Dossier classe by Maria Beltran

PROFESSIÓ I CONTEXT

5 QUestionari 11 Where is the Modern art now? 17 Base de dades 21 mediaestruch 31 Fad i hangar 35 Presentacions 45 Pressupost 51 glosari 63 valoració de l’assignatura

QUestionari

1. Com definiries la teva pràctica artística? Dins del meu projecte artístic, el procés té un paper fonamental. El meu interès es centra en un treball volumètric, escultòric, que em facilita relacionar-me directament amb la matèria. M’és molt important el treball amb les mans. Les peces finals resulten vinculades a un treball més propi del món de la escultura, però en el procés per arribar-hi sempre intento desviar-me a altres medis com són el tèxtil, el gravat, la pintura... m’aporten resultats molt diversos que poden enriquir el meu treball final. Això es visible en projectes com sea of relations, que es pot veure a la part final del porfoli. Tècniques del pla que donen una visió bidimensional d’allò que estic creant (tridimensional). Tot i això treballo un camí més enfocat a l’objecte, sempre de manera manual, fent que cada peça sigui única. La ceràmica em proporciona aquestes característiques a les peces i, per aquest motiu, és present en gairebé tots els projectes. Conceptualment treballo la relació amb l’altre, els vincles entre les persones, les grans línies que conformen les relacions en massa. Les connexions amb els altres. Joc de línies que s’emboliquen unes amb les altres, que estan unides o separades. És per aquest motiu que treballo molt el tema de la línia, present en tots els treballs que apareixen a continuació. 2. Quina percepció social creus que es té de l’artista actualment? Es pensa que l’artista es inspirat per les muses. Que viu pintant i fent dibuixets. La majoria de la gent no es planteja quina es la funció real de l’artista. No saben que ha anat canviant, evolucionant, que ja no tracta simplement el dibuix sinó que ara és tot un etnògraf. Amb això em refereixo que l’artista amplia el seu camp de treball amb tal extensió que arriba a apoderar-se d’altres branques, d’altres tipus de coneixement, com és per exemple un antropòleg. 3. Quines expectatives tenim sobre la situació laboral un cop acabats els estudis? Sembla que no tinguem gaire ventall de possibilitats, encara que no sigui així. Tot i això, personalment em preocupa força el futur. La Massana dona la oportunitat de tocar gairebé tots els camps dins l’art i el disseny però alhora no especifico un camí concret. Molts diuen que això pot ser un avantatge per trobar feina i que si vull especialitzar-me tinc la opció de fer un màster. Potser és cert però al no tenir un camí marcat em fa estar una mica perduda.

4. Creus que Barcelona, i per extensió Espanya, ofereix suficients plataformes de suport, reconeixement i visibilitat als artistes? No tenia gaire coneixement del tema però, cercant, podem trobar múltiples plataformes i serveis que poden facilitar el reconeixement de la nostra obra. En aquest sentit, Barcelona crec que està molt més avançada que la resta d’Espanya.Crec que, actualment, el mitjà principal i efectiu que tenim per mostrar la nostra obra i que arribi a un ventall ampli de persones és internet, sobretot les reds socials, que ara per ara són un punt fort en la societat. 5. Quina projecció vols que tingui el teu treball artístic? (social, econòmic...) M’agrada que la gent pugui tenir una relació amb els meus projectes. Que ho puguin fer servir com més els hi agradi. No pretenc que sigui decoratiu sinó que es pugui fer servir dia a dia o sovint. També m’interessaria molt formar part de col·lectius per a poder ajudar a tirar endavant altres projectes independents. La satisfacció de poder ajudar als altres en els seus somnis. Un gran interès per allò social i participatiu, la relació constant amb les persones. 6. Quins hàbits tens com a consumidor de cultura? Gairebé tot el meu consum és a partir d’internet: cercant nous projectes o plataformes, observant la web dels centres, web d’artistes que porten a conèixer altres, revistes online, etc. Molt sovint miro revistes o catàlegs de ceràmica o escultura, profunditzant més en els meus interessos personals. 7. Què esperes d’aquesta assignatura? Espero adquirir els coneixements necessaris per poder mostrar en un futur la meva obra. Trobar suports que m’ajudin en els meus projectes i descobrir el marc legal del món de l’art. És una assignatura vital per estar segurs del que fem dins el mercat. Penso que s’hauria d’impartir en diferents anys del grau universitari per a adquirir un coneixement més profund ja que és molt extens. 8. Quins temes vinculats a la professió podria vincular-se a la classe? Penso que temes com el drets com a artistes, els drets de les nostres obres enfront un comprador, o un encàrrec són importants tractar. Els marcs legals, les diferents lleis que ens envolten... com funciona/ es desenvolupa la feina d’un artista. Amb això em refereixo a la metodologia que s’hauria de seguir si es volgués publicar o vendre una obra, entre d’altres aspectes.

9. En quina categoria professional et situaries? Encara no em sabria posicionar en alguna categoria professional. M’agrada treballar en aquesta confusió que es crea a l’hora de definir què és el disseny, l’artesania i l’art. Sóc creadora d’objectes, pel moment. Es molt important per a mi la relació que s’estableix entre la peça i les mans, la persona qui la crea i l’objecte. 10. Què és un productor cultural? Cercar el significat sobre què és un productor cultural ha resultat molt complicat. Tothom es planteja si avui dia s’hauria de donar una nova definició per aquest o renovar el concepte que es té. Si ens deixem guiar tal qual el significat de les paraules, un productor cultural seria aquell que produeix cultura, ja que tot productor produeix alguna cosa. Però és realment aquesta la seva tasca/funció? El que si esta clar es que un productor cultural pot treballar en diferents camps, com per exemple: disseny, formes de col·laboració, producció teòrica, vinculat a la política... En aquest aspecte es diferencia del gestor cultural perquè aquest pot ser de la branca que sigui però amb la capacitat d’establir una relació estreta amb la cultura. D’altra banda, com ja s’ha explicat, el productor cultural pot realitzar treballs de qualsevol àmbit.

