels cables i els conductors Els conductors o cables han de ser aïllants, de coure o alumini i els materials utilitzats i les condicions d’instal∙lació han de complir les prescripcions que estableix la ITC-BT-06 i la ITCBT-07 per a xarxes aèries o subterrànies de distribució d’energia elèctrica respectivament.

Pel que fa referència a les seccions i al nombre dels conductors, s’han de calcular tenint en compte els aspectes següents: • Màxima càrrega prevista d’acord amb la ITC-BT-10.

• Tensió de subministrament.

• Les intensitats màximes admissibles per al tipus de conductor i les condicions de la seva instal∙lació.

• La caiguda de tensió màxima admissible. Aquesta caiguda de tensió ha de ser la que l’empresa distribuïdora tingui establerta, en el repartiment de caigudes de tensió en els elements que constitueixen la xarxa, perquè a la caixa o caixes generals de protecció estigui dins dels límits establerts pel Reglament pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal∙lacions d’energia eléctrica.

Notes:

84

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-12

Instal·lacions d’enllaç. Esquemes

ITC-BT-12

ITC-BT-12 INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ ESQUEMES

(*) Amb Guia Tècnica BT-12 de setembre 2003 (rev 1)

1. INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ 1.1 Definició 1.2 Parts que constitueixen les instal∙lacions d’enllaç

Per a subministraments d’intensitat superior a 63 A no s’utilitza l’ICP, sinó que s’utilitzaran interruptors d’intensitat regulable, maxímetres o integradors incorporats a l’equip de mesura d’energia elèctrica. En aquests casos no és preceptiva la instal∙lació de la caixa per a ICP (veure també ITC-BT-17 apartat 1.1).

2. ESQUEMES 2.1 Per a un sol usuari 2.2 Per a més d’un usuari 2.2.1 Col∙locació de comptadors per a dos usuaris des del mateix lloc 2.2.2 Col∙locació de comptadors en forma centralitzada en un lloc 2.2.3 Col∙locació de comptadors en forma centralitzada en més d’un lloc

2. ESQUEMES

1. INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ 1.1 Definició S’anomenen instal∙lacions d’enllaç les que uneixen la caixa general de protecció o caixes generals de protecció, incloent-hi aquestes, amb les instal∙lacions interiors o receptores de l’usuari.

Comencen, per tant, al final de la connexió de servei i acaben als dispositius generals de comandament i protecció.

Aquestes instal∙lacions s’han de situar i han de discórrer sempre per llocs d’ús comú i han de quedar de propietat de l’usuari, que s’ha de responsabilitzar de la seva conservació i manteniment.

L’embrancament (veure ITC-11) no forma part de les instal∙lacions d’enllaç, i és responsabilitat de l’empresa subministradora.

1.2 Parts que constitueixen les instal∙lacions d’enllaç • Caixa general de protecció (CGP) • Línia general d’alimentació (LGA)

Llegenda 1

Xarxa de distribució

2

Embrancament

3

Caixa general de protecció

4

Línia general d’alimentació

5

Interruptor general de maniobra

6

Caixa de derivació

7

Emplaçament de comptadors

8

Derivació individual

9

Fusible de seguretat

10 Comptador 11 Caixa per a interruptor de control de potència 12 Dispositius generals de comandament i protecció 13 Instal∙lació interior Nota: El conjunt de derivació individual i instal∙lació interior constitueix la instal∙lació privada.

2.1 Per a un sol usuari En aquest cas es poden simplificar les instal∙lacions d’enllaç en coincidir al mateix lloc la caixa general de protecció i la situació de l’equip de mesura i no haver-hi, per tant, la línia general d’alimentació. En conseqüència, el fusible de seguretat (9) coincideix amb el fusible de la CGP. Segons la ITC-BT-13, punt 2, la caixa general de protecció que inclou el comptador, els seus fusibles de protecció i, si escau, rellotge per a discriminació horària, es denomina caixa de protecció i mesura (CPM).

• Elements per a la ubicació de comptadors (CC)

Local o habitatge d’usuari

• Derivació individual (DI) • Caixa per a l’interruptor de control de potència (ICP) • Dispositius generals de comandament i protecció1 (DGCP).

13 12

L’interruptor de control de potència (ICP) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no excedeixi de la contractada.

11

Wh

CPM

L’ICP s’utilitza per a subministraments en baixa tensió i fins una intensitat de 63 A.

10

8

9

2

1

1

En castellà: DGMP (dispositivos generales de mando y protección).

marcombo

Figura 1. Esquema 2.1 per a un sol usuari.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

85

ITC-BT-12

Instal·lacions d’enllaç. Esquemes

2.2 Per a més d’un usuari Les instal∙lacions d’enllaç s’han d’ajustar als esquemes següents segons la col∙locació dels comptadors.

ITC-BT-12

2.2.1 Col∙locació de comptadors per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc

Locals d’usuaris

Habitatges d’usuaris

13 12 11

L’esquema 2.1 es pot generalitzar per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc.

Per tant és vàlid el que indica per als fusibles de seguretat (9) l’apartat 2.1.

8 7 10

Aquest tipus d’esquema és típic de xalets, de manera que s’instal∙len dues caixes de protecció i mesura encastades en el mateix nínxol, o bé una caixa doble que agrupi els comptadors i fusibles de protecció dels dos usuaris.

Wh

Wh

Wh

Wh

Wh

9 5 4 3

Local o habitatge d’usuari

2 1

13

13

12

12

11

11 8

CPM

Wh

10

Wh

10

8

9

9

2

1

Figura 2. Esquema 2.2.1 per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc.

2.2.2 Col∙locació de comptadors en forma centralitzada en un lloc Aquest esquema és el que s’ha d’utilitzar normalment en conjunts d’edificació vertical o horitzontal, destinats principalment a habitatges, edificis comercials, d’oficines o destinats a una concentració d’indústries.

En els esquemes amb comptadors centralitzats s’inclou un element nou respecte del REBT 1973, que és l’interruptor general de maniobra, obligatori per a concentracions de més de dos comptadors. Aquest interruptor-seccionador té per missió deixar fora de servei, per exemple en cas d’incendi, la instal∙lació elèctrica de l’edifici. Les característiques es detallen en la ITC16 apartat 3.

Figura 3. Esquema 2.2.2 per a diversos usuaris amb comptadors en forma centralitzada en un lloc.

2.2.3 Col∙locació de comptadors en forma centralitzada en més d’un lloc Aquest esquema s’ha d’utilitzar en edificis destinats a habitatges, edificis comercials, d’oficines o destinats a una concentració d’indústries on la previsió de càrregues faci aconsellable la centralització de comptadors en més d’un lloc o planta Igualment s’ha d’utilitzar per a la ubicació de diverses centralitzacions en una mateixa planta en edificis comercials o industrials, quan la superfície d’aquesta i la previsió de càrregues ho aconsellin. També és aplicable en les agrupacions d’habitatges en distribució horitzontal dins d’un recinte privat.

Aquest esquema és aplicable en el cas de centralització de comptadors de forma distribuïda mitjançant canalitzacions elèctriques prefabricades, que compleixin el que estableix la norma UNE-EN 60.439 -2.

