Independent 306

8 de juny de 2018

306 La informació al dia a <independentbarbera.cat>

La Casa de la Vila ISSN - 1695-4793

9 POLÍTICA La igualtat de gènere, la sanitat i l’educació…

4-5 ENTREVISTAS Guanyadors de la 13a Nit de l’Esport

16 ACTUALITAT Carretera local de Can Llobateres tancada

20 PUBLIREPORTATGE Clínica podológica Blanca Alba

l’independent

8 de juny de 2018

de Barberà

La Democràcia funciona

editorial

Un triomf de la Democràcia i la Dignitat, això és el que em presenciat aquest darrers dies al Congres del Diputats. Mai en la vida de la nostra democràcia s’havia aconseguir treure un Presidente del Gobierno mitjançant una moció de censura. Tres vegades es van provar anteriorment amb Adolfo Suárez (1980), Felipe Gonzalez (1987) i Rajoy (2017) però cap va prosperar.

Després de la sentencia del cas “Gürtel” en que la justícia ha estat implacable i ha emès una duríssima sentència demostrant que la justícia actua amb independència de la política, a pesar de les moltes pressions que ha sofert.

Calia esperar la immediata dimissió d’un polític responsable hauria estat tot un exemple de dignitat política, però evidentment això no s’ha donat.

Així doncs, per dignitat s’havia de presentar una moció de censura doncs aquesta sentencia representava la gota que vesava el got, recollint el pesar de la majoria de la ciutadania que veia com la política s’enfonsava en el fang i li calia una ràpida regeneració que retornés la dignitat democràtica a les institucions de govern.

Queda palès que el Partit Popular és un partit immers en la corrupció. Ha robat i ha permès que els seus s’enriquissin, ha utilitzat l’enfrontament territorial per guanyar les eleccions i ha laminat els drets civils, amb lleis com la temuda “Llei mordassa”, entre altres.

Som un país on la picaresca està assentada al llarg de segles, certament en el nostre país existeix el que podem anomenar com corrupteles quotidianes, una societat que evita pagar les factures amb IVA, accepta cobrar en B o fa malabarisme per enganyar a Hisenda, per exemple.

Això també es corrupció a petita escala però corrupció a la fi i la postra.

Però no tothom és igual, afortunadament, hi ha gent honrada, gent que rebutja aquests comportaments. També podem trobar polítics amb conductes exemplaritzants, com és el cas que em vist aquests darrers dies, un polític que va deixar el seu esco per coherència, per no haver de votar contra el seu parer i el de molts ciutadans que l’havien votat, demostrant que amb la ètica i l’audàcia com a senyera podem regenerar les institucions democràtiques del nostre país.

Cal tornar a les institucions la dignitat i la credibilitat que necessiten, tornar a fer que els ciutadans tornin a confiar en elles i en els seus representants.

Però hem de dir que ha estat l’impulsor de la moció de censura però s’ha vist recolzat per una gran majoria de representants d’altres formacions polítiques que des de la diversitat han donat suport per tal de fer-ho possible.

Aquesta hauria de ser la conducte a tenir en compte en altres institucions on ens veiem immersos en el fangar de les males praxis, per què en democràcia les formes són democràcia i no tot si val.

l’Independent 307 sortirà al carrer al juliol de 2018

2.

portada La Casa de la Vila Arquitectònicament és un edifici de planta rectangular amb torres als extrems i teulades a quatre aigües. La seva fisonomia recorda els masos residencials del segle XIX, amb galeria al pis superior. La planta baixa forma un porxo davant de l’entrada.

Es va projectar l’eixample de Barberà (sense ser d’una forma definitiva, doncs gran part de l’actual Barri de Can Serra es va idear com Zona Industrial en 1959), es decideix emplaça-ho fins aquest moment en la Carretera de Barcelona nº 1.

La seva ubicació es va planificar al costat de la Església Nova o de l’Assumpció aixecada en 1951, el disseny d’aquesta obra va se adjudicada a l’arquitecte Francesc Terol obra que es va iniciar a l’any 1956. El conjunt de l’església i de l’Ajuntament formaria d’aquesta manera la plaça principal de la població, a la que s’annexaria anys posteriors el Pavelló Poliesportiu, solapat al mateix edifici de l’Ajuntament a la part posterior. Que actualment ocupen les oficines d’atenció Ciutadana (OAC).

Als anys 70 a la planta superior va estar ocupada per la biblioteca i a la seva façana es pot veure dos plaques, una referen al nomenament de Nostra Senyora del Rosari com Alcaldessa Honoraria Perpetua (a l’any 1962) i l’altre commemorant la primera Clàssica de Vuit dels Castellers de Sabadell al Juliol de 2011.

Església Nova, inicia la seva construcció a l’any 1950 i es va inaugurar un any després, per continuar de forma paral·lela el culte religiós a l’Església de la Romànica. Anteriorment s’havia habilitat una capella al Carrer Sant Pere en un domicili particular. I només s’anava a la Romànica per esdeveniments més destacats dins de les festivitats religioses.

El seu estil ens recorda un llunya estil neo-renacentista , l’exterior combina maons i paret lliça, la façana són de línies rectes clàssiques encapçalades per un pòrtic triangular. Anys més tard es construeix el campanar amb una torre quadrada. Al costat mateix es troba la casa parroquial. Part de la seva construcció va ser possible gracies als donatius i jornades voluntàries de peonatge per part de la població.

Aquesta nova Església va se dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció i inicialment va ser coneguda per aquest apel·latiu.

l’independent

8 de juny de 2018

de Barberà

cartes al director Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: L’Independent Av. Generalitat, 53 àtic 2ª 08210 Barberà del Vallès o

la vinyeta

Hace unos días una criatura de 15 años se quito la vida. Salió de su independent@ceres.cat casa temprano, su pensamiento, su idea no era otra que la de terminar con su angustia, esa que solo conocía ella. Su madre utilizó todo lo que tenía a su alcance para intentar encontrarla antes de que fuera demasiado tarde.

Vimos el mensaje en las diferentes redes sociales, pero no se llego a tiempo.

A media mañana nos enteramos del desenlace. Ona había conseguido lo que se había propuesto.

Quitarse la vida. ¿15 años cuantos son?

Una menudencia, una insignificancia, el inicio del camino de la vida, un empezar a vivir, con todo lo que eso conlleva. Alegrías, llantos, emociones, toda una vida por experimentar. Ona ya no esta, decidió tirarse al vacío, desde un puente alto de una autopista, para que su cuerpo tierno, delicado, adolescente, se estampara, contra el asfalto y si no fuera suficiente con el impacto, que los vehículos que circulaban a toda velocidad, remataran la tragedia, arrollándola uno tras otro.

Su caso se archivara como tantos. Será un número más de las estadísticas.

Su familia, sus amistades de verdad lloraran su perdida, se preguntaran, porqué?, que fue lo que le impulsó a tomar esa decisión?

El sistema solo tomará nota. Solo en algún congreso de salud mental se hablará de este problema cada vez más extendido y al que nadie le preocupa como para ponerse a trabajar en el. No hay especialistas, pero tampoco nos preocupamos en que en un futuro no muy lejano podamos tener personal cualificado para ayudar a tantas milis de personas con problemas. Tal vez si Ona hubiera tenido ayuda, una guía que conociera su realidad, sus miedos, sus fantasmas, habría conseguido frenar ese impulso decisivo que acabo con ella. Amigos esta es una realidad, la de los recortes, la del todo vale. No les importamos nada, casi diría atreviéndome, que les molestamos.

Alfonso Alharilla

3.

l’independent de Barberà

Entrevista

LAURA GÓMEZ, Premi millor esportista 2017 en l’edició 13A Nit de l’Esport quería y lo probamos las dos y a partir de este momento me acabé decantando por el triatlón.

De pequeña practicó atletismo con algunos buenos resultados. En la adolescencia ya se decantó por el triatlón(y sus modalidades parecidas como el duatlón) en donde ha conseguido sus mejores éxitos participando con la selección española en competiciones internacionales.

Miembro de una familia que “respira” deporte.

Sus hermanas, sus tios… siempre han estado vinculados al deporte (natación, balonmano, fútbol, atletismo).

¿qué influencia han tenido sus familiares a la hora de practicar deporte? ¿qué motivaciones tuvo para decantarse por un deporte u otro?

Creo que llevamos el deporte en los genes. Mi familia, tíos, padres han hecho deporte. Y nosotras des de muy pequeñas hemos realizado deporte, tanto mis Hermanas como yo, y ahora mis primos. Ya nos sale de manera espontánea. De hecho recuerdo, cuando teníamos 4 años pedir de hacer la cursa popular de Barberà. Nos encanta el deporte, y disfrutamos de ello.

Yo de pequeña lo tuve muy claro que deporte quería hacer, atletismo ha sido el deporte con el que he crecido y también me encanta competir.

Cuando tenia 7 años, como no podía ir todos los días a atletismo, los otros 2 días hacia multideporte.

También había hecho algún campus de verano de futbol que organizo mi tío Isidre en las instalaciones María Reverter.

Y como en casa se hace deporte, mi hermana mayor natación, y mi hermana gemela natación y atletismo, mi madre le insistía que hiciera triatlón, y yo pensé que yo también 4.

¿cuál es la rutina base de entrenamientos para una modalidad que combina natación, ciclismo y carrera a pie? ¿cómo se combina todo eso con los estudios y la vida personal?

La constancia, la organización, saber lo que uno quiere y disfrutar de el entrenamiento son las bases para estar cada día a pie del cañón, luego también hay otros factores, como saber escuchar al cuerpo, saber cuando se tiene que apretar, buscar el equilibrio, entre lo que pide el cuerpo y el entrenamiento,.

Yo entreno cada día, y hago 3 sesiones diarias, natación 5-6 días a la semana, luego el ciclismo y el atletismo lo combinamos, un día toca uno y al siguiente el otro. Excepto Domingo que hacemos transición que es bicicleta y correr. Y a parte los martes y jueves hacemos Trabajo de fuerza en el gimnasio.

Y des de hace 3 años que añadí clases particulares de yoga y pilates para compensar el cuerpo, estirar, buscar flexibilidad y prevenir lesiones.

A parte de el entrenamiento, también estoy estudiando, curso 3º de INEFC (Institut nacional d’exercici físic a Catalunya) y combinarlo todo es duro, y tengo que estar muy organizada en mi día a día para sacarlo todo. Al final la vida son prioridades, luchar y trabajar duro, porque nadie regala nada para alcanzar los objetivos que cada uno se proponga Se dedica al triatlón, una modalidad con una mayor repercusión mediática gracias a los

buenos resultados de los representantes españoles.

