Independent 273

Page 1

de Barberà

25 de setembre de 2015

l’independent

25 de setembre de 2015

273 La informació al dia a <independentbarbera.cat>


Opinió

l’independent de Barberà

Fe o conveniència?

editorial

Com ja ha dit altra gent, no crec en allò de primer la independència i després ja ho veurem. Com més importants són les decisions que cal prendre més informació cal tenir i en el cas que ens ocupa està passant tot el contrari, fins i tot en una de les darreres compareixences televisives d'un dels actors principals ens ha semblat escoltar que la ciutadania del futur estat tindrà doble nacionalitat i aquesta no es aconsellable de perdre doncs mantenir l'espanyola permetria que el nou estat tingués els serveis del vell a cost zero. Això sense cap dubte s'ha transformat en una qüestió de fe, ho creus en el deu de l'estelada i amb els seus profetes o no hi creus, no es tracta de fer-ho per que els motius positius de votar si són més contundents que els de votar no, de fet no els pots posar en una balança i veure cap on es decanta doncs no els tens tots, ni uns ni els altres. Com hem de ser capaços de prendre una decisió assenyada i plena de seguretat si el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en una entrevista a Onda Cero ha de ser el periodista -aquí fem un homenatge corporatiu al company Alsina- qui li ha de dir com són les lleis?. Quan Artur Mas va convocar aquestes eleccions, tothom sabia que es parlaria només d'independència o no, encara que alguns politics van manifestar que s'havia de fer un programa electoral de govern per quatre anys i parlar de les coses quotidianes i així ho han fet, la realitat ha estat una altra i a tots els debats només s'ha parlat de la conveniència o no de ser un estat nou i independent. Molt poca informació sobre com s'han gestionat els pressupostos de la Generalitat en els darrers 5 anys i com es gestionaran en els propers 4 anys. Això que és, amb tota seguretat, la única cosa que el dia 28 tindrà un valor real no s'ha debatut ni s'ha tingut en compte per decidir quin volem que sigui el nostre vot. Definitivament som un país petit i no només de territori també ho som d'esperit. Som més jueus que palestins i aquí per favor que ningú pensi que ho dic en el sentit del comportament actual d'uns amb els altres, és un sentiment de formes de creure amb el nostre futur i com podem ser capaços de transformar un procés exclusivament laic en un de religiós per aconseguir un objectiu totalment economiciste i classista. Ara jo em faig una pregunta: Si mai hem estat independents hem de creure que sempre ha estat per culpa dels altres o potser és que la part espiritual del nostre objectiu s’acaba sempre fent el camí sense arribar a destí?

l’Independent 274 sortirà al carrer el 9 d'octubre de 2015

25 de setembre de 2015

ull de dona Elecció

Núria Riu

Sense cap mena de dubte li hauré de donar la raó a l'actual president de la Generalitat en què estem vivint un moment històric. Crec que mai havia vist un govern desgovernar tant com l'actual i centrar tota la seva gestió en preparar-nos per fer el viatge a Ítaca. Aquest dies, coma dona, he volgut reflexionar sobre què m'aportaria l'estat propi. Seré més feliç? Tindré més oportunitats laborals? Podré millorar la meva conciliació familiar? Nois, jo que voleu que us digui. No ho tinc gens clar. Els que ens volen dur cap a la independència han tret les ajudes per llars d'infants, per tant ho tinc fotut per tornar a treballar. Van donar suport a una reforma laboral, que entre d'altres coses, ens ha pres prestacions econòmiques durant l'alletament i la baixa maternal. Però l'alternativa es fotuda. Perquè el govern central tampoc ha defensat els drets de les dones i fins fa ben poc ens amenaçaven amb una llei d'avortament arcaica, injusta i fins i tot vexatòria per les dones. Tot el mu entorn m'ha encoratjat perquè aquest 27 de setembre exerceixi el meu dret a vot i trii la Catalunya que vull. Ho faré segur, però més pensat en els homes i dones que en el seu moment van donar la cara per que tinguem aquest dret. I especialment com a dona, tenint en compte que aquest dret se'ns va reconèixer molt tard. Així que dones i homes. Celebrem la festa de la democràcia aquest diumenge.

Aclariment notícia publicada Independent 272 Amb

el suport de:

núm.