Locals o habitatges d’usuaris

4

Locals o habitatges d’usuaris 12 11

7

10

8

13

Wh

9

Wh

Wh

4

Wh

5

6

4

7 Wh

6

Wh

5

4 3 2 1

Figura 4. Esquema 2.2.3 per a diversos usuaris amb comptadors en forma centralitzada en més d’un lloc.

86

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

Instal·lacions d’enllaç. Caixes generals de protecció

ITC-BT-13

ITC-BT-13

ITC-BT-13 INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ CAIXES GENERALS DE PROTECCIÓ

(*) Amb Guia Tècnica BT-13 de setembre 2003 (rev 1)

1. CAIXES GENERALS DE PROTECCIÓ 1.1 Emplaçament i instal∙lació 1.2 Tipus i característiques 2. CAIXES DE PROTECCIÓ I MESURA 2.1 Emplaçament i instal∙lació 2.2 Tipus i característiques 1. CAIXES GENERALS DE PROTECCIÓ Són les caixes que allotgen els elements de protecció de les línies generals d’alimentació.

1.1 Emplaçament i instal∙lació S’han d’instal∙lar preferentment sobre les façanes exteriors dels edificis, en llocs d’accés lliure i permanent. La seva situació s’ha de fixar de comú acord entre la propietat i l’empresa subministradora.

En el cas d’edificis que alberguin a l’interior un centre de transformació per a distribució en baixa tensió, els fusibles del quadre de baixa tensió del centre esmentat es poden utilitzar com a protecció de la línia general d’alimentació, i exercir així una funció de caixa general de protecció. En aquest cas la propietat i el manteniment de la protecció han de ser de l’empresa subministradora.

Quan l’embrancament sigui aeri es poden instal∙lar en muntatge superficial a una altura sobre el terra compresa entre 3 m i 4 m. Quan es tracti d’una zona en la qual estigui previst el pas de la xarxa aèria a xarxa subterrània, la caixa general de protecció s’ha de situar com si es tractés d’un embrancament subterrani.

Tal com s’indica a la ITC-BT-11 apartat 1.2.1 i 1.2.4, en els trams en què l’embrancament circuli sobre façana a una alçada inferior o igual a 2,5 m per sobre del nivell del sòl, haurà de protegir-se addicionalment amb un tub o canal rígid amb les característiques especificades a la taula 2 de la ITC-BT-11.

Quan l’embrancament sigui subterrani s’han d’instal∙lar sempre un nínxol en paret, que s’ha de tancar amb una porta preferentment metàl∙lica, amb grau de protecció IK 10 segons UNE-EN 50.102, revestida exteriorment d’acord amb les característiques de l’entorn i ha d’estar protegida contra la corrosió, i ha de disposar d’una tanca o cadenat normalitzat per l’empresa subministradora. La part inferior de la porta s’ha de situar com a mínim a 30 cm del terra.

Al nínxol s’hi han de deixar previstos els orificis necessaris per allotjar els conductes per a l’entrada de les connexions de servei subterrànies de la xarxa general, de conformitat amb el que estableix la ITC-BT-21 per a canalitzacions encastades.

marcombo

En tots el casos s’ha de procurar que la situació escollida, estigui al més propera possible a la xarxa de distribució pública i que quedi allunyada o, com a mínim, protegida adequadament d’altres instal∙lacions com ara les de l’aigua, gas, telèfon, etc., segons indica la ITC-BT-06 i ITC-BT-07.

Quan la façana no afronti amb la via pública, la caixa general de protecció s’ha de situar en el límit entre les propietats públiques i les privades.

No s’han d’allotjar més de dues caixes generals de protecció a l’interior del mateix nínxol, i cal disposar una caixa per cada línia general d’alimentació. Quan per a un subministrament calguin més de dues caixes, es poden utilitzar d’altres solucions tècniques amb l’acord previ entre la propietat i l’empresa subministradora.

Es disposarà una protecció per cada línia general d’alimentació ja que no és admissible que una mateixa protecció (fusibles) serveixi per a més d’una LGA. El significat dels codis IP i IK s’indica en l’Annex 1 d’aquesta unitat temàtica.

Els usuaris o l’empresa instal∙ladora només tenen accés i poden actuar sobre les connexions amb la línia general d’alimentació, amb la comunicació prèvia a l’empresa subministradora.

1.2 Tipus i característiques Les caixes generals de protecció per utilitzar corresponen a un dels tipus recollits en les especificacions tècniques de l’empresa subministradora que han estat aprovades per I’Administració Pública competent. Dins de les caixes s’hi han d’instal∙lar tallacircuits fusibles en tots els conductors de fase o polars, amb poder de tall com a mínim igual al corrent de curtcircuit previst en el punt de la seva instal∙lació. El neutre ha d’estar constituït per una connexió amovible situada a l’esquerra de les fases, col∙locada la caixa general de protecció en posició de servei, i també ha de disposar d’un born de connexió per a la seva posada a terra, si és procedent.

L’esquema de caixa general de protecció per utilitzar depèn de les necessitats del subministrament sol∙licitat, del tipus de xarxa d’alimentació i l’ha de determinar l’empresa subministradora. En el cas d’alimentació subterrània, les caixes generals de protecció poden tenir prevista l’entrada i la sortida de la línia de distribució.

Les caixes generals de protecció han de complir tot el que sobre el particular indica la norma UNE-EN 60.439-1, han de tenir grau d’inflamabilitat segons indica la norma UNE-EN 60.439-3, un cop instal∙lades han de tenir un grau de protecció IP 43 segons UNE 20.324 i IK 08 segons UNE-EN 50.102 i han de ser precintables.

Les caixes generals de protecció es recomana que siguin de classe II (doble aïllament o aïllament reforçat).

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

87

ICT-BT-13

Instal·lacions d’enllaç. Caixes generals de protecció

El significat dels codis IP i IK s’indica en l’Annex 1 d’aquesta unitat temàtica.

ITC-BT-13

Nínxol en paret CGP (IP43, IK 08) precintable

Tallacircuits fusibles

IK 10 > 30 cm

2.2 Tipus i característiques Les caixes de protecció i mesura per utilitzar corresponen a un dels tipus recollits en les especificacions tècniques de l’empresa subministradora que hagin estat aprovades per l’Administració Pública competent, en funció del nombre i la naturalesa del subministrament.

Les caixes de protecció i mesura han de complir tot el que sobre el particular indica la norma UNE-EN 60.439-1, han de tenir grau d’inflamabilitat segons indica la UNE-EN 60.439-3, un cop instal∙lades han de tenir un grau de protecció IP 43 segons UNE 20.324 i IK 09 segons UNE-EN 50.102 i han de ser precintables.

Embrancament subterrani

L’envolopant ha de disposar de la ventilació interna necessària que garanteixi la no formació de condensacions.

Figura A. Exemple de caixa general de protecció (CGP) amb embrancament subterrani.

El material transparent per a la lectura ha de ser resistent a l’acció dels raigs ultraviolats.

Norma d'aplicació

Producte CGP (conjunt d'aparellatge)

UNE-EN 60439-1

Caixa (conjunt d'aparellatge) de classe II

UNE-EN 60439-1 UNE-EN 60269 (sèrie)

Cartutxos fusibles i bases obertes

UNE-EN 60269 (sèrie) UNE-EN 60947-3

Bases tancades (BUC) amb contactes fusibles de fulla Rígid, fins a 2,5 m d'alçada, 4421 Tubs

UNE-EN 50086-2-1

Rígid 4321 Soterrat (embrancament subterrani)

UNE-EN 50086-2-4

Nota 1: Els diferents components que conformen una CGP (caixa i fusibles) hauran de complir la seva corresponent norma de producte. Quan es comercialitzen muntats, tots aquests elements, constitueixen el conjunt d’aparellatge i hauran de complir les prescripcions de la norma (UNE-EN 60439-1).