Where is the modern art now?

Documental art 2009, ¿Where is modern art now? ¿on es el món contemporani en aquest moment? http://vimeo.com/15717162 Els diners són la última decisió que fa que aquela obra estigui considerada dins el món de l’art o no, sigui “bona” o “dolenta”. Londres és considerat com a centre mundial de l’art. YBA (Young British Artists) – anys 60/70. Aquest col·lectiu d’artistes troba l’art actual difícil d’entendre.

Tony Caro: Debemos mantener el arte vivo, el arte y la cultura. Ningú se sent avui radical com ho van ser el grup YBA. La Tate Modern empobrece el arte. És un edifici grandiós, amb una estètica que no té cap relació amb el lloc en que s’ha construït. Col·locat en una zona que no es l’adequada. Un exemple proper de gentrificació és el MACBA, situat al mig del raval. Un edifici de grans dimensions i amb un blanc radiant discordant amb els tons foscos dels edificis que l’envolten, a més de la pobresa que hi ha = Això fa moure a la gent que hi viu allà. Anys 80: Hi ha la necessitat de crear un nou relat oficial que pot oferir constantment singularitats al món. Londres com a centre del món = fa que el col·lectiu YBA reaccioni. Es fa servir la cultura com a element per retrobar una nova economia (una pujada d’aquesta) = Barcelona es troba amb necessitats de cridar l’atenció, de crear nous símbols. És així com es creen nous monuments simbòlics, com ho són els museus a les ciutats, incrementant així el turisme. Producte 50 és un interessant llibre que parla molt clarament sobre aquest fenomen d’elitització, la gentrificació d’un barri. El barri de Peckham n’és un exemple, situat a la part sud de Londres. Antigament estava molt degradat. Avui dia es considerat un dels llocs més importants pels joves artistes, convertint-lo així en un lloc molt important a nivell cultural. Això mateix va succeir al barri de pobre nou de Barcelona (1990-2000), ric en art i cultura. Cal destacar que aquest fenomen no s’especifica en un sol territori sinó que va apareixen en molts llocs. (Els articles de Rosalya Deutsche parlen d’agorafòbia i gentrificació d’un barri, sobre el paper de l’artista en aquests) Els joves d’abans eren molt més innocents, per això van encaminar-se més ràpidament davant la crisi. Ara els joves saben més com s’estructura el funcionament de la societat. Saatchi és una galeria d’art a Londres, però també és un dels col·leccionistes d’art jove més reconeguts.

Michael (membre de la YBA) explica que els artistes de llavors eren molt més innocents, inclús massa. Hem de fer coses que realment ens atrapin, ens enamori, i no tan sols que faci reflexionar. Els artistes d’avui són molt més institucionals (estan institucionalitzats). Són molt més acadèmics, amb por a no tenir fronteres marcades, a ser radicals; que és on es troba realment el punt d’interès. No es pot quedar “shockeado” perquè les obres es troben exposades en un lloc molt convencional, com en una galeria d’art. Aquesta va ser la seva reacció al veure l’exposició que realitzen els alumnes de la Goldsmith college al graduar-se. La Goldsmith college es molt conservadora, marcant l’economia del territori ja que, estant fora del marc de la Unió Europea, els estudiants paguen tres vegades més que un europeu. Marca del mercat i marca de l’art del moment. A mesura que avança el documental sorgeixen un seguit de qüestions: L’art es troba en decadència? Quins són els referents actuals? Fins a quin punt ens sentim fills d’un determinat moviment o generació? Des de la història de l’art em vist l’artista com una figura individual, simbòlicament. Crec que ara hauríem de canviar aquest concepte. Formar nous grups o col·lectius d’artistes amb un objectiu comú. Treballar en equip. Veure les propostes dels altres i compartir les d’un mateix. Obrir-se a nous medis i no treballar en una mateixa línia sempre; si més no intentar-ho. En el nostre territori sembla ser que l’àmbit de l’art no s’ha despertat culturalment a causa del govern, que es qui organitza, qui marca.

Base de dades

Màsters i postgraus Revistes d’art i mitjans de comunicació Centres de producció artística Pedagogia i art Galeries d’art Projectes gràfics/editorials Festivals Convocatòries i beques Bases de dades Premis Conservació i restauració Botigues i llibreries Plataformes online de distriTallers bució Museus i centres d’art Xarxes d’espais culturals i Centres de documentació i arxiu producció Fàbriques de creació Programes d’i+d i innovació Fundacions d’art Plataformes de recerca i Residències d’artistes pensament artístic Empreses Associacions professionals i cooperatives de innovació Fires d’art Biennales i esdeveniments anuals social i culturals Col·leccionisme Comissariat Crítica d’art Distribuïdores 19

MediaEstruch Hamaca - Creative Commons

Òscar Abril Ascaso Referent de Bob Wilson que dona la conferència des de l’última fila, fent que tothom s’hagués de girar per mirar-lo. http://abrilascaso.net Només fa servir com a firma els seus dos cognoms com a estratègia d’impersonalització, com a producte d’una estructura, d’un anècdota. Productor cultural vs gestor cultural El treball d’uns gestor cultural no hauria de ser gestionar (allò donat, preexistent, estructures donades) sinó la visualització d’allò emergent. Aquesta deuria ser la nostre funció i no la de gestionar. Al iniciar la xerrada, l’Òscar ens mostra una imatge d’un taulell d’escacs amb cavalls; explicant així que la seva lògica s’ha mogut d’una manera semblant al moviment del cavall al joc. En tots els àmbits que ha treballat han tingut aquest mínim comú denominador per haver treballat sempre lluny de l’objecte immaterial (conceptes de performativitat i performance).

