del 14 al 19 juny de 2010
Holanda, un estiu qualsevol, bona companyia... ... i una bicicleta!
Benvinguts a Holanda
Un poc d història dels Països Baixos El nom del país, Nederlanden («Terres baixes»), és aquest pel fet que una part del nord i oest del territori del país es troba per baix del nivell del mar. El país queda dividit en una part catòlica i una altra protestant. La seua separació és aproximadament de sud-oest a nord-est, la primera és catòlica i la segona protestant. Holanda compta actualment amb més de 15 milions d’habitants. Al voltant de 1900, hi havia només uns 5 milions. La superfície total del país és de 41.526 Km2, amb inclusió dels nombrosos rius, canals i llacs. De mitjana viuen 449 persones per quilòmetre quadrat. Açò significa que Holanda és un dels països més densament poblats del món. La major concentració demogràfica es troba en la zona denominada Conurbació d’Holanda: una aglomeració situada l’Oest del país que comprén les ciutats d’Àmsterdam, La Haia, Rotterdam i Utrecht. El grup de població més important correspon a la categoria d’edat de 20 a 65 anys (el 62%); els menors de 20 anys ascendeixen al 25% i els majors de 65 anys representen un 13% de la població. El superàvit d’immigració ha augmentat des dels anys vuitanta.
Informació útil
Horari
clima d’Holanda La millor època per a visitar aquest país és en estiu. Les pluges, tot i ser freqüents, solen tenir una curta durada. Els estius són més bé frescos, i els hiverns moderats.
Holandés
La gent s’alça ben d’hora, el desdejuni sol ser vora les 7 del matí i a les 8 comença el dia laboral. L’hora de dinar és entre les 12 i les 13h i el sopar entre les 18h i les 19h. Cap a les 22h el país ja està pràcticament tot adormit.
Horaris
de comerços
Supermercats: dilluns a divendres de 8h a 19h. Dissabte de 8h a 17h. Oficines: de dilluns a divendres de 8h a 17h. Botigues: moltes no obren dilluns de matí, i la resta de la setmana obren de 9h a 17h i dijous fins a les 21h. Restaurants: no obren fins les 12h i l’horari de tancar depén de la ciutat.
de l’idioma
Gramàtica
L’holandés també s’anomena neerlandés o bé Dutch.
El subjecte sempre enceta l’oració i els verbs l’acaben.
El neerlandés te tres gèneres: masculí, femení i neutre.
Es parla en la desembocadura dels rius Rin, Escalda i Mosca, que varen cobrir els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Nord de França i una xicoteta part d’Alemanya.
El verb principal s’avança a la segona posició, la qual cosa provoca que en les oracions simples l’estructura siga similar a la del valencià. Ik heb een mooie hond (Jo tinc un gos bonic)
I així, l’article que l’acompanya pot ser “het” (masculí o femení) o “de” (neutre).
Hola
Hallo! Hoi!
Com va?
Hoe gaat je?
Perdone
Alstublieft
Fins desprès Fins demà Bicicleta
Oracions suboordinades: Un verb roman en la segona posició, passant els altres al final de l’oració. Ik wil morgen een boek gaan kopen (Jo vull anar a comprar un llibre demà)
Tot ziens! Totdat morgen De fietsen
Valencià
Valencià
En la Guerra dels Vuitanta anys (1568-1648) va provocar la divisió de les Désset Províncies. Aquesta separació va provocar que en cada zona l’idioma sofrira una evolució amb algunes singularitats.
l’estructura
ortoGrafia Es distinguix entre vocals curtes i llargues. En ocasions apareixen vocals o consonants dobles com a knoflook (all), kapper (perruquer) o koffe (café).
Pase, per favor Sóc estudiant
Ik ben student
Com et dius?
Wat is uw naam?
Dóna'm un … per favor Quina hora és? Bon profit!
Bon dia
Goedemorgen
On està el bany?
Bona tard
Goedemiddag
Girar cap a la detra
Bona nit Quin és el seu preu ? M'he perdut el centre d'Amsterdam? Gràcies
Welterusten En hetgeen hij een prijs? Ik miste het centrum van Amsterdam? Bedankt
Stap, gelieve
Girar cap a la esquerra Crec que m'he enamorat de tu Som de Mislata Se m'ha punxat una roda Ajuda, per favor!
Holandés
ve?
Holandés
d’on
L idioma dels holandesos
Geef me een … alstublieft Hol laat is het? Smakelijk! Waar is de service? Rechtsaf Linksaf Ik denk datik verliefd op je Zijn van Mislata Ik heb een lekke band Help aub
Àmsterdam. La ciutat de la llibertat!