Nota 2: El grau de protecció IP 43, el grau de protecció contra els impactes mecànics externs IK 08 i el grau d’inflamabilitat es verificaran d’acord al que estableix la norma UNE-EN 50298.

El grau d’inflamabilitat serà: • (960 ± 10) ºC per a les parts que suporten parts actives.

• (650 ± 10) ºC per a la resta de parts.

Les caixes de protecció i mesura hauran de ser de classe II (doble aïllament o aïllament reforçat).

El significat dels codis IP i IK s’indica en l’Annex 1 d’aquesta unitat temàtica.

Comptadors Dispositius de protecció

Entre 0,7 m i 1,80 m

CPM (IP43, IK 09) precintable Material transparent

IK 09

Embrancament subterrani

Figura B. Exemple de caixa de protecció i mesura (CPM) amb embrancament subterrani.

Producte

Norma d’aplicació

CPM (conjunt d’aparellatge)

UNE-EN 60439-1

Caixa (per a conjunt d’aparellatge)

UNE-EN 60439-1

Borns de connexió (domèstics o analògics)

UNE-EN 60998

Borns de connexió (industrials)

UNE-EN 60947-7

2. CAIXES DE PROTECCIÓ I MESURA

Fusibles

Per al cas de subministraments per a un únic usuari o dos usuaris alimentats des del mateix lloc conforme als esquemes 2.1 i 2.2.1 de la Instrucció ITC-BT-12, com que no existeix línia general d’alimentació, es pot simplificar la instal∙lació col∙locant en un únic element la caixa general de protecció i l’equip de mesura; l’esmentat element es denomina caixa de protecció i mesura.

Comptadors (electrònics)

UNE-EN 61036

Comptadors (inducció)

UNE-EN 60521

Interruptor horari

UNE-EN 61038

Tubs

2.1 Emplaçament i instal∙lació És aplicable el que indica l’apartat 1.1 d’aquesta instrucció, llevat que no s’admet el muntatge superficial. A més, els dispositius de lectura dels equips de mesura han d’estar instal∙lats a una altura compresa entre 0,7 m i 1,80 m.

88

UNE-EN 60269 (sèrie)

Rígid 4321 (embrancament aeri o aerosubterrani)

UNE-EN 50086-2-1

Soterrat (embrancament subterrani)

UNE-EN 50086-2-4

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

Nota 1: Els diferents components que conformen una CGP (caixa, borns i fusibles) hauran de complir la seva corresponent norma de producte. Quan es comercialitzen muntats, tots aquests elements, constitueixen el conjunt d’aparellatge i hauran de complir les prescripcions de la norma (UNE-EN 60439-1).

ICT-BT-13

Nota 2: El grau de protecció IP 43, el grau de protecció contra els impactes mecànics externs IK 08 i el grau d’inflamabilitat es verificaran d’acord al que estableix la norma UNE-EN 50298.

El grau d’inflamabilitat serà: • (960 ± 10) ºC per a les parts que suporten parts actives.

• (650 ± 10) ºC per a la resta de parts.

Notes:

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

89

ITC-BT-13

Instal·lacions d’enllaç. Caixes generals de protecció

14

ITC-BT-14

Instal·lacions d’enllaç. Línia general d’alimentació

ITC-BT-14

ITC-BT-14 INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ LÍNIA GENERAL D’ALIMENTACIÓ

(*) Amb Guia Tècnica BT-14 de setembre 2003 (rev 1)

1. DEFINICIÓ

conductor de protecció, que s’ubicarà en la mateixa canalització que els conductors actius.

2. INSTAL·LACIÓ 3. CABLES

2. INSTAL·LACIÓ

1. DEFINICIÓ

El traçat de la línia general d’alimentació ha de ser tan curt i rectilini com sigui possible, i ha de discórrer per zones d’ús comú.

És la que enllaça la caixa general de protecció amb la centralització de comptadors.

D’una mateixa línia general d’alimentació es poden fer derivacions per a diferents centralitzacions de comptadors.

Per a alguns esquemes (alimentació a un únic usuari i per a dos usuaris alimentats a través d’una CPM segons les figures 2.1 i 2.2.1 respectivament de la ITC-BT-12) no hi ha la línia general d’alimentació.

Les línies generals d’alimentació han d’estar constituïdes per: • Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats.

• Conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats.

• Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial.

• Conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les quals només es pot obrir amb l’ajut d’un estri.

• Canalitzacions elèctriques prefabricades que han de complir la norma UNE-EN 60.439-2.

• Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica, projectats i construïts a l’efecte.

En els casos anteriors, els tubs i canals així com la seva instal∙lació han de complir el que indica la ITC-BT-21, excepte en el que indica aquesta instrucció.

En funció del traçat de la línia general d’alimentació i de les característiques de l’edifici s’escollirà el sistema o sistemes, més adequats d’entre els esmentats.

Quan la forma d’instal∙lació sigui la de conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica no cal que els conductors s’allotgin a l’interior de tubs o canals protectors, encara que és recomanable el seu ús per minimitzar l’efecte de fregaments, augmentant d’aquesta manera les propietats mecàniques de la instal∙lació, i per facilitar la substitució i/o ampliació dels cables, principalment quan es disposen plaques tallafocs.

Les canalitzacions han d’incloure en el seu cas el conductor de protecció. Únicament en el cas d’instal∙lacions d’enllaç amb concentració de comptadors per plantes, segons l’esquema 2.2.3 de la ITCBT-12, la LGA des de la centralització de comptadors inferior o primera fins a les successives, inclourà obligatòriament el

90

Quan s’instal∙lin a l’interior de tubs, el seu diàmetre en funció de la secció del cable a instal∙lar ha de ser el que indica la taula 1.

Les dimensions d’altres tipus de canalitzacions han de permetre l’ampliació de la secció dels conductors en un 100%.

En instal∙lacions de cables aïllats i conductors de protecció a l’interior de tubs soterrats s’ha de complir el que especifica la ITC-BT-07, excepte el que indica aquesta instrucció.

Les unions dels tubs rígids han de ser roscades o embotides, de manera que no puguin separar-se els extrems.

A més, quan la línia general d’alimentació discorri verticalment ho ha de fer per l’interior d’una canaleta o un conducte d’obra de fàbrica encastat o adossat al buit de l’escala per llocs d’ús comú. La línia general d’alimentació no pot anar adossada o encastada a l’escala o zona d’ús comú quan aquests recintes siguin protegits de conformitat amb el que estableix la NBECPI-96. S’han d’evitar les corbes, els canvis de direcció i la influencia tèrmica d’altres canalitzacions de l’edifici. Aquest conducte ha de ser registrable i precintable a cada planta i s’han d’establir tallafocs cada tres plantes, com a mínim, i les seves parets han de tenir una resistència al foc de RF 120 segons NBE-CPI-96. Les tapes de registre han de tenir una resistència al foc mínima, RF 30. Les dimensions mínimes del conducte han de ser de 30 x 30 cm i s’ha de destinar únicament i exclusivament a allotjar la línia general d’alimentació i el conductor de protecció.