¿motiva más el hecho de ser un deporte conocido y con un mayor seguimiento? ¿se nota cada vez más la competencia debido al cada vez mayor número de

8 de juny de 2018

practicantes? De cara al futuro más inmediato ¿qué objetivos se marca?

El triatlón ha crecido mucho estos últimos años, es un deporte que tiene las mismas condiciones en ambos sexos, que en una competición lo pueden practicar deportistas profesionales y amateurs... y ahora ya hay muchas escuelas que permiten que los niños des de pequeños lo practiquen, eso quiere decir que el nivel deportivo subirá.

Este año no me puedo marcar ningún objetivo competitivo, ya que decidí parar el año y solucionar un dolor que hace años que llevo arrastrando, y me ha mermado en muchas competiciones. El objetivo que me he marcado este año ha sido trabajar toda la parte emocional y pequeños desajustes para rendir al cien por cien bajo presión.

A nivel nacional, el deporte femenino se ha relanzado en los últimos años en Barberà, algunos de los éxitos más importantes de los últimos años lo han conseguido mujeres (Heidi Martínez en patinaje, Nuria Ferrer y Cristina Bárcena en atletismo,…)

Como deportista que se inició desde muy joven

¿cómo animaría a las niñas (y a los niños) a practicar deporte? ¿Hasta qué punto hay que dejar libertad al niño/niña para que elija por su cuenta a lo que se quiere dedicar?

Como veo la Sociedad ahora mismo, y como ha evolucionado, todos los niños tendrían que hacer mínimo 1h de ejercicio físico diario. No nos damos cuenta por la Sociedad consumista en la que vivimos, pero a día de hoy se ha aumentado el % de sobrepeso infantil y obesidad en nuestra Sociedad. Las nuevas tecnologías tampoco ayudan y hace que la población sea sedentaria.

Eso los niños y niñas no lo ven ni lo entienden. Pero eso también viene de la educación, y valores que se inculcan des de casa y las escuelas.

Como animaría a lo peques, que hagan el deporte que ellos quieran, pero que lo hagan, que luchen por lo que quieren y les gustaría ser de grandes, que el deporte solo aporta coses positivas, el deporte me ha enseñado ver las coses de otra manera, de tener consciencia de mi cuerpo, viajar estudiar mejor, muchos valores y amistades.

Entrevista

l’independent de Barberà

8 de juny de 2018

JOSÉ NUÑEZ Presidente de la UNIÓ ESPORTIVA BARBERÀ DE BALONCESTO, Premi millor entitat esportiva 2017 13A Nit de l’Esport En Barberà no se entendería en baloncesto sin el nombre de José Nuñez “Pepe”.

De joven, eso sí, practico balonmano.

¿Cómo se inicia la vinculación de Pepe Núñez con el baloncesto en Barberà?

No tenia pensado a priori cambiar de deporte, pero una casualidad me llevo durante un periodo de meses en el que me planteaba mi futuro como jugador, estar entrenando con los equipos sénior de la UE Barbera, donde tenia muchos amigos. El caso es que aventure jugando una temporada completa en el segundo equipo, y la segunda temporada y ultima que jugué federado, fue ya en el desaparecido Sallares i Plà de Sabadell, con muchos compañeros de Barbera.

tivos y sociales, saber tus limitaciones, velar para que los deportistas que son los principales protagonistas, puedan disfrutar de un deporte tan apasionante y espectacular como es el básquet. Lo mejor sin duda, ver como los mas pequeños se ilusionan cada día que van a entrenar y así ayudarles a formarlos como personas en el ámbito del deporte, lo peor, cuando comienzan a llegar a una edad adulta y no existe posibilidad de estar en los equipos sénior después de estar muchos años compitiendo con su entidad, así como las lesiones que en ocasiones truncan al jugador/a la trayectoria deportiva.

y cuántas veces se ha arrepentido de pensarlo?

En muchas ocasiones he pensado en dejarlo, y en otras me arrepentí al pensarlo, pero las puertas están abiertas a que pueda venir alguien que aporte dedicación y pasión para dirigir al club.

En lo deportivo parece que ha conseguido mantener un proyecto relativamente sólido con el primer equipo masculino en la liga nacional EBA. Pese a luchar contra estructuras mucho más consolidadas

La entidad cumple 50 años de vida

¿qué balance se hace desde la perspectiva de alguien que ha vivido prácticamente toda esa historia? ¿Pensaba cuando entró que iba a llegar a la situación actual?

La UE Barbera cumple 50 años, y llevo 25 al frente de la entidad, son muchos, demasiados. El balance es altamente satisfactorio, como no podía ser de otra manera, pero en este largo periodo también he tenido momentos personales menos felices. Cuando me incorpore a la junta directiva presidida por José Luis Barragan en 1991 creo recordar, nunca pude imaginar que iba a estar tantos años.

La Unió Esportiva Barberà es una de las entidades que más gente ‘mueve’ a diario (jugadores, entrenadores, delegados,…)

¿qué es lo mejor y lo peor de gestionar un grupo tan amplio de gente?

Integrar a tantas personas en una entidad requiere además de rodearte de gente preparada y con capacidad de gestión, de tener claros los objetivos depor-

¿Por qué cree que no es el único caso en Barberà en que el presidente de una entidad deportiva perdura en su cargo durante tantos años? Su caso, el del balonmano, el de la petanca, el del fútbol o el del ajedrez. ¿es por la confianza que han generado en su gestión o puede ser por la falta de un relevo ‘fiable’?

Seguramente los presidentes de las entidades que has nombrado hemos tenido mas de un denominador común que nos ha permitido estar tanto tiempo al frente. Pasión por nuestro deporte, cierta disponibilidad y ver como poco a poco los objetivos deportivos y sociales se van alcanzando. Supongo que habría que añadir, que voluntarios para ser presidentes de entidades deportivas hay pocos o muy pocos dado el tiempo y la responsabilidad que hay que asumir. La prueba está en que apenas se llegan a celebrar elecciones en la mayoría de las entidades por falta de candidatos. ¿Cuántas veces ha pensado en dejarlo

Edicions Ceres SCP - J66273954 Doctor Moragas, 232 SA1ª - 08210 Barberà del Vallès

¿es un proyecto fiable a corto y medio plazo?

Es cierto que hemos conseguido mantener al primer equipo del club en una competición tan exigente como la liga EBA, pero fiable o no fiable depende, si miramos esta temporada, a pesar de salir con una plantilla a priori muy competitiva hemos estado sufriendo para mantener la categoría hasta la antepenúltima jornada, sin embargo la temporada anterior estuvimos a punto de alcanzar puestos de ascenso a LEB Plata. Por tanto, la clave será elegir bien a los jugadores que integraran el proyecto del primer equipo, y trabajar con máxima ilusión y humildad. Si bien nuestro principal objetivo es ser el club referente en el Valles en liga nacional.

Esta última temporada también se ha conseguido recuperar y revitalizar la sección femenina con

Editor: Manoly Arriaga Consell directiu: Manoly A., Francina Ricart, Efrem Utrera, Rosina Bertran, Carles Ortiz

varios equipos, de nuevo, en competición

¿qué aporta a la entidad tener una línea de trabajo femenina?

Estos últimos años hemos ido consolidando la sección femenina con mejores técnicos y un mayor numero de inscripciones de deportistas, lo que ha provocado crecer en el numero de equipos. Faltaba un equipo referente como espejo de la cantera de la sección femenina, y este año con un grupo de jugadoras muy jóvenes en su mayoría, volvimos a competir desde la 3ª Catalana en un proyecto que esperamos que sea el inicio de un largo periodo de consolidación desde el club. La UE Barbera siempre ha sido un club donde ambas secciones han convivido con mejores o peores etapas.

A nivel personal

¿qué le ha dado, qué le ha permitido hacer o conseguir el mundo del baloncesto, por el hecho de estar vinculado a un club?

Lo mejor que me ha dado el básquet, como anteriormente el Hándbol, es tener la posibilidad de conocer muchas personas, tener una vida social plena y satisfactoria. ¿Tiene alguna espinita clavada? ¿Algo que le hubiese gustado conseguir y que, aún, no ha podido obtener?

Conseguir que el modelo de escuela deportiva de básquet este en todos los centros escolares públicos de Barbera.

Lo considero basico, para aumentar el crecimiento y poder consolidar el club en una cuotas de competición de mayor nivel, y por ultimo, siento una enorme decepción por no haber podido conseguir que el Poliesportiu Municipal de Can Serra, después de 22 años de su construcción, no haya sufrido las mejoras que de manera reiterada hemos solicitado y justificado a nuestro Ayuntamiento en los últimos años. Faltan vestuarios, sala para la entidad, mejoras en el graderío para discapacitados y la cobertura de la pista exterior para que este al nivel de otras instalaciones de la ciudad. Seguiremos insistiendo en proponer dichas mejoras. ¿Se imagina qué hubiese sido de él si en su día no hubiese aceptado el reto de presidir la entidad?

Seguramente hubiera disfrutado de la vida deportiva con la misma intensidad que hago ahora, pero con menos responsabilidad!!

Directora: Manoly A. Redactors: Francina Ricart, David Martín, Judith González, Efrem Utrera Fotografia: Maria Vilarnau,

David Martín, Imanol Ortíz Publicitat: 651 831 282 Maquetació i Impressió: Bibi Digital Dipòsit legal: B-52445-04

5.

Opinió

l’independent de Barberà

We are a welcoming Europe!

“We are a welcoming Europe. Let us help!” (“Som una Europa acollidora. Deixeu-nos ajudar!”). Aquest és el lema de la iniciativa ciutadana europea que ha de recollir un milió de firmes per reclamar que no es criminalitzi la solidaritat amb les persones que demanen refugi o acollida als països de la Unió Europea, que se’ls doni suport i que es garanteixi l’accés a la justícia de totes aquelles que pateixen explotació o abusos. Una seixantena d’entitats defensores dels drets humans i de les persones immigrades i refugiades als països de la Unió Europea han posat en marxa aquesta iniciativa que es va presentar fa uns dies a casa nostra.

No demanen la lluna. És un exercici de possibilisme en uns moments en què el paper europeu en l’acollida de les persones

que li demanen asil i refugi és ben galdós. L’Europa oficial, la de les reunions del Parlament europeu i el Consell Europeu, aposta per tancar les portes als qui volen buscar una vida millor als països que la formen.

