La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
UNE SOIRÉE LITTÉRAIRE
Dins el marc del Projecte Erasmus + EL PATIO DE BABEL, ens vam adonar de la gran i variada riquesa lingüística que companys, professorat i col·laboradors i organitzadors del projecte podíem aportar. Es tractava de passar una vetllada agradable gaudint de la poesia, dels seus autors o dels seus lectors i admiradors. En aquesta ocasió, vàrem comptar, a més a més, amb la presència de dues personalitats del món de les lletres:
D’una banda, la Sra. Matilde Martínez, de Godall Edicions, ens va presentar el seu projecte editorial les diferents col·leccions de poesia i narrativa breu.
-D’altra banda, vam comptar amb la inestimable presència de la Sra. Rosa Fabregat, poetessa lleidatana encarregada per la UNESCO d’escriure la poesia que commemora el Dia Mundial de la Poesia 2019. Aquest poema ha estat traduït a més de vint llengües i nosaltres vam poder escoltar-lo en castellà i en català, de veu de la mateixa autora. Tot un privilegi. Gràcies.
Per acabar-ho d’arrodonir, la vetllada va ser amenitzada al piano pel professor de música Francesc Madorran i la degustació de vi, oli i altres productes de proximitat. A continuació us presentem el recull dels textos llegits durant la nostra vesprada literària. Gaudiu-ne.
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
MÚSICA DE L'ÀNIMA, TEIXIDA AMB PARAULES, de Rosa Fabregat Espurna de vida, llum del coneixement, que s'expandeix, dòcil, per tots els confins. Música immortal que camina i vola per la nostra terra i per tots els cels. La canten els trànsfugues, els empresonats, i tots els migrants que no tenen sostre, la piulen plorant. Llàgrimes que cauen tan endins del cor, que commouen l'ànima dels àngels de Rilke, closa en la natura. La fan trontollar. Música que aturaaquell caminant en veure la cigonya i el seu vol rasant, sense cap fronteraque li barri el pas, puntejar lleugerasobre la teulada que li fa de niu. I ell no pot volar. Poesia. Músicade l'ànima, teixida amb paraules.
Texto leído por la Sra. Rosa Fabregat
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
Carpe Diem Venid, amigos, disfrutad del buen tiempo, comamos felices mientras nos dure la vida, tan pequeña. Empapados de Baco, que sea alegre la concordia. Lo mismo hicieron todos estos cuando vivieron: dieron, recibieron, disfrutaron mientras fueron. Imitemos, pues, también nosotros, los tiempos de nuestros antepasados. Vive mientras estés vivo, y no rehúses jamás prestar atención al instinto que un dios te otorgó.
Texto leído por la profesora M. Pilar Carilla
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
LA FIGUERA DE PASSY,
de Josep Carner
Abans no partissin d'allí, la clau van dar-nos, per set dies, de llur caseta de Passy, amb vells gravats, un violí i mobles d'avis i de ties. En un carrer que fa pendent la casa en bell ordre s'estén; un freixe té i una figuera: ella, davant el sol batent, ell, a l'obac, de part d'arrrera. Ella, damunt el graonat de la peanya de l'entrada, allarga palmells d'amistat; cerca, i ho té mig abastat, d'ornar el brancal amb sa brancada. No pas lluny de la torre Eiffel, el fruit del verger d'Israel de fins llanguiments s'encomana: poc té la sentor catalana ni tant de color ni de mel. És fill d'aquest sòl sens verí i un enaiguament Debussy. En férem, però, bella estrena un dia feixuc, a Passy, a quatre gambades del Sena.