En la pràctica, per complir aquest requisit, les tapes de registre no seran accessibles des de l’escala o zona d’ús comú quan aquests siguin recintes protegits.

Segons la NBE-CPI 96 les condicions per classificar una escala com a protegida depenen del tipus d’ús de l’edifici (ús hospitalari, ús residencial, ús habitatge, ús docent, ús administratiu), així com si es tracta d’escales per a evacuació descendent o ascendent: • Evacuació descendent (NBE-CPI-96 art. 7.3.1) Ús habitatge, docent o administratiu, quan l'alçada d'evacuació sigui major de 14 metres; Qualsevol altre ús, quan l'alçada d'evacuació sigui major de 10 m.

• Evacuació ascendent (NBE-CPI-96 art. 7.3.2) Escales amb alçada d'evacuació superior a 2,80 m si serveixen a més de 100 persones.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-14

Instal·lacions d’enllaç. Línia general d’alimentació

Canaletes o conducte d’obra de fàbrica encastat o adossat Registre (RF 30)

LGA Parets d’obra (RF 120) L ≥ 30 cm

P ≥ 30 cm

Tallafocs (RF 120) Canal protectora accessible mitjançant estri (s’accepta l’ús de tub)

Figura A. Exemple orientatiu de la instal∙lació de la LGA utilitzant canal o tub i conducte tancat d’obra de fàbrica.

Pel que fa a l’execució del les LGA es considerarà el següent: • Quan es tracti de modificacions o substitucions en edificis ja construïts i no puguin realitzar-se les canaletes segons els requisits reglamentaris, es permetrà la instal∙lació en muntatge superficial o encastat en paret, sota tub o canal protectora.

• Quan el tram vertical no comuniqui plantes diferents, no cal realitzar aquest tram en canaleta, sinó que valdrà directament encastat o en superfície, estant allotjats els conductors sota tub o canal protectora.

3. CABLES Els conductors que cal fer servir, tres de fase i un de neutre, han de ser de coure o alumini, unipolars i aïllats, i la seva tensió assignada ha de ser de 0,6/1 kV.

Sistema d’instal∙lació

Soterrat

Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Els cables amb característiques equivalents a les de la norma UNE 21.123 part 4 o 5 compleixen aquesta prescripció.

Els elements de conducció de cables amb característiques equivalents als classificats com a “no propagadors de la flama” d’acord amb les normes UNE-EN 50085-1 i UNE-EN 50086-1, compleixen aquesta prescripció.

Els tubs i canals de conducció de cables poden estar fabricats en PVC, o altres materials sempre que compleixin amb la característica de no propagador de la flama segons la norma que li correspongui.

Les característiques mínimes per als cables i els sistemes de conducció de cables són (veure taula inferior): Els cables amb conductors d’alumini corresponen al tipus RZ1Al (AS), segons la norma UNE 21123-4, habitualment s’utilitzen per a instal∙lacions singulars.

Sempre que s’utilitzin conductors d’alumini, les connexions s’han de fer utilitzant les tècniques apropiades que evitin el deteriorament del conductor a causa de l’aparició de potencials perillosos originats pels efectes dels parells galvànics.

La secció dels cables ha de ser uniforme en tot el seu recorregut i sense empalmaments, exceptuant-se les derivacions realitzades a l’interior de caixes per a alimentació de centralitzacions de comptadors. La secció mínima ha de ser de 10 mm2 en coure o 16 mm2 en alumini.

El requisit de secció uniforme per a tota la LGA es justifica pel fet que té un únic element de protecció enfront de sobreintensitats, que són els fusibles de la caixa general de protecció, i per tant no és admissible una reducció de secció en les derivacions.

Sistema de canalització (qualitat mínima) Tub 4321 no propagador de la flama

Compressió: forta (4), Impacte: mitjana (3), Propietats elèctriques: aïllant/continuïtat elèctrica.

UNE-EN 50086-2-1.

Canal no propagadora de la flama

Impacte: mitjana, no propagador de la flama, propietats elèctriques: aïllant/continuïtat elèctrica. Que només pot obrir-se amb eines.

IP2X mínim. UNE-EN 50085.

Tub 2221 no propagador de la flama

Compressió: lleugera (2), Impacte: lleugera (2). UNE-EN 50086-2-2.

Canal no propagadora de la flama

Impacte: mitjana, no propagador de la flama. Que només pot obrirse amb eines. IP2X mínim.

UNE-EN 50085.

Superficial

Encastat

Els cables i sistemes de conducció de cables s’han d’instal∙lar de manera que no es redueixin les característiques de l’estructura de l’edifici en la seguretat contra incendis.

Tub (propietats de Compressió: 250/450N (formigó/ propagació de la flama no sòl lleuger), Impacte: lleugera/ declarades) normal. UNE-EN 50086-2-4

Cable

Cable de tensió assignada 0,6/1 kV amb conductor de coure classe 5 (-K), RZ1-K (AS) aïllament de polietilè reticulat (R) i coberta de compost termoplàstic a base de poliolefina (Z1). UNE 21123-4.

Cable de tensió assignada 0,6/1 kV amb conductor de coure classe 5 (-K), DZ1-K (AS) aïllament d’etilè propilè (D) i coberta de compost termoplàstic a base de poliolefina (Z1). UNE 21123-5.

RZ1-K (AS) DZ1-K (AS)

Tipus ja descrits.

RZ1-K (AS) Tipus ja descrits.

DZ1-K (AS)

Canal d’obra(3) Canalització prefabricada UNE-EN 60439-2

Notes: (1) Segons la norma UNE 21022 els conductors de classe 5 són aquells constituïts per nombrosos filferros de diàmetre petit que li donen la característica de flexible. (2) Les normes de la sèrie UNE 21123 també inclouen les variants de cables armats i apantallats que pot ser convenient utilitzar en instal∙lacions particular.

(3) Quan en una canal d’obra s’utilitzin tubs o canals protectores, aquests hauran de complir les característiques prescrites per a sistemes d’instal∙lació encastats.

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

91

ITC-BT-14

Escales amb alçada d'evacuació superior a 6 m en altres casos.

ITC-BT-14

Instal·lacions d’enllaç. Línia general d’alimentació

Veure la taula 1 per determinar la secció del conductor neutre en funció de la secció dels conductors de fase.

ITC-BT-14

Per al càlcul de la secció dels cables s’ha de tenir en compte tant la màxima caiguda de tensió permesa com la intensitat màxima admissible.

• La caiguda de tensió màxima permesa es:

Per a la secció del conductor neutre s’han de tenir en compte el màxim desequilibri que pot preveure’s, els corrents harmònics i el seu comportament, en funció de les proteccions establertes davant de les sobrecàrregues i els curtcircuits que puguin presentar-se. El conductor neutre ha de tenir una secció d’aproximadament el 50% de la corresponent al conductor de fase, i no pot ser inferior als valors especificats a la taula 1.

• Per a línies generals d’alimentació destinades a comptadors totalment centralitzats: 0,5%.

• Per a línies generals d’alimentació destinades a centralitzacions parcials de comptadors: 1%.