O fer-los passar per una petita escletxa d’un en un i amb els papers (si és que en tenen) a la boca. L’Europa oficial i els seus països membres posen entrebancs –uns més que d’altres- a les persones que volen donar un cop de mà a les que truquen a aquestes portes, amb la il·lusió de bastir vides dignes. És l’Europa que pren els vaixells a les associacions com Proactiva Open Arms, que rescaten persones abandonades enmig del mar Mediterrani o porta als jutjats tres bombers sevillans de Proemaid per fer el mateix a l’Egeu. La mateixa Europa que processa ciutadans seus que

Cuando la experiencia laboral es un inconveniente Desconozco en cuantas ocasiones suceden acontecimientos de estas características, pero estoy convencido que en más de las necesarias. Sé que la cifra de parados asusta y el tema político es peliagudo, aunque no es relevante pues algunas multinacionales se acogen a lo que más les convienen. Hablo de entrevistas y contrataciones de grandes empresas, en las cuales no siempre valoran la cualificación, profesionalidad o historial laboral.

Diferentes personas, diferentes compañías, con resultado similar ante la visita de recursos humanos. Gente cualificada, recomendada, con currículum impecable, se enfrenta a algo que ponen inaccesible, que es derecho al trabajo (Art. 35 CE). Tras revisar documentación que les ha sido entregada en mano, cumplimentado algunos impresos y promesa oral de incorporación inmediata, no dan una respuesta. La necesidad de tener estabilidad económica en un hogar, es más que 6.

evidente en cualquier familia, pero es cuando viene el juego de algunas empresas con la necesidad de la persona que solicita el puesto de trabajo. Las personas aspirantes a volver al mundo laboral, como responsables que son y tras no recibir noticias de la supuesta contratación, vuelven a contactar con las compañías, para preocuparse por la situación del supuesto proceso de selección. Argumentos muy variados de parte de las multinacionales, como que han perdido los datos de contacto, que tu vida laboral es demasiado amplia o que prefieren contratar a gente nueva, debido a nuevas normativas internas. Está bien y es aceptable cada una de las excusas, pero los datos de contacto no los pueden perder, cuando tienen tu currículum y son ellos los que se han puesto en contacto. Vida laboral amplia, debido a los contratos que la misma empresa hacía en el pasado, los denominados “basura”, en los que tras un tiempo

8 de juny de 2018

Siscu Bages-periodista

acullen immigrants o refugiats o els ajuden a travessar fronteres interiors. La que paga a Turquia o Líbia (a saber a qui en aquest país) perquè contingui les sortides d’aspirants a arribar al continent europeu.

Els promotors de la iniciativa tenen un any de temps per recollir les firmes. A Espanya n’hi ha prou amb què se’n recullin 40.500. Ho han de fer, com a mínim, a set països de la Unió. Ben segur que es poden aconseguir en pocs dies. La interlocutora de la campanya és, aquí, la consultora ‘Instrategies’, especialitzada en mobilitat, migracions i gestió de la diversitat. ‘Casa Nostra Casa Vostra’ s’hi acaba de sumar.

Hi ha una altra Europa, la del ciutadans que donen suport a iniciatives com aquesta. La que denuncia l’actitud injusta de les autoritats polítiques davant els

migrats que ens demanen ajut i respecte. La que representen les associacions ‘Entrepobles’ i ‘Sicom’, que van estrenar el dijous 3 de maig, als cinemes Girona, a Barcelona, el documental ‘La meva pell’, on vuit dones valentes expliquen, en primera persona, la dura experiència del progrés migratori.

No és que sigui possible una altra Europa. És que existeix.

Cal escoltar-la i fer callar la que no ens agrada.

Raul Úbeda

trabajando, te despedían y volvían a contratar en unos meses. La preferencia y fomento de personal joven y poco cualificado, para pagarles menos y contratar hasta tres personas en lugar de una.

Claro que los jóvenes tienen y necesitan trabajar para adquirir experiencia y especializarse, o financiar sus proyectos, estudios o lo que necesiten, faltaría más, pero cuando

tribuna

tribuna

se dice que la experiencia es un grado, no siempre es aplicable en el mundo laboral.

Opinió

l’independent de Barberà

En perill d’extenció M’he atrevit a fer un escrit per a demanar la col·laboració de pares i mares per a no deixar desaparèixer una espècie que està en perill d’extinció: l’educador en valors. Un ésser que no viu en base a l’emoció del moment sinó en base a les pròpies eleccions reflexionades i entrenades. Que educa els altres perquè entenguin el món, tinguin opinions i les revisin, prenguin decisions i es comprometin. Una figura com aquesta, com podrà sobreviure en una societat que penalitza l’error, ofereix gratificació immediata sense esforços i encimbella valors poc filantròpics? La resposta és evident: no podrà si no l’ajudem.

Al llarg dels segles, la morfologia de l’educador en valors s’ha anat adaptant als canvis del seu entorn fins aconseguir característiques que el distingeixen dels seus antecessors i parents. Algunes de les mutacions que presenta en l’actualitat són: una major

capacitat d’escoltar, una ment més oberta o un caràcter menys invasiu. Encara que sempre ha posseït una tenacitat inesgotable derivada de la seva necessitat d’influir (i us asseguro que no en perd oportunitat), en el present, no imposa la seva opinió, deixa que l’influenciat tingui llibertat de pensament i actuació. Ell fa la seva proposta i deixa que maduri, no li’n demana una resposta immediata. A diferència de la versió d’educador en valors més primitiva que usava només el mètode (en alguns casos amb tècniques ferotges) i la rutina per imposar valors als altres, ara és conscient de la major eficàcia d’ensenyar-los sent subtil, transmetent-los per contacte, per contagi, sent-ne exemple.

Aquest tarannà pacient, de “digestió” lenta, contrasta amb la voracitat de les noves espècies invasores com els youtubers o els influencers. Fonts d’informació i entreteniment que no sols

Tiempos difíciles Estamos viviendo tiempos convulsos, complicados, muy difíciles y generalizado en los cinco Continentes.

Por un lado existe una inseguridad mundial con unos protagonistas belicosos, pendencieros y prepotentes.

Trump (EUU), Kim Jong-un (Corea del Norte) Netanyahu (Israel) Maduro (Venezuela) Putin en Rusia y bastantes más que juegan haber quien tiene los misiles más largos y potentes, o sea jugando a la guerra como si fuesen niños (con perdón para estos) y haciendo sufrir a la humanidad.

España no se queda al margen, con sus movilizaciones de diferentes sectores, Jueces y Fiscales, Mujeres por la Igualdad, Pensionistas y Jubilados, todos reivindicando nuestros derechos. Y nosotros además Catalunya (casi nada).

Como Pensionista y Jubilado quiero expresar lo que a lo largo de varios meses estamos viviendo los que de una forma u otra asistimos a las grandes manifestaciones que en las principales ciudades de España se realizan y las que cada lunes realizamos en nuestras Plazas de los Ayuntamientos. Bilbao a la cabeza dando un ejemplo de unión y fuerza y esa fuerza nos la transmiten al resto.

Los Pensionistas y Jubilados reivindicando un incremento de sus pensiones

8 de juny de 2018

Mercè Mas Garcia

relativitzen la seva influència sinó que poden arribar a devorar-la.

I així, a queixalades, és com en l’actualitat, l’educador en valors ha vist reduït el seu hàbitat. I encara i que no s’ha refiat mai de les modes passatgeres i s’hi mostra cautelós, no podem assegurar que aquest cop sobrevisqui a aquesta escomesa salvatge.

Malauradament, els educadors en valors no només són presa dels depredadors. Les circumstàncies de l’època actual han promogut que la dedicació, el compromís, l’esforç o la paciència hagin caigut en desús i hagi proliferat la manca de temps, la irritabilitat o el desentendre’s. El conjunt de condicions ambientals favorables al desenvolupament de la vocació educadora s’ha vist alterat i en conseqüència, s’ha reduït dràsticament el nombre d’exemplars amb inclinació autèntica.

Jo mateixa, des de que sóc mare, em considero una aprenent

d’educadora en valors i sovint em deixo portar per la impaciència.

Com que no tinc massa temps, quan li’n dedico al meu fill en matèria de qualitats, espero veure de seguida la resposta “que toca” i si no és així em frustro i tiro la tovallola. O pitjor: m’enutjo amb ell. Suposo que encara em falta pràctica. Però no perdo l’esperança i crec que serà positiu si cada cop en som més lluitant per la causa. És per aquest motiu que demano la vostra col·laboració, mares i pares, per revifar aquest esperit, convertir-nos en aprenents d’educadors en valors i no defallir. Potser algun dia esdevindrem educadors genuïns.

Endavant! Molta sort!

Antonio Romero igual a la caristia de la vida, el IPC. No al aumento de la Cesta de la Compra que siempre es superior.

El Gobierno de PP se las cargó con su última Reforma Laboral, dejándolas en un Aumento del 0,25%. Y en este año comenzamos a movilizarnos.

Rajoy y su Gobierno pensaron que nos cansaríamos a los cuatro días y volveríamos a dejarlos tranquilos, pero que equivocados estaban. Comenzaron a pasar los días y a las manifestaciones cada vez asistíamos mas personas, Pensionis-tas, Mujeres algunos jóvenes y hasta niños acompañados de sus abuelos y abuelas.

El Gobierno continua con sus vaivenes mareando la perdiz y viendo como iba evolucionando la situación de concentraciones, comenzó a cambiar de estrategia pero intentando dividirnos para debilitarnos. Primera propuesta aumentar un 3% las pensiones más bajas. Segunda, no pagar el IRPF a pensiones por debajo de 14.000 Euros anuales. Tercera, aumentar las pensiones de Viudedad, pasar del 50% de la base reguladora al 52% y para el 2019 subirlas al 60%. Pensando que el 2019 y 2020 hay elecciones y así ganar votos.

Como tenia el marrón de tirar adelante los Presupuestos Generales del Estado este año, que se deberían de haberlo

hecho el 2017 y al no tener mayoría no lo consiguió.

Le quedaba la baza de el PNV, su aliado y a cambio de sacar una buena tajada para el País Vasco, que ponía unas condiciones que después se las ha pasado por el forro, el famoso Artículo 155 vigente en Catalunya, el Gobierno ha tirado adelante dichos Presupuestos con la condición de aplicar el IPC a las pensiones. Los Presupuestos se han aceptado, el Gobierno ha seguido dándole vueltas al tema, pero al final tendrá que claudicar y dar su brazo a torcer y los Pensionistas y Jubilados

tribuna

tribuna

habremos ganado esta batalla, pero no la guerra. Esta será larga y dura pero las/ los Pensionistas y Jubilados estamos acostumbrados a luchar durante casi toda nuestra vida y seguro que no vamos a desfallecer y como el arma más valiosa que tenemos es Nuestro Voto, tengamos claro A Quien No Vamos A Votar.

7.