Àmsterdam és la capital dels Països Baixos (si bé la seu del govern n’és La Haia). És a l’oest del país, uns 20 km a l’oest del Mar del Nord. Actualment és la ciutat més gran del país i el centre cultural i financer. Al 2005 la seva població era de 742.209 habitants, i la de l’àrea metropolitana d’1,5 milions. Les altres grans ciutats holandeses són Rotterdam, Utrecht i La Haia.
majoria dels habitatges s’assenten sobre puntals de fusta. La gran manca d’habitatges moderns en el casc vell ha multiplicat el nombre d’habitatges flotants. Àmsterdam deu la seva harmonia a l’edificació baixa i a l’absència de grans avingudes. Constitueix un autèntic paradís per a les bicicletes, que permeten al visitant descobrir la ciutat i els seus encants.
Àmsterdam té un encant particular a causa de les seves cases de maó altes i estretes i la seva xarxa de canals, pels que resulta agradable passejar. La inestabilitat del subsòl -causa del gradual enfonsament d’alguns edificis- exigeix que la
Àmsterdam és una ciutat que destaca per la seva tolerància i dinamisme. Amsterdam és alhora port internacional, caracteritzat per una intensa activitat comercial, i una espècie de Venècia del Nord, amb manifestacions culturals variades: grans
exposicions, abundants galeries d’art, concerts de la famosa orquestra de l’auditori (Concertgebouw), espectacles teatrals i concerts en el conegut Holland Festival, llocs com el moll Prinsengracht, on s’organitza el concert d’estiu davant de l’hotel Pulitzer, i l’Uitmarkt, on s’inicia la nova temporada teatral. La ciutat va ser fundada a finals del segle XII com un petit poble de pescadors a la vora del riu Amstel, on es feu una petita presa o resclosa (Dam, en neerlandés). Les primeres notícies de l’existència de la ciutat daten ja de l’any 1275.
Mapa d Àmsterdam
Què mola d Àmsterdam centre
Històric
Eixint de l’estació central d’Àmsterdam i baixant per Damrak, arribem a la plaça major o Dam, on podem observar la Nieuwe Kerk i el Koninklijk Paleis (Palau Reial). Aquesta zona és una zona absolutament comercial, on trobarem botigues de tot tipus. Una miqueta més al sud trobem els carrers Rokin i Kalverstraat. Ambdós també sempre plens de gom a gom i ben comercials. Entre aquests carrers, però, trobem un corredor ben estret, Begijnsteeg, que ens porta a un jardí envoltat per més de 40 cases restaurades i habitades; estem al Begijnhof, construït al segle XIV originàriament per a dones religioses. La casa més antiga d’aquest complexe data de 1420, la casa de fusta. En eixir del Begijnhof per la Kalverstraat, ens trobarem amb l’encreuament amb el carrer Spui. Allí trobarem el primer dels mercats oberts que té la ciutat. Aquest carrer porta al canal Singel i allí visitarem el Bloemenmarkt o mercat de les flors.
casa-museu
de
rembrandt
Un museu ben interessant resulta la casa de Rembrandt, pel fet que no només podem veure alguns dels seus quadres més importants, sinó també veure com era una casa típica (de gent acomodada) del segle XVII. Aquesta casa-museu està situada al centre de la capital holandesa, darrere l’ajuntament, al Waterlooplein, una plaça ben animada. L’entrada es fa per Jodenbreestraat 4.
museum-Plein A uns 15 minuts caminant cap al sud, ens trobem amb la plaça dels Museus, on podem visitar el museu Van Gogh, l’Stedelijk museum i també el museu d’art de la ciutat (Rijksmuseum). En aquesta plaça, a més a més, trobarem el famós cartell d’I amsterdam.
vondelPark Ben a prop de la plaça dels museus trobem el parc més gran d’Àmsterdam, el Vondelpark. Les més de 48 hectàrees són visitades cada any per més de 10 milions de persones, que poden passejar, fer pic-nics, córrer o practicar tot tipus d’esports.