Des de 2010 treballa en el projecte de l’Estruch – fàbrica de creació d’arts en viu a Sabadell des de 1995. Fou una fàbrica tèxtil que al 1995 es va convertir en aquest tipus de fàbrica de creació. És la fàbrica més antiga de creació degana de Catalunya, enfocat a les arts escèniques. És també una barreja entre centre cívic i centre de producció. Hem d’entendre els centres com un actiu des del qual treballar; un laboratori cultural. L’any 2010 (15è aniversari) estirón com a projecte del centre, amb la voluntat d’ampliar-se a nous formats escènics. Treballaven al voltant de les arts escèniques i la música però s’amplià també al món de les arts visuals, sempre més orientat cap a les arts escèniques, és a dir, el treball al voltant de la performance. Espai d’investigació s’entén com un laboratori de formats. El cicle d’inauguracions no gràcies tracta de donar una altre funció a la paret blanca on normalment es pengen els treballs, fent que aquesta formi part dels projectes, del seu procés. S’obren mecanismes interns sobre la producció artística. La primera línia d’investigació son les exposicions. La segona línia son els tallers, amb la voluntat de treballar amb artistes però alhora amb activistes socials i teòrics, sempre en relació amb la performativitat. La intenció de l’espai Estruch es que l’usuari d’aquest treballi en àmbits desconeguts per ell, obrir camp a altres medis de creació. Un exercici a realitzar al centre es entendre la conferència com una acció performàtica. MediaEstruch treballa al voltant de les arts escèniques i les noves tecnologies, des d’una òptica crítica. Dona la oportunitat de treballar a partir del laboratori d’investigació online, un medi de difusió, d’arxiu, de registre d’aquest procés. Un laboratori comunal de pràctiques en viu, amb el propòsit de recuperar les idees perdudes. A la sala MediaLab es realitzen tot tipus d’assajos, d’investigacions tecnològiques per part d’emprenedors empresarials amb nous projectes. És important la figura de l’emprenedor avui dia. Considerat un fetitxisme, es té la voluntat de revaloritzar-la, dins l’àrea tecnològica, d’experimentació. Treballen amb empreses embrionàries, és a dir, emprenedores, amb una variable cap al bé comú.

Un exemple de tot això és Christian Felber, doctor en economia i alhora ballarí, a la recerca de la descentralització del cos. Treballa amb aspectes que no tenen res a veure però que es poden combinar bé. Treballa amb el nou model econòmic alternatiu al sistema de mercat capitalista, les economies del bé comú. Per a què serveix realment un artista? (políticament) la NCLAB porta un mes d’investigació sobre aquest tema. L’artista ha de treballar a partir de tres conceptes: Individu – Propietat – Representació. Visualitzen la problemàtica de la figura del artista en el context contemporani en el que ens trobem. Ens explica com a referent del projecte al filòsof Simondon (professos de Deluge i Foucault), el qual treballa amb el concepte d’individu, la idea de subjecte. Tenen com a propòsit canviar aquest aspecte pel treball conjunt, en grup, amb la multitud. L’artista modern és insociable amb la idea de modernitat, no produeix una obra sinó un context. És així com es dona importància al treball en relació amb allò que ens envolta, el context social.

Els sistemes operatius culturals es divideixen en dos tipus de models: model emergent i model clàssic. El model emergent entén la postmodernitat com una superació d’aquestes categories (Individu – Propietat Representació). Es canvia la visió, com a funció orgànica que prima sobre les altres, pel tacte, fonamental en la emergència de la visió postcapitalista. Per què en l’àmbit tecnològic prima el tacte si la funció que més es desenvolupa o es fa servir és la visió? El model clàssic és coherent, individual, representació i propietat. La funció orgànica que prima per sobre de les altres alhora de llegir el món és la visió, observant objectes finits. Lo real es aquello que es claro y distinto. How to do things with words? (Austin): Enunciats performatius lingüístics que impliquen una acció. Llibre com a base dels enunciats performatius. Es pren com a una categoria d’anàlisi de caràcters socials. Es mostra el mètode de subjectivització, un mecanisme de moderació de la realitat. Una realitat creada pel llenguatge. No hi ha res més performatiu com les agències de qualificació. Encara que sigui fals o fictici segueixen designant el nostre passat i el nostre futur.

Un exemple de model clàssic, que és un model lineal: Investigació (producció) → Exhibició (inauguració, mostra del treball) → Divulgació (moment publicitari) Un exemple de model emergent, que és un model horitzontal: Investigació (producció; importància d’un procés invisible, obert i permanent, entès com un tot integral, cooperatiu) El pilar d’aquest model es el coneixement obert, la cultura lliure.

Document de bones pràctiques Necessitat d’un estatut de l’artista i del creador. Les associacions culturals volen mostrar el paper de l’artista i del creador a la Generalitat de Catalunya: L’artista com un ésser inspirat per les muses. Aquesta es la visió actual de l’artista i la intenció es mostrar que no es així, és a dir, canviar el paradigma. Si bé és cert que la consideració social de l’artista no és ja la que era, i actualment està considerat com a professional més que com a “il·luminat” per la inspiració, encara no disposa d’una normativa que reguli les seves peculiaritats de forma adequada... Avui en dia, des de 1980 a Belgard es redactà el primer estatut de l’artista. A Espanya encara la figura de l’artista es troba davant una gran precarietat, sent avui any 2013... Com pot ser això possible si la producció cultural és el quart sector més productiu de l’economia, per darrere de la banca, la construcció i el comerç? Hem de proveir al artista de drets i deures. Considerar la cultura com un bé col·lectiu; encara que contradictori amb el 21% actual d’IVA. La intenció es que es baixi fins al 4% i baixar així la conseqüència de la pirateria, cada cop més alt el consum des de casa.