273

Edicions Ceres SCP J66273954 Doctor Moragas, 232 SA1ª 08210 Barberà del Vallès Tel.- 651 831 282

Consell directiu: Lluís Ricart, Manoly Arriaga, Francina Ricart, Efrem Utrera, Rosina Bertran, Carles Ortiz Directora: Manoly Arriaga Redactors: Francina Ricart,David Martín, Judith González, Efrem Utrera Maquetació: Maria Vilarnau Fotografia: David Martín, Imanol Ortíz P ublicitat :

Manoly Arriaga

651 831 282 Imprimeix: IMPRINTSA Dipòsit legal: B-52445-04

2

En la darrera edició de l'Independent nº 272, en la pàgina 5 varem fer un requadre amb les dedicacions i retribucions de l'equip de govern i la resta de grups municipals, que s'havien aprovat en els plens del mes de juliol. Segons sembla no hem estat prou curosos en donar l'informació i se’ns demana una rectificació i aclariment d’aquesta informació. Per descomptat que no tenim cap inconvenient en fer-ho i demanar disculpes si no hem estat prou curosos en donar l’informació. Per tal de no cometre cap errada més publicarem el correu que ens ha arribat del Departament de Comunicació de l'Ajuntament de Barberà del Vallès amb aquesta petició i al mateix temps acompanyat de les dades correctes. A més d'aquests imports cal afegir els que els diferents representants a nivell individual, però també a nivell col·lectiu, com a grup polític, perceben de la seva participació a l'Ârea Metropolitana de Barcelona (l'Alcaldessa, Silvia Fuster i el 1er tinent d'Alcaldia Fabià Díaz) i els grups polítics, com al Consell Comarcal i a la Diputació de Barcelona (Ana del Frago). En les tres institucions es perceben compensacions econòmiques per assistència i també per responssabilitat. Recordem les retribucions per assistència i als grups municipals a Barberà del Vallès: Grups Municipals Assistència a Ple........ 200 euros PSC............................ 2.960 euros Portaveu.................... 250 euros PCPB......................... 2.600 euros Junts........................... 2.240 euros ERC............................ 1.520 euros PP.............................. 1.520 euros Recuperem Barberà.... 1.520 euros


Opinió

l’independent de Barberà

25 de setembre de 2015

Jordi Oriola

tribuna

La data del 27S i el paper de Podemos a Espanya Podemos no pot guanyar les properes eleccions estatals, ni les segones tampoc, i menys de la manera contundent que ells voldrien i que han fet creure a molts que aconseguiran

Exposaré al final de l'article perquè crec que la data de les eleccions plebiscitàries catalanes no ha de ser el 27S sinó després de les eleccions generals espanyoles. Se que a molts no els agradarà gens la proposta, però espero que al final de l'article s'entengui perquè em sembla molt important per a la societat catalana. Primer haig de parlar de Podemos. Quan es valora Podemos des d'opcions independentistes, veig que sovint es fa una ganyota de disgust i se'ls vol desprestigiar, fins i tot recorrent a certa demagògia i mala fe. Té la seva lògica. Quan la proposta independentista arrassava per incompareixença d'España en el debat, ells van venir a aixecar les esperances d'una possible reconversió de l'Estat espanyol i això va fer que, molts Sí-No que estaven començant a convèncer-se cap al Sí-Sí, congelessin aquesta evolució i restessin a l'espectativa que Podemos realment pugui escombrar la casta franquista, del PP i del PSOE i fes d'Espanya un país normal, obert, no monàrquic, no nacionalista i respectuós amb les 'nacionalidades históricas'. De fet, l'auge de l'independentisme té més a veure amb el fracàs d'Espanya com un estat plurinacional, modern i respectuós, que amb un desig per se (ara ja potser sí) generalitzat de crear un estat propi. En un continent assolat per la tristesa i la crisis, la nostra terra era la única esperançada d'Europa al voltant del projecte independentista que porta implícit la construcció constitucional en ple segle XXI d'una nova manera d'organitzar-nos que permeti desbloquer moltes coses que a Espanya no podem aconseguir. Però molt sincerament, crec que és clar que Podemos no pot guanyar les properes eleccions estatals, ni les segones tampoc, i menys de la manera contundent que ells voldrien i que han fet creure a molts que aconseguiran. És impossible, en primer lloc per l'actual realitat sociològica espanyola conformada per anys de franquisme i de 'democràcia' controlada per les elits econòmiques franquistes. I en segon lloc que, amb la irrupció merkadotècnica de Ciudadanos a tot l'Estat, arreplegant els vots que Podemos volia pescar de la dreta amb això de que no eren ni d'esquerres ni de dretes, l''assalt a la Bastilla' s'ha acabat. Podemos i Ciudadanos tindran forces vots (tipus 10-20%), i trencaran