Esports

l’independent de Barberà

8 de juny de 2018

ull de Dona

Farmàcies de guàrdia Perello-Anselm Clavé,8-8 de Juny Budalles-Av.Burgos,42- 9 de Juny Baricentro-Palomares-Via Sant Oleguer, 2-10 de Juny Pages-Av.Generalitat, 92-11 de Juny Sisquella-Roig-Av.Costa Brava, 2-12 de Juny Granero-Algarve, 2-13 de Juny López-Del Bosc, 105- 14 de juny Baricentro- Porta, 5-15 de Juny Palomares-Baricentro-Porta, 5- 16 de juny Martí-Mediterrani,26-17 de juny Baricentro-Palomares-Via Sant Oleguer, 2-18 de juny Ruzafa-Moragas, 249-19 de juny Balnca-Suades-Tividabo, 68-20 de juny Perello-Anselm Clavé,8-21 de juny Budalles-Av.Burgos,42- 22 de juny Palomares-Baricentro-Porta, 5-23 de juny Baricentro-Palomares-Via Sant Oleguer, 2-24 de juny Sisquella-Roig-Av.Costa Brava, 2-25 de juny

Granero-Algarve, 2-26 de juny López-Del Bosc, 105- 27 de juny Granero-Algarve, 2-28 de juny Galceran-Av.Generalitat, 41-29 de juny Martí-Mediterrani,26-30 de juny Ferrer-Av. Burgos,4- 1 de juliol Ruzafa-Moragas, 249-2 de juliol Blanca-Suades-Tibidabo, 68- 3 de juliol Perello-Anselm Clavé,8-4 de juliol Budalles-Av.Burgos,42- 5 de juliol Galceran-Av.Generalitat, 41-6 de juliol Palomares-Baricentro-Porta, 5-7 de juliol Palomares-Baricentro-Porta, 5-8 de juliol Granero-Algarve, 2-9 de juliol López-Del Bosc, 105- 10 de juliol Baricentro- Porta, 5-11 de juliol Galceran-Av.Generalitat, 41-12 de juliol Martí-Mediterrani,26-13 de juliol

Telèfons d’interès Ajuntament 93 729 71 71 CAP Barberà 93 719 25 40 CAP Rosa dels Vents 93 719 42 81 CAP Badia del Vallès 93 719 26 01 Ambulàncies 24 hores 904 106 106 Creu Roja 93 726 66 66 Bombers 93 726 00 80

8.

Ràdio Barberà 93 729 44 71 Fundació Barberà Promoció 93 719 28 37 Esports 93 729 19 27 Tanatori 93 719 27 78 93 580 97 10 AA.VV. Can Gorgs 93 718 03 31 AA.VV. Can Gorcs II 93 719 28 37 ext. 1204

AA.VV. EixampleCan Llobet 93 729 37 39 AA.VV. la Romànica 93 729 17 39 AA.VV. Parc Central 633 906 230 Federació AA.VV. Barberà 93 719 28 37 Radio Taxi Barberà 93 729 07 07 Policia Local 93 719 00 90

Guardia Civil 93 719 36 10 Policia Nacional 93 724 75 00 Mossos d’Esquadra 112 - 93 734 61 00 Oficina Treball Generalitat 93 718 85 11 Aigua - SABEMSA 93 729 46 02- 93 729 55 00 (avaries) Gas Natural 900 100 251 Fecsa-Endesa 800 750 333

Jutjat de Pau 93 729 20 35 Correus 93 718 52 79 BCU (Ass. Comerciants) 93 729 08 91 Parc Taulí 93 723 10 10 Recollida estris vells 93 279 35 35 Oficina Municipal Habitatge 93 719 41 20 NODUS Barberà 93 729 72 72

Una dona feminista

UN TRIOMF SOBRE EL CONSERVADURISME La nostra lluita, la lluita Feminista. Aquest any ha suposat un abans i un desprès en la lluita feminista, des de les multitudinàries manifestacions en totes les poblacions reivindicant el nostre dret a ocupar el lloc que ens pertoca en la societat, a exigir una societat paritària e igualitària. Desprès de la sentencia de la manada que ens ha escandalitzat per injusta, masclista i un munt de qualificatius més que podríem enumerar.

Comencem a cridar amb una sola veu i tenir reso a tot arreu, als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i molt importat complicitat de part del mon masculí per que comencen a entendre que el canvi s’ha de fer entre tots i que la societat no pot funcionar amb tan sols amb una part, doncs les dones representem la meitat de la població.

Per tant, com a mínim som tant importants com ells i ens necessitem tots per aconseguir els canvis que aquesta societat del S.XXI necessita.

A Europa també em observat els mateix canvis i les mateixes lluites feministes. Aquest últim mes a Irlanda trencant amb el seu passat, i a enviat un missatge al mon sencer a l’aprovar amb un contundent 66,4% vers el 33,3% la legalització de l’avortament.

Un històric resultat en el referèndum, una nova fita en una corrent feminista global que ja és imparable, es va celebrar a la capital de Dublín per una generació jove i cosmopolita que pren les regnes de l’últim bastió del conservadorisme catòlic.

Millers de dones van desplaçar-se fins la capital irlandesa per poder exercir el seu dret a vot. El sí va guanyar en el camp i en la ciutat, entre els homes i les dones. L’últim tabú en un país que, després de l’aprovació del matrimoni del mateix sexe fa ja tres anys, que rebutja definitivament la ingerència de l’església.

A significat una aparatosa derrota de les poderoses forces ultraconservadores, que van lluitar per defensar l’últim bastió del catolicisme més reaccionari.

Em de seguir lluitant i no defallir, dia rere dia. El que ha quedat palès és que amb la unió de totes plegades, amb convicció i exercint el nostre dret a vot es pot aconseguir canviar la societat.

l’independent de Barberà

Política

8 de juny de 2018

La igualtat de gènere, la sanitat i l’educació, protagonistes al ple de maig El mes de maig va acollir una certament tensa sessió plenària de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Com ja és habitual, les mocions presentades pels diferents grups municipals van ser les que van crear més controvèrsia. En aquesta ocasió la violència de gènere, la feminització de l’espai públic, la defensa de la sanitat universal i novament l’educació van ser alguns dels principals temes que es van tractar el passat 30 de maig.

El primer punt va ser l’aprovació de la reclamació al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya perquè faci efectiva la subvenció a l’Ajuntament de Barberà del Vallès relativa al servei de llars d’infants municipals pels imports corresponents als últims tres cursos. Aquest punt va rebre el suport de tots els grups municipals.

A continuació es va donar compte d’un nomenament per a ocupar la plaça de tresorera del consistori barbarenc. I en l’àmbit dels Serveis Econòmics es va aprovar provisionalment una modificació de l’ordenança general reguladora dels preus públics municipals. Concretament es va donar llum verda, amb el vot a favor de tots els grups menys de Recuperem Barberà que va votar en contra, a la imposició del preu públic de nova creació per a l’assistència als espais d’atenció a la petita infància i família: espai nadó i espai familiar per al curs vinent.

Un dels punts que va crear cert debat va ser una modificació de crèdit de 40.000 euros per a la partida de Festa Major amb la finalitat de cobrir les depeses complementàries de seguretat. Finalment el punt va ser aprovat amb el sí de tots els grups, menys d’ERC que es va abstenir.

A la sessió plenària també es va donar compte al ple de l’estat d’execució de pressupost municipal, del pagament a proveïdors i de l’informe de morositat del primer trimestre de l’any.

Posteriorment es va donar compte dels canvis i rotacions en les tasques i responsabilitats assignades a les regidores i regidors del grup municipal Junts x Barberà. En conseqüència, la regidora Mireia Sánchez Pi, adopta a partir d’ara el càrrec de portaveu de grup.

A continuació va ser el torn de tractar les diverses mocions presentades pels grups municipals. Des d’ERC se’n presentaven dues. La primera, aprovada anteriorment en junta de portaveus, instava al consistori a manifestar el seu suport a les dones que són víctimes d’agressions sexuals i exigir la revisió del Codi Penal perquè s’hi incorpori la perspectiva de gènere per evitar l’existència d’interpretacions arbitràries basades en estereotips.

En la segona, es sol·licitava una feminització de l’espai públic a Barberà del Vallès El portaveu d’ERC, Pere Pubill va exposar les dades respecte a l’escassa presència de dones al nomenclàtor del municipi així com als espais municipals.

Així, la moció proposava accions com encarregar un estudi sobre el nomenclàtor, crear un fons documental públic i de lliure consulta amb el material obtingut de l’estudi, prioritzar la inclusió de noms de dona en el nomenclàtor de la

ciutat, especialment de dones rellevants del municipi i dur a terme una consulta popular vers aquest procés. Tots els grups van estar d’acord i la moció es va aprovar per unanimitat.

Per la seva banda, la moció presentada pel PSC demanava que es faci efectiu el pressupost compromès pel govern d’Espanya al pacte d’estat contra la violència de gènere.

En aquesta ocasió tots els grups van mostrar el seu suport, menys el PP que al·legava que el govern central sí havia complert amb les xifres presentades.

La mateixa votació va rebre la moció presentada per Recuperem Barberà en la qual es sol·licitava instar al Departament de Salut de la Generalitat a continuar garantint l’atenció sanitària pública sense exclusions a tota la ciutadania de Catalunya.

A més dels punts de l’acta ordinària, el ple del mes de maig va tenir tres mocions d’urgència, dues d’elles de caràcter administratiu. Així doncs, es va presentar una modificació de crèdit de diverses partides, a les quals se’ls augmentava el pressupost sorgit del romanent de tresoreria. En

aquesta ocasió tant Recuperem Bar­ berà, ERC i el PSC van votar en contra, no pel contingut de la moció, si no pels procediments, doncs els tres grups van mostrar el seu descontent per haver rebut tota la documentació massa tard.

La segona moció d’urgència feia referència a la plurianualitat d’inversió del carrer Circumval·lació. En aquest cas només es va abstenir ERC al·legant els mateixos motius de procediment.

Finalment va arribar un altre dels punts que va crear més debat a la sala, doncs Recuperem Barberà pre­ sentava una moció en la qual es sol·licitava canviar l’adscripció dels centres de secundària de Barberà de manera que tot l’alumnat quedi adscrit als tres instituts de la ciutat garantint així la igualtat d’oportunitats. La moció naixia del fet que només els i les estudiants de l’Escola Elisa Badia estan adscrits a l’Institut Bitàcola, fet que havia comportat queixes per part d’algunes famílies de la ciutat.

Rere un animat debat, el punt es va aprovar amb el vot en contra de la PCPB i les abstencions del PP i Junts per Barberà.