Hamaca. Media & vídeo art Distribution from Spain. http://www.hamacaonline.net/default.php És una distribuïdora d’arts electròniques i videoart construïda per iniciativa de l’associació d’artistes visuals de Catalunya (AAVC). És l’intermediari que facilita i assegura la projecció de vídeogràfiques actuals en programes audiovisuals nacionals i internacionals, a més d’obrir camí cap al mercat en els nous mitjans de comunicació. L’objectiu principal és poder fer arribar aquests treballs artístics al màxim de gent possible o institucions que puguin facilitar la seva difusió i projecció. Actualment, no existeix cap productora que faciliti la distribució i visualització de videoart, cine experimental i arts electròniques. Per aquest motiu, per la necessitat d’un intermediari, sorgeix Hamaca; amb la intenció de normalitzar la producció d’aquestes pràctiques artístiques i, alhora, que puguin arribar a tots els públics.

Introducció als drets d’autor (pdf). El concepte de propietat intel·lectual es refereix a la propietat que es té sobre les obres fruits o producte del intel·lecte, ja siguin literàries, artístiques o científiques. Concepte d’obra segons LPI: són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport. En quant als drets, els drets morals són aquells drets que l’autor té com a autor de l’obra intel·lectual. D’altra banda trobem els drets d’explotació, la facultat de l’autor a decidir sobre l’ús de la seva obra. Aquests drets perduren durant tota la vida de l’autor i 70 anys més posterior a la seva mort, moment en el qual passa al domini públic, formant part d’un patrimoni en comú.

Creative commons http://creativecommons.org És una organització sense ànim de lucre que permet l’intercanvi i utilització de la creativitat i el coneixement a través d’eines legals gratuïtes, basada en la idea de que les persones poden fer servir tots els drets de propietat intel·lectual que els permet la llei. La intenció es poder ajudar a tot aquell qui vulgui mostrar i reutilitza, modificar o distribuir la seva obra o projecte a través d’Internet, oferint un seguit de llicències en la web de manera totalment gratuïta. Fou fundada a l’any 2001 pels experts en “ciberlleis” i propietat intel·lectual James Boyle, Michael Carroll i Lawrence Lessig, entre d’altres. L’any 2003, la Universitat de Barcelona decideix cercar un sistema per publicar material docent seguint l’exemple de Massachusets Institute of Technology. És doncs quan es decideix optar pel sistema de Creative commons i s’estableix un acord amb la Universitat de Barcelona per a que sigui la que lideri el projecte d’adaptació de les llicències a l’Estat espanyol, en català i castellà. És una sort tenir aquest tipus de llicències totalment gratuïtes i al servei de tothom, donant seguretat als projectes que realitzis.

fad i Hangar

El projecte Hangar s’inaugura l’any 1997, per l’associació d’artistes visuals de Catalunya. L’objectiu era obrir espais que estiguin autogestionats per artistes. Espais de treball pels artistes. Es deu a que hi va haver una època complicada per trobar-ne un a partir de les olimpíades del 92, a més d’una sèrie d’influències internacionals. És així com neix Hangar, un centre de recerca i producció artística i no expositiu, generant així més capital cognitiu que simbòlic. L’objectiu d’Hangar és recolzar als creadors en totes les fases del procés de producció d’arts visuals, facilitant l’accés dels artistes als recursos materials i tècnics necessaris, i aportar un context d’experimentació i de lliure transferència de coneixement. Hangar és un centre molt complert. La seva pàgina web està molt ben estructurada i amb una molt bona explicació de tot lo que conforma Hangar. És molt fàcil d’accedir-hi a qualsevol informació. Trobo una excel·lent idea obrir el centre a tot aquell que estigui interessat sense cap requisit previ. http://hangar.org

El Fad neix l’any 1903 com una institució cultural, independent i sense ànim de lucre amb l’objectiu de promoure el disseny, l’arquitectura i la creativitat dins la vida cultural i econòmica del país. S’ha convertit en el primer centre de referència del disseny i l’arquitectura a Catalunya i Espanya gràcies a la seva constant tasca de promoure la cultura creativa a través d’exposicions, xerrades, conferències, premis i diferents esdeveniments. Fad, com a foment de les Arts i del Disseny, em dona la sensació de que sempre té una direcció més encarrilada cap al disseny que no pas amb l’art. D’altra banda trobo molt interessants els diferents camps als que Fad es divideix, on també s’inclou l’art i l’artesania: ADI-FAD (disseny industrial), ADG-FAD (disseny gràfic i comunicació visual), ARQUIN-FAD (arquitectura i interiorisme), A-FAD (art i artesania) ORFEBRES-FAD (joieria contemporània) i MODA-FAD (imatge i moda). En la seva pàgina web es trobem totes aquestes seccions molt ben explicades i detallades. D’aquesta manera és molt fàcil seleccionar directament allò que més interessa i informar-te de tot el que va passant dins el Fad. Un dels punts forts trobo que són les xerrades i conferències que es realitzen molt sovint. És una manera molt propera de conèixer bé les diferents disciplines i aporta experiències úniques. A més, si respira molta actualitat i contemporaneïtat, donant a conèixer nous projectes encarrilats i que ens motiva a veure de diferent manera el futur pròxim. http://www.fad.cat