Texto leído por el profesor Josep Camps
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
MALA LLET d’Anton Not Pensava que ningú mai no em faria tan mal. Aquestes coses van amb el caràcter, ja ho saps, què t’he dir, ningú s’enfada igual que tu. Se t’ha de reconèixer que en saps molt. Igual podríem dir que en això ets del tot única. Aquella cara de rancor que tens, aquell odi que et neix i et fa grosses les galtes. Roja, et poses roja i vas encadenant tot de retrets, una tènia que et menja per dins i que jo no acabo d’entendre mai. Però van passant els anys i me n’adono que ara, quan jo em pensava que ningú mai no em faria tan mal, sóc jo el paràsit que amb delit devora tota la fel que et sobra i que et manté tan jove.
Texto leído por su autor, el profesor Anton Not
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
NEUE LIEBE, NEUES LEBEN
de Johann Wolfgang von Goethe
Herz, mein Herz, was soll das geben ? Was bedränget dich so sehr ? Welch ein fremdes , neues Leben ! Ich erkenn dich nicht mehr. Weg ist alles was du liebtest, Weg, warum du dich betrübtest, Weg dein Fleiß und deine Ruh Ach, wie kamst du nur dazu !
Fesselt dich die Jugendblüte, Diese liebliche Gestalt, Dieser Blick voll Treu und Güte Mit unendlicher Gewalt? Will ich rasch mich ihr entziehen, Mich ermannen, ihr entfliehen, Führet mich im Augenblick, Ach, mein Weg zu ihr zurück.
Und an diesem Zauberfädchen, Das sich nicht zerreißen läßt, Hält das liebe lose Mädchen Mich so wider Willen fest; Muß in ihrem Zauberkreise Leben nun auf ihre Weise. Die Veränderung, ach, wie groß ! Liebe! Liebe! Laß mich los !
Texto escogido por la profesora Núria González
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
ANTICO INVERNO , de Salvatori Quasimodo
Desiderio delle tue mani chiare nella penombra della fiamma: sapevano di rovere e di rose; di morte. Antico inverno.
Cercavano il miglio gli uccelli ed erano súbito di neve: cosí le parole.
Un po’ di sole, una raggera d’angelo, e poi la nebbia; e gli alberi, e noi fatti d’aria al mattino.
Texto leído por el profesor Ignasi Serret
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
HORT DE TARDOR de Jaume Suau
L’hort, ferit de tardor, emmalalteix amb l’aire dèbil i pàl·lid i s’esberla de cansament, fent-se palès en aiguamolls d’esglai i fang d’espera. Les intencions rellisquen pel terra polsós de l’hort i ensopeguen amb els terrossos del camp llaurat. Per la sèquia baixen restes de senill que serveixen d’entreteniment a dues polles d’aigua que juguen de la manera més innocent. Les fulles dels fruiters comencen el seu desmai i el poc vent les arrossega pels solcs del terra. Algunes s’entossudeixen a seguir el viarany traçat i s’aferren a les úniques pedres que troben, vestint l’hort de marró, groc i vermell magrana. L’olivera és plena d’arracades d’oli que llueix orgullosa a la resta d’arbres. No hi ha temps per comptar els núvols que passen i la tardor avança amb olor de repòs. La nit mossega la llum lànguida de dia i contribueix al perfecte desordre de l’estació.
Texto leído por su autor, el profesor Jaume Suau
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
Texto leído por la profesora Fina Miquel
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
APRENDIZAXE de Gonzalo Hermo Atraveso o bosque de noite. Aquí non hai arquitectura, non é posible a idea dun fogar. As sombras das árbores esténdense ao meu redor como manchas no reflexo da lúa, abríndome paso. Por algunha razón, non teño medo. Soñei este momento tantas veces que os meus pés coñecen o camiño. Avanzo decididamente en dirección ao salvaxe e podo ver o bosque cos ollos do corzo. Lentamente respiro ata calmarme, ata que sinto o sangue circular dentro de min.
Texto leído por el profesor Miquel Àngel Leston
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
POUQUÈ FAUT-I,
de Maurice Herlin
Pouquè faut-i intrè parints A l’place dè toudi s ’ vîr voltî Qu ’ on in arrive bén trop souvin A mau d’ accoûr è à grognî?