9.

Esports

l’independent de Barberà

Doblet de l’Handbol Barberà: ascens a 1ª i títol de 2ª

El diumenge 13 de maig quedarà, per sempre, en el record històric de l’Handbol Barberà. Va ser una jornada plena de detalls emocionants i emotius que van culminar de la millor manera possible.

Era el dia del partit de tornada de l’eliminatòria pel títol de la 2ª Catalana.

S’enfrontaven els dos campions de grup, i ja ascendits de manera directa a 1ª Catalana, Barberà i Igualada. En el partit d’anada s’havia empat a 29, per tant tot quedava obert en el partit de tornada a disputar al pavelló Elisa Badia de Barberà. Un pavelló que es va vestir de gala i que es va quedar, literalment, petit. Més de 300 persones (la gran majoria vin-

culades al Club Handbol Barberà) no només omplien les cadires de la graderia sinó que, a més, ocupaven part dels amplis espais que voregen aquesta graderia.

Es volia empènyer un equip que també volia retre homenatge a l’afició que l’ha acompanyat en la lluita per l’ascens. Els jugadors del Barberà se sentien en deute amb una afició que dues setmanes abans s’havia desplaçat en massa a Sant Joan Despí (més de 200 persones) per viure ‘in situ’ l’ascens. A més s’hi afegia el component sentimental ja que el gran capità, i entrenador de dos dels equips de la base del Club, Manolo González, ja havia anunciat prèviament que aquell seria el seu darrer partit com a jugador.

Barberà Rookies manté l’hegemonia al futbol americà femení

Tercera Lliga Nacional consecutiva i setena en les vuit edicions disputades. Aquest és el brillant palmarès de l’equip femení de Barberà Rookies Club de Futbol Americà que una temporada més ha mostrat la seva supremacia a la màxima competició espanyola.

Després d’una lliga regular immaculada amb ple de victòries (8 de 8), arribava el dia de la final. Una final que es jugava a l’estadi Can Llobet de Barberà i que enfrontava a les Rookies amb les Búfals de Barcelona.

La història (i la realitat) eren molt favorables a les barberenques. Les barcelonines, això sí, no eren noves en aquest tipus de partits ja que ja havien disputat les finals dels anys 2014 i 2016. I potser per aquesta motivació extra van començar colpejant primer. A la primera jugada del partit, Búfals es va apropar a la zona d’anotació de Rookies i van plantar l’oval anotant un

10 .

I tot plegat sota l’atenta mirada d’una llotja amb les màximes personalitats polítiques i esportives: l’Alcaldessa de Barberà del Vallès, Sílvia Fuster, el regidor d’esports, Francisco Blanco, i el President de la Federació Catalana d’Handbol, Jaume Fort, van gaudir (i patir) com tots els presents.

El partit en sí va seguir un guió ideal pels amants de les emocions fortes. A 21 segons pel final, empat a 35. Temps mort sol·licitat pel Barberà per preparar la darrera possessió. Es reinicia el joc i, qui si no, Manolo González, pren la responsabilitat. Des del centre, amb la seva esquerra màgica clava la pilota dins la porteria entrant per l’escaire dret. 36-35.

Eufòria màxima però continguda. Encara quedaven 10 segons suficients perquè l’Igualada tingués una última opció. Un cop franc a la desesperada que un molt atent Àlex Albero a la porteria (els porters, moltes vegades menystinguts però tantes vegades tan o més decisius que el millor dels golejadors) va desviar el llançament igualadí. Ara sí, l’eufòria es desfermava. Tothom s’abraçava. Tothom sabia que l’Handbol Barberà havia culminat una gran temporada amb el doblet (ascens i títol) i tancava una jornada del diumenge 13 de maig com poques vegades se somia fer-ho.

El lliurament de la copa de campions de Segona per part de l’Alcaldessa i el

El mateix cap de setmana en què l’equip sènior femení guanyava la seva lliga nacional, l’equip cadet masculí disputava la fase final, l’anomenat Big8, de la seva Lliga Nacional. Ho feia a Alcossebre (Castelló) touchdown que obria el marcador. I fins i on van finalitzar en una notable tercera aquí la capacitat anotadora de les barcelonines. Tot just després, les barberenques no donaven temps a les celebracions i capgiraven el marcador amb el seu primer touchdown acompanyat d’un punt extra que no les Búfals no van saber transformar en el seu intent. És cert que durant molts minuts el partit es va moure entre les imprecisions ofensives i els encerts defensius i d’aquí que el marcador trigués uns quants minuts en tornar a moure’s. Però quan ho va fer va ser en els moments clau i sempre a favor de Rookies. Poc abans del final del tercer quart, Rookies sí va saber aprofitar estar molt a prop de la zona d’anotació rival i va eixamplar distàncies (14-6). Així s’entrava al darrer quart on les locals van ser superiors aprofitant el cansament de les barcelonines i anotant dos touchdowns més fins al 27 a 6 final que certificaven un nou triomf a la màxima categoria nacional. És el tercer títol consecutiu i el setè en les vuit edicions que s’han disputat (i la que no es va guanyar es va perdre la final).

Sabrina Marqués, autora d’un dels touchdowns de la final, va ser designada MVP (millor jugadora) de la final.

8 de juny de 2018

I tot, en directe per La Xarxa I per si no hi havia prou amb tot el que s’ha explicat de l’emocionant jornada del diumenge 13 de maig, cal afegir que tot es va poder veure i seguir en directe a través de la retransmissió que va fer La Xarxa de Comunicació Local. Aquest grup de comunicació ha retransmès tota la temporada partits de Primera Nacional Masculina i de Divisió d’Honor Femenina. Però gràcies a les gestions realitzades des del Club Handbol Barberà es va acceptar la proposta de retransmetre un partit de 2ª Catalana. Per primera vegada en la història (¿recent?) de l’esport barberenc es feia una retransmissió d’aquest estil a la nostra ciutat: 1 unitat mòbil, 1 generador elèctric, 5 càmeres instal· lades al pavelló, una desena de personal tècnic incloent 2 periodistes i 1 comentarista tècnic... Mai abans hi havia hagut un desplegament així.

Els jugadors i aficionats poc s’imaginaven que allò que acabaven de viure (i patir) quedaria guardat en la retina i gravat en la pantalla.

President de la Federació i l’emotiu homenatge a Manolo González tancaven un cercle per començar a pensar en iniciar-ne un altre. posició amb només una derrota, a la tercera jornada de la primera fase contra els que serien els campions, els Pioners de L’Hospitalet. En el partit pel tercer i quart lloc els joves barberencs van guanyar als Pagesos de Barcelona per 25 a 14.

Esports

l’independent de Barberà

El voleibol femení torna a 1ª Catalana

El primer equip femení del Club Voleibol Barberà ha pujat a 1ª Catalana després de culminar una notable temporada a la qual només li ha faltat la cirereta de poder proclamar-se campió de 2ª Catalana. L’ascens, el gran objectiu, es va assolir dues jornades abans del final de la lligueta en guanyar a la pista del Lloret, un altre dels equips que ha acabat pujant de categoria. Aquell ajustat triomf per 2 a 3 feia sumar el punt necessari per assegurar-se matemàticament acabar entre les quatre primeres classificades i obtenir l’ascens. Amb la feina més important ja realitzada, quedava lluitar pel títol de campiones de 2ª Catalana. En les dues darreres jornades hi havia un seguit d’enfrontaments entre els tres equips implicats (Barberà, L’Ametlla i Lloret) i tot quedava pendent de resolució per la última jornada. Finalment la combinació necessària no es va donar tot i que les barberenques van fer els seus deures de

guanyar els seus dos partits. Però no va ser suficient perquè L’Ametlla del Vallès al final mantenia la primera posició i es proclamava campió. Això sí, el CV Barberà acabava amb més victòries (12) que les del Vallès Oriental (11), però el particular sistema de puntuació en els partits de voleibol va perjudicar als interessos barberencs.

Després de tres temporades a la 2ª Catalana s’aconseguia retornar a la 1ª Catalana i poder iniciar un nou cicle per veure si es poden seguir les passes que al seu dia van dur als companys de l’equip masculí a jugar a 1ª Nacional.

Recordem que la bona notícia de l’ascens femení s’ha vist contrarestada aquesta temporada pel descens del primer equip masculí que va perdre la seva plaça de 1ª Nacional, passant a la 1ª Catalana provocant el descens a 2ª del filial que per segona temporada consecutiva va acabar entre els quatre primers de la màxima categoria catalana.

8 de juny de 2018

L’hoquei patins masculí puja a 1ª Catalana

Potser una mica més tard del que es volia o es preveia, però finalment el sènior masculí de la Unió Esportiva Hoquei Barberà va assolir l’ascens directe a la 1ª Catalana com a campió del grup A de 2ª Catalana. El gran avantatge de punts que va assolir durant la temporada (va arribar a encadenar divuit jornades seguides sense perdre) va permetre arribar al tram final de la lliga regular amb la comoditat i tranquil·litat necessàries per pensar en l’ascens. Però un seguit de circumstàncies van retardar la bona notícia.

Primer, perquè el calendari donava encara jornades de descans als equips implicats i encara quedaven alguns partits pendents d’altres jornades. I segon, perquè a la UEH Barberà li va costar sumar punts en els darrers partits ja que va encadenar tres jornades seguides sense guanyar: derrotes contra el Cornellà, el segon classificat, i el Sant Cugat i empat contra el Congrés a la penúltima jornada. Però aquest punt li va donar matemàticament l’ascens perquè el Cornellà ja havia acabat la seva competició en haver de descansar a la darrera jornada. Per tant, i comptant amb el triomf del darrer partit a la pista de La Salle Bonanova, la UEH Barberà acabava com a líder del grup A amb 63 punts (20 victòries, 3 empats i només 3 derrotes) i amb la plaça d’ascens directe a la

butxaca. Dues temporades després es torna a la 1ª Catalana pensant en intentar consolidar l’equip en la categoria que és l’avantsala de la Nacional Catalana. I precisament en la Nacional Catalana, però en la categoria femenina, la UEH Barberà ha pogut certificar la permanència gràcies al triomf en l’eliminatòria contra l’Horta. Les dues victòries davant l’equip barceloní van permetre a les barberenques passar a disputar el duel contra el Noia pel 13è i 14è lloc de la màxima categoria catalana (i segona espanyola) que, segons la Federació Catalana de Patinatge, atorguen la permanència de cara a la propera temporada. Un gran èxit tenint en compte que ara fa tot just un any amb prou feines es lluitava per la permanència a la 1ª Catalana però que un seguit de circumstàncies durant l’estiu van permetre a la Unió poder passar a disputar la Nacional Catalana.