Presentacions

Bureau d’etudes. És una organització d’investigació tècnica, que sorgeix l’any 1990, formada per dues persones amb ganes de mostrar la realitat. Realitzen cartografies i mapes conceptuals de grans dimensions sota el lema la sociedad es libre cuando esta bien informada. El seu principal objectiu és informar a la societat de tot allò que els envolta, de tot allò ocult o desconegut, fer obrir els ulls. Treballen l’activisme polític, fent visible allò que la societat amaga. Es centren en realitzar una amplia investigació sobre el tema a tractar i donar-lo a conèixer. En algunes ocasions han mostrat els seus treballs en galeries, encara que no acostumen a fer servir aquest tipus d’espais. La difusió dels seus projectes es realitza per mitjà de la seva web, diferents conferències que fan arreu del món, o bé penjant les cartografies a la paret i repartint-los. Aquests són finançats a partir de diferents institucions, entitats polítiques (més de caire independent), etc. Tal i com s’observa a la imatge de l’esquerra, es tan complex que et dones compte de la impossibilitat de llegir-ho. La càrrega d’informació és molt densa i important però massa petit que dificulta la seva lectura. Aquesta es la intenció de l’organització: fer veure la complexitat del món, de les organitzacions, de tot allò ocult... http://bureaudetudes.org

Colaborabora. És un projecte encara en procés que sorgeix per la iniciativa del procomú. Una inquietud que emergeix per la falta d’iniciativa ciutadana. Un procés creatiu col·lectiu amb la intenció d’afrontar reptes de diferents maneres. Aquest projecte intenta despertar més la curiositat i l’esperit crític que no pas aclarir, obrir els ulls, com fan Bureau d’etudes. Ens inviten a trobar les nostres pròpies respostes i compartir-les generant noves preguntes. Ells mateixos es defineixen com: una isla hacia la que poner rumbo sin saber muy bien a donde vamos. Una illa entre la realitat dominant i el desig projectat, on succeeixen diferents tipus d’accions i processos per a la generació d’altres formes de relació, d’organització, de producció i consum al voltant d’allò comú, lliure i obert. En definitiva, un laboratori ciutadà de reflexió en acció. Un lloc des d’on pensar el com reintegrar les activitats econòmiques en el seu context social, proporcionant un domini públic ric, sostenible i accessible i format per una comunitat emergent i que es va transformant, els quals es reuneixen al voltant d’iniciatives socialment transformadores partint d’allò quotidià i proper. Podríem dir que el seu lema és solo/a no puedes, con amigos/as si, subratllant l’acció de compartir, d’allò comú i per a tots. A més, sota aquesta frase expliquen que abans que començar nous projectes com a col·lectiu prefereixen sumar-se a d’altres que ja estan en marxa, com per exemple Goteo. http://www.colaborabora.org

Flo 6x8. Es tracta d’un col·lectiu activista d’art polític. Fan servir el flamenc per contraatacar la crisi actual i la continua decadència del sistema financer. Realitzen aquests actes performàtics a diverses caixes d’estalvis, queixant-se directament als banquers que hi treballen i indirectament als grans banquers d’Espanya. Tot i tenir una pàgina web, encara no esta en marxa. Per aquest motiu el seu mitjà per difondre aquestes accions es a través de vídeos penjats al seu canal de Youtube. Aquesta manera de protestar en contra del context en el que ens trobem a arribat a ser un èxit, cridant l’atenció de molts canals de televisió i mitjans com diaris o revistes. Realment penso que es una molt bona manera de fer saber el que pensem, i una manera que es va expandint cada cop més, arribant a més gent dia rere dia. Una forma de dir les coses clares i directament a aquells que ens perjudiquen. Si el cant i el ball han expressat durant generacions el dol, la festa o l’opressió, els activistes d’aquest col·lectiu volen reivindicar aquest flamenc que es retorça contra l’abús de poder, el flamenc més proper al poble i que surt de l’ànima de “els estafats pel sistema financer” i els desnonats. Reivindiquen que les lletres flamenques tradicionalment eren de denúncia, sobre l’èxode rural, i “los abusos del señorito”. En el següent vídeo es mostra una de les moltes accions que han realitzat:http://www.youtube.com/watch?feature=player_ embedded&v=03mfH0ADx8I#!

http://flo6x8.com

Goteo. És una plataforma de finançament col·lectiu i col·laboració distribuïda en projectes amb finalitat de caràcter social. El seu interès es centra en el desenvolupament d’allò col·lectiu i la societat de coneixement. D’aquesta manera volen impulsar iniciatives creatives i innovadores per a la millora constant de la societat i l’enriquiment dels béns i recursos comuns, contribuint al desenvolupament del procomú, el coneixement lliure i el codi obert. Tractem amb una comunitat de lliure accés on el punt fort es troba en l’acció de donar i rebre. Tot es realitza mitjançant la seva web. Es pot accedir de dues maneres: penjant el teu projecte o descobrint altres projectes en els que pots col·laborar. Es una plataforma 100% oberta, en la que qualsevol persona o col·lectiu pot penjar el seu treball de tal manera que hi pugui participar qui vulgui, ja sigui amb aportacions monetàries o interactuant dins el propi projecte, ajudant en l’evolució d’aquest. La web està molt ben estructurada, facilitant qualsevol informació al que l’usuari vulgui accedir. A més, té un apartat en que respon molt clarament els dubtes que aquest pugui tenir (http://goteo.org/faq). Es una molt bona oportunitat per tot aquell emprenedor que vulgui donar a conèixer el seu projecte i pugui rebre l’ajuda necessària, sempre retornant alguna cosa a aquella persona que hi hagi participat. Amb això em refereixo que per cada col·laboració monetària, el creador del projecte ha de retornar aquest favor amb algun regal que estigui vinculat amb aquest treball. D’altra banda, si es participa de manera directa en el projecte, és a dir, amb els seus coneixements, la recompensa serà l’experiència vívida i els nous coneixements adquirits amb aquesta. Una molt bona oportunitat de viure experiències, pròpies del món laboral, i adquirir nous coneixements segons els diferents interessos personals. A més, amb la teva col·laboració fas tirar endavant el projecte de l’altre. És doncs aquesta acció característica de Goteo de donar i rebre. http://goteo.org

Pressupost

Projecte Painting shadows by tcteamworkbis, a càrrec de l’artista Tom Carr. http://teamwork.tomcarrstudio.com/teamwork/tcteamwork_bis_shadow_painting.html

Materials emprats

Quantitat (u)

Preu per unitat

Preu total

Pintura a l’aigua per a piscines. TITAN 4litres. Color gris (3068070)

3u.