FASE

NEUTRE

Diàmetre exterior dels tubs (mm)

Seccions (mm2)

La intensitat màxima admissible que cal considerar és la que fixa la UNE 20.460-5-523 amb els factors de correcció corresponents a cada tipus de muntatge, d’acord amb la previsió de potències que estableix la ITC-BT-10.

10 (Cu)

10

75

16 (Cu)

10

75

16 (Al)

16

75

El mètode de càlcul de la caiguda de tensió s’indica en l’Annex 2 d’aquesta unitat temàtica.

25

16

110

35

16

110

50

25

125

70

35

140

95

50

140

120

70

160

150

70

160

185

95

180

240

120

200

A la taula A i B s’indica la intensitat màxima admissible (A) en el conductor en funció de la secció del cable i del tipus d’instal∙lació.

Estan basades en els valors donats en la norma UNE 20460-5523 i en la ITC-BT- 07.

Tipus d'instal∙lació

Secció nominal del conductor (Cu) (mm2) 10 16 25 35 50

70

95 120 150 185 240

Tubs encastats en paret d'obra (1)

Taula 1.

Tubs en muntatge superficial 60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455 Canal protectora Conductes tancats d’obra de fàbrica Tubs soterrats (2)

77 100 128 152 184 224 268 304 340 384 440

Notes: (1): Segons la taula 1 de la ITC-BT-19, mètode B, columna 8, temperatura ambient 40 ºC. (2): ITC-BT-07 apartat 3.1.2.1 i factor de correcció 0,8 segons apartat 3.1.3.

Taula A. Intensitat màx. admissible (A) en el conductor de coure (cable unipolar RZ1-K) (en funció de la secció del cable i del tipus d’instal∙lació).

El conductor neutre haurà de ser, en general, de la mateixa secció que els conductors de fase excepte quan es justifiqui que no poden existir desequilibris o corrents harmòniques degudes a càrregues no lineals.

A partir de la secció de 25 mm2 per a fase i 16 mm2 per a neutre, el diàmetre exterior del tub no està condicionat pel tipus de material del conductor (coure o alumini).

Notes:

Aquests valors es refereixen a tres conductors unipolars carregats, per a una temperatura del terreny de 25 ºC per a instal∙lacions soterrades i per a una temperatura ambient de 40 ºC per a la resta. Si procedeix han d’aplicar-se els factors de correcció per agrupament o per temperatura ambient donats en la norma UNE 20460-5-523 i la ITC-BT-07.

Tipus d'instal∙lació

Secció nominal del conductor (Al) (mm2) 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

Tubs encastats en paret d'obra (1) Tubs en muntatge superficial

65 82 102 124 158 192 223 258 294 372

Canal protectora Conductes tancats d’obra de fàbrica Tubs soterrats (2)

78 100 120 144 186 208 236 264 300 344

Notes: (1) Segons la taula 1 de la ITC-BT-19, mètode B, columna 8, temperatura ambient 40 ºC. (2) ITC-BT-07 apartat 3.1.2.1 i factor de correcció 0,8 segons apartat 3.1.3.

Taula B. Intensitat màx. admissible (A) en el conductor d’alumini (cable unipolar RZ1-Al) (en funció de la secció del cable i del tipus d’instal∙lació).

92

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-15

Instal·lacions d’enllaç. Derivacions individuals

ITC-BT-15

ITC-BT-15 INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ DERIVACIONS INDIVIDUALS

(*) Amb Guia Tècnica BT-15 de setembre 2003 (rev 1)

1. DEFINICIÓ

2. INSTAL·LACIÓ

2. INSTAL·LACIÓ

Els tubs i les canals protectores han de tenir una secció nominal que permeti ampliar la secció dels conductors inicialment instal∙lats en un 100%. En les esmentades condicions d’instal∙lació, els diàmetres exteriors nominals mínims dels tubs en derivacions individuals han de ser de 32 mm. Quan per coincidència del traçat es produeixi una agrupació de dues o més derivacions individuals, aquestes poden ser esteses simultàniament a l’interior d’una canal protectora mitjançant un cable amb coberta, i així assegurar-se la separació necessària entre derivacions individuals.

3. CABLES 1. DEFINICIÓ Derivació individual és la part de la instal∙lació que, partint de la línia general d’alimentació, subministra energia elèctrica a una instal∙lació d’usuari.

La derivació individual s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció.

La derivació individual inclou l’equip de mesura d’energia elèctrica i els seus fusibles de protecció, les prescripcions dels quals es donen a la ITC-BT-16, per tant en tots els esquemes d’instal∙lacions d’enllaç hi ha la derivació individual.

Les derivacions individuals han d’estar constituïdes per: • Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats.

• Conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats.

• Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial. onductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa • C de les quals només es pugui obrir amb l’ajut d’un estri.

• C analitzacions elèctriques prefabricades que han de complir la norma UNE-EN 60.439-2.

• C onductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica, projectats i construïts a l’efecte.

En els casos anteriors, els tubs i les canals així com la seva instal∙lació han de complir el que indica la ITC-BT-21, excepte en el que indica aquesta instrucció.

Les canalitzacions han d’incloure, en qualsevol cas, el conductor de protecció.

Cada derivació individual ha de ser totalment independent de les derivacions corresponents a altres usuaris.

En funció del traçat de la línia general d’alimentació i de les característiques de l’edifici s’escollirà el sistema o sistemes, més adequats d’entre els esmentats.

Quan s’utilitzin cables multiconductors de tensió assignada 0,6/1 kV a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica no cal que aquests s’allotgin a l’interior de tubs o canals protectores, encara que és recomanable el seu ús per minimitzar l’efecte de fregaments, augmentant d’aquesta manera les propietats mecàniques de la instal∙lació, i per facilitar la substitució i/o ampliació dels cables, principalment quan es disposen plaques tallafocs.

marcombo

En qualsevol cas, s’ha de disposar d’un tub de reserva per cada deu derivacions individuals o fracció, des de les concentracions de comptadors fins als habitatges o locals, per poder atendre fàcilment possibles ampliacions. En locals on no estigui definida la seva partició, s’hi ha d’instal∙lar com a mínim un tub per cada 50 m2 de superfície.

Les unions dels tubs rígids han de ser roscades, o embotides, de manera que no puguin separar-se els extrems.

En el cas d’edificis destinats principalment a habitatges, en edificis comercials, d’oficines, o destinats a una concentració d’indústries, les derivacions individuals han de discórrer per llocs d’ús comú, o en cas contrari quedar determinades les seves servituds corresponents.

Quan les derivacions individuals discorrin verticalment s’han d’allotjar a l’interior d’una canaleta o conducte d’obra de fàbrica amb parets de resistència al foc RF 120, preparat únicament i exclusivament per a aquesta finalitat, que pot anar encastat o adossat al buit d’escala o zones d’ús comú, excepte quan siguin recintes protegits de conformitat amb el que estableix la NBECPI-96, i no ha de tenir corbes, canvis de direcció, tancat convenientment i precintables. En aquests casos i per evitar la caiguda d’objectes i la propagació de les flames, s’ha de disposar com a mínim cada tres plantes d’elements tallafoc i tapes de registre precintables de les dimensions de la canaleta, a fi de facilitar els treballs d’inspecció i d’instal∙lació, i les seves característiques han d’estar definides per la NBE-CPI-96. Les tapes de registrament tenen una resistència al foc mínima, RF 30.