PrinsenGracHt i Jordaan La casa d’Anna Frank es troba al tercer dels grans canals que envolten la ciutat: Prinsengracht 263. A prop també podrem visitar la Westerkerk, o església de l’oest. Creuant el canal entrem al Jordaan, o barri jueu, un dels barris més bohemis i bonics de la ciutat, per perdre’s passejant pels seus carrers i trobar botigues i cases ben curioses.
bloemenmarkt
Què mola d Àmsterdam
És uns del llocs més tìpics i coneguts de tot Àmsterdam. Es troba al canal Singel. Al Bloemenmark podrem trobar plantes i llavors de tots el tipus. Els més comuns són el bulbs de tulipà, ja preparats per a plantar. Hi ha diferents formes i colors i de diferents preus. Però no només trobem bulbs, ens podem tornar bojos amb les flors, plantes i llavors que hi ha. Les varietats les van canviant segons l’època de l’any.
red liGHts district El barri roig, un dels barris més visitats de la ciutat, recorre els canals més estrets del centre d’Àmsterdam. Està situat al centre històric de la ciutat, on antigament només hi havia cases de pescadors, sobre el dic d’Amsterdam, que es va construir per protegir la ciutat de les pujades de l’aigua. Es troba delimitat per la plaça de Dam i el carrer Damrak a l’oest i per la plaça Niewemarkt a l’est. És conegut mun-
dialment pels aparadors que adornen els seus carrers i estretíssims carrerons, on les prostitutes, realitzen les seves activitats professionals des de fa segles. És en aquest barri també on es troben la major part dels coffee-shops, els quals són ben restrictius amb l’entrada de menors al seus bars.
Anna Frank
Annelies Marie Frank (12 juny 1929 – març 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt. Era la segona filla d’Otto Heinrich Frank i d’Edith Holländer i tenia una germana, Margot (16 febrer 1926- març de 1945). En el seu tretzé aniversari, el 12 de juny de 1942, Anna va rebre un petit regal que decidí emprar com a diari. Començà a escriure-hi gairebé immediatament, descrivint-se personalment i també a la seva família, els nois amb els quals flirtejava i els indrets del veïnatge que li agradava visitar. Encara que aquests primers escrits demostrin que la seva vida era la d’una col·legiala típica, explica igualment els canvis que visqué com a testimoni de l’ocupació alemanya.
la
vida a la casa del darrere
El matí del 6 de juliol de 1942, la família s’ instal·là a la casa del darrere, un amagatall darrere de les dependències de l’empresa de son pare, Opekta, al canal Prinsengracht 263. El seu pis fou deixat en un desordre aparent per donar la impressió que havien marxat sobtadament, i Otto Frank va deixar una nota indicant que se n’havien anat a Suïssa. Aquesta casa la van compartir amb una família més, composta per un matrimoni i un fill, a més d’altre inquil·lí que vivia amb ells. Anna passava el temps llegint, estudiant i escrivint en el seu diari. A més de subministrar una descripció
dels esdeveniments en el seu ordre cronològic, parla dels seus sentiments, la seva por per viure amagada, les seves creences, les seves ambicions, entre les quals hi havia la d’esdevenir escriptora, i dels temes que pensava que no podia compartir amb ningú.
detenció
i dePortació
El matí del 4 d’agost de 1944 l’amagatall fou envaït pels serveis de seguretat de la policia alemanya, per indicació d’un informador que mai no ha estat identificat. Els ocupants de l’amagatall foren transportats al camp de concentració de Westerbork, un camp de trànsit situat als Països Baixos on hi van passar més de 100.000 jueus. Anna tenia quinze anys i tres mesos. A aquest camp el seguirien dos camps més:
Una trista història que no podem oblidar
Auschwitz i Bergen-Belsen (lloc on moririen Margot i ella al mes de març de 1945). Tots els ocupants de la casa del darrere, excepte Otto Frank, van morir als camps de concentració nazis. En acabar la guerra, Otto va tornar a la seu de la seua empresa i Miep Gies li va lliurar els escrits d’Anna, que havia aconseguit agafar i que pretenia tornar-li’ls en quant aquesta tornara. Otto els va fer publicar, sota el nom de El Diari d’Anna Frank.
Rembrandt. El geni flamenc
Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606 - 1669) fou un pintor i gravador holandés. Generalment està considerat com un dels més grans pintors i gravadors de la història de l’art europeu i el més important de la història holandesa. Les seves contribucions a l’art va formar part d’un període que els historiadors anomenen “edat d’or holandesa”. Havent aconseguit triomfar com a jove pintor de retrats, els seus últims anys van estar marcats per la tragèdia personal i dificultats financeres. Tanmateix, els seus dibuixos i pintures van ser populars al llarg de la seva vida, i la seva reputació
com a artista continua sent elevada, i durant vint anys va ser mestre de gairebé tots els pintors holandesos més importants. Els seus autoretrats formen una única i íntima biografia, amb la major sinceritat.
ter molt més serè i fosc, amb una profunditat superior. Totes les seves obres són plenament barroques, i estan dominades per l’acció, el dramatisme i un realisme derivat de l’observació del món que l’envoltava.
