Reportatge Marina Montaner

ARTS

LA REVISTA

REDEFININT

LA IL·LUSTRACIÓ

En el camp de l’animació, cada cop és més freqüent treballar amb eines digitals. Els joves il.lustradors estan experimentant amb les possibilitats que els brinden aquestes eines icorporant-les a les seves dinàmiques de treball.

Esbossant la manera de guanyar-se la vida La diversitat d’aplicacions de la il.lustració impulsa una nova visió de la disciplina Il.lustrar: Adornar (un llibre, un imprès) amb làmines, o gravats al.lusius al text. Aclarir un punt o matèria amb paraules, o imatges. I ja està.

S’ha acabat. Aquesta és la definició que s’ajusta a la visió que tenen de la il.lustració alguns puristes de l’art: una disciplina suspesa en el limbo, massa artística per ser considerada disseny gràfic, i sotmesa a un procés d’industrialització al que no es sotmetien les obres d’art visual.

IL.LUSTRACIÓ

2

Fotografíes i text de Marina Montaner

L

a il.lustració respon a una demanda cultural de la societat contemporània.

Al menys, aquest és el parer del Manu Ripoll, estudiant de quart d’Art gràfic a l’escola Joso. En un principi, en Manu es decantava per dedicar-se a la pintura. Però aviat va descobrir que es sentia més còmode amb el dibuix.

“Té una labor narrativa i respon a una necessitat cultural més àmplia” confessa.

I és que contràriament a la idea popular que dictamina que la il.lustració només pertany al món dels llibres, es tracta d’un sector amb múltiples sortides professionals. La il.lustració científica, el tatuatge, el muralisme, el dibuix en viu i la animació en són tant sols alguns exemples.

“D’alguna manera, segueixes sent il.lustrador” comenta la Gisela Martínez, estudiant de Belles Arts a la UB, “l’únic que canvia és que traspasses el dibuix a un altre suport”.

A la Gisela sempre li ha agradat dibuixar. Al setembre, es va comprar un kit de tatuador bàsic, i va començar a practicar amb taronges i pell de porc, abans de passar el curset sanitari. No va ser fins al febrer que va començar a tatuar persones.“Ho veig com una sortida al dibuix”, declara convençuda. Per ella, existeix un vincle entre el tatuatge i la il.lustració. La imatge s’ha d’adaptar al nou suport: la pell, i el dibuix cobra una nova vida, un nou sentit quan la il.lustració s’ajusta a la forma del cos.

“Crec que la il.lustració no és no3

LA REVISTA ARTS - JUNY 2016

més un acompanyament” sentencia la Raquel Ródenas. “És un llenguatge: hi ha gent que amb una imatge és capaç de transmetre’t conceptes complexes”, prossegueix. Des de que va acabar els seus estudis a la Llotja, la Raquel ha estat treballant com a il.lustradora i dibuixant de còmic de forma autònoma.

A banda dels seus projectes de còmic, que ha presentat a diverses editorials, la Raquel practica l’sketching, o dibuix en viu.

Ambdues disciplines estan guanyant pes en el món de les arts visuals.

El còmic compta cada any amb diversos salons a nivell nacional dedicats al tema, entre els quals es troba el de Barcelona, en el que s’exposen tant còmics com novel.les gràfiques: dos gèneres en els que el dibuix té una gran potència narrativa, i on no funciona únicament com a acompanyament del text. El sketching s’ha anat popularitzant al llarg dels anys a Barcelona, notablement gràcies al concurs de dibuix urbà en llibreta que la FNAC organitza en conjunt amb l’escola Joso des de fa quatre anys. Altres projectes, com el Primavera Graphic Sound, busquen fer de l’sketching una nova forma de comunicació dels esdeveniments. Des de que es va promoure la iniciativa al 2014, il.lustradors com la Raquel o el Manu hi han dibuixat els principals concerts del Primavera Sound de Barcelona. A l’sketching, la imatge és l’única protagonista: els dibuixos del

La tatuadora Gisela Martínez, posant davant d’algunes de les seves obres. El tatuatge és un exemples de les noves aplicacions de la il·lustració.

Primavera Graphic Sound transmeten, quasi bé sense text, l’essència del grup i l’ambient del concert, i s’han utilitzat per promocionar els concerts. La il.lustració també pot actuar com a acompanyament de la pròpia música: alguns il.lustradors, com en Manu, opten fins i tot per realitzar performances durant les quals construeixen un

mural, generalment durant concerts.

A altres àmbits més tècnics, com la il.lustració científica, les imatges també poden funcionar com una explicació més comprensible, o independent del text. “A l’hora d’explicar conceptes científics, en els llibres de text i a la televisió quasi bé sempre surten il.lustracions”, diu l’Elsa VeIL.LUSTRACIÓ

4

Tota il·lustració s’ha de sotmetre a les normes del llenguatge visual per ser correctament interpretada. Aquí, la Gisela prova un dels seus motius en una taronja.

lasco. L’Elsa és una amant de la ciència i del dibuix. Va estudiar Ciències Biomèdiques a la Universitat de Barcelona, i al acabar la carrera, es va inscriure al curs d’Il.lustració de la Joso i al màster de Comunicació Científica de la Pompeu Fabra. Per a ella, la il.lustració científica es un món desconegut, perquè la gent relaciona els dibuixos directament amb la ciència, sense parar-se a pensar en el fet que algú ha de fer aquelles il.lustracions.