Quan s’indica que aquesta canaleta o conducte estarà “preparat única i exclusivament per a aquest fi” vol significar que es destinarà a allotjar únicament i exclusivament els conductes de les derivacions individuals. No s’acceptarà, per tant, la presència de canalitzacions d’aigua, gas, telecomunicacions, etc., a l’interior d’aquest conducte d’obra.

En la pràctica, per complir aquest requisit, les tapes de registre no seran accessibles des de l’escala o zona d’ús comú, quan aquests siguin recintes protegits.

Segons la NBE-CPI 96 les condicions per classificar una escala com a protegida depenen del tipus d’ús de l’edifici (ús

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

93

ITC-BT-15

Instal·lacions d’enllaç. Derivacions individuals

hospitalari, ús residencial, ús habitatge, ús docent, ús administratiu), així com si es tracta d’escales per a evacuació descendent o ascendent;

Per al cas de cables aïllats a l’interior de tubs soterrats, la derivació individual ha de complir el que indica la ITC-BT-07 per a xarxes subterrànies, excepte en el que indica aquesta instrucció.

ITC-BT-15

• Evacuació descendent (NBE-CPI-96 art. 7.3.1) Ús habitatge, docent o administratiu, quan l'alçada d'evacuació sigui major de 14 metres;

Canaletes o conducte d’obra de fàbrica encastat o adossat

Tallafocs

Qualsevol altre ús, quan l'alçada d'evacuació sigui major de 10 m.

Nivell de planta

• Evacuació ascendent (NBE-CPI-96 art. 7.3.2) Escales amb alçada d'evacuació superior a 2,80 m si serveixen a més de 100 persones; Escales amb alçada d'evacuació superior a 6 m en altres casos.

Pel que fa a l’execució del les derivacions individuals es considerarà el següent: • Quan es tracti de modificacions o substitucions en edificis ja construïts i no puguin realitzar-se les canaletes segons els requisits reglamentaris, es permetrà la instal∙lació en muntatge superficial o encastat en paret, sota tub o canal protectora.

• Quan el tram vertical no comuniqui plantes diferents, no cal realitzar aquest tram en canaleta, sinó que valdrà directament encastat o en superfície, estant allotjats els conductors sota tub o canal protectora.

Les dimensions mínimes de la canaleta o conducte d’obra de fàbrica s’han d’ajustar a la taula següent: DIMENSIONS (m) AMPLADA L (m)

Nombre de derivacions

Profunditat P = 0,15 m Una fila

Profunditat P = 0,30 m Dues files

Fins a 12

0,65

0,50

13-24

1,25

0,65

25-36

1,85

0,95

36-48

2,45

1,35

Taula 1. Dimensions mínimes de la canaleta o conducte d’obra de fàbrica.

Per a més derivacions individuals de les indicades s’ha de disposar del nombre de conductes o canaletes necessari.

L’alçada mínima de les tapes registre ha de ser de 0,30 m i la seva amplada, igual a la de la canaleta. La seva part superior ha de quedar instal∙lada, com a mínim, a 0,20 m del sostre.

Per tal de facilitar la instal∙lació, cada 15 m es poden col∙locar caixes de registre precintables, comunes a tots els tubs de derivació individual, en les quals no s’han de fer empalmaments de conductors. Les caixes han de ser de material aïllant, no propagadores de la flama i grau d’inflamabilitat V-1, segons UNE-EN 60695-11-10.

Producte

Norma d’aplicació

Envolopant d’accessori (caixes de registre, etc)

UNE 20451

Nota: Aplicant criteris de seguretat equivalent, el grau d’inflamabilitat de la caixa, segons l’assaig del fil incandescent de la norma UNE 20451 serà de 650 ºC.

94

H ≥ 20 cm

DI

H (tapa) ≥ 30 cm L (tapa) = L

Parets d’obra (RF 120) L ≥ 50 cm P ≥ 30 cm

Registre (RF 30)

Figura A. Exemple orientatiu de la instal∙lació de les derivacions utilitzant canal o tub i conducte tancat d’obra de fàbrica. Instal∙lació en dues files.

3. CABLES El nombre de conductors el fixa el nombre de fases necessàries per a la utilització dels receptors de la derivació corresponent i segons la seva potència, i cada línia porta el seu corresponent conductor neutre així com el conductor de protecció. En el cas de subministraments individuals, el punt de connexió del conductor de protecció es deixa a criteri del projectista de la instal∙lació. A més, cada derivació individual ha d’incloure el fil de comandament per possibilitar l’aplicació de diferents tarifes. No s’admet l’ús de conductor neutre comú ni de conductor de protecció comuna per a diferents subministraments.

A efecte de considerar el nombre de fases que componguin la derivació individual, es té en compte la potència que en monofàsic està obligada a subministrar l’empresa distribuïdora si l’usuari així ho desitja.

Els cables no han de presentar empalmaments i la seva secció ha de ser uniforme; en aquest cas s’exceptuen les connexions realitzades en la ubicació dels comptadors i en els dispositius de protecció.

Els conductors que cal fer servir han de ser de coure o alumini, aïllats i normalment unipolars, i la seva tensió assignada ha de ser de 450/750 V. Cal seguir el codi de colors que indica la ITC-BT-19.

Per al cas de cables multiconductors o per al cas de derivacions individuals a l’interior de tubs soterrats, l’aïllament dels conductors ha de ser de tensió assignada 0,6/1 kV. La utilització de conductors unipolars aïllats té com a avantatge la possibilitat d’instal∙lar fàcilment en la mateixa canalització el fil de comandament.

Els cables i sistemes de conducció de cables s’han d’instal∙lar de manera que no es redueixin les característiques de l’estructura de l’edifici en la seguretat contra incendis.

Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Els cables amb característiques equivalents a les de la norma UNE 21.123 part 4 o 5; o a la norma UNE 21.100-2 (segons la tensió assignada del cable), han de complir aquesta prescripció.

Els elements de conducció de cables amb característiques equivalents als classificats com a “no propagadors de la flama”

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-15

Instal·lacions d’enllaç. Derivacions individuals

Els tubs, canals i safates de conducció de cables poden estar fabricats en PVC o altres materials sempre que compleixin la característica de no propagador de la flama segons la norma que li correspongui.

escollir la secció de la derivació individual de manera que un futur augment de la potència utilitzada per l’usuari no comporti un risc per a la seguretat de la instal∙lació.

Per al càlcul de la secció dels conductors es té en compte el següent: a) La demanda prevista per cada usuari, que ha de ser com a mínim la fixada per la RBT-010 i la intensitat de la qual ha d’estar controlada pels dispositius privats de comandament i protecció.

Les característiques mínimes per als cables i els sistemes de conducció de cables són (veure taula a peu de pàgina): Els cables amb conductors d’alumini corresponen al tipus RZ1Al (AS), segons la norma UNE 21123-4, habitualment s’utilitzen per a instaŀlacions singulars.

La secció mínima ha de ser de 6 mm2 per als cables polars, neutre i protecció i d’1,5 mm2 per al fil de comandament, que ha de ser de color vermell.

A efectes de les intensitats admissibles per cada secció, es té en compte el que indica la ITC-BT-19 i per al cas de cables aïllats a l’interior de tubs soterrats, el que disposa la ITC-BT-07. b) La caiguda de tensió màxima admissible ha de ser: • Per al cas de comptadors concentrats en més d’un lloc: 0,5%.