En les pintures i els gravats mostra un coneixement complet de la iconografia clàssica, que modela per adaptar-se a les exigències de la seva pròpia experiència. Les dues etapes de la vida de Rembrandt (la pròspera i l’adversa) es reflecteixen en les seves obres, i molt especialment en els autoretrats. Mentre que els primers són alegres i brillants, els dels darrers anys tenen un caràc-
The Anatomy Lesson of Dr. Tulp (1632)
Vincent Van Gogh. Una orella postimpressionista
Vincent Willem Van Gogh (18531890) va ser un pintor holandés, un dels principals exponents del postimpressionisme. Va pintar uns 900 quadres (molts d’ells autoretrats i aquarel·les) i 1.600 dibuixos. La qualitat de la seua obra només va ser reconeguda després de la seua mort quan es va considerar un dels grans mestres de la pintura. Va tindre una gran influència en l’art del segle XX. Era fill d’un humil pastor protestant holandés, Theodorus van Gogh, i d’Anna Cornelia Carbentus. Durant la seua infància va assistir a l’escola de manera discontínua i irregular i els seus pares el van enviar
a diversos internats. Va deixar els estudis de manera definitiva als 15 anys. Durant tota la seua vida es va enorgullir de ser un gran autodidacta.
Pèrdua
de l’orella
Els pintors Van Gogh i Gauguin se’n van anar a viure junts com a companys de professió. Amb el pas de les setmanes, la convivència de Gauguin i Van Gogh va empitjorar, a causa de les seues diferències personals, accentuades pel caràcter molt temperamental d’ambdós. Passats menys de dos mesos, en la vesprada del 23 de desembre de 1888, Van Gogh i Gauguin van tindre una
discussió que va donar origen a una de les explicacions que s’han donat sobre la pèrdua de l’orella dreta del primer: Van Gogh hauria perdut el lòbul de la seua orella com resultat de l’agressió de Gauguin amb la seua daga. Posteriorment, Gauguin oferiria a la policia la versió que la pèrdua del lòbul s’hauria degut a causa d’una autolesió. La depressió vital de Van Gogh va fer que el 1890, amb 37 anys d’edat, posara fi a la seua vida mentre caminava pel camp. Així, no va ser conscient de l’èxit que tindria anys més tard.
El cicloturisme. Pugem a la bici! la
bicicleta
Anar en bici és un plaer ja des de menuts i, per tant, el seu component lúdic no s’ha de perdre al llarg de la vida. Però a més a més podem fernos servir d’ella per a desplaçar-nos en la nostra vida quotidiana , ocupar el temps d’oci fent excursions i passejades pel nostre entorn i, com no, per a fer turisme, és a dir, conéixer nous llocs i vivir-los utilitzant com a mitjà de transport la bicicleta. La bicicleta és un vehicle no contaminant i lliure de sorolls; a més a més és la manera més econòmica de desplaçar-se i contribueix a millorar la nostra salut.
el
cicloturisme
Es tracta de viatjar amb la bici com a mitjà de transport. Els recorreguts poden ser d’un dia o de més d’un dia. Normalment es procuren llocs bonics i amb poc de trànsit motoritzat. Esta manera de viatjar està emmarcada dins d’un estil de fer turisme diferent. Algunes de les característiques del cicloturisme són: • Normalment es realitza en grup i per tant tots els membres del grup s’han d’ajudar convertint-la en una activitat solidària. • La bici és fácilment combinable amb altres mitjans de transport com el tren, l’autobús, el vaixell i fins i tot l’avió. D’aquesta manera es poden projectar viatges molt interessants arreu del món. • La bicicleta és l’encarregada de dur l’equipatge, per tant nosaltres no el suportem damunt el nostre cos. Això si, l’hem de dur amb les nostres forces, per això existeixen molts accesoris per a la bici que ho fan tot més fàcil. Uns dels principals accesoris són les alforges. Hem de saber agafar només l’imprescindible. També s’ha de dur materials per a ser autònoms a l’hora de resoldre possibles problemes amb la bici, com ara, càmeres de recanvi o ferramentes bàsiques, etc...
• El cicloturisme no contamina ni ambientalment, ni acústicament, ni paisagísticament (són boniques!). • La bicicleta permet viatjar a una velocitat suficient per a avançar però d’una manera assossegada, així facilita el contacte directe amb tot el que ens trobem al camí, amb la natura, les poblacions, els caminants o altres cicloturistes. Tot això pot enriquir el viatge.