La bona salut de l’hoquei patins barberenc també queda reflectit en altres bons resultats de la base com la sisena posició assolida per l’equip Femení 14 en el 1r Campionat de Catalunya de la categoria que es va fer a Cerdanyola l’últim cap de setmana de maig a Cerdanyola. La quarta posició del seu grup en la lliga regular va permetre disputar aquesta competició juntament amb uns altres set equips.

11.

Esports

l’independent de Barberà

8 de juny de 2018

Agredolç final de temporada pel futbol local

La temporada 2017-2018 del futbol local s’ha quedat a mig camí de fer quelcom important. La Romànica Club de Futbol ha acabat en una més que meritòria i notable quarta posició al grup 6 de la 3ª Catalana, sent una de les millors classificacions històriques de l’equip a la categoria. Però el fet que a les darreres sis jornades només hagi sumat una victòria, amb dos empats i tres derrotes acumulades, no li han permès acabar de lluitar per les places de la promoció i/o l’ascens. Casualment la mala ratxa final es va iniciar amb l’empat al municipal contra el San Lorenzo, equip que finalment jugarà la promoció per pujar a Segona.

No obstant, cal quedar-se, per exemple, amb la ratxa que va sumar a meitat de curs amb vuit victòries seguides o amb dotze victòries i un empat en catorze jornades. També

12 .

cal quedar-se amb què un dels seus jugadors, Daniel Domínguez, ha estat el ‘pichichi’ (màxim golejador) del grup amb 29 gols havent jugat en 33 (tots de titular) dels 34 partits de la temporada. Però d’aquesta temporada per La Romànica cal quedar-se amb el fet d’haver pogut gaudir ja, després de tants anys de reclamacions, de la gespa artificial al seu camp.

Molt més discreta ha estat la temporada de l’Escola de Futbol Barberà Andalucia qui, en el mateix grup 6, ha acabat en la dotzena posició. En una temporada molt irregular, la derrota en el derby de la segona volta davant La Romànica al Serra i Pujol va obrir la porta a una ratxa extremadament discreta: sis derrotes seguides que van tenir una continuació global de deu derrotes, tres empats i una derrota en els últimes catorze jornades (quasi tota la segona volta).

El filial de l’Escola de Futbol va estar a punt de compensar la pobre temporada del primer equip però es va quedar en la tercera posició del grup 8 de 4ª Catalana, a les portes de la promoció d’ascens.

La Unió Atlètica, amfitriona de diversos campionats La primera quinzena del mes de maig va suposar un gran repte d’organització per la Unió Atlètica Barberà. En dotze dies va organitzar tres jornades d’atletisme amb una gran presència de clubs i esportistes. Els dies 1 i 12 va organitzar les dues jornades del Campionat del Vallès, històrica competició on enguany la UA Barberà va finalitzar en la tercera posició de la classificació conjunta després de sumar els punts de la categoria femenina (en segona posició per darrera del Granollers i per davant de la JAS de Sabadell) i de la categoria masculina (en tercera posició per darrera de la JAS i del Granollers).

I entre mig d’aquestes dues jornades, el dia 6, la UAB va ser amfitriona en la final D del Campionat de Catalunya de Clubs. En aquesta ocasió sí es va guanyar la competició assolint, així, la 25ª

posició final del Campionat. El mes de maig també va servir per veure una altra de les proves inclosa en el ‘1r circuit de curses Ciutat de Barberà’. En aquesta ocasió es tractava dels 5000 metres en pista en un calendari que tindrà continuïtat amb la Milla del proper 16 de juny i la tradicional Cursa de Festa Major del dia 7 de juliol.

I per si tot plegat no fos poc, la Federació Catalana d’Atletisme ha confirmat que l’estadi Can Llobet de la nostra ciutat serà la seu del Campionat de Catalunya sub 16 a disputar el dissabte 23 de juny.

Una gran demostració de força organitzativa que complementa el treball esportiu amb les preparacions pels diferents Campionats de Catalunya i amb la lluita per assolir les marques mínimes per poder participar als Campionats d’Espanya de les diverses categories.

Societat Associació de veïns La Románica Festa de la primevera de Can Gorgs l’independent

8 de juny de 2018

de Barberà

El passat dia 20 de Maig vam poder celebrar part de la festa que es va haver d’ajornar, per pluja, i que corresponia al programa de Festa Major del Barri de la Romànica.

El temps ens va oferir una treva i es va poder gaudir d’una matinal divertida, amigable i solidària.

A les 10 del matí s’iniciava la BOTIFARRADA on es van donar cita centenars de persones, a les 11 la pista de Ca n’Amiguet ja estava plena de motos, motos que arribaven de diferents punts de la península, sens dubte un espectacle del motor de 2 rodes que es dóna cita en el nostre barri per tercer any consecutiu, un espectacle sense precedents a la nostra ciutat.

La pista i la plaça del Centre Cívic es va omplir de “moteros”, visitants, Veïns-veines, motos i una fabulosa música de ROCK A les 12 hores donava inici el concert de ROCK a càrrec d’OH REVIVAL !!! Tribut a Creedence, música i veus magnífiques que van animar a moltes persones a ballar “country”.

L’Associació de Veïns La Romànica destina els possibles guanys (enguany minvades ja que l’haver de ajornar la festa suposa més despeses: tarima i punt de llum) a donació al Banc d’Aliments de la Parròquia de Santa Maria.

La Junta de AA.VV. La Romànica desitja expressar, novament, el seu agraïment a Jaume Aparicio, a tots

La fiesta de la primavera es, en cuanto a números, la reunión de mayor número de vecinos de nuestro barrio, con una participación total que ronda a las 2.000 visitas entre el sábado y domingo, con una acumulación puntual máxima de unas 800 personas durante la paella para socios, que celebramos el medio día del domingo.

En cuanto a personas, con unos vecinos de aficiones e intereses tan heterogéneos, es como una gran boda, en la que muchos vecinos con el interés común de mejorar el barrio nos encontramos cada año.

En cuanto a las actividades, celebramos primero un torneo de petanca, en los exteriores de la Torre, mientras en el salón Celler la escuela de baile Ballvallés nos deleitó con sus últimas creaciones.

A continuación butifarrada para reponer fuerzas y estar preparados para la siguiente actuación de Glamour 70, 80 y 90 en la que los artistas nos deleitaron con una gran actuación bajando del escenario a menudo e interactuando con pequeños medianos y mayores y sobre todo con esa actitud ejemplar en el escenario que solo se adquiere al pasar de la década de escuela de ballet.

Así acabó el sábado.

El domingo arrancamos con la “Patrulla Canina” en el salón Celler y els motoristes i a tots els voluntaris múltiples de Ajedrez, mientras los que fan possible aquesta matinal voluntarios preparaban sillas mesas y solidària plena de festa, color i es- una enorme paella que una vez estupectacle. vieron sentados los 650 comensales se

sirvió en 19 minutos, batiendo nuestro propio récord anterior en casi un minuto. Cuando se empezó a servir el café ya nos fuimos dando cuenta de que el domingo se acababa... Pero no sin antes proceder a la entrega de premios, una nueva actuación del grupo de Habaneras Montjüic, el único que hay en Catalunya con 7 componentes y chupito de ron cremat al estilo Gorcs2 que dicen que las penas con un chupito de esos son más alegres.

Y por si fuera poco, todo ello salpimentado con miles de anécdotas de anécdotas repartidas por doquier.

Es, en suma, un enorme esfuerzo económico y de especialización logística de los mejores voluntarios de la Tierra que excede con mucho las posibilidades de nuestra entidad que es socorrida también con medios materiales y capital humano y del otro por nuestro Ayuntamiento.

13.

Societat

l’independent de Barberà

8 de juny de 2018

Barberà amb la Sardana i l’Aplec

Sembla que va ser ahir, quan 8 persones començàrem en l’antic escorxador, aquest va ser el grup que van iniciar el primer curset. Aquelles persones formaren part de la primera junta que formaria l’entitat “Barberà amb la Sardana”. El 23

d’abril de 1998 en el marc ideal de la plaça de la vila, els Geganters ens feren de padrins en un emotiu bateig.

Moltes han sigut les persones que en aquests anys ens han seguit, i encara avui són socis-as; però per desgràcia també alguns s’han quedat pel camí. Es mol gratificant de veure que seguim aguantant amb molta il·lusió, tot reconeixent que no ens ha sigut fàcil, el camí de les tradicions té molts esculls.

Enguany hem celebrat el 20è Aplec, i hem tirat la casa per la finestra -com s’acostuma a dir-, com sempre en el dia de l’Aplec es va nomenar el Soci de l’any, per la seva col·laboració des del començament de l’entitat: El títol va ser pel Sr. Jaume Valls Saladelafont. També vam estrenar dues sardanes “Amb un parell de cordons” del compositor Joan Lázaro, i “A l’alçada d’un xiprer “del compositor Carles Santiago. Amb aquestes dues sardanes ja són 9 les que tenim dedicades a la nostra entitat. Com sempre col·laborem a tots els actes que ens conviden, contribuïm així a fer de Barberà del Vallès una ciutat de cultura.

El Casc Antic celebra el Dia del Soci De la mà de l’AVIB del Casc Antic, i després de varis intents per causa de la pluja, el temps va donar una treva i finalment es va poder celebrar el Dia del Soci, el passat dissabte, 12 de maig.

Amb una programació per a totes les edats, un cop més, la Plaça de la Unitat, es va vestir de festa.

Durant el matí els i les més petites van poder gaudir d’activitats infantils: ball, maquillatge i fotos amb els seus personatges favorits. Mentrestant a la cuina, els fogons anaven preparant una paella popular per a gairebé 200 persones. Estava programat gaudir a la sobretaula de l’amenització musical del Duo Palau . No vam poder ballar tot el que ens hagués agradat perquè finalment la pluja va fer presència i es va haver de donar per finalitzada la festa.

Volem doner les gràcies a totes les

14 .

persones que es van acostar a gaudir amb nosaltres, un any més, del nostre Dia del Soci: veïnat, ciutadania, representants d’altres entitats i representants del govern municipal.

TALLERS

D’ESTIU D’ESTIU D’ESTIU

TALLERS TALLERS

TALLERS

D’ESTIU

€ manualitats manualitats

nemesi valls, valls, 29 nemesi 29 620 29 00 37 620 29 00 37

Cultura

l’independent de Barberà

8 de juny de 2018

Relat

Recomanació musical

desaparecieron.