Pouquè faut-i intrè vizins Qu ’ on sin veuille quéqu ’fwè toute ès vie Pou un passâdje, un coin d’terrain Ou simplèmin pace qu ’ on s ’invie?
Pouquè faut-i intrè vilâdjes Qu ’ on s ’ reu bén prêt à s ’ avaler Pou des bétîses, pou des ramâdjes Quand on f’ reumieux d’fraterniser?
Pouquè faut-i intrè nations S’èspliquî à grands coups d’canon, Tout dèstrûre, twer des inocîns Pou des raisons qui nin sont points?
Comme on s ’ reu heureux su no tére Comme on aureu bénmoins d’miséres Si à l’place dèmoustrer ses dints On s ’ rabrasseu, on s ’doneu l’main.
Texto leído por la profesora Céline Ponthier
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
PALABRES DE ÑEVE, de Pablo Antón Marín Estrada.
Escribimos na llingua de la ñeve, palabres blanques que caen na tierra y nada semen nella, alpenes son un falaguhúmedu nos sos llabios secos, un falagu namás y desfainse, bórrense. Escribimos con palabres de ñeve, falamos na so llingua blanca a una tierra que ya nun la entiende, alpenes siente el murmuriu suave d’una voz estraña, el murmuriu d’un vientu suave que sopla y pasa. Escribimos ne lllibru de la ñeve, páxines en blanco que falen de la tierra de niundes y de la casa de naide, alpenes memoria d’un día en sin nueche nin albancia, memoria d’un nome que s’olvidó callando. Escribimos con palabres de ñeve, na llingua blanca de les xelaes y los muertos, escamplamos fogueres na povis a frío, alpenes solombres en fotaes nun llume escondíu, solombres que prenden y estínguense soles. Escribimos na llingua de la ñeve, palabres blanques que caen na tierra como estrelles en sinlluz o ecos roncos, alpenes el murmuriu suave d’una vozestraña, el murmuriu d’un vientu suave que sopla y pasa
Texto leído por la profesora Amor Fernández
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
LA GRASSE MATINEE, de Jacques Prévert
Il est terrible Le petit bruit de l'œuf dur cassé sur un comptoir d'étain Il est terrible ce bruit Quand il remue dans la mémoire de l'homme qui a faim Elle est terrible aussi dans la tête de l'homme La tête de l'homme qui a faim Quand il se regarde à six heures du matin Dans la glace du grand magasin Une tête couleur de poussière Ce n'est pas sa tête pourtant qu'il regarde Dans la vitrine de chez Potin Il s'en fout de sa tête l'homme Il n'y pense pas Il songe Il imagine une autre tête Une tête de veau par exemple Avec une sauce de vinaigre Ou une tête de n'importe quoi qui se mange Et il remue doucement la mâchoire Doucement Et il grince des dents doucement Car le monde se paye sa tête Et il ne peut rien contre ce monde Et il compte sur ses doigts un deux trois Un deux trois Cela fait trois jours qu'il n'a pas mangé Et il a beau se répéter depuis trois jours Ca ne peut pas durer Ca dure Trois jours Trois nuits Sans manger Et derrière ces vitres Ces pâtés ces bouteilles ces conserves Poissons morts protégés par les boîtes Boîtes protégées par les vitres Vitres protégées par les flics Flics protégés par la crainte Que de barricades pour six malheureuses sardines..
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
Un peu plus loin le bistrot Café-crème et croissants chauds L'homme titube Et dans l'intérieur de sa tête Un brouillard de mots Un brouillard de mots Sardines à manger Œuf dur café-crème Café arrosé rhum Café-crème Café-crème Café-crime arrosé sang !... Un homme très estimé dans son quartier a été égorgé en plein jour L'assassin le vagabond lui a volé Deux francs Soit un café arrosé Zéro franc soixante-dix Deux tartines beurrées Et vingt-cinq centimes pour le pourboire du garçon. Il est terrible le petit bruit de l'œuf dur cassé sur un comptoir d'étain il est terrible ce bruit quand il remue dans la mémoire de l'homme qui a faim
Texto leído por la profesora Nathalie Sorriaux-Casseau
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
MAI , de Ánchel Conte
Mai, mira-me as mans; as trayobuedas, lasas d’amar Son dos alas d’un biello pardal que no puede sisquiera bolar. Mai, mira-me os güellos, n’ozielo perdius n’un fondo silenzio Son dos purnas chitadas d’o fuego que no alumbran ni matan o chelo. Mai, mira-mel’alma aflamada de sete, enxutad’asperanza.. Ye un campo labrau an no i crexenqu’allagas que punchan a bida dicaqu’amatan. Mai, mira-me a yo. Me reconoxes, mai? Fué o tuyoninon… Güei so un ome que no se como so. Mai, me reconoxes ? Mai, ni sisquieratú?!!
Texto leído por la profesora Julia Cortés
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
MUSICA DERA ANMA, TEISHUDA DAMB MOTS, de Rosa Fabregat
Bua de vida, lumdera coneishença, que s’espandís, docila, per toti es confins. Musica immortau que camine e vòle pera nòstatèrra e per toti es cèus. La canten es transfugues, es empresoadi, e toti es migranti que non an pas tet, la piulen plorant. Lèrmes que quèn tan tàlaguens deth còr, que tòquen era anma des anges de Rilke, barrada ena natura. La hèn a trantalhar. Musica qu’arture aqueth caminaire en veir era cigonha e eth sòn vòl rasant, sens cap de frontèra que li barreeth pas, puntejar leugèra ath dessús deth tet que li hè de nin. E eth pòt pas volar. Poesia. Musica Dera anma, teishuda damb mots.
Texto leído por la profesora Olga Puig
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel THE TROUBLE WITH POETRY de Billy Collins The trouble with poetry, I realized as I walked along a beach one night -cold Florida sand under my bare feet, a show of stars in the sky -the trouble with poetry is that it encourages the writing of more poetry, more guppies crowding the fish tank, more baby rabbits hopping out of their mothers into the dewy grass. And how will it ever end? unless the day finally arrives when we have compared everything in the world to everything else in the world, and there is nothing left to do but quietly close our notebooks and sit with our hands folded on our desks. Poetry fills me with joy and I rise like a feather in the wind. Poetry fills me with sorrow and I sink like a chain flung from a bridge. But mostly poetry fills me with the urge to write poetry, to sit in the dark and wait for a little flame to appear at the tip of my pencil. And along with that, the longing to steal, to break into the poems of others with a flashlight and a ski mask. And what an unmerry band of thieves we are, cut-purses, common shoplifters, I thought to myself as a cold wave swirled around my feet and the lighthouse moved its megaphone over the sea, which is an image I stole directly from Lawrence Ferlinghetti -to be perfectly honest for a moment -the bicycling poet of San Francisco whose little amusement park of a book I carried in a side pocket of my uniform up and down the treacherous halls of high school. Texto leído por el profesor Bob White
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel
MÚSICA DEL ALMA, TEJIDA CON PALABRAS
Chispa de vida, luz del conocimiento, que se expande, dócil, por todos los confines. Música inmortal que camina y vuela por nuestra tierra y por todos los cielos. La cantan los tránsfugas, los encarcelados, y todos los migrantes que no tienen techo, la pían llorando. Lágrimas que caen tan adentro del corazón, que conmueven el alma de los ángeles de Rilke, cerrada en la naturaleza. La hacen tambalear. Música que detiene a aquel caminante al ver la cigüeña y su vuelo rasante, sin ninguna frontera que le corte el paso, puntear ligera sobre el tejado que le hace de nido. Y él no puede volar. Poesía. Música del alma, tejida con palabras.
Rosa Fabregat
La poesia de Babel/La poesía de Babel/The Poetry of Babel/ La poésie de Babel