el bipartidisme total que hi ha actualment (això ja és important), però seran el PP i el PSOE els que seguiran comptant amb entre 7 i 10 milions de vots. I és que no pots aparèixer a través de la pantalla d'una televisió i canviar les ments de les persones forjades durant anys. Si a España guanyen els partits que guanyen és perquè s'ha fet un treball llarg i profund de transmissió de valors i de fabricació d'una certa opinió pública en un marc nacionalista, conservador i despolititzat. Afortunadament molts espanyols han escapat d'aquest corsé, però aquesta massa de població encara és la que determina les majories polítiques a l'Estat. La cosa està canviant i un partit com Podemos era necessari a nivell espanyol, sense entrar a valorar el partit ni si hauria de ser més així o més aixà. A molts

els partits hegemònics. Amb tota humilitat, respecte i ganes d'aportar, crec que la millor estratègia per a Podemos seria plantejar-se un treball pedagògic a llarg plaç. D'aquí a 15-20 anys, els que podran recollir els fruits d'un treball de Podemos en aquest sentit potser no seran ni ells, però hauran contribuït a fer emergir una necessària nova España que ara no troba sortida. És com quan ERC afrontava les eleccions del 2003, amb un il· lusionant discurs de les "mans netes" i plantant cara al temible PP d'Aznar. Tenien molta força i es notava a les enquestes, però si llavors haguessin cregut que podien guanyar escombrant CiU i PSC i plantejant la independència com a possibilitat real a la societat catalana, algú s'hagués cregut que era possible, però la patacada hagués estat total. Perquè l'independentisme era

benefici per a tota la societat catalana i no només per a les 'essències catalanes'. I ara potser d'aquell treball, en part, d'ERC (i d'altres és clar, que per alguna cosa la CUP ha acabat tenint lloc al Parlament...), el que en sortirà beneficiat políticament potser no serà ERC mateixa, podria ser que fos CDC o la CUP. És igual. Si l'important són els projectes, no importa qui l'acabi portant a terme. En aquest sentit el treball a llarg plaç que Podemos podria fer, el podrien capitalitzar ells o algú altre, però seria el canvi que España necessita des de fa segles de colonialisme, franquisme, transició i democràcia 'atada y bien atada'... A l'Espanya que coneixem, li queden encara dècades de corda, però cal començar a construir el canvi avui... Però això que exposo, molts catalans encara no ho han

independentistes caragirats amb Podemos els dic que, si ells fossin espanyols, estarien encantats amb l'aire fresc que Podemos pot aportar en un panorama tancat i decepcionant. Però crec que Podemos ha errat l'estratègia perquè ha plantejat tota la seva raó de ser en assaltar el poder i conquistar-lo a la primera. Això ha il·lusionat a molts que s'ho han cregut, però les evidències van deixant clar, a les eleccions andaluses o a les municipals, que tret de les grans ciutats on poden tenir més cancha, a la major part d'España no poden desplaçar de cap manera

molt de la gent de la ceba i, per tant, un sentiment no majoritari. En canvi, ERC es va plantejar un treball pedagògic a llarg termini, que és el que proposo per a Podemos. ERC va entrar al tripartit. Van fer públic un discurs i unes propostes. Van anar sembrant llavors aquí i allà. I al cap d'una dècada, amb la feina de la gent, és clar) i amb l'inestimable ajuda del ribot socialista i la porra del PP, clarificada diàfanament amb la mutilació d'un Estatut, ja de per si descafeïnat, ara la proposta independentista és transversal, abraçada per tot tipus de gent i d'origens, i entesa com un

comprès, i pels motius que sigui (nostàlgics, familiars, de desconfiança envers la burgesia catalana, etc...) volen creure que Podemos ho aconseguirà. I aquest percentatge de gent faran falta per guanyar amb clara majoria el 'referèndum' i tirar endavant el projecte d'emancipació social que la societat catalana està atrevint-se a somniar. I el 27S encara creuran que una España diferent és possible. En canvi, si fem les eleccions catalanes després de les eleccions espanyoles, el mapa ja estarà molt clar. Es veurà que PP i PSOE voregen els 8 milions de vots mentre que