19’50€

58’50€

de curt mànec (1540707)

2u.

10,55€

21,10€

Brotxa Aro Hierro S-301

4u.

2,29€

9,16 €

Pot de pinzells sint. (12u.)

Pinzell Cabolata extra RDO S-26126

4u.

4,76€

19,04€

Escombra Barrendero Fibra 500mm (1576-500mm)

5u.

10,78€

53,90€

3u.

3,28€

9,84€

(21016) 1,5m.

3u.

7,63€

22,89€

Projector Philips picopix2480

3u.

319€

957€

3u.

429€

1287€

1u.

4,29€

10u.

20€

200€

5u.

1,56€

7,80€

Allargador Base Meng red 3 x 1,5m. 3tomes Prolongador cable goma

Ordinador portàtil Toshiba C855D-169 AMD E1-1200, 6GB Caixa guants Làtex Poliamida Alg.300 Talla M

Model Mono Huasheng (HSWo2) Cinta de pintor TESA 76mm

TOTAL (sense IVA)

TOTAL (IVA inclòs) 21%

2650,52€

3207,13€

Glosari

Gentrificació. És el procés que pateix un barri de classe mitjana – baixa, en decadència, que implica l’expulsió dels habitants habituals i la seva substitució per habitants de classe mitjana – alta. Aquest procés implica la substitució tant de la població com del tipus d’habitatges i les activitats que habitualment es realitzaven. Aquest fenomen d’etilització normalment succeeix a causa de les construccions d’edificis, monuments... d’una estètica en total desacord amb la del barri que l’envolta, i al qual només hi pot accedir-hi certa part de la població amb unes característiques concretes, és a dir, amb una alta economia. Això fa que la població resident es desplaci a causa de la revaloració dels habitatges, ja que no es poden permetre viure allà. És així com la classe, més aviat alta que mitjana, ocupi aquests nous espais al voltant de la nova construcció. Un clar exemple de tot això, i molt proper a nosaltres, fou la construcció del MACBA (Museu d’art contemporani de Barcelona). Aquest té unes característiques, una estètica, totalment contraria a les edificis que l’envolten. Aquest, construït al barri del Raval, fa que el barri es vagi desplaçant cada cop més cap a altres barris o punts de la ciutat. D’altra banda, fa que molts artistes de la ciutat es desplacin al voltant d’aquest, convertint-se així en un barri ric en cultura, com ho és el barri de Poble nou. Sobre gentrificació, Left hand rotation http://www.lefthandrotation.com/gentrificacion és un col·lectiu d’artistes que imparteixen un taller anomenat Gentrificación no es un nombre de señora. L’organitzen de forma totalment gratuïta en països com Brasil, Portugal o aquí, a Espanya (Madrid, Bilbao, València). És interessant ja que analitza el paper de la cultura en els diferents processos de gentrificació; com s’originen aquestes transformacions urbanes en que la població original d’un barri deteriorat es progressivament desplaçat per un altre amb major poder adquisitiu, com a conseqüència de la construcció de nous edificis, etc. Destacar que la informació que ens donen a conèixer es troba sota la llicència de Creative Commons. Com a conseqüència d’aquest taller, el col·lectiu origina una plataforma de col·laboració anomenada Museo de los desplazados http://www.museodelosdesplazados.com. Es vol crear una mena de contenidor on es trobin enregistrats les col·laboracions dels habitants locals en perill de desplaçament a causa d’aquests processos; crear accions que impliquin documentar aquests processos i/o apropament d’aquesta informació. Amb la mostra de tota aquesta informació es vol evitar aspectes com la pèrdua de la identitat local a causa de gentrificació. Aquesta afecta especialment a la memòria col·lectiva, impossibilitant la reconstrucció del passat.

Capital cultural vs Capital simbòlic. Segons Pierre Bourdieu, el capital cultural es tot allò que diferencia a una societat d’altres, ja que en aquesta es troben característiques úniques que comparteixen el membres d’aquesta, com per exemple: religió, formes de govern, tradicions... Aquests valors s’adquireixen dins la família, recolzada per l’educació a les escoles. Bourdieu explica el concepte de reproducció social com el moment en que l’educació escolar, com agents reproductors, o la família, de generació en generació, transmeten aquest capital cultural. Encara que no defineix allò que està bé d’allò que està malament, considera que aquest moment de reproducció és el que dona identitat a la societat. Es poden donar canvis a aquesta identitat però d’una manera lenta, molt pausada. Per a l’autor existeixen tres formes diferents d’adquisició d’aquest capital cultural: Una ve donada dins l’habitus cultural (per entendre bé el que s’exposa cal entendre que l’habitus és un cos socialitzat, un cos estructurat, un cos que s’ha incorporat a les estructures immanents d’un món o d’un sector particular d’aquest món, i que estructura la percepció d’aquest món i també l’acció en aquest món), el qual es va assolint a mesura que flueix la comunicació amb els altres, l’expressivitat, la socialització amb l’entorn. En conseqüència a aquest habitus cultural, es poden aconseguir béns culturals (llibres, quadres...). Bourdieu explica que si no es disposa d’aquest habitus no es té la capacitat d’apropiar-se d’aquests béns. I, finalment, la tercera forma es a través dels títols escolars, com ja s’ha explicat abans. Dins del seu discurs teòric, Pierre Bourdieu introdueix un nou concepte: el capital simbòlic. Són diferents propietats que semblen inherents en l’ésser humà però que només existeixen en la mesura que es rebut pels altres. No té una existència real com a tal, sinó un valor, un poder que s’adquireix amb el reconeixement dels altres. La diferència entre aquests dos és clara. El capital cultural es troba en allò social i que l’individu va adquirint durant el transcurs de la seva vida. D’altra banda, el capital simbòlic ja es troba dins l’individu, però que només “existeix” quant els altres li donen un valor. Tot i això hi ha una gran similitud i es que cap dels dos sorgeixen sense la interacció amb l’altre.