Mis personajes de ficción y yo convivimos los tres en mi estudio durante varias semanas. Fueron semanas muy fructíferas, yo no paraba de escribir. La materialización de Harry, la vieja estrella del rock, había sido sorprendente pero quien realmente estaba dejándome embelesado con su metamorfosis era Violet, la corista. Harry adoraba a Violet y yo, también. Por esa razón empecé a ceder a sus caprichos: su voz melódica adquirió una sensual afonía; su espíritu, se tornó más ambicioso; sus gestos, más sugerentes. Violet no se conformaba con ser la corista, un personaje secundario. Su ego estaba hambriento y me persuadió para que la hiciera coprotagonista de la novela. Pensaréis: — cómo yo, el escritor, fui capaz de sucumbir ante uno de mis personajes de ficción—. Bien, esa decisión escondía un codicioso interés personal. Cuando los personajes de una historia alcanzan cierta complejidad, empiezan a ignorar la voluntad de su creador y actúan por si solos. Y yo, necesitaba que ellos actuaran para poder escribir. Así me convertí en un espectador invisible y me serví de ello para espiarlos: cómo se amaban, discutían; los lloros, las amenazas, los reproches. Violet seducía a Harry para luego hacer astillas su corazón, pero impregnaba mis páginas de tensión. Las escenas donde aparecía ella resultaban tórridas.

Su erotismo me alimentaba y yo no dejaba de escribir. Su personaje ganaba fuerza mientras Harry menguaba, languidecía.

Necesitaba a Violet para terminar la novela. Fui consciente de ello y valoré las consecuencias de mi decisión. Las consecuencias para mí, naturalmente; ni tan sólo me detuve a pensar en las consecuencias para Harry. Y cuando descubrí el desastre, ya era demasiado tarde.

Violet como una mantis religiosa devoró a Harry y yo, invadido por la culpa, maté a Violet y sentencié mi novela a la inconclusión.

Quiso el destino que se cruzara en mi camino un álbum (de vinilo, sí!) fantástico y rompedor—estilísticamente hablando— del gran trompetista y compositor Donald Byrd, Places and Spaces. Byrd editó el disco con Blue Note tras 20 años de carrera atrozmente fructífera. Fue el octavo consecutivo que editaba en el mítico sello norteamericano especializado en jazz. Fue en 1975 y coincidió con el lanzamiento en paralelo del delicioso Stepping into Tomorrow. Así son los grandes del jazz , algunas veces ese talento que desbordan les corroe por dentro y les destruye y en otras ocasiones les eleva a un estatus artístico y a un rango muy por encima del que cualquier otro músico podría alcanzar viviendo cuatro veces su propia vida.

Acostumbrado a todo tipo de fusiones, con Places and Spaces, Byrd se abre como una flor a la fusión de jazz, funk y soul (todo con un aire muy chic y sofisticado) y estrena carrera como compositor y productor de una joven banda de Washington llamada The Blackbyrds . Hoy quisiera recomendaros uno de mis álbumes favoritos de esta banda de músicos salidos de la Universidad de Howard y que editó la discográfica californiana Fantasy.

Se trata del segundo álbum de The Blackbyrds. Homónimo y lanzado en 1974, reconocible por su portada de Van Gogh, es un disco elegante, dinámico y sutil. Además fue distribuido en España por Marfer, con lo cual, cuando menos os lo esperéis, en cualquier mercadillo o rastro podéis daros de bruces con un ejemplar. Yo lo llamo “el disco de los domingos”, el disco que te puede salvar de la apatía, el disco que te acerca un poquito más al verano y que puede convertir cualquier instante de tu vida en algo mágico (al menos durante los 39 minutos que dura el LP). ¡Qué lo disfrutéis!

Y

Pd: También podeis disfrutarlo en formato digital en Spotify y derivados, faltaría más!

Recomenació del llibre del mes

AGENDA NIU DE LLETRES Dimarts 12 de Juny a les 19:00h.Presentació del llibre “Turista en Orión” de Abraham Asensio.

Dijous 14 de Juny a les 19:15h.-

Taller de Introducción a la Meditación a cargo de Eli Osorio Precio: 6€

Dimecres 20 de Juny a les 19:00h.-

ta sobre es un libro que tra , tti ne og C o ol Pa s” de relaciones “Las ocho montaña ia identidad, y como nos marcan las op acto con la la búsqueda de la pr la infancia y el cont de es ad ist am las , con nuestros padres to vertebrador naturaleza. la montaña, elemen de s te an am s lo s do riscos, arroyos, Una oda para to montaña no es solo r.

La . ria sto hi a or ed de vivi de esta conmov taña es una manera on m la a Brus, do va ne s lianos. Allí conoce ita s picos y pasto pe Al s lo en a ne istad que e vera Pietro es un niño qu , y surge entre ellos una profunda am zona no, un chico de la go de los años. lar lo a ne tie se man de les lletres esora literaria Recó as no za Lo en m ar C Mª

Presentació del llibre Vuelo sin retorno de Angeles Mañas.

15.

Actualitat recollir el màxim de L’Escola Pablo Picasso es movilitza aconsegueixen signatures possibles (fins ara porten 2.368) el Departament d’Ensenyacorregirà la decisió de tancar per mantenir les dues línies de P3 ment una línia de P3, mantenint la qualil’independent de Barberà

El passat 3 de maig, alumnat, família i membres de la comunitat educativa de l’Escola Pablo Picasso va dur a terme una mobilització des del mateix centre escolar fins a la plaça de la Vila com a protesta davant l’anunci del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya de tancar una de les dues línies de P3 del centre.

Amb una pancarta en la qual s’hi podia llegir “No cierre P3, menos ràtios, más educación. La infancia es lo primero” mestres, famílies, alumnat i ciutadans i ciutadanes van baixar pel passeig Doctor Moragas fins arribar davant l’ajuntament. Precisament pancarta que encapçalava la protesta porta penjada a la balconada del consistori des d’aquell mateix dia.

Segons publicava l’entitat en el text de petició de signatures que han promogut a la plataforma Change.org, aquesta acció provocaria molts efectes negatius tant al centre com a l’alumnat i famílies implicades. Així doncs, l’Ampa argumenta que aquest fet

“afectaria tota la comunitat, per exemple impossibilitant l’accés a l’escola de germans de l’alumnat o els mateixos membres de la comunitat veïnal”.

També implicaria la reducció de recursos docents a l’Escola, com per exemple l’eliminació de la figura Tècnica de Educació Infantil.

Per part del Departament d’Ensenyament, segons han manifestat membres de l’AMPA del centre, la justificació al tancament de la línia es basa en afirmar que hi ha manca d’inscripcions, un fet que ràpidament s’ha rebatut des del centre, ja que aquestes arriben a la cinquantena i només amb les pertanyents a germans i germanes de l’alumnat, ja s’havien cobert més de 20. Des del centre escolar també afirmen que el fet que aquest sigui un centre fronterer entre Barberà i Sabadell, i aculli alumnes d’ambdós municipis també és una raó perquè la Generalitat s’hagi fixat en ell.

Des de l’Ampa de l’Escola Pablo Picasso tenen l’esperança que si

tat de l’educació al centre.

Va ser en el passat ple municipal del mes d’abril quan aquesta qüestió va ser un dels punts a tractar, concretament la moció presentada pel grup municipal Junts per Barberà en la que s’exigia el “no tancament de cap línia de P3 ni a l’Escola Pablo Picasso ni a cap altre centre escolar del municipi” i s’advocava per unes ràtios més baixes i una millor qualitat en l’educació. Rere un intens debat aquest punt va ser aprovat per unanimitat, en una sessió plenària

en la qual també hi van intervenir membres de la mateixa Escola Pablo Picasso demanant el suport de l’Ajuntament.

Una gran esquerda obliga a tallar la carretera local de Can Llobateres

Des del passat 18 de maig el trànsit al carrer del Doctor Crusafont, la carretera local d’accés a Can Llobateres, està tallada al trànsit. El pas de vehicles s’ha vist afectat entre el carrer Circumval·lació i el carrer Altimira, on només es pot accedir a la zona d’Horta Municipal i als aparcaments dissuasoris habilitats pel carrer de la Verneda.

Aquesta va ser la decisió pressa per l’Ajuntament de Barberà del Vallès davant el risc d’esllavissament del terreny, que ja ha produït una primera i greu esquerda en el ferm de la carretera.

En una entrevista a l’emissora local, el regidor de Medi ambient, Mobilitat i Via Pública, Fabià Díaz reconeixia que aquesta és una mesura “dràstica” però que el consistori havia d’actuar de “forma preventiva”, ja que “hi ha amenaça de què l’esllavissament continuï”.

El Torrent de Can Llobateres, paral·lel a la carretera, pateix des de fa anys un procés d’erosió que afecta l’estabilitat del terreny, i que suposa que hi hagi un alt risc que cedeixi el subsòl de la carretera. El regidor Fabià Díaz manifestava que aquest és una qüestió que ja es trobava “sobre la taula dels polítics” l’any 2008 arran un estudi que ja parlava “dels orígens dels problemes i 16 .

8 de juny de 2018

de les solucions”. Des de la Regidoria de Territori i Medi Ambient s’ha iniciat l’estudi tècnic per reparar el dany i es segueixen els contactes amb l’Ajuntament de Sabadell per avaluar el procés d’erosió, que té l’origen en el canvi del règim hídric en la capçalera de la conca del torrent. Segons el consistori encara no és possible avançar la durada dels treballs necessaris per restablir les condicions de seguretat, però s’anirà informant la població mitjançant es vagin tenint novetats sobre aquest procés.

Per una altra banda, l’Ajuntament de Barberà ha volgut aportar una altra mirada a aquesta problemàtica i anima a la població a que s’aprofiti aquest tall per accedir al Parc Fluvial del Ripoll i gaudir d’un espai que, mentre duri aquesta restricció al trànsit, tindrà una important millora en la qualitat de l’aire.

També s’anima als i les barberenques que valorin de forma positiva que, fruit d’aquesta restricció, es generarà un “menor impacte en l’espai més emblemàtic i sensible del municipi des del punt de vista natural, faunístic i forestal, el Parc Fluvial del Ripoll”. Tot i això, molts ciutadans i ciutadanes s’han vist afectats pel tall d’aquesta via, la qual és utilitzada diàriament pels veïns i veïnes de la nostra població.

Aquesta carretera local, que creua el Parc Fluvial del Ripoll, té com alternativa la ronda de la Unió i la seva continuació amb l’avinguda del Castell de Barberà.

Economia

l’independent de Barberà

la situació actual.

L’atur necessita de polítiques de gènere L’atur encara és el primer problema a la nostra societat segons els sondejos d’opinió, però cal veure les xifres i furgar en les macro dades de l’atur i aterrar a la realitat social per veure com l’atur també te gènere.