L’Independent

Podemos i Ciutadans exerceixen un paper complementari, i quedarà clar que això va per molt llarg. Llavors la independència de la societat catalana serà la única sortida raonable, i el resultat de les plebiscitàries serà inapel·lable. Se que a alguns els farà pànic només d'escoltar la proposta d'endarrerir les plebiscitàries, perquè 'no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy', perquè els semblarà poc seriós canviar la data ja esbombada, perquè no saben si llavors el 'poc confiable' Mas els acabaria traint... Però és que no es tracta de fer-les, sinó de fer-les i que el que decidim entre totes i tots sigui partint del que hi ha, de la realitat, i no partint de promeses irreals. I que el resultat no tingui la sombra del dubte de ¿què haurien votat aquells que van votar 'no' si haguessin sabut el resultat que els esperava a les eleccions espanyoles? Si es vol fer un 'referèndum' que ens ajudi a decidir el que ens convé, hem de vetllar perquè l'opinió de la gent, expressada a través d'ell, tingui les mínimes distorsions possibles i compti amb el major coneixement de causa. I per acabar, retardar les plebiscitàries més enllà del 27S també tindria altres virtuts. Hi hauria més temps per decidir bé com cal fer les llistes o llista independentista, i no es faria com s'està fent, de pressa i corrents. I una altra virtut seria que, com que en les eleccions generals concorren els diferents plantejaments per a les polítiques estatals, seria molt clarificador comprovar que tots els partits ignoraran el malestar que Catalunya ha manifestat fins al punt de proposar la seva independència. Els partits espanyols, inclosos els nous que anuncien que governaran d'una manera diferent, serguirien amb la màxima que "del que no es parla, és com si no existís" i no farien propostes perquè Catalunya pugui sentir-se millor dins d'España. De la mateixa manera, perquè m'entengueu, com molts masclistes ignoren la realitat incòmode de les dones, i deixen sistemàticament les reivindicacions feministes fora del debat, per insensibilitat i manca d'empatia, i per pur egoisme, encara que sigui passiu. Això, posat en evidència, seria un potent "para muestra un botón" que eixamplaria la consciència que, si nosaltres no defensem la nostra societat, des de la concepció actual que té Madrid, mai ho faran.

no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d'aquesta publicació

3


l’independent

Especial

de Barberà

25 de setembre de 2015

Els socialistes sempre hem apostat per escoltar i no excloure (Ana del Frago) El gran art en política no resideix en comprendre als que parlen, sinó en comprendre als qui callen (Etienne Lamy) El gran art en política no resideix en comprendre als que parlen, sinó en comprendre als qui callen (manifestació d'Etienne Lamy). Potser, és, al meu parer, el pitjor mal comès des de l’inici en aquest procés liderat pel president Mas. No escoltar, ni oferir espai públic per a ser escoltats, als qui no creuen/creiem que la separació, sigui la millor i única opció pels catalans. I és ben cert; que molts pertanyen a aquells grups que la política no han estat capaç d’oferir condicions bàsiques pel desenvolupament real de la condició de ciutadans. Una majoria que, en el mogut riu de les opcions politiques, les divisions de partits i les llistes múltiples, no troba la manera de fer que la seva veu sigui escoltada. I és per això, que des de el Partit dels Socialistes de Catalunya, ens entossudim, amb forces renovades i voluntat de reforma, en dues prioritats: Lluitar contra els efectes de la crisi econòmica, creant ocupació, donant resposta a l’emergència social que pateixen els catalans i catalanes i posar les bases d’un país més just, igualitari i democràtic. Superar la divisió que s’ha creat a la societat catalana, fruit d,una determinada estratègia del sobiranisme, orientada a trencar amb la resta d’Espanya, mitjançant una reforma constitucional, que faria realista un estat federal que reculli els fets diferencials i doni resposta a les necessitats de Catalunya.

4

Al PSC, com partit inequívocament municipalista, i segona força més votada als ajuntaments de Catalunya, entenem que el Govern local, és l’expressió més propera als ciutadans del federalisme. Federalisme local, basat en l’autonomia local dels ajuntaments ,per liderar, de forma incloent i democràtica, les seves societats, en el marc d’àmplies competències i de col•laboració i lleialtat institucional amb els altres governs. Durant la crisi que encara patim,a les ciutats, hem comprovat, com les politiques de proximitat, dels municipis amb governs progressistes, socialistes, han estat les mes útils per identificar i combatre les desigualtats. Però, cal dir, que els ajuntaments, no hem trobat el suport necessari. Al contrari, les retallades de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat, a més d’afectar polítiques centrals, com son la sanitat o l’educació, han reduït dràsticament els fons i els programes desenvolupats pels municipis (serveis socials, escoles bressol, escoles de música, serveis locals d’ocupació, inversions locals,…). Les politiques i els retards del Partit Popular, i CiU, (amb el consentiment, en aquest cas, del seu soci Esquerra Republicana de Catalunya), han menystingut el paper dels ajuntaments i no han proporcionat els recursos necessaris i imprescindibles per la prestació de serveis bàsics, traslladant