Gestor/a cultural vs Productor/a cultural. El gestor cultural és aquell que ha de prendre decisions entre un conjunt de possibilitats, tècniques i d’altres per assolir un projecte final vinculat al desenvolupament de la comunitat des d’un punt de vista sociocultural. No ha de tenir coneixements específics del món de l’art per a ser un gestor cultural, tan sols un gran interès per a la cultura, tenir la capacitat per aprendre els diferents processos culturals, que són d’una gran complexitat. El seu treball ha d’estar dirigit a diferents sectors de la població, requerint així un estudi determinat del territori on hi interactua professionalment. Adjunto el link de la web de gestors culturals de Catalunya http://www.gestorcultural.org/enllasos/index.php, on també es pot veure un llistat d’enllaços de la resta de gestors culturals del país. També he trobat interessant la diversitat de postgraus i màsters de que disposa la UB (Universitat de Barcelona) sobre aquesta professió http://www.ub.edu/cultural/es. Cercar el significat sobre què és un productor cultural ha resultat molt complicat. Tothom es planteja si avui dia s’hauria de donar una nova definició per aquest o renovar el concepte que es té. Si ens deixem guiar tal qual el significat de les paraules, un productor cultural seria aquell que produeix cultura, ja que tot productor produeix alguna cosa. Però és realment aquesta la seva tasca/funció? El que si esta clar es que un productor cultural pot treballar en diferents camps, com per exemple: disseny, formes de col·laboració, producció teòrica, vinculat a la política... En aquest aspecte es diferencia del gestor cultural perquè aquest pot ser de la branca que sigui però amb la capacitat d’establir una relació estreta amb la cultura. D’altra banda, com ja s’ha explicat, el productor cultural pot realitzar treballs de qualsevol àmbit. Producció immaterial. Aquest concepte sorgeix del sistema de producció de béns immaterials. Es relaciona directament amb la simbologia i l’imaginari, que s’originen amb la relació de l’ésser humà amb el medi ambient. La simbologia o el món dels signes apareix amb la interacció, els gestos, els pensaments en relació a l’entorn. Aquest és l’aspecte pel qual es denomina immaterial, ja que no es pot dir que sigui totalment física, sinó des de la representació, originant-se mitjançant la interacció social. http://www.enmedio.info/el-ciclo-de-la-produccion-inmaterial

Indústries creatives. El sector clau de la nova economia. Aquesta frase dona a conèixer la importància d’aquest tipus d’indústries en l’economia actual. Basades en el coneixement, no només contribueixen en el creixement econòmic i la creació d’ocupació, sinó també en la transmissió d’identitat cultural, essencial per a la difusió i promoció de la diversitat cultural. Fa poc temps que aquest tipus d’indústries creatives han començat a ser reconegudes per diferents governs d’arreu del món. Tot i aquest interès, per part dels governs, el sector creatiu és encara poc comprès. Poc a poc veuran que fomentar iniciatives en aquest sector serà un factor clau en el desenvolupament econòmic dels diferents països. Les indústries culturals són aquelles que combinen la creació, producció i distribució de continguts creatius que siguin de naturalesa cultural. Aquest tipus d’indústria inclou sectors com l’editorial, audiovisual, fotogràfic, artesania, disseny... D’altra banda, el terme de indústria creativa es refereix a un conjunt més ampli d’activitats que inclou a les indústries culturals més tota la producció artística o cultural com són els espectacles o béns produïts individualment. Són aquelles en les que el “producte” conté un element creatiu. Així es mostra a sectors com l’arquitectura o la publicitat. Emprenedor cultural. Les característiques de l’emprenedor cultural són similars a les de l’emprenedor comú. S’enfronten a canvis inesperats, assumeixen riscos. Es troben en constant motivació amb el desenvolupament dels projectes. Els emprenedors culturals són una combinació entre l’aspecte emprenedor i l’aspecte creatiu. Implica tenir idees creatives i desenvolupar-les dins el mercat per obtenir un benefici. El punt fort es troba en la creativitat i la possibilitat de construir, la capacitat de dur a terme una activitat que satisfaci els interessos propis creatius, i no tant en obtenir un benefici. Encara això s’ha de tenir en compte saber vendre allò que es fa per poder obtenir un enriquiment final. Sobre aquest tema, hi ha una secció del programa els matins de tv3 dedicat als emprenedors. Expliquen l’origen de la creació i com ha incidit en el mercat: http://www.tv3.cat/videos/3013310/Lekue-empresa-lider-mundial-en-productes-innovadors-per-a-la-cuina-en-silicona Aquest, concretament, es sobre el disseny d’estris de cuina que han tingut força ressò a la resta del món.