Efectivament la taxa d’atur a la nostra comarca masculina es situa en el 9,2% i la femenina puja fins el 14,2%, val a dir un 5% de diferencia entre ambdós. Interanualment, l’atur femení disminueix un 4,6% i el masculí prop del 10%, com en el cas anterior la reducció de l’atur és molt més intensa en la població masculina, fins 5,4%. Seguint la tendència dels darrers anys, el descens de l’atur ha estat més intens entre la població masculina.

Aquestes dades someres, per no avorrir als nostres lectors, denoten que les polítiques actives d’ocupació han de fer un esforç en la reocupació de la població femenina.

Com en molts altres aspectes de la nostra societat que en aquests moments s’està revelant contra les conductes paternalistes i masclistes, en la distribució de la feina i per tant de la riquesa també hem de fer un esforç en reduir aquestes enormes diferencies entre gèneres en les xifres d’aturats.

Una societat que condemna a la meitat de la seva població a la precarietat, a l’atur i a la manca d’igualtat en el repartiment de la riquesa i la raó bàsica es deu als diferents rols que ha hagut de realitzar la Dona al

8 de juny de 2018

TAXA D'ATUR REGISTRAL PER SEXE AL VALLÈS

HOMES 21.562

DONES,

29.772 llarg de la aturats aturades 42% història, no 58% Taxa d'atur Taxa d'atur 9,2% es pot con14,2% siderar una societat desenvolupada. Doncs

si la societat del segle XXI ha de ser aqueTAXA D'ATUR REGISTRAL PER SEXE AL VALLÈS DONES HOMES una Vallès Oc lla basada en la meritocràcia, perquè

Núm. Aturats 29.772 21.562 51.334 part important s’ha de veure58,00% discriminada % per sexe 42,00% 100,00% Taxa d'atur 14,20% 9,20% 11,59% pel seu gènere?.

DONES No ens podem resignar a ser una socieDONES tat masclista que no ofereix les mateixes oportunitats per a tots i cadascun dels seus ciutadans amb independència dels seu gènere, encara que només sigui ego isme per que ens perdem un gran potencial de capacitats que ens farien a la nostra societat molt més desenvolupada i rica.

L’economia requereix d’una nova visió femenina i en conseqüència que les polítiques actives d’ocupació han de ser proactives vers la discriminació positiva per facilitar la incorporació de les Dones al mercat de treball. Aquestes polítiques són feina de les administracions locals i a Barberà la situació no és diferent de la resta de la comarca, per tant calen esforços superiors en els plans d’ocupació doncs no sembla que la política duta a terme en els 3 darrers anys hagi estat prou reeixida, no ens podem resignar a acceptar la situació actual.

17.

l’independent de Barberà

Salut

8 de juny de 2018

Deu Avantatges de Portar Lents de Contacte Comparant-les amb la Utilització d’Ulleres Graduades

1ª) Proporcionen un camp visual més ample que les ulleres.

Les lents de contacte permeten un camp visual complert, igual al que té una persona sense compensació òptica, que els ajuda en el desenvolupament de les diverses activitats diàries, fent-les més fàcils, com per exemple la pràctica d’esport o la conducció.

4ª) No generen distorsions visuals en mirar als costats.

A diferència de les ulleres, que es recolzen al nas i les orelles, i independentment del moviment dels ulls, les lents de contacte es mouen amb l’ull en desviar la mirada en qualsevol direcció, no generant-se les distorsions que es produeixen amb les ulleres en mirar a través de les zones perifèriques 2ª) Permeten la percepció dels objectes dels vidres. a la mida real.

Quan s’utilitzen ulleres, depenent de la 5ª) No s’entelen. quantitat de diòptries i del defecte refrac- A diferència del que passa amb els usuaris tiu a compensar, l’usuari percep els ob- d’ulleres graduades, les lents de contacte jectes més grans o més petits que la seva no s’entelen amb els canvis sobtats de temmida real. Aquest efecte és visible també peratura (treballs de cuina, pluja, pràctica des de fora. En el cas dels miops, es diu d’esports, etc.). que “les ulleres entristeixen la mirada” i es perquè els vidres que compensen la miopia 6ª) Regularitzen la superfície de la fan que els ulls es vegin més petits del que còrnia. són. Passa a la inversa amb els vidres que Gràcies al seu disseny, les lents de contacte compensen la hipermetropia, ja que fan regularitzen la superfície cornial, superfície que els objectes es vegin més grans del que que en els casos d’astigmatismes irregulars realment són. Doncs bé, amb les lents de o queratocons alteren de forma important contacte aquest efecte no es dona i es veuen la mateixa i no poden obtenir una bona agudesa visual amb ulleres. els ulls i els objectes a la mida real.

3ª) Són un sistema millor per compensar anisometropies.

Els usuaris d’ulleres que tenen una important diferència de graduació entre els dos ulls (tres diòptries o més de diferència) pateixen el que s’anomena anisometropia. Això significa que, degut a la diferent graduació de cada ull, es formen en cada retina imatges de mida, profunditat, etc. molt diferents. A aquest fenomen se’l coneix amb el nom d’aniseiconia, i fa que el cervell sigui incapaç de fusionar les imatges dels dos ulls, produint una visió difícil de tolerar per a l’usuari. Les lents de contacte, com que no alteren la percepció de la mida dels objectes, són un bon sistema per compensar les anisometropies i els efectes visuals perniciosos que se’n deriven.

18 .

7ª) Permeten realitzar activitats físiques o esportives sense els inconvenients ni les limitacions de les ulleres.

Les lents de contacte són una solució còmoda i pràctica per tal que les persones que pateixen algun tipus d’ametropia puguin dur a terme determinades activitats que amb ulleres els resultaria impossible o molt menys còmodes de realitzar.

8ª) Proporcionen una visió còmoda i sense sensació de mareig o inestabilitat. És ben conegut el canvi visual que es produeix molt sovint quan ens posem per primera vegada unes ulleres amb una nova graduació. Moltes vegades als usuaris els costa tolerar-les i fins i tot en algunes ocasions no arriben a poder tolerar-les.

9ª) Són una bona solució per als usuaris de vista cansada que mai han utilitzat compensació òptica i no toleren les ulleres.

Les lents de contacte multifocals representen una solució idònia per a la presbícia o vista cansada.

10ª) Constitueixen una bona protecció ocular en còrnies amb úlceres o erosions Les lents de contacte terapèutiques, entre d’altres finalitats, protegeixen l’ull tot evitant la necessitat de tapar-lo.

Si vols assessorament personalitzat por passar per la nostra botiga de General Òptica en avinguda Generalitat.

l’independent de Barberà

Gastronomia

8 de juny de 2018

Cocas de Sant Joan

La coca de Sant Joan es la coca más popular a Catalunya y se come en la noche del 23 al 24 de junio para celebrar el Solsticio de Verano, el día más largo del año. Festividad pagana, su celebración está llena de agua, música, alegría y sobretodo de fuego.

Su nombre viene del latín cocere, lo que la emparienta con las “cakes” inglesas y los “Kuchen” alemanes.

Es considerada un manjar típico de Sant Joan desde el s. XIX, cuando fue incorporada a las verbenas. Antiguamente era redonda y con un agujero en medio porque se explica que la forma circular quería figurar la imagen del sol. Se cocía en casa y se tenia que consumir en el exterior porque se decía que comérsela bajo techo traía desventura.

La coca fue incorporada a las verbenas en el año 1860 y hacia el año 1900 ya era un elemento esencial.

Al principio era frecuente comér-

sela acompañada de vino dulce o rancio, pero hoy es típico hacerlo con cava. La tradición dice que la coca tiene que tener un tamaño canónico, el doble de largo que de ancho, y con ángulos redondeados.

La proporción entre la anchura y la longitud de la coca es igual a la proporción entre el día y la noche en Sant Joan.

La coca de Sant Joan tradicional está compuesta por harina, en cuyo interior se mezclan azúcar, sal, levadura, ralladura de cáscara de limón y manteca de cerdo mientras se va vertiendo Leche o agua. Tras obtener la masa se le da forma oval con aproximadamente un centímetro de grosor, y se recubre de fruta confitada y azúcar antes de cocerse al horno.

Pero hay muchísimas otras recetas. Una de las más típicas también es con base de briox, crema pastelera o catalana y cerezas confitadas, respetando el resto de ingredientes.

En Dulces la Clave una empresa que lleva en el sector de la pastelería desde 1974 dando buen servicio y productos de primera calidad podemos encontrar un gran surtido de cocas desde las tradicionales piñones o rellenas de crema, las de las de hojaldre rellenas de Cabello de briox con frutas confitadas, de llardons, a las más novedosas como músico o de crema piña.

Tàpera

19.

l’independent de Barberà

Publireportatge

8 de juny de 2018

Clínica podológica Blanca Alba Asegúrense del buen estado de sus pies antes de empezar las vacaciones Con la llegada del calor aumentan los riesgos para tus pies y para evitar que estos puedan arruinarnos las vacaciones debemos seguir algunos consejos básicos.

Antes de nada nos fijaremos en el buen estado de las uñas y de la piel. Esto nos ayudará a minimizar los riesgos de contagio de hongos a la vez que dificulta la aparición de las dolorosas grietas.

Otro factor de riesgo en época estival es el tipo de calzado que usamos.

Con las buenas temperaturas se incrementa el uso de calzado abierto como chanclas o sandalias. Aunque son muy cómodas y prácticas es necesario tener en cuenta que su nivel de sujeción es claramente deficiente y esto provoca que los tendones y músculos de los dedos del pie estén constantemente en tensión. Lamentablemente no es raro que este sobreesfuerzo se traduzca en dolores en el talón, lesiones ungueales o hasta dedos en garra.

Por otro lado la suela de las sandalia acostumbra a ser mucho más fina que el calzado habitual aumentando el riesgo de sufrir problemas en el tendón de Aquiles, gemelos o en la fascia plantar.

Estos problemas pueden agravarse con un uso continuado y abusivo del calzado abierto por lo que aconsejamos su restricción únicamente a playas, piscinas o momentos puntuales. Aún con

20 .

esto optaremos por sandalias con un pequeño tacón de entre 2-3 centímetros y con suela semi rígida, gruesa y de alta densidad para que amortigüe los impactos de los pasos.

Para esos largos paseos de verano, conducir o hacer deporte es aconsejable utilizar un calzado con buena sujeción y suficiente transpiración.

En cada ocasión un zapato pero siempre pensando primero en la salud.

Antes de marcharse de vacaciones visite Clínica Podológica Blanca Alba y asegúrese que sus pies están en el mejor estado para disfrutar de las vacaciones.