a aquests, les seves dificultats de tot tipus i la manca de govern, als ajuntaments. Els regidors i regidores del PSC, demanem un govern que situï al centre de l’acció política de les institucions el foment del desenvolupament socioeconòmic i la defensa del drets socials de la ciutadania per aconseguir una societat mes inclusiva. I fugim de les demagògies, comportaments ambigus que en definitiva, volen emmascarar la manca de coherència respecte a la defensa de cap posició pel present i el futur de Catalunya i de Barberà, senzillament, perquè no existeix cap posició. I això, evidencia la manca d’autoritat, que no poder moral, i en la pràctica real, per representar i expressar la pluralitat del conjunt de ciutadans de Barberà. I, malgrat és vulgui declinar la responsabilitat a mullar-se, d’algun partit al govern al•legant l’exclusivitat local de l’acció política tots sabem que això no és ni possible, ni real en els temps que vivim. Una hàbil, o no, ambigüitat davant una qüestió incòmoda….. El respecte i la tolerància vers les legítimes opcions que tots representem és intrínsec al concepte de societat democràtica que defensem, i ens preocupa, i molt, la lleugeresa i la facilitat amb que darrerament no es preserven a Catalunya i tampoc a Barberà. Construir societats incloents en tots els àmbits de la persona i les col•lectivitats és el compromís més digne al que tot govern ha d’aspirar. Desitgem que la pressa de decisions en l’àmbit local, a la nostra ciutat, vagi en la direcció encertada pel bé de tots i tothom es pugui sentir representat, no exclòs, pel seu Ajuntament amb els símbols que expressen la pluralitat de sentiments, sensibilitat i idees i així tornar a celebrar una Diada, l’Onze de setembre per a tots i no per uns quants. Tanmateix, cent dies, des de la investidura de l’alcaldessa i el seu govern, el 13 de juny, amb el suport de Junts per Barberà i Esquerra Republicana de Catalunya, potser són massa aviat per determinar quina serà la incidència d’aquest canvi aparentment tan radical a Barberà. Barberà continua funcionant i ho fa amb model i bases de gestió, objectius i solucions, iniciats i consolidats pels governs socialistes. Polítiques socials, Educació, Habitatge, dinamització comercial, participació ciutadana, infraestructures, via pública, atenció a l’ infància i la gent gran, esports i entitats, neteja, cooperació internacional i tants d’altres àmbits en què cal proposar, decidir i dur a la pràctica real cada dia. Perquè les ciutadanes i ciutadans, les treballadores i tre-

balladors, les empreses, els comerços, les Ampes, les escoles necessiten respostes i solucions a les seves demandes i necessitats en temps real i no de forma diferida. Potser els miratges,comencen a esvair-se….

Sentir,pensar,projectar i actuar amb la ciutat, de forma transversal i no compartimentada i fer-ho de manera participada, compartida i corresponsable constitueix, com ho ha estat sempre, el nostre compromís polític.

Bona representació comarcal a la Festa de la Rosa del PSC REDACCIÓ

Amb el transfons de les eleccions autonòmiques del dia 27, la delegació de la Federació Vallès Occidental Sud ha tornat a ser, amb 1.000 persones, una de les més nombroses a la Festa de la Rosa del PSC celebrada a la Pineda de Gavà aquest diumenge. José Luis Jimeno, Primer Secretari del PSC del Vallès Occidental Sud del PSC, ha valorat molt positivament la participació de la militància de la Federació a la Festa de la Rosa: «Els nostres militants han demostrat aquest diumenge que el territori continua compromès amb

la solució federalista del projecte del PSC i que no vol caure a l'abisme de la independència que defèn Artur Mas». Jimeno va recordar les paraules que el Primer Secretari Miquel Iceta va pronunciar a Sabadell només fa uns dies: «Diem Sí a la convivència, a les reformes, a les solucions, a la justícia social, i Sí a un govern que es preocupi dels problemes de la gent. Diem No a l'immobilisme, No a la independència i Sí al Federalisme» Alcaldesses i alcaldes, regidors i regidores, encapçalaven la delegació de la Federació Vallès Occidental Sud conjuntament amb bona part de l’executiva comarcal.