• Per al cas de comptadors totalment concentrats: 1%.

La secció dels conductors a utilitzar s’establirà, en funció de la previsió de càrrega de la instal∙lació, del sistema d’instal∙lació escollit i la caiguda de tensió.

El conductor neutre haurà de ser, en general, de la mateixa secció que els conductors de fase, excepte quan es justifiqui que no puguin existir desequilibris o corrents harmònics per càrregues no lineals. Per exemple, en alimentació a instal∙lacions en què tots els receptors siguin trifàsics.

• Per al cas de derivacions individuals en subministraments per a un únic usuari en les quals no hi ha línia general d’alimentació: 1,5%.

El procés de càlcul ha de contemplar els aspectes següents:

Cal que a l’hora de calcular el valor de la secció de la derivació individual es tingui en compte el nivell d’electrificació especificat per a la instal∙lació segons la ITC-BT-10. A més és convenient Sistema d'instal∙lació

Encastat

Soterrat

Canal no propagador de la flama Tub 2221 no propagador de la flama Canal no propagadora de la flama Tub (propietats de propagació de la flama no declarades) Tub 2221 no propagador de la flama

Canal d'obra

• Selecció del sistema de canalització.

• Càlcul inicial de la secció per caiguda de tensió i per intensitat admissible del conductor.

Sistema de canalització (qualitat mínima) Tub 4321 no propagador de la flama

Superficial

• Calcular la intensitat en funció de la previsió de càrregues.

Canal no propagadora de la flama Safates i safates d'escala

Cable

Compressió: forta (4); Impacte: mitjana Cable unipolar de tensió assignada (3); Propietats elèctriques: aïllant/ ES07Z1-K (AS) 450/750 V amb conductor de coure de classe continuïtat elèctrica.

5 (-K) i aïllament de compost termoplàstic a UNE-EN 50086-2-1. base de poliolefina (Z1). UNE 21100-2.

Impacte: mitjana, no propagador de la flama; Propietats elèctriques: aïllant/ Cable de tensió assignada 0,6/1 kV amb continuïtat elèctrica. Que només pot conductor de coure 5 (-K), aïllament de obrir-se amb eines. IP2X mínim.

RZ1-K (AS) polietilè reticulat (R) i coberta de compost UNE-EN 50085. termoplàstic a base de poliolefina (Z1).

Compressió: lIeugera (2); UNE 21123-4.

Impacte: lleugera (2).

Cable de tensió assignada 0,6/1 kV amb UNE-EN 50086-2-2. conductor de coure classe 5 (-K), aïllament Impacte: mitjana, no propagador de d'etilè propilè (D) i coberta de compost DZ1-K (AS) la flama. Que només pot obrir-se amb termoplàstic a base de poliolefina (Z1). eines. IP2X mínim. UNE-EN 50085.

UNE 21123-5.

Compressió: 250/450N (formigó/sòl lleuger); Impacte: lleugera/normal.

UNE-EN 50086-2-4.

RZ1-K (AS) DZ1-K (AS)

Compressió: lleugera (2); Impacte: lleugera (2).

UNE-EN 50086-2-2.

Impacte: mitjana, no propagador de la flama. Que només pot obrir-se amb eines. IP2X mínim.

UNE-EN 50085.

ES07Z1-K (AS) RZ1-K (AS) Tipus ja descrits.

DZ1-K (AS)

UNE-EN 61537.

RZ1-K (AS) DZ1-K (AS)

Tipus ja descrits sempre multiconductors.

Tipus ja descrits.

Cables instal·lats directament al seu interior Canalització prefabricada UNE-EN 60439-2 Notes: (1) Segons la norma UNE 21022 els conductors de classe 5 són aquells constituïts per nombrosos filferros de diàmetre petit que li donen la característica de flexible. (2) Les normes de la sèrie UNE 21123 també inclouen les variants de cables armats i apantallats que pot ser convenient utilitzar en instal·lacions particulars.

marcombo

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

95

ITC-BT-15

d’acord amb les normes UNE-EN 50085-1 i UNE-EN 500861 han de complir aquesta prescripció.

ITC-BT-15

Instal·lacions d’enllaç. Derivacions individuals

ITC-BT-15

A continuació es desenvolupa cadascun d’aquests passos intermedis i a les taules H i I es presenta el resultat d’aplicació per a un edifici d’habitatges.

CÀLCUL DE LA CAIGUDA DE TENSIÓ A l’Annex 2 d’aquesta unitat temàtica es desenvolupa el mètode per al càlcul de la secció per caiguda de tensió.

Segons la ITC-BT-19 és possible compensar les caigudes de tensió entre la instal∙lació interior i la derivació individual, per això és recomanable, en la majoria dels casos, minimitzar la caiguda de tensió en la DI per limitar la secció dels conductors a les instal∙lacions interiors.

En determinades instal∙lacions (oficines, locals comercials, petites indústries, etc.) en les quals és previsible un futur augment de la potència instal∙lada i per consegüent un augment de temperatura de servei del conductor, es recomana realitzar els càlculs per a la temperatura màxima de servei del conductor.

Com a exemple, en les següents taules es realitza el càlcul de la secció de la derivació individual en funció de la seva longitud per complir el requisit de caiguda de tensió màxima.

Ambdós exemples contemplen una derivació individual per a habitatge, amb subministrament monofàsic a 230 V i una temperatura estimada del conductor de 40 ºC. Si la temperatura a considerar fos 70 ºC, segons el que s’ha dit anteriorment, els valors de caiguda de tensió, inclosos a les taules següents, hauran de multiplicar-se pel factor de correcció 1,12.

Longitud de la derivació individual (m)

Secció (mm2)

10

20

6

1,60

3,20

10

0,96

1,92

2,40

2,88

3,36

16

0,60

1,20

1,50

1,80

2,10

2,40

2,70

3,00

25

0,38

0,77

0,96

1,15

1,34

1,54

1,73

1,92

35

0,28

0,55

0,68

0,83

0,96

1,09

1,24

1,37

50

0,19

0,38

0,48

0,58

0,67

0,77

0,86

0,96

25

30

35

40

45

50

Taula A. Caiguda de tensió (en V) de la derivació individual en funció de la secció i longitud del cable (electrificació bàsica amb 5.750 W).

Longitud de la derivació individual (m)

Secció (mm2)

10

6

2,58

10

1,54

3,08

16

0,97

1,93

2,41

2,90

3,38

25

0,62

1,23

1,54

1,85

2,16

2,47

2,78

3,08

35

0,45

0,88

1,09

1,33

1,54

1,76

1,99

2,21

50

0,31

0,62

0,77

0,93

1,08

1,23

1,39

1,54

20

25

30

35

40

45

50

• Comptadors concentrats en més d’un lloc, màxim admès: 0,5% de 230 V = 1,65 V. • Comptadors totalment concentrats; màxim admès: 1% de 230 V = 2,3 V. • Habitatges unifamiliars on no hi ha LGA, 1,5% de 230 V = 3,45 V. COMPROVACIÓ DE LA INTENSITAT ADMISSIBLE A les taules C, D i E següents s’indica per a cadascun dels tipus de cable la intensitat màxima admissible en funció de la secció del cable i del tipus d’instal∙lació.