Zaanstad
Zaanstad és un municipi de la província d’Holanda Septentrional, als Països Baixos. Forma part de l’àrea metropolitana d’Amsterdam i el nucli de població principal és Zaandam. El primer restaurant McDonald d’Europa va obrir a 1971 a Zaandam. L’estadística del districte “Zaandam”, que comprén el poble i els camps circumdants, és de 71.780 habitants. Zaandam va ser una ciutat important a la primera Revolució Industrial. A l’Època Daurada, Zaandam va servir com un gran centre de molins. Milers de molins de vent impulsaven serradores que processaven fusta escandinava per a la indústria de la construcció naval i del paper. Igualment, Zaandam està històricament lligada amb la indústria de caça de balenes.
Alkmaar
Alkmaar és un municipi neerlandés de la província d’Holanda Septentrional, amb una població d’uns 94.000 habitants. La part més antiga de la ciutat està assentada sobre un banc d`arena que oferia una protecció front el mar. El mercat de formatge d’Alkmaar a la Waagplein, és una de les destinacions populars turístiques d’Holanda. Tradicionalment el mercat de formatge comença el primer divendres d’abril i l’últim dia de la temporada, que és el primer divendres de setembre. Cada divendres al matí (10.00-12.30 am) el Waagplein és l’escenari per aquest mercat tradicional del formatge. Després de la salutació antiga del cop de mans, els comerciants i els auxiliars que els
transporten procedeixen a pesar els formatges. És un dels quatre mercats de formatge neerlandesos que encara existeixen. Aquest mercat de formatges comercials té les varietats de formatge que es produeixen a la zona, en contraposició amb altres famoses marques de formatges holandesos com ara el formatge Edam i el formatge Gouda. No obstant això no és possible comprar formatge al mercat mateix, el qual és únicament una demostració de com els mercaders operaven en el mercat en èpoques passades. La demostració, que es realitza davant de la casa de pesatge medieval, es troba envoltada per nombrosos llocs especialitzats en els quals és possible comprar tot tipus de formatges i altres productes relacionats.
Purmerend
Purmerend és un municipi neerlandès situat a la província d’Holanda Septentrional. La seva població és de 79.035 habitants (2010). És una superfície de 24,56 km ², amb una densitat de població de 3.346 hab / km ². La ciutat està envoltada de¨ polders¨, com el Purmer, Beemster i la Wormer. La ciutat es va convertir en
el centre comercial de la regió, però la població va créixer amb relativa lentitud. Només després de 1960 va començar la població a passar d’uns 10.000 a l’actual 78.307 persones (1 de novembre de 2007). Des de 1960, Purmerend ha vist grans expansions, i la seva expansió continua fins a l’actualitat. Les expansions han convertit Purmerend en una mena de suburbi d’Amster-
dam: molts habitants de Purmerend van a l’escola o a passar el seu temps lliure a Amsterdam. Purmerend forma part de Randstad, una de les grans aglomeracions urbanes d’Europa.
Edam
Edam és una xicoteta ciutat dels Països Baixos que pertany a la comuna d’Edam-Volendam, al nord d’Amsterdam, a la província d’Holanda Septentrional. La seva població se situa al voltant dels 7.380 habitants, encara que tot el municipi de Edam-Volendam té 29.380 habitants. Edam és famosa per ser la font original del formatge amb el mateix nom. La ciutat d’Edam va ser fundada al voltant d’una presa feta per creuar el riu pel Zuiderzee anomenat ara com el IJsselmeer. Al voltant de 1230 el canal va ser repressiu, com els materials per a la presa havien de ser carregats en vaixells, els habitants d’Edam podien cobrar peatges. D’aquesta manera va créixer com una ciutat comercial, obtenint una riquesa afegida mitjançant la construcció naval i la pesca. El centre de la ciutat vella dins dels límits de les antigues muralles, està avui en dia protegit pel govern.
Per a no oblidar...
Holanda en bici
del 14 al 19 de juny de 2010 · IES Músic Martín i Soler (Mislata)
Begoña, MíriaM, Sara, Laura, CriStina eLa, Lydia, Maria, dani, HèCtor, CriStina, PaBLo, JaiMe, Voro, BeLén, aLBerto, deSirée, Ferran, Jordi, ÁLVaro, Fran, ViCen, Mª LuiSa, BLanCa, Margarida i eVa.