l’independent de BarberĂ

Especial

25 de setembre de 2015

5


l’independent

Especial

de Barberà

Qué puedes hacer tú por el país

Javier Pérez Ciudadanos Barberà

coordinador

Una fría mañana de enero de 1961 un joven presidente de los EEUU conminó a sus conciudadanos a hacerse una pregunta: “No os preguntéis qué puede hacer vuestro país por vosotros. Preguntaos qué podéis hacer vosotros por vuestro país.” En Catalunya, el 27 de septiembre, la respuesta a la pregunta está clara. Lo que podemos hacer y lo que debemos hacer, es ir a votar. Si no vamos a votar seremos cómplices del camino marcado por los independentistas. Escuchamos a personas decir que pasan de la política, que todos los políticos son iguales, que todos son unos ladrones y lo acompañan con una larga letanía de quejas, muchas con razón, otras no tanto. Pero no debemos olvidar, que nuestro interés o nuestra apatía en la cosa pública (la

6

res pública) dirimirán el tipo de gobierno que tengamos y éste, ya sea bueno o malo, será el que cada pueblo haya elegido y por tanto merezca. Llevamos cinco años perdidos, en el que el gobierno del Sr. Mas no ha gobernado, en el que se han llevado a cabo los mayores recortes sociales de las últimas décadas, donde el ciudadano de a pie, se ha visto abandonado por las instituciones y los políticos por él elegidos, salpicados día sí, día no, con casos de corrupción. Pero mientras se cerraban quirófanos, y se suspendían ayudas a las familias, Mas y los suyos han gastado cantidades millonarias en abrir embajadas inservibles, en consultas ilegales, en medios de comunicación manipulados y al servicio del régimen nacionalista, manteniendo en sus puestos a aquellos que les aplaudían y subvencionando a plataformas y medios afines, con los impuestos pagados por todos, si ningún tipo de rubor. Y cuando toca analizar la gestión de su gobierno, el Sr. Mas se diluye en una plataforma mesiánica, donde no se sabe quién es el candidato, sin programa y con el mensaje de que debemos darle un cheque en blanco para un camino hacia la tierra prometida que es la independencia, cuyas consecuencias, no las pagarán ellos, las pagaremos todos.

Miren, Jesús lo decía muy claro “por los frutos conoceréis al árbol”. Y los frutos de Mas y compañía, por desgracia, o están podridos o no existen, son ciencia ficción. El día 27, no solo les pido que vayan a votar, les pido que voten a Ciutadans. Pido que voten a Inés Arrimadas y toda su candidatura, en la que me incluyo. Les pido que nos den su confianza y su apoyo, para devolver a esta tierra de acogida y de oportunidades, el rumbo que nunca mereció perder. Les pido el voto, apelando a su sensatez. Somos un partido con programa y con equipo. Sabemos que queremos hacer y como hacerlo. Y tenemos las manos limpias. Nuestros frutos son la ilusión y la esperanza que miles de personas han depositado en nosotros. Queremos seguir siendo catalanes, españoles y europeos. Estoy seguro de que no les defraudaremos. Apelo a su corazón. Voten por sus abuelos y por sus padres, aquellos que vinieron a ganarse el pan a esta tierra y que con su esfuerzo y sudor, la levantaron y la hicieron más próspera. Voten por ustedes y por sus hijos, por sus sueños y posibilidades. La pregunta que John F. Kennedy hizo en 1961, hoy tiene una respuesta, vayan a votar y voten Ciutadans.

25 de setembre de 2015


l’independent

Especial

de Barberà

Catalunya sí que es Pot ha fet l'acte central del Vallès a Terrassa REDACCIÓ

L’acte central de campanya de Catalunya Sí Que Es Pot a Terrassa tenia un cartell de luxe: 5 primeres files de la llista: Gemma Lienas (número 2), Àngels Martínez Castells (4a a la llista), Albano Dante (5è), Joan Josep Nuet (6è candidat de CSQEP) i la rubinenca Marta Ribas (número 9), amb el suport del líder d’Esquerra Unida i diputat al Congrés, Alberto Garzón. La intervenció més emotiva va ser la de l’activista social i presidenta de Dempeus per la Salut Pública, Àngels Martínez Castells, qui va assegurar que “sóc d’esquerres gràcies a Terrassa”. Gemma Lienas, gran activista del moviment feminista a Catalunya, també va fer una intervenció molt íntima, en què va reivindicar que no es pot ser d’esquerres sense ser feminista, i va mostrar la seva alegria per formar part del projecte il.lusionant de CSQEP. I va reivindicar que una victòria