Economies del bé comú. És un nou model econòmic, encara en fase de projecte, basat en el repartiment just de la riquesa, en la qualitat de les condicions laborals i la cooperació amb altres identitats. Actualment, el model d’economia existent es basa majoritàriament en obtenir el màxim de capital possible i la competitivitat entre uns i altres. Aquest sistema funciona en contra dels valors humans i d’ètica. Es per aquest motiu que Alemanya i Àustria treballen per implantar aquest nou model econòmic, on Christian Felber n’és un impulsor molt important. Les economies del bé comú busquen el respecte dels valors humans, sostenibilitat, democràcia, solidaritat i cooperació; alhora generant beneficis per a la comunitat. http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=51LOW4oIPKM En aquest vídeo es mostra un capítol del programa Singulars de tv3, en que Christian Felber explica aquest terme. Postcapitalisme. Segons Peter Drucker, en el seu llibre la sociedad post-capitalista, el postcapitalisme és la idea d’un nou model econòmic basat en el coneixement i el saber. Els mitjans de producció (terra i capital) són de propietat privada, coneixent per capital les diferents maquinaries, edificis, etc. utilitzades per produir béns comuns i serveis destinats al consum. Per tant, el recurs clau és el saber i no el capital. Del capitalisme a una societat de coneixement. S’estableix el lliure mercat com l’únic mecanisme per a una integració de l’economia global, facilitant una negociació més propera, de tu a tu. És important el concepte de lo col·lectiu. Les organitzacions són vitals en aquest context en que es busca la especialització d’un treball concret per satisfer en conjunt les necessitats del grup humà. Quan més especialitzats siguin els coneixements més eficients seran les organitzacions. El coneixement en mans d’un especialista necessita d’una organització per a donar fruit. Així doncs, cada membre d’una organització és vital per a produir resultats. A partir d’aquí s’establirien un seguit de característiques per a aquesta societat del coneixement. Biocapitalisme. És una mutació del capitalisme. Un capital que troba el seu dispositiu de riquesa en la capitalització de tots aquells anunciats de sentits que es generen durant la nostra vida diària.

Multitud. La multitud, segons Toni Negri, és un concepte que sorgeix durant la Revolució anglesa. Els revolucionaris el feien servir per definir-se com a multitud que representa als pobres. Es pensa que el problema de que la gent es concentri es la pobresa, però no és així. Segons Negri, la multitud proletària és lliure però es reuneixen per desfer-se de la soledat. Performance. Les performances són conegudes com les arts de les accions. En el següent link es poden veure les performances més polèmiques que han sorgit al llarg dels anys. http://www.cartelurbano.com/node/4423 Performativitat. És una manera d’estar al món, de creació social. Té relació amb la idea de discurs, amb el llenguatge, però també amb la introducció d’aquest discurs al domini públic. Procomú. Els béns comuns o procomú és la manera de produir i gestionar una comunitat, de manera pública i col·lectiva. Compartir els béns i recursos que ens pertanyen, de tal manera que poden ser lliurement utilitzats per aquell qui vulgui, ampliant-los i preservant-los. Un model de govern co-responsable basat en la comunitat, la confiança, la transparència, el treball solidari, l’intercanvi entre iguals i l’accés universal. Els béns que conformen el procomú són aquells que heretem, que es van crear conjuntament i que esperem que arribi a futures generacions. El coneixement és un dels principals béns que formen el procomú. Proposa una alternativa a la economia del mercat, des d’on integrar allò econòmic i allò ètic, allò individual i col·lectiu. Un model que es recolza en comunitats estructurades sobre la confiança. En aquest vídeo s’explica clarament en què consisteix: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=YRh6SUnOW0A

Código abierto. És coneguda com la filosofia open source. Una filosofia que promou el lliure accés, reproducció i distribució d’informació i/o coneixement digital de qualsevol producte, servei o activitat. Facilita la rèplica, la reutilització, la reconstextualització, la barreja de diferents comunitats connectades en xarxa. Permet així l’acció viral i la producció de derivat de l’original per a la seva adaptació i millora de cada a la societat. http://goteo.org/ Crownfunding. El finançament col·lectiu és una forma de cooperació entre moltes persones, en general a través d’Internet, per reunir una suma de diners per a una fi comuna o recolzar els esforços iniciats per una altra persona, grup o organització concreta.

Valoració de l’assignatura

És una assignatura vital pel grau. Penso que hauria de tenir més importància de la que té. Podria durar tot un curs sencer per poder fer més visites com les que vam realitzar i estar més preparats per quan acabem la carrera i ens endinsem en el món laboral. El contingut donat ha sigut l’adequat, molt interessant i que ens serveix moltíssim de cara al futur. La professora ha sigut la idònia per a l’assignatura. Ens motiva a moure’ns i descobrir nous camins. A més, les classes eren molt dinàmiques i no se’ns feia pesada tanta informació. Al tenir més hores de classe es podrien realitzar més visites com las que vam fer a Hangar i al Fad. Són llocs que gairebé ni els coneixíem i fan obrir els ulls a la majoria de nosaltres. Són grans experiències que serveixen per fer-nos reflexionar sobre el que volem fer o ser un cop acabat el grau, o almenys saber que hi són allà a la nostra disposició i que ens proporciona un gran ventall d’avantatges pel nostre futur. D’altra banda, el volum dels treballs de l’assignatura ha ocupat tant o més temps personal que Laboratori de llenguatges, una assignatura de 10 hores, quant aquesta tan sols són 3 hores. Tot i això no li trec importància a la matèria. Ha estat excel·lent i val a dir que, encara que els treballs han requerit força esforç de part nostra, ens han servit i preparat molt de cara al futur i el curs que ve. Han sigut feixucs però necessaris per tirar endavant. Ha sigut una molt bona experiència i espero que els companys que ens segueixen al grau tinguin la mateixa sort.

Maria Beltrรกn Santos

Escola Massana

curs 2012/2013