Si procedeix, han d’aplicar-se els factors de correcció per agrupament de circuits o per temperatura ambient.

S’han inclòs els tipus d’instal∙lació més habituals, desestimantse aquelles que tenen menor interès pràctic.

Intensitat màxima admissible en el conductor (A)

Tipus d’instal∙lació Tubs encastats, tubs en muntatge superficial

Secció nominal del conductor (Cu) (mm2) 6

10

16

25

sm 36

50

66

84 104

st

44

59

77

32

35

50

70

-

-

95 120 150 185 240 -

-

-

-

-

96 117 149 180 208 236 268 315

Notes: (1) Segons la taula 1 de la ITC-19, mètode B, columna 8, temperatura ambient 40 ºC. (2) sm = subministrament monofàsic; st = subministrament trifàsic.

Taula C. Conductors unipolars ES07Z1-K (450/750 V).

Intensitat màxima admissible en el conductor (A)

Tipus d’instal∙lació

Secció nominal del conductor (Cu) (mm2) 6

Tubs soterrats (1)

Generalment la caiguda de tensió és el paràmetre crític per a l’elecció de la secció dels conductors de la derivació individual.

En l’exemple anterior, la secció del conductor depèn de la caiguda de tensió màxima admesa, per a subministraments monofàsics varia segons es tracti de:

Tubs encastats i tubs en muntatge superficial, canals protectores, conductes tancats d'obra de fàbrica (2)

• Determinar les dimensions de la canalització.

10

16

25

35

50

70

-

-

95 120 150 185 240

sm 71

94 122 157 186

st

77 100 128 152 184 224 268 304 340 384 440

58

-

-

-

-

-

-

-

-

-

sm 49

68

91 116 144

st

60

80 106 131 159 202 245 284 338 386 455

44

-

-

-

Notes: (1) Basada en la ITC-BT-07, 3.1.3, temperatura terreny 25 OC. (2) Segons la taula 1 de la ITC-19,amètode B, columna 8, temperatura ambient 40 ºC. (3) sm = subministrament monofàsic; st = subministrament trifàsic.

Taula D. Cables unipolars RZ1-K (0,6/1 kV).

Taula B. Caiguda de tensió (en V) de la derivació individual en funció de la secció i longitud del cable (electrificació elevada amb 9.200 W).

96

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

marcombo

ITC-BT-15

Intensitat màx. admissible en el conductor (A)

-

-

95 120 150 185 240 -

-

-

-

-

53

70

92 120 144 172 208 248 284 320 360 416

sm 49

68

91 116 144

sl

44

sl

60

-

-

-

-

-

-

Notes: (1) Basada en la ITC-BT-07, 3.1.3, temperatura terreny 25 ºC. (2) Segons la taula 1 de la ITC-19, mètode B, columna 8, temperatura ambient 40 ºC. (3) sm = subministrament monofàsic; st = subministrament trifàsic.

DIMENSIONS DE TUBS I CANALS PROTECTORS

Soterrat

1P(*)

5U

5U

1P

5U

5U

1P

5U

1P

6

393

933

865

32

40

40

32

50

40

50

50

10

647

1.240 1.128

40

50

50

40

50

50

63

63

16

919

1.625 1.695

50

63

63

50

63

63

63

63

25

1.457 2.139 2.304

63

63

75

63

63

75

75

90

35

1.916 2.635 3.007

63

75

-

75

75

75

90

90

50

2.705 3.478

4.211

75

-

-

-

-

-

110

110

70

3.584 4.724

-

-

-

-

-

-

-

125

95

4.637 5.639

-

-

-

-

-

-

-

125

120

-

7.272

-

-

-

-

-

-

-

140

150

-

9.275

-

-

-

-

-

-

-

160

185

-

10.893

-

-

-

-

-

-

-

180

240

-

13.514

-

-

-

-

-

-

-

200

Taula G. Diàmetre dels tubs i secció eficaç mínima de les canals protectores en funció de la secció del conductor (subministrament trifàsic).

3U

3U

1T(*)

3U

3U

1T

3U

3U

1T

3U

1T

6

236

560

618

32

32

32

32

40

40

40

40

10

388

744

789

32

40

40

32

40

40

50

50

16

551

975 1.179 40

40

50

40

50

50

50

63

25

874 1.283 1.558 50

50

50

50

50

63

63

63

35

1.150 1.581 2.005 63

50

63

50

63

63

63

75

Nota: U = Cable unipolar; T = Cable 3 conductors. (*) Per a aquest sistema particular d’instal∙lació, per coincidència en el seu traçat es pot col∙locar diverses derivacions individuals a l'interior de la mateixa canal protectora, en aquest cas es multiplica la secció eficaç pel nombre de derivacions individuals.

Taula F. Diàmetre dels tubs i secció eficaç mínima de les canals protectores en funció de la secció del conductor (subministrament monofàsic).

marcombo

Els valors corresponents a la secció eficaç mínima de les canals protectores i al diàmetre exterior dels tubs de les taules F i G s’adjunten a títol d’exemple i s’han considerat menyspreables les seccions ocupades per l’agulla de comandament (1,5 mm2). Per a un càlcul més exacte, es poden aplicar les fórmules següents: Canals protectores:

RZ1-K

RZ1-K

ES07Z1-K

RZ1-K

ES07Z1-K

RZ1-K

ES07Z1-K

Secció nominal conductor (mm2)

Diàmetre exterior dels tubs (mm) Encastat

Soterrat

5U

Un cop coneguda la secció dels conductors, se seleccionarà la secció del sistema de canalització (tub o canal protectora), d’acord amb els criteris mostrats en les següents taules.

Muntatge superficial

Encastat

Nota: U = Cable unipolar; P = Cable 5 conductors. (*) Per a aquest sistema particular d’instal∙lació, per coincidència en el seu traçat es pot col∙locar diverses derivacions individuals a l'interior de la mateixa canal protectora, en aquest cas es multiplica la secció eficaç pel nombre de derivacions individuals.

Taula E. Cable multiconductor RZ1-K (0,6/1 kV).

Secció eficaç mínima canals protectores (mm2)

Muntatge superficial

5U

-

80 106 131 159 202 245 284 338 386 455

Secció eficaç minima canals protectores (mm2)

Sef = 2 · K · (n1 · ϕ12 + n2 · ϕ22 + ...)

On: K és el coeficient corrector d’ompliment (col∙locació, ventilació, etc.) i que serà: K = 1,4 per a conductors aïllats sense coberta tipus ES07Z1-K. K = 1,8 per a cables amb coberta de 0,6/1 kV. ni és el nombre de conductors de secció Si. fi és el diàmetre exterior dels conductors de secció Si. 2 té en compte la possible ampliació de secció del 100%.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

97

ITC-BT-15

70

RZ1-K

86 113 147 176

50

RZ1-K

35

ES07Z1-K

25

RZ1-K

16

ES07Z1-K

sm 65

10

RZ1-K

6

Diàmetre exterior dels tubs (mm)

ES07Z1-K

Secció nominal del conductor (Cu) (mm2)

Secció nominal conductor (mm2)

Tubs encastats i tubs en muntatge superficial, canalsprotectores, conductes tancats d'obra de fàbrica (2)

Tubs soterrats (1)

Tipus d'lnstal∙lació

Instal·lacions d’enllaç. Derivacions individuals