del canvi en aquestes eleccions catalanes servirà perquè hi hagi més mesures contra la violència de gènere. Alberto Garzón va fer arrencar grans aplaudiments i crits de “Sí que es pot” amb el públic dempeus, després de reivindicar les conquestes socials que va aconseguir la generació dels seus pares i avis. En aquest sentit, va proposar llistes unitàries a Espanya i a Europa com la de CSQEP per aconseguir la unitat popular, que segons va dir és un exemple a seguir. La candidata comarcal més ben situada a la llista, Marta Ribas, insistia en les propostes socials de CSQEP contra les retallades i la precarietat, i reivindicava que en aquestes eleccions “no parlem només d’una cosa -la independència-, perquè els que retallen van tots a la llista de Junts pel Sí, i si parlem de tots els temes, ells tenen molt a amagar”. I afegia, contundent: “ells són el 3% i nosaltres volem fer país per a la gent, per al 97%”

25 de setembre de 2015

Junts pel Si - Un país nou

Cèsar Erill (Candidat 11068 per JUNTS PEL SÍ Barberà del Vallès)

Aquest diumenge 27 de setembre és un moment històric pel nostre país. És el moment en que podem decidir amb una amplia majoria que el Parlament de Catalunya iniciï el procés cap a la construcció d'un nou país. A JUNTS PEL SÍ hem treballat per aconseguir una llista el més oberta i unitària possible per lluitar per aquest objectiu. I ho hem aconseguit. Els partits aparcant les seves sigles han decidit emprendre aquest camí comú amb molta gent independent d'alt prestigi intel•lectual, cultural i social, amb gent de SÚMATE, ANC, Òmnium entre d'altres entitats i gent que a títol individual han volgut serhi, per iniciar aquest procés. A aquesta llista, hi podem afegir més de 100.000 candidats que de forma voluntària i simbòlica hem donat suport a la candidatura de JUNTS PEL SÍ. Des de visions diverses i complementàries tots apostem per la independència com el camí a seguir. Aconseguint una amplia majoria a les eleccions de diumenge des d'Europa es veurà un cop més la força i la legitimitat de les nostres demandes. El poble de Catalunya ho ha expressat reiteradament, i ens segueixen negant el Dret a Decidir el nostre futur. Volem un nou país amb una Constitució que dignifiqui les persones i la seva llibertat, amb

una República justa i solidària, on la democràcia sigui real. Volem decidir el nostre futur entre tots. Amb la sobirania administrarem els nostres ingressos, i això ens permetrà invertir com cal en els pilars de la societat, educació, sanitat i treball, entre d'altres. Així podrem tenir millors escoles, una millor sanitat pública, donar oportunitats a tothom en el món laboral, garantir la seguretat de les pensions i atendre dignament la gent gran. Volem treballar per construir un país nou, amb totes les dificultats que això pugui comportar, perquè no cal negar-ho n'hi haurà moltes, ens posaran totes les pedres que puguin al camí, però no tenim cap dubte que ens en sortirem. Malgrat els dubtes que pugui ocasionar el moment polític, la inversió a Catalunya ha continuat pujant i les multinacionals segueixen invertint, això és la mostra més evident que es creu en el futur del nostre país. Som un país amb un gran potencial humà, econòmic, social, esportiu i cultural, un país on la diversitat suma i no importa l'origen de les persones. La ciutadania unida va aconseguir amb l'arribada dels ajuntaments democràtics fer un gran país. Colze a colze es van aconseguir grans avenços socials i culturals i es van fer barris i ciutats dignes i habitables. Aquest és l'esperit que hem de mantenir. Entre tots i totes, ho

tornarem a fer, serem un gran país, amb igualtat d'oportunitats, pròsper, net, just i solidari. Des de JUNTS PEL SÍ us plantegem iniciar plegats aquest camí i treballar tots per un país millor. I és que creiem fermament que aquest és el VOT DE LA NOSTRA VIDA, que ens hi juguem tant que ens ho juguem tot. Ho farem pels nostres avis i pares que ens han portat fins aquí, i sobretot ho farem pels nostres fills i néts, perquè es mereixen un país millor. Per això, perquè és ara el moment, perquè el país ens necessita us demanem diumenge 27 el vot per la independència, el vot per JUNTS PEL SÍ. Com va escriure Miquel Martí i Pol; "No tinguis por, estén la ma i acull l'aigua plena de llum d'aquest capvespre".