Però quin interès tenen els dibuixos, en un àmbit com la ciència, que es vol precís, objectiu i fidel a la realitat?

Principalment, segons l’Elsa, el de representar conceptes abstractes, dels que existeixen poques imatges o que no poden ser clarament identificats en aquestes. A més, les il.lustracions tenen un altre avantatge, que l’Elsa explica des del seu pragmatisme científic: “Processem molt més ràpid una imatge; perquè quan 5

LA REVISTA ARTS - JUNY 2016

llegim un text, hem de traduir les paraules i acabar fent-nos en una imatge en el cap”.

A banda d’això, pot la il.lustració ser una forma d’art? La Laia López ho té clar: sí, per suposat, perquè a diferència de disseny gràfic, permet formular diverses interpretacions de la mateixa imatge. A la Laia li interessa el món de l’animació i el disseny de personatges. Des de fa quatre anys, publica assiduament a Instagram imatges dels seus dibuixos en un perfil que ha aconseguit reunir al voltant de 300.000 seguidors.També comercialitza productes amb els seus dissenys a través de dos portals: Redbubble i Society6. Tot i que guanya molt poc per cada producte venut: “D’una funda de mòbil, que costa 25 dòlars, jo només en guanyo 3” explica.

En aquest procés de producció, l’aparició del digital ha canviat per complet la forma de treballar dels ar-

La ment humana interpreta més rapidament una imatge que no pas un text. Per aquest mateix motiu, la il·lustració es sol utilitzar en certs àmbits, com el publicitari i el científic.

tistes. “La taula de dibuix ha deixat pas a un espai en el que es pot desenvolupar tot”, proclama en Josep Maria Polls. Les tabletes gràfiques i les aplicacions han canviat la manera de treballar dels il.lustradors, i sembla que les noves generacions ja han assimilat els canvis de la rutina productiva. Els cinc il.lustradors consideren que el camp del digital aporta coses positives alhora de dur a terme la seva feina. La Laia escaneja els seus dibuixos per repassar-los pintar-los a través del Photoshop o de l’Illustrator.

La Raquel explica que va començar a tocar la il.lustració digital a segon d’Art Gràfic a la Joso, com en Manu.

Ara, quasi bé tota la seva feina està relacionada amb la il.lustració digital.

Però la integració dels ordinadors i les tabletes no té perquè ser la fi del paper i el dibuix tradicional. Josep Maria Polls insisteix molt en aquest aspecte: els il.lustradors segueixen,

“poc o molt”, treballant amb les eines tradicionals; El que sí que han canviat, però, és la manera de relacionarse amb els clients. “En el procés de transacció, vas a parar a l’ordinador”, sentencia en Josep Maria. En el procés de difusió de la il.lustració, com de quasi bé qualsevol forma d’art o de disseny gràfic, la irrupció de les xarxes socials també ha canviat la forma de promocionar-se. Estar-hi present és en la millor manera de donar-se a conèixer. “Funcionen com un aparador extra” diu la Raquel, “sé que no les utilitzo massa activament, però quan tinc una proposta sòlida i interessant, l’ensenyo”.

Malgrat les facilitats del digital, nombrosos són els reptes als que s’han d’enfrontar els il.lustradors a causa d’aquestes. “Hi ha gent que cau en l’equívoc de pensar que si penges la teva feina a la xarxa, es pot fer qualsevol cosa amb ella” diu amb IL.LUSTRACIÓ

6

Els il·lustradors segueixen elaborant parts de les seves obres amb els suports tradicionals, però els llapissos digitals i les tabletes gràfiques són ara un imprescindible per a ells. Els equipaments més professionals són una inversió costosa per als joves que s’integren al món laboral.

cert to crític la Raquel. Casos de plagi, d’apropiació indeguda, o inclús de venta de productes amb il.lustracions trobades a Internet són constants actualment.“Hi ha gent que s’ha trobat que estan estampant a camisetes una il.lustració seva sense permís”, protesta la Raquel.

Mentre s’estén aquesta idea de gratuïtat de la feina artística de l’il. lustrador, el material, però, segueix essent car. Certament, una tableta gràfica bàsica pot costar menys de 100 euros. Però a mesura que l’il.lustrador es va professionalitzant, esdevé necessari optar per una tableta més intuïtiva, i els seu preu pot escalar ràpidament cap a xifres amb tres zeros.“A la que tens feina, és una inversió necessària”, dictamina en Josep Maria Polls. Però per un il.lustrador 7

LA REVISTA ARTS - JUNY 2016

novell al que li costa trobar encàrrecs, comprar-se una tableta com la Cintiq és una inversió complicada, tenint en compte que els models que es surten de lo bàsic solen costar més de 1.500 euros, i que els programes d’edició d’imatge i d’animació també costen diners. “És tot molt car” es queixa la Laia, “t’has de buscar la vida... però hi ha maneres” afegeix després, amb un somriure de complicitat.

Maneres de buscar-se la vida, i maneres de sobrepassar els obstacles que plantegen tant la professió com els seus canvis. El que està clar, és que tots cinc seguiran esbossant una manera de guanyar-se la vida, demà, ja sigui sobre paper, sobre pell o sobre tableta. Perquè és el que els agrada. O, al menys, això és el que diuen quan se’ls pregunta perquè van decidir ser il.lustradors.