“Només desobeïnt podem garantir els drets de tots i totes”. REDACCIÓ

El passat dilluns 21 de setembre l’EAB-CUP va celebrar un acte de campanya en el seu local del carrer Sant Pere. En aquest acte varen poder comptar amb la presència de 4 candidates a la llista de la CUPCC a la demarcació de Barcelona: Mireia Vehí (lloc 8è), Joan Garriga ‘Nana’ (lloc 9è), Albert Díez (lloc 47è) i Agustín Cintas (lloc 73è). Mireia Vehí

Mireia Vehí, sociòloga i activista especialitzada en qüestions de migracions, drets humans, gènere i interculturalitat. Ha estat vinculada a moviments okupes i ha militat aTanquem els CIE, va remarcar que "només desobeint podem garantir els drets de tots i totes" i que no es tracta només de votar “sinó continuar autoorganitzant-nos" posant de manifest la necessitat de què “"ens cal institucionalització pròpia” a més d’anar a les institucions a canviar-les i posar-les al servei

de la gent. En la seva intervenció també va insistir a no deslligar cap acció política d’una anàlisi i pràctica feministes on la prioritat és posar "la vida al centre de totes les polítiques". Joan Garriga

Joan Garriga ‘Nana’, reconegut activista cultural, social i polític, ha format part de moviments socials de base, amb un vinculació destacada a l’àmbit municipalista, a Sant Pere de Ribes, on va ser regidor de l’UM9-CUP entre els anys 20072015. En Nana va remarcar que “gràcies a la mobilització popular i autoorganitzada vivim el moment actual d'oportunitat objectiva de ruptura amb l’Estat espanyol en clau social i nacional", posant de manifest que “les possibilitats de transformació social són clares” si som ferms i fermes amb exercici el dret a l’autodeterminació i l’exercici de totes les sobiranies. També va assenyalar que l’espai polític de la CUP ha de seguir "guanyant poder

polític, on apareixeran contradiccions i on el més important serà com les acabem gestionant”. En relació a la tasca a desenvolupar a una institució com el Parlament de Catalunya va expressar “que ha de ser una trinxera i un mur de contenció” on assegurem que per davant i darrere de qualsevol acció política estarà el poder popular i l’activació i mobilització del carrer, “com estem fent als ajuntaments”. Albert Diez

Albert Díez, mestre d’escola pública a la nostra ciutat i reconegut activista badienc va iniciar la seva intervenció remarcant que “la CUP-CC és l'única candidatura de ruptura q podem votar" afegint que Junts pel Sí és “Junts pel No per a la classe treballadora catalana”. Va recordar que a l’any 2012 tornava “a votar amb il·lusió després de molts anys de no fer-ho en eleccions que no fossin municipals”, votant a la CUP-Alternativa d’Esquerres. Va exposar l’experièn-

cia viscuda a Badia del Vallès, on va ressaltar que “la CUP és l’únic espai polític que es pren seriosament i de forma sincera i honesta combatre la segregació urbana i el desequilibri territorial dels del punt de vista social i de classe”. Va posar de manifest que les altres opcions polítiques que parlen de canvis socials i territorials a Catalunya i l’Estat espanyol parlen sistemàticament de “fer una truita però sense trencar cap ou”. Agustin Cintas

La darrera intervenció, la més emotiva, amb paraules d'Agustín Cintas, treballador de Panrico i protagonista en majúscules i en positiu de la vaga a la planta de producció de la nostra comarca. Agustín va voler agrair “el suport del poble de Barberà amb els i les treballadores de Panrico” i que aquest agraïment

el féssim extensiu a altres companys i espais associatius i polítics de la ciutat. La seva experiència durant la vaga, amb altres companys, i el paper que va jugar la CUP i en especial la diputada Isabel Vallet justifiquen, en paraules de l’Agustín, "el meu suport a la CUP... per l'ajuda rebuda en la lluita de Panrico". Va preguntar-se "què fem els i les treballadores amb la CUP?” responent: “ser protagonistes de la independència social que també defensa la CUP, ser partíceps de tot" i que a partir del 27S amb la CUP-CC “es pot aconseguir una situació millor pels i les treballadores”. Per últim ens va convidar a “tenir memòria”, memòria “davant del paper que determinats partits i sindicats van jugar durant la vaga de Panrico” i en tants d’altres exemples on el poble treballador català ha estat sistemàticament perjudicat i menystingut. 7


l’independent de BarberĂ

8

25 de setembre de